ELOGI DEL

FINESTREJAR

PregB de Festa Major Manlleu, 14 d'agost de 1992 % .IOC<) L <PLO c >b.,

E m 1 DEL FINESTFSJAF!

I

Bona tarda!

NO fa pas massa dies, m'estava assegut en un dels bancs de la Placa i

practicava un esport que cada dia que passa 6s mes diflcil de fer. L'esport

del badar. L'esport del finestrejar. Sembla com si tots plegats n'haguessim

perdut una mica la mena, de badar, de finestrejar. Es a dir, d'encantar-nos

davant d'alguna casa, de guaitar sense presses, d'embadalir-"os-hi. fins i

tot. Mentre m'estava, doncs, a la plapa, anava mirant les cares, els gestos,

els moviments, el taranna de la gent que llavors hi prenia les darreres

clarors. Els uns, sense presses, empaitaven, per dir-ho d'una manera, el net

que els fugia, placa enlla, anb la bicicleta. Els altres, amb menys pressa

encara, comparaven, amb la llengua acolorida, els diversos gustos dels gelats

que acabaven de comprar. Mes enlla, en un dels bancs arrecerats a l'ombra, un

avi reseguia amb el bast6, sense dir res, els esgrafiats del terra de la

plaqa. Potser tambe escrivia, sobre el temps, allb del pecat I de la primera

pedra. I de moltes altres coses em vaig adonar, encara, per6 que no venen al

cas. No us vinqul de nau que us expliqui aixb. Feia pocs dies que, des de

l'Ajuntament, m'havia arribat la peticid de si volia fer aquest any aixb que

en diuen el preg6. El preg6 de la Festa Major. I era contemplant aquest

decorat en el rovell de l'ou del poble que em van venir al cap aquest parell L"? -'

de preguntes: ¿Que deu significar per a -pe~sems aixb de

la Festa Major? ¿Som, encara, capaqos d'esperar-la, o ja anem acabant els

torrons i cada vegada ens costa mes de meravellar-nas davant de les coses que

la vida i els temps ens ofereixen?

No vaig trlgar ni cinc minuts a rehobinar el pensament i a fer menaria

de com eren les meves -diguem-ne- Festes Majors d'anys enrera. La tenptaci6 de

comparar-les amb les d'ara era prou forta. Potser perque era una cosa ben

senzilla. No volia, d'altra banda, posar en marxa els hotons de la nostalgia,

i no pas pels ressons que pugui desvetllar aquesta paraula (encara ens queda

per descobrir, diu la Montserrat Roig, on acaba la nostalgia i on comewa el

deslg d'evocar les coses), sinb perque em sembla que cada temps te el seu

valor genul, -siqui el d'abans, sigui el d'ara- i s'han de deixar en el seu

punt just, amb netedat.

Tomo a l'escena de la placa: era faci1 d'inaginar que darrera de cada

una d'aquelles cares, darrera de cada una d'aquelles persones hi havia un m6n

diferent. Ric. Divers. Les hores ens havien menat, a ells i a mi, a la plaqa.

Com si estiguessim esperant que algú, mirant-nas de lluny, s'hagues de posar a

escriure, de cop 1 volta, la histbria de les nostres deries, de les nostres

manies, de les nostres petites compensacions, de les nostres alegries. La vida

-O l'atzar- vulguem o no, ens han tornat a posar al davant una altra Festa

Ilajar. La festa per excel.lencia, segons uns, o una festa qualsevol, que diuen

d'altres. I 6s que em sembla que 6s aqul la riquesa de la festa. De qualsevol

festa. En la possibilitat de convertir-la en una festa interior, en una

actitud interna, de la qual cadascú en talla la part que mes li agrada. 0 9 . I

L'edat, les aficions, la feina i tantes altres -, ens porten a

celebrar la festa d'una manera diferent. I diem que 6s nostra, del nostre

poble, perque bé ens cal atargar-li aquest sentit de col.lectivitat que porta

iwllcit el sarau. Potser perque sense el testimoni de tots plegats, sense el

fet de compartir all6 que fa que els dies siguin diferents, mai no podrlem

arribar a destriar on 6s la ratlla entre el que hem de fer i entre el que ens

agrada de fer.

De la festa, cadascú n'espera coses diferents, perque cadascú sap que " L I h p 4 "

necessita per fugir de la rutina. Per dir-ho paradoxalment, de les %ET-- rutines de cada dia. I Bs perque, en el fons, -i ara responc a una de les

preguntes que m'havia fet alla, assegut a la placa- em sembla que no hem

perdut, encara, la possibilifat de meravellar-nas.

Encara som capacas de riure i de fer el boig.

Encara - podem disfressar-nos amb tat all6 que voldrien ser, perd els

nostres miraments no ens ho deixen fer.

Encara ens veiem en cor de dir que un dia 6s un dia. sabent que ho tornarem

a repetir l'endema mateix.

Encara som capacas d'anar-nas-en a dormir a tres quarts de quinze despres

d'haver-nos entaulat i beure tat all6 que sabem del cert qw no ens canve gens.

Encara sorn prou felicos com per contemplar la malnada que d6na voltes a les

atraccions i ploren perque no en volen baixar.

Encara som prou salmniadors i, a mitja tarda de la festa, obrim un punt la

persiana per si aquest any s'haguessin equivocat i tornes a passar, entre el

xerbascat de la tarda, una process6 sense ningú amb una marededeu morta.

Encara ens captiva mirar els peus dels balladors i saber si els de casa han

tret la sardana revessa.

Encara enfilem el fill o el net a les espatlles per veure el castell de

focs, perque aixi ens sembla una prolongaci6 de nosaltres mateixos i ens mes

faci1 d'abastar aquella infantesa cada vegada mes llunyana.

Encara ens Elipa cridar -si no, no ens sentirien- amb un cubata a la mA.

alld que des d'uns baffles eixordadors criden els Pets: Ei! Vine a la Festa,

que tindras de tot.

Encara ens il.lusiana asseure'ns a les primeres files del teatre, per veure

l'espectacle que ve de fora i que ens explica, una vegada mes, la meravellosa

mentida del teatre, una meravellosa mentida que no ens hem de deixar prendre,

perque, tal com diu algú, no en tenim cap mes.

Encara som capaps d'alcar el cap i contemplar els gegants per si ens queda

alguna esgarrifanpa de quan &rem menuts.

Encara som qui som a l'hora de suar la samarreta i, amb un somriure

d'orella a orella, arribem a la placa frisant perque algú ens demanl que ha

fet el Manlleu.

Aixl 5s la nostra festa. La col.lectiva i la de cadascú. Aquella que

cadascú no podria fer sense els altres i aquella que necessita de cadascú

perque tingui el dring que ha de tenir. Deixeu-m'ho tornar a dir: del gran,

del múltiple pastls de la festa tothom en talla la part que mes li agrada per

fer, amb tots els gustos, una festa únlca.

Durant l'any, ]a se'n cuida prou la vida de diferenciar-nos. O potser

som nosaltres mateixos qui les vetllem, les diEer&ncies. Ens autocataloguem

d'esquerres i d'escaladors, de seguidors convergents i d'ecologistes, de cules

i de missaires, d:xndependentistes i de gerents, de botiguers, d'accionistes,

d'ateus, de mestressa de casa. I tantes altres catalogacions. Cadascú se sap

la seva. Cadascú s'estlma la seva. En aivb s1 que hi tenim la ma trencada.

Perd si aquests dies de festa ens aturem una estona en un banc de la plaGa i

posem en practica la sanlssima activitat de badar, de finestrejar, ens

adonarem que tats plegats fem la mateixa cara i que una de les feines que ha

fet la festa 6s la d'unificar-nos -precisment a la plapa- sota una mateixa

convocatbria: passar-s'ho bé.. Durant l'any, som qui som, perb ara obrin un

parentesi de tres dies per a demaquillar-nos de les emurriades de la feina,

dels maldecaps dels exhens, de les obres que no s'acaben o dels lloguers

pendents. La festa, amics, 6s múrria. Com que ens coneix, sap que ser& faci1

de trencar la monotonia dels dies i ens fa la proposta de ser diferents per

unes hores. De fer malbe els horaris i tornar-"os un punt eixelebrats. D'una

manera pac duradora, si voleu: perb eixelebrats. D'una manera eniogassada, s1

us sembla: perb eixelebrats. Sense que nina ens hagi de dir el que hem de

fer, ni com ho hem de fer. Deixats anar, senzillament.

Si la festa 6s un pastls i cadascú en talla el tros que li ve be, no 6s

menys cert tambe que, un cap tallat, cadascil se'l menja en el lloc on millor

li sembla. La Montserrat Raig, en el llibre "Digues que m'estimes, encara que

sigui mentida" parla d'una especial geografia de Barcelona i ens posa de

protagonistes diverses dones que finestregen, que baden, sobre els carrers

plens de vida de la ciutat. Si aquests dies aturem la pressa i ens dediquem a

finestrejar, ens adonarem que tenim tarnbe una geografia de la festa, que 6s

com una consesiiencia de la tria que cadascú en fa. No ens trobarem tots als

materixos llacs, perque la festa, tot i que 6s a tot arreu, no hi 6s de la

mateixa manera. Hi ha una geografia del sarau i de l'alegria que torna nous i

diferents els llacs de sempre, i que ddna a la festa unes noves perspectives,

uns nous allcients. Badeu, aquests dies. Finestregeu. I us adonareu on batega

la festa.

CANCO DE LA GECGRATUL DE LA FESTA

La trobareu donant v o l t s a l a plaqa, a l 'hora d e l b a l l , amb e l v e s t i t nou

que l a modista va e n l l e s t i r a darrera hora.

La trobareu a l camp de fu tbol f e t a c r i t i entusiasme.

La trobareu b a l l a n t a l a d isco amb l e s ú l t imes peces d e l s grups de moda que

m4s molen.

La trobareu a o f i c i de dotze ves t ida de mlgdia i de c a s u l l a blanca.

La trobareu e l concurs de sardanes punte jant e l s compassos d i f l c i l s i

eiuugant-se l a suor amb l a punta de l a f a l d i l l a emmidonada.

La trobareu f e t a c a s t e l l de foc abacant damunt d e l r i u l e s palmeres de

c o l o r s .

La trobareu asseguda a l bar prenent un mica de cosa e n t r e dos t r o s s o s de

res i comentant l e s v ides d e l qui passen a prop.

La trobareu a l e s a t racc ions , a l a tbmbola, a l tir, provant d'assemblar-se

a l s Terminatars de l a vida.

La trobareu a l s b a r r i s t o t empaitant l a t a r d a amh b i c i c l e t e s d'cscuma.

La trobareu, despres de l ' a r r o s s a d a , encetant l a becaina a ritme

d'Havaneres.

La trobareu amb p i n t a de f o r a s t e r s que han vingut de ves a saber on, perque

l a f e s t a be v a l e l v i a t g e .

La trobareu a l ' e s c e n a r i d is f ressada de murr ier ia .

O, a ritme de jazz, l a trobareu ac lucant l a n i t , com si en aquel l moment

t o t s e l s savos foss in de v e l l u t .

Can Puget, l'Eiaam, Cmp de Futbol, l a Parrbquia, Xauxa, l a P l a ~ a ,

Keeper, e l Passeig d e l Ter: l a n o s t r a geografia intima. La nos t ra geograf ia

sense lfrnits. Carn si ens f e s s i n f a l t a aquests d i e s per aprendre a reconeixer

a q u e l l s i n d r e t s que t a t l'any tenim a ma, perd que nones una f e s t a com

aquesta, ens descobreix, cada any, en aquestes da tes .

Fa tres-cents seiranta-i-tants dies que &rem aqul, empolainats com ara,

i escolthvem, tamb*, el preg6 d'aquella festa. Ja llavors sabiem que si volien

una altra festa quedavern convocats a viure plenanent un any m*s, a

enriquir-nas personalment i histbrica, per tal que l'agost no ens atrapes amb

les mans buides. Des d'aleshores, la nostra histbria com a poble ha arribat a

la festa amb un munt de novetats, de fets, de canvis, que ens han fet, vulguem

O no, un xic diferents. Ningú mes que nosaltres pot ser la nostra histbria, ni

la nostra llengua, ni la nostra terra, ni les nostres coses, ni la nastra

festa. Mireu, sin6, tot el que hem estat capaqos de fer durant aquest any, tot

el que ens hem vist en cor de tirar endavant, tot alld que hem estimat, tot

allb a que hem renunciat. Mireu, sin6, a les pagines de l'extra de Festa

Major, tot el que ha estat la nostra vida a Manlleu, d'en~h de l'agost passat:

els resultats d'unes eleccions, un equip de futbol que arriba mes amunt que

mai, una Fira de Reis cada any mes consolidada, un pant que soluciona un pas a

nivell conflictiu, una mostra extensa i ampla dels nastres músics del segle

XX, una Fira al Carrer, uns muntatges teatrals propis de gran nivell, una

residencia que ja s'ha posat en marxa, el grup excursionista a l'Himalaia, el

projecte d'una histbria fotografica de Hanlleu, concerts de la Coral Regina,

recitals de Pets i Brams i Sapa de Cabra, mocions d'independencia a

l'Ajuntament, i un Andreu Pujadas que ens fa estar pendents d'un ]oc

televisiu. Una televisi6 que tamhe atorga un exit impartant al grup de rock

manlleuenc Stick Suant. I d'altres. I molts altres esdeveniments que la premsa

de casa ha recollit tot dient-nos que ningú, fora de nosaltres, no pot fer de

nosaltres el que nosaltres vulguem.

Fa una mica que us deia que tota la festa no deixa de ser, perd, un

breu parentesi. Que dura el temps de dir amen. Potser per alxd ens hem

d'afanyar a omplir-la, potser per aixd ens hem d'obligar a viure-la. Que ja

se'n cuida la vida de fernos fer papers seriosos; ]a se'n cuida la vida de

demostrar-nos com n'es d'eflmer tot plegat. Us voldria convidar, doncs,

aquests dies, a ser una mica mes bojos del que ho som normalment. A deixar de

banda les coses absolutes. A deixar-nas endur per all6 que el cor ens dicta. A

llancar-nos de cap, sense manies, a la llibertat interior que ens netejar&

d'aquella extrema urbanitat de porexpan que no serveix de res i que ens far&

ser, sense embuts, all6 que sempre hem volgut ser i que no gosem. I, despres

de la festa, no ens ha de recar sentir una profunda ressaca, com si tinguessim

el pont de Can Holas enganxat al paladar. Per fer una festa normal, ja la

tenlm cada cap de setmana. Aquesta es diferent. I, a mes a mes, nostra.

Rbans d'acabar, no em s& estar de llegir-vas el fragment d'un poema que

va escriure un home del nostre poble, periodista, poeta i assagista, que ens

va deixar a la tardor passada: en Castestel, en Joan Castell i Ilasallera. I

m'afanyo a dir que, tant de bo, aquests versos haguessin pogut ser musicats

pel mestre Llufs Rmfrez, i tocats per en Josep H. Pujol a l'orquestrina La

Simforosa, i proclamats en "alta veu" per en Joan Casadevall: homes, tats

ells, lligats, a la festa, i presents, encara, a la Festa Major de l'my

passat. En Joan Castell, escrivia, doncs, fa temps, aquests versos, carregats

de futur,

"La vida immensa del m6n

preparar& altres collites.

Lluny, ben lluny, la melangia.

L'any vinent hi haura camps nous

i creixeran altres tiges."

ST. Alcalde de Ilanlleu; Sr. President del Consell Comarcal; Scs.

Regldors de Cultura: Srs. Alcaldes de Vic, llasies de Rnda i Torelld; =ics i

3migues: lluny, ben lluny, la melangia.

Que la festa ja 6s aquí.

Hanlleu, Festa llajoc

14 d'agost de 1992.

Senyores i s e n y o r s , ban capvespre

Fia passet un any, 366 d i e s e x a c t e s , d e s d e que e n s trobavem s o t a a q u e s t e s v e l l e s i b e l l e s a r c a d c s d e l ' a n t i c celler d e Can Puget per n donar 1 donar- vos l a k o v i n g u d a a i a F ~ s t n hjor . De nou h i t o r o e n a ser i amb e l = t e i x o b j e c t i u .

S e g u i n t e l c r i t e r i d e l s d a r r e r s nnys, l ' A j u o t a e n t ha a d e s a t l a p t i c i ó a una persona e s t r e t a m o t l l i g a d a a l l an l l eu p e r a t e i x i r amb l e s s e v e s p a r a u l e s e l p o r t i c I m g i n a r i de l a > e s t a Crao d e l a nostra Vila . I q u i m5.; a d i e n t p r a t e i x i r amb l e s p a r a u l e s que u n poe to? .

I n l n n l l ~ u p a r l a r d e p o e t e s 6s d i r e l nom, e n t r e d ' n l t r e q , d e J n c l c t 511s i Codony.

De J a c i n t S a l o , poc o res se 'o p o t d i r que n i n @ nu c n n r g u l , Prr una p x i t p r I n c o n s t a n t f o n t d e bones n o t l r i r r . que ha r s t n t p l r . p r r l i ~ d l c - i ppr a l t r a par t p+r SP= un hom prou pbr t i c ip l l t l l l PO e l m n c l l l t ~ r n l m n l l ~ u e n ~ .

P B EIOYS, n mitjdn'. d p l s s r ~ x a n t a , j a d e o o s t m v a l e s =*ves m p t l t u t s @ t i q u e s en PI ~ I I Faluga. f u l l l i t e r a r i q u e s ' e n c a r t a r ~ en e 1 p r l b d l c l o c a l Camarca. D e s d ' a l e e b o r e s i cooenqant e l 1980 ha a n a t guanyant premi rera p r e a i f i n s a a t r a s e s w r r I n t r e n t e n a , arreu d e l s P a t s o s C a t a l a n s i en a lguna o c a s i 6 , tamM, eo a l t r e s c o n t r a d e s d 'Europe. S i voleu. i si no h o heu f e t encara, podeu I l e g i r - l o e n e l s v u i t l l i b r e s que d e I n seva o b r a s'han e d i t a t . eo r e c u l l a 1 a n t o l o g z e s d e n r t a m n t s l i t e r a r i s o s e g u i r l e s seves c o l . l a b a r a o ~ o n s e n l a p r e m a c t u a l .

S i a i x 6 no C s prou , d i r 6 el m x i n que e-i rot d e m m r i US e s m n t a r C que 6s uo d e l s t r e s osonencs I r s t r e r , en G a i Snhpr que eorllra e s c r i u e n . I e s t r ~ eo G a i Saber com bo taren Angel G u i ~ r A . Jonn m r a g a l l , J o s e p carner, llrrce R o d o r e d a o e l ma te ix N m k n C i n t o V e r d a p e r . J a c i n t Slla obt ingud a q u e s t crit 1 1 guanyar , t o t e s i c n d a u u n a , l e s F l o r s d e l s Jacs F l o r a l s d e Barcelona.

COI d e i a abans. J a c i n t S a l a es u n d l n a s d t z a d o r d e s t a c a t d e l a c u l t u r a m o l l e u e n c a . En e l t e a t r e , on ha f e t d e s d ' n a t o r f i n s a d i r e c t o r , p a s s a n t p e r ser autor d 'una obra , premiada l a F i t d~ Snntn L l ú c i a , i q u e a v i a t veurem e s t r e n a r . I e n l a m'lsica, t o t d i r i g i n t l a &ral Rogent.

A p a r t v o l d r i a f e r e s o e n t dp l a l e c t u r a d e l poem d e I n d a l , a c t u a l R e m r i a l J n l n Carrera, que cada any i a l capdavan t d e l g r u p d e t p a t r e FI Llambrot, ens fere el^ a Vilami rosa un vespre d ' h i v e r n

Prr t o t n ixb , eo nom d e I ' b j u o t a n e o t d e I l an l l eu , e m c a l a g r a i r - l i l a s s v a c o n s t a n t t a s c a c u l t u r a l it l a v i l a , i l a que e n p a r t a e l nom arreu d e l p a i s I d o n a r - l i l ' n g m ~ m n t per l a l e c t u r a d ' n q u ~ s t prega que ha t i t o l a t FI.OC.1 DEI. F I ü E S i R F J A Y i qu- aomoGa d ' a q u e s t a aaoera.. . .