Programa: La motxilla bioclimàtica - segarraf.comsegarraf.com/wp-content/uploads/2015/09/Programa-Motxilla-Bioclimatica... · A partir del curs 2013-14, aquest programa passa a ser

Programa :

La motxilla bioclimàtica

Subdirecció General d’Innovació, Formació i Orientació Servei d’Orientació i Serveis Educatius

Camp d’aprenentatge de Juneda Camp d’aprenentatge de Can Santoi Centre de Suport Territorial a (Les Garrigues) (Baix Llobregat) Tremp de l'Institut Geològic de Catalunya (Pallars Jussà)

16 de setembre de 2014

Projecte: La motxilla bioclimàtica

2

Índex de continguts

Introducció ................................................................................................................... 3

1. Implicació curricular ................................................................................................. 4

1.1.Finalitat i objectius............................................................................................4

1.2.Justificació pedagògica .................................................................................. 5

1.3. Cadena de valor del programa .......................................................................7

2. Organització del programa ....................................................................................... 8

2.1. El programa al centre...................................................................................... 8

2.2. Les funcions dels CRP ...................................................................................9

2.3. Les funcions dels CdA ..................................................................................10

2.4.La comissió de coordinació ..........................................................................10

2.5. El suport tècnic i l’assessorament didàctic .................................................. 12

2.6. Fases d'implantació ......................................................................................13

3. Avaluació del programa ............................................................................................. 17

4.Annexos.....................................................................................................................19

4.1 Objectius curriculars de referència.................................................................19

4.2.Instruments d'avaluació del programa............................................................21

4.3. Avaluació del programa al centre .................................................................25

4.4. Avaluació de resultats ..................................................................................28

4.5. Recursos, materials i publicacions ...............................................................34


3

INTROCUCCIÓ

El programa La motxilla bioclimàtica comença l’any 2010 com a una proposta didàctica per avaluar i optimitzar els consums energètics dels centres educatius. L’experiència la dissenyà el Camp d’aprenentatge de Juneda (codi de centre: 25900016) vinculat als Serveis Territorials de Lleida. Aquest programa s’ha portat a terme en col·laboració amb el Centre de Recerca en Energia Aplicada (CREA) de la Universitat de Lleida. Des de l’any 2010 fins l’any 2013 s’ha fet l’experimentació pilot en sis centres educatius de secundària. A partir del curs 2013-14, aquest programa passa a ser una de les prioritats de la Subdirecció General d’Innovació, Formació i Orientació del Departament d’Ensenyament. Com a conseqüència, s’hi implica el Centre Específic de Suporta a la Innovació i la Recerca Educativa i cinc Centres de Recursos Pedagògics de diferents Serveis Territorials de Catalunya, promouen la implementació pilot de la proposta didàctica a cinc Centres Educatius

El programa didàctic és una aportació sobretot de caire metodològic, pensat per millorar les competències i el rendiment acadèmic en ciències i tecnologia de l’alumnat. La finalitat del programa és apropar l’alumnat a l’aprenentatge de les ciències i la tecnologia en qüestions tant rellevants socialment i significatives com són la limitació de recursos fòssils, la seguretat energètica o el canvi climàtic i la salut. La proposta didàctica basada en aquest recurs, ofereix la possibilitat d’aprendre a utilitzar un conjunt d’aparells de mesura que permeten fer una auditoria bioclimàtica d’una aula i/o centre educatiu, relacionades amb l’eficiència energètica i climàtica, la qualitat de l’aire i la salut.

Aquestes pràctiques de ciències i tecnologia poden ser de gran ajuda perquè l’estudiant aprengui alguns aspectes curriculars de cada matèria des d’una perspectiva més dinàmica i propera a la realitat quotidiana i pugui recollir dades prou precises com per contrastar les seves hipòtesis i relacionar-les amb la gestió del seu espai més proper. La rellevància del programa es justifica amb que el coneixement tecnològic és important per cobrir necessitats de les persones, per contribuir al desenvolupament social i tecnològic solidari i sostenible, per entendre les raons que condicionen el disseny i construcció d’objectes i sistemes tècnics i la valoració crítica dels avenços tecnològics.

La població objectiu a la que va adreçat el programa és a l’educació secundària obligatòria, al batxillerat i en el futur, també es preveu ampliar el programa, amb els mateixos objectius curriculars, a la formació professional, en concret a les famílies d’energia i aigua, instal·lacions i manteniment, electricitat i electrònica i edificació i obra civil.


4

1. IMPLICACIÓ CURRICULAR

La proposta didàctica ha d’estar plenament integrada al currículum acadèmic. També ha d’estar plenament relacionat amb els objectius operatius del programa, i aquests amb els objectius curriculars .

1.1.Finalitat i objectius

1.1.1. Finalitat del programa

La finalitat del programa és realitzar una aportació metodològica en base a una auditoria per facilitar l’aprenentatge de les ciències i la tecnologia en qüestions tant rellevants socialment com la limitació de recursos fòssils, la seguretat energètica, la sostenibilitat o el canvi climàtic i la salut. Com a acció educativa, cal que:

• Estimuli la participació en el marc d'un procés d'aprenentatge innovador i significatiu.

• Ajudi a plantejar preguntes clau relatives a l’aplicació de les ciències i la tecnologia per a resoldre en el procés d’aprenentatge.

• Afavoreixi el contrast d'idees i l'autoregulació dels aprenentatges.

• Afavoreixi el procés de la modelització , tenint en compte la complexitat de la realitat.

• Sigui desenvolupat per l’alumnat , al propi centre o en un Camp d’aprenentatge, i tingui sentit en el marc d’un procés d’aprenentatge innovador i significatiu.

• Afavoreixi la reflexió i l’adopció de comportaments que, tant a nivell personal, familiar com local, impulsi la sostenibilitat com una forma de millora de l’entorn proper.

• Consolidi metodologies de treball en equip a partir de l’experimentació que quedin incorporades a l’equip docent.

1.1.2. Objectius generals

Els objectius generals del programa són:

1. Promoure l’experimentació directa per disposar d’arguments per tal d’incorporar la gestió de l’energia a la vida quotidiana.

2. Viure la relació entre la salut i la qualitat de l’ambient a l’aula, el seu impacte energètic i la nostra activitat diària.

3. Reconèixer els elements i les aplicacions pròpies en l’àmbit de l’arquitectura bioclimàtica i apreciar-ne la seva eficiència

1.1.3. Àrees curriculars de referència

1. Ciències experimentals (biologia, geologia, física i química)

2. Matemàtiques

3. Tecnologia


5

1.1.4. Objectius operatius del programa

Objectius operatius del programa

Actuar 1. Actuar de manera autònoma

Pensar 2. Pensar i comunicar

Descobrir 3. Descobrir i tenir iniciativa

Conviure 4. Conviure i habitar el món

Descriure 5. Descriure els fenòmens o accions fisicoquímics en els àmbits de la transmissió de calor, la contaminació atmosfèrica i l’eficiència energètica.

Mesurar 6. Mesurar les variables relacionades amb els àmbits d’aquests fenòmens fisicoquímics anteriors

Analitzar 7. Analitzar la interrelació entre variables

Predir 8. Predir les conseqüències en el canvi del valor de les variables que es mesuren

Concloure 9. Concloure millores en les intervencions partint dels fenòmens estudiats

Compartir 10. Compartir les dades, fet que pot ajudar a entendre millor l’estudi.

Cooperar 11. Cooperar per entendre l’estudi des de la cultura de la complexitat

Intervenir 12. Intervenir en l’aplicació d’aquestes millores

Avaluar 13. Avaluar els resultats obtinguts

Comunicar 14. Comunicar els guanys o millores

Comprendre 15. Comprendre els fenòmens o conceptes treballats des del punt de vista científic i disposar de criteris per analitzar-los críticament.

Utilitzar 16. Utilitzar el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada i creativa les actuacions relacionades amb la gestió sostenible de medi, la salut pròpia i la comunitària, i l’ús d’aparells en la vida quotidiana.

1.2. Justificació pedagògica

Les estratègies didàctiques que es volen emprar per a assolir els objectius del programa són les següents:

1. Promoure el gust i la passió per investigar i compartir experiències


6

2. Estimular la participació de l’alumnat i construir una comunitat d’aprenentatge entorn del Programa.

3. Plantejar preguntes clau relatives a l’aplicació de les ciències i la tecnologia

4. Fomentar l’autoregulació de l’aprenentatge

Les activitats que s’empraran per assolir els objectius del programa són:

1. Les pròpies que empra el mètode científic en els treballs d’investigació.

2. L’auditoria bioclimàtica

-Mesurar la qualitat ambiental: qualitat higrotèrmica, respiratòria i lumínica. -Mesurar la qualitat bioclimàtica: balanç energètic de l’aula i característiques de l’aula (índex bioclimàtics: solar, calefacció, ventilació, i de tancaments). -Mesurar el consum energètic.

3. La presentació d’una proposta d’actuació

Els recursos (humans, materials i de temps) amb els que es comptarà per realitzar les activitats anteriors són:

-La motxilla amb els aparells de mesura -La guia didàctica i el web del programa -L’aplicació informàtica per fer l’auditoria: a calculadora bioclimàtica -El suport i assessorament dels CRP, els CdA, el CESIRE i el CREA

Els resultats a obtenir consistirà en realitzar uns balanços de la situació energètica, i mesurar la qualitat atmosfèrica i lumínica.

El programa també inclou la finalitat de comunicar i compartir les dades i els resultats amb altres centres educatius, fet que pot ajudar a entendre l’estudi des de la cultura de la complexitat, de la cooperació i a propiciar accions de millora a l’abast de l’alumne.

El programa va adreçat al desenvolupament dels quatre eixos essencials de les competències bàsiques:

1. Actuar de manera autònoma.

2. Pensar i comunicar.

3. Descobrir i tenir iniciativa.

4. Conviure i habitar el món.

La formació de l’alumnat en els continguts de les matèries de les ciències de la naturalesa i de la tecnologia contribueixen a l’assoliment de totes les altres competències bàsiques següents (especificades a Currículum educació secundària obligatòria – Decret 143/2007 DOGC núm. 4915):

1. matemàtica;

2. comunicativa,

3. lingüística i audiovisual;

4. artística i cultural;

5. tractament de la informació i competència digital;

6. aprendre a aprendre;

7. autonomia i iniciativa personal;

8. competència social i ciutadana.


7

Amb les activitats

s’assoliran els

objectius

Amb els recursos es

duran a terme les activitats

1.3. Cadena de valor del programa

Estratègia/es

1. Actuar de manera autònoma 2. Pensar i comunicar 3. Descobrir i tenir iniciativa 4. Conviure i habitar el món 5. Descriure els fenòmens o accions fisicoquímics en els àmbits de la transmissió de

calor, la contaminació atmosfèrica i l’eficiència energètica. 6. Mesurar les variables relacionades amb els àmbits d’aquests fenòmens

fisicoquímics anteriors 7. Analitzar la interrelació entre variables 8. Predir les conseqüències en el canvi del valor de les variables que es mesuren 9. Concloure millores en les intervencions partint dels fenòmens estudiats 10. Compartir les dades, fet que pot ajudar a entendre millor l’estudi. 11. Cooperar per entendre l’estudi des de la cultura de la complexitat 12. Intervenir en l’aplicació d’aquestes millores 13. Avaluar els resultats obtinguts 14. Comunicar els guanys o millores 15. Comprendre els fenòmens o conceptes treballats des del punt de vista científic i

disposar de criteris per analitzar-los críticament. 16. Utilitzar el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada i creativa

les actuacions relacionades amb la gestió sostenible de medi, la salut pròpia i la comunitària, i l’ús d’aparells en la vida quotidiana.

El plantejament didàctic per assolir de forma àmplia els objectius és: 1. Promoure el gust i la passió per investigar i compartir experiències. 2. Estimular la participació de l’alumnat i construir una comunitat d’aprenentatge

entorn del Projecte. 3. Plantejar preguntes clau relatives a l’aplicació de les ciències i la tecnologia 4. Fomentar l’autoregulació de l’aprenentatge.

Facilitar l’aprenentatge de les ciències i la tecnologia amb una aportació metodològica de realització de mesures per fer una auditoria en qüestions tant rellevants socialment com la limitació de recursos fòssils, la seguretat energètica, la sostenibilitat o el canvi climàtic i la salut.

Recursos (humans, materials i de temps) següents: -La maleta amb els aparells de mesura (la posaran a disposició un dels CRP de cada Servei Territorial) -La guia didàctica i web del projecte -La calculadora bioclimàtica -El suport i assessorament dels CRP, els CdA, el CESIRE i el CREA

Tasques: -Identificar les preguntes i les hipòtesis. -Mesurar les variables relacionades amb fenòmens estudiats. -Analitzar la interrelació entre variables. -Valorar els resultats de l’anàlisi -Difondre les millores, els resultats i les actuacions proposades.

Finalitat

Principals activitats del projec te

Objectiu s operatius

Recursos

PER A QUÈ?

COM?

AMB QUÈ?


8

2. ORGANITZACIÓ DEL PROGRAMA

2.1. El programa al centre

Entrar a formar part del programa La motxilla bioclimàtica implica que un centre educatiu inclogui en el seu Projecte educatiu la realització dels aprenentatges curriculars de diverses matèries que es vinculen al programa amb una implementació que pot anar des d’unes poques sessions fins a unes setmanes o mesos. El programa La motxilla bioclimàtica es planteja com a un programa d’aprenentatge multidisciplinari en el que s’implica tot el centre educatiu.

El desenvolupament del programa La motxilla bioclimàtica comporta:

1. La preparació d’unitats de programació a l’aula entorn a l’eix temàtic que es planteja de realitzar una auditoria bioclimàtica de l’aula i que s’ajustin als objectius generals d’etapa per a cada nivell.

2. La realització d’accions de recerca interdisciplinària, en el marc dels currículums de les diferents matèries, especialment de les ciències experimentals la tecnologia i les matemàtiques

3. L’oportunitat de realitzar activitats extracurriculars internivells i de divulgació dels resultats de les mesures realitzades.

4. La possibilitat de realitzar propostes argumentades per a l’optimització dels consums del centre i la millora de la salut ambiental.

5. Al final de cada curs escolar, el treball realitzat per l’alumnat (o una selecció d’aquest) haurà de comunicar-se mitjançant exposicions, per via telemàtica o per altres mitjans.

Les activitats internivells poden consistir en una posada en comú i exposició dels resultats.

Les activitats extraescolars poden ser molt diverses en funció del centre i del municipi, des de visites a edificis construïts amb criteris bioclimàtics, fins a museus que treballin la temàtica energètica (Museu del Gas, Museu de la ciència i de la tècnica de Terrassa).

El programa es relaciona de manera molt estreta amb l’àmbit cientificotecnològic, tot i que pot tenir un abast interdisciplinari i transversal.

Els agents del programa són els que es mostren a la figura següent. Per una banda, l’alumnat realitza la tasca d’aprenentatge amb el professorat del centre educatiu. L’alumnat també pot assistir a activitats d’ensenyament que es realitzen als Camps d’aprenentatge i el centre educatiu es coordina amb el Camp d’aprenentatge. Al seu torn, els Centres de Recursos Pedagògics realitzen una tasca de dinamització i assessorament als centres educatius i donen suport a la tasca dels Camps d’aprenentatge.


9

[COMISSIÓ DE COORDINACIÓ]

CRP

CdA

CESIRE

CENTRE EDUCATIU

PROFESSORAT ALUMNAT

2.2. Funcions dels CRP

A cada CRP participant hi ha d’haver una persona responsable de la dinamització del programa a la seva zona, que s’encarregarà1 de:

• Proposar la participació dels centres.

• Fer la difusió del programa als centres i professorat de secundària obligatòria.

• Oferir formació al professorat de la zona.

• Promoure l’intercanvi de pràctiques educatives vinculades al programa entre els centres de la zona i, del territori en coordinació amb altres CRP.

• Fer el seguiment i avaluació del projecte de centre.

Integrants:

• Xavier Albert Sabatés, CRP d’Osona.

• Octavi Casellas Gispert, CRP del Gironès.

• Manuela Gómez, CRP Ciutat de Santa Coloma de Gramanet.

• Mercè Cambra, CRP de Rubí.

• Xavier Granell, CRP del Tarragonès.

1 Cal preveure en els plans d’actuació del servei educatiu i dels professionals implicats, la dedicació horària per al desenvolupament del projecte


10

CRP implicats en el programa el curs 2013-14 i 2014 -15

SSTT Curs 13-14 Responsable Curs 14-15 Responsable

BCO CRP Ciutat de Santa Coloma de Gramanet Manuela Gómez Pérez

CRP Ciutat de Santa Coloma de Gramanet Manuela Gómez Pérez

BLL CRP del Baix Llobregat V (Cornellà de Llobregat)

Urbano Martínez

CEE CRP d’Osona Xavier Albert Sabatés CRP d’Osona M Antònia Costa Vilalta i Rosa M. Caballol

CEB

GIR CRP del Gironès Octavi Casellas Gispert CRP del Gironès Octavi Casellas Gispert

LLE CRP del Segrià Antoni López

MVO CRP d’Alella CRP de Sant Celoni

TAR CRP del Tarragonès Xavier Granell Sardà CRP del Tarragonès Xavier Granell Sardà

TEB CRP del Baix Ebre Hermini Carreras

VOC CRP de Rubí Mercè Cambra Martí CRP de Rubí Carme Rubio

2.3. Funcions dels CdA

Els Camps d’Aprenentatge (CdA), com a serveis educatius del Departament d’Ensenyament i que treballin en activitats sobre eficiència energètica i les energies renovables:

• Elaboraran propostes didàctiques conjuntament amb el CRP i el centre i integrades en el Projecte Curricular del Centre.

• Donaran suport didàctic, organitzatiu i material, per al seu desenvolupament per part del centre.

• Formació del professorat

• Generaran recursos susceptibles de ser emprats pels centres, amb coordinació amb el CESIRE.

A nivell organitzatiu del programa, els Camps d’Aprenentatge formaran part de la comissió de coordinació, en concret de l’equip d’assessorament i de l’equip de serveis educatius.

2.4. La comissió de coordinació

Per a la implementació, el seguiment i l’avaluació del pla d’actuació 2013-2014, s’ha creat una comissió de coordinació integrada per: tècnics del Servei d’Orientació i


11

Serveis Educatius, el Servei d’Ordenació Curricular d’ESO i el Batxillerat i el Servei d’Innovació i Formació, presidida per la Subdirecció General d’Innovació, Formació i Orientació de la Direcció General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat i la Universitat de Lleida.

La comissió de coordinació s’encarregarà de:

• La definició i supervisió curricular.

• La proposta de planificació del programa.

• La coordinació i suport als CRP.

• El seguiment i avaluació general del programa.

• La formació de formadors.

• La coordinació amb altres entitats i institucions.

a) Equip de gestió

Funció:

La seva funció és desenvolupar les tasques organitzatives i d’administració, següents:

• Coordinació de la planificació, el seguiment i l’avaluació del programa.

• Organització de les reunions: convocatòries i resum dels acords.

• Manteniment de l’entorn virtual de coordinació i formació.

• Organització de la formació.

Integrants:

• Cap del Servei d’Orientació i Serveis Educatius

• Jordi Domingo, Servei d’Orientació i Serveis Educatius

• Francesc Domingo, Servei d’Orientació i Serveis Educatius

b) Equip d’assessorament:

Funcions:

• Assessorament tècnic als professionals dels CRP i a la pròpia comissió a través de l’entorn virtual i les reunions de coordinació.

• Contacte amb altres entitats i institucions i orientar la connexió amb els CRP i els centres participants.

• Participació en el disseny de les activitats de formació.

• Col·laboració en l’adequació del programa a la idiosincràsia dels CRP.

• Definició de les fases del procés d’implementació i dinamització del programa


12

Integrants:

• Fina Guitart, CESIRE-CDEC.

• Jordi Regalés , CESIRE-AULATEC.

• Rosana Fernández, CESIRE-AULATEC.

• Àngel Sedó, CdA Granja Escola de Juneda.

• Xavier Vallès, CdA Granja Escola de Juneda.

• Manuel Ibáñez, Universitat de Lleida.

• Jerome Barrau, Universitat de Lleida.

• Conxita Mayós, cap del Servei d’Ordenació Curricular d’ESO i el Batxillerat.

• Enric Custodio, Servei d’Ordenació Curricular d’ESO i el Batxillerat.

• Francesc Ranchal, Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu

• Sònia Mora, Servei d’Ordenació Curricular de la FP Inicial i Ensenyaments de Règim Especial.

• Feliu López, Servei d’Ordenació Curricular de la FP Inicial i Ensenyaments de Règim Especial.

2.5. El suport tècnic i l’assessorament didàctic

El Centre Específic de Suport a la Innovació i la Recerca en la matèria de ciències (CESIRE-CDEC) oferirà la seva expertesa en la didàctica de les ciències i orientaran i donaran suport als centres educatius que participen en el programa de la motxilla bioclimàtica. També proporcionaran el marc teòric que sustenta el treball de l’aula a partir de models sistèmics i aportaran la reflexió i els suggeriments metodològics per a avançar i reformular les activitats i propostes del programa.

El Centre Específic de Suport a la Innovació i la Recerca en la matèria de tecnologia (CESIRE-AULATEC) oferirà els seus coneixements metodològics de la tecnologia per a proporcionar suport als centres educatius que participen en el programa de la motxilla bioclimàtica, aportant també un marc teòric per al treball de l’aula.

El CREA de la Universitat de Lleida, d’acord amb les línies de treball del Departament d’Ensenyament, actuarà com a equip de suport del grup de treball de La Motxilla bioclimàtica.

Funcions:

• Assessorament tècnic adreçat als professionals dels CRP i a la pròpia comissió a través de l’entorn virtual i les reunions de coordinació.

• Establiment de contactes amb altres entitats i institucions. Connexió amb els CRP i els centres participants.

• Participació en el disseny de les activitats de formació.

El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (CONSAVAL) assessora i col·labora en l’avaluació del disseny, la implementació i l’impacte del programa.


13

2.6. Fases d’implantació

La implantació del programa La motxilla bioclimàtica es desenvoluparà en diverses fases, al llarg de diversos cursos acadèmics, fins que es consolidi l’activitat en l’oferta educativa que es fa als centres.

L’objectiu és reconèixer els programes dels centres que els estan realitzant i posar a l’abast de tots els altres centres educatius de Catalunya la possibilitat d’incorporar-se al programa, amb garantia de qualitat pedagògica i amb la participació dels serveis educatius.

El curs 2013-2014, participaran en la dinamització del programa cinc CRP. El nombre de CRP implicats s’anirà incrementant gradualment.

En les fases d’implementació ens cal distingir entre la implantació global del programa , la intervenció dels serveis educatius i el desenvolupament al centre educatiu .

2.6.1. Implantació global del programa

Fase prèvia: Curs 2012-2013

La Subdirecció General d’Innovació, Formació i Orientació, ha presentat el programa i les línies d’actuació a:

� Directors dels Serveis Territorials.

� Seccions de Serveis Educatius i Formació Permanent dels ST i CEB.

� Inspecció d’Educació.

� Juntes de directors de primària i secundària.

Les Seccions de Serveis Educatius i Formació Permanent dels Serveis Territorials, i la Unitat de Serveis Educatius del Consorci d’Educació de Barcelona, han proposat cinc CRP del territori per participar en la dinamització del programa el curs 2013-2014 i cinc més per al curs 2014-15.

Amb la finalitat de facilitar l’elaboració de propostes de dinamització del programa des dels CRP, es farà una activitat de formació adreçada als professionals dels deu CRP implicats en el programa, amb la participació de l’equip d’assessorament i de centres que han participat en el programa La motxilla bioclimàtica.

Fase inicial: Inici del programa, disseny i pilotat ge. Curs 2013-2014

La Subdirecció General d’Innovació, Formació i Orientació concretarà la col·laboració amb les entitats del territori que puguin facilitar el desenvolupament del programa.

- Desenvolupament del programa als centres educatius:

Les fases d’implementació del programa en un centre educatiu, que es poden correspondre amb cursos escolars o no, les podem resumir en:

• Primera fase: Inici del projecte, disseny i pilotatge.

• Segona fase: Aplicació, revisió i millora.


14

• Tercera fase: Consolidació del projecte, inclusió en el currículum i difusió.

- Intervenció dels Serveis Educatius (CRP)

PRIMER CURS:

1r TRIMESTRE: elaboració de la guia didàctica. Adquisició de les cinc primeres motxilles bioclimàtiques. Localització dels cinc primers centres educatius que dinamitzaran el projecte en la seva programació.

2 n TRIMESTRE: suport al grup de professorat i experts que concreten el disseny definitiu i els materials a utilitzar. Pla didàctic.

3r TRIMESTRE: pilotatge dels materials elaborats. Utilització dels criteris de qualitat, pràctiques educatives de referència.

Fase d’implementació


Aplicació, revisió i millora

- Intervenció dels serveis educatius

SEGON i TERCER CURS: Partint de l’avaluació inicial realitzada a final del primer curs es fa la proposta de millora i continuïtat per als cursos següents. Així mateix es preveuen les actuacions de difusió i comunicació als centres i serveis educatius de Catalunya.

Fase final


Aplicació, revisió i millora

- Intervenció dels serveis educatius

Col·laboració en la difusió del projecte

2.6.2. Seqüència d’activitats

ACTIVITATS RESPONSABLE OBSERVACIONS Difusió del projecte CRP Als centres del territori

Suport a la elaboració del disseny del projecte

CRP

Proposta de projecte CRP Presentació al servei educatiu

Autorització / Validació Serveis centrals Formació professorat CRP, CdA Disseny del projecte Centre

Conformitat CRP Implantació Centre Seguiment CRP/Centre Incorporació de millores

Valoració final de resultats CRP / Centre


15

Pla de treball del CRP

Curs 2013-14 Curs 2014-15

Fases Documentació Març Abril Maig Juny Juliol Ago Set Oct Nov Des Gen Feb Març Abril Maig Juny Juliol

Detecció de centres que volen treballar aquest programa

Projecte educatiu de centre

Informació relativa a la proposta didàctica

PPT Eines motxilla

-Fase1 La motivació i l’interès

-Programa: La motxilla bioclimàtica al Servei d’Orientació i serveis Educatius

Formació als 10 CRP implicats en el programa

Demanda de participació -Fitxa de dades del centre i del projecte

Selecció de possibles candidats

-Fitxa de selecció amb nivell de participació

Concreció del programa -Disseny-

-PPT Avaluació de projectes

Concreció del programa -Planificació-

-Cronograma del Projecte

Concreció del programa -Implementació

-Fitxa del registre de la implementació

Concreció del programa seguiment,avaluació i millores

-Avaluació de projectes

Experimentació als centres

Assessorament Odissea

Assessorament CESIRE i CRP

5 centres

5 centres 5 centres

10 centres 10 centres 10 centres


16

Pla de treball del Centre

Curs 2013-14 Curs 2014-15

Fases Documentació Març Abril Maig Juny Juliol Ago Set Oct Nov Des Gen Feb Març Abril Maig Juny Juliol

Demanda de participació -Fitxa de dades del centre i del projecte

Selecció de possibles candidats

-Fitxa de selecció amb nivell de participació

Concreció del programa -Disseny-

-PPT Avaluació de projectes

Concreció del programa -Planificació-

-Cronograma del Projecte

Concreció del programa -Implementació

-Fitxa del registre de la implementació

Concreció del programa- Seguiment, avaluació i millores

-Avaluació de projectes

Implementació del Programa La Motxilla bioclimàtica

Compartim resultats




17

3. AVALUACIÓ DEL PROGRAMA L’avaluació d’aquest programa serveix per conèixer si aquesta proposta didàctica millora les competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic, amb una actitud participativa de la comunitat escolar. Per poder copsar aquesta millora del coneixement cal conèixer la coherència interna i externa del programa i per això es fa una avaluació del disseny . Altrament el procés d’implantació del programa en quan a recursos, requeriments, activitats i resultats obtinguts, establint una comparació entre allò que estava previst i allò que s’ha emprat en realitat, ens donarà una idea de les millores que caldrà aplicar per assolir els objectius establerts. El procés avaluatiu que aporta informació al desenvolupament del procés s’anomena avaluació de la implementació . I en una darrera etapa, quan el programa ja estigui consolidat, caldrà analitzar les conseqüències que haurà tingut aquest programa en la consecució dels objectius curriculars i més concretament, la millora del rendiment escolar de l’alumnat participant. Aquest tipus d’avaluació s’anomena avaluació de l’impacte , que es desenvolupa quan el programa estigui més avançat. Per la fase inicial del programa, l’avaluació més adient és la d’implementació, amb la qual s’analitza fins a quin punt les activitats s’estan desenvolupant en els termes previstos al disseny. La finalitat d’aquesta avaluació és plenament formativa.

Avaluació del programa

1. Metodologies En aquest cas s’ha optat per una avaluació qualitativa aplicable als centres de recursos, i camps d’aprenentatge que tenen centres on es desenvolupa el programa.

2. Anàlisi si és avaluable

És un pas necessari per determinar la conveniència d’avaluar un programa, al marge que aquesta se centri en el disseny, en la implementació o en els efectes del programa. En aquest sentit, abans de fer una avaluació s’hauria de considerar la pertinença del disseny, la disponibilitat de recursos per dur a terme l’avaluació o les fonts d’informació disponibles, antre d’altres aspectes. En cas que no es poguessin garantir aquests mínims, el més adequat és no procedir a avaluar el programa.

3. Avaluació de disseny (Veure annex)

4. Avaluació de la implementació (Veure annex)

5. Avaluació de l’impacte (Pendent de consolidació del

programa. Veure annex) Té com a objectiu quantificar l’efecte sobre l’àmbit d’interès que és atribuïble al programa. L’impacte pot materialitzar-se en un canvi o bé en el manteniment de la situació inicial.


18

Avaluació del projecte al centre (Veure annex)

1. Concreció de la metodologia aplicada

2. Cadena de valor, avaluabilitat a nivell de centr e. Disseny

3. Implantació

4. Resultats

Avaluació dels resultats (Veure annex)

1. Assoliment dels objectius operatius del projecte

2. Assoliment de les capacitats/competències selecc ionades

3. Assoliment dels objectius curriculars

4. Indicadors d’eficàcia

5. Indicadors de cobertura

6. Indicadors de pertinença

7. Conclusions i recomanacions


19

4. ANNEXOS ANNEX 1: Objectius curriculars de referència Els objectius curriculars configuren l’horitzó en el qual s’emmarca La motxilla bioclimàtica, però no són objectius del programa, ja que la resta d’activitats desenvolupades a classe també contribueixen a assolir-los. Se situen en un àmbit més ampli i, per tant, s’han de considerar simplement orientatius, ja que no és factible que amb un programa tan específic com el que ens ocupa es pugui assolir completament. Ciències de la naturalesa • Comprendre las grans idees de la ciència i utilitzar-les per interpretar fets rellevants

de la vida quotidiana, així com per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament científic i tecnològic.

• Utilitzar conceptes i estratègies pròpies del treball científic ja sigui manipulativament o a través de simulacions, per plantejar preguntes rellevants i obtenir conclusions a partir d’evidències i proves experimentals, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre canvis en la natura, produïts o no per les persones.

• Comprendre missatges de continguts científics, elaborar-ne i comunicar-ne, utilitzant el llenguatge oral i escrit, i fent servir quan calgui altres llenguatges i recursos, especialment els provinents de les TIC, que puguin ajudar a fer la comunicació més eficaç.

• Cooperar en grups socialment heterogenis en la resolució de problemes abordables amb els conceptes i procediments propis de les ciències, demostrant iniciativa i creativitat en el plantejament de propostes i ajudant els companys i companyes en la regulació de les dificultats que es manifestin.

• Tendir a actuar en funció d’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut individual i comunitària fonamentats en els coneixements bàsics científics, utilitzant estratègies que permetin enfrontar-se als riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.

• Analitzar i valorar la importància d’utilitzar els coneixements científics i les interaccions de la ciència i la tecnologia, per satisfer les necessitats humanes i per participar en la presa de decisions sobre problemes locals i globals amb què s’enfronta la societat per tal d’assegurar un futur més sostenible.

• Analitzar críticament qüestions científiques socialment controvertides, argumentar les pròpies opinions tenint en compte les dels altres i aportant evidències i raons fonamentades en el coneixement científic, i tendir a actuar de manera conseqüent, responsable i solidària.

Tecnologia

• Analitzar materials, objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament, conèixer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la


20

millor forma d'utilitzar-los i controlar-los, entendre les raons que condicionen el seu disseny i construcció.

• Expressar i comunicar idees i solucions tècniques; raonar la seva viabilitat; utilitzar recursos gràfics i informàtics, terminologia i simbologia adients.

• Treballar de forma autònoma, responsable i creativa en la presa de decisions, en l'execució de tasques i en la recerca de solucions, tot mostrant una actitud dialogant i de respecte en el treball en equip. Aplicar sempre la normalització i les mesures de seguretat.

• Utilitzar els diferents recursos que ens ofereixen les TIC i Internet com a eines de treball habitual, així com gestionar, de forma correcta i segura, la informació, els sistemes operatius i els programes informàtics adients per a la resolució d'un problema concret o per a la representació i disseny d'objectes o processos.

• Valorar de forma crítica els avenços tecnològics, la seva influència en el medi ambient, la salut i el benestar individual i col·lectiu.


21

ANNEX 2

Instruments d’avaluació del programa

1.Avaluació del disseny Entrevista individual per a l’avaluació del disseny

A nivell macro: De serveis educatius a CRP

A nivell micro: De CRP a centre

Qüestionari d’avaluació del disseny Data: Organisme:

Tècnic avaluador: Nom i càrrec de l’ entrevistat/da

ÍTEMS Gens Poc Bastant Molt Observacions

1-Amb els mitjans que es preveu destinar, es podran dur a terme les activitats que permetran assolir els objectius del programa?

2-La definició dels objectius és adequada (responen realment a la finalitat del programa)?

3-Es diferencia clarament entre objectius (“quines finalitats pretén assolir el programa” i les activitats (“què es fa per assolir els objectius”)?

4-Per als diferents components del programa (recursos, activitats, productes i impactes), es disposa d’indicadors d’avaluació? (rellevants, d’interpretació clara, que aportin mesures fiables.)

En cas que hi hagi diferents possibilitats d’intervenció, s’ha justificat quina es considera la millor alternativa? En base a quin/s criteri/s?

Són adequats els criteris per a la identificació de la població objectiu (col·lectiu de beneficiaris potencials)?

Són adequats els criteris de selecció dels participants, si és el cas?

Observacions a afegir: -Punts forts i punts febles del disseny del programa: -Millores a incorporar


22

2. Avaluació de la implementació

Observació directa per a l’avaluació de la implementació

Dels CRP a centres

Qüestionari d’avaluació de la implementació

Data: Organisme:

Tècnic avaluador: Nom i càrrec de l’entrevistat/da:

ÍTEMS Gens Poc Bastant Molt Observacions

Recursos

Els recursos humans destinats al programa són suficients?

Tenen coneixement de les funcions que han de realitzar?

Tenen capacitat per dur-les a terme? Les realitzen adequadament? Estan motivats? Els recursos econòmics i materials destinats a la intervenció són suficients?

Són adequats? S’empren de manera eficient? Activitats En quina fase d’implantació es troba el programa? Hi ha planificació de les activitats a realitzar?

Indicar quina, si és el cas

És realista?

S’ha establert un calendari d’implementació?

Si / no

Quina és la qualitat de les activitats implementades? (mitjançant indicadors de percepció i de rendiment).

Hi ha desviació respecte de la planificació establerta?

En cas de que es produeixi

Quines accions de millora es duen a terme per complir la planificació?

En cas afirmatiu, indicar quines

Productes

S’estan assolint els objectius operatius de la intervenció?

Quina és la qualitat dels productes assolits? (mitjançant indicadors de percepció i de rendiment).

Observacions a afegir: Valoració de satisfacció del professorat implicat: -Punts forts i punts febles de la implementació del programa: -Millores a incorporar


23

-Veure quins serveis s’estan produint i en quina me sura els utilitza la població diana

Aquestes preguntes serviran per valorar si s’estan desenvolupant correctament les activitats i si s’estan recollint els outputs esperats. També pretén introduir mesures correctives.

o Un cop s’ha començat a implementar el programa, hi ha evidència que els productes contribuiran a assolir els objectius estratègics del programa? (cadena de valor)

o Quina quantitat de producte/servei s’està generant amb relació al previst, és a dir, s’estan assolint els objectius operatius?

o Quina proporció de la població diana està rebent els serveis? (taxa de cobertura)

o Els beneficiaris s’adeqüen al perfil de destinataris del programa? Hi ha col·lectius que fan un ús major o menor que la resta? Es produeix autoselecció de participants? El programa tendeix a seleccionar els sol·licitants menys problemàtics (efecte creaming)? Hi ha barreres físiques per accedir als serveis? Hi ha sobrecobertura per manca de filtres?

o Hi ha beneficiaris que abandonen el programa? En cas afirmatiu, per quin motiu?

o Els serveis s’estan proveint amb qualitat? (indicadors de rendiment i de percepció)

- Examinar la influència del context en la implemen tació

Servirà per valorar si hi ha canvis en el context o en l’aplicació del programa que estan afectant al funcionament del programa. Les preguntes que s’haurà de donar resposta són:

• Hi ha factors externs que afecten a la manera com s’està implementant el programa? S’han previst accions de millora?


24

3.Avaluació de l’impacte

Entrevista individual per a l’avaluació d’impacte

Pendent. A finals del curs 2013-14, es considera que no hi ha encara la suficient durada del programa per fer una avaluació d’aquest tipus.

Qüestionari d’avaluació d’impacte

Data: Organisme:

Tècnic avaluador: Nomi càrrec de l’entrevistat/da:

ÍTEMS GENS POC BASTANT MOLT OBSERVACIONS

El recorregut del programa és suficient per avaluar-ne el impactes o encara no se’n poden treure conclusions?

El programa té efectes positius? (efectivitat del programa).

El programa és eficaç per assolir els objectius estratègics? En cas que hi hagi més d’una versió del programa,

El programa té efectes no previstos (positius o negatius) en els beneficiaris i/o en altres col·lectius.

Els efectes del programa varien entre els diferents col·lectius de beneficiaris, tipus de prestadors o per altres factors?

Els efectes del programa són estables o varien en el temps?

El programa ha assolit els seus objectius amb eficiència? (el cost és raonable, amb relació a la magnitud dels impactes obtinguts)

El programa satisfà els objectius estratègics amb qualitat? (a través d’indicadors de rendiment i de percepció.

Observacions a afegir: -Punts forts i punts febles de l’impacte del programa: -Millores a incorporar


25

ANNEX 3 Avaluació del programa al centre

1. Concreció de la metodologia aplicada

Un cop el centre es planteja l’aplicació del Programa en el seu Projecte Educatiu, s’elabora el disseny. A partir dels objectius que es plantegi el centre, se’n traurà uns criteris i uns indicadors d’avaluació. L’avaluació es farà en base a uns qüestionaris que tindran en compte la relació entre recursos-activitats-productes-impactes, és a dir, si amb els mitjans que es preveuen destinar, es podran dur a terme les activitats que permetran assolir els objectius del programa.

2. Cadena de valor, avaluabilitat a nivell de centr e. Disseny

La cadena de valor es planteja en el Projecte educatiu com a unes hipòtesis de com se suposa que la intervenció del programa ha de produir els efectes necessaris per resoldre la situació social indesitjable que la motivà.

L’avaluabilitat del programa al centre passa per considerar la pertinença del disseny, la disponibilitat de recursos per dur a terme l’avaluació, entre d’altres aspectes.

3. Implantació

Com a instruments d’avaluació de la implementació, és a dir, si el desenvolupament del programa contribueix a assolir els outputs (activitats i recursos), és necessari aplicar uns qüestionaris sobre els recursos, els processos de producció i provisió de serveis, l’estructura organitzativa, la planificació i les relacions interorganitzatives.

4. Resultats

Avaluació dels objectius operatius de cada alumne

Objectius operatius Molt Bastant Poc Gens Mitjana 1. Actuar de manera autònoma

2. Pensar i comunicar

3. Descobrir i tenir iniciativa

4. Conviure i habitar el món

5. Descriure els fenòmens o accions fisicoquímics en els àmbits de la transmissió de calor, la contaminació atmosfèrica i l’eficiència energètica.

6. Mesurar les variables relacionades amb els àmbits d’aquests fenòmens fisicoquímics anteriors

7. Analitzar la interrelació entre variables

8. Predir les conseqüències en el canvi del valor de les variables que es mesuren

9. Concloure millores en les intervencions partint dels fenòmens estudiats


26

10. Compartir les dades, fet que pot ajudar a entendre millor l’estudi.

11. Cooperar per entendre l’estudi des de la cultura de la complexitat

12. Intervenir en l’aplicació d’aquestes millores

13. Avaluar els resultats obtinguts

14. Comunicar els guanys o millores

15. Comprendre els fenòmens o conceptes treballats des del punt de vista científic i disposar de criteris per analitzar-los críticament.

16. Utilitzar el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada i creativa les actuacions relacionades amb la gestió sostenible de medi, la salut pròpia i la comunitària, i l’ús d’aparells en la vida quotidiana.


27

Avaluació del grup classe Objectius operatius del programa

Exemple item 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

Rang de puntuació (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) (0-1) Marqueu amb una x si l’alumne/a obté una puntuació de

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

Exemple alumne 0 X X X X X X X X X X X X X X X

Alu

mna

t

1 X

2 X

3 X

4 X

5 X

6 X

7

8 X

9 X

10 X

11

12 X

13

14 X

15 X

16 X

17 X

18 X

19 X

20

21 X

22 X

23 X

24 X

25 X

26 X

27

28 X

29 X

...

% d’alumnes segons puntuació


28

ANNEX 4

Avaluació de resultats 1. Assoliment dels objectius operatius del projecte Correlació dels objectius operatius del programa am b els objectius curriculars

Objectius operatius

Objectius curriculars

1. A

ctua

r de

man

era

autò

nom

a

2. P

ensa

r i c

omun

icar

3. D

esco

brir

i ten

ir in

icia

tiva

4. C

onvi

ure

i hab

itar

el m

ón

5. D

escr

iure

els

fenò

men

s o

acci

ons

fisic

oquí

mic

s en

el

s àm

bits

de

la tr

ansm

issi

ó de

cal

or, l

a co

ntam

inac

ió a

tmos

fèric

a i l

’efic

iènc

ia e

nerg

ètic

a.

6. M

esur

ar

les

varia

bles

re

laci

onad

es

amb

els

àmbi

ts

d’aq

uest

s fe

nòm

ens

fisic

oquí

mic

s an

terio

rs

7. A

nalit

zar

la in

terr

elac

ió e

ntre

var

iabl

es

8. P

redi

r le

s co

nseq

üènc

ies

en e

l can

vi d

el v

alor

de

les

varia

bles

que

es

mes

uren

9. C

oncl

oure

mill

ores

en

les

inte

rven

cion

s pa

rtin

t del

s fe

nòm

ens

estu

diat

s

10. C

ompa

rtir

les

dade

s, fe

t que

pot

aju

dar

a en

tend

re

mill

or l’

estu

di.

11. C

oope

rar

per

ente

ndre

l’es

tudi

des

de

la c

ultu

ra d

e la

co

mpl

exita

t

12. I

nter

veni

r en

l’ap

licac

ió d

’aqu

este

s m

illor

es

13. A

valu

ar e

ls r

esul

tats

obt

ingu

ts

14. C

omun

icar

els

gua

nys

o m

illor

es

15. C

ompr

endr

e el

s fe

nòm

ens

o co

ncep

tes

treb

alla

ts d

es

del p

unt d

e vi

sta

cien

tífic

i di

spos

ar d

e cr

iteris

per

an

alitz

ar-lo

s cr

ítica

men

t.

16. U

tilitz

ar e

l con

eixe

men

t cie

ntífi

c pe

r ar

gum

enta

r de

m

aner

a fo

nam

enta

da i

crea

tiva

les

actu

acio

ns

rela

cion

ades

am

b la

ges

tió s

oste

nibl

e de

med

i, la

sa

lut p

ròpi

a i l

a co

mun

itària

, i l’

ús d

’apa

rells

en

la

vida

quo

tidia

na.

Comprendre las grans idees de la ciència i utilitzar-les per interpretar fets rellevants de la vida quotidiana, així com per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament científic i tecnològic.

x x x x x x

Utilitzar conceptes i estratègies pròpies del treball científic ja sigui manipulativament o a través de simulacions, per plantejar preguntes rellevants i obtenir conclusions a partir d’evidències i proves experimentals, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre canvis en la natura, produïts o no per les persones.

x x x x x

Comprendre missatges de continguts científics, elaborar-ne i comunicar-ne, utilitzant el llenguatge oral i escrit, i fent servir quan calgui altres llenguatges i recursos, especialment els provinents de les TIC, que puguin ajudar a fer la comunicació més eficaç.

x x x x x x x

Cooperar en grups socialment heterogenis en la resolució de problemes abordables amb els

x x x x x


29

Objectius operatius


1. A

ctua

r de

man

era

autò

nom

a

2. P

ensa

r i c

omun

icar

3. D

esco

brir

i ten

ir in

icia

tiva

4. C

onvi

ure

i hab

itar

el m

ón

5. D

escr

iure

els

fenò

men

s o

acci

ons

fisic

oquí

mic

s en

el

s àm

bits

de

la tr

ansm

issi

ó de

cal

or, l

a co

ntam

inac

ió a

tmos

fèric

a i l

’efic

iènc

ia e

nerg

ètic

a.

6. M

esur

ar

les

varia

bles

re

laci

onad

es

amb

els

àmbi

ts

d’aq

uest

s fe

nòm

ens

fisic

oquí

mic

s an

terio

rs

7. A

nalit

zar

la in

terr

elac

ió e

ntre

var

iabl

es

8. P

redi

r le

s co

nseq

üènc

ies

en e

l can

vi d

el v

alor

de

les

varia

bles

que

es

mes

uren

9. C

oncl

oure

mill

ores

en

les

inte

rven

cion

s pa

rtin

t del

s fe

nòm

ens

estu

diat

s

10. C

ompa

rtir

les

dade

s, fe

t que

pot

aju

dar

a en

tend

re

mill

or l’

estu

di.

11. C

oope

rar

per

ente

ndre

l’es

tudi

des

de

la c

ultu

ra d

e la

co

mpl

exita

t

12. I

nter

veni

r en

l’ap

licac

ió d

’aqu

este

s m

illor

es

13. A

valu

ar e

ls r

esul

tats

obt

ingu

ts

14. C

omun

icar

els

gua

nys

o m

illor

es

15. C

ompr

endr

e el

s fe

nòm

ens

o co

ncep

tes

treb

alla

ts d

es

del p

unt d

e vi

sta

cien

tífic

i di

spos

ar d

e cr

iteris

per

an

alitz

ar-lo

s cr

ítica

men

t.

16. U

tilitz

ar e

l con

eixe

men

t cie

ntífi

c pe

r ar

gum

enta

r de

m

aner

a fo

nam

enta

da i

crea

tiva

les

actu

acio

ns

rela

cion

ades

am

b la

ges

tió s

oste

nibl

e de

med

i, la

sa

lut p

ròpi

a i l

a co

mun

itària

, i l’

ús d

’apa

rells

en

la

vida

quo

tidia

na.

conceptes i procediments propis de les ciències, demostrant iniciativa i creativitat en el plantejament de propostes i ajudant els companys i companyes en la regulació de les dificultats que es manifestin.

Tendir a actuar en funció d’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut individual i comunitària fonamentats en els coneixements bàsics científics, utilitzant estratègies que permetin enfrontar-se als riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l’alimentació, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.

x x x x x x

Analitzar i valorar la importància d’utilitzar els coneixements científics i les interaccions de la ciència i la tecnologia, per satisfer les necessitats humanes i per participar en la presa de decisions sobre problemes locals i globals amb què s’enfronta la societat per tal d’assegurar un futur més sostenible.

x x x x x x x x x

Analitzar críticament qüestions científiques socialment controvertides, argumentar les pròpies opinions tenint en compte les dels altres i aportant evidències i raons fonamentades en el coneixement científic, i tendir a actuar de manera conseqüent,

x x x x x x


30

Objectius operatius


1. A

ctua

r de

man

era

autò

nom

a

2. P

ensa

r i c

omun

icar

3. D

esco

brir

i ten

ir in

icia

tiva

4. C

onvi

ure

i hab

itar

el m

ón

5. D

escr

iure

els

fenò

men

s o

acci

ons

fisic

oquí

mic

s en

el

s àm

bits

de

la tr

ansm

issi

ó de

cal

or, l

a co

ntam

inac

ió a

tmos

fèric

a i l

’efic

iènc

ia e

nerg

ètic

a.

6. M

esur

ar

les

varia

bles

re

laci

onad

es

amb

els

àmbi

ts

d’aq

uest

s fe

nòm

ens

fisic

oquí

mic

s an

terio

rs

7. A

nalit

zar

la in

terr

elac

ió e

ntre

var

iabl

es

8. P

redi

r le

s co

nseq

üènc

ies

en e

l can

vi d

el v

alor

de

les

varia

bles

que

es

mes

uren

9. C

oncl

oure

mill

ores

en

les

inte

rven

cion

s pa

rtin

t del

s fe

nòm

ens

estu

diat

s

10. C

ompa

rtir

les

dade

s, fe

t que

pot

aju

dar

a en

tend

re

mill

or l’

estu

di.

11. C

oope

rar

per

ente

ndre

l’es

tudi

des

de

la c

ultu

ra d

e la

co

mpl

exita

t

12. I

nter

veni

r en

l’ap

licac

ió d

’aqu

este

s m

illor

es

13. A

valu

ar e

ls r

esul

tats

obt

ingu

ts

14. C

omun

icar

els

gua

nys

o m

illor

es

15. C

ompr

endr

e el

s fe

nòm

ens

o co

ncep

tes

treb

alla

ts d

es

del p

unt d

e vi

sta

cien

tífic

i di

spos

ar d

e cr

iteris

per

an

alitz

ar-lo

s cr

ítica

men

t.

16. U

tilitz

ar e

l con

eixe

men

t cie

ntífi

c pe

r ar

gum

enta

r de

m

aner

a fo

nam

enta

da i

crea

tiva

les

actu

acio

ns

rela

cion

ades

am

b la

ges

tió s

oste

nibl

e de

med

i, la

sa

lut p

ròpi

a i l

a co

mun

itària

, i l’

ús d

’apa

rells

en

la

vida

quo

tidia

na.

responsable i solidària.

Comprendre las grans idees de la ciència i utilitzar-les per interpretar fets rellevants de la vida quotidiana, així com per analitzar i valorar les repercussions del desenvolupament científic i tecnològic.

x x x x x

Utilitzar conceptes i estratègies pròpies del treball científic ja sigui manipulativament o a través de simulacions, per plantejar preguntes rellevants i obtenir conclusions a partir d’evidències i proves experimentals, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre canvis en la natura, produïts o no per les persones.

x x x x x x x x x x

Comprendre missatges de continguts científics, elaborar-ne i comunicar-ne, utilitzant el llenguatge oral i escrit, i fent servir quan calgui altres llenguatges i recursos, especialment els provinents de les TIC, que puguin ajudar a fer la comunicació més eficaç.

x x x x

Cooperar en grups socialment heterogenis en la resolució de problemes abordables amb els conceptes i procediments propis de les ciències, demostrant iniciativa i creativitat en el plantejament de propostes i ajudant els companys i companyes en la regulació de les dificultats que es manifestin.

x x x x x x x x x x


31

2. Assoliment de les capacitats/competències selecc ionades

3. Assoliment dels objectius curriculars Avaluació exemplificada dels resultats obtinguts pe r part de l’alumnat pel fet d’aplicar aquest programa

Objectius curriculars Objectius operatius Crit eri d’avaluació Criteri de correcció 1. Actuar de manera

autònoma

2. Pensar i comunicar 3. Descobrir i tenir iniciativa 4. Conviure i habitar el món 5. Descriure els fenòmens o

accions fisicoquímics en els àmbits de la transmissió de calor, la contaminació atmosfèrica i l’eficiència energètica.

Interpreta coherentment les dades observades

(Falta de criteri/Criteri erroni) Coherència en quant a la manca o no de criteris per a la interpretació correcta del fenomen

Coherència en quant a la interpretació errònia del fenomen

6. Mesurar les variables relacionades amb els àmbits d’aquests fenòmens fisicoquímics anteriors

Mesura correctament les variables dels fenòmens

7. Analitzar la interrelació entre variables

Realitza interrelacions viables

8. Predir les conseqüències en el canvi del valor de les variables que es mesuren

Fa prediccions coherents dels canvis de valors

9. Concloure millores en les intervencions partint dels fenòmens estudiats

Proposa millores viables

10. Compartir les dades, fet que pot ajudar a entendre millor l’estudi.

11. Cooperar per entendre l’estudi des de la cultura de la complexitat

12. Intervenir en l’aplicació d’aquestes millores

Participen positivament en les millores

13. Avaluar els resultats obtinguts

14. Comunicar els guanys o millores

Difon adequadament les millores

15. Comprendre els fenòmens o conceptes treballats des del punt de vista científic i disposar de criteris per analitzar-los críticament.

Explica els fenòmens en base a les dades analitzades

16. Utilitzar el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada i creativa les actuacions relacionades amb la gestió sostenible de medi, la salut pròpia i la comunitària, i l’ús d’aparells en la vida quotidiana.

Empra el coneixement científic críticament per a la millora de la vida quotidiana


32

4. Indicadors de monitoratge Definició dels indicadors de monitoratge

4.1.Indicadors d’eficàcia

Pregunta al centre: Què podem mesurar a nivell de resultats?

a) Els objectius curriculars

b) Els objectius operatius de programa

c) Els resultats acadèmics aconseguits per matèries

Tipus d’indicadors Fórmula càlcul Valor Observacions

Eficàcia interna del programa

Nº d’objectius o capacitats assolides/ Nº d’objectius o capacitats previstes

Eficàcia externa del programa

Nº d’objectius o capacitats assolides/ Nº d’objectius curriculars previstos

En relació a les matèries curriculars (Mesura de rendiment transversal i transferible)

Cobertura Nº d’alumnes que participen en el programa / Nº d’alumnes participants

Pertinença Nº d’alumnes amb nivell de satisfacció de bastant a molt en el programa / Nº d’alumnes participants

Adequació Correlació entre els objectius i els recursos disponibles

Coherència Grau de correspondència entre els objectius assolits i els dispositius, productes / resultats

ALUMNAT Nombre d’objectius curriculars assolits en relació al total (1)

A1 2/9 A2 3/9 A3 5/9 A4 7/9 A5 2/9 A6 9/9 A7 9/9 A8 5/9 A9 8/9

A10 8/9


33

Agrupació

Nº alumnes Nº/9 Nivell d’eficàcia 0 0/9 3 alumnes amb nivell baix 0 1/9 2 2/9 1 3/9 0 4/9 2 alumnes amb nivell mitjà 2 5/9 0 6/9 1 7/9 5 alumnes amb nivell alt 2 8/9 2 9/9 10 10

4.2.Indicadors de cobertura

4.3.Indicadors de pertinença

5.Conclusions i recomanacions Avaluació del sistema a nivell de programa

ALUMNAT Nº d’alumnes que participen en el programa / Nº d’alumnes participants

A1 2/9 A2 3/9 A3 5/9 A4 7/9 A5 2/9 A6 9/9 ...

ALUMNAT Nº d’alumnes amb nivell de satisfacció de bastant a molt en el programa / Nº

d’alumnes participants A1 2/9 A2 3/9 A3 5/9 A4 7/9 A5 2/9 A6 9/9 ...

Objectius curriculars Objectius operatius Activitats a desenvolupar Producte / Serveis


34

ANNEX 5

Recursos, materials i publicacions

Recursos

Informació: https://sites.google.com/a/xtec.cat/la-motxilla-bioclimatica/ Participació: http://motxilla.obagues.cat/ Programari: http://motxilla.obagues.cat/calculadora/

Publicacions

Bakó-Biró, Z., Kochhar N., Clements-Croome D., Awbi H. , Williams M. (2007). Ventilation Rates in Schools and Learning Performance. Proceedings of Clima 2007 WellBeing Indoors. Helsinki. Bybee, R.W. (2011) Scientific and engineering practices in K-12 classrooms. NSTA Publications [www.nsta.org/docs/ngss/201112_framework-bybee.pdf] Zeyer A., Dillon J. (2012). Science, Environment, Health. Towards a reconceptualization of three criticaland inter-linked areas of education, International Journal of Science Education, 34:2, 327-328.

Enllaços d’interès Certificació d'eficiència energètica d'edificis (ICAEN) http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen/menuitem.3dced8940534077fc644968bb0c0e1a0/?vgnextoid=7bf09137fa8ed310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7bf09137fa8ed310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD Museu del gas (Fundació Gas Natural Fenosa) Activitats educatives http://www.fundaciongasnaturalfenosa.org/ca-ES/MuseuGas/Pagines/activitats.aspx Protocol de Kyoto de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (1998) http://unfccc.int/resource/docs/convkp/kpspan.pdf http://unfccc.int/kyoto_protocol/items/2830.php Educació i el canvi climàtic (Unesco) http://www.unesco.org/new/es/education/themes/leading-the-international-agenda/education-for-sustainable-development/climate-change-education/

Documents

Programa: La motxilla bioclimàtica - segarraf.comsegarraf.com/wp-content/uploads/2015/09/Programa-Motxilla-Bioclimatica... · A partir del curs 2013-14, aquest programa passa a ser