Presentació a Empreses i Agents Turístics - horecalleida.es · • El patrimoni natural, social i cultural de Catalunya, és a dir el paisatge en un sentit ample , és la matèria

Presentació a Empreses i Agents Turístics

Pla Estratègic de Turisme de Catalunya (2013-2016) i

Directrius Nacionals de Turisme 2020

Setembre 2013

ContingutDiagnosi, visió i model turístic

ContingutDiagnosi, visió i model turístic

Objectius 2016 i Directrius 2020

Estratègies

Pla d ’’’’actuacions 2013-2016

Resum

Diagnosi, visió i model turísticDiagnosi, visió i model turístic


Estratègies


Resum

El turisme és un sector de sectors amb els que el turista

interacciona directament com a un ciutadà més i és aquesta

complexa cadena de valor el que acaba conformant l’experiència

turística

Diagnosi

• El turisme no és només el sector de l’allotjament, sinó una cadena de valor de gairebé tots elssectors productius i no productius del país amb els que el turista interacciona directament com ausuari final.

• Les competències sobre la cadena de valor del turisme estan per tant molt repartides entre unagran quantitat d’actors públics i privats, una realitat que en fa particularment complexa la gestió .

• Qualsevol òrgan que vulgui ser realment representatiu del sector turístic català hauriad’incloure representants de tots els sectors que conformen la cadena de valor turística.d’incloure representants de tots els sectors que conformen la cadena de valor turística.

• L ’’’’imaginari col·lectiu sobre el turisme està força associat a uns pocs tòpics que no corresponena la seva ampla i complexa realitat. El turista és un ciutadà temporal de la destinació Catalunya.

• La cultura catalana es nodreix de la diversitat cultural i el turisme n’és avui una de les principalsfonts.

• El patrimoni natural, social i cultural de Catalunya, és a dir el paisatge en un sentit ample , és lamatèria primera essencial en la que es fonamenta el sector turístic. El seu desenvolupamentsostenible és per tant una qüestió fonamental i prioritària.

• Catalunya és la suma de moltes i diverses destinacions turístiques .

L’atractiu del litoral propicia els inicis del turisme als anys 50 a Catalunya, però el turisme d’interior i el fenomen Barcelona canvien el model a partir dels 90

Diagnosi

• El gruix del sector turístic català es fonamenta en l ’’’’atractiu del litoral i està conformat per unaoferta massiva amb dèficits de competitivitat i sostenibilitat degut a la insuficient innovació,diversificació i reinversió; el producte sol i platja és el que mou la majoria dels viatges turísticsdels europeus, el nostre principal mercat amb diferència.

• Projectes com Port Aventura demostren que una oferta innovadora, diversificada, pot canviar demanera molt positiva la dinàmica d’una destinació del litoral.

• La gran transformació urbana i la campanya de comunicació global que varen suposar elsJJOO’92, juntament a una posterior tasca de desenvolupament i promoció turística públic-privadaJJOO’92, juntament a una posterior tasca de desenvolupament i promoció turística públic-privadade referència, propicien l’èxit turístic mundial de Barcelona , que de passada ha ajudat a vendremillor la resta de les destinacions catalanes, però que sobretot ha permès millorar tots elsindicadors de qualitat turística de Catalunya tant d’oferta com de demanda.

• Paral·lelament, s’ha produït un lent però sòlid desenvolupament del turisme d ’’’’interior i demuntanya , gràcies entre altres factors a la creació d’una extensa xarxa d’establiments de turismerural, juntament amb l’expansió del turisme d’interès especial (actiu, natura, esports, cultura,gastronomia, golf, ...) i suportat principalment pel turisme intern.

• En una enquesta dirigida als principals operadors turístics internacionals en el marc d’aquestprojecte, per primera vegada veiem que la destinació Catalunya és associada a productes com lacultura o la gastronomia per damunt del “sol i platja”.

Les destinacions de Catalunya reben aproximadament uns 82

milions de visitants que generen uns ingressos econòmics al voltant

dels 15.197 milions d’Euros

Diagnosi

82 milions de visitants15.197 milions d'€

33,7 milions de turistes13.179 milions d'€

13,1 milionsd'estrangers10.500 m€

3,9 milions de la resta de

l'estat1.077 m€

16,6 milionscatalans1.602 m€

48,5 milions d’excursionistes de dia2.017 milions d'€

11,5 milionsd'estrangers

1.053 m€

0,2 milions de la resta de

l'estat3 m€

35 milionscatalans702 m€

1,7 milions de creueristes

259 m€10.500 m€ 1.077 m€ 1.602 m€ 1.053 m€ 3 m€ 702 m€ 259 m€

82 milions de visitants15.197 milions d'€

24,5 milionsd'estrangers

11.553 milions d'€

13,1 milionsde turistes10.500 m€

11,5 milionsde visitants de

dia1.053 m€

51,6 milions de catalans

2.304 milions d'€

16,6 milionsde turistes1.602 m€

35 milions de visitants de

dia702 m€

4 milions de la resta de l'estat

1.080 milions d'€

3,9 milions de turistes

1.077 m€

0,2 milions de visitants de

dia3 m€

1,7 milions de creueriste

s259 m€

Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades de Frontur, Egatur i Familitur de l’IET i Port de Barcelona.

Catalunya és una destinació líder a Europa en quantitat de turistes

per territori, però no en ingressos turístics per territori o en

ingressos turístics per població

Diagnosi

Luxe

mb

urg

15

,1

Paí

sos

Bai

xos

4,3

Suis

sa 4

,1

Cat

alu

nya

3,7

Bèl

gica

3,6

Au

stri

a 2

,4

Reg

ne

Un

it 1

,6

Po

rtu

gal 1

,3

Ale

man

ya 1

,3

Ital

ia 1

,3

Din

amar

ca 1

,3

Esp

anya

1,1

Irla

nd

a 1

,1

Fran

ça 1

,0

Grè

cia

0,9

Suèc

ia 0

,3

No

rueg

a 0

,1

Fin

làn

dia

0,1

0123456789

10111213141516

Luxe

mb

urg

8,8

Au

stri

a 2

,7

Suis

sa 2

,5

Irla

nd

a 2

,0

Cat

alu

nya

1,9

Suèc

ia 1

,5

Esp

anya

1,4

Po

rtu

gal 1

,3

Paí

sos

Bai

xos

1,2

Grè

cia

1,2

Bèl

gica

1,1

No

rueg

a 1

,1

Din

amar

ca 1

,1

Fran

ça 0

,9

Fin

làn

dia

0,9

Ital

ia 0

,7

Reg

ne

Un

it 0

,7

Ale

man

ya 0

,7

0123456789

10111213141516

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OMT, Banc Mundial i Frontur i Egatur de l’IET per Catalunya, 2011

0

Importància relativa Ingressos/Superfície

Cat

alu

nya

4,5

Luxe

mb

urg

3,5

Au

stri

a 2

,9

Paí

sos

Bai

xos

2,9

Bèl

gica

2,6

Suis

sa 2

,3

Din

amar

ca 2

,2

Ital

ia 1

,6

Fran

ça 1

,5

Reg

ne

Un

it 1

,3

Grè

cia

1,2

Esp

anya

1,1

Irla

nd

a 1

,1

Ale

man

ya 0

,8

Po

rtu

gal 0

,8

No

rueg

a 0

,2

Suèc

ia 0

,1

Fin

làn

dia

0,1

0123456789

10111213141516

Importància relativa Turistes/Superfície

0

Importància relativa Ingressos/Població

Au

stri

a 3

,3

Cat

alu

nya

2,2

Luxe

mb

urg

2,1

Irla

nd

a 2

,0

Din

amar

ca 2

,0

Grè

cia

1,7

Fran

ça 1

,5

Esp

anya

1,4

Suis

sa 1

,4

No

rueg

a 1

,2

Ital

ia 0

,9

Fin

làn

dia

0,9

Bèl

gica

0,8

Paí

sos

Bai

xos

0,8

Po

rtu

gal 0

,8

Suèc

ia 0

,7

Reg

ne

Un

it 0

,6

Ale

man

ya 0

,4

0123456789

10111213141516

Importància relativa Turistes/Població

Catalunya és la primera destinació en quantitat de turistes però una

de les darreres en despesa per estada

Diagnosi

AndalusiaAndalusia

Balears BalearsCanàries Canàries

Catalunya

Catalunya

C. ValencianaC. Valenciana

Madrid

MadridResta de CCAA

Resta de CCAA

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

Mile

rs d

e tu

rist

es

Arribada de turistes estrangers. Evolució 2000-2011

Despesa per persona dels turistes estrangers. Evolució 2000-2011

La despesa del turista és un dels indicadors de referència per mesurar la qualitat del turisme

Font: Frontur i Egatur de l’IET

Despesa per persona dels turistes estrangers. Evolució 2000-2011

La destinació Catalunya presenta algunes debilitats importants,

però te prou fortaleses per poder aprofitar les oportunitats de futur

que se li presenten

Diagnosi

Oportunitats•El turisme mundial seguirà creixent, en particular als països emergents.•Es mantindrà alta la demanda de turisme de costa, però amb un client cada cop més segmentat i exigent en quant a experiències de qualitat.•Augment d’ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació per part dels viatgers, amb una orientació social, mòbil i local.•Posar en valor el gran potencial de la xarxa d’oficines d’informació turística.•Aprofitar el caràcter emprenedor de la nostra societat.•Construir una imatge internacional potent de Catalunya com a país en base a valors com el seny, la rauxa, l’espai de vida, l’estil de vida, la tradició i la modernitat, de gran atractiu turístic.•Potenciar les sinèrgies turístiques entre els territoris i els actors.•La consideració del turisme com a sector estratègic per la UE.•Desenvolupar l’economia verda i un turisme ambientalment sostenible com a

Fortaleses

•Gran diversitat i riquesa de recursos turístics en un espai abastable.•Referent europeu en turisme de sol i platja.•Ubicació geoestratègica i bona connectivitat amb els mercats europeus.•Àmplia oferta d’allotjament concentrada en poques destinacions.•Teixit empresarial madur i arrelat al territori.•Infraestructures i serveis públics que generen confort i seguretat al turista.•Demanda i oferta creixent de serveis turístics de qualitat.•País amb tradició emprenedora i capacitat d’especialització, reconegut en alguns models de governança de referència internacional.•La marca Barcelona, una de les més valorades del món.

•Desenvolupar l’economia verda i un turisme ambientalment sostenible com a eina de competitivitat.

Debilitats•L’herència d’un model turístic basat més en la quantitat que en la qualitat, especialment a la costa.•Degradació del paisatge, la matèria primera del turisme.•Excés i obsolescència de l’oferta d’allotjament en alguns àmbits, baixos nivells d’eficiència energètica en les edificacions.•Fragmentació i descoordinació dels actors privats i públics.•Baixos nivells de servei i coneixement d’idiomes.•Baix ús de les noves tecnologies de la comunicació.•Baixos nivells d’informació estadística i de coneixement.•Xarxa d’oficines d’informació obsoletes i desaprofitades.•Limitades connexions aèries de llarga distància.•Deficient senyalització de carreteres.•Dèficit de finançament dels municipis turístics.•Una administració de turisme mancada de recursos i influència.

Amenaces

•Augment de la competència global tant en productes de valor afegit com de baix cost.•Augment de la competitivitat dels competidors mediterranis.•Augment de la conflictivitat social degut a la crisi.•El canvi climàtic, que afectarà la nostra diversitat de recursos i reforçarà la competitivitat del nord.•La crisi econòmica dels mercats emissors prioritaris.•Increment del preu del transport.•Manca de continuïtat dels plans pels canvis polítics.•La manca de visió compartida i coordinació entre els actors del turisme.•Les restriccions pressupostàries poden limitar l’abast del pla.

CATALUNYA

Diagnosi, visió i model turístic

• 12% del PIB i 15% de l’ ocupació

• 82 MM de visitants i 15.200 MM d’Euros

• 600.000 places d’allotjament legal, amb ocupació màxima només del58%

• 1.000.000 places estimades d ’allotjament no regularitzades sensecontrol estadístic, fiscal o de qualitat turística oficial

• Gran dependència del turista europeu i alta estacionalitat a l’estiu

Resum de la diagnosi

• Una proposta de valor

sostenible i competitiva que

permeti augmentar els

Repte principal

• Lideratge en quantitat de turistes per superfície de territori, però no eningressos turístics per superfície de territori o per població

• Estada i despesa per turista per sota de les CCAA espanyolesturístiques

• Gran èxit de Barcelona, que compensa en part un model turístic basaten l’ explotació poc sostenible del litoral tant en termes ambientals comeconòmics

• Manca de coneixement sobre l’ oferta, la demanda i la competència

indicadors de qualitat sense

renunciar a un model turístic

inevitablement lligat a la

quantitat

La visió 2020 i els objectius estratègics 2016 conformen la base

sobre la que s’han proposat les directrius nacionals 2020 i el pla d’accions 2013-2016


Node geoestratègic

Gestió integral de la destinació

Visió 20205 pilars

Un projecte de país internacional

Catalunya, destinació de destinacions

Directrius 20205 directrius nacionals

Governança

Desenvolupament de destinacions

Pla 20165 programes 36 accions

Objectius 201610 objectius

• Augment despesa diària• Augment ingressos totals• Augment ingressos

temporada baixa• Augment estada promig

Diversitat d’experiències

Cooperació i saber fer

destinació

Plataforma d’innovació

El producte, base del màrqueting

Una direcció de turisme transversal

de destinacions

Excel·lència

Desenvolupament de producte

Administració i gestió turístics

destinacions

Excel.lència de la industria

• Augment estada promig• Augment índex de

satisfacció• Augmentar índex de

repetició• Reduir oferta obsoleta• Augmentar poder de

marca• Millora equilibri territorial

PIB• Millorar us turístic del

patrimoni

Competitivitat Sostenible : indicadors de seguiment

Visió Catalunya 2020: el turisme com a projecte de país per millorar

la riquesa i la qualitat de vida dels catalans


Visió Turisme Catalunya 2020

Gestió integral i sinèrgica de la destinació Catalunya amb les diverses destinacions que la conformen

Node geoestratègic del turisme mediterrani, europeu i mundial1

2

Gran diversitat d’experiències basades en la riquesa del patrimoni i la identitat plural de Catalunya

Cooperació entre actors i “saber fer” en tota la cadena de valor del turisme

Plataforma d’innovació, sostenibilitat, creativitat i excel·lència turística

Fer compatibles la quantitat i la qualitat al sector del turisme és un dels principals reptes de la visió Catalunya 2020

3

4

5

Fer compatibles la quantitat i la qualitat al sector del turisme és un

dels principals reptes de la visió Catalunya 2020


Quantitat Qualitat&

La dimensió que ha assolit el sector del turisme a Catalunya ja no permet renunciar a un model basat en la quantitat, però cal un impuls decidit per millorar la qualitat

La qualitat turística s’ha de mesurar des de l’oferta i des de la demanda


Què és la

qualitat turística?

Qualitat de la destinació

La millor mesura de la qualitat d’una destinació és la seva

capacitat per atraure i SATISFER el client

La millor mesura de la qualitat d’un turista és la seva capacitat

Competitivitat

turística?Qualitat

del turista

d’un turista és la seva capacitat per AFEGIR VALOR a la destinació tant en termes

mediambientals, culturals i econòmics

Sostenibilitat

No s’ha de confondre turisme de qualitat només amb turisme d’alt poder adquisitiu, però la despesa del turista és una de les principals mesures de la qualitat del turisme

L’equilibri entre competitivitat i sostenibilitat es pot assolir mitjançant un sistema de governança basat en la cooperació entre el

sector públic i el sector privat


Competitivitat Sostenibilitat&

Governança: lideratge i cooperació pública i privada

Model de desenvolupament turístic de Catalunya 2020““““COMPETITIVITAT SOSTENIBLE ””””

Aquest model es fonamentarà en unes directrius nacionals de turisme, es desenvoluparà mitjançant un pla d’actuacions i el seu grau d’acompliment es podrà mesurar a través d’una llista

indicadors



Estratègies


Resum

Objectiu 2016: millorar els índex relacionats amb la qualitat del

turisme


Objectius

1. Augmentar la despesa diària del turista

2. Augmentar els ingressos totals del turisme

3. Augmentar els ingressos de setembre a juny

4. Augmentar l’estada del turista

5. Augmentar l'índex de repetició del turistaObjectius

estratègics 2016

6. Augmentar l'índex de satisfacció del turista

7. Reduir l’oferta d’allotjament obsoleta i augmentar l’eficiència energètica de les edificacions

8. Incrementar el poder de la marca Catalunya

9. Millorar l’equilibri territorial del PIB turístic

10. Millorar l’ús turístic del patrimoni natural i cultural de manera sostenible

Les directrius nacionals conformen els fonaments estratègics a llarg

termini sobre els que cal estructurar les actuacions del pla



Catalunya, destinació de

2

1


El turisme com a un dels fonaments del projecte nacional de Catalunya, amb una projecció cada cop més internacional

Catalunya, un conjunt harmònic de destinacionsautònomes, sostenibles i competitives

destinació de destinacions


Excel·lència


3

4

5

autònomes, sostenibles i competitives

Intel·ligència, eficiència i influència transversal com a fonaments de la direcció general de turisme

Formació, innovació, idiomes, noves tecnologies i sostenibilitat com a elements clau per a la excel·lència

Una oferta de qualitat orientada a una demanda de qualitat

Un projecte

Les directrius nacionals conformen els fonaments estratègics a llarg

termini sobre els que cal estructurar les actuacions del pla

Estratègia nacional de turisme - Directrius nacionals de turisme 2020



2

1

3


projecte de país


Excel·lència


3

4

5

El turisme com a projecte de país és la directriu central, mentre que l’excel·lència és la directriu transversal que ha d’impregnar tot el procés del pla estratègic



Estratègies

• Estratègia territorial

• Estratègia de productes, mercats

• Estratègia de marca

• Estratègia de gestió i governança


Resum

La destinació Catalunya s’ha d’estructurar en base a quatre grans àmbits territorials que ofereixin experiències diferenciades i

complementàries

Estratègia territorial

• Àmbit configurat principalment per Barcelona amb una importància creixent de les grans ciutats i altres capitals de comarca

• Destinacions que ofereixin experiències tot l’any amb una forta component moderna i cosmopolita

Urbà

• Àmbit configurat principalment pel Pirineu, però també amb altres espais de gran potencial com els Ports de Beseit o el Montseny.

• Destinacions que ofereixin experiències tot l’any conservant la seva ànima tradicional

• Model que combina valls amb estil, paratges d’alta muntanya i aventura

Muntanya

• Àmbit configurat per tota la franja litoral catalana.

• Destinacions amb una demanda molt elevada a l’estiu i concentrada en el sol i platja, però amb una oferta creixent i diversificada la resta de l’any

• Model que combina grans destinacions massificades, vil·les marineres i petits pobles amb encant.

Litoral

• Àmbit configurat per la gran franja situada entre el litoral i la muntanya

• Destinacions que ofereixin experiències tot l’any conservant la seva ànima tradicional

• Model que combina paratges culturals i rurals amb territoris enològics i gastronòmics

Interior

El model es basa en la “competitivitat sostenible” de cada àmbit, més la generació de sinèrgies entre àmbits

Pes en el PIB català de cada àmbit

Pes del turisme en el PIB de

cada àmbit

Pes de la ocupació en el sector del

turisme

Els àmbits territorials que més depenen del turisme són els que

menys aporten al PIB turístic de Catalunya, i a la inversa.


Plad'Urgell

Val D'Aran

Pallars Sobirà

Alt Urgell

Segarra

Solsonès

Berguedà

Bages

Anoia

Ripollès

Osona

Cerdanya

La Selva

VallèsOrientalVallès

PallarsJussà

Gironès

Garrotxa

BaixEmpordà

Alt Empordà

UrgellSegrià

La Noguera

Pla de l’Estany

URBA 44,11% 11,30% 12,05%

INTERIOR 28,38% 8,51% 9,73%

LITORAL 25,73% 14,48% 16,94%

MUNTANYA 1,79% 21,85% 30,94%

d'Urgell

TerraAlta

Montsià

BaixEbre

Riberad‘Ebre

Priorat

Conca deBarberà

BaixCampTarragonès

BaixPenedès

Garraf

AltPenedèsAlt

Camp

VallèsOcciden-talBaix

Llo-bregat

Segrià

LesGarrigues

El turisme és un sector clau no només per la economia de Catalunya sinó també per al seu equilibri territorial, de manera que les decisions estratègiques en matèria de turisme han de tenir en compte aquesta doble vessant

Font: elaboració pròpia a partir de l’estudi del GRIT, Universitat Rovira i Virgili

Grans destinacions Vil·les marineres Pobles costaners amb encant

Litoral

Capital global i cosmopolita Ciutats amb caràcter

Urbà

En cada àmbit destaquen uns models particulars que actuen com a

marcs de referència per al desenvolupament de les destinacions


Terres enològiques i gastronòmiques

Paisatges rurals i naturalsParatges culturals

Interior

Valls singularsValls d’oci i aventura Paisatges d’alçada

Muntanya

Pobles pintorescs

Aquests models principals de referència no són únics, tancats o excloents



Estratègies






Resum

L’estratègia està basada en el desenvolupament de 17 productes turístics classificats en dues

grans categories

ESTRATÈGIA DE PRODUCTES I MERCATS

Productes principals

• Urbà

• Cultural

• Costa

• MICE

• Creuers

Productes de nínxol

• Luxe

• Educació-coneixement

• Actiu-Natura

• Grans esdeveniments

• Esportiu

• Lleure-oci

Són motiu principal o influeixen decisivamenten la decisió del viatge i asseguren un volumdestacat d’arribades

Representen un volum d’arribades menorperò atrauen segments de mercat dequalitat i alhora enriqueixen l’oferta principalfent-la més atractiva

• Enogastronomia

• Neu

• Lleure-oci

• Golf

• Rural

• Wellness

• Mèdic

L’estratègia de mercats proposa una classificació àmplia dels mercats en tres categories

Estratègia de productes, mercats

Mercats Principals

• Catalunya• Espanya• França• Regne Unit• Itàlia

Mercats Complementaris

• Portugal

• Irlanda

• Àustria

Mercats de Nínxol

• Orient Mitjà

Són aquells mercats que suposen laprincipal font d’ingressos del turisme deCatalunya i els que hauran de captar lamajoria d’esforços pressupostaris.

Són aquells mercats amb importànciasecundaria en ingressos turístics perCatalunya, però que tenen un granpotencial en el curt/mig termini.

Són aquells mercats que actualment nogeneren una gran quantitat d'ingressosper Catalunya, però que suposen unaoportunitat orientant l’acció comercial capa segments específics i, per tant, generantun valor de futur

• Itàlia• Alemanya• Països Baixos• EEUU• Canadà• Bèlgica• Rússia• Suïssa• P. Nòrdics

• P. Bàltics

• Europa Central

• Països de l’Est d’Europa

• Brasil

• Xina

• Japó

• Orient Mitjà

• Asia Oriental

• Sud-àfrica

Els mercats principals requeriran d’una microsegmentació que en permeti desenvolupar tot el seu potencial

P.Nórdics (Dinamarca , Finlàndia, Noruega, Suècia)Nord Amèrica (Canadà, Estats Units) Països de l’Est d’Europa (Ucraïna, Bielorússia)P. Bàltics (Estònia, Letònia, Lituània) Europa Central (Polònia, República Txeca i Eslovènia)Orient Mitjà ( Israel, Aràbia Saludí, Emirats Àrabs, Kuwait) Asia Oriental(Corea S, Hong Kong, Macao, Taiwan, Singapur)

La matriu productes-mercats presenta el potencial de Catalunya per

desenvolupar el seu sector turístic en l’horitzó 2020

Estratègia de productes, mercats

TO

TA

L

Urb

à

Cultu

ral

Cos

ta

MIC

E

Cre

uers

Eno-

Gas

tron

Neu

Lux

e

Con

eix

emen

t

Mèd

ic

Actiu

-Natu

ra

Gra

ns

esd

ev.

Esp

ort

iu

LLeu

re

Gol

f

Rur

al

Ben

est

ar

Mercats 4 4 4 3 3 3 2 1 2 2 3 2 2 1 1

Catalunya 4 4 4 4 2 3 2 1 2 4 2 3 2 3 3 1

Resta d’Espanya 4 3 3 2 3 3 2 2 2 1 2 2 1 2 2 1

França 4 4 4 4 3 3 2 2 1 1 2 1 1 1 1 1 1

Itàlia 3 3 3 2 1 1 2 1 1 1 1

Suïssa 2 2 2 3 1 2

Regne Unit 3 4 3 3 3 4 2 2 2 1 2 2 1 1 1

Benelux 2 3 2 2 2 1 1 2 1 1 1

Alemanya 4 4 3 4 3 4 2 1 1 1 2 1 1 1

Productes Principals Productes de NínxolP

rinci

pal

Alemanya 4 4 3 4 3 4 2 1 1 1 2 1 1 1

P. Nòrdics* 3 2 2 2 2 2 1 1 1 2

Rússia 3 3 3 3 2 2 2 2 3 1 1

Nord Amèrica 2 2 2 1 2 1 2 1

Portugal 2 3 2 2 1 1 1 1 1

Irlanda 2 3 2 2 1 1

Àustria 2 2 2 2 1 1

P. Bàltics 1 1 1 1

Europa Central 2 2 1 2 1 1 1 1

Paises ex soviètics 1 2 1 2 1 1 1 1 3

Japó 2 2 2 1 1

Brasil 2 3 2 1 2 1 1 1

Xina 2 3 2 1 1 1

Orient Mitjà 1 1 1 1 1

Asia Oriental 1 2 2 1 1 1

Sud-àfrica 1 1 1

Com

ple

ment

ari

Nín

xol

Est d’Europa



Estratègies






Resum

La imatge turística de Catalunya conté uns valors de país

Estratègia de marca

CATALUNYA

Rauxa : Cultura, creativitat, innovació, art, música, moda

Estil de vida : Vida al carrer, esport, oci, gastronomia, compres, festa, tolerància

Modernitat : Futur, cosmopolita, canvi, evolució

La marca Catalunya ha de ser un segell de qualitat per a les diferents destinacions que la conformen

Seny : Empresa, formació, lideratge, ciència, tecnologia, cooperació, espiritualitat

Espai de vida : Natura, clima, paisatges, mar, muntanya, ciutat, arquitectura, places, mercats

Tradició : Història, autenticitat, cultura, seguretat, estabilitat, arrels



Estratègies






Resum

L’ administració de turisme de Catalunya haurà d’estructurar-se en quatre grans àrees plenament coordinades

Estratègia de gestió i governança

Ordenació Desenvolupament

DGT/ACT

+

administracions locals

Intel·ligència Promoció

locals

Direcció del pla estratègic

Per evitar les duplicitats que causa la concurrència de competències cal obligar les diferents administracions a treballar conjuntament, sumant recursos i consensuant objectius, estratègies i plans d’acció

Pilars del model de governança nacional del sector turístic

Estratègia de gestió i governança

Gestió Nacional del TurismeEines de

governança amb l ’’’’administració

Eines de governança amb el

sector privat

Taula de Turisme

Desenvolupament Ordenació PromocióIntel·ligència

Gestió del Pla Estratègic

Direcció General de Turisme

Direcció General de Turisme

• Consell de la Taula

• Comissions per

Comissió Interdepartamental

(Generalitat)

• Consell de Directors Generals

• Grups de treball tècnics (entorn a projectes)

Plataformes de

Planificació

Gestió

Empresa

(CREATUR)

Règim Jurídic

Inspecció

Qualitat

Coneixement

Intel·ligència

• Comissions per temàtica i àmbit turístic

• Taula de participació online

Instruments de suport transversal

Pacte Nacional per al Turisme Pla Estratègic de Turisme Fons per al Foment del Turisme

Informació

Promoció

Comercialització

(ACT)

Plataformes de coordinació

interadministrativa

• Grups de treball tècnics (entorn a projectes)



Estratègies


Resum

Dire

ctriu

sN

acio

nals



Una direcció de turisme

transversalExcel·lència


21 3 4 5

Pro

gram

es

Les directrius nacionals estan associades a uns programes sota els

que es desenvoluparan les diferents actuacions i projectes

Pla d’actuacions 2013-2016

Pro

gram

es

1. Sistema de Governança

2. Desenvolupament de destinacions

4. Administració i Gestió Turística

5. Excel·lència de la indústria turística

3. Desenvolupament de productes

Sub

prog

ram

es

1.1 Marc d’acord

1.2 Eines de governança

1.3 Dinamització empresarial amb projecció internacional

2.1 Territori2.2 Oferta i

Infraestructures2.3 Qualitat2.4 Gestió

4.1 Normativa4.2 Organització i

gestió4.3 Intel·ligència

5.1 Formació5.2 Innovació i

tecnologia5.3 Sensibilització

social5.4 Sostenibilitat

ambiental

3.1 Gestió de producte

3.2 Grans projectes

Programa 1. Sistema de Governança Pla d’actuacions 2013-2016

Subprogrames Projectes

• Projecte 1.1.1 Establiment del Pacte Nacional per al Turisme1.1 Marc d’acord

• Projecte 1.2.1 Posada en marxa de la Taula de Turisme, amb una finestra de participació online

• Projecte 1.2.2 Impuls de la Comissió Interdepartamental i de la Plataforma 1.2 Eines de

• Projecte 1.2.2 Impuls de la Comissió Interdepartamental i de la Plataforma Interadministrativa de Turisme

• Projecte 1.2.3 Establir canals d’interlocució transversalment representatius

1.2 Eines de governança

• Projecte 1.3.1 Impuls d’un servei d’acompanyament a empreses, emprenedors i inversors en turisme, amb una vocació clarament internacional

• Projecte 1.3.2 Desenvolupament d’un marc per al finançament de projectes turístics

1.3 Dinamització empresarial i internacional

Programa 2. Desenvolupament de destinacionsPla d’actuacions 2013-2016


• Projecte 2.1.1 Pla territorial sectorial de turisme

• Projecte 2.1.2 Catàleg digital dels paisatges turístics

• Projecte 2.1.3 Implementació del pla TiT de senyalització turística

2.1 Territori

• Projecte 2.2.1 Pla director de rehabilitació de la planta d’allotjament obsoleta

• Projecte 2.2.2 Pla d’eficiència energètica i energia renovable al sector turístic

2.2 Oferta i Infraestructures turístic

• Projecte 2.2.3 Pla de regularització dels habitatges d’ús turístic

• Projecte 2.2.4 Pla de mobilitat turística

Infraestructures

• Projecte 2.3.1 Pla operatiu del sistema de qualitat turística2.3 Qualitat

• Projecte 2.4.1 Manual del model de destinacions turístiques

• Projecte 2.4.2 Projecte pilot de smart destinations2.4 Gestió

Programa 3. Desenvolupament de producte

Pla d’actuacions 2013-2016


• Projecte 3.1.1 Plans directors dels productes turístics de Catalunya:• Sol i platja

• MICE

• Creuers

• Esportiu

• Salut

• Coneixement

• Cultural

• Enogastronòmic

• Rural

• Neu i muntanya


• Neu i muntanya

• Actiu/ Natura en espais naturals

• Projecte 3.1.2 Rutes turístiques de Catalunya• Projecte 3.1.3 Disseny i conceptualització d’experiències turístiques

• Projecte 3.2.1 Catàleg de grans projectes turístics:• Barcelona-Pirineu 2022

• El Bulli Foundation

• Xarxa d’establiments “Catalunya Patrimoni”• Oficina Central de Turisme de Catalunya a Barcelona

• Centres de postgrau de referència internacional

• ...

3.2 Grans projectes

Programa 4. Administració i Gestió TurísticaPla d’actuacions 2013-2016


• Projecte 4.1.1 Pla de reducció dels costos regulatoris de l’activitat turística

• Projecte 4.1.2 Actualització de la Llei de Turisme4.1 Normativa

• Projecte 4.2.1 Enfortiment de la estructura organitzativa de direcció i gestió turística nacional

• Projecte 4.2.2 Gestió de l’impost sobre les estades en establiments turístics

4.2 Organització i gestió turístics

• Projecte 4.2.3 Adaptació de la xarxa d’oficines de màrqueting i informació turística

gestió

• Projecte 4.3.1 Enfortiment de la unitat del coneixement i intel·ligència de mercat

• Projecte 4.3.2 Desenvolupament d’un sistema SIG al sector turístic de Catalunya

• Projecte 4.3.3 Creació del Compte Satèl·lit de Turisme a Catalunya

4.3 Intel·ligència

Programa 5. Excel.lència de la indústria turísticaPla d’actuacions 2013-2016


• Projecte 5.1.1 Pla Director de la Formació Professional en Turisme

• Projecte 5.1.2 Pla de millora i internacionalització dels programes universitaris en turisme

• Projecte 5.1.3 Pla de foment del coneixement dels idiomes en el sector

5.1 Formació

• Projecte 5.2.1 Pla operatiu TIC Turisme

• Projecte 5.2.2 Impuls de les Aules Territorials d’Innovació Turística i els Premis a la Innovació

5.2 Innovació i tecnologia

• Projecte 5.2.3 “Benchmarking” internacional de models de negoci turístic innovadors i creatius

tecnologia

• Projecte 5.3.1 Campanya de sensibilització “Turisme i Societat”• Projecte 5.3.2 Campanya de sensibilització ”Turisme i Responsabilitat

Social Corporativa”

5.3 Sensibilització social

• Projecte 5.4.1 Campanya de sensibilització “Canvi climàtic”• Projecte 5.4.2 Campanya de sensibilització “Ecoeficiència”

5.4 Sostenibilitat ambiental



Estratègies

Detall Pla d ’’’’actuacions 2013-2016

Resum



• Projecte 1.1.1 Establiment del Pacte Nacional per a l Turisme

• El Pacte Nacional vol un reconeixement per escrit per part de tota l’administració, • El Pacte Nacional vol un reconeixement per escrit per part de tota l’administració,

el món empresarial, les institucions i la societat civil catalana de la importància

cabdal del turisme per al futur del nostre país, assumint el Pla Estratègic de

Turisme com a propi. S’ha d’escenificar amb una signatura conjunta en un acte

presidit pel President de la Generalitat.

1.1 Marc d’acord



• Projecte 1.2.1 Posada en marxa de la Taula de Turis me amb una

finestra de participació online

• Projecte 1.2.2 Impuls de la Comissió Interdepartame ntal i de la

Plataforma Interadministrativa de Turisme

• La Comissió Interdepartamental de Turisme ja existeix però cal que les seves

resolucions formin part de l’agenda del Govern i que el Secretari General en faci resolucions formin part de l’agenda del Govern i que el Secretari General en faci

seguiment. La Plataforma Interadministrativa de Turisme s’hauria de crear a cada

destinació amb l’objectiu de que ajuntaments, consells comarcals, diputacions i

Generalitat prenguin conjuntament les decisions relatives a turisme.

• Projecte 1.2.3 Establir canals d ’’’’interlocució transversalment

representatius

• Els òrgans de representació del sector turístic català estan molt fragmentats i

només inclouen una petita part de la cadena de valor. Cal impulsar una

“associació catalana pel turisme” unitària i representativa de tots els sectors que

configuren transversalment l’experiència turística.

1.2 Eines de Governança



• Projecte 1.3.1 Impuls d ’’’’un servei d ’’’’acompanyament a empreses, emprenedors i inversors en turisme, amb una vocació clarament internacional (CREATUR- Crea Turisme)

• Per ajudar a desenvolupar el turisme és necessari disposar d’un servei actiu al territori i amb vocació internacional que acompanyi i doni suport als emprenedors locals amb bons projectes, a les empreses amb ambició de créixer (nacional o internacionalment) i als inversors (nacionals o estrangers) amb interès d’invertir en aquestes zones. Si bé a Catalunya ja existeixen organismes com Barcelona en aquestes zones. Si bé a Catalunya ja existeixen organismes com Barcelona Activa o Acció10, en aquests moments no existeix aquest servei de l’administració amb el triple enfocament exposat, focalitzat per al sector turístic i amb una presencia extensa al territori.

• Projecte 1.3.2 Desenvolupament d ’’’’un marc per al finançament de projectes turístics

• Partint de la bona capacitat que té Catalunya per a generar ingressos mitjançant

el turisme, aquest projecte té com a objecte, estructurar una proposta de model

de finançament per a projectes i empreses turístiques, en el que es contempli la

identificació de fonts de finançament, la creació d’un paquet d’incentius fiscals per

als projectes prioritaris i la determinació dels criteris de caràcter econòmic, social i

ambiental per l’avaluació de projectes

1.3 Dinamització empresarial i internacional



• Projecte 2.1.1 Pla territorial sectorial de turisme

• L’objectiu del Pla Territorial Sectorial de Turisme de Catalunya és el de definir

l’espai turístic i ordenar el seu ús, a més de garantir la qualitat de recursos i

infraestructures de suport a la cadena de valor de l’experiència turística. Ha de

formar part dels plans sectorials desenvolupats pel Departament de Territori i

Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, sota la supervisió de la Direcció

General de Turisme, com a instrument legal d’ordenació dels recursos, General de Turisme, com a instrument legal d’ordenació dels recursos,

infraestructures i dotacions turístiques presents en el territori català.

• Projecte 2.1.2 Catàleg digital dels paisatges turís tics

• L’objectiu de la digitalització i difusió de la informació dels paisatges turístics és el

de conèixer, transmetre i gestionar en el temps la informació d’alt valor afegit de

l’Observatori del Paisatge, per a la promoció, l’ordenació i la planificació de nous

productes i experiències turístiques. En aquest àmbit caldrà tenir en compte les

Cartes del Paisatge com a instruments de concertació entre els sectors

institucionals, econòmics i socials implicats per mantenir la qualitat del paisatge i

alhora potenciar-lo com a recurs turístic.

2.1 Territori



• Projecte 2.1.3 Implementació del pla TiT de senyali tzació turística

• En aquests darrers anys, des de l’Àrea de Planificació Turística de la Direcció

General de Turisme, s’ha treballat intensament en el Pla director de senyalització General de Turisme, s’ha treballat intensament en el Pla director de senyalització

territorial i temàtica (T&T) que ha esdevingut un referent a l’estat espanyol.

Actualment hi ha aproximadament un miler de senyals turístiques al territori català

i es calcula que cal duplicar aquest número per a assolir un nivell de senyalització

turística òptim. Aquest és l’objectiu que el pla estratègic es planteja per al 2016,

malgrat que és una de les partides que requereix més pressupost de tot el pla.

2.1 Territori



• Projecte 2.2.1 Pla director de rehabilitació de la planta d ’’’’allotjament

obsoleta

• Si bé cal desenvolupar específicament un Pla de Rehabilitació de la Planta

d'Allotjament Obsoleta, també cal deixar constància que aquest projecte ha

d'estar associat a estratègies de rehabilitació integral de les destinacions, del seu

espai turístic i del seu posicionament de màrqueting. I aquest procés només és

possible mitjançant una sòlida cooperació pública-privada. La rehabilitació de la possible mitjançant una sòlida cooperació pública-privada. La rehabilitació de la

planta obsoleta passa també per incloure l’eco-eficiència en les edificacions.

• Projecte 2.2.2 Pla d ’’’’eficiència energètica i energia renovable al sector turístic

• La DGT ha obert un camí de cooperació amb l’ICAEN i que ha de servir per que

el sector turístic es sumi al Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2020

per tal de garantir la seguretat i la qualitat del subministrament energètic, establir

un model energètic competitiu econòmicament i amb menys dependència

exterior; respectar el medi ambient i amb un pes més gran de les energies

renovables .

2.2 Oferta i infraestructures



• Projecte 2.2.3 Pla de regularització dels habitatges d ’’’’ús turístic

• Aquest és un projecte fonamental ja que existeixen indicis que vinculen

directament una bona part dels dèficits de sostenibilitat del nostre model turístic a

aquest fenomen, ja sigui per la baixa qualitat de l’oferta com per la competència

deslleial que representa per als allotjaments regularitzats o per la gran quantitat

d’impostos que les administracions deixen de percebre arrel de la seva activitat

submergida, entre altres problemes.submergida, entre altres problemes.

• Projecte 2.2.4 Pla de mobilitat turística

• El projecte consisteix en desenvolupar un pla de mobilitat turística que determini,

amb exactitud, les infraestructures de transport i la connectivitat entre

destinacions que el sector turístic català necessita. Cal un anàlisi complet que

abasteixi les infraestructures aeroportuàries, marítimes, ferroviàries i viaries.

Aquest projecte entra dins l`àmbit del pla territorial sectorial de turisme i ha de ser

congruent amb els instruments de planificació específics, com les Directrius

Nacionals de Mobilitat o el Pla de transport de viatgers de Catalunya.

2.2 Oferta i infrastructures



• Projecte 2.3.1 Pla operatiu del sistema de qualitat turística

• La DGT ha treballat força desenvolupant el nou sistema turístic de qualitat de Catalunya. Aquest sistema està conformat per un conjunt d’eines i recursos Catalunya. Aquest sistema està conformat per un conjunt d’eines i recursos tècnics, humans i materials que l’administració turística de la Generalitat de Catalunya posa a disposició de les empreses i activitats turístiques i d’interès turístic a Catalunya. La corresponsabilitat públic-privada en la definició i implementació dels diferents projectes, la universalitat i la voluntarietat per les empreses són trets essencials definidors del Sistema

2.3 Qualitat



• Projecte 2.4.1 Manual del model de destinacions tur ístiques

• L’objectiu d’aquest projecte és crear un manual o guia per al bon desenvolupament dels diferents models tipus de destinacions turístiques que es proposen per conformar el mosaic de la destinació Catalunya. Cada destinació/ municipi ha de poder escollir o identificar-se amb aquell o aquells models que consideri més adient d’acord a les particularitats del seu espai turístic, duent a terme les iniciatives que els donin un caràcter propi però d’acord al model genèric escollit. Els models no són excloents i, per tant, n’hi poden haver més dels que es recullen al present Pla. Els models proposats i els manuals que ajudin a recullen al present Pla. Els models proposats i els manuals que ajudin a desenvolupar-los només pretenen ser una guia de treball per els organismes locals responsables de la política turística. Cada destinació ha de fomentar el seu model sobre la qualitat ambiental, paisatgística i la ecoeficiència.

• Projecte 2.4.2 Projecte pilot de smart destinations

• El model “smart destination” proposa un conjunt de solucions adequades als reptes de interacció entre client i destinació, que a la vegada permeten donar solució als reptes actuals que planteja la sostenibilitat en totes les seves vessants. Una destinació smart és aquella que sap optimitzar l’eficiència dels seus recursos a través d’una gestió integral recolzada en les noves tecnologies per tal de millorar l’experiència del turista.

2.4 Gestió

Programa 3. Desenvolupament de productePla d’actuacions 2013-2016


• Projecte 3.1.1 Plans directors dels productes turís tics de Catalunya

• Cal dur a terme plans directors per desenvolupar adequadament els principals productes turístic a Catalunya i així poder competir a nivell internacional amb una oferta variada, estructurada i consolidada: sol i platja, MICE, creuers, esportiu, salut, coneixement, cultural, enogastronòmic, rural, neu i actiu.

• Projecte 3.1.2 Rutes turístiques de Catalunya

• El pla director de rutes turístiques de Catalunya té com a missió identificar el potencial de rutes turístiques al país així com establir-ne una priorització en base a diferents criteris i amb una orientació cost-benefici. El pla de rutes ha de vertebrar el turisme arreu del territori i amb criteris de desestacionalització. Una vegada seleccionada la ruta a desenvolupar aquesta s’haurà d’estructurar senyalitzant-la degudament i promocionant-la a un públic nacional i internacional.


Programa 3. Desenvolupament de productePla d’actuacions 2013-2016


• Projecte 3.1.3 Disseny i conceptualització d ’’’’experiències turístiques

• Aquest projecte té la vocació de contribuir a la iniciativa “Catalunya Experience”afegint a les seves actuals funcions l’estructuració d’un major nombre d’experiències molt més diversificades en el territori, empaquetables directament per part de l’usuari segons paràmetres com la seva disponibilitat de temps, el pressupost, l'opinió dels altres (social network) i una informació atractiva i exhaustiva del recurs i / o activitat de què pot gaudir, tot plegat amb una base tecnològica per facilitar-ne la seva venda online.


tecnològica per facilitar-ne la seva venda online.

• Projecte 3.2.1 Catàleg de grans projectes turístics

• El projecte respon a la voluntat del Pla per apostar també pel desenvolupament

de grans projectes tant pel seu impacte positiu en la economia com en la imatge

internacional de Catalunya. El catàleg té com a objectius poder presentar en un

mateix document els grans projectes, de manera que puguin arribar sota una visió

de país als grans inversors nacionals o internacionals. Els grans projectes hauran

de complir amb els criteris de sostenibilitat mediambiental, cultural i econòmica.

3.2 Grans projectes

Programa 4. Administració i gestió turísticaPla d’actuacions 2013-2016


• Projecte 4.1.1 Pla de reducció dels costos regulato ris de l’activitat

turística

• Un dels grans actius de la societat catalana és el seu esperit emprenedor. Per

altra banda, tenim un sistema públic que vetlla per que qualsevol activitat

compleixi amb unes normatives que garanteixin la convivència amb el seu entorn

social i natural. El problema sorgeix quan el règim normatiu supera els límits

raonables i esdevé una càrrega burocràtica tant feixuga que acaba impedint que

l’esperit emprenedor pugui dur a terme el seu paper dinamitzador del progrés

econòmic i social.

• Projecte 4.1.2 Actualització de la Llei de Turisme

• Les solucions que es proposen en el pla necessàriament hauran de recolzar-se

en normes d’obligat compliment. Per dur a terme aquest procés, la subdirecció

d’Ordenació Turística constituirà un equip de treball que tindrà com a missió

particular fer una proposta d’actualització integral de la llei de turisme per tal de

donar el suport legal necessari i suficient per al pla estratègic de turisme.

4.1 Normativa

Programa 4. Administració i gestió turística Pla d’actuacions 2013-2016


• Projecte 4.2.1 Enfortiment de l’estructura organitza tiva de direcció i

gestió turística nacional

• El Pla Estratègic proposa projectes ambiciosos adaptats als nous temps i per tant

l’administració de turisme, començant per la Direcció General i l’Agència Catalana

s’haurà d’estructurar adequadament i dotar-se dels recursos humans amb els

perfils apropiats per a dur-los a bon terme.

• Projecte 4.2.3 Adaptació de la xarxa d ’’’’oficines de màrqueting i informació turística

• Catalunya disposa de més de 200 oficines d’informació turística (OIT) repartides per tot el territori, sota la titularitat de diferents administracions. Aquesta extensa xarxa representa una potent eina de màrqueting turístic que malauradament està desaprofitada doncs no hi ha prou consciència del seu valor estratègic. Els turistes adapten el seu itinerari, decideixen l'accés als serveis o fixen la seva mirada en uns elements o altres, d'acord amb els consells de les OIT. A més, la crisi està posant en risc la continuïtat d’algunes d’aquestes oficines per les dificultats financeres que afecten als seus municipis. Les OIT són, per començar, un espai on conflueix l’oferta turística de la destinació i per tant on més enllà de trobar informació individual sobre els diferents recursos, serveis i establiments, es pot fàcilment construir una experiència turística mitjançant la combinació entre ells. I de la informació de qualitat presencial a la venda només hi ha un pas.

4.2 Organització i Gestió



• Projecte 4.3.1 Enfortiment de la unitat del coneixe ment i intel·ligència de mercat

• El principal objectiu del projecte és dotar d’eines a la unitat de coneixement i intel·ligència de mercat turístic per que sigui capaç de concentrar la informació turística generada a Catalunya i transformar-la en coneixement per tal d’augmentar el coneixement dels empresaris, administracions, agents formatius i

centres d’investigació vinculats al sector turístic catalàcentres d’investigació vinculats al sector turístic català

• Projecte 4.3.2 Desenvolupament d ’’’’un sistema SIG al sector turístic de Catalunya

• El desenvolupament d’un sistema SIG sorgeix per la necessitat d’actualitzar la forma com s’analitza, es planifica i es promociona el turisme, així com es comparteix el coneixement. La proposta radica en desenvolupar un Sistema d’Informació Georeferenciada (SIG), emmarcat dins d’una Plataforma Corporativa de Turisme (PCT) que centralitzaria les bases de dades i els processos d’anàlisi d’informació de la DGT així com les solucions web.




• Projecte 4.3.3 Creació del Compte Satèl·lit de Turi sme a Catalunya

• El principal objectiu del projecte és estimar l’impacte total de la despesa turística corrent a Catalunya (realitzada pels visitants procedents de l’estranger, de la corrent a Catalunya (realitzada pels visitants procedents de l’estranger, de la resta d’Espanya i de Catalunya) en el conjunt de l’economia catalana i en els sectors d’activitat que la composen. La metodologia emprada per dur a terme aquesta estimació de l’impacte total de la despesa turística ha d’estar basada en el model input-output. Aquest model econòmic permet determinar la magnitud d’aquells efectes totals de la despesa, distingint els efectes directes i indirectes


Programa 5. Excel·lènciaPla d’actuacions 2013-2016


• Projecte 5.1.1 Pla Director de la Formació Professi onal en Turisme

• A partir d’un estudi realitzat pel CTESC s’ha observat que en el sector turístic treballen moltes persones sense formació específica amb una activitat molt treballen moltes persones sense formació específica amb una activitat molt subjecta a l’estacionalitat i que les empreses acostumen a seleccionar el personal exigint poca formació. Moltes de les persones ocupades no han tingut abans contacte amb el sector i tenen poques expectatives de continuar-hi. D’altra banda, s’han identificat mancances en competències que no es poden resoldre només amb accions formatives però tot i així, hi ha un marge significatiu de millora de

l’oferta formativa.

5.1 Formació



• Projecte 5.1.2 Pla de millora i internacionalització dels programes universitaris en turisme

• Avui en dia moltes escoles de turisme segueixen programes tradicionals en que manca una visió més integral de la cadena de valor del turisme, una dimensió internacional i un contingut multidisciplinari adaptat a les necessitats actuals i futures del sector. El repte d’aquest projecte és ajudar a impulsar una actualització permanent dels programes universitaris de turisme per tal d’adaptar-actualització permanent dels programes universitaris de turisme per tal d’adaptar-

los a les noves tendències de la indústria.

• Projecte 5.1.3 Pla de foment del coneixement dels i diomes en el sector

• Una de les principals assignatures pendents del nostre país i en particular del sector turístic és el coneixement dels idiomes, en especial de l’anglès que avui és l’idioma més universal que existeix. El Pla de foment del coneixement d’idiomes, pretén impulsar una iniciativa que té com a objectiu el coneixement obligatori de l’anglès per a poder obtenir qualsevol titulació acadèmica o lloc de treball a l’administració.

5.1 Formació



• Projecte 5.2.1 Pla operatiu TIC Turisme

• Avui en dia les TIC són un instrument imprescindible per a la millora de la productivitat i l’eficiència d’una empresa, d’una indústria i d’un país. És per a aquest motiu que es va realitzar el Pla TIC Turisme, el qual serveix de base per al pròxim pas: el Pla Operatiu TIC Turisme, que té com a objectiu avançar en el procés d’adaptació de les empreses i el sector públic a les noves tecnologies de la informació i del coneixement, per tal de millorar l’eficiència del sector i adaptar la informació i del coneixement, per tal de millorar l’eficiència del sector i adaptar

l’oferta turística a la demanda del moment.

• Projecte 5.2.2 Impuls de les Aules Territorials d ’’’’Innovació Turística i els Premis a la Innovació

• Le Aules consisteixen en realitzar unes jornades periòdiques a nivell territorial obertes a tot el sector turístic, tant públic com privat. Cada jornada haurà de tractar un tema diferent, que serà presentat per un expert i després treballat pels assistents. L’objectiu és generar i compartir idees innovadores per a solucionar els diferents problemes que es plantegen i fomentar la seva aplicació en el món de l’empresa.




• Projecte 5.2.3 ““““Benchmarking ”””” internacional de models de negoci turístic innovadors i creatius

• El projecte busca identificar les millors pràctiques d’innovació que el sector turístic està desenvolupant a nivell internacional, analitzar-les i valorar la viabilitat de la seva implementació a Catalunya. Aquests exemples hauran de formar part d’una base de dades consultable per part dels sector. La base de dades haurà d’estar

estructurada en diferents camps per que pugui ser una eina de fàcil consulta.




• Projecte 5.3.1 Campanya de sensibilització ““““Turisme i Societat ””””

• Malgrat la seva importància cabdal per a l’economia i la cultura catalana, el turisme és encara avui un sector desconegut i ple de tòpics, sovint despectius, allunyats de la realitat. El projecte proposa una campanya que expliqui les múltiples dimensions del turisme, diluint les fronteres entre turista i ciutadà, destacant tots els beneficis que el turisme aporta sense amagar els costos i les maneres de gestionar-lo de manera sostenible.

• Projecte 5.3.2 Campanya de sensibilització ””””Turisme i Responsabilitat Social Corporativa”

• La Responsabilitat Social Corporativa (RSC) és el compromís que les empreses, de manera voluntària, tenen envers la millora social, econòmica i mediambiental del seu entorn. El clients cada cop valoren més les empreses amb aquesta actitud i es calcula que un 20% dels turistes europeus estan disposats a pagar un sobrepreu si la empresa es distingeix en aquest sentit. Aquesta és una tendència creixent en la qual el nostre sector ha de començar a treballar.

5.3 Sensibilització social



• Projecte 5.4.1 Campanya de sensibilització ““““Canvi Climàtic ””””

• Projecte 5.4.2 Campanya de sensibilització ““““Ecoeficiència”

• En el programa 5.3.1 ja s’identifica en termes de sensibilització social i responsabilitat social corporativa el potenciar, entre d’altres aspectes, la responsabilitat social corporativa el potenciar, entre d’altres aspectes, la preservació i protecció mediambiental entre el sector. Convé però aprofundir en uns programes específics, amb campanyes molt més focalitzades en el canvi climàtic i els criteris de ecoeficiència, que són possibles d’implantar en el sector, compartir objectius comuns, i fer explícits els beneficis econòmics d’un model sostenible. S’ha de garantir la participació activa dels diferents actors, i assegurar una bona coordinació amb les diferents administracions afectades.

5.4 Sostenibilitat ambiental

Pacte Nacional

Taula de Turisme

Comissió Interdepartamental de Turisme

Creatur

Marc per al finançament de projectes

Pla sectorial territorial

Rehabilitació de la planta d’allotjament obsoleta

Regularització dels habitatges d’us turístic

Qualitat turística

Model de destinacions

Reducció dels costos regulatoris

Llei de Turisme

Estructura de direcció i gestió nacional

Taxa turística

Xarxa d’oficinesConeixement i intel·ligència de mercat

Sistema SIG

Idiomes

TIC Turisme Sol i platja

Enogastronòmic

Rural

Neu i muntanya

IMP

OR

TÀ

NC

IA

Millora de la competitivitat

Millora de la sostenibilitat

Impacte econòmic

Augment del lideratge del

sector

Matriu de posicionament de projectesGrandària de la bombolla

Color de la bombolla

Quadrant de retorn estratègicQuadrant d’alt i ràpid

retorn

+

Prioritat temporal 1



Pressupost de 40.000€

Pressupost de 100.000€

Pressupost de 250.000€Pressupost de 480.000€

Taula de Turisme

Òrgan de representació del sector privat

Catàleg digital dels paisatges turístics

Senyalització turística

Mobilitat turística

Smart destinations

Rutes Turístiques

Experiències turístiques

Catàleg de grans projectes

Pla estadístic d'investigació

Compte Satèl·lit

Sistema SIG

Formació professional

Programes universitaris

Aules Territorials d’Innovació

MICE

Creuers

Esportiu

Salut

Coneixement

Cultural

Actiu/ Natura

Turisme i Societat

Benchmarking de models de negoci

Turisme i Responsabilitat Social Corporativa

IMP

OR

TÀ

NC

IA

FACILITAT

econòmic

Temps de retorn

Objectius estratègics

que compleix

Grau de necessitat

Monitorització de resultatsFacilitat de l’execució Necessitat de

recursosIndependència d’accions Independència d’agents

Quadrant de millora contínua Quadrant de millora ràpida- +



Estratègies


Resum

La visió 2020 i els objectius estratègics 2016 conformen la base

sobre la que s’han proposat les directrius nacionals 2020 i el pla d’accions 2013-2016


Node geoestratègic

Gestió integral de la destinació

Visió 20205 pilars

Un projecte de país

internacional


Directrius 20205 directrius nacionals

Governança

Desenvolupament de destinacions

Pla 20165 programes 36 accions

Objectius 201610 objectius

• Augment despesa diària• Augment ingressos

totals• Augment ingressos

temp. baixa• Augment estada promig

Diversitat d’experiències

Cooperació i saber fer

destinació

Plataforma d’innovació



de destinacions

Excel·lència

Desenvolupament de producte

Administració i gestió turístics

destinacions

Excel.lència de la industria

• Augment estada promig• Augment índex de

satisfacció• Augmentar índex de

repetició• Reduir oferta obsoleta• Augmentar poder de

marca• Millora equilibri territorial

PIB• Millorar us turístic del

patrimoni

Competitivitat Sostenible : indicadors de seguiment

Documents

Presentació a Empreses i Agents Turístics - horecalleida.es · • El patrimoni natural, social i cultural de Catalunya, és a dir el paisatge en un sentit ample , és la matèria