Programació del departament de Biologia i Geologia

Programació de Ciències NaturalsCurs 2013-14

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT

DE CIÈNCIES NATURALSIES XARC

CURS 2013-14

1


ÍNDEX1 Introducció Pàgina 51.1 Materials i recursos didàctics 2 Organització del departament Pàgina 72.1 Components del departament2.2 Distribució de grups2.3 Reunions de departaments2.4 Ocupació del laboratori3 Contribució de l’àrea de Ciències de la Natura al

desenvolupament de les competències bàsiquesPàgina 12

3.1 Relació entre les dimensions de les cb i els objectius de l’àrea per l’ESO

4 Programació de primer d’ESO Pàgina 264.1 Objectius generals: adequació i seqüència4.2 Continguts4.3 Contribució de la matèria a l’adquisició de les cb4.4 Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització.4.5 Desdoblaments i complementàries4.6 Criteris d’avaluació4.7 Criteris de qualificació5 Programació de segon d’ESO Pàgina 435.1 Objectius específics5.2 Contribució de la matèria a l'adquisició de cb5.3 Criteris d'avaluació5.4 Criteris de qualificació5.5 Continguts5.6 Temporalització.5.7 Material i recursos5.8 Desdoblaments5.9 Sortides complementàries5.10

Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les competències bàsiques

5.11

Mesures de suport

5.12

Criteris per a l'organització de temps i espai de l'aula

5.13

Avaluació del procés ensenyament-aprenentatge

6 Programació de tercer d’ESO Pàgina 506.1 Objectius generals6.2 Continguts6.3 Contribució de la matèria a l'adquisició de cb6.4 Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització6.5 Desdoblaments i complementàries6.6 Criteris d’avaluació6.7 Criteris de qualificació7 Programació de quart d’ESO Pàgina 637.1 Objectius generals

2


7.2 Continguts7.3 Contribució de la matèria a l'adquisició de cb7.4 Seqüenciació d’unitats didàctiques i temporalització7.5 Desdoblaments i complementàries7.6 Criteris d’avaluació7.7 Criteris de qualificació8 Taller de Ciències Experimentals 3r d'ESO Pàgina 758.1 Introducció8.2 Contribució del taller de ciències experimentals a

l'adquisició de competències bàsiques8.3 Objectius8.4 Continguts8.5 Metodologia8.6 Criteris d’avaluació8.7 Criteris de qualificació9 Programació de Ciències del Món Contemporani 1r

batxilleratPàgina 88

9.1 Introducció9.2 Contribució específica de la matèria de CMC a les

competències bàsiques9.3 Objectius9.4 Continguts9.5 Seqüenciació d'unitats didàctiques9.6 Criteris d'avaluació.9.7 Criteris de qualificació.10 Programació Biologia i Geologia 1r batxiller Pàgina 9910.1

Introducció.

10.2

Objectius.

10.3

Continguts

10.4

Seqüenciació d’unitats didàctiques

10.5

Orientacions didàctiques

10.6

Criteris d’avaluació

10.7

Criteris de qualificació

11 Programació de Biologia 2n batxiller Pàgina 11311.1

Introducció

11.2

Objectius

11.3

Continguts

11.4

Seqüenciació d’unitats didàctiques

11. Orientacions didàctiques

3


511.6

Criteris d’avaluació

11.7

Criteris de qualificació

12 Mesures de suport i les adaptacions necessàries per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu

Pàgina 123

13 Avaluació del procés d’ ensenyament-aprenentatge Pàgina 12413.1

Característiques

13.2

Procediments: mètodes i instruments

13.3

Criteris de qualificació de l'aprenentatge de l'alumnat

13.4

Criteris per elaborar els plans personalitzats de recuperació dels aprenentatges.

13.5

Avaluacions de pendents de Ciències de la Naturalesa.

14 Enfocaments metodològics Pàgina 13214.1

Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les competències bàsiques i als diferents nivells d'aprenentatge (activitats d'ampliació i reforç)

14.2

Criteris per a l'organització del temps i dels espais. Formes d'organització de l'aula

14.3

Assignatures vinculades

15 Tractament de llengües Pàgina 13516 Tractament de la lectura, de les tecnologies de la

informació i la comunicació i de l'educació en valorsPàgina 135

17 Sortides i activitats complementaries curs 2013-14 Pàgina 136

4


1- INTRODUCCIÓ

Les programacions han estat elaborades pel conjunt del professorat del departament. Cadascú s’ha encarregat de les

matèries i nivells que imparteix.

És el cinquè any que ens coordinam amb el departament de Física i Química per impartir les Ciències de la Naturalesa dels nivells de l'ESO. Enguany, igual que els cursos anteriors, el nostre departament impartirà les Ciències de la natura de primer d'ESO i realitzarà els desdoblament de segon i per tant, el departament de Física i Química ens complementa impartint les Ciències de la natura de segon i els desdoblaments de primer d'ESO. Així els dos departaments treballam conjuntament per millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge dels nostres alumnes. Aquest curs 2013-14 les reunions del nostre departament i del de Física i Química seran conjuntes ja que són el mateix dia i a la mateixa hora i ens reunirem cada quinze dies per coordinar-mos i fer el seguiment de la programació.

1.1-Materials i recursos didàctics :

LLIBRES DE TEXT

ESO :En tota l’etapa, com l’any passat, s’utilitzen els llibres de text

de l’editorial Santillana, i ja a tots els nivells el projecte de l’editorial és els camins del saber.1r D’ESO. Ed. Santillana. Ciències de la Naturalesa - Projecte: Els camins del saber Illes Balears.

5


3r D’ESO. Ed. Santillana. Biologia i Geologia. Projecte: Els camins del saber. Illes Balears.4t D’ESO. Ed. Santillana. Biologia i Geologia. Projecte: Els camins del saber. Illes Balears.

Respecte al material de laboratori el departament elabora uns materials de pràctiques de laboratori de cada nivell programades per a realitzar al llarg del curs i s’utilitza el volum 4 del llibre de text per a desenvolupar activitats i contingut complementari a l’aula.

El departament de Biologia i Geologia ,a més, disposa d'un ampli assortiment de vídeos i DVD de temàtica relacionada amb les matèries impartides.

A més a més utilitzam com a eina de comunicació i de treball amb les famílies i l’alumnat el bloc del departament CN XARC, el canal de youtube , el compte de facebook i el correu electrònic de gmail cnxarc.

BATXILLERAT:

BIOLOGIA

- Biologia i Geologia 1er de Batxillerat: Biologia i Geologia. Ed. Santillana, com el curs anterior.- Biologia 2n de Batxillerat: Biologia. Ed. Santillana .TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS

L‘optativa Taller de Ciències Experimentals de tercer d'ESO no s‘usa llibre de text però sí altres recursos didàctics com els ordinadors portàtils, fotocòpies i quadern de treball. Pel desenvolupament d’aquestes matèries és necessari i imprescindible treballar al laboratori.

CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI

El llibre que s’emprarà és el mateix que els cursos anteriors:-Ciències del món contemporani, 1r de batxillerat. Projecte: La casa del saber. Ed. Santillana.

6


2- ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT2.1.-COMPONENTS DEL DEPARTAMENT

El departament de Ciències Naturals està integrat per:

- Salvador Llopis Moreno :

- Formació: Llicenciat en Ciències Biològiques- Situació administrativa: definitiu- Antiguitat al centre: tretze anys- Experiència docent: setze anys

- Ma. del Carmen Bibiloni Torres : - Formació: Llicencia en Ciències Biològiques - Situació administrativa: interina - Antiguitat al centre: primer any - Experiència docent: cinc anys

- Andrea Daura Tur : cap de departament

- Formació: Llicenciada en Ciències Biològiques.- Situació administrativa: definitiva.- Antiguitat al centre: onzè any- Experiència docent: tretze anys

2.2 DISTRIBUCIÓ DELS GRUPSAl present curs els nostres alumnes es distribuiran així:

7


E.S.O.- Primer: 6 grups.( desdoblaments FIQ)- Segon: 6grups.(només desdoblaments)- Tercer: 5 grups de Biologia i Geologia i 2 grups de TCE- Quart: 1 grup de Biologia i Geologia.BATXILLERAT- Primer: 1 grup Biologia i Geologia. 2 grups de CMC- Segon: 1 grup Biologia.

ANDREA DAURA TUR SALVADOR LLOPIS MORENOCap De departament 3h Biologia de 2n batxillerat A 4hBiologia de 1r batxillerat A 4h 2 x 3r ESO TCE 4h1 x Biologia i geologia 4t A 3h 2 x 3r ESO A, B 4h2 x Desdoblament 2n ESO C, E, F 3h 1x Desdoblament 3r ESO 1h2 x1r ESO B, E 6h 1xDesdoblament de 2n ESO A 1hCoordinadora biblioteca 2h 2 x1r ESO C,F 6hTOTAL 21h TOTAL 20hMa. del CARMEN BIBILONI2x 1r BATX CMC A,B 4h2 x1r ESO A,D 6h3 x3r ESO C,D,E 6h1 x Desdoblament 3r ESO 1h2 x Desdoblament 2n ESO B,D 2h1 x Desdoblament 4t ESO 1hTOTAL 20h

2.3.-REUNIONS DE DEPARTAMENT:Les reunions de departament es realitzaran setmanalment, i

tindran lloc els dimecres de 11,05h a 12,00 h. Cada 15 dies es realitzaran reunions conjuntes amb el departament de Física i Química amb la finalitat de coordinar el seguiment dels desdoblaments i dels continguts que es desenvolupen a 1r, 2n i 3r d’ESO.

En ells es tractaran almenys els següents punts: Informar dels acords presos a la Comissió de Coordinació

Pedagògica. Possibles despeses del departament. Informacions rebudes de les Administracions Públiques,

d’editorials, etc. Anàlisi del desenvolupament dels desdoblaments i de les

activitats programades a principi de curs, per veure si s’està complint la programació o cal modificar-la. (Seguiment de la programació)

8


Per nivells, anàlisi el desenvolupament del currículum i els criteris d’avaluació per a cadascuna de les unitats. (Seguiment de la programació).

Proposar el desenvolupament de les activitats complementàries i extraescolars programades.

Revisar el llistat de l’alumnat amb l’àrea pendent i el seu seguiment durant el curs, ja que cal que presenten periòdicament tasques així com la realització d’una prova escrita per a poder recuperar l’àrea.

Proposar les necessitats immediates del departament així com les futures, sobre tot en aspectes relacionats amb els recursos materials.

La necessitat d’aquestes reunions queda palesa amb les importants decisions que hi tenen lloc, sobretot, la coordinació en els desdoblaments ja que sinó es realitzàs, l’aprofitament dels mateixos per part de l’alumnat i el desenvolupament de determinats aspectes curriculars, és veuria afectat seriosament.

2.4 OCUPACIÓ DEL LABORATORI. DESDOBLAMENTSEnguany, igual que els cursos passats, es va tornar a sol·licitar a

prefectura poder impartir les classes de batxillerat al laboratori així com tots els desdoblaments de pràctiques dels grups de l’ESO i les optatives. A més a més els buits que havien quedat a l’horari del laboratori s’han omplert amb algunes hores de grups, ja que al laboratori hi cabem un màxim de 28 alumnes.L’horari d’ocupació del laboratori a quedat de la següent manera:

9


DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

08:00 A 08:55

BIO2n BATX A

SALVA

CMC 1r BATX ACARMEN

DD CN1r ESO D

CARMEN/ ANA

08:55 A 09:50

TCE3r ESO A,D,B

SALVA

DD BIG3r ESO CCARMEN / MATOSES

BG1r BATX AANDREA

TCE 3r ESO C, ESALVA

09:50 A 10:45

TCE 3r ESO C, ESALVA

BG4t ESO AANDREA

TCE3r ESO A,D,B

SALVA

DD CN1r ESO C

SALVA/ ANA

10:45 A 11:05

ESPLAI

11:05 A 12:00

BG1r BAT X AANDREA

BG1r BATX AANDREA

REUNIÓDEPARTAMENT

DD CN1r ESO F

SALVA/ ANA

BG1r BATX AANDREA

12:00 A 12:55

DD CN1r ESO E

ANDREA/ JAVI

BIO2n BATX A

SALVA

DD BIG3r ESO A,B

SALVA / CARMEN

DD CN1r ESO B

ANDREA/ JAVI

BIO2n BATX A

SALVA12:55 A 13:10

ESPLAI

13:10 A 14:05

BG4t ESO AANDREA

DD BIG3r ESO D,E

CARMEN / SALVA

BIO2n BATX A

SALVA

BG4t ESO A DD

ANDREA /CARMEN

14:05 A 15:00

DD CN1r ESO A

CARMEN/MATOSES

CMC1r BATX BCARMEN

10

Programació de Ciències NaturalsCurs - 2013-14

DESDOBLAMENTS

GRUP PROF. TITULAR PROF. DESDOBL. DIA I HORA DD

1 A CARME B. VICENT MATOSES DIMARTS 7a

1 B ANDREA JAVI MORENO DIJOUS 5a

1 C SALVA ANA R. DIVENDRES 3a

1 D CARME ANA R. DIVENDRES 1a

1 E ANDREA JAVI MORENO DILLUNS 5a

1 F SALVA ANA R. DIJOUS 4a

2 A JAVI MORENO SALVA DIMECRES 3a

2 B ANA R. CARMEN DIVENDRES 2a

2 C LOURDDES ANDREA DIJOUS 4a

2 D ANA R. CARMEN DIMARTS 5a

2 E LOURDES ANDREA DIVENDRES 3a

2 F LOURDES ANDREA DIMARTS 3a

3 A SALVA /ANA R.Biologia 1r.

quadrim.

CARME DIMECRES 5a

3 B SALVA /ANA R. CARME DIMECRES 5a

3 C CARME/LOURDES VICENT MATOSES DIMARTS 2a

3 D LOURDES/CARME SALVA DIMECRES 6a

3 E LOURDES /CARMEBiologia 1r.

quadrim.

SALVA DIMECRES 6a

4 A ANDREA CARME B. DIVENDRES 6a

11


3.-Contribució de l’àrea de Ciències de la Natura al desenvolupament de les competències bàsiques -Introducció

Un dels objectius de l’educació secundària obligatòria (ESO), que prescriu la Llei orgànica d’educació, és el de concebre el coneixement científic de manera integrada i conèixer els mètodes per identificar i resoldre problemes en els diversos àmbits del coneixement i de l’experiència. La matèria de ciències de la naturalesa, que s ’ha de cursar obligatòriament a cadascun dels tres primers cursos de l ’etapa i com a matèria d’opció al quart curs, ha de ser el fil conductor que permeti assolir aquest objectiu en tota la seva extensió, contribuir que l’alumnat adquireixi una formació que asseguri les diferents competències bàsiques que assenyala la normativa vigent i, també, possibilitar l’alfabetització científica que faci possible, a tota la ciutadania, la familiarització amb la naturalesa i els principis bàsics de la ciència.

Les ciències de la naturalesa constitueixen la sistematització i formalització del coneixement sobre el món natural amb la finalitat de generar models que ajudin a comprendre’l i a preveure quin serà el comportament dels fenòmens i processos naturals. La construcció d’aquests models –alhora explicatius i predictius – es du a terme mitjançant procediments propis del quefer científic, com ara la identificació de problemes, la formulació d ’hipòtesis, el disseny d’experiments, l’observació, etc., que han permès la construcció del coneixement científic i la millora de les condicions de vida de la humanitat.

Aquest coneixement ha de formar part, sens dubte, de la cultura bàsica que ha de tenir l ’alumnat en acabar l ’ESO per a una inserció adequada en la societat.

En coherència amb els aprenentatges realitzats a l ’etapa d ’educació primària, convé presentar una ciència que arribi a tothom, una ciència bàsica per a tots. Això implica una selecció i un tractament de continguts que facin especial referència als aspectes de la ciència relacionats amb l’entorn més proper de l’alumnat. Per realitzar aquest procés cal utilitzar una metodologia adient, d’acord amb les propostes més acceptades en la didàctica de les ciències (la significació lògica i psicològica dels continguts que se seleccionen; el reconeixement de l’existència d ’unes idees prèvies en l’alumnat i la consideració d’aquestes per a l’adquisició de nous coneixements; l’atenció al procés de construcció mental dels nous coneixements; la capacitat per aplicar a situacions noves els coneixements científics apresos, etc.).

Tot i que el cos conceptual bàsic de la matèria prové de disciplines com la física, la química, la biologia i la geologia, en connexió amb aquestes s’incorporen també camps d ’estudi que requereixen un tractament interdisciplinari, com són el medi ambient, el clima o l ’univers. Això ha de permetre anar precisant les activitats d’ensenyament -aprenentatge en la mesura que els conceptes

12


respectius exigeixin, progressivament al llarg de l’etapa, un major grau de profunditat.

Aquesta diferenciació progressiva no ha de restar importància a allò que és comú i global en l’aprenentatge científic, perquè l ’experiència amb el medi natural sol integrar gairebé sempre aspectes diversos, perquè l’actuació sobre el medi requereix la col·laboració entre les distintes ciències i perquè els procediments per a la construcció del coneixement són bàsicament comuns.

En la recerca de l’equilibri entre globalitat i especialització, sembla necessari inclinar-se al començament de l ’etapa per la primera, i diferenciar progressivament cadascuna de les ciències. Per tot això, els continguts es presenten de manera unificada en els dos primers cursos, mentre que al tercer curs es palesa la diferència entre els continguts que corresponen a biologia o geologia i a física o química, respectivament.

Al quart curs de l’etapa la diferenciació és taxativa, ja que s ’han d’impartir necessàriament en matèries separades i de manera opcional per a l’alumnat.

En cada curs, els blocs de continguts s’han d’entendre com a un conjunt de sabers relacionats, que permeten organitzar-los al voltant de conceptes estructurants que serveixen de fil conductor per a la selecció, l’organització i la seqüenciació de continguts.

Els conceptes de matèria, energia, unitat i diversitat són el fil conductor en un primer moment per passar més endavant, per la major complexitat d’aquests, als d’interacció i canvi .

Altres criteris que s’han tingut en compte a l ’hora de seleccionar i seqüenciar els continguts han estat el caràcter obligatori dels tres primers cursos, el nivell divers de desenvolupament cognitiu de l ’alumnat i l’objectiu d ’afavorir la familiarització progressiva amb la cultura científica, així com desenvolupar actituds positives cap a la ciència i el treball científic.

L’estudi de la Terra a l ’Univers configura el primer curs. Després de començar amb una visió general de l ’Univers, es situa la Terra com a planeta i s ’estudien les característiques de la matèria que la constitueix per seguir amb la introducció al coneixement de la geosfera i iniciar l’estudi de la diversitat dels éssers vius que l’habiten.

Al segon curs el nucli central és l’energia, les seves diverses formes de transferència, i s’estudia la calor, la llum i el so, així com els problemes associats a l’obtenció i l’ús dels recursos energètics. També s’aborda la transferència d ’energia interna que es produeix a la Terra i les seves conseqüències, i s’estudien a continuació les característiques funcionals dels éssers vius i les relacions entre aquests i el medi físic en relació a necessitats energètiques.

La unitat i diversitat de la matèria és l’eix central dels continguts de física i química al tercer curs. Se n’estudien les propietats, s’introdueixen els primers models interpretatius i predictius del seu comportament des d’una perspectiva macroscòpica, i s’arriba fins als primers models atòmics.

En aquest mateix curs, els continguts de biologia i geologia parteixen de l’estudi de l’estructura i la funció del cos humà i, des de la perspectiva d’educació

13


per a la salut, s’estableix la importància de les conductes saludables i s ’assenyala la relació de cada sistema orgànic amb la higiene i la prevenció de les principals malalties.

Així mateix, es proposa una visió integradora de l’ésser humà amb el seu entorn, mitjançant l’estudi de les interaccions i interdependències entre les persones i el medi ambient. Finalment, s’aborda l’activitat geològica deguda a l’energia externa al planeta, que converteix la superfície terrestre en el marc de referència fonamental i dinàmic on tenen lloc aquelles interaccions.

La biologia i geologia de l’últim curs plantegen la introducció de les grans teories biològiques i geològiques que determinen les perspectives actuals de les dues disciplines. El coneixement de la història de la Terra i de la seva activitat permeten conèixer els grans canvis produïts en la interpretació dels fenòmens geològics sota el paradigma de la tectònica de plaques.

Per la seva banda, la biologia d’aquest curs se centra en la teoria cel·lular, el paper unificador de la qual afecta tota la disciplina; el coneixement de l’herència biològica i la transmissió de la informació genètica, amb aplicacions i implicacions de gran abast social, i la teoria de l’evolució, que dóna sentit a tota la biologia.

Finalment, es torna a reprendre l’estudi dels ecosistemes des d’un enfocament dinàmic i s’analitzen les necessitats energètiques dels éssers vius i la interdependència entre els organismes i el medi fisicoquímic, relacionant-los amb la comprensió dels problemes mediambientals.

La física i química del quart curs inclou, d ’una banda, l’estudi del moviment, les forces i l ’energia des del punt de vista mecànic, fet que permet mostrar el difícil sorgiment de la ciència moderna i la seva ruptura amb visions simplistes basades en un suposat “sentit comú ”.

D’altra banda, s ’inicia l ’estudi de la química orgànica, centrada en un nou nivell d’organització de la matèria, fonamental en els processos vitals. Finalment, el bloc 7 permet analitzar alguns dels grans problemes globals amb què s ’enfronta la humanitat, i incideix en la necessitat d’actuar per avançar i aconseguir un desenvolupament sostenible.

En tots els cursos es recullen conjuntament els continguts relacionats amb les maneres de construir la ciència i de transmetre l’experiència i el coneixement científics. Es remarca així el seu paper transversal, en la mesura que són continguts que es relacionen igualment amb tots els blocs i que s’han de desenvolupar de la manera més integrada possible amb el conjunt dels continguts del curs.

Per a la contextualització d’aquesta matèria dins l’entorn de les Illes Balears en el qual vivim, cal considerar aspectes com són ara:

- Les singularitats de cada illa quant a climatologia, relleu, ecosistemes, espècies endèmiques, etc. que conformen un patrimoni únic i irrepetible.

- La fragilitat de la naturalesa del nostre territori des de la consideració que pertorbacions tolerables al continent poden tenir efectes catastròfics sobre els ecosistemes insulars.

14


- L’impacte que la pressió dels humans ha causat als recursos naturals i als éssers vius de la nostra geografia.

A partir d ’aquests fets, cal subratllar la importància que el professorat d’aquesta matèria de ciències de la naturalesa tengui un bon coneixement de tota la problemàtica ambiental que afecta les Illes Balears –problemes relacionats amb la utilització de recursos com l’aigua, l’energia, els sòls, el territori, etc.– i que la transmeti a l’alumnat amb la metodologia més adient per tal que aquest pugui comprendre la necessitat d ’un desenvolupament sostenible per a les nostres illes.

Les illes són, tant des del punt de vista natural com cultural, mons en miniatura. Això presenta el seu caire negatiu, ja que aquesta escala afecta igualment els problemes i les alteracions ambientals. Pertorbacions tolerables al continent poden tenir efectes catastròfics sobre els ecosistemes insulars. Només el coneixement i la comprensió dels problemes ambientals ens pot permetre la possibilitat de trobar solucions o alternatives per tal de reduir-los. És per això que és molt important que el professorat de ciències de la naturalesa tengui un bon coneixement de tota la problemàtica ambiental de les Illes Balears (problemes relacionats amb la utilització de recursos com l’aigua, l’energia, els sòls, l’ocupació de l’espai, etc.), i que la sàpiga fer arribar a l’alumnat amb la metodologia més adequada, perquè aquest també contribueixi, dintre de les seves possibilitats, a la recerca i l’aplicació d’alternatives més respectuoses amb l’entorn.

Atès que la llengua ens permet conèixer i comprendre la nostra realitat, la llengua catalana, amb la riquesa de les seves variants insulars, ha de ser la llengua vehicular per a l ’ensenyament i aprenentatge de les ciències de la naturalesa dins el context de les nostres illes i de l’entorn geogràfic i cultural més pròxim. Així, és imprescindible el coneixement en la nostra llengua de la terminologia científica, com també el de la toponímia i dels noms populars de la biota illenca.

L’educació científica que rep l ’alumnat durant l ’etapa de secundària obligatòria ha de contribuir, juntament amb les altres matèries, al desenvolupament de les competències bàsiques i a la formació dels ciutadans i ciutadanes expressats en els objectius generals de l ’ESO perquè puguin participar amb drets i deures en els diversos àmbits en què hauran de viure: àmbit polític, econòmic, social, cultural, natural, etc.

L’ensenyament de les ciències pot contribuir de forma molt important a l’adquisició de valors racionalment fonamentals. En aquest sentit, resulta essencial el seu paper en el desenvolupament dels anomenats temes transversals del currículum, i de forma molt especial a l’educació ambiental i a l’educació per a la salut.

L’àrea de Ciències de la naturalesa en l’educació secundària obligatòria ha d’enllaçar, sense perdre continuïtat, amb l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural de l’educació primària. Ha de servir de consolidació per a aquells objectius assolits, al mateix temps que ha d’eixamplar i aprofundir els objectius

15


més graduals. Ha d’aconseguir un avanç qualitatiu en la visió de la naturalesa, en tres sentits: el pas d’una visió globalitzadora a una visió també més analítica; el canvi d’un punt de vista que es fixa en allò més proper, a un altre que pretén copsar també el més llunyà; el desenvolupament d’una visió fixada en aspectes molt concrets, per assolir-ne una de més abstracta.

-Contribució específica de l’àrea de Ciències de la Natura al desenvolupament de les competències bàsiques de l’ESO:

La competència científica es troba del tot relacionada amb la capacitat per conèixer i interactuar amb el món físic. Un coneixement correcte del món físic requereix precisament, l’aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de cadascuna de les ciències de la naturalesa i l’ús de les seves relacions. A més, aquesta competència també requereix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals.

És necessari, per això, aconseguir la familiarització amb les diverses maneres pròpies del treball científic: discussió sobre problemes d ’interès social relacionats amb la ciència I la tecnologia; plantejament de conjectures i inferències fonamentades; elaboració d ’estratègies per obtenir conclusions; planificació i implementació de dissenys experimentals; anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc.

D’altra part, convé tenir en compte que alguns aspectes d’aquesta competència requereixen una atenció específica. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut.

També ho són les implicacions que determinats comportaments individuals i col·lectius i la utilització dels desenvolupaments cientificotecnològics, derivats d ’un model econòmic concret, tenen en el medi ambient. En aquest sentit, és necessari evitar caure en actituds simplistes d ’exaltació o de rebuig del paper de la tecnociència, afavorir el coneixement de la naturalesa i les arrels dels grans problemes als quals s ’enfronta avui la humanitat i cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.

La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les ciències de la naturalesa. En el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de solució més o menys oberta, que exigeixen posar en joc estratègies associades a aquesta competència i la utilització adequada de les eines matemàtiques a cada context: mesura, tractament de dades, elaboració i interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, ús de models matemàtics, etc. que convé treballar en la recerca de respostes a cada problema concret relacionat amb els fenòmens de la naturalesa.

La contribució d’aquesta matèria a la competència en comunicació lingüística, oral i escrita, es realitza a partir del coneixement i de l’ús del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens.

D’altra banda, la configuració i la transmissió de les idees i les informacions sobre la naturalesa, posa en joc una manera específica de construcció del discurs,

16


dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions entre conceptes, idees, fets, fenòmens, etc.

La cura en la precisió dels termes utilitzats, en l’encadenament adequat de les idees o en l ’expressió verbal d ’aquestes relacions farà efectiva la contribució.

La utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques pot contribuir de manera molt important a capacitar els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.

La competència en el tractament de la informació i la competència digital pot dur-se a terme a partir de la consideració que el treball científic té maneres específiques per a la recerca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació que s’utilitza, a més, de formes molt diferents: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica.

Així, afavoreix l’adquisició d ’aquesta competència la utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos, etc.

D’altra banda, en la faceta de competència digital, també es contribueix, mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), a l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se, recollir informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades, etc.

Els recursos propis de les TIC també permeten, de manera especial, la modelització de fenòmens, la qual cosa permet mostrar una visió actualitzada de l’activitat científica.

La contribució de les ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que l’art, la ciència, la tècnica, la política, l’economia i els interessos de la societat en general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines acadèmiques sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i el saber, o sigui, la cultura.

En segon lloc, el coneixement sobre determinats debats que han estat essencials per a l’avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l’evolució de la societat en èpoques passades i el món actual.

En aquesta línia de consideració global del coneixement, cal subratllar també la contribució que la ciència pot aportar també a la competència cultural i artística. Efectivament, el desenvolupament científic i les seves aplicacions s’acompanyen sovint d’estratègies basades en l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat , etc., pròpies de l’art i de les diverses formes en què es manifesta. A més, per expressar idees, conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints codis per representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans interpretatius, han de constituir un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten les maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.

17


Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint per la incorporació d’informacions provinents unes vegades de la mateixa experiència i, altres, de mitjans escrits o audiovisuals.

La integració d’aquesta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits, d’una part, els conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d’altra banda, els procediments i destreses que són habituals en el treball científic.

Això comporta la necessitat de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir el coneixement amb els altres.

Finalment, la contribució al desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal pot abordar-se des de la formació d ’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball científic.

És important, en aquest sentit, assenyalar el paper de l ’estudi de les ciències com a potenciador de les capacitats d ’enfrontar -se a problemes oberts, de saber resoldre les dificultats, d’assumir els errors com a part del procés de descobriment, de participar en l a construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d’implicar –se en allò que sol anomenar-se l’aventura de fer ciència: gràfiques, taules, mapes, i altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics diversos, per tal de poder-se comunicar en l ’àmbit de la ciència.

-Coneixements, destreses i actituds que contribuiran al desenvolupament de cadascuna de les competències bàsiques:

1.COMPETÉNCIA APRENDRE A APRENDRE

CONEIXEMENTS CNConeixement de les pròpies capacitats intel·lectuals, emocionals i físiques. XConsciència d’allò que un pot fer per si mateix i del que pot fer amb ajuda dels altres o de recursos.

X

Consciència del que se sap i del que cal aprendre. XComprensió dels processos bàsics d’aprenentatge. XConeixement de les capacitats que permeten l’aprenentatge: atenció, concentració, memòria,...

X

DESTRESES CNDominar les tècniques d’estudi, d’observació i registre sistemàtic de fets i relacions. XTreballar de manera cooperativa i per projectes. XResoldre problemes. XUsar diferents recursos i fonts per obtenir, seleccionar i tractar la informació. XTransformar la informació en coneixements propi, relacionant-la amb els coneixements previs, per aplicar-la en situacions i contextos diversos.

X

Planificar i organitzar activitats i temps. XManejar de manera eficient recursos i tècniques de treball. X

18


ACTITUDS CNSentiments de competència personal. XConfiança en si mateix. XGaudir per aprendre. XCuriositat per plantejar-me preguntes i manejar diversitat de respostes. XPlantejar-se fites a curt, mitjà i llarg termini i complir-les. XPerseverança en l’aprenentatge, administrant l’esforç. XResponsabilitat i compromís personal. XAcceptació dels errors i aprenentatge de i amb els altres. X

2.-COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

CONEIXEMENTS CNVisió estratègica dels reptes i les oportunitats. XIdentificació i compliment d’objectius. XManteniment de la motivació per arribar a l’èxit en les tasques. XControl emocional. XCapacitat per relacionar l’oferta acadèmica amb la laboral o la d’oci. XDESTRESES CNElegir, calcular riscos i afrontar problemes. XTransformar les idees en accions: proposar-se objectius i planificar i dur a terme projectes. XCercar solucions i dur-les a la pràctica. XAnalitzar possibilitats i limitacions. XPrendre decisions, actuar, avaluar i autoavaluar-se, extreure conclusions i valorar-ne d’altres.

X

Relacionar-se i treballar en equip. XLiderar projectes. XImaginar, emprendre i avaluar projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança, responsabilitat i sentit crític.

X

ACTITUDS CNAutoestima, creativitat, autocrítica i control emocional. XResponsabilitat, perseverança i coneixement d’un mateix. XActitud positiva front als canvis.Adaptació crítica i constructiva.

X

Valoració dels errors com a font d’aprenentatge. XValoració de la necessitat d’assumir riscos. XEsperit de superació. XEmpatia. X

3.-COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA

CONEIXEMENTS CNConeixement de les tècniques, recursos i convencions dels principals llenguatges artístics.Coneixement de les obres i manifestacions més destacades del patrimoni cultural. XIdentificació de les relacions existents entre aquestes manifestacions i la societat. X

19


Consciència de l’evolució del pensament i dels corrents estètics, les modes i els gustos. XImportància que els factors estètics tenen en la vida quotidiana de les persones i les societats.

DESTRESES CNAdquirir sensibilitat i sentit estètic per poder comprendre, valorar, emocionar-se i gaudir de les distintes manifestacions culturals i artístiques.Disposar d’habilitats de pensament, perceptives i comunicatives que permeten apreciar l’art.Emprar recursos de l’expressió artística per realitzar creacions pròpies. XTreballar en equip cooperant per a la consecució d’un objectiu final. XPlanificar, avaluar i ajustar els processos necessaris per arribar a uns resultats. XExpressar-se per mitjà de codis artístics amb iniciativa, imaginació i creativitat.

ACTITUDS CNActitud oberta, respectuosa i crítica front a la diversitat d’expressions artístiques. XApreciació de la creativitat a través de la música, la literatura, les arts visuals o escèniques.Desig i voluntat de cultivar la pròpia capacitat estètica i creadora. XInterès per participar en la vida cultural i en la conservació del patrimoni cultural i artístic. XValoració de la llibertat d’expressió, del dret a la diversitat cultural i del diàleg intercultural. XValoració de la realització d’experiències artístiques compartides. X

4.-COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

CONEIXEMENTS CNConceptes bàsics que permeten l’anàlisi de fenòmens. XConceptes que permeten associar les causes amb els efectes i la quantificació d’ambdós. X

Coneixement de les magnituds físiques elementals, les substàncies i els seus canvis i els efectes que poden produir.

X

Comprensió dels processos bàsics de les transformacions a la natura i del paper que hi juguen les accions humanes.

X

Coneixement dels beneficis i dels riscos per a la salut de determinades pràctiques. X

Coneixement de l’espai natural i de les interaccions de les persones amb aquest. X

DESTRESES CNAplicar el pensament científic que permet comprendre i resoldre problemes. X

Observar, comparar en funció de criteris no directament observables. X

Plantejar hipòtesis i formular prediccions. XObtenir informació qualitativa i quantitativa. XPlantejar i manejar solucions tècniques per cobrir les necessitats habituals seguint criteris d’economia i eficàcia.

X

Destreses associades al manteniment i millora de la salut, la biodiversitat i les condicions saludables de l’entorn.

X

ACTITUDS CNÚs responsable dels recursos naturals. XConservació del medi ambient i de la diversitat. XValoració de la incidència de l’activitat humana en el medi. X

20


Manteniment d’hàbits de vida saludable, alimentació adequada i rebuig del consum de substàncies perjudicials.

X

Valoració del coneixement científic. XValoració de les formes d’obtenir la informació del coneixement científic enfront de formes no científiques d’apropar-se a la realitat.

X

Valoració de les qüestions ètiques associades al coneixement científic. X

5.-COMPETÈNCIA TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL

CONEIXEMENTS CNConeixement dels diferents tipus d’informació i de la seva localització. XConeixement dels llenguatges i suports més freqüents en què sol expressar-se la informació.

X

Tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació. XComprensió del mode d’operar dels sistemes tecnològics XConeixement de les xarxes en general i d’Internet, del seu funcionament i dels riscos i les proteccions necessàries per garantir la seguretat en el seu ús.

X

Coneixement dels canvis en tecnologies de la informació i la comunicació i de la seva influencia en tots els àmbits de la vida actual.

X

DESTRESES CNCercar i seleccionar informació de fonts tradicionals i de les TIC. XProcessar, organitzar, analitzar, sintetitzar i comprendre la informació. XManejar els recursos adients per a comunicar-la a públic diversos. XNavegar amb destresa per la xarxa, usar el correu electrònic, participar en grups de discussió (xat) i en l’ús de diaris (blogs).

X

Identificar i resoldre problemes de software i hardware en l’ús habitual. XUsar els recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes reals de manera eficient. X

ACTITUDS CNActitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible. XReconeixement de la importància de contrastar la informació. XValoració positiva de les TIC. XInterès per usar les TIC com a eina d’aprenentatge i de comunicació. XValoració de l’ús de les tecnologies per treballar en grup. XRespecte per les normes de conducta que regulen l’ús de la informació. XConsciència dels riscos associats a un ús excessiu de les TIC. X

6.-COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

CONEIXEMENTS CNConeixement i maneig dels elements matemàtics: distints tipus de nombres, mesures, símbols, elements geomètrics, etc.

X

Coneixement i comprensió de les operacions i relacions bàsiques entre els elements matemàtics.

X

Domini dels processos de raonament que duen a solucionar problemes. XDomini dels processos que duen a l’obtenció d’informació. XDESTRESES CNSaber aplicar els principis i processos matemàtics bàsics en qualsevol tipus de situacions quotidiana.

X

Operar amb nombres o símbols. XAnalitzar i produir informació amb continguts matemàtic. XAplicar estratègies bàsiques en la resolució de problemes. XSeguir i valorar cadenes argumentals identificant les idees bàsiques i la validesa dels raonaments.

X

21


Valorar el grau de certesa associat als resultats. XComprendre una demostració matemàtica.Comunicar-se en el llenguatge matemàtic. XACTITUDS CNSeguretat i confiança davant la informació que conté elements o suports matemàtics. XSeguretat i confiança en si mateix en l’ús d’elements o suports matemàtics en distintes situacions.

X

Actitud favorable al raonament lògic. XValoració i respecte per la certesa. X

7.-COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA

CONEIXEMENTS CNConeixement del funcionament del sistema de la llengua i les seves normes d’ús. XDomini de la llengua oral i escrita en contextos múltiples. XConeixement de la diversitat de textos i de la seva estructura. XCoherència i cohesió en textos orals i escrits. XConsciència de la versatilitat del llenguatge en funció del context i de la intenció comunicativa.

X

Coneixement de les estructures lingüístiques, de la gramàtica funcional, de l’entonació i la pronunciació d’una llengua estrangera.

X

DESTRESES CNHabilitat per formular i expressar arguments propis. XRebre, produir i organitzar missatges orals de forma crítica i creativa. XResumir, redactar un informe. XVerbalitzar conceptes. XIniciar, mantenir i concloure converses. XExpressar-se en públic adaptant la comunicació a la situació. XSaber composar un text. XProducció de textos a partir de models. XPoder-se comunicar en una llengua estrangera X

ACTITUDS CNCapacitat d’empatia. XSaber escoltar. XSaber contrastar opinions. XTenir en compte les idees i opinions dels altres. XRefusar estereotips. XRefusar expressions sexistes o discriminatòries. XValoració de la precisió en el llenguatge. XConfiança en si mateix per expressar-se en públic i per escrit. XActitud favorable a la lectura. XValoració de les llengües estrangeres. X

8.-COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

CONEIXEMENTS CNEntendre els trets de les societats actuals, la seva pluralitat i el seu caràcter canviant. XConeixement dels valors de l’entorn per crear un sistema de valors propi. XRespecte a principis o valors universals com els de la Declaració dels Drets Humans en les posicions personals.

X

Coneixement i comprensió dels valors dels estats democràtics, dels seus modes d’organització i de funcionament.Drets i deures reconeguts en la Constitució Espanyola i en l’Estatut i la legislació autonòmica.DESTRESES CNSaber resoldre conflictes de valors i interessos amb actitud constructiva. X

22


Prendre decisions amb autonomia i usant el sistema de valors del marc social i cultural propi.

X

Valorar les diferències i a la vegada reconèixer la igualtat de drets entre diferents col·lectius, especialment entre homes i dones.

X

Practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a manera de resoldre conflictes. XExercir els drets i les responsabilitats i defensar els drets dels altres. XACTITUDS CNSentiment de ciutadania global compatible amb la identitat local. XExercici d’una ciutadania activa i integradora mostrant un comportament coherent amb els valors democràtics.

X

Consciència dels propis pensaments, valors, sentiments i accions i el seu control. XActitud constructiva, solidària i responsable enfront del compliment dels deures i les obligacions cíviques.

X

Judici basat en els valors democràtics per afrontar la convivència i la resolució dels conflictes.

X

3.1.-Relació entre les dimensions de les cb i els objectius de l’àrea per l’ESOOBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURA A L’ESOLes ciències de la naturalesa en l ’educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:1. Comprendre i expressar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat; elaborar i interpretar diagrames, gràfiques, taules, mapes, i altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics diversos, per tal de poder-se comunicar en l’àmbit de la ciència.2. Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la ciència, així com les estratègies pròpies del treball científic, per comprendre els principals fenòmens naturals, els fets rellevants de la vida quotidiana i les repercussions del desenvolupament tecnocientífic.3. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de la metodologia científica, com ara la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis fonamentades i deduccions lògiques, els dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l ’estudi realitzat, i la recerca de coherència global.4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diversos mitjans i fonts, especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, transmetre-la emprant diferents suports, valorar críticament el contingut d ’aquesta i emprar -la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions.5. Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement científic, per analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques rellevants i socialment controvertides.6. Tendir a actuar en funció d ’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut personal i comunitària, fonamentats en el coneixement científic, per tal d’assumir els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb

23


l'alimentació, el consum, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.7.Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les ciències de la naturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre decisions en relació amb els problemes locals i globals que ens afecten.8.Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, amb atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, i especialment a aquells que afecten més directament les Illes Balears, així com la necessitat de recerca i aplicació de solucions adients per avançar cap a la sostenibilitat.9.Reconèixer el caràcter creatiu i provisional del coneixement científic i les seves aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant la importància del debat obert i lliure de dogmatismes dins l’evolució cultural de la humanitat, així com la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de les condicions de vida dels humans.10.Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les Illes Balears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar valors, actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com a la millora de la qualitat ambiental.

-Relació entre les dimensions de les competències i els objectius de l’àrea de Ciències de la Natura a l’ESO:

OBJECTIUS/CB CB1AA

CB2AIP

CB3CA

CB4CIMF

CB5TICD

CB6MAT

CB7LING

CB8SC

Comprendre i expressar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat

X

Elaborar i interpretar diagrames, gràfiques, taules, mapes, i altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics diversos.

X

Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la ciència, així com les estratègies pròpies del treball científic, per comprendre els principals fenòmens naturals, els fets rellevants de la vida quotidiana i les repercussions del desenvolupament tecnocientífic.

X

Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de la metodologia científica, com ara la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis fonamentades i deduccions lògiques, els dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l ’estudi realitzat, i la recerca de coherència global

X

Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diversos mitjans i

X

24


fonts, especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, transmetre-la emprant diferents suports, valorar críticament el contingut d ’aquesta i emprar -la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions.Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement científic, per analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques rellevants i socialment controvertides.

X

Tendir a actuar en funció d ’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut personal i comunitària, fonamentats en el coneixement científic, per tal d’assumir els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general

X X

Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les ciències de la naturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre decisions en relació amb els problemes locals i globals que ens afecten.

X X

Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient, amb atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, i especialment a aquells que afecten més directament les Illes Balears, així com la necessitat de recerca i aplicació de solucions adients per avançar cap a la sostenibilitat.

X X

Reconèixer el caràcter creatiu i provisional del coneixement científic i les seves aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant la importància del debat obert i lliure de dogmatismes dins l’evolució cultural de la humanitat, així com la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de les condicions de vida dels humans.

X

Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les Illes Balears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar valors, actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com a la millora de la qualitat ambiental.

X X

4- PROGRAMACIÓ DE PRIMER D’ESO

4.1.-OBJECTIUS GENERALS DE PRIMER D’ESO: ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA

1.-Expressar correctament, mitjançant la utilització de la terminologia adequada, les característiques i propietats de les roques, els minerals i els éssers vius.

25


2.-Emprar el lèxic adient per expressar correctament les característiques i propietats dels materials.

3.-Reconèixer l’estructura general de l’Univers, del Sistema Solar i de la Terra i dels principals fenòmens relacionats amb els moviments i interaccions dels astres.

4.-Conèixer les propietats més rellevants de l'aire i de l'aigua.

5.-Diferenciar els nivells d’organització dels sers vius i identificar la cèl·lula com la unitat estructural de tots els sers vius.

6.-Explicar els efectes de la Lluna sobre la Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica atmosfèrica, etc. aplicant propietats, principis i lleis fonamentals.

7.-Interpretar, des del punt de vista científic, els principals fenòmens atmosfèrics i comprendre la informació dels mapes meteorològics.

8.-Desenvolupar una estratègia personal per classificar i determinar els principals minerals i roques de les Illes Balears.

9.-Dissenyar, planificar i elaborar activitats pràctiques en equip que permetin estudiar la tensió superficial de l’aigua.

10.-Analitzar taules, gràfiques, texts que permetin conèixer els ecosistemes i les grans unitats geològiques de les illes Balears.

11.-Relacionar la salut humana amb la necessitat d'evitar-ne la contaminació de l’aigua i de l'aire.

12.-Conèixer les característiques més importants dels principals grups de sers vius i classificar un organisme dins de les categories taxonòmiques més rellevants.

13.-Apreciar la gran diversitat de sers vius i comprendre la necessitat d'establir mecanismes per preservar l'estabilitat de l'hàbitat natural de les espècies.

14.-Reconèixer els principals tipus d'energia utilitzats en les Illes Balears i la seva incidència sobre el medi natural.

15.-Utilitzar els aparells i unitats adequats per dur a terme mesures en diferents situacions: massa d’un sòlid o d’un líquid, densitat, etc.

16.-Reconèixer l’aportació de les noves teories (origen de l’Univers, Tectònica de Plaques, Teoria cel·lular, etc.) a la comprensió de l’entorn natural.

4.2.-CONTINGUTSBloc 0.Continguts comuns- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic:

26


plantejament de problemes, formulació d ’hipòtesis, descripció d ’objectes i fenòmens, realització d ’experiments i petites investigacions, per comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja.- Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per seleccionar informació sobre el medi natural.- Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d ’aquesta informació per conèixer -la.- Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament tecnològic i en la vida de les persones.- Utilització curosa dels materials i els instruments bàsics d ’un laboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori.- Respecte per l ’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Bloc 1.La Terra a l ’Univers- L’Univers, estrelles i galàxies. La Via Làctia i el Sistema Solar.- Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components del Sistema Solar.- Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats: durada de l ’any, estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases. Els eclipsis.- Utilització de tècniques d ’orientació. Observació del cel diürn i nocturn de les Illes Balears, a simple vista i amb instruments senzills.- L ’astronomia a les Illes Balears.- Evolució històrica de les concepcions del lloc de la Terra a l’Univers: el pas del geocentrisme a l ’heliocentrisme com a primera i gran revolució Científica.Bloc 2.La matèria a l ’Univers- La matèria. Propietats generals de la matèria.- Estats en què es presenta la matèria a l ’Univers. Característiques i relació amb la temperatura. Canvis d ’estat.- Realització d ’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de sòlids, líquids i gasos.- Identificació de mescles i substàncies pures. Utilització de tècniques de separació de mescles.- Els elements que hi ha a l ’Univers.- Els materials i la seva utilització en la vida quotidiana.- La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització,recuperació i reciclatge.- El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears.Bloc 3. Materials terrestres

27


- L ’atmosfera. Estructura, composició i propietats de l ’atmosfera.Importància del debat que va portar a establir-ne l ’existència.-Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Distinció entre temps i clima. La predicció del temps a les Illes Balears. L’estació meteorològica.- Maneig d ’instruments per mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat de l ’aire.- Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura i pluges. Interpretació de mapes del temps senzills.- Reconeixement del paper de l ’atmosfera, de la importància de l ’aire per als éssers vius i per a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura.- La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Els efectes del canviclimàtic a les Illes Balears..- La hidrosfera. La importància de l ’aigua en el clima, en la configuració del paisatge i en els éssers vius. La distribució de l ’aigua a la Terra en les seves formes líquida, sòlida i gasosa.- Estudi experimental d ’algunes de les propietats de l ’aigua.- El cicle de l ’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’energia.- Reserves d ’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Importància de la seva conservació. Les reserves d ’aigua a les Illes Balears.- Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l ’aigua i la seva depuració.- Els problemes de l ’aigua a les Illes Balears: malbaratament, sobreexplotació, salinització i contaminació.- La gestió sostenible de l ’aigua. Necessitat d ’adoptar mesures d ’estalvi d ’aigua. La dessalinització i l ’ús de l ’aigua depurada.- La geosfera. Introducció a l ’estructura interna de la Terra.- Diversitat de minerals i característiques que permeten identificar-los. Observació i descripció dels minerals més freqüents.- Tipus de roques i característiques que permeten diferenciar-les. Observació i descripció de les roques més freqüents. Utilització de claus senzilles per identificar roques. Les roques més abundants a les Illes Balears.- Importància, utilitat i explotació dels minerals i les roques. Les pedreres a les Illes Balears: explotació, usos i impacte.Bloc 4. Els éssers vius i la seva diversitat- Factors que fan possible la vida a la Terra.- Característiques comunes dels éssers vius. Les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.- La unitat dels éssers vius: el descobriment de la cèl·lula.- Introducció a l ’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels éssers vius. Els cinc regnes.- Utilització de claus senzilles d ’identificació d ’éssers vius.- La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida.- Els éssers vius més senzills: virus, bacteris, protozous i algues.- Els fongs: característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats.

28


- Els vegetals: característiques generals. Les molses, les falgueres i les plantes amb flors. Les plantes de les Illes Balears.- Els animals: característiques generals. Els animals més senzills, els mol·luscs, els artròpodes i els vertebrats. Els animals de les Illes Balears.- Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l ’observació i la descripció d’organismes unicel·lulars, fongs, plantes i animals.- Valoració de la importància de mantenir la diversitat dels éssers vius. Anàlisi dels problemes associats a la seva pèrdua.- Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les IllesBalears: situació, extensió i tipus de protecció.- Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les Illes Balears com a part del patrimoni natural.- Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació irracional, el maltractament i la mort innecessària d ’éssers vius.4.3.- Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques:

En primer lloc apareixen els llistats dels descriptors estrets dels documents anteriors diferenciats en els quatre elements constitutius de les competències bàsiques: Continguts, Habilitats, Actituds i valors, Estratègies d’aprenentatge.

BLOC CONCEPTES CB BlocsB1.1 L ’Univers, estrelles i galàxies. La Via Làctia i el Sistema Solar. CIMF X

B1.2Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components del Sistema Solar.

CIMF X

B1.3Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats: durada de l’any, estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases. Els eclipsis.

CIMF X

B1.5 L ’astronomia a les Illes Balears. CL X

B1.6Evolució històrica de les concepcions del lloc de la Terra a l’Univers: el pas del geocentrisme a l’heliocentrisme com a primera i gran revolució Científica.

CSC X

B2.1La matèria. Propietats generals de la matèria. Estats en què es presenta la matèria a l ’Univers. Característiques i relació amb la temperatura. Canvis d ’estat.

CIMF X

B2.6 Els materials i la seva utilització en la vida quotidiana. CTIC X

B2.7La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització, recuperació i reciclatge. El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears.

CM X

B3.1 L ’atmosfera. Estructura, composició i propietats de l ’atmosfera. CIMF X

B3.2Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Distinció entre temps i clima. La predicció del temps a les Illes Balears. L’estació meteorològica

CIMF X

B3.6La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Els efectes del canvi climàtic a les Illes Balears..

CTIC X

B3.7La hidrosfera. La importància de l ’aigua en el clima, en la configuració del paisatge i en els éssers vius. La distribució de l ’aigua a la Terra en les seves formes líquida, sòlida i gasosa.

CIMF X

B3.9El cicle de l ’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’energia. Reserves d ’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Importància de la seva conservació. Les reserves d ’aigua a les Illes Balears.

CM X

B3.11 Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l ’aigua i la seva depuració. CSC XB3.14 La geosfera. Introducció a l ’estructura interna de la Terra. CIMF XB3.15 Diversitat de minerals i característiques que permeten identificar-los. CIMF XB3.16 Tipus de roques i característiques que permeten diferenciar-les. CIMF X

B3.17Les roques més abundants a les Illes Balears. Importància, utilitat i explotació dels minerals i les roques. Les pedreres a les Illes Balears: explotació, usos i impacte.

CL X

B4.2Característiques comunes dels éssers vius. Les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

CIMF X

B4.3 La unitat dels éssers vius: el descobriment de la cèl·lula. CIMF XB4.4 Introducció a l ’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels éssers vius. CIMF X

29


Els cinc regnes.B4.6 La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida. CTIC XB4.7 Els éssers vius més senzills: virus, bacteris, protozous i algues. CIMF XB4.8 Els fongs: característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats. CTIC X

B4.9Els vegetals: característiques generals. Les molses, les falgueres i les plantes amb flors. Les plantes de les Illes Balears.

CIMF X

B4.10Els animals: característiques generals. Els animals més senzills, els mol·luscs, els artròpodes i els vertebrats. Els animals de les Illes Balears.

CIMF X

B4.13Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Balears: situació, extensió i tipus de protecció.

CCA x

BLOC HABILITATS CB Blocs

B0.1Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, descripció d’objectes i fenòmens, realització d’experiments i petites investigacions

CIMF X

B0.2Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per seleccionar informació sobre el medi natural.

CAA X

B0.5Utilització curosa dels materials i els instruments bàsics d ’un laboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori.

CSC X

B1.4Utilització de tècniques d ’orientació. Observació del cel diürn i nocturn de les Illes Balears, a simple vista i amb instruments senzills.

CTIC X

B2.3Realització d ’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de sòlids, líquids i gasos.

CIMFCAA

X

B2.4Identificació de mescles i substàncies pures. Utilització de tècniques de separació de mescles.

CIMF

B3.3Maneig d ’instruments per mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat de l ’aire.

CM X

B3.4 Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura i pluges. CM XB3.8 Estudi experimental d ’algunes de les propietats de l ’aigua. CIMF XB3.15 Observació i descripció dels minerals més freqüents. CIMF X

B3.16Observació i descripció de les roques més freqüents. Utilització de claus senzilles per identificar roques.

CIMF X

B4.5 Utilització de claus senzilles d ’identificació d’éssers vius. CAIP X

B4.11Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l’observació i la descripció d’organismes unicel·lulars, fongs, plantes i animals.

CAA X

Utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos.

CL

Utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques CL

BLOC ACTITUDS i VALORS CB Blocs

B0.4Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament tecnològic i en la vida de les persones.

CTIC X

B0.6Respecte per l ’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la seva conservació i protecció

CSC X

B0.7Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.

CAIP X

B0.8Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

CIMF X

B3.5Reconeixement del paper de l ’atmosfera, de la importància de l’aire per als éssers vius i per a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura.

CSC X

B3.13 La gestió sostenible de l ’aigua. Necessitat d’adoptar mesures d’estalvi d’aigua. CSC XB4.12 Valoració de la importància de mantenir la diversitat dels éssers vius. CIMF X

B4.14Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les Illes Balears com a part del patrimoni natural.

CCA x

B4.15Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació irracional, el maltractament i la mort innecessària d’éssers vius.

CAIP x

BLOC ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE CB Blocs

B0.1Comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja.

CIMF X

B0.3Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d’aquesta informació per conèixer-la.

CMCAA

X

B3.4 Interpretació de mapes del temps senzills. CIMF XB4.12 Anàlisi dels problemes associats a la pèrdua de biodiversitat. CIMF X

30


Anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient. CLCercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat. CSCSíntesi de la informació rebuda des de diferents fonts. CTIC

Seguidament, apareixen el conjunt de descriptors a avaluar en cadascuna de les competències bàsiques així com l’avaluació global de la competència bàsica.

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICACONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIESB1.5.-L ’astronomia a les Illes Balears.B3.17.- Les roques més abundants a les Illes Balears. Importància, utilitat i explotació dels minerals i les roques. Les pedreres a les Illes Balears: explotació, usos i impacte.

- Utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos de manera correcta.- Utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques

-Anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient.

Es considera assolida la competència,Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats descrites.Notablement si: si supera les habilitats i els contingutsExcel·lentment si supera tots els elements.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICACONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIESB2.7.-La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització, recuperació i reciclatge. El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears.B3.9.-El cicle de l ’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’energia. Reserves d ’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Importància de la seva conservació. Les reserves d ’aigua a les Illes Balears.

B3.3.- Maneig d ’instruments per mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat de l ’aire.B3.4.- Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura i pluges.

B0.3.- Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d’aquesta informació per conèixer-la.

Es considera assolida la competència,Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats.Notablement si: supera les habilitats i els continguts.Excel·lentment si: supera tots els elements.

COMPETÈNCIA DEL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MEDI FÍSICCONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIESB1.1.- L ’Univers, estrelles i galàxies. La Via Làctia i el Sistema Solar.B1.2.- Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components del Sistema Solar.B2.1.- La matèria. Propietats generals de la matèria. Estats en què es presenta la matèria a l ’Univers. Característiques i relació amb la temperatura. Canvis d ’estat.

B0.1.-Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, descripció d’objectes i fenòmens, realització d’experiments i petites investigacions.B2.3.- Realització d ’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de sòlids, líquids i gasos.B2.4.-Identificació de

B0.8.-Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.B4.12.-Valoració de la importància de mantenir la diversitat dels éssers vius.

B0.1.-Comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja.B3.4.-Interpretació de mapes del temps senzills.B4.12.-Anàlisi dels problemes associats a la pèrdua de biodiversitat.B1.3.- Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats: durada de l’any, estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les

31


B3.1.- L ’atmosfera. Estructura, composició i propietats de l ’atmosfera.B3.15.- Diversitat de minerals i característiques que permeten identificar-los.B3.16.- Tipus de roques i característiques que permeten diferenciar-les.B4.2.- Característiques comunes dels éssers vius. Les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.B4.3.- La unitat dels éssers vius: el descobriment de la cèl·lula.B4.4.- Introducció a l ’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels éssers vius. Els cinc regnes.B4.7.-Els éssers vius més senzills: virus, bacteris, protozous i algues.B4.9.- Els vegetals: característiques generals. Les molses, les falgueres i les plantes amb flors. Les plantes de les Illes Balears.B4.10.- Els animals: característiques generals. Els animals més senzills, els mol·luscs, els artròpodes i els vertebrats. Els animals de les Illes Balears.

mescles i substàncies pures. Utilització de tècniques de separació de mescles.B3.8.-Estudi experimental d ’algunes de les propietats de l ’aigua.B3.15.-Observació i descripció dels minerals més freqüents.B3.16.-Observació i descripció de les roques més freqüents. Utilització de claus senzilles per identificar roques.B3.7.- La hidrosfera. La importància de l ’aigua en el clima, en la configuració del paisatge i en els éssers vius. La distribució de l ’aigua a la Terra en les seves formes líquida, sòlida i gasosa.B3.14.- La geosfera. Introducció a l’estructura interna de la Terra.B3.2.- Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Distinció entre temps i clima. La predicció del temps a les Illes Balears. L’estació meteorològica

seves fases. Els eclipsis.

Es considera assolida la competència,Suficientment si: s’han superat satisfactòriament el 60% dels descriptors.Notablement si: s’han superat el 80% dels descriptors.Excel·lentment si s’han superat el 90% dels descriptors.

COMPETÈNCIA DEL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I LA COMPETÈNCIA DIGITALCONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIESB2.6.-Els materials i la seva utilització en la vida quotidiana.B3.6.-La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Els efectes del canvi climàtic a les Illes Balears.B4.6.-La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida.B4.8.-Els fongs: característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats.

B1.4.-Utilització de tècniques d’orientació. Observació del cel diürn i nocturn de les Illes Balears, a simple vista i amb instruments senzills.

B0.4.-Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament tecnològic i en la vida de les persones.

Síntesi de la informació rebuda des de diferents fonts.

Es considera assolida la competència,

32


Suficientment si: supera satisfactòriament les estratègies.Notablement si: supera a més el 50% de la resta de descriptors.Excel·lentment si supera el 90% dels descriptors.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANACONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIESB1.6.-Evolució històrica de les concepcions del lloc de la Terra a l’Univers: el pas del geocentrisme a l’heliocentrisme com a primera i gran revolució Científica.B3.11.-Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l ’aigua i la seva depuració.

B0.5.-Utilització curosa dels materials i els instruments bàsics d ’un laboratori i respecte per les normes de seguretat en el laboratori.

B0.6.-Respecte per l ’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la seva conservació i protecció.B3.5.-Reconeixement del paper de l’atmosfera, de la importància de l’aire per als éssers vius i per a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura.B3.13.-La gestió sostenible de l ’aigua. Necessitat d’adoptar mesures d’estalvi d’aigua.

Cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.

Es considera assolida la competència,Suficientment si: supera satisfactòriament les estratègies.Notablement si: supera a més el 50% de la resta de descriptors.Excel·lentment si si supera el 90% dels descriptors.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICACONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIESB4.13.-Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Balears: situació, extensió i tipus de protecció.

B4.14.- Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les Illes Balears com a part del patrimoni natural.

Es considera assolida la competència,Suficientment si: supera el 50% dels descriptors.Notablement si:Excel·lentment si supera la totalitat dels descriptors.

COMPETÈNCIA EN APRENDRE A APRENDRECONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i

VALORSESTRATÈGIES

B0.2.-Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per seleccionar informació sobre el medi natural.B2.3.-Realització d’experiències senzilles en què es manifestin les propietats generals de sòlids, líquids i gasos.B4.11.-Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l’observació i la descripció d’organismes unicel·lulars, fongs, plantes i animals.

B0.3.-Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d’aquesta informació per conèixer-la.

Es considera assolida la competència,Suficientment si: es supera el 50% les habilitats.Notablement si: es supera la totalitat de les habilitats.Excel·lentment si es superen tots els descriptors.

33


COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONALCONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS i VALORS ESTRATÈGIES

B4.5.- Utilització de claus senzilles d’identificació d’éssers vius.

B0.7.-Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.B4.15.-Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació irracional, el maltractament i la mort innecessària d’éssers vius.

Es considera assolida la competència,Suficientment si: es superen satisfactòriament el 50% de les actituds i valors.Notablement si: es superen les actituds i valors en la seva totalitat.Excel·lentment si es superen tots els descriptors.

4.4.- SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ

TRIMESTRE UNITAT OBJECTIUS BLOC COMPETÈNCIES

1r Trimestre 1.-L’univers i el

sistema solar,3.Reconèixer l’estructura general de

l’Univers, del Sistema Solar i de la Terra i

dels principals fenòmens relacionats amb

els moviments i interaccions dels astres.

1 CIMF, CL, CSC, CTIC

2.-El planeta

Terra4.Conèixer les propietats més rellevants de

l'aire i de l'aigua.

6.Explicar els efectes de la Lluna sobre la

Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica

atmosfèrica, etc. aplicant propietats,

1, 3 CIMF, CM, CTIC

34


principis i lleis fonamentals.

4.-La hidrosfera

terrestre.

6.Explicar els efectes de la Lluna sobre la

Terra, el cicle hidrològic, la dinàmica

atmosfèrica, etc. aplicant propietats,

principis i lleis fonamentals.

9.Dissenyar, planificar i elaborar activitats

pràctiques en equip que permetin estudiar

la tensió superficial de l’aigua.

11.Relacionar la salut humana amb la

necessitat d'evitar-ne la contaminació de

l’aigua i de l'aire.

3 CIMF, CTIC, CCA, CAIP,

CL

3.-Atmosfera

terrestre

4.Conèixer les propietats més rellevants de

l'aire.

6.Explicar la dinàmica atmosfèrica, etc.

aplicant propietats, principis i lleis

fonamentals

7.Interpretar, des del punt de vista científic,

els principals fenòmens atmosfèrics i

comprendre la informació dels mapes

meteorològics.

11.Relacionar la salut humana amb la

necessitat d'evitar-ne la contaminació de

l’aigua i de l'aire.

3

CIMF, CCA, CAIP, CAA,

CL.

2n

Trimestre

5 i 6.-Els minerals

i Les roques

(12.-Les

propietats 13.-La

diversitat 14.-La

1.Expressar correctament, mitjançant la

utilització de la terminologia adequada, les

característiques i propietats de les roques,

els minerals.

8.Desenvolupar una estratègia personal per

classificar i determinar els principals

2, 3

CTIC, CIMF, CAIP, CAA,

CL.

35


composició de la

matèria)minerals i roques de les Illes Balears.

15.Utilitzar els aparells i unitats adequats

per dur a terme mesures en diferents

situacions: massa d’un sòlid o d’un líquid,

densitat, etc.

7.-Els éssers vius i

11.-Els éssers vius

més senzills

12.Conèixer les característiques més

importants dels principals grups de sers vius

i classificar un organisme dins de les

categories taxonòmiques més rellevants.

13.Apreciar la gran diversitat de sers vius i

comprendre la necessitat d'establir

mecanismes per preservar l'estabilitat de

l'hàbitat natural de les espècies.

16.Reconèixer l’aportació de les noves

teories (origen de l’Univers, Tectònica de

Plaques, Teoria cel·lular, etc.) a la

comprensió de l’entorn natural.

4

CIMF, CAA, CM, CTIC,

CL, CSC.

3r Trimestre

10.-Les plantes i

els fongs

12.Conèixer les característiques més importants dels principals grups de sers vius i classificar un organisme dins de les categories taxonòmiques més rellevants

4 CIMF, CL, CAA.

9.-Els animals

invertebrats12.Conèixer les característiques més




9.Dissenyar, planificar i elaborar activitats

pràctiques en equip que permetin estudiar

la tensió superficial de l’aigua.

4 CIMF, CL, CAA.

8.-Els animals

vertebrats12.Conèixer les característiques més




13.Apreciar la gran diversitat de sers vius i

comprendre la necessitat d'establir

mecanismes per preservar l'estabilitat de

l'hàbitat natural de les espècies.

4 CIMF, CL, CTIC,CAA .

4.5.-DESDOBLAMENTS I COMPLEMENTÀRIES:

36


La seqüenciació de les pràctiques de laboratori i de les activitat a l’aula és la següent:

TRIMESTRE UNITAT PRÀCTICA LABORATORI ACTIVITAT AULA

1r Trimestre

1.-L’univers i el

sistema solar,

- Construcció d‘un sistema solar amb un CD Pàg. 246 volum 4: anàlisi d’un text científic: “ Ciència i pseudociència“

2.-El planeta

Terra

-Normes i material de laboratori -Mural de les capes de la Terra.

4.-La hidrosfera

terrestre.-La formació i classificació dels niguls (llibre,

pàg. 74).Vídeo del bloc: Tipus de núvols.

-Cicle de l‘aigua: observació del vídeo del “Cicle de l‘aigua de mi abuela María“ i elaboració d‘un mural.

3.-Atmosfera

terrestre-DVD, Els fenòmens atmosfèrics, ECV-2. Els instruments meteorològics (llibre ,pàg. 50)

-Pàg. 248 i 249 volum 4: Mantenir la qualitat de l’aire que respirem.

-Impactes de contaminació atmosfèrica.(Punts 9 i 10 del tema 3).

2n

Trimestre

5 i 6.-Els minerals

i Les roques

(12.-Les

propietats 13.-La

diversitat 14.-La

composició de la

matèria)

-Observació i identificació de minerals (llibre, pàg. 85) – Càlcul de densitats i descripció d’altres propietats dels minerals.

-Observació i identificació de roques

-Taula periòdica. Composició

química dels minerals.

-Cicle de les roques( audiovisual) i Les roques de les Illes Balears, punt 7 del tema 6.

Pàg. 260 I 261 volum 4: Roques i minerals de les Illes Balears.*Lectura i contestar preguntes.

7.-Els éssers vius i

11.-Els éssers vius

més senzills

-Ús del microscopi. Observació de cèl·lules i teixits(llibre, pàg. 120)

-Observació de bacteris del iogurt , llevats.

- Bloc CNXARC, jocs de la cèl·lula (portàtils)

-DVD, LA CÈL·LULA.

3r Trimestre

10.-Les plantes i

els fongs

- Classificació de les fulles(llibre, pàg. 178) flor i sortida pels voltants per observar diversos tipus de flor.

- Visita a l‘hort

- Observació de fongs i les seves estructures. Esporada de xampinyons.- Cultiu de Xiitakes.

-DVD, El món vegetal, ECV-8. Retallable de la flor.

-El regne dels fongs (llibre, pàg. 174-175).- Pàg. 256 I 257 volum 4:

Vegetació representativa de les

Illes Balears

9.-Els animals

invertebrats -Observació d’invertebrats amb lupa. -DVD: Els insecte i el món de les abelles ( ECV, 8)

8.-Els animals

vertebrats -DVD: El regne animal. Fauna

37


-Murals dels 5 grups de vertebratsrepresentativa de les Illes Balears, volum 4 pàg. 256 i 257.- Pàg. 250 i 251 volum 4.

Sortides complementàries:

TRIMESTRE PRIMER SEGON TERCER

ACTIVITATCOMPLEMEN-

TÀRIA

-LECTURA OBLIGATÒRIA: EN LLUC DAIFA

-LECTURA OBLIGATÒRIA: EN LLUC DAIFA

SORTIDAEs Amunts

ALTRES

4.6.-CRITERIS D’AVALUACIÓ

TRIMESTR

E

UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA

(CAPACITAT)

38


1r

Trimestre

1.-L’univers i

el sistema

solar,

1.Realitzar investigacions senzilles en les

quals s’apliquin les estratègies típiques de la

investigació científica.

2.Explicar l ’organització del Sistema Solar,

descriure els moviments relatius entre la

Lluna, la Terra i el Sol i interpretar alguns

fenòmens naturals mitjançant l’elaboració

de models senzills i representacions a

escala del Sistema Solar.

3.Descriure raonadament algunes de les

observacions i els procediments científics

que han permès avançar en el coneixement

del nostre planeta i del lloc que ocupa en l

’Univers.

-Es tracta de comprovar si l’alumnat és

capaç d’aplicar les estratègies del treball

científic (plantejament de problemes,

formulació d’hipòtesis,

descripció d’objectes i fenòmens,

identificació de variables, disseny

d’experiències, anàlisi i interpretació de

resultats, etc.) per resoldre problemes de

tipus científic de rellevància social o

personal.

-Es tracta de comprovar que l’alumnat és

capaç de justificar raonadament alguns

fenòmens naturals, com la durada dels

anys, el dia i la nit, els eclipsis, les

estacions o les fases de la Lluna

mitjançant la interpretació dels moviments

relatius de la Terra i la Lluna al Sistema

Solar.

- S’ha de valorar la capacitat d’interpretar

models gràfics senzills (com el planetari o

les representacions esquemàtiques a

escala) que expliquin els fenòmens

descrits.

-Es tracta d’avaluar si l’alumnat comprèn

els principals arguments que justifiquen el

desenvolupament de les teories

astronòmiques i la seva evolució històrica

(sobre l’esfericitat de la Terra i els

moviments terrestres, sistemes

geocèntrics vs. Sistemes heliocèntrics,

2.-El planeta

Terra

4.-La

hidrosfera

terrestre.

1. Explicar, a partir del coneixement de les

propietats de l’aigua, el cicle de l’aigua en la

naturalesa i la seva importància per als

éssers vius, i valorar les repercussions de

les activitats humanes en relació amb la

seva utilització.

-Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç

d’interpretar i elaborar esquemes sobre el

cicle de

l’aigua i valorar la importància dels

problemes que les activitats humanes han

generat quant a la gestió dels recursos

d’aigua dolça i la contaminació d’aquesta.

-Demostrar una actitud positiva davant la

necessitat de la gestió sostenible de

39


l’aigua ,i conèixer i assumir actuacions

personals que potenciïn la reducció en el

consum i la seva reutilització.

3.-Atmosfera

terrestre1. Descriure les propietats de la matèria que

ens envolta, com ara la massa, el volum, els

estats en què es presenta, i interpretar-les

qualitativament i quantitativament, així com

identificar els canvis que experimenta.

2. Conèixer l’existència de l’atmosfera,

valorar la importància del paper protector

d’aquesta per als éssers vius i considerar les

repercussions que hi té l’activitat humana.

3.Obtenir i analitzar dades meteorològiques

per valorar qualitativament fenòmens

atmosfèrics.

-L’alumnat ha de ser capaç, a partir

d’experiències senzilles, d’interpretar

quantitativament i qualitativament les

propietats de la matèria i identificar els

canvis d’estat que experimenta, molt en

particular dels gasos.

-L’alumnat ha de ser capaç de valorar la

importància de l’atmosfera en el

manteniment de la vida a la Terra i ha de

conèixer els problemes greus de

contaminació ambiental actuals i les seves

repercussions més importants, així com

tenir una actitud positiva davant la

necessitat de contribuir a solucionar-los.

L’alumnat ha de ser capaç d’obtenir,

analitzar i representar dades de diferents

variables meteorològiques amb

instruments de mesura que li permetin

arribar a interpretar alguns fenòmens

meteorològics senzills.

2n

Trimestre

5 i 6.-Els

minerals i

Les roques

(12.-Les

propietats

13.-La

diversitat

14.-La

composició

de la

matèria)

1. Descriure les propietats de la matèria que

ens envolta, com ara la massa, el volum, els

estats en què es presenta, i interpretar-les

qualitativament i quantitativament, així com

identificar els canvis que experimenta.

2. Relacionar propietats dels materials amb l

’ús que se ’n fa i diferenciar entre mescles i

substàncies, en base a les propietats

característiques d’aquestes últimes, així

com aplicar algunes tècniques de separació.

3. Reconèixer les roques i els minerals més

freqüents, en especial els que es troben a

les Illes Balears, identificar-les utilitzant

claus senzilles, i conèixer-ne la importància i

utilitat.

Es tracta de saber si l ’alumnat relaciona

l’ús dels materials en la construcció

d’objectes amb les seves propietats i és

capaç de diferenciar les mescles de les

substàncies pures per la possibilitat de

separar-les per processos físics com la

filtració, la decantació, la cristal·lització,

etc.

-L’alumnat ha de distingir els diferents

tipus de roques (magmàtiques,

metamòrfiques i sedimentàries) i els

minerals més comuns a partir de les seves

propietats característiques, especialment

les roques que es troben a les Illes

Balears, identificar-ne les aplicacions més

freqüents i

l’impacte que produeix la seva explotació.

7.-Els éssers

vius i

11.-Els

éssers vius

més senzills

1. Reconèixer que els éssers vius estan

constituïts per cèl·lules i que porten a terme

funcions vitals que els diferencien de la

-Es tracta de comprovar que l’alumnat és

capaç de reconèixer i descriure les

característiques

d ’estructura, organització i funció dels

40


matèria inert.

2. Identificar i reconèixer les peculiaritats

dels grups més importants, mitjançant l ’ús

de claus dicotòmiques per identificar -los i

conèixer l ’ús de la lupa binocular i el

microscopi òptic com a eines necessàries

per millorar l ’observació.

éssers vius, a partir de mostres,

fotografies, dibuixos o altres mitjans.

L’alumnat ha d ’adquirir els criteris que

permeten classificar els éssers vius amb

l’ús de claus senzilles i tècniques d’

observació, com ara l’ús de la lupa

binocular i el microscopi, per identificar els

trets més rellevants d’un ésser viu que

expliquen la pertinença d’aquest a un grup

taxonòmic determinat.

3r

Trimestre

10.-Les

plantes i els

fongs

1. Valorar la importància del manteniment

de la diversitat d’éssers vius i les accions

que es fan per tal d ’evitar la pèrdua de

biodiversitat.

9.-Els

animals

invertebrats




biodiversitat.

8.-Els

animals

vertebrats




biodiversitat.

-Es tracta de saber si l ’alumnat és

conscient de la importància del

manteniment de la biodiversitat per a la

humanitat i si coneix algunes de les

accions que es duen a terme per

conservar-la, especialment en l’àmbit de

les Illes Balears.

4.7.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Els criteris de qualificació de primer d’ESO seran els següents:

- Proves escrites ( exàmens o controls) : 50%

- Si la nota d‘alguna de les proves escrita no arriba a 3, no es farà la

mitjana amb la resta de notes i l’avaluació quedarà suspesa automàticament.

41


Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i

per tant, pot fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat

responsable el repetir o no l’examen.

- Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de

classe(20%)

- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos

negativa pot suposar el suspens de la matèria.

- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia se li pot baixar

la nota fins a un 10%.

- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors

també poden baixar la nota.

- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient,

activitats o proves per a recuperar els trimestres suspesos.

- Els treballs demanats s’han de realitzar obligatòriament.

- -El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors

també poden fer baixar la nota.

- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho

podrà recuperar en una prova final global que el professor/a realitzarà a

tot el grup a final de curs, en juny, i així avaluar el procés d'aprenentatge del

grup.

- Si l’alumnat aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota

del 50% corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és

superior a 5 l’alumne/a no superarà l’assignatura.

- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà

d’examinar en setembre de tot i fer un treball de recuperació durant l’estiu on

la prova escrita comptarà un 70% i el treball un 30% de la nota final de

setembre.

5. PROGRAMACIÓ DE SEGON D'ESO (Departament de Física i química)

5.1 Objectius específics 2n d'ESO (continguts generals) 1. Realització d’investigacions senzilles per tal de familiaritzar-se amb el treball científic, per mitjà del plantejament de problemes, discussió de l’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis, dissenys experimentals, etc., per comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que planteja el seu estudi.

42


2. Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació per obtenir informació sobre els fenòmens naturals.3. Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta per formar-se una opinió pròpia i expressar-se adequadament.4. Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre decisions i fer front a problemes que ens afecten directament o indirecta.5. Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d’un laboratori i respecte per les normes de seguretat al laboratori.6. Respecte a l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.7. Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.8. Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

5.2.Contribució de la matèria a l'adquisició de competències bàsiques. Per tal de visualitzar la contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques anem a relacionar cada competència bàsica amb els objectius específics (continguts comuns) de la matèria.

Objectiu Específic

CompetènciesCB1

CB2

CB3

CB4

CB5

CB6

CB7

CB8

1. Realització d’investigacions senzilles per tal de familiaritzar-se amb el treball científic, per mitjà del plantejament de problemes, discussió de l’interès d’aquests, formulació d’hipòtesis, dissenys experimentals, etc., per comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que planteja el seu estudi.

X X X X

2. Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació per obtenir informació sobre els fenòmens naturals.

X X X

3. Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta per formar-se una opinió pròpia i expressar-se adequadament.

X X X X X

4. Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre decisions i fer front a problemes que ens afecten directament o indirecta.

X X

5. Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d’un laboratori i respecte per les normes de seguretat al laboratori.

X

6. Respecte a l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

X X

7. Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.

X X X

8. Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

X X X X

5.3. Criteris d'Avaluació.1. Realitzar investigacions senzilles en les quals s’apliquin les estratègies típiques de la investigació científica.Es tracta de comprovar si l’alumnat és capaç d’aplicar les estratègies del treball científic (plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, identificació de variables, disseny d’experiències, anàlisi i interpretació de resultats, etc.) per resoldre problemes de tipus científic de rellevància social o personal.

2. Utilitzar el concepte qualitatiu d’energia per explicar el seu paper en les transformacions que tenen

43


lloc en el nostre entorn i reconèixer la importància i les repercussions per a la societat i el medi ambient de les diferents fonts d’energia renovables i no renovables.Es tracta de conèixer si l’alumnat relaciona el concepte d’energia amb la capacitat de realitzar canvis, si coneix diferents formes i fonts d’energia, renovables i no renovables, els seus avantatges i inconvenients, i alguns dels principals problemes associats a la seva obtenció, transport i utilització. S’ha de valorar si l’alumnat comprèn la importància de l’estalvi energètic i l’ús d’energies netes per contribuir a un futur sostenible.

3. Resoldre problemes aplicant els coneixements sobre el concepte de temperatura i la seva mesura, l’equilibri i el desequilibri tèrmic, els efectes de la calor sobre els cossos i la manera de propagació d’aquesta.Es pretén comprovar si l’alumnat comprèn la importància de la calor i les seves aplicacions, així com la distinció entre calor i temperatura en l’estudi dels fenòmens tèrmics, i si és capaç de realitzar experiències senzilles que hi estiguin relacionades. S’ha de valorar si sap utilitzar termòmetres i en coneix el fonament, identifica l’equilibri tèrmic amb la igualació de temperatures, comprèn la transmissió de la calor associada al desequilibri tèrmic i sap aplicar aquests coneixements a la resolució de problemes senzills i d’interès, com ara l’aïllament tèrmic d’una zona.

4. Explicar fenòmens naturals referits a la transmissió de la llum i del so i reproduir-ne alguns tenint en compte les seves propietatsEs tracta de saber si l’alumnat és capaç d’utilitzar els coneixements d’algunes propietats del so i la llum, com la reflexió i la refracció, per explicar fenòmens naturals, aplicar-los en utilitzar miralls o lents, justificar el fonament físic d’aparells òptics senzills i dissenyar o muntar-ne alguns com ara la cambra obscura. També s’ha de valorar si comprèn les repercussions de la contaminació acústica i lumínica, i la necessitat de solucionar-la.

5. Identificar i explicar les accions dels agents geològics interns en l’origen del relleu terrestre, i especialment el de les Illes Balears, així com en el procés de formació de les roques magmàtiques i metamòrfiques.Es tracta de comprovar que l’alumnat té una concepció dinàmica de la naturalesa i que és capaç de reconèixer i interpretar en el camp o en imatges algunes manifestacions de la dinàmica interna en el relleu i del moviment de les plaques, com ara la presència de plecs, falles, serralades, volcans i terratrèmols. També es pretén avaluar si l’alumnat entén les transformacions que hi pot haver entre els diferents tipus de roques endògenes en funció de les característiques de l’ambient geològic en què es troben.

6. Reconèixer i valorar els riscos associats als processos geològics interns i la prevenció i predicció d’aquests.Es tracta de valorar si l’alumnat és capaç de reconèixer i interpretar adequadament els principals riscos geològics i la seva repercussió, amb la utilització de notícies de premsa, mapes i altres canals d’informació.

7. Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels éssers vius a partir de diferents observacions i experiències realitzades amb organismes senzills, comprovant l’efecte que tenen determinades variables en els processos de nutrició, relació i reproducció.L’alumnat ha de conèixer les funcions vitals dels éssers vius, les diferències entre la nutrició d’éssers autòtrofs i heteròtrofs, les característiques i els tipus de reproducció, i els elements fonamentals que intervenen en la funció de relació. També es tracta d’avaluar si és capaç de realitzar experiències senzilles (tropismes, fotosíntesi, fermentacions) per comprovar la incidència que tenen en aquestes funcions variables com la llum, l’oxigen, la clorofil·la, l’aliment, la temperatura, etc.

8. Identificar els components biòtics i abiòtics d’un ecosistema pròxim, valorar-ne la diversitat i

44


representar gràficament les relacions tròfiques establertes entre els éssers vius de l’ecosistema, així com conèixer les característiques principals dels grans biomes de la Terra i dels ecosistemes de les Illes Balears.L’alumnat ha de comprendre el concepte d’ecosistema i ser capaç de reconèixer i analitzar els elements d’un ecosistema concret, obtenir dades d’alguns components abiòtics (llum, humitat, temperatura, topografia, roques, etc.) i biòtics (animals i plantes més abundants); interpretar correctament les relacions i els mecanismes reguladors establerts entre ells.

9. Valorar positivament la naturalesa, així com conèixer, respectar i protegir el patrimoni natural de les Illes Balears, tenint en compte els mitjans per a la protecció i conservació d’aquest.Amb aquest criteri es pretén comprovar que l’alumnat coneix i valora la biodiversitat i la importància de preservar-la i, especialment, del patrimoni natural de les Illes Balears, mitjançant l’adquisició d’actituds de reconeixement, respecte i protecció d’aquest, a través de l’observació i recollida de dades. Al mateix temps, també es pretén comprovar si l’alumnat valora la naturalesa, apreciant les repercussions de qualsevol tipus que comporta el seu deteriorament i adquirint actituds de rebuig a totes aquelles activitats que produeixin contaminació, alteració i destrucció dels ecosistemes naturals.

5.4.Criteris de qualificació 2n ESO.La qualificació de l’alumnat s’obtindrà a partir de la següent fórmula, tant a les avaluacions informatives com a la avaluació ordinària de juny. Q=0,7*E(mitjana exàmens) +0,3*T(pràctiques, feina a casa, deures, participació,...)

Es mantindrà com a requisit indispensable per aprovar l'assignatura que la mitjana d’exàmens sigui superior a 3,5 i tenir el quadern al dia.

Per aprovar l'assignatura a la convocatòria extraordinària serà imprescindible presentar el treball de recuperació el dia de l'examen. Aquest treball comptarà com a màxim 1 punt

5.5.Continguts i temporalització Primer enumerarem els continguts que es treballaran durant aquest curs

Pri

mer

Tri

mes

tre

Bloc de continguts

Continguts

1. Matèria i energia

L’energia en els sistemes materials. L’energia com a concepte fonamental per a l’estudi dels canvis.

Valoració del paper de l’energia en les nostres vides. Formes d’energia. Transformacions energètiques. Anàlisi i valoració de les diferents fonts d’energia, renovables i

no renovables. Problemes associats a l’obtenció, transport i utilització de

l’energia. Presa de consciència de la importància de l’estalvi energètic.

2. Calor i temperatura

La calor com a agent productor de canvis. Distinció entre calor i temperatura.

Reconeixement de situacions i realització d’experiències senzilles en què es manifestin els efectes de la calor sobre els cossos.

Interpretació de la calor com a manera de transferència d’energia.Valoració de les aplicacions de la utilització pràctica de la calor.

45


3. Llum i so Propagació rectilínia de la llum en totes direccions. Reconeixement de situacions i realització d’experiències senzilles per posar-les de manifest. Ombres i eclipsis.

Estudi qualitatiu de la reflexió i de la refracció. Descomposició de la llum: interpretació dels colors. So i audició. Propagació i reflexió del so. Valoració del problema de la contaminació acústica i

lumínica. Llum i visió: els objectes com a fonts secundàries de llum.

4. La vida en acció

Les funcions vitals. Nutrició, relació i reproducció

Seg

on T

rim

estr

e

Bloc de continguts

Continguts

4. La vida en acció

La funció de nutrició: obtenció i ús de matèria i energia pels éssers vius. Nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

La importància de la fotosíntesi en la vida de la Terra. La respiració en els éssers vius.

La funció de relació: percepció, coordinació i moviment. La funció de reproducció. Característiques de la reproducció

sexual i asexual. Observació i descripció de cicles vitals en animals i plantes.

Ter

cer

Tri

mes

tre

Bloc de continguts

Continguts

5. El medi ambient natural

Biosfera, ecosfera i ecosistema. Identificació dels components d’un ecosistema. Influència dels factors abiòtics i biòtics en els ecosistemes.

Ecosistemes aquàtics d’aigua dolça i marins. Ecosistemes terrestres: els biomes. Ecosistemes de les Illes Balears.

El paper que desenvolupen els organismes productors, consumidors i descomponedors en l’ecosistema.

Cicle de la matèria i fluix d’energia. Realització d’investigacions senzilles sobre algun ecosistema de

l’entorn. Impacte de l’espècie humana sobre els ecosistemes. Valoració de la tasca reivindicativa dels grups ecologistes en la

defensa de la natura i els èxits que han aconseguit a les Illes Balears i al món.

Valoració de la necessitat de tenir cura del medi ambient i adoptar conductes solidàries i respectuoses.

Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Balears: situació, extensió i tipus de protecció.

46


6. Transformacions geològiques degudes a l’energia interna de la Terra

Energia interna. Transferència d’energia a l’interior de la Terra. Estructura de la Terra. Les manifestacions de l’energia interna de la Terra: erupcions

volcàniques i terratrèmols. Valoració dels riscos volcànic i sísmic i importància de la

predicció i prevenció d’aquests. - Manifestacions volcàniques i sísmiques a les Illes Balears.

Identificació de roques magmàtiques i metamòrfiques i relació entre la seva textura i el seu origen. Les roques magmàtiques i metamòrfiques a les Illes Balears.

Manifestacions de la geodinàmica interna en el relleu terrestre. Orogènesi. Deformacions: plecs i falles.

Aproximació a la tectònica de plaques. Valoració dels riscos volcànic i sísmic i importància de la

predicció i prevenció d’aquests. Manifestacions volcàniques i sísmiques a les Illes Balears.

5.6 Desdoblaments Mirar la taula següent :

1a a

valu

ació

Unitats Desdoblaments

1. Energia

1r desdoblament: (2 sessions)Introducció al treball al laboratori: Material de Laboratori. Normes de seguretat del nostre laboratori.2n desdoblament (1 sessió)Realització d’una taula resum en DIN A-3. De les diferents fonts d’energia3r desdoblament (1 sessió)Comparació de taules de dades sobre l’ús de les diferents fonts d’energia. Text sobre la investigació de la fusió nuclear.4t desdoblament (1 sessió)Vídeo conscienciació mediambiental i efectes de l’ús abusiu de combustibles fòssils.

2. Calor i Temperatura

5è desdoblament (1 sessió)Construcció d'un termòmetre.6è desdoblament (1 sessió)Exercicis de canvi d’unitats de temperatura7è desdoblament (1 sessió)Visionat d’un vídeo sobre els sistemes de

propagació de la calor . **Text de com es protegeixen de temperatures extremes els animals8è desdoblament (1 sessió)Repàs del tema amb la guia d’una pàgina web

3. Llum i so9è desdoblament (1 sessió)Observació de lents convergents i divergents i miralls plans i corbs.10è desdoblament (1 sessió)Ús d’un espectroscopi i anàlisi dels espectres d’emissió de diferents fonts de llum.11è desdoblament (1 sessió) Desdoblament so. Mesura de decibels

4. La vida

12è desdoblament (1 sessió)Dibuix d’una cèl·lula base i amb dos fulls de paper vegetal afegirem els orgànuls típics de la vegetal i l’animal. 13è desdoblament (1 sessió) Identificació d’elements de la taula periòdica

14è desdoblament (1 sessió)Realització de l’estructura molecular del grafit en 3D15è desdoblament (1 sessió)Divisió cel·lular amb ajuda de la pàgina del cnice

47


** El text es pot canviar per una fitxa de canvi d’unitats, segons els problemes que generin aquests canvis d’unitat.

2a a

valu

ació


5. La nutrició.1r desdoblament (1 sessions)Identificació de biomolècules2n desdoblament (2 sessió)Realització d’un mural en què s’inclouen tots els aparells relacionats amb la nutrició 3r desdoblament (1 sessió)Cèl·lula 3D 4t desdoblament (1 sessió)Observació al microscopi de teixits animals i vegetals.

6. La relació5è desdoblament (1 sessió)Vídeos sobre neurotransmissors i neurones.6è desdoblament (1 sessió)vídeo i fitxa sobre l’estrès7è desdoblament (1 sessió)vídeo i fitxa sobre el bòtox

7.La reproducció

8è desdoblament (1 sessió)Fitxa de la reproducció de plantes amb una pàgina web9è desdoblament (1 sessió)Realització d’un empelt10è desdoblament (1sessió)Repàs de la unitat amb diferents pàgines web

3a a

valu

ació


8. Ecosistemes 1r desdoblament (1 sessió):Hort ecològic. Gaspar Caballero2n Desdoblament (1sessió):Visita a ses Estaques3r desdoblament (2 sessions):Realització d’un mural d’un ecosistema.

9. Protecció i conservació del medi ambient

4t desdoblament (2 sessions):DVD Una verdad incòmoda5è desdoblament(2 sessions):Treball d’investigació:sobre la conservació del medi a les Illes

10. Transformacions

geològiques

6è desdoblament (1sessió) Volcà en erupció7è desdoblament (1 sessió) Visionat de “Viatge al centre de la Terra”

Sortides Complementàries:1. Sortida ses Estaques. 2. visualització pel·lícula energia 3D

5.7. Material i recursos. S’utilitzarà material elaborat pel departament de Física i Química.Accés als ordinadors del laboratori de Física, de la biblioteca i del carretó de portàtils.Accés als laboratoris de Física i de Química i de Biologia i Geologia.Materials per realitzar demostracions a l’aula de diferents experiències.Canó de llum.

48


5.8.Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les competències bàsiques i als diferents nivells d'aprenentatge (activitats d'ampliació i reforç).

Durant les reunions de departament es fixaran els criteris a seguir respecte les competències bàsiques. Respecte de les activitats d’ampliació i reforç el departament seleccionarà activitats d’ampliació i reforç per a cada unitat didàctica.

5.9.Mesures de suport i criteris per elaborar els plans per4sonalitzats de recuperació dels aprenentatges i les adaptacions necessàries per a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

S’adaptaran la forma de les activitats i de les proves escrites a les necessitats específiques de l’alumnat de suport educatiu. El departament decidirà el model de ACI que és farà servir i s’adjuntarà a l’acta de la reunió de departament on sigui aprovat.

5.10.Criteris per l'organització del temps i dels espais. Formes d'organització de l'aula.

Als desdoblaments, el grup es dividirà en dues parts, cadascuna amb el seu professor) però totes dues faran la mateixa pràctica (si hi ha bastant material)

5.11.L'avaluació del procés d'ensenyament aprenentatge.

L’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentage es farà per anàlisi de les programacions d’aula, dels resultats de les proves d’avaluació, per comparació entre els resultats d’altres assignatures per cada grup. L’avaluació és realitzarà a les reunions de departament, amb una avaluació final a la memòria final de curs del departament on s’inclouran les recomanacions per als curs vinent.

6.- PROGRAMACIÓ DE TERCER D’ESO

6.1.-OBJECTIUS GENERALS:

1.-Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del llibre tant en l'expressió escrita com en l'oral.

2.-Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que s'han elaborat per explicar la constitució de la matèria i dels sers vius i interpretar-los com un procés de construcció del saber científic.

49


3.-Reconèixer la cèl·lula com la unitat anatòmica, funcional i reproductora dels sers vius.

4.-Diferenciar entre cèl·lules procariotes i cèl·lules eucariotes i entre cèl·lules animals i cèl·lules vegetals.

5.-Enumerar els diferents nivells d’organització dels sers vius pluricel·lulars diferenciant els conceptes de teixit, òrgan, sistema i organisme.

6.-Planificar experiències que permetin deduir les característiques o el funcionament de determinats òrgans o sistemes corporals.

7.-Participar activament en el propi procés d'aprenentatge i en la realització i planificació col·lectiva d'activitats com experiències o treballs monogràfics.

8.-Interpretar taules i gràfiques relacionades amb la salut dins de l’àmbit de la població de les Illes Balears.

9.-Reconèixer les funcions vitals de l'ésser humà (nutrició, relació i reproducció) i identificar els sistemes del cos humà que les duen a terme.

10.-Descriure i comprendre el funcionament del cos com un procés coordinat en què intervenen els diferents òrgans i sistemes.

11.-Conèixer les molècules que formen el nostre organisme i la funció que hi fan, i identificar-les en els aliments que consumim.

12.-Elaborar dietes equilibrades tenint en compte la composició i la quantitat dels aliments, l'edat, el sexe i el tipus d'activitat de cada persona.

13.-Interessar-se per conèixer les tècniques de conservació dels aliments, els tipus d'additius alimentaris, la informació que contenen les etiquetes dels productes, etc., com també els drets que tenim com a consumidors.

14.-Conèixer algunes de les malalties més freqüents que afecten l'ésser humà relacionades amb la disfunció d'alguns òrgans o sistemes.

15.-Reconèixer els Sistemes Nerviós i Endocrí com els encarregats de controlar el desenvolupament i el funcionament harmoniós de tot el cos.

16.-Analitzar com actuen l'alcohol i les drogues sobre el Sistema Nerviós i rebutjar-ne el consum.

17.-Descriure el procés de reproducció humana i indicar les diferències anatòmiques, fisiològiques i psicològiques que hi ha entre l’home i la dona.

18.-Informar-se sobre els mètodes anticonceptius per evitar el contagi de malalties i l’embaràs, i sobre les tècniques de reproducció assistida.

19.-Raonar l’impacte de determinats hàbits i actituds sobre la nostra salut i qualitat de vida.

50


20.-Valorar els esforços que realitza la ciència en els seus diversos camps (medicina, tecnologia, biologia, etc.) per millorar la qualitat de vida de la humanitat i preservar el medi ambient.

21.-Reconèixer l’evolució del coneixement de l’estructura dels sers vius i del cos humà científic i la seva incidència en la salut.

22.-Reconèixer les principals roques sedimentàries, tipus, aplicacions i interessos econòmics.

23.-Reconèixer la influència humana en el medi ambient. Analitzar els impactes a cada capa terrestre: atmosfera, hidrosfera, biosfera i geosfera.

24.-Estudiar i valorar els recursos naturals i en especial els de les Illes Balears. Raonar el desenvolupament sostenible.

6.2.-CONTINGUTS:Bloc 0.Continguts comuns

En tercer el nucli principal en biologia és l’ésser humà i en geologia les roques sedimentàries i processos geològics externs.B0.1-Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com són el plantejament de problemes, plantejament d'hipòtesi, interpretació dels resultats, anàlisi de dades organitzades en taules i gràfics i elaboració d’un informe científic. B0.2- Recerca i selecció d’informació de caràcter científic mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i altres fonts. B0.3-Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització de l’esmentada informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa.B0.4- Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per donar resposta a les necessitats dels éssers humans i millorar les condicions de la seva existència, així com per apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, i participar en la seva conservació, protecció i millora. B0.5- Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori. Respecte per les normes de seguretat al laboratori. B0.6- Reconeixement del caràcter aproximat de la mesura. Utilització de la notació científica i del sistema internacional d’unitats. B0.7- Respecte per l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la conservació i protecció d’aquest, amb atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat. B0.8- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica. B0.9- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees. Bloc 1. L’organització i el funcionament del cos humà

51


B1.1- L’organització general del cos humà: aparells i sistemes, òrgans, teixits i cèl·lules. B1.2- Alimentació i nutrició humana. La funció de nutrició. Anatomia i fisiologia dels aparells i sistemes implicats en la nutrició: digestiu, respiratori, circulatori i excretor. B1.3- La reproducció humana. Canvis físics i psíquics en l’adolescència. Els aparells reproductors masculí i femení. El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part. B1.4- La funció de relació. Percepció, coordinació i moviment. La percepció i els òrgans dels sentits, la seva cura i higiene. La coordinació i el sistema nerviós: organització i funció. El sistema endocrí: les glàndules endocrines i el seu funcionament. L’aparell locomotor. Bloc 2. Les persones i la salut B2.1- La salut i la malaltia. Els factors determinants de la salut. La malaltia i els seus tipus. Valoració de la importància dels hàbits saludables. B2.2- Malalties infeccioses. Principals agents causants. Prevenció. Sistema immunitari. Les vacunes.B2.3-La sexualitat humana. Salut i higiene sexual. Les malalties de transmissió sexual. Anàlisi dels diferents mètodes anticonceptius. B2.4- Malalties més freqüents dels aparells i sistemes relacionats amb la nutrició. Prevenció de les malalties més freqüents. B2.5- Alimentació i salut. Anàlisi de dietes saludables. Hàbits alimentaris saludables. Trastorns de la conducta alimentària. B2.6- Principals alteracions relacionades amb els aparells i sistemes que intervenen en la funció de relació i la seva prevenció. B2.7- Salut mental. Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues. Problemes associats. Actitud responsable davant conductes de risc per a la salut. Influència del medi social en les conductes. B2.8- El trasplantament i la donació de cèl·lules, sang i òrgans. B2.9- El sistema sanitari balear. Hàbits de salut a les Illes Balears. Bloc 3. Les persones i el medi ambient B3.1- Els recursos naturals i els seus tipus. Els recursos naturals a les Illes Balears. Conseqüències ambientals del consum humà d’energia. B3.2- Importància de l’ús i la gestió sostenible dels recursos hídrics. La potabilització i els sistemes de depuració. Utilització de tècniques senzilles per conèixer el grau de contaminació i depuració de l’aire i de l’aigua. El problema de l’aigua a les Illes Balears. B3.3- Els residus i la seva gestió. La gestió de residus sòlids urbans a les Illes Balears. B3.4- Valoració de l’impacte de l’activitat humana en els ecosistemes. Principals problemes ambientals de l’actualitat. B3.5- Valoració de la necessitat de tenir cura del medi ambient i adoptar conductes solidàries i respectuoses. Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears.

52


Bloc 4. Transformacions geològiques degudes a l’energia externaB4.1- L’activitat geològica externa del planeta Terra. B4.2-L’energia solar a la Terra. L’atmosfera i la seva dinàmica. Interpretació de mapes del temps senzills. B4.3- El relleu terrestre i la seva representació. Interpretació de mapes topogràfics. El relleu a les Illes Balears.B4.4- Alteracions de les roques produïdes per l’aire i l’aigua. La meteorització. Els sòls. B4.5- Els torrents, rius i aigües subterrànies com a agents geològics. La sobreexplotació d’aqüífers. L’acció geològica del gel i del vent. Dinàmica marina. Acció geològica de la mar. La costa de les Illes Balears. B4.6- La formació de roques sedimentàries. L’origen i la utilitat del carbó, del petroli i del gas natural. Valoració de les conseqüències de la seva utilització i esgotament

6.3.-PROGRAMACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES:

En primer lloc apareixen els llistats dels descriptors estrets dels documents anteriors diferenciats en els quatre elements constitutius de les competències bàsiques: Continguts, Habilitats, Actituds i valors, Estratègies d’aprenentatge.

BLOC CONCEPTES CB Contribució Propi

B1.1 L’organització general del cos humà: aparells i sistemes, òrgans, teixits i cèl·lules. CIMF

B1.2 Alimentació i nutrició humana. La funció de nutrició. Anatomia i fisiologia dels aparells i sistemes implicats en la nutrició: digestiu, respiratori, circulatori i excretor.

CIMF

B1.3 La reproducció humana. Canvis físics i psíquics en l’adolescència. Els aparells reproductors masculí i femení. El cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part.

CIMF

B1.4

La funció de relació. Percepció, coordinació i moviment. La percepció i els òrgans dels sentits, la seva cura i higiene. La coordinació i el sistema nerviós: organització i funció. El sistema endocrí: les glàndules endocrines i el seu funcionament. L’aparell locomotor.

CIMF

B2.1 La salut i la malaltia. Els factors determinants de la salut. La malaltia i els seus tipus. CIMF

B2.2 Malalties infeccioses. Principals agents causants. Prevenció. Sistema immunitari. Les vacunes.

CIMF

B2.3 La sexualitat humana. Salut i higiene sexual. Les malalties de transmissió sexual. Anàlisi dels diferents mètodes anticonceptius.

CIMF

B2.4Malalties més freqüents dels aparells i sistemes relacionats amb la nutrició.

Prevenció de les malalties més freqüents. CIMF

B2.5 Alimentació i salut. Anàlisi de dietes saludables. Hàbits alimentaris saludables. Trastorns de la conducta alimentària.

CIMF

B2.6Principals alteracions relacionades amb els aparells i sistemes que intervenen en la

funció de relació i la seva prevenció. CIMF

B2.7 Salut mental. Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues. Problemes associats.

CIMFCSC

B2.8 El trasplantament i la donació de cèl·lules, sang i òrgans. CIMFB2.9 El sistema sanitari balear. Hàbits de salut a les Illes Balears. CSC

B3.1 Els recursos naturals i els seus tipus. Els recursos naturals a les Illes Balears. Conseqüències ambientals del consum humà d’energia.

CIMFCSC

B3.2 La potabilització i els sistemes de depuració. El problema de l’aigua a les Illes Balears.

CIMFCSC

B3.3 Els residus i la seva gestió. La gestió de residus sòlids urbans a les Illes Balears. CIMFCSC

53


B3.4 Principals problemes ambientals de l’actualitat. CIMFCSC

B3.5 Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears. CIMFCSC

B4.1 L’activitat geològica externa del planeta Terra. CIMFB4.2 L’energia solar a la Terra. L’atmosfera i la seva dinàmica. CIMFB4.3 El relleu terrestre i la seva representació. El relleu a les Illes Balears. CIMFB4.4 Alteracions de les roques produïdes per l’aire i l’aigua. La meteorització. Els sòls. CIMFB4.5 Els torrents, rius i aigües subterrànies com a agents geològics. CIMF

B4.5 La sobreexplotació d’aqüífers. L’acció geològica del gel i del vent. CIMFCSC

B4.5 Dinàmica marina. Acció geològica de la mar. La costa de les Illes Balears. CIMF

B4.6 La formació de roques sedimentàries. L’origen i la utilitat del carbó, del petroli i del gas natural.

CIMF

BLOC HABILITATS CBContribució

Propi

B0.1 Utilització d’estratègies pròpies del treball científic com són el plantejament de problemes, plantejament d'hipòtesi, interpretació dels resultats, anàlisi de dades organitzades en taules i gràfics i elaboració d’un informe científic.

CIMF

B0.2 Recerca i selecció d’informació de caràcter científic mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació i altres fonts.

CAA

B0.3

Interpretació d’informació de caràcter científic i utilització de l’esmentada

informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i

argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesaCSC

B0.5 Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d’un laboratori. Respecte per les normes de seguretat al laboratori.

CSC

B0.6 Reconeixement del caràcter aproximat de la mesura. Utilització de la notació científica i del sistema internacional d’unitats.

CIMFCMCAA

B3.2 Utilització de tècniques senzilles per conèixer el grau de contaminació i depuració de l’aire i de l’aigua.

CMCIMF

B4.2 Interpretació de mapes del temps senzills. CMB4.3 Interpretació de mapes topogràfics. El relleu a les Illes Balears. CM

Utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos.

CL X

Utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques

CL X

BLOC ACTITUDS i VALORS CBContribució

Propi

B0.4

Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per donar resposta a les necessitats dels éssers humans i millorar les condicions de la seva existència, així com per apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, i participar en la seva conservació, protecció i millora.

CSC

B0.7

Respecte per l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la conservació i

protecció d’aquest, amb atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la

insularitat de la nostra comunitat.

CIMFCSC

B2.1 Valoració de la importància dels hàbits saludables. CSCCAIP

B2.7 Actitud responsable davant conductes de risc per a la salut. Influència del medi social en les conductes.

CAIPCSC

B3.2 Importància de l’ús i la gestió sostenible dels recursos hídrics. CIMFCSC

B3.4 Valoració de l’impacte de l’activitat humana en els ecosistemes. CIMFCSC

B3.5Valoració de la necessitat de tenir cura del medi ambient i adoptar conductes solidàries i respectuoses. Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears.

CIMFCSC

54


B4.6 Valoració de les conseqüències de la seva utilització i esgotament CIMF

BLOC ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE CBContribució

Propi

B0.8 Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.

CIMFCAA

B0.9

Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

CMCAA

Síntesi de la informació rebuda des de diferents fonts.CTIC X

Seguidament, apareixen el conjunt de descriptors a avaluar en cadascuna de les competències bàsiques així com l’avaluació global de la competència bàsica.

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

CONTINGUTS HABILITATS ESTRATÈGIES ACTITUDS-Utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos.- Utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques

-Anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient.

Es considera assolida la competència,Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats descrites.Notablement si: si supera les habilitats i els contingutsExcel·lentment si supera tots els elements.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICACONTINGUTS HABILITATS ESTRATÈGIES ACTITUDSB2.5- ALIMENTACIÓ I SALUT. Anàlisi de dietes saludables.B3.1- Recursos naturals a les IB. Consum humà d'energia.B3.2- Importància de l'ús i la gestió sostenible dels recursos hídrics. La potabilització i els sistemes de depuració.B3.3- Els residus i la seva gestió.B3.4-Valolració de l'impacte d'activitat humana en els ecosistemes.B4.2- Energia solar a la Terra. Atmosfera i la seva dinàmica .B4.3- Rellleu terrestre i la seva representació

B0.6-Reconeixement del caràcter aproximat de la mesura. Utilització de la notació científica i del sistema internacional d’unitats. -Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

B3.2-Utilització de tècniques senzilles per conèixer el grau de contaminació i depuració de l’aire i de l’aigua. B4.2-Interpretació de mapes del temps senzills. B4.3-Interpretació de mapes topogràfics. El relleu a les Illes Balears.

Es considera assolida la competència,Suficientment si: supera satisfactòriament les habilitats.Notablement si: supera les habilitats i els continguts.Excel·lentment si: supera tots els elements.

55


COMPETÈNCIA DEL CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MEDI FÍSICCONTINGUTS HABILITATS ESTRATÈGIESB1.1-L’organització general del cos humà aparells i sistemes, òrgans, teixits i cèl·lules. B1.2- Alimentació i nutrició humana. Funció de nutricióB1.3-La reproducció humana. Canvis físics i psíquics en l'adolescència. Aparells reproductors masculí i femení. Cicle menstrual. Fecundació, embaràs i part.B1.4-La funció de relació. Percepció, coordinació i moviment. La percepció i els òrgans dels sentits, la seva cura i higiene. La coordinació i el sistema nerviós: organització i funció. El sistema endocrí: les glàndules endocrines i el seu funcionament. L’aparell locomotor. B2.7-Salut mental. Les substàncies addictives: el tabac, l’alcohol i altres drogues. Problemes associats. B2.8-El trasplantament i la donació de cèl·lules, sang i òrgans. B2.9- Sistema sanitari balear.B3.1- Recursos naturals i tipus.B3.3- Residus i la seva gestió.B4.1- Activitat geològica externa de la Terra

B2.6-Principals alteracions relacionades amb els aparells i sistemes que intervenen en la funció de relació i la seva prevenció. B3.2- Importància de l'ús i la gestió sostenible dels recursos hídrics. La potabilització i els sistemes de depuració.

B1.2- Anatomia i fisiologia dels aparells i sistemes implicats en la nutrició: digestiu, respiratori, circulatori i excretor.B2.1- Valoració de la importància dels hàbits saludables.B2.5- Anàlisi de dietes saludables.B2.3- Sexualitat humana.Anàlisi dels diferents mètodes anticonceptius.B3.4-Valoració de l’impacte de l’activitat humana en els ecosistemes. B3.5Valoració de la necessitat de tenir cura del medi ambient i adoptar conductes solidàries i respectuoses. Protecció i conservació del medi ambient de les Illes Balears.

COMPETÈNCIA DEL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I LA COMPETÈNCIA DIGITALCONTINGUTS HABILITATS ESTRATÈGIES

I VALORS Síntesi de la informació

rebuda des de diferents fonts.

Es considera assolida la competència,Suficientment si: supera satisfactòriament les estratègies.Notablement si: supera a més el 50% de la resta de descriptors.Excel·lentment si supera el 90% dels descriptors.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANACONTINGUTS HABILITATS ESTRATÈGIES

i VALORSCercar solucions per

56


avançar cap a la sostenibilitat.

Es considera assolida la competència,Suficientment si: supera satisfactòriament les estratègies.Notablement si: supera a més el 50% de la resta de descriptors.Excel·lentment si si supera el 90% dels descriptors.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICACONTINGUTS HABILITATS ESTRATÈGIES

i VALORS

Es considera assolida la competència,Suficientment si: supera el 50% dels descriptors.Notablement si:Excel·lentment si supera la totalitat dels descriptors.

COMPETÈNCIA EN APRENDRE A APRENDRECONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS,VALORS i ESTRATÈGIES

B0.2.-Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per seleccionar informació sobre el medi natural.

B4.11.-Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l’observació i la descripció d’organismes unicel·lulars, fongs, plantes i animals.

Cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.

Es considera assolida la competència,Suficientment si: es supera el 50% les habilitats.Notablement si: es supera la totalitat de les habilitats.Excel·lentment si es superen tots els descriptors.

COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

CONTINGUTS HABILITATS ACTITUDS , VALORS I ESTRATÈGIES

B0.7.-Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.B4.15.-Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació irracional, el maltractament i la mort innecessària d’éssers vius.

Es considera assolida la competència,Suficientment si: es superen satisfactòriament el 50% de les actituds i valors.Notablement si: es superen les actituds i valors en la seva totalitat.Excel·lentment si es superen tots els descriptors

6.4.-SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ:

Les unitats didàctiques a desenvolupar són les següents:T1.-La salut humana: Cada punt d'aquest tema anirà donant-se en cada un

57


dels temes amb els quals estigui relacionat.

T3.-L’organització del cos humà.

T2-T4.-Alimentació humana. Aparells digestiu i respiratori.

T5.-Aparells circulatori i excretor.

T6.-Sistema nerviós i hormonal.

T7.-Els sentits i l’aparell locomotor .

T8.-La reproducció humana. Aparells reproductors.

T9.-Paisatge i relleu. Geologia externa.

T10 i T11.- (Els recursos naturals i Els impactes ambientals)

TEMPORALITZACIÓ:Aquest curs 2013-14, igual que els anys anteriors i degut a la millora dels resultats en el procés d'aprenentatge dels alumnes, la distribució de hores de classe de la física- química i biologia-geologia es farà de forma quadrimestral. Consideram que d'aquesta forma afavoreix el desenvolupament de les competències i la continuïtat dels continguts a les dues matèries.

Així doncs, per explicar la seqüenciació dels temes durant el quadrimestre ens referirem a ells per blocs. Per tant:Per tant, els cinc grups de tercer ESO durant un dels dos quadrimestres tindran durant la setmana quatre hores de Biologia i Geologia, emprant una d’elles per realitzar desdoblaments.

-RELACIÓ DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE LA BIOLOGIA I GEOLOGIA DE TERCER D'ESO :UNITAT OBJECTIUS BLOC I CB3.-L'organització del cos humà 3, 4, 5, 6, 9,10 B1.1,

CIMF, CAA2.-L'alimentació humana 11, 12, 13, B1.2,B2.5

CIMF, CAA4.-Aparells digestiu i respiratori 6,9 B2.4

CIMF, CAA5.-Aparells circulatori i excretor 6,9 B2.8

CIMF, CAA6.-Sistema nerviós i hormonal 15, 16, B2.6, B2.7

CIMF, CAA7.-Els sentits i l'aparell locomotor 7 B1.4

CIMF, CAA8.-La reproducció humana. Aparells reproductors 17, 18, 19 B1.3, B2.3

CIMF1.-La salut i la malaltia 8, 14,19, 21 B2.1, B2.2, B2.9

CIMF, CAA, CM9.-Paisatge i relleu. Geologia externa 22 B4.1,B4.2,B4.3, B4.4, B4.5, B4.6.

58


CIMF, CAA10.-Els impactes ambientals 20,23 B3.3, B3.4, B3.5

CIMF, CAA11.-Els recursos naturals 24 B3.1, B3.2,

CIMF, CSC,CAA

6.5.DESDOBLAMENTS DE LABORATORI TERCER D’ESO - CURS 2013-14:

UNITAT DD LABORATORI AULA1 Prova inicial Prova inicial

3.L’organització del cos humà

2 Ús del microscopi i observació de la mida de cèl·lules. Volum 2 pàg 51

Tipus de microscopis. Volum 2 pàg 50. Observació d‘imatges histològiques.

4.Aparells digestiu i respiratori

3 -Calcular “Quantes calories té un cacauet“.

La por a engreixar-se. Volum 4 pàg 204 i 205

4 Dissecció de pulmons La donació de cèl·lules , teixits i òrgans, Volum 4 pàg 206- 207.

5.Aparells circulatori i excretor.

5 Dissecció de cor Prevenció de malalties cardiovasculars. Volum 4 pàg 208 i 209

6.Sistema nerviós i hormonal.

6 DVD el cervell La legalització de les drogues a debat. Volum 4 pàg 210 i 211.

7.Els sentits i l’aparell locomotor

7. Ús de les TIC, activitats educaplay.

8.Aparell reproductor.

8 DVD la gestació Valoració dels mètodes anticonceptius. Volum 4 pàg 212 i 213.

9.Paisatge i relleu. 9 Elaboració d’un perfil topogràfic. Volum 3 pàg 167.

Actuació en cas de risc meteorològic. Volum 4 pàg 214-215.

10.Els recursos naturals.

10. Ús de les TIC, viatge virtual a les pedreres d‘Eivissa.

11.Els impactes ambientals.

11 Prova final Prova final

6.6.Criteris d’avaluació

1. Realitzar petites investigacions utilitzant les estratègies del treball científic per resoldre problemes d’actualitat. Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç d’utilitzar les estratègies del treball científic, (cercar bibliografia referent a temes actuals, formular hipòtesis, dissenyar experiments, elaborar informes estructurats i saber-los comunicar).

59


També es pretén avaluar si té una idea del treball científic com a procés en construcció, basat en els treballs col·lectius de molts de grups, amb els condicionaments de tota activitat humana i afectat per moltes variables. Es tracta d’esbrinar també si comprèn les interrelacions existents en l’actualitat entre societat, ciència i tecnologia. 2. Conèixer els aspectes bàsics de la reproducció humana i descriure els esdeveniments fonamentals de la fecundació, l’embaràs i el part. Comprendre el funcionament dels mètodes de control de la natalitat i valorar l’ús de mètodes de prevenció de malalties de transmissió sexual. 3. Explicar els canvis fonamentals que experimenten els nutrients que formen l'aliment al llarg del procés de nutrició, amb la utilització d’esquemes i representacions gràfiques per il·lustrar cada etapa, i justificar la necessitat d’adquirir hàbits alimentaris saludables i evitar les conductes alimentàries insanes. Es pretén avaluar si l’alumnat coneix les funcions de cadascun dels aparells i òrgans implicats en les funcions de nutrició (digestiu, respiratori, circulatori, excretor), les relacions entre aquests, així com les seves principals alteracions, i la necessitat d’adoptar determinats hàbits d’higiene. Així mateix, s’ha de valorar si relacionen les funcions de nutrició amb l’adopció de determinats hàbits alimentaris saludables per prevenir malalties com l’obesitat, la diabetis o les malalties cardiovasculars, i si han desenvolupat una actitud crítica davant certs hàbits consumistes poc saludables. 4. Conèixer els òrgans dels sentits i explicar la missió integradora dels sistemes nerviós i endocrí, així com localitzar els principals ossos i músculs de l’aparell locomotor. Relacionar les alteracions més freqüents amb els òrgans i processos implicats en cada cas. Identificar els factors socials que repercuteixen negativament en la salut, com l’estrès i el consum de substàncies addictives. Es pretén comprovar que els estudiants saben com es coordinen el sistema nerviós i l’endocrí, i apliquen aquest coneixement a problemes senzills que puguin ser analitzats utilitzant bucles de retroalimentació, diagrames de flux o altres models similars. Així mateix, han de caracteritzar les principals malalties, valorar la importància d’adoptar hàbits de salut mental, i identificar els efectes perjudicials de determinades conductes com el consum de drogues, l’estrès, la falta de relacions interpersonals sanes, la pressió dels mitjans de comunicació, etc. 5. Reconèixer que en la salut influeixen aspectes físics, psicològics i socials, i valorar la importància dels estils de vida per prevenir malalties i millorar la qualitat de vida, així com les contínues aportacions de les ciències biomèdiques. Amb aquest criteri es pretén valorar si l’alumnat té un concepte actual de salut, i si és capaç d’establir relacions entre les diferents funcions de l’organisme i els factors que tenen una influència major en la salut, com són els estils de vida. A més, ha de saber distingir els diferents tipus de malalties: infeccioses, de conducta, genètiques, per intoxicació, etc., i relacionar la causa amb l’efecte. Ha d’entendre els mecanismes de defensa corporal i l’acció de vacunes, antibiòtics i

60


altres aportacions de les ciències biomèdiques en la lluita contra la malaltia. Així mateix, s’ha de valorar si han desenvolupat actituds solidàries davant situacions com la donació de sang o d’òrgans. 6. Recopilar informació procedent de diverses fonts documentals sobre la influència de les actuacions humanes sobre els ecosistemes: efectes de la contaminació, desertització, disminució de la capa d’ozó, esgotament de recursos i extinció d’espècies. Analitzar aquesta informació i argumentar possibles actuacions per evitar el deteriorament del medi ambient i promoure una gestió més racional dels recursos naturals. Es tracta d’avaluar si l’alumnat sap explicar algunes alteracions concretes produïdes pels éssers humans en la naturalesa, mitjançant la utilització de tècniques senzilles (indicadors biològics, proves químiques senzilles) o la recollida de dades en publicacions, per estudiar problemes com l’avanç de la desertització, la pluja àcida, l’augment de l’efecte hivernacle, la disminució dels aqüífers, etc. Finalment, han de valorar el medi ambient com un patrimoni de la humanitat i argumentar les raons de determinades actuacions individuals i col·lectives per evitar el seu deteriorament. 7. Identificar les accions dels agents geològics externs en l’origen i modelat del relleu terrestre, així com en el procés de formació de les roques sedimentàries. Es tracta de comprovar que l’alumnat té una concepció dinàmica de la naturalesa i que és capaç de reconèixer i interpretar en el camp o en imatges l’acció dels agents geològics externs més importants. També es pretén avaluar si l’alumnat explica els diferents tipus de modelat del relleu terrestre produït pels agents geològics externs, així com la influència de factors com el clima, el tipus de roca, la seva estructura, etc. Ha d’identificar en el paisatge les diferents influències que s’hi manifesten: geològiques, dels éssers vius i derivades de l’activitat humana.

6.7.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ.

Els criteris de qualificació de Biologia i geologia de tercer d’ESO seran els

següents:


- Si alguna de les proves escrita no supera el 3 no es farà la mitjana amb la

resta de notes i l’avaluació quedarà suspesa automàticament.

- Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i

per tant, pot fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat

responsable el repetir o no l’examen.

- Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de

classe(20%)

61


- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos

negativa pot suposar el suspens de la matèria.

- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia se li pot baixar


- A més a més a 3r d’ESO s’ha de tenir en compte el següent:- A cada avaluació la nota ha de ser igual o superior a cinc per ser aprovada.

Només a una de les avaluacions la nota serà conjunta amb el departament de Física-Química i segons el nombre de classes donades de cada part es ponderarà la nota de cada assignatura per fer la mitjana. Les altres avaluacions la nota correspondrà a la part donada. Cal recordar, per tant, que aquestes notes de cada avaluació són informatives sobre el progrés de l’alumne/a i per això, la darrera nota (la de juny i de setembre) és la conjunta de les dues matèries (dos departaments) i la més important. Per aprovar-la cal obtenir com a mínim un cinc de mitjana conjunta sempre i quan les dues notes siguin superiors a quatre.

- Si l’alumne/a ha suspès alguna part, i el professor així ho troba adient, la podrà recuperar just després de finalitzar la part donada. És a dir, quan l’alumnat suspès finalitzi el quadrimestre, a les poques setmanes tindrà una recuperació.

- Si una de les parts està aprovada, se li guarda aquesta nota per a setembre i per al curs vinent si promociona.

- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura, la part

de BIOLOGIA i GEOLOGIA s’haurà d’examinar en setembre realitzant una

prova escrita que pondera un 70% de la nota final i un treball escrit que

representa el 30% restant i que lliurarà el mateix dia de la recuperació de

l‘assignatura.

7-PROGRAMACIÓ QUART CURS D’ESO CURS 2013-14:

7.1.-OBJECTIUS.

1. Utilitzar correctament el llenguatge científic relacionat amb els continguts del

llibre tant en l’expressió escrita com en l’oral.

2. Valorar positivament els canvis registrats en els diferents models científics que

s’han elaborat per explicar la constitució de la matèria i dels sers vius i

interpretar-los com un procés de construcció del saber científic.

3. Localitzar i interpretar les diverses etapes de la mitosi i de la meiosi en els

principals cicles biològics dels éssers vius. 62


4. Reconèixer el funcionament de la transmissió dels gens entre diferents

individus.

5. Planificar i dur a terme experiències que permetin interpretar les lleis de

Mendel i d’altres de relacionades amb la transmissió dels gens.

6. Identificar les malalties genètiques principals.

7. Reconèixer la informació genètica continguda en l’ADN i en l’ARN i la seva

relació amb la síntesi de proteïnes a través del codi genètic.

8. Valorar els avanços de la biotecnologia i reconèixer la importància de les

aplicacions tècniques i científiques en la medicina i la biologia.

9. Diferenciar i discutir les principals teories evolutives.

10. Reconèixer que l’ésser humà és un producte de l’evolució i identificar els

representants principals de l’arbre genealògic de l’espècie humana.

11. Associar els processos evolutius que han tengut lloc a l’arxipèlag balear al

llarg de la història amb la insularitat.

12. Reconèixer els components d’un ecosistema i les relaciones que

s’estableixen entre ells.

13. Identificar les adaptacions dels éssers vius a les condicions ambientals com

la temperatura, la llum, l’oxigen, etc.

14. Reconèixer i apreciar la gran diversitat d’ecosistemes presents a la biosfera

i particularment a les Illes Balears.

15. Utilitzar el coneixement sobre el funcionament dels ecosistemes per

entendre millor els problemes de conservació del medi natural i per implicar-se

de forma activa en la seva defensa, especialment dels corresponents a les

Balears.

16. Apreciar la gran diversitat d'éssers vius i entendre la necessitat d’establir

mecanismes per preservar l’estabilitat de l’hàbitat natural de les espècies.

17. Descriure i comprendre la dinàmica dels ecosistemes a través de l’estudi de

l’intercanvi de matèria i energies.

63


18. Utilitzar el coneixement de la dinàmica dels ecosistemes per descriure els

cicles del fòsfor, del carboni, del nitrogen i de l’aigua.

19. Reconèixer determinats hàbits i costums que tenen efectes perjudicials

sobre la salut i reforçar l’adquisició dels hàbits de cura i salut corporals.

20. Observar i valorar críticament l’actuació del ser humà sobre el medi balear,

tenint en compte els problemes ecològics que ens són més propers.

21. Identificar els factors que influeixen en el modelat del paisatge balear.

22. Relacionar el relleu present en les diverses regions climàtiques de la Terra

amb l’agent geològic extern que hi predomina.

23. Reconèixer les plaques principals de la litosfera i els diferents límits de

plaques sobre mapes físics que posin de manifest els accidentes geogràfics

característics.

24. Estudiar l’evolució de les illes Balears en el context tectònic de la

Mediterrània.

25. Descriure les manifestacions principals de la dinàmica interna de la Terra

(sismes, volcans, serralades, plecs i falles) a la llum de la tectònica global.

26. Reconèixer l’aplicació científica dels fòssils dels jaciments per deduir la

història geològica del nostre arxipèlag.

27. Descriure les diverses etapes de la història geològica de la Terra, des de la

seva formació fins a l’aparició de l’espècie humana.

28. Participar activament en el propi procés d’aprenentatge i en la realització i

planificació col·lectiva d’activitats com experiències o treballs monogràfics.

29. Valorar els esforços de les diverses àrees de coneixement que s’integren

per millorar la qualitat de vida de la humanitat i preservar el medi ambient.

7.2.-CONTINGUTS

Bloc 0.-Continguts comunsB0.1- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic:

plantejament de problemes i discussió de l ’interès d’aquests, formulació

64


d’hipòtesis, estratègies i dissenys experimentals, realització de treballs pràctics,

anàlisi i interpretació i comunicació de resultats.

B0.2- Resolució de problemes mitjançant l ’aplicació de conceptes i l ’ús de les

tècniques bàsiques de l ’àmbit científic.

B0.3-Recerca i selecció d ’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies

de la informació i la comunicació i altres fonts com premsa, llibres, enciclopèdies,

revistes científiques, etc.

B0.4-Interpretació d ’informació de caràcter científic i utilització d’aquesta

informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i prendre

decisions sobre problemes relacionats amb la física i la química.

B0.5- Utilització de les TIC en l ’aprenentatge de la biologia i la geologia per

comprendre diferents processos amb simulacions i models i en l’ús de programes

bàsics per a l ’obtenció i tractament de dades.

B0.6- Reconeixement de les relacions de la biologia i la geologia amb la

tecnologia, la societat i el medi ambient, considerant les possibles aplicacions de

l’estudi realitzat i les repercussions d ’aquest.

B0.7- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d’instruments usuals en els

laboratoris de biologia i la geologia, adquisició d’hàbits que impliquin un correcte

maneig i cura de les substàncies i el material així com un comportament

conforme a les normes de seguretat en el laboratori i en el tractament de residus.

B0.8-Realització d’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient

per exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d’una

investigació.

B0.9- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades

usant correctament la notació científica.

B0.10- Respecte per l’entorn natural i fiançament d ’actituds favorables a la

conservació i protecció d’aquest, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals

relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

B0.11-Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les

aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.

B0.12-Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament

de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Continguts específics de l’àrea

65


Bloc 1. La Terra, un planeta en canvi continu

B1.1- La història de la Terra. L ’origen de la Terra. El temps geològic: idees

històriques sobre l ’edat de la Terra.

B1.2-Principis i procediments que permeten reconstruir-ne la història.

B1.3-Utilització de l ’actualisme com a principi d ’interpretació.

B1.4-Els fòssils, la seva importància com a testimoni del passat. Els primers éssers

vius i la seva influència en el planeta.

B1.5-Les eres geològiques: ubicació d’esdeveniments geològics i biològics

importants.

B1.6-Identificació d ’alguns fòssils característics.

B1.7- Reconstrucció elemental de la història d ’un territori a partir d ’una columna

estratigràfica senzilla.

B1.8- La tectònica de plaques i les seves manifestacions. Distribució de volcans i

terratrèmols.

B1.9-Les plaques litosfèriques i els seus límits. Les dorsals i el fenomen de

l’expansió del fons oceànic.

B1.10-Formació de les serralades.

B1.11-Proves del desplaçament dels continents.

B1.12- El cicle de les roques.

B1.13- La teoria de la tectònica de plaques, una revolució en les ciències de la

Terra.

B1.14-Utilització de la teoria de la tectònica de plaques per a la interpretació del

relleu i dels esdeveniments geològics.

B1.15-Valoració dels efectes de la dinàmica de l’interior terrestre sobre la

superfície del planeta.

Bloc 2. La cèl·lula i la teoria cel·lularB2.1- La cèl·lula, unitat de vida. La teoria cel·lular i la seva importància en la

biologia.

B2.2- La cèl·lula com a unitat estructural i funcional dels éssers vius.

B2.3-Els processos de divisió cel·lular; la mitosi i la meiosi.

B2.4- Característiques diferencials i importància biològica de cada tipus de divisió.

B2.5- Els nivells d ’organització biològica. Interès pel món microscòpic.

B2.6- Estudi bàsic de l ’ADN: composició, estructura i propietats.

B2.7-Valoració de la importància del seu descobriment en l ’evolució posterior de

les ciències biològiques.66


Bloc 3.L ’herència i la transmissió dels caràcters

B3.1- El mendelisme.

B3.2-Resolució de problemes senzills relacionats amb les lleis de Mendel.

B3.3-Genètica humana. L ’herència del sexe. L ’herència lligada al sexe. Estudi

d ’algunes malalties hereditàries.

B3.5-Aproximació al concepte de gen. El codi genètic. Les mutacions.

B3.6-Enginyeria i manipulació genètica: aplicacions, repercussions i problemàtica.

Els aliments transgènics. La clonació. El genoma humà.

B3.7-Implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avenços en biotecnologia

genètica i reproductiva.

Bloc 4. L ’evolució de la vidaB4.1- Origen i evolució dels éssers vius: hipòtesis sobre l ’origen de la vida a la

Terra.

B4.2-Evolució dels éssers vius: teories fixistes i evolucionistes. Dades i fets

que donen suport a l a teoria de l ’evolució de les espècies.

B4.3-Reconeixement de les principals característiques de fòssils representatius.

Aparició i extinció d ’espècies.

B4.4-Teories actuals de l ’evolució. Gradualisme i equilibri puntuat.

B4.5-La biodiversitat com a resultat del procés evolutiu.

B4.6- La pèrdua de biodiversitat: el paper de la humanitat en l ’extinció d

’espècies.

B4.7-Característiques generals del procés de l ’evolució humana.

Bloc 5. Les transformacions en els ecosistemesB5.1-La dinàmica dels ecosistemes. Les relacions tròfiques.

B5.2-Cicle de matèria i flux d ’energia.

B5.3-Identificació de cadenes i xarxes tròfiques en ecosistemes

terrestres i aquàtics.

B5.4-Cicles biogeoquímics.

B5.5-Autoregulació de l ’ecosistema. Les successions ecològiques.

B5.6-Les plagues i lluita biològica contra aquestes.

B5.7-La formació i la destrucció de sòls.

B5.8-Impacte dels incendis forestals importància de prevenir-los.

B5.9-La modificació d’ambients pels éssers vius i les adaptacions dels éssers vius

als canvis mediambientals de la història de la Terra.

67


B5.10- Canvis produïts als ecosistemes de les Illes Balears per intervenció

humana: extincions i introduccions d ’espècies i transformacions de les

comunitats naturals.

B5.11-La cura de les condicions mediambientals i dels éssers vius com a part

essencial de la protecció del medi natural i de les condicions de vida de la

humanitat.

7.4-SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ:

Les unitats didàctiques que es desenvoluparan aquest curs son les següents:

1r TRIMESTRE: setembre-desembre

Unitat 1: La cèl·lula. Unitat de vida

Unitat 2: La informació genètica

Unitat 3: Herència i transmissió de caràcters

Unitat 4: Origen i evolució dels éssers vius

2n TRIMESTRE: gener- març

Unitat 10: La història del nostre planeta

Unitat 7: El relleu i el seu modelatge

Unitat 8: Estructura i dinàmica de la Terra

Unitat 9: Manifestacions de la dinàmica terrestre

3r TRIMESTRE: abril- juny

Unitat 5: Estructura dels ecosistemes

Unitat 6: Dinàmica dels ecosistemes

-RELACIÓ DE LES UNITATS DEL LLIBRE AMB ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL

CURRÍCULUM DE BIOLOGIA I GEOLOGIA DE QUART D'ESO :

TRIMESTRE UNITAT OBJECTIUS BLOC I CB

PRIMER

1.-La cèl·lula. Unitat de vida. 1, 2, 3, 28, 29 B2.1, B2.2, B2.3, B2.4, B2.5,

CIMF

2.-La informació genètica. 1, 4, 7, 8, 28, 29 B2.6, B2.7 ,

CIMF, CM, CTICD

3.-Herència i transmissió de

caràcters.

1, 5, 6, 7, 19, 28,

29

B3.1, B3.2, B3.3, B3.4, B3.5, B3.6, B3.7

CIMF, CM, CTICD

4.-Origen i evolució dels

éssers vius.

1,9, 10, 28, 29 B4.1, B4.2, B4.3, B4.4, B4.5, B4.6, B4.7

CIMF, CM

68


SEGON

10.-La història del nostre

planeta.

1, 11, 26, 27, 28,

29

B1.1, B1.2, B1.3, B1.4

CIMF, CSC, CM, CAA

7.-El modelatge del relleu 1, 21, 22, 28, 29 B1.5, B1.6,

CIMF

8.-Estructura i dinàmica de la

Terra.

1, 23, 24, 28,29 B1.5,B1.6,

CIMF

9.-Manifestacions de la

dinàmica terrestre.

1, 25, 28, 29 B1.5, B1.6,

CIMF

TERCER

5.-L’estudi dels ecosistemes. 1, 12, 13, 14, 28,

29

B5.5, B5.6, B5.7, B5.8, B5.9, B5.10,

CIMF, CM

6.-Canvis dels ecosistemes 1, 15, 16, 17, 18,

20, 28, 29

B5.1, B5.2, B5.3, B5.4, B5.11

CIMF, CSC, CM

7.5.PRÀCTIQUES DE LABORATORI I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 4t ESO CURS 12-13

La seqüenciació de les pràctiques de laboratori i de les activitat a l’aula és la següent:

-Professora d’assignatura: ANDREA DAURA TUR

-Professora de pràctiques: Ma. del Carme Bibiloni

-Dia de pràctiques de laboratori de pràctiques: Divendres a 6a hora (13:10-14:05h)

TRIMESTRE UNITAT PRÀCTICA

LABORATORI

ACTIVITATS

(Llibre volum 4)

1.-La cèl·lula. 1-Ús del microscopi. -Primer assaig mundial amb cèl·lules

69


PRIMER

Unitat de vida.

2-Observació de mostres

histològiques.

3- DVD: La cèl·lula

4-Elaboració de cariotips.

embrionàries en humans. Pàg. 244-245

2.-La informació

genètica.

1-Programa Codigene

2-Extracció del teu ADN.Pàg.43

-Aliments transgènics.

Pàg. 246-247

3.-Herència i

transmissió de

caràcters.

1-Problemes de genètica I II.2-DVD(ECV): Cèl·lula y genètica.

3-Identificació de grups sanguinis.( Web: nobelprize)

-Toxicitat del bisfenol A.

Pàg. 248-249

4.-Origen i evolució

dels éssers vius.

1-DVD: La millor que tenim. Darwin i

l'evolució

2-DVD: Fossi-les a través del tempo.

3-Identificació de fòssils

-Canvi evolutiu en una població. Pàg.

250-251

SEGON

10.-La història del

nostre planeta.

1-Tira cronològica

2-PWP de la història de la Terra amb

els esdeveniments biològics i

geològics de cadascun. Exposició oral

-L’impacte del límit cretàcic-terciari.

Pàg.264-265

7.-El modelatge del

relleu

1-DVD: Les glaceres -Pluja àcida.

Pàg.258-259

8.-Estructura i

dinàmica de la Terra.

1-Visum tres tipus de roques.

Observació i identificació.

-L’astenosfera

Pàg.260-21

9.-Manifestacions de la

dinàmica terrestre.

1-DVD: Volcans

2-DVD:Terratrèmols

-Riscos geològics.

Pàg.262-263

TERCER

5.-L’estudi dels

ecosistemes.

-DVD: Els ecosistemes. La

biodiversitat.

-DVD: Sis espècies, sis joies.

-PWP: Figures de protecció dels

espais naturals

-Quan l’oxigen és un verí mortal.

Pàg.252-253

-Correcció d’impactes ambientals.

Pàg. 254-255

6.-Canvis dels -Encalentiment global

70


ecosistemes Pàg. 256-257

SORTIDES I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES QUART ESO CURS 2012-13SORTIDA ACTIVITAT

PRIMER TRIMESTRE

SEGON RIMESTRE

-Sortida al bosc de Ses Estaques per l’observació del modelatge del litoral per l’efecte de l’aire i de l’aigua.-Sortida a Sant Llorenç per fer una ruta boletaire i de vegetació mediterrània.

TERCER TRIMESTRE-Sortida a la platja de Ses Estaques, Santa Eulària, per a realitzar l’activitat de l’Ecosistema marí: esnòrquel i fotografia subaquàtica.

7.6-CRITERIS D’AVALUACIÓ:

TRIMESTR

E

UNITAT CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIA BÀSICA

PRIMER

1.-La cèl·lula.

Unitat de vida.

1. Aplicar els postulats de la teoria cel·lular a l’estudi de diferents tipus d’éssers vius. 2. Identificar les estructures característiques de la cèl·lula procariòtica i de la cèl·lula eucariòtica vegetal i animal.3.Relacionar cadascun dels elements cel·lulars amb la seva funció biològica.

4.Reconèixer les característiques del cicle cel·lular i descriure la reproducció cel·lular, assenyalant les diferències principals entre meiosi i mitosi, així com el significat biològic de cadascuna.

L’alumnat ha de ser capaç de reconèixer, utilitzant les tècniques adequades,l’existència de cèl·lules en diferents organismes. Es tracta d’avaluar també si és capaç d’identificar les estructures cel·lulars en dibuixos i microfotografies ,i d’assenyalar la funció de cadascuna d’aquestes.Així mateix, ha d’entendre la necessitat de coordinació de les cèl·lules que componen els organismes pluricel·lulars. Comprovar que l’alumnat reconeix la mitosi com a un tipus de divisió cel·lular asexual, necessària en la reproducció dels organismes unicel·lulars i que assegura el creixement i la reparació del cos en els organismes pluricel·lulars. També ha d’explicar el paper de la meiosi i dels gàmetes a la reproducció sexual. Es tracta de comparar els dos tipus de divisió cel·lular en aspectes com ara: els tipus de cèl·lules que la fan, el seu mecanisme d’acció, els resultats obtinguts i la importància biològica dels dos processos, mitjançant la

71


utilització i interpretació de dibuixos esquemàtics, models de cicles cel·lulars, fotografies de cariotips, o altres recursos.

2.-La informació

genètica.

1-Reconèixer que els gens estan constituïts per ADN i ubicats en els cromosomes. 2-Interpretar el paper de la diversitat genètica (intraespecífica i interespecífica) i les mutacions a partir del concepte de gen. 3-Valorar críticament les conseqüències dels avenços actuals de l’enginyeria genètica.

Avaluar si l ’alumnat és capaç d’ explicar que l’emmagatzematge de la informació genètica resideix en els cromosomes ,interpretar mitjançant la teoria cromosòmica de l ’herència les excepcions a les lleis de Mendel i explicar el concepte molecular de gen, així com l ’existència de mutacions i les seves implicacions en l ’evolució i la diversitat dels éssers vius.També s’ha de valorar si utilitza els seus coneixements per valorar les repercussions sanitàries i socials dels avenços en el coneixement del genoma i analitzar, des d’una perspectiva social, científica i ètica, els avantatges i els inconvenients de la biotecnologia moderna (teràpia gènica, aliments transgènics, etc.).

3.-Herència i

transmissió de

caràcters.

1-Resoldre problemes pràctics de genètica en diversos tipus d’encreuaments utilitzant les lleis de Mendel i aplicar els coneixements adquirits per investigar la transmissió de determinats caràcters en la nostra espècie.

Avaluar si l ’alumnat és capaç de diferenciar els conceptes bàsics de genètica i resoldre problemes senzills sobre la transmissió de caràcters hereditaris calculant percentatges genotípics i fenotípics dels descendents i reconeixent en aquests resultats el seu caràcter aleatori.També s’ha de valorar si és capaç d’aplicar aquests coneixements a problemes concrets de l’herència humana, com ara l’hemofília ,el daltonisme, el factor Rh, el color dels ulls i els cabells, etc.

4.-Origen i

evolució dels

éssers vius.

1- Exposar raonadament els problemes que van conduir a enunciar la teoria de l’evolució, els principis bàsics d’aquesta teoria i les controvèrsies científiques, socials i religioses que va suscitar.2- Relacionar l ’evolució i la distribució dels éssers vius, i destacar les adaptacions més importants, amb els mecanismes de selecció natural que actuen sobre la variabilitat genètica de cada espècie.

-Avaluar si l ’alumnat coneix les controvèrsies entre fixisme i evolucionisme ,i entre diferents teories evolucionistes, com les de Lamarck i Darwin, així com les teories evolucionistes actuals.

-Valorar si l’alumnat sap interpretar, basant -se en la teoria de l’evolució, les dades més rellevants del registre paleontològic l’anatomia comparada; les semblances i diferències genètiques, embriològiques i bioquímiques; la distribució biogeogràfica i altres aspectes relacionats amb l ’evolució dels éssers vius.

SEGON

10.-La història

del nostre

planeta.

1-Identificar i descriure fets que mostrin la Terra com a un planeta canviant i registrar alguns dels canvis més notables de la seva llarga història utilitzant models temporals a escala.

-L’alumnat ha de reconèixer la magnitud del temps geològic mitjançant la identificació dels esdeveniments fonamentals de la història de la Terra en una taula cronològica i , especialment, a través de la identificació i ubicació dels fòssils més representatius de les principals eres geològiques i altres registres geològics com ara l’ adaptació estratigràfica, els tipus de roques, les serralades i els processos orogènics o les transgressions i regressions marines.

72


7.-El modelatge

del relleu

8.-Estructura i

dinàmica de la

Terra.

1-Utilitzar el model dinàmic de l’estructura interna de la Terra i la teoria de la tectònica de plaques per estudiar els fenòmens geològics associats al moviment de la litosfera i relacionar-los amb la seva ubicació en mapes terrestres.

9.-

Manifestacions

de la dinàmica

terrestre.

-Avaluar la capacitat de l’alumnat per aplicar el model dinàmic de l ’estructura interna de la Terra i la teoria de la tectònica de plaques en l’explicació de fenòmens aparentment no relacionats entre si, com ara la formació de serralades, l’expansió del fons oceànic, la coincidència geogràfica de terratrèmols i volcans en molts llocs de la Terra, les coincidències geològiques i paleontològiques en territoris actualment separats per grans oceans, etc. -També s’ha de comprovar si és capaç d ’associar la distribució de sismes i volcans als límits de les plaques litosfèriques en mapes d’escala adequada, i de relacionar tots aquests processos.

TERCER

5.-L’estudi dels

ecosistemes.

1-Explicar com es produeix la transferència de matèria i energia al llarg d’una cadena o xarxa tròfica concreta i deduir-ne les conseqüències pràctiques per a la gestió sostenible d ’alguns recursos per part de l ’ésser humà.

-Es tracta de valorar si l ’alumnat és capaç de relacionar les pèrdues energètiques produïdes a cada nivell amb l’aprofitament sostenible dels recursos alimentaris del planeta (consum d’aliments que pertanyen als últims nivells tròfics)i les repercussions de les activitats humanes en el manteniment de la biodiversitat en els ecosistemes (desaparició de depredadors, sobreexplotació pesquera, introducció d’espècies exòtiques, etc.).

6.-Canvis dels

ecosistemes

7.7.CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent manera:

- Proves escrites ( exàmens o controls) : 60%.

- La nota mínima per fer mitjana amb les altres notes és de 3, si no es

supera l‘avaluació queda suspesa automàticament.

- si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia se li pot baixar la nota fins a

un 10%.

73


Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer

suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no

l’examen.

- treballs , pràctiques, desdoblament i llibreta de classe : 40%

- actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació però una actitud no

adequada i negativa podria fer suspendre l‘assignatura.

- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar

la nota.

- El professorat podrà proposar a l’alumnat, sempre i quan ho trobi adient, activitats o

proves per a recuperar els trimestres suspesos.


- A final de curs si l’alumne/a ha suspès alguna avaluació al llarg del curs ho podrà

recuperar en una prova final global que el professor realitzarà a tot el grup a final de curs,

en juny, i així avaluar el procés d'aprenentatge del grup.

- Si l’alumne aprova la prova final escrita es farà sa mitjana amb la nota del 40%

corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no

superarà l’assignatura.

- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en

setembre de tot realitzant una prova escrita que comptarà un 70% i un treball d‘estiu que

valdrà 30% i lliurarà el mateix dia del la prova escrita.

8.-PROGRAMACIÓ DE L'OPTATIVA DE TERCER D'ESO TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTAL

8.1.-INTRODUCCIÓEntre les diverses contribucions que les matèries de ciències de la

naturalesa aporten a l’adquisició de les competències bàsiques a l’educació secundària obligatòria, s’hi troba la capacitat per conèixer el món físic i interactuar-hi a partir de l’aprenentatge dels conceptes i dels procediments essencials de cadascuna d’aquestes ciències i de l’ús de les seves relacions.

En aquest sentit, i amb la intenció d’oferir a l’alumnat una visió més globalitzada de la ciència, es proposa per al tercer curs de l’ESO aquesta matèria optativa taller de ciències experimentals, que persegueix fonamentalment dos objectius: per una part, el de completar el currículum de les matèries obligatòries de l’àmbit científic presents a l’etapa a partir d’un tractament més interdisciplinari dels continguts i, per l’altra, el de complementar aquest currículum mitjançant l’aprenentatge d’alguns procediments i actituds que freqüentment resten desplaçats davant la tendència predominant a donar preponderància als conceptes.

74


8.2.-CONTRIBUCIÓ DEL TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Aquesta matèria està relacionada amb la capacitat per conèixer el món físic i interactua-hi. El coneixement i la intervenció en el món físic requereix l’aprenentatge dels principals conceptes de cadascuna de les ciències de la naturalesa però també implica fer ciència, és a dir, aprendre a utilitzar els procediments científics i adquirir els valors de l’activitat científica. La matèria desenvolupa aquesta competència a través de la familiarització amb el treball científic.

En el procés d’investigació o resolució de problemes s’ha de mesurar, fer càlculs matemàtics, elaborar i interpretar gràfics, representar, utilitzar models matemàtics... Totes aquestes operacions estan relacionades amb la competència matemàtica.

Una part important de l’activitat científica és la comunicació. A través de l’elaboració d’informes d’investigació i de l’exposició dels treballs realitzats es contribueix a la competència en comunicació lingüística, oral i escrita. Perquè hi hagi una adequada comunicació científica, ja sigui oral o escrita, és necessari elaborar un discurs en el qual s’utilitzi la terminologia adient, s’argumenti, s’expliquin i es descriguin fets, s’estableixin relacions entre idees, fets, fenòmens. La utilització del català com a llengua de comunicació científica pot contribuir de forma molt important a capacitar els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.

A través d’aquesta matèria s’han de treballar els procediments relacionats amb la recerca i la selecció d’informació a diferents fonts i el seu tractament. Tots aquests procediments estan relacionats amb la competència en el tractament de la informació i la competència digital. Un instrument fonamental per al tractament de la informació són les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquestes tecnologies permeten la comunicació, la recerca d’informació, les simulacions i visualitzacions de situacions, l’obtenció i el tractament de dades, etc.

La contribució de la matèria taller de ciències a la competència social i ciutadana està relacionada, bàsicament, amb el paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica que puguin participar activament en la presa fonamentada de decisions. Els continguts, fonamentalment procedimentals i actitudinals, que s’aprenen en la matèria estan relacionats amb la resolució de problemes i amb la presa de decisions, competències bàsiques que hauria de tenir qualsevol ciutadà o ciutadana. Per prendre decisions s’han d’utilitzar procediments i valors relacionats amb la recerca i el tractament de la informació, amb el raonament, la responsabilitat, la coherència...

La matèria també contribueix a la competència cultural i artística. La pràctica científica no és només una activitat que es desenvolupa dins una determinada cultura, és també cultura. Una part d’aquesta cultura és la llengua.

75


La utilització de la llengua catalana per a la comunicació a l’aula i al laboratori contribueix a augmentar l’interès per la cultura pròpia. Per altra banda, les capacitats com ara l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat són comunes a la ciència i a l’art.

La capacitat de resoldre problemes és fonamental per desenvolupar la competència per aprendre a aprendre. De fet, s’aprèn a través de la resolució de problemes, la qual cosa comporta plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i donar respostes coherents i imaginatives, tenir la capacitat de treballar en grup i saber compartir el coneixement amb els altres.

El treball científic forma part de l’activitat racional, la qual cosa suposa qüestionar dogmes i prejudicis, i d’aquesta manera contribueix al desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal. L’activitat científica potencia l’autoestima i les capacitats d’enfrontar-se amb criteri propi a problemes oberts, de saber resoldre les dificultats, d’assumir de forma autocrítica els errors com a part del procés de descobriment, de participar en la recerca temptativa de solucions i, en síntesi, d’implicar-se amb responsabilitat, confiança i creativitat en la pràctica científica.

8.3.-OBJECTIUSL’optativa taller de ciències experimentals de 3r curs d’educació secundària obligatòria té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:Formular i reconèixer problemes i utilitzar estratègies personals coherents amb

els procediments de la ciència en la seva resolució. Seleccionar, analitzar i interpretar textos científics i divulgatius, així com

informació presentada en forma de dades numèriques o representacions gràfiques.

Utilitzar de forma crítica fonts d’informació diferents.Expressar amb claredat les idees científiques, oralment i per escrit, utilitzant amb

correcció el llenguatge científic i, quan sigui necessari, gràfics, diagrames, símbols i equacions.

Realitzar mesures amb diferents aparells i instruments i interpretar les dades mitjançant representacions gràfiques i càlculs numèrics o amb tractament informàtic.

Dissenyar i utilitzar instruments i tècniques de contrastació. Formular hipòtesis, analitzar variables, dissenyar i realitzar experiments, elaborar

conclusions i comunicar resultats dels treballs pràctics i de les investigacions.Realitzar treballs en equip, participant activament i ordenadament en debats,

emetent judicis propis raonats amb arguments i escoltant les opinions dels altres respectuosament.

Tenir una actitud científica i crítica davant la realitat i fomentar la curiositat i el desig d’aprofundir en els coneixements.

Valorar el paper de la ciència com a activitat humana i comprendre la importància del treball dels científics en temes relacionats amb la indústria, el medi ambient, la societat i la qualitat de vida.

76


Realitzar els treballs de laboratori o de camp amb seguretat, precisió, neteja i ordre. Manipular els productes químics, les eines i els instruments de manera responsable i seguint les normes de seguretat pertinents.

Tractar amb seguretat per a les persones i amb respecte cap al medi ambient els residus produïts en el laboratori.

8.4.-CONTINGUTS-Continguts distribuïts per blocs:Bloc 1. Utilització d’estratègies pròpies del treball científic1.1.-Recerca i selecció d’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts. Ús de llibres, revistes, documents, estadístiques, mapes, etc. o realització d’enquestes i entrevistes per obtenir informació. 1.2.-Plantejament de problemes de forma operativa i discussió del seu interès i rellevància. 1.3.-Formulació d’hipòtesis i prediccions lògiques.1.4.-Disseny de la investigació. Establiment i control de les variables que hi intervenen; canvi de la variable independent per comprovar els efectes que produeix en la variable dependent, mentre es mantenen constants les variables controlades. 1.5.-Disseny i execució de muntatges experimentals, resolució de les dificultats causades per factors imprevistos i pertorbadors. 1.6.-Observació i descripció d’objectes i fenòmens. Determinació dels criteris per realitzar les observacions (color, forma, mida, funció, comportament, etc.), elecció de la tècnica o dels instruments adequats a les observacions que volen realitzar-se.1.7.-Recollida directa de dades, amb ajuda d’aparells o sense, guiada per hipòtesis més o menys explícites. Elecció de les unitats de mesura.1.8.-Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades. Reconeixement del caràcter aproximat de la mesura. Utilització de la notació científica i del sistema internacional d’unitats.1.9.-Organització de la informació recollida o de les observacions realitzades. Ordenació de mesures o dades que caracteritzin un conjunt, establiment de relacions entre elles. Expressió de les dades en gràfiques, taules o esquemes.1.10.-Classificació de dades formant grups basats en una o diverses propietats comunes, interpretació d’estructures jeràrquiques de classificació i comprensió de la utilitat dels sistemes unificadors de classificació per a la comunicació. 1.11.-Ús de programes bàsics per a l’obtenció i el tractament de dades. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfics. 1.12.-Interpretació de resultats, reconeixement de si verifiquen o no la hipòtesi de partida, reformulació d’hipòtesis davant les noves dades experimentals, reconeixement de les relacions causa-efecte i formulació d’un model interpretatiu senzill.

77


1.13.-Obtenció de conclusions. Anàlisi crítica del treball realitzat, comprensió de la necessitat de no sobrepassar les conclusions que poden derivar d’uns resultats per aconseguir major precisió i rigor en investigacions posteriors.1.14.-Comunicació dels resultats. Ús de diferents tècniques: exposició oral, informe escrit, audiovisual, mural, maqueta, etc. Elaboració d’informes escrits amb estructura coherent, clars, precisos i ordenats, utilitzant el vocabulari adequat.Bloc 2. Destreses i tècniques 2.1.-Coneixement i utilització de tècniques bàsiques per treballar de forma eficaç al laboratori o al camp. 2.2.-Maneig d’instruments usuals en els laboratoris de ciències experimentals. Ús d’instruments de mesura com la balança, el termòmetre, el baròmetre, el cronòmetre, la brúixola, etc.; d’instruments d’observació com el microscopi, la lupa, els prismàtics, etc.; de material de vidre com la proveta, l’encenedor d’alcohol, la caixa de Petri, etc.; i d’altres materials com mapes, martells, càmeres fotogràfiques, enregistradores, etc. 2.3.-Construcció d’instruments i aparells senzills, com instruments de mesura diversos, estacions meteorològiques, terraris, aquaris, maquetes, models interpretatius, etc. 2.4.-Utilització correcta dels materials, les substàncies i els instruments bàsics d’un laboratori.2.5.-Comportament conforme a les normes de seguretat i de respecte mediambiental en el laboratori i en el tractament de residus. 2.6.-Respecte per les condicions de conservació i manteniment dels materials de treball.

Bloc 3. Actituds relatives a la resolució de problemes i a la visió de la ciència com a construcció socialAdquisició de les actituds característiques del treball científic: 3.1.-Curiositat, necessària per formular preguntes, plantejar-se problemes o el desig de conèixer i comprendre. 3.2.-Creativitat, necessària per a la formulació d’hipòtesis, per a la realització del disseny experimental, per al plantejament del problema o per a la realització del seu estudi des de perspectives diferents. 3.3.-Confiança en si mateix, ja que la consideració que un mateix pot abordar el problema és necessària per realitzar una investigació.3.4.-Constància, necessària per superar les dificultats que van apareixent i per poder concloure el treball d’investigació. 3.5.-Raonament de les solucions aparentment òbvies, rigor i precisió.3.6.-Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica. Repartiment de responsabilitats i control mutu del treball assignat a cada membre del grup.

78


3.7.-Respecte a les regles d’intercanvi al grup, acceptació de la posada en qüestió de les idees pròpies, disposició a aportar la informació que es posseeixi i presa en consideració de les idees i informacions dels altres per modificar el criteri propi. 3.8.-Actitud crítica, capacitat de seleccionar, contrastar i avaluar informacions procedents de diferents fonts, però també actitud d’autocrítica davant les opinions pròpies. 3.9.-Valoració de la ciència com una activitat humana en què intervenen factors de tipus social o cultural i en la qual pot apreciar-se la provisionalitat de les idees científiques davant dels dogmes com a veritats immutables. 3.10.-Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre decisions i per fer front a problemes que ens afecten directament o indirectament.3.11.-Valoració de les aportacions de les ciències experimentals per donar resposta a les necessitats dels éssers humans i per millorar les condicions de la seva existència, així com per apreciar la diversitat natural i cultural i gaudir-ne, i per participar en la seva conservació, protecció i millora.3.12.-Reconeixement de les relacions de les ciències experimentals amb la tecnologia, la societat i el medi ambient, considerant les possibles aplicacions de l’estudi realitzat i les seves repercussions.3.13.-Respecte a l’entorn natural i reforç d’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra Comunitat.

-Continguts distribuïts per competències.COMPETÈNCIA PER CONÈIXER EL MÓN FÍSIC I INTERACTUAR-HI. CMFCONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.1.1.-La hidrosfera. La importància de l ’aigua en el clima, en la configuració del paisatge i en els éssers vius. 1.2.-La distribució de l ’aigua a la Terra en les seves formes líquida, sòlida i gasosa.1.3.-La mediterrània, geografia, climatologia i geologia.1.4.-Característiques fisico químiques de l’aigua salada.Introducció a l ’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels éssers vius. Els cinc regnes.2.1.-Característiques de l’hort ecològic.2.2.-El sòl, composició i estructura.2.3.-Els plaguicides i herbicides, efectes sobre la salut.3.1.-Definició de residus.3.2.-Classificació dels residus.

1.2.-Plantejament de problemes de forma operativa i discussió del seu interès i rellevància. 1.3.-Formulació d’hipòtesis i prediccions lògiques.1.4.-Disseny de la investigació. Establiment i control de les variables que hi intervenen; canvi de la variable independent per comprovar els efectes que produeix en la variable dependent, mentre es mantenen constants les variables controlades. 1.5.-Disseny i execució de muntatges experimentals, resolució de les dificultats causades per factors imprevistos i pertorbadors. 1.6.-Observació i descripció d’objectes i fenòmens. Determinació dels criteris per realitzar les observacions (color, forma, mida, funció, comportament, etc.), elecció de la tècnica o dels instruments adequats a les observacions que volen realitzar-se.1.7.-Recollida directa de dades, amb ajuda d’aparells o sense, guiada per hipòtesis més o menys explícites. Elecció de les unitats de mesura.1.12.-Interpretació de resultats, reconeixement de

2.5.-Comportament conforme a les normes de seguretat i de respecte mediambiental en el laboratori i en el tractament de residus. 2.6.-Respecte per les condicions de conservació i manteniment dels materials de treball. 3.1.-Curiositat, necessària per formular preguntes, plantejar-se problemes o el desig de conèixer i comprendre. 3.2.-Creativitat, necessària per a la formulació d’hipòtesis, per a la realització del disseny experimental, per al plantejament del problema o per a la realització del seu estudi des de perspectives diferents. 3.10.-Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre decisions i

79


3.3.-Tractaments dels residus. si verifiquen o no la hipòtesi de partida, reformulació d’hipòtesis davant les noves dades experimentals, reconeixement de les relacions causa-efecte i formulació d’un model interpretatiu senzill. 2.1.-Coneixement i utilització de tècniques bàsiques per treballar de forma eficaç al laboratori o al camp. 2.2.-Maneig d’instruments usuals en els laboratoris de ciències experimentals. Ús d’instruments de mesura com la balança, el termòmetre, el baròmetre, el cronòmetre, la brúixola, etc.; d’instruments d’observació com el microscopi, la lupa, els prismàtics, etc.; de material de vidre com la proveta, l’encenedor d’alcohol, la caixa de Petri, etc.; i d’altres materials com mapes, martells, càmeres fotogràfiques, enregistradores, etc. 2.3.-Construcció d’instruments i aparells senzills, com instruments de mesura diversos, estacions meteorològiques, terraris, aquaris, maquetes, models interpretatius, etc. 2.4.-Utilització correcta dels materials, les substàncies i els instruments bàsics d’un laboratori.

per fer front a problemes que ens afecten directament o indirectament.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA. CMACONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.1.5.-El cicle de l ’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’energia.1.6.-Reserves d ’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Importància de la seva conservació. Les reserves d ’aigua a les Illes Balears.2.4.-Les dimensions d’un hort ecològic.3.4.-La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització, recuperació i reciclatge. El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears.

1.9.-Organització de la informació recollida o de les observacions realitzades. Ordenació de mesures o dades que caracteritzin un conjunt, establiment de relacions entre elles. Expressió de les dades en gràfiques, taules o esquemes.

3.5.-Raonament de les solucions aparentment òbvies, rigor i precisió.

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. CLICONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.1.7.-La biodiversitat a la mediterrània. Importància de determinades espècies al mar Balear.2.5.-Els planters, què, com i quan sembrar.3.5.-Els residus a les Pitiüses, producció i tractaments.

1.14.-Comunicació dels resultats. Ús de diferents tècniques: exposició oral, informe escrit, audiovisual, mural, maqueta, etc. Elaboració d’informes escrits amb estructura coherent, clars, precisos i ordenats, utilitzant el vocabulari adequat.

3.7.-Respecte a les regles d’intercanvi al grup, acceptació de la posada en qüestió de les idees pròpies, disposició a aportar la informació que es posseeixi i presa en consideració de les idees i informacions dels altres per modificar el criteri propi.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ ICOMPETÈNCIA DIGITAL. CTICONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.1.8.-Les principals espècies a la mar Balear de cadascun dels regnes.3.6.-Producció de residus al municipi de Sta. Eulària, i

1.1.-Recerca i selecció d’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts. Ús de llibres, revistes, documents, estadístiques, mapes, etc. o realització d’enquestes i entrevistes per obtenir

3.6.-Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica. Repartiment de

80


destinació d’aquests residus. informació. 1.11.-Ús de programes bàsics per a l’obtenció i el tractament de dades. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfics.

responsabilitats i control mutu del treball assignat a cada membre del grup. 3.8.-Actitud crítica, capacitat de seleccionar, contrastar i avaluar informacions procedents de diferents fonts, però també actitud d’autocrítica davant les opinions pròpies.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA. CCACONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.1.9.-Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Balears: situació, extensió i tipus de protecció.3.7.-Els diferents tractaments dels residus a l’illa d’Eivissa.

1.9.-Organització de la informació recollida o de les observacions realitzades. Ordenació de mesures o dades que caracteritzin un conjunt, establiment de relacions entre elles. Expressió de les dades en gràfiques, taules o esquemes.

3.11.-Valoració de les aportacions de les ciències experimentals per donar resposta a les necessitats dels éssers humans i per millorar les condicions de la seva existència, així com per apreciar la diversitat natural i cultural i gaudir-ne, i per participar en la seva conservació, protecció i millora.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA. CSCCONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.1.10.-Mesures per protegir la biodiversitat de la mediterrània.2.6.-Les repercussions d’una activitat sostenible.2.7.-Les avantatges del reciclatge.3.8.-La reducció dels residus com a principal estratègia per a un desenvolupament sostenible.

2.1.-Coneixement i utilització de tècniques bàsiques per treballar de forma eficaç al laboratori o al camp.

3.6.-Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica. Repartiment de responsabilitats i control mutu del treball assignat a cada membre del grup. 3.7.-Respecte a les regles d’intercanvi al grup, acceptació de la posada en qüestió de les idees pròpies, disposició a aportar la informació que es posseeixi i presa en consideració de les idees i informacions dels altres per modificar el criteri propi. 3.9.-Valoració de la ciència com una activitat humana en què intervenen factors de tipus social o cultural i en la qual pot apreciar-se la provisionalitat de les idees científiques davant dels dogmes com a veritats immutables. 3.12.-Reconeixement de les relacions de les ciències experimentals amb la tecnologia, la societat i el medi ambient, considerant les possibles aplicacions de l’estudi realitzat i les seves repercussions.

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE. CAACONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.2.8.-El compostatge.2.9.-Els productes ecològics.3.9.-El consum responsable amb el medi ambient.

1.13.-Obtenció de conclusions. Anàlisi crítica del treball realitzat, comprensió de la necessitat de no sobrepassar les conclusions que poden derivar d’uns resultats per aconseguir major precisió i rigor en investigacions posteriors.

3.13.-Respecte a l’entorn natural i reforç d’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la

81


insularitat de la nostra Comunitat.

COMPETÈNCIA EN AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL. CAICONTINGUTS HABILITATS i ESTRATÈGIES ACTITUDS i VALORS.1.11.-Repercusions i impacte de les activitats turístiques en el litoral.2.10.-Els avantatges dels productes autòctons o més propers.3.10.-Mesures i estratègies per a la reducció dels residus.

1.10.-Classificació de dades formant grups basats en una o diverses propietats comunes, interpretació d’estructures jeràrquiques de classificació i comprensió de la utilitat dels sistemes unificadors de classificació per a la comunicació.

3.3.-Confiança en si mateix, ja que la consideració que un mateix pot abordar el problema és necessària per realitzar una investigació.3.4.-Constància, necessària per superar les dificultats que van apareixent i per poder concloure el treball d’investigació.

-Seqüenciació dels continguts per centres d’interès.S’han elegit tres centres interès per aquest curs acadèmic distribuïts de la

següent manera per trimestres:1r trimestre: LA MEDITERRÀNIA.2n trimestre: L’HORT ECOLÒGIC.3r trimestre: ELS RESIDUS.La distribució de les activitats programades en cadascun dels centres d’interès, així com els

objectius que volem assolir i les competències bàsiques (CMF, CMA, CLI, CTI, CCA, CSC, CAA, CAI) que s’avaluaran en cadascuna d’elles es mostren en la següent graella.1r TRIMESTRECENTRE D’INTERÈS

ACTIVITAT PER SESSIÓ OBJECTIUSBLOC

COMPETÈNCIESPrincipals

1r TrimestreLA MEDITERRÀNIA

1.-El mètode científic. 9,10 1 CMF2.-Recollida de mostres de plàncton. 5,7,8,9,11 2 CMF,CTI3.-Observació al microscopi. 5,9,11,12 2 CMF,CMA4.- Recollida de mostres del litoral. 3,8,9,11 2 CMF,CTI5.-Observació a la lupa. 5,9,11 2 CMF6.-Plantejament de preguntes. 1,8,9,10 3 CAI,CAA7.-DVD a la vorera de la mar. 2,9 3 CMF8.-Latitud i longitud. 2,9 2 CMF,CMA9.-Recerca d’informació. 1,2,9 2,3 CMF,CTI10.-Organització de la informació. 2,8,9, 1,3 CMF,CAI11.-Classificació de la informació 2,8,9 1,3 CMF,CAI12.-Interpretació de la informació. 2,6,8,9 1,3 CMF,CAI13.-Obtenció de conclusions. 3,8,10 1,3 CMF,CAI,CAA14.-Quina informació comunicar. 1,2,8,10 1,3 CLI15.-Com comunicar la informació. 4,8,10 1,3 CLI16.-Elaborar l’exposició de la informació 4,8 1,3 CLI17, 18 i 19-Exposicions orals. 4,8 1,3 CLI,CSA20.-Comunicació a la comunitat educativa. 4,8,10 1,3 CLI,CCA,CAA,CSC

2n TRIMESTRECENTRE D’INTERÈS

ACTIVITAT OBJECTIUS BLOCCOMPETÈNCIES

2n TrimestreL’HORT ECOLÒGIC

1.-Què és un hort ecològic? 1,9 3 CMF, CMA2.-El sòl: composició i estructura. 5,9,11 2,3 CMF3.-Anàlisi del sòl. 1,2,7,8,9,11 2,3 CMF, CMA4.-El compostatge. Procediment. 5,7,9,11 2,3 CMF5.-El reg 8 3 CAI6.-Elaboració de planters. 1,5,8,9,11 2,3 CMF, CCA7.-.Tipus de plantes. Plantació. 8,9,11 2,3 CMF, CMA8.-Classificació de les plantes. 8,9 2,3 CMF,CCA,9.-Necessitats nutritives de les plantes 2,9 2,3 CMF, CMA

10, 11 i 12.-Estudi del creixement. 2,5,6,7,8,9,10,11,12

1,2 CMF, CMA

82


13.-Les plagues i els plaguicides. 3,9,10 3CMF, CSC,CTI

14.-Les herbes i els hervicides. 3,9,10 3CMF,CSC,CTI

15.-Els adobs químics. 9,10 3CMF,CSC,CTI

16.-Recollida de productes. 5,8 2,3 CAI17.-Elaboració de banc de llavors. 5,8,9,10,11 2,3 CMF, CCA18, 19.-Exposicions orals. 4,8,9 1,3 CLI,CAI. CAA

20.-Comunicació a la comunitat educativa 4,8,9 1,3CLI, CCA, CAI,CAA

3R TRIMESTRECENTRE D’INTERÈS

ACTIVITAT OBJECTIUSBLOC

COMPETÈNCIES

3r TrimestreELS RESIDUS

1.-Definir residu. 9 3 CMF2.-Residus sòlids urbans. 2,9 3 CMF,CMA,CSC3.-El reciclatge. 8,9 3 CMF,CSC

4.- Els abocadors. 9 3 CMF,CCA5.-La incineració. 1,9 3 CMF,CCA6.-Recerca d’informació a Espanta 2,3,8,9 1,3 CAI,CAA7.-.Recerca d’informació a les Illes. 2,3,8,9 1,3 CAI,CAA,CTI8.- Recerca d’informació a les Pitiüses. 2,3,8,9 1,3 CAI,CAA,CTI9, 10, 11.-Elaboració d’informes. 3,8 1,3 CAI,CAA,CTI12, 13, 14.-Exposicions orals 4,8 1,3 CLI,CC,CAI,CAA15.-Reciclate de paper. 5,8,11 2,3 CMF,CCA

16.-Reciclatge d’oli usat.5,6,7,8,11,12

2,3 CMF,CCA

17.-Reciclatge d’envasos. 5,8,11 2,3 CMF,CCA18, 19.-Col·laboració amb ecoambientals. 1,2,3,4,8 3 CAI,CSC,CAA20.-Comunicació a la comunitat educativa 4,8,9,10 1,3 CLI,CSC,CAI,CAA

8.5.-METODOLOGIATipologia de les activitats.

Acceptat, doncs, el caire bàsicament procedimental de la matèria, el fil conductor per dur a terme el seu currículum han de ser els treballs pràctics. Tot i que s’han proposat diverses classificacions dels treballs pràctics a partir dels objectius que pretenen, una de les més acceptades estableix una divisió en quatre grups: experiències (utilitzades per aconseguir una percepció dels fenòmens), experiments il·lustratius (adients per comprovar principis i lleis), exercicis pràctics (útils per a l’aprenentatge de mètodes i tècniques i per a la determinació de propietats generals i característiques) i petites investigacions (ideals per a la construcció de coneixement i per apropar l’alumnat a les formes del quefer científic).

Aquests petits treballs d’investigació cal que siguin plantejats sempre des d’un determinat cos de coneixements i, si pot ser, des de distintes disciplines de l’àrea científica. Tot i que interessa que l’alumnat treballi, per exemple, l’observació de fenòmens i la recollida de dades, convé que ho faci des d’un referent conceptual per tal que la interpretació, la valoració i la crítica dels

83


resultats obtenguts tengui sentit. D’aquesta manera serà possible, a més, plantejar un mateix estudi des de diversos punts de vista, integrant les distintes perspectives obtingudes en el si d’un enfocament interdisciplinari.

En definitiva, la matèria ha de contribuir, juntament amb la resta de matèries científiques de l’etapa, a familiaritzar l’alumnat amb les distintes formes pròpies del treball científic, com són ara la discussió sobre problemes quotidians relacionats amb la ciència i la tecnologia, l’enunciat d’hipòtesis, el plantejament de conjectures i inferències fonamentades, la planificació i la implementació de dissenys experimentals, la sistematització per la recollida de dades, l’elaboració de conclusions i, de forma especial, l’anàlisi i la comunicació dels resultats mitjançant el suport adequat (escrit, gràfic, multimèdia, etc.) i l’ús de la terminologia científica adient per a cada cas.

Com amb la resta de currículums de l’àrea de les ciències a l’ESO, cal utilitzar com a llengua d’estudi i comunicació la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. La contextualització de la matèria no sols ha d’afavorir la normalització lingüística del català, sinó que també n’ha d’assegurar la normalització terminològica i l’ús correcte de la llengua d’especialitat. El llenguatge científic i tecnològic és un llenguatge d’especialitat que es caracteritza per una terminologia específica. Els termes que s’utilitzaran en aquesta matèria estan relacionats, bàsicament, amb instruments i aparells de laboratori, de taller i de camp, i amb mètodes, procediments i tècniques. El coneixement i la comprensió d’aquests termes convé que també formi part del procés d’ensenyament/aprenentatge de la matèria.

Bona part dels objectius d’aquesta matèria es corresponen amb els procediments, habilitats, tècniques, valors… propis del treball científic. Així, els continguts es presenten estructurats entorn dels procediments i de les actituds que caracteritzen els mètodes usuals de la ciència. Però això no vol dir que els conceptes no hi hagin de ser presents; ben al contrari, els procediments i les actituds propis de la ciència s’aprenen quan es realitzen investigacions científiques que es desenvolupen sobre conceptes i sistemes conceptuals concrets.

Convé, per tant, tenir en compte que els procediments i les actituds han de ser treballats en relació amb teories, lleis o principis bàsics de les ciències. El professorat ha de decidir en cada cas quins dels continguts conceptuals de la matèria són els més adequats per desenvolupar-los.

-Condicions per al disseny de les activitats.Les activitats concretes que cada professor o professora desenvolupi han de

complir com a condició primera que siguin útils per treballar els objectius de la matèria a través dels procediments i les actituds corresponents. En aquest sentit, són del tot aprofitables les experiències que hagi tengut el professorat a l’hora d’impartir altres matèries optatives de caire experimental com ara taller de laboratori, flora i fauna, astronomia, botànica aplicada, contaminació, energies renovables i medi ambient, taller de química, taller d’alimentació i d’altres.

84


Per tal d’establir un fil conductor que doni coherència a les distintes activitats que es posin en pràctica es pot partir, per exemple, de la història de les ciències, treballar sobre algun problema extret de l’entorn proper de l’alumnat, elegir un centre d’interès o, també, seleccionar continguts bàsics de les àrees científiques.

Les activitats fonamentals que han de dur a terme els alumnes han de ser, com ja s’ha esmentat, els treballs pràctics en petit grup realitzats dins el laboratori o al camp. Atès que la història ens diu que el coneixement científic s’ha generat, quasi sempre, a partir de la necessitat de donar solució a problemes (malalties, manca d’energia, escassetat d’aliments, necessitat de nous materials...), sembla del tot apropiat plantejar les petites investigacions com a estratègies per resoldre problemes, entesos com a situacions que presenten dificultats per a les quals l’alumnat no disposa de solucions immediates evidents.

Pel que fa a la seqüenciació, és convenient anar incrementant gradualment la dificultat al llarg del curs, de manera que les activitats inicials siguin relativament senzilles i les finals, més complexes. Les experiències, els experiments il·lustratius, els exercicis pràctics i les petites investigacions han de ser prou diversos com per atendre alumnes de característiques diferents.

L’alumnat ha de tenir un paper actiu en tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Els alumnes han d’incrementar els seus coneixements en realitzar les activitats i, d’altra banda, han de valorar el treball cooperatiu com una de les formes més idònies de cercar respostes científiques als problemes. Per tant, s’ha d’estimular i facilitar el treball en petit grup o en gran grup tant a l’aula com al laboratori i al camp.-Organització de l’espai, el temps i els recursos.

Pel que fa a l’espai, essent eminentment pràctic l’enfocament d’aquesta matèria, es desenvoluparà de forma preferent al laboratori o al camp. S’ha de tenir especial esment a les normes de seguretat i al tractament de residus, i també a l’ordre, la neteja i el respecte al medi. Si les possibilitats d’experimentació en el laboratori no permeten reproduir les condicions que es voldrien estudiar, és recomanable fer ús de models i simulacions. Per a això no hem d’oblidar les possibilitats que ofereixen la informàtica, la xarxa i els documents audiovisuals, siguin o no interactius.

Per la qual cosa s’utilitzarà el laboratori com a aula, així com les sortides periòdiques al camp, ja que el centre es troba situat en un lloc privilegiat per a fer sortides de curta durada com la recollida de mostres i experimentacions a l’entorn més proper.

Al mateix temps s’utilitzarà l’aula portàtil d’informàtica per a les recerques en xarxa, així com la biblioteca per a les recerques bibliogràfiques.

8.6. CRITERIS D’AVALUACIÓ.

L’avaluació consisteix en un conjunt d’activitats destinades a obtenir informació fiable i útil del procés d’ensenyament-aprenentatge per ajudar a

85


orientar l’alumnat i a elegir els canvis necessaris en el procés per millorar l’assoliment dels objectius.

Els criteris d’avaluació són la millor guia per comprovar els aprenentatges dels alumnes i per seleccionar i utilitzar els instruments d’avaluació i les activitats adients en funció dels recursos disponibles. Convé partir dels coneixements inicials que els alumnes tenen sobre els mètodes de treball utilitzats per la ciència.

Per dur a terme aquesta avaluació en una matèria essencialment pràctica com aquesta es requereix del professorat l’observació i el registre de l’actuació de l’alumne o alumna en el laboratori o al camp. D’aquest treball es valora l’interès, la predisposició a col·laborar en grup, la participació i la constància en la feina, així com l’adquisició de destreses i capacitats. Es pot completar aquesta avaluació amb alguna prova de llapis i paper on hagin d’aplicar els procediments apresos, tant en petit grup com de forma individual.

De cada problema o petita investigació s’ha de presentar el corresponent informe o memòria, que ha d’incloure la formulació del problema, l’emissió d’hipòtesis, el disseny experimental, els muntatges, l’estratègia i les tècniques aplicades, les conclusions que es poden derivar dels resultats i la bibliografia (web grafia) utilitzada.

No s’ha d’oblidar tampoc la importància de treballar les exposicions orals dels treballs i la conveniència de fomentar l’ús de les TIC en aquestes exposicions (elaboració de pàgines web, de PowerPoint,…).-Instruments d’avaluació.

Atenent a les recomanacions anteriors s’utilitzaran els següents instruments:

-Quadern de laboratori i de camp.-Exposicions orals.-Qüestionaris sobre DVD.-Informes dels problemes o petites investigacions.-Treballs escrits.-Interès, participació, constància.

-Criteris d’avaluacióSaber formular i resoldre problemes.Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç de formular problemes relacionats amb el medi natural i social, d’ elaborar hipòtesis, de dissenyar estratègies de resolució, d’aplicar-les i de treure’n les conclusions oportunes. No es tracta d’aplicar un conjunt de regles sinó de ser capaços d’abordar situacions obertes que puguin presentar diverses solucions.Aplicar conceptes bàsics de la ciència.Es tracta que l’alumnat sigui capaç d’assolir els conceptes bàsics de la ciència per poder-los aplicar a la resolució de problemes relacionats amb les situacions quotidianes.Saber utilitzar de forma crítica les distintes fonts.

86


Es pretén valorar si els estudiants analitzen de manera sistemàtica i rigorosa les diferents fonts d’informació, distingint el que és rellevant del que és accessori, així com les dades de les opinions. Saber utilitzar instruments i tècniques d’investigació.Es pretén valorar la capacitat de l’alumnat per seleccionar, aplicar i utilitzar els instruments i les tècniques d’investigació més adequades per a l’estudi i la resolució de problemes i qüestions que siguin habituals en els treballs de camp i de laboratori.Reconèixer la importància del treball en equip per a la resolució de problemes.Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç de treballar en equip, d’argumentar i de participar en la resolució dels problemes plantejats.Valorar la importància que tenen els models teòrics proposats per la ciència.Es pretén que l’alumnat valori la importància dels models teòrics, però que a la vegada sigui capaç de relativitzar-los per poder estudiar i comparar diverses explicacions d’un mateix fenomen, o bé analitzar les conseqüències dels avenços tecnològics.

Elaborar conclusions. Es tracta de veure si els alumnes són capaços d’extreure informació a partir de gràfics i de taules i de comunicar amb claredat les conclusions d’un treball realitzat.

8.7.-Criteris de qualificació i recuperació.

La qualificació de la matèria serà el resultat de l’adquisició dels continguts, destreses, habilitats, estratègies, actituds i valors, assolits en cadascuna de les competències bàsiques anteriorment desenvolupades, i expressada amb una nota obtinguda a partir dels instruments d’avaluació proposats, obtenint així una nota global per cadascun dels trimestres. Cadascuna de les competències tindrà el mateix pes percentual en la nota final Finalment caldrà comprovar, mitjançant els criteris d’avaluació, si l’alumnat a assolit els objectius de la matèria.

La recuperació de cadascun dels trimestres es realitzarà amb activitats proposades en el següent trimestre, incidint individualment, amb activitats de reforç i recuperació, en les competències que l’alumnat no ha assolit suficientment.

Si l’alumnat no supera la matèria en l’avaluació ordinària, se li encomanarà una petita investigació sobre un tema a elegir i una exposició oral per a recuperar-la en la prova extraordinària.-Avaluació del procés d’ensenyament aprenentatge.

L’alumnat valorarà la utilitat dels ensenyaments desenvolupats mitjançant enquestes on la seva opinió sobre les activitats, l’aula, el professorat, els recursos, l’avaluació, etc, es veurà reflectida.

Els resultats d’aquestes enquestes serviran per a anar canviant el procés o per a millorar-lo en anys vinents.

87


9.PROGRAMACIÓ CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT

9.1.INTRODUCCIÓ

Al llarg de la història, la humanitat ha lluitat sempre per millorar la seva qualitat de vida i sobreviure. L’esperança de vida durant l’Imperi Romà era només de vint-i-cinc anys i a finals del segle XIX sols s ’havia incrementat fins als trenta-cinc; fou, sobretot, a partir dels segles XVIII i XIX quan la ciència pogué anar donant resposta a les necessitats primeres de la humanitat per contribuir, malauradament no d ’una forma generalitzada, al benestar de les persones.Així, durant el segle XX, el desenvolupament científic ha estat tan espectacular que aquesta esperança de vida supera actualment els vuitanta anys als països més avançats. La causa d ’aquest fet sembla evident: s’han acumulat més coneixements científics i tecnològics durant els darrers cents anys que en tota la història anterior.La ciència, les seves aplicacions i la incidència en els canvis que se’n deriven per a les persones, la societat i el medi ambient són inqüestionables. Qüestions com l ’ús racional de l ’energia, les noves tecnologies de la comunicació, el canvi climàtic, els aliments transgènics, la química dels nous materials, el desenvolupament sostenible o la biologia molecular i les seves implicacions per a la salut, formen part dels mitjans de comunicació d ’una manera habitual i són motiu d’opinió de la ciutadania sense que aquesta en conegui, sovint, la seva base científica.Amb la implantació en el batxillerat d ’aquesta matèria de ciències per al món contemporani (CMC), comuna per a l ’alumnat de totes les modalitats, es pretén posar a l ’abast de la ciutadania la cultura imprescindible per tal de poder actuar de forma crítica i responsable davant temes relacionats amb els àmbits científic i tecnològic de rellevància social, amb la finalitat d ’avançar cap a una societat més democràtica i més compromesa amb el respecte al medi ambient i la sostenibilitat social, ecològica i econòmica.El currículum de les CMC que es presenta tot seguit no està dissenyat pensant en la formació que hauria de tenir l ’alumnat que ha de seguir estudis superiors de ciències, sinó que té una intencionalitat més cultural i instrumental en el sentit de proporcionar a tots els estudiants que cursen el batxillerat uns coneixements que els permetin integrar-se en una societat que, de forma inevitable, es troba més impregnada per la ciència i la tecnologia.Els aprenentatges d’aquesta matèria de CMC han de tenir funcionalitat, en el sentit que no poden limitar-se a donar respostes sobre els interrogants d ’actualitat científica i tecnològica que puguin resultar d’interès per a l ’alumnat, sinó que també han de proporcionar la capacitat de planificar i utilitzar estratègies pròpies del quefer científic com ara la recerca, la selecció i el tractament de la informació, l’observació de fenòmens, la descripció de fets, la identificació de variables i, en definitiva, la formulació de conclusions raonables sobre l’existència o no d ’evidència científica.

88


Convé, per tant, que el professorat que imparteixi la matèria no presenti els continguts d ’una manera en excés academicista i formalista, tot i que això no ha d’excloure, en absolut, el rigor.Es tracta, doncs, que aquests continguts i el seu tractament dins l’aula contribueixin a comprendre les formes que utilitza la ciència per tractar els problemes, conèixer el significat i les limitacions de les teories i els models per explicar la naturalesa, valorar la provisionalitat del coneixement científic...Tanmateix, l ’alumnat ha d ’assolir el fet que la ciència i la tecnologia són activitats sempre immergides en unes determinades realitats política, econòmica i social que influeixen de manera important en el seu desenvolupament i en les seves intencions.Tots aquests referents són els que han constituït el fil conductor per dur a terme la selecció dels objectius, continguts i criteris d’avaluació de la matèria.Els continguts s’organitzen al voltant de temes com ara l’origen de la vida i de l’univers, la salut i la seva relació amb la forma de vida de les persones, la problemàtica de l’ús incontrolat de recursos materials, la necessitat que la societat valori la importància d’actuar segons criteris de sostenibilitat, l’aplicació que tenen els nous materials i el canvi que ha significat per a la relació entre els individus i entre els pobles l’aparició de les noves tecnologies, definitiva, tenir una opinió fonamentada sobre les qüestions de més actualitat relacionades amb la ciència i la tecnologia.Per impartir aquesta matèria de CMC l’ús de les noves tecnologies ha de resultar una eina quasi imprescindible: la recerca a través de la xarxa ha de contribuir, sens dubte, a recopilar la informació necessària per tal que l’alumnat pugui formar -se un criteri personal acurat sobre esdeveniments d ’interès social relacionats amb el quefer científic.Tot i que el currículum que es presenta tot seguit va dirigit a les tres modalitats de batxillerat –arts, ciències i tecnologia, i humanitats i ciències socials- atesa la condició de matèria comuna de les CMC, això no ha de resultar obstacle perquè el professorat seleccioni les activitats més adients per tal de desenvolupar els continguts en funció de les singularitats que presenti el grup classe en cada cas.Finalment, s ’ha d ’esmentar que l ’ús de la llengua catalana per impartir aquesta matèria suposa contribuir a la seva normalització com a llengua habitual en els processos d’ensenyament/aprenentatge i a la contextualització dels seus continguts a la realitat dels aspectes culturals, socials, mediambientals i els relacionats amb el patrimoni històric i científic i tècnic de les Illes Balears.

9.2- Contribució específica de la matèria de CMC a les competències bàsiques

En funció de la vocació integradora de la matèria, les competències específiques de les ciències per al món contemporani s'imbriquen amb les competències genèriques del batxillerat, però es poden distingir tres competències específiques de la matèria, algunes de les quals són compartides amb altres ciències

89


experimentals: la competència en indagació; la competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia; i la competència en la reflexió sobre la naturalesa de la ciència.La competència en indagació comprèn tot el conjunt d'operacions que posen l'alumnat en situació d'explorar el món amb eines instrumentals i intel·lectuals definides, i implica capacitats com la de fer-se preguntes amb orientació científica sobre la natura i els fenòmens naturals, la de cercar evidències, la de realitzar inferències consistents amb aquestes i, en íntima relació amb la competència comunicativa, la d'argumentar de manera crítica, racional i lògica.L'educació científica basada en la indagació és un objectiu compartit per diversos sistemes educatius que, tot responent a la demanda social de crear ciutadans i ciutadanes amb capacitat per gestionar la societat del coneixement, tendeix a substituir la vella escolàstica expositiva. L'assoliment d'aquesta competència, comuna als currículums de les matèries experimentals, ha de ser un dels fils conductors de la matèria.La competència en la dimensió social i cívica de la ciència i la tecnologia es pot definir com la facultat de comprendre la rellevància social de la ciència i la tecnologia, és a dir, la relació entre el paradigma científic i els models econòmics i culturals d'una època o territori. Implica capacitats com ara resoldre problemes relacionats amb la vida quotidiana dels individus, comprendre el paper de la ciència, per mitjà de la tecnologia, reflexionar sobre les intencions i les conseqüències de les accions humanes, individuals i col·lectives, i considerar els impactes ambientals i socials d'un determinat model tecnològic, situar el coneixement científic dins el context històric.Suposa, finalment, el respecte degut al medi natural i als éssers vius, dins la consciència de pertinença a l'espècie humana, que implica una participació activa, individualment i col·lectiva, en la preservació i salvaguarda del planeta. La competència en la reflexió sobre la naturalesa de la ciència implica comprendre que la ciència, després de mil·lennis de desenvolupament, ha procurat d'elaborar teories que expliquin d'una manera simple i unificadora les grans preguntes i promoure la reflexió sobre processos globals que afecten l'espècie humana en diferents contextos (còsmic, planetari i local). Suposa també l'aptitud per identificar i validar la qualitat científica d'un determinat coneixement, contraposat a altres explicacions. Inclou altres capacitats, com reconèixer les fases formals del discurs científic, distingir processos inductius de deductius, especulacions de teories, valorar la coherència formal del discurs científic, reconèixer paradigmes científics, etc. Particularment, se cerca que l'alumnat no faci servir el concepte de teoria en sentit col·loquial (com a sinònim de conjectura, opinió o hipòtesi) sinó en el sentit d'explicacions completes sustentades per evidències i sotmeses a un procés permanent de discussió i revisió. Lluny de formulacions retòriques, cal valorar la rellevància de l'ús apropiat del llenguatge en el discurs científic.

Contribució general de la matèria de CMC a les competències bàsiques

90


Les ciències per al món contemporani contribueixen de manera cabdal a les competències genèriques del batxillerat i, de manera especial, a les comunicatives, les referides a la gestió i tractament de la informació, les personals i interpersonals i les del coneixement i interacció amb el món. Pel que fa les competències comunicatives, el currículum de la matèria preveu la realització d'activitats que impliquin el desenvolupament de capacitats comunicatives que vagin més enllà de la simple eloqüència, com l'argumentació amb premisses clares, coherents i persuasives, l'ús dels símbols i codis lingüístics i matemàtics propis de la comunicació científica, l'elaboració d'eines de suport per a la comprensió del discurs científic (taules, gràfics, esquemes, etc.). La implementació del currículum de la matèria requereix en moments diversos capacitats relacionades amb la competència en la gestió i tractament de la informació: recerca i selecció d'informació aplicada a l'estudi de casos, contrast de les valoracions fetes a partir de dades fruit de l'observació amb altres fonts, l'accés a bases de dades públiques, com és el cas de les procedents dels organismes internacionals i locals, i la preparació de suports de presentació i comunicació dels resultats.L'assumpció de la manera de pensar dels científics com a estratègia curricular comporta el desenvolupament de la competència personal i interpersonal, que implica assolir la capacitat de crítica, la d'escoltar i posar-se en el lloc de l'altre, la de valorar la feina dels altres membres del grup, etc.Finalment, pel seu caràcter integrador i globalitzador, la matèria de les ciències per al món contemporani contribueix significativament a la promoció de la competència en el coneixement i interacció amb el món, per mitjà de les activitats previstes en els diferents apartats en què s'han dividit els continguts, tant des de la dimensió del món físic com des de la dimensió social i cívica, àmbits que s'interrelacionen i complementen.

9.3.ObjectiusL’ensenyament de les CMC en l’etapa del batxillerat tendrà com a objectius desenvolupar en l’alumnat les capacitats següents:1.- Conèixer el significat d ’alguns conceptes, lleis i teories a fi i efecte de formar-se opinions fonamentades sobre qüestions de caire científic i tecnològic d ’actualitat en la vida quotidiana que són objecte de controvèrsia social i de debat entre la ciutadania.2. -Seleccionar i analitzar informacions de contingut científic obtingudes de diverses fonts i utilitzar-les de forma crítica per tal de proposar-se qüestions sobre problemes científics d’actualitat i tractar de cercar-hi respostes.3. -Utilitzar amb autonomia habilitats i procediments científics com ara el plantejament de problemes, la recerca d ’informació, la formulació i el contrast d’hipòtesis, el disseny i la realització d’experiències, la interpretació de la comunicació.Aquests temes, tots d ’interès per a la ciutadania, han de possibilitar que l’alumnat valori l ’ajuda que per a la seva formació pot tenir el fet de disposar d

91


’una visió científica del seu entorn, conèixer els procediments bàsics que utilitza la ciència, entendre la seva contribució al desenvolupament social i, en de resultats... que permetin la presentació de conclusions de forma coherent, clara i precisa.4.- Fer un ús racional de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la construcció de coneixement científic i la formació de criteri personal sobre fets relacionats amb la ciència i amb la tecnologia que puguin contribuir a la millora del benestar de les persones.5. -Avaluar i debatre de forma col·lectiva la viabilitat de les aplicacions de la ciència i de la tecnologia als àmbits de la salut, l’alimentació, la utilització de recursos, el medi ambient, les fonts d’energia...,amb especial referencia a l ’àmbit de les illes Balears, per poder contrastar de forma crítica la informació apareguda als mitjans de comunicació.6. -Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic com ara la curiositat intel·lectual, l’esperit crític, la mentalitat oberta, la cooperació i el treball en equip, el rigor en les anàlisis i en la fonamentació de les explicacions, i l ’aplicació i la difusió dels coneixements.7. -Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de la qualitat de vida, reconèixer les seves aportacions i les seves limitacions, entendre la ciència com un procés dinàmic, en contínua evolució i condicionat pel context cultural, social i econòmic de l ’entorn en què es desenvolupa.8. -Reconèixer i exemplificar en casos concrets la influència recíproca entre el desenvolupament científic i tecnològic i les singularitats de l ’entorn en què es produeix el coneixement i les seves aplicacions.9.-Conèixer alguns dels elements més significatius que conformen el patrimoni històric i científic, tècnic i industrial de les Illes Balears.9.4.Continguts

Bloc 0. Continguts generals- Diferència entre les qüestions que poden ser tractades utilitzant observacions i dades objectives d ’aquelles que no es poden solucionar emprant mètodes de la ciència- Recerca i selecció d ’informació científica a partir de diferents fonts per tal d’analitzar problemes relacionats amb l’àmbit científic i tecnològic d’interès social, i diferenciar en la proposta de solucions, les opinions subjectives de les afirmacions contrastades.-Disposició a reflexionar científicament sobre qüestions de caràcter científic i tecnològic per arribar a prendre decisions responsables en contextos personals i socials.-Reconeixement de la contribució del coneixement cientificotecnològic en la comprensió del món, en la millora de les condicions de vida de les persones i dels éssers vius en general, en la formació de l ’esperit crític i en la superació dels prejudicis.

92


-Valoració de les limitacions de la ciència i la tecnologia, del mal ús que en ocasions es fa de les seves aplicacions, de la seva dependència del context social, polític i cultural a partir de fets, de situacions d’actualitat i de casos rellevants en la història de la ciència i la tecnologia.Continguts per blocs

Bloc 1: L ’espècie humana i l ’univers-L’origen de l ’univers: el Big -Bang. La gènesi dels elements. Exploració del sistema solar.-La formació de la Terra i la diferenciació en capes. Història geològica de les illes Balears. La tectònica global.-L’origen de la vida. Evolució prebiòtica. Origen dels primers organismes: principals hipòtesis.-Del creacionisme i el fixisme a l ’evolucionisme. Teoria de l’evolució: la selecció natural darwiniana i la seva explicació genètica actual.-Dels homínids fòssils a Homo sapiens. Els canvis genètics que han condicionat l ’especificitat humana.Bloc 2: Longevitat i qualitat de vida- La salut com a resultat de factors genètics, ambientals i personals. Hàbits de vida saludables.-Tipus de malalties més freqüents: prevenció, causes i tractaments. L’ús racional dels medicaments. Evolució de la resistència als antibiòtics. Transplantaments i solidaritat.-Els condicionaments de la investigació mèdica. Les patents. La sanitat en els diferents països del món. El sistema sanitari i la seva utilització racional.-La revolució genètica. El genoma humà. L’enginyeria genètica i les seves aplicacions: teràpia gènica i organismes modificats genèticament.- La reproducció assistida. La clonació i les seves aplicacions. Les cèl·lules mare.- Noves tècniques de diagnosi i tractament de les malalties.

Investigació científica, recerca aplicada i societat: la bioètica.Bloc 3: Cap a la sostenibilitat del planeta- El problema del creixement il·limitat en un planeta limitat. Principis generals de sostenibilitat econòmica, ecològica i social.- La petjada ecològica de les illes Balears.- Exhauriment i sobreexplotació dels recursos: aigua; sòl; éssers vius; territori i paisatge; recursos minerals, i fonts d ’energia.- Els impactes: la contaminació; l ’increment dels residus sòlids; la degradació del paisatge; l ’erosió i la desertificació; la pèrdua de biodiversitat.- El canvi climàtic: característiques, conseqüències i mesures de prevenció.- Els riscos naturals i induïts. Factors que incrementen els riscos. Principals riscos a les illes Balears i al món.- El paper de la ciència i la tecnologia en l ’avenç cap a la sostenibilitat.- Els compromisos internacionals i la responsabilitat ciutadana.Bloc 4: Noves necessitats, nous materials

93


- Importància històrica de la descoberta i l’ús dels materials. El patrimoni històric i científic, tècnic i industrial de les Illes Balears.-Localització, producció i consum de materials en les diferents zones geogràfiques. Control de recursos.- Ciència dels materials. Materials naturals i artificials.- Metalls, riscs a causa de la corrosió. Plàstics i problemes de reciclatge i residus. El paper i els perills de la desforestació.-Desenvolupament cientificotecnològic i la societat de consum: esgotament de materials i aparició de noves necessitats, medicina, electrònica, industria aeroespacial, construcció, vida quotidiana, medi ambient, etc.-Resposta de la ciència i la tecnologia. Nous materials: polímers, ceràmiques, aliatges, eco materials. Noves tecnologies: nano tecnologia.-Propietats dels materials: mecàniques, tèrmiques, elèctriques, magnètiques, òptiques, etc.-Anàlisis del cost mediambiental i energètic de l’ús dels materials: reducció, reutilització i reciclatge. La problemàtica dels residus a les Illes Balears.Bloc 5: La globalització. De la societat de la informació a la societat del coneixement- Processament, emmagatzematge i intercanvi de la informació. El pas d’allò analògic a allò digital.- Tractament numèric de la informació, del senyal i de la imatge.- Internet: un món interconnectat.- Compressió i transmissió de la informació en la xarxa.- Control de la privadesa i protecció de dades en la xarxa.- Les vies físiques de transmissió d ’informació: ones, cable, fibra òptica.- Tecnologia de la comunicació: satèl·lits, ADSL, telefonia mòbil, GPS, etc. Repercussions en la vida quotidiana.

9.5.-SEQËNCIACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES:

Les unitats didàctiques que es desenvoluparan aquest curs són les següents:

1r Trimestre:Unitat 0: La importància de saber ciència.Unitat 1: El nostre lloc a l’univers.Unitat 2: El nostre planeta: La Terra.Unitat 3: L’origen de la vida i l’origen de l’ésser humà.2n Trimestre:Unitat 3: L’origen de la vida i l’origen de l’ésser humà.Unitat 4: La revolució genètica: revelació dels secrets de la vida.Unitat 5: Viure més, viure millor.Unitat 6: Cap a una gestió sostenible del planeta.3r Trimestre

94


Unitat 6: Cap a una gestió sostenible del planeta.Unitat 7: Noves necessitats, nous materials.Unitat 8: Un món digital.

Aquest és el tercer any que s’imparteix aquesta assignatura, per tant, el seu desenvolupament s’adaptarà completament als requeriments de l’alumnat, aprofundint els temes que més els hi interessin i optimizant al màxim les dues hores setmanal.

Degut a les poques hores que tenim de l’assignatura, no s’han programat ni desdoblaments ni sortides.

9.6.- Criteris d ’avaluació

1. Obtenir, seleccionar i valorar informacions sobre diferents temes científics i tecnològics de repercussió social, i comunicar conclusions i idees en diferents suports a públics diversos, tot utilitzant de forma eficaç les tecnologies de la informació i comunicació, amb l’objectiu de formar–se opinions pròpies argumentades (tots els blocs).Es pretén avaluar la capacitat de l’alumnat per formar -se una opinió argumentada sobre les conseqüències socials de temes cientificotecnològics com l’origen de l’univers i de la vida, la investigació mèdica i malalties de major incidència, el control dels recursos, els nous materials i noves tecnologies front a l ’esgotament de recursos, les catàstrofes naturals, la clonació terapèutica i reproductiva, etc., tot utilitzant amb eficàcia els nous recursos tecnològics i el llenguatge específic apropiat.2. Realitzar estudis senzills amb base cientificotecnològica sobre qüestions socials del nostre entorn, fent prediccions i valorant les postures individuals o de petits col·lectius en la seva possible evolució (blocs 2, 3 i 4).Es pretén avaluar si l ’alumnat es capaç de dur a terme petites investigacions sobre temes com la incidència de determinades malalties, l ’ús de medicaments i la despesa farmacèutica, el consum energètic, el reciclatge de residus, etc., a partir del reconeixement de les variables implicades i de la valoració de la importància de les accions individuals i col ·lectives com l ’estalvi, la participació social, etc.3. Analitzar algunes aportacions cientificotecnològiques a diversos problemes que té plantejats la humanitat, i la importància que té el context politicosocial en la seva aplicació, tot considerant els seus avantatges i inconvenients des d ’un punt de vista econòmic, mediambiental i social (blocs 2, 3, 4 i 5).Es tracta d ’avaluar si l ’alumnat és capaç d ’analitzar les aportacions realitzades per la ciència i la tecnologia com els medicaments, la investigació sobre els embrions, la radioactivitat, les tecnologies energètiques alternatives, les noves tecnologies, etc., per cercar solucions a problemes de salut, de la crisi energètica, del control de la informació, etc., tot considerant-ne els avantatges i inconvenients, així com la importància del context social per a la seva aplicació (accessibilitat dels medicaments en el Tercer Món, els interessos econòmics en

95


les fonts d ’energia convencionals, el control de la informació per part de determinats poders, etc.).4.Valorar la contribució de la ciència i de la tecnologia en la comprensió i resolució dels problemes de les persones i en la recerca d’una millora de la qualitat de vida (blocs 2, 3, 4 i 5).Es tracta d ’avaluar si l ’alumnat és capaç de valorar el paper que té la ciència i la tecnologia en la comprensió i resolució d ’alguns problemes que preocupen a la ciutadania en relació a la salut, el medi ambient, l’accés a la informació, etc. ,tot sabent identificar algunes limitacions i aplicacions inadequades degudes al caràcter fal·lible de l’activitat humana.5. Analitzar les explicacions científiques que s’han donat al llarg de la història a problemes com l ’origen de la vida o de l ’univers, fent especial esment en la importància del raonament hipotètic deductiu, el rigor dels arguments, el valor de les proves i la influència del context social, diferenciant-les de les no científiques basades en opinions o creences (bloc 1).Es tracta d ’avaluar si l ’alumnat , davant diversos tipus d ’explicacions a problemes fonamentals que s ’ha plantejat la humanitat sobre el seu origen, és capaç de diferenciar les explicacions científiques d ’aquelles que no ho són, tot basant -se en les característiques del treball científic com l ’existència de proves d ’evidència científica front a les opinions o creences. De la mateixa manera, haurà d ’analitzar la influencia del context social per a l’acceptació o el rebuig de determinades explicacions científiques, com l ’origen fisicoquímic de la vida o l’evolucionisme.6. Conèixer les bases científiques de la manipulació genètica. Valorar els avantatges i els desavantatges de les seves aplicacions i reconèixer la necessitat que existeixi un comitè de bioètica que en defineixi els límits, per tal de dur a terme una gestió responsable de la vida humana (bloc 2).Es pretén avaluar si l ’alumnat entén i valora les possibilitats de la manipulació genètica, i al mateix temps és capaç de reconèixer la necessitat que existeixi un organisme internacional que reguli totes aquestes manipulacions.7. Identificar els diferents tipus de malalties més freqüents, les causes i els tractaments més comuns. Valorar la importància de les mesures preventives, en el cas de les malalties infeccioses, i de la pràctica d’hàbits de vida saludables (bloc 2).Es tracta d’avaluar si l’alumnat coneix les malalties més freqüents de la nostra societat, i reconeix la importància de les mesures preventives en el cas de les malalties infeccioses, així com la necessitat de dur a terme hàbits de vida saludables.8.Identificar els principals problemes ambientals a escala de les illes Balears i del planeta, les causes que els provoquen i els factors que els intensifiquen; predir-ne les conseqüències i argumentar sobre la necessitat d ’una gestió sostenible, sent conscients de la importància de la sensibilització ciutadana per a actuar sobre els problemes ambientals (blocs 3 i 4).

96


Es tracta d’avaluar si els estudiants coneixen els principals problemes ambientals, com l’esgotament o la sobreexplotació dels recursos; la contaminació, el canvi climàtic, la degradació del paisatge, la pèrdua de biodiversitat, l’erosió i la desertificació ;la producció de residus, i la intensificació dels riscos; si saben establir relacions causals amb els models de desenvolupament dominants, i són capaços de predir conseqüències i d’argumentar sobre la necessitat d ’aplicar criteris de sostenibilitat i mostrar major sensibilitat ciutadana per a actuar sobre els problemes ambientals locals, regionals i globals.9.Analitzar,en el context d’un desenvolupament sostenible, la contribució de la ciència i la tecnologia a la mitigació dels problemes ambientals en general i al cas de les illes Balears en particular (bloc 3).Es pretén avaluar si l’alumnat coneix i pot valorar algunes aportacions de la ciència i la tecnologia (recerca d ’alternatives a les fonts d’energia convencionals; disminució de la contaminació i dels residus; preservació del paisatge; conservació de la biodiversitat; lluita contra la desertificació, prevenció i protecció front a les catàstrofes, etc.) en la disminució dels problemes ambientals dintre dels principis de la gestió sostenible a diferents escales.10. Conèixer les aportacions de les noves tecnologies i els nous materials a la millora de la qualitat de vida i la resolució dels problemes ambientals (blocs 3 i 4).Es pretén avaluar si l ’alumnat coneix les noves tecnologies i els nous materials, les propietats que tenen, les seves aplicacions cientificotecnològiques i, també, les solucions a la problemàtica que presenta la generació de residus dins els principis d’una gestió sostenible.11. Valorar la importància de la descoberta de nous materials i els avenços tecnològics en la història de la humanitat (bloc 4).Es tracta d’avaluar si l’alumnat valora la transcendència política ,econòmica i social de la descoberta dels materials més importants i els avenços tecnològics més significatius (metalls, plàstics, semiconductors, màquina de vapor, motor d’explosió...) en el desenvolupament de la humanitat.12. Conèixer les característiques bàsiques, les formes d’utilització i les repercussions en l’àmbit individual i en l’àmbit social dels darrers instruments tecnològics d’informació, comunicació, oci i creació, tot valorant-ne la incidència en els hàbits de consum i en les relacions socials (bloc 5).Es tracta d’avaluar la capacitat d els estudiants per utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, de forma crítica i motivadora, per tal d’obtenir, generar, transmetre i compartir informacions de tipus divers ,i d’apreciar els canvis que les noves tecnologies produeixen en el nostre entorn familiar, social i professional per tal d’actuar com a consumidors responsables, racionals i crítics tot valorant els avantatges i les limitacions del seu ús.

9.7.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:

Mirar l’apartat 13.3 de la programació

97


10-BIOLOGIA I GEOLOGIA. 1r DE BATXILLERAT

10.1.-INTRODUCCIÓLa biologia i la geologia són dues ciències històricament emparentades i que en els últims cent anys s’han desenvolupat de manera extraordinària. Aquest grau de parentiu fa que tingui sentit incloure-les en una mateixa matèria.

Ambdues ciències varen tenir en els seus orígens i fins a principis del segle XX un caràcter fortament descriptiu per la falta d’un marc teòric que donés explicació dels fenòmens biològics i geològics. Això es va aconseguir en el cas de la biologia amb la formulació de la teoria sintètica de l’evolució i en el cas de la geologia amb la teoria de la tectònica global. Aquestes dues teories varen integrar els coneixements que fins aquells moments estaven dispersos. Per altra banda, aquestes teories tenen un caràcter marcadament diferent al que tenien les investigacions biològiques i geològiques clàssiques: intenten explicar els fenòmens i no només descriure’ls. Per aquest motiu és important orientar l’ensenyament de la Biologia i la Geologia de 1r de batxillerat en aquest sentit i ajudar els alumnes a construir un cos organitzat de coneixements que permeti explicar els principals fenòmens naturals.

Com a qualsevol ciència, la biologia i la geologia tenen com a objectiu explicar racionalment la realitat i consten d’un cos organitzat i coherent de coneixements. Però no són exclusivament un conjunt de coneixements, també inclouen estratègies d’investigació relacionades amb resolució de problemes. Aquest segon aspecte també és fonamental ja que suposa plantejar problemes, formular hipòtesis, dissenyar i realitzar experiències, analitzar els resultats, treure conclusions i elaborar informes.

Si es vol que l’alumnat aprengui biologia i geologia és necessari que aprengui tot aquest conjunt de procediments i això contribuirà especialment a

98


desenvolupar en l’alumnat la capacitat de comprendre els elements fonamentals de la investigació i el mètode científic.

Ara bé, si es vol donar una imatge adequada d’aquestes dues ciències no es pot oblidar la seva història. El desenvolupament de la biologia i geologia és una història plena de revisions, controvèrsies i discussions, algunes de les quals van més enllà del marc estricte d’ambdues ciències.

L’ensenyament i l’aprenentatge de la biologia i geologia ha de conduir que els alumnes i les alumnes es facin una imatge dinàmica d’aquestes ciències que inclogui la idea que els coneixements científics no són mai definitius sinó que són sempre provisionals i que es desenvolupen en una determinada societat amb la qual interaccionen.

Finalment, els alumnes i les alumnes també han de conèixer el caràcter pràctic de la Biologia i geologia. Molts dels aspectes tractats en aquestes ciències connecten amb camps de gran interès per a la societat i constitueixen un punt de partida per a la resolució de problemes ambientals, sanitaris, ..: abastament de matèries, prevenció de riscos, utilització del territori, manipulació d’éssers vius.Hi ha un conjunt de continguts de tipus general que estan relacionats i s ’han de tractar en cadascun dels blocs temàtics. Aquests procediments i actituds generals vénen enunciats abans dels blocs de continguts de temàtica específica.Els continguts de geologia d ’aquest curs estan estructurats en 3 blocs i fan referència a les característiques físiques i químiques i la constitució de la Terra, i als nous mètodes d ’estudi i investigació en geologia (“Bloc 1. Origen i estructura de la Terra ”), a les causes i mecanismes de l ’activitat interna i als processos de formació de roques magmàtiques i metamòrfiques (“ Bloc 2. Geodinàmica interna. La tectònica de plaques ”), als processos de dinàmica externa i la seva interacció amb els processos interns i als canvis produïts al llarg de la història de la Terra (“Bloc 3. Geodinàmica externa i història de la Terra ”). Tot això s ’intenta explicar a partir del paradigma bàsic de les ciències geològiques: la tectònica global.Pel que fa a la biologia, els continguts s’estructuren també en 3 blocs. En aquests blocs s’inclouen els continguts necessaris per comprendre la gran diversitat dels éssers vius, la importància de la classificació i dels tipus, i els mètodes de classificació i els problemes que plantegen (“Bloc 4. Unitat i diversitat de la vida ”), la diversitat i el funcionament de les plantes (“Bloc 5. La biologia de les plantes ”) i la diversitat i el funcionament dels animals (“Bloc 6. La biologia dels animals ”). Bàsicament és una biologia dels organismes amb una visió unitària dels éssers vius, basada no en la seva composició (estudi que s ’aborda en el curs següent) sinó en els problemes que han de resoldre per a la seva supervivència, emprant com a eix conductor la teoria de l’evolució.Per tant, des del punt de vista dels continguts, la matèria de Biologia i geologia de 1r de batxillerat presenta dos vessants: per una banda ampliarà i aprofundirà en els coneixements biològics i geològics del curs anterior, 4t d’ESO, i per altra banda ha de servir per poder cursar les matèries de 2n de batxillerat.

99


En efecte, alguns dels continguts que es tracten en aquesta matèria també s’han vist a 4t d’ESO però amb un nivell i enfocament diferents. A l’ESO s’intenta donar una formació científica bàsica (ciències per a tots), la qual cosa suposa un enfocament més global; en canvi en el batxillerat la formació científica ha de ser més disciplinària. A 2n de batxillerat hi ha tres matèries directament relacionades amb la biologia i geologia: Biologia i Ciències de la Terra que són matèries de la modalitat de Ciències de la naturalesa i de la salut i Geologia, matèria optativa.Els continguts que es veuen a 1r de batxillerat són bàsics per poder cursar amb garanties aquestes matèries.

Hi ha una altra característica d’aquesta matèria que s’ha de remarcar: els continguts possibiliten la seva contextualització. Tot i que la ciència que s’ensenya a 1r de batxillerat ja no és una ciència per a tots, no hi ha dubte que no es pot ensenyar ciència, en aquest cas Biologia i geologia, de forma abstracte, aïllada d’una determinada realitat.

Cal atendre les particularitats i la idiosincràsia de les Illes Balears, des del punt de vista natural, socioeconòmic i cultural, molt especialment remarcant l’àmbit mediterrani i la condició d’insularitat, que és un pas necessari per tal de valorar i reconèixer la importància de la seva conservació mitjançant una correcta gestió.

Evidentment, cal utilitzar com a llengua d’estudi i comunicació la llengua catalana pròpia de les Illes Balears. La contextualització de la matèria no solament ha d’afavorir la normalització lingüística del català, sinó que també n’ha d’assegurar la normalització terminològica i l’ús correcte de la llengua d’especialitat. Tot i que les llengües d’especialitat s’emmarquen sempre en la llengua estàndard i normativa, cal assegurar que mitjançant la matèria es coneguin igualment els termes més dialectals, característics de les Illes, molt especialment els noms geomorfològics, noms populars d’animals i plantes, els topònims, etc.Per altra banda, si es vol donar una imatge actual de la biologia i geologia s’han d’aprofitar els recursos que les noves tecnologies proporcionen: imatges, animacions, simulacions, recerca d ’informació, tractament de dades, laboratoris virtuals, etc. La utilització dels mitjans audiovisuals pot servir d’ajuda per aconseguir una motivació vers l ’estudi i pot ser molt important per visualitzar models i pràctiques, per conèixer aplicacions de la biologia impossibles de mostrar a l ’aula, etc. L ’ordinador és un element necessari en molts de tipus d ’activitats, tant en aspectes d’ensenyament assistit com en l’observació de simulacions i en la recerca d’informació a través de la xarxa.10.2.-OBJECTIUS GENERALSL ’ensenyament de la biologia i geologia en l ’etapa del batxillerat tindrà com a objectius desenvolupar en l ’alumnat les capacitats següents:1. Desenvolupar valors, actituds i hàbits propis del treball científic: curiositat intel·lectual, esperit crític, ment oberta, cooperació i treball en equip, rigor i fonamentació de les explicacions, i aplicació i difusió dels coneixements.

100


2. Comprendre els conceptes, les lleis, les teories i els models de la biologia i la geologia que permetin tenir una visió global i una formació científica bàsica per accedir a estudis posteriors.3. Aplicar els conceptes, les lleis, les teories i els models apresos a situacions reals i quotidianes.4. Utilitzar amb autonomia habilitats i procediments científics: plantejament de problemes, formulació i contrastació d ’hipòtesis, recerca d ’informació, realització d’experiències, interpretació dels resultats, elaboració de conclusions i comunicació.5. Analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permetin desenvolupar el pensament crític i valorar les seves aportacions al progrés de la biologia i la geologia, tot reconeixent la ciència com un procés canviant i dinàmic.6. Reconèixer la coherència que ens dóna la teoria de la tectònica de plaques en l’explicació dels fenòmens de la dinàmica de la Terra.7. Interpretar globalment els fenòmens de la geodinàmica interna i la formació de les illes Balears a partir de la teoria de la tectònica de plaques.8. Utilitzar la teoria de l ’evolució com a principal teoria biològica per explicar la diversitat dels éssers vius.9. Entendre el funcionament dels éssers vius com a expressió de diferents estratègies adaptatives al medi ambient, en especial al medi de les illes Balears.

10.3.-CONTINGUTSContinguts generals- Selecció i maneig de diferents fonts d ’informació científica.- Diferenciació entre fets, interpretacions i valoracions a la informació.- Selecció i aplicació de tècniques de laboratori i de camp.- Observació i descripció acurada d ’objectes i fenòmens (descripció qualitativa, mesura, classificació, etc.).- Realització d ’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d ’una investigació.- Identificació i formulació de problemes teòrics i aplicats, de forma clara i objectiva.- Reconeixement, formulació i exposició d ’hipòtesis.- Utilització i aplicació de teories, lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i trobar respostes a qüestions plantejades. Valoració de teories alternatives.- Planificació i desenvolupament d ’experiments controlats per contrastar hipòtesis (anàlisi de les fases; identificació i control de variables; selecció de mètodes i aparells apropiats; mesures de seguretat).- Maneig d ’instruments i de material de laboratori.- Organització, anàlisi, interpretació i exposició de resultats.- Elaboració i aplicació de conclusions raonables.- Utilització de models per explicar diferents fenòmens naturals.- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió.

101


- Debat sobre qüestions científiques i sobre aspectes ètics, filosòfics, socials, ambientals, històrics, etc., relacionats amb la ciència.- Respecte a l’entorn natural i afermament d ’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Continguts per blocsBloc 1. Origen i estructura de la Terra- Mètodes d ’estudi de l ’interior de la Terra. Interpretació de les dades proporcionades pels distints mètodes d ’estudi.- L ’estructura interna de la Terra. Les relacions entre la composiciófisicoquímica de la Terra i la seva estructura.- Elaboració de models a escala de l ’estructura terrestre.- Minerals i roques. Simulació de processos de cristal·lització.- Reconeixement dels minerals petrogenètics més abundants, investigant les seves propietats i analitzant les seves aplicacions.- El treball de camp i de laboratori. L ’observació i l ’experimentació.- Manipulació de l ’instrumental propi de la geologia. Microscopi petrogràfic.- Iniciació a les noves tecnologies en la investigació de l ’entorn. Els sistemes d’informació geogràfica.Bloc 2. Geodinàmica interna. La tectònica de plaques- Les plaques litosfèriques: característiques i límits. Relacions entre plaques.El moviment de les plaques i fenòmens geològics associats: sismicitat,vulcanisme i orogènesi.- La calor interna de la Terra: conducció i convecció. Conseqüències en la dinàmica interna de la Terra.- Origen i evolució dels oceans i els continents. El cicle de Wilson. Aspectes unificadors de la teoria de la tectònica de plaques.- El magmatisme i la teoria de la tectònica de plaques. Formació i evolució dels magmes. Les roques magmàtiques.- El metamorfisme i la teoria de la tectònica de plaques. Els factors del metamorfisme. Les roques metamòrfiques.- Gènesi estructural de les illes Balears. Magmatisme i metamorfisme a les Illes Balears.

102


- Observació, descripció i classificació de les roques magmàtiques i metamòrfiques més freqüents. Les roques magmàtiques i metamòrfiques de les illes Balears. Utilitat de les roques magmàtiques i metamòrfiques.- Coneixement i interpretació dels mapes de riscs sísmics.Bloc 3. Geodinàmica externa i història de la Terra- Els processos externs: meteorització, erosió, transport i sedimentació.- Els ambients sedimentaris i els processos sedimentaris.- Les roques sedimentàries. Les roques sedimentàries a les illes Balears. - Observació, descripció i classificació de les roques sedimentaries més freqüents de forma global i en l ’àmbit de les illes Balears.- Els sòls. Processos de formació. Importància de la seva conservació. Els sòls de les illes Balears.- Anàlisi de dades d ’erosió i pèrdua de sòls a les illes Balears.-Interacció entre processos geològics interns i externs. El sistema Terra: una perspectiva global.- Interpretació de mapes topogràfics, talls i mapes geològics senzills.- Els riscos geològics: predicció i prevenció. Els riscos geològics a les illesBalears.- Procediments de datació i reconstrucció del passat terrestre. El temps en geologia. Identificació de fòssils característics.- Grans canvis de la Terra. De l ’atmosfera reductora a l ’atmosfera oxidant.Canvis climàtics. Grans extincions. Canvis a l ’escorça deguts a l ’accióhumana.Bloc 4. Unitat i diversitat de la vida- La diversitat dels éssers vius i el problema de la seva classificació. Criteris de classificació.- Els cinc regnes.- Nivells d ’organització dels éssers vius. La cèl·lula com a unitat d’organització dels éssers vius. Diferenciació i especialització cel·lular. Teixits i òrgans.- Histologia vegetal: principals teixits i les seves funcions. Organografia vegetal bàsica.- Histologia animal: principals teixits i funcions. Organografia animal bàsica.- Observació, identificació i descripció de teixits animals i vegetals amb el microscopi òptic. Observació d ’organismes unicel·lulars.Bloc 5. La biologia de les plantes- La diversitat en el regne vegetal: principals grups taxonòmics. Maneig de taules dicotòmiques senzilles per a la classificació de plantes.- Nutrició vegetal: nutrició autòtrofa. Absorció de nutrients, mecanismes de transport, intercanvi de gasos. Fotosíntesi i respiració. Estudi experimental d ’alguns aspectes de la fotosíntesi. - Observació i estudi d ’òrgans vegetals relacionats amb la nutrició: les arrels, la tija, les fulles i els estomes.- La relació als vegetals: tropismes i nàsties. Principals hormones vegetals.

103


Comprovació experimental dels seus efectes. Realització d ’experiències per tractar problemes relacionats amb els tropismes.- La funció de reproducció a les plantes. Tipus de reproducció: asexual i sexual. Avantatges i desavantatges de cada tipus. Cicle biològic de les plantes.- Intervenció humana en la reproducció de plantes i les seves conseqüències.- Observació i descripció de l ’aparell reproductor de diferents vegetals.- Relacionar els diferents models anatomicomorfològics amb les línies evolutives i les estratègies d ’adaptació de les plantes al medi.- Importància de la diversitat de les plantes en el manteniment dels ecosistemes i de la vida en la Terra. Accions per a la conservació de la diversitat.- Les plantes de les illes Balears. Adaptacions, endemismes i espècies en perill.Bloc 6. La biologia dels animals- La diversitat en el regne animal: principals grups taxonòmics. Maneig de taules dicotòmiques senzilles per a la classificació dels principals grups.- Nutrició animal: nutrició heteròtrofa. Procés digestiu. Models d ’aparells digestius en els animals i les seves relacions. Transport de substàncies. Medi intern. Models de sistemes circulatoris en els animals. Procés respiratori. Models d ’aparells respiratoris en els animals. Procés d’excreció. Models de sistemes d ’excreció.- Realització d ’investigacions relacionades amb la nutrició animal (digestió, respiració, circulació i excreció). Dissecció i estudi d ’alguns òrgans d ’animals relacionats amb la nutrició.- La funció de relació en els animals. Tipus de coordinació: hormonal i nerviosa.- Coordinació nerviosa. Característiques generals. Receptors. Efectors. Neurona. Transmissió nerviosa. Sinapsi. Models de sistemes nerviosos en vertebrats i invertebrats.- Coordinació hormonal en els animals. Característiques generals. Hormona. Principals hormones animals i les seves funcions. Glàndules endocrines. Relació neuroendocrina. Interpretació d’esquemes de les relacions entre el sistema nerviós i sistema hormonal.- La funció de reproducció: característiques generals. Tipus de reproducció: asexual i sexual. Avantatges i desavantatges de cada tipus de reproducció. Cicle biològic dels animals.- Observació i descripció de l ’aparell reproductor de diferents tipus d’animals.- Relacionar els diferents models anatomicomorfològics amb les línies evolutives i les estratègies d ’adaptació al medi.- Importància de la diversitat animal. Endemismes de les illes Balears. Animals en perill d’extinció i accions per a la conservació de la diversitat animal a nivell global i local.

10.4.-UNITATS DIDÀCTIQUES:

Aquests blocs de continguts es desenvoluparan en les següents unitats didàctiques distribuïdes en cadascun dels trimestres de la següent manera:

104


PRIMER TRIMESTRE:Unitat 1: L’estudi dels éssers vius.............................................................Bloc 4Unitat 2: La diversitat dels éssers vius......................................................Bloc 4Unitat 3:La classificació dels éssers vius .................................................Bloc 4Unitat 4:L’organització i estructura dels éssers vius...............................Bloc 4Unitat 11:La nutrició de les plantes.........................................................Bloc 5Unitat 12:La relació i la reproducció de les plantes.............................Bloc 5SEGON TRIMESTRE:Unitat 5:La nutrició dels animals. L’aparell digestiu..............................Bloc 6Unitat 6: La nutrició dels animals. L’aparell circulatori.........................Bloc 6Unitat 7:La nutrició dels animals. L’aparell respiratori i excretor..........Bloc 6Unitat 8:La funció de relació en els animals. Receptors i efectors......Bloc 6Unitat 9:La coordinació nerviosa i hormonal dels animals...................Bloc 6Unitat10:La reproducció dels animals.....................................................Bloc 6TERCER TRIMESTRE:Unitat 13:L’estudi del nostre planeta.....................................................Bloc 1Unitat 14:L’estructura del planeta Terra................................................Bloc 1Unitat 15:La dinàmica litosfèrica............................................................Bloc 2Unitat 16:Els processos interns. Magmatisme, metamorfisme.............Bloc 2Unitat 17:La petrogènesi i els processos geològics externs.................Bloc 3Unitat 18:La història del nostre planeta.................................................Bloc 1

10.5.- ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

Orientacions per a l’ensenyament/aprenentatgeLa planificació de la intervenció a l’aula fa aconsellable una reflexió

individual i col·lectiva sobre què es vol fer, per tal d’intentar fonamentar científicament aquesta pràctica i prendre les decisions adients.

Aquesta reflexió s’hauria de centrar en els següents elements:- El tipus de ciència que es vol ensenyar/aprendre: aquest element està

relacionat amb els objectius.- Com ensenyar/aprendre ciència: aquest element està relacionat amb les

teories de l’aprenentatge i amb les estratègies d’ensenyament /aprenentatge.- Els continguts que s’han d’ensenyar/aprendre: aquest element està

relacionat amb la selecció, seqüenciació i organització dels conceptes, procediments i actituds i, també, la incorporació de temes transversals.

- La intervenció a l’aula: funcionament de l’aula, paper del professorat i alumnat, recursos que s’han d’utilitzar...

- L’avaluació: l’objectiu, continguts, característiques, etc. , de l’avaluació.Les característiques i funcions de cada un d’aquests elements no són

independents i, per tant, això suposa que les decisions que es prenguin sobre cada element han de ser compatibles, i que les decisions que es prenguin sobre cada element serviran per assolir determinats objectius.

105


En primer lloc donar una imatge moderna de la biologia i la geologia suposa partir de l’afirmació que es tracta de ciències que intenten respondre el perquè dels fenòmens naturals. Aquesta idea té una influència fonamental en l’ensenyament/aprenentatge: l’alumnat ha d’estructurar els seus aprenentatges al voltant de teories, per la qual cosa les activitats relacionades amb l’elaboració d’esquemes o mapes conceptuals són importants. Aquesta mateixa orientació és adient per a les Ciències de la Terra i del Medi Ambient quant a la comprensió de les característiques i dinàmica dels sistemes terrestres. Quant als aspectes socioambientals, les idees centrals de complexitat i interacció troben un suport adient en l’elaboració de mapes conceptuals, diagrames i models.

Per altra banda, no es pot donar la imatge que les principals teories científiques actuals són intemporals, que han existit sempre i fora de qualsevol discussió. Aquesta imatge fomenta la idea que les ciències en general són dogmàtiques. Ben al contrari, el coneixement científic té una història i, aquesta història, està plena de discussions, controvèrsies, canvis i revisions. I això dóna peu a pensar que també el coneixement actual serà revisat i fins i tot rebutjat en el futur. Aquest enfocament també té influència en el procés d’ensenyament/ aprenentatge, ja que si no es vol que els alumnes i les alumnes acabin tenint una visió dogmàtica i definitiva del coneixement biològic i geològic, s’ha de fer-los arribar les principals controvèrsies científiques passades i actuals i s’han d’analitzar amb sentit crític. Quant a les Ciències de la Terra i del Medi Ambient, la necessària visió crítica sobre la relació ciència/societat i sobre els

condicionants històrics del coneixement s’amplia amb la necessària comprensió dels conflictes socials inherents a la problemàtica ambiental; és a dir, de la seva dimensió social, econòmica, política i cultural, i de la capacitació per participar individualment i col·lectiva en la seva solució.

Finalment, pel que fa a la imatge d’aquestes ciències, s’han d’incorporar al seu ensenyament/aprenentatge les estratègies d’investigació específiques. No es tracta de saber només ciència, sinó que cal també ensenyar i aprendre a fer ciència (biologia, geologia, etc.) I aquestes estratègies estan relacionades amb la resolució de problemes, ja que no hi ha investigació científica sense l’existència de problemes. L’estratègia de resolució de problemes és comuna a totes les ciències encara que cada una d’elles presenta algunes particularitats, sobretot pel que fa a l’experimentació. La biologia i la geologia són en part disciplines històriques, i com a tals tenen entre els seus objectius el coneixement del passat. Aquesta característica obliga ambdues disciplines a utilitzar instruments propis que permetin construir el passat a partir d’indicis, de restes que hi ha actualment. Els continguts de la matèria de Biologia i geologia de 1r de batxillerat corresponen a aquest enfocament. En canvi els de Biologia de 2n estan relacionats amb aquelles disciplines més experimentals.

Aquest model, té suport en una concepció hipotètic i deductiva de la ciència, allunyada de la idea d’un cos de coneixements tancat i de la idea que la construcció del coneixement científic sigui resultat de la inducció a partir d’un conjunt de dades obtingudes empíricament.

106


A les Ciències de la Terra i del Medi Ambient la resolució de problemes es planteja també com una estratègia educativa bàsica per a la comprensió de les característiques de la Terra com a sistema biofísic. Quant als problemes socioambientals, caldrà també emprar una metodologia específica relacionada amb la presa de decisions d’ una societat democràtica, mitjançant processos d’informació, participació, debat i consens.

Actualment no hi ha una teoria acceptada per tothom que ens indiqui com els alumnes i les alumnes aprenen ciència. Tot i això, una metodologia basada en l’enfocament constructivista sembla oferir les millors possibilitats per a l’adquisició significativa de coneixements en altres camps.

L’ensenyament de les ciències ha de partir de l’acceptació que els alumnes i les alumnes construeixen activament els seus coneixements a partir d’allò que ja saben. Qualsevol persona desenvolupa i utilitza models per explicar la realitat que l’envolta, els quals s’adquireixen a partir d’una relació empírica amb la realitat o de la influència de l’entorn sociocultural. Sovint aquestes idees o models no coincideixen amb els acceptats actualment per la ciència, i reben el nom de concepcions alternatives, idees prèvies, etc. Aquestes concepcions són generals, persistents, tenen certa coherència interna, etc.

La constatació d’aquest fet suposa que la construcció del coneixement científic ha de tenir en compte els coneixements previs dels alumnes per tal d’ampliar-los, aprofundir en ells i, en cas que siguin erronis, modificar-los. D’aquí se’n deriven models didàctics que parteixen d’aquestes idees prèvies o esquemes de coneixement i els substitueixen per altres, reestructurant i actualitzant així els coneixements dels alumnes i de les alumnes.

Aquesta suposició implica una nova manera d’entendre el procés d’ensenyament/aprenentatge i el paper dels alumnes i dels professors. Els primers passen a ser protagonistes que construeixen activament el seu coneixement. La tasca principal del professorat haurà d’orientar-se en l’elaboració d’unitats didàctiques enteses com a hipòtesis de treball. En la unitat didàctica es fixen uns objectius i es proposen activitats. S’han de seleccionar, dissenyar, seqüenciar activitats on es treballin conceptes, procediments i actituds, i organitzar-les de forma coherent amb l’objectiu que l’alumnat aprengui ciència i aprengui a fer ciència.

La metodologia purament transmissora o la utilització predominant d’un llibre de text resulten, doncs, poc adients per facilitar la construcció activa del coneixement per part dels alumnes i per proporcionar-los una visió dinàmica i real de la ciència. A més, en l’etapa del batxillerat, l’alumnat ha d’haver assolit una gran autonomia en la recerca i selecció d’informació, en la resolució de problemes, etc.

Les activitats didàctiques es poden definir com un conjunt d’accions que es duen a terme a l’aula, laboratori, etc. amb la finalitat de fomentar l’aprenentatge dels alumnes i de les alumnes.

Per tal que tots puguin construir de forma activa i significativa el coneixement científic s’ha d’elegir una gran varietat d’activitats. Les activitats es

107


poden classificar segons la funció que tenen en la seqüència d’ensenyament-aprenentatge i segons el tipus d’acció.

Segons la funció, les activitats poden ser:- Activitats d'iniciació/exploració: sensibilització sobre els continguts,

explicació i valoració de les idees que l'estudiant té, comprensió del fil conductor pel qual s'opta a desenvolupar el tema, etc.

- Activitats de desenvolupament o introducció de conceptes: treballar les idees prèvies; aplicar mètodes de comprovació; introducció, construcció i maneig significatiu de conceptes, amb la intervenció de definicions operatives; maneig reiterat de conceptes a diferents situacions per contrastar la seva validesa; familiarització amb els aspectes claus de les metodologies científiques; estudi de les relacions ciència-tecnologia-societat.

- Activitats d'estructuració del coneixement: consolidació, recapitulació i síntesi del tractat, proposta de mapes conceptuals, etc.

- Activitats d’ampliació: són les que permeten construir nous coneixements als alumnes i a les alumnes amb un bon nivell de coneixements.

- Activitats de reforçament: dirigides a aquell alumnat que presenta certs problemes d’aprenentatge.

- Activitats d’aplicació: són les que permeten aplicar els nous coneixements a situacions o contextos diferents.

Segons el tipus d’acció, les activitats poden ser:- Explicacions del professorat.- Treballs pràctics.- Exercicis i problemes.- Activitats de camp.- Itineraris.- Comentari de textos.- Ús de mitjans audiovisuals.- Ensenyament assistit per ordinador.- Recerca, selecció i anàlisi d’informació.- Simulacions.- Debats.A l’hora de seleccionar activitats s’han d’elegir aquelles que siguin

coherents i serveixin per desenvolupar les capacitats que marquen els objectius, que afavoreixin l’aprenentatge significatiu, que tenguin interès per l’alumnat, que estimulin la seva participació, etc.

Les matèries de Biologia i geologia de 1r de batxillerat, i Biologia i ciències de la Terra i del Medi Ambient de 2n de batxillerat estan molt relacionades amb dos temes transversals: educació per la salut i educació ambiental. El tractament d’aquests temes transversals es pot realitzar de diverses formes a les dues primeres matèries: incorporant continguts i exemples a les diverses unitats; dissenyant unitats específiques; realitzant experiències interdisciplinàries, etc.; quant a la tercera pot considerar-se globalment com una matèria on l’educació ambiental ocupa un lloc protagonista.

108


Treballar aquests temes transversals en aquestes matèries implica, a més de proporcionar els coneixements conceptuals necessaris per a la comprensió dels fenòmens bàsics, provocar la reflexió sobre la responsabilitat individual i col·lectiva sobre les accions possibles en relació amb la salut i el medi ambient mitjançant, per exemple, activitats de recerca d’informació, debat, jocs de simulació, etc.

A l’hora de seleccionar un recurs convé reflexionar sobre les seves característiques:

- Els recursos didàctics són d’una gran importància en el procés d’ensenyament-aprenentatge, però en cap moment poden substituir el professorat. La utilització d’un determinat recurs requereix una planificació adequada per tal d’utilitzar-los correctament en una determinada seqüència didàctica.

- Els recursos han de ser diversos alhora que adequats al nivell de maduració de l’alumnat que n’ha de fer ús. Així mateix no han de ser necessàriament sofisticats: soviet poden resultar més útils materials que resultin propers a l’alumnat i de baix cost.

- Els materials i recursos didàctics han de donar la possibilitat que l’alumnat esdevingui el vertader protagonista del seu aprenentatge. En aquest sentit, són millors els recursos que afavoreixen la participació activa de l’alumnat i que l’estimulen a emprar la seva imaginació.

- Els recursos utilitzats han de facilitar la connexió entre els continguts científics i situacions, observacions i experiències que resultaria difícil aconseguir d’una altra manera.

- Un dels criteris bàsics per a la selecció de materials i recursos didàctics és l’idioma, preferentment s’han de triar materials en català tenint en compte també la seva qualitat, adequació al nivell, etc.

10.6.-CRITERIS D’AVALUACIÓ1. Conèixer i aplicar algunes de les tècniques de treball utilitzades en la investigació d’aspectes geològics i biològics del nostre planeta (tots els blocs)L’alumnat ha de saber aplicar tècniques relacionades amb el treball d’investigació, com són l ’observació i el reconeixement de roques i minerals mitjançant les seves propietats físiques i químiques, el maneig del microscopi òptic i petrogràfic, la realització de preparacions microscòpiques, la utilització de claus per a la identificació de roques i éssers vius, la interpretació de mapes topogràfics i mapes geològics, la realització de talls geològics senzills, etc.2. Interpretar dades geofísiques en la resolució de qüestions sobre l’estructura i la composició química de la Terra (bloc 1).Amb aquest criteri es tracta de comprovar si l’alumnat aplica procediments relacionats amb la interpretació i elaboració de models i gràfics basats en dades obtingudes amb diferents mètodes d ’estudi de l ’interior de la Terra (sismològic, gravimètric, magnètic).

109


3. Situar sobre un mapa les principals plaques litosfèriques i valorar les accions que exerceixen en les seves vores. Explicar les zones sísmiques i d’activitat volcànica, la formació de serralades i l ’expansió del fons oceànic i la seva simetria en la distribució de materials (bloc 2). L’alumnat ha de saber analitzar les característiques de les plaques litosfèriques, les vores i els moviments, per poder explicar els fenòmens geològics associats, la presencia de volcans, l’expansió d ’oceans, la formació de serralades, etc. Amb aquest criteri es pretén saber si l ’alumnat coneix les principals idees de la teoria de la tectònica global per poder aplicar-les per interpretar alguns aspectes actuals de la Terra i de les illes Balears. Per altra banda, ha de ser conscient de les limitacions de la teoria i dels fenòmens que no aconsegueix explicar.4. Identificar els principals tipus de roques, la seva composició, la textura i els processos de formació, com també les aplicacions més freqüents. Identificar els afloraments de roques en l’àmbit de les illes Balears (blocs 2 i 3).Es tracta de constatar si l’alumnat sap explicar les característiques distintives de cada tipus de roca i els processos de la seva formació. Ha de saber reconèixer les principals roques sedimentàries i roques metamòrfiques, i distingir dins les roques magmàtiques, les volcàniques, les filonianes i les plutòniques. Aquests aspectes els ha de saber aplicar a les roques que configuren el nostre paisatge.5. Explicar els mecanismes de formació de sòls. Identificar les raons de la seva importància i els problemes derivats del mal ús dels sòls com a recurs (bloc 3).Amb aquest criteri es pretén avaluar si l ’alumnat reconeix que el sòl és el resultat de la interacció de diferents factors i processos i si és conscient de la seva importància com a bé escàs. Ha de saber explicar actuacions positives i negatives que incideixen en la preservació del sòl.6. Explicar les característiques fonamentals dels principals tàxons en què es classifiquen els éssers vius i saber utilitzar claus senzilles per a la identificació dels animals i les plantes (blocs 4, 5 i 6).L’alumnat ha de saber manejar els criteris de classificació dels éssers vius, diferenciar-ne els que pertanyen a cada un dels cinc regnes i saber descriure les característiques que els identifiquen. Ha de saber identificar els animals i les plantes més freqüents amb ajuda de claus de classificació fins al nivell de família. 7. Utilitzar la cèl·lula per explicar la unitat d ’organització dels éssers vius, unicel·lulars i pluricel·lulars. Raonar per què alguns éssers vius s’organitzen en teixits i identificar els principals teixits animals i vegetals, la seva localització i la morfologia i fisiologia (bloc 4).Es tracta de saber si l ’alumnat comprèn que, per sota de la gran diversitat d’éssers vius que hi ha en la Terra, es pot trobar una organització comuna a tots ells i a la vegada reconèixer el valor de la teoria cel·lular com a marc explicatiu d ’aquest fet. Davant d ’una preparació al microscopi, fotografia o dibuix ha de saber identificar els principals teixits animals o vegetals i ha de ser capaç de realitzar un dibuix esquemàtic i explicatiu assenyalant la morfologia de les cèl·lules i les funcions de cada teixit.

110


8. Explicar la vida de la planta com a un tot, entenent que les dimensions, les estructures, l’organització i el funcionament són una resposta a les exigències del medi per al manteniment i la supervivència com a espècie (bloc 5).L’alumnat ha de saber la influència que tenen determinades variables en els processos de la vida de les plantes i les adaptacions que aquestes tenen per dur a terme amb èxit les seves funcions.9. Identificar l ’organografia vegetal i relacionar-la amb la seva funció (bloc 5).Amb aquest criteri es pretén comprovar si l ’alumnat és capaç de relacionar cada una de les parts de les plantes amb el procés de nutrició: arrels amb l’absorció de nutrients, tija amb conducció de substàncies i fulla amb la fotosíntesi i l ’intercanvi de gasos. Els alumnes han de saber valorar el paper que tenen els organismes autòtrofs com a productors de matèria orgànica, necessària per a la vida de la resta dels éssers vius.10. Explicar la vida d’un animal com un tot, entenent que les dimensions, les estructures, l ’organització i el funcionament són una resposta a les exigències del medi per al seu manteniment i supervivència com a espècie (bloc 6).L’alumnat ha de saber la influència que tenen determinades variables en els processos de la vida dels animals i les estructures adaptatives que posseeixen per dur a terme amb èxit les seves funcions. 11. Explicar els principals processos de la funció de nutrició animal, digestió, circulació, respiració i excreció, identificant i relacionant cada procés amb els òrgans o les estructures on té lloc (bloc 6).Es tracta de saber si l ’alumnat entén i és capaç de relacionar els mecanismes bàsics que intervenen en la funció de nutrició: digestió, respiració, transport de nutrients i gasos (circulació) i excreció. A més, han de saber relacionar cada procés amb els òrgans i les estructures d’animals de diferent grau de complexitat.12. Explicar el manteniment de les constants vitals dels organismes a partir de la comprensió del procés de coordinació nerviosa i hormonal en animals i plantes (blocs 5 i 6).L’alumnat ha de conèixer les característiques i el funcionament dels sistemes de coordinació en animals i vegetals, i en els animals ha de conèixer la relació que hi ha entre el sistema nerviós i l ’endocrí, i ha de poder explicar el mecanisme de funcionament, com també la seva participació en l ’homeòstasi.13. Indicar els avantatges que suposa la reproducció sexual sobre la asexual, i fixar algunes aplicacions pràctiques derivades del coneixement del procés reproductor en els éssers vius (blocs 5 i 6).Amb aquest criteri es vol comprovar si l’alumnat comprèn els avantatges que suposa per a la supervivència l ’aportació genètica dels dos individus a través dels gàmetes i si entén algunes de les possibles aplicacions pràctiques com la fertilització in vitro o la fertilització assistida en medicina, i la clonació en agricultura.14. Dissenyar i realitzar investigacions sobre les funcions dels éssers vius, tenint en compte els procediments del treball científic: plantejament del problema,

111


formulació d ’hipòtesis contrastables, disseny i realització d’experiències, i anàlisi i comunicació de resultats (blocs 5 i 6).Es tracta de comprovar si l ’alumnat és capaç d ’utilitzar alguns dels procediments propis del treball científic, des del plantejament del problema fins a la comunicació de resultats, per estudiar les funcions dels éssers vius, com la fotosíntesi, l ’acció de les hormones en els vegetals, el procés de la digestió en els animals... 15. Utilitzar correctament el llenguatge científic, tant de forma oral com escrita.Valorar la utilització de la llengua catalana com a llengua científica (tots els blocs).Amb aquest criteri es vol comprovar si l ’alumnat coneix la terminologia d’especialitat en llengua catalana i, quan calgui, les formes més dialectals i pròpies, especialment quan es tracti de matèries més lligades al medi de les Illes, procurant mantenir i potenciar les característiques bàsiques del llenguatge científic i les particularitats del llenguatge biològic i geològic.

10.7.-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:

La matèria de Biologia i Geologia de 1r de batxillerat es qualificarà de la manera exposada en l'apartat 13.3 d’aquesta programació.

11- BIOLOGIA 2n DE BATXILLERAT

11.1.-INTRODUCCIÓSi comparem l’estat de les ciències a finals del segle XIX i l’actual, el canvi

és espectacular tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu. Això ha afectat a totes les ciències, però és especialment significatiu en el cas de la biologia. La biologia a finals del segle XIX tenia un caràcter bàsicament descriptiu, sense cap teoria global majoritàriament acceptada que donàs sentit als coneixements biològics del moment. Durant el segle XX, es va construint la biologia, primer amb la formulació de la teoria sintètica de l’evolució que articula en un cos de coneixements coherent evolució i genètica i més endavant amb la formulació de la teoria ecològica.

La majoria d’esdeveniments científics de la segona meitat del segle XX i de l’actual estan relacionats amb la Biologia. Però, a més, la biologia moderna ha influït sobre la visió de l’espècie humana i la seva relació amb la resta de la biosfera. Per tant, la seva importància cultural és clara. Cal afegir també que la biologia pot fer aportacions per a la solució d’alguns dels problemes que la humanitat té plantejats i que aquesta resposta científica planteja alguns dels temes més importants objecte de reflexió ètica.

Els coneixements de la biologia s’estenen des del funcionament, organització, formes de vida, etc., dels éssers vius fins a la comprensió dels nivells

112


cel·lulars i moleculars. Això s’explica pel desenvolupament de noves branques, com ara: Biologia i fisiologia cel·lular, Bioquímica, Genètica molecular, etc., que utilitzen noves tècniques d’investigació. Gran part dels continguts de la matèria de Biologia de 2n de batxillerat estan relacionats amb el que s’acaba d’esmentar.

La matèria de Biologia de 2n de batxillerat amplia i completa el coneixement i la comprensió dels aspectes més significatius de la biologia actual alguns dels quals ja s’han tractat a la matèria de Biologia i geologia de 1r curs, i ha de permetre que l’alumnat construeixi un coneixement biològic rigorós i crític.

El currículum de la Biologia presenta tres aspectes diferents però relacionats i complementaris.

En primer lloc els continguts d’aquesta matèria se centren bàsicament en el nivell cel·lular, intentant donar una explicació científica dels fenòmens biològics a partir d’arguments més bioquímics o biofísics, però sense perdre la idea que el funcionament dels organismes només es pot comprendre suposant que són sistemes constituïts per parts interrelacionades. Això vol dir que els fenòmens biològics s’han d’estudiar des del punt de vista analític i global ja que només d’aquesta forma es poden donar explicacions a aquests fenòmens i trobar-ne el significat. Aquest primer aspecte fa referència a la Biologia com a conjunt de teories i conceptes, com a cos organitzat de coneixements.

Aquests continguts s’estructuren en els següents grans apartats: Biologia i Fisiologia Cel·lular, Genètica, Microbiologia, Immunologia i les seves aplicacions. Els dos primers blocs (1. La cèl·lula i la base fisicoquímica de la vida i 2. Fisiologia cel·lular) inclouen els principals continguts relacionats amb la cèl·lula com a unitat vital de tots els éssers vius.

El bloc 3 (3. La base de l’herència. Aspectes químics i genètica molecular) on es tracten els continguts de genètica molecular i mendeliana. La microbiologia i les seves aplicacions es tracten en el bloc 4 (4. Microbiologia i biotecnologia). Finalment, en el bloc 5 s’inclouen els continguts bàsics per entendre els sistemes de defensa dels animals i especialment de l’espècie humana (5. Immunologia).

En segon lloc, el nivell de maduresa i autonomia de l’alumnat d’aquest nivell requereix un enfocament més disciplinar i aprofundeix en l’estratègia de resolució de problemes biològics cada vegada més complexos: identificació i plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, disseny i realització d’experiències de diferent tipologia i nivell, elaboració de conclusions, comunicació i l’extrapolació i aplicació dels coneixements adquirits a nous problemes i situacions. Aquest segon aspecte fa referència als mètodes, tècniques, habilitats, etc., que s’utilitzen en Biologia.

I, finalment, també s’inclouen continguts que estan relacionats amb la valoració de les implicacions socials o personals, ètiques o econòmiques dels nous descobriments en la Biologia i amb el coneixement de les seves principals aplicacions.

Tots aquests continguts volen reflectir la idea que la Biologia és una activitat realitzada per col·lectius o equips de persones, que té una història, que està relacionada amb la societat en la qual es desenvolupa i, perquè és un

113


coneixement públic, està en contínua evolució i revisió.L’objectiu fonamental de la matèria no és tan sols donar una formació

biològica bàsica que permeti als alumnes i a les alumnes seguir estudis posteriors. També vol contribuir a formar ciutadans crítics, amb capacitat de valorar les diferents informacions, actuar i prendre les decisions adequades.

El conjunt de continguts que inclou la matèria i que l’alumnat ha d’aprendre no es poden ensenyar de qualsevol manera. El procés de construcció del coneixement científic en general i de la biologia en particular per part de l’alumnat és complex.

No es pot esperar que l’alumnat aprengui biologia si en el procés d’ensenyament/aprenentatge no hi ha moments en què actuï com a biòleg. De la mateixa manera tampoc no podem esperar que es formin com a ciutadanes i ciutadans crítics si mostram la biologia actual com una ciència dogmàtica i els científics com a persones acrítiques. Tot això vol dir que a l’hora d’ensenyar s’han de tenir en compte tots els factors que hi influeixen i escollir aquells que siguin compatibles i coherents entre si.

11.2.-OBJECTIUS GENERALS1. Comprendre els principals conceptes de la biologia i la seva articulació en lleis, teories i models, tot valorant el paper que aquests tenen en el seu desenvolupament.2. Resoldre problemes que es plantegen en la vida quotidiana, tot seleccionant i aplicant els coneixements biològics més bàsics.3. Utilitzar amb autonomia les estratègies generals característiques de la investigació científica (plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, planificar i dissenyar experiments, etc.), i els procediments propis de la biologia, per realitzar senzilles investigacions i, en general, explorar situacions i fenòmens desconeguts per l’alumnat.4. Comprendre la naturalesa, valors i limitacions de la biologia, així com les seves complexes interaccions amb la tecnologia i la societat, i en la perspectiva dels problemes que té plantejats la humanitat.5. Valorar la informació que prové de diferents fonts per formar-se una opinió pròpia, que permeti expressar-se críticament sobre problemes actuals relacionats amb la biologia amb una actitud flexible i oberta davant opinions diverses.6. Comprendre que el desenvolupament de la biologia és un procés dinàmic, en contínua revisió i evolució.7. Interpretar l’estructura, funcionament i divisió de la cèl·lula a partir dels postulats de la teoria cel·lular.8. Comprendre les lleis i mecanismes de l’herència i aplicar-los per conèixer i valorar les implicacions ètiques, socials i mediambientals dels descobriments més recents del genoma humà, enginyeria genètica i biotecnologia.9. Comprendre els mecanismes bàsics (causes, formes de defensa) relacionats amb les malalties més freqüents, així com valorar la prevenció com a pauta de

114


conducte més eficaç per evitar la propagació de la malaltia.10. Valorar la importància dels microorganismes, el seu paper en els processos industrials i el seu efecte patogen sobre els éssers vius.

11.3.CONTINGUTSContinguts generals- Selecció i maneig de diferents fonts d ’informació científica.- Diferenciació entre fets, interpretacions i valoracions a la informació.- Maneig d ’instruments; selecció i a plicació de tècniques de laboratori.- Observació i descripció acurada d ’objectes i fenòmens (descripcióqualitativa, mesurament, classificació, etc.).- Realització d ’informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per exposar el plantejament, e l desenvolupament i els resultats d’una investigació.- Identificació i formulació de problemes teòrics i aplicats, de forma clara i objectiva.- Reconeixement, formulació i exposició d ’hipòtesis.- Utilització i aplicació de teories, lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i trobar respostes a qüestions plantejades.- Formulació i exposició de prediccions lògiques. -Planificació i desenvolupament d ’experiments controlats per contrastar hipòtesis. (Anàlisi de les fases; identificació i control de variables; selecció de mètodes i aparells apropiats; mesures de seguretat).- Organització, anàlisi, interpretació i exposició de resultats.- Elaboració i aplicació de conclusions raonables.- Utilització de models per explicar diferents fenòmens naturals.- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió.- Reconeixement i valoració de teories alternatives.-Elaboració de mapes conceptuals, bases d’orientació, resums, esquemes, etc.-Debat sobre qüestions científiques i sobre aspectes ètics, filosòfics, socials, ambientals, històrics, etc., relacionats amb la ciència.- Respecte a l’entorn natural i afermament d ’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra comunitat.- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.-Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.Bloc 1: La base molecular i fisicoquímica de la vida- De la biologia descriptiva a la moderna biologia molecular experimental. La importància de les teories i els models com a marc de referència de la investigació.- Bioelements. Tipus, estructura, propietats i funcions. Característiques químiques del carboni que expliquen el seu paper en la cèl·lula. Oligoelements.

115


- Biomolècules. Biomolècules inorgàniques: aigua i sals minerals.- Fisicoquímica de les dispersions col·loïdals, difusió i diàlisi.-Biomolècules orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. Enzims. Composició, estructura, propietats i funció.-Realització d’investigacions i experiències relacionades amb la utilització de mètodes d ’anàlisi físics i químics per identificar les diferents biomolècules.Bloc 2: Morfologia, estructura i fisiologia cel·lular- La cèl·lula: unitat d ’estructura i funció. La teoria cel·lular. Aproximació pràctica a diferents mètodes d ’estudi de la cèl·lula.- Morfologia cel·lular. Formes i dimensions. Orgànuls cel·lulars: estructura i funció. Models d ’organització procariotes i eucariotes. Cèl·lules animals i vegetals.- La cèl·lula com a sistema complex integrat. Funcions cel·lulars. Cicle cel·lular.- La divisió cel·lular. La mitosi i la meiosi. Importància en l ’evolució dels éssers vius.- Membrana: intercanvis cel·lulars. Permeabilitat selectiva. Processos d’endocitosi i exocitosi.- Metabolisme: anabolisme i catabolisme. Paper de l ’ATP i dels enzims.- Respiració cel·lular: significat biològic. Aspectes químics més rellevants.Principals etapes del procés. Diferències entre la respiració aeròbia i anaeròbia. Estructures cel·lulars on es realitza.- Fermentació: significat biològic. Diferències i semblances entre la respiració i la fermentació. Aplicacions de les fermentacions.- Processos anabòlics. Fotosíntesi: significat biològic. Principals etapes del procés. Estructures cel·lulars on es realitza. Tipus de fotosíntesi. Quimiosíntesi.- Moviments cel·lulars.-Planificació i realització d’investigacions o estudis pràctics sobre problemes relacionats amb les funcions cel·lulars.Bloc 3:La base de l ’herència. Genètica molecular- Breu història de la genètica. Mendel. Teoria cromosòmica de l ’herència. Genotip, fenotip, al·lel, hibridació, recombinació, gens lligats.- Herència del sexe, herència lligada al sexe i herència influïda pel sexe. Genètica humana.-L’ADN com a portador de la informació genètica. Codi genètic i la seva importància. Gen. Duplicació de l ’ADN. Biosíntesi de proteïnes. Teoria “un gen, una proteïna ”. Regulació de l ’expressió gènica.- La genòmica i la proteòmica. Organismes modificats genèticament.- Alteracions de la informació genètica: Mutacions: causes i tipus. Agents mutàgens. Càncer. Conseqüències de les mutacions: implicació en l’evolució de les espècies i en la salut.- Enginyeria genètica: Finalitats i tècniques bàsiques. Paper dels enzims de restricció i de les retrotranscriptases. Reacció en cadena de la polimerasa.-Aplicacions de l ’enginyeria genètica en agricultura i medicina. Investigació actual sobre el genoma humà.- Repercussions socials i valoracions ètiques de la manipulació genètica.

116


- Resolució de problemes relacionats amb la transmissió dels caràctershereditaris.

Bloc 4: Microbiologia i biotecnologia- Els microorganismes i la seva diversitat. Tipus de microorganismes segons la seva organització.- Formes acel·lulars: els virus. Característiques. Morfologia. Cicles vitals. Tipus de virus. Altres formes acel·lulars: prions i viroides.-Microorganismes procariotes: arqueobacteris i bacteris. Característiques i formes de vida.- Microorganismes eucariotes: Protozous. Algues microscòpiques. Fongs microscòpics: floridures i llevats. Característiques i formes de vida dels diferents grups.- Utilització dels microorganismes: la biotecnologia. Antecedents històrics. Actualitat i perspectives.- Els microorganismes i els processos industrials. Aplicacions dels microorganismes en alimentació, farmàcia i sanitat, i en l ’obtenció de productes químics industrials.- Els microorganismes i el medi ambient. Paper dels microorganismes en els cicles biogeoquímics i aplicacions dels microorganismes en la protecció ambiental.- Els microorganismes i la salut: microorganismes patògens. Les malalties infeccioses i la seva transmissió.-Introducció experimental als mètodes d ’estudi i cultiu dels microorganismes.Bloc 5: Immunologia- Sistema immunitari. Immunitat. Antígens i anticossos.- Barreres defensives i resposta inflamatòria. Macròfags.- Òrgans i teixits limfoides. Immunitat cel·lular i humoral i cèl·lules implicades: limfòcits T i B. - Estructura i funció dels anticossos. Reaccions antigen/anticòs.- Resposta immunitària primària i secundària.-Immunització passiva i activa. Sèrums i vacunes. Memòria immunològica.-Anomalies del sistema immunitari: autoimmunitat, hipersensibilitat i immunodeficiència. La sida.- Paper del sistema immunitari en el rebuig dels transplantaments i en el càncer.

11.4.- SEQÜENCIACIÓ D'UNITATS DIDÀCTIQUES I TEMPORALITZACIÓ:TRIMESTRE BLOC DE CONTINGUTS UNITATS LLIBRE

PRIMER

(SETEMBRE-DESEMBRE)

La cèl·lula i la base fisicoquímica de la vida: Bioelements i biomolècules.

T2 Els bioelements, l'aigua i les sals minerals

T3 Els glúcids

T4 Els lípids

T5 Les proteïnes

T6 Els àcids nucleics

117


NADAL TREBALL DELS TEMES 7,8,9: La cèl.lula, unitat estructural i funcional. El nucli,citosol, estructures no membranoses de la cèl.lula. Membrana plasmàtica i orgànuls.

T7 complet, T8(citoplasma i inclusions citoplamàtiques) i T9( tots els orgànuls)

SEGON (GENER-ABRIL)

Morfologia, fisiologia i tipologia cel·lular. Orgànuls i funcions dins la cèl·lula. Membrana, intercanvis i permeabilitat. Membranes de secreció. Moviments cel·lulars. Citosquelet.

T8Citosquelet,centrosoma,cilis ,flagels. Matriu extracel.lular i paret cel.lular.T9 Membrana plasmàtica, característiques i transport.

Metabolisme. Catabolisme: Tipus de respiració cel·lular: aeròbia, anaeròbia i fermentacions. Processos anabòlics autòtrofs: fotosíntesi i heteròtrofs.

T10 El metabolisme. Catabolisme: respiració i fermentacions.

T11 L’anabolisme: fotosíntesi i quimiosíntesi.

Cicle cel·lular. Mitosi i meiosi. T12 La reproducció cel·lular

La base de l’herència. Aspectes químics i genètica molecular.

T13 La genètica mendeliana

T14 L'ADN portador del missatge genètic

SETMANA SANTA TREBALLS DELS TEMES 15 i 20 T15(complet) i T20(complet)

TERCER(ABRIL-MAIG)

Immunologia. T18 El procés immunitari

T19 Anomalies del sistema immunitari

Microbiologia i biotecnologia T16 Els microorganismes

T17 Microorganismes: malalties i biotecnologia

* El tema 1, El treball científic: la matèria i el seu estudi es treballa a classe però no s'avalua amb una prova escrita.

11.5.-ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES.

Orientacions per a l’ensenyament/aprenentatgeHem de tenir en compte les mateixes orientacions exposades en la

programació de 1r de Batxillerat Biologia i Geologia.

11.6.-CRITERIS D’AVALUACIÓ

Criteris d ’avaluació1. Analitzar el caràcter obert de la biologia a través de l’estudi d’algunes interpretacions, hipòtesis i prediccions científiques sobre conceptes bàsics d’aquesta ciència, com la composició cel·lular dels organismes, la naturalesa del gen, l’origen de la vida, etc, valorant els canvis que s ’han produït al llarg del temps i la influència del context històric (tots els blocs).Es tracta de conèixer si els alumnes són capaços d ’analitzar i valorar les explicacions científiques donades a diferents fenòmens en diferents contextos històrics, conèixer-ne les controvèrsies més importants i comprendre la seva contribució als coneixements científics actuals. Així mateix, han de comprendre que en el procés científic no hi són alienes les influències socials. També han saber descriure algunes tècniques instrumentals que han permès el gran avanç de l ’experimentació biològica, com també a utilitzar diverses fonts d ’informació

118


per valorar críticament els problemes actuals relacionats amb la biologia.2. Dissenyar i realitzar investigacions tenint en compte algunes característiques essencials del treball científic: plantejament concret del problema, formulació d’hipòtesis contrastables, disseny i realització d’experiències, i anàlisi i comunicació de resultats i conclusions (tots els blocs).Es tracta de comprovar la progressió dels estudiants en l’adquisició de destreses científiques com el plantejament de problemes, la formulació d’hipòtesis, la comunicació de resultats, i també de valors i actituds pròpies del treball científic com ara el rigor, la creativitat ,etc., i així constatar l’avenç no només en els aspectes conceptuals, sinó també en el metodològic i actitudinal.3. Identificar els diferents tipus de macromolècules que constitueixen la matèria viva i relacionar-les amb la seva funció biològica en la cèl·lula (bloc1).Es tractar d ’avaluar si l ’alumnat és capaç d’identificar els principals components moleculars que formen les estructures cel·lulars, si coneix les principals característiques fisicoquímiques i les relaciona amb la seva funció. Així mateix també s’ha de valorar la capacitat dels estudiants de dissenyar i realitzar experiències senzilles per identificar la presència de macromolècules en mostres biològiques.4. Explicar les raons per les quals l’aigua i les sals minerals són fonamentals en els processos biològics i relacionar les propietats biològiques dels oligoelements amb les seves característiques fisicoquímiques (bloc 1).L’alumnat ha de reconèixer la importància de l’aigua com una substància que intervé en tots els processos cel·lulars i que alguns ions actuen com a factors limitants en alguns processos, la falta dels quals pot impedir reaccions tan importants com la fotosíntesi o la cadena respiratòria. Així mateix també’ ha de valorar la capacitat dels estudiants de dissenyar i realitzar experiències senzilles per identificar la presència d’aigua en mostres biològiques.5. Interpretar l’estructura interna d’una cèl·lula eucariota animal i una altra de vegetal i d’una cèl·lula procariota a partir de microfotografies, esquemes o del microscopi òptic, i identificar, representar i descriure els orgànuls i les seves funcions. Explicar la teoria cel·lular i la seva importància en el desenvolupament de la biologia (bloc 2).Es tracta de comprovar si l’alumnat és capaç davant d’esquemes, microfotografies o preparacions, de diferenciar l ’estructura procariota de l ’eucariota, i en aquest segon cas, si es tracta d ’una cèl·lula animal o vegetal, com també reconèixer els diferents orgànuls i identificar-ne les funcions, i comprovar si ha desenvolupat les actituds adequades per realitzar un treball en el laboratori amb ordre, rigor i seguretat.6. A partir de microfotografies i esquemes s’han d’escriure les característiques del cicle cel·lular i les modalitats de divisió del nucli i del citoplasma, justificar la importància biològica de la mitosi i la meiosi, i explicar els avantatges de la reproducció sexual i relacionar la meiosi amb la variabilitat genètica de les espècies (bloc 2).Es tracta que l ’alumnat tingui una visió global del cicle vital de les cèl·lules, dels

119


processos que tenen lloc durant la interfase, la divisió nuclear i la citocinesi. Ha de saber descriure els principals canvis que tenen lloc durant la mitosi i la meiosi, comparar ambdós processos, reconèixer les diferències més significatives i relacionar la meiosi amb la variabilitat genètica de les espècies.7. Explicar el significat biològic de la respiració cel·lular, indicant les diferències entre la via aeròbia, l’anaeròbia i la fermentació, en relació a la rendibilitat energètica, els productes finals originats i el seu interès industrial (bloc 2).Amb aquest criteri es vol comprovar si l’alumnat entén el principal procés d’obtenció d ’energia de les cèl·lules. L’alumnat ha de ser capaç d ’identificar els substrats, les principals etapes sense detallar i els productes finals, com també l ’orgànul on es realitza. També ha de saber diferenciar les vies anaeròbia, aeròbia i la fermentació, conèixer la importància dels enzims en aquestes reaccions, els resultats globals de l’activitat catabòlica i l’aplicació pràctica en la vida quotidiana d’algunes d ’aquestes reaccions, com la fermentació alcohòlica.8. Diferenciar en la fotosíntesi les fases lluminosa i obscura, identificant les estructures cel·lulars en les quals es realitza, els substrats necessaris, els productes finals i el balanç energètic, i valorar la seva importància en el manteniment de la vida (bloc 2).Es tracta de comprovar si l’alumnat coneix el significat biològic de la fotosíntesi, tant a nivell individual com a nivell general, els substrats que participen i els productes resultants, els objectius de cada una de les fases, la fotodependent i la fotoindependent, i el paper de la llum, com també comprendre la relació entre la fotosíntesi i la respiració.9.Aplicar els mecanismes de transmissió dels caràcters hereditaris, d’acord amb les hipòtesis mendelianes i la teoria cromosòmica de l’herència, a la interpretació i resolució de problemes relacionats amb l’herència (bloc 3).Es tracta de comprovar si els alumnes coneixen l ’explicació científica dels fenòmens hereditaris i si són capaços de resoldre problemes de genètica aplicant-hi les lleis de Mendel i la teoria cromosòmica de l’herència. 10. Explicar el pa per de l’ADN com a portador de la informació genètica i la naturalesa del codi genètic, relacionant les mutacions amb alteracions en la informació i amb la variabilitat dels éssers vius i amb la salut de les persones (blocs 1 i 3)Amb aquest criteri es p retén que l ’alumnat conegui el concepte de gen i que el pugui associar a les característiques de l ’ADN i a la síntesi de proteïnes. A partir d ’aquests coneixements ha de poder explicar què són les mutacions, quines són les seves causes i la seva relació amb l’evolució dels éssers vius. També ha de poder inferir els efectes perjudicials de les mutacions, especialment en l ’ésser humà i valorar els riscos que impliquen alguns agents mutàgens.11. Analitzar algunes aplicacions i limitacions de la manipulació genètica en vegetals, animals i en l ’ésser humà, les seves implicacions ètiques, valorant l’interès de la investigació del genoma humà en la prevenció de malalties hereditàries (bloc 3).Es tracta de comprovar que es comprèn que el treball científic, igual que

120


qualsevol altra activitat, està sotmès a pressions socials i econòmiques i que es reconeix la importància d ’avaluar els aspectes ètics de la investigació científica.12. Determinar les característiques que defineixen els microorganismes i conèixer els principals trets que permeten la diversificació en diferents grups. Conèixer i valorar el paper dels microorganismes en els cicles biogeoquímics, en processos industrials i en la protecció ambiental i en les malalties infeccioses per raó del seu poder patogen i valorar la responsabilitat de l ’ésser humà en la seva transmissió (bloc 4).Es pretén constatar que l’alumnat comprèn que els microorganismes constitueixen un conjunt molt heterogeni que inclou diversos grups taxonòmics i que coneix les característiques diferencials de cadascun, com també que sap reconèixer alguns exemples importants .Mitjançant l’estudi d ’alguns casos significatius, l ’alumnat ha de conèixer i valorar les aplicacions dels microorganismes en biotecnologia en diferents camps industrials i en la protecció ambiental, i reconèixer el paper que desenvolupen en els cicles biogeoquímics. Es tracta també que coneguin per què els microorganismes poden causar malalties en els éssers vius, quines són les vies de transmissió i desenvolupa el procés d’infecció, com també la importància de l’adopció d’hàbits higiènics per a la seva prevenció.13. Analitzar els mecanismes de defensa que desenvolupen els éssers vius davant de la presència d ’antígens, conèixer el concepte actual d’immunitat i explicar les característiques de la resposta immunitària i els principals mètodes per aconseguir o potenciar la immunitat (bloc 5).Amb aquest criteri es pretén conèixer que l’alumnat comprèn el funcionament dels mecanismes de defensa de l’organisme, especialment la resposta immunitària i els sistemes implicats i que reconegui la relació entre el sistema immunitari i alguns dels problemes sanitaris més importants de la humanitat. Es tracta que coneguin alguns mètodes destinats a incrementar o estimular les defenses naturals, com la utilització de sèrums i vacunes.

11.7.- CRITERIS DE QUALIFICACIÓ:La matèria de Biologia de 2n de batxillerat es qualificarà de la manera

exposada :- Proves escrites: 85% ( per fer la mitjana de notes de cada examen

s'ha de treure com a mínim un 4, si no queda suspesa automàticament l'avaluació). No es faran recuperacions dels exàmens suspesos, només si així ho considera la professora.

- A final de curs es realitzarà una prova final de tota la matèria i si es supera satisfactòriament es recuperarà la part suspesa. Cal treure com a mínim un 4 d'aquest examen per fer la mitjana amb les altres notes de la tercera avaluació.

- Treballs: 20% - Per faltes d'ortografia es pot baixar la nota fins a un 10%.

121


12.-MESURES DE SUPORT I LES ADAPTACIONS NECESSÀRIES PER A L'ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU.

L’atenció per alumnat amb necessitats específiques ha de ser present en tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, la qual cosa suposa la necessitat d’oferir respostes diferenciades a diferents alumnes. Això passa per ajustar l’actuació del professor o professora a les característiques de cada grup d’alumnes, sense que de manera general es renunciï als objectius de l’àrea.

Es poden fer adaptacions curriculars a partir del projecte curricular i la programació. Aquestes adaptacions poden consistir a fixar objectius i criteris diferenciats, a organitzar/seqüenciar els continguts d’una altra manera, en un canvi de material didàctic, en la metodologia, en la proposta d’activitats diferenciades de la resta del grup, o en canvis en les formes i els instruments d’avaluació. També és possible organitzar grups de treball flexible que treballin altres continguts, o els mateixos amb una altra seqüenciació, o una altra priorització.

La diversitat de procedència de l’alumnat, provinent de diferents contextos socials, econòmics i culturals, juntament amb la seva diversitat d’expectatives, ha de compaginar-se a l’hora d’ensenyar ciències, amb dos aspectes importants: les ciències formen part del bagatge cultural bàsic de qualsevol ciutadà o ciutadana i, per a alguns d’aquests, els coneixements científics els seran útils en les seves posteriors activitats professionals.La formació ha de ser integral i funcional, és a dir, ha de consistir en

l’adquisició de capacitats de tot tipus: cognitives, psicomotrius, d’autonomia i equilibri personal, afectives, d’interrelació personal i d’inserció social. Això vol dir que no es pot limitar, només, als conceptes. La funcionalitat dels aprenentatges s’ha d’entendre en el sentit que han de ser assimilats de tal manera que hom els pugui fer servir per resoldre problemes en contextos diferents d’aquells en què s’han adquirit.

Perquè els continguts siguin apresos de forma significativa, s’han de donar dues condicions:

Els continguts s’adaptin al nivell de comprensió de l’alumnat i Una actitud favorable per aprendre.

Per altra banda, la quantitat de coneixements que l’alumnat pot adquirir en un temps determinat és limitat i, per tant, és molt important intentar no incrementar-los innecessàriament. Per això, és important la selecció dels continguts i la seva seqüenciació.També caldrà en tot moment utilitzar i avaluar les estratègies

metodològiques més adients per tenir en compte les diferències individuals dins el grup classe i el context sociocultural en el qual es duu a terme la pràctica educativa.

122


Hi ha un nombre considerable d’aspectes sobre els quals s’han de prendre decisions: quin ha de ser el paper del professorat, quin ha de ser el paper de l’alumnat, com organitzar l’aula, com agrupar els alumnes, i quins tipus de recursos s’han d’emprar.

Per a una diversitat d’alumnes ha de correspondre una diversitat d’activitats, les quals han de satisfer també els seus diversos interessos i capacitats.). I la necessitat d’assumir les diferències en l’interior del grup classe com a cosa pròpia de la tasca pedagògica.

També la necessitat d’avaluar l’aprenentatge de cada alumne/a de forma individualitzada, a partir de la seva pròpia situació inicial. En relació amb aquests criteris és convenient alternar el treball individual i el treball en grup. L’organització dels alumnes i de les alumnes en grups classe s’ha de basar en factors com els itineraris formatius, l’optativitat i el tractament de la diversitat.

El professorat ha de conèixer les característiques psicològiques, i l’entorn sociocultural dels alumnes i les alumnes per comprendre els aprenentatges i afavorir-los. També convé que conegui les metodologies didàctiques i les tècniques de dinamització de grups per realitzar de forma adequada la seva tasca.

El professor o professora ha de tenir accés als recursos representats per les noves tecnologies, i especialment a les que pot aportar l’ús de la informàtica i/o dels mitjans audiovisuals, ja que en multitud d’ocasions poden mostrar-nos aquells fenòmens difícilment observables, per multitud de raons, al laboratori o a la realitat del carrer.

A més a més l’avaluació ha de ser integradora i tenir en compte les diferències individuals.

Els recursos també han de ser diversos, alhora que adequats al nivell de maduració de l’alumnat que n’ha de fer ús. Així mateix no han de ser necessàriament sofisticats: sovint poden resultar més útils materials que resultin propers a l’alumnat i de baix cost. Els recursos i els materials curriculars poden ser bibliogràfics, audiovisuals i informàtics. A l’àrea de Ciències de la naturalesa s’ha d’incloure també el laboratori.

13.-AVALUACIÓ DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE

13.1.-CARACTERÍSTIQUES DE L’AVALUACIÓ.L'avaluació és una fase clau en el desenvolupament del procés

d’ensenyament - aprenentatge, perquè ens permet conèixer si el procés d’ensenyament/aprenentatge es desenvolupa adequadament i si els seus resultats, l’adquisició d’unes determinades capacitats per part dels alumnes, són satisfactòries.

A més de recollir informació respecte els progressos i dificultats dels alumnes quant als aprenentatges de conceptes, procediments i actituds, la finalitat de l'avaluació serà valorar tots els aspectes relacionats amb aquest procés: actuació del professorat, activitats realitzades, utilització del material,

123


ambient de treball, etc., per tal d’orientar l’alumnat i professorat sobre cadascun dels aspectes del procés educatiu. L'avaluació, per tant, ha de ser un element que generi informació amb dues finalitats bàsiques:

- Orientar l'alumnat sobre el seu propi procés d'aprenentatge.- Orientar el professorat sobre el grau d'assoliment dels objectius proposats i sobre la qualitat de la intervenció educativa.

Les característiques més importants de l'avaluació que es proposen són les següents:Integral: ha de ser àmplia i global, ha d'incloure la major quantitat possible d’elements que incideixen en el procés educatiu (professorat, material, continguts, etc.), tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu.Integrada: l'avaluació no ha d’ésser un element extern i final del procés d'ensenyament/ aprenentatge sinó que és un element més del procés que ha d'estar contínuament present.Contínua: ha de tenir un caràcter processal, amb la finalitat d'ajustar i garantir el desenvolupament del procés d'acord amb els objectius previstos. Per superar positivament la matèria d’un curs, s’haurà de tenir sempre aprovada la matèria del curs anterior, per tant, si es té suspesa les Ciències de la Natura de primer la de segon només s’aprovarà quan es superi la pendent, i així per tots els nivells.Vàlida i fiable: ha de mesurar el que és rellevant, i fer-ho de forma consistent.Probabilística: ha de considerar el fet que tot procés educatiu és complex i que no hi ha, per tant, cap mètode ni instrument que sigui totalment fiable.Objectiva: ha d'intentar eliminar qualsevol prejudici o suposició prèvia.Funcional: els mitjans que s'utilitzen han de ser assequibles, fàcils d'utilitzar i no obstaculitzar el desenvolupament del procés.Segons el moment en què es realitza i l'objectiu que persegueix podem diferenciar dos tipus d’avaluació: l’avaluació formativa i l’avaluació Sumatra.Avaluació formativa: és aquella que permet generar informació abans que finalitzi el procés d'aprenentatge. Hom pot distingir dues fases:- Avaluació inicial: té com a objectiu determinar la situació del grup classe i de cada alumne/a en iniciar un determinat procés d'ensenyament/aprenentatge per tal d'adequar-lo a les seves necessitats. És recomanable tenir dissenyats els instruments d'avaluació per fer més ràpida I efectiva la seva aplicació.- Avaluació processal: té com a objectiu fonamental determinar les dificultats i èxits de cada alumne/a durant el seu procés d'aprenentatge, per tal d'adequar les activitats escolars a les necessitats detectades i planificar els mitjans de regulació adients.Dins l'avaluació processal l'alumnat ha d'aprendre a avaluar els seus propis treballs i les seves actuacions. Les activitats d'autoavaluació i de coavaluació són molt adequades per aconseguir informació de les dificultats trobades i dels progressos realitzats.

124


Avaluació sumativa: té com a objectiu conèixer els resultats obtinguts per cada alumne/a en relació a la seva situació inicial i a l'assoliment dels objectius plantejats. Es podrà realitzar al final d'una o més unitats didàctiques, i també en finalitzar un curs o cicle. En alguns casos servirà per qualificar i promocionar.

No és aconsellable utilitzar només aquest tipus d'avaluació perquè aquesta té poca incidència en el procés didàctic. Si s'han emprat les anteriors orientacions, se sabrà si l'alumnat ha adquirit els objectius i comportaments finals previstos pel professorat, i si té els prerequisits necessaris per als aprenentatges posteriors.

L'avaluació sumativa ha de ser integrador i tenir en compte les diferencies individuals.Sobre què avaluar dins l'àrea de les Ciències, caldrà diferenciar entre aspectes relacionats amb l'ensenyament i aspectes relacionats amb l'aprenentatge, per això, l’alumnat valorarà la utilitat dels ensenyaments desenvolupats mitjançant enquestes on la seva opinió sobre les activitats, l’aula, el professorat, els recursos, l’avaluació, etc, es veurà reflectida.Els resultats d’aquestes enquestes serviran per a anar canviant el procès o per a millorar-lo en anys vinents.

13.2.-PROCEDIMENTS: MÈTODES i INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

Aquest aspecte fa referència a la forma d'obtenció d'informació. És necessari utilitzar els mètodes i instruments més adequats en cada moment perquè la informació recollida sigui el més fiable i objectiva possible.

Alguns dels més importants són:- Mètodes d'observació directa: diari del professorat, graelles d'observació, etc. Són adequats per recollir informació del comportament dins l'aula especialment per procediments i actituds.- Entrevistes: guió d'entrevista, etc. Són adequades per conèixer les valoracions, creences, expectatives, etc. relacionades amb el procés educatiu o algun dels seus components.- Enregistrament de dades: qüestionaris, etc. El qüestionari és adequat encara que de forma limitada per conèixer les opinions de l’alumnat. Permet obtenir informació sobre aspectes molt variats del procés d'ensenyament.- Anàlisi de documents: unitat didàctica, informes, etc. És adequat per conèixer l'adquisició de continguts conceptuals i procedimentals, les opinions dels alumnes i de les alumnes sobre diversos aspectes, etc.- Proves escrites ("proves de llapis i paper"): proves d'elaboració de resposta, de selecció de resposta, d'ordenació de contextos, multiítem de base comuna, de gràfics, de columnes, etc.Són especialment adequades per avaluar l'adquisició de continguts conceptuals.

125


13.3-CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'APRENENTATGE DE L'ALUMNAT

Els criteris de qualificació de tots els cursos serien els següents:

- PRIMER D‘ESO

- Els criteris de qualificació de Ciències de la natura de primer d’ESO seran els

següents:


- Si alguna de les proves escrita no supera el 3 no es farà la mitjana amb la resta de

notes i l’avaluació quedarà suspesa automàticament.

- Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per

tant, pot fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el

repetir o no l’examen.

- Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de classe(20%)

- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos negativa

pot suposar el suspens de la matèria.

- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia se li pot baixar la

nota fins a un 10%.

- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors

també poden baixar la nota.





recuperar en una prova final global que el professor/a realitzarà a tot el grup en

juny, i així avaluar el seu procés d'aprenentatge i capacitat de relacionar i retenir tots

els continguts que s‘han treballat al llarg del curs.

- Si l’alumne/a aprova l‘examen final, la nota obtinguda farà mitjana amb la nota

del 50% corresponent a treballs, pràctiques, llibreta.... Si la mitjana no és superior a

5 l’alumne/a no superarà positivament l’assignatura

- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar

en setembre realitzant una prova escrita que pondera un 70% de la nota final i un

treball escrit que representa el 30% restant i que lliurarà el mateix dia de la recuperació

de l‘assignatura.

- TERCER D‘ESO:

126


- Els criteris de qualificació de Biologia i geologia de tercer d’ESO seran els següents:


- Si la nota d‘alguna de les proves escrita és inferior a 3 no es farà la mitjana amb la

resta de notes i l’avaluació quedarà suspesa automàticament.




- Treballs (10%), laboratori (10%), deures (10%) i llibreta de classe(20%)

- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació i si fos negativa

pot suposar el suspens de la matèria.

- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia se li pot baixar la

nota fins a un 10%.

- A més a més a 3r d’ESO s’ha de tenir en compte el següent:- A cada avaluació la nota ha de ser igual o superior a cinc per ser aprovada. Només

a una de les avaluacions la nota serà conjunta amb el departament de Física-Química i segons el nombre de classes donades de cada part es ponderarà la nota de cada assignatura per fer la mitjana. Les altres avaluacions la nota correspondrà a la part donada. Cal recordar, per tant, que aquestes notes de cada avaluació són informatives sobre el progrés de l’alumne/a i per això, la darrera nota (la de juny i de setembre) és la conjunta de les dues matèries (dos departaments) i la més important. Per aprovar-la cal obtenir com a mínim un cinc de mitjana conjunta sempre i quan les dues notes siguin superiors a quatre.

- Si l’alumne/a ha suspès alguna part, i el professor així ho troba adient, la podrà recuperar just després de finalitzar la part donada. És a dir, quan l’alumnat suspès finalitzi el quadrimestre, a les poques setmanes tindrà una recuperació.

- Si una de les parts està aprovada, se li guarda aquesta nota per a setembre i per al curs vinent si promociona.

- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura, la part de

BIOLOGIA i GEOLOGIA s’haurà d’examinar en setembre realitzant una prova escrita

que pondera un 70% de la nota final i un treball escrit que representa el 30% restant

i que lliurarà el mateix dia de la recuperació de l‘assignatura.

- QUART D’ESO :

La matèria de Biologia i Geologia de 4t ESO es qualificarà de la següent manera:





- Els alumnes que amb els exàmens o proves escrites obtinguin una nota

inferior a un 3 suspendran l‘avaluació però hauran de seguir estudiant i

127


treballant l‘assignatura per poder-ho recuperar amb l‘examen de final de

curs.

- Treballs ( 10% ), pràctiques i desdoblament (10%), i llibreta de classe

( 20% )= 40%

- Actitud : serà avaluada en tots els instruments d’avaluació però una actitud

negativa envers l‘assignatura la pot fer suspendre.

- A més, si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia se li pot baixar


-El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden

baixar la nota.





recuperar amb una prova final global que el professor realitzarà a tot el grup a

final de curs, en juny, i així avaluar el seu procés d'aprenentatge competent.

- Si l’alumne/a aprova l‘examen final escrit la nota farà mitjana amb les notes dels

altres exàmens i comptarà un 60% de la nota. El 40% restant de la nota correspondrà

a treballs, pràctiques, llibreta.... Si la mitjana no és superior a 5 l’alumne/a no

superarà l’assignatura.

- Si en juny l’alumne/a no supera positivament l'assignatura s’haurà d’examinar en

setembre de tot realitzant una prova escrita que pondera un 70% de la nota final i un

treball escrit que representa el 30% restant i que lliurarà el mateix dia de la

recuperació de l‘assignatura.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ de BATXILLERAT:

- Batxillerat:Els instruments d’avaluació emprats en Biologia i Geologia de i CMC de 1r de batxillerat i Biologia de 2n de batxillerat són els següents:

- Proves escrites, les quals representaran un 80% de la nota. A més a més per a poder realitzar la mitjana amb la resta de proves escrites cal obtenir com a mínim un 3,5 en les matèries de 1r de batxillerat i un 4 en 2n de batx.

Els exàmens no realitzats sense justificar comptaran com un zero, i per tant, pot fer suspendre l’avaluació. Es decisió del professorat responsable el repetir o no l’examen.

- Pràctiques de laboratori, treballs i exposicions orals, activitats de classe, deures, quadern, etc. representaran un 20% de la nota.

128


A més a més l’actitud i l’interès per la matèria es tindrà en compte en l‘avaluació de qualsevol d’aquests apartats.- Si l’alumnat presenta moltes faltes d’ortografia se li pot baixar la nota fins a un 10%.- El lliurament amb retard de qualsevol de les tasques anteriors també poden baixar la nota. - Es realitzaran proves escrites per recuperar els trimestres només si així ho considera el professorat responsable de l’assignatura ja que si s’aprova l’examen final de curs es pot aprovar qualsevol avaluació anteriorment suspesa. Si no és així, ho podrà recuperar a la prova extraordinària de setembre. - El professor/a realitzarà una prova global a final de curs per avaluar el grau d'assoliment de coneixements per part de l'alumnat. -Si l’alumnat supera la prova global final, aprovarà l'assignatura encara que tengui alguna avaluació suspesa durant el curs. Cal recordar que la nota de final de juny és la que es té en compta.

- Farem especial menció als alumnes que per diferents raons són absentistes. Segons el moment de reincorporació, o si no s’han pogut aplicar els criteris de qualificació ordinaris, a criteri del professor/a, es podran prendre les mesures adients per la seva avaluació de manera ordinària o extraordinària, al igual que en el departament de Física i Química.

13.4.-CRITERIS PER ELABORAR ELS PLANS PERSONALITZATS DE RECUPERACIÓ DELS APRENENTATGES

Els alumnes d’ESO ( segon, tercer i quart) o els de batxillerat que tinguin pendents alguna matèria de cursos anteriors podran recuperar-la de la següent manera:

1- Realitzaran dues proves escrites, una després de Nadal i l’altra després de Setmana Santa quedant repartit el temari en dos blocs.

2- Hauran de lliurar a les dates fixades les feines encomanades de cada tema.Si l’alumne/a supera positivament les proves escrites i realitza els treballs

correctament recuperarà positivament l’assignatura pendent. Sempre i quant tregui com a mínim un 3 en la prova escrita se li farà la mitjana amb la nota del treball lliurat. La nota s’obtindrà valorant un 70% la prova escrita i un 30% el treball.

Si l’alumne/a no es presenta o no supera positivament les proves escrites ni lliura els treballs s’haurà de presentar a final de curs, aproximadament principis de maig, a l’examen de recuperació de tot es temari suspès.

Si no ha aconseguit superar la prova, podrà presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre.

Si l’alumne/a ha de recuperar les ciències de la natura ( biologia – geologia i u física - química) de tercer d’ESO, ho farà de la part suspesa, si només és una i si

129


l’aprova, la nota recuperada se li farà mitja amb la part aprovada que només se li guardarà la nota durant un curs. -Pla de seguiment de pendents:-A partir de la llista de pendents, passar per les aules de 2n, 3r i 4t per lliurar a l’alumnat la feina que s’ha de realitzar.-Facilitar a l’alumnat el correu electrònic del departament per a establir una comunicació i així resoldre els possibles dubtes que puguin sortir-li a l’alumnat en la realització de les tasques encomanades.-Penjar al bloc la feina a realitzar així com la data de realització de les proves escrites a més del tauló d’anuncis de l’institut.-La prova escrita es valorarà amb un 70% i la feina realitzada un 30%.

13.5.-AVALUACIÓ DELS PENDENTS CIÈNCIES DE LA NATURA 3r d’ESO

Els alumnes de 4t d'ESO amb l'assignatura de 3r d'ESO pendent poden trobar-se en uns dels següents casos:

A) Tot suspès.B) Suspès només la part de biologia i geologia.C) Suspès només la part de física i química.Els caps dels departaments de Física i Química i de Ciències Naturals seran

els encarregats de comunicar als alumnes la part o parts que han de recuperar.Els treballs i la prova escrita es dividiran en dos blocs, una de Física i

Química i un altre de Biologia i Geologia.Per recuperar la part de física i química i de biologia i geologia els alumnes hauran de:A.- Realitzar un treball de recuperació lliurat pel cap de departament, amb posterioritat a l’entrega dels treballs es donarà un solucionari.B.- Lliurar-lo fet abans de la realització de la prova escrita. (condició necessària per assolir qualificació positiva i per poder realitzar la prova escrita de recuperació).C.- Obtenir un 4 o més a la part escrita.D.- Obtenir al menys un 4 a la part de Física i Química o de Biologia i Geologia i obtenir un 5 a la mitjana de les dos parts.

Avaluació extraordinària:

1.-Els alumnes que no hagin superat l’assignatura a l’avaluació ordinària de Maig hauran de fer un treball que lliuraran abans de una prova escrita a setembre. Per poder fer la prova escrita de setembre hauran de lliurar el treball de setembre abans de la prova.

3.-A setembre només hauran d’examinar-se de la part de l’assignatura amb nota menor que 5.

130


14.-ENFOCAMENTS METODOLÒGICS.

14.1.-Criteris per al disseny de les activitats amb atenció a les competències bàsiques i als diferents nivells d'aprenentatge

Per al disseny de les activitats (tant dins l’aula com a fora) amb atenció a les competències bàsiques i als diferents nivells d’aprenentatge s’han seguit els següents criteris:1. Adequació de l’activitat amb el contingut curricular del nivell.2. Adequació de l’activitat amb el nivell acadèmic de l’alumnat.3. Utilitat i relació de l’activitat amb el desenvolupament dels continguts.4. Motivació de l’alumnat per desenvolupar l’activitat.5. Disposició dels recursos per la realització de l’activitat.6. Garantia d’obtenció d’un rendiment positiu en la realització de l’activitat.

14.2.-Criteris per l'organització del temps i dels espais. Formes d'organització de l'aula.

Els criteris per l’organització del temps i dels espais és de caràcter subjectiu, ja que cada professor dissenya les classes basant-se en les característiques del grup i la disponibilitat del laboratori, encara que els criteris bàsics són:1. Tipus d’activitat a desenvolupar: teoria o pràctica de laboratori.2. Tipus i nombre d’alumnat.

A més a més el desenvolupament d’un treball competencial, requereix tenir en compte una organització temporal de les diferents activitats establertes en les estratègies metodològiques que volem dur a terme.En primer lloc, sempre hauríem d’establir una temporalització per a la realització dels diferents tipus de treballs:

MOTIVACIÓCrear necessitats

TREBALLSISTEMÀTIC

Individual

TREBALLCOOPERATIU

Grups

TREBALLINSTRUMENTALLlegir, escriure i

calcular

Seguidament s’haurien de proposar dintre de la seqüència metodològica activitats que ens ajuden a desenvolupar els diferents tipus de pensaments:

ACTIVITAT ESTRATÈGIA PRODUCTERecordar Repetir, gravar, identificar, llistar, Definició, diccionari,

131


seleccionar, localitzar, etiquetar, etclectura, articles, events, enregistraments, etc.

ComprendreExplicar, relacionar, descriure, confirmar, discutir, inferir, convertir, estimar, predir, etc.

Discurs, història, collage, analogia, drama, resum, pòster, esquema, gravació, etc

AplicarModificar, construir, solucionar, esbós, produir, etc.

Llista, escultura, fotografia, previsió, il·lusió, diagrama, projecte, puzle, dibuixos, pel·lícula, etc

AnalitzarOrdenar, examinar, investigar, comparar, categoritzar, diferenciar i debatre,

Enquesta, sil·logisme, model, conclusió, gràfic, argument, qüestionari, informe, etc

AvaluarCriticar, concloure, justificar, jutjar, solucionar, assessorar, etc.

Valoració, autoavaluació, discussió, recomanació, enquesta

CrearCombinar, generar, dissenyar, composar, inventar, idear, formular, originar, planejar, hipnotitzar, revisar

Poema, joc, informe, article, dibuix, experiment, llibre, cançó, invenció, normes, principis, etc.

Finalment per completar la planificació temporal de tot el procés hauríem de tenir en compte els següents aspectes:

INTERDISCIPLINARIETATATENCIÓ A LADIVERSITAT

AUTONOMIA

INTERCULTURALITATL’ÚS DE LES

TICAUTOREGULACIÓ

Per a afavorir el desenvolupament de l’estratègia metodològica elegida hem de establir uns espais i uns agrupaments adients dintre i fora de l’aula:

Treball sistemàtic Individual.

Treball cooperatiuGrups heterogenis.Establir rols.

Hem de rompre l’aïllament del centre proposant preguntes i problemes propers i significatius per a l’alumnat i que per tant inciten a que el procés d’ensenyament aprenentatge surti de l’aula i connecti amb l’entorn, començant en el més pròxim, però sense perdre la perspectiva globalitzadora actual.Planificar l’ús de les TIC per a tenir accés als diferents recursos que ens dóna el centre.

132


Generalment, les classes de taller de ciències experimentals de tercer d’ESO es realitzen al laboratori de biologia o de química , ja que s’han de realitzar moltes pràctiques. Les classes teòriques de primer i segon de batxiller també es solen desenvolupar al laboratori ja que així podem usar el projector i l’ordinador portàtil per mostrar imatges d’internet o de l’ordinador .Amb aquests grups no tenim problemes d’espai ja no arribam a superar els quinze alumnes en els grups de biologia de batxiller.En canvi , els grups de l’ESO són nombrosos i per això desenvolupen la classe teòrica dins l’aula i els desdoblaments dins el laboratori.Dins l’horari de cada grup de cada nivell de les matèries del departament de biologia i geologia una de les hores està destinada al laboratori per la realització de les pràctiques. Això vol dir que tots els grups de l’ESO tenen desdoblament de pràctiques. A primer de batxiller de biologia les pràctiques de laboratori les realitzen dins l’assignatura de TEX i a segon de batxiller de biologia, degut al poc temps disponible per impartir tota l’assignatura per selectivitat s'han tret les pràctiques.

14.3.-ASSIGNATURES VINCULADES Aquest aspecte fa referència a que els alumnes de batxillerat , per poder cursar assignatures de la modalitat de Ciències de la Natura i la Salut de segon de batxillerat hauran d’haver cursat les pròpies el curs anterior per la continuïtat de la modalitat. És a dir, que si l’alumnat vol estudiar Biologia de segon de batxillerat haurà d’haver estudiat i superat positivament la Biologia i Geologia de primer de batxillerat.En cas de què un alumne/a vulgui fer alguna de les assignatures de sa nostra modalitat sense haver cursat l’assignatura vinculada el curs anterior haurà de realitzar una prova de coneixements en la qual provi que està preparat per que té els coneixements per cursar la de segon de segon de batxillerat.

15-TRACTAMENT DE LLENGÜES

La llengua ens permet conèixer i comprendre la nostra realitat. És per això que la llengua catalana, amb la riquesa de les seves variants insulars, ha de ser la llengua vehicular per a l’ensenyament i aprenentatge de les ciències naturals dins el context de les nostres Illes i de l’entorn geogràfic i cultural més pròxim. És

133


imprescindible el coneixement de la terminologia científica, com també el de la toponímia i dels noms populars de la biota illenca en la nostra llengua.

El primer objectiu de les ciències naturals en l’ESO ens diu que l’alumnat ha de ser capaç de: Comprendre i expressar missatges orals i escrits utilitzant la terminologia científica bàsica, en català i en castellà, com també altres sistemes de notació i representació propis de la comunicació científica.

Llavors, dintre dels criteris de qualificació en cadascun dels cursos i dintre dels criteris de qualificació de pendents cal afegir que es tindrà en compte l’expressió i les faltes d’ortografia en cadascun dels instruments d’avaluació, podent afectar a la qualificació en cadascun d’ells fins a un 10% de la nota.

16.- Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació , la comunicació i l'educació en valors

El nostre departament des de sempre ha volgut dirigir a l'alumnat cap a la lectura com a font de coneixement autodidacta, és a dir, com un valor afegit i imprescindible per l'aprenentatge, per això el seu tractament el duem a terme a través de diverses estratègies:

- Lectura de textos del llibre de la matèria a classe(especialment a primer cicle per aclarir dubtes de comprensió)

- Lectura de fragments de llibres d'autors coneguts dins el món de la ciència i biologia ( sobretot com a complement del tema tractat)

- Lectura de fragments d'articles de periòdics o publicacions periòdiques o altres fonts literàries d'actualitat.

- Recomanació de lectura de llibres d'àmbit científic(sobretot a alumant de batxiller per resoldre i ampliar els seus coneixements)

Igualment, treballam pel tractament de les noves tecnologies de la informació, la comunicació i l'educació en valors fent ús dels recursos informàtics de què disposa el centre i educant amb disciplina, rigurositat i valorant l'oportunitat d'ensenyar i aprendre.

17.-ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.PRIMER TRIMESTRENIVELL EDUCATIU Nom de l’activitat Descripció de

l’activitatData aproximada de realització

Relació amb altres departaments

1r d’ESO Visita deixalleria i depuradora Sta. Eulària

Visita deixalleria i depuradora Sta. Eulària

Novembre

134


Xerrada gestió de residus

3r d’ESO TCE Ses Estaques

Neteja del litoral Oceana i reconeixement d‘espècies i recollida de mostra

16 Octubre aprox.

(10:45-14:05h)

4t d’ESO

1r BATX

SEGON TRIMESTRE

NIVELL EDUCATIU Nom de l’activitat Descripció de l’activitat

Data aproximada de realització


1r d’ESO Es Amunts Conscienciació de la necessitat de protegir espais naturals

Febrer

1r d’ESO Xilocapsa Identificació de les diverses fustes

3r d’ESO Xerrada de gestió litoral

4t d’ESO Es Amunts Febrer

TERCER TRIMESTRE

NIVELL EDUCATIU Nom de l’activitat Descripció de l’activitat

Data aproximada de realització


* Al llarg del curs s‘aniran afegint noves activitats o sortides que vagin sorgint.

135

Documents

Programació del departament de Biologia i Geologia