PRE& DE LA FESTA MAJOR DE MANLLEU Pagina I de 5 -

Xlll - Vl l l - MM

Us saludo cordialment a tots: autoritats. nostres i de les viles i ciutats del nostre entorn, comarcals, judicials, amics, convilatans i compatricis. Saludo amb especial complaenp el nostre senyor rector. encarregat de guardar el tresor llegat pels nostres avantpassats i que constitueix i'essencia més pura de la festa, i saludo amb especial dileccio a més d'un i a més de dos parents que veig asseguts escoltant enmig de vosaltres

Les meves solituds en les muntanyes, en un bonic paratge a prop de la nostra vila, es van veure alterades fa unes setmanes amb la auradable visita del nostre alcalde. awmoanvat oer la recidora . . de cultura. Portaven el prec de queem disposés a fer el que ara estic fent: e< pregb de la-~esta Major. En mi, un primer moviment em deia : no. Perque a la memoria van acudir amb p r e n c i a rigorosa els noms i las firmres de venerables manlleuencs, una presencia que s'alwva davant meu c i m a record viu i i n t e k d e model ciutadi en els anys llunyans de la meva infantesa i de la meva ioventut. i em semblava que mai les meves uaraules oodrien esiar a I'altura de la saviesa que ells van posseir. Pera ja no son amb nosaltres. Per aixo, en un segon moment, vaig considerar que obligacio mwa era, tal com van fer altres abans que jo, contribuir, si podia, a revifar el foc del qual sorgeixen sempre noves i purificades les vivhcies a que obliga el conviure en el recinte d'una mateixa ciutat, d'una mateixa vila.

I quina inspiracio. quina Musa podria jo invocar en iniciar aquest prego. sinó la que des de temps immemorial va insoirar en nosaltres el sentit de la festa. la aue li ha donat les seves arrels. l aaue ha . . . . enriquit i beneit la ' t em que trepitgem i, encara més, la terra de la que estem fets els que aqui hem nascut? La primera mirada va, doncs, cap a dalt buscant els ulls d'aquella dona que té el més dolc nom de dona: MARIA. Més dolc encara en el so de I' expressi6 sernitiq aramea, el que a ella li ressonava a les orelles quan la cridava el seu espos o les swes amigues o las seves veines: M A M l a Verdaguer, el gran visionari, en un dels seus versos mes senzills ho recomana amb extremada precisió: "fit dis- abans d 'a~afm Ibrada, dona al cel 111~2 mirada". Aixo faig i després, girats els ulls cap al meu Manlleu, m'exclamo: Com ha canviat el meu Manlleu des de el dia que el vaig deixar! Com ha canviat tot i ser igual a si mateix!

Per6 no m'han convocat aqui per glossar nostilgies, sina perque tal com em van demanar els qui ens presideixen us deixi, en una atmosfera de festa, unes breus reflexions sobre el tema que per aquest any ZOO0 ha deixat la UNESCO a la consideració del mon: el tema de la Pau. No faci1 . De la pau, diuen alguns, que es un fantasma que ningú ha vist mai pero del que tothom en parla. No

http://www.manlleu.org/prego.htm 07/09/00

- es veritat. Moltissims I'han wneguda i tambe nosaltres la podem wneixer, si no la coneixeu ja, i ben de a prop. A pan que la nostre patrona ha sigut sempre invocada w m a Reina de la pau.

Que es la pau? Com I'hem de trobar? Com I'hem d'awnseguir? Com hem de romandre-hi? Quan vaig quedar sol despres de que em deixessin els meus visitants, quan vaig considerar, meditar, reflexionar sobre la tasca que m'avia imposat i vaig veure la seva prohnditat i extensio i altura, em deia a mi mateix. oh, si em pogues fer transparent, fer-me cristall, per no haver de parlar, perqub- veiéssiu millor en el meu interior, perque, w m diria uo poeta que jo admiro molt: 'Xga311. Se~yor, Iu nrrva pohrr ahrtndrirrcta, morlre es pedo a /'aire, en el ver< I'olor d'trrr cor que rslima", un w r que t'estima, Manlleu nieu." Pero aixo no es possible.

El Papa Pau VI, a qui va tocar viure la decadhcia d'una epoca i I'inici d'una nova, w m a tants de nosaltres, aquest Papa donava una esplhdida definicio descriptora de la pau:"EI nom nmr de lo parí -deia- e.5 edtrcació, esdesenvolrrpomenf': Moltes vegades li vaig sentir a dir, en els meus anys romans i aixo es, justament, el que vull exposar-vos i analitzar breument amb vosaltres.

PRIMER L'EDUCACIO.

Una frase que de bones a primeres sembla dificil de copsar. "Per I ' rd~conó es guranleix la real~lal de I'r.rla1 jtt.sl, i per la jttslicia s'afirmo I'ordre dbgrresl eslal". No son paraules meves. Son paraules venerables, tenen gairebe 2500 anys d'antiguitat. Des de sempre les generacions dels homes s'han plantejat les mateixes preguntes i han donat diferents respostes. Aquestes les va escriure el filosof Plató en un del seus mes famosos diYegs, aquell que pona per titol E L BANQUET. Els meus mestres de Salamanca, inoblidable ciutat, inoblidable u~versitat de Salamanq desprks d'analitzar o d'esmiwlar aquestes paraules venerables, acabaven donant una definicio wncisa de la pau. "Lolmt -deien- es la ~ra~~qtt t l l t~ar de l'ordrr". Ells ho deien amb Ilati: PAX TRANQULLlTAS ORDIMS. Quan es dona dintre dels estats la realitat que prove de I'educacio, i quan la justicia garanteix l'ordre que aquesta realitat exigeix, aleshores s'obre la flor de la pau. La pau es la tranquil.litat de I'ordre. Conclusió evident que n'hem de deduir: vosaltres, governants que m'eswlteu, pastors de la ciutat, i vosaltres oposicio critica per deure de govern, el governant ha de ser un pedagog, un educador que sapiga garantir la realitat de I'estat just, ha de ser un administrador afamat de justicia. La moral ciutadana es una conseqüencia de la bona educació, i de la bona educació depenen el benestar i I'harmonia entre els homes I no em refereixo tan sols a aquella educacio que s'identifica, malament amb la informacio en diverses mattries i que s'avala bé o malament amb qualificacions academiques. No.

La paraula educació ve del Ilati: EDUCERE, i educaré no significa adornar-se amb diplomes, educere significa ajudar a treure des de dins, ajudar a fer sortir, a fer aflorar, aflorar, com una flor, tot el que hi ha de bo, de noble, de authticament hum4 tot el que hi ha de divi en la profunditat del ccxr huma h vegades trohem persones, gent, sa\!$, e~traord~nnnament tnformats y perfectes mal educats I al re\es, podem trobar analfaks model d'educaclo oerque almu els ha aluda1 a que de dintre de ells sortir iota la riquesa de la meravella de ser criaiura'humka. ~duc i r , educeie,

http://w.manlleu.or9/prego.htm 07/09/00

, - c ,I FESTA MAJOR DE MANLLEU Pagina 3 de 5

aquesta es la tasca a la qual esteu cridats els governants. I no sols vosaltres, sinó tots els que per la seva valua. i la teniu tots els que em dediqueu la vostre atenció. reoresenteu ver al poble un model, una influencia benefica, un de al de vida

La pau es la tranquil.litat de I'ordre. No es necessari que m'estengui aqui en un altre analisis de realitats que 4s millor enterrar i sepultar en les fosses i en els tous de I'oblit, les d'aquells ordres de vida que provenen de la imposició brutal de les armes, de la ignorancia dels drets humans, de I'existencia de lleis iniques, de la prepotencia i de la superbia, de la humiliació f o r ~ s a i obligada per la bota militar. Tristesa que la nostre Catalunya ha conegut no poques vegades. Aquesta pau prostitulda es la que sojornat encara i sota la que gemegant molts pobles i nacions d'aquesl mon. Malauradament.

En la mateixa obra de Plató. EL BANOUET. el personatge Skra tes Dreeunta a un altre dels . . . . - comensals:'Í\'o snp.~ qtte exi.~leixeii, per forp, 1ant.s corricrers d'homer com r~pmspoIiIicr? O el mises ane els reeims neixen d'almrno alzina o d ' a l m a d r a 7 Ohserw elv rrdrvidrrs i hi v n ~ r a ~ . ' L. . elmrrall de la cisral': Vet aqui el problema. Aquesta es la qüestió. Com es menja aixo?

Aristotil. el deixeble de Plató -semore Grkia- feia veure aue '21 orte es reu, es reu sempre segons . . . la caponial o forma del receplor". Perque tot i que pugui ser idhtica la capacitat de recepció, pot ser sempre diferent la manifestació externa de lo que s'ha rebut. I posaven I'exemple de I'aima que en un volum identic, un litre per exemple, pot adoptar les formes de milers d'ampolles de fonnes diferents. Perque pot haver-hi molta gent de pau amb diferents maneres de manifestaria.

Quina es la solució a aquest problema en l'ordre de la ciuult, en I'ordre de la tranquil.litat que ha de engendrar la pau? Perque si existeixeq per forw, tants caracten d'homes com regims politics ... Només una solució: la tolerincia. el respecte mutu. Vosaltres aqui. al país, ia heu donat exemple, ja . . . . . hem conegt pacifiques alternances, i més que en el futur seri sempre bo que es donin, perque es cosa optima que els ciutadans del mon. de la ciutat en el nostre cas. tinrmin al seu abast diverses . . concepcions de I'ordre, i aixi, en la successió dels temps puguin escollir Uiurament, sobre tot sempre lliurament. la que en cada ocasió histórica els sembli més apropiada. Diria: Manlleu per la pau, Manlleu per I'educació, Manlleu per la tolerincia.

De fet continuarem parlant del mateix. Qualsevol estadista modem sap, i si no ho sap no mereix governar, sap, ha de saber, que la millor inversió en desenvolupament es I'inversio en educació. Desenvolupament: i'altre nom de la pau.

Tomas More, sant, i manir en el catdlea de l'esdésia catolica, martir perque w m sabeu el seu rei Enric VI1 d'AngIat- igual que feia d&apitd les seves dones, aixi feia decapiti els seus ministres. Tomas More. doncs feia saber ia en epoques revoltes del seu Londres i de la seva Anqlalerra natal . . . -som al sede XV- que: "El prrncipr del bd comli, kr pmricipcro general en el frehnll i en els b+ri.~ son norrnm de pe@cle govern httmirNo agradaven al seu Rei aquestes i altres coses. El va fer decapitar. El seu enunciat sembla que pugui ser adoptat per qualsevol moviment siindicalista dels nostres dies. Pro debeu-me que insisteixi en que aquest principi de Tomas More ha d'arribar a tots, tots els habitants de la ciutat perque es dongui I'ordre de la pau.

Perque dic aixd? Hi ha estrangers entre nosaltres, i el seu nombre actual es petit, es infim. Sera , sens dubte, molt mes gran en el futur. Aleshores, que f a r b Europa, que faris Manlleu, que faras Catalunya?

Josefa Contijoch, en el bell preg6 que va pronunciar I'any passat, us recordava que "Calali~nyn es /erra d'el~~vió, que nombroses capes sedimeritaries hmi fer de iro.wIlres rm poble sobdari': No

http://www.manlleu.orglprego. htm 07/09/00

- L . \ ['ESTA MAJOR DE MANLLEU Pagina 4 de 5

,"- som una r a p puraNi ganes. No existeixen les races pures, els pobles pun. Son extraordinMament preocupant els moviments de caire racista que una mica per tot arreu comencen a manifesfar-se a Europa. Si nosaltres ens remuntem fins els nostres origens tenim, per exemple, Ataulf el primer rei de Barcelona que ens va arribar de les riberes del Mar Negre en I'actual Ucralna. Guifré el Pilos, hndador de Catalunya segons molts historiadors, ve de les bromes i boires d'Nemanya Els primers contes catalans, que son orgull nostre, no eren d'extraccio pirenaica, eren cavallers francs de la con de I'emperador Carlemany, i la cort de Carlemany es trobava a Aquisgran, mes enlla del Rin, a l'actual frontera entre Alemanya i Franp. I si venim fins els nostres dies, el president Tarradellas - una ankdota que jo recordo sempre- quan surt el b a l d de la Generalitat i I lenp el seu crit: ' ! la soc aqrii': no diu: Catalans, ja soc aqui, sino que amb finissim instint politic diu: 'T~nladrurs de (bro1111lyo. j a soc aqiii'! Com si digués: "Homes i dones que feu aquesta terra, homes i dones de tots els pobles que feu Catalunya, ja soc aqui".

L a Festa Major que celebrem en honor de la figura historica i celestial d'una dona ens pot ajudar i fer pensarLa nostra Patrona va ser una &grant. Va patir persecució politica. La persecució politica la va obligar a emigrar a Egipte. Van patir ella i el seu espos la necessitat de la recerca de feina. El seu espos i el seu fill van haver de treballar sempre en la feina de la fusteria per els endrrecs de el dominador roma. Nazareth no donava per res. Una cosa que no es sol explicar es que a uns dos o tres quilometres de Nazareth es trobava una ciutat anomenada Séforis. habitada quasi exclusivament per ciutadans romans i que d'alla era d'on arribaven a Josep els endrrecs que 11 permetien mantenir la seva famjlia I ~ o d e m recordar també. quan veiem moltes vegades a la . . televisi6 l'arribada a les costes peninsuian de dones embarassades que poden donar; llum en 1'ambit awUidor d'una clínica moderna, podem recordar que Mariq Myriam, obligada a desplapr-se per I'ordre de el dominador roma, va donar a llum en una cava, en un estable, amb les bbties. El paisa$e budlic dels nostres pessebres els dies de Nadal a un r a d de les nostres cases. Era a la seva realitat historica una cosa honible i esgarrifant.

Per al be de la pau no podem ignorar, no podem no sentir, no podem no voler penetrar en alguns tristos racons de la realitat. El planeta es de tots. No hi ha cap exclusiva. Si axis ho fessirn no ens mereixeriem la Patrona que tenim. A la revista EL TER, I'exemplar ultim que inclou el programa de la Festa Major, hi ha un micle sobre I'agemanament entre Manlleu i una població de Nicaragua. San Bartolo. Va encapplat amb aquestes paraules que imagino d'un poeta de les terres americanes Diu aixi: "Soy homhre, he nacido, I ~ . ~ ~ p p r e l y espronzo. Yo exijo, por /o lut~lo. qrre me dejeis r~sarlo,s'! Un crit que surt de les entranyes de I'home, de les entranyes de tots els desvalguts de I'humanitat "Ur corazdn s o l i l m no es un cormcin", deia Antonio Machado. Necessitem el batre del cor dels altres que son enmig de nosaltres si volem la tranquil.lilat de I'ordre que es la pau. Tot emigrant busca la Ilibenat, com nosaltres, busca feina i educació, com nosaltres, busca en definitiva I'ambit, el jardi on es puguin collir flors de pau. Com nosaltres.

I mirin, aquesta Europa i aquesta Catalunya i aquest Manlleu que busquen els emigrants i en el qual s'han d'integrar peque es garanteixi la tranquil.litat de I'ordre que es la pau, aquest continent i aquesta nacio i aquesta ciutat s'ban fet i han crescut i s'han desenvolupat quan la seva gem, el seus homes i dones han arrelat al terra del vell imperi de la cultura grega i romana. Per aixo us deia al comenpment "sempre Gricia". Sabent-ho o ignorant-ho, corre per I'arbre de les nostres vides la saba de la cultura grega i romana. Aquesta es la realitat, certament en perill de perdre's per un e x d s de tecnificacio en tots els ordres de la vida, pero aixo es axis encara avui, ara. Molt mes lluny ens portaria analitzar I'afimacio del bisbe Torres i Bages quan deia que Catalunya o sera cristiana o no ser8. Aquesta afirmacio porta sobre seu un gran, aterrador interrogant, pero no es aquí el lloc N al moment de fixar-nos-hi.

L'emigrant, i em refereixo en especial al seguidor de I'lslam perque es la figura mes exotica de els nostres carrers i que allera a molts, si be hi ha moltes diferents gents a I'emigracio, el seguidor de I'lslam no porta en les seves tradicions, no té modulada la seva concepcib de la vida, del mon i de

la Estona en el substrat nutrici de la cultura grega i romana que a nosaltres ens abriga en qualsevol manifestació de la vida civil. E l seguidor de I'lslam viu en I'horitzb i en el buit immensos dels desens que el profeta recorria amb les seves caravanes. El seguidor de I'lslam esta com abandonat al determinisme cec d'una voluntat divina, i, per exemple, per I'interpretació d'aquesta voluntat divina, discrimina fonament les criatures humanes que neixen amb estisma de dona. I ens discrimina a nosaltres no ohlideu que nosaltres son per ells els inñdels i les &ns.qll&nc~es que aixb en treuen. Siguem realistes. i aquest es un fenomen que en un altre ordre d'emiaracions histonoues jo vaig viure intensament en els meus anys d'estada a Alemanya, on vaig ser testimoni directe de molts drames i de moltes traxMies. I alla hi havia els elements grecs i romans. oero hi havia també I'element germanic, molt dificil d'assimilar. Siguem realistes, dic, perque les pnmeres generacions d'aquests emigrants no s'integrasan mai, pero aprenguem a respectar- nos Les segones generacions, les criatures que jo veig destí el balm3 de casa meva quan sunen de les escoles, aquestes oscil. lara entre dos mons sense saber amb qual que&-se, el dels pares o el del mon d~tbrent que han conegut. Pel que fa a les terceres, i aquí avencem ja trenta o mes anys, per el bé de la pau caldra que n'haguem aconseguit la plena integració. Com1 Amb les úniques eines al nostre aban educació, formació. treball dima aue fomenti el desenvoluoament sostenible. tolerancia. . . respecte mutu. Amb aquestes eines haurem d'haver awnseguit que en les terceres generacions el nodridor cultural mec i roma aue nosaltres utilitzem en totes las manifestacions de la nostre vida aquest nodridor hagi calat en eUs per educació , per informació escolar i per vida nova i diferent. Seri absolutament necessari que aquest nodridor hagi fecundat I'cdesa del desen i s'obri aixi sempre nova la flor de la pau.

L'any 1945 el president nord-ameriai Tmman, quan acaba la segona gran guerra que ha fet 50 milions de mons, en un missatge radiat a tot el mon, adverteix a tots els pobles del planeta que: "O he arenen a viure els rtnr a l costat dels altres. o bé hm~rair d'apreifdre a morrr e b rlns d& rjels altres." El nostre problema avui es que hem d'aprendre a fen-se els uns amb als altres, oeraue encara oue la tasca sembli dificil aauesta es la única manera de Donar endavant la Catalunya . . que estimem i que ens apassiona.

Bo es que Manlleu estigui per la pau, amb la pau, l a la nostre gran p l ap porta el nom d'un cercador de pau, i la p lap i els carren i totes les cases les vigila com un sentinella un campana on ressonen les campanes que porten els noms per nosaltres els mes estimats de la Reina de la Pau, i la mateixa campana de h pau.

I ja m'estenc massa. Pero deixeu-me unes ultimes linies, perque faltaria a les meves més intimes conviccions, i les trairia sinó et recordés, oh Manlleu, que la pau es el primer regal del fill de M y r i q la dona del dol$ nom, que quan ell I'envia fa que ni1 en la profunditat, alli on cas i anima i esperit es divideixen. Et recordo, oh Manlleu, que Ell, el princep de la pau no es un mite, Viu. Esta viu -segons les meves conviccions i porto proíind respecie a les de altres-. I que ella, la seva mare Assumpta, reina de la pau, viu lamk, est i viva, es viva. Per aixo fem Fesla Major, perque ells ens son la penyora de que nosaltres podem també un dia viure amb ells i com ells.

Rebo I'honor que m'heu fa en escollir-me com a pregoner de la Festa de I'any 2WO i us estic agrait per la vostre atenció Cfiacies.