PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA _Recerca.pdf · Escola Mare de Déu de Núria 2 Treball de Recerca –Batxillerat- 2. LES PARTS DE LA MEMÒRIA Tots els treballs segueixen una mateixa

Escola Mare de Déu de Núria

Treball de Recerca –Batxillerat- 1

1. PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA

a) S’ha de presentar escrita amb ordinador (una sola cara del full, és clar) i

enquadernada (no s’admeten grapes).

b) La pàgina de la memòria ha de tenir una sèrie de característiques:

• Tipus de lletra: Times New Roman, Arial, Book antiqua, Bookman Old

Style, Century i Corbel.

• Mida de la lletra: 12 punts.

• Els marges han de ser amplis, sobretot el de l’esquerra, per a

l’enquadernació de la memòria. Per tant, el marge esquerre sempre és més gran que

el de la dreta. Les mides són les següents:

esquerre: 2 a 3 cm superior: 2,5 a 3,5 cm

dret: 1,5 a 2,5 cm inferior: 3 a 3,5cm

• A inici de text i de paràgraf utilitzarem sempre el sagnat, que és l’espai que

deixem en blanc al començament de cada paràgraf després d’un punt i a part. Ha de

constar com a mínim de 3 espais i com a màxim de 9.

• Entre els paràgrafs no hi ha doble espai. El sagnat –explicat en el punt

anterior– ja serveix per a diferenciar-los.

c) Cal numerar les pàgines de la memòria. Numerarem les pàgines al peu

d’aquestes, concretament al centre o a la dreta.

d) En la portada de la memòria s’han de fer constar les dades significatives

següents:

• Títol de la memòria

• Nom de l’autor/a de la memòria

• Nom del tutor/a que ha dirigit la memòria

• Nom de l’escola

• El curs i l’any



2. LES PARTS DE LA MEMÒRIA

Tots els treballs segueixen una mateixa estructura, és a dir, hi ha d’haver una sèrie de

parts obligatòries, però també s’hi poden afegir unes altres segons les

característiques particulars de cada treball.

2.1. PARTS IMPRESCINDIBLES O OBLIGATÒRIES

2.1.1. Títol

Un bon títol ha de tenir les característiques següents:

• Comprensible i clar, o sigui, que s’entengui. Abans de posar un títol original

ens ho hem de pensar dues vegades. El títol ha de ser explicatiu i reflectir el contingut

del treball.

• Breu. No ha de ser una paraula, però tampoc una frase excessivament

llarga. Una mesura de prudència aconsella que el títol no superi les vuit o deu

paraules.

Es pot utilitzar un subtítol, més descriptiu, de manera que s’asseguri la comprensió

del contingut. D’aquesta manera el títol pot ser més imaginatiu, periodístic i

espectacular.

Exemple:

Títol: Les roses floreixen a la primavera

Subtítol: Química elemental del procés de floració de les rosàcies

També es pot fer al revés: un títol més genèric i un subtítol més concret i imaginatiu.

Exemple:

Títol: La musicoteràpia

Subtítol: Una alternativa a la medicina tradicional.



Tingueu present que en la portada del treball no hauran de constar les paraules títol i

subtítol.

2.1.2. Sumari o índex general

• És la llista dels capítols, subcapítols i parts de què consta el treball, amb la

indicació de la pàgina d’inici de cada un d’ells.

• Ha de ser un reflex exacte del contingut del treball.

• El situarem al principi del treball.

• Els títols dels capítols van en majúscula; els subcapítols, en minúscula.

Exemple de com ha de ser un índex:

ÍNDEX

2. L’ARTICLE

2.1. Concepte i classificació .........................................................7

2.2 L’article personal ...................................................................8

2.3. L’apostrofació .......................................................................9

2.4. Les contraccions.................................................................11

2.5. L’article dels topònims catalans o catalanitzats .................12

2.6. Observacions sobre l’ús de l’article ....................................13

2.6.1. L’absència de l’article ......................................................14

(Aquest exemple reflecteix la segona part d’un llibre de llengua catalana.)

2.1.3. Introducció És la part inicial del treball i ha d’estimular el lector/a a llegir la resta del text. Ha

d’explicar tot el que faciliti la posterior lectura del treball.

• Per què s’ha realitzat aquest treball i no un altre. Plantejar les hipòtesis del

treball. Quins objectius té: aprofundir sobre algun aspecte, mostrar una qüestió sobre

un angle nou, explicar un descobriment personal, etc.


Treball de Recerca –Batxillerat– 4

• Hi ha d’haver una explicació de la metodologia emprada, o sia, com s’ha fet el

treball.

• Comentar les fonts d’informació utilitzades i les dificultats trobades per a

localitzar-les.

• Explicar les limitacions que té el treball; ja siguin temàtiques, cronològiques,

bibliogràfiques, etc. No prometre res que no hi sigui inclòs.

• També s’hi poden afegir agraïments a una persona que t’hagi ajudat en el

treball (un/a especialista, una entitat o organisme...).

• Cal donar un to i un fil a la introducció.

• No han de ser idees soltes sinó que ha de tenir una coherència i una cohesió.

2.1.4. Cos El cos de la memòria del treball de recerca el formen els capítols, els subcapítols i les

parts en què es desenvolupen les hipòtesis, les idees, les verificacions... Cal que

estigui molt ben estructurat i, per tant, és aconsellable fer un guió previ que reculli

totes les dades de la memòria.

El cos ha d’incloure el que s’anomena aparell crític, és a dir, citacions de notes i

bibliografia que hagis consultat, que sigui rellevant en aquella part del treball que

estàs redactant. Recorda que cada vegada que utilitzis una figura, un esquema, una

gràfica, un plànol, etc., caldrà fer-ne una explicació.

A l’hora de començar a redactar, és millor fer-ho per la part que et sigui més còmoda,

la que coneguis millor o aquella de la qual tinguis més informació. Cal que tinguis

present, però, que la memòria ha de tenir coherència i que has de relacionar-ne les

diferents idees.

2.1.5. Conclusió És aquí on has de donar la teva opinió personal sobre el tema, sense fer referència a

les fonts d’informació consultades. Pots incloure-hi un resum breu i coherent dels

aspectes essencials de la memòria. També pots explicar fins a quin punt has assolit

els objectius plantejats, què has aconseguit demostrar (les hipòtesis inicials), quins



temes queden pendents o quines idees es poden proposar a partir de la teva

memòria.

2.1.6. Bibliografia o fonts d’informació Es reserva el terme bibliografia quan s’utilitzen llibres, revistes i diaris (suport en

paper). Ara bé, si s’utilitzen altres tipus de materials (Internet, cd-rom, DVD,

entrevistes...) cal emprar el terme fonts d’informació. Si el material que has consultat

per a desenvolupar la memòria no és gaire nombrós, és aconsellable fer la llista a

partir dels cognoms dels autors i per ordre alfabètic. En canvi, si tens molts

documents, pots fer la classificació per matèries, tot i que s’ha de mantenir l’ordre

alfabètic.

Un altre sistema és utilitzar el terme bibliografia per a la documentació que té el

suport en paper (llibres...) i el d’altres recursos per a documents que tenen el suport

en Internet, vídeo...

2.2. PARTS OPTATIVES DE LA MEMÒRIA 2.2.1. Llista d’abreviatures i símbols Sovint les memòries del treball de recerca utilitzen el que s’anomena abreviacions,

que consten d’abreviatures, sigles i símbols. Vegem, ara les diferències dels tres tipus

d’abreviacions.

Una abreviatura és la representació d’un mot o dels mots d’una frase per alguna o

algunes de les seves lletres, la primera de la qual ha de ser la inicial. Les abreviatures

s’escriuen en minúscules i amb un punt al final del mot escurçat, per poder-les

diferenciar dels mots no abreujats: san. (san), corp. (corporació), dl. (dilluns), adj. (adjectius), loc. adv. (locució adverbial).

Una sigla és la lletra o les lletres, generalment inicials, del nom de les empreses,

d’associacions, de publicacions, d’instruments, de documents i d’altres entitats

concretes i abstractes. S’escriuen en lletra rodona i en majúscules, sense punt al final



de cada mot escurçat ni espais entremig: PIB (producte interior brut), EAC (Estat d’

Autonomia de Catalunya), ESO (Educació Secundària Obligatòria), OCB (Obra

Cultural Balear). Les sigles s’han d’escriure en la llengua en la qual es redacta el

treball; per exemple, la sigla que utilitzarem per referir-se als Estats Units d’Amèrica

en català és EUA, i no es poden emprar altres sigles com USA o EEUU (en aquest

últim cas perquè en català no s’utilitza la duplicació d’inicials com a marca de plural).

Un símbol és una forma abreujada o qualsevol altre signe que un organisme,

generalment oficial i sovint internacional, pren com a representació d’una cosa o

d’una operació. N’hi ha de moltes menes: matemàtics, físics, químics, monetaris,

zodiacals, etc.: Km (quilòmetre), W (wat), rpm (revolucions per minut), h (hora), min (minut). S’escriuen, si es componen de lletres, en majúscules o en minúscules del

tipus rodó, segons cada cas particular, i no porten punts ni espais entremig.

Doncs bé, en els treballs es pot incloure una llista d’abreviacions després de l’índex,

però només caldrà fer-la si el nombre que apareix és alt. En cas que se n’usin

poques, s’acostuma escriure el nom sencer i la sigla entre parèntesi la primera

vegada que es fa servir: Consell Audiovisual de Catalunya (CAC).

2.2.1. Apèndix o annexos Quan hagis acabat la memòria, possiblement trobaràs que tens una sèrie de materials

que, tot i no estar-ne inclosos en el cos, poden ser útils. Aquests materials formen el

que s’anomena apèndix o annexos, que es col·loquen al final de la memòria,

després de la bibliografia o fonts d’informació. Els apèndixs no poden superar mai

l’extensió de la memòria.

2.2.2. Índex alfabètic o analític Un índex d’aquest tipus és útil per buscar informació concreta. És un llista, al final de

la memòria, ordenada alfabèticament, de persones, matèries i topònims que

s’esmenten al llarg d’aquesta. Al costat de la referència s’ha de posar el número de la

pàgina en què apareix.



2.2.1. Índex cronològic L’índex cronològic és molt útil per als treballs de tipus històric, ja que és una llista en

la qual es descriuen fets històrics. Cal col·locar-lo dins els apèndixs, per columnes, la

primera de les quals ha de ser la data; els fets o esdeveniments històrics que

contingui han d’estar ordenats cronològicament.

2.2.2. Figures

Quan s’insereix en la memòria una gràfica, un esquema, un dibuix, un plànol, etc., es

fa constar com a “Figura” amb número i s’indica en negreta.

3. LES REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

• Hi ha diversos sistemes per anotar la bibliografia. Nosaltres farem servir el

que s’anomena sistema tradicional.

AUTOR. Títol. Vol. (si s’escau). Edició (si no és la primera). Lloc: Editorial (sense escriure SA, SL), any. Col·lecció, número (si escau). Exemples:

RUBIO I BALAGUER, J. Història de la literatura catalana. Vol. 2. Barcelona: Ariel,

1964.

ORTEGA, J.M. Introducció a l’anàlisi matemàtica. Bellaterra: Universitat Autònoma de

Barcelona, 1990. Manuals, 4.

• Si l’obra té més d’un autor, s’indiquen tots com el primer (primer el cognom i

després el nom) i separats entre si amb punt i coma.

ALSINA, J.; BLECUA, J.M. Gramática española. Barcelona: Ariel, 1975.



• Quan hi ha fins a tres coautors, es dóna el nom de tots. Si n’hi ha més de

tres, escriurem el mot “DIVERSOS”.

• Els diccionaris i les enciclopèdies normalment s’entren pel títol.

Diccionari de la llengua catalana. 5a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985.

• Hi ha diccionaris, però, que sí que porten nom d’autor i s’entren per aquest

nom.

FABRA, P. Diccionari general de la llengua catalana. 24 ed. Barcelona: Edhasa, 1988.

• Capítols o parts d’un llibre.

AUTOR. “Títol del capítol” (entre cometes, amb lletra rodona). A: (o “En:” castellà) Títols del llibre (en cursiva). Vol. X (si escau). Edició (si no és la primera). Lloc: Editorial, any. Col·lecció, número (si escau). P. x (pàgines en les quals es troba el capítol). PANUNZIO, S. “Una cançó emblemàtica d’Ausias March: ‘Això com cell qui desija

vianda’ i el contrast entre ‘cors’ i enteniment’”. A: Estudis de llengua i literatura

catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989. P. 197-220.

• Articles en publicacions periòdiques.

AUTOR. “Títol de l’article” (entre cometes i amb lletra rodona). Títol de la

publicació periòdica (en cursiva), número del volum, número de l’exemplar (data). Número de pàgines. CASSANY, D. “Dues idees per millorar un text escrit”. Com: Ensenyar Català als

Adults, núm. 8 (1991). P. 12-15.

• Si es tracta d’un diari s’ha d’indicar, en comptes del número de volum i

d’exemplar, el dia, el mes i l’any.



URETA, J.M. “El Liceu i la seva nota sostinguda”. El Periódico, 26-9-1999. P. 8.

4. LES REFERÈNCIES DE DOCUMENTS ELECTRÒNICS Si tenim text en línia i en volem fer l’esment bibliogràfic, en primer lloc escriurem

l’adreça consultable (la URL [de l’anglès, Uniform Resource Locator], cadena de

caràcters que el navegador necessita per acomplir el seu servei), seguida de la data

de la consulta, especificada entre parèntesis:

• Textos

http://mondodomani.org/dialegesthai (12 d’abril del 2009)

«Jornada sobre el mercat cultural català», http://www.appec.cat (26 de febrer del

2009)

• Documents audiovisuals

A part de l’enllaç, has de procurar no posar els portals generals (Youtube, Google..) i

especificar sempre el màxim possible les referències: director, títol, productora, país,

any i durada (per la qual cosa hauràs de buscar la fitxa tècnica corresponent).

5. LES REFERÈNCIES DE DOCUMENTS AUDIOVISUALS I GRÀFICS Els DVD i les pel·lícules se solen citar habitualment pel títol, tret que es vulgui

ressaltar alguna responsabilitat concreta. A continuació del títol, entre claudàtors, hi

indicarem en quin suport es troben i, al final, entre parèntesis, hi especificarem la

durada (si escau).

Victòria dels Àngels, Cançons tradicionals catalanes [enregistrament sonor], Collins

Classics, Londres 1992, 1 disc compacte (58 min).



6. NOTES A PEU DE PÀGINA Les notes a peu de pàgina s’han d’indicar amb una enumeració en superíndex. Les

notes es poden enumerar consecutivament i començant pel número 1 en cada capítol

de la memòria en el cas que n’hi hagi moltes. Els processadors informàtics tenen un

sistema automàtic de notes a peu de pàgina, que pots fer servir fàcilment. El primer

cop que se cita una font, se’n donen tots els detalls, però després s’abreugen indicant

només autor, títol i pàgina.

1. FÀBREGAS, X. Àngel Guimerà, les dimensions d’un mite. P. 54-56.

7. L’EXPOSICIÓ ORAL Com ja saps, cada vegada més, la societat exigeix ser competents en tots els àmbits

d’ús de la llengua oral. És per això que, en els plans d’estudi actuals, els treballs de

recerca no són tan sols treballs escrits, sinó que també es presenten de forma oral

davant el professorat.

L’exposició oral és un acte comunicatiu en què una persona exposa, mitjançant la

llengua parlada i de forma ordenada, les seves idees i coneixement sobre un tema

concret per informar, convèncer o persuadir uns receptors. Per tant, un cop acabada

la redacció del treball de recerca, cal preparar com es durà a terme la presentació

oral, amb les estratègies i els recursos adients que ens ajudin a respectar les normes

de construcció d’aquest tipus de discurs. És recomanable que ASSAGIS prèviament

amb el teu tutor o tutora i a casa, davant la família o un mirall, per veure què pots

millorar.

És importat, d’altra banda, que comprenguis que la presentació no pot ser indefinida i,

per això, l’escola ha decidit que ha de tenir una durada màxima d’uns DEU minuts,

temps suficient per exposar el més rellevant de la teva recerca.



7.1. Tècniques d’expressió oral Tan importants com l’organització del contingut i la correcció lingüística són els

següents trets extralingüístics que has vist i analitzat durant l’ESO i que, ben emprats,

fan reexir una presentació:

a.- Respiració: ha de ser profunda i freqüent, a més de respectar les pauses per

evitar quedar-se sense aire.

b.- Mirada: una presentació oral no es pot fer mirant tota l’estona els apunts, cap a la

pantalla ni fixant els ulls sempre en la mateixa persona o en el sostre o el terra.

Consulta els apunts o la pantalla de l’ordinador però amb moderació, i intenta mirar

tothom que presenciï la teva exposició.

c.- Gestos: són molt útils per donar importància a la teva explicació. Han de

manifestar una actitud natural, segura i espontània, però també discreta i mesurada,

per tal que no distregui l’atenció sobre el que s’està dient.

d.- Veu: és l’element que pren més rellevància. Recorda que has d’evitar tot tipus de

tensió i intentar relaxar la gola. És convenient que t’enduguis una ampolleta d’aigua

per poder aclarir la veu en el cas que notis que tens la gola seca.

D’altra banda, cada persona té un to i un timbre de veu peculiars que no pot canviar,

però cal ser conscients de la intensitat de la veu, és a dir, del volum. Cal controlar-ne

la intensitat de manera que totes les persones que estan escoltant sentin el que

expliques. També és important que et fixis en l’entonació i intentis variar-la i modular-

la perquè no sigui monòtona, com també trobar un ritme adequat, ni ràpid ni lent.

L’articulació de les paraules ha de ser clara i entenedora, ja que això t’ajudarà a una

expressió més fluïda i sense entrebancs.

e.- Presència: l’exposició oral s’emmarca en una situació comunicativa molt concreta

de caràcter formal, per tant, has de tenir cura del vestit i la postura utilitzats, per tal

que expressin respecte per l’auditori.



7.2. Recursos per a l’exposició oral La presentació oral del treball de recerca ha de ser una transmissió clara del contingut

del teu treball. És clar que NO podràs explicar fil per randa TOT el que s’hi conté, per

tant hauràs de fer una selecció del que és més important. Et recomanem els passos

següents:

a.- Confecció d’un guió o notes que podràs utilitzar durant l’exposició.

b.- Elaboració de suport audiovisual: vídeos, música, powerpoints, etc. Quant als

powerpoints, tingues present de no farcir les diapositives amb massa text, pensa en el

teu auditori i sintetitza la informació amb gràfics i esquemes o mapes conceptuals.

c.- Fer un assaig final amb el material informàtic que faràs servir, de tal manera que

puguis solucionar prèviament algun error o fallada electrònics.