5 4 G e r m a n o r

PREMI NARRATIVA CURTAMiguel Oliven Bauza

Amb gran dificultat havien arribat al fons de l'abis-me, tot i ésser grans especialistes en les tasquesde salvament. Declinava ja la tarda i l'ombra es-pessa del boscatge ennegria molt mes l'espai.Entre el rocam, no tardaren a trobar el que su-posaven hi restava sens vida. Com podia viureaquell eos estimbat dins tan immens fondal?Només un manyoc de trossos humans amalga-máis amb les restes esquincades d'unes poquesrobes i la sang ja presa i enfosquida després dedos dies del seu suícidi. Els rostres d'aquellsquatre homes, dos bombers i dos guárdies civils,no podien dissimular la profunda impressió queels produí aquell eos huma destrossat. Nomésuns ulls oberts semblaven suplicar clemenciacom dos petits estéis llunyans que no acabavend'apaivagar-se. "Tothom s'esglaiá de veure'l, diuel profeta; de tan desfigurat, ni tan sois tenia resd'humana la seva figura. Si mai no obra amb vio-lencia ni tingué mai ais llavis la perfidia: per quéacaba tan malparada la seva imatge?"

Recolliren amb gran cura i respecte les despu-lles d'aquell eos desfet i les col-locaren dins lagran bossa de lona plastificada que portaven i lalligaren fortament a la civera indispensable pera poder-lo treure, només a bragos, per l'enormedificultat que presentava l'escarpat paisatge.

Era ja fosca aquella fonda dotada i les ombresallargassades produTdes per les potents llanter-nes que portaven els rescatadors, omplien defúnebres misteris la contrada. La pujada, amb elcadáver, seria lenta i dificultosa malgrat la granprofessionalitat deis quatre salvadors que noamagaven els seus sentiments compungits da-vant tanta miseria humana, preparant-se per co-mencar la tasca entre aquelles parets salvatges.

Entre quatre parets, també, sovint arrufat, inten-tava fer front, aquell infant, ais insults humiliantsdeis seus companys. Feien befa de la meva figu-ra delicada, de niñeta, inútil al seu pensar, queno servia per a prendre part ais seus jocs mes

máseles. L'últim sempre a ser escollit quan eraadmés -rares vegades- per jugar en algún deisseus equips. Jo no cridava ni amenagava ni elmeu llenguatge era obscé, homenívol; no emqueixava perqué tenia assumida la humiliació ireconeixia que els meus moviments eren lentsi entenia que el meu obrar no s'avenia al mo-del desitjat per la majoria deis meus companys.Tots aquests fets em conduíen, a poc a poc, ala profunda marginado del qui se sent diferent,estrany, desvalorat i arraconat dins la pleta deisinútils.

No, no tenia mals records de Pescóla; no era l'es-cola la causant de la marginado. Sortosamentel meu mestre fou benévol, comprensiu i, fins itot, ell mateix posseía moltes de les caracterís-tiques impropies del model homenívol de moltsdeis meus companys. Amant de la bellesa, delpaisatge, de la poesía, de la suavitat deis gests i-n'estic segur- les seves maneres eren prou con-semblants a les meves, reconfortant-me a esto-nes i minvant el meu patiment.

Malgrat tot em sentía arraconat a les foscúriesdeis margináis i dintre meu naixia aquella an-gúnia depressiva, cada cop mes profunda, quemai mes m'abandonaria. L'auténtic causant eratot l'ambient que m'envoltava i m'acusava, pot-ser sovint de manera inconscient, de la migradavirilitat. Només de tant en tant, i per complaurealgún amic, aquells pocs que m'eren mes fidels icomprensius, assistia ais entrenaments futbolís-tics que, certament, m'avorrien després d'escol-tar el seu vocabulari tan característic i tan vulgar,impropi de la persona jove que vol conservar unmínim de dignitat. Sovint l'exhibicionista de tornhavia d'exposar públicament les seves afavori-des eines sexuals que -ni si fos alió original- emseguien produint un complex mes profund queno podia evitar. M'entretenia sovint contemplantels estéis, les aus nocturnes, la lluna semprecanviant o algún cuquet de llum que dins l'herbeid'una vorera mostrava la seva petita (luminariaindiferent a les modes humanes.

53 G e r m a n o r V I A T G E S

dies d'una eixida maca, "Sota elsol de la Toscana" (recordau el filmamb aquest títol?). Dinárem en unagroturisme, enmig d'un ¡dil-lic pai-satge. Després, visita a Siena d'ondestacam la meravellosa catedral,tant a l'exterior com a ('interior.

Divendres, SjunyFloréncia-Pisa-Lucca-FlorénciaA Pisa tenguérem temps de fer lestres visites: Duomo, Baptisteri i Ce-mentiri- i contemplar la Torre Incli-nada. La tarda es dedica a Lucca, lapatria de músics (Puccini, Bocheri-n¡...), de les murades i les torres.Significa una altra diada de turismeper Italia ben aprontada. Havíemsortit a les 8.30 del matí de l'hotel

i a Ies20.30arribávemal restaurant. La tóni-ca de les dotze horeses repetí en següentserónos: de 8 a 20h, de7.30 a 19.30h. Encan-tatsde la vida: "Ja quehi érem".

Dissabte, 9 junyFlorenciaDe bon matí, a la Pia-zzale Michelangelo,ja gaudíem de lesmillors vistes de Flo-rencia. Al Palau Pittis'incorporá, com suc-ceí el primer dia deFlorencia, una segonaguia, Rima. Amb ellai Gastone, ens dividí-rem en dos grups. Anosaltres ens toca naRima. Llenguatge ciar,quasi perfecte caste-llá i, com Antonella iGastone, ben docu-mentada. De 10.30 a12.30, ens va descriu-re valuosos quadres.Igualment que em

passá el dimarts a la Gallería degliUfizzi, em feren recordar que la his-toria de l'art m'ajudá a aprovar elDíbuix amb dona Carme Eyaralar.Després del diñar al Giubbe Rosse,on menjárem "gnocchis" (una micadiferents deis de Siena), escoltáremles darreres i detallades ¡nformaci-ons del guia Gastone a la sagristianova de les Capelles Medicee. Ver-saren sobre el conjunt escultóricmes important que el gran MiquelÁngel realitzá a Florencia, localitatsituada, precisament, a 100 km deCaprese (provincia d'Arezzo), pobléon havia nascut l'insigne artista delQuatrocento (final) i del Cinque-cento.

Diumenge, 10 junyLe Cinque TerreGentada, trens plens de gom agom, llocs privilegiáis, penya-se-gats, pobles multicolors penjats a lamuntanya, Mediterránia, cales, ele-vats passadissos entre les roques ila mar blava, diñar al restaurant AlCastello (Vernazza) de magnifiquesvistes, boom turístic nascut ais anys70, paratges impressionants... Cin-que Terre, formada per cinc poblesdeis quals coneguérem Riomaggio-re, Manarola i Vernazza (per aquestorde), esdevingué un brillant epílegdel viatge. Lali fou Túnica guia dela jornada en aquesta regió situa-da a la provincia de La Spezia, a lacosta del mar de Liguria. Confessá,a Tañada, que "havia hagut d'estarcallada al decurs de les altres rutesde la setmana" i que "ara, agafantel micro de Tautocar, gaudiria defer-nos algunes explicacions". Forenunes ben acurades llicons de geo-grafía, historia, economía, turisme,societat, cinema... de la Toscana engeneral i de La Spezia en particular.

Dílluns, 11 junyFloréncia-PalmaPuntualítat de Vueling a Tavió de

les 11.30. Dia de comiats en unaagradable i aprontada sortida devuit dies a la meva estrena en elsviatges de la Germandat.

Dades d'interés-Poblado de la Toscana: 3,7 milions.-Població de Florencia: 377.000,-Visitants a Florencia: mes de 10milions anuals.-Patrimonis de la Humanitat de laToscana que visitárem: Florencia,Siena, Sant Gimignano, placa delDuomo a Pisa, palau Médici.-Economía: la Toscana, tercera áreavinícola d'ltália (80% rosso).

5 5 G e r m a n o r

U Certamen Cíterarí

'DesemtJre 2017

Germandat de Mestres Jubiláis i Mestres Juhiladesde les Ules Baleare

Pujaven amb gran dificultat i lentitud, roca a roca,algant amb els bragos la civera perqué no s'arros-segás pels cantells de les roques i els ullastresespinosos i evitar la destrossa. A dalt del fondal,un equip de persones esperava amb inquietudque poguessin portar amb éxit la pujada.S'escoltava el so llunyá de la tempesta i el llam-pegar cont/nuat anava ¡Huminant suaument lescuculíes deis arbres del boscatge. En silenci ian¡mant-se mútuament, aquells homes, pujavenles meves despulles que tot i ser poc pesades,dificultaven l'avangament.

Algún llamp mes proper posava llum dins la te-nebra i el seu tro resplendia de fondal a fondal.Cada trosset avangat representava un gran éxiti encara mes quan la pluja es féu present i aug-menta les dificultáis.

Augmentava també el meu esfondrament cap al'abisme personal mes profund de cada any quecreixia i em feia adolescent i jove i la nafra in-fantil s'anava tornant mes maligna camí d'arribara l'extrem on ja no hi ha guariment possible. Joestimava tothom sense enamorar-me de ningú.

Tampoc no desitjava parella de cap genere, noera aixó el meu anhel; el que em feria profunda-ment era pressentir la meva poquedat, la mevaincompetencia a l'hora de mostrar-me atractiu iaquella por feréstega a sentir-me humiliat, anor-reat davant els demés. Buscava la soledat, lafoscúria, viure i no viure entre els amics procu-rant amb el silenci i la discreció evitar les befesd'aquells mes creguts.

Compartía amb les amigues algunes inquietudssense aprofundir mai les intimitats i aparentantaquella fredor que no sentía.

La recerca de cap plaer especial tampoc no eral'objectiu principal ja que obsessionar-se nomésen ells sovint acaba en desesperado, diu Kierke-gaard; qualsevol plaer es sempre fugisser i deixaun subtil xaragall de profunda tristesa.

La meva amistat amb l'alcohol no fou precisa-ment consemblant a la de tants joves que s'en-gaten espectacularment fent demostracions dela seva homenia prematura i acaben sovint envulgars espectacles sexuals o d'aldarulls pu-nitius o allargassats vora les seves vomitadesd'una manera plena de baixesa personal. El meubeure era justament un beure poc espectacular,íntim, com a terapia que m'animés a mostrar-meconsemblant a la majoria d'amics.

L'alcohol com a terapia no porta, pero, bons re-sultats: deprimeix, no suavitza nafres ni mancoles elimina. Ni les begudes ni, a poc a poc, altressubstancies em proporcionaven l'ánim i la forcaque necessitava; només aquella euforia momen-tánia que després es tornava depressiva, letal.

CERTAMEN L ITERARI 5 6 G e r m a n o r

De dia en dia anava perdent la lluminositat mesinnocent, la delicada frescura, el camí flairós, iem submergia sense control dins el pou mes pro-fund sense sortida. Sé que la vida no pot desem-bocar en el no-res, seria irresistible; tampoc emdesesper perqué em comprenc i entenc el pati-ment; pero vaig decidint, potser incomprensible-ment, a que vagi terminant el meu reeixir huma.Viure sempre dins l'angoixa mes profunda, diuUnamuno, es un viure adolorit sense conhort.

Sempre lentament s'anaven apropant els meusrescatadors cap a l'altura i amb gran parsimonia irespecte alcaven les meves despulles perqué notopassin amb milers d'entrebancs que entorpienla pujada. Els seus cossos regalimaven l'aiguaque queia abundant i que posava mes través alsalvament, ja que les relliscades perilloses po-dien estimbar-nos a tots dins el fondal. Es feiadesesperant l'espera deis qui a dalt de la tim-ba contemplaven l'esforg immens deis qui, ambgreu perill, em pujaven ja que la tormenta, queen aquells moments descarregava fortament so-bre el nostre indret, omplia tots els cors d'esgar-rifanga.

La droga havia vengut la meva covardia i, senseposar remei ais meus negres complexos, m'en-grilloná per sempre mes dins la negror deis inú-tils. No m'interessaven ni psicólegs ni psiquia-tres ni els consells mes sincers d'aquell amicque sempre t'és fidel. Els robatoris quotidians dediners a les persones mes avinents i ais familiarsforen augmentant en nombre i quantitat, i enca-ra que les sospites eren evidents no s'atrevien adenunc¡ar-me. La comprensió i la bondat, pero,teñen un límit que quan es traspassa trenca to-tes les benvolences. Arribaren les denuncies,1'engrillonament per la guardia civil i les primerestemporades a la presó. El despreci de familiarsi gent amiga. Els intents esporádics de rehabili-tado dins algún projecte caritatiu; el control mo-mentani, els enganys, les mentides i les recaigu-des: el desastre total.

Ja sé que la vida es passió, sofriment, gauban-ga, bellesa, dolor, temor, relació... en amalgamaindefinible; pero saber-la no es viure-la quan unsap de cert o sense cap certesa que ha errat elcamí. Algú ha dit que l'esperanga es la passióper tot el possible, pero les meves mans caigu-des ja no somnien elevar-se a la lluminositat deles altures. Aqüestes mans encara d'infant quehan fet tot el camí tan soles, tan desairades, tanpoc protegides i que ara intent elevar cap al celque desitjaria molt mes ciar, mes enees i dolgcom la mirada que anhela mirada d'uns ulls amo-rosos amb la nostalgia d'un infant que mai no hoaconseguí.

A punt ja de coronar l'altura, tota la gent queinquieta esperava s'apropá cap ais quatre sal-vadors ansiant les noticies definitivos sobre lesdificultáis i l'estat físic del eos rescatat. Un silen-ci profund i feridor i una tristesa immensa em-plenava tots aquells semblants quan escoltarenles poques i trágiques explicacions. Només unesquingall huma sense forma corpória restavadins aquell embolic. Algú plorava, suaument icompungit, la mort tan trista del jove i amagavael seu rostre dins la foscúria de la nit. Per quéhaurá arribat a tal extrem, es preguntaven, se-gurament, en silenci, sense trobar l'escaient res-posta.

Dins la presó, buscava sempre els racons fos-cos de la cel-la inhóspita i un silenci permanentera el meu parlar. Ni amb el company em comu-nicava. Arrufat i contrit, pensava en l'infant ques'arrufava pels cantons o s'amagava quan al-guns amics em feien befa. La befa mes mortíferaque ha acabat amb mi, definitivament. Sé quesom farfutalla humana, alió que no té empeña niagafall, un esguerro d'home que es consumeixlentament pels camins angoixants del desencís.Quina ¡Musió em resta? Quina culpa teñe jo dela córpora humana que em donaren en néixer?Quina malicia humana m'ha portal a tal extrem?Jo no som l'únic culpable, no; no son l'únic cul-

5 7 G e r m a n o r

pable i m'estic aquí com un trasto arraconat dinsel coval deis periférics, deis qui no han pogutsobreposar-se a les dificultats d'una vida viscu-da inútilment. Quin motiu em resta per a seguirvivint? Per ventura encara som persona? O potser sé de cert que la vida m'ha portat injusta-ment dins la presó, dins la meva presó personalmolt mes profunda i decebedora. La meva figu-ra demacrada / trista, sempre silenciosa i mar-ginal, impressionava sovint ais meus companysde cárcer i, fins i tot, ais empleáis i caporals decompartiment.

No hi havia mes esperanca que la de no tenir-ne,perdre per sempre la lluminositat i entregar-meal no-res definitiu.

La decisió era ben ferma: només mancava elmoment oportú.

Descansaren uns pocs moments i alguns deiscompanys que esperaven agafaren els bragosde la civera i lentament, caminoi avall, empren-gueren la baixada que els conduiria fins al camíon esperaven alguns vehicles i ('ambulancia in-dispensable. Es forma la comitiva i quasi en fue-ra, anaven baixant lentament, rost avall. Nomésalgún tro llunyá i el degoteig deis arbres mullatseren els darrers senyals de la tormenta que ana-va finint. No Huía, pero, cap estel peí cel i nomésel voleteig d'alguna au boscana que fugia assus-tada posava remor al paisatge. El silenci i algúntímid esglai eren senyal de qué la corrua huma-na anava avancant.

El moment oportú havia arribat. La bona con-ducta d'aquell jove callantívol, trist, amargat nofeia sospitar de cap pía de fúgida. Una matinada-quan sortí de permís- seria la darrera matinadasi acabava en éxit el pía escollit.

No vaig tornar a la presó i, sempre caminant,vaig agafar la ruta cap a les muntanyes mes pro-peres on acabaría la meva liturgia personal. Comel jove Isaac, portava jo mateix el feix de l'holo-caust ja entregat per complet i resignat a l'actefinal. Fosquejava quan, muntanya amunt, anavabuscant el lloc escaient peí definitiu sacrifici.

Arribat al límit on comengava un profund bar-ranc, em vaig deturar i sense cap mes monólegpersonal emprenguí la cerimónia. Primerament,vaig contemplar satisfet la fondalada sense arri-bar a destriar la gran profunditat on ja la nit haviaimposat el seu regnat.

Despullat de la camisa de tonalitat rosada i de lacacadora d'un blavet intens, servirien de senyalsper si algún caminant escadusser passás perl'indret i fos possible així el trobar-me. La camisapenjada com a banderola a un ullastre i la caca-dora estesa a térra amb un missatge personala la butxaca i un pedrolot a sobre per impedir lavolada.

Apropat a l'abisme i en ritual postura, anava pro-nunciant molt lentament la paraula cle-mén-ci-a,besant-me l'ánima, abracat fortament a la mevaimpotencia, vaig llancar-me dins el buit de l'es-peranga volant cap a l'estimbada definitiva.

Arribats a l'esplanada on esperava l'ambuláncia,em depositaren en ella mentre l'equip medie sim-plement -era ben evident- podia certificar la mortd'aquelles deixalles i el jutge de torn ordenava lapartida.

Comengava a ploure novament amb forca i lacortina d'aigua purificava elements i sentimentstalment el so profund d'un salm de comiat acom-panyant aquella comitiva fúnebre camí de cap aon...cap a on...cap...enlloc.

C E R T A M E N 58 G e r m a n o r

PREMI POESÍAIsabel Baile Mas

L'espai, els dies i les horesson ara desert que m'aclapara.Assedegada d'aquella aigua que m'entravaper tots els racons del eos¡ també de l'ánima.Assedegada d'aquella companyia,redós a les tardes rompudesi a les nits amargueso festa per encendre Iluminarles.Entre oratges feridors i malauratsla meva carn clama i crida.On te puc trobar, estimat?***

Te cerc, fins i tot, baix les pedrés del viarany.Per trobar-te sota l'ombra del boscatgehi tresc amb ansia, freturosa.Pot ser que el vell tronc, caigut a térra,on junts hi reposárem,conservi petges del lluminós instant,que la branca esponerosa que lloaresguardi el frec del teu esguard0 que Taire que un dia hi respiraresrellisqui i murmuri adesiaraentre l'espés fullam.Encegada en melangia cerc respostes1 escorcoll presencies.He aprés de trobar-lesen les ones del silenci.***

Ets aquí vorejant-meNo et veig, ni et sent, ni et toepero et sé embolcant-me.Subtil presencia a l'albai murmuri en caure la vesprada.Frec que eixuga llágrimes¡ apaivaga les nits trencades.Serenor per a les horesembogides de tedi.Amagades respostesen les ones del silenci.

59 Gernanor

Jaume Frontera PascualPREMI POESÍA POPULAR

Al llarg de sa nostra historihem conegut molts de sants.Es preferit dets infantssempre sou vos, sant Antoni.Sou es millor testimonid'antigues tradicions,de gloses i foguerons:fomentau-los, sant Antoni.De Mallorca, es patrimoni,entre tots, l'hem de servar,pero molt millor serási ens ajudau, sant Antoni.Sant Antoni, feis que creixila llengua d'aquesta Terra:des del Pía fins a la Serraene que el dimoni se queixi.Ja que tenim es bell somnide viure en pau amb tothom,ensenyau-nos ara comho hem de fer, bon sant Antoni.

Sant Antoni des desert,vos feim sa ferma promesade no fer cap endemesacomportant-nos amb encert.Se queixen es pessimistesque el món es un manicomi.Feis possible, sant Antonique se sentin optimistes.Tots pensam que hem de ser críticsi persones amb criterievitant que algún desveris'apoderi des polítics.Procurau que es Consistorid'aquesta estimada Palmacomandi amb gran seny i calma:mos ho deveu, sant Antoni.Creim que sou es mes idoniper regir tota Mallorca:oberta teniu sa porta,pensau-ho be, sant Antoni.Davant d'aquest auditor!que espera amb devoció,amollau es bell sermótal com sabeu, sant Antoni.

Cal que obriu un consultoriper ses nostres malalties,quimeres i fantasies,tan humanes, sant Antoni.En teñir s'ánima trista.sant Antoni, qué hem de fer?- Jo ben cree que vos convé,davant mi, passar revista.Que en el nostro matrimonitots dos siguem ben condrets,sense haver-hi cors estrets,tal com volen, Sant Antoni.

Sant Antoni i el dimoni,com cada any, surten de festaseguits de tota la restaque arma es mes gran rebombori.Que sa música ja soni,que es arribat es generi volem que enguany, també,sigui per vos, sant Antoni.Encara que be no entoni,sa cangó me surt des cori n'estic tan content jo,perqué em somreis, sant AntoniSant Antoni diu que frissad'arribar en es fogueroper tastar un botifarrói també una llonganissa.

Sant Antoni de Viana,protegiu-nos s'aviram:així no patirem fam,mes, conservaren sa gana.Es ca nostro nom Esquiti sa cusseta, Poloni:cuidau-vos-ne, sant Antonitan be com sempre s'ha dit.Aquest ase malaltísde vos depén, sant Antoni:no vulgueu que se mos morimai sense es nostro permís...Sant Antoni glories,si mos curau sa somera,ja trobarem sa manera

de, per sempre, alabar-vos.Des porquet de sant Antoni,en diuen que está molt grasi que per aixó es capacde fer enveja en el dimoni.Amb aigua i oracions,sant Antoni engreixa un porc:n'haurá de teñir de sortsi en vol fer botifarrons...

Si hem donada massa creu,demanant-vos tantes cosesamb ses vint-i-quatre gloses,vos ja mos perdonareu.

I C I E S 60 G e r m a n o r

RECORDAMD. Francisco, una gran persona Antoni Liado

D. Francisco Bisquerra Vila funda i dirigíGermanor, la nostra revista, durant molts d'anys.Tots coneixíem la seva forma de ser i sabíem delseu nivell cultural, de les seves activitats i de laseva lluita durant tota la seva vida, amb una fortavoluntat i amb gran intensitat.

Va néixer a Palma l'any 1923. Fou el major de setgermans. Després d'acabar el batxillerat superior,es va posar a treballar durant 12 anys amb sonpare, que era representant de comer9 i, al mateixtemps, va estudiar Magisteri. Va exercir de mestrea Fornells on conegué na Laia, la seva estimadaesposa. Va fer oposicions i fou destinat a un petitpoblé de Terol. Després exercí a Mercada! i aSant Cristofol. Estudia al mateix temps i obtinguéles llicenciatures de Filosofía i Pedagogía ala Universitat de Barcelona. Va aprovar lesoposicions a Inspector d'Enseyanfa Primaria i vaser destinat a Córdova; després a Maó i finalmenta Palma, on es jubila.

Tenia una gran sensibilitat artística i ens ha deixatmoltes obres de pintura i dibuix. Rebé classesdel famós pintor Joaquim Torrents i va cursarestudis a la facultat de Belles Arts de Sant Jordi deBarcelona. Ha iHustrat distints llibres. Obtinguévaris premis: el "Picarol" de dibuix, el de FEscoladel Mediterrani, de pintura a l'oli i també vafer múltiples exposicions a Mallorca, Menorca,Madrid i Suí'ssa.

En realitat, mai no es va jubilar, sempre va ser unapersona activa: féu la revista amb els seus articlesi iHustracions, fou professor del taller de pintura idibuix de la nostra associació durant molts d'anysi va treballar en el seu taller de pintura a ca sevafins que ho varen permetre les seves forces. Lihem d'agrair tot el que va fer per la Germandat.Sempre estava disposat a aj udar desinteressadamentel proisme. Fou president de la Federació Balearde Donants de Sang. També va fer feina ajudanttots els necessitats del "Pa de Sant Antoni".

Així era D. Francisco: una gran persona, quesempre recordarem í agrairem la seva dedicació.

RECORDANDO A NUESTRO AMIGOFRANCISCO BISQUERRA VILA,

INSPECTOR DE EDUCACIÓN Y PINTOR

Un amigo no muere, aunque se vaya;permanece girando en la rueda de los ciclos.

¡Todos somos ciclos!

Verdes y grises se abren los troncos secos,arrancados por vendavales de otros tiempos,

sus raíces profundas no murieron,supieron dormir y esperar la lluvia.

¡Agua generosa!Y en las primaveras, vuelven las yemas,

terciopelo entre los nudos secos.Flores de pétalos de organdí

siembran la tierra.

¡Tenemos vocación de permanencia!Con ella, este yo insaciable

se salva de la nada.

Me iré, pero, ¿a dónde?Yo quedaré aquí, entre vosotros.

¡Mi vida ha sembrado vida!

Y volveré cada mañana con la aurora.Seré luz reverberante

desprendida de las telas que pinté.En la piel de los que me besaron

quedaré.En las pupilas de los que me miraron con amor

brillaré,y la tierra que pisé, el aire que respiré,

los árboles, los harán vida.Seguiré formando parte del ciclo inacabado

de la Creación,siendo sonrisa, lágrima y canción.

Cuando la Tierra muera,mi polvo flotará entre las estrellas.

Y al final de los tiempos,Dios me recogerá para crear otros mundos.

Gracias, amigo Francisco,por tu humor y por tus gestos de amor.

Tu alma ha volado a Dios.Pero... te encontraremos

en la Luz.

Ma Agustina Galindo Chávela-compañera y amiga-