la .humanitat

Principal Palace

«DoHa Rosita la soliera o el lengyaje de lasflores ))j tres actes de Frederic García Lorca

Referlnt-nie, temps enrera, a «Santa Marina», d'Angel Lázaro — unpoeta també molt estimable—, dejajo que l'obra teatr fca d'ésser creada i re-creada — o siguí: escrita iinterpi ■'tada — com ci es Iractésd'una slmfonla, amb un sentit per-ívitament musical.

Naturalr cnt, alxó quan es traclad'una obra digna, u'una obra de qua-litat: no quan es tracta de l'abomi-nable tea.re burgés, burgés en elsentit pcjoratiu del mot, de i'abo-irinable «teatre de públic...» que cada dia inter€s.ia menys el públic.

Avui em tcva ccupar-me d'una aj-tra obra que, .-,tosament. té la mu-sJcalUat. el iitme que jo cree -je-c-issan en tota jb.a de teatre. Ja enproduccions anu-riors — «La zapatera prodigiosa», «Bodas de sangre».«Yerma», Gamia Lorca havia e-mostrat posseir, mes aguditzat queen cap aítre autor espanyol, aquestsentit proíundament, entranyablg-ment musical. Aixó jo us podría dlr— i els que conegmn la mecánica dela música o els que tan sois es com-plauen a escoltar-la m'entendran—que «Goña *tüsíta la soltera o ellenguaje de las flores» és una sonata en tres temps: «andantino can-t&bUe». «scíierzo»; 1910, «adagio».

L'obra está tractada en els seustres actes com elg tres temps d'unasonata i cada uemps, que en l'obraés una época, está perfectament de-limitat: 1835: «andantino cantábile»;1900. «scherzo»; 1910, «adagio».

«Doña Hesita, la soltera o el lenguaje de las Lores» és la tragedia dela cursilería. La cursilería fins arahavla estat tractada unicament pelshumoristes i navia, per tant, esde-vingut motiu d'humor, des de l'cspa-nyol Lluís Tabeada a i'hongarés Je-no Heltai. En «Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores», lacursilería és vk.'.ñ. per un poeta, perl'alt poeta que W ha en Garda Lorca. Aix: la cursilería, en mans delpoeta, esdevé una cosa inefable queUS apaga el somnure deis llavís i usposa un tel de llágrlmes ais ulls. i

En la dccoració del primer acte— 1la del segon és una evocació molt 'reelxida d'aquell temible modernis- |me de comencaments del segle — |Manuel Fontanals ha pmtat unescortlnes plenes ue iJacos, d entrédós, jde plissats. La comédia de GardaLorca, fldel a es tres époques queévoca, és ima comédia piena de ila-903. d'entredós. de plissats. Píxeu-vog: un deis personatges fa un pre-sent a Rosita que consisteix en «anaTorre Eiffel de nácar sobre dos palo-r.'aa que llevan ¿n sus picos ia :uedade la industria »

Aci la curjueria és somríure. Peroquan, en l'acte segon, se'ns apareixla nuseria üisslmiUada per im luxeridjcul de 3'50 ptes., de les tres solterones que reJiroixen la caoira delpas.5eig qui un xic mes d'anment,el somríure esdevé tendre-a i amargor.

He escnt la paraulu tcndresa i nol'he fescrit vanament. Aquest és el

I sentiment que domina l'espectador, en linir la rep.esentació de «DoñaI Rosita la oltera o el lenguaje de Jas^ flores», la tragédia de la cursileríaI espanyola.i Aner . ara. a estudiar up altre aspecto si'aqjesta obra de García Lorca, a estucUaruo d'una manera mas-sa raplda i breu a ia qual ens obligal'cspai reduit de que ciispotem. Máturaimcnt, el de «Dona Rosita la soltera»és un drama d'amor. Peré alxi comen «Yerma» n «Bodas de sangre»i'amor te una vioiéncda magmiica,una escSiíor i upa salabror de sapg.1 és tot ell fo-ca física ■»- fon en¡'orquestra quo es el dláleg, ciarinstriomíals doimm del metall — ep«Doña Rosita la soltera» lamer teperfuma d'euyoran^a i de Uunyaniaque donen a l'ojra un to de reuolii-ment, d'emoclé continguda, un ín-tim to jenor.

En altres mai.s que po fossín Jesdel poe'-a García Lorca l'obra esde-vindrla una cosa ploranera. falsa,en-sucrada, insofnble. amb el temadel promés que se'u va a Ultramar \de la ñola que l'espcx-a anys i anyspot escriure's la mes mfecta, Ja mésinnoble de les oumediea.

Al voltant del drama de «DoñaRosita», la i»bra ñola abandonadaque veu passar t. temps — el tempsque posa cendra en els cabells i enel cor — hi ha altres drames; el dela serventa ..-dei: el de ia vid.ia amotres filis que no poden menjar 1 hande seguir, per convencionalismesd'una rocietat hipócrita, estúpida icruel, fent el sonyor; el de «Don ,Martín», e! lobre pceta í'racassat, •vell i pobre, so-itarl, que. posat a i,.rcfessor, aguanta els escarnís deis ]alumnes .jer- «son los niños de los iricos y como pagan no se les puedec .atigar» i que. a pes:.r de tots ^Isdesenga.i,,s, de totes les amargorS,diu que el tem, 3 que Ji queda .^er\iure Kliay que empirarlo en ia bondad y en ..1 sácrlficio».

Tots aqueste ramí . deis quals ésl'eix el de «Doñ Rosita», ens semblaveure'ls viure dintre d'una vitrina devidres un xic empolsats peí temps.I aixó no resta vlrtut a robra, ansal centran: ü'n dona.

Damunt els personatges de «DoñaRosita la soltera o el lenguaje de las

Lores», pesa un desti funejt: la po-. brésa, l'abancló, ia solitud, e.' des

amor. I eis personatges de «Doñaj Rosita la soltera o él lenguaje de lasflores» es solmeten, sucumbeixc-n alseu destí. Sois ün d'ells reacciona:,1a serventa, plena de coratge. de ler-mesa, de bondat. de gencrcsitat. Laséva diatriba ctntra els rlcs en eltercer acte. quan. el drama esciaía,

, és d'una for(?a extraordinária.Per a acabar, car cal acabar a-

Margarida Xirgu. l'actriu de la aen-sibilitat i la intelllgéncla, que haoDtingut un nou tiiomf amb la in-terpretició de la piolagoiiista de

robra nova de üarcia Lorca.

(Poto. Puíg Perran.) . ,

questa crónica ja massa extensasamb «Doña Rosna la soltera o ellenguaje de las llores», PrederioGarda Lorca ha escrit una obradigna, beiia, honrada, una gran obraplena de tendresa i d'emoció.

La Interpretació i la presentaclómereixen capítol a part.

LLUia OAPDBVILA

LA VANGUARDIADa^ 1 4 iJbo. iaSb R A OOCI r\ M./1.

1 "^TEATROS Y CONCIERTOS

EN EL PRINCIPAL PALACE

«Doña Rosita, la soltera, o el lenguaje de lasflores», tres actos, de Federico García Lorca

LAS fíOSAS y ROSITAS.—iConocéis el lenguaje de las floi-esí Pero, sobre todo: ¿conocéis labreve historia eternamente repetida de la rosamudable'/^ En el término de un solo día nace ymuere, y' cambia sus colores desde el rojo degrana al blanco de muerte. El poeta, por bocade uno de sus personajes, floricultor apasionado,nos cuenta que:

Cuando se abre en la mañanaroja como sangre está.Abierta en et mediodía,es dura como el- coral.

Cuando en las ramas empiezanlos pájaros a cantar

se pona blanca, con blancode una mejilla de sal.-Y cuando toca la noche

blando cuerno de metal

en la raya de ío oscurose comiC7i;ü a deshojar...

Tal es la historia de las rosas; tal la de lasmujeres. Tal la de Rosita, a quien el poeta nosmuestra en su vibrante rojo mañanero, en sudureza coralina del mediodía, en su alba palidez del otoño que avanza... Rosita, que no fuénunca Rosa, porque pasó a ser vieja sin dejarde ser niña; su drama el de la solterona, queencierra siempre, claro, una —piidicamente oculta— historia de amor.Ahora que Rosita es muy vieja —en este año

de 1935 por los setenta andará ya—, cuando losnietos de sus amigas la miran como a un serfrío y pasivo a guien nunca sucedió nada, quenunca tuvo amor ni juventud, el poeta nos vaa resucitar aquella su vieja historia de amor.AMOR EN Í885.—E?, una estampa gentil de toda

una época. Una época todavía graciosa, confisonomía propia, con un acento y un estilo. Rosita abre los ojos a la vida de la ilusión, en unacasa rodeada de rosas, bajo el cuidado de sutío, el floricultor; de su tía, una dama netamente isabeilna; de su ama, que la adora con todoel ímpetu y todo el garbo de su alma vibrante ypopular. Rosita es un capullo prometedor, pintado del más encendido de los rojos, lo mismoque sus mujeires, las Manolas, fragante pincelada lírica que cruza la escena en una inconfundible ráfaga de gracia y juventud... Pero en lavida de Rosita hay algo más que familia amante y araiguítas bullangueras. Hay lo indispensable a todas las Rositas de todos los tiempos:im amor... que en la existencia clara de unaRosita no puede ser otra cosa que un novio.Un primito galán, con pantalón a cuadros yhigotín romá-ntico. Un primlto a quien sus padres llaman desde Tucumán, y que tiene queirse, y que, dejando a Rosita con lágrimas enlos ojos, se despide de ella en quintillas perfectas, sobre un fondo de acompañamiento deguajira...Toda una época, algo fría, tal vez, todavía un

poco preciosista y un mucho romántica, quedaprendida en aire de guajiras al bajarse el telón.

FIN DE SIGLO.—En este acto segundo ha deestar —no es difícil predecirlo— la mayor resonancia del éxito de Doña Rosita... ¿Qué hay degrotesco y de patético en esa fecha del 1900?Es un año que, de sí mismo, no sabe si cierraun siglo o abre otro, que lleva un penoso lastre de achaques de vejez y se obstina en ser

nuevo, modelando sus formas en un superficial y,espantoso soidisaní amodernismoi... Lacasa de Rosita, en los quince años transcurridosdesde que bajó el telón sobre el primer acto, harendido culto a esas nuevas modas, amueblándose según el nuevo gusto... Se han perdido lasúltimas colonias, han echado a correr Jos primeros automóviles: el Progreso (con mayúscula) marcha a veinte kilómetros por hora y laCiencia meto su acida cucharada hasta en losmás inofensivos objetos del hogar... Los señores,dentro de la fúnebre gravedad de la levita, hablan de cosas trascendentales, y las damas sevisten con unos trajes y se cubren con uhossombreros (¡oh. qué sombreros!) muy ridículos.También Rosita se viste a la moda del nove

cientos. Su corazón, en cambio, no se ha movido de donde estaba hace quince años. Sigue esperando al primo ausente, que escribe, eso si, decuando en cuando, pero no regresa. En el ambiente provinciano ha llegado a ser legendarioel ca.so de los amores de Rosita... Otras joven-citas vienen ahora & gozar y a sufrir amor ycelos... Ella, no obstante, cumplida ya la treintena. no siente el vacío de su vida. Por su almano pasa el tiempo... Encajitos, puntlllltas. bordados del ajuar, la han entretenido un día y otrodía... El recuerdo fí.<ilco del ausente empieza a borrársele: ¿es verdad que tenía sobre el labiouna cicatriz? En cambio, hora a hora se aferramás y más al fervor de su ilusión...Este acto es de un grotesco escalofriante. Esa

visita de las cnrsilojins que canjean el huevode la cena por la silla del paseo donde aguardar. cargadas de galas ridiculas, la llegada —cada día más problemática— de un novio quepueda ser marido, mueve los labios a risa y elcorazón a pena. Es. a mT entender, en su aparente sencillez, uno de los máximos aciertos dela obra. Está muy bien, bajo la «"«agedia deRosita, este fondo de coro trágicómici» La genteríe, ríe; a mi me estremece esa risa, frente a losmascarones de las cursis. De ese grotesco patetismo del novecientos, ¿no son ellas la más fielencarnación...?

Todo en este acto es admirable. Forma, fondo,evocación de ambiente, juego de sentimientos.La visita, los recitados al piano, lo cómico y lotriste... Y ©se vals Rosten. V ese casamiento porpoderes que se anuncia desde Tucumán. Elautor, en su evocación, vela de Ironía su ternura, pero no es nunca malo con sus criaturas: se apiada de ellas en todo instante; sonríe,indulgente, ante sus debilidades, y hay, en susonrisa, hondo dolor..-iDONA» ROSITA.—Diez años más. 1911. Otoño

desolado. Rosita se viste todavía de color derosa, y sigue las modas cambiantes, que ahorason las del entravée... Para quienes la quieren(el ama, la tía. ya muy viejas) todavía es la-niña, pero .ella sabe muy bien que la juventud 1se le fué... El primo no volvió nunca; se casó '¡con otra en las Américas, y aun siguió escrl- t'bíéndole a ella algunos años, prolongando el engaño, por temor a la decisión de la ruptura...Pero, ¿de verdad engañaba a Rosita? ¿Creía ellaaún en su amor, en su regreso? ¿No se aferraba, mejor, año tras año a la continuidad de la 'ilusión, al propio fervor, a la propia constancia? (Para mi esta Rosita —donde esté ahora, ya »en la raya de los setenta años— no es una fra- 'casada, pues que llenó su vida de la propia 'lealtad...) Pero ya los hijos de las amigas le |

llaman doña Rosita, y las chicas jóvenes la de- }jan de lado en las conversaciones, y su rostro }se tiñe de la marchita palidez autumnal. La casa ;se deshace en la ruina; fuera sopla el viento ■que la ha de deshojar. iEpílogo sentimental, humano, se me antoja — '

contra lo que el público creerá, sin duda— esteúltimo acto, el mejor de la obra; el que más !a prueba pone su temperamento de autor dra- imático; el qué en el espíritu deja una más fuerte y duradera impresión., , '

De, manera rotunda, se aparta el poeta García Lorca en esta obra del rumbo seguido en suaníerior laior escénica. Ni ia trágica rudeza deBodas de sangre ni la hondura humana y entrañable de Yerma hay que ir a ver en Doña Ra-sHa, toda matiz, toda.delicadeza, toda suavidadde esos rosas y azules tan característicos de laépoca que pinta... En cambio, con esia obraafirma, de modo seguro, su vocación y su camino de autor teatral. Pues que en Bodas de sanare, pues que en YCrma triunfaba, sobre todo,el poeta, y —acaso— en las páginas del libronos hubieran causado estos poemas idéntica Impresión. 'No así Doña Rosita, que tiene su exactoy único marco en. el teatro, sobre las tablas,y en su sentido horizontal —ya que no vertical-ensancha ilimitadamente las posibilidades de este poeta-autor. Obra de fina calidad literaria,su esencia —reitero— es teatral, pudiendo ponerse junto a las mejores producciones del teatroeuropeo actual.

Su intérprete —única, sin duda, para serlo—contribuyó a que el público no perdiera ni lamás leve de esas finas esencias. Margarita Xir-gu vivió las tres fases de esta Doña Rosita coninteligencia y sensibilidad exquisitas. Del rojocapullo del primer acto a la mustia rosa deltercero, vivió y nos hizo vivir toda una existencia de pasión contenida, de renunciamiento, demelancolía... Cuando en el último acto sale alfin a la calle, ya cerrado el crepú.sculo, estamosseguros —tan leve, tan frágil, tan marchita nosparece— de que el viento la va a deshojar.Obra de difícil montaje —tres épocas; tres am

bientes; tres almas—, la dirección de Rivas Che-rif logró milagros de expresión plástica, de conjunto escénico. Seria injusto no nombrar —después do esos intérpretes ajustadísimos, entusiastas, que son Amalia Sánchez Ariño. Eloísa Vigo,Amelia de la Torre, Pedro López Lagar, Alejandro Maximino y Emilia Milán— a esos otros colaboradores más modG.stos, que son Manuel Fon-lanals, en los decorados; Marvel, en los trajes —¡tan deliciosamente expresivos!—: en losmuebles y objetos —joh eso-s objetos novecentis-tas!—, Verrlaguer. El público acogió con raro yjusto entusiasmo a Doña Rosna, ovacionando aIntérpretes y autor.

MARIA LUZ MORALES

aeno ain dar« cuenta de eUo; man^sámente calladamente; en el aislamiento enrufa ■^epc?a'?r;de^rrdo%„%e^reTo1uir?u/Ta^'^^--'^y. aun sin quererlo, acaso sm sospecharlo, por#»iia misma también... _Y cao tan sencillo y tan ^vulear v tan poético a la par; eso tan dramaUco y ¿n sosón al mismo üempo, eso es lo queS autor nos mete dentro del alma en s^ trescuadros, en forma sugestivaforma bella de toda beUeza en fuerza de uo sermAn aue real de todo realismo... ,"^Ni^i^alrase rebuscada; nisarla; ni una escena de relleno en toda la obra...Ni un solo paso de comedia... . ^ -q.Todo lo que en la escena acontece y ^ «ortarcomr^e'^cl es 1cón de la poética y dormida Granada...Feliz felicísima, la evocación del cantar, glosaL ¿ de la caUe de Elvira, donde

'^rs^de sabor zorrillesco en la despedida de los novios, otro acierto ambiental irre-^TdeSüés la melopea del "Lenguaje de las

lT-e?rdeel acto segundo de esta producción,^"ler'rdonde m fueS dramática y emoüva de

qa obra ¿dquiere vuelos de gran^osidad pococomún; donde el drama InUmogar quieto y manso fulgura con desteUos?Ua<rnriin e<í cn 'cl acto tercero.

Aqui la habilidad asombrosa de 1^^-CA para apoyarse en la plástica & ^ au-^enti la Sitensidad del drama psicológico, ad.quiere caracteres francamente

Y tanto y tan felizmente se apoya en estaplástica escénica, que deja apocas veces visto, la parte final fe la comed ̂Uevando al alma del espectador toda la fuerzatoda la intensidad desoladora quebuscadas frases y las más diestras actitudes^no importa que actor serian incapaces de pro-^""cmro está que una obra de esta íofole requiere artistas dotados de una gran dignidadpara ser llevada a escena.

Artistas intérpretes y artistas preparadores.Requiere una obra de esta índole ima direc

ción escénica no sólo cuidadosa, sino mteligen-*^É^quiere una escenografía cuidadísima y do-"^Rcquier^, en fin, ima labor seria, realizada'"TodHSo'sf'ÍStóCravmcBame.U, adnüra-blemcnte en esta ocasión.

y el éxito de la nueva comedia resultó claro,diáfano y absoluto.

Seria injusücia citar nombres para señalardistinciones en la interpretación, pues todos loaartistas, absolutamente todos, plomaron a maravilla la figura que el autor había

Claro está que precisa hacer una excepciónen favor de Margarita Xirgu.

Aunque sólo fuese por aqueUa su frase cumbre: "¡Doña Rosita!... ¡Doña Rosita del úlü-mo acto, cuando guarda en el maletín el paquete de cartas que son como el compendio delmanso y caUado heroismo de toda su vida «emujer; aunque sólo por esta frase.rita dice, suspira en forma inigualable de fuerza. de emoción, de amargura, de asombro, aunque sólo fuese por esa frase, valdría la pena daseñalar a la Xirgu comí? merecedora fe mención especial en este formidable y ajustadíamoy felicisimo conjunto de artistas tan disciplinados, tan capaces de obedecer ccrterisimamen-te loa Íu.struccionea de una sapientísima y cuidadosa dirección.

. - • . ..

inevitable que había de despertar en él tan exquisita nota de arte.

Al caer el telón en cada acto, las ovacione»fueron unánimes y cálidas, y al terminar lamedia estas muestras de agrado alcanzaron ca"racteras apoteósicos.

HO

-O

bo

-C*

\

Vkí

EL Diluvio/: inoi;

■■ ONA

: LOS ESTRENOS

PRINCIPAL. — "Doña Rosita 1® «oj-tora o El lenguaje de toa flores , oeFederico Garda Lorca

Tres meses hace, día más o menos, que de^de estas mtomas columnas tuvimos que ocupar-nos de esU poeta granadino, metido a comedió-Tafl Barcelona. ^de "Yerma". ^ rw t

CAKffcli CUqu. son los meiores, dibuios dos «pQt sat

hfmSrdrrdlr algo más: Garda Lo.cJ^en su nueva comedia "Doña Rosita la solt^rí* ha logrado una pieza teatral que, s-tro modesto juicio, es senGülamente perfecta.lS ¿perezas inútiles, contraproducentes

que entonces hubimos de señalar; los excesivosTv^eos poéticos que en aquella ocamónnaban la potencia dramática de la obra yal trLte con su fuerza realisU t^ bienniantada en algunos cuadros, todo ello ha desaparecido en esta ocasión, y nos quedaXr^td ^alislmá perfcctísimadramática en todo su esplendor, en toda su beUeza en toda su anonadante fuerza f"5®^tiva.' Estincs en presencia de una producción ra-

"clf o'ílglnaMad rebuscada y t™-qufsuík. sino natural, realista, impresionante^ -ííenXdÍós nos presenta ^^^joJ^dicho"fon«>Q de la vida de Doña Rosita, mejor mono.ÍS trl f^es a través de las cuales la 30v«Rosita, sin dejar de ser soltera, Uega a ser Do-

La Veu de Catalu

Data.

nya

BARCELONA

Apat ofert per Mar-garida Xirgu ais crí-

tics teatrals

Al restam-ant Miramai* tmguéllocjíahir a la tarda, aquest obse-qui, organitzat per la illuscre ac-trlu, per tal de oelebi'ar la bonaacollida que ha tingut la seva ao-tuació a Barcelona i el triomí del'autor de «Bodas de sangre», «Yoít-ma» i. darrerament, «Doña Rositala soltera o el lenguaje de. las flores». En aquesta festa acabaren deconfrateniitzar els crítics teatralsde Madrid i els de casa nostra. Enabséncia forcada del president derAssoclació de Crítics de Barcelona, senyor Bernat i Dui'an, donáles grácies, a Maj^garida Xirgu. elsenyor Josep M. de Sagarra, alqual el senyor Pahissa, vice-prest-dent de l'esmentada entitat, en unamots senzills i cordials delegáiaquelxa tasca que ell, En Pahissa,no es vela amb cor de dur a ter-me, a causa de considei-ar-se mo-destament un mal orador. En Sagarra regraciá en tei-mes cállds Vob-sequi a Margarida Xirgu, que heestat sempre l'actriu catalana ar-reu on ha triomíat, siguí a Europa. siguí a América. Agi-ai a García Loma ratenció que ha tln^td'oferir-nos les primicies del sennou poema, i tingué, a més, porraules d'efuslva cordlalitat pelacompanys madiilenys. A. continuarció parlá, en representació d'a-quests. el senyor Espina, el qualpondei'á la tasca modemitzadoraque porten a terme els joves dra-maturgs com l'esmentat GardaLorca i Alejandro Casona, en col-laboració amb la Xirgu. Involucrafinalment l'art d'avangada amb lapolítica també d'avancada, al nos-tre entendre. amb oerta inoportu-nltat. A l'últim el senyor RivaaOherif digué que en tomar d'A-méii'ica. la companyia de Margarida Xirgu. que ell dirigcix. es pro-posaven de fer teatre catalá a Catalunya. Els tres senyors esmentatsforen aplandits amb entusiasme.L'épat va ésser molt ben servil,

1 entre els comensals regná. la jola1 la coidialital del cas.

LA NOCHE1 /I DES. ](\%

Data

Cvs

BARCELONA

En homenaie a Isaac Altiéniz

ha sido colo-jcada sobre sul

tumba una es-ft'

cultura de Flol

rancio Cuairari

Este mediodía eo han «unido en | Con prolundo «cogimienlo te e%el Cementerio Nuevo, Margarita el admirable poemaXirgo. Isabel üarcfa Lorca, Tei«8aCabarrús de MarthaU, 'Federico García Íx)rca, Cipriano Kivas Cbcrif,i

cía Lorca dejó, entre las floresbre la tumba de Albeniz. ir.El genial autor de «Iberias, ha-j

Federico Elizaldc. Frank Marshall. brd podido hallar por fin, en'Wael Moragas, José Arnall, Miguel j homenaje tributado por unos art^Vtín Francisco Planas Doria (en | tas que s.neeramenteLrepresentac ón del Círculo Artísti-i comprenden y aman su obra, el ecoío) Floiencio Guarían (en repre- ; más puro que su música tan uni^sentación del Circol Artistic de versal y tan densa de aromas recóp,iSant Lluc), Antonio Torrella. Hober- | d.tos podría suscitar.\o Vasconcel y nuestro compañero Asistieron tambi.n a este acto «1|jXu's Góngora para rendir un heme- ] arquitecto municipal señor Domln^Wie al gran compositor Isaac Al- t go. el jefe del Negociado de Cemeo-béniz. .sobre cuya tumba ha sido co- ; terios señor Martorell y el admt:locada pór iniciativa de este grupo ! nistrador señor SalvatcUa, que hwde selección, una bella estatua ta-1 dado amablemente todas las facifeliada sobro piedra, por el escultor dades posibles para la colocación .4^Florencio Guarían, representrndo un la escultura de Cuaríen.rostro de mujer que emerge del blo-[ •que pétreo, sobre una cabeza de: ,león En uno de loa planos laterale^de la estatua está grabada esta insfecripc'ón: «El sábado, 14 de diciemílbro de 15135, visitaron tu sepulcr<^2|amigo Isaac Albenls, loa que te aman-y velarán tu gloria bastu que esténconi g03, Y en el plano frontal, bajoel exquisito y vivamente racial roa-tro femenino están grabados estos,nombios; Margarita Xírgu, TeresaCabarrés le Mcrshall, Federico García Lorca, Cipriano Rivas Cherif,Jaime Pshissa, Frank Marshall, Rafael Moragas, Luis Gdngora, JoséAmail, M'guel Ortin, Francisco de A.Planas Dória, Círculo Artístico, An»:

tónio Torteila, Roberto VasconceL»El acto, de una simplicidad emo

cionante y de una sinceridad auténtica, consistió en la ofrenda de flores hecha por Margarita Xlrgu, lea-;hel García Lorca y Teresa Cabarrfisde Marshall y en la ofrenda de Poesía, condensada en este bellísimo so-

:neto que, escrito para este home-(naje, leyó Federico García Lorca;

EPIfAFlO A ISAAC ALBENIZ

^ EbIo piedra que vemos íevuntada

Uobre hierbas de muerte y barra oscuro,guardo lira de aombra, aol maduro,ílima de canto sola y derramada.

^aade la aul de Cádiz a Granadaaqus erige en agua su perpetuo muro, !

l'isn caballo onduluz de acento duroUu sombra gime por la luz dorada.

IjOK dulce muerto de pequeña manol !Oh música y bondad entretejtdal |Oh pupila de azor, corazón sanol

duerme cielo rin fin, nieve tendida,

lueha invierno da hwnbrs, grts verano

iDuárme en olvido de tu vieja vida)

f ARGOSDELAPREMSAt. OF,CINES D.EX™,lun« DB PBNiS.Í' ̂ ̂JAüME MAHILL 1 FORNS

FONTANEUA, a,3..,7r^,eELONA - Te,. ,5s,r

Dafa

icl Gráfico1 ,4 DES. 1935

7 Í!

Margarita Xir^ y Lópí» Lagar, en tina escena del primer acto denuXlra de^cLia'^Lorca "Dofia Rosita lalas flores", estrenada en el Principal Palace. — (Fot. Pérez de Rozas)

kW

■\

El Día GráficoBARCELONA

i

Banquete a los críticos teatrales • deMadrid que asistieron al estreno de la

-última obra de Gar-

cia Lorca en el Prin

cipal Palace. - (Fot.

Merletti)

|S LA RAMBLAData. DES. 1935 BARCELONA

"A.

-£>

V»

Principal PalaceDoña Rosita la soliera

o el lenguaje de las floresSi Federico García Lorca sap tro*

bar els accents profxmds de la tra-gédla, quan ell vol és també un poeta íntim i delicat. Per ais que el co-neixen, per. ais que. saben el íervor.la passió amb qué veu i parla de lesánimes simples, no els haurá. sorprésaquesta deliciosa i emotiva farsa queson els dos-primers actes de "Doñaflosita la" soltera o el lenguaje de lasflores". ' •

"Doña Rosita" és un personatgeper a temptar un poeta. Una donaque espera durant trenta anys elpromés que no toma. L'espera ofe-gant dintre seu les inquietuds, i il-lusionant-se amb les cártes de l'es-timat, i veient de mica en mica comse 11 marceix la joveutut i com lesaltres dones realltzen llurs .somnisd'amor", mentre ella no és sinó unafantasma presonera d'una passió im-possible...

Per a fer més oolpidora aquestatragédia íntima de la solterona, García Iiorca ha coUocat el seu personatge a les darreries del segle pas-sat i ais inicis del nostre, quanaqueste drames del cor agafavenunes proporcions i usaven unes pa-raules que no són Ies que correspo-nen ais dies nets i pelats que vivim.Així, ensemS, "Doña Rosita la soltera", guanyava unes qualitats espec-taculars que la malicia escénica deGarcia Lorca sap afegir a totes'lesseves obres teatrals.

En arribar al tercer acte, en aca-rar-se amb el molí de l'os del drama, quan "Doña Rosita" sap Ja '■•ueel promés no tomsu'á, sembla quel'autor hagi volgut prescindir de la

suggestió d'época que acompanyavaels dos primers actes de la comédla.L'estructura dramática és molt méssóbria, més descamada. Peró aixó,que literáriament honora GarcíaLorca, el perjudica de cara al públic,que veu truncada aquella amablesuccessió d'estampes que fins ales-hores haiáa estat la, comédla.

"Doña Rosita la soltera" está escrita en la prosa forta i intencionada que empra al teatre l'autor de"Yerma". Quan convé, peró, el lii-ls-me agafa les formes del vers, algu-nes d'elles del més piar i evocadorestil romántic.

¿Caldrá dlr que "Doña Rosita lasoltera o el lenguaje de las flores"ha trobat en la companjda de Mar-garida Xirgu una interpretació admirable? I en' dlr Interpretació, noens referiin pas solament a la quehi donen els actors, sinó a la interpretació total, la que agrupa totsels elementa de l'espectacle i que ésrúnica interpretació digna d'aquestnom. Cipriano Rivas Cherif s'haacreditat una vegada més de director expertissim. Ha sabut animar ad-mlrablement les figures en uns es-cenaris magnífics de Manuel Ponta-nals.

Margarlda Xirgu presta a "13oñaRosita" la seva sensibilitat i la ser-veix amb tota la grácia i tota la ma-Jestat de la seva figura. Al costatd'ella caldria esmentar tots els ñorasdel repartiment. Per la importánciaprimoñlial que tenen llurs p.apers,escrivlm els noms d'Amália SánchezAriño, d'Eloísa de Vigo, d'AlejandroMaximino i de Pedro López Lagar.

A. A.

. ■ L' IN S T A N TData ^ ̂ BARCELONA

LA DARRERA OBRA DE GARCIA LÜRCA

"Doña Rosita la soltera

o el lenguaje de las flores"al Principal

Una oportuna Indisposició ens íiaobUgat aquesta vegada a ajomarla ressenya crítica de la darreraobra de García Lorcaíin? una dataque ja ens allunya de l'escalf del'estrena i de tots els motdus d'ln-toxicació a qué el crític ünparcialístá exposat en paipai a frec de

en/ervorits de

■ congrega. Sol,f-rittc hi va

de rigorós incbgnlt 1 li és, í&cil ju-dícar per si el que en ocasió d'unaexpectant «primera» está en perill,mal que es resisteixi, de judicarpels altres.Diem oportmia, i ens hauria de

doldre, perqué ens proporciona ga-rantles de justesa. i.ádhuc, afinan:més, d'honestedat. Mal com aquesta vegada ens hem plantat tanfredament i desapassionadamentdavant d'una obra. El que ja ésmés difícil d'aconseguir és la justesa recíproca d'expressió que re-clament les quartilles per dilucidardavant de. -eotor —i davanL deis

amlcs que la nostra ploma es veu-rá obligada a esmentar en aquestacrónica — tot el que a nosaltres enssembla ciar i palés referent a ladarrei'a producció dramática delpoeta granadí.«Doña Rosita la soltera», despu

llada del foc de l'estrena. despullada de tot els que no U és subs-tancdal, és a dir, de tots els ingre-dients de muntatge i de plásticaposterior, reduida al Uibre que Lotea escrlví, ens sembla una simplefacécia Uteráría; i en el que no hiha de faceclós, un simple joiell U-nc estimaV'iR sempre pci que no téde teatral.Encara que els comentaris de

pre-estrena no ens haguessin fetsaber l'intent de Lotea, aquest in-tent es palesa al tercer acte de«Doña Rosita». Lorca ha volguttractar un drama amb plnzells delíric. Ens del haver de dir que noha reeixit; no obstant, és així, Labellesa exterior deis personatges,palesada en versos i actitrids, elsallunya indeflnidament de llur des.ti. Un cuite equlvocat a tot llurpintoresc, distregué l'autor de con-figurar-los tal com havia previst.I el dlstragué just en el momentque ja estlmava massa el dramaper a baratar-lo per una caricatura. Així resulta que Lorca en llocde resoldre el dilema, en lloc dedecidir-se a adoptar una posiciót¿ita rectlflcar-se continuament ententa ractificar-se continuament enles dues posicdons; i d'aquesta in-declsló en surt una obra descríen-

I tadora, que batalla de cap a capper defiuir-se, o que deixa l'espec-tador atónit oom si davant d'ellfes passegés una mena de bellisslm■monstre amfibi, alguna cosa sem-blant a un cérvol de banyes flo-rides on es barregés inadequada-

'ment l'eleinent líric i el dramátic.Tota l'elemental equivocació de

Lorca. causant de l'esgarriament,rau en la satisfaccló prévla que el'poeta ha sentit d'ell mateix com a(poeta. Perqué si és veritat que no-smés el poeta porta forga dramá-itica, també al poeta pot fallar-liI aquesta facultat. I li falla quanIdesarrela l'element poétic de l'ele-;ment dramátic. Quan no fa de l'element poétic, de ringredient lite-rari, si voleu, una part junyida ala cam deis personatges. Perquéen «Doña Rosita» la paraula poé

tica no surt. d'ells amb la calitatde la molsa arrapada al drama iais personatges sinó que es matériaintercanviable, com ho seiia el da.vell de les solapes. El lirisme de«Doña Rosita» dóna la sensació decosa a part, que llisca al marga derobra, per a l'expressió del qúalels personatges semblen avanQarrseal .pmsceni. mentre el drama dedebó va — o hauria d'anar — llis-cant dins. La satisfaoció previad'ell mateix com a poeta, ha fetfallar Lorca no com a poeta, sinócom a dramaturg. Lorca, aquestavegada desorientat, ens ha servitcom a essencial del drama el quesempre ha estat accidental. Enlloc del que li demanávem ens haservit el que, en tot cas, li hauríemagrait de més a més.

L'época — o les époques — de«Doña Rosita» hau perjudical «1dramaturg. D'aquesta época, comde totes, només pot eixir-ne el dra.ma quan el dramaturg s'hi identifica, quan la tracta com a cosaprópia. Per contra, Lorca per tractar el noucents no s'ha mogut del1935; i de la ironía posada en joca causa de la ímmovibilitat deldramaturg n'ha nascut la paródia,en Uoc de neixer-ne el drama; detai manera que, quan al terceracte han calgut a l'autor uns personatges per a fer-hi jugar el drama, s'to. trobat a les mans unsninots ais quals no era a temps dedonar vida.

«Doña Rosita» és una absénciatotal Ü'obra; a canvl d'aquesta,se'ns serveixen subterfugis bri-llants. ara Uterarls, després plctó-rics, do l'época; d'una banda anéc-dotes explicades, descripcions deregáis, descripcions del sentimen-talisme noucentista. De l'altra,anécdotes jugades per ells, com lareunió d'onomástica, magnífica-ment graciosa si no jugués en l'o-bra altre paper que aquest, i si esreduís a r«sketch» que, en defim-tlva, hav.rla d'ésser. Bells subterfu-gis que indten a demanar continuament on pot haver-se amagati'obra, sense obtenir resposta. Lorca arriba a posar en entredit elseu prestágl d'autor dramátic quan,acarat per primera vegada ambun tema que no es duia per ellmateix I'obra dramática, es veuprecísat a salvar-se arrapant a lafusta que mal no li falla: la sevapoesia.

Ningú desitjava més que nosaltresésser acarats a «Doña Rosita» coma ima obra mestra. Ningú més de-cebut, ara, que nosaltres. I ningúamb més sinceritat que nosaltresper a expressar el nostre desencís."IVDt el que Lorca ens dóna de been aquesta obra ho tenia guanyatde temps. El seu prestlgi de granpoeta no se'n ressent, tot el .con-trari. La literatura • de «Doña Rosita» és una mostra de les dots degran lirio del poeta granadí.

La gentllesa i la senzillesa deMargarida Xirgu, al servei d'unpersonatge slmplement delicat, haservit per a perfumar graciosa-ment l'escena i per a tenyir-la d'unaire inconfusible d'art bell. Ellafa florlr de matisos el seu paper,dóna a «Doña Rosita», una epider-mis adequada. No hi ha, peró, en ■

I'obra, personatges on poder recol-zar-se, al no,, més avíat, pretextíwde recitació. Els únics que se'n salven són, potser, els de l'«ama»que ' Amalia Sánchez Ariño jugaamb una justesa realista digna detot elc^l, i el del «botánlc». enel qual Maximino reflecteix les se-ves dots de gran maleabilitat escénica. Els restants no e.vigeixenpas altra cosa que dignes veas idiccíons delicades 1 expressives pera donar tot el relleu que els frag-ments lírics de Tobra reclamen. Enells han excelfit fes tres «manólas»i les tres «ninas cursis».

López Lagar, en un paper bre-vlssim, llanca com una espumaI'aguda ironía amb qué sap veureel tlpus. Tots els altres intérpretsmereixen ésser cítate ací. Ens re-llevem de la tasca, car tots mereixen l'elogi sense reserves.

El que cal assenyalar com a ve-ritable prodigi és l'admirable muntatge de robra i la intelligentíssimadireccáó escénica, grácles a la qual«Doña Rosita» adquirelx volum iens ha estat pctósible aplaudir enella una de les cristalitzacions mesintelUgents del teatre castellá mo-dern.

Ignasl AGUSTl

r

((Doflft Besito U soiier^»- — Manetes)

1 a h 11 m fin li a fPRINCIPAL PALACE

Interpretació, direcció i «mise en soene»de «Doña Rosita la soltera o el lenguaje

de las flores»liA INTERPRETACIO

La interpretad^ —interpretació enel més ampli sentlt del mot— quela companyia de Margarida Xlrgudóua a «Doña Rosita la soltera o ellenguaje de la: flores», del poetaGarda, és veritablement digna. Alxópassa no tan. sois amb l'obra delpoeta de Granada, sinó amb totesles obres que interpreta.Margarida Xirgu i Rivas Cherlí

—al qual mai no cal deixar de banda— tenen un sentlt de responsaol-litat, únic avul en el teatre espa-nyol.I aquest sentlt de responsabllitat

es tradueix en perfeccló, en bellesa.La majoria de les obres que ha es-trenat Margarida Xirgu, per no dirtotes, a pesar deL seus mérits per-drien forga i relleu i esdevendrienuna cosa grisa l Uastimosa Interpre-tades per altres companyies.Carme Montorlol, en l'homenatge

ISABEL GiiSBERT

jove actriu de la Companyia de Mar>garida Xirgu, que interpreta amboncert una de íes Manóles de «Do

ña Rosita la soltera o el lenguajede las flores», de Garda torca

(Foto. Puig-Parran)

popular celebrat fa poc a roiympia,parlava de la veu de Margarida Xirgu, 1 déla que 11 evocava les remorsmés purés; la d'im cant d'ocell, lad'una íont. Tenia raó Carme Mon-toríol: la gran actrlu que és Margarida Xirgu ho és, sobretot, per laveu. Una veu rica en iníiexions i

niatlsos, que té tots els registres;una veu musical per esséncia 1 po-téncia, que va del do al do, recorrenttota l'escala. Es per a alxó que eltreball dignissim d'aquesta actrius'adiu, s'ajusta perfectament a lesobres que interpreta, plenes de dig-nitat. La veu de Margarida Xirguéá una veu quo ía l'efecte que uomés pot expressar sentiments i ideesde bellesa, de noblesa. I tota ellaéc veu. paraul. viva: els uUs, lesmans —d'una expressió meravello-sa— el gest, el eos.En «Doña Rosita la soltera o ti

lenguaje de los flores», per aquestagran forca d'expressió que hi ha enMargarida Xirgu —una de Ies tres0 quatre primeres actrius d'Europadignes—, la veiem riure i marcir-se1 esfullar-se com una flor. Tan soisper aquesta interpretació magníficade debo valdría pena de veure labella tragédia de García Lorca. .Una altra actriu. Un altre nom,

que hem de recordar bé: AmallaSánchez Ariño. Amália Sánchez Ali

ño .és una .admirable dama de ca

rácter, Aquest' treball —el de la característica— pot caure fácilment enla pallassada, en la caricatura mésbarroera. Aixó ho evita Amália Sán

chez Ariño amb InteHigéncia i ambsensibüítat.,L'«ama» de «Doña Ro-sita la solte

ra» és un tipus que una altra actrlumenys inteHigent hauria convertiten un Camestoltes lamentable. Amá

lia Sánchez Ariño sap fer-ne —comvolgué el poeta— un personatge .;ecam i cssos, en el qual s'amalgamenla comicitát i la tendresa, que crida, que avalota... peró que sap trc-bar accent d'una emoció que arribaal patétic. Avul com avul, si nosal-tres tinguésslm. autoritat, donaríema Amália Sánchez Ariño. segura defer justicia, el títol de Primera Dama de Carácter del Teatre Espaiiyol.A Alexandre Maximino, actor de

moltes possibilitats i de molts recursos —quan peca, peca per excés—cal lloar-lo per Ir. sobrietat, peí tomenor que ha sabut donar al tipusque Interpreta; aquell pobre botánic,ombra grisa que no exerceix cap m-flué.iiciá' en la llar, que uo té altrapersonalitat que li. que li donen lesfiois.Molt just, donant al personatge

l'afectació d'una estrampa de l'épo-ca —ens recordava els dibuixos dTJu-sebi Planas— Tactor López Lagaren la seva breu íntervenció.

Albert Contraías, que és un actorde márit positiu, féu una deliciosacaricatura d'un catedrátic pedant icursi.

Molt sobri, i maldant per no extremar la nota —i aconseguint-ho—Josep Cañizares, en el professor tn-válld de Túltim acte, un deis tipusmés reeixits de Tobra 1 un deis més

nobles i humans de la oramao»conteraporénia.Amélia de la Torre, jove actriu

de talent —bé ho palesá en «Yerma»i en «Bodas de sangre»— ens sembla que accentuava un xic massala caricatura. La pobra senyoretaque s'avergonyeix de la seva jjobre-sa, la pobra cursi que no raenja pera pcfder dur barret i pagar la cadiradel passeig, més que riure fa pena.La seva interpretació ens semblá,una nota massa aguda en la sonataen to menor que és «Doña RositaU solterona o el lenguaje de las flores». . -.

La senyora Milán creiem que enexplicar Ies miséries de la sevallar —de la lia. del personatge queinterpreta en Tobra^ és ciar, hohauria de fer d'una manera méssenzilla, més simple, Les pai'aulesque en boca d'ellr. posa el poeta jatenen en si prou tendresa, prou e-moció, perqué puguin prescindir del«latiguillo», encara que el iaüguiliosiguí usat tan discretament com hofa la senyora Milán.Molt bé, en seus papers secun-

daris, Isabel Gisbert, Isabel Pradas,Eloísa Cañizares, Antonia Calderón,Joana Lamoneda i Teresa Pradas.La senyora Vigo molt digna, molt

justa, sobretot en el tercer acte.

LA DIRECCIO

En els més infims detalla —d'ln-

terpretacló, de presentació— horaobserva la má d'un director excel-

lent. No hi ha un vestít.'un moble,un decorat, um. pausa, que fallía.No hi ha un actor que no estigul enel seu lloc. Cebriá Rivas Cherif és

aquest' exceUent director únic. Eqel teatre castellá no nlii ha cap queTiguali, En el catalá tampoc. Tempeenrera ea teniem un: Adriá Goal,que no ha estat superat.

LA PRESENTACIO

Llagos, cortines, —cortines ambcanesú, amb plisats—, bibelots horribles, horribles «reconeres»: tot elcrom abominable de la cursUeria de

Tépoca evocat d'una manera espléndida per Tescenógraf Manuel Ponta-nals i peí director Rivas Chéríf."El crom peró, es redimeix en Túl

tim acte, que records la poesia dtísilenci del poeta belga Maeterllnck.sense mobles Tescena i amb aguellesfinestres altes —altes per a aclofarmés les figures de les tres donesven^udes per la vidíK-, sense lesquals hi ha la tardor i el fred i elvent de la tardor que esfuDa ira roses i entra en la casa abandonada.

LLXnS CAPDEVILA

Principal Palace: «Doña Rosita la soltera o el lenguaje de les flores», tres actes, de (Federico Garcia Lorca

Aquesta vegada, Garda Lorca ha ÍU"git de les escabrositats d'obres anterlorsi pna ha donat una comédia dramática,de xnoments psícológlcs tan ñns, '"an ín-tims. que ens demostren la seva sensibi-lítat poética 1 un inteiis temperament. dedramaturg. Tota l'obra segueix una Uniarecta i suau, sense escarafalla. El dramapunyent de la noia enamorada 5 abjn»donada després. El drama íntím d'unafamilia menestral que veu extinglr-se. lallar, que va esdevenint una cosa fredaenmig de planys i de Uágrimes. No hi ha

i cap problema transcendental, cap sltua-1 ció de violéncia, cap estridéncia. NomésI el drama íntim de la ñola que es consu-^ meix en resperan?a d'un amor falUt. Encerts moments, és un poema d'imatges.gairebé d'ombrtó, d'una cosa que ha es»tat. d'una iUusió que va fonent-se de

. mica en mica en el decurs deis anys, quevan canviant la vida de tot, menys d'unvan canvia-lio J.a vm» wx, —

punyent dramatisme. Figures de tragi?-dia espiritual. Gairebé ningú no parlaEl silenci és més eloqüent que el que po-guessln dir els personatges. Aquell ca-tedrátic que va amb una cros^a, la criada que s'esforga per entaular ima polc-imica que els records 1 les Uágrimes ataren, la senyora que ha vist com tot s'on-derrocava, com el seu marit, enamoratde les flors, traspassava, com el neix»ts'ha casat a l'altra banda del mar, serse complir la promesa jurada, «Rositi»,que ha perdut tota mena d'esperanga.uns camálics que s'enduen els darrersmobles, la veina que s'ofereix a socórrerla delxalla. famlUar. el vent que ho gelatot, I'atmosfera" i l'ánlma; aquell petarde la porta de l'hivemacle que el -'entfa anar per ací per allá fent presontles roses l el marit desaparegut que entenia cura...

Aquest acte, gairebé sense paraules, aOVI/C,

Ariño), encertadíssims "de pintura i deconcepció. Margarida Xirgu posa unagran delicadesa en el seu paper, i se'nsmostrá tothora la gran actriu que és. Laresta de la Ck>mpanyia, com hem dit,molt bé.

El públic, cal reconéixer que molt benpredisposat a favor de l'autor, aplaudíaprofltant totes les ocasions. En alguna,l'aplaudlment Iniciat no reeixíLa presentació, amb decoráis a to amb

l'época i ambíent que representaven.Pinalment, hem de dir que tot i l'é.xit

aconseguit en l'estrena, no és una obrade públic com altres, puix que aquest nosempre percep la intenció de l'autor, nientra de! tot al dramatisme íntim queInforma alguna personatges. L'éxit, detotes maneres, fou innegable.

PERE VIN70LES

penediment que és com un rosee que va base d'imatges que s'eseorren a través def les parets de la cambra nuaurgant el cor d'aquclla donzella, que vadefalllnt fins arribtr al desengany deft-nitiu, esgotada l'esperanca de veuxe sa-tisfet aquell amor jxirat a la vigilia d'unllarg viatge del qual ell no tomará. Heu-vos ací l'eix de la comédia, tota la magnitud del drama.

García Lorca ha sabut ambientar; robra d'una manera encertada. El primwacte, d'un colorit magníflc, no és mésque la presentació del conjunt. L'idlUJromantic de sempre. El galant etem quejura un amor que s'anirá esvaint. La lírica de totes les époques ha cantataquesta amors. El «don Joan» que enamora i oblida. La noia que espera endeba-des. Res, dones, de nou. Pero el méritd'aquest primer acte, més que en la comedia mateixa, rau .en la presentació.L'época que retrata li proporciona ui\quadre de tons vius. La indumentária iles coloraines supleixen el que no pot donar el que s'esdevé. L'escena de les lua-tre noies que van sol^ a I'Alhambra deGranada, del 88, ciutat on l'autor sitaal'acció, amarada de picardía, d'insinua-cions, val per tot l'acte.El segon, amb l'escena de les noles ca-

sadores, resulta millor que el pnmer. Elsversos de les noles glossant el llenguatgede les flors amb una oerta voluptuositat.és de les «osea oaraeterlstlquee del íoeta,Els versos supleixen avantatjosarñent unaacoló xm xio pesada, lenta; peri, catnel primer, té «a eolorit qie H dór» viva-citat 1 una vistositat extraordlnártá.

, I, si en aquests dos actes encara hl ha1 alegría i Uum i color, el tercer és d'un

, d'evocacióde records i d'ombres grises d'un passatalegre i Uampant, és depriment perquél'autor es complau a presentar nomésunes poques ánimes torturades. La concepció 1 la manera teatral com está re»Bolt, aconsegueixen donar una visió fln?ld'aquells amors, amarada d'un patetismopoétic amb el qual Garda Lorca demos-tra un coneixement agut deis trucs es-cénlcs. '

Aquesta obra, considerada en conjunt, lno és res de l'altre món. D'un tema pueril, peró, 86 n'ha tret el máxim de partlt,la qual cosa no s'hauria aconseguit senseun estudi docum^tat de l'ambient nisense recórrer al trenatge escenic neces-sari, ni sense la tra?a de l'autor. Lite-ráriamént. hl ha fragmenta, escenes ci-tades del primer i segon actes. que tenenuna auténtica valor poética. La resta, nodeixa d'ésser, en aquest áspecte, ima cosacoprent. Ja hem dit que moltes s'tuacionsse salven per l'esceno/raia I la manerade distribuir i fer evolucionar els personatges.

En l'aspecte moral, només hi trobemuns mots de la' criada dits en les -prime-res esbenes, i caldria fer algunes reserves en la glossa del llenguatge de lesflors: Peí rostant. Garda Lorea 3» sabutésisT respeetués i na s'ha aomplagut. «omaltres vegadas, a dir aosas griixude» 1pintar sUuaclons feridores. Ens plau defer-ha oonstar.La Interpretaclé, ünaiíllerable. Els des

personatges de més relleu, «Doña Rosita»(Margarida Xireu) i la criada fsftnwro