TRIBUNA D’ARQUEOLOGIA

2013 – 2014

6 de novembre

Presentació del cicle de conferències Tribunad’Arqueologia 2013-2014 a càrrec de Josep ManuelRueda, Subdirector general del Patrimoni Arquitectònic,Arqueològic i Paleontològic

El quarter nord de la vila fortificadade Sabadell i el barri artesà del Raval.Intervencions 2011-2013

Les intervencions arqueològiques fetes al carrer SantJoan, 12, a la Via Massagué, 16-22, al carrer Raval deDins, 21-27, i al carrer Les Valls, 11, han permèslocalitzar trams de la muralla dels segles XIV i XV,corresponents al tancament nord de la vila fortificadabaixmedieval i a l’emmurallament del barri del Raval.S’han excavat habitatges i casals medievals situatsintramurs i dins l’àmbit del raval. Per altra banda, s’hanexcavat diversos tallers i obradors de vidre i de terrissadels segles XVI i XVII-XVIII, als límits del perímetreemmurallat, que configuren una àrea artesana en elbarri del Raval.

Conferenciants: Jordi Roig, Joan M. Coll,Josep A. Molina i Isabel VillaresModerador: Ramon Ten

20 de novembre

La vil·la del Pla de l'Horta i el suburbium deGerunda

Les excavacions que s’estan desenvolupant des del'any 2008 al barri del Pla de l'Horta (Sarrià de Ter,Gironès) han permès documentar, encara de formaparcial, una gran vil·la del suburbium de Gerunda,situada a poc més de quatre quilòmetres del nucli urbà.La vil·la constitueix actualment una valuosa fontd'informació per reconstruir la història, no solamentdel suburbi, sinó també de la mateixa evolucióde la ciutat de Gerunda. La vil·la original, demitjan segle I aC presentava l'estructurad'una casa d'atri, amb tot un seguitde reformes que potencien elselements sumptuaris del'edifici. La vil·la perviu fins alsegle V dC, amb una reocupacióde l'espai almenys fins a èpocavisigoda. Les darreres excavacions hanpermès, a més, començar a obtenir dadesde la vessant industrial de la vil·la amb la

descoberta de dues grans premses i diversos espaisindustrials, en funcionament fins a època baiximperial.

Conferenciant: Lluís PalahíModerador: Pere Castanyer

4 de desembre

Darreres intervencions al jaciment ibèric de lesMaleses: excavacions i procés de museïtzació

El jaciment ibèric de les Maleses, situat als termes deMontcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles, desde l’any 2000 ha estat objecte d’un programad’intervencions destinades a posar-lo en valor. Laconferència se centrarà en els dos darrers anys tantpel que fa a l’excavació com a la museïtzació, donadala interessant aportació que presenta el moment delseu abandonament per part de la comunitat quel’habitava.

Conferenciants: Mercedes Durán, Gemma Hidalgoi Dani MolyModerador: Joan Sanmartí

18 de desembre

Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat). Latransformació d’un jaciment

L’any 2013 suposa per a la cova de Can Sadurní el 35èaniversari d’intervencions arqueològiques en el jacimentencapçalades pel CIPAG. Des de la darrera vegada quevàrem acudir a aquest fòrum, l’any 1986, a donar aconèixer el jaciment, s’hi han desenvolupat 21campanyes més d’excavació. En aquests anys hemassistit al pas d’un jaciment que havia estat donat coma perdut per a l’arqueologia prehistòrica a un jacimentque ha esdevingut una mostra de les estratigrafiesarqueològiques més completes de Catalunya.Tot i que no s’ha tocat fons, aquestaestratigrafia transcorre des del’epipaleolític antic (10.500 BP) fins amitjan segle XIX de la nostra era, iés remarcable tot el trampertanyent a la prehistòriarecent, gairebé complet,

amb un desenvolupamentespecialment interessant de tot el

neolític antic i el traspàs al neolíticmitjà.

Novembre 2013

Desembre

Conferenciants: Manuel Edo i Ferran AntolínModeradora: Araceli Martín

8 de gener

Reinici dels treballs als jaciments del plistocèinferior del complex d’Incarcal (Crespià, Pla del’Estany): campanyes 2009-2013

Els jaciments d’Incarcal són coneguts per la riquesa demamífers fòssils del plistocè inferior des de mitjan elsanys setanta del segle passat. Des de l’any 1984 fins al2004 es fan nombroses campanyes d’excavaciósistemàtica als jaciments, que han donat gran nombrede restes de mamuts, tigres de dents de sabre, hienes ihipopòtams, en un estat de conservació excel·lent.L’any 2009 s’inicia un nou projecte amb l’objectiu deconèixer millor la paleobiologia de cadascuna de lesespècies enregistrades, de precisar la cronologia de lesacumulacions, així com d’obtenir nova informació decaire tafonòmic per aclarir l’origen de les troballes. Elsresultats obtinguts permeten situar els jacimentsd’Incarcal en un lapse cronològic d’entre 1,6 i 1,4milions d’anys.

Conferenciants: Joan Madurelli Bienvenido Martínez-NavarroModerador: Àngel Galobart

22 de gener

De Sikarra a Prats de Segarra: noves descobertesarqueològiques al municipium Sigarrensis (elsPrats de Rei, Anoia) entre la primera edat delferro i l’edat mitjana

El coneixement de l’existència d’una entitat municipalromana al terme dels Prats de Rei (Anoia), elmunicipium Sigarrensis, es remunta a final del segleXVIII, quan la correspondència epistolar entreerudits catalans de l’època deixa constànciaescrita de la troballa al lloc d’un conjuntd’inscripcions epigràfiques romanesd’època altimperial. Unes primeresintervencions arqueològiquesvan certificar l’any 1972l’antiguitat iberoromana de lavila. Quaranta anys després,noves descobertes arqueològiquesposen de manifest una seqüènciaurbanística rica, complexa i continuada, jaque han donat a conèixer un oppidum ibèric

del segle VI-V aC d’una important entitat arquitectònica,vestigis d’edificis de representació pública d’èpocatardorepublicana, una rica necròpolis paleocristiana irestes de l’enclòs emmurallat de la vila medieval.

Conferenciants: Natalia Salazar, Dídac Pàmiesi Iñaki MorenoModeradora: Núria Rafel

5 de febrer

El puig de Sitges: de la primera edat del ferro al’època romana

Unes obres fetes a l’estiu del 2013 al nucli històric urbàde Sitges (Garraf) han permès localitzar un tram demuralla i construccions adossades d’època ibèricaplena. Aquestes restes se sumen a les diverses sitgesde la primera edat del ferro, d’època ibèrica i romanalocalitzades anys enrere. Les troballes recentsconfirmen l’existència d’un nucli costaner ibèric d’unacerta importància que podria haver tingut un paperdestacat en les relacions comercials amb les terresinteriors penedesenques de la Cossetània ibèrica.L’ocupació romana va provocar transformacions enl’assentament, però el lloc va continuar habitat durantl’Alt Imperi.

Conferenciants: Joan Garcia Targa i Magí MiretModerador: David Asensio

19 de febrer

El jaciment dels Estinclells (Verdú, Urgell), unafortalesa ilergeta del segle III aC. Nova recerca apartir del Camp d’Experimentació de laProtohistòria (CEP)

Els Estinclells suposen per a la ilergècia un exempleexcepcional d’un poblat ibèric del segle III aC. Lainterpretació de les restes l’afavoreix laconstatació d’una sola fase d’ocupacióamb un abandonament força coherent ihomogeni a l’entorn del 200 aC,amb molta seguretat relacionatamb els esdevenimentshistòrics de la Segona Guerra

Púnica. Nivells d’incendi, casestapiades, defenses ben organitzades

i estructurades (muralla, fossat), unabassa i canalitzacions d’aigua, un taller de

premsatge de vi i oli únic al món ibèric

Gener 2014

Febrer

peninsular, ens parlen d’un moment històric complexper a la població indígena de les terres de Lleida. Lamunicipalitat dels terrenys ha permès crear en un espaiannex al jaciment, un Camp d’Experimentació de laProtohistòria (CEP), amb l’objectiu de consolidar larecerca històrica de l’antiguitat a partir de l’arqueologiaexperimental.

Conferenciants: David Asensio, Ramon Cardona,Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula, Natàlia Alonsoi Dani LópezModerador: Joan López

5 de març

Intervencions arqueològiques a la pedreraromana del Mèdol (Tarragona)

La pedrera del Mèdol és la més gran i també la mésconeguda de l’extensa llista de pedreres de l'anticterritori de Tàrraco. Inclosa en la llista de monumentsde patrimoni mundial per la UNESCO, l’any 2013 haestat objecte d’un projecte de rehabilitació en el marcdel qual s’hi ha efectuat una completa topografia i s’hihan fet, per primer cop, un seguit de sondejosarqueològics. Es presentaran els resultats que aportendades noves que ajuden a tenir una visió més exacta decom funcionava aquesta enorme pedrera d’on sortí granpart de la matèria primera per construir els gransmonuments de Tàrraco.

Conferenciants: Anna Gutiérrez i Jordi LópezModeradora: Isabel Rodà

19 de març

Vuit anys de recerca al jaciment arqueològic dela Dou (Sant Esteve d’en Bas, Garrotxa): delneolític antic al bronze final

L’any 2006 s’inicià el projecte de recercaprogramada al jaciment de la Dou (SantEsteve d’en Bas, Garrotxa). Els treballsefectuats fins al moment han permèsdocumentar la presència enaquest indret d’un poblat al’aire lliure corresponent alneolític antic, d’extensióconsiderable. De maneracomplementària a l’excavació enextensió, l’any 2009 s’inicià la prospecciógeofísica de tota l’àrea. Un dels resultats més

significatius ha estat la localització d’unamacroestructura construïda (fossat) del bronze final,única documentada actualment d’aquestescaracterístiques al nord-est peninsular. Es presentarandurant aquesta Tribuna els principals resultats obtingutsi se’n discutiran les implicacions pel que fa a l’estudi deles societats prehistòriques a Catalunya.

Conferenciants: Gabriel Alcalde, Lídia Colominas,Enriqueta Pons, Maria Saña i Carlos TorneroModerador: Josep Tarrús

2 d’abril

Era arqueologia aplicada ena restauracion econsolidacion deth temple e es entorns de SantaMaria d’Arties (Naut Aran, Val d’Aran)

Es resultats mos deren tota era seqüéncia estratigraficapatida per endret a traues deth temps, vedent coma ensègle X auíem ja ua necropòlis en endret jos era quaus’auien construït es prumères estructures castraus derazòna. Posteriorament se bastie era prumèra glèisa pre-romanica que semble èster, estarie englobada per partd’aqueres primitiues traces de fortificacion, quemalurosament non s’an pogut datar damb precision,mès que corresponen ara etapa Naut Medievau. Athdelà, ja en darrèr quart deth sègle XII se construic eractuau temple romànic, que tanben tornec a èsterentornejat per ua estructura castrau que profitaue partsdeth prumèr castèth, incloent-lo en sòn interior, dethquau abantes dera actuacion encara se’n vedien diuèrsivestigis, coma era tor plaçada dauant dera pòrta nòrddera glèisa e diuèrssi trams de muralhes.

Conferenciant: Pèir CòtsModerador: Josep Maria Vila

16 d’abril

Deu anys d'excavacionspaleontològiques als jaciments de

dinosaures de Coll de Nargó (AltUrgell)

Els jaciments amb ous dedinosaure a la vall del riu

Sallent, al municipi de Coll deNargó, són coneguts des de finals

dels anys setanta gràcies a les activitatsde recerca i recol·lecció que portaren a

terme investigadors d'universitats europees.

MarçAbril

Arran d'una d'aquestes actuacions, que va tenir lloc afinals dels anys noranta, es pren consciència de laimportància patrimonial i científica d'aquests jaciments.És llavors quan comencen un seguit de campanyes deprospecció i excavacions que, al cap de 10 anys delseu inici, ens configuren aquesta zona com el principaljaciment d'ous de dinosaures d'Europa i un dels mésimportants del món del període Cretaci.

Conferenciants: Àngel Galobart i Josep PeralbaModerador: Joan Escuer

7 de maig

El poble medieval abandonat de la Santa Creu deRodes (el Port de la Selva, Alt Empordà).Campanyes 2006-2013

D’ençà del 2006 que s’han anat fent campanyesprogramades d’excavació arqueològica al poblemedieval abandonat de la Santa Creu, crescut a l’entornde l’església de Santa Helena, i situat molt a prop delmonestir de Sant Pere de Rodes i del castell de SantSalvador, al cim de la muntanya de Verdera. Espresenten aquí els resultats de la recerca que s’ha fetfins al dia d’avui, que han permès localitzar una part delpoble que evidencia una planificació urbana clara entreles dues torres portal, i una tipologia d’habitatge formatper grans cases de pedra. La seva excavacióproporciona un material molt abundant, datat entre elssegles XII I XV, sobretot ceràmica i metalls,corresponents a l’última fase del poble. L’excavaciócontinuada i la recerca documental paral·lela permetranconèixer un dels grans nuclis d’hàbitat medievalscatalans, en relació directa amb el monestir i les rutesde pelegrinatge i comerç amb Europa.

Conferenciants: Montserrat Mataró, Imma Ollichi Anna Maria PuigModerador: Xavier Llovera

21 de maig

Resultats preliminars de la nova intervencióarqueològica a la vil·la romana del Pont delTreball a Barcelona

La segona fase d’intervenció arqueològica a l'àrea de lafutura estació de la Sagrera, que es du a terme des delmarç de 2012, ha permès localitzar i excavar novesestructures corresponents a la vil·la romana del Pontdel Treball, excavada ja parcialment l'any 2011. S'hatreballat en una superfície de 9.000 m2, que cal afegirals 1.150 m2 ja excavats en la primera fase, on s'hanlocalitzat estructures corresponents a les parts rústica,fructuària i urbana de la vil·la. El conjunt d'habitacions iespais de la zona domèstica és la prolongació directadels àmbits ja coneguts, mentre que a la partproductiva, de la qual no es tenien dades fins almoment, cal destacar un gran edifici destinat a laproducció de vi, on hi van funcionar coetàniament fins asis grans premses.

Conferenciants: Daniel Alcubierre, Jordi Ardiaca,Pere Lluís Artigues i Sílvia LlobetModeradora: Carme Miró

4 de juny

Control i excavacions arqueològiques fetesdurant l’obra del gasoducte Martorell-Figueres:tram sud Martorell-Hostalric (Atics, SL)

El control arqueològic sobre els moviments de terresproduïts per l’obra del gasoducte Martorell-Figueres, enel seu tram sud de Martorell a Hostalric, ha pogutdocumentar un seguit de jaciments inèdits, com ara laVinya de la Salut (Viladecavalls), amb diversesestructures agrícoles datades en l’època tardoimperial;els Camps de Ca n’Arnella (Terrassa), amb part d’unanecròpolis del neolític mitjà, i els Camps de CanViure (les Franqueses del Vallès) on s’ha excavatpart d’una necròpolis de l’antiguitat tardana. Amés, l’obra afectava una part del conegutjaciment de Camps de Can Colomer(Terrassa), on s’han localitzat sitgesamb una cronologia des d’èpocaibèrica fins a l’antiguitattardana.

Conferenciants: Francesc X.Florensa, Damià Griñó, Esther

Medina, Roser Pou i Jordi RamosModeradora: Gemma Hernández

Maig

Juny

18 de juny

La missió arqueològica catalana a Althiburos(El-Kef, Tunísia)

El projecte iniciat l'any 2006 a la ciutat numidoromanad'Althiburos (governorat d’El-Kef, Tunísia) i el seu entornha permès excavar per primera vegada de manerasistemàtica els nivells preromans d'una ciutat delMagrib oriental i ha mostrat una continuïtat d'ocupaciófluida durant tot el primer mil·lenni aC, així com unimportant desenvolupament de les estructures urbanesdes del segle VI aC, inclosa una muralla important,l'única documentada a la zona fins al moment. Elstreballs de prospecció han permès documentar tambéles restes de diferents assentaments urbans preromansi d’una gran necròpolis megalítica del primer mil·lenniaC, que és la primera estudiada sistemàticament enaquesta zona.

Conferenciants: Maria Carme Belarte, Joan Sanmartíi Joan Ramon TorresModerador: Josep Maria Gurt

25 de juny

Història de l’arqueologia catalana. Formació iestabilització (1907-1975)

El desenvolupament de l’arqueologia científica aCatalunya sorgeix arran de l’interès polític delsmoviments nacionalistes catalans per definir unpassat històric nacional. S’analitzen els correntsteòrics i organitzatius de les etapes de laMancomunitat, la Dictadura de Primo de Rivera, laSegona República i la Guerra Civil i el Franquisme.

Conferenciant: Francisco GraciaModerador: Josep Manuel Rueda

Imatges. Pàgina 1. Detall del mosaic sobreposat a l’opus sectile. Vil·la romana del Pla del’Horta. Fotografia: Lluís Palahí. Pàgina 6. Carrer de les Valls, 11, de Sabadell. Vista de la

muralla, la torre i el fossat del segle XIV, i els abocadors de ceràmica del segle XVII.Fotografia: Jordi Roig

Lloc i hora: Palau Marc, sala d’actes. Rambla de Santa Mònica, 8, Barcelona, a les 19.00 hores

Organització: Departament de Cultura. Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museusi Patrimoni. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

Adreça electrònica

tribunadarqueologia@gencat.cat

Pàgina web

http://blocs.gencat.cat/tribunadarqueologia

Dipòs i t lega l : B . 28556-2012

Dipòsitlegal:B.24058-2013