BARCELONAETHNIC BAND

DIJOUS 12 DE SETEMBRE

A LES 21H. PREU: 5€SALA SANDARU EN CONCERT

La proposta de Barcelona Ethnic Band passa per l’apropament a les músiques tradicionals de diferents llocs del món des de la perspectiva de set joves músics d’arreu residents a Barcelona i amb bagatge clàssic i jazzístic. Si veniu a escoltar-los trobareu cançons d’Armènia, Noruega, Macedònia, Turquia, Tuníssia i Brasil, entre altres indrets. Un concert pensat per deixar volar aquelles músiques llunyanes que ens transporten a realitats desconegudes.

Músics: Violonchel:Havard EnstadViolí i veu: Tania Mesa Acordió: Blai NavarroGuitarra: Adrià BaigesFlauta i veu: Estel·la BrotoPercussió, veu i duduk: Vigen Hovsepyon Contrabaix: Manuel Krapovickaswww.barcelonaethnicband.com

Un gran homenatge a les diferents cultures musicals de tot el món

XEFSCIA TEIA MONER

Espectacle de titelles, màgia i gastronomia.La poesia de les quatre estacions i la fascinació de la màgia, en un espectacle de titelles que convida els menuts a descobrir com les estacions ens desperten els sentits.Els titelles de la Teia Moner donen vida a quatre mags molt especials que, en l’espectacle Xefs, ens ajudaran a descobrir els encants de la primavera, la il•lusió de l’estiu, les olors de la tardor, les sensacions de l’hivern… I tot, a través de la gastrono-mia. Les quatre estacions de Vivaldi acompanyen aquests mags tan originals mentre elaboren les seves receptes, inspirades en els canvis que el cicle estacional produeix en la natura.Per què hem barrejat cuina i màgia?La cuina es converteix sovint en un labora-tori de màgia, ja que els elements es

transformen provocant il·lusions òptiques, com succeeix amb els trucs de màgia. Un treball multidisciplinar que relaciona l’art culinari amb la màgia. Els nens/es i els adults poden aprendre receptes i mera-vellar-se amb els trucs de màgia realitzats per titelles.L’argument gira al voltant del sopar anual dels grans mags de la naturalesa. Un és el Mag Estiu, que és bastant malhumorat. Amb la il·lusió del foc escalfa com si es tractés d’un joc.L’altre és la Maga Tardor que fa sortir cargols i bolets en un tres i no res.També tenim el Mag Hivern que ens fa anar abrigats, i prepara màgiques tisanes per no agafar refredats. I per acabar apareix en escena la Maga primavera que vesteix els camps i amb màgia fl oral mostra els seus encants.

DIUMENGE 6 D’OCTUBRE

A LES 11H: PREU: 4€+ UNA PEÇA PER REPARAR EL SUBMARÍ DEL TEMPSFAMILIARS: DINS EL CICLE“EL SUBMARÍ DEL TEMPS”

XEFSGuió: Teia MonerDirecció: Miquel EspinosaManipulació i Màgia: Teia MonerEscenografi a: Teia MonerTitelles: Teia Moner i Pavel OrtegaVestuari: Goretti PuenteDisseny de llums i so: Miquel EspinosaFotografi a: Jaume Gonzálezwww.teiamoner.com

Ha obtingut els premis:Premi RIALLES 1993.Premi a L’ENGINY i L’ORIGINALITAT 1996 atorgat per SGAE, AADPC i BTV.Premi XARXA 2000 atorgat per SGAE i Fundació XARXA.

LA RUÏNACI

A TEL

ÓBER

T

DIVENDRES11 D’OCTUBRE

A LES 21H: PREU: 6€ (CONSUMICIÓ INCLOSA)MOSTRA’T

La Ruïna és una divertida comèdia sobre la precarietat de la vida quotidiana dels joves i la fragilitat del sistema econòmic que juntament amb els confl ictes de parella són components protagonistes d’aquesta comèdia àcida que ens apropa a la nostra realitat actual.Una jove parella no ingressa prou diners per poder pagar-se la vida. L’estat de ruïna en el que es troben condiciona la relació entre ells i amb el seu entorn. Mentrestant, a l’exterior, la micro i la macroeconomia segueixen el seu curs sense que moltes persones en puguin entendre el seu funcionament.

L’angoixa que es crea a l’entorn crea situacions aberrants i ridícules però que no fan més que evidenciar com la “CRISI” (en majúscules) afecta de diferent manera a cadascun dels personatges.La possibilitat de viatjar a través d’un màgic “portal dimensional” és el detonant “absurd” que li dóna un toc surrealista a tot plegat. D’altra banda, és que potser no ho són de surrealistes els esdeveniments que estem vivint?

LA RUÏNAde Jordi CasanovasGènere: ComèdiaDirecció: Núria TornerIntèrprets: Tània Tebé, Martí Mur, Marcel Beltran, Mar Arasa, Gaizka García, Sara Secall, Alba CuencaEscenografi a: TelÓbertIl·luminació: Miquel SecallVestuari: TelÓbertMúsica: First Rays of the new Rising Sun (Jimi Hendrix)

El grup de teatre GESPA (Grup Escènic Sant Pere Apòstol) és la secció de teatre de l’entitat CENTRE SANT PERE APÒSTOL de Barcelona, en la qual s’inclouen altres grups com és el cas de TelÓbert

Premis grupals rebuts l’any 2013: 1r premi votació popular al XXVè concurs de Teatre d’Abrera,

2n premi TACA’M de Caldes de Montbui;Concurs Agrupació Teatral Benet Escrivà de St Feliu de Guixols i

3r premi al Foment Martinenc de Barcelona. 3r premi com a millor grup al Concurs Agrupació Teatral Benet Escrivà de St Feliu de Guixols .

JULES

S’HA

DE RE

INIC

IAR

El primer disc de Jules, S'ha de reiniciar, està format per 11 cançons. Cançons que transiten entre el pop, el rock i el folk. Cançons que combinen delicats moments acústics amb passatges elèctrics més crus. Cançons que tracten des de situacions intimistes fi ns a la realitat global. Cançons, cançons... Cançons en defi nitiva; cada cançó una història, cada cançó un món. Per la gravació han volgut fer servir els instruments que tenien a mà a l’estudi de l’Ignasi, tant els principals (calaix, bateria, baix, guitarres acústiques i elèctriques), com els addicionals (harmònium, banjo, kalimba, mandolina, percussions), i han evitat sobreproduir les cançons i la “intrusió” d’instruments externs, amb la idea de fer un disc “en essència” acústic. De manera que s’han atrevit a fer un disc de rock sense estridències, un disc de folk sense ukeleles ni violins, un disc de pop sense cintes ni coristes en minifaldilles. Un disc que vol ser el més fi del possible al que defensen sobre l’escenari.

El disc (Les lletres):Tant el títol com les lletres són fruit del moment que estem vivint tots col·lectivament i el Juli com a lletrista i compositor. Coincideixen dues ruptures i, per tant, dos processos de crisi (ben entesa com a canvi i, en conseqüència, possibilitat de millora, sense oblidar el camí ple de pedres que deixa tota rup-tura, tota destrucció). Dues ruptures, dos naufragis: un de personal (refl ectit en moltes cançons, com ara “Sense casa”, “S’ha de reiniciar”, “A dalt i a baix”) i l’altre col·lectiu (“No ens els mereixem”). I moments en què es troben les dues crisi (“Lleu”, “No passa res”). I un sub-tema (de vegades, tema principal) que està a totes les cançons: l’enorme pes i infl uència que té qualsevol lloc (locus) en el comportament dels individus i en el desenvolupament de les seves vides.Però no ens espantem: malgrat el to intimista i introspectiu d’algunes de les cançons, el disc està ple d’espurnes d’optimisme, mitjançant la fugida (“A l’ombra d’un codonyer”) o bé el canvi

d’actitud (“Al terrat”); hi ha una voluntat de tirar endavant, de tenir l’esperança que les coses poden anar millor (si es fan d’una altra manera). I en tot aquest panorama, no falten unes comptades gotes d’humor que, com no podia ser d’una altra manera en aquest context, no pot evitar ser agredolç.En defi nitiva, després de qualsevol ruptura, ja sigui de parella, de feina, d’estat d’ànims, de valors personals i/o col·lectius, polítics, socials o ètics, no ens queda una altra: S’ha de reiniciar (com diuen els informàtics).

DIVENDRES 18 D’OCTUBRE

A LES 21H. PREU: 7€ (10€ AMB CD)SALA SANDARU EN CONCERT

Músics: Veu i guitarra acústica:Juli Guitarra elèctrica i coros: Ignasi Baix: Ian Bateria: Ivan www.juleslabanda.bandcamp.com

NURI TOTAL

A LAVIDA PASSEN COSES

Hi havia una vegada una noia que vivia a casa seva. Escrivia cançons. Un bon dia va veure que en tenia moltes. Tenia un gran amic que tocava la percussió, i es deia Héctor Casero. Va decidir explicar-li que cada dia vomitava una cançó i li va preguntar: -Vols posar percussió a les meves cançons?I ell li va dir: -Oh vale, tocaré la bateria, que no en tinc cap i no l’he tocada mai.A ella li va semblar una idea espectacu-lar, ja que ella tocava la guitarra i no era guitarrista, i des d’aquell moment van començar a tocar junts. L’Héctor li va preguntar:-Com et dius quan cantes?I ella va dir: -Nuri Total.I ell li va preguntar:-I això?I ella li va dir:-És que m’encanta la música màquina i tinc la discografi a de Maquina Total desde l’any 2000.-Oh, vale -va dir l’Hèctor.

Al cap d’un temps, van anar a un estudi de gravació per veure com sonaven les seves creacions, i van veure que la bar-reja de un no-bateria i una no-guitarrista quedava molt entranyable, però que potser era necessari posar algun instru-ment més. En aquell moment va aparèi-xer una altra Núria, la Núria Planell, que venia de les terres feréstegues de Calaf. Era una acordionista-pianista que venia a posar a puestu la música dels amics entranyables.Des de la seva incorporació el repertori va començar a agafar una consistèn-cia que als tres amics els hi agradava molt. I així va ser, després d’unes quantes trobades contentes i felices el trio va fer un debut. Van quedar molt contents i feliços i van decidir seguir fent debuts.I aquesta és la història dels tres amics entranyables.

DIVENDRES 25 D’OCTUBRE

A LES 21H. PREU: 5€ SALA SANDARU EN CONCERT

Músics: Guitarra i veu: Núria CelaBateria: Héctor CaseroAcordió i piano: Núria Planellwww.nuritotal.com

La barcelonina Núria Cela és una tot terreny damunt de l’escenari gràcies a la formació i experiència acumulada durant els anys. El seu últim especta-cle “A la vida passen coses”, que va començar a presentar el passat estiu, és una bona mostra del que Cela pot oferir damunt d’un escenari: cançons, claqué i clown fusionats en un espectacle intens en el qual l’espectador queda atrapat des d’un primer moment. Nuri Total és la barreja del percussionista Héctor Casolà, la professora de piano i acordió Núria Planell, i la mateixa Núria Cela, que fu-sionen diferents gèneres artís-tics amb cançons que tenen un segell propi, la majoria d’elles mordaces i iròniques. ALBERT DOMÈNECH

ORGÀNIC

CIA ARTÍSTIC 83

Orgànic, es una història de petites històries... Cadascuna d’elles, ens en-dinsa en el món de la parella, el sexei les relacions humanes, de la mà d’una sèrie d’esdeveniments pròxims als ester-eotips quotidians. Cada relat,intenta provocar el somriure de l’espectador i mostrar amb ironia la me-diocritat d’alguns casos entre lespersones. Les ganes de posseir, la por a perdre, l’aferrament a allò conegut... En defi nitiva: el propi ego. Això ésel que farà viure als personatges situa-cions límit, en una irrealitat real que no deixa d’entreveure el patetisme i la

mediocritat que s’amaga rere cada màscara. Però ja se sap què es diu... Els extrems són dolents. En aquest especta-cle això pot ser de nou una altra veritat ipot fer abocar aquests dos personatges a l’abisme més absolut, fi ns arribar a la seva destrucció sentimental, personal i sexual.El sexe com a punt de partida centra el tema principal d’aquesta història, això és el que mou el motor dels personatges. Parlem de com, quan, on i en quina circumstància es pot parlar i practicar el sexe, això pot fer pujar els colors a la cara, però a la vegada esbossar un som-

riure com una cosa més que sempre està entre nosaltres en el dia dia. Fora tabús!Orgànic us convida a escoltar, sentir, vibrar, riure o plorar, de la història d’unes dones i uns homes que podríemser nosaltres mateixos.

Des de l’estrena de l’espectacle al Mas Catarro de Sta. Margarida i els Monjos fi ns a dia d’avui, Orgànic ha estat repre-sentat en diferents teatres fi ns arribar a la cartellera barcelonina. Un total de 20 representacions de l’obra s’han pogut veure al Teatre Guasch durant tot el mes de novembre.

DIVENDRES 8 DE NOVEMBRE

A LES 21H. PREU: 6€ (CONSUMICIÓ INCLOSA)

MOSTRA’T

ORGÀNICCompanyia: Artístic 83’Espectacle: OrgànicDurada: 1h 15’ aprox.Qualifi cació: no apte per a menors de 16 anysTipus d’espectacle: comèdia àcidaAutor/dramatúrgia: Carles CasasDirecció escènica: Marina JuliàEscenografi a: Jordi CasasVestuari: Mari Àngels Fort i Puri Ramiro ( P&R )Il·luminació i so: Mateu BauçàFotografi a i disseny gràfi c: Yosi JiménezCol·laboracions: Lluc Potrony, Gema Moraleda, Toni Sánchez, Javi Ayala i Tapisseria Colomer.Producció: Artístic 83

BOMBOLLES DE PAPER

CIA MÚCAB DANS

Cia. Múcab Dans presenta “Bombolles de paper” (dansa, música en directe i interacció multimèdia)

Bombolles de paper ens explica la història d’un personatge (en Roger) que vol fer bombolles amb la seva trompeta. Durant l’espectacle podrem veure com entra en el món de les bombolles i com Bumbú, la fada de Bombalia, l’ajudarà a aconseguir a fer bombolles..

Múcab Dans és una companyia que neix amb la idea de crear i produir es-pectacles pluridisciplinaris, tot barrejant les arts escèniques i visuals, per trobar un llenguatge propi en els seus treballs amb l’objectiu de fer arribar al públic el llenguatge del moviment.Treballa amb la dansa, la música en directe i la interacció multimèdia principalment, però està oberta a tot tipus d’idees i de propostes, segons les necessitats, en cada projecte.

La ballarina i coreògrafa Irina Mar-tínez dirigeix la posada en escena i les coreografi es del espectacles de la companyia Múcab Dans buscant un llenguatge contemporani a partir de la dansa Neoclàssica i la tècnica Limon.

Habitualment utilitzem la música com un complement a l’escena. La nostra proposta, però, no contempla només aquesta possibilitat sinó que li dóna més protagonisme sent part activa de

l’espectacle. A partir de les fi gures d’unaballarina i d’un músic, pretenem crear un espai escènic i un llenguatge visual/sonor on desenvolupem el nostre guió; ells són la font musical i de moviment de l’espectacle que, mitjançant el vídeo i la interacció multimèdia, podem com-plementar, augmentar i/o distorsionar, segons les necessitats, per generar sensacions, imatges o il·lusions plante-jades.

DIUMENGE 10 DE NOVEMBRE

A LES 11H. PREU: 4€+ UNA PEÇA PER REPARAR EL SUBMARÍ DEL TEMPSFAMILIARS: DINS EL CICLE“EL SUBMARÍ DEL TEMPS”

Bombolles de paper: Espectacle recomanat a partir de 3 anysAutors: Companyia Múcab DansDirecció escènica: Noèlia PérezCoreografi a/ballarina: Irina Martínez Producció/músic: Joan LaportaProgramació interactiva: Marco Do-menichetti i Joan Laporta Programació Processing: Marta Verde

Disseny de llums: Justo Gallego Escenografi a: Santi Cabús

Amb el suport de: Centre Cultural de Vilanova del Vallès i Cultura en Viu (UAB)www.mucabdans.info

ÓPERAPÁNICA

CIA EL MOMO TEATRO

ÓPERA PÁNICAAdaptació i direcció:YamilaProsdócimoAutor: Alejandro JodorowskyGènere: TragicomèdiaActors: Julia Torres, Yamila Prosdóci-mo, Virginia Blasco, Lucas Butera i Raúl Ornellas Aguirre

L’Opera Pánica és un concepte que va néixer a partir del moviment impulsat per Fernando Raval i Roland Topor anome-nat Moviment Pànic.Consta de tres elements bàsics: terror, humor i sincronia.Aquesta és una adaptació del text deJodorowsky que uneix 11 escenes cur-tes que abasten diversos temes a través de l’humor negre. Mostra una manera divertida de veure les tragèdies de la vida, sense escenografi a, excepte els actors que ens transporten per històries

úniques i iròniques que ens mostra la bogeria i la histèria en la qual vivim.És una obra mordaç, refrescant, ambdurada d’una hora, cinc actors enescena i la direcció de Yamila Prosdó-cimo.A l’octubre de 2010 El Momo teatreestrena “Escolta Hombrecito!”, deWilhelm Reich, una adaptació críticai profunda d’un bàsic de la literatura.L’obra va participar en el festival de laFilosofi a i a l’espai Utopia.Al 2011 el grup incursiona en el teatrede l’absurd amb “La Cantant Calba” deEugene Lonesco, amb una temporada en Porta4 i actuacions en L.a. P.a.p.a.associació cultural.

Al juny de 2012 el grup estrena “l’Ópera Pánica”, d’Alejandro Jodorowskydurant el festival d’arts escèniques delPoble Sec, i a l’abril d’aquest any espresenta a Freedonia i a L.a. P.a.p.a.

Raúl Omellas Aguirre, actor; format al Laboratori Escola de Jessica Walter. Es-tudiant de fotografi a i arts audiovisuals.

Virginia Blasco, actriu; ha estudiat art dramàtic, clown, entrenament actoral sota càmara i teatre de laboratori.

Lucas Buera, actor; va estudiar art dramàtic al Centre Cultural General Sant Martín, a Buenos Aires; i ha treballat a diversos curtmetratges i obres teatrals a Barcelona.

Yamila Prosdócimo, actriu; va estudiar interpretació e improvització a l’Escola Teatre “El Calibán” de Norman Briski, a Buenos Aires. S’ha format en cursos de dansa jazz, expressió corporal.

DIVENDRES 15 DE NOVEMBRE

A LES 21H: PREU: 6€ (CONSUMICIÓ INCLOSA)MOSTRA’T

SEXYBICYCLE

Sexy Bicycle és una banda de folk psicodèlic amb residència a Barcelona. Aquest duo georgià-veneçolà va pre-sentar a mitjans 2012 el seu primer Ep ¨ The River ¨ en format digital i vinil amb la complicitat del segell barceloní Mama Vynila Records. Actualment es troben pre-produint de forma independent el seu primer LP a l’espera de saber amb qui ho editaran.

Nika compon les cançons, toca la guitarra i canta. Després, Nico cerca en elles i ar-quitecta el mapa estratègic dels sons que usarà. Sons fets a casa: passos, mans fregant-se, la gola que gargamelleja, cops al micròfon en loop, lladrucs i altres jocs d’il·lusionisme musical, permetent a l’oïdor embolicar-se en aquella cascada hipnòtica que és la cançó. Escoltar-los és una experiència onomatopeica i visceral, que d’alguna manera ens transmet a un món interior molt personal, desconnectant del nostre al voltant per penjar-nos al fi l que proposen ells.En un petit apartament en la perifèria de Barcelona, treballen minuciosament en el seu primer disc, dins d’una habitació mínima amb un vell Macbook Pro, un parell de micròfons i trenta graus d’estiu. Ha estat apassionant poder estar dins

d’aquest taller d’artesania rural en el qual es crea un producte que semblés manufacturat per un equip sencer de tècnics i no obstant això no és més que el treball de dos joves sense treball ni una altra ambició que la de buscar dins de la música. Buscar què? Això no importa. L’important és la cerca.

A primera vista semblen innocents al resultat, fent l’efecte que ha estat tot una casualitat, i no obstant això, quan se sentin comença un joc on el rigor també té un paper, i així avaluen i es qüestio-nen, tornen a començar i desfan la cançó o implementen un altre ritme o un altre so, descansen amb cervesa i tornen a pensar-ho, de manera que la dinàmica de l’assaig i error és essencial per a la creació defi nitiva. Un s’escolta a l’altre i revisen, opinen, debaten i arriben a un consens, però sense cap discussió real-ment sinó més aviat amb un intercanvi de punts de vista que aconsegueixen millorar la idea de l’altre cada vegada més.En viu no deceben, com podria ocórrer en aquests casos, sinó que busquen fer que l’experiència de cada concert sigui única, donant altres versions de les cançons: Nico modifi cant pautes, registrant sons

i posant-los en loop al moment; Nika absorbint-nos en el ressò de la seva veu de capità perdut en ultramar.Giulio Vita@elreytuqueque

La lírica que vertebra les composicions juntament amb la suggeridora veu de Nika, de cert aire retro, es veu enriqui-da per les parts instrumentals de Nico: menys sistemàtiques, certament pre-ciosistes que conviden a l’evasió. Són atmosferes sonores d’alta càrrega onírica que permeten fer una lectura totalment subjectiva i íntima quan les escoltem. Per aquest motiu si pretenem tirar d’infl uències, ens resulti bastant complex. I encara que els protagonistes titllin el seu treball de “soft grunge” i “psychedelic folk”, la cultura musical de tots dos és tan vasta que amb prou feines sí són capa-ces de concretar.Damien Jurado, Pearl Jam, Brian Eno... Potser. Un eclecticisme sonor que dóna com resultat un so molt particular, alguna cosa que és molt difícil d’aconseguir en aquests temps.Sexy Bicycle és una oda a la senzillesa, al preciosisme. És la celebració del “less more”.http://www.dotgalicia.com/

DIVENDRES 22 DE NOVEMBRE

A LES 21H. PREU: 5€ SALA SANDARU EN CONCERT

Músics: Guitarra acústica i veu: Nika Kvaratskhelia

Guitarra, teclat, 2a veu i joguines: Nicolás Manzanowww.sexybicycle.net

NECRO-LÓGICACIA VOLANTEATRE

Una dona acudeix a la funerària per informar de la seva pròpia mort i ac-onseguir dur a terme els tràmits per aconseguir la seva cremació. El seu pla pot semblar desgavellat, morir sense sotmetre’s o sotmetre a uns altres als inconvenients d’un suïcidi. Només vol deixar de viure, podrà aconseguir-ho?Necro- Lógica en una peça breu que parla, en to de comèdia negra, sobre la realitat d’un país on la vida pot perdre’s en qualsevol moment, on la corrupció ha aconseguit nivells impossibles d’amagar i on el caos és quotidianitat. Però també transcendeix les fronteres

per parlar del que és comú per a tots els éssers humans, d’on venim, cap a on anem. La vida i la mort com a drets universals: què es fa amb la vida que se’ns ha donat encara sense demanar-la?, què es fa quan ja no es vol seguir vivint?, val la pena morir?, la val viure?Estrenada al 2012, dins de la 12ena Mostra de creadores escèniques No-vembre VACA.Tras la seva estrena, i sent fi dels a la nostra idea del teatre amb contingut multicultural hem decidit fer un remon-tatge, amb un nou repartiment i una nova visió que integra dues realitats aparentment diferents, però unides en l’essència d’allò que ens toca com a éssers humans.Dos actors espanyols, encarnen per-sonatges que viuen la realitat d’un país llatinoamericà. I és que, de vegades, ens assemblem més del que volem creure.

DIVENDRES 29 DE NOVEMBRE

A LES 21H. PREU: 6€ (CONSUMICIÓ INCLOSA)MOSTRA’T

Necro-lógica: Intérprets: Noèlia Lleixà, Sergio Martínez Laca, Nathalia PaoliniDiseny Gràfi c y fotografi a: Ani Méndez Vestuari: La Nuit Boutique- VolanteatreAsseasoria de Ball i Coreografi a: Chechu GarcíaAssistència de direcció: Jéssica CasalDramaturgia, Direcció i Producció general: Nathalia Paolini

Aquesta obra va ser guanyadora al 2010 del concurs d’Autors Inèdits de Monte Ávila Editors i al 2012 va rebre esment honorífi c als Premis Municipals de Litera-tura, Caracas- Venezuela.

FRUTAS MAURICIO

"Frutas Mauricio" és un grup proper al fl amenc popular que explora les intersec-cions entre els ritmes del sud de la Me-diterrània i les cançons populars. Miquel Moreno (guitarra), Maurici Dalmau (violí) i Audrey Cauvin (veu), tots tres músics amb una llarga trajectòria professional, aporten la seva visió personal a les lletres i als temes que tradicionalment s'han escoltat tant a la Península Ibèrica com a llatinoamèrica, territoris d’infl uència mútua constant. En els concerts conten amb el percussionista Xavi Masjoan.Entre les seves cançons destaquen: la balanguera, la tarara, los 4 muleros, anda jaleo, el café de chinitas, el probre miguel, nana de caballo grande, alfonsina y, el mar, zambrana, laura, garrotín, zorongo.

Miguel Moreno (guitarra) Nascut a Reus, es va graduar en guitarra fl amenca al Conservatori Superior de

Música de Còrdova tutelat pel mestre Carlos Pacheco Torres. Va rebre classes del Niño de Pura i Manolo Franco, guan-yadors del prestigiós Giraldillo del Toque i de Manuel Granados (Conservatori del Liceu de Barcelona). També, ha actuat amb el bailaor Manuel Nuñez , Antonia Santigo “La Chana” i amb el productor Jesús Cortés. A més, ha pres part en diversos quadres fl amencs i ha tocat per a l’acadèmia de ball d’Ana Rodríguez a Còrdova.Actualment, compagina l’activitat peda-gògica amb la seva faceta concertística en tots els àmbits del folklore andalús. Treballa amb diferents artistes de la demarcació; és guitarrista de la formació “Simplemente Flamenco”, ha partici-pat amb la formació “Alquimia”, amb l’associació cultural “Alma Rociera” i amb l’escola de dansa Art i Flamenc de Tarra-gona. En defi nitiva, la seva personalitat oberta a noves experiències l’ha empès cap al fl amenc-fusió a grups com “D.O”, “Ajillo Tierno” i “Orazal”.

Maurici Dalmau (violí) Després d’iniciar els seus estudis al Con-servatori de Vila-seca amb Evelio Tieles, rep formació violínistica dels professors

U.m Haiberg i C. Schickedanz a Berlín i es gradua sota la supervisió del violinista principal de la LSO, Evgueni Grach al Conservatori del Liceu de Barcelona. S’especialitza en la pedagogia del violí amb Anna Baget, Raquel Castro, C.H. Joubert i a la Universitat d’Indiana amb Mimi Zweig. Així mateix, s’endinsa en el món simfònic tocant en orquestres joves, Camerata XXI, JONDE, JONC, IYO i, pro-fessionalment, com a membre de l’OSJC de Lleida.Les seves inquietuds culturals el duen a promoure activitats culturals organitzant el Festival Contemporanica a la ciutat de Reus. En la mateixa línia, participa en un projecte pilot d’educació musical integra-da al CEIP Guillem Fortuny de Cambrils. Cal assenyalar que la seva activitat artís-tica és multifacètica amb la intervenció en produccions teatrals i audiovisuals tan des de la composició com des de la interpre-tació, i amb un peu a la música popular amb propostes properes al fl amenc com Alquimia Flamenco o Frutas Mauricio.

Audrey Cauvin (veu)La seva gran passió sempre ha estat el cant. Per això, ha estat membre de diversos grups musicals des que tenia 13 anys. Amb la seva primera banda va guanyar un premi Yamaha i, posterior-ment, va cantar per a diverses orquestres. Es va llicenciar en fi lologia francesa.

DIVENDRES 13 DE DESEMBRE

A LES 21H. PREU: 5€ SALA SANDARU EN CONCERT

Músics: Guitarra: Miguel MorenoViolí: Maurici DalmauVeu: Audrey Cauvinhttp://frutasmauriciofl amenco.wordpress.com/

TRUITAD’ESTELS

CIA PATAWA!

Què passaria si un dia et trobessis un estel que s’ha caigut del cel? Què faries? Difícil, oi? Doncs això és el que els ha passat al Medul i la Sofi a: que s’han trobat un estel i no saben què fer-ne. Cada nen i cada nena té un estel al cel que el cuida i vigila els seus somnis. Allà d’alt, l’encarregada dels estels treballa per què tot estigui al seu lloc i per què cada infant tingui el seu estel preparat en el moment de néixer. Però, aquesta vegada, l’encarregada dels estels s’ha despistat i n’ha perdut un. Sort que allà a baix, el Medul i la Sofi a el trobaran i faran mans i mànigues per tornar-lo al seu lloc. El Medul i la Sofi a descobriran que els adults no són de gaire ajut amb les cos-es del cel. Imagina’t, volien fer una truita amb l’estel!, quina ximpleria, on s’ha vist això?, no és pas una truita el lloc d’un estel!. Sort que amb l’ajut del nen més petit del poble trobaran la manera de tornar l’estel al seu lloc i, al fi nal, el cel d’aquest hivern lluirà més ple que mai.Truita d’estels és un conte nadalenc amb titelles, cançons i música de viola en directe que ens proposa recuperar la il·lusió de mirar cap al cel amb ulls d’infant.La Cia Patawa és una companyia amb

molta projecció en ple procés de con-solidació del seu projecte artístic. Neix del somni de l’Antonio Angel i l’Esther: fer quelcom entranyable, tendre, i divertit adreçat al públic familiar.L’Antonio Angel és mestre d’educació musical de professió i creatiu de vo-cació: fa lletres per les cançons, escriu contes, i imagina personatges plens de gràcia i encant, i al fi nal els presta la seva veu i els hi dóna vida. L’Esther té formació musical i és llicenciada en Ciències Polítiques i Màster en mediació de Confl ictes. Autodidacta pel que fa a la creació de titelles i decorats; i a la interpretació. Aprofi ta la formació musical per fer els arranjaments. Escriu històries, contes i cançons, i fa de pallassa sempre que pot. Junts creen espectacles on tot neix del seu propi món d’il·lusió i fanta-sia: el contes, les cançons, els personat-ges... tot fet amb cura i carinyo.

DIUMENGE 15 DE DESEMBRE

A LES 11H. PREU: 4€+ UNA PEÇA PER REPARAR EL SUBMARÍ DEL TEMPSFAMILIARS: DINS EL CICLE“EL SUBMARÍ DEL TEMPS”

Truita d’Estels: Espectacle recomanat a partir de 3 anysAmb: Antonio Angel Serena i Es-ther MiñarroMúsica en directe: Laura JoverGuió: Antonio Angel SerenaComposició Musical: Esther MiñarroTitelles: Karolina CwiklinskaDisseny escenografi a: Esther MiñarroConstrucció: Cia PatawaFotografi a i disseny gràfi c: Josep MiñarroModista: Tia LolínProducció: Cia Patawawww.ciapatawa.com

TRANSFUSIÓN

CIA T

RANS

TORN

ERS

Trans: Transgénero, Transgè-nic, Transbord,Transilvania, Transparent,Transiberiano…Fusió: unió, combinació, barreja…- Rosario i Milagros. 2 escombraires d’extraradi. Parlen de les seves realitats mentre netegen el parc. La seva vida és un Transtorn. El que no saben és que tot va a canviar… Alguna cosa molt inespe-rada els espera entre les escombraries.- Tele trans. Un canal de televisió portat fi ns a l’extrem. Telenotícies nefasts, entrevistes absurdes, personatges histriònics, realities a ganivet, reportat-ges sensacionalistes, etc… Un espai de televisió sense censura. Arribar a la màxima audiència és l’objectiu d’aquest canal. I per aconseguir-ho tenen clar el seu lema: Tot s’hi val!- Un club regentat per travestis. Un somni en comú. Canviar de sexe. Per complir el seu desig els espera un viatge a Londres. Però allí trobaran molt més que el seu anhel.Trobaran la màgia i l’amor. Transmutació.Transfusió és una obra de cabaret on es fusionen diferents sketchos, tots amb la tècnica del Turmix-playback combinat amb diferents tècniques artístiques com la manipulació d’objectes, la dansa, ombres…

Pretén, mitjançant personatges estram-bótics i impossibles i amb una comicitat àcida, fer una crítica de la societat actual i portar escenes quotidianes fi ns a l’absurd.Transtorners neixen al 2012, l’any de la fi del món, segons el calendari Maya. Com a bons supersticiosos que són i creient que els queda poc temps, creen aquest mateix any el seu primer espectacle: TRANSFUSIÓN.Els tres havien treballat durant uns anys el llenguatge túrmix-playback amb la companyia Corporación Antiestética i tenien ganes de fer-li una volta de rosca més fusionant-ho amb altres disciplines teatrals (titelles, ombres, dansa, etc.) i desenvolupant una estètica i posada en escena noves. Transtorners és, sobretot, una com-panyia de cabaret. Els nostres senyals d’identitat són la comèdia, la irreverència, la crítica àcida, el políticament incorrecte, l’absurd, la paròdia, el divertit, la compli-citat amb el públic, el transformisme, la gestualitat, el transtorn, el riure…Sota aquestes premisses neix el nostre primer espectacle: TRANSFUSIÓN. És el resultat de 2 anys de treball amb l’objectiu de crear un espectacle entretin-gut i divertit.

DIVENDRES 20 DE DESEMBRE

A LES 21H. PREU: 6€ (CONSUMICIÓ INCLOSA)MOSTRA’T

Transfusión: Idea i creació: TranstornersIntèrprets: Laura Pinilla, David Llamas Elías TorrecillasEscenografi a i il·luminació: Ivo G. Suñé Joan CapellVestuari: Laia Cambrils Buenafuente Maquillatge: Tere AlonsoConstrucció de titelles: Bogues FarréAtrezzo: Antonio HarilloDissenyo cartell: Tània OfereixisFotografi a: Tània Ofereixis, Rodrigo Van ZellerVídeo i edició de vídeo: Edu Rubioi Tània OfereixisWeb: Pau ComptePremsa-comunicació: Pau Icartwww.transtorners.es

SALA SANDARU

La Sala Sandaru és la sala principal del Centre Cívic Parc Sandaru i porta el nom d’un dels refrescos de l’Organització D, empresa que tenia les seves instal.lacions on ara hi ha el centre cívic. SANDARU era el refresc estrella dels anys seixanta: fresc, natural, original, per a grans, joves i nens. La Sala Sandaru s’aferra a aquestes característiques per no perdre mai l’autenticitat amb la qual sempre s’ha caracteritzat.En aquesta sala s’hi realitzen espectacles de teatre, concerts, conferències, presentacions, projeccions de documentals i altres activitats.Algunes dades tècniques: Sala amb capacitat per a 200 persones assegudes i 300 persones si es retiren les grades. Escenari tipus rosco de 7m d’ample per 5m de fondària i 40cm d’alçada, 2 vestuaris, i equip d’il·luminació i so. Fitxa tècnica https://bit.ly/RaiderSalaSandaru

Si vols posar-te en contacte amb nosaltres: Música - Marc Caballero: marcc@ccparcsandaru.cat Espectacle familiar - Eva Quintà: evaq@ccparcsandaru.cat Arts escèniques - Kris Broto: krisb@ccparcsandaru.cat

L’equip del Centre Cívic som: l’Alda, la Marta, l’Eva, en Marc, i la Kris. T’esperem!