Programacions CEIP Nostra Senyora de Robines (Binissalem) · 1. No feim mal ni ens feim mal 2. No espenyam el que un altre fa. 3. No baixam del porxo. - Es col loquen els alumnes

Programacions CEIP Nostra Senyora de Robines (Binissalem)


DOCUMENT DE PROGRAMACIÓ METODOLOGIA EDUCACIÓ INFANTIL CONEIXEMENT DE SI MATEIX I D’AUTONOMIA PERSONAL EL DIA A DIA A L’AULA. HÀBITS I RUTINES

COM HO TREBALLAM?

Partint de la visió psicopedagògica del constructivisme, l’alumne serà qui elaborarà i construirà els seus esquemes de coneixement.

Serà el/la protagonista del seu propi aprenentatge i element actiu de la seva formació. Per aconseguir-ho necessitam partir sempre dels

coneixements i les experiències pròpies dels infants, per saber on volem arribar hem de saber d’on partim. Caldrà proposar doncs,

activitats suficientment obertes i flexibles que permetin que cada infant pugui realitzar-les des de la seva pròpia realitat donant cabuda

dins la mateixa aula a tots els infants independentment del moment evolutiu en què es trobin.

La metodologia emprada afavorirà/contemplarà una activitat física, cognitiva, creativa i afectiva. Mitjançant l’observació directa, la

manipulació, l’experimentació, el descobriment, la verbalització, la representació, la formulació i verificació d’hipòtesis, l’elaboració de

conclusions i el joc, l’alumne anirà establint nous aprenentatges que progressivament interioritzarà, ja que seran vivenciats (investigació-

acció).

S’ha de tenir en compte, a més a més la seva funcionalitat ja que els coneixements que adquireixi l’infant, li han de servir per

efectuar nous aprenentatges i enfrontar-se a noves situacions.

Per altra banda, cal treballar una sèrie de conductes –les rutines-, enteses com activitats pautades que es repetiran diàriament, i

que un cop interioritzades, es convertiran en hàbits que poc a poc ajudaran als infants a resoldre “problemes” per ells mateixos, duent-los

cap a una progressiva autonomia. Durant la realització de les rutines diàries es treballa de manera interdisciplinar tot fent treball

globalitzat de lectoescriptura, de lògicomatemàtica (petites operacions de càlcul mental), observació i registre sistemàtic del temps,...

També es valorarà i es tendrà en compte que l’infant és un ésser social per naturalesa i que precisa de la seva relació amb els altres


(socialització), a la vegada que li serà imprescindible tenir moments per a ell, un ritme propi,…(individualització). Partint d’aquesta

concepció, es donarà molta importància a les interaccions/relacions que esdevindran a l’àmbit escolar, ja sigui amb l’adult com amb els

iguals. Proposarem, doncs, activitats que ofereixin diferents tipus d’agrupaments: individuals, en petit grup i en gran grup.

Es dóna molta importància als sentiments i a les emocions, elements que conformen una part essencial en el seu desenvolupament

integral.

En tot moment, es tendrà present un enfocament globalitzador en els processos d’ensenyament-aprenentatge que ajudi a l’infant a

generalitzar els seus aprenentatges dins i fora de l’escola tal i com viuen la realitat els infants.

Per garantir una bona predisposició en els aprenentatges es proposaran als infants continguts i activitats que els resultin motivadors,

que els engresquin i impliquin directament amb el seu aprenentatge, que suposin per a ells nous reptes que els facin avançar en el seu

desenvolupament.

Organitzarem l’espai de manera que sigui acollidor, segur, funcional i que desperti l’interès als infants. A l’hora de planificar el

temps haurem de tenir en compte que tots els moments són educatius, que cal un equilibri entre la regularitat i la flexibilitat i que cal

respectar els ritmes i les necessitats dels infants. Aprofitarem totes les sessions possibles de suport per treballar en petits grups (grups

flexibles) i així intentar donar als infants una educació el més individualitzada possible.

QUÈ AVALUAM

- Adquireix progressivament seguretat afectiva i emocional.

- Assumeix petites responsabilitats

- Coneix les rutines diàries i hi participa de forma autònoma

- Coordina les habilitats manipulatives de caràcter fi.

- Demana ajuda quan la necessita

- És autònom en la pràctica dels hàbits relacionats amb la higiene personal

- És autònom en la pràctica dels hàbits relacionats amb l’alimentació


- Es relaciona positivament amb els altres

- Mostra iniciativa i desig de superació de les dificultats

- Mostra interès i motivació per la feina

- Té cura del seu aspecte personal

- Té cura del material personal i de l’aula.

PSICOMOTRICITAT

COM HO TREBALLAM?

El projecte de psicomotricitat que duim a terme a l’escola es basa en la teoria i pràctica psicomotriu del professor Bernard

Aucouturier. L’objectiu principal d’aquesta pràctica educativa és afavorir l’expressió de tot el potencial motriu, afectiu, cognitiu i de

relació dels nostres alumnes. Vol ser una ajuda pel desenvolupament i la maduració psicològica dels nins i nines; el plaer del moviment i

del joc espontani els permeten expressar la seves vivències i les angoixes que els preocupen.

En aquestes sessions la feina de la mestra es basarà principalment en observar, acompanyar i comprendre l’expressivitat motriu

oferint als infants materials, activitats, jocs, experiències que ajudin als alumnes a avançar en la seva motricitat i també en el

desenvolupament de totes les seves capacitats.

Cada grup d’alumnes tendrà dues sessions setmanals, una de les quals es realitzarà només amb la meitat del grup, la resta del grup

quedarà a l’aula amb la tutora realitzant un altre tipus de feina.

Normalment les sessions de psicomotricitat seguiran un esquema semblant, encara que en alguna ocasió podrem organitzar sessions

més dirigides a fer jocs en grup, a presentar i conèixer un material o a fomentar algunes activitats motrius.

Les sessions es distribuiran de la següent manera:

- Ritual d’entrada: Abans d’entrar a la sala de psicomotricitat, i per tal de fomentar l’autonomia dels infants, cada nin/a es


llevarà les sabates i les deixarà al seu calaix. En gran grup, recordarem els noms de tots els infants presents i els d’aquells que no

han vengut.

- Regles: Es recorden les tres regles principals, sempre en positiu, a les sessions de psicomotricitat:

1. No feim mal ni ens feim mal

2. No espenyam el que un altre fa.

3. No baixam del porxo.

- Es col�loquen els alumnes en el lloc assenyalat per tal de començar la sessió. Anteriorment s’haurà construït una torre amb els

coixins tous i comença el joc tomant tots junts la torre de coixins.

- Joc lliure: El/la mestre/a prendrà notes cada setmana de cada grup i intervindrà en els casos necessaris (un nin/a que no juga,

que no vol fer alguns desplaçaments per por, oferir diferents usos al material que es presenta....). En aquest moment podem

intuir tres àmbits de desenvolupament:

1.- Sensoriomotor: Bots, rodolaments, girs, carreres... Són moments de gran descàrrega motriu i d’experimentació de les

possibilitats del cos.

2.- Joc simbòlic: Requereixen més intervenció mental i la comunicació verbal es fa més necessària.

3.- Descentralització i distanciament: Són espais d’una motricitat més limitada. Per fer-se enfora i analitzar el que està passant a

l’espai de psicomotricitat.

4.- Representació de la sessió realitzada. Es pot fer amb diferent tipus de material (peces de construcció, dibuix amb tècniques

diferents...)

- Ritual de sortida: S’ordena el material i es fa una conversa per explicar com ha anat i com s’ha sentit cada un en el temps que

ha durat l’activitat motriu. Finalment i per tornar a la calma es fa un moment de relaxació (amb música o sense).

QUÈ AVALUAM


- Evoluciona correctament en el control del moviment.

- Mostra iniciativa i desig de superació de les dificultats.

- Mostra un coneixement progressiu del seu cos.

- Participa activament en els moments de la pràctica psicomotriu

- Participa en jocs diversos

- Respecta les normes

- Té cura del material.

CONEIXEMENT DE L’ENTORN

COM HO TREBALLAM? Projectes de treball

- El punt de partida: consensuat (una pregunta, una notícia, un problema, curiositats, dubtes, inquietuds, el nom de la classe...).

Qualsevol tema o esdeveniment que cridi l’atenció, l’interès, la curiositat, els dubtes… dels infants pot ser un bon punt de partida

per començar a treballar. Cal, però, tenir clar que realment és prou consensuat, interessant, ric,… Per treure’n el màxim profit

educatiu possible.

- La conversa és essencial. La conversa es converteix en la dinàmica que ens facilita crear un fil conductor del nostre projecte. Cal tenir un espai i un temps dedicats a escoltar als nostres alumnes i que es puguin escoltar entre ells, de la mateixa manera els hem

de donar la possibilitat de poder expressar les seves idees, hipòtesis, dubtes, teories, … amb total llibertat i amb la garantia de que

els escoltarem atentament i amb consideració.


- La recerca d'informació. La informació la podem obtenir de molts de llocs diferents, no cal que siguin sempre les famílies les que

hagin d’aportar-la obligatòriament. Podem cercar-la en llibres de la biblioteca de l’escola, a internet tots junts a classe, podem

demanar informació a alguna persona experta en el tema que tractam, als alumnes grans de l’escola, …

- La gestió de la informació per avançar en la construcció de nous coneixements i relacionar-los amb el què ja sabem (aprenentatge significatiu) ens cal fer-nos nostra la informació:

- “Traduir-la”, amb ajuda dels nins i nines, a un llenguatge que els infants puguin fer seu

- Destriar aquella informació que ens pot servir d’aquella que és irrellevant per solucionar els nostres dubtes

- Classificar-la, enumerar-la, agrupar-la… el que calgui per fer-la útil.

- Experiències: activitats, tallers, sortides, visites, experiments, col.laboracions de persones especialitzades amb el tema que

treballam... que ajuden a resoldre els dubtes i avançar en el nostre camí. És aquí on tenim la nostra tasca de cercar quines són les

activitats que oferim als nostres alumnes per poder ajudar-los a avançar, quin tipus de propostes seran les més adients per

desenvolupar el projecte. De vegades ens caldran fer experiments manipulatius, altres ens caldrà aprendre cançons o dances, en

altres ocasions ens caldrà escriure una carta, aprendre a mesurar alguna cosa, … Tots són camins per créixer.

- Elaboració de conclusions. Enllaçam allò que sabíem amb el que hem après, establim relacions. Hem de procurar revisar les

hipòtesis prèvies, les primeres teories que han elaborat els/les alumnes i verificar-les gràcies a la informació que hem anat

recollint. Aquestes conclusions, de la mateixa manera que tot el procés que hem seguit, s’hauria de plasmar en algun tipus de

document (quadern, powerpoint, mural, dossier, portfoli…) que deixi constància de tota la tasca realitzada.

- Avaluació: del procés que ha seguit el projecte, autoavaluació dels infants, individual i en grup, de les intervencions de la


mestra... Avaluam molts d’aspectes diferents procurant no donar-li importància només a l’assimilació de continguts sinó també als

sentiments, a l’actitud que han tengut durant el procés del projecte, les seves sensacions, …

QUÈ AVALUAM

- És capaç d’establir relacions entre els conceptes treballats.

- Participa activament formulant hipòtesis, cercant alternatives, fent suggeriments, ...

- És capaç de comunicar la informació trobada.

- Respecta les aportacions de tots els companys/es.

- Si participa en la recerca i anàlisi de la informació necessària.

- Si és capaç de col�laborar en l’elaboració de conclusions sobre el projecte.

- Participació directa a l’aula.

- Si és capaç d’autoavaluar-se. D’aquesta manera, des d’infantil, ja s’introdueix l’esperit crític.

Sortides

Aquestes sortides relacionades amb els temes treballats estan contemplades en el Pla Anual del Centre, tenen un sentit globalitzador en

tant que relaciona l’infant amb el món exterior. Tenim tot un seguit de sortides locals que intenten apropar els infants al seu entorn més

proper; de la mateixa manera ens permeten treballar l’educació vial, el coneixement i valoració dels costums propis del nostre poble,

reconeixement dels llocs emblemàtics i l’itinerari que realitzam per arribar-hi (can Gelabert, Parc de la Rectoria, teatre Municipal, can

Arabí...). A partir de 2n EI, durant dos dies els infants van de colònies; viuen en un entorn natural, lluny de casa, on conviuen amb els

companys i mestres. És aquesta una forma programada de participar en el desenvolupament i sensibilització cap al medi ambient.

Proposam un tractament didàctic de les sortides que es converteixi en una oportunitat per treballar molts d’aspectes diferents de manera

transdisciplinar, en la qual interactuen objectius i continguts de les tres àrees del currículum.

Tipus d’activitats proposades:


• Activitats prèvies a la visita:

- Recerca a un plànol o mapa de la situació del destí o/i del recorregut a fer.

- Càlcul dels doblers necessaris per a la sortida (estimació, comparació, quantificació, repartició.)

- Apropament als continguts que es treballaran a la sortida (conversa, fitxa escrita, recerca per internet, visualització de fotografies

o vídeos,...).

• Activitats durant la visita:

- Observació i comprovació de les hipòtesis prèvies.

- Realització de les activitats didàctiques que se’ns proposin o que hem preparat prèviament.

- Treball de l’educació vial i de les normes de convivència durant la visita.

• Activitats posteriors a la vista:

- Conversa per contrastar les hipòtesis prèvies

- Representació del que s’ha fet durant la visita (escriptura, dibuix, mural, fotografies...)

Festes

Duim a terme diferents tipus d’activitats que també són tractades amb el mateix plantejament didàctic que la resta d’activitats que es

realitzen habitualment.

- Activitats plàstiques: caretes, disfresses,...

- Converses per reflexionar sobre el significat de cada festa que celebram.

- Utilitzam les festes per ajudar als infants a interioritzar el pas del temps de manera significativa.

- Treballam dites, poemes, gloses, cançons

- Elaboram fitxes per treballar diferents aspectes (lectoescriptura, matemàtiques...)

- Activitats a nivell de cicle o escola: Nadal, St. Antoni,...

- Realització de Tallers amb famílies (trimestrals)

Educació ambiental


Dins de la dinàmica del cicle s’incorporen diferents activitats per tal de fomentar la reutilització, reciclatge i reducció del consum,

com també la intenció d’involucrar a les famílies en aquest aspecte (envasos reutilitzables per als berenars, begudes,...). Prioritzem

en la conscienciació de la importància dels nostres actes envers la conservació de la natura.

- Separar els diferents elements de rebuig tant a l’aula com al pati amb els contenidors corresponents (blau, groc, marró i poal de

rebuig)

- Diferents tallers de plàstica amb material de rebuig.

Hort Escolar

Una de les particularitats del centre és que té un hort que ens permet treballar la descoberta de l’entorn d’una manera vivencial. El

cicle d’infantil hi participa de manera activa, sembrant, tenint cura i recollint els fruits. Donam molta importància a la relació amb el

medi ambient i a la interiorització de la responsabilitat de tenir-ne cura i respectar-lo per poder gaudir-ne en un futur. QUÈ AVALUAM

- Comprèn i utilitza el vocabulari treballat

- Mostra actituds de respecte i cura per la natura

- S’interessa per l’observació, la recerca i l’exploració de l’entorn físic i natural.

- Estableix relacions d’afecte, respecte i generositat amb tots els companys de l’aula.

- Identifica els grups socials més significatius del seu entorn i les seves principals característiques.

- Participa activament en les sortides i en les celebracions o festes.

TRACTAMENT DE LA LÒGICO-MATEMÀTICA

COM HO TREBALLAM?

NUMERACIÓ


Donem molta importància a la interpretació, dramatització i resolució dels problemes tot fent un treball paral�lel de quantificació,

classificació i numeració.

Treballam l’estimació, comparació i quantificació com a procés habitual a l’hora de treballar, principalment de forma diària

a l’assemblea. Cal fer primer un esforç per intentar esbrinar, calcular, estimar... quina serà la quantitat que hem de comptar,

comparar-la posteriorment amb altres quantitats de referència que haguem treballat a l’aula i finalment fer el recompte de la manera

habitual. Aquest procés permet una implicació major dels infants i un treball més complex i complet.

Les activitats proposades estan lligades a la necessitat de fer ús d’una manera funcional de la sèrie numèrica, de familiaritzar-se amb

els nombres i la seva utilitat i la resolució de problemes de la vida a l’aula.

Observació i representació sistemàtica del temps. Ens serveix per posar en contacte els infants amb diferents maneres de representar

el què hem observat.

Sorpresa. Fomenta la creativitat, la formulació de preguntes i d’hipòtesis. Treballam la mesura i el pes dels objectes seguint el procés

abans esmentat d’estimació, comparació i finalment quantificació tot utilitzant a 3 i 4 anys les balances amb unitats de pes (bolles) i a 5

anys la balança en grams tradicional i la digital. Per mesurar la llargària utilitzam el regle i mesuram en centímetres.

Racó de llenguatge matemàtic: els infants realitzen activitats que van canviant periòdicament amb materials diferents i jocs que els

permeten reforçar la grafia dels nombres, relació quantitat grafia, relacions entre objectes,...

Projectes de treball: ens permeten treballar, a partir de les temàtiques que sorgeixin, els conceptes de quantitat i grafia que s’hi

relacionin.

Sortides: permeten treballar conceptes numèrics en una situació real relacionats amb el preu total, nombre total d’alumnes que hi

assistiran...

SERIACIONS I SEQÜÈNCIES

Quadernets de Xip- Xap (dimensions i problemes): treballam la reflexió, especulació, previsió, formulació d’hipòtesis,...en gran grup i

després es passa al treball individual al quadern.


Racó de llenguatge matemàtic: els infants realitzen activitats que van canviant periòdicament amb materials diferents i jocs que els

permeten realitzar diferents seqüències i seriacions.

GEOMETRIA

Feim un treball vivencial de l’espai, cossos volumètrics per tal d’arribar a la forma plana. Es parteix de la recol�lecció i posterior

classificació d’elements de l’entorn proper relacionats amb les formes volumètriques bàsiques: cilindres, prisma, esfera, cub i fent

activitats de comparació, d’anàlisis i classificació arribant a la forma plana i la construcció plàstica de diferents elements que es duen

a terme amb una metodologia de tallers. Treballam varies característiques de les figures: la forma de les seves cares (planes o corbes)

amb la pregunta “poden redolar?” o “es poden apilar?”, el nom de la figura tridimensional i de les formes planes que en deriven.

Treball amb els quadernets de Xip-Xap (figures): treballam la reflexió, especulació, previsió, formulació d’hipòtesis,...en gran grup i

després es passa al treball individual al quadern.

Racó de llenguatge matemàtic: els infants tenen jocs amb figures i formes que els ajuden a familiaritzar-se amb la geometria. Els

objectes que aporten les famílies per descobrir les diferents figures tridimensionals també es poden emprar com a material del racó per

experimentar-hi i afiançar el reconeixement de les característiques pròpies de cada figura treballada. En aquest espai reservat a la

lògico-matemàtica també treballam amb figures geomètriques de fusta i multilink per fer tres tipus d’activitats: reproducció d’una

construcció ja feta, creació d’una construcció pròpia sense model, representació sobre paper de la construcció. Aquestes activitats

també es fan puntualment a la sala de psico amb els coixins de goma-espuma.

Sortides: treballam l’espai i recorreguts dintre i fora del poble, tot i representant-ho mitjançant un dibuix i ubicant-ho al mapa o

plànol.

CÀLCUL MENTAL

El treballam de manera sistemàtica en vàries sessions setmanals seguint el quadernet graduat de Quinzet.

De la mateixa manera es treballa ens diferents moments de la vida de l’aula en que es precisi, com per exemple en les rutines de


calendari i temps es fan petites operacions de càlcul que permeten emmarcar-les en una situació real i funcional.

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

La primera tasca que tenim com a mestres atents a la vida de l’aula, és la de detectar possibles conflictes cognitius, dubtes,

interrogants,... que sorgeixen a classe i que poden resultar vertaders moments de riquesa educativa. Cal reconèixer-los, en primer lloc,

i llavors dedicar-hi el temps i recursos necessaris per implicar els infants en la seva resolució.

Utilitzarem la interpretació, dramatització i resolució dels problemes tot fent un treball paral�lel de quantificació, classificació i

numeració.

Les activitats proposades estan lligades a la necessitat de fer ús d’una manera funcional de la sèrie numèrica, de familiaritzar-se amb

els nombres i la seva utilitat i la resolució de problemes de la vida a l’aula.

Utilització dels quadernets de Xip- Xap (problemes): treballam la reflexió, especulació, previsió, formulació d’hipòtesis,...en gran grup

i després es passa al treball individual al quadern.

Projectes de treball: ens permeten interpretar i resoldre problemes relacionats, amb les temàtiques que sorgeixin. En moltes ocasions

en el decurs del desenvolupament d’un projecte de treball sorgeix la necessitat de fer algun tipus de feina matemàtica (comptar, fer

una seriació, ordenar de major a menor, classificar, identificar figures geomètriques, fer una seqüència temporal...). Aquesta manera

de treballar permet relacionar diferents àmbits de les tres àrees definides pel currículum d’Infantil.

TREBALL AMB ACTIVITATS TIC: Cada grup-classe té una sessió setmanal de TIC a l’aula amb pissarra digital o amb l’ordinador de la

mateixa aula. En aquesta sessió es compta amb la mestra AL, que aprofita per fer els tallers de llenguatge, i es fan dos grups

diferenciats per treballar amb una ràtio més reduïda. Es realitzen diferents tipus d’activitats tant de quantificació, com de càlcul, de

seriacions, de geometria... (veure quadre d’activitats TIC de la xarxa d’intranet: profes – comissió arxipèlag – infantil – mates.

QUÈ AVALUAM


- Agrupa, ordena i classifica elements segons diferents criteris.

- Discrimina i compara algunes magnituds

- Quantifica col�leccions mitjançant l’ús de la sèrie numèrica

- Relaciona correctament les grafies dels nombres amb les quantitats que representen

- Utilitza correctament les nocions bàsiques de mesura

- Utilitza correctament les nocions bàsiques espacials

- Utilitza les habilitats logicomatemàtiques per investigar i comprendre situacions de la vida quotidiana

- Utilitza les nocions bàsiques temporals

LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

LLENGUATGE ORAL COM HO TREBALLAM?

- Cerquem que l’infant treballi la comprensió i l’expressió de la llengua tant en l’aspecte lingüístic com l’audiovisual. Ho treballam

amb les següents activitats:

1. Cap de setmana: els infants conten en gran grup el què han fet durant el cap de setmana.

2. Notícies: normalment partirem d’algun fet important del poble o l’escola on els infants hagin participat. També pot ser alguna

notícia que ens dugui algun infant a la classe. Normalment primer es treballa a nivell oral.

3. Contes: serveixen per treballar tant l’expressió oral com l’escrita.. A cada nivel treballam dos llibres de contes que formen part del

material individual de cada infant. A més d’aquests llibres les mestres expliquen altres contes amb el suport d’imatges, làmines,

titelles, dibuixos, música...

4. Activitats de la Biblioteca Municipal (visita a la biblioteca, contacontes, teatre...).

5. Dites, poemes, endevinalles...: interpretam el text i li donam sentit.


- Filosofia 3/18: Programam sessions de filosofia adequades a cada edat amb contes, jocs i l’art (pintura, escultura, cinema,

audicions musicals...) com a mitjans per a establir converses que els permetin “jugar a pensar millor”, intentant fer-los conscients

en tot moment dels diferents processos que anirem duent a terme (formular hipòtesis, descriure, narrar, descobrir alternatives,

relacionar, establir diferències, cercar i donar raons, ...).

- Projectes de treball: es treballa la comprensió i l’expressió oral a partir d’un tema que ha sorgit a l’aula (punt de partida) que ha

causat interès, curiositat, dubtes,... als infants i que requereix d’un procés d’aprenentatge per resoldre totes les hipòtesis, teories,

preguntes,.. que vagin sorgint durant el desenvolupament del projecte. Durant aquest procés es treballen molts d’aspectes

diferents que interrelacionen les tres àrees de coneixement estipulades pel currículum d’infantil: la conversa, la recerca, selecció i

gestió d’informació, diferents tipus d’experiències, elaboram conclusions, avaluam el procés... totes aquestes intervencions

requereixen d’una bona comprensió i expressió orals.

- Jocs de llenguatge oral: L’objectiu d’aquest taller és treballar el llenguatge oral en totes les seves dimensions (semàntica,

fonètica, fonologia, sintàctica i pragmàtica) tenint en compte tant la comprensió com l’expressió.

2n cicle d’infantil (3 i 4 anys):

A partir del CONTE LOGOPÈDIC “El Pirata Pol” es treballa la discriminació de sons (sempre relacionats amb les lletres que treballa

la mestra a classe), pràxies ,buf i punts d’articulació dels fonemes que treballem. S’insisteix en l’ampliació de vocabulari i la seva

relació amb paraules ja conegudes per els nins. per altra banda es treballa la construcció senzilla d’oracions de forma correcta

sempre des d’un punt lúdic.

2n sicle d’infantil (5anys)

Discriminació fonològica amb l’objectiu d’observar si algun alumne té dificultats per discriminar sons , fet que es primordial per un

bon reconeixement de la grafia corresponent a cada so.


Treball fonètic amb l’objectiu d’esbrinar possibles dificultats articulatòries que dificultin un bon desenvolupament del llenguatge

posterior.

Ampliació de vocabulari( camps semàntics, contraris...)

Estructuració sintàctica de l’oració.

Llenguatge improvisat i discurs coherent.

Estimulació de llenguatge( pràxies, buf).

QUÈ AVALUAM

COMPRENSIÓ EXPRESSIÓ

- Escolta i comprèn els missatges orals que es donen a l’aula.

Pel que fa a filosofia avaluam:

- Si entén les intervencions i reflexions de la mestra i els

companys.

- Si demostra interès per les sessions.

Projectes de treball:

- Si és capaç d’establir relacions entre els conceptes treballats.

- Si participa en la recerca i anàlisi de la informació necessària.

- Si és capaç de col�laborar en l’elaboració de conclusions

sobre el projecte.

- Comunica idees, sentiments, necessitats, experiències, etc...

- Participa en les diferents situacions comunicatives de l’aula.

- Respecta les convencions socials en les converses (torn de paraula,

escolta..)

- S’expressa amb claredat i correcció suficient.

Pel que fa a filosofia avaluam:

- Si participa activament en les sessions aportant reflexions

pròpies.

- Si comença a raonar les seves intervencions.

Quan a la valoració dels projectes de treball :

- Participa activament formulant hipòtesis, cercant alternatives,

fent suggeriments, ...

- És capaç de comunicar la informació trobada.

- Participació directa a l’aula.

- Respecta les aportacions de tots els companys/es.


Pel que fa als Jocs de llenguatge oral

� La comprensió de preguntes dirigides directament .

� Si entén les intervencions del mestre a nivell global.

� Si escolta de forma activa o pel contrari necessita de la

intervenció de la mestra per que centri la seva atenció.

� Si comprèn les construccions dels companys i participa

de elles manifestant noves informacions.

Pel que fa als jocs del llenguatge oral:

� Si pronuncia de forma correcta els fonemes que

evolutivament s’haurien de pronunciar per edat. Això no vol

dir que no es tingui en compte el desenvolupament del

llenguatge de cada nin.

� Si fa una bona discriminació fonològica dels sons que es

treballen

� El nivell de vocabulari del nin i la seva evolució en

l’adquisició de noves paraules.

� La construcció d’oracions amb coherència, sense oblidar les

característiques evolutives del alumnes.

� La participació als diferents moments educatius del dia.

� El llenguatge improvisat.

LECTOESCRIPTURA COM HO TREBALLAM?

Proposem una metodologia constructivista que permet als infants anar construint els seus coneixements envers la llengua escrita tot

respectant el seu nivell maduratiu. Ens basem en un mètode que té com a base essencial la funcionalitat de la llengua escrita. Treballem

el propi nom com a paraula més significativa, utilitzant la inicial de cada nom com a referent per a la memorització significativa i amb un


caire més emocional de les diferents lletres treballades que afegirà a l’aprenentatge de la lectoescriptura un element molt motivador.

Proposant activitats de lectoescriptura suficientment obertes i flexibles, que respectin cada una de les etapes de construcció per les quals

passen els infants, encara que no tots en el mateix moment, si en el mateix ordre (gargots, indiferenciada, diferenciada, sil�làbica,

sil�làbico-alfabètica, alfabètica).

És essencial treballar la lectura a nivell fonètic (sons de les lletres) per tal de facilitar el pas a la lectura comprensiva que passarà per

diferents nivells (lectura fent hipòtesis, associació imatge-text, desxiframent de fonemes i finalment lectura amb atribució de significat).

Treballem diferents tipus de text: enumeratius, informatius, literaris, expositius i prescriptius Es fa un treball grafomotriu vivencial

partint del cos, el moviment i l’espai per arribar al domini òculo-manual que faci possible el pas de la lletra de pal a la lletra lligada i

l’organització espacial a l’hora de llegir i escriure.

Encara que a qualsevol activitat es pot treballar l’escriptura, les activitats específiques que programam per aquests objectius són:

1. Cap de setmana: escriuen allò que han expressat abans oralment, amb l’ajuda de la mestra. Respectarem l’etapa en què es troba

cada infant, així mentre que alguns escriuran una paraula o posaran el nom als protagonistes del dibuix, altres ja podran escriure

una frase o més.

2. Notícies: normalment partirem d’algun fet important del poble o l’escola on els infants hagin participat. També pot ser alguna

notícia que ens dugui algun infant a la classe. Normalment primer es treballa a nivell oral i després escrit. És una activitat amb la

qual podem treballar la lectoescriptura de manera significativa.

3. Pictogrames. Es comença amb una estructura de frase senzilla (nom+verb+complement) per després anar afegint més

complements. Els nins i nines de la classe són els protagonistes dels pictogrames. Es fa una primera lectura de les imatges i després

s’intenta escriure la paraula que correspon a cada una i aconseguir una frase amb sentit.

4. Grafo-motricitat: empram els quadernets de Vicens-Vives als tres nivells d’infantil. A més es treballa el traç i direccionalitat de la

lletra de pal i a partir de segon ja s’introdueix també la lletra lligada.

5. Contes: serveixen per treballar tant l’expressió oral com l’escrita.. A cada nivell treballam dos llibres de contes que formen part

del material individual de cada infant. A més d’aquests llibres les mestres expliquen altres contes amb el suport d’imatges,


làmines, titelles, dibuixos, música... Treballam tant la lectura a nivell individual com col�lectiva fent lectura en gran-grup guiada

per la mestra. Els llibres de contes són un recurs molt important per preparar activitats de lectoescriputura (descripció de

personatges o llocs, escriptura de frases, reconstrucció de la història o ordenar-ne la seqüència temporal...)

6. Projectes de treball: es treballa l’expressió escrita a partir d’un tema que ha sorgit dels interessos dels infants.

7. Dites, poemes, endevinalles...: copiam de la pissarra, escrivim lliurement, treballam paraules o frases... Llegim diferents tipus de

texts i els interpretam. També feim lectura en gran grup cada vegada que descobrim una nova dita o poema del mes, quan feim les

gloses de Sant Antoni...

8. Club superlectors: la biblioteca municipal ens ofereix aquest programa de lectura de diferents llibres i contes. És una activitat molt

motivadora i ens permet apropar als infants al món de la lectura d’una manera atractiva i engrescadora. Els infants poden dur un

registre de les seves lectures i a més ajuda en l’adquisició d’un bon hàbit lector. Aquesta activitat es du a terme només al grup de

3r EI (5 anys)

9. Treball de les microhabilitats de lectura: la percepció, la inferència, el cop d’ull, la memòria i l’autocorrecció. Hem elaborat uns

quadernets per a 3r d’EI (5 anys) amb activitats que desenvolupen aquestes microhabilitats que es treballen en petit grup (2-3

alumnes) dos cops a la setmana. Consideram que és una feina important per tal de proporcionar als nostres alumnes una base sòlida

per consolidar més endavant l’adquisició de la capacitat lectora.

QUÈ AVALUAM

- Progressa en l’assoliment de les diferents fases de la lectura i de l’escriptura. - En quina fase d’escriptura es troba: Gargots

Indiferenciada Diferenciada Sil�làbica Sil�làbica-alfabètica Alfabètica

- Progressa en l’ús funcional de la lectura i escriptura.


- En quina fase de lectura es troba:

* Fa hipòtesis, intenta llegir només fixant-se amb la primera lletra, associant amb paraules d’ús habitual, associant amb una

imatge...

* Desxifra correctament les lletres però no és capaç de donar un significat al que llegeix.

* Desxifra i dóna significat .

- Si té curiositat per llegir.

LLENGUATGE ARTÍSTIC (plàstica) COM HO TREBALLAM?

Tallers: Permeten un aprenentatge col�laboratiu i cooperatiu molt relacionat amb el camp de les experiències i els procediments atenent

a la diversitat amb l’ajuda d’una mestra de reforç dins l’aula (sempre que és possible). Aquesta organització requereix una planificació

molt acurada. Feim tallers de cuina, plàstica, experiments, etc. Dedicam dues hores a la setmana a dur-los a terme, aprofitant qualsevol

activitat que estam treballant a l’aula, per exemple sessions d’art de filosofia, representació de personatges de contes o audicions

musicals,... En aquestes sessions procuram aportar als infants models de qualitat estètica, variats i el més realistes possible.

Es treballa de manera especial la representació del propi esquema corporal i els autoretrats. Aquest tipus de dibuixos els anam repetint

al llarg del curs i són una mostra molt clara de l’evolució dels infants des del principi al final de curs.

A més feim tallers amb famílies (3 setmanes per trimestre) per donar la possibilitat a les famílies a col�laborar activament a l’escola i fer-

los partícips de les activitats dels seus fills/es. En algunes ocasions aquests tallers són flexibles i agrupen infants de 3, 4 i 5 anys i es

treballa amb grups heterogenis i una mica més reduïts. En aquests tallers es fan activitats diverses que requereixen una feina més

individualitzada i complexa, tasca que ens ajuden a desenvolupar els familiars voluntaris que hi participen. Algunes d’aquestes activitats

són: elaboració de la decoració de Nadal (amb material de rebuig), tallers de cuina, elaboració de les disfresses, elaboració dels decorats

per a la festa de final de curs, ...

Som conscients que els models que oferim als nostres alumnes han de ser d’una alta qualitat estètica i amb una varietat considerable que


defugi dels estereotips i dels models infantilitzats.

Cal proposar activitats que permetin desenvolupar la seva creativitat al màxim, procurant evitar les activitats plàstiques uniformes (amb

model).

Així doncs proposam als nostres alumnes participar de tot el procés creatiu:

- La possibilitat de poder elegir o seleccionar una opció d’entre vàries propostes.

- Fer un esbós propi (sense model o amb diferents models orientatius)

- Emprarem materials diferents segons l’activitat, utilitzant tècniques (pintura amb pinzell, estampació, modelatge, collage,...) i

materials diferents (retoladors, pintures, aquarel�les, ceres, témpera, pasta de sal, ...)i variant també el suport emprat (cartolina,

paper de diari, paper de seda, cartró reciclat, ...)

- Fer l’obra de manera definitiva, tot millorant tots els aspectes possibles (definició del dibuix, colors, tamany,...)

- Exposició de totes les obres, es poden establir comparacions (en positiu), classificar-les, explicar-les, aprendre dels companys...

Procurarem utilitzar en la mesura del possible material reutilitzat o de rebuig per dur a terme el nostres tallers.

QUÈ AVALUAM

- Gaudeix explorant les possibilitats expressives de materials i tècniques.

- Mostra una actitud positiva cap a les produccions artístiques.

- S’interessa per compartir les experiències estètiques.

- Utilitza recursos plàstics com a forma d’expressió personal.

LLENGUATGE ARTÍSTIC (música) COM HO TREBALLAM?


Les audicions de diferents peces o fragments d’obres musicals ens serveixen per treballar la relaxació, la concentració, la creativitat, la

imaginació al mateix temps que gaudim i coneixem algunes obres i compositors musicals. Les audicions es treballen per una part

diàriament en el moment d’entrada del pati (relaxació) i per altra banda de manera sistemàtica amb una sessió setmanal en la qual es van

descobrint i treballant amb diferents activitats (expressió corporal, taller de plàstica, ...) tot coneixent obres clàssiques, fragments

d’òpera, peces de ballet, teatre musical, música chillout, música popular...Parlam a més dels títols, autors, compositors,... d’aquestes

obres.

A més de les audicions musicals, cada setmana els infants tenen una sessió de música amb el mestre especialista. La metodologia

específica d’Infantil està concretada en la programació d’Eduació Musical.

QUÈ AVALUAM

- Explora i gaudeix de les possibilitats expressives del propi cos.

- Gaudeix explorant les possibilitats expressives de materials, instruments i tècniques pròpies del llenguatge musical.

- Reconeix i reproduex les cançons, danses i jocs musicals treballats.

- Reprodueix ritmes senzills.

TREBALL AMB ACTIVITATS TIC COM HO TREBALLAM?

Cada grup-classe té una sessió setmanal de TIC a l’aula amb pissarra digital o amb l’ordinador de la mateixa aula. En aquesta sessió es

compta amb la mestra de suport i es fan dos grups diferenciats per treballar amb una ràtio més reduïda. Les sessions amb el grup de 3

anys s’inicien el segon trimestre. Es realitzen diferents tipus d’activitats tant de relació so-grafia, construcció de paraules, lectura,...

(veure quadre d’activitats TIC de la xarxa d’intranet: profes – comissió xarxipèlag – infantil – lecto.

Documents

Programacions CEIP Nostra Senyora de Robines (Binissalem) · 1. No feim mal ni ens feim mal 2. No espenyam el que un altre fa. 3. No baixam del porxo. - Es col loquen els alumnes