Embed Size (px)
Citation preview
1
1
Primeres conclusions de la modelització de diversos sistemes de gestió de residus a Catalunya
2
La tipologia edificatòria defineix, en part, el model de recollida de residus
La generació de residus té correlacions amb :
< 10.000 habitants i centres històrics: PaP
Centres urbans: ?¿
Paràmetres correlacionats ResultatCoef. Correlació PIB/generació -0,26
Coef. Correlació Places hoteleres/generació 0,64Coef. Correlació Actv. Econ./generació -0,18
Coef. Correlació hab. secundaris./generació 0,62Coef. Correlació %unifamiliars./generació 0,16
2
3
La tipologia edificatòria defineix, en part, el model de recollida de residus
Pel que fa al balanç energètic:
Coef. Correl Bç energ/Població
- 0.472Coef. Correl Bç energ/superfície
- 0.371Coef. Correl Bç energ/densitat sòl urbà
- 0.270Coef. Correl Bç energ/%apartaments
- 0.860
4
La matèria orgànica constitueix l’eix central de qualsevol programa de gestió de residus municipal
– Directiva abocadors
– Contaminació creuada
– Precursor de dioxines
– Biofertilitat del sòl (es calcula que el 45% dels sòls europeus té un índex baix o molt baix de C org)
– Efecte embornal per captura de C org
3
5
Enriquiment del sòl:
− Afegeix massa orgànica, humus i capacitat d’intercanvi catiònic per
regenerar sòls pobres. − Incrementa el contingut orgànic del sòl i la capacitat de retenció d’aigua
en sòls sorrencs i argilosos. − Restaura l’estructura del sòl i la població microbiana natural que es
redueix degut a l’aplicació de fertilitzants químics. − Redueix els requeriments de fertilitzants almenys en un 50%. − S’estalvia aigua, fertilitzants i pesticides. − La composició del compost pot ser modificada per adaptar-se a la seva
aplicabilitat a un sòl específic
Bioremediació de sòls:
− Absorbeix olors i degrada els compostos orgànics volàtils (COVs). − Reté metalls pesants que ja no podran ser assimilats per l’home o
animals, ni podran emigrar cap a l’aigua i ser incorporats per plantes. − Degrada o elimina completament preservadors de la fusta (barnissos,
etc.), pesticides, productes derivats de petroli i compostos hidrocarburs clorats o no clorats en sòls contaminats.
Prevenció de contaminació:
− Evita la formació de lixiviats (ja que els àcids orgànics formats a partir de
la MO contribueixen a la formació de lixiviats) i de metà en abocadors, ja que la MO se separa.
− Evita la contaminació a l’aigua d’escorrentiu de metalls pesants i compostos orgànics, prevenint a la contaminació dels recursos d’aigua.
− Preveu l’erosió quan s’aplica a talussos paral·lels a rierols, llacs, rius... evitant la sedimentació i colmatació en aquests.
− Preveu l’erosió i la pèrdua de cobertura vegetal en talussos de carreteres, pendents de muntanyes, ...
Altres beneficis de l’aplicació del compost
6Font: Borrador de treball del PAND, març de 2001. Font original: ICONA-MAPA, modificada.
4
7
8
Carbono orgánico (0-30 cm)
Medio (>2%)Muy bajo (< 2%)
Font: Zdruli & Jones, European Soil Bureau, Joint Research Centre, Ispra, 1999
5
9
La recollida PaP és la que aconsegueix major recollida de FORM. La recollida en contenidor separat en vorera fluctua força.
Recollida selectiva de la FORM (2002, 2003)
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
San
ta M
arga
rida
i els
Mon
jos
Tian
a
San
ta C
olom
a de
Cer
velló
Cer
vera
San
t Jus
t Des
vern
Cal
ella
Villa
ssar
de
Mar
Mol
ins
de R
ei
Val
ls
San
t Joa
n D
espí
Mon
tcad
a
San
t Adr
ià d
el B
esòs Vic
San
t Fel
iu d
eLl
obre
gat
Gav
à
Mol
let d
e V
allè
s
Cas
telld
efel
s
Vila
deca
ns
El P
rat d
e Ll
obre
gat
San
t Boi
de
Llob
rega
t
Reu
s
Sab
adel
l
Bad
alon
a
Hos
pita
let d
eLl
obre
gat
reco
llida
sel
ectiv
a
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
impr
opis
Recollida selectivaFORM% impropis
10
Els contenidors bicompartimentats, amb el disseny actual, contenen molts impropis
Santa Margarida i els Monjos Tiana Santa Coloma de
Cervelló Cervera Sant JustDesvern Calella Villassar de
MarRecollida selectiva
FORM 20,76% 74,42% 16,36% 48,10% 30,35% 8,96% 80,30%
% impropis 8,13% 7,80% 9,57% 9,26% 6,20% 18.01% 12.69%
Molins de Rei Valls Sant Joan Despí Montcada Sant Adriàdel Besòs Vic Sant Feliu de
LlobregatRecollida selectiva
FORM 22,74% 11,82% 4,41% 12,65% 2,37% 21,37% 18,88%
% impropis 6,33% 10,79% 8,20% 6,40% 10,20% 14,14% 12,70%
Gavà Mollet de Vallès Castelldefels Viladecans El Prat de Llobregat
Sant Boi de Llobregat Reus
Recollida selectiva FORM 0,93% 12,80% 13,40% 2,06% 21,65% 9,52% 13,50%
% impropis 7,50% 16,31% 15,00% 5,90% 11,03% 11,03% 10,52%
Sabadell Badalona Hospitalet de Llobregat
Recollida selectiva FORM 1,72% 1,82% 31,57%
% impropis 18,39% 7,80% 27,79%
6
11
La recollida de fracció orgànica en AA recull molt poca quantitat
Santa Margarida i els Monjos Tiana Santa Coloma de
Cervelló Cervera Sant JustDesvern Calella Villassar de
MarRecollida selectiva
FORM 20,76% 74,42% 16,36% 48,10% 30,35% 8,96% 80,30%
% impropis 8,13% 7,80% 9,57% 9,26% 6,20% 18.01% 12.69%
Molins de Rei Valls Sant Joan Despí Montcada Sant Adriàdel Besòs Vic Sant Feliu de
LlobregatRecollida selectiva
FORM 22,74% 11,82% 4,41% 12,65% 2,37% 21,37% 18,88%
% impropis 6,33% 10,79% 8,20% 6,40% 10,20% 14,14% 12,70%
Gavà Mollet de Vallès Castelldefels Viladecans El Prat de Llobregat
Sant Boi de Llobregat Reus
Recollida selectiva FORM 0,93% 12,80% 13,40% 2,06% 21,65% 9,52% 13,50%
% impropis 7,50% 16,31% 15,00% 5,90% 11,03% 11,03% 10,52%
Sabadell Badalona Hospitalet de Llobregat
Recollida selectiva FORM 1,72% 1,82% 31,57%
% impropis 18,39% 7,80% 27,79%
12
La promoció del compostatge casolà és un bon instrument de prevenció.
Tona té una reducció de l’1,49% del total generat gràcies a la xarxa de compostaires casolans.
7
13
La qualitat de la separació en origen de la fracció orgànica és bàsica per a la posterior utilitat del compost.
• Normativa en preparació:
•Biowaste Directive
•Estratègia Europea de Prevenció del Sòl
• Paràmetres de qualitat del compost
14European Commission 2001. Second Draft Working Document on the Biological Treatment of Biowaste
8
15
Parlem de recollida selectiva sempre i quan els materials provinguin de separació en origen.
Per a comparar indicadors, parlem de RECOLLIDA SELECTIVA NETA, és a dir, descomptant els impropis.
Recollida selectiva neta total (2002, 2003)
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
San
ta M
arga
rida
i els
Mon
jos
Tian
a
San
ta C
olom
a de
Cer
velló
Cer
vera
San
tJus
tDes
vern
Cal
ella
Vill
assa
rde
Mar
Mol
ins
de R
ei
Val
ls
San
tJoa
n D
espí
Mon
tcad
a
San
tAdr
iàde
l Bes
òs Vic
San
tFel
iude
Llo
breg
at
Gav
à
Mol
let d
e V
allè
s
Cas
telld
efel
s
Vila
deca
ns
El P
rat d
e Ll
obre
gat
San
tBoi
de L
lobr
egat
Reu
s
Sab
adel
l
Bad
alon
a
16
Recollida selectiva total
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
San
ta M
arga
rida
i els
Mon
jos
Tian
a
San
ta C
olom
a de
Cer
velló
Cer
vera
San
tJus
tDes
vern
Cal
ella
Villa
ssar
de M
ar
Mol
ins
de R
ei
Val
ls
San
tJoa
n D
espí
Mon
tcad
a
San
tAdr
iàde
l Bes
òs Vic
San
tFel
iude
Llo
breg
at
Gav
à
Mol
let d
e V
allè
s
Cas
telld
efel
s
Vila
deca
ns
El P
rat d
e Ll
obre
gat
San
tBoi
de L
lobr
egat
Reu
s
Sab
adel
l
Bad
alon
a
Hos
pita
letd
e Ll
obre
gat
Només DomiciliàriaNomés Comercial
Els residus comercials han de tenir una recollida específica sempre que sigui possible: incrementa els resultats de selectiva i té sinèrgies en aspectes de neteja
9
17
Els residus comercials han de tenir una recollida específica sempre que sigui possible: incrementa els resultats de selectiva i té sinèrgies en aspectes de neteja
RECOLLIDA SELECTIVA Santa Margarida i els Monjos Tiana Santa Coloma de
Cervelló Cervera Sant Just Desvern Calella Villassar de
Mar Kg/hab/dia domiciliari 0,723 0,638 0,464 0,484 0,355 0,334 0,570
kg/haqb/dia comercial - 0,082 0,002 0,070 0,315 0,159 0,213
RECOLLIDA SELECTIVA Molins de Rei Valls Sant Joan Despí Montcada Sant Adrià del Besòs Vic Sant Feliu
de Llobregat Kg/hab/dia domiciliari 0,278 0,351 0,183 0,237 0,185 0,422 0,174 kg/haqb/dia comercial 0,171 0,001 0,229 0,141 0,055 0,104 0,378
RECOLLIDA SELECTIVA Gavà Mollet de Vallès Castelldefels Viladecans El Prat de Llobregat
Sant Boi de Llobregat Reus
Kg/hab/dia domiciliari 0,166 0,243 0,551 0,177 0,269 0,217 0,372 kg/haqb/dia comercial 0,275 0,005 0,127 0,185 0,118 0,163 0,156
RECOLLIDA SELECTIVA Sabadell Badalona Hospitalet de Llobregat
Kg/hab/dia domiciliari 0,264 0,129 0,256 kg/haqb/dia comercial - 0,222 0,089
18
Com més pròxima és la ubicació del punt de recollida, millor és la recollida selectiva.
Correlació Rec. Selectiva – Capacitat de recepció 0,41
Correlació Recollida selectiva - hab/contenidor
FORM (exceptePaP i municipis sense 100% cobertura) 0,113
PAPER -0,667VIDRE -0,554ENVASOS (Rec Sel Plàstic film) -0,675
“ (Rec Sel Plàstic rígid) -0,688“ (Rec Sel Brics) -0,722“ (Rec Sel Metalls Fe) -0,875“ (Rec Sel Metalls No Fe) -0,877
10
19
La recollida d’envasos hauria de ser objecte d’un canvi d’estratègia. Amb el sistema de contenidor groc no s’arriba als objectius de la directiva (només en algunes fraccions quan es recull porta a porta i vidre a RM).
Recollida selectiva altres fraccions (2002, 2003)
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
Dire
ctiv
a
Sant
a M
arga
rida
i els
Mon
jos
Tian
a
Sant
a C
olom
a de
Cer
velló
Cer
vera
San
t Jus
t Des
vern
Villa
ssar
de
Mar
Mol
ins
de R
ei
Valls
Sant
Joa
n D
espí
Mon
tcad
a
Sant
Adr
ià d
el B
esòs
Sant
Fel
iu d
e Ll
obre
gat
Gav
à
Mol
lest
de
Vallè
s
Cas
telld
efel
s
Vila
deca
ns
El P
rat d
e Ll
obre
gat
San
t Boi
de
Llob
rega
t
Sab
adel
l
Bad
alon
a
Hos
pita
let d
e Ll
obre
gat
Rec Sel paper-CartróRec Sel VidreRec Sel Plàstic filmRec Sel Plàstic rígidRec Sel BricsRec Sel Metalls Fe (inclou ferralla)Rec Sel Metalls No Fe
20
Les recollides d’envasos són les menys eficients pel que fa al consum energètic de la recollida. Ara bé, el còmput final (degut a l’elevat crèdit energètic de la recuperació de metalls i plàstic dur) surt favorable.
Despesa energètica de les principals fraccions recollides
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
4500
REBUIG/RFORM FORM PAPER I CARTRÓ ENVASOS VIDRE
MJ/
TM re
colli
da
Santa Margarida i els Monjos Tiana Santa Coloma de Cervelló CerveraSant Just Desvern Vilassr de Mar Molins de Rei VallsSant Joan Despí Montcada i Reixac Sant Adrià del Besòs Sant Feliu de LlobregatGavà Mollet del Vallès Castelldefels ViladecansEl Prat de Llobregat Sant Boi de Llobregat Sabadell Badalona centreBadalona Hospitalet de Llobregat
11
21
Les recollides d’envasos ocupen l’espai públic:
- Si considerem a Catalunya que aconseguim els objectius de recollir selectivament el 22.5% dels envasos lleugers, necessitem tenir (recollint dos cops per setmana, 27 kg/m3):
- 31.761 contenidors de 2.500 L
- 63.064 m2 de sòl ocupat (només contenidor groc)
22
Les recollides d’envasos ocupen l’espai públic:
– Si consideren el mateix a partir de les ratios:
– 275 hab/cont per < 5.000 habitants
– 400 hab/cont per 5.000-50.000 habitants
– 500 hab/cont per >50.000 habitants
– Necessitem 16.085 contenidors x 3
– Ocupen un espai de (considerant tipus iglú) 95.816 m2, amb una àrea d’influència de 25m2, ocupen en realitat 402.133 m2.
– En aparcaments de zona blava correspon a 40.213 aparcaments, és a dir, té un cost de:
251.620.736 €/any !
12
23
Els països que han implantat Sistemes de Dipòsit Devolució i Retorn arriben, en TOTS els casos, als alts percentatges de retorn (i per tant, recuperació) d’envasos i residus d’envasos.
Estats Units. Comparativa d’efectivitat de recollida i cost per unitatReciclatge d’envasos de begudes en estat s que disposen de dipòsit i estats que no en disposen
Tipus de recollida % recuperació Recuperació anual percàpita (unitats)
Recollida porta a porta 18.5 127Recollida en contenidors 4.5 31
Altres 4.8 33
SEN
SE
DIP
ÒSI
T
Mitjana 40 estats sense dip òsit 27.9 % 191
Dipòsit tradicional (en funció del pes) 61.6 422California “Redemption System” 54.5 373
Recollida porta a porta 9.5 65Recollida en contenidors 1.6 11
Altres 1.8 13
AM
B D
IPÒ
SIT
Mitjana 10 estats amb dipòsit 71.6% 490
24
Tot i que les quotes de mercat de l’envàs reutilitzable a Europa es van reduint, alguns països hi han apostat clarament, regulant % mínims d’envasos reutilitzables o inclús aprovant sistemes estandarditzats d’envasos per a algunes famílies de begudes.
13
25
La recollida PaP comporta elevats consums d’energia quan no és un nucli molt compacte, compensats pel crèdit energètic de l’elevat nombre de materials que recull selectivament
Despesa energètica de la recollida de residus
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
San
ta M
arga
rida
i els
Mon
jos
Tian
a
San
ta C
olom
a de
Cer
velló Cer
vera
San
t Jus
t Des
vern
Vila
ssr d
e M
ar
Mol
ins
de R
ei
Val
ls
San
t Joa
n D
espí
Mon
tcad
a i R
eixa
c
San
t Adr
ià d
el B
esòs
San
t Fel
iu d
eLl
obre
gat
Gav
à
Mol
let d
el V
allè
s
Cas
telld
efel
s
Vila
deca
ns
El P
rat d
e Ll
obre
gat
San
t Boi
de
Llob
rega
t
Bad
alon
a
Hos
pita
let d
e Ll
obre
gat
Hos
pita
let d
eLl
obre
gat(*
)
MJ/
TM re
collid
a
26
Les deixalleries són més eficients quan estan pròximes als usuaris i es fan suficients campanyes d’educació ambiental.
Ús de la deixalleria
0
200
400
600
800
1000
1200
San
ta M
arga
rida
i els
Mon
jos
Tian
a
San
ta C
olom
a de
Cer
velló Cer
vera
San
t Jus
t Des
vern
Vila
ssar
de
Mar
Mol
ins
de R
ei
Val
ls
San
t Joa
n D
espí
Mon
tcad
a i R
eixa
c
San
t Adr
ià d
el B
esòs
San
t Fel
iu d
e Ll
obre
gat
Gav
à
Mol
let d
el V
allè
s
Cas
telld
efel
s
Vila
deca
ns
El P
rat d
e Ll
obre
gat
San
t Boi
de
Llob
rega
t
Sab
adel
l
Bad
alon
a
Hos
pita
let d
e Ll
obre
gat
visi
tes
/100
0 ha
b.
Ús de ladeixalleria percomerç, petitindustrial iajuntament
Ús de ladeixalleria pelsparticulars
14
27
Les campanyes continuades mantenen o incrementen els resultats de recollida selectiva.
28
El model humit-sec, si no hi ha una elevada recollida selectiva de FORM, té una contaminaciócreuada molt elevada que dificulta la recuperacióde materials.
Materials recuperats-Qualitat
0
50
100
150
200
250
300
Ecoparc-Incineració
(Tiana)
Ecoparc-Incineració(Badalona,St.Adrià)
Ecoparc-Abocador
Triatge - FIRM-Abocador
Triatge FIRM-Incineració
Planta Comp.-Abocador
kg/h
ab/a
ny
0%
2%
4%
6%
8%
10%
12%
14%
16%
materials recuperats
Promig de FORM
15
29
La implantació d’una taxa per al finançament de la recollida del paper no envàs (premsa, publicitat, guies telefòniques,...) desembocaria en una reducció del paper emprat i en el finançament de la recollida, cosa que permetria fer major esforç.
ExemplesSUÈCIA
La legislació sueca inclou dos Ordres que prescriuen la responsabilitat del productor amb respecte els residus de paper. L’Ordre sobre Responsabilitat del Productor d’Envasos (SFS 1997: 185) i l’Ordre sobre Responsabilitat del Productor de Residus de Paper (1994:1205) que regula els residus de paper premsa, revistes, catàlegs de propaganda i altres productes similars. Per al paper d’oficina, la indústria del paper va establir un acord voluntari el 1996. Es recull el 90% del paper premsa.
30
ExemplesREGIÓ DE BRUSSEL·LES
Ordenança relativa a la prevenció i a la gestió dels residus de paper i/o cartró, de 22 d’abril de 1999, en la Regió de Brussel·les Capital. S’aplica a: Premsa informativa gratuïta, Publicacions comercials, Guies telefòniques i de telefax, Diaris, Setmanaris, Revistes. Excepcions: fascicles, Impresos publicitaris no inclosos en la llista.
Objectius principals:
• -Afavorir mesures de prevenció quantitatives i qualitatives a diferents nivells: productors distribuïdors o importadors, consumidors, empreses y administracions.
• -Augmentar els nivells de reciclatge i afavorir el mercats del productes de paper reciclat.
16
31
COMPRA VERDA:
A la Unió Europea, les compres públiques representen un 15% sobre el PIB; d’aquest 15%, un 60% correspon als ens locals. A Espanya, les previsions per al 2005 apunten un poder de contractació del 28% del PIB.
Pel moviment econòmic que comporten, les administracions públiques tenen la responsabilitat de promoure polítiques d’adquisició pública que estimulin el desenvolupament i la difusió d’un béns i serveis respectuosos amb el medi ambient.
32
Inclou:
• la compra de productes (com mobiliari, material d’oficina, parc mòbil)
• la contractació de serveis (com neteja i manteniment d’edificis i equipaments públics)
• el manteniment de propietats i serveis públics(zones verdes, enllumenat)
• la contractació d’obres de construcció o rehabilitació d’edifics
• la organització d’actuacions municipals puntuals (festes populars)
17
33
Aconseguim:
• Funcionament intern dels serveis municipals més sostenible
• Fomentar el mercat de productes i serveis ambientalment correctes (ecodisseny, materials reciclats i/o reciclables, etc.).
• Ser model de comportament ambiental per als ciutadans.
La compra de productes ambientalment correctes, com ara els productes reciclats i/o reciclables, pot contribuir a reduir
l’impacte ambiental associat a la producció i al consum, així com a la prevenció i la valorització de residus.
34
Criteris ambientals a aplicar en productes i serveis:
• Productes amb certificacions ambientals (Ecoetiquetes).
• Avaluació de sistemes de gestió ambiental de fabricants o distribuïdors (EMAS o ISO 14001).
• Exigència d’Anàlisi de Cicle de Vida de productes ofertats.
• Comptabilitat de màquines amb la utilització de paper reciclat.
• Exclusió i/o reducció de productes clorats.
• Promoció de productes reomplibles, recarregables o reciclats.
• Minimització de residus d’embalatge.
• Transferència de la gestió dels residus als proveïdors.
18
35
ENTORN OFICINA MATERIAL D’OFICINA
Pap er d e còp ia i d ’im p ressió , m at er ial d ’escr ip t o r i f ung ib le i no f ungib le, arxivad ors, sob res, et c.
MATERIALS INFORMÀTICS
Eq uip s: f o t ocop iad ores, f axos im p ressores, ap arells m ult if unció , o rd inad o rs, et c. Consum ib les: Tòners i car t u t xos...
MATERIAL OFIMÀTIC
Disq uet s, CD’s, calcu lad ores, d est ruct o rs d e d ocum ent s, et c.
MOBILIARI I COMPLEMENTS
Taules, cad ires, arm ar is, p ap ereres, p rest at ger ies, et c.
LLUMINÀRIA Bom b et es, t ub s f luo rescen t s, et c. PRODUCTES D’HIGIENE I
NETEJA
Pap er h ig ièn ic, d isp ensad or s d e sab ons, b osses d ’esco m b rar ies, d esin f ect an t s, am b ien t ad o rs, et c.
ALTRES
Màq uines d e vènd ing; Aixet es d e lavab os, d isp osit ius d ’est alvi d ’aigua; Pin t ures i vern issos; Vaixella reut ilit zab le o b iod egrad ab le, et c.
ENTORN URBÀ MOBILIARI
URBÀ Bancs, f an als, f on t s, p ap ereres, t an q ues, p avim en t s am or t id o rs, senyals in f o rm at ives, con t en id o rs...
VEHICLES Tur ism es, cam ion s d e reco llid a d e resid us.
36
COSTOS TOTAL DE GESTIÓ DE RESIDUS:
Recollir selectivament costa més diners. Tambédepèn de l’eficàcia de la recollida.
Els instruments com el cànon d’abocador i incineradores busquen canviar aquesta tendència.
Cost total de la recollida
0 €
20 €
40 €
60 €
80 €
100 €
120 €
140 €
160 €
Tian
a
Sant
a C
olom
a de
Cer
vello
Sant
Jus
t Des
vern
Mol
ins
de R
ei
Sant
Joa
n D
espí
Mon
tcad
a i R
eixa
c
Sant
Adr
ià d
el B
esòs
Sant
Fel
iu d
eLl
obre
gat
Gav
à
Cas
telld
efel
s
Vila
deca
ns
El P
rat d
e Ll
obre
gat
Sant
Boi
de
Llob
rega
t
Bada
lona
Hos
pita
let d
eLl
obre
gat
EUR
/TM
COST TOTAL
19
37
