Maman Louise Bourgeois

Louise Bourgeois

(1911 - 2010)

Museo Guggenheim de Bilbao

1999

Mori Art Museum, Roppongi, Tokyo, Japan.

Samsung Museum of Modern Art (Leeum), Seoul, S Korea.

National Gallery of Canada, Ottawa, Canada.

Palace of the Asturian Center, National Museum of Fine Arts,

Havana, Cuba.

Jardin des Tuileries, Paris, France.

Tate Modern, London.

Louise Bourgeois és una icona de l’art feminista

Es va fer a si mateixa, atrevint-se a

anar més enllà del que estableix el

món de l'art, un territori que, com

ella advertia, era feu de l'home. Va

ser, en molts sentits, una pionera.

"Tenia la sensació que l'escena

artística pertanyia als homes i que jo

estava, d'alguna manera, envaint els

seus dominis".

«L’art, per a ella, no és

treball: és vida»

la va definir The New York Time.

Una infància traumàtica

El gran trauma en la vida de Louise Bourgeois va ser les

repetides infidelitats del seu pare i, sobretot, la seva aventura

amb Sadie, l’institutriu anglesa que la cuidava. El Sr. Bourgeois,

a més, era irascible, especialment amb Louise. i la mare tenia

vocació de víctima: no volia veure els enganys del seu marit, no

s'atrevia a plantar cara a la seva violència...

Louis amb el seu pare Louis amb el seva mare

Femme Maison. 1947. Tinta sobre paper.

Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York.

En principi havia estat gravadora i pintora, però

cap l’any 1947 es decanta por la escultura.

Femme maison «Femme maison» mostren l’espai ambivalent que

ha tingut per a les dones sempre la casa: d’una

banda com a lloc de refugi i pel un altre com a espai

de reclusió, d’asfíxia i empresonament.

Tot i que aparentment pot denunciar la claustrofòbia de la vida de les dones (com la de la seva mare)

“Femme Maison” reivindica aquest univers femení com una font d'inspiració i orgull.

A principis de 1940 burgesa era una dona jove que lluita per

tirar endavant una família i trobar el seu lloc en el món de l'art

novaiorquès. Vivia amb el seu marit, Robert Goldwater, i els

seus tres fills en un bloc d'apartaments de Manhattan. Ella va

usar l'espai del terrat com un estudi a l'aire lliure, el seu treball

reflecteix la verticalitat dels gratacels del voltant.

Listening One

(Un escolta)

1947

Bronze, pintada de blanc.

The Personages

“The Personages”, és un grup de més de vuitanta escultures

totèmiques de fusta que l'artista va realitzar a Nova York entre

1945 i 1950. Bourgeois caracteritzava aquestes obres com a

substituts de la família i els amics que va deixar enrere a França

quan es va instal·lar a Nova York el 1938.

The Personages

Són escultures verticals formades per un sol bloc , malgrat el seu aspecte de

fermesa tenen una base que resulta ser molt fràgil , aportant a la figura un

caràcter inestable. La polaritat de la seva identitat està per tant latent en la seva

obra, la seva vulnerabilitat i la seva fortalesa sempre es toquen.

Sleeping Figure

(Figura dormint)

1950

MoMA

Bourgeois va descriure l’escultura com:

“Una figura guerrera que no pot enfrontar el món

i està a la defensiva”

El seu rostre és comparable amb una màscara. Les

seves llances, semblen donar-li suport en lloc de

defensar el seu cos.

Encara que mai va ser formalment part del grup surrealista,

Bourgeois coneixia a molts poetes i artistes surrealistes i

compartien el seu interès per l'art primitiu i l'inconscient .

Quarantania

1947

Les cinc formes abstractes van ser

originalment concebuts com a

peces individuals, que va exposar

per separat.

Després les uneix en una sola base

per representar la unitat familiar:

espòs, esposa i tres fills.

Cada membre del grup manté la

seva independència i, tots junts,

protegeixen la figura central.

A mitjans de la dècada dels 60 realitza una sèrie d'escultures amb materials mal·leables

com el guix i el làtex. Es tractava d'un clar allunyament de l’obra anterior, les estructures

rígides.

Le Regard (La mirada)

1966

Làtex i tela.

Una massa ovalada que evoca els genitals femenins.

Fillette

1968

Làtex sobre guix.

MoMA. Nova York

Referències a la sexualitat, a la seva condició de dona i una forta crítica dels

valors masculins encarnats per la figura paterna són una constant en les seves

creacions.

Obra ambivalent, femení i masculí a la vegada. Té forma

òbvia d'un penis, amb una coberta protectora femenina.

L'ambivalència femení-masculí també es poden trobar en

l'elecció de materials, el guix dur i el làtex flexible que

cobreix.

A la part superior, un ganxo permet que l'escultura pengi del

sostre.

Vist des de baix, les dues boles són, evidentment, una

referència als testicles , però també podria ser pits , sovint

retratat per Bourgeois com a formes esfèriques.

Fotografiada per Robert

Mapplethorpe. Imatge provocativa i

heroica de la dona, oposant-se als

estereotips de dona-nina, maniquí

passiu al servei de les fantasies

masculines.

A la instantània, l'artista, ja

octogenària, posa somrient

transmetent la serenitat que sembla

haver-li donat la superació del seu

conflicte patern, representat per

aquest fal·lus que sosté sota el braç,

com a símbol de la seva definitiva

dominació sobre ell, com a objecte,

tal com ella mateixa ha dit,

inspirador de sentiments tan

contradictoris com la tendresa i la

por.

L'escultura representa alhora una taula i un llit. Al centre hi ha una taula coberta per un

mantell de làtex amb protuberàncies globulars i envoltada d'un sostre i un terra en què

sobresurten figures a manera de pits, ventres, natges i núvols, construint una atmosfera

asfixiant. Una obra que té el seu origen en la por però que simbolitza també la superació

de la mateixa, la superació de la por de les dones a enfrontar-se al poder patriarcal.

The Destruction of the Father

(La Destrucció del Pare)

1974.

Guix, làtex, fusta. recreada en un

ambient il·luminat per una llum

vermella “ el vermell és sang, dolor,

violència, perill, venjança, gelosia,

ressentiment, culpa ... “

la materialització del seu somni infantil de menjar-se i destruir

al seu pare.

L'origen d'aquesta obra es troba en

un somni de l'artista en el qual es

reproduïa una escena domèstica de

la seva infància :

"El pare es vantava vanitós dels seus

èxits, humiliant els seus amb la seva

presumpció, sentint-se cada vegada

més insignificants a la taula de

menjador al voltant de la qual es

desenvolupava la història i, de sobte ,

entre els seus germans i la seva

mare, agafaven l'home sobre la taula

i arrencaven les extremitats per

menjar-se'l"

Red Room -Child-

(Sala Roja –Nen-)

1994

El 1980 burgesa va adquirir un gran

estudi, per separat, per primera

vegada. L'espai addicional, en el que

va ser una fàbrica de roba abandonada

a Brooklyn, li va permetre treballar en

una escala molt més gran. També

podia experimentar més amb diferents

materials, la incorporació d'objectes

domèstics, roba, etc.

Cells

Les "Cells“, obra dels 90, són potser les obres més autobiogràfiques

Bourgeois, en qualitat de manifestacions tangibles de l'espai psíquic.

Són instal·lacions que suggereixen al mateix que imposen les

habitacions d'aïllament, com els calabossos, així com habitacions que

proporcionen espai de reflexió privats, com ara habitacions o cel dels

monjos.

Cell- Choisy- va ser la primera de

una sèrie de grans gàbies, en

què les barres de metall són un

element essencial. Ens permeten

veure a través de la peça, al mateix

temps que evoca la noció de

captiveri.

Una caseta de marbre roig es

situada al centre de la instal·lació,

és la llar de la seva infantesa,

podria haver aparegut serena, però

està amenaçat per la immensa fulla

de guillotina penjant damunt d’ella.

Cell –Choisy-

1990-1993

Cells

In and out

(Dins i fora)

1995

Metall , vidre , guix, tela i plàstic

Cells

Cell VII

1998

Eyes and Mirrors

( Ulls i miralls )

1989-1993

Spiders

Des del 1994 al 1997 apareixen les

«Spiders».

la seva mare va ser l'heroïna de la seva vida.

"L'aranya és una oda a la meva mare“

"Ella ha estat la meva millor amiga. Com les aranyes, la meva mare teixia. Com les

aranyes, la meva mare era molt Intel·ligent. Com les aranyes, la meva mare era

protectora”.

".

Spiders

Maman

1997

Museu Guggenheim de Bilbao.

Una aranya de deu metres d’alçada, que s’alça en equilibri

sobre les seves cames primes i arquejades, que en són, al

mateix temps, gàbia i cau protector d’una bossa plena

d’ous, de marbre blanc i gris, que es adherits a l’abdomen.

.

«Mama» és una aranya

monumental, de cànons

arquitectònics, cavalca

entre l’arquitectura i

l’escultura.

.

Maman

Situada a la part de darrere del Museu

Guggenheim, al costat del pont de La

Salve, harmonitza amb el conjunt.

.

Tot i que utilitza materials

pesats com acer, bronze i

marbre l’escultura té una gran

lleugeresa i moviment. Les

seves estilitzades potes, de

mida descomunal, ajuden a

confirmar aquesta sensació.

A primer cop d’ull, i per la seva

enorme grandària, «Maman» resulta

freda i amenaçadora, provoca una

certa por, però la seva gran alçada

en equilibri sobre les cames primes,

transmet una vulnerabilitat gairebé

commovedora.

Sota la amenaçant aparença de l'aranya s'amaga una al·legoria de la maternitat

El treball de Louis Bougeois ha estat profundament

autobiogràfic i, amb «Maman», hi ha una clara voluntat

d’eternitat a la seva mare. «Maman» és un símbol de

gran força de la seva mare i el seu instint de protecció

al mateix temps que es una al·lusió a la seva professió

com una teixidora. Aquest insecte, com la mare, és qui

organitza tot a la casa, protegeix a la família i li dóna

seguretat.

«L’aranya és una oda a la meva mare. Era la meva

millor amiga. Era teixidora. La família tenia un

negoci de tapisseria, la meva mare s’encarregava

de l’obrador. Com les aranyes, era molt llesta».

«Les aranyes són presències amistoses que s’alimenten de

mosquits. Sabem que els mosquits propaguen malalties i per tant

no els desitgem. Així, les aranyes són útils i de gran protecció,

igual que la meva mare».