Programació de química de 2n de batxilleratlinux.iespuigdesafont.cat/joomla/attachments/article/224... · de 1r de Batxillerat s’hauran de presentar a un examen, que probablement

PROGRAMACIÓ DEL

DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA

2012-2013

Programació didàctica Departament de Física i Química

1 Descripció del departament i del seu funcionament. ................................................... 4

1.1 Composició del departament de Física i Química. ............................................... 4 1.2 Metodologia i activitats ........................................................................................ 4 1.3 Activitats extraescolars i complementàries. ........................................................ 4 1.4 Llibres de text del curs 2009/2010. ...................................................................... 5 1.5 Avaluació i recuperació. ....................................................................................... 5 1.6 Desdoblaments. .................................................................................................... 6 1.7 Recuperació d’àrees o matèries pendents ............................................................. 6

2 Objectius generals. ...................................................................................................... 6 3 Contribució de les Ciències Naturals en l’adquisició de les competències bàsiques. . 7 4 Contribució de l’àrea de Ciències naturals a millorar la comprensió i expressió (pla de foment de la lectura) .................................................................................................. 9 5 Pla de seguiment d’alumnes repetidors personalitzat. ............................................... 10 6 Tractament de les TIC ............................................................................................... 10 7 Programació de Ciències Naturals de 2n d’E.S.O. .................................................... 10

7.1 Objectius ............................................................................................................. 10 7.2 Continguts. ......................................................................................................... 11 7.3 Criteris d’avaluació. ........................................................................................... 16 7.4 Temporalització. ................................................................................................. 18 7.5 Criteris de qualificació ....................................................................................... 18 7.6 Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries. ..................................... 19 7.7 Atenció a la diversitat. ........................................................................................ 19 7.8 Metodologia. ...................................................................................................... 19 7.9 Contribució a les competències bàsiques ........................................................... 19

8 Programació de física i química 3r ESO ................................................................... 20 8.1 Objectius ............................................................................................................. 20 8.2 Continguts. ......................................................................................................... 21 8.3 Criteris d’avaluació. ........................................................................................... 24 8.4 Pràctiques de laboratori, desdoblaments i activitats complementàries i extraescolars. ............................................................................................................ 25 8.5 Atenció a la diversitat ......................................................................................... 25 8.6 Metodologia ....................................................................................................... 25 8.7 Temporalització de l’àrea de Ciències Naturals. ................................................ 25 8.8 Criteris de qualificació ....................................................................................... 26 8.9 Contribució a les competències bàsiques ........................................................... 26

9 Programació de Física i Química de 4t d’E.S.O. ....................................................... 28 9.1 Objectius. ............................................................................................................ 28 9.2 Continguts .......................................................................................................... 28 9.3 Criteris d’avaluació ........................................................................................... 35 9.4 Temporalització .................................................................................................. 36 9.5 Criteris de qualificació ....................................................................................... 36 9.6 Pràctiques de laboratori ...................................................................................... 37 9.7 Contribució a les competències bàsiques ........................................................... 37

10 Programació física i química 1r batxillerat ............................................................. 39 10.1 Objectius .......................................................................................................... 39 10.2 Continguts ........................................................................................................ 39 10.3 Criteris d’avaluació ......................................................................................... 43 10.4 Seqüenciació i temporalització ......................................................................... 46 10.5 Metodologia ..................................................................................................... 46


10.6 Procediments d'avaluació ................................................................................. 47 10.7 Criteris de qualificació ..................................................................................... 47 10.8 Material didàctic ............................................................................................... 48 10.9 Activitats complementàries .............................................................................. 48

11 Programació de tècniques experimentals de 1r de batxillerat. ................................ 49 11.1 Objectius ........................................................................................................... 49 11.2 Continguts. ....................................................................................................... 49 11.3 Criteris d’avaluació. ......................................................................................... 55 11.4 Criteris de qualificació. .................................................................................... 56

12 Programació de química de 2n de batxillerat. ......................................................... 57 12.1 Objectius. ......................................................................................................... 57 12.2 Continguts i temporalització. ........................................................................... 57 12.3 Criteris d’avaluació .......................................................................................... 64 12.4 Criteris de qualificació. .................................................................................... 65

13 Programació de física de 2n de batxillerat .............................................................. 66 13.1 Objectius generals: ........................................................................................... 66 13.2 Continguts. ....................................................................................................... 66 13.3 Criteris d’avaluació. ......................................................................................... 70 13.4 Temporalització. ............................................................................................... 71 13.5 Criteris de qualificació i recuperació. .............................................................. 71 13.6 Activitats complementàries .............................................................................. 71


1 Descripció del departament i del seu funcionament.

1.1 Composició del departament de Física i Química.

El departament de Física i Química de l’IES Puig de Sa Font està format, durant el curs 2011-2012 per:

1) Bartomeu Bassa Sureda: Cap de departament, imparteix classe de Ciències Naturals a dos grups flexibles de segon d’ESO, Física i Química a un grup de 4t d’ESO i Física a un grup de 2n de batxillerat.

2) Lourdes Mondéjar: Imparteix classe de Ciències Naturals a un grup de 2n d’ESO Física i Química a 4t d’ESO, i forma part de l’equip directiu com a cap d’estudis adjunta.

3) Víctor Manuel Barrado Galmés: Imparteix classe de Ciències Naturals a tres grups de 2n d’ESO i és el tutor d’un d’ells, Ciències naturals a un grup de 3r d’ESO, Química a segon de Batxillerat i l’optativa Tècniques Experimentals de 3r d’ESO.

4) Xesca Pardo: imparteix classe de Ciències Naturals a tres grups de 2n d’ESO, Ciències Naturals a un grup de 3r d’ESO, Física i Química i tècniques experimentals de 1r de Batxillerat i fa dues hores de desdoblament a 3 r d’ESO.

1.2 Metodologia i activitats

La metodologia que seguirà el departament de Física i Química serà combinant l’exposició dels continguts durant les classes i la realització d’activitats per part dels alumnes perquè els alumnes puguin assolir els objectius de cada unitat didàctica.

Les activitats que es preveu que es desenvolupin per a la concreció d’aquesta programació són:

• Exàmens escrits individuals per a l’avaluació i recuperació dels alumnes

• Pràctiques de laboratori.

• Fitxes, exercicis...

1.3 Activitats extraescolars i complementàries.Les activitats extraescolars i complementàries que es realitzaran pel

Departament de Física i Química estan dins la programació de cada àrea o matèria impartida pel departament.


1.4 Llibres de text del curs 2009/2010. Els llibres de text per aquest curs són els següents:

Curs Llibre

Segon ESO Ciències de la naturalesa. Projecte: “els Camins de Saber”. Editorial Santillana.

Tercer ESOFísica I Química. Sèrie “La casa del saber”. Editorial Santillana.Biologia i Geologia. Bioterra. Editorial Vicens Vives.

Quart ESO Física i química. Projecte “Els Camins del Saber”. Editorial Santillana

Primer batxillerat Física i Química. Editorial Mc Graw HillSegon batxillerat Química II.Editorial Casals.

El material audiovisual i informàtic és:

Al laboratoris Al departament A la biblioteca-Diapositives- Retroprojector

- Vídeos.- CDroms interactius.

- Vídeos .- Cdroms interactius .

El departament també disposa de materials adaptats per alumnes amb dificultats d’aprenentatge i guions de les pràctiques.

1.5 Avaluació i recuperació.

L’avaluació de cada àrea o matèria tindrà les següents característiques:- Contínua: Ha de ser un indicador permanent que orienti al professor en

el procés d’ensenyament, funcionant com una contínua realimentació del procés.

- Globalitzadora: en el sentit que ha de considerar tots els objectius de l’àrea o matèria avaluada.

- Objectiva: Tot alumne tindrà dret a conèixer els criteris d’avaluació i a les actuacions de reclamació que la llei permet.

Els instruments d’avaluació seran fonamentalment:

- Exàmens escrits . Exceptuant algun cas se’n farà un després de cada unitat didàctica.

- Treball realitzat al laboratori.

- Revisió del quadern de treball.

- Valoració de l’actitud i interès de cada alumne per l’àrea o matèria.

* Els criteris d’avaluació i qualificació de cada àrea o matèria del departament s’expliquen a la programació corresponent de cada àrea o matèria.


1.6 Desdoblaments.

Es disposa a l’horari de Ciències Naturals de 3r d’ESO d’una hora quinzenal per desdoblar el grup. Durant els desdoblaments, la meitat del grup realitzarà la pràctica de laboratori de biologia i l’altre meitat al laboratori de química. Agrupaments flexibles.

Els grups de segon d’ESO funcionaran amb agrupaments flexibles a partir del més d’Octubre. De cada dos grups classe se’n faran 3, agrupant els alumnes en funció del nivell acadèmic, interès per l’assignatura i comportament. La finalitat d’aquests agrupaments és la d’adaptar la metodologia a les característiques de cada grup i que no siguin tan nombrosos, per tal d’atendre millor les necessitats dels alumnes i poder realitzar pràctiques de laboratori. Ja que els grups són menys nombrosos, serà el professor de cada grup l’encarregat de fer la pràctica al laboratori.

1.7 Recuperació d’àrees o matèries pendents

Per a la recuperació de les ciències naturals pendents de 2n i de 3r d’ESO s’entregarà un quadern de feina que els alumnes han de lliurar durant el primer trimestre i aprovar. Si a més aproven dues de les avaluacions del curs actual els quedarà la matèria pendent recuperada.

En el cas d’alumnes de quart d’ESO, que duguin pendent les ciències naturals i no estiguin cursant ni física i química, ni biologia i geologia, per recuperar la matèria, se’ls lliurarà el quadern de feines mitjançant el cap de departament o el tutor i s’hauran d’examinar a la convocatòria extraordinària de febrer, on es puntuarà tant el quadern com l’examen. El professor informarà els alumnes que poden demanar l’ajuda que necessitin acudint als departaments.

Els alumnes que, cursant 2n de Batxillerat, tinguin pendent la Física i Química de 1r de Batxillerat s’hauran de presentar a un examen, que probablement tingui lloc durant el segon trimestre, elaborat d’acord amb els criteris d’avaluació.

En cas que l’alumne amb una àrea o matèria pendent no la recuperi per alguna de les vies indicades en els paràgrafs anteriors s’haurà de presentar a l’examen de recuperació de setembre i presentar el quadern de feina d’estiu.

2 Objectius generals.

L’ensenyament de la física i química a l’etapa de l’Educació Secundària Obligatòria tindrà per objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les següents capacitats:

1) Comprendre i expressar missatges utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat així com altres sistemes de notació i de representació quan sigui necessari.


2) Utilitzar els conceptes bàsics de les Ciències de la Naturalesa per elaborar una interpretació científica dels principals fenòmens naturals, així com per analitzar i valorar algunes tecnologies d’interès especial.

3) Aplicar estratègies personals, coherents amb els procediments de la Ciència, per la resolució de problemes: identificació del problema, formulació de hipòtesis, planificació i realització d’activitats per comentar-les i analitzar els resultats.

4) Participar en la planificació i realització en equip d’activitats científiques, valorant les aportacions pròpies i dels altres companys en funció dels objectius establerts, mostrant una actitud flexible i de col·laboració, assumint responsabilitats en el desenvolupament de les tasques.

5) Elaborar criteris personals i raonar sobre qüestions científiques i tecnològiques de la nostra època mitjançant el contrast i l’avaluació de les informacions obtingudes a distintes fonts.

6) Reconèixer i valorar les aportacions de la Ciència per a la millora de l’existència dels éssers humans, apreciar la importància de la informació científica, utilitzar en les activitats diàries els valors i les actituds pròpies del pensament científic, i adoptar una actitud crítica davant els grans problemes que avui hi ha entre Ciència i Societat.

7) Valorar el coneixement científic com un procés de construcció lligat a les característiques i necessitats de la societat en cada moment històric i sotmès a evolució i revisió contínua.

3 Contribució de les Ciències Naturals en l’adquisició de les competències bàsiques.

- Contribució en la adquisició en la competència en comunicació lingüística:

S’assolirà mitjançant l’ús del llenguatge de la ciència, en què l’alumnat haurà de tenir cura en la precisió dels termes utilitzats. Es treballaran textos informatius, explicatius, argumentatius i descriptius. Es fomentarà que l’alumnat exposi els resultats i conclusions a les que ha arribat. Amb la finalitat d’estimular l’interès i l’hàbit de lectura i millorar l’expressió oral, es plantejaran diferents activitats que contribueixin a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió. D’altra banda, la utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi d’aquesta matèria contribuirà a capacitar l’alumnat per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.

- Contribució en la adquisició en la competència matemàtica:

Està íntimament associada als aprenentatges de la Física i Química, ja que el treball científic necessita sovint la utilització d’eines i habilitats matemàtiques com puguin ser: resolució de problemes, mesurar, tractament de dades, elaboració i


interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, utilitzar models matemàtics, etc.

- Contribució en la adquisició en la competència en el coneixement i interacció amb el món físic:

Aquesta competència està íntimament relacionada amb la matèria que s’imparteix, per la qual cosa es treballarà al llarg de tot el curs. S’assolirà mitjançant l’aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de la Física i Química com els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals; la familiarització amb les maneres pròpies del treball científic com discussió sobre problemes d’interès social relacionats amb la ciència i la tecnologia, plantejament de conjectures i inferències fonamentades, elaboració d’estratègies per obtenir conclusions, planificació i implementació de dissenys experimentals, anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc.

- Contribució en la adquisició en la competència en tractament de la informació i competència digital:

Es treballarà mitjançant la recerca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació de formes molt diferents: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica; elaborant esquemes, mapes conceptuals, memòries, textos, etc. D’altra banda es fomentarà i facilitarà la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), per comunicar-se, recollir informació, visualitzar situacions, obtenir i tractar dades, o modelitzar fenòmens.

- Contribució en la adquisició en la competència social i ciutadana:

La contribució de la Física i Química a aquesta competència està lligada al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que l’art, la ciència, la tècnica, la política, l’economia i els interessos de la societat en general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines acadèmiques sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i el saber, o sigui, la cultura. D’altra banda, el coneixement sobre determinats debats que han estat essencials per a l’avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l’evolució de la societat en èpoques passades i el món actual.

- Contribució en la adquisició en la competència cultural i artística:

El desenvolupament científic i les seves aplicacions s’acompanyen sovint d’estratègies basades en l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat, etc.,


pròpies de l’art i de les diverses formes en què es manifesta. Per expressar idees, conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints codis per representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans interpretatius, constitueixen un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten les maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.

- Contribució en la adquisició en la competència en aprendre a aprendre:

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament d’aquesta competència mitjançant la incorporació d’informacions de la mateixa experiència o d’altres mitjans. La integració d’aquesta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits, d’una part, els conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d’altra banda, els procediments i destreses que són habituals en el treball científic. D’altra banda, també hi contribueix el fet de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir el coneixement amb els altres, la reflexió dels resultats que s’han trobat i l’avaluació del propi procés d’aprenentatge.

- Contribució en la adquisició en la competència en autonomia i iniciativa personal:

Aquesta competència pot abordar-se des de la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball científic. Cal destacar el paper de l’estudi de les ciències com a potenciador de les capacitats d’enfrontar-se a problemes oberts, de saber resoldre les dificultats, d’assumir els errors com a part del procés de descobriment, de participar en la construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d’implicar-se en allò que sol anomenar-se l’aventura de fer ciència

4 Contribució de l’àrea de Ciències naturals a millorar la comprensió i expressió (pla de foment de la lectura)

Les activitats que contribueixen a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió, que es duen a terme a les classes de ciències naturals i física i química són les següents:

- Treballar el vocabulari científic.- Lectures del final del tema del llibre de text.- Lectura i comprensió dels problemes de física i de química.- A primer cicle es fa una lectura comprensiva del text en veu alta i es fa un

esquema o resum.


- Activitats on l’alumne ha d’expressar els seus coneixements mitjançant un escrit (treballs, activitats, elaboració de possibles articles d’opinió sobre un tema concret...)

- Exposició oral de temes tractats a classe- Anàlisi de gràfics i expressió de les conclusions de manera escrita.

5 Pla de seguiment d’alumnes repetidors personalitzat.

Els alumnes que repeteixin curs seran avaluats, a més de manera ordinària, mitjançant l’observació diària de la seva feina, interès i comportament. Aquesta avaluació es durà a terme omplint un full d’ítems elaborat per caporalia. L’objectiu és dur un control més exhaustiu d’aquests alumnes. Es controlarà el progrés en la feina que han de lliurar per recuperar l’assignatura.

6 Tractament de les TICAquest departament utilitzarà les tecnologies de la informació i comunicació de diferents maneres:

Utilització de calculador per fer operacions i resoldre els problemes plantejats.S’utilitzaran les pissarres digitals per poder mostrar diferents fets, gràfics o

animacions. Es faran treballs de recerca de temes concrets a la xarxaS’utilitzarà en full de càlcul per fer els càlculs de les pràctiques del laboratori i

treure conclusions.

7 Programació de Ciències Naturals de 2n d’E.S.O.

7.1 Objectius- Conèixer i saber dibuixar forces- Conèixer el concepte de velocitat i les seves unitats. - Diferenciar entre pes i massa- Conèixer el concepte d'energia les diferents formes de manifestar-se: cinètica,

potencial, calorífica.- Enunciar i aplicar correctament el principi de conservació de l'energia

mecànica.- Conèixer i comprendre les diferents formes de transmissió de la calor.- Observar com els efectes de la calor modifiquen la temperatura d'un cos o

canvia l'estat de la matèria.- Conèixer les diferents escales termomètriques.- Aprendre a transformar diferents unitats de temperatura.- Reflexionar sobre l'energia, les fonts, la durada i la implicació d'aquesta en el

medi ambient.


- Definir els diferents tipus d'energia.- Comprendre i conèixer la importància de l'energia en la nostra vida.- Reconèixer la importància de l'estalvi energètic i les seves repercussions

mediambientals.- Valorar els avanços científics i tècnics que han permés el desenvolupament de

noves fonts d'energia.- Entendre que tant la llum com el so són ones.- Diferenciar les distintes característiques que té associada una ona.- Conèixer i distingir els diferents tipus d'ones.- Distingir les diferents propietats que té la llum i el so.- Comprendre la importància que té tant el so com la llum en el medi ambient.- Conèixer l'origen de l'energia interna de la Terra.- Comprendre l'origen i la distribució dels volcans.- Comprendre l'origen i la distribució dels terratrèmols.- Valorar els riscos sísmics i volcànics i els sistemes de predicció i prevenció de

tals catàstrofes naturals.- Comprendre el paper dels processos geològics interns en la formació del relleu

terrestre.- Distingir els components d'un ecosistema.- Explicar com els éssers vius interactuen uns amb altres i per què tots els éssers

vius de la natura són importants.- Explicar com els factors de l'ambient influeixen sobre els éssers vius i per què

en climes distints hi ha ecosistemes diferents.- Distingir les característiques dels ecosistemes aquàtics i terrestres.- Realitzar xicotetes investigacions en ecosistemes pròxims.

7.2 Continguts.

7.2.1 UD1:La matèria i l’energia Conceptes- Trajectòria- Velocitat - Desplaçament - Espai recorregut- Acceleració

Procediments - Diferenciar entre desplaçament i espai recorregut


- Saber aplicar la definició de velocitat- Passar de m/s a km/h- Saber interpretar un gràfic posició temps.

Actituds- Saber identificar la posició a certs instants de temps a partir d’un gràfic.- Aplicar els conceptes de velocitat amb casos de la vida real

7.2.2 UD2. L’ENERGIA Conceptes

- Definició d’energia- Característiques de l’energia- Tipus d’energia- Fonts d’energia renovables i no renovables. - Principi de conservació de l'energia mecànica.

Procediments

- Anàlisi i valoració de les diferents fonts d’energia, renovables i no renovables.- Conèixer els Problemes associats a l’obtenció, transport i utilització de l’energia.- Aplicar amb criteri el principi de conservació de l'energia mecànica.

Actituds- Valoració de les aplicacions pràctiques que té l'energia en la vida quotidiana;

en particular en el transport i producció d'energia elèctrica.- Valorar com l'avanç científic ha aconseguit un desenvolupament tecnològic en

l'ús de l'energia per a millorar el benestar de les persones.- Prendre consciència de la importància de l’estalvi energètic.

7.2.3 UD3. LA CALOR I LA TEMPERATURA

Conceptes- Calor i temperatura.- Efectes de la calor sobre els cossos- Propagació de la calor: conducció, convecció i radiació.- La mesura de la Temperatura.


- Observació i anàlisi dels efectes de la calor en la vida quotidiana.- Analitzar els diferents mecanismes de transmissió de la calor en fenòmens que

ens envolten.- Escales termomètriques

Procediments

- Reconèixer situacions i realitzar experiències senzilles on es manifesti els efectes de la calor en els cossos.

- Saber calcular la quantitat de calor transferit en casos senzills. - Saber explicar els mecanismes de transmissió de la calor.

Actituds

- Interpretar la calor com a transferència d’energia.- Valoració de les aplicacions de la utilització pràctica de la calor.

7.2.4 UD4. LA LLUM I EL SO

Conceptes

- Les ones i les seves característiques.- El so.- Propietats i aplicació del so.- La contaminació acústica.- La llum.- Reflexió de la llum i miralls.- Refracció de la llum i lents.- Contaminació lumínica.

Procediments

- Utilitzar correctament els diferents conceptes associats a les característiques d'una ona.

- Identificar el so i la llum com una ona.- Observar i entendre els processos de reflexió i refracció.- Ús d'Internet per a cercar informació.

Actituds


- Atenció i respecte per la naturalesa i el medi ambient entenent que la llum i el so poden ser focus de contaminació ambiental.

- Valoració de la importància de la llum i el so en el desenvolupament tecnològic.

- Interès i curiositat per les ones i com aquestes formen part de la nostra vida diària.

7.2.5 UD5. LA DINÀMICA INTERNA DEL PLANETA

Conceptes

- L'energia interna de la Terra.- Els volcans: origen, distribució, tipus i estructura.- El magma.- Els terratrèmols: causes i etapes.- Les ones sísmiques: definició i tipus.- Localització dels terratrèmols.- Risc volcànic i sísmic.- El moviment de les plaques litosfèriques.- La formació del relleu.

Procediments

- Reconèixer les roques volcàniques i metamòrfiques.- Realitzar de treballs relacionats amb l'estructura interna de la Terra.- Realitzar treballs de grup sobre el relleu local.

Actituds

- Valorar del treball dels científics en l'estudi de la dinàmica interna de la Terra.- Respectar cap a l'opinió dels altres i col·laboració en els treballs en grup.- Reconèixer la relació entre moviments de la Terra i relleu.

7.2.6 UD6. L’ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES

Conceptes


- L'ecosistema, definició i components.- Els factors biòtics: les relacions intraespecífiques i les relacions

interespecífiques.- Les relacions tròfiques.- Els factors abiòtics.- Els ecosistemes aquàtics.- Els ecosistemes terrestres.- El sòl.

Procediments

- Reconeixement dels ecosistemes pròxims al centre.- Identificació dels principals éssers vius que poblen els nostres ecosistemes.- Realitzar esquemes de xarxes i cadenes tròfiques.

Actituds- Reconèixer la importància de tots els components d'un ecosistema.- Entendre el perill que suposa l'alteració d'algun dels seus components.- Reconèixer i valorar els ecosistemes que ens envolten.

7.2.7 UD7: ELS ECOSISTEMES DE LA TERRAConceptes- Distribució dels ecosistemes segons la latitud- Principals ecosistemes terrestres- Ecosistemes aquàtics- El sòl com ecosistema

Procediments- Saber identificar els principals factors que determinen el tipus d’ecosistema - Saber explicar el paper que juga el sòl en l’ecosistema- Conèixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears.

Actituds- Valorar la necessitat de cuidar el medi ambient de les Illes Balears. - Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient - Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient- Valoració de la tasca reivindicativa dels grups ecologistes en la defensa de la

natura i els èxits que han aconseguit a les illes balears i al món.


7.2.8 UD8: EL MANTENIMENT DE LA VIDAConceptes - Funcions vitals: nutrició, relació i i reproducció- Components químics de la vida- La cèl·lula- Cèl·lules eucariotes i procariotes- La nutrició cel·lular- La fotosíntesi- La respiració cel·lular- La reproducció cel·lular

Procediments- Conéixer les funcions bàsiques del éssers vius- Identificar les parts de la cèl·lula- Conéixer el procés de la fotosíntesi- Saber explicar la respiració i la reproducció cel·lular.

Actituds- Identificar i valorar les funcions vitals del éssers vius- Valorar la complexitat de la cèl·lula i la seva importància com a pilar de la

vida- Valorar la importància de la fotosíntesi en el cicle vital dels ecosistemes.

7.3 Criteris d’avaluació.

Unitat 1. La matèria i l’energia

1. Diferenciar entre desplaçament i espai recorregut.2. Conéixer el concepte de velocitat i saber-ho aplicar a casos senzills3. Representar posicions en funció del temps per a moviments uniformes.4. Saber classificar els tipus de moviment.

Unitat 2. L’energia.

5. Distingir les energies renovables i les no renovables6. Especificar les característiques dels diferents tipus d'energia 7. Identificar els distints tipus de font d'energia.


8. Comprendre la implicació que suposa l'estalvi energètic en la conservació del medi ambient.

9. Destacar la importància de la ciència en l'obtenció de nous recursos energètics10. Aplicar correctament el principi de conservació de l'energia per a la resolució de

problemes.Calcular en unitats del sistema internacional el treball i l'energia tant en forma cinètica, potencial o calorífica

Unitat 3. La calor i la temperatura 11. Distingir els processos de conducció, convecció i radiació.12. Avaluar la calor utilitzada en la variació de temperatura així com en la

transformació d'un estat a un altre de la matèria.13. Manejar correctament les diferents escales termomètriques així com la seva

conversió.

Unitat4. La llum i el so

14. Definir amb claredat el que és una ona.15. Diferenciar entre freqüència, longitud d'ona, amplitud i velocitat de propagació de

l'ona.16. Conèixer les principals característiques d'una ona.17. Conèixer les unitats de freqüència.18. Descriure situacions corresponents a una ona transversal i una longitudinal.19. Resoldre exercicis numèrics senzills de problemes relacionats amb ones.20. Descriure fenòmens relacionats amb les ones: Reflexió, refracció.21. Ser sensible als problemes mediambientals relacionats amb la llum i el so.

Unitat 5. La dinàmica interna del planeta

22. Explicar les causes que originen l'energia geotèrmica.23. Explicar les parts d'un volcà, els tipus de volcans i els diferents productes

expulsats per ells.24. Explicar les causes que originen els terratrèmols.25. Relacionar les ones sísmiques amb l'estudi de l'interior de la Terra.26. Explicar els riscos associats a volcans i terratrèmols.27. Explicar la formació i els tipus de roques magmàtiques.28. Explicar la formació i els tipus de roques metamòrfiques.29. Explicar la relació entre l'energia interna i la formació del relleu.

Unitat 6. L’estructura dels ecosistemes

30. Identificar els components biòtics i abiòtics d’un ecosistema pròxim, valorar-ne la diversitat i representar gràficament les relacions tròfiques establertes entre els éssers vius de l’ecosistema, així com conèixer les característiques principals dels grans biomes de la Terra i dels ecosistemes de les Illes Balears.

31. Explicar els factors abiòtics.32. Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes aquàtics.


33. Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes terrestres.34. Definir el concepte de sòl, reconeixent les seves parts i els seus components.35. Valorar positivament la naturalesa, així com conèixer, respectar i protegir el

patrimoni natural de les Illes Balears, tenint en compte els mitjans per a la protecció i conservació d’aquest

Unitat 7. Els ecosistemes de la Terra36. Explicar les principals característiques dels ecosistemes37. Explicar la distribució dels principals ecosistemes del planeta38. Conéixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears

Unitat 8. El manteniment de la vida

39. Explicar les funcions vitals dels éssers vius.40. Diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.41. Diferenciar entre fotosíntesi i respiració cel·lular.42. Reconèixer les estructures que utilitzen els éssers vius per a relacionar-se amb el

medi.43. Explicar els tres mecanismes cel·lulars utilitzats per a realitzar moviments.44. Comprendre la diferència entre reproducció sexual i asexual.45. Interpretar diferents cicles vitals de éssers vius.

7.4 Temporalització.

1a AVALUACIÓ:UD1: La matèria i l’energia UD2: L’energia. UD3: La calor i la temperatura

2a AVALUACIÓ:U. 4. La llum i el so.UD5: La dinàmica interna del planeta.

3a AVALUACIÓ:UD6: L’estructura del ecosistemes UD7: Els ecosistemes de la Terra UD8: El manteniment de la vida.

7.5 Criteris de qualificació

Al final de cada unitat didàctica es farà un control sobre el tema, es valoraran les feines i les pràctiques de laboratori, així com l’actitud i l’interès de l’alumne. Per posar la nota de cada avaluació es farà la mitjana de les notes dels controls, la qual


representarà un 70% de la nota. El 30% restant resultarà de valorar l’actitud i els procediments (deures, fitxes i quadern). Per aprovar l’assignatura l’alumne haurà d’haver aprovat al menys dues de les tres avaluacions, sempre que la suspesa sigui amb una nota superior a quatre i la mitjana de les tres avaluacions sigui més d’un cinc. Es realitzaran recuperacions de cada avaluació.

7.6 Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries.

- Estudi de la velocitat.- Normes d’us del laboratori- Material de laboratori- Capacitat calorífica de l’aigua- Punt ebullició de l’aigua- Corrents de convecció- Llum i so: estudi de lent convergents, divergents, miralls i prismes. Estudi

de capses de ressonància i diapasons- Construcció de la maqueta d’un volcà.- Parts de l‘ull i l’oïda humana i fitxa per treballar to, timbre, intensitat del

so reflexió i refracció- Anàlisi del consum d’energia a Mallorca

7.7 Atenció a la diversitat.

El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d’acollida lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s’han previst per a cada una de les unitats didàctiques.

Les adaptacions curriculars per a segon d’ESO s’elaboraran individualment per a cada alumne i per a cada unitat didàctica segons els models que es troben a la carpeta del departament.

7.8 Metodologia.

El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix, cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en fitxes de treball amb qüestions senzilles que l’alumne ha d’anar contestant. Aquests alumnes participaran igualment en les pràctiques de laboratori i activitats complementàries.

7.9 Contribució a les competències bàsiques


1.-C

omp.

en

com

unic

ació

ling

üíst

ica

2.-C

omp.

Mat

emàt

ica

3.-C

omp.

en

el c

onei

xem

ent i

la

inte

racc

ió a

mb

el m

ón fí

sic

4.-T

ract

. de

la in

for.

i com

p di

gita

l

5.-C

ompe

tènc

ia s

ocia

l i c

iuda

dana

6.-C

ompe

tènc

ia c

ultu

ral i

artí

stic

a

7.-C

ompe

tènc

ia p

er a

pren

dre

a ap

rend

re

8.-A

uton

omia

i in

icia

tiva

pers

onal

Unitat 1. Introducció a la física. x x x x x xUnitat 2. Treball, energia i calor. x x x x x xUnitat 3. L’energia mou el món x x x x x xUnitat 4. Llum i so. x x x x x xUnitat 5. Les manifestacions de l’energia interna terrestre. x x x x x

Unitat 6. Ecosistemes. x x x x x xUnitat 7. Medi ambient de les Illes Balears. x x x x x x

8 Programació de física i química 3r ESO

Aquest curs l’àrea de ciències naturals es impartida pels dos departaments (física i química i biologia i geologia). El professorat imparteix 4 hores setmanals a cada 3r d’ESO, començant pels continguts de física i química i al mes de febrer es continuarà amb els de biologia i geologia.

8.1 Objectius

L’ensenyament de la física i química té per objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les següents capacitats:

- Observar analíticament l’entorn i descriure científicament els fets observats.

- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb els fets observables a la naturalesa.

- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l’entorn i com a instrument de desenvolupament de la tecnologia, que millora les condicions d’existència de les persones.

- Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que expliquen l’estructura i el comportament de la matèria, així com les aplicacions tècniques de dites lleis.


- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els fets i conceptes estudiats, i valorar positivament el treball d’equip, propi de la investigació científica.

- Saber convertir unes unitats amb altres amb factors de conversió.- Identificar les característiques dels distints estats d’agregació.- Diferenciar entre substància simple i substància composta, mescla i

dissolució, element i compost.- Realitzar separació de mescles.- Reconèixer la necessitat de l’obtenció de substàncies pures per la seva

posterior utilització en els diversos camps de l’activitat humana.- Fer muntatges de laboratori, observant les normes de seguretat i

reconeixent el nom dels aparells.- Comprendre l’estructura i composició de la matèria i la seva organització

en àtoms i molècules, i aplicar els coneixements per explicar les propietats dels elements i dels compostos.

- Reconèixer l’existència de les denominades propietats periòdiques dels elements i justificar mitjançant aquestes la classificació dels elements en el sistema periòdic.

- Formular compostos binaris i relacionar la fórmula de cada compost amb la seva composició atòmica.

- Explicar alguns fenòmens elèctrics en relació amb la constitució de la matèria.

8.2 Continguts.

8.2.1 U.1: LA CIÈNCIA: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA.

Continguts

- La ciència.- La matèria i les seves propietats.- Definició de magnitud. Fonamentals i derivades .- Sistema internacional d’unitats. - Factors de conversió.- Representació de gràfics.- El mètode científic. - Maneig del material de laboratori.- Realitzar canvis d’unitats amb factors de conversió.- Elaborar taules i gràfics.- Desig de cooperar amb els altres en la realització de tasques.- Apreciació de la diversitat de perspectives amb què es poden enfocar i

resoldre els problemes científics i tècnics.- Apreciació de la importància de la creativitat en el treball científic.- Disposició per criticar les afirmacions mancades de fonament científic i la

utilització indeguda de la ciència.


8.2.2 U.2: LA MATÈRIA : ESTATS FÍSICS

Continguts

- Propietats de sòlids, líquids i gasos.- Teoria cinètico-corpuscular.- Canvis d’estat. - Utilitzar instruments de mesura senzills ( balança, proveta, termòmetre,

etc.).- Construcció i lectura de gràfiques de canvi d'estat.- Aplicació de la teoria cinètico-corpuscular.- Sensibilitat per l'ordre i netedat del lloc de treball i del material utilitzat.- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la

planificació i realització d'experiències.- Reconeixement i valoració de la importància del hàbits de claredat i ordre

en l'elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les exposicions.

8.2.3 U.3: LA MATÈRIA: com es presenta

Continguts- Classificació dels sistemes materials.- Separació dels components d’una mescla.- Dissolucions. Concentració (% en massa i volum i g/l) i solubilitat.- Separar mescles amb tècniques com filtració , decantació, ...- Fer càlculs de concentracions en % en massa de solut i concentració en g/

l.- Diferenciar elements, composts, dissolucions i mescles heterogènies.- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la

planificació i realització d'experiències.- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre

en l'elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les exposicions.

8.2.4 U. 4: La matèria: propietats elèctriques i l’àtom.

Continguts- L'àtom i la seva composició. Models atòmics.- Nombre atòmic i màssic. - Configuració electrònica.- Isòtops d’un element.- Calcular els protons, electrons i neutrons d’un àtom.- Realitzar configuracions electròniques.- Reconeixement de la importància dels models i de la seva confrontació

amb els fets empírics.


- Valoració de la provisionalitat de les explicacions com element diferenciador del coneixement científic i com a base del caràcter no dogmàtic i canviant de la Ciència.

8.2.5 U.5: ELEMENTS I COMPOSTS QUÍMICS.

Continguts- La taula periòdica. Elements i compost.- Classificació dels elements- Compostos més comuns- Utilització de la taula periòdica.- Conèixer els símbols dels elements.- Diferenciar entre metalls- no metalls i gasos nobles.- Utilització de models moleculars per construir molècules.- Valorar positivament la ciència com a mitjà de coneixement.- Mostrar atenció a classe.- Valoració de la utilització d'una nomenclatura comú.- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre

en la elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les exposicions.

- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip.

8.2.6 U.6: CANVIS QUÍMICS. Continguts

- Canvi físic i canvi químic- Conservació de la massa.- Equacions químiques i el seu ajustament.- Càlculs de massa en reaccions químiques senzilles.- Identificació dels canvis físics i químics.- Realització d'exercicis de la llei de conservació de la massa.- Representació de reaccions químiques senzilles.- Resoldre problemes i realitzar càlculs amb equacions químiques

senzilles.- Adonar-se de la importància de determinades reaccions químiques en la

vida diària i en la indústria.- Valoració crítica de l'efecte dels productes químics presents a l'entorn de la

salut, la qualitat de la vida, el patrimoni artístic, i el futur de la nostra civilització, analitzant les mesures internacionals que s'estableixen al respecte.

- Valoració de la capacitat de la ciència per donar resposta a necessitats de la humanitat mitjançant la producció de materials amb noves propietats i d’increment qualitatiu i quantitatiu en la producció d'aliments i medicines.

- Reconeixement de les aportacions de la indústria química en el desenvolupament i fabricació de nous materials (llibres, plàstics, silicones i els acers) per a l'increment en la producció d'aliments i a les investigacions en medicina.


- Crítica dels efectes positius i negatius que produeixen els productes químics presents en l'entorn sobre la salut, la qualitat de la vida i el medi ambient.

- Valoració de la possible perillositat dels productes químics utilitzats a la llar, al lloc de feina, al laboratori, coneixent l'ús adequat de cada un d'aquests, i respectant-ne les normes de seguretat.

- Interès per conèixer el tractament i l'eliminació dels residus generals a les reaccions químiques.


U. 1: Mesura i mètode científic- Analitzar l’objecte d’estudi de la física i de la química.- Saber aplicar el mètode científic davant una situació concreta. - Saber les unitats fonamentals del sistema internacional.- Saber fer canvis d’unitats utilitzant factors de conversió.- Mesurar diferents magnituds (longitud, massa, volum, densitat,

superfície...)

U. 2: La matèria i els seus estats- Aplicar la teoria cinètico-corpuscular per interpretar les propietats de

sòlids, líquids i gasos i els canvis d’estat.

U. 3: La matèria: com es presenta?- Utilitzar gràfiques de refredament, d’escalfament o els valors d’una altre

propietat física per deduir si una mostra de matèria és una substància pura o una mescla homogènia.

- Saber diferenciar mescles heterogènies, dissolucions, elements i composts.- Saber calcular la concentració de dissolucions.

U. 4: La matèria: propietats elèctriques i l’àtom- Saber calcular els protons, electrons i neutrons d’un àtom, així com la

configuració electrònica.- Utilitzar la taula periòdica.

U. 5 : elements i compostos químics

- Distingir un element químic d’un compost.- Saber diferenciar entre metalls i no metalls.- Conèixer els símbols dels elements més comuns.- Distingir entre àtom, molècula i cristall.

U. 7: Canvis químics

- Utilitzar la teoria atòmica i algun model atòmic d’estructura de l’àtom per explicar la conservació de la massa en tota reacció química i la formació de noves substàncies a partir d’altres.


- Explicar les característiques bàsiques de compostos químics d’interès social: petroli i derivats, i fàrmacs. Explicar els perills de l’ús inadequat dels medicaments. Explicar en què consisteix l’energia nuclear i els problemes que en deriven.

8.4 Pràctiques de laboratori, desdoblaments i activitats complementàries i extraescolars.

- Materials de laboratori- Normes de l’ús del laboratori - Aplicació del mètode científic.- Canvi d’unitats. Factors de conversió.- Mesura de la densitat- Activitats sobre la concentració de les dissolucions- Tècniques de separació de mescles- Coneixement dels elements químics- Reaccions químiques- Construcció de molècules amb models moleculars.- Càlculs estequiomètrics senzills.

8.5 Atenció a la diversitat

El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d’acollida lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s’han previst per a cada una de les unitats didàctiques.

8.6 Metodologia

El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix, cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en fitxes de treball amb qüestions senzilles que l’alumne ha d’anar contestant. Aquests alumnes participaran igualment en les pràctiques de laboratori, activitats complementàries i feines de desdoblament.

8.7 Temporalització de l’àrea de Ciències Naturals.

1a AVALUACIÓ

UD 0. Mètode científic.UD 1. La ciència: la matèria i la seva mesura.UD 2. La matèria: estats físicsUD 3. La matèria: Com es presenta.UD 4. La matèria: propietats elèctriques i l’àtom.


2a AVALUACIÓ

UD 5. Elements i composts químics.UD 6. Canvis químics.UD 7. L’organització del cos humàUD 8. La nutrició humana I. Aparells digestiu i respiratori.

3a AVALUACIÓUD 9. La nutrició humana II: Aparells circulatori i excretor.UD.10. Relació i coordinació humana.UD.11. Reproducció humana. Aparell reproductor.


El sistema d’avaluació serà el mateix que per a la resta d’alumnes, és a dir, es farà un control en acabar cada unitat (ara bé, adaptat i individualitzat), i s’avaluarà tant el quadern, les feines de laboratori i l’actitud. De totes maneres, en el cas d’alumnes amb necessitats es tindrà més en compte la feina de cada dia i l’actitud que la nota dels controls, sempre a criteri del professor. El pes de cada apartat apareix a la següent taula:

70% Exàmens20% Procediments

10% Actitud i participació

- Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta sigui igual o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.

- La nota final de curs és la mitjana de les 3 avaluacions. Per poder aprovar el curs s’han d’haver aprovat al menys 2 de les 3 avaluacions, sempre que la mitjana de les tres surti aprovada.

- A final de curs es farà una recuperació de cada avaluació pels alumnes que hagin suspès.

- Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de venir a la convocatòria extraordinària de setembre on es realitzarà una prova escrita de tots els continguts de la matèria, a més de lliurar la feina d’estiu.


1.-C

omp.

en

com

unic

ació

2.-C

omp.

3.-C

omp.

en

el

cone

ixem

ent i

la

inte

racc

ió a

mb

el

4.-T

ract

. de

la

5.-C

ompe

tènc

ia

6.-C

ompe

tènc

ia

7.-C

ompe

tènc

ia

8.-A

uton

omia

i


lingü

ístic

a

mat

emàt

ica

món

físi

c

info

r. i c

omp

digi

tal

soci

al i

ciut

adan

a

cultu

ral i

artí

stic

a

per a

pren

dre

a ap

rend

re

inic

iativ

a pe

rson

al

UD 1. La ciència: la matèria i la seva mesura. x x x x

UD 2. La matèria: estats físics x x x x x xUD 3. La matèria: Com es presenta. x x x x x

UD 4. La matèria: propietats elèctriques i l’àtom. x x x x x x

UD 5. Elements i composts químics. x x x x x x x

UD 6. Canvis químics.. x x x x x x x


9 Programació de Física i Química de 4t d’E.S.O.

9.1 Objectius.

- Observar i explicar científicament el moviment dels cossos i conèixer les lleis que regeixen el moviment rectilini uniforme i l'uniformament accelerat.

- Reconèixer els efectes de les forces sobre els cossos, tant sobre els que estan en moviment com sobre els que estan en repòs.

- Conèixer els efectes de les forces en els fluids.- Conèixer la llei de la gravitació universal, utilitzar els coneixements sobre les

forces gravitatòries per explicar els moviments dels planetes i comprendre els efectes d’aquestes forces sobre el nostre planeta.

- Reconèixer les formes d’energia i les seves transformacions, així com la seva conservació en els sistemes físics.

- Explicar, mitjançant conceptes i magnituds físiques, alguns fenòmens observables en la naturalesa, com el moviment dels planetes, la caiguda lliure, la pèrdua d’energia en forma de calor en un motor, etc.

- Descriure algunes reaccions químiques fàcilment observables (combustió, corrosió, etc.) i explicar com es produeixen.

- Conèixer la importància de la química del carboni.- Conèixer algunes innovacions científiques i tecnològiques de gran

importància, així com les bases teòriques que han permès el seu desenvolupament.

- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb fets observables en la naturalesa.

- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els fets i conceptes estudiats, i valorar positivament el treball en equip.

- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l’entorn i com a motor del desenvolupament de la tecnologia, la qual millora les condicions de vida de les persones.

- Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que permeten explicar el comportament de la matèria, així com per les aplicacions tècniques d’aquestes lleis.

9.2 Continguts

BLOC 1 .- L’àtom i els canvis químics

9.2.1 Tema 1. Sistema periòdic i enllaç. (UD 8)

Conceptes - L’estructura de l’àtom. El sistema periòdic dels elements químics.


- Classificació de les substàncies segons les seves propietats. L’enllaç químic: enllaços iònic, covalent i metàl·lic.

- Interpretació de les propietats de les substàncies segons el tipus d’enllaç. Estudi experimental.

Procediments- Classificar els elements en metalls i no metalls- Classificar els elements en els diversos grups del Sistema Periòdic- Descriure com són les unions entre els àtoms a l’enllaç iònic.- Descriure com són les unions entre els àtoms a l’enllaç covalent.- Descriure com són les unions entre els àtoms a l’enllaç metàl·lic.

Actituds- Valorar la classificació dels elements com un pas endavant cap al millor

coneixement de les seves propietats.- Habituar-se a utilitzar conceptes teòrics per explicar la formació de les

substàncies i les seves característiques bàsiques.

9.2.2 Tema 2. Formulació inorgànica. (Annex 1)

Conceptes- Introducció a la formulació i nomenclatura dels compostos inorgànics segons

les normes de la IUPAC.

Procediments

- Formular compostos inorgànics senzills seguint les normes de la IUPAC.

Actituds- Valoració de la utilització d’una nomenclatura comú.

9.2.3 Tema 3. La reacció química. (UD 9)

Conceptes

- Interpretació d’una reacció química com a ruptura i formació d’enllaços. - El mol com a unitat de quantitat de substància. - Relacions estequiomètriques i volumètriques en les reaccions químiques.

Dissolucions. Gasos. - Intercanvi d’energia en les reaccions químiques. Reaccions endotèrmiques i

exotèrmiques.


- Velocitat de reacció. Disseny i realització d’experiències per determinar els factors que la poden modificar.

- Importància de les reaccions químiques en els processos relacionats amb els éssers vius i amb la indústria.

Procediments

- Identificar correctament una transformació química.- Utilitzar les diferents tècniques de laboratori per comprovar l’efecte dels

distints factors que afecten a la velocitat de reacció.- Resolució d’activitats i exercicis d’aplicació.- Resolució de problemes

Actituds

- Valorar la importància de la Química en les nostres activitats quotidianes.- Relacionar l’evolució dels conceptes científics amb fets històrics importants.- Mantenir unes normes de seguretat, d’ordre i de neteja en el laboratori.

9.2.4 Tema 4. Formulació orgànica. (Annex 1)

Conceptes- Interpretació de les peculiaritats de l’àtom de carboni: possibilitats de

combinació amb l’hidrogen i altres àtoms. - Les cadenes carbonades. - Els hidrocarburs i la seva importància com a recursos energètics. El problema

de l’increment de l’efecte hivernacle: causes i mesures per prevenir-lo. - Macromolècules: importància en la constitució dels éssers vius. - Els plàstics: importància per a la vida quotidiana. Reciclatge. - Valoració del paper de la química en la comprensió de l’origen i

desenvolupament de la vida.

Procediments- Construcció de models de molècules orgàniques senzilles.- Utilització de les normes de formulació i nomenclatura per a hidrocarburs,

alcohols i àcids orgànics senzills.

Actituds- Valorar la importància dels composts orgànics en els éssers vius i en

l’obtenció de productes útils per les nostres activitats quotidianes.


- Manifestar una actitud crítica davant el consum excessiu de plàstics i valorar la seva recuperació i el reciclatge.

Moviment i Forces

9.2.5 Tema 5. El moviment (UD 1)

Conceptes

- Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu dels moviments rectilinis i curvilinis.

- Estudi quantitatiu del moviment rectilini i uniforme. Acceleració. Galileu i l’estudi experimental de la caiguda lliure.

- Anàlisi dels moviments quotidians. Estudi experimental de moviments senzills.

Procediments

- Disseny i realització d’experiències per a l’anàlisi dels distints tipus de moviments senzills.

- Anàlisi I interpretació de gràfiques I taules.- Estudi de fenòmens d’inducció per a l’obtenció de la llei de caràcter universal

sempre que sigui possible.- Observació i anàlisi de moviments que es produeixen en la vida quotidiana.- Utilització del mètode científic en totes les observacions que realitzem.

Actituds

- Disposició científica davant el plantejament d’interrogants al voltant de fets que ocorren al nostre entorn.

- Potenciació del treball individual i en equip.- Aproximació del coneixement científic a les situacions de la vida real.

9.2.6 Tema 6. Les forces. (UD 2)

Conceptes- Identificació de forces que intervenen en la vida quotidiana: formes

d’interacció. - Composició de forces. Equilibri de forces. - Les lleis de Newton de la dinàmica. Aplicacions. Forces de fregament.


Procediments- Mesurar les forces i comprovar el seu caràcter vectorial.- Composar i descomposar forces.- Comprovar com es poden equilibrar diferents forces.- Comprovació del compliment de les lleis físiques en els cossos que ens

envolten, tractant d’explicar els seus moviments senzills.- Formulació de models o hipòtesis que expliquen un moviment concret.- Disseny i realització d’experiències que permeten comprovar una hipòtesi

determinada.- Resolució d’activitats i exercicis numèrics

Actituds

- Desenvolupament amb rigor i cura en la planificació i realització d’experiències i mesures, així com en la seva representació.

- Valoració positiva del fet de plantejar interrogants davant fenòmens quotidians.

- Valoració dels hàbits de claredat, neteja i ordre en l’elaboració i presentació d’exercicis, informes, activitats, etc.

- Comprensió de la importància de la precisió del llenguatge i del rigor matemàtic en l’expressió oral i escrita dels conceptes estudiats.

9.2.7 Tema 7. Forces gravitatòries. (UD 3)

Conceptes- L’astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre

l’Univers. - El sistema geocèntric. El seu qüestionament i el sorgiment del model

heliocèntric. - Copèrnic i la primera gran revolució científica. Valoració i implicacions de

l’enfrontament entre dogmatisme i llibertat d’investigació. Importància del telescopi de Galileu i les seves aplicacions.

- Ruptura de la barrera entre cel i Terra: la gravitació universal i el pes dels cossos.

- La concepció actual de l’Univers. Valoració d’avenços científics i tecnològics. Aplicacions dels satèl·lits.

Procediments- Descriure els principals components cosmològics de l’Univers.- Calcular les distàncies entre objectes estel·lars.


- Calcular les forces d’atracció entre els cossos.- Calcular el pes dels cossos segons el planeta en que es troben.- Calcular els diferents valors de la gravetat a la Terra.

Actituds- Considerar la petita importància que té el nostre planeta en l’ordre cosmològic

universal.- Considerar que les forces gravitacionals són bàsiques no només al nostre

planeta, sinó també a tot l’Univers.

Energia, treball i calor.

9.2.8 Tema 8. Treball i energia. (UD 5)Conceptes- Valoració del paper de l’energia a les nostres vides. Naturalesa, avantatges i

inconvenients de les diverses fonts d’energia. - Conceptes de treball i energia. Estudi de les formes d’energia: cinètica i

potencial gravitatòria. - Estudi de l’eficàcia en la realització d’un treball: concepte de potència. - Llei de conservació i transformació de l’energia i les seves implicacions.

Procediments

- Obtenció de la informació mitjançant l’observació natural.- Identificació i anàlisi de situacions relacionades amb l’energia i el treball.- Identificació de fenòmens del voltant ens els que es produeixen

transformacions d’energia, sobre tot de potencial a cinètica i al contrari.- Utilització del Principi de Conservació de l’Energia Mecànica aplicant-lo a

aparells i màquines d’ús quotidià, identificant les energies transformades i comparant consums i rendiments.

- Anàlisi d’algunes màquines simples.

Actituds

- Valoració de la importància que les magnituds d’energia, treball i potència tenen en la indústria i la tecnologia.

- Valoració de la necessitat d’explotar racionalment les fonts d’energia, sobre tot aquelles que no són renovables.

9.2.9 Tema 9. Forces i pressions en fluids. (UD 4)Conceptes


- La pressió. Principi fonamental de l’estàtica de fluids. - La pressió atmosfèrica: disseny i realització d’experiències per posar-la de

manifest. - Principis de Pascal i d’Arquímedes. Aplicacions a la vida quotidiana.

Procediments

- Disseny i realització d’experiències amb emissió d’hipòtesis i control de variables per a determinar magnituds com la pressió i la força de l’empenta deguda als fluids.

- Identificació de forces que intervenen en diferents situacions de la vida quotidiana.

Actituds

- Disposició al plantejament d’interrogants davant els fets que passen al nostre entorn.

- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la planificació i realització d’experiències.

- Responsabilitat i prudència en la pràctica d’esports relacionats amb la nàutica.- Reconeixement i valoració de la importància de la hidrostàtica en la nostra

vida quotidiana.

9.2.10Tema 10. Transferència d’energia: calor. (UD 6)Conceptes- Concepte de temperatura, calor i energia tèrmica.- Efectes de la calor sobre els cossos: canvi de temperatura, canvi d’estat i

dilatació- Equivalència entre calor i treball- Mecanismes de transmissió de calor: conducció, convecció i radiació

Procediments

- Canvi d’unitats de la temperatura- Calor absorbit i cedit en un canvi d’estat- Representació gràfica de la temperatura en un canvi d’estat- Pas de calories a jules- Aplicació dels mecanismes de transport de calor a casos de la vida quotidiana

Actituds


- Diferenciar entre temperatura i calor- Identificar la calor com a transferència d’energia- Ser conscient de la importància de l’aïllament en l’estavi energètic casolà

9.3 Criteris d’avaluació

Amb els següents criteris d’avaluació s’indica quins són els objectius mínims que s’ hauran d assolir.

1. Utilitzar la teoria atòmica per explicar la formació de noves substàncies a partir d’altres preexistents.

2. Diferenciar entre processos físics i químics.

3. Saber utilitzar la taula periòdica.

4. Conèixer els conceptes de massa molecular i de mol i aplicar-los a problemes numèrics.

5. Distingir els distints tipus d’enllaç i conèixer les propietats del compost format.

6. Formular correctament compostos inorgànics.

7. Realitzar càlculs estequiomètrics a partir d’equacions químiques prèviament ajustades.

8. Analitzar les reaccions químiques que intervenen en processos energètics fonamentals.

9. Formular compostos senzills de carboni, diferenciant entre compostos saturats i insaturats.

10. Descriure les característiques d’un moviment a partir de gràfics espai-temps i velocitat-temps.

11. Resoldre problemes on intervinguin moviments rectilinis uniformes i uniformement accelerats i de moviments circulars uniformes. Diferenciar les unitats de velocitat I acceleració, com també entre magnituds angulars i lineals.

12. Identificar les forces que actuen sobre un cos i explicar-les segons les lleis de la dinàmica. Dibuixar-les correctament i indicar les possibles interaccions del cos en relació a altres cossos.

13. Resoldre problemes sobre el moviment rectilini d’objectes sobre els quals actuen forces constants.

14. Conèixer les forces gravitatòries i resoldre problemes relacionats amb l’atracció entre masses i l’acceleració de la gravetat en els planetes.


15. Diferenciar els conceptes de treball, potència i energia i aplicar-los a la resolució de problemes.

16. Explicar la conservació de l’energia i la seva importància en els sistemes físics. Relacionar la variació de l’energia mecànica que s’ha produït en un determinat procés amb el treball que s’ha realitzat.

9.4 Temporalització

Els continguts es distribuiran en tres grans blocs:

BLOC 1 .- L’àtom i els canvis químicsBLOC 2 .- Moviment i ForcesBLOC 3 .- Energia, treball i calor.

La temporalització i correspondència de cada bloc amb les unitats del llibre és la següent:

1a AVALUACIÓ

Tema 1. Sistema periòdic i enllaç. (UD 8, volum 3)Tema 2. Formulació inorgànica. (Annex 1, volum 3)Tema 3. La reacció química. (UD 9, voum 3)Tema 4. Formulació orgànica. (Annex 1, volum 3)

quím

ica

2a AVALUACIÓ

Tema 5. El moviment. (UD 1, volum 1)Tema 6. Les forces. (UD 2, volum 1)Tema 7. Forces gravitatòries. (UD 3, volum 1)

3a AVALUACIÓ

Tema 8. Treball i energia (UD 5, volum 2)Tema 9. Forces i pressions en fluids. (UD 4, volum 2)Tema 10. Transferència d’energia: calor. (UD 6, volum 2)

físic

a


Examen 80 %Feina diària

Pràctiques de laboratoriActitud

20 %

• Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta sigui igual o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.

• La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química. Per poder fer la mitjana s’ha de tenir més d’un 4 a cada part.


• Per aprovar la part de química és imprescindible saber formular. Un aprovat de formulació implica un 70 % d’encerts als exàmens.

• Al final de curs es farà una recuperació de física i una de química pels alumnes que hagin suspès.

• Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre on es realitzarà una prova escrita de tots els continguts de la matèria, és a dir, s’haurà d’examinar de tota la matèria donada durant el curs.

9.6 Pràctiques de laboratori

- Observació de propietats de diferents elements químics.- Classificació de substàncies segons el tipus d’enllaç.- Estudi dels factors que influeixen en una reacció química.- Estudi del moviment rectilini uniforme.- Estudi del moviment rectilini uniformement accelerat.- La força de fregament.- Càlcul de g amb el pèndol.


1.-C

omp.

en

com

unic

ació

ling

üíst

ica

2.-C

omp.

Mat

emàt

ica

3.-C

omp.

en

el c

onei

xem

ent i

la

inte

racc

ió a

mb

el m

ón fí

sic

4.-T

ract

. de

la in

for.

i com

p di

gita

l

5.-C

ompe

tènc

ia s

ocia

l i c

iuda

dana

6.-C

ompe

tènc

ia c

ultu

ral i

artí

stic

a

7.-C

ompe

tènc

ia p

er a

pren

dre

a ap

rend

re

8.-A

uton

omia

i in

icia

tiva

pers

onal

Tema 1. sistema periòdic i enllaç x x x x x xTema 2. Formulació inorgànica x x x xTema 3. La reacció química x x x x x xTema 4. Formulació orgànica. x x x xTema 5. El moviment x x x x x xTema 6. Les forces. x x x x x x xTema 7. Forces gravitacionals. x x x x x x x xTema 8. Treball i energia x x x x x x


Tema 9. Forces i pressions en fluids. x x x x x xTema 10. Transferència d’energia: calor x x x x x x


10 Programació física i química 1r batxillerat

10.1Objectius

L’ensenyament de la física i química en l’etapa de batxillerat tendrà com a objectius desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents:

1. Conèixer i comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els models més importants i generals de la física i de la química, per tenir una visió global del desenvolupament d’aquestes ciències i una formació científica bàsica que els permeti avançar en estudis ulteriors.

2. Aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la física i la química per explicar situacions reals i de la vida quotidiana, com també per elaborar estratègies per plantejar i resoldre problemes, tant qualitatius com quantitatius.

3. Comprendre la importància de la física i de la química per participar com a ciutadans en la necessària presa de decisions fonamentades al voltant de problemes locals i globals als quals s’enfronta la humanitat, i contribuir a construir un futur sostenible, participant en la conservació, protecció i millora del medi natural i social.

4. Utilitzar amb autonomia estratègies d’investigació pròpies de les ciències (plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis fonamentades, recerca d’informació, elaboració d’estratègies de resolució de problemes, disseny i realització de treballs experimentals, anàlisis de resultats, etc.) relacionant els conceptes apresos amb els que ja tenien, per tal de construir un cos coherent de coneixements.

5. Expressar pensaments que impliquin conceptes científics bàsics de la física i de la química amb coherència, claredat i precisió, tant en un context científic adequat al seu nivell de coneixement com per explicar-los en conversacions quotidianes.

6. Utilitzar de manera habitual les tecnologies de la informació i la comunicació per a realitzar simulacions, tractar dades, i extraure i utilitzar informació de diferents fonts, avaluar-ne el contingut i adoptar decisions.

7. Dissenyar i realitzar activitats experimentals, tot fent ús dels coneixements científics adquirits, utilitzant una tecnologia adequada i prestant una especial atenció a les normes de seguretat i al tractament de residus.

8. Analitzar i comparar hipòtesis de forma crítica, per tal de reconèixer el caràcter dinàmic, creatiu i evolutiu d’aquestes ciències, com també valorar les aportacions dels gran debats científics al desenvolupament del pensament humà.

9. Reconèixer i valorar la dimensió cultural del coneixement científic en l’àmbit de la física i la química com a element inseparable del coneixement general i de la formació integral de les persones, com també saber valorar les relacions amb la tecnologia i les repercussions en aspectes socials i en el medi ambient.

10. Mantenir actituds pròpies del pensament científic, com la curiositat, l’esperit crític, la tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no dogmàtic.

10.2Continguts

Continguts generals


- Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva.- Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions

i trobar respostes a qüestions més o menys obertes.- Reconeixement, generació i exposició d’hipòtesis.- Planificació i desenvolupament d’experiments controlats per contrastar

hipòtesis.- Formulació i aplicació de conclusions raonables obtingudes en una

investigació o en la resolució de problemes.- Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents

fenòmens naturals.- Resolució de problemes teòrics i aplicats mitjançant l’ús de tècniques bàsiques

de l’àmbit científic i l’aplicació de conceptes.- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els

laboratoris de química i de física, com també l’adquisició d’hàbits que impliquin un maneig i una cura correctes del material, i un comportament conforme a les normes de seguretat en el laboratori i en el tractament de residus.

- Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.

- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.- Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d’informació.- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant

el vocabulari adequat.- Respecte a l’entorn natural i afermament d’actituds favorables a la seva

conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.

- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

10.2.1Bloc 1. Naturalesa i organització de la matèria

- Llei de la conservació de la massa i llei de les proporcions definides. Disseny i realització de treballs pràctics per a la seva comprovació. Teoria atòmica de Dalton.

- Evolució de la teoria de Dalton. Llei dels volums de combinació de Gay-Lussac. Hipòtesi d’Avogadro.

- Lleis experimentals dels gasos ideals. Equació dels gasos ideals. Teoria cineticomolecular. Estats d’agregació de la matèria.


- Concepte de mol. Nombre d’Avogadro. Masses atòmiques i moleculars. Fórmules empíriques i moleculars.

- El llenguatge químic. Formulació i nomenclatura de composts inorgànics. Regles de la IUPAC.

10.2.2Bloc 2. Estructura interna de la matèria

- Models atòmics de Thomson i Rutherford. Validesa i limitacions.- Característiques dels àtoms. Nombre atòmic i nombre de massa. Isòtops.- Interacció de la radiació electromagnètica amb la matèria: espectres atòmics.

Model atòmic de Bohr.- Nivells energètics i configuració electrònica.- Introducció qualitativa al model quàntic.- Ordenació periòdica dels elements. La seva relació amb els electrons externs i

amb el caràcter metàl·lic i no metàl·lic. Abundància i importància dels elements en la natura.

- Estabilitat energètica i enllaç químic. Enllaços iònic i covalent. La regla de l’octet i la notació de Lewis. Forces intermoleculars. Introducció a l’enllaç metàl·lic.

- Propietats de les substàncies que tenen enllaç covalent, iònic o metàl·lic.

10.2.3Bloc 3. Els canvis en els processos químics - Sistemes homogenis. Dispersions i dissolucions. Concentracions. Tipus de

dissolucions. Preparació de dissolucions.- Importància de l’estudi de les transformacions químiques. Reaccions

químiques. Equacions químiques. Tipus.- Interpretació microscòpica de les reaccions químiques. Velocitat de reacció.

Disseny i realització d’un treball pràctic sobre els factors que afecten la velocitat de reacció

- Estequiometria. Reactiu limitant i en excés. Rendiment d’un procés químic. Puresa de reactius. Reaccions consecutives.

- Química i indústria: matèries primeres i productes de consum. Implicacions de la química industrial.

- Valoració d’algunes reaccions químiques que, per la importància biològica, industrial o repercussió ambiental, tenen un major interès en la nostra societat. El paper de la física i la química en la construcció d’un futur sostenible.

10.2.4Bloc 4. Introducció a la química del carboni


- Orígens de la química orgànica. Importància i repercussions de les síntesis orgàniques.

- Composts del carboni. Grups funcionals. Sèries homòlogues. Isomeria- Peculiaritats de l’àtom de carboni i els seus enllaços. Formulació i

nomenclatura de composts orgànics.- Els hidrocarburs, aplicacions, propietats i reaccions químiques. Fonts naturals

d’hidrocarburs. El petroli i les seves aplicacions. Repercussions socioeconòmiqes, ètiques i mediambientals associades a l’ús de combustibles fòssils.

- El desenvolupament dels composts orgànics de síntesi: de la revolució dels nous materials als contaminats orgànics permanents. Avantatges i impacte ambiental sobre la sostenibilitat.

10.2.5Bloc 5. Cinemàtica. Descripció de moviments

- Importància de l’estudi de la cinemàtica en la vida quotidiana i el naixement de la ciència moderna. Aportacions de Galileu.

- Caràcter relatiu del moviment i sistemes de referència inercials. Magnituds que defineixen el moviment. Equació del moviment.

- Vector velocitat. Vector acceleració. Components intrínsecs de l’acceleració.- Moviment rectilini uniforme. Moviment rectilini uniformement accelerat i

aplicació al moviment de caiguda lliure. Estudi experimental de moviments senzills.

- Composició de moviments. Moviment parabòlic de cossos a prop de la superfície terrestre.

- Característiques del moviment periòdic. Moviment circular uniforme.- Importància de l’educació viària. Estudi de situacions cinemàtiques d’interès,

com l’espai de frenada, la influència de la velocitat en un xoc, etc.

10.2.6Bloc 6. Dinàmica. Les forces i la seva acció sobre el moviment

- Evolució del concepte de força. La força com a interacció. Caràcter vectorial de les forces.

- Lleis de la dinàmica de Newton. Disseny i realització d’experiments per comprovar les lleis de Newton i els factors dels quals depèn la força de fregament.

- Quantitat de moviment i impuls mecànic. Principi de conservació de la quantitat de moviment.

- Interacció gravitacional. La força pes. - Forces de contacte i de fregament en superfícies horitzontals i inclinades.

Tensions amb cordes i forces elàstiques.


- Dinàmica dels moviments rectilinis i del moviment circular uniforme.

10.2.7Bloc 7. L’energia i la seva transferència

- Treball i calor com a formes d’energia en trànsit. Equivalència entre treball i calor. Rapidesa en la transferència d’energia: potència.

- Formes de l’energia. Energia cinètica i energia potencial. Teorema de les forces vives. Energia potencial gravitacional a prop de la superfície terrestre.

- Principi de conservació de l’energia. Balanç energètic en presència de forces dissipants.

- Primer principi de la termodinàmica. Degradació de l’energia.- Fonts d’energia. Crisi energètica.

10.2.8Bloc 8. Electricitat. La càrrega i el corrent elèctric

- Naturalesa elèctrica de la matèria. Càrrega elèctrica. Principi de conservació de la càrrega.

- Electrostàtica. Interacció entre càrregues: Llei de Coulomb i introducció al camp elèctric i al potencial elèctric.

- Corrent elèctric. Continu i altern.- Intensitat, resistència i diferència de potencial. Llei d’Ohm.- Estudi de circuits de corrent continu. Aparells de mesura. Generadors i força

electromotriu. Associació de resistències i generadors. Disseny i muntatge experimental de circuits senzills.

- Energia i potència del corrent elèctric. Efecte Joule.- El corrent elèctric en la societat actual. Generació, transport, ús i repercussió

de la seva utilització. Situació a les Illes Balears.

10.3Criteris d’avaluació

1. Analitzar situacions i obtenir informació sobre fenòmens físics i químics utilitzant les estratègies bàsiques del treball científic (tots els blocs).

Es tracta d’avaluar si els estudiants s’han familiaritzat amb les característiques bàsiques del treball científic en aplicar els conceptes, els procediments i les actituds apreses en relació a les diferents activitats realitzades, des de la comprensió dels conceptes, la resolució de problemes i la realització de treballs pràctics. Aquest criteri fa referència a tots els blocs de continguts; per tant, les activitats d’avaluació han d’incloure, anàlisis qualitatives, emissió d’hipòtesis fonamentades, elaboració d’estratègies, planificació, disseny i realització de treballs pràctics, amb l’expressió correcta de les mesures, en condicions controlades i reproduïbles, anàlisis i comunicació de resultats, recerca d’informació, implicacions CTSA, presa de


decisions, referències a la història de la ciència, etc., aplicats als diferents continguts treballats al llarg del curs.

2. Interpretar les lleis ponderals i les relacions volumètriques de Gay-Lussac, aplicar el concepte de quantitat de substància i la seva mesura i determinar fórmules empíriques i moleculars (bloc 1).

Es pretén comprovar si els estudiants són capaços de descriure el comportament dels sòlids, líquids i gasos a partir de la teoria cineticomolecular, d’interpretar les lleis ponderals i volumètriques entre gasos tenint en compte la teoria atòmica de Dalton i les hipòtesis d’Avogadro, de comprendre la importància i el significat de la magnitud quantitat de substància i de la seva unitat, el mol, i són capaços de determinar-la en una mostra, tant gasosa com sòlida o en dissolució. També es valorarà si saben aplicar el concepte de mol i les lleis ponderals a la determinació de fórmules empíriques i moleculars.

3. Justificar l’existència i l’evolució dels models atòmics, valorant el caràcter temptatiu i obert del treball científic, i conèixer el tipus d’enllaç que manté unides les partícules constituents de les substàncies de forma que puguin explicar les seves propietats ( blocs 1 i 2).

Es pretén comprovar si l’alumnat és capaç d’identificar quins experiments dugueren a qüestionar un model atòmic i substituir-lo per un altre que permetés explicar nous fenòmens, reconeixent el caràcter hipotètic del coneixement científic sotmès a contínua revisió. També es valorarà si és capaç de relacionar les configuracions electròniques dels àtoms amb la taula periòdica i amb els enllaços iònic, metàl·lic i covalent, com també els enllaços intermoleculars. També s’avaluarà si coneix les propietats de les substàncies a partir del seu enllaç, com també la formulació utilitzant les normes de la IUPAC.

4. Reconèixer la importància de l’estudi de les transformacions químiques i les seves repercussions, interpretar microscòpicament una reacció química, emetre hipòtesis sobre els factors dels quals depèn la velocitat d’una reacció, comprovant-los experimentalment, i realitzar càlculs estequiomètrics en exemples de situacions d’interès (bloc 3).

S’avaluarà si l’alumnat coneix la importància de les reaccions químiques en la societat actual, com per exemple les combustions, les reaccions àcid-base, com també diverses dissolucions i reaccions realitzades en el laboratori en la indústria química tot seguint les normes de seguretat i el tractament de residus. També es valorarà la realització d’experiments per comprovar les hipòtesis sobre els factors que intervenen en la velocitat d’una reacció i la seva importància en processos quotidians. Es valorarà l’aplicació dels coneixements sobre mols, dissolucions i gasos per resoldre problemes estequiomètrics en les reaccions químiques.

5. Identificar les propietats físiques i químiques dels hidrocarburs, com també la importància social i econòmica, i saber formular-los aplicant-hi les regles de la IUPAC, i valorar la importància del desenvolupament de les síntesis orgàniques i les seves repercussions (bloc 4).


S’avaluarà si els estudiants valoren la superació del vitalisme i el desenvolupament de les síntesis orgàniques i la seva importància social, econòmica i ambiental. A partir dels enllaços entre el carboni i l’hidrogen han de ser capaços de formular, anomenar i conèixer les propietats físiques i químiques dels hidrocarburs de cadena lineal i ramificats, com també la seva reactivitat (reaccions de combustió i addició). També han de ser capaços de formular i nomenar compostos senzills que presentin funcions oxigenades i/o nitrogenades. Així mateix hauran de conèixer les principals fraccions de la destil·lació del petroli i les seves aplicacions en l’obtenció de molts de productes d’ús quotidià, com també valorar les repercussions de la utilització, l’esgotament i la necessitat d’investigacions en el camp de la química orgànica que poden contribuir a la sostenibilitat.

6. Aplicar estratègies característiques de l’activitat científica a l’estudi dels moviments estudiats: uniforme, rectilini circular i rectilini uniformement accelerat (bloc 5).

Es tracta d’avaluar si l’alumnat comprèn la importància dels diferents tipus de moviment, si és capaç d’identificar el sistema de referència en relació al qual es descriu el moviment, d’interpretar i analitzar gràfics de diferents moviments, de conèixer el caràcter vectorial de les diferents magnituds i de resoldre problemes utilitzant les estratègies bàsiques del treball científic. Es valorarà el coneixement de les aportacions de Galileu en el desenvolupament de la cinemàtica i la seva aplicació a l’estudi de la superposició de moviments per a l’estudi dels tirs horitzontal i oblic.

7. Identificar les forces que actuen sobre els cossos, com a resultat d’interaccions entre aquests, i aplicar el principi de conservació de la quantitat de moviment, per explicar situacions dinàmiques quotidianes (bloc 6).

S’avaluarà la comprensió del concepte newtonià d’interacció i dels efectes de forces sobre cossos en situacions quotidianes com, per exemple, les que actuen en un ascensor, sobre un objecte que s’ha llançat verticalment, sobre cossos recolzats o penjats, que es mouen en un pla inclinat o en un moviment circular, amb fregament, etc. També s’avaluarà si els estudiants són capaços d’aplicar el principi de conservació de la quantitat de moviment. Es valorarà la capacitat per relacionar el pes amb la interacció gravitatòria.

8. Aplicar i relacionar els conceptes de treball, energia i calor, en l’estudi de les transformacions, i el principi de conservació i transformació de l’energia en la resolució de problemes (bloc 7).

Es tracta de comprovar si els estudiants comprenen els conceptes de treball, calor i energia i les seves relacions, en particular les referides als canvis d’energia cinètica, potencial i total del sistema, com també si són capaços d’aplicar el principi de conservació de l’energia i si comprenen la idea de degradació. Es valorarà també si han adquirit una visió global dels problemes de l’energia i si estan informats sobre les fonts i l’ús d’energia a les Illes Balears, com també si són conscients de la responsabilitat de cada persona en les solucions i en l’adquisició d’una actitud crítica contra el mal ús que es fa de l’energia.


9. Interpretar la interacció elèctrica i els fenòmens associats, com també les seves repercussions, i aplicar estratègies d’activitat científica i tecnològica per a l’estudi de circuits elèctrics (bloc 8).

Amb aquest criteri es pretén comprovar si els estudiants són capaços de reconèixer la naturalesa elèctrica de la matèria i la influència de les càrregues en el seu entorn, si coneixen els elements bàsics d’un circuit elèctric i les relacions entre les magnituds elèctriques. S’avaluarà si saben dissenyar, interpretar i muntar circuits elèctrics utilitzant els principals aparells de mesura, i si coneixen els efectes energètics del corrent elèctric i les seves repercussions socials. Es valorarà també si saben resoldre problemes relacionats amb els fenòmens elèctrics.

10.4Seqüenciació i temporalització

La seqüenciació proposada per aquest curs és la següent:

Primer trimestre:

Química: Introducció a la Química

Tema 1. Estructura atòmica (BLOC 2)Tema 2. Lleis i conceptes bàsics en Química (BLOC 1)Tema 3. Estequiometria i energia de les reaccions químiques. (BLOC 3)

Segon trimestre:

Tema 4. Química del Carboni (BLOC 4)Física: Introducció a la Física

Tema 5. Cinemàtica del punt material. Elements i magnituds del moviment. (BLOC 5)Tema 6. Dinàmica. (BLOC 6)

Tercer trimestre:

Tema 7. Treball mecànic i energia (BLOC 7) Tema 8. Termodinàmica física (BLOC 7)Tema 9. Electricitat (BLOC 8)

10.5Metodologia

L’orientació general respon a una orientació de tipus constructivista, en la qual es parteix de les idees prèvies de l’alumnat, i a través de les corresponents activitats, provocar una aproximació a un coneixement més rigorós i amb una major capacitat d’explicació i predicció. Per això es tindrà en compte que:


a) El primer pas serà esbrinar les idees prèvies dels alumnes, a l'inici de cada tema, sobre els diferents conceptes a estudiar.

b) El treball cooperatiu. La funció del professor serà de dirigir l’aprenentatge de l’alumne, servir de guia en la planificació i organització del treball, així com afavorir reflexions sobre el desenvolupament de les tasques. Els treballs realitzats pels distints alumnes i les conclusions extretes per cada un d’ells es posaran a l’abast de la resta del grup-classe, de manera que es puguin treure conclusions raonades i cercar possibles alternatives als problemes que es puguin plantejar, de manera coordinada entre tots.

c) Es realitzaran pràctiques al laboratori per a reforçar els aprenentatges. Després s’elaborarà, per part de l’alumnat, l’informe corresponent, individual o en grup.

d) Es donarà molta importància als continguts actitudinals, ja que són els que asseguren l’adopció de conductes respectuoses amb l’entorn.

e) Se treballaran la realització d'esquemes, mapes conceptuals, dibuixos i activitats de síntesi en cada tema amb l'objectiu d’organitzar els continguts de la programació.

10.6Procediments d'avaluació

Per fer el seguiment del procés d'aprenentatge es tindran en compte :

- Les proves escrites al final de cada tema (o temes).- Els treballs pràctics al laboratori i el seu corresponent informe. - L’actitud participativa i l'interès que demostri l'alumne/a a classe- Els treballs encomanats.- Les feines i activitats encomanades per fer a casa.

Al final de cada tema (o temes, segons es trobi oportú) es farà una prova control per avaluar el grau d’aprenentatge del grup. Aquesta avaluació també servirà al professor per avaluar la seva tasca docent amb el grup.

Estan previstes proves de recuperació al llarg del curs, a criteri del professor/a.

10.7Criteris de qualificació

o 85 % conceptes: proves escrites o 15 % procediments, actitud, interès, participació i realització de la

feina feta a casa.

• Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta Sigui igual o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats.


• La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química. Per poder fer la mitjana s’ha de tenir més d’un 4 a cada part.

• Al final de curs es farà una recuperació de física i una de química pels alumnes que hagin suspès.

• Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre on es realitzarà una prova escrita de tots els continguts de la matèria, és a dir, s’haurà d’examinar de tota la matèria donada durant el curs.

10.8Material didàctic

El material didàctic, apart del llibre de text, que s’utilitzarà serà el següent:

• Fotocòpies de les activitats de les unitats didàctiques proporcionades pel professor.

• Connexió a la xarxa amb canó d’imatge.• Connexió a la xarxa des de l’aula d’informàtica.• Material de laboratori per a realitzar experiències pràctiques.

10.9Activitats complementàries

Demolab: activitat pràctica al laboratori didàctic de la UIB. Prevista per al segon trimestre.


11 Programació de tècniques experimentals de 1r de batxillerat.

11.1Objectius

- Realitzar mesures amb diferents aparells i instruments, controlant-ne els errors, interpretant les dades mitjançant representacions gràfiques, càlculs numèrics o tractament informàtic i comparant-les amb els resultats teòrics.

- Utilitzar, analitzar i interpretar textos científics i divulgatius, com també informació presentada en forma de dades numèriques, esquemes, dibuixos, o representacions gràfiques.

- Descriure i anomenar l’utillatge i els muntatges bàsics utilitzats en els laboratoris de ciències.

- Plantejar problemes, formular hipòtesis, analitzar variables, dissenyar i realitzar experiments i muntatges, recollir adequadament les dades, interpretar-les i elaborar conclusions i comunicar resultats dels treballs pràctics, de les investigacions i dels projectes.

- Comprovar experimentalment diferents lleis de les ciències experimentals i saber realitzar un treball pràctic, seguint un guió amb instruccions.

- Utilitzar les noves tecnologies com a eina per assolir la investigació, per visualitzar simulacions o per fer un tractament de dades, aprofitant-les també per realitzar esquemes, plànols i informes.

- Analitzar, interpretar i avaluar els factors que relacionen les ciències experimentals amb la indústria, el medi ambient, la societat i la qualitat de vida.

- Manipular aparells, instruments i productes de laboratori de manera responsable , seguint les normes de seguretat i utilitzant els reglaments i normatives pertinents.

- Respectar les normes d’ús dels laboratoris i mantenir el lloc de treball en condicions de neteja i ordre que permeti fer la tasca en condicions.

- Tractar de manera adequada els residus produïts en els laboratoris.

11.2Continguts.

11.2.1Tipus de reaccions químiques i introducció a l’anàlisi química

- Totes les reaccions químiques es manifesten de la mateixa manera?- Quins cations i anions hi ha en una determinada dissolució?- Pots calcular la concentració d’un catió o anió que hi ha en una dissolució?


Procediments

- Ús del material i dels instruments bàsics en un laboratori de química.- Realització de diferents tipus de reaccions químiques identificant els

productes de la reaccions.- Elecció fonamentada d’un mètode per identificar anions i cations d’una

dissolució i esquematització del procés.- Identificació experimental d’alguns cations i anions.- Realització d’alguna volumetria àcid/base, redox o de precipitació i

d’alguna gravimetria.

Conceptes

- Àcid/base. Indicador. pH. Volumetria àcid/base.- Solubilitat. Constant de producte de solubilitat. Redissolució de precipitats.

Formació de complexos.- Oxidació/reducció.- Tipus de reaccions químiques: reaccions àcid/base, reaccions redox,

reaccions de precipitació i reaccions de formació de complexos.- Mètodes d’anàlisis utilitzats en un laboratori de química.

11.2.2Combustibles. Energia i reaccions químiques

- Quin és el millor combustible?- Pots calcular la calor intercanviada quan es dissol una substància o quan es

realitza una reacció química?

Procediments

- Recerca d’informació sobre els processos de “craqueig”, “reformat”, “ isomerització” i índex d’octà de les gasolines.

- Anàlisi de les propietats que determinen quin és el millor combustible.- Determinació experimental dels valors d’entalpia de combustió de

diferents substàncies.- Determinació experimental de calors de dissolució i reacció.

Conceptes

- Calor absorbida o despresa per un sistema. Calor específica.- Entalpia. Calor de dissolució i calor de reacció.- Petroli. Productes de destil·lació fraccionada.- Gasolines: “craqueig”, “reformat”, “ isomerització” i índex d’octà.- Alternatives a les gasolines biocombustibles, metanol, etanol, hidrogen,

etc.- Poder calorífic dels combustibles.


11.2.3Dissolucions. Propietats de les dissolucions

- Tenen la mateixa solubilitat totes les sals?- Varia la solubilitat d’una sal amb la temperatura?- El punt d’ebullició d’una dissolució depèn de la seva concentració i de la

substància dissolta?- Es pot calcular la massa molecular d’un solut aplicant les propietats de les

dissolucions?- Quina és la millor manera de dessalinitzar aigua salobre?

Procediments

- Determinació experimental de les propietats característiques.- Representació gràfica de dades experimentals i posterior anàlisi dels errors.- Aplicació de les normes de seguretat en el maneig de l’utillatge de

laboratori en la utilització dels productes químics.- Recerca de la massa molecular d’una substància a partir de la variació del

punt de congelació de la dissolució.- Anàlisi dels diferents sistemes de dessalinització de l’aigua salobre.

Conceptes

- Substàncies pures i dissolucions.- Propietats característiques. Temperatura de fusió, temperatura d’ebullició i

solubilitat.- Propietats col·ligatives d’una dissolució.- Crioscòpia i ebulliscòpia. Lleis de Raoult.- Pressió osmòtica.

11.2.4Estudi de l’aigua

- És igual tota l’aigua que bevem?- Què hi ha a l’aigua que bevem?- Quan podem dir que l’aigua està contaminada?

Procediments

- Formulació i igualació de reaccions químiques.- Presa de mostres representatives.- Disseny i realització de volumetries per determinar el contingut de Cl-,

Ca2+, Mg2+ de l’aigua.- Recerca d’informació sobre els paràmetres de qualitat de l’aigua.


Conceptes

- Càlculs estequiomètrics en les anàlisis químiques.- Reaccions de precipitació, àcid/base...- Indicadors.- Tècniques de valoració per volumetria.- Duresa de l’aigua.

11.2.5Química orgànica

- Quin és el principi actiu del cafè i el te?- Com es poden fabricar les aromes?- Què són millors els detergents o els sabons?- Quins plàstics utilitzam?

Procediments

- Ús d’estratègies adequades per al maneig de substàncies orgàniques.- Realització d’una extracció (cafeïna).- Realització d’una síntesi orgànica (esterificació, niló, polistirè...).- Mesura de l’efecte tensioactiu de diferents substàncies.- Reconeixement dels principals plàstics utilitzats en la vida quotidiana.- Maneig i valoració de dades estadístiques de consum mundial de diverses

matèries primeres i materials sintètics.

Conceptes

- Propietats de les substàncies orgàniques.- Reaccions orgàniques.- Polímers.- Catàlisi

11.2.6Determinació de calors específiques

- Quina substància absorbeix més calor?- Quin material és més bon aïllant?

Procediments

- Ús del termòmetre i del calorímetre.- Experimentació amb les diferents formes de transmissió de la calor.- Realització de muntatges basats en transferències de calor controlant tots

els factors implicats.- Determinació de l’equivalent calòric del calorímetre.


- Determinació de la calor específica d’una substància.- Comparació de l’eficiència de diferents materials aïllants

Conceptes

- Temperatura, quantitat de calor.- Relació entre energia tèrmica i canvis de temperatura.- Calor específica.- Conducció, convecció, radiació.

11.2.7Pèndol simple i oscil·lador harmònic

- Quina gravetat hi ha aquí?- Amb quin període oscil·la una molla?- Amb quin període oscil·len dues molles combinades?

Procediments

- Anàlisi i control de les variables implicades: període, longitud, massa, constant elàstica i amplitud.

- Representació gràfica, i comprovació experimental, de la relació entre període i altres variables rellevants.

- Ajust de la recta (T2, l) i d’altres, pel mètode de mínims quadrats.- Càlcul del valor de g a partir del període d’un pèndol.- Ús del cronòmetre i de la bàscula.- Càlcul d’imprecisions en les mesures i expressions de la longitud, període,

massa i altres variables mesurades o calculades.

Conceptes

- Moviment periòdic oscil·latori: amplitud, període.- Intensitat gravitatòria.- Descomposició de forces i segon principi de la dinàmica.- Dinàmica del pèndol i de l’oscil·lador harmònic.- Llei de Hooke.- Correlació i regressió lineal.

11.2.8Resistència elèctrica

- Una bombeta, té sempre la mateixa resistència?- Quin és el millor conductor?- Què fa canviar la resistència d’un conductor: la intensitat o la temperatura?

Procediments

- Anàlisi i control de les variables: resistència, diferència de potencial, intensitat, i altres.


- Representació gràfica de la resistència elèctrica segons la intensitat.- Detecció de lligams entre variables només aparentment independents: I i

R, o R i temperatura.- Identificació de materials per la seva resistivitat.- Ús del polimetre i del peu de rei o similar.- Ús de la llei d’Ohm per mesurar indirectament valors de R.- Càlcul i expressió d’imprecisions en mesures de potencials i intensitats

elèctriques, i en el càlcul de resistències elèctriques.

Conceptes

- Magnituds físiques en un circuit: intensitat, diferència de potencial, resistència.

- Llei d’Ohm.- Resistivitat.

11.2.9Resistència de materials

- Quina força pot suportar un material?- És més fàcil rompre un paper en una direcció que en una altra?- Com influeixen les dimensions en la resistència?

Procediments

- Definició per a aquesta pràctica concreta de la magnitud “resistència a la ruptura”.

- Anàlisi i control de les variables: resistència, força, amplada i identificació i detecció d’altres variables que es puguin considerar rellevants, com per exemple la direcció.

- Disseny d’estratègies d’investigació per comparar resistències.- Càlcul i expressió de la imprecisió en la mesura de distàncies i forces, i en

el càlcul de resistències.

Conceptes

- Equilibri de forces.- Forces de tensió.- Resistència de materials.- Deformacions.

11.2.10Índexs de refracció i composició de la llum blanca


- En quina direcció es propaga la llum quan passa d’un medi a un altre?- Tots els materials transparents desvien la llum de la mateixa manera?- La llum de qualsevol color és desviada de la mateixa manera?

Procediments- Ús d’un banc òptic per estudiar la refracció.- Ús d’un full de càlcul per descobrir una relació constant.- Mesura d’angles d’incidència i refracció.- Descobriment de la llei de Snell.- Comparació de diferents materials en relació amb la refracció.- Mesura d’índexs de refracció per a diferents materials i per a diferents

colors de llum.

Conceptes

- Propagació d’ones electromagnètiques.- Refracció de la llum.- Índex de refracció.- Dispersió de la llum blanca per un prisma.- Angle límit.- Llei de Snell.

11.3Criteris d’avaluació.

1. Analitzar textos científics i identificar el problema que s’intenta investigar, les hipòtesis que es formulen i la seva contrastació, l’anàlisi de resultats i les conclusions.

2. Elaborar un esquema d’investigació d’un problema científic en el qual s’incloguin les accions que s’han de seguir. Dissenyar estratègies d’investigació originals.

3. Experimentar i descriure els següents tipus de reaccions químiques: àcid/base, redox, de precipitació i de formació de complexos.

4. Conèixer i aplicar reaccions químiques que permetin identificar alguns cations i anions en dissolució aquosa

5. Manipular correctament l’utillatge de laboratori per realitzar una volumetria i una gravimetria i fer-ne els càlculs adients. Anomenar correctament l’utillatge de laboratori i els productes químics i manipular-los seguint les normes de seguretat.

6. Explicar la utilitat d’un procés de destil·lació fraccionada en una refineria. Aplicar les propietats desitjables d’un bon combustible per escollir-ne el millor entre uns quants. Explicar quina és la composició de les gasolines. Com s’obtenen i com es milloren. Ser conscient del paper dels químics en l’obtenció i millora dels combustibles i materials.

7. Comparar experimentalment el valor de l’entalpia de combustió de diferents substàncies. Determinar experimentalment la calor de dissolució de diferents soluts i de reacció de diferents reactius químics.

8. Elaborar gràfics. Interpretar les taules i gràfiques de dades experimentals. 9. Determinar experimentalment la massa molecular d’una substància. 10. Determinar experimentalment les variacions de la temperatura de fusió, de la

temperatura d’ebullició i de la solubilitat d’una dissolució quan es modifica, el solut, la concentració o la temperatura.


11. Explicar els fonaments dels diferents mètodes de dessalinització de l’aigua salobre. Escriure i igualar les reaccions químiques implicades en l'anàlisi de l'aigua. Cercar informació dels paràmetres de qualitat de l’aigua. Prendre mostres per a anàlisi que siguin representatives. Dissenyar i realitzar volumetries. Caracteritzar una mostra d’aigua segons els paràmetres de qualitat.

12. Conèixer com se sintetitzen moltes de les substàncies que s’empren en l’entorn quotidià. Experimentar amb les substàncies orgàniques al laboratori. Realitzar l’extracció d’alguna substància com la cafeïna.

13. Realitzar la síntesi d'alguna substància orgànica, com un èster o un polímer Fabricar sabó a partir de greixos animals o vegetals Comparar l'efecte tensioactiu de diferents sabons i detergents. Valorar la importància que tenen totes les substàncies sintètiques a nivell econòmic i de recursos.

14. Diferenciar experimentalment les diferents formes de transmissió de l’energia tèrmica. Relacionar la quantitat de calor absorbida o perduda per un sistema amb el canvi de temperatura. Determinar l'equivalent calòric del calorímetre. Determinar la calor específica de diferents materials. Confeccionar corbes de refredament o escalfament.

15. Experimentar amb fenòmens de l’àmbit de la dinàmica . Distingir variables rellevants. Analitzar i controlar diferents tipus de variables: independents, dependents, fixades. Càlcul de mitjana i desviació. Ajustar una recta a punts experimentals. Comprovar lleis físiques amb dades experimentals. Calcular errors o imprecisions en mesures i en càlculs, i explicitar-los en l’expressió dels resultats.

16. Definir una nova magnitud física a partir d’un problema. Descobrir relacions entre variables. Descobrir una llei física i definir simultàniament una constant de proporcionalitat característica d’un material. Definir una característica a partir de noves informacions.

17. Experimentar amb fenòmens de l’àmbit de l’òptica.

11.4Criteris de qualificació.

Els percentatges que s’utilitzaran per avaluar l’assignatura seran els següents:

50% Informe de laboratori20% Diari de laboratori (quadern)20% Feina dins el laboratori10% Actitud, respecte i normes de seguretat

És necessari obtenir una qualificació de 4 o més en les dues parts (Física i Química i Biologia i Geología o Tecnologia) per poder aprovar l’assignatura completa. Si es produeix l’abandonament d’una de les dues parts de l’assignatura l’alumne/a l’haurà de recuperar.


12 Programació de química de 2n de batxillerat.

12.1 Objectius.

1. Comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els models més importants de la química, valorant el paper que tenen en el seu desenvolupament.

2. Aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la química per explicar situacions reals i resoldre problemes, inclosos alguns de la vida quotidiana.

3. Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la investigació científica (plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, dissenyar i realitzar activitats experimentals) i els procediments propis de la química.

4. Comprendre la naturalesa de la química i les seves limitacions així com les seves relacions amb la tecnologia i la societat, valorant la necessitat de preservar el mediambient, de promoure estils de vida saludables i de treballar per la millora de la qualitat de vida.

5. Expressar i comprendre pensaments que impliquin conceptes científics de química amb coherència, claredat i precisió, tant en un context científic adequat com per explicar-los en conversacions quotidianes.

6. Valorar la informació obtinguda de diferents fonts per formar-se una opinió pròpia que els permeti expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la química.

7. Apreciar el caràcter de procés dinàmic, canviant i evolutiu de la química mostrant una actitud flexible i obert davant opinions diverses.

8. Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la química a través de les seves relacions amb altres ciències, com són la biologia, les ciències de la Terra i mediambient, la física i la geologia.

9. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l’esperit crític, la tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no dogmàtic.

10. Reconèixer i valorar el coneixement científic en l’àmbit de la química com a element inseparable del coneixement general i la formació integral de les persones.

12.2Continguts i temporalització.

12.2.1UNITAT 1: FORMULACIÓ DELS COMPOSTS INORGÀNICS (repàs). (1 setmanes)

CONCEPTES

- Formulació inorgànica.

PROCEDIMENTS

1. Saber formular els principals composts inogànics


ACTITUDS1. Ser conscient de la importància de la formulació com a fonament de la

química

12.2.2UNITAT 2. QUÍMICA DEL CARBONI (2 setmanes)

CONCEPTES- Importància de la química del carboni- Grups funcionals- Formulació i nomenclatura de composts orgànics: - Hidrocarburs

Alcans. Cadenes ramificades. Alquens Alquins Hidrocarburs cíclics i aromàtics

- Derivats halogenats dels hidrocarburs- Composts orgànics oxigenats

Alcohols i èters Aldehids i cetones Àcids carboxílics i èsters

- Composts orgànics nitrogenats Amines Amides Nitrils

PROCEDIMENTS1. Formulació dels compostos orgànics usant les regles de la IUPAC.2. Utilització de models moleculars.3. Recerca d’informació sobre plàstics i el seu reciclatge.

ACTITUDS1. Actitud crítica envers l’enorme ús que fem actualment dels compostos de

carboni.Conscienciació de la necessitat del reciclatge sobretot en una societat de consum i turística com la de les Illes Balears

2. Valoració de la importància de la química orgànica per poder interpretar i entendre moltes de les informacions actuals amb més objectivitat sobretot en el camp de les ciències de la salut.

12.2.3UNITAT 3: ESTEQUIOMETRIA (3 setmanes)

CONCEPTES- Aplicació de les següents lleis i conceptes:- Lleis dels gasos- Fórmules empíriques i moleculars- Reactiu limitant i reactiu en excés


- Riquesa d’un reactiu- Rendiment d’una reacció- Dissolucions: concentració

PROCEDIMENTS

2. Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva.3. Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular

prediccions i trobar respostes a qüestions més o menys obertes.4. Formulació i aplicació de conclusions raonables obtingudes en una

investigació o en la resolució de problemes.5. Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades

ACTITUDS1. Adquisició d’hàbits que impliquin un correcte maneig i cura dels

instruments i un comportament conforme a les normes de seguretat en el laboratori.

2. Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i técnica

3. Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees

12.2.4UNITAT 4: TERMOQUÍMICA (4 setmanes)

CONCEPTES- Primer principi de la Termodinàmica- Energia interna i entalpia- Llei de Hess- Entalpia estàndard de formació- Energia d’enllaç- Espontaneïtat de les reaccions químiques: entropia i energia lliure de

Gibbs- Influència de la temperatura en l’espontaneïtat d’una reacció- Reactivitat dels composts orgànics

PROCEDIMENTS1. Càlcul de l’energia d’un procés químic en relació a la seva estequiometria.2. Resolució de problemes de càlculs d’entalpies de reacció a partir

d’entalpies de formació, a partir d’entalpies d’enllaç o per aplicació de la Llei de Hess.

3. Anàlisi experimental de la calor que es desprèn o s’absorbeix en diferents reaccions químiques.

4. Relació de l’espontaneïtat d’una reacció química amb els signes d’entalpia i d’entropia.

5. Aplicació de l’energia lliure a la determinació de l’espontaneïtat d’una reacció.

ACTITUDS


1. Actitud crítica envers l’excés de reaccions de combustió produïdes a la indústria, valorant les seves repercussions sobre el medi ambient i el canvi climàtic.

2. Valoració de la transcendència del coneixement generat per la termodinàmica i les seves aplicacions industrials i tecnològiques.

3. Curiositat i anàlisi crítica sobre les informacions que apareixen en els mitjans de comunicació respecte a les repercussions mediambientals i sobre el canvi climàtic dels diferents processos químics quotidians o industrials.

12.2.5UNITAT 5: CINÉTICA QUÍMICA ( setmanes)

CONCEPTES- Reaccions lentes i ràpides- Velocitat de reacció: concepte i equació de velocitat- Mecanisme de reacció: teoria de col·lisions i energia d’activació- Factors que afecten la velocitat de reacció. Catalitzadors

PROCEDIMENTS1. Disseny i realització d’un treball pràctic per la identificació dels

diferents factors que influeixen en la velocitat d’una reacció.2. Aplicació de la teoria de col·lisions a l’estudi dels equilibris.3. Interpretació de gràfics energètics de l’evolució temporal d’una reacció

i deducció de l’energia d’activació.4. Comentaris i lectures sobre l’interès dels catalitzadors.

ACTITUDS1. Valoració dels aspectes cinètics en alguns processos de fabricació i

conservacions de substàncies que permetin millorar la qualitat de vida.2. Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el

treball experimental.3. Seguiment de normes d’ús del laboratori i les mesures de protecció,

seguretat i tractament de residus que cal tenir en compte.

12.2.6UNITAT 6.- EQUILIBRI QUÍMIC (4 setmanes)

CONCEPTES- Aspecte dinàmic de les reaccions químiques- La constant d’equilibri. Kp i Kc. Grau de dissociació- Modificació de l’estat d’equilibri. Llei de Le Chatelier aplicació al procés

de Haber de producció industrial de l’amoníac

PROCEDIMENTS1. Resolució de problemes aplicant les lleis de l’equilibri.2. Disseny i realització d’un treball pràctic per analitzar el desplaçament

d’una reacció en equilibri quan es modifiquen la concentració, la temperatura o la pressió.


3. Realització de prediccions sobre l’evolució d’un procés químic lligat a una situació d’equilibri químic, partint d’una situació de no equilibri.

ACTITUDS1. Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el

treball experimental.2. Valoració de la gran quantitat de factors que afecten les reaccions

químiques i la necessitat del seu control.3. Seguiment de normes d’ús del laboratori i les mesures de protecció,

seguretat i tractament de residus que cal tenir en compte.

12.2.7UNITAT 7. Reaccions de transferència de protons (4 setmanes)

CONCEPTES- Teoria d’Arrhenius- Teoria de Brönsted-Lowry- Dissociació de l’aigua (Kw). Concepte de pH.- Ka i Kb. Àcids i bases forts- Volumetries. Corba de valoració. Indicadors- Estudi qualitatiu de les reaccions d’hidròlisi- Àcid sulfúric: Importància a nivell industrial; pluja àcida.

PROCEDIMENTS1. Interpretació del concepte de parells àcid/base conjugats i de la fortalesa de

cadascuna de les espècies implicades a partir de diferents exemples plantejats.

2. Resolució de problemes relacionats amb el pH d’ àcids i bases forts i febles i amb les corresponents constants de ionització quan calgui.

3. Aplicació del concepte d’hidròlisi per deduir el grau d’acidesa o basicitat de diferents dissolucions.

4. Realització experimental d’una valoració àcid/base.5. Anàlisi de la importància de l’acidesa o basicitat de diferents tipus de

sistemes a partir de la recerca d’informació o de la realització d’un debat amb una informació prèvia.

ACTITUDS1. Valoració de la transcendència de l’acidesa en diferents sistemes naturals i

artificials així com de l’impacte que pot tenir la seva modificació.2. Actitud crítica envers la incorrecta aplicació de la tecnologia que condueix

a la modificació de les condicions ambientals.3. Cura en la neutralització dels residus produïts per les pràctiques de

laboratori abans del seu abocament.

12.2.8UNITAT 8. REACCIONS DE TRANSFERENCIA D’ELECTRONS (4 setmanes)

CONCEPTES


- Conceptes d’oxidació i de reducció. Oxidant i reductor.- Nombre d’oxidació- Semireaccions- Igualació d’equacions redox: mètode de l’ió-electró- Piles electroquímiques. Força electromotriu (o potencial de la pila).

Elèctrode de referència (elèctrode normal d’hidrogen)- Potencials de reducció estàndard. Predicció del sentit de les reaccions

redox- Electròlisi- Corrosió del ferro: mecanisme i prevenció

PROCEDIMENTS1. Identificació dels processos d’oxidació i de reducció a partir de la pèrdua o

guany d’electrons així com de la simultaneïtat d’ambdues situacions.

2. Utilització del mètode de l'ió/electró per l’ajustament de reaccions redox.3. Realització de càlculs estequiomètrics de processos redox.4. Anàlisi qualitativa comparativa del caràcter reductor de diferents metalls

establint una escala relativa de la seva força reductora.5. Realització experimental d’una pila Daniell i mesura de la seva força

electromotriu.6. Predicció del sentit de desplaçament de reaccions redox senzilles a partir dels

potencials normals de reducció i escriptura de la fórmula de la pila corresponent.

7. Reconeixement de les característiques generals de la corrosió i anàlisi del cas concret del ferro i les formes d’evitar els inconvenients d’aquest fenomen.

8. Recerca d’informació sobre les aplicacions quotidianes i industrials més significatives de les piles i acumuladors.

9. Diferenciació dels fenòmens de l’electròlisi i de les piles electroquímiques.10. Avaluació d’algunes de les principals aplicacions industrials dels processos

electrolítics.

ACTITUDS1. Reconeixement de la importància dels processos redox en nombroses activitats

de la vida quotidiana i industrials.2. Actitud favorable respecte al reciclatge de piles i acumuladors per a la

protecció del medi ambient.3. Valoració de l’interès social de la indústria química relacionada amb els

processos electrolítics tot mantenint una actitud crítica envers la necessitat de correcte tractament dels seus residus.

12.2.9 UNITAT 9.-ESTRUCTURA DE LA MATERIA. INTRODUCCIÓ A LA QUÍMICA MODERNA.(4 setmanes)

CONCEPTES- Model atòmic de Bohr


- Model quàntic: nombres quàntics, orbitals atòmics (geometria dels s i p). Principi d’exclusió de Pauli.

- Configuració electrònica: regla de la màxima multiplicitat de Hund.- Sistema periòdic: propietats periòdiques (radis atòmics i iònics, potencial

d’ionització, afinitat electrònica i electronegativitat)- Enllaç iònic: concepte de xarxa cristal·lina, concepte d’índex de

coordinació. Energia reticular. Cicle de Born-Haber. Propietats dels compostos iònics (duresa, punt de fusió, solubilitat i conductivitat elèctrica).

- Enllaç covalent: teoria de l’enllaç de valència (enllaç σ i π), geometria de molècules senzilles segons el model de la repulsió de parells d’electrons i/o hibridació d’orbitals (sp, sp2, sp3). Polaritat dels enllaços i les molècules. Interaccions entre les molècules: forces de Van der Waals i enllaç per pont d’hidrogen. Propietats dels composts covalents (moleculars i xarxes covalents) (punts de fusió i ebullició, solubilitat, conductivitat elèctrica, duresa).

- Enllaç metàl·lic. Introducció a la teoria de bandes. Propietats dels composts metàl·lics (brillantor, ductillitat i maleabilitat, conductivitat tèrmica i elèctrica).

PROCEDIMENTS1. Anàlisi històrica sobre l’evolució de les teories atòmiques i la seva relació amb

l’experimentació i el tractament empíric d’una ciència.2. Plantejament i acotació dels problemes que planteja l’estructura de l’àtom,

formulació d’hipòtesis i d’experiències per contrastar-les.3. Càlcul d’energies de radiacions amb l’equació de Planck i localització a

l’espectre electromagnètic.4. Interpretació dels espectres atòmics aplicant el model de Bohr.5. Aplicació del model de Bohr per calcular els paràmetres energètics i de radi de

les òrbites de l’àtom d’hidrogen, dibuixant diagrames de nivells i trànsits electrònics.

6. Adjudicació de nombres quàntics als nivells, subnivells, orbitals i electrons7. Descripció gràfica de la geometria dels orbitals més senzills.8. Escriptura de configuracions electròniques d’àtoms i de ions.9. Relació entre la configuració electrònica, les propietats de l’àtom i la ubicació

en la taula periòdica.10. Justificació de la variació de les propietats periòdiques en relació a la seva

situació a la taula periòdica.11. Descripció de les propietats físiques i químiques dels elements en el seu estat

natural.12. Comparació de les propietats dels diferents grups, analitzant les seves

diferències.13. Aplicació del principi bàsic de l’evolució vers una situació de mínima energia

en la unió d’àtoms.14. Deducció a partir d’una teoria general de l’enllaç de les característiques més

importants de les substàncies iòniques, covalents i metàl·liques.15. Construcció de cicles energètics de Born-Haber pel càlcul de paràmetres

energètics.16. Realitzar diagrames d’estructures de Lewis per diferents substàncies.


17.Descripció de la formació d’enllaços covalents senzills i múltiples i de la seva contribució a la geometria molecular.18. Deducció de la geometria molecular i identificació del seu caràcter polar o

apolar.19. Identificar forces intermoleculars en diferents substàncies i justificar les propietats que es puguin derivar.20. Utilització de models tridimensionals per representar cristalls, molècules i sòlids cristal·lins.

ACTITUDS1. Valoració de la importància que tenen les teories i models en la realització

d’una investigació, així com en el desenvolupament del cos teòric de la química.

2. Reconeixement de la visió dinàmica de la investigació en química que es construeix amb les aportacions de teories i models que milloren i complementen els anteriors.

3. Valoració del rigor en les mesures i en els experiments, que obliguen a la recerca de nous models teòrics.

4. Valoració dels sistemes de classificació en l’organització de la informació.5. Reconeixement de Ia importància de la tenacitat dels científics en el

descobriment de fenòmens i l’elaboració de teories6. Curiositat sobre les propietats dels elements més importants.7. Interès per la interpretació de la realitat utilitzant models i teories científiques.8. Actitud crítica vers les noves teories valorant la seva creativitat, el seu rigor i

les seves aportacions.9. Disposició a mantenir relacions de cooperació tant en les investigacions, com

en les tasques d’aula per afavorir la concepció de la ciència com una activitat social en equip.

10. Valoració del paper fonamental de l’aigua en la societat, en la indústria i en el medi ambient.

12.3 Criteris d’avaluació

10. Anomenar i formular correctament composts orgànics i inorgànics.11. Identificar els diferents grups funcionals en fórmules diverses.12. Resoldre exercicis i problemes, teòrics i aplicats, sobre l’estequiometria de les

reaccions químiques.13. Explicar raonadament qüestions relacionades amb l’aspecte energètic de les

reaccions químiques.14. Calcular entalpies de reacció a partir d’energies estàndard de formació o de les

energies d’enllaç.15. Aplicar la llei de Hess per tal de calcular energies de reacció a partir de les

energies corresponents a altres reaccions químiques.16. Deduir la possible espontaneïtat d’una reacció química i explicar raonadament la

influència de la temperatura sobre l’espontaneïtat del procés. 17. Explicar raonadament alguns mecanismes de reacció a partir de dades

experimentals.18. Explicar raonadament la importància de la utilització a la indústria o la vida

quotidiana de determinats catalitzadors.


19. Donada la constant d’equilibri d’una reacció i la quantitat inicial d’algun reactiu i/o producte, calcular la concentració en equilibri de cada una de les espècies químiques que intervenen en el procés.

20. Calcular la constant d’equilibri d’una reacció a partir de dades obtingudes experimentalment.

21. Explicar de forma raonada la influència de determinats factors (temperatura, pressió, volum del recipient i concentració d’alguna de les espècies que intervenen en la reacció) sobre una reacció en equilibri i preveure el sentit del desplaçament d’aquest quan es varia algun d’aquests factors.

22. Definir i aplicar amb correcció els conceptes d’àcid i de base segons les teories de Brönsted-Lowry i d’Arrhenius.

23. Resoldre problemes on sigui necessari el càlcul de concentracions de les substàncies presents en reaccions àcid-base en dissolució aquosa, així com l’aplicació del concepte de pH.

24. Identificar reaccions d’oxidació-reducció en processos que es produeixen en el nostre entorn o en el laboratori i escriure les equacions corresponents ajustades.

25. Donats el potencials de reducció estàndard d’algunes espècies químiques, indicar com es pot construir una pila electroquímica i calcular el seu voltatge.

26. Explicar de forma qualitativa el concepte d’electròlisi i conèixer algunes aplicacions.

27. Conèixer, aplicar i relacionar :- Configuració electrònica, sistema periòdic i propietats periòdiques.

- Configuració electrònica i enllaç.- Enllaç i propietats de les substàncies.

28. Justificar la geometria de molècules senzilles mitjançant el concepte d’hibridació i/o el mètode de repulsió de parells d’electrons.

12.4 Criteris de qualificació.

La nota de la 1ª i la 2ª avaluació resulta de fer la mitjana dels exàmens escrits durant aquella avaluació.

Per treure la nota final de curs, es farà la mitjana dels exàmens escrits de tot el curs. Si la mitjana és inferior a cinc, l’alumne té la matèria suspesa, a no ésser que aprovi l’examen final del mes de maig.

L’examen final és un examen que inclou tots els continguts del curs i serveix per recuperar o augmentar la nota (pels alumnes ja aprovats).


13 Programació de física de 2n de batxillerat13.1 Objectius generals:

La matèria de Física contribuirà en desenvolupar en l’alumnat les següents capacitats:11. Comprendre els principals conceptes de la física, la seva vinculació a problemes

d'interès i la seva articulació en un cos coherent de coneixements (lleis teories i models), com també les estratègies utilitzades en la seva construcció.

12. Seleccionar i aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la física més adequats per explicar situacions reals, i resoldre problemes, qualitatius i quantitatius, teòrics i experimentals, incloent-hi alguns de la vida quotidiana.

13. Expressar-se amb coherència, claredat i precisió sobre aspectes relacionats amb la Física, tant en un context científic com en conversacions quotidianes.

14. Interpretar diagrames, gràfics, taules, expressions matemàtiques i altres models de representació.

15. Analitzar i comparar hipòtesis contraposades amb pensament crític, tot valorant les seves aportacions al desenvolupament de la física com un procés dinàmic, canviant, complex i evolutiu, i reconèixer els principals reptes amb què s'enfronta la investigació actual en aquest àmbit de la ciència.

16. Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la física a través de les seves relacions amb altres ciències i amb la tecnologia, com a element inseparable del coneixement general i de la formació integral de les persones, i les seves aportacions a l'evolució cultural de la humanitat.

17. Descobrir i valorar la influència recíproca de la física i la tecnologia, les seves limitacions i les repercussions que tenen sobre la natura i sobre la societat, tot acceptant la necessitat de preservar el medi ambient i de procurar una millora de las condicions de vida de la humanitat, i per assolir un futur satisfactori i sostenible.

18. Dissenyar activitats experimentals, pràctiques i manipuladores, en un context d’investigació, tot fent ús dels coneixements científics adquirits, per tal d’assolir objectius prèviament fixats, i realitzar-les amb l'instrumental bàsic del laboratori i d'acord amb les normes de seguretat de les instal·lacions.

19. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l’esperit crític, la tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no dogmàtic.

20. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació per experimentar amb simulacions, tractar dades i extreure informació de diferents fonts, avaluar-les, fonamentar els treballs i adoptar decisions..

13.2 Continguts.

CONTINGUTS GENERALS:

− Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva; presa de decisions referents a la viabilitat i conveniència de l’estudi de determinades qüestions i problemes.

− Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i trobar respostes a qüestions més o menys obertes.

− Reconeixement, generació i exposició d’hipòtesis.


− Planificació i desenvolupament d’experiments controlats, ja sigui per contrastar hipòtesis, observar fenòmens o respondre a interrogants.

− Formulació, crítica i anàlisi de fiabilitat de conclusions i resultats obtinguts en una investigació o en la resolució de problemes.

− Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents fenòmens naturals.

− Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els laboratoris de física.

− Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una investigació.

− Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.− Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d’informació.− Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant el

vocabulari adequat.− Respecte a l’entorn natural i afermament d’actituds favorables a la seva

conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

− Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.

− Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

13.2.1 Unitat 0: Repàs de la mecànica d’una partícula.

− Magnituds escalars i vectorials. Components d’un vector i vectors unitaris.− Vector de posició i trajectòria.− Vector desplaçament.− Vector acceleració. Components intrínseques del vector acceleració.− Estudi dels moviments: moviment rectilini uniforme, moviment rectilini

uniformement variat, tir horitzontal, tir oblicu i moviment circular uniforme.− Lleis de la dinàmica− Aplicacions de les lleis de Newton: pla horitzontal, pla inclinat i cossos units amb

politges.− Dinàmica del moviment circular uniforme.− Treball mecànic.− Treball realitzat per una força constant i per la força resultant.− Potència.− Tipus d’energia: cinètica i potencial. − Principi de conservació de l’energia.− Teorema de les forces vives.

13.2.2 Bloc 1. Interacció gravitatòria

− Introducció: la força gravitatòria com una de les quatre forces fonamentals.− Forces conservatives. Energia potencial. Relació força/energia potencial.− La revolució copernicana. Aportacions de Copèrnic i Galileu.− Lleis de Kepler. Llei de la gravitació universal.


− Forces centrals. Energia potencial gravitatòria.− Superació de la idea d’acció a distància: Camp gravitatori. Camp gravitatori creat

per una massa. Línies de camp.− Potencial gravitatori. Superfícies equipotencials. Relació camp

gravitatori/potencial.− Moment d’una força. Moment angular d’una partícula. Teorema de conservació

del moment angular.− Moviment de masses en el si de camps gravitatoris: satèl·lits i planetes.− Gravetat terrestre. Determinació experimental de g.− Apreciació de la importància de la idea d’unificació en les teories físiques, i en

concret la teoria de la gravitació de Newton.

13.2.3 Bloc 2. Interacció elèctrica

− Interacció entre càrregues elèctriques en repòs. Llei de Coulomb.− Camp elèctric. Camp elèctric creat per una càrrega. Línies de camp elèctric.− Energia potencial elèctrica. Potencial elèctric. Superfícies equipotencials.− Relacions camp elèctric/ potencial elèctric. Camp uniforme.

13.2.4 Bloc 3. Magnetisme

− Fenòmens magnètics. Magnetisme natural. Camp magnètic.− Força sobre càrregues en moviment. Força de Lorentz. Aplicacions. Força

magnètica sobre corrents elèctrics.− Camp magnètic creat per corrents elèctrics. Aplicacions.− Interacció magnètica entre corrents paral·lels. Definició d’Ampere.− Flux magnètic. Inducció electromagnètica. Llei de Faraday-Henry. Llei de Lenz.

Producció de corrents alterns.− Impacte mediambiental de la producció d’energia elèctrica.− Aproximació històrica a la síntesi electromagnètica de Maxwell.− Analogies i diferències entre el camp gravitatori, el camp elèctric i el camp

magnètic.− Realització de treballs pràctics sobre fenòmens electromagnètics: visualització de

línies de camp magnètic, acció d’imants sobre corrents, funcionament d’electroimants, alternadors, galvanòmetres i motors; comprovació de la llei de Lenz.

13.2.5 Bloc 4. Vibracions i ones

− El moviment harmònic simple. Elongació, velocitat i acceleració.− Dinàmica i energia del moviment harmònic simple.− Propagació d’una pertorbació. Ones. Classificació de les ones.− Ones harmòniques. Paràmetres característics de les ones harmòniques. − Equació de les ones harmòniques planes. Aspectes energètics.− Front d’ona. Raig. Principi de Huygens.− Fenòmens ondulatoris: reflexió, refracció; estudi qualitatiu de les interferències,

difracció, polarització i efecte Doppler. Ones estacionàries en una dimensió.− Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció relatiu. Reflexió total i angle

límit.


− So. Ones sonores. Sensació sonora. Contaminació acústica: fonts i efectes. Actitud crítica envers la contaminació acústica i la repercussió que té sobre la salut.

− Interpretació del pèndol simple com a aproximació a un moviment harmònic simple. Relació entre el període del pèndol i la intensitat del camp gravitatori.

− Estudi experimental d’un oscil·lador harmònic.− Reconeixement de les implicacions tecnològiques que els moviments ondulatoris

tenen en la societat actual, en especial referència a les telecomunicacions.

13.2.6 Bloc 5. Òptica

− Naturalesa de la llum. Teoria corpuscular i ondulatòria.− Ones electromagnètiques. Espectre electromagnètic.− Propagació de la llum. Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció

absolut.− Introducció a l’òptica geomètrica.− Sistema òptic. Formació d’imatges. Característiques de les imatges.− Miralls plans i esfèrics. Elements característics, equació dels miralls i

característiques de les imatges.− Lents esfèriques primes. Elements característics, equació de les lents i

característiques de les imatges. Potència d’una lent.− Estudi qualitatiu d’interferències, difracció i dispersió de la llum.− Instruments òptics. L’ull, els seus defectes i la correcció amb lents; la lupa, els

telescopis i el microscopi.− Realització d’un treball pràctic que permeti comprovar les lleis de la reflexió i la

refracció, i la formació d’imatges a través d’una lent prima.− Construcció gràfica de la formació d’imatges i anàlisi de les imatges obtingudes

en miralls, lents primes i instruments òptics senzills.− Reconeixement del caràcter unificador de la teoria actual de la naturalesa de la

llum entre la corpuscular i l’ondulatòria.

13.2.7 Introducció a la física moderna

− Fets experimentals no explicats en la física clàssica: radiació del cos negre; experiment de Michelson i Morley; discontinuïtat dels espectres atòmics; efecte fotoelèctric.

− Quantificació de l’energia: Hipòtesi de Planck. Explicació de l’efecte fotoelèctric. Justificació de la discontinuïtat dels espectres atòmics.

− Postulats d’Einstein de la relativitat especial. Conseqüències en la mesura de distàncies, temps i masses. Equivalència massa/energia.

− Dualitat ona/corpuscle. Hipòtesi de De Broglie. Principi d’indeterminació de Heisenberg: posició/moment, energia/temps.

− Composició i estabilitat del nucli atòmic. Energia nuclear d’enllaç.− Processos nuclears. Radioactivitat. Fissió i fusió nuclear. Aplicacions i riscos.

Dosi de radiació.− Descripció i representació simbòlica de processos radioactius i reaccions nuclears.− Reconeixement del caràcter evolutiu de la física i de la necessitat de modificar o

canviar les teories a partir de les dades experimentals.− Apreciació de la persistència de la validesa de teories antigues com a casos

particulars de teories més globals.


− Valoració crítica dels beneficis i dels riscs que acompanyen l’ús de l’energia nuclear.

− Curiositat envers les investigacions actuals en el camp de la física teòrica.


18. Analitzar situacions i obtenir informació sobre fenòmens físics utilitzant les estratègies bàsiques del treball científic (tots els blocs).

19. Valorar la importància de la Llei de la gravitació universal (LGU) i aplicar-la a la resolució de situacions problemàtiques d’interès com ara la determinació de masses de cossos celests, el tractament de la gravetat terrestre i l’estudi de planetes i satèl·lits (bloc 1).

20. Conèixer els fonaments de l’oscil·lador harmònic com a resposta d’un sistema en equilibri a petites pertorbacions, com també les equacions que en descriuen la dinàmica i les transformacions energètiques que hi tenen lloc; tractar el pèndol simple com una aproximació a un oscil·lador i utilitzar-lo per a determinar la gravetat terrestre (blocs 1 i 4).

21. Construir un model teòric que permeti explicar les vibracions de la matèria i la seva propagació (ones), tot aplicant-lo a la interpretació de diversos fenòmens naturals i desenvolupaments tecnològics (bloc 4).

22. Utilitzar els models clàssics (corpuscular i ondulatori) per explicar les diferents propietats de la llum (bloc 5).

23. Usar els conceptes de camp elèctric i magnètic per tal de superar les dificultats que planteja la interacció a distància, calcular els camps creats per càrregues i corrents rectilinis, i les forces que actuen sobre càrregues i corrents, com també justificar el fonament d’algunes aplicacions pràctiques (blocs 2 i 3).

24. Explicar la producció de corrent mitjançant variacions del flux magnètic i alguns aspectes de la síntesi de Maxwell, com la predicció i producció d’ones electromagnètiques i la integració de l’òptica en l’electromagnetisme; i valorar-ne les aplicacions (blocs 3 i 5).

25. Utilitzar els principis de la relativitat especial per explicar una sèrie de fenòmens: la dilatació del temps, la contracció de la longitud i l’equivalència massa-energia (bloc 6).

26. Conèixer la revolució cientificotecnològica que va tenir l’origen en la recerca de solucions als problemes plantejats pels espectres continus i discontinus, l’efecte fotoelèctric, etc., i que donà lloc a la física quàntica, i a noves i notables tecnologies; delimitar els dominis de validesa de la física clàssica (bloc 6).

27. Aplicar l’equivalència massa-energia per tal d’explicar l’energia d’enllaç dels nuclis i la seva estabilitat, les reaccions nuclears, la radioactivitat i les seves múltiples aplicacions i repercussions. Conèixer les aportacions dels primers investigadors en radioactivitat (bloc 6).


13.4 Temporalització.

1a AVALUACIÓ.

Bloc 0. Repàs de mecànica de la partícula. (4 setmanes)

Bloc 1.Interacció gravitatòria. (4 setmanes)

Bloc 2. Interacció elèctrica. (4 setmanes)

2a AVALUACIÓ.

Bloc 3. Magnetisme. (4 setmanes)

Bloc 4. Vibracions i ones. (5 setmanes)

3a AVALUACIÓ.

Bloc 5. Òptica. (4 setmanes)

Bloc 6. Introducció a la física moderna. (3 setmanes)

13.5 Criteris de qualificació i recuperació.

La nota de cada avaluació serà una mitjana de les proves escrites efectuades.

Es farà un examen de recuperació de cada avaluació a l'inici de la següent, excepte en el cas de la 3a Avaluació, que no tendrà prova de recuperació específica i es recuperarà amb l'examen final.

La nota final de curs s'obtindrà amb una mitjana ponderada de les notes de les tres avaluacions, sempre que estiguin aprovades o recuperades, i l'examen final, sempre que estigui aprovat. En cas que l'alumne no tengui les tres avaluacions aprovades o recuperades i l'examen final aprovat, tendrà una nota final màxima de 4.

13.6 Activitats complementàries

Es proposarà als alumnes que assisteixin a les olimpíades de física. És una activitat voluntària i el nombre de places és limitat, per tant, es seleccionaran els alumnes amb una prova escrita que hauran de lliurar. Està previst que la sortida sigui al tercer trimestre.

Documents

Programació de química de 2n de batxilleratlinux.iespuigdesafont.cat/joomla/attachments/article/224... · de 1r de Batxillerat s’hauran de presentar a un examen, que probablement