ELS ANIMALS VERTEBRATS

Medi Natural 5 de Primria Escola Mare de Du de Montserrat

1

Caracterstiques generalsQu sn els animals vertebrats?Els animals vertebrats sn els ssers vius ms complexos que hi ha a la terra. Les seves dues caracterstiques ms importants s que tenen columna vertebral i ossos. Tenen el cos dividit en quatre regions: - El cap s la regi anterior del cos. - El tronc s la regi que es situa entre el cap i la cua. Del tronc surten les extremitats. - Les extremitats poden ser de diversos tipus: les aletes dels peixos, les potes dels tetrpodes o les ales de les aus. - La cua s una prolongaci de la columna vertebral a la part posterior del cos. En alguns vertebrats redueix molt o, fins i tot, pot desaparixer del tot. Els animals vertebrats es divideixen en 5 grups: -MAMFERS -AUS -RPTILS -AMFIBIS -PEIXOS

1

2

ELS ANIMALS VERTEBRATSAgustina Gonzlez Romina Danielova David Gimnez Nerea Zoilo

3

PARTS DELS MAMIFERS

-Cap -Abdomen -Torax

Els mamifers tenen el cos dividit en :

4

ELS ANIMALS VERTEBRATSEs classifiquen en :

Mamifers -Reptils -Amfibis -Aus -Peixos5

MAMIFERSINDEX-Curiositats -Desplaaments -Alimentaci -Reproducci -Espcies6

CURIOSITATSQuasi tots els mamfers donen a llum a cries vives, s'he anomenen ovipars.N's exemple a l'ornitorinc.Es un mamfer semaqutic ndemic de l'est de Austrlia. L'ornitorin s una de les cinc espsies vivents de monotremes.

7

CURIOSITATS (II)

El mamfer ms petit del mn es tracta de la musaranya (Suncus estruncus) amb un lleuger pes de tan sol 2 grams I un longitud corpural de cos ms cap sense incloure la seva cua , de sol 3 a 5 cm . La seva cua pot mesurar d'1 a 2 cm.

8

MORFOLOGIA

El coala mesura entre 61 I 85 cm I pesa entre 4 I 14 kg .Els coales que habiten en climes menys calids son generalment mes grans I tenen el pelatge mes fosc

9

DESPLAAMENTS

Els mamfers tenen una columna vertebral que s leix de tot el seu escalet que fa que siguin voladors, corredors o nedadors exellents.

10

ALIMENTACIO

Els mamifers poden ser : Carnivors:Menjen carn. Omnivors:Menjen carn I vegetals. Hervivors:Menjen vegetals.

11

REPRODUCCIO

Els mamfers es reprodueixen per la nio de dues cllules una masculina I una altra femanina.Els mamfers poden ser vivipars es reprodueixen del ventre de la mare o ovipars neixen dels ous.

12

ESPECIES

Els mamifers es divideixen en tresx grups diferents : Monotremes Placenteris Marsupials

13

LES AUS

Catherine Iglesias Cristian Arevalo Sara Gimnez Carla Palomero Ariadna Campaaro

14

INTRODUCCI

Els ocells sn una classe d'animals vertebrats bpedes de sang calenta que ponen ous. Viuen en ecosistemes d'arreu del mn del rtic a l'Antrtic

15

ALIMENTACI

Les dietes dels ocells sn variades i sovint inclouen nctar, fruita, plantes, llavors, carronya i diversos animals petits, incoent-hi altres ocells.Molts ocells mengen insenctes, invertebrats, fruites o llavors.Els kiwis i aus limcoles tenen un bec llarg que utilitzen per bucar invertebrats.

16

TIPUS DE BECS

17

REPRODUCCI

Les aus tenen reproducci interna. La mare fa el niu amb branquetes que es troba a terra, en algunes espcies, les parelles fan el niu junts. Quan tenen el niu fet, la mare cova els ous, i els escalfa amb el seu cos.La famella t un color fosc per poder-se camuflar amb els arbres, i aix no i menjen els ous.

18

TIPUS DE NIUS

Hi ha dos tipus de nius:El niu fet amb sang i fang com l'oreneta o com el del flamenc una muntanya amb un nic ou.

19

DESPLAAMENT

Gaireb totes les aus es desplacen per l'aire I van ms rpids per n'hi han algunes que es desplacen per terra.

Els ocells poden volar perqu tenen l'esquelet molt lleuger. La majoria dels seus ossos sn buits I aix pesen menys. Hi ha aus que no poden volar perqu les seves ales s'han anant reduint I pesen massa.

20

Quan arriba l'hivern algunes aus se'n van cap a llocs, on puguin trobar menjar I un clima ms temperat. Es la migraci. Aix algunes aus migratories que a l'estiu viuen al nord venen a passar l'hivern al nostre pas com la guatlla i alguns necs. D'altres, que a l'estiu sn aqui, quan b l'hivern marxen cap a pasos ms calids, un exemple d'ells s l'Oraneta o la Puput.

MIGRACI

21

TIPUS DE MIGRACIONSAlgunes espcies d'ocells emprenen migracions ms curtes, tot i que noms cobreixen la distncia necessria per fugir del mal temps o trobar aliment. Altres ocells emprenen migracions parcials en qu noms migra una part de la poblaci.

La migraci altitunidal s una forma de migraci de curta distncia en qu els ocells passen la temporada d'aparellament. Algunes espcies poden ser nmades, no tenen un territori fix i es desplacen segons el temps i la disponibilitat d'aliment.22

CURIOSITATSOcells que viuen ms anys: El corb pot arribar a complir 69 anys. El duc, que habita als boscos europeus viu cap a 65 anys. El cndor dels Andes pot fer 65 anys en llibertat i 100 en captivitat. [El colibri] El guacamai jacint de les selves tropicals viu 64 anys. Lou ms gros s el de lestru, que pot pesar 1,7 kg. Lou de lem pesa uns 600g i s de color verd fosc. Els ous del colibr, de 0,5g de pes, sn els ms petits.

23

Els ms rpids:

El frmula 1 s el falc pelegr, que fa picats a 300km per hora. L'guila daurada es precipita sobre la presa a ms de 200km per hora. Les fregates i el colom viatger volen a una velocitat de 150km per hora.

24

JABIR FRICA

25

HABITAT

Aquests Jabir s natural d'frica. La distribuci d'aquesta au comprn la major part del continent al sud del desert de Shara. Habita en rius i llacunes d'aigua dola en, aiguamolls de poca profunditat

26

ALIMENTACI

El Jabir frica s'alimenta de peixos, crustacis i granotes

27

Els animals vertebrats sn: Mamfers Aus Peixos Rptils AmbbisRafa Aguilera Silvia Boadas Luna Bouso Joan Pla Aitor Zoilo28

A lo millor n'hi ha 10 milions de espcies distintas d'animals en el mn al voltant de 6.500 sn rptils.

29

N'hi ha 2.400 especies de rptils en el mn,vibores,cobres,culebres,tortugues, cocodrils,camaleons,etc...

30

La famella posa entre 25 i 45 ous en un forat o en un cau i senrotlla al seu voltant per donar-los calor .Les cries neixen amb una longitud dentre 26 I 35 centmetres.

31

Aquesta cobra salimenta gaireb exclusivament de serps, en general de grans dimensions,com serps rateres ndies,culebres daigua asitiques o ns I tot pitons.

32

La tortuga marina ms gran del mn s la tortuga lad mesura ms de 2 metres I arriba a pesar 800 kilos.

33

Els odis o serps sn rptils que pertanyen a lordre dels escamosos, en qu sinclouen tamb els llangardaixos i els camaleons.Les serps no tenen potes.

34

Es tracta d'una espcie de serp verinosa (neurotoxines i citotoxinas), de comportament agressiu i hbits nocturns, pot arribar a mesurar 2 metres i habita en boscos, en terres baixes, camps de conreu i turons, podent-se trobar al voltant d'assentaments urbans, s'alimenta de rosegadors, gripaus, llangardaixos, aus ,etc.

35

ELS PEIXOS

Alba de la Cueva Alba Llamas Zo Aparicio Marina Heredia Carla Soriano36

37

Els peixos viuen a l'aigua,sn animals aqutics amb el cos cobert d'escates i tenen aletes per nadar. Es reprodueixen per ous. Sn animals vertebrats,per en comptes d'ossos tenen espines.

38

L'ALIMENTACI

La cadena alimentria dels peixos comena amb el plncton, una mena de sopaformada per organismes molt petits que suren a l'aigua.

39

40

41

42

43

Hi ha 22.000 classes diferents de peixos. El peix ms gros s el taur balena,que pot arribar a fer 18 metres. El peix arquer dispara a insectes amb la boca que hi t unes gotes d'aigua. La presa cau a l'aigua. Pot tocar insectes que estan a 1 metre i mig de distncia. El peix Betta es construeix el niu amb bmboles enganxifoses44

El peix ms verins del mn s el peix Sinancia. El rap i la anguila faterna sn els 2 peixos ms estranys. La femella del Bacall pot tindre 7.000.000 d'ous cada vegada. El peix s el smbol de pisis,el regne zodiacal I constellaci de peixos Ells descansen quiets i amb els ulls tancats al fons de l'aquari o del mar.

45

Les brnquies sn unes lmines roges que estan als dos costats del cap del peix, i que els permeten respirar d'una altra manera a la nostra. Tots els peixos respiren per brnquies

46

Hi ha peixos d'aigua salada, que sn els que viuen al mar com la rajada. Tamb hi ha peixos d'aigua dola, que sn el que viuen al riu com la truita de riu. Alguns peixos neixen al riu i van al mar quan arriba l'edat adulta,com el salm. Hi han moltes classes de peixos com per exemple: El peix pallasso,t el cos de colors molt vistosos,no li fa res el ver de l'anemone. Els ous sn cilndrics de color groc. Medeix uns 10 o 12 cm, cria entre 12 a 24 cries.47

ELS AMFIBIS

Nerea de la Rosa Oriana Palacio Francesc Sol Albert Soriano Alejandro Tarifa

48

ANIMALS VERTEBRATSHi han cinc grups de animals: AMFIBIS RPTILS AUS MAMFERS PEIXOS

49

CARACTERSTIQUES Els amfibis sn una classe de vertebrats. Les seves caracterstiques principals sn la seva pell rica les glndules i altament experimenten en passar de la fase larvria adulta. Nexisteixen unes 6.350 espcies a reu del mn que sn classificades en tres ordres: els anurs granotes i gripaus els urodels salamandres i tritons i els gimnofions, que sn els amfibis ms desconeguts de tots. Foren els primers vertebrats en adaptar-se a una vida semiterrestre, i malgrat que la majoria despcies poden viure fora de laigua, necessiten tornar-hi per la fertilitzaci i la posta dels ous. A ms la primera etapa de la seva vida lliure sol ser totalment aqutica.

50

LES CURIOSITATS DELS AMFIBIS Hi ha amfibis a la terra des de fa ms de 300 milions danys, per estan disminuint en tot el mn, no se sap per qu. Pot ser s perqu els humans destrueixen els llocs on viuen o per culpa de la contaminaci amb insecticides i altres substncies qumiques. La pell dels amfibis s molt fina, i els seus ous no tenen cobertes que els protegeixin. Per aix sn molt sensibles als canvis.

51

LALIMENTACI DELS AMFIBISEls amfibis sn animals carnvors caadors,que vol dir que cacen animals viu per menjar, com escarabats, papallones,formigues,aranyes,cargols,baboses i altres invertebrats que sempassen sencers .La majoria dels amfibis menjen qualsevol cosa que siguin capaos de empassar o engulir.

52

REPRODUCCILa majoria damfibis sn ovpars que vol dir que surten dels ous. Els ous els ponen a laigua per que no tenen closca i si no es moririen. Els ous estan envoltats dun lquid que s com una gelatina que els protegeix. La primera setmana viuen a dins de lou. Al cap de dos setmanes surten de lou. Les larves,o cap-grossos, de granotes i gripaus tenen una aparena completament diferent de la dels seus pares.

53

DESPLACAMENTSEls amfibis ponen els seus ous als medis humits. Els amfibis es poden desplaar saltant com granotes i gripau tamb reptant com salamandres i tritons. Tamb es poden desplaar per laigua. Les granotes viuen en diferents hbitats, per la majoria delles prefereix els llocs humits.

54

TIPUSLa bassa que es va installar a Vilabella aquesta primavera s'ha convertit en l'hbitat de tres classes d'amfibis, segons que ha informat Mediterrnia-CIE. Les espcies que s'han utilitzat fins ara sn el gripau corredor (70%), el gripau com (20%) i la granota comuna (10%).

55

LA GRANOTA DELS ULLS VERMELLS.La reineta dels ulls vermells s una espcie de granota que viu a lest dAustrlia. Es troba amenaada dextinci per la prdua del seu hbitat natural. La temperatura corporal de les granotes depn del seu medi ambient. En les regions ms fredes senterren en el sl per a hibernar. Algunes delles, com les granotes australianes, estiven s a dir, passen un perode de calor intensa i desprs senterren dins de la sorra i de largila.

56

Recull fotogrfic

57 57