20112012

TEMPORADADE CONCERTS

Programa de mà13, 14 i 15 d’abril de 2012

21

MIDORI INTERPRETA BRAHMSVasily Petrenko director · Midori violí

Segueix-nos a:

Fes dissabte amb l’OBCA partir d’ara escoltar l’OBC et sortirà a meitat de preu si véns dissabte dues hores abans del concert.

Per a abonats a l’OBC, menors de 26 anys ipersones aturades.Entrades limitades segons l’aforament.

50%de descompte

A LESTAQUILLES

DE L’AUDITORI

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA

ABRIL dimarts 17 21h - Sala 1 Pau Casals Preu 25 e

EL TALENT DE LA JOVENTUTBLANCAFORT El rapte de les Sabines | BARTÓK Concert per a violí i orquestra núm. 2 BARTÓK El mandarí meravellósJOVE ORQUESTRA NACIONAL DE CATALUNYA Manel Valdivieso director · Helena Satué violí

ABRIL diumenge 22 11.30h - Sala1 Pau Casals Preu: 10 e

UN PIANO, QUATRE DANSES I ELS PLANETESObres de: GRIEG, ARNOLD i HOLSTSalvador Brotons director · Maria Lluïsa Cantos piano

TEMPORADA DE LA BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA

TEMPORADA DE CAMBRA & RECITALS

ABRIL dilluns 16 20.30h - Sala2 Oriol Martorell Preu: 15 e

QUARTET GERHARDConcert Coproduït amb Joventuts Musicals d’Espanya

MONTSALVATGE Arrels i contratos / Cuarteto indiano | GERHARD Quartet núm. 2RAVEL Quartet en fa major Lluís Castan Cochs i Judit Bardolet Vilaró violins · Miquel Jordà Saún violaJesús Miralles Roger violoncel

ABRIL divendres 27 21h | dissabte 28 19h | diumenge 29 11h - Sala 1 Pau Casals Preus de 20 a 45 e

EL WAGNER MÉS SIMFÒNICWAGNER Obertura de Die Meistersinger / Encantaments del divendres sant de Parsifal /Preludi i “Liebestod” de Tristan und Isolde / Fragments de GötterdämmerungORQUESTRA SIMFÒNICA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU · Josep Pons director

Xavier Montsalvatge (Girona 1912 - Barcelona 2002)

Sortilegis per a orquestra (1992) 10 min

Johannes Brahms (Hamburg 1833 - Viena 1897)

Concert per a violí i orquestra en re major, op. 77 (1878) 36 min

La durada de les obres és aproximada. La pausa serà de 20 minuts.

ABRIL 12DIVENDRES 13 | 21h · DISSABTE 14 | 19h · DIUMENGE 15 | 11hSala 1 Pau Casals

MIDORI INTERPRETA BRAHMS

Edward Elgar (Broadheath 1857 - Worcester 1934)

Variacions sobre un tema original, op. 36 “Variacions Enigma” (1898-1899) 29 min

21

Enigma: AndanteVariations:I. “C.A.E.” L’istesso tempoII. “H.D.S.- P.” AllegroIII. “R.B.T.” AllegrettoIV. “W.M.B.” Allegro di moltoV. “R.P.A.” ModeratoVI. “Ysobel” AndantinoVII. “Troyte” Presto

Allegro non troppoAdagioAllegro giocoso, ma non troppo vivace

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs.Un mocador redueix notablement el soroll.

Vasily Petrenko director · Midori violí

VIII. “W.N.” AllegrettoIX. “Nimrod” ModeratoX. “Dorabella”: Intermezzo AllegrettoXI. “G.R.S.” Allegro di moltoXII. “B.G.N.” AndanteXIII. “***” ModeratoXIV “E.D.U.”: Finale. Allegro

El concert d’aquest dissabte serà emès en directe a www.medicitvi posteriorment en streaming gratuït durant 3 mesos El concert d’aquest dissabte serà emès en directe a www.medicitvi posteriorment en streaming gratuït durant 3 mesos

COMENTARIS AL PROGRAMA

Edward Elgar, en titular les seves Varia-cions sobre un tema original, opus 36 com a “Enigma”, va fer com una jugada d’escacs que ha generat que, cada vegada que les programen o les sentim, no puguem evitar plantejar-nos tots els dubtes i considerar les diverses interpretacions que s’han fet sobre la mena d’enigma de què es tracta-va. El mateix compositor deia que l’enigma era endevinar sobre quina melodia molt coneguda havia fet les seves variacions, al mateix temps que amagava sempre el tema original que les havia inspirat. Alguns comentaristes musicals britànics apunta-ven que el tema era l’himne reial d’aquell país. Altres, tancant el cercle, deien que la clau de l’enigma era el mateix compositor, que es complaïa amb la juguesca. A l’oient mediterrani li sorgeix un altre enigma: per què moltes orquestres angleses, en tocar en alguns concerts la Variació IX Nimrod com a propina, hi posen una unció extrema, com de veneració. Com si commemores-sin el record d’algú molt estimat. Potser la música és la que parla per ella mateixa i el seu desenvolupament és el que arrossega aquesta expressivitat tan greu. A la vegada, també és un reconeixement al primer com-positor que va situar la música simfònica anglesa al panorama musical internacional del segle XX. D’altra banda, cal dir que aquest fragment s’utilitza a Anglaterra com a marxa fúnebre; sovint les bandes militars l’entonen en el Remembrance Sunday –que commemora l’armistici que va rubricar la fi de la Primera Guerra Mundial–, quan és evident, pel plantejament, que la intenció era una altra, ja que estava dedicat al seu amic Augustus J. Jaeger, un editor musical de prestigi. Recargolant una mica els signi-

ficats, ja que jaeger (jäger) en alemany sig-nifica ‘caçador’, la va titular Nimrod, que a la Bíblia és considerat un gran caçador i també constructor de la Torre de Babel. En una conversa amb Elgar, Jaeger va trobar el seu amic deprimit i el va animar a seguir l’exemple de Beethoven de sublimar els es-tats d’ànim personals. Per exemplificar-ho li va taral·lejar l’Andante cantabile de la So-nata núm. 8, “Patètica”. Aquest moviment hi és discretament al·ludit. Elgar era fill d’un afinador de pianos i per-tanyia a un estatus modest quan va conèixer la seva dona, Caroline Alice Roberts, poeta i escriptora, filla d’un general molt superb que la va desheretar per haver-se casat amb un músic de professió que, a més, era ca-tòlic. Nou anys després, Elgar improvisava al piano i la seva dona li va demanar que repetís el fragment perquè li havia agradat. D’aquí es diu que va néixer aquesta monu-mental obra. La primera variació, C.A.E. (inicials de Caroline Alice Elgar), la hi dedi-ca, i amb la indicació stesso tempo, és a dir andante, com el tema inicial, deixa clar que li ha inspirat tota l’obra. Sobre cada una de les variacions podríem explicar una història semblant referint-nos a cada dedicatari. Per esmentar només la darrera, s’ha dit que la Variació XIV Edu al·ludeix al diminutiu Edoo amb què l’anomenava la seva dona, i que és com un breu autoretrat.

Sembla que hi hagi un fil literari entre Enigma i Sortilegis, de

Xavier Montsalvatge. Pertanyen a un món intangible, però

alhora entenedor per a la nostra imaginació, més fàcil de descriure

en música que en prosa.

Sembla que hi hagi un fil literari entre Enig-ma i la primera obra del concert, Sortilegis, de Xavier Montsalvatge. Pertanyen a un món intangible, però alhora entenedor per a la nostra imaginació, més fàcil de descriu-re en música que en prosa. La peça breu de Montsalvatge –amb moltes referències que, com passa als compositors que han escoltat molta música, sorgeixen d’una manera natural i integrada– evoca aquest univers màgic d’humitats, exaltacions ve-getals i cabelleres embruixades. Els qui el van conèixer, com passava amb Elgar, potser sabrien explicar quina va ser la vi-vència, o potser l’anècdota, que va motivar l’obra. Es tracta d’una peça curta, per a una orquestra reduïda, i va ser un encàrrec fet a l’autor per l’Orquestra de Cadaqués la temporada en què en va ser el compo-sitor resident. L’obra pertany a l’etapa en què Carles Guinovart, al seu excel·lent treball Aproximació al llenguatge de Xa-vier Montsalvatge, que integra el volum número 4 de l’extinta col·lecció Compo-sitors Catalans, editada pel Departament de Cultura en col·laboració amb l’Editorial Boileau, diu: “S’endevina […] una voluntat d’essencialisme, d’economia i de dir les coses profundes de la manera més clara possible”. Concretament, sobre Sortilegis: “Passa per diversos estadis expressius abans d’arribar al vivo con brio que va des de la meitat de la peça ininterrompudament fins al final”. L’alternança amb passatges mòrbids, sensuals i també sentimentals, com recordant moments viscuts, du amb energia a un final afirmatiu, com si digués que gràcies als sortilegis l’encanteri final s’ha aconseguit. Un altre dels biògrafs de Montsalvatge, el també compositor Fran-cesc Taverna-Bech, afirmava: “Es planteja com a necessitat primordial establir un nexe

comunicatiu entre el seu personalíssim món sonor, l’intèrpret i l’auditor”. No po-dem deixar de constatar la coincidèn-cia de dos elements humans connectats amb Cadaqués: el compositor, que va fer una obra, com hem dit, per encàrrec de l’orquestra que du el nom d’aquella vila, i el director Vasily Petrenko, guanyador del concurs de directors convocat per la ma-teixa entitat.Entre aquestes dues obres, que parteixen de l’aprofitament d’una incidència o una idea en què pesa tant la sensibilitat com el planteig cerebral de les seqüències, avui se n’hi inclou una de ben diferent, el Con-cert per a violí i orquestra opus 77, de Jo-hannes Brahms, compositor les obres del qual es mostren com un tot articulat que sembla sorgir de les fondàries de l’ànima. És, doncs, tot un altre registre.

En aquest concert de Brahms, la frase inicial rotunda va seguida d’una altra que conforta però que du de seguida a trans-cendentalitzar les vivències. L’entrada del violí solista es fa esperar, però és decidi-da i afirmativa, fins que comença a mati-sar il·limitadament. És una obra que sovint havíem sentit executada pels grans tòtems del violí, fins que la Mullova, amb Claudio Abbado, o Ann Sophie Mutter, amb Karajan –amb precedents il·lustres com Gioconda de Vito, Ginette Neveu i Ida Haendel–, van obrir el camí a la interpretació femenina con-temporània. Quasi totes les famoses tenen enregistraments d’aquesta obra al mercat.

El Concert per a violí, op. 77 de Brahms exigeix el gran

virtuosisme de Joseph Joachim, a qui anava dedicat, o de Midori,

que l’interpreta avui.

hores dels concerts per a violí: tres movi-ments amb l’esquema ràpid-lent-ràpid. És ben curiós que aquesta obra, que avui plau tant a l’orella –i a l’esperit!–, no tingués gaire èxit al seu dia. El mestre Fauré la va desaprovar, i el virtuós Sarasate no la va voler tocar. En el temps de la seva compo-sició, Brahms va tenir l’assessorament de Joachim, que sembla que li va aconsellar de simplificar-ne alguns fragments massa enrevessats per a l’instrument solista. I un pensa: com devien ser, vist que és un con-cert gens fàcil que exigeix un gran virtuo-sisme? El segon moviment comença amb una d’aquestes melodies que calia no tre-pitjar i que introdueix l’oboè. Walter Frisch deia que aquest temps és un exemple de la prosa musical de Brahms que tant agra-dava a Schönberg. El moviment final és un immens rondó que podríem relacionar amb l’exuberància de les seves danses hongareses.

Jordi Maluquer

Midori Gotô, que el toca avui, i que té edita-des interpretacions dels concerts de Bee-thoven, Mendelssohn, Sibelius, Txaikovski i Xostakóvitx, en canvi no hi té el concert de Brahms, i per tant avui tenim l’oportunitat de sentir-li. Aquesta obra, que va estrenar per a Brahms el seu amic, el gran violinis-ta Joseph Joachim, el primer de gener de 1879 a Leipzig, l’havia començat el compo-sitor durant unes vacances a Pörtschachs, una petita vila al costat d’un llac del sud d’Àustria. En aquest lloc van néixer també la Sonata núm. 1 per al mateix instrument i la Segona simfonia. “En aquest indret –es-crivia Brahms–, les melodies neixen en tal nombre que cal parar compte, en passejar, de no trepitjar-les.” I així, fluidament, es va crear aquest concert, que en un principi es-tava pensat per a quatre moviments. Des-prés Brahms va suprimir l’scherzo, que va reservar per al seu segon concert de piano, i no va voler trencar el motlle usual fins ales-

Aquest dissabte 14 d’abril l’OBC en directe a

Amb el suport de Gràcies a la col·laboració de

Segueix L’OBC a:

Aquest dissabte 14 d’abril l’OBC

Aquesta temporada, per tal d´ ampliar la seva projecció exterior, l’ OBC ha iniciat una col·laboració estable amb Medicitv, plataforma internacional d’streaming dedicada a la música clàssica, que treballa amb orquestres i intèrprets de gran prestigi a nivell mundial.

Podràs veure gratuïtament alguns dels concerts de la Temporada de l’OBC enregistrats en directe a http://www.medici.tv/#!/live/ i posteriorment en streaming a http://www.medici.tv/

Dins el marc d’ aquesta col·laboració, aquest dissabte 14 d’abril a les 19h, s’emetrà en directe el concert Midori interpreta Brahms.

PROGRAMA

21Xavier MontsalvatgeSortilegis per a orquestra

· Orquestra de Cadaqués Gianandrea Noseda, director / Tritó (2002)

· Orquestra Filharmònica de Gran Canaria Adrian Leaper, director / ASV (1999)

Johannes BrahmsConcert per a violí i orquestra en re menor, op. 77

· Orquestra de Cleveland David Oistrakh, violí . George Szell, director / EMI (1969)

· Orquestra Filharmònica de Berlín Christian Ferras, violí . Herbert von Karajan, director / Deutsche Grammophon (1964)

· Orquestra Simfònica de Chicago Itzhak Perlman, violí . Carlo Maria Giulini, director / EMI (1976)

· Orquestra Simfònica de Chicago Jascha Heifetz, violí . Fritz Reiner, director / RCA (1955)

· Orquestra de la Gewandgaus de Leipzig Vadim Repin, violí . Riccardo Chailly, director / Deutsche Grammophon (2008)

· Orquestra Philharmonia Leonid Kogan, violí . Kirill Kondrashin, director / EMI (1959)

Edward ElgarVariacions sobre un tema original, op. 36 “Variacions Enigma”

· Orquestra del Royal Albert Hall Edward Elgar, director / EMI (1926)

· Orquestra Philharmonia John Barbirolli, director / EMI (1962)

· Orquestra Filharmònica de Viena Georg Solti, director / Decca (1996)

· Orquestra Simfònica de Londres Adrian Boult, director / EMI (1970)

· Orquestra Filharmònica de Londres Daniel Barenboim, director / Sony (1976)

· Orquestra Filharmònica de Viena John Eliot Gardiner, director / Deutsche Grammophon (1998)

SUGGERIMENTS DISCOGRÀFICS Javier Pérez Senz, periodista i crític musical

Catalunya Música amb l’OBCSegueix el concert en directe per Catalunya Música, els diumenges a les 11 h.En diferit pel canal d’internet catclassica.cat, els dimarts a les 21 h.O bé recupera l’àudio a qualsevol hora a catmusica.cat.Pots preparar l’audició escoltant el programa Guia d’orquestra, els dijous a les 23 h. i els diumenges a les 9 h., o sempre que vulguis a catmusica.cat.

Nascut l’any 1976, va estudiar a la Capella Boys Music School i al Conservatori de Sant Petersburg, a més de rebre classes magistrals de I. Musin, M. Jansons, Y. Temirkanov i E. P. Salonen. Va ser director resident de l’Òpera estatal de Sant Petersburg i del Teatre del Ballet i, després de guanyar el IV Concurs de Direcció Prokófiev a Sant Petersburg, el Concurs de Direcció Coral Xostakóvitx també a Sant Petersburg i el 6è Concurs de Direcció de Cadaqués, va ser nomenat director principal de l’Orquestra Acadèmica Estatal de Sant Petersburg (2004-07). Des del 2006 és director de la Royal Liverpool Philharmonic de la qual, des del 2009, és, a més, director principal. El mateix any va debutar amb la Jove Orquestra Nacional del Regne Unit i en va ser nomenat director principal.També és principal director invitat de la Simfònica de Castella i Lleó i, a partir de la temporada 2013-14 serà director principal de la Filharmònica d’Oslo. Petrenko ha dirigit, entre d’altres, les filharmòniques de Moscou i Sant Petersburg, la Simfònica i la Filharmònica de Londres, la Philharmonia, les Nacionals de Rússia i França, les filharmòniques de la Ràdio dels Països Baixos i de Los Angeles, les simfòniques de Sidney i de la Ràdio de Finlàndia, la del Festival de Budapest, la NHK de Tòquio i l’Acadèmia Santa Cecília de Roma, i les orquestres espanyoles més importants. Ha participat en els BBC Proms i ha fet una gira amb la Jove Orquestra de la Unió Europea. Als EUA ha debutat amb les simfòniques de San Francisco, Boston, Dallas, Baltimore, St Louis, Filadèlfia i Minnesota. Properament debutarà amb la Simfònica de Viena, la Filharmònica Txeca, la Rundfunk Sinfonieorchester de Berlín, la de la Suisse Romande, i les orquestres de Chicago i Washington.El seu extens repertori operístic inclou, entre d’altres, Macbeth, Eugène Onegin, Le Villi, I due Foscari, Boris Godounov i La dama de piques. Entre els seus enregistraments cal destacar: Rothchild’s Violin de Fleishman, The Gamblers de Xostakóvitx, els concerts per a piano i orquestra de Rakhmàninov amb Simon Trpceski i els de Liszt, la integral de les simfonies de Xostakóvitx i la Simfonia Manfred de Txaikovski, per la qual va guanyar el premi Gramophone. L’any 2009 va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de Liverpool i la Liverpool Hope University i el 2010 va ser reconegut com a millor artista jove de l’any per la revista Gramophone i millor artista masculí dels Classical Brit Awards.

Vasily Petrenko va dirigir l’OBC per darrera vegada el mes d’octubre del 2007.

Vasily Petrenko director

© M

ark

Mc

Nul

ty

TV3 amb L’Auditori

La violinista Midori va debutar amb només onze anys, quan Zubin Mehta, per sorpresa, la va presentar com a convidada en el Concert de Final d’Any de la Filharmònica de Nova York. Des de llavors, ha demostrat que és una gran solista, innovadora i fervent defensora dels projectes per a l’educació musical dels joves. Midori ha participat en els festivals de Ravinia, Schleswig-Holstein, Caramoor i Edimburg i ha tocat, entre d’altres, amb l’Orquestra Simfònica de Londres, la de la BBC, la de Montreal i la de Nova York dirigida per mestres de l’alçada de Christoph Eschenbach, Kent Nagano i Antonio Pappano. També ha debutat amb l’Orquesta Nacional de España. Aquesta temporada 2011-2012 la violinista Midori té previst tocar a quatre continents. Actuarà amb l’Orquestra de Minnesota i Osmo Vänskä, amb la National Symphony i Christoph Eschenbach i amb la Royal Danish Orchestra. També participarà en els Proms de Londres amb l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham i Andris Nelsons, oferirà el concert de Walton amb la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, dirigida per Vasily Petrenko, i tocarà amb l’Oviedo Filarmonía. L’any 1992, Midori va fundar una organització benèfica Midori i amics a través de la qual realitza programes d’educació per a nens sense recursos i, actualment, n’ha creat ja dues més amb la mateixa finalitat: Compartir la música al Japó i Companys d’actuacions als Estats Units. El 2008 va publicar per al segell BMG els seus darrers enregistraments: Sonates de Bach i Bartok i la recopilació Essential Midori en dos CD. Abans, i des de l’any 1982, havia realitzat al voltant de quinze enregistraments per a diversos segells discogràfics entre els que cal destacar els Concerts per a violí de Bartok amb la Filharmònica de Berlín, el Concert per a violí de Dvorák amb la Filharmònica de Nova York i el Concert per a violí de Sibelius amb la Filharmònica d’Israel, tots tres amb el director Zubin Mehta, els Concerts per a violí de Txaikovski i Xostakóvitx amb la Filharmònica de Berlín i Claudio Abbado i els Concerts per a violí de Mendelssohn i Bruch amb la Filharmònica de Berlín i Mariss Jansons. Nascuda a Osaka l’any 1971, viu a Los Ángeles i toca un violí Guarnerius del Gesú exHuberman de 1734, donació de la Fundació Hayashibara.

Midori col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Midori violí

©Ti

mot

hy G

reen

field

- S

ande

rs

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA

L’OBC es va fundar l’any 1944 sota la direcció del Mestre Eduard Toldrà. L’any 1962, Rafael Ferrer pren el relleu fins l’any 1967. Des de llavors i fins a l’actualitat, l’OBC ha comptat també com a titulars amb els mestres Antoni Ros Marbà (1967-1978, 1981-1986), Salvador Mas (1978-1981), Franz-Paul Decker (1986-1991), García Navarro (1991-1993), Lawrence Foster (1996-2002), Ernest Martínez Izquierdo (2002-2006) i Eiji Oue (2006-2010). Des de la temporada 2010-11 el director titular n’és Pablo González. En els més de 66 anys de trajectòria, l’OBC ha programat nombroses estrenes i ha realitzat diversos enregistraments discogràfics amb Decca, EMI, Auvidis, Koch, Claves, Naxos, Telarc i BIS, entre d’altres, amb obres de Montsalvatge, Gerhard, Falla, D’Albert, Albéniz, Donhány, Bartók, Bizet, i Rodrigo, amb intèrprets destacats del panorama internacional. L’OBC ha guanyat el Grammy Llatí al “Millor àlbum de música clàssica” en tres ocasions: el 2000 amb el CD La Dolores, el 2004 amb el CD Carmen Symphony i el 2006 amb el CD Rhapsody in blue. Últimament, ha enregistrat, entre d’altres, El Concierto de Aranjuez, amb la destacada solista de guitarra Xuefei Yang, per la discogràfica EMI, i una monografia Albéniz, amb el segell Tritó.D’altra banda, l’OBC manté una activitat artística continuada a l’estranger, amb gires per diferents països d’Europa, Àsia i Estats Units. Aquestes gires li han permès actuar en sales de renom com el Carnegie Hall de Nova York i prendre part en festivals internacionals com el Proms al Royal Albert Hall de Londres. Pròximament realitzarà una gira per Àustria, Eslovènia i Croàcia. Han col.laborat amb l’OBC directors i solistes de gran renom com Elihau Inbal, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim, Christopher Hogwood, Ton Koopman, Michel Plasson, Emmanuel Krivine, Leonard Slatkin, Dmitri Kitajenko, Giovanni Antonini, Yakov Kreizberg, Stéphane Denève, Josep Pons, Marc Minkowski, Radu Lupu, Frank Peter Zimmermann, Shlomo Mintz, Arcadi Volodos, Montserrat Caballé, Alicia de Larrocha, Misha Maisky, Pinchas Zukerman, Martha Argerich, Joshua Bell, Hilary Hahn, Michel Camilo, Ute Lemper, Gidon Kremer, Truls Mörk, Sarah Chang, Viktoria Mullova, Violeta Urmana, Nicholas Angelich, Till Fellner i Vadim Repin, entre molts d’altres. Dins del marc de col·laboració amb el Gran Teatre del Liceu, l’OBC ha tocat en aquest teatre, en versió de concert, les òperes El Jugador de Prokófiev i la poc interpretada Daphne de Strauss, amb gran èxit de públic i crítica. Pròximament, l’OBC, amb el seu director Pablo González, interpretarà en aquest teatre La flauta màgica de Mozart.L’OBC té el compromís de divulgar la música clàssica i contemporània de totes les cultures i tendències, donant prioritat a la difusió dels compositors catalans. Al mateix temps, participa activament en els concerts escolars i les diverses activitats que organitza el Servei Educatiu de L’Auditori. L’OBC és la primera orquestra espanyola que ha signat un acord de col.laboració estable amb la plataforma digital Medici-tv per la qual alguns dels seus concerts són retransmesos en viu per internet.L’OBC està integrada en el Consorci de l’Auditori i l’Orquestra, format per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Des de l’any 1999, té com a seu pròpia L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo.

Primers violinsLudwig Müller*, concertino invitat Cristian Chivu Iban, concertino associatRaúl García, assistent de concertino María José AznarSarah BelsJosé Valentín CenteneroWalter EbenbergerAna Isabel GalánNatalia MediavillaKatia NovellMaría Pilar PérezAnca RatiuJordi SalicrúJozef ToporcerJudit Bofarull*Ludovic Murja*

Segons violins Alexandra Presaizen, solistaJindrich Bardon, assistentEmil Bolozan, assistentMaría José BalaguerHug BoschJana BrauningerPatricia BroniszAssumpta FlaquéMireia LlorensMelita MurgeaAntoni PeñaJosep Maria PlanaRobert TomàsAnnedilia Riestra*Inés Sanchís*Marina Surnacheva*

Violes Ashan Pillai, solistaJosephine Fitzpatrick, assistentRocío Gómez*, assistentFranck HeudiardChristine de LacosteSophie LasnetMichel MilletMiquel Serrahima Jennifer StahlAndreas Süssmayr

Pilar Marín*Vicent Nogués*

Violoncels José Mor, solistaNabí Cabestany, assistentVincent Ellegiers, assistentNúria CalvoLourdes DuñóJaume GüellOlga ManescuLinda d’OliveiraJean-Baptiste TexierMarc Galobardes*Laia Puig*

Contrabaixos Christoph Rahn, solistaEnric Rigau, assistentDmitri Smyshlyaev, assistentJonathan CampsApostol KosevJosep MensaAlbert PratNenad Jovic*

Flautes Beatriz CambrilsChristian Farroni, assistentRicardo Borrull, flautí

Oboès Disa English, solistaJosé Juan PardoDolors Chiralt, assistentMolly Judson, corn anglès

Clarinets Larry Passin, solistaFrancesc NavarroJosep Fuster, assistent i clarinet en mi bAlfons Reverté, clarinet baix

Fagots Silvia Coricelli, solistaNoé CantúThomas Greaves, assistentSlawomir Krysmalski, contrafagot

TrompesJuan Manuel Gómez, solistaJoan AragóJuan Conrado García, assistent solistaDavid BonetDavid Rosell, assistent

Trompetes Mireia Farrés, solistaJavier Navasquillo*Angel Serrano, assistentAdrián Moscardó

Trombons Eusebio Sáez, solistaVicent PérezGaspar Montesinos, assistentRaul García, trombó baixMiquel Montañés*

Tuba Pablo Manuel Fernández

TimbalesGratiniano Murcia, solista

Percussió Roxan Jurkevich, assistentJoan Marc Pino, assistentJuan Francisco RuizIgnasi Vila

Arpa Magdalena Barrera

Encarregat d’OrquestraJosé Valentín Centenero

Responsable de DocumentacióMusicalBegoña Pérez

RegidorJosé Antonio García

Personal d’escenaJoan LuisIgnasi Valero

* col·laboradors

ORQUESTRA SIMFÒNICADEL GRAN TEATRE DEL LICEUJosep Pons director

WAGNERObertura de Die Meistersinger Encantaments del divendres sant de ParsifalPreludi i “Liebestod” de Tristan und IsoldeFragments de Götterdämmerung

Preus de 20 E a 45 E · Venda d’entrades a les Taquilles de L’Auditori i al Telentrada de CatalunyaCaixa

Divendres 27 a les 21hDissabte 28 a les 19hDiumenge 29 a les 11h

ABRIL 2012

EL WAGNERMÉS SIMFÒNIC