Embed Size (px)
Citation preview
Presentació 3
La ciutat, un espai de convivència 4Hereus dels antics
El repartiment de l’espai urbà
Una solució que esdevé un problema 6El dret a tenir cotxe... i a no tenir-ne
Un dispendi d’energia i temps
Els impactes sobre l’ambient urbà
Per un repartiment equitatiu de l’espai
Els efectes sobre la seguretat viària
Com ens movem per Barcelona? 12Una minoria que no ho sembla
Una ciutat metropolitana
Sense cotxe, també 14El transport públic, una bona idea
A peu, a tot arreu
Rodes sense fums
L’ús racional del cotxe 22Tenir-ne o no tenir-ne, de cotxe?
Els usos alternatius del cotxe
Les bones pràctiques del ciutadà-conductor
Què en fem del cotxe vell?
Noves tecnologies, noves energies
La participació ciutadana 27El Pacte per la Mobilitat
“A ciutat, sense el meu cotxe”
La mobilitat sostenible, a la xarxa 30
Si voleu més informació… 32
La mobilitat sostenible2
La mobilitat sostenible 3
a mobilitat és un dret social que cal pre-servar i garantir. Cada dia es produeixen
a la ciutat de Barcelona més de quatremilions de desplaçaments interns. Moure’sper la ciutat, ja sigui per anar a l’escola, a lafeina, al parc o al cinema és una de les acti-vitats pròpies de l’espai urbà. Però lesmaneres de fer-ho hauran d’anar canviant sivolem garantir el dret a la mobilitat.
El cotxe té, avui, un protagonisme despro-porcionat a la ciutat. Cada dia hi ha méscotxes però això no vol dir que aquest siguiel mitjà de desplaçament més idoni per laciutat. De fet, la mobilitat a les grans i mit-janes ciutats europees s’ajustarà cada vegadamés a criteris de sostenibilitat: més i millortransport públic, desplaçaments a peu o enbicicleta.Tots aquests mitjans tenen en comúcaracterístiques tan importants com unamenor ocupació de l’espai públic, unamenor contaminació atmosfèrica i acústica iun estil de vida més saludable.
El trànsit és la primera causa de contami-nació acústica i atmosfèrica de la ciutat i
suposa una enorme despesa energètica, poccompatible amb els objectius de defensa delmedi ambient i d’ús racional dels recursosnaturals. Però, a més, el cotxe ocupa unagran part de l’espai urbà que ha de ser retor-nat, progressivament, als vianants. La políticamunicipal va dirigida cada vegada més aaquests objectius: recuperar espai urbà —carrers per a vianants, voreres més amples,carril-bus i carril-bici— per gaudir de laciutat, tot desplaçant-se amb seguretat i ambeconomia de temps i energia.
Les administracions públiques tenim unaresponsabilitat evident a l’hora de promoureaquest canvi social i cultural. Però els canvisd’hàbits que suposa avançar cap a la mobili-tat sostenible es basen també en el conjuntde decisions individuals que tots prenemquotidianament.Aquesta segona edició de laGuia de la Mobilitat Sostenible pretén ofe-rir informació, dades i consells que ens aju-din a reflexionar sobre les nostres pautes demobilitat. I a canviar-les progressivament, afavor d’una ciutat més saludable, més segurai més sostenible.
Presentació
L
Imma MayolPresidenta Comissió Sostenibilitat iEcologia Urbana
Carme San MiguelPresidenta Comissió de
Seguretat i Mobilitat
La mobilitat sostenible4
Hereus dels antics
La ciutat és un espai de relació i convi-vència per als humans, un espai privile-giat per a la creativitat i la innovació.L’essència de les ciutats és el contacte,l’intercanvi, la comunicació entre lespersones que l’habiten.
Les ciutats s’han constituït des d’anticcom un dels motors del desenvolupa-ment social, cultural i econòmic de totesles civilitzacions. El comerç, l’habitatge,el lleure, la política, l’educació, totes lesactivitats han tingut cabuda en uns pocsquilòmetres quadrats.
És, precisament, aquest model de ciutatcompacta, diversa i mixta, en la que totés a l’abast i on no cal fer llargs despla-çaments per a obtenir qualsevol produc-te o servei que hom pugui necessitar, elque ha caracteritzat des de sempre les ciu-tats mediterrànies com Barcelona.
Els carrers, llocs de trobada per fer pos-sible la interacció entre els ciutadans,s’han anat transformant en una extensa icomplexa xarxa viària que té com aobjectiu fonamental unir les àrees lúdi-ques, residencials o comercials de novacreació.
Les distàncies a lesgrans ciutats han canviat.
A peu ja no és tot a l’abast.
La ciutat, un espai de convivència
5
El repartiment de l’espai urbàL’aparició del vehicle a motor i la univer-salització del seu ús ha contribuït defini-tivament a la dispersió de les ciutats i laseparació dels usos.
Com a conseqüència, una part importantdels vianants —és a dir, de les personesque fan camí per una via, que som tots—hem esdevingut progressivament tambéconductors. Les ciutats s’han omplert decotxes, motocicletes i altres tipus de vehi-cles a motor que han transformat tant elsnostres hàbits -en donar-nos una capaci-tat de moviment que abans no teníem-,com el paisatge urbà -en fer-se omnipre-sent arreu on anem o mirem.
Així, el lloc on treballem i el lloc on resi-dim han tendit a allunyar-se, i els granscentres d’oci i de consum s’hansituat a la perifèria de les ciu-tats. Moure´s en vehicle amotor s’ha tornat, doncs,gairebé imprescindible.
El 22% de la longitud dels carrers de Barcelona absorbeix
el 67% del trànsit.
Com es reparteix l’espai dels carrers de Barcelona?
Calçades 10.793.300 m2
Voreres 5.656.825 m2
Les rondes no hi estan inclosesFont:Ajuntament de Barcelona
Mentre que a cada vehicle li corres-pon un espai viari d’uns 12 m2, cadaciutadà disposa d’uns 4 m2 de vorera.
Nombre de carrers 4.391Longitud 1.293 km
Si poséssim tot els vehicles matriculats a la ciutat de Barcelona
un darrera l’altre la cua arribariafins a la ciutat de Cadis
i tornaria.
La mobilitat sostenible
La mobilitat sostenible6
El dret a tenir cotxe...i a no tenir-neQualsevol ciutadà que tingui carnet deconduir pot utilitzar el seu cotxe lliure-ment.
L’automòbil s’ha convertit en el paradigmade la llibertat. Amb ell, ens diu la publici-tat, podem arribar a tot arreu. Dins delcotxe o damunt la moto ningú no ensmolesta, ningú no ens diu què hem de fer.
Som propietaris d’uns quants quilogramsd’acer en moviment que es desplacenamb les úniques limitacions imposadespel codi de circulació i el sentit comú deles persones.
Ara bé, la tinença d’un vehicle comportael respecte per l’opció que fan altres ciuta-dans de no tenir-ne o de usar-lo si no éscal. Al capdavall, l’estat natural de les per-sones és ser vianants, no pas conductors.
Una solució que esdevé un problema
Els tipus de vehicles de la ciutat de
Barcelona
* No hi estan inclosos
els ciclomotors
Evolució del nombre d’habitants i de vehicles a Barcelona
1965 1975 1985 1995 2005
Habitants
Vehicles
Relacióvehicle/habitant
1965 1975 1985 1995 2005
1/3,1
1/6,7
1/2,41/1,6
1/1,2
L’any 2010 al món hi haurà mésde 1.000 milions de cotxes.
Un per cada sis habitants!
Turismes 72,7%Motos 16,5%
Furgonetes i camions 9,0%
Altres vehicles 1,8%
(estimació)
1.800.000
1.600.000
1.400.000
1.200.000
1.000.000
800.000
600.000
400.000
200.000
100.000
0Font:Ajuntament de Barcelona
La mobilitat sostenible 7
Un dispendi d’energia i tempsEl motor d’explosió és una butxaca fora-dada en termes energètics. La seva efi-ciència, és a dir, l’aprofitament que fa del’energia calorífica continguda en elscombustibles fòssils —gasolina, gasoil—,no arriba al 30%.
Un cotxe amb un sol ocupant representauna despesa energètica entre 15 i 20vegades superior a la del vianant. Laquantitat d’energia esmerçada en fabri-car-lo és gairebé igual a la que consumi-rà al llarg de tota la seva vida útil.
D’altra banda, el temps perdut en les con-gestions de tràfic representa una pèrdua de2-3% del Producte Interior Brut (PIB) enels països de la Unió Europea, a més delscostos ambientals i socials associats que l’e-conomia mai no contempla.
Residencial 27,9%Comercial 19,7%Industrial 9,6%Transport 42,8%
El transport és el responsable d’entre el 15 i el 20% dels 6.000 milions de tones anuals d’emissions mundials de CO2 procedents de l’activitat humana.
Distribució del consum energètic a Barcelona
Consum energètic per sistema de transport
Pes mitjà per persona: 70 kg * MJ=Megajoules
Anar en bicicleta, a peu o en transportpúblic són les formes més eficients demoure’s. Als antípodes, el cotxe, el mésineficient dels mitjans de transport en
termes energètics.
Sistema de transport Consum Eficiència(MJ/viatger-km)* energètica
Bicicleta 0,06 Molt eficientA peu 0,16 Molt eficientTren de rodalies 0,35 EficientAutobús urbà 0,58 EficientCiclomotor 1,00 Poc eficientCotxe gasoil/benzina 1,4 - 2,0 l 2,26 - 2,98 Poc eficientAvió Boeing 727 2,89 Poc eficientCotxe gasoil/benzina > 2,0 l 3,66 - 4,66 Molt ineficient
La mobilitat sostenible8
Els impactes sobre l’ambient urbàLa utilització de qualsevol vehicle amotor no està exempta d’efectes sobrel’ambient i el paisatge de les ciutats.L’elevat nombre de vehicles circulantalhora, els tipus de motors emprats i elscarburants que els alimenten generendiversos tipus d’impactes que afectentant la salut de l’ecosistema urbà com lade les persones que hi viuen.
La contaminació atmosfèrica i acústica,l’ús ineficient de l’energia, el consumd’espai, els embussos, o l’elevada despesaper al manteniment dels carrers sónalguns dels aspectes negatius associats al’ús de l’automòbil.
La mesura de la pressió sonora
Nivell en Sensació SensacióFont sonora decibels (dB) Subjectiva Objectiva
Avió comercial Quasienlairant-se, a 100 m 130 intolerable Dolor
Cotxe a 100 km/h 100 Molt sorollós Molèstia greu
Camió arrencant, a 10 m 95 Molt sorollós Molèstia greu
Motocicleta accelerant 90 Molt sorollós Molèstia greu
Carrer trànsit normal 70 Sorollós Molèstia
Conversa normal 50 Poc sorollós Plaer
Brisa suau enfulles d’arbre 15 Silenciós Pau
Per comprovar de manera gratuïta el nivell de soroll que produeix el nostrevehicle podem acudir a les estacions mòbils de control que l’Ajuntament de
Barcelona té distribuïdes per diferents punts de la ciutat.
A través del telèfon 93.291.40.15, o de la web www.bcn.es,podem obtenir més informació.
L’escala decibèlica respon a una expressiómatemàtica logarítmica,Així, la duplicaciódel soroll no es produeix quan es dobla elnombre de decibels, sinó amb un simpleaugment de 3 decibels.
La mobilitat sostenible 9
Per a complir els compromisos de Kyoto
caldrà reduïr les emissionsde CO2 procedents del
trànsit, ja que és un delsprincipals causants del
canvi climàtic.
Participació del trànsit en les emissions
Emissió A A les zonesCatalunya urbanes
% %
CO2 (diòxid de carboni) 37 60CO (monòxid de carboni) 89 100NOx (òxids de nitrogen) 50 59VOCs (hidrocarburs volàtils) 30 85SO2 (diòxid de sobre) 4 10PST (partícules sòlides) 16 50Pb (plom) 90 99
Font: Guillem Massagué, 1997
Les emissions dels tubs d’escapament dels vehiclesa motor generen la meitat de la contaminacióurbana i més d’una quarta part de les emissionsde gasos d’efecte hiver-nacle, i afecten lasalut de les persones,principalment elsnadons, la gent grani les persones ambmalalties respiratòries.
Com contribuïm al canvi climàtic?
Un bon exercici per a avaluar comcontribuïm a la contaminació local iglobal del planeta consisteix enquantificar el nostre nivell de pro-ducció de gasos contaminants, i mésconcretament de diòxid de carbonio CO2.Aquest compost, si bé no éstòxic per a les persones, quan incre-menta la seva concentració a l’atmos-fera potencia l’efecte hivernacle, és adir, l’augment de la temperatura mitja-na del planeta.Al llarg de la seva vida útil(uns 150.000 km aproximadament), unautomòbil emet unes 15 tones de CO2.
Si considerem que per cada litre de gasolinaconsumida generem uns 2,6 kg de CO2, noméscal que estimem els litres consumits al llarg d’unany per a conèixer la nostra aportació d’emissió.Fent aquest càlcul al llarg d’uns mesos o d’unsanys, podrem determinar en quina mesura con-tribuïm a l’efecte hivernacle.
La mobilitat sostenible10
Per un repartimentequitatiu de l’espai
Les vies de circulació i els aparcaments sóngrans consumidors d’espai a les ciutats.
La mobilitat dels vianants pels carrerssovint es veu també limitada per la pre-sència constant de cotxes aparcats al cos-tat o, fins i tot, al damunt de les voreres.Aquesta dificultat per moure’s es veuagreujada encara més en el cas d’aquellespersones amb mobilitat reduïda.
Barcelona té censades 67.000 personesamb algun tipus de disminució, i 312.000persones de més de 65 anys.
Cal, doncs, un repartiment més equitatiude l’espai que doni prioritat sempre alvianant.
Nombre aproximat de persones que poden creuar un espai
de 3,5 m d’amplada durant 1 hora per la ciutat
En cotxe 2.000
En autobús 9.000
En bicicleta 14.000
A peu 19.000
En tren 22.000
Quatre cotxes aturats ocupen una mitjana de16 m2 de calçada (en moviment molt més ja
que han de deixar un espai de seguretat entrevehicle i vehicle). Si fem sortir els seus con-
ductors i els posem un al costat de l’altre,l’espai que ocuparan s’haurà reduït fins a uns
2 m2, un 12%!
La mobilitat sostenible 11
Els efectes sobre la seguretat viàriaUn dels principals indicadors que mesu-ra la seguretat de les ciutats és el que fareferència a la seguretat viària. La mancad’atenció i la desobediència dels semà-fors són les causes principals d’accidents.
En el cas dels atropellaments, quan laresponsabilitat és del vianant, els acci-dents es produeixen per creuar fora delpas i per desobeir el semàfor. Quan laresponsabilitat és del conductor, els acci-dents es produeixen per no respectar elpas de vianants. Cal tenir en compte queen els xocs entre vianants i vehicles quecirculen a uns 60 km/h, moren el 95%dels vianants.
Les motocicletes i els ciclomotors, tot irepresentar només el 15% del trànsit deles ciutats, estan implicats en el 32% delsaccidents.
Tipus d’accidents
Col·lisió 69%Atropellament 15%Xoc amb un obstacle fix 7%
Caigudes-motos 5%Altres 4%
Tipus de vehicles implicats en els accidents
A la ciutat de Barcelona (incloses lesrondes) l’any 2000 es van produir un
total de 12.917 accidents, en els que hivan haver 14.800 ferits i 52 morts.
Turismes 50,1%Ciclomotors 18,0%Motos 14,1%
Bicicletes 0,8%Altres vehicles 16,9%
Els accidents de trànsit ocasio-nen a l’any unes 800.000 morts
directes. La suma de petitsdesastres individuals, però, no
impressionen tant com els gransdesastres col·lectius.
La mobilitat sostenible12
Una minoria que no ho sembla
Oi que de vegades fa l’efecte que tots enmoguem en transport privat? I és que elsvehicles es deixen veure i es fan sentiramb molta més intensitat pels carrers dela ciutat que no pas els ciclistes, els via-nants o els usuaris del transport públic.
Si parem esment en el nombre habituald’ocupants dels vehicles ens adonarem, detota manera, que acostumen a anar-hinomés una o dues persones. La resta ésespai buit que, això no obstant, ocupamolt d’espai urbà.
Només una quarta part dels ciutadans deBarcelona utilitzem el vehicle privat coma mitjà de transport habitual. La resta,anem en transport públic, a peu, en bici-cleta o, senzillament, no ens movem. És,doncs, una minoria la que segresta lamàxima quantitat d’espai urbà.
Els joves i els homes adults són els sectorsde la població que majoritàriament fan úsdel cotxe o la moto per a desplaçar-se. Elsnens, la gent gran, i la major part de lesdones també es desplacen... però d’unesaltres maneres.
Com ens movem per Barcelona?
Els 45% dels desplaçaments encotxe particular a Barcelona són
fets per no residents.
El transport de les mercaderies
Del total de desplaçaments en vehi-cle privat, un 18%, aproximada-ment, correspon a vehicles comer-cials. Això equival a uns 420.000desplaçaments en un dia laborable(any 2000). La distribució urbana demercaderies és una de les causes mésfreqüents de conflicte en la mobili-tat urbana.
Els objectius municipals per a millo-rar el moviment dels vehicles quetransporten mercaderies són: esten-dre el carril compartit per càrrega idescàrrega; limitar i controlar eltemps màxim permès per a l’esta-cionament en càrrega i descàrrega; ireservar zones destinades a aquestesactivitats a les noves actuacionsurbanístiques.
La mobilitat sostenible 13
Distribució dels desplaçaments interns i externs en un dia laborable
a Barcelona(2000)
Desplaçaments interns/externs:
2 milions
Font:Ajuntament de Barcelona
El percentatge de persones que utilitzenel vehicle privat es va reduir l’any 2000en un 1% amb respecte l’any 1999.
Una ciutat metropolitanaLa realitat de la ciutat de Barcelona noes pot entendre sense integrar-la en elterritori metropolità. Barcelona s’haconvertit en el centre d’una ciutat realde 4 milions d’habitants.
L’opció de moltes persones de desplaçarla seva residència habitual als afores dela ciutat, sovint a llocs de nova implan-tació sense xarxes de transport públicproperes, ha fet que el vehicle privathagi esdevingut el mitjà de transportmés utilitzat pels ciutadans que vénen aBarcelona.
Això fa que, a determinades hores deldia —les anomenades hores-punta delmatí i la tarda—, les entrades a la ciutates vegin col·lapsades.
Sabíeu que gairebé la meitat de la població
no té carnet de conduir?
A peu/en bicicleta 4%Transport públic 31%Vehicle privat 65%
A peu/en bicicleta 37%Transport públic 38%Vehicle privat 25%
Desplaçaments interns:4,2 milions
La mobilitat sostenible14
El transport públic, una bona idea
El transport col·lectiu és a l’abastde tothom. Tant si l’utilitzemcom si no, un munt de vehicles id’unitats de tren circulen per lasuperfície i per sota terra unint
els carrers, els barris i les ciutats talmentcom si es tractés d’una teranyina.
Barcelona i la seva àrea d’influènciacompta amb un ampli servei d’autobu-sos, metro, trens de rodalies, ferrocarrils itaxis. Amb ells podem anar a qualsevollloc.
Fins i tot fer turisme. Només cal queprenguem una guia de la ciutat, unacambra fotogràfica, imaginem que estemde vacances i pugem a un transportturístic.Tindrem més d’una sorpresa!
Sense cotxe, també
Amb un sol bitllet...
La Integració Tarifària delTransport Públic, aprovada l’any2000 per totes les administracions iempreses de transport de l’ÀreaMetropolitana, ha estat una de lesfites més importants per a la posadaen funcionament d’un veritableservei de transport públic metropo-lità. Mitjançant la integració tarifà-ria s’eliminen els dobles pagamentsen l’ús dels mitjans de transportpúblic i les possibles combinacionsentre ells.
Nombre de viatges realitzats en transport públic(milions de viatges)
Transport 1990 2000
Metro 280 294Autobús 203 203Renfe 45 61Ferrocarrils de la Generalitat 53 95
581 653
La mobilitat sostenible 15
L’espai urbà que ocupen els vianants i el transport públic és
unes 100 vegades inferior al queutilitzen els automòbils i lesseves places d’aparcament.
Per cada viatger transportat, l’autobús necessita només el
5% de l’espai utilitzat pel cotxe.
El transport públic de Barcelona
Ferrocarril metropolità5 línies, 111 estacions,
81 km de línies.
Ferrocarrils de la Generalitat2 línies, 13 estacions, 7 km de línies.
Autobús: 89 línies (77 l’any 1997),784 km, 2.079 parades,
76 km de carril bus, 865 unitats.
Taxi: 10.506 vehicles.
Tren de rodalies: 4 línies.
Font:Ajuntament de Barcelona
Transports Metropolitans de Barcelonaha assolit la certificació ambiental ISO14001 dels autobusos en servei, és adir, des que surten de les cotxeres finsque hi tornen a entrar.Aquest projecteconegut com Autobusos a la via públi-ca abasta el conjunt d’autobusos encirculació i les flotes auxiliars.
El procés de documentació hasuposat una fase prèvia de recollidade dades referents tant a l’actualestat de la gestió ambiental de la flotad’autobusos com les referents a lalegislació aplicable. Per aquest darrerrequisit s’han recollit les 15 norma-tives vigents en el conjunt demunicipis de l’àrea servida per TMB.
La mobilitat sostenible16
A peu, a tot arreu
El tret més característic delshumans és la seva capacitat de des-plaçar-se sobre les dues extremi-tats inferiors; o sigui, de caminar.Anar a peu és, doncs, un fet natu-
ral, una activitat saludable, educativa isostenible.
Caminar permet, alhora que fem exerci-ci, gaudir del patrimoni arquitectònic iartístic de la ciutat, de la complexitat dela trama urbana, o de la diversitat botà-nica i faunística dels parcs i jardins.
Contribueix a millorar la condició física.
És una activitat fàcil de fer.
El risc de lesions és molt baix.
Es pot practicar en qualsevol moment deldia i en qualsevol època de l’any.
No es necessita material esportiu complementari; només calçat
confortable.
No calen instal·lacions específiques.
Permet conèixer millor la ciutat.
Afavoreix les relacions socials i la convivència.
És una alternativa al transport en automòbil.
Afavoreix l’estalvi energètic i evita la contaminació.
Els beneficis de caminar
Voreres més amples
L’Ajuntament de Barcelona estàampliant les voreres destinades alsvianants. L’objectiu és que, sempreque sigui possible, la vorera tinguiuna amplada no inferior als 3metres i que, alhora, entre un35 i un 40% de l’espaitotal del carrer estiguidestinat als vianants.
Un exemple d’actua-ció és el carrer Aragó,veritable autopista urba-na per la que hi circulavenuna mitjana de100.000 vehicles aldia. Des del 1992 lesvoreres s’han anatampliant dels 3,8metres que tenien fauns anys al 6 metresactuals.
La mobilitat sostenible 17
La Carta Europea dels drets dels via-
nants, aprovada pel Parlament Europeu l’any
1988 i signada per l’Ajuntament de
Barcelona, diu el següent:
- el vianant té dret a viure en un entorn sa i a
gaudir en tota llibertat de l’espai públic dins les
condicions de seguretat que requereix la seva
salut física i psíquica.
- el vianant té dret a viure en centres urbans
o en pobles urbanitzats a la mesura dels
humans i no pas del cotxe.
Des de 1998, el Fòrum Cívic de laSagrada Família, que aplega l’adminis-tració municipal i els agents socials delbarri, està duent a terme un conjuntd’actuacions per millorar la qualitatambiental de la zona i avançar cap a unmodel de districte i de ciutat més sos-tenible. Per iniciativa de l’Associació deVeïns, el Camí Escolar de l’EscolaTabor és una de les accions destinadesa fer de la via pública un espai desocialització, i donar prioritat a lamobilitat dels vianants, la circulació debicicletes i l’ús del transport públic.
Diversos trams dels carrers Provença,Mallorca,Cartagena i el passatge Vilarets’han adequat com a via de circulaciópreferents per als nens de l’escola. S’hihan instal·lat senyalitzacions verticalsde “zona escolar”, senyalitzacions per alvianants i miralls parabòlics a la sortidadels pàrkings; s’ha portat a terme una
nova regulació semafòrica; s’ha prohi-bit l’estacionament de motocicletes;s’han apropat els contenidors de reco-llida selectiva a l’escola; i s’ha convertiten peatonal el passatge Vilaret.
Prioritat per als escolars
Què poden fer els ciutadans:
• Cedir el pas als nens i les nenes.• Respectar les senyalitzacions.• Vigilar la sortida dels pàrkings.• No aparcar a les voreres.• Contribuir a la seguretat dels nens
i les nenes.• Ser voluntari del camí escolar.
- els nens, les persones grans i les persones
amb discapacitat tenen el dret d’esperar que
la ciutat constitueixi un lloc de socialització
i no d’agreujament de la seva situació de
feblesa.
- el vianant té dret, d’una part, a zones urba-
nes que li siguin exclusivament reservades i
que s’integrin d’una forma coherent dins de
l’organització general de la ciutat; d’altra part,
té dret a una xarxa coherent d’itineraris curts,
lògics i segurs.
La mobilitat sostenible18
Rodes sense fums
La bicicleta és un dels esports méssaludables que hi ha. Els despla-çaments en bicicleta per ciutat esconsidera que són adequats per adistàncies inferiors o iguals als 8
quilòmetres, en els que poden substituircòmodament el vehicle motoritzat.
Ara bé, si no volem anar en bicicleta,tenim altres opcions com els patins, elpatinet o l’skate. Les cames ens podenportar, doncs, amb l’ajut d’unes quantesrodes, a qualsevol lloc. No cal que hi afe-gim fums; només el casc... per si de cas.
Els beneficis de la utilització de la bicicleta
•Econòmics: menys pressupostfamiliar per al cotxe, reducció de leshores perdudes en els embussos.•Per a la salut: l’exercici regularmillora la salut de les persones i, deretruc, estalvia costos sanitaris.•Ambientals: estalvi de recursosenergètics no renovables, reducciódels impactes locals i globals per lano utilització del vehicle a motor.•Socials: democratització de lamobilitat, major autonomia i accessi-bilitat a tots els serveis per part detots els grups d’edat.
La distància recorregudacada any en bicicleta ala Unió Europea és del70 bilions de quilòme-
tres. Al capdavant hi haels Països Baixos, amb
una mitjana de 1.020 de km per habitant i any, mentre que aEspanya, la mitjana
és només de 24 km.
La mobilitat sostenible 19
35
30
25
20
15
10
5
00 1 2 3 4 5 6 7 8
km
minuts
Taula comparativa de les velocitats de viatge al medi urbà
Per ciutat la bicicleta és un mitjà de transport tan ràpid com el cotxe
(temps calculat de porta a porta)
Barna bici, una guia per als ciclistes urbans
L’Ajuntament de Barcelona, encol·laboració amb la ComissióCívica de la Bicicleta, ha elaboratla Guia de la Bicicleta de BarcelonaBarna bici.
S’hi pot trobar tota la informaciónecessària per circular amb aquestmitjà de transport: consells deseguretat, consell per reparar lesavaries més comunes, telèfons d’in-terès, informació turística, infor-mació sobre transports públics,principals actes populars i provesciclistes internacionals, adreces decol·lectius ciclistes, botigues espe-cialitzades i un mapa de la xarxa decarril bici de Barcelona.
Un cotxe menys…
Durant tot l’any, a diferents zones dela ciutat, s’organitzen recorreguts enbicicleta amb un monitor mecànic iun monitor guia. Aquesta opció usofereix una manera diferent de des-cobrir la ciutat a través de les rutesen bicicleta, amb diferents paradesper a fer un mos. Durant l’estiu,s’organitzen també sortides totes lesnits.També hi ha la possibilitat defer recorreguts en patins.
La mobilitat sostenible20
Collserola-Port: 8 km
Mon
tjuïc
-Bes
òs:9
km
Distànciesmàximes
de la ciutat de Barcelona
La superfície amb prioritat per a via-nants a Barcelona és de 130,5 hectà-rees. El 47% es troba a Ciutat Vella; el15% a Nou Barris i l’11% a Gràcia.
Xarxa de carril-bus:76 km
Carrers per a vianants:415
La mobilitat sostenible 21
Collserola-Port: 8 km
Mon
tjuïc
-Bes
òs:9
km
Distànciesmàximes
de la ciutat de Barcelona
A Barcelona hi ha202.000 bicicletes,de les quals un 15%s’utilitzen sempre oen dia feiner. Aixòequival a 29.500usuaris.
Xarxa de carril-bici:110 km
Places d’aparcament pera bicicletes: 2.225
La mobilitat sostenible22
Tenir-ne o no tenir-ne, de cotxe?L’ús innecessari del cotxe, encara que laconducció sigui la correcta, pot arribar aser una font de molèsties per a la resta deciutadans degut al nombre elevat de vehi-cles que es concentren en alguns pocscarrers de la ciutat.
La utilització racional del vehicle amotor comença, doncs, per preguntar-nos quin ús en farem, quina quantitat dequilòmetres recorrerem cada any i quincost volem assumir. Potser arribarem a laconclusió, fins i tot, que no ens cal, detenir-ne.
L’ús racional del cotxe
El 75% dels desplaçaments urbans els fan vehicles amb
una sola persona!
El preu de tenir cotxe
Despeses a tenir en compte:
Obtenció i renovació del carnet de conduir + cost d’adquisició + impost de matriculació + assegurança anual + impost de circulació + carburant (euros/100 km) + revisió anual i ITV + recanvi de peces i pneumàtics + plaça d’aparcament (si el deixem
al carrer hem de tenir present que el cost és assumit per la col·lectivitat).
Cal afegir a aquesta llista altres despe-ses que no repercuteixen directamenten la nostra butxaca però que tenenun impacte ambiental i social: la con-gestió, el soroll i el malversamentenergètic; les inversions per al mante-niment de les vies; l’ocupació del’espai; l’accidentalitat; la contamina-ció ambiental local i global; els resi-dus generats pels vehicles vells; i lesmalalties produïdes pel soroll i lacontaminació.
Vejam què en surt de la suma...
La mobilitat sostenible 23
Els usos alternatius del cotxeLes dificultats de mobilitat a les grans ciu-tat han fet que hagin guanyat pes lesmotocicletes i una nova generació decotxes de mides reduïdes que es mouenamb molta més facilitat per la ciutat queels vehicles convencionals.
Ara bé, no cal canviar de cotxe, tenir-nedos o comprar una moto per contribuir ala millora de la mobilitat. Com que cadavehicle té capacitat per dur tres o quatreocupants apart del conductor, el podercompartir amb altres persones que facin unrecorregut semblant al nostre. És el sistemaanomenat carpooling, amb el que enspodrem estalviar uns quants diners i redui-rem l’emissió de gasos contaminants.
En algunspaïsos euro-peus s’hancreat tambéxarxes d’au-tomòbils delloguer com-partits quepermeten fermés rendiblela seva utilit-zació aixícom reduir elscostos econò-
mics i els impactes ambientals. Són elscotxes compartits o car-sharing. Els quiutilitzen aquest sistema disposen d’un tar-geta que obre les caselles on hi ha lesclaus dels cotxes aparcats a la ciutat.
La velocitat mitjana a les grans ciutats
en hores puntes potarribar a ser inferiorals 15 km/h. En els
darrers 20 anys lavelocitat del trànsit ales ciutats s’ha reduït
un 10%. Això no obs-tant, als anuncis de
cotxes mai no hi hacap embús de trànsit.
La mobilitat sostenible24
El manteniment en bon estat del nostrevehicle pot ajudar a estalviar-nos moltsdiners en combustible i a reduir el seuimpacte ambiental. Cal, doncs, revisarregularment la pressió dels pneumàtics, elnivell de l’oli, l’estat de la carburació oinjecció, dels filtres, de les bugies, dels tubsd’escapament i dels altres elements queinflueixen directament en el comporta-ment energètic i la seguretat del vehicle.
Si hi afegim unes bones maneres a l’ho-ra d’utilitzar el vehicle contribuiremtambé a fer més humà el trànsit. Perexemple:
• Fem servir el vehicle privat només quan realment convingui,
• conduïm pacíficament,• canviem de marxa sense accelerades,• apaguem el motor en les estones
llargues d’aturada,• respectem els límits de velocitat,• no envaïm l’espai dels vianants,• no fem servir el clàxon excepte quan
sigui d’extrema necessitat,• respectem tots els senyals.
El respecte a les ordenances
Les ordenances regulen el funciona-ment d’una ciutat a l’objecte degarantir la seva habitabilitat. La majorpart de les ordenances no són altracosa que l’aplicació del sentit comúmitjançant normes que volen evitarque les infraccions realitzades percol·lectius minoritaris degradin pro-gressivament la ciutat i la convivènciade les persones que l’habiten.En el cas de la mobilitat, les infrac-cions encara tenen més ressò que enaltres casos ja que els efectes que com-porten són molt més evidents. Unvehicle que fa cas omís d’un senyal detrànsit o d’un semàfor pot provocar unxoc. Un cotxe o una motocicletaaparcats totalment o parcial damunt lavorera no permeten la circulació fluï-da dels vianants i, fins i tot, impedei-xen o dificulten el pas de personesamb minusvalies o dels cotxets d’in-fants. Una motocicleta que circula perdamunt de la vorera per estalviar-seuns metres pot sorprendre un viananti causar un accident.
Les bones pràctiques del ciutadà-conductor
La mobilitat sostenible 25
Què en fem del cotxe vell?Cada any es desvallesten a Europa uns 14milions de cotxes. Un vehicle a motorconsta d’unes 15.000 peces i contédiversos líquids i fluids tòxics.
Cada vehicle, quan ha acabat el seu ciclede vida útil, ha de ser desmuntat, buidatde tots els fluids per evitar que contami-nin, fragmentada la seva part metàl·lica itractats els residus no aprofitables.Sortosament, avui dia els cotxes es fabri-quen amb un elevat percentatge de pecesreciclables.
Materials emprats en l’automòbil(% en pes)
Metalls: 71% Tèxtil: 1%Fluids: 2% Productes naturals: 2%Vidre: 3% Cautxú: 5%Plàstics: 11% Altres: 5%
Una de les estratègies de laindústria de l’automòbil pera la millora de l’eficiènciaenergètica dels vehicles esfonamenta en l’optimitzaciódels motors i dels seus com-
ponents mitjançant la introduccióde plàstics i altres materials lleugers.
Aquests materials, al contrari delque pugui semblar, són tan resistentscom els metalls, cosa que ha permèsaconseguir minves en el consumd’entre el 25 i el 40%. Una reduccióen el pes d’un vehicle d’uns 80 kgpot comportar un estalvi de com-bustible d’un 5%.
Un cotxe abandonat deteriora elpaisatge urbà, embruta el mediurbà i ocupa l’espai d’una plaça
d‘aparcament. Deixar-lo al carrerés, doncs, una actitud poc res-
pectuosa envers la ciutat i laresta de ciutadans. Si volem des-
fer-nos del nostre vehicle vellhem de trucar al 092 o al Servei
d’Atenció i Informació al Ciutadà,el 93.402.35.00
Font: Revista Subproductes
La mobilitat sostenible26
Noves tecnologies,noves energies
Els avenços tecnològics han obert nouscamins en la gestió del trànsit, i en lamillora de la seguretat viària i l’eficièn-cia del transport. Sistemes de guiatge através de satèl·lit instal·lats en els cotxespermetran en un futur proper, perexemple, l’estalvi de temps i la reducciódel nombre d’accidents.
La utilització de fonts d’energia alterna-tives a la gasolina o al gas-oil està con-tribuint també a la reducció de la conta-minació atmosfèrica i acústica de les ciu-tats. Els gas natural comprimit, l’electri-citat, l’hidrogen, els biocarburants o elgas liquat del petroli són algunes de lesque ja s’han experimentat amb unsexcel·lents resultats.
Endolla el cotxe!
Actualment ja hi ha al mercat cotxesi motos elèctrics que ofereixen gransavantatges amb respecte als vehiclesde combustió. Una innovació tecno-lògica ha consistit en construir vehi-cles amb un sistema mixt de propul-sió elèctrica i gasolina (els vehicleshíbrids), cosa que incrementa en finsa un 50% l’eficiència del cotxe.
Autobusos “més nets”
La flota d’autobusos de Barcelona estàincorporant unitats impulsades a gasnatural que en pocs anys arribaran aser de 250.Aquests vehicles són més“nets” que els impulsats a gas-oildegut a què la combustió del gasnatural genera una menor quantitat decompostos contaminants.
La pila d’hidrogen ha estat experi-mentada també en alguns autobusos.Aquest sistema funciona generantcorrent elèctric a partir de la reaccióquímica entre l’hidrogen —que s’obtéa partir de l’electròlisi de l’aigua— il’aire. L’hidrogen està emmagatzematen uns tancs situats en el sostre delsautobusos. Els vehicles impulsats ambaquest sistema consumeixen uns 40metres cúbics d’hidrogen per fer uns250 km, més del que habitualmentrecorre un autobús urbà en un dia.
La mobilitat sostenible 27
El Pacte per la Mobilitat
A totes les ciutats del món s’estudienmesures per a resoldre el problema de lamobilitat. La solució al problema de lamobilitat urbana no es pot entendre,però, sense la participació de les perso-nes i les entitats.
La capacitat de mantenir una ciutathabitable no està només en mans del’administració municipal, sinó tambéen mans de la ciutadania. Són les per-sones, al cap i a la fí, les que fan ús dela xarxa viària. Bona prova de la impli-cació de les persones i de les entitats enel camí per a trobar solucions als pro-blemes de la mobilitat urbana és elPacte per la Mobilitat de la ciutat deBarcelona.
El pacte és el resultat de la participa-ció, de la voluntat d’escoltar i fer-sesentir dels membres del Consell deCirculació de Barcelona, creat el1983 per a debatre sobre la mobilitata la ciutat.
La participació ciutadana
El 74% dels barcelonins es definei-xen com a vianants o com a "mésvianants que conductors". L’espaiguanyat per als vianants des del’any 1996 a Barcelona ha estat e 400.000 m2.
La mobilitat sostenible28
Les 28 entitats ciutadanes i l’Ajuntamentde Barcelona que han subscrit el Pacte perla Mobilitat de la ciutat de Barcelona hanconsensuat els següents criteris bàsics:
• El principi de sostenibilitat és la basedel pacte. Cal assegurar, avui i en elfutur, una mobilitat que resti agressivi-tat a l’entorn i a la ciutadania, i queincrementi la planificació, eficiència,estalvi de recursos i respecte al mediambient.
• Cal establir mecanismes per defensar eldret a la mobilitat de tothom.
• S’ha de garantir la qualitat de vida detots els ciutadans i ciutadanes.
• Convé fomentar un canvi d’actituds deles administracions i dels ciutadans iciutanades, amb sistemes que garantei-xin la seguretat i la disciplina viària.
• S’han de planificar les noves actuacionsurbanístiques segons les necessitats demobilitat que generaran.
✓ 1. Aconseguir un transport col·lec-tiu de qualitat i integrat.
✓ 2. Mantenir les velocitats de reco-rregut, i millorar la velocitat deltransport públic de superfície.
✓ 3.Augmentar la superfície i qualitatde la xarxa viària dedicada als via-nants.
✓ 4. Augmentar el nombre de placesd’aparcament i millorar-ne la quali-tat.
✓ 5. Millorar la informació i la for-mació de la ciutadania, i la senyalit-zació de la via pública.
✓ 6. Aconseguir una normativa legaladequada a la mobilitat de la ciutatde Barcelona.
✓ 7. Millorar la seguretat viària i elrespecte entre els usuaris i usuàriesdels diferents modes de transport.
✓ 8. Promoure l’ús de carburantsmenys contaminants i el control dela contaminació i el soroll causatspel trànsit.
✓ 9. Fomentar l’ús de la bicicleta coma mode habitual de transport.
✓ 10. Aconseguir una distribucióurbana de mercaderies i productesàgil i ordenada.
Els objectius del Pacte per la Mobilitat
La mobilitat sostenible 29
“A ciutat, sense el meu cotxe”La congestió i la contaminació no són unproblema només de la ciutat deBarcelona. Totes les urbs del món hancrescut ràpidament en els últims decennisi han estat envaïdes pel soroll, la contami-nació i els embussos que la utilitzacióinadequada del vehicle privat a motorocasiona.
Això ha fet que les autoritats municipalsde ciutats europees hagin près en elsúltims anys mesures per a prohibir o res-tringir l’accés del vehicle privat als prin-cipals carrers del centre. En alguns casoss’ha aconseguit reduir fins al 60% el tràn-sit i s’ha millorat l’eficiència i la puntua-litat del transport públic.
En aquesta línia, el 22 de setembre del’any 1998, 35 ciutats franceses van orga-nitzar amb un gran èxit la primera jor-nada europea “A ciutat, sense el meucotxe”. Aquest dia ha quedat instituïtdefinitivament com el dia europeu sensecotxes, durant el qual les ciutats europe-es que hi participen limiten el trànsit endeterminats carrers i ofereixen als ciuta-dans la possibilitat de descobrir altresmitjans de transport.
La jornada “A ciutat, sense el meu cotxe” és undia en què es fa visible la voluntat de tota laciutadania de millorar la mobilitat urbana. Arabé, també la resta de l’any tenim el compromíscol·lectiu de trobar la manera de desplaçar-nosen un temps i cost raonables sense degradarl’entorn i minimitzant els efectes negatiussobre la qualitat de vida de les persones.
La major part dels desplaçamentsper ciutat són inferiors als 2,5
quilòmetres. Anar a peu pot subs-tituir perfectament la utilitzaciódel vehicle a motor. Com que la
velocitat mitjana de desplaçamenta peu és de 5 km/h, en uns 10
minuts es poden recórrer aproxi-madament 800 m.
La mobilitat sostenible30
La mobilitat sostenible,a la xarxa
Les tecnologies de la informació ofe-reixen la possibilitat de realitzar des decasa algunes de les activitats que van ínti-mament lligades a la mobilitat. Estudiar,treballar o anar de compres podem fer-hodes de casa tot connectant-nos a través del’ordinador.
Aquestes tecnologies ens donen també lapossibilitat de consultar tot tipus d’infor-mació sobre l’estat del trànsit, dels trans-ports públics, de les actuacions que es rea-litzen a la via pública i, fins i tot, de lasituació dels aparcaments.
A la web de l’Ajuntament de Barcelonawww.bcn.es/infotransit hi tro-bareu on-line totes aquestes dades que uspoden facilitar la mobilitat per la ciutat.
La web del transport públic
Hi podem trobar les millors opcions pera desplaçar-nos en transport públic.Només cal que accedim al servei escrivimquin és el nostre punt de partida i a onvolem anar.
La web del vianant
El 22 de setembre del 2001,coincidint amb la jornada “Aciutat, sense el meu cotxe”,l’Ajuntament de Barcelona vaestrenar una pàgina web dedi-cada a tots aquells ciutadansque es traslladen a peu per laciutat. És la primera web d’a-questes característiques quees fa al món.
La mobilitat sostenible 31
La web del trànsit
Proporciona informació en temps realsobre l’estat del trànsit a les vies principalsde la ciutat de Barcelona. La informaciós’actualitza cada 5 minuts.
La web de les obres i els actes
Dóna informació sobre les obres i actescívics que afecten la circulació devehicles.
La web de l’aparcament
Informa de la xarxa d’aparcaments de laciutat i dels itineraris per accedir-hi.
La web del ciclista
Hi podem trobar el plànol de carrils-bicide la ciutat, i les associacions que fomen-ten el seu ús.
La mobilitat sostenible32
Ajuntament de BarcelonaTelèfon d’informació: 010 *www.bcn.es
Per a qualsevol informació sobre transports i trànsit…
• Transports Metropolitans de BarcelonaExplota les línes de metro, el Funicular i elTelefèric de Montjuïc, la xarxa d’autobus deBarcelona, algunes línies de connexió inter-municipal de l’Àrea Metropolitana, la línia delTramvia Blau i el Bus Turístic.Telèfon d’informació: 93.318.70.74Correu elèctrònic:[email protected]
• Entitat Metropolitana del TransportAutoritat del transport a la ciutat deBarcelona i la seva Àrea Metropolitana(metro, autobús i taxis).Entitat local integrada per 18 municipis.Telèfon d’informació: 93.223.51.51Correu electrònic: [email protected]
• Ferrocarrils de la GeneralitatXarxa de ferrocarrils de la Generalitat deCatalunyaTelèfon d’informació: 93.205.15.15Correu electrònic. [email protected]
• Autoritat del Transport MetropolitàAutoritat per a tot el transport de la RegióMetropolitana de Barcelona.Correu electrònic: [email protected]
• RenfeXarxa de trens rodalies de BarcelonaTelèfon d’informació: 902.204.202Correu electrònic: [email protected]/empresa/cercanias/cercanias_barcelona.html
• Centre de Control del TrànsitDirecció de Serveis de Transport i Circulacióde BarcelonaTelèfon d’informació: 93.402.34.19
Associacions i entitats:
• Associació per a la Promoció delTransport PúblicRambla de Catalunya, 29, BarcelonaTelèfon 93.301.37.78www.laptp.org
• Reial Automòbil Club de Catalunya(RACC)Telèfon d’informació: 92.307.307Correu electrònic: [email protected]
• Barcelona CaminaRambla de Catalunya, 29, BarcelonaTelèfon 93.301.37.78
• Amics de la BiciDemòstenes, 19, BarcelonaTelèfon 93.314.14.66
* Preu de la trucada: x pta/min
Si voleu més informació…
La mobilitat sostenible 33
ACEBILLO, J; FOLCH, R. (direcció) “Atles Ambiental de l’Àrea de Barcelona”.Barcelona: Barcelona Regional, SA, 2000
AJUNTAMENT DE BARCELONA.“El pacteper la mobilitat: seguiment 2000”. Març 2001
AJUNTAMENT DE BARCELONA.“Mesures per millorar la seguretat viària aBarcelona”. Febrer 2001
AJUNTAMENT DE BARCELONA.“Cap a l’Agenda 21 de Barcelona. Documentper al debat”. Barcelona:Ajuntament deBarcelona, 2000
ASSOCIACIÓ PER A LA PROMOCIÓ DELTRANSPORT PÚBLIC“Mobilitat sostenible i segura” (diversos núme-ros) Barcelona, 1995-2001
BARRACÓ, H.; PARÉS, M.; PRAT,A.;TER-RADAS, J.“Barcelona 1985-1999. Ecologiad’una ciutat”
COMISSIÓ DE LES COMUNITATS EURO-PEES.“Anar en bicicleta: la solució capdavante-ra per a les ciutats”. Barcelona: Generalitat deCatalunya, 1999
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT.Medi Ambient,Tecnologia i Cultura, núm. 5.Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1993
FRANQUESA,T. (direcció).“Hàbitat. Guiad’activitats per a l’educació ambiental”.Barcelona:Ajuntament de Barcelona, 1998INSTITUT CATALÀ D’ENERGIA.“El vehicle elèctric”. Barcelona: Generalitat deCatatalunya, 1999
MASSANÉS, R.; MIRALLES, J.“El cotxe” dinsPerspectiva ambiental, núm. 11. Barcelona:Associació de Mestres Rosa Sensat, 1997
i de les pagìnes web:
www.bcn.es (Ajuntament de Barcelona)
www.diba.es/mediambient/mobi.htm(Servei de Medi Ambient. Diputació deBarcelona)
www.gencat.es/mediamb/ea/mobilitat.htm (Departament de Medi Ambient. Generalitat deCatalunya)
www.laptp.org(Associació per a la Promoció del TransportPúblic)
Els continguts d’aquest document han estat elaborats amb el suport de la següent bibliografia:
La mobilitat sostenible34
“Quan ens movem a 50 quilòmetres per hora, atentsa la circulació, les coses boniques que té la ciutatperden importància, perquè no ens adonem de laseva presència, no les veiem” (F. Tonucci)
La mobilitat sostenible 35
Ajuntament de BarcelonaContinguts i redacció:Antoni ParísDisseny gràfic: Domènec ÒrritIl·lustracions: Núria CollCoordinació:Teresa Franquesa
Edita: Ajuntament de BarcelonaSector de Manteniment i ServeisDirecció de Serveis de Participació i Educació Ambiental
Amb la col·laboració del Sector de la Via Pública,Ajuntament de Barcelona i El Periódico de Catalunya
Per a qualsevol informacióCentre de Recursos Barcelona SostenibleNil Fabra, 2008012 BarcelonaTelèfon: 93.237.47.43
Imprès en paper reciclat
Moure’ns millor i viure
més bé són els reptes de
la mobilitat sostenible:
es tracta de trobar
la manera de desplaçar-
nos en un temps i cost
raonables sense degradar
l’entorn i minimitzant els
efectes negatius sobre la
qualitat de vida de les
persones.
Moure’ns millor i viure
més bé són els reptes de
la mobilitat sostenible:
es tracta de trobar
la manera de desplaçar-
nos en un temps i cost
raonables sense degradar
l’entorn i minimitzant els
efectes negatius sobre la
qualitat de vida de les
persones.
