Embed Size (px)
Citation preview
PRIM
ÀR
IAEl llibre Ciències Socials per al 3r curs de primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L. / Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT Aurora Moral Santa-Olalla Mar García González
IL·LUSTRACIÓ Jorge Arranz Digitalartis Eduardo Leal Quino Marín José Luis Navarro Marcelo Pérez Dina Sánchez Bartolomé Seguí
EDICIÓ Silvia Escalante Torres
EDICIÓ EXECUTIVA Aurora Moral Santa-Olalla
DIRECCIÓ DEL PROJECTE Lourdes Etxebarria Orella
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer en cap cas en el llibre. Les taules, els esquemesi altres recursos que s’hi inclouen són models perquè l’alumnat els trasllade al quadern.
Ciències Socials3
Presentació del projecte
Saber Fer és un projecte d’èxit, però com que la realitat educativa és canviant, ha arribat el moment d’actualitzar-lo. Per això ha nascut Saber Fer amb tu.
Saber Fer amb tu incorpora importants innovacions metodològiques i pedagògiques que els docents ens han reclamat per a la pràctica educativa i que justifiquen el nom de la sèrie. L’objectiu primordial és desenvolupar en l’alumnat les capacitats imprescindibles per als futurs ciutadans i ciutadanes del segle xxi.
Les habilitats de comunicació
La comunicació és un dels eixos essencials del projecte. A través de diferents programes, presents en totes les àrees, es treballen les destreses comunicatives:
– Temps per a parlar. Comunicació oral.
– Temps per a llegir. Competència lectora.
– Temps per a escriure. Comunicació escrita.
Les destreses de pensament
Aprendre a pensar i desenvolupar el raonament lògic són altres dels eixos de Saber Fer amb tu. Per fer-ho es treballen les estratègies i rutines que són necessàries per a aconseguir un aprenentatge autònom i eficaç, amb l’objectiu que l’alumnat adquirisca habilitats de pensament d’ordre superior:
– Enfortir la comprensió i sintetitzar les idees més importants.
– Retindre la informació i recordar-la.
– Interrelacionar coneixements entre si.
La interiorització d’aquestes estratègies i rutines facilita el control del pensament i augmenta l’eficàcia a l’hora d’aplicar els coneixements nous. Al llarg de les unitats s’inclou una secció destinada a l’entrenament del pensament, que es destaca amb un barret de color blau.
La intel·ligència emocional
L’educació de les emocions és essencial per a l’educació integral de l’alumnat. Els objectius fonamentals que es plantegen en Saber Fer amb tu versen sobre aquests aspectes:
– La identificació de les emocions pròpies i alienes.
– L’autogestió i la regulació emocional.
– L’expressió de les emocions.
– Les habilitats socials i l’empatia.
Un barret de color roig emmarca les activitats i propostes encaminades, específicament, al desenvolupament de la intel·ligència emocional.
3
La creativitat
La creativitat implica tindre una imaginació viva, ser capaç d’adaptar-se a diferents contextos i donar respostes originals a situacions o problemes inesperats. En els nostres llibres es treballen bàsicament les capacitats següents:
– La cerca d’estratègies personals i innovadores.
– La utilització de formes creatives d’expressió.
Les activitats que impliquen posar en joc la creativitat d’una manera especial s’identifiquen amb un barret de color verd.
El treball cooperatiu
Amb l’objectiu que l’alumnat desenvolupe la capacitat de cooperar i siga capaç de treballar conjuntament per assolir un objectiu comú, en aquest projecte es proposen activitats que requereixen diferents nivells d’agrupament:
– Treball per parelles.
– Treball en equip.
– Treball en grup-classe.
Aquestes activitats s’identifiquen amb diferents icones.
A més, en acabar cada trimestre s’inclou un projecte breu anomenat Cooperem, en què es posen en joc diferents tècniques d’aprenentatge cooperatiu.
L’autoregulació de l’aprenentatge
En Saber Fer amb tu, l’alumnat té un paper actiu en el procés d’ensenyament i es promou la reflexió personal sobre el seu propi aprenentatge, per millorar el coneixement de si mateix i detectar fortaleses i debilitats.
Al llarg de les unitats s’inclouen rúbriques perquè l’alumnat prenga consciència del que ha aprés i valore com ho ha fet.
Finalment, atenent els últims avanços de la neurociència, Saber Fer amb tu incorpora una proposta de GAMIFICACIÓ per a activar l’emoció i la curiositat de l’alumnat, grans motors de l’aprenentatge. En el projecte s’ofereixen dinàmiques pròpies del joc que ajudaran a transformar l’aula i a crear un ambient estimulant i motivador.
4
Comencem ................................................................ 9
Unitat 1. Necessitem l’aigua i l’aire ....................... 13
Unitat 2. Els paisatges que ens envolten ................ 29
Cooperem ............................................................... 48
MiniLab .................................................................. 50
Unitat 3. Quants som? ........................................... 51
Unitat 4. En què treballen les persones? ................ 65
Cooperem ............................................................... 84
MiniLab .................................................................. 86
Unitat 5. Investiguem el passat .............................. 87
Unitat 6. A través del temps ................................. 101
Cooperem ............................................................. 120
MiniLab ................................................................ 122
Parle anglés........................................................... 125
Índex
5
Quadre de continguts
Unitats Informació i activitats
Comencem Com es representa la Terra?
Com són els mapes?
Saber orientar-nos
1. Necessitem l’aigua i l’aire
Estem envoltats d’aire
Els fenòmens atmosfèrics
El cicle de l’aigua
2. Els paisatges que ens envolten
Descobrim els paisatges
Els relleus de costa són així
Els relleus d’interior són així
Cooperem. 1r trimestre Tècnica 1-2-4: Proposem solucions per a cuidar els paisatges
MiniLab Construïsc un molinet de vent
3. Quants som? Com s’estudia la població?
La natalitat i la mortalitat
Per què canvien les persones de residència?
4. En què treballen les persones?
Treballem en la naturalesa
Treballem en fàbriques i tallers
Treballem en els serveis
Cooperem. 2n trimestre Caps junts numerats: Acordem una posició comuna sobre un mitjà de transport
MiniLab Prepare un planter
5. Investiguem el passat Com investiguem el passat?
La mesura del temps
Com representem els fets?
6. A través del temps La vida dels nostres primers avantpassats
La vida en l’època dels romans
La vida en l’època dels castells
Cooperem. 3r trimestre Lectura compartida: Comentem un descobriment històric
MiniLab Faig un mosaic
Parle anglés
6
Informació i activitats Temps per a llegir Saber fer
Temps i clima no són el mateix
Cuidem l’atmosfera!
Què és el temps extrem?
Faig un experiment per a explicar la pluja
Com es representa el relleu en un mapa?
Els paisatges de la Comunitat Valenciana
Els rius són així
El lloc més bonic del món
Interprete i localitze punts en un mapa
Com es distribueix la població?
Els drets per a la població infantil
Interprete un gràfic de població
Comprem i venem
El transport i el turisme
Què és una empresa?
Una telefonada que salva vides
Elabore un esquema i calcule un pressupost
La història s’organitza en edats
Els noms dels carrers
Conec el passat a través dels objectes
La vida en l’època dels descobriments
La vida en l’època de les primeres fàbriques
La vida en la nostra època
La llegenda del ratpenat
Obtinc informació de fonts històriques
Unitats Informació i activitats
Comencem Com es representa la Terra?
Com són els mapes?
Saber orientar-nos
1. Necessitem l’aigua i l’aire
Estem envoltats d’aire
Els fenòmens atmosfèrics
El cicle de l’aigua
2. Els paisatges que ens envolten
Descobrim els paisatges
Els relleus de costa són així
Els relleus d’interior són així
Cooperem. 1r trimestre Tècnica 1-2-4: Proposem solucions per a cuidar els paisatges
MiniLab Construïsc un molinet de vent
3. Quants som? Com s’estudia la població?
La natalitat i la mortalitat
Per què canvien les persones de residència?
4. En què treballen les persones?
Treballem en la naturalesa
Treballem en fàbriques i tallers
Treballem en els serveis
Cooperem. 2n trimestre Caps junts numerats: Acordem una posició comuna sobre un mitjà de transport
MiniLab Prepare un planter
5. Investiguem el passat Com investiguem el passat?
La mesura del temps
Com representem els fets?
6. A través del temps La vida dels nostres primers avantpassats
La vida en l’època dels romans
La vida en l’època dels castells
Cooperem. 3r trimestre Lectura compartida: Comentem un descobriment històric
MiniLab Faig un mosaic
Parle anglés
7
Símbols utilitzats en aquest llibre
Barrets de colors
Indica les activitats en què treballaràs amb un company o una companya.
Per a fer aquestes activitats, hauràs de treballar en equip.
És el barret del pensament. Te’l posaràs per a reflexionar i traure conclusions.
És el barret de la creativitat. Amb aquest barret posaràs en joc la imaginació per a aportar idees originals.
És el barret de les emocions. El faràs servir per a expressar el que sents i posar-te al lloc dels altres.
PENSAMENT
CREATIVITAT
EMOCIONS
8
Què fan aquests xiquets i xiquetes? On estan? En quina estació de l’any creus que es troben?
Quines activitats has fet aquest estiu? Com et sents quan estàs en la naturalesa?
Per a què t’enduries un mapa a una excursió?
Quins altres instruments t’enduries a una excursió per a no perdre’t?
Comencem
9
Com es representa la Terra?
El globus terraqüi
Representa la Terra sobre una esfera, que és la forma que té.
La Terra és el planeta en què vivim. Per a estudiar-la millor l’hem de representar. Els globus terraqüis i els mapes són representacions del nostre planeta.
1 TEMPS PER A PARLAR. Expliqueu els avantatges i els inconvenients de cada un dels tipus de representació. Per exemple:
Avantatges: el mapa és més pràctic per a endur-se’l de viatge.
ACTIVITATS
1. Mapamundi.
L’equador és una línia imaginària que divideix la Terra en dues meitats: l’hemisferi nord i l’hemisferi sud.
El mapa
Representa la Terra sobre una superfície plana. Un mapa és com si haguérem desenrotllat l’esfera de la Terra i l’haguérem estirada.
pol sud
Els mapes que representen tota la superfície de la Terra s’anomenen planisferis o mapamundis. (1)
pol nord
OCEÀPACÍFIC
OCEÀATLÀNTIC
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC
OCEÀPACÍFIC
OCEÀÍNDIC
OCEÀ GLACIAL ANTÀRTIC
Equador
898545_00_p10_planisferio sico
10
Comencem
Els mapes ofereixen molta informació. Segons la informació que aporten, els mapes es classifiquen en físics, polítics o temàtics.
Villa de Mazo
Tijarafe
Tazacorte
Santa Cruzde La Palma
San Andrésy Sauces
PuntallanaPuntagorda
ElPaso
Garafía
Fuencalientede La Palma
Breña Baja
Barlovento
Breña Alta
Los Llanosde Aridane
O C E ÀATLÀNTIC
644537_U03_p007_h2_político La Palma
LA PALMA
Roque de losMuchachos
2.428 m
Santa Cruzde La Palma
Caldera deTaburiente
Punta de Fuencaliente
Punta de Rabisca
Cumbre Vieja1.945 m
Volcà de Teneguía439 m
OCEÀATLÀNTIC
644537_U03_p07_h1_relieve La Palma
LA PALMA
Barra
ncde
las Angus
tias
Barran c de
los No gales
Mapes físics
Mostren elements de la naturalesa: muntanyes, planes, rius, caps…
Utilitzen colors per a representar les diferents altituds del relleu.
Mapes polítics
Representen entitats polítiques: països, comunitats autònomes, ciutats…
Informen de la seua localització, forma, grandària i fronteres.
Mapes temàtics
Informen, mitjançant colors o símbols, d’un aspecte d’un territori.
Per exemple, l’oratge, la quantitat de població, la vegetació…
1 Observa el mapa i respon en el quadern.
• És un planisferi? Per què ho saps?
• Quin tipus de mapa és: físic, polític o temàtic? Per què?
ACTIVITATS
F R A N Ç A
PO
RTU
GAL
ANDORRA
MA R R O C
898545_00_p11_h04_espana_politico
Mar MediterraniOC
EÀ A
TLÀ
NTI
C
CeutaMelilla
GALÍCIA
PRINCIPATD’ASTÚRIES
CASTELLAI LLEÓ
CASTELLA-LA MANXA
ANDALUSIA
CATALUNYA
EXTREMADURA
ARAGÓ
C. F. DENAVARRA
CANTÀBRIA
PAÍSBASC
LA RIOJA
ILLES BALEARS
REGIÓDE MÚRCIA
COMUNITATVALENCIANA
CANÀRIES
COMUNITATDE MADRID
Mar Cantàbr icN
S
EO
Com són els mapes?
11
Saber orientar-nos
Observar on es troba el Sol
El Sol ix per l’est i es pon per l’oest. Per això, si has d’orientar-te, fes el que segueix:
En els mapes, la rosa dels vents indica els punts cardinals: el nord, el sud, l’est i l’oest. L’orientació consisteix en això: saber on es troben els punts cardinals.
Però si no tenim un mapa i necessitem orientar-nos, hi ha altres maneres de fer-ho.
1 TEMPS PER A PARLAR. Comenta amb els companys i les companyes si coneixies aquests instruments i per a què els has utilitzat.
ACTIVITATS
Si a l’alba estens la mà dreta cap al Sol, estarà apuntant cap a l’est.
El sud et quedarà a l’esquena.
El nord el tindràs davant.
La mà esquerra, estesa, estarà assenyalant l’oest.
Consultar una brúixola o un GPS
La brúixola és un instrument semblant a un rellotge, però en comptes de números té els punts cardinals. L’agulla gira apuntant sempre cap al nord.
El GPS és un sistema que ens indica en quin lloc exacte ens trobem.
N
O S
E
N
S
EO
12
Temps per a parlar
Què fa el xiquet de la fotografia?
Has jugat alguna vegada amb bambolles de sabó? T’agrada? Per què?
Què es necessita per a fer bambolles de sabó? Què passa quan toques una bambolla de sabó? Què hi ha dins d’una bambolla?
Necessitem l’aigua i l’aire
1
SABER FER
Fer un experiment per a explicar la pluja
13
Els éssers vius necessitem l’aire per a respi-rar i també per a altres funcions:
• L’aire permet el vol d’alguns animals i aparells, com els paracaigudes.
• El so viatja a través de l’aire fins a les nos-tres orelles.
• L’oxigen és imprescindible perquè un ma-terial creme.
Com és l’aire?L’aire no té color ni sabor, però té altres propietats:
L’aire és necessariL’aire és una mescla de gasos essencials per a viure. Els més importants són:
Estem envoltats d’aire
Pesa
Un baló pesa més quan està inflat.
Ocupa un lloc
L’aigua només entra en la botella si n’ix l’aire.
No té forma
L’aire adopta la forma del globus.
OBSERVA I DESCOBREIX
• Fixa’t en el baló de baix. Té la mateixa forma inflat i desinflat? Per què?
• Quines formes ha adoptat el globus?
Oxigen. Els éssers vius el necessitem per a respirar.
Nitrogen. És el gas més abundant en l’aire.
Altres gasos:
• Diòxid de carboni. El produeixen els éssers vius quan respiren. Tam-bé es troba en el fum dels cotxes, les fàbri-ques, els incendis…
• Vapor d’aigua. És l’ai-gua en estat gasós.
14
1
1 TEMPS PER A ESCRIURE. Enumera els gasos més importants de l’aire. Escriu una característica de cada un.
2 Què li passa a un ciri encés si el tapem amb un got? Per què?
3 Explica què és l’atmosfera, quines parts té i per què és important.
L’aire és una combinació de gasos. L’atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra.
L’atmosfera envolta la TerraL’atmosfera és una capa de gasos que envolta la Terra. Protegeix el planeta, perquè impedeix que es refrede molt durant la nit i que es calfe massa durant el dia.
En l’atmosfera es distingeixen diverses parts: la troposfera i l’estratosfera.
A la part més pròxima a la superfície terrestre tenen lloc els fenòmens atmosfèrics.
A les parts més altes a penes hi ha oxigen. Ací es troba la capa d’ozó, que ens protegeix dels raigs solars.
troposfera
estratosfera
ACTIVITATS
COMPROVE EL PROGRÉS PERSONAL. Activitat 8 15
La brisa és un vent molt suau.
El vendaval és un vent fort.
L’huracà és un vent molt fort.
Els fenòmens atmosfèrics són successos naturals que tenen lloc en l’atmosfera. Hi ha diferents tipus de fenòmens atmosfèrics:
Els fenòmens atmosfèrics
El vent
És l’aire en moviment. Segons la intensitat que té, n’hi ha diversos tipus:
Les precipitacions
És l’aigua que cau dels núvols. Pot caure en formes diferents:
La pluja és aigua en for-ma de gotes líquides.
La neu és aigua en forma de volves gelades.
El granís és aigua en forma de boletes de gel.
Les tempestats
Tenen descàrre-gues elèctriques, els llamps; una part lluminosa, el llampec, i una altra de sonora, el tro.
L’arc de Sant Martí
Es forma quan la l lum del sol travessa les go-tes de pluja.
16
1
Com es formen els núvols?Els núvols són també un fenomen atmosfèric. Es formen així:
• Quan el Sol calfa, una part de l’aigua dels mars, rius i llacs s’evapora.
• Així, el vapor d’aigua passa a l’aire.
• Quan baixa la temperatura, el vapor es con-densa en gotetes d’aigua que, quan s’unei-xen, formen els núvols.
Hi ha núvols amb mides i formes diferents:
COMPROVE EL PROGRÉS PERSONAL. Activitats 4 i 5
1 Copia l’esquema en el quadern i completa’l.
2 TEMPS PER A PARLAR. Explica com es formen els núvols.
ACTIVITATS
Els núvols grisos i irregulars poden portar pluges.
Els núvols alts com pinzellades blanques no solen provocar pluges.
Els núvols blancs i esponjosos es veuen els dies de temps càlid.
Els fenòmens atmosfèrics són fets naturals que tenen lloc en l’atmosfera. Són, per exemple, el vent, les precipitacions, les tempestats, l’arc de Sant Martí…
… … …
Fenòmens atmosfèrics
… …… …… …
… …
OBSERVA I DESCOBREIX
• Fixa’t en les imatges del vent de la pàgina 16. Bufa en la mateixa direcció en tots els casos?
• Descriu com és l’arc de Sant Martí.
• Observa com està hui el cel. Hi ha núvols? S’assemblen als de les fotografies de més avall?
17
En la naturalesa, l’aigua fa un llarg viatge circular en què canvia d’estat moltes vegades. Aquest viatge és el cicle de l’aigua i té quatre fases: (1)
El cicle de l’aigua
El cicle de l’aigua és el recorregut de l’aigua en la naturalesa, durant el qual va canviant d’estat.
1 L’evaporació
• El Sol calfa l’aigua del mar, dels rius i dels llacs.
• Part de l’aigua líquida s’evapora, és a dir, es converteix en vapor i passa a l’aire.
2 La condensació
• El vapor d’aigua puja, es refreda, es condensa i forma gotetes d’aigua que creen els núvols.
• El vent desplaça els núvols d’un lloc a un altre.
3 La precipitació
• Si les gotetes dels núvols s’ajunten molt i es fan gotes més grans, aquestes pesen més i es formen les precipitacions.
• Cauen a terra en forma de pluja, granís o neu.
4 El retorn
• Una part de l’aigua que cau arriba als rius, que la retornen al mar.
• Una altra part s’escola pels clevills de les roques i forma l’aigua subterrània.
18
1
OBSERVA I DESCOBREIX
• Fixa’t en el dibuix. En quins llocs de la naturalesa es pot evaporar l’aigua?
• On s’acumula l’aigua que cau en forma de neu?
• Com retorna l’aigua de les precipitacions al mar?
• Per a què serveix el pou que es mostra en el dibuix?
1. El cicle de l’aigua en la naturalesa.
1 evaporació
4 retorn
2 condensació
3 precipitació
1 Experimenteu amb el cicle de l’aigua.
• Un dia assolellat, poseu un got amb aigua en una finestra.
• Al cap d’unes quantes hores, observeu què ha passat. Escriviu un text per a explicar-ho.
2 Les fases del cicle de l’aigua es poden succeir en un ordre diferent? Per què?
ACTIVITATS
aigua subterrània
mar
riu
núvols
COMPROVE EL PROGRÉS PERSONAL. Activitat 10 19
1 Explica què són una inundació i una sequera. Escriu a què són degudes i quines conseqüències tenen per als paisatges.
2 TEMPS PER A PARLAR. Busca informació sobre els deserts. Després, debat amb els companys i les companyes sobre les diferències i semblances entre un desert i un paisatge amb sequera.
3 Penseu i escriviu algunes mesures que cregueu que poden servir per a evitar o disminuir els efectes de les sequeres i les inundacions.
TEMPS PER A LLEGIR
Què és el temps extrem?
Les persones ens adonem que el temps atmosfèric modifica el paisatge quan canvia d’una manera brusca. Per exemple, quan plou molt fort en poc de temps i els rius i torrents es desborden perquè la terra no pot absorbir tanta aigua.
A la Comunitat Valenciana pot haver-hi pluges molt fortes a la tardor. Provoquen inundacions i riuades que arrasen camps de cultiu, destrossen cases, vehicles... i poden causar víctimes. (1)
Altres vegades, no plou gens durant setmanes o mesos. Aleshores es diu que hi ha sequera. (2) La sequera provoca el descens del cabal de rius i pantans, i això fa que hi haja dificultats per a regar i proveir d’aigua les cases.
Les inundacions i la sequera són conseqüència del temps atmosfèric extrem: la inundació, per un excés de pluges, i la sequera, per un dèficit de pluges.
1. Inundació.
2. Sequera al pantà d’Amadòrio, a la Vila Joiosa.
24
SABER FER
1 Ompli el bol amb aigua molt calenta, fins a uns cinc centímetres d’altura.
2 Tapa completament el bol amb un tros de film transparent, de manera que quede ferm. Posa-hi damunt els glaçons.
3 Observa què passa i trau-ne conclusions.
• Què ha passat dins del bol? Ha canviat d’estat part de l’aigua? Per què?
• Què ha passat a la part interior del film transparent? Hi ha hagut una evaporació, una condensació o una precipitació de l’aigua? Com creus que ha passat?
4 TEMPS PER A PARLAR. Expliqueu el procés de formació dels núvols i de la pluja a partir de l’experiment que heu fet.
Faig un experiment per a explicar la plujaUn experiment serveix per a intentar explicar alguns fenòmens de la naturalesa.
Objectiu de l’experiment:
Comprovar com tenen lloc l’evaporació, la condensació i la precipitació.
Necessites:
• Un bol gran de vidre. • Film transparent. • Tres glaçons.
1
25
3 Observa el cel i fixa’t en l’oratge que fa hui a la localitat on vius. Descriu com són:
1 ESQUEMA. Copia l’esquema del temps atmosfèric en el quadern i completa’l.
COMPROVE EL PROGRÉS PERSONAL
…
…
…
…
…
…
…
…
…
…
es coneix mitjançant
que mesuraque mesuraque mesura que indica que mesura
El temps atmosfèric
les temperatures les precipitacionsel vent
4 Observa i respon.
• Com es formen els núvols?
• Amb quin tipus de temps s’associen aquests núvols?
A B
2 Copia la taula i completa-la.
Com és el clima? Les temperatures són… Les precipitacions són…
A la muntanya … …
A la costa … …
A l’interior … …
26
5 Escriu en el quadern quin fenomen atmosfèric representa cada imatge i explica en què consisteix.
A CB
6 Calca el mapa de la Comunitat Valenciana en el quadern. Inventa símbols per a representar l’oratge de cada província.
Alacant: pluges i tempestats al llarg del dia. Vent fort. Temperatures entre 12 ºC i 25 ºC.
Castelló: assolellat i clar. Vent fluix. Temperatures entre 10 ºC i 28 ºC.
València: núvols i clars. Vent moderat. Temperatures entre 11 ºC i 26 ºC.
7 Explica per què aquestes persones necessiten conéixer l’oratge que farà els pròxims dies.
agricultora
ciclista
pescador
socorrista
1
RACÓD’ADEMÚS
N
S
EO
CASTELLÓ
VALÈNCIA
ALACANT
MarMediterrani
927256_01_p27_politico_comunidad_valenciana
N
S
EO
27
COMPROVE EL PROGRÉS PERSONAL
9 VALORS. Escriviu una carta dirigida a l’alcalde o a l’alcaldessa de la localitat on viviu. Proposeu-hi mesures per a evitar la contaminació atmosfèrica. Per exemple, plantar més arbres, un dia sense cotxes…
10 TEMPS PER A PARLAR. Descriu el cicle de l’aigua.
11 Lluc, Ignasi, Alba i Paula preparen una excursió, però volen fer diverses activitats. Quin temps atmosfèric recomanaries a cada un perquè puguen practicar aquestes activitats?
• Lluc vol nadar al mar.
• Ignasi s’estima més fer volar milotxes.
• Paula i Alba volen muntar en bici.
8 Escriu per a què serveix l’aire en cada cas.
COM HO HE FET? Respon en el quadern.
Quines paraules noves has aprés?
Sabries explicar per què són importants l’aire i l’aigua per a la vida?
Què podries millorar en el teu treball?
Posa nota al teu treball en aquesta unitat.
CA B
28
