Embed Size (px)
Citation preview
EVOLUCIÓ RECENT DE LA PRECIPITACIÓ I
EL FENOMEN DE LA CALAMARSA AL
PLA DE LLEIDA
Marc Prohom, Mònica Herrero i Jordi Moré
GUIÓ
LA PRECIPITACIÓ
Anàlisi de la tendència de la precipitació mitjana anual i estacional (1950-2012)
Anàlisi del comportament dels fenòmens extrems (1950-2012)
EL FENOMEN DE LA CALAMARSA I LA PEDRA
Peculiaritats del meteor i la seva difícil observació
L’observació clàssica: perspectiva històrica (1980-2012)
Els granímetres
Les noves eines d’observació: radar + models
Observació recent (2006-2012)
L’ESTIU DE 2013
TENDÈNCIA DE LA PRECIPITACIÓ (1950-2012)
Des de fa cinc anys, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet anualment el
Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC), amb l’objectiu de detectar
tendències recents en el clima de Catalunya.
Principalment, se centra en l’anàlisi de les variables temperatura i precipitació, a
escales anual, estacional, mensual i diària, i des de 1950 fins a l’actualitat.
• 62 sèries de precipitació mensual: rescat de dades i anàlisi de qualitat i
d’homogeneïtat.
Tendència anual de la precipitació (%/dècada) pel període 1950-2012
L’anàlisi de l’evolució anual detecta
una lleugera tendència al descens
percentual al conjunt del país i,
especialment, a sectors del Pirineu
Malgrat tot, les tendències no són
significatives majoritàriament
TENDÈNCIA DE LA PRECIPITACIÓ (1950-2012): MITJANES
Tendència de la precipitació a la primavera (esquerra) i a l’estiu (dreta) en %/dècada i pel període 1950-2012
TENDÈNCIA DE LA PRECIPITACIÓ (1950-2012): MITJANES
Tendència de la precipitació a la tardor (esquerra) i a l’hivern (dreta) en %/dècada i pel període 1950-2012
TENDÈNCIA DE LA PRECIPITACIÓ (1950-2012): MITJANES
TENDÈNCIA DE LA PRECIPITACIÓ (1950-2012): EXTREMS
El comportament dels extrems climàtics necessita de l’ús de sèries diàries, de
qualitat i continues. Problema per la poca disponibilitat.
És un component de gran interès, en el marc del canvi climàtic, doncs les
projeccions indiquen que els fenòmens extrems tendiran a accentuar-se.
Qüestions:
• Augmenten els episodis de torrencialitat?
• Cada cop hi ha menys dies de precipitació?
• Els períodes de sequera són més llargs i freqüents?
• Les seqüències de dies humits, han augmentat o disminuït?
TENDÈNCIA DE LA PRECIPITACIÓ (1950-2012): EXTREMS
Tendència dels dies de precipitació > 10 mm (esquerra) i > 20 mm (dreta), per període 1950-2012
TENDÈNCIA DE LA PRECIPITACIÓ (1950-2012): EXTREMS
Tendència de la durada de la ratxa seca (esquerra) i de la ratxa humida (dreta), pel període 1950-2012. (Longitud màxima de dies consecutius amb precipitació inferior/superior a 1 mm)
LA CALAMARSA I LA PEDRA: problemes d’observació
L’anàlisi del fenomen de la pedra/calamarsa pateix de diverses dificultats
• Manca de sèries temporals homogènies, fiables i llargues
• Elevada subjectivitat, sobretot en determinar la dimensió del gra i l’extensió
geogràfica del fenomen
• La tipologia del fenomen, local i de curta durada, dificulta la identificació de tots
els episodis: densitat d’observadors/estacions meteorològiques insuficient.
Imatge de dues targetes d’observacions pluviomètriques, una indicant els meteors
(esquerra) i l’altra només indicant la precipitació (dreta)
LA CALAMARSA I LA PEDRA: problemes d’observació
LA CALAMARSA I LA PEDRA: anàlisi període 1980-2012
S’han seleccionat vuit observatoris amb sèries contínues i amb un mínim nivell de
qualitat, i s’han comptabilitzat els dies amb observació de calamarsa o pedra, dins
del període d’abril a setembre i pel període 1980-2012.
Distribució geogràfica dels punts d’observació seleccionats
Lleida, Vilanova de Segrià,
Agramunt, Mollerussa,
L’Albagés, Arbeca,
Rocallaura i Llardecans
+2.3 d/dèc*
+1.5 d/dèc*
+2.0 d/dèc*
+3.0 d/dèc*
+1.9 d/dèc*
+0.9 d/dèc*
+2.9 d/dèc*
+1.5 d/dèc*
LA CALAMARSA I LA PEDRA: anàlisi període 1980-2012
Tendència del nombre de dies de calamarsa/pedra per dècada, d’abril a
setembre i dins del període 1980-2012.
S’aprecia un lleuger increment, del nombre de dies de calamarsa/pedra, al voltant de
+ 2 dies/dècada des de 1980
LA CALAMARSA I LA PEDRA: anàlisi període 1980-2012
L’increment més destacat es produeix entre 1980 i 1995, i des de llavors sembla
mantenir-se estable.
Evolució temporal dels dies de calamarsa/pedra a Lleida (1980-2012) i Rocallaura (1983-2012)
LA CALAMARSA I LA PEDRA: els granímetres 1994-2009
Les dades de granímetres milloren les dades
procedents de les observacions clàssiques i permeten
copsar la distribució, afectació i intensitat d’un episodi
sever de calamarsa i/o pedra, d’una manera més
objectiva.
Des de 1994, l’Agrupació de
Defensa Vegetal (ADV) de les
Terres de Ponent gestiona una
xarxa de 170 granímetres
arreu de les comarques del
pla de Lleida.
Episodis de calamarsa/pedra (blau) i episodis severs (taronja) pel període 1994-2009. Distribució
anual, nombre de dies (a) i distribució mensual, en percentatge (b)
FONT: Aran et al 2011
LA CALAMARSA I LA PEDRA: els granímetres 1994-2009
Exemple del càlcul de la probabilitat de calamarsa (PDC35): dada radar per ecotop de 35 dBZ
(RADAR TOP 35 dBZ), isozero del model MM5 (MASS MODEL ISOZERO), producte PDC
sisminutal per un ecotop de 35dBZ (6' POH), producte màxim horari per un ecotop de 35 Dbz
(MAX HOURLY POH), producte màxim diari per un ecotop de 35 dBZ (MAX DAILY POH).
LA CALAMARSA I LA PEDRA: l’ús de radar i models
Les imatges proporcionades pels radars i els models meteorològics, permeten
identificar el fenomen de la pedra i la calamarsa des d’un altre punt de vista.
Imatges de radar: determinació de l’altura màxima del núvol a partir de dades de
reflectivitat màxima (35 o 45 dBZ)
Models meteorològics: per identificar l’altura de la isozero (nivell de 0ºC). Basat
en el model MASS amb una resolució horitzontal de 15 km.
Representació espacial del nombre de dies totals estimats amb PDC igual o superior al 90% per un
ecotop de 45dBZ pel 2006
LA CALAMARSA I LA PEDRA: l’ús de radar i models
LA CALAMARSA I LA PEDRA: l’ús de radar i models
Representació espacial del nombre de dies totals estimats amb PDC igual o superior al 90% per un
ecotop de 45dBZ: 2006 a 2013
(*2013, de maig a agost)
2006 2007 2008 2009
2010 2011 2012 2013*
I com ha estat l’estiu de 2013? - Precipitació
I com ha estat l’estiu de 2013? – Calamarsa/pedra
I l’anomalia del juliol de 2013?
Pressió mitjana juliol a nivell del mar
Període: 1871-2008
Pressió mitjana a nivell del mar
Juliol de 2013
L’Àrea de Predicció ha emès avisos de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per intensitat de
pluja durant 16 dies consecutius, des del 8 al 23 de juliol, ambdós inclosos. Cal fer esment que
algunes de les tempestes d’aquests dies han tingut una llarga durada, i a més s’han mostrat
molt actives durant les hores nocturnes, característiques més pròpies de finals d’estiu o principi
de tardor.
Conclusions
La precipitació mitjana a les Terres de Ponent des de 1950 tendeix a
disminuir, especialment durant l’estiu.
No s’observen tendències concloents pel que fa a extrems de
precipitació.
Malgrat les dificultats per a l’obtenció de sèries d’observació de
calamarsa/pedra, es detecta un lleuger increment des de 1980: cal més
feina de rescat de dades i control de qualitat.
La xarxa de granímetres a permès la validació de les aproximacions dels
radar i dels model meteorològics, permeten determinar de manera més
objectiva la freqüència i abast territorial de la calamarsa/pedra.
L’estiu de 2013, ha estat pluviomètricament humit a Ponent, especialment
el juliol. La situació sinòptica fou anòmala al juliol, afavorint la inestabilitat i
l’estabilitat de les tempestes.
Moltes gràcies
per la vostra atenció
