El Tour d'Ofertes Culturals, programa de difusió cultural gestionat pel SARC de laDiputació de València, pretén donar a conéixer la riquesa patrimonial, cultural iecològica de la província de València. Per mitjà de l'organització de l'ofertaturisticocultural de la província i la gestió integral de les visites, la Diputació facilita elsrecursos necessaris per a l'acostament de col·lectius diversos a realitats culturals distintesa la pròpia, afavorint el seu desenrotllament personal i cultural.

El programa Tour d'Ofertes Culturals ha experimentat un creixement espectacular desde la seua creació, tant és així que es disposa d’un ampli catàleg de rutes culturals quepermet que milers de ciutadans de la província de València puguen gaudir d'estosrecorreguts turisticoculturals.

L'oferta de visites s'ha diversificat progressivament propiciant que, tant professionalsde l'àmbit del turisme i la cultura, com ajuntaments amb una clara vocació de promociódels seus municipis, presenten projectes de rutes guiades per al TOC. A més, esteprograma de difusió cultural proporciona una eixida professional real per a tots aquellsque realitzen estudis de postgrau en gestió turística i cultural.

Amb esta perspectiva de futur, el SARC ha decidit fer un pas més enllà pel que fa a lagestió d'este programa i proporcionar a les poblacions de la província un material dequalitat que servisca de base per al desenrotllament de les seues visites culturals.

Tot açò es fa realitat amb la publicació de les Guies Didàctiques del Tour d'OfertesCulturals que han sigut confeccionades per un equip de professionals especialitzats eneste tipus de projectes educatius. L’estructura de les guies està concebuda en pràcticsquaderns de treball, tant per a professors com per a alumnes de tots els nivells educatius,des d'educació infantil fins a batxillerat, complementats per activitats de reforç que faranque els visitants deprenguen no sols a través del text sinó també gràcies als jocs imanualitats.

Esperem que estes guies didàctiques ajuden a comprendre, conéixer i apreciar elpatrimoni cultural de la província de València.

Vicente Ferrer RosellóDiputat de l’Àrea de Cultura

PRESENTACIÓ

EDITA: DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA. SARC

TEXTOS:Pep Carceller RuizMª Carmen Guardiola LlopisLola LlácerManuela Orozco GrauOdile Vilar Puig

© TEXTOS: dels autors© DE LA PRESENT EDICIÓ: Diputació de València. SARC

DEPÒSIT LEGAL: V-2964-2006

AGRAÏMENTS:David Cantillo

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ ..................................................................................................5

LA VALL D’ALBAIDA .......................................................................................7

ALBAIDA..........................................................................................................14

EL MITA............................................................................................................21

MUSEU DE BETLEMS I DIORAMES............................................................40

LA PINTURA D’ALBAIDA: SEGRELLES I RIDAURA.................................42

ACTIVITATS.....................................................................................................51

BIBLIOGRAFIA...............................................................................................63

“La meua vall, ibèrica, moresca –escrigué el poeta– és un castell de llances…Esteparaules de bronze condensen la peculiar fesomia de la Vall d’Albaida, paradigma desinclinals conclusos, emblemàtica contrada.”

ABEL SOLER . Castells i Palaus de la Vall d´Albaida

“Els àrabs la van anomenar la blanca, tant pel seu aspecte com pel color de les terresalbes que l’envolten. Incorporada a la Corona d’Aragó per Jaume I l’any 1244, va serprimer una baronia, después un comtat i un marquesat. Hui és una ciutat que et seduïxper l’hospitalitat dels seus habitants.”

INTRODUCCIÓ

Al-Baidà (adjectiu àrab que significa ‘lablanca’, però també significa ‘les terres blanques’)és el nom que rebé la comarca en temps delsmusulmans. També Jaume I es refereix a "laVal d'Albaida" en la seua crònica en diversesocasions. Ramón Montaner, pocs anys desprésde la incorporació de la Vall al Regne deValència, en les seues cròniques, ens aporta latraducció en vulgar del terme àrab, en referirl'ocupació militar de les “terres albes”, que sónmés de deu castells.

La comarca té una extensió de 624,9 km2 iuna població de 85.000 habitants, 122,5 h/km2.Formen la Vall d'Albaida 34 pobles, amb laseua capital comarcal, Ontinyent.

És, de totes les comarques valencianes, lamés ben definida geogràficament, fins i tot espot dir que es diferencia perfectament a vistad'avió. Quasi sempre al llarg de la seua històriaha depés de la governació de Xàtiva, fins el1833, en què quedava anul·lada la província, is’incorporava a la d'Alacant.

El 1839, la nova divisió féu dependre la Vallde la província de València.

La major altitud en correspon al Benicadell(1.108m), situat a l'extrem sud-est de la Vall,autèntic símbol de la comarca, i ha estat devital importància al llarg de la seua història.

El clima és mediterrani; l'època de les plugesés a la tardor-hivern. L'estiu és bastant sec i

Saps què és una crònica? Investiga i fes la crònicadel viatge que estem realitzant. A quina accepció decrònica es refereix el text? Et donem la definiciócompleta perquè pugues escollir.

Busca al mapa on es troba la comarca de la Valld’Albaida, ressalta-la sobre les altres.

Amb quines comarques limita?

LA VALL D’ALBAIDA

7

f 1 HIST Text historiogràfic, generalmentcircumstancial i no encaixat rígidament dinsunitats cronològiques (com s’esdevé ambels annals i els dietaris), sinó amb text seguit,bé que, en termes generals, respectel’ordre en el temps.

2 Allò que hom conta sobre persones osobre coses.

3 PERIOD 1 Article periodístic referent a

calorós. Travessen la comarca de sud a nord elsrius Albaida i Clariano, que s'ajunten a lesafores de Montaverner. D'allí continual'Albaida en direcció cap a la presa de Bellús,de recent construcció.

La comunicació per carretera és excel·lent:C320 (d'est a oest), N340 (nord a sud) i totauna xarxa de carreteres comarcals i locals.

La indústria, majoritàriament concentrada altriangle Ontinyent -l'Olleria- Albaida (tèxtil,vidre, cera...) conviu amb l'agricultura (vinya,oliveres, arbres fruiters...).

LA UNITAT COMARCAL

Hui en dia formen la comarca les localitatsd’Agullent, Aielo de Malferit, Aielo de Rugat,Albaida, Alfarrasí, Atzeneta d’Albaida,Bèlgida, Beniatjar, Benicolet, Benigànim,Bellús, Benissoda, Benissuera, Bocairent,Bufali, Carrícola, Castelló de Rugat,Fontanars dels Alforins, Guadasséquies,Llutxent, Montaverner, Montitxelvo, l‘Olleria,Ontinyent, Otos, el Palomar, Pinet, la Pobla delDuc, Quatretonda, Ràfol de Salem, Rugat,Salem, Sant Pere d’Albaida i Terrateig.

Característiques geogràfiques

Es tracta d'una comarca molt ben definida.Dos aspectes són importants en ella:

• La cohesió d'un medi geogràfic homogeni,compost d'un ampli espai rodejat demuntanyes.

• La gènesi, abans del segle XIX, d'unapoblació ben repartida i poc polaritzada.

Formació geològica

El text diu que pertanyia a la governació de Xàtiva.Saps què és una governació? Pregunta-ho, al teuprofessor o professora, i anota-ho ací baix..............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

Localitza les principals ciutats de la Vall d’Albaida almapa de la comarca. Subratlla el nom de la ciutatque estudiem.

Mira l’esquema i digues per què la comarca es unsinclinal.

Un plec és una corba dels materials rocallososformada per esforços de complexió del còrtex. En lacorba del terreny s’aprecien concavitats (sinclinals)i convexitats (anticlinals).

8

La comarca és un sinclinal perfecte rodejatde muntanyes. El factor més important en laformació de la comarca va ser el plegament dematerials secundaris i terciaris, ocorregut enl'era terciària (fa 15 o 20 milions d'anys). Pertant, la Vall està formada per materialssedimentaris del secundari que posteriormentvan ser alçats, doblegats els uns i els altres, quees fracturaren. La causa d'estos moviments vaser el xoc de les plaques africana i europea. Eneste mateix moviment es formà el sistemaBètic.

La Vall d’Albaida està rodejada per unesserres calcàries del mesozoic superior queseguixen la direcció de les bètiques, és a dir,orientació OS-ENE. Estes muntanyes formendos llargs anticlinals: la serra Grossa quesepara la Vall de la plana central valenciana ide la vall de Montesa. L'altra alineació,formada per les serres d'Agullent i Benicadell,delimita la comarca pel migdia.

La xarxa hidrogràfica

La xarxa hidrogràfica de la comarca escompon de corrents superficials i correntssubterrànies degudes a la peculiaritat i lanaturalesa del terreny.

Dos rius drenen les aigües de superfície de lacomarca: el riu Albaida i el riu del Pou Clar oClariano. El riu Albaida és tributari del Xúqueri és el que té una major conca hidrogràfica.

Per a vore la formació geològica de la Vall d’Albaidaagafa un full i estira cap a dins i digues quinaformació t’ha eixit?Anota-ho i explica per què ha succeït això.

Assenyala al mapa les conques dels rius. Assenyalaal mapa el lloc de naixement. Busca i assenyala el riuXúquer.

Quina diferència hi ha entre cabal i conca? en quinaunitat de mesura s’hi expressen?

.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

9

La conca del riu Albaida està formada per unsistema de xicotets barrancs ocupats per rierolsque desemboquen al riu. La característica detots els rius i rierols de la comarca és que sónirregulars i torrencials, a causa de les condicionsimpermeables del terreny i a les característiquesclimàtiques de pluges abundants a la tardor,sobretot quan es dóna una situació de gotafreda. Les conseqüències són inundacionsdesastroses, com les de l'any 1982.

La irregularitat del cabal dels rius de lacomarca ha obligat l'home a buscar sistemesper emmagatzemar i distribuir l'aigua cap alscamps de cultiu. Un d'estos sistemes van serels assuts i les séquies d'origen musulmà. Enl'actualitat, en algunes zones de la Vall escontinua regant de forma tradicional, peròavancen nous sistemes que permeten un majoraprofitament de l'aigua.

L’aigua subterrània, tant per l’abundància iextensió, té una major importància per al regactual. L'existència d'esta aigua explicarial'assentament de nuclis de població com és elcas dels aqüífers de la Solana, Benicadell, elport d'Albaida o la conca alta del riu Clariano.Estos aqüífers han servit per a regar les hortesde la Vall amb sistemes actuals com ara el pou,la font o la bassa.

Clima

La Vall d’Albaida té un clima mediterrani del'interior que presenta una gradació al llarg dela Vall. Les mitjanes dels mesos d'hivern vandes dels 0 als 5 graus i les màximes estivals

entre els 35 i els 40graus. Les màximespubliomètriques esdonen a la tardor,seguint l’hivern ila primavera. Estespluges depenen deles borrasques quese situen a lesBalears i Gibraltar,però sobretot lasituació dels vents

Riuades històriques: 11557711,, 11559977,, 11779977,, 11881155,, 11884433,, 11888844 ii11992233..

Dites populars :AA llaa vvoorraa dd’’uunn rriiuu nnoo ffaacceess nniiuu..QQuuaann aa AAllbbaaiiddaa ppiixxeenn,, aa AAllzziirraa eessgguuiitteenn..

Comenta les dates i els refranys.

Amplitud tèrmica

Diferència entre els valors màxim i mínim obtingutsen la mitjana d’una magnitud, per exemple, amplitudtèrmica diària.

Troba l’amplitud tèrmica de la Vall.

Mira el dibuix. De quina classe de pluja es tracta?

De quina forma influïx el clima en la distribució delsproductes agrícoles?

10

humits de llevant que entren a la Vall i topenamb les serres que la tanquen. Dita popular“quan Mariola fa cassola i Benicadell portacapell, llaurador ves-te´n a casa, pica espart ifes cordell”. A l'estiu, a la zona d'Albaida esdonen les pluges de convecció, però la seuaaportació, en el total publiomètric, no és moltimportant.

Les temperatures determinen en part ladistribució dels cultius (la taronja en el fons dela Vall, les ametles a les vessants muntanyoses,igual que la garrofera) i l'assentament delsnuclis de població.

L'agricultura, un secà en retrocés

L'agricultura ha anat perdent importància alllarg de les últimes dècades. La població activadel sector tan sols representava, el 1991, un 9per cent de la població activa. No obstant això,estes dades necessiten ser matisades. La Vall,segons la situació socioeconòmica, es dividixen dues zones: la zona oriental de la comarca,en què l'agricultura continua sent la fontprincipal de riquesa, i la part central ioccidental, en què s'ha convertit en unaactivitat “a temps parcial”, tal és el casd'Albaida i Benigànim.

La Vall d’Albaida agrària ha modernitzat lesseues explotacions malgrat el minifundisme.Ha alçat plantes de transformació i drenatge, is'ha dedicat a la producció de fruita i raïm detaula i de vi, per al comerç.

La tradicional trilogia del Mediterrani, vinya,olivera i cereal, i laproducció de seda aOntinyent i al mar-quesat d'Albaida, quetanta importància vantindre fins al segleXVIII, va ser substi-tuïda per productesmés comercialitza-bles. Durant el segleXIX, el cotó i el viaconseguixen unagran expansió fins a

Observa els gràfics i reflexiona sobre l’evolució enpoc de temps del terreny conreat. Font: MAPA, 2000. Superfícies ocupades pels cultius agrícoles;Oficina comarcal de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimen-tació de la Vall d’Albaida (OCAPA Vall d’Albaida), 2000.

Mira atentament els mapes de conreus de la Vall d’Al-baida. Situa-hi els conreus característics a les pobla-cions i interpreta’ls.

11

Compara els telers de les pàgines 12 i 13 segons laseua evolució.

l'aparició de la fil·loxera en la zona, el 1906.Esta epidèmia va produir la crisi de les granspropietats i la necessitat de plantació de novesvinyes per a vi i raïm de taula com la rosseti(Montaverner, Bèlgida, Benigànim, etc).

La producció d’olicontinua amb certaimportància. Les olive-res se situen en lesvessants de les munta-nyes del Benicadell, laserra Grossa i en elstermes d’Ontinyent il’Olleria.

Una situació distintaocupen les garroferesi els ametlers, estosúltims en franc retrocés davant de lacompetència de l’almetla nord-americana.

Els cultius protagonistes del canvi són elsfruiters: albercoquers, pruneres i pavies(bresquetes). L’envasament i comercialitzacióde la fruita es realitza a través de cooperativessituades a Bèlgida, Otos, Quatretonda, etc.,que formen part del consorci cooperatiu deFruitval.

La indústria tèxtil

La Vall d’Albaida és una de les comarquesmés industrialitzades de la Comunitat Valen-ciana, el que fa d’este sector el motoreconòmic més important de la comarca.

Les arrels d’esta industrialització sónprofundes. Ja en el segle XV, a Ontinyent i aAlbaida hi havia un important nuclid’elaboració i comercialització de draps enmans d’artesans, sent la unitat de producció elxicotet taller domèstic. Esta expansió artesanalva continuar fins el segle XVIII amb laproducció de llana a Ontinyent i Atsaneta.Albaida, en canvi, es va dedicar a la produccióde sabons per al procés d’acabat dels draps. Laproducció llanera entra en decadència per lacompetència dels draps anglesos i catalans. Laburgesia d’Albaida invertix llavors en el sector

12

de la cera, mentre que l’Olleria ho fa en elvidre, d’antiga tradició relacionada amb lafabricació de garrafes per al vi i l’oli.

El gran desenrotllament d’Ontinyentcomença cap a 1917, coincidint amb la GranGuerra i el nou mercat que oferien els païsosbel·ligerants, però també afavoririen la seuaexpansió, la introducció de telers mecànics il’abundant mà d’obra. Durant esta època,Albaida i Agullent posterguen la producció decera, indústria que havia aconseguit granimportància en el segle anterior, per la tèxtil.Esta zona es convertix en un important centrede producció d’esta indústria, especialitzada enroba de casa. A la Vall, hi ha instal·lades 7grans empreses dedicades a esta indústria:Colortex, Paduana, Manterol, Textiles Mora(Ontinyent), Reig-Martí, Dimas, (Albaida),Textil d’Agostino (Aielo de Malferit).

Altres indústries importants a la zona sónplàstics a Aielo, vidre a l’Olleria, al costat delsmobles de fusta i jonc.

13

14

ALBAIDA

Es troba al centrede la comarca a laqual dóna el nom, a85 km de la ciutatde València. Actual-ment l'habita unapoblació d'uns 6.241

hab. (2006), encara que la seua població flotantpot arribar a uns 14.000 hab. El seu termemunicipal comprén uns 35,25 km2 i es localitzaen un promontori molt estratègic en la voraesquerra del riu Albaida.

El paisatge, ondat de barrancs pregons illomes de terra blanca, es veu accidentat en laseua banda meridional per la serra de Covalta,un anticlinal calcari. En la part septentrional, elriu Clariano la separa d'Aielo i de l'Olleria.

La situació d'Albaida, al costat del port delmateix nom, ha fet d'esta ciutat un centreimportant de comunicacions. La tradició populardiu: “Rode per on rode, a parar a Albaida, oroda i volta tot el que vulgues que no eixiràsd’Albaida per més que fuges”.

Hui, l'accés a Albaida es fa per la carretera-autovia que passa pel túnel de l'Olleria i pelport d'Albaida en direcció a Alcoi-Alacant.Una altra via de comunicació és la carreteraN-340 que comunica Albaida amb la Safor.

Història

La població més antiga es remunta a poblatsneolítics i del bronze, no obstant això el pobla-ment millor conegut és el jaciment ibèric de laCovalta i el del tossal del Castell Vell.

Durant la dominació musulmana, la zonaestava ocupada per una sèrie d'alqueries i uncastell situat en el tossal de la Vila i que va serutilitzat després de la conquesta de Jaume Icom a guarnició. Als extramurs, després de

Exercici: quines carreteres comuniquen Albaida ambaltres nuclis importants?

ALBAIDA

l'expulsió d'una part de la població moresca, esfunda una vila de colonització. El 1471 l'antigabaronia dels Vilaragut, serà adquirida per lafamília Milà i Borja, i els qui Joan II vaconcedir el primer títol de comtes d'Albaida;però a la fi de 1605, Felip III el va transformaren marquesat. El marquesat d'Albaida estavaformat per la ciutat d'Albaida i els termesactuals de Benissoda, Bufali, el Palomar,Carrícola, l'Aljorf i Atzeneta d'Albaida. Alsegle XVIII també van formar part d'ell, deforma temporal, Montaverner, la baroniad'Otos, Bèlgida i la seua baronia. El 1835, acausa de la nova divisió provincial, Albaida vaser designada capital d'un partit judicial dins dela província d'Alacant. El 1906 Albaida varebre el títol de ciutat per part del rei Alfons XIII.

Configuració de la ciutat

El raval primitiu d’Albaida, conegut a prime-ries del segle XIV com la Vila Nova d’Albaida,fou eixamplat entre els dos límits esmentats irebé, en acabant, la denominació de RavalJussà per distingir-lo d’un altre, Raval Sobirà,format a la banda de dalt de la Vila, devers elsud. Més tard serien edificats el carrer de laTrinitat, la plaça i el carrer Major. I més avant,seguiria creixent el poble cap al migdia: laBarrera i el carrer Nou o d’Elies Tormo / SantJoan (segles XVI i XVII). S’edificava al mateixtemps l’església actual i s’ampliava l’adjacentpalau senyorial.

Durant la segona meitat del segle XVII esconstruïx a Albaida el nou i rectilini carrer delReal.

El 1700 vingué caracteritzat per unaexpansió agrícola i de població sense prece-dents, segons Cavanilles. Resultat d’estapressió demogràfica fou la planificació i ràpidaedificació d’un nou raval o barri de SantAntoni, conegut com el Bàrio.

Del segle XX destaquen els barris del Vall delRiu, popularment “els Mosquitos”(1), lescasetes adjacents de Betilla i el barri deBeniati, conegut com els “Vitxitos”(2).

15

Identifica les portes i esbrina’n el nom, si no eltrobes, pregunta’l a alguna persona d’Albaida.

.................................................

.................................................

..................................................

..................................................

Comenta la planta de l’església de Santa Maria. Tinpresent l’explicació que tens al davall. Per què és unaesglésia de la contrareforma?

LL’’eessggllééssiiaa aarrxxiipprreessttaall ddee SSaannttaa MMaarriiaa es tracta d'unedifici d'estil gòtic que substituïx l'antiga esglésiade la Mare de Déu de l'Assumpció alçada en el segleXIII. L'actual edifici restaurat és una supervivència delgòtic tardà. Destaquen del temple les dos portaladesrenaixentistes; llaa nneerrvvaarraa ddee llaa vvoollttaa ddee ttrraaddiicciióóggòòttiiccaa i la capella reial de la Mare de Déu del Remei.Descripció de l'interior: nau única amb capelles entreels contraforts. Altar major amb pintures de JosepSegrelles, i a la sagristia es conserva un reliquiaridel segle XXVV.

16

La ciutat monumental

La importància del patrimoni històric artísticd’Albaida s’inicia amb els tres portals de laVila (segle XIV i XV) i d’un porxe medieval alcarrer Fraga. També es troben part del llenç dela muralla al costat del carrer d’Avall, a laPlaça Major i a la torre i torrejó de la Guaita.

La Plaça de la Vila: no és més que una partdel recinte emmurallat del segle XV a què s'ac-cedix pel portal de la Vila. Es tracta d'un espaide forma allargada i sòl empedrat. A la ditaplaça dóna la façana principal de l'esglésiaarxiprestal de Santa Maria Assumpta, el palauMilà i Aragó, la casa abadia, i la casa delsVallcaneda.

Al costat de l’edifici senyorial es troba l’es-glésia arxiprestal de la contrareforma dedicadaa la Mare de Déu Assumpta, construïda entre1592 i 1624. El remat del campanar és de 1855a 1888.

Identifica els elements arquitectònics queconfiguren les dos portalades renaixentistes del’església: fris, nínxol, frontó, columnesadossades (jòniques i toscanes), pilastresadossades, arc de mig punt, pòdium…

No obstant això, el conjunt més gran és elpalau dels Milà i Aragó que es troba al costatde l’església. Es tracta sens dubte de l’edificimés monumental i emblemàtic de la ciutat d´Al-baida.

17

A partir de les primeres muralles que els musulmansconstruïxen al segle XIII, naix el primitiu palau, apro-fitant tres de les torres de defensa: la de ponent, lacentral i la torre palacial.

Construït a la fi del segle xv (1471-1477) teniaaparença de residència nobiliària i tenia adossat elprincipal accés a l’espai emmurallat, la porta de laVila.

Durant els anys següents seguiren les obres ireformes que en trencaren el secular aïllament. L’úl-tima obra destacable, ja del segle XIX, és la de l’actualentrada principal des de la plaça Major. Amb el mate-rial extret es reforçà la base de les torres. Caldestacar, a les diferents façanes del palau, els escutsheràldics de distintes èpoques.

A l’interior trobem sales decorades amb coloristespintures barroques de l’albaidí Bertomeu Albert(final del segle XVII). Són especialment rellevants lessales del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca, i eldormitori i la sala del marqués.

L'edifici es desplega al costat de la torre de ponent iel principal accés de l'espai emmurallat. La portadescentrada, no presenta cap tipus de decoració. Ésconeguda com la Porta de la Vila. El palau presentatres torres a la façana principal.

De la lectura del text del costat es pot desprendrel’evolució de l’agricultura d’Albaida; podries fer unarelació de cultius característics d’este poble?.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

Què significa que la agricultura té un caràcter subsi-diari? Explica-ho..............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

Fes un gràfic dels cultius que hi ha a Albaida segonsles dades que pots traure del text que tens sobrel’agricultura. Si te’n faltaren, pregunta més coses alpoble o informa-te’n.

Definix mesosistema:

18

A la part de les cambres gòtiques del palau estroba el Museu Internacional de Titelles d’Al-baida (MITA).

A l’últim, calen destacar interessants casalotsde terratinents dels segles XVIII i XIX com lacasa del bisbe Tormo. I cal parar atenció a lafont del barri de Sant Antoni, costejada el 1789per Josep Tormo, bisbe d’Oriola i fill d’Al-baida.

És una font pública construïda el 1789 ambun mur sobre el qual es disposen 12 canellesmetàl·liques en una franja de pedra d’uns 80 cmdes de la vora de l’aigua, que s’embassa en unacanal de pedra. A la part central de la font hi hados canelles que ixen de dos esculturespaganes treballades en pedra. El mur estàdecorat amb una fornícula de sant Antoni Abat,patró del Bàrio.

ECONOMIA D'ALBAIDA

Agricultura

L'agricultura albaidí ha experimentat un grancanvi.

Durant l'època medieval hi havia un supe-ràvit de blat, que es dedicava a abastir la ciutatde València, mentre que en l'època modernapredominava un model d'agricultura comercialorientada a l'exportació d'oli i, en menys quan-titat, a la de seda, que arribà a representar eltercer lloc de producció de la vall, desprésd'Ontinyent i Benigànim. Ja en el segle XIX,

com en la resta de laVall, avança de ma-nera important laproducció vitiviníco-la, mentre s'abando-nava la plantació demorera.

En l'actualitat, l'agri-cultura manté des defa temps un caràctersubsidiari, i el treballes realitza a tempsparcial majoritària-ment.

Els cultius són molt variats entre els qualsdestaca el cultiu tradicional de la vinya, dedi-cada una gran part a la producció de vi. Elsanys setanta, els fruiters van guanyant terra aun cultiu tan tradicional i hegemònic com ésl'olivera. Els fruiters que predominen són elsalbercoquers, bresquilleres i pruneres. Alcostat d’estes “novetats” es continuen plantanttarongers, ametlers i hortalisses diverses.

Esta agricultura utilitza diversos sistemes dereg. Uns corresponen a les antigues alqueriesde tradició musulmana, però sobretot predo-mina el mesosistema del reg de la séquia delPort, que s'alimenta de la font del port d'Al-baida i que compartix l’aigua amb Atzeneta i elPalomar.

Indústria

És indubtable que una de les indústries mésimportants i tradicionals d'Albaida és el tèxtilencara que ja en el segle XV hi havia a la vila“paraires”, és a dir, teixidors artesanals de lallana. No obstant això l'origen de l'actualindústria tèxtil cal situar-lo en el segle XVIII, ien íntima relació amb l'agricultura oliverera.

El solatge de l'oli de l’almàssera, “la morca”,era arreplegat pels habitants d'Albaida perelaborar un sabó per a les indústries tèxtilsd'Alcoi–Bocairent. La tradició sabonera deri-varà, en el segle XIX, en una pròspera pro-ducció de cera que convertirà Albaida en laciutat de la cera. Els arriers albaidins, a mésdel sabó d'oli o morca i de sosa càustica, distri-buïen “cera groga en pa”.

La indústria cerera es reactiva amb elsproductes químics que s'utilitzen en la fabri-cació del sabó. La indústria cerera hauràd'abastir-se de la cera d'abelles de l'Alcàrria, ide les serres de Còrdova, Gata i Espadà. L'any1887, segons Teodoro Llorente “Barcelona iAlbaida són els dos únics centres d'elaboracióde ciris per a esglésies de tot Espanya. En estavila els fabricants són prop de trenta, i els seusproductes tenen tanta importància com els dela ciutat comtal”.

19

Seguint la lectura del text, què suposes que és eltreball agrícola a temps parcial? Quina és la causad'este tipus de treball? Quina serà la destinació de laproducció? Investiga.

Interpreta el gràfic de la Vall d’Albaida i compara’lamb les dades que et dona el text sobre ella.

Llig atentament els textos que et proposem:

“ A Albaida, el 1782, es fa comerç amb el sabó que esfabrica, del que se servixen els més dels pobles de lagovernació de Sant Felip [Xátiva], i principalment les dedraps i baietes d'Ontinyent, Bocairent, Cocentaina iAlcoi.”J. J. Castelló

“...en Albayda hi ha 12 fàbriques de xabón, i en elles es fana l'any 220 arroves d'esta matèria útil, que ells mateixosextrauen, fent així actiu i més profitós el comerç” A. J. Cavanilles (1794)

Saps que és una arrova? Quina és la seua abreviació?Quina relació té amb este símbol?:

Sabries fer alguna publicitat sobre les indústriestèxtils d’Albaida?. Intenta-ho.

20

Durant la I República Espanyola algunesfàbriques es dediquen a elaborar cera per alcalçat i per a mobles, i per a altres usos nolitúrgics.

Després de la segona guerra mundial, laburgesia que tenia els seus negocis en estaindústria, comença a invertir en la indústriatèxtil. El 1933, les fabriques de teixits substi-tuïxen les de ciris de cera en importància

El 1763, a Albaida hi ha 40 telers de lli i decànem; el 1840, van augmentar a 100, encaraque després es reduïren per la crisi del sectortèxtil davant de la competència britànica i cata-lana. La recuperació tindrà lloc a la fi de l930.

En l'actualitat hi ha quasi 90 empreses que esdediquen a la confecció, els teixits de cotó, elsfilats i brodats, i el teixit de casa. Entre lesgrans empreses destaca Reig Martí S.L.fundada el 1952, i introductora de l'edredónòrdic, a més d'introduir en els mercats inter-nacionals cortines, cobertors, tapisseries, etc.Altres empreses importants són Dimas S.A. i elgrup Blasco Galvis (tovalles la Bruixa).

21

HISTÒRIA DELS TITELLES

És un fet extraordinarique els titelles estiguenpresents en els rituals reli-giosos originaris de totesles civilitzacions. Si bé hanevolucionat de manera dis-tinta segons el lloc geogrà-fic, es pot apreciar unaessència comuna que con-necta tots els ninots del

món: totes les religions han utilitzat els ninotsinanimats per a explicar la metàfora de lacreació. Sembla la millor manera de repre-sentar l’estat de l’home abans de la intervenciódivina, just abans de tindre consciència d’ellmateix, del seu creador i de l’univers.

Del Neolític ens han arribat moltes figuressagrades, però és a Grècia on apareixen elsprimers titelles occidentals, ja desproveïts delcaràcter ritual que havien tingut en un primermoment, a Egipte.

Ja al segle V abansde Crist, Aristòtil vaqualificar els titellescom una manifes-tació pueril i intras-cendent. Tot i això, elfet que un personatge

tan il·lustre se n’ocupara, ens dóna una idea dela rellevància que tingueren.

Roma va assumir la tradició grega delstitelles i en va limitar la pràctica només alsesclaus i als estrangers. Les manifestacionsescèniques, considerades per les noves autori-tats cristianes un residu de la cultura pagana,van decaure amb la caiguda de l’Imperi.

Paradoxalment, en l’Edat Mitjana, elstitelles van reaparéixer a les esglésies per apresentar, de manera didàctica, les històriessagrades a un públic majoritàriament anal-fabet. Pèro el seu caràcter popular i l’ús irre-

Anem a vore un museu dedicat als titelles, el MITA.Sabries dir quin és el significar de MITA?

M.............................I...............................T..............................A..............................

MMuusseeuu:: [1803; del ll. museum, i este, del gr. mouseîon ‘llocconsagrat a les Muses; biblioteca; museu’]

m HIST 11 ART Lloc on, amb finalitats culturals, hom guarda iexposa objectes pertanyents al món de l’art, de la ciència o dela tècnica.

Segons la definició de museu, quins objectes esguarden en l’edifici que vorem?.............................................................................................

.............................................................................................

Titella [1915; d’origen expressiu, probable imitació de la veuaguda (ti-ti) amb què el titellaire estrafà les veus dels ninots]

11 m ESPECT 1 Qualsevol ninot o objecte manipulat que reem-plaça l’actor en el joc escènic.

2 ttiitteellllaa ddee ffiillss Marioneta. 3 ttiitteellllaa ddee gguuaanntt Putxinel·li. 22 m fig 1 Persona mancada d’energia o voluntat, manejable

fàcilment pels altres.

2 Persona ridícula, esquifida i petulant.

A quina accepció de la definicióde titella correspon la foto?

MUSEU INTERNACIONAL DE TITELLES D’ALBAIDA - EL MITA

Ser o no ser? Eltitella, eixa és la

qüestió.

Els titelles estan relacionats amb la història de lahumanitat, podries fer un eix cronològic per vore laseua evolució i el tractament que se li ha donat alllarg de la història?

22

verent del llenguatge van provocar laprohibició de l’Església. Així, els titellaires esvan fer nòmades a la força per tal de sobreviurei van mantindre el seu caràcter ambulantdurant molt de temps.

El segle XVII, este caràcter va ser, fins i tot,reforçat per un corrent inspirat en laCommedia dell’Arte, que renovarà l’art delstitelles a tot Europa.

La tradició popular detitelles actual té l’origenen la Commedia dell´Artei en el personatge dePulcinela, una mena d’he-roi còmic, humil i engi-nyós, que les companyiesitalianes estengueren pelcontinent. A França es vaconvertir en Polichinelle,a Anglaterra en Punch, a

Rússia es transformà en Petrushka, en Kasperla Alemanya, a Turquia en Karagoz i la versiócastellana porta el nom de D. Cristóbal i elcognom de Polichinela.

Al llarg dels segles XVII i XIX uns altresespectacles populars amb figures animades,conviuen amb Polichinela: autòmats, teatresmecànics, ombres xineses, la llanterna màgicai altres. Amb la revolució industrial, lamàquina desperta un gran interés i guanyaprotagonisme social. Estes diversionsescèniques es fan populars i eixamplen elconcepte de titella.

Amb l’arribada del segle XX, els espectaclesd’autòmats i ventrílocs viuen un moment d’es-plendor. A València Paco Sanz, un gran creadorde l’escena vinculat al món de l’animació,inicia un itinerari artístic que culmina amb unespectacle d’autòmats representat amb èxit pertot el món, i que serà la base d’una de lesprimeres pel·lícules d’animació europees,realitzada per ell mateix.

Des de finals del segle XIX perviu a Alcoi ElBetlem de Tirisiti, una manifestació bensingular dins el món del titella. Este betlem esun retaule nadalenc que conserva trets i carac-

Neolitic:

Grècia:

Roma:

terístiques dels bet-lems mecànics delsegle XVIII. A mesuraque passava el tempsel retaule anava im-pregnant-se dels nouscorrents, i elselements costumis-tes guanyaren prota-gonisme. Hui dia és

una veritable relíquia en forma de crònicaimmemorial que representa un anecdotarisocial de la ciutat a primeries del segle XX.

La guerra civil espanyola trunca la carrera dePaco Sanz i de la gran majoria dels titellaires iventrílocs de l’Estat espanyol. El “nou règim”va prohibir les seues representacions persubversives i antipatriòtiques.

Durant la guerra es va desenrotllar un teatrepopular de titelles vinculat a les avantguardes icorrents de pensament més progressistes, ambcontinguts socials i ideològics per a promourela causa democràtica de la República i reforçarl’esperit antifeixista.

Artistes i intel·lectuals de la talla de GarcíaLorca (1), Miguel Prieto (2) o Rafael Alberti(3) van crear i donar el seu suport personal aestos espectacles.

Tot i que el règim franquista va rebutjar elteatre de titelles en un primer moment, pocdesprés el Frente de Juventudes li va assignarcategoria nacional per a difondre entre els mésmenuts l’ideari elemental del nacionalcatoli-cisme. Sembla que la idea fou una iniciativamediocre amb una escassa repercussió.

Els titelles, com totes les manifestacionsculturals no controlades pel règim, vandesaparéixer pràcticament de l’escena fins elsprimers anys setanta, quan va emergir ambforça el teatre independent i altres manifesta-cions d’oposició a la dictadura.

En les següents dècades, van anar apareixentcompanyies, espectacles, festivals, museus imoltes altres manifestacions que van resituaruna altra volta els titelles en l’escena nacional.

23

Qui és qui? En el text tens uns noms ressaltats i quetenen un número. Intenta esbrinar qui és qui. Posa’nel número en el cercle blanc.

24

Projecte de treball.

Ací tens unes taules amb la cronologia de la història moderna, comenta-les i compara l’evolució de la cultura ambl’evolució del teatre de titelles.

25

26

27

On es troba l’illa de Java? Podries senyalar quina ésla seua capital?En quin continent ens trobem?

El Ramayana i el Mahabharata són dos llibressagrats. Busca de quina religió i comenta per ons’estén.

Compara els titelles africans i els asiàtics. La seuafunció és la mateixa?

28

INDONÈSIA

Ens trobem a l’illa de Java, Indonèsia. Elstitelles que veieu tallats en fusta són elsWayang Golek, i les figures retallades a partirde la pell de búfal s’anomenen Wayang Kulit.Representen déus i personatges mítics delRamayana i el Mahabharata.

ÀFRICA

Des dels poblats més remots fins a les ciutatsmés modernes, els titelles han existit sempre enla societat africana. L’origen es relaciona ambel culte als morts i hui dia encara són utilitzatsen la medicina tradicional, l’educació tribal oels ritus religiosos.

Després de vore la història del titella, anirem sala per sala recorreguent el museu

PUNCH (ANGLATERRA)

Este titella amb unnas tan prominent ésPunch, el protago-nista del teatre detitelles tradicionalanglés. És conegutper la seua maldat.Comet un crimdarrere d’un altre isempre esquiva lajustícia. Amb el seu

implacable bastó aconseguix desfer-se del seufill i la seua dona.

COMPANYIES VALENCIANES(primera meitat del segle XX)

Estos titelles pertanyen a companyies valen-cianes ambulants de la primera meitat del segleXX. Actuaven al carrer i tenien un repertoritradicional amb esperit crític i burlesc. Tambéveiem titelles de guant més menuts dels anys60.

29

Dibuixa un titella africà.

Saps on està Anglaterra? En quin continent?Descriu el titella que veus i compara’l amb els quevoràs després que són de les nostres terres.

Imagina què podien criticar o de què es podrienburlar en la primera meitat del segle XX. Si no hosaps, pregunta al teu professor i que et contealguna història.

Amb la visita al museu voràs companyies de titellesde la nostra comunitat. Escriu el nom de tres d’ellesi dels titelles, i busca entre els titelles que tens acíquines són les seues.

Companyia:Espectacle:

Companyia:Espectacle:

Companyia:Espectacle:

Coneixes més companyies de la nostra comunitat?Escriu-les:

30

TITELLES EN L’ACTUALITAT

Hui dia podem dir que els titelles són taninquiets i diversos com el mateix teatre.Imagineu-vos totes les coses que es poden ferdamunt d’un escenari com este: dansa, cine,vídeo, circ, òpera, musicals, teatre infantil,teatre visual, espectacles interactius, teatreexperimental, tradicional, absurd, realista,abstracte, poètic, còmic, comercial, alter-natiu…

Els titelles ho poden fer tot… i de fet, ho fan.Si no podeu imaginar-vos-ho, les següentsimatges vos en donaran la clau.

Titelles que fan teatre, teatre fet amb titelles.Teatre i titelles és el mateix… com ens agradaels teatres als titelles!

31

TITELLES I CINEMA

Des que es va inventar el cinema, fa més decent anys, les marionetes, com les grans estre-lles de Hollywood, hem viscut una autènticahistòria d’amor amb la càmera.

Si vos fixeu, voreu que E.T. no és unextraterrestre… és un titella, i King Kong.Hola King Kong! i R2 D2, i Terminator, iChucky, i la granota Gustavo, i Harry Potter…Ai! Me n’he passat! Crec que Harry Potter noés un titella… Però jo si… Mireu! Mireu! Eixeque està dins la pantalla sóc jo… Quinapresència! Quin glamour!

Qui és qui?

Si te n’adones, el cinema hui es ven a través de cartells i de caràtules de DVD, podries fer-ne un? T’hiatrevixes? Mira el que tens a l’escala del MITA per prendre un exemple. A què et sonen les pel·lícules?

34

Recorda quines pel·lícules has vist on ixen titelles. Te’n recordes dels títols?

•...................................................................................................................................................................

• ..................................................................................................................................................................

•...................................................................................................................................................................

•...................................................................................................................................................................

•...................................................................................................................................................................

I de programes de la televisió?

• ................................................................................................................................................................

• ...............................................................................................................................................................

• ...............................................................................................................................................................

• ..................................................................................................................................................................

• ..................................................................................................................................................................

A vore si els reconeixes. Qui són i on eixien?

35

Has vist quina col·lecció de segells? Escriu una carta als Lunnis i posa-li el segell per a qui vulgues queli arribe.

36

Però hi ha titelles de moltes classes, observa:

• Comencem per la més senzilla i tradicional: el titellade guant. Un dit en el cap i altres dos en els braços…ens posem el guant i ens movem!

• El titella de vareta porta un pal en el cap i dos varetes en les mansque van unides als braços articulats, agafem els pals i… a viure!

Remarca on es troben les varetes. Les veus?

Jo estic ací per a explicar-vos les tècniques demanipulació. Són moltes i variades, però vos

parlaré de les més habituals, de les més clàssiques.

37

• El titella de fils es manipula des de dalt amb un control de fusta.Són peces articulades i la seua construcció és més complicada…com més complicada, més fils… a córrer!

Veus els fils? Marca’ls bé amb un color diferent.

• El bunraku és una altra tècnica originària de Japó. El titella s'anima des de darrere i necessita almenysdos titellaires per a manipular-lo.

• Hi ha moltes tècniques més de manipulació, tantes com constructors de titelles, però si vos en adoneutotes s'inspiren en estes que acabem d'explicar.

38

TALLER DE PREMSA

Analitza les notícies de premsa segons les indicacions del professor o professora. Compara-lesamb el guió del butlletí de notícies radiofònic que va emetre Radio Ontinyent.

CESIÓN DE MARIONETAS DE RTVVLOS TÍTERES DE CUORELANDIA LLEGAN AL MUSEO INTERNACIONAL DE TÍTERES DE ALBAIDA GRACIAS

A UN ACUERDO ENTRE RTVV Y EL AYUNTAMIENTO DE LA LOCALIDAD

El director general de RTVV, Pedro García, y el alcalde de Albaida, Juan José Beneyto, han firmado un convenio por el cual

RTVV cede indefinidamente al Museo Internacional de Títeres de Albaida (MITA) los títeres del programa Cuorelandia. El

acto de cesión se enmarca en la XXI Muestra Internacional de Títeres de la Vall d'Albaida. La duquesa de Alba, Ricardo

Bofill, Rociío, Yola Berrocal y Antonio David pasan, así a formar parte de la exposición del Museo. Estos títeres fueron

fabricados a tamaño natural por la prestigiosa firma Román y Cía, diseñadores y fabricantes de otros famosos títeres televi-

39

sivos como los Lunnis. En su currículum también figuran los muñecos que sirvieron como dobles a los protagonistas de la

película “Mortadelo y Filemón”, de Javier Fesser. Corelandia era una serie de humor emitida en la temporada 2000-2001 y

protagonizada por una comunidad de vecinos en qué estaban representados los principales personajes de la prensa del

corazón del momento. A través de sketches se parodiaba la vida de estos protagonistas de la prensa rosa. A partir de ahora,

esta colección de títeres de látex representativos del mundo del corazón, abandona definitivamente las pantallas de Canal 9

para pasar a ocupar el puesto que los corresponde en el Museo de Albaida. Durante la firma del convenio, el director general

de RTVV manifestó que “el programa ya ocupa su lugar en los archivos documentales y no querían que los protagonistas

acabaran en un rincón. Con esta donación, se inicia una línea de colaboración que espera que tenga continuidad con otras

acciones, puesto que la voluntad de RTVV es participar en actos culturales y divulgativos con iniciativas como esta de

servicio público”. Por su parte, el alcalde del municipio, Juan José Beneyto, agradeció a RTVV la cesión de estos títeres

“que se unen a las más de 400 que ya posee el Museo, lo cual aumenta no sólo la cantidad, sino, sobre todo, la calidad de

nuestro Museo”. Tras la firma del convenio, el director general de RTVV, el alcalde de Albaida y el director del Museo,

Josep Policarpo se desplazaron hasta el Palacio de los Marquesos de Albaida, sede del Museo. Según el propio director del

MITA, el interés del mismo por los títeres de la televisión y el cine responde “a la importancia de consolidar un departa-

mento audiovisual del Museo en vista del impulso que ha tenido el títere tanto en la televisión como en el cine durante el

siglo XX”. El Museo Internacional de Títeres de Albaida es único en España y uno de los más importantes de Europa por

la extraordinaria colección de títeres que alberga. Está gestionado por la compañía Bambalina, fundadora del mismo y,

actualmente, se centra en los títeres procedentes de espacios televisivos y películas de cine que han contribuido a acercar al

público el universo de los títeres. El Museo nació como centro aglutinador de iniciativas destinadas al estudio y divulgación

de títeres en todas sus vertientes y su contenido se estructura básicamente en un espacio mayoritario de exposición y en un

centro de documentación que recoge todo el material gráfico, de imagen y archivo.

Mira el cartell que anuncia la mostra de Titelles d’Albaida. Fes-ne un per a enguany.

40

Museu permanent de Betlems. Es tractad’una exposició realitzada per l’Associació deBetlemistes d’Albaida.

Fou inaugurat eldesembre de 2002 ialberga una grancol·lecció de diagra-mes que representenpassatges bíblicsdins dels llocs més

emblemàtics d’Albaida: carrers, cases típiques,llocs històrics…

Però a banda de betlems també hi hadiorames, saps el que són? Et donem la defi-nició.

Diorama:

1. Pintura feta sobre una superfície transpa-rent, generalment de seda, en la qual, percombinació entre pintura opaca i pinturatransparent, es produïxen efectes òpticsmitjançant combinacions de llum.

2. Espècie de decoració teatral en la qual,mitjançant telons, bambolines i figuretes,es fa una representació corpòria d'unaescena, d'una situació, d'un fet històric,etc., amb sensació de volum, atmosfera,profunditat i llum.

Pinta el dibuix:

Has vist alguns diorames, ja saps el que són?Subratlla quina és l’accepció de la definició a la qualens referim.

Et sona alguna imatge del diorama que tens a dalt?

MUSEU DE BETLEMS I DIORAMES

41

Busca a la imatge el seu referent d’Albaida. Et donem una foto per a vore si el trobes.

42

(Albaida 1885-1969). Pintor. Va estudiar aValència a les Escoles d'Arts i Oficis i deBelles Arts de Sant Carles, tenint com amestres, entre altres, Isidoro Garnelo i JoaquínSorolla; i més tard a Barcelona, a l'Escola de laLlotja, va ser dirigit per Antonio Cava. Establiten esta última ciutat des de 1904, va treballar,inicialment, en il·lustracions per a les casesGranados, Seguí i Salvat. A partir de 1910 vafer les seues primeres exposicions, en quèquedaven arreplegades les seues creacionsil·lustratives sobre El Quijote (Espasa-Calpe),Flor de mayo, El intruso, La catedral, Losmuertos mandan (Prometeo), Historia deEspaña (Seguí), Les Florecillas de San Fran-cisco (Vilamala), Vida de San José de Cala-sanz (Escola Pia de Barcelona), Las Mil y UnaNoches (Salvat), etc.

Ara vorem la casa museu, allí és on va nàixer i onvivia el pintor, permanentment o a temporades i queara s’ha convertit en museu. Què creus que ettrobaràs dins?

Fem l’itinerari de la vida de Segrelles.On va nàixer?On va estudiar?On va viure?I el més important, on es troba la seua obra?, enquines poblacions?

Mira el quadro que tens al costat. D’on creus que és?Es tracta d’una il·lustració feta per Segrelles quepodràs vore en la seua casa. Amb el professoranalitza el quadro: la llum, el color, la disposició del’obra…

LA PINTURA D’ALBAIDA: EL PINTOR SEGRELLES I LA SEUA CASA MUSEU

(José Segrelles)

Des de 1927 a 1935 va col·laborar com ail·lustrador en les publicacions anglesesLondon News i The Sket, on va realitzar ciclessobre Beethoven, Perrault, Wagner, Dante, Poeetc. El 1929 va obtindre la Medalla d'Or enl'Exposició Internacional de Barcelona, i vainiciar amb eixa mateixa data una etapa de tresanys a Nova York (Estats Units), on vacol·laborar com a il·lustrador per a diversesfirmes comercials i editorials; des d'allí varealitzar alguns treballs per a Amèrica del Sud.Posteriorment va tornar a la seua ciutat natalon, arran del seu matrimoni i l'edificació de lacasa-estudi-museu, s’hi va establir definitiva-ment.

A partir de 1939 va simultaniejar la labord'il·lustrador –El Càntic dels Càntics (Asso-ciació de Bibliòfils de Barcelona), La Celes-tina (Associació de Bibliòfils de València),Llibre d'Honor de l'Excel·lentíssima DiputacióProvincial, diplomes, pergamins, etc.– amb lapintura a l'oli i al cavallet. Va començar uncicle religiós que va deixar plasmat en diversespoblacions valencianes com Albaida, Onti-nyent, Algemesí, Alcoi, Gandia, Carcaixent,etc.

Com a il·lustrador partix d'un modernismepostimpressionista, posant de manifest la seuaimaginació i domini de la tècnica, en composi-cions on es conjuguen la realitat i el fantàstic.Com a pintor es va mostrar continuador delsgrans mestres del segle XVII, assimilant tambéles troballes de l'impressionisme. A Valènciava ser professor, alguns anys, de l'Escola deBelles Arts de Sant Carles i membre de la ReialAcadèmia del mateix nom, com també DiputatProvincial. La seua obra es troba escampadaper Espanya i pels països de parla anglesa encol·leccions particulars, encara que el conjuntmés ric i antològic de la seua obra es conservaal Museu Segrelles de la seua ciutat natal.

(Montagut Piera, Bernardo en Gran Enciclo-pedia de la Región Valenciana. 1972)

43

Mira el quadro. On es troba? Que és?

Es tracta d’un cartell que anunciava les falles aValència l’any de l’exposició universal. Este té elselements que destacaven les falles en aquella època.Sabries analitzar-lo?

44

“Corría 1885, una de las tantas epidemias sembraba depánico Albaida, una pequeña localidad valenciana. Elambiente desolador se vio quebrado por el nacimientode un niño, José Segrelles, al que el destino reservaba,fama, gloria y larga vida. Su madre amaba la música.La literatura formaba parte de su mundo. José no teníadudas, su destino estaba ligado al mundo del arte.Pero... ¿sería la música o la pintura su verdadera voca-ción?

José optó por la imagen. Quería dar forma a todos esospersonajes que había conocido a través de los cuentos.Estudió en Valencia y luego en Barcelona. Fue un eximiocartelista. Se enamoró de la acuarela y de Rosita, sumusa y esposa que se fue muy rápido pero permanecióen su corazón por muchos años.

José soñaba, pero... concretaba sus sueños pintando.Los sueños de José se esconden en su trabajo.”

El text que tenim dalt és una ressenya d’un llibre El Sueño de Segrelles i en ell es donen apunts sobre laseua vida i sobre la seua obra. Podries redactar en paraules teues quins són els fets més importants que hidestaca l’escriptor?

Mira la portada. Et recorda algun quadro de Segrelles?

45

Observa la casa i dóna-li nom a les estances.

46

J. Segrelles va il·lustrar moltes novel·les de Vicente Blasco Ibañez. Ordena les imatges segons lanovel·la. Per a poder-ho fer, t’has de fixar en els quadros que voràs a la seua casa.

La Catedral El Intruso Flor de Mayo Los muertos mandan

Ací tens els noms dels quadros de dalt. Relaciona-los.

Torre de cranis La inquisició Els miners Baralla de pescateres

En la ressenya del llibre amb què encetaven estes activitats es parla de música i de pintura. Segrellesféu un quadro que les unia totes dos arts. El quadro es diu Passatge de la Novena Simfonia de Beethoveni fou pintat el 1927. Interpreta’l.

47

I finalment hi ha una faceta que no entenem del pintor; mira el quadro i intenta esbrinar quina és.

Ens hem deixat moltes coses sobre el pintor Segrelles, sobre la seua pintura, durant la visita a Albaidan’hauràs vist més, pots relatar-les?

De la biografia del pintor Ridaura, extrau les caracte-rístiques de la seua pintura:

Mira els quadros, a quins paratges d’Albaida etrecorden?

48

RIDAURA VERA, Francisco.

(Albaida, 1912-2004). Pintor. FranciscoRidaura Vera naix a Albaida el 1912 al si d'unafamília de sis germans, dels quals ell era elmenut. Son pare va treballar com a encarregatd'una fàbrica tèxtil i sa mare era mestressa decasa.

Va iniciar els seus estudis a "Costura Pedro"i "La Vila". La seua inclinació a la pintura vacomençar des de l'adolescència animat per lesgermanes Llinás que ensenyaven dibuix, onara és l'Ajuntament. També va assistir a lesclasses particulars del pintor Segrelles. A lesclasses particulars de dibuix assistia al matí i ala vesprada, ja que els seus pares no el vanobligar a treballar per pagar els seus estudis,perquè el seu objectiu era anar a València.

El 1930, gràcies al sacrifici dels seus pares,va ingressar en l'Escola Superior de Belles Artsde València, després d'aprovar un examen d'in-grés. Va traure el títol de professor de Dibuix iGravat, amb òptimes qualificacions i el premiRoig en l'especialitat de Gravat. El títol deprofessor de Dibuix i Gravat li va valdre per afer les oposicions a Madrid, a professor deDibuix d’Institut.

Quan va acabar els seus estudis no va poderdedicar-se a l'ensenyament, per causa de laGuerra Civil. Més tard va impartir classes dedibuix als instituts d'Albaida, Tavernes de laValldigna, Alcantarilla (Múrcia) i Cocentaina.El 1980 va obtindre la càtedra de Dibuix a lesPalmes de Gran Canària, on va romandre fins ala seua jubilació, el 1982.

Ha realitzat diverses exposicions tant indivi-duals com col·lectives. En la dècada delsquaranta va realitzar, en les festes patronals,una sèrie d'exposicions en la seua Albaida

natal. Va participar en el cartell de les festes de1945, 1946 i en els anys cinquanta, seixanta isetanta també va estar present en les exposi-cions dutes a terme durant les festes d'Albaida.L'any 1943 va exposar en l'Associació de laPremsa Valenciana (València) on va tindremolt d’èxit i a Ontinyent durant les festespatronals de 1945. Este va ser un any moltprolífic per a Francisco Ridaura, en el qual vaparticipar en una exposició col·lectiva en elCercle Setabense de Xàtiva, a Granada i enl'exposició Nacional de Belles Arts de Madrid.Va participar també, l'any 1949, en una expo-sició en la Sala Gran Via de València.

Sent professor a Alcantarilla, va exposar a laCasa de la Cultura de Múrcia l'any 1973. El seuestil com ell l'ha definit és impressionista jaque usa totes les tècniques pictòriques,sobretot l'oli. Utilitza una gamma de color moltpersonalitzada, on sobreïx el color rosa.Ombuena en Jornada definí Ridaura com algúque "sap vore el paisatge, l’enquadra ambencert i no se li resistixen les dilatades pers-pectives".

El 1985, Francisco Ridaura va inaugurar unasala d'Art, amb el propòsit d'incrementar elpatrimoni cultural de la ciutat i donar a Albaidauna sala on artistes de la localitat, de lacomarca i d'altres llocs puguen exposar lesseues obres.

L'any 2000 la Fundació de la Caixa Rural deValència es va fer càrrec del certamen depintura i també de la Sala d'Art. La Fundacióvol mantindre la mateixa dinàmica que Fran-cisco Ridaura ha tingut present durant estos

anys.

L’any 2004 morel pintor Ridaura ideixa una exposiciópermanent del seusquadres a la salaRidaura com tambéuna gran tasca peral municipi d’Al-baida.

49

Observa els quadres, mira la tècnica pictòrica de lanatura morta.

Ridaura es definia com a impressionista, ho veusamb el quadre que ve a continuació? En què es nota.

.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

.............................................................................................

50

Pinta el dibuix com ho hauria fet el pintor Francisco Ridaura.

ACTIV ITATS

53

L'obra de Segrelles

JOSÉ SEGRELLES ALBERT. Pintor espanyol i il·lustrador universal, va nàixer a Albaida l'any1885. Va cursar els seus estudis de Belles Arts en l'Acadèmia de Sant Carles i en la d'Artesans deValència, i els va acabar a la Llotja de Barcelona.

En 1929 va decidir viatjar a Nova York, on va exposar la seua obra al Roerich Museum, amb el seu èxitva aconseguir la fama dels mestres Rackman i Doré.

A la seua tornada a Espanya, i havent rebut afectuosos homenatges des de Catalunya, Madrid i València,va decidir fixar la seua residència definitiva en el seu poble natal i, amb els dissenys que haviaacumulat, construir la seua casa museu on, encara hui i des de llavors, es troba la col·lecció antològicamés important, segons el parer de la crítica mundial, de l'artista José Segrelles.

Observa la reproducció del quadro El Quixot d'este pintor natural d'Albaida.

Tracta de reproduir la seua obra al teu estil.

ACTIVITATS

54

El Betlem.

Fabricarem el nostre propi Betlem.

Materials que necessitarem:

• Corfa de mig coco.• Tres ametles amb corfa (dos grans i una més xicoteta).• Corfa de mitja anou.• Temperes de colors.• Pinzell.• Retolador de punta fina permanent de color negre.• Pegament.

a) Pinta les ametles amb les temperes decolors. Un cercle gran per a la cara i dos xico-tets per a les mans pintades de color carn i, laresta, del color que més t'agrade. Amb el reto-lador dibuixa els detalls dels personatges.

b) Pinta la mitja anou de color groc i apegadins l'ametla xicoteta que representa el xiquetJesús.

c) Decora el fons del coco a manera depessebre (finestra, palla, bou i mula,…).

d) Apega els personatges i el bressol dins delcoco.

55

Laberint

Busca el camí que ha de recórrer Dudo per a trobar-se amb la seua amiga Rosi.

Unir per parelles. Família de titelles.

Trencaclosques de Pinotxo

Retalla la foto del titella de Pinotxo i munta-la en el requadro de la pàgina següent.

61

Taller de titelles

A continuació et detallem una sèrie de tècniques de com confeccionar tu mateix els titelles que mést'agraden.

TITELLA DE VARETA O DE MÀNEC

Són els més senzills de fabricar, per la qual cosa tu mateix pots fer-los i crear els teus propis perso-natges.

Consta d'una vareta que serà la columna central del titella.

Poden ser:

• De cap només:

Només constaran de la vareta i del cap retallat en cartolina en la punta.

Pot fer-se també amb capsetes de medicaments, etc.

• De cap amb vestimenta:

Al cap de poliuretà se li agregarà el vestit, es recobrirà la vareta amb paper pinotxo o tela.

• De silueta completa:

Són encara més senzills, ja que poden retallar-se les siluetes completes de revistes i muntar-lessobre cartó i després sobre la vareta.

Els moviments que permeten estos titelles són limitats, però són molt útils a l'hora de fabricarnombrosos personatges.

TITELLA DE GUANT

Són els titelles més coneguts i utilitzats, ja que permeten el moviment de cap i braços.

Retallarem sobre tela doble, el cos amb els dos brazets i en cosirem les vores.

Recorda que el pes excessiu del cap dificulta el maneig del titella. Podem usar la tècnica de paper machésobre un globus o una bola de poliuretà.

TITELLA DE CON

Fes un con de cartolina, agrega en la seua part superior la silueta fins a la cintura del nostre personatge.

Retalla-ho en tela i cus els contorns, després apega les vores a la vora més ampla del con i passa unapalleta o alguna cosa semblant des del cap fins al bec del con.

Açò et possibilitarà que el personatge s'amague dins del con i isca a voluntat.

62

TITELLES DE DIDALS

Estos poden ser els titelles de dits o de dits invertits.

• Didals:

Poden fabricar-se a partir de guants en desús, o bé fabricar-los amb tela o feltre.

Són molt versàtils i poden usar-se diversos en una sola mà.

Els materials usats ací són infinits, des de retalls de cuiro, guants, boletes de poliuretà, etc.

Poden completar el cos d'estos titelles recobrint els dits laterals amb manetes per a agregarpossibilitat de moviments.

També pots, adornar-los lligant un llaç en la base del dit.

• De dits invertits:

Ací retallem la silueta del titella en cartó i fem dos orificis a la base per on passaran els ditsíndex i anullar.

També es poden cobrir les ungles fent sabatets o bé pintant-los sobre la mà.

BIBLIOGRAFIA i webs.

• AGUEDA UREÑA i ISABEL GUERRERO MENJAR i Gaudir a la Vall d´Albaida. (Primavera-Estiu/Tardor-Hivern). Ed.: Obra Social Caixa d´Estalvis d´Ontinyent, 1998.

• Calendari de Festes i Gastronòmic de la Vall d´Albaida. Instiut d´Estudis de la Vall d´Albaida, 2004.

• Diversos autors. Catàleg MITA. Ajuntament d’Albaida. 1999.

• Diversos. Catàleg Ridaura. Ajuntament d’Albaida. 2004.

• Diversos. Enciclopedia del Estudiante. Santillana. 2005

• Diversos. Gran enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial prensa valenciana. 2005.

• Diversos. J. Segrelles y su casa Museo. Casa Museo Segrelles. 2003.

• es.encarta.msn.com

• Guia visual de la Comunidad Valenciana. Gil Sylvestre Miserachs Comunicación. Ed.: A-6142128,2000.

• OLTRA ALBIACH, M. Vorejant la Història. Publicacions MITA. 2000

• PACO TORTOSA i PASTOR-PALETA D´OCRES Guía de gastronomía publicada per l´AgènciaValenciana de Turisme.

• PACO TORTOSA i PASTOR-PALETA D´OCRES. Ecoguia d´itineraris ambientals i culturals de laVall d´Albaida. Ed.: Mancomunitat de Municipis de la Vall d´Albaida, 2000.

• Policarpio, J et alii. La titella perseverant. Publicacions MITA. 2004.

• TERESA CASQUEL, SALVADOR BLANCO, CARLOS FERRÍS i CARMEN SANCHISSENDEROS Valencianos II.. Ed.: Centre Excursionista de València, 2001.

• TORTOSA i PASTOR, P. La comarca de la Vall d’Albaida. Mancomunitat de la Vall d’Albaida 2000.

• ww.xpress.es/albaida

• www.albaida.com

• www.albaida.org

• www.britannica.com

• www.comunitatvalenciana.com

• www.dva.gva.es

• www.fvmp.es

• www.grec.net

• www.larousse.es

• www.levante-emv.es

• www.mancovall.com

• www.oratgenet.com

• www.rae.es

• www.valenciaterraimar.org

• www.wikipedia.org

• YAGO, R. , JORDÀ, R, SOLER, A. El patrimoni arquitectònic de la Ciutat d’Albaida. Ajuntamentd’Albaida 2004.

63