1

CENTRE: Col·legi Rural Agrupat El TrescaireCODI: 12005684

ADREÇA: C/ Raimundo Rebollida, 29Telèfs: 964707217 - 620419344

POBLACIÓ: 12183 Vilanova d’Alcolea (Castelló)

Projecte realitzat pels alumnes de 5é i 6é de l’aulari de Benlloch.

2

ÍNDEX

1.- Justificació

2.- Objectius del projecte de creació d’una òpera infantil

3.- Temporalització

4.- Activitats realitzades

4.1.- La formació d’una companyia d’òpera

4.2.- Elecció del nom i del logotip

4.3.- Informació a les famílies

4.4.- Proposem reptes per a cohesionar el grup

4.5.- Presentem les professions

4.6.- Sol·licitud i assignació de les professions de la companyia

4.7.- Trobada entre companyies d’òpera

4.8.- Selecció del tema i la tesi

4.9.- Llocs on transcorre l'acció

4.10.- Descripció dels personatges i desenvolupament de

l'argument

4.11.- Treball per oficis

4.12.- Assajos i estrena de l’òpera

4.13.- Exposició

5.- Resultats obtinguts i avaluació.-

5.1.- Avaluació de l'alumnat

5.2.- Avaluació del professorat

6.- Fonts documentals (bibliografia, normatives, recursos en Internet…)

3

1. JUSTIFICACIÓ.-

L'Òpera, un Vehicle d'Aprenentatge (LÓVA) és un projecte educatiu en el qual una classe (25-

30 alumnes) es converteix en una companyia d'òpera i durant un curs escolar complet crea,

des de zero, una òpera o breu peça de teatre musical. Els xiquets/tes de la companyia

escriuen el llibret, dissenyen l'escenografia, composen la música, confeccionen el vestuari,

realitzen la campanya de premsa, fabriquen la utilleria, etc.

L'objectiu de LOVA és el desenvolupament cognitiu, social i emocional dels xiquets/tes.

Principalment s’aplica a nivell de primària.

El grup es divideix el treball per equips: escriptors, compositors, escenògrafs, intèrprets,

regidors, figurinistes i així fins a completar les professions pròpies d'una companyia

professional, incloent una directora o director de la producció. L'objectiu és educar a través de

la creació, per part dels alumnes, d'una òpera. La peça final no és l'objectiu del projecte, sinó

una part important del mateix. Sol tenir una durada de mitja hora i comptar amb algunes

cançons intercalades en l'acció teatral. Durant les representacions, els xiquets/tes són els

únics responsables de l'espectacle. La funció està tota a càrrec de la companyia.

El projecte LOVA, té l'origen en un programa educatiu creat per Bruce Taylor al Metropolitan

Opera Guild. Gràcies al suport del Teatre Real, de la Comissió Fulbright i de la Fundació

SaludArte, el projecte ha arribat a Espanya de la mà de Mary Ruth McGinn amb el suport dels

Amics de l'Òpera de Madrid.

El projecte va començar al Teatro Real, en un seminari impartit per la professora Mary Ruth

McGinn i dirigit a professors durant el curs 2006-07. Un grup d'aquests professors van realitzar

el curs de formació a Washington National Opera i l'han estat aplicant a les seves classes en

tres escoles públiques de la Comunitat de Madrid durant els cursos 07-08, 08-09, 09-10.

I durant el curs 10-11 s'ha portat a la pràctica al nostre CRA..

4

2. OBJECTUS DEL PROJECTE DE CREACIÓ D’UNA ÒPERA INFANITL

a) Desenvolupar un treball en equip i fer real la pertinença al grup mitjançant la consecució

d'un objectiu important, tangible i compartit.

b) Fomentar el coneixement, la valoració i el compliment de les normes.

c) Desenvolupar capacitats per a la mediació en conflictes.

d) Aprendre a admetre i potenciar els valors dels altres. Conèixer i admetre les diferències

entre companys.

e) Crear un espai per expressar les opinions pròpies i respectar les dels altres.

f) Descobrir l'empatia com un mitjà per entendre a si mateix i als altres, així com a eina

imprescindible per a la comunicació.

g) Fomentar l'autoestima, la responsabilitat, el sentit crític i la disposició per aprofundir en la

recerca de coneixement. Valorar la capacitat d'esforç personal.

h) Prendre decisions, aprendre a identificar dificultats i buscar formes de solucionar-les amb

gust i plaer, prenent-les com oportunitats per aprendre.

i) Aprendre a renunciar i donar importància a la superació personal.

j) Integrar coneixements i aprenentatges i transferir-los a diferents situacions.

k) Reflexionar sobre el per què i el per a què del que s'ha fet, es fa i es farà.

l) Crear situacions per facilitar l'expressió d'emocions i sentiments.

m) Expressar-se amb claredat de forma oral i escrita, tenint en compte el context.

n) Ampliar l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

o) Utilitzar tècniques per als diferents llenguatges (oral, escrit, matemàtic, artístic).

p) Interpretar, expressar i representar fets, conceptes i processos, utilitzant recursos que

ajuden a organitzar el treball i la informació, descobrint la seva importància.

5

Setembre

- Fixar la data de l’estrena de l’òpera.

- Fixar les dates de les visites a teatres, representacions, assajos,…

- Fixar les dates per a les visites dels professionals als centres.

- Construir un horari de producció.

- Redactar el text institucional per als medis de comunicació.

- Determinar un lloc per a la realització de l’òpera.

- Determinar els espais per mantindre el material del procés de l’òpera.

- Crear equip, aprendre les coses que fan falta per a fer una òpera,...

- Decidir el nom de la companyia.

Octubre

- Dissenyar el logotip per acompanyar el nom de la companyia.

- Descobrir els diferents treballs que es necessiten per a fer l’òpera amb les visites dels

professionals.

- Omplir les sol·licituds per determinar les preferències de treball (elegir 3 oficis).

- Fer proves escrites/audicions per determinar quin és l’ofici més adient per a cada xiquet/a.

- Determinar el tema (què és el més important per als xiquets/es).

- Determinar la tesi (més específica que el tema, una frase).

- Continuar creant equip.

Novembre

- Anunciar els treballs i fer la primera trobada de la companyia per oficis.

- Crear els personatges i estudiar el tema de manera profunda.

Desembre

- Decidir on transcorrerà l’acció (escenari).

- Establir les relacions entre els personatges.

- Preparar la primera notícia per al públic.

- Practicar les habilitats específiques per als treballs individuals.

3. TEMPORALITZACIÓ.-

6

Gener

- Anunciar les característiques dels intèrprets.

- Llibret per a la cançó del tema.

- Començar a construir l’escenografia i la il·luminació.

Febrer

- Els escriptors escriuen el diàleg.

- Es decideixen les lletres de les cançons.

- Segona notícia per al públic.

Març

- Completar el diàleg.

- Completar les lletres.

- Tots els treballs apliquen les habilitats per fer l’òpera.

- Disseny del programa de mà (díptic).

Abril

- Acabar tota la música.

- Enviar les invitacions per a l’espectacle.

- Acabar l’escenografia i la il·luminació.

- Crear o completar el vestuari i el maquillatge.

- Crear els cartells que anuncien l’espectacle.

Maig

- Practicar amb tots els treballs.

- Assajar.

Juny

- Estrena de l’òpera.

7

4. ACTIVITATS REALITZADES.-

4.1. LA FORMACIÓ D’UNA COMPANYIA D’ÒPERA.-

En aquesta primera fase vam sentar les bases necessàries per a portar a terme aquesta

tasca tan complexa. Vam partir del que els alumnes sabien sobre una òpera, i després, els

vam demanar que preguntaren i investigaren quines coses feien falta per poder crear-ne

una.

També vam visitar espais on es representen òperes com el Teatre Principal i el Paranimf

de la Universitat de Castelló. Allí els xiquets/es van aprendre a identificar les parts d’un

escenari i les diferents localitats, van poder veure com funciona la il·luminació i el so d’un

teatre, com són els camerinos, però sobretot, van aprendre molt de vocabulari nou: platea,

llotges, paradís, amfiteatre, vestíbul, boca, bambalines, carrers, caixa negra, potes,

utillatge, andròmines, …

Teatre Principal de Castelló Paranimf de la UJI de Cas telló

Ací teniu un comentari d’un alumne sobre la visita que van fer:

8

4.2. ELECCIÓ DEL NOM I EL LOGOTIP

També vam crear el nom de la companyia i el logotip que ens representaria. Per això els

alumnes van proposar diferents noms i logos que identificaven al grup, explicant sempre el

per què de la seua proposta i al final, entre tota la classe, van decidir el que més els

agradava. La companyia va passar a anomenar-se “Companyia d’òpera infantil Somniar no

està prohibit” .

Al llarg del curs cada membre de la companyia va disposar d’una llibreta molt especial: la

llibreta de l’òpera. Aquesta servia com a vehicle d’expressió escrita, ja que era on l’alumnat

anotava les propostes, escrivia les reflexions que es feien després de cada repte, o

simplement expressava els seus sentiments en algun moment determinat, sempre amb la

possiblitat de compartir aquesta mena de diari amb la resta de companys, per treballar així

l’empatia i afavorir la unió i la coneixença del grup-classe.

9

4.2. INFORMACIÓ A LES FAMÍLIES.-

Els xiquets/tes van escriure una convocatòria de reunió als seus pares per a dir-los

que anaven a fer una òpera. La reunió es va celebrar amb totes les famílies. Vam

explicar el projecte i es va parlar extensament del mateix. Els xiquets/tes van convidar

els pares i mares a que els ajudaren durant tot el procés, i es van compometre a

donar-los suport per escrit.

10

4.3. PROPOSEM REPTES PER A COHESIONAR EL GRUP.-

Els reptes són jocs cooperatius que inclouen metàfores sobre el comportament individual i

com a grup. Aquests reptes es van fer durant tot el curs per aconseguir que els xiquets/es

es conegueren millor, aprengueren a reflexionar i a treballar en equip, a solucionar els

conflictes que pogueren aparèixer,…

Exemple: REPTE DE LA CATIFA: El grup està volant damunt d’una catifa, però la catifa

està bruta. L’altre costat està net i el repte consisteix a donar-li la volta a la catifa sense ficar

un peu fora d’aquesta.

Ací teniu una foto i el comentari d’un xiquet sobre el repte:

11

4.5. PRESENTEM LES PROFESSIONS DE LA COMPANYIA.-

Amb la visita d’experts relacionats amb el món operístic (maquilladors, músics, cantants

d’òpera, actors, etc), vam presentar als xiquets/tes les diferents professions que integren

una companyia d’òpera. Es va insistir especialment en què totes les professions tenien la

mateixa importància i eren igualment necessàries per poder realitzar una òpera.

En aquest punt l’escola va procurar la participació dels diferents membres de la comunitat

educativa, per això, va implicar a persones del poble i a mares i pares que tingueren un

ofici relacionat amb les professions.

12

Ací teniu un comentari d’una alumna sobre la visita d’una intèrpret:

13

4.6. SOL·LICITUD I ASSIGNACIÓ DE LES PROFESSIONS DE LA COMPAN YIA.-

Després de presentar tots els oficis, els mestres vam elaborar un full de sol·licitud de

professió que l’alumnat havia d’omplir per escollir tres de les nou professions

presentades.

Un cop enllestida la sol·licitud els xiquets/es van haver de realitzar unes proves escrites o

orals, on havien de mostrar les habilitats i aptituds que tenien per a dur a terme la

professió seleccionada. Per exemple, els candidats a intèrprets van fer un càsting on

havien de demostrar la seua expressivitat, la capacitat d’improvisació,.. Depenent del

resultat de les proves, els mestres vam escollir l’ofici més adient per a cada xiquet/a.

El dia de la formació de la companyia va ser un dia molt especial perquè vam anunciar a

cada xiquet/ta la professió que desenvoluparia al llarg del curs i els vam donar un regal

representatiu del seu ofici.

Tots es van emocionar molt al rebre la professió assignada, ja que es van sentir una part

important del grup i van assumir la responsabilitat d’un treball tan complexe.

14

Exemple de sol·licitud de professió:

15

Ací teniu un exemple de prova per a la professió d’escenografia:

16

4.7. TROBADA ENTRE COMPANYIES D’ÒPERA.-

Una vegada la companyia va estar formada vam fer una trobada de companyies entre

MÓN DE COLORS (Companyia de La Pobla Tornesa) i SOMNIAR NO ESTÀ PROHIBIT

(Companyia de Benlloch) per tal de practicar en grup cadascuna de les professions

seleccionades.

Pel matí vam visionar un vídeo del Teatre Real de Madrid on apareixien totes les

professions per tal d’orientar-los en el seu treball.

Per la vesprada, van posar en pràctica diverses propostes de cada professió. Per

exemple, els directors de producció van preparar un discurs, els escenògrafs van fer una

maqueta, els intèrprets van representar xicotetes situacions inventades per ells,…

17

4.8. SELECCIÓ DEL TEMA i LA TESI DE L’ÒPERA.-

El tema i la tesi de l'òpera sintetitzen el que els xiquets/tes, com a companyia, volen dir als

espectadors, "el missatge que volen llançar al món". Per a trobar-los vam realitzar diferents

activitats:

-Vam demanar als xiquets/tes que portaren a classe un objecte que fora especial per a ells i

que explicaren per què era important.

-També els vam demanar que reflexionaren i que contestaren a una sèrie de preguntes com:

QUÈ ET FA FELIÇ? QUÈ ET DÓNA POR? QUÈ ET PREOCUPA? QUÈ ET POSA TRIST?

Aquestes activitats van aconseguir que l’alumnat expressara les seues inquietuds i sentiments,

dels quals van extraure el tema sobre el què tractaria l’òpera (en aquest cas, la importància de

la família i els amics, ja que molts dels alumnes eren immigrants i tenien part de la família a

l’estranger).

18

4.9. LLOCS ON TRANSCORRE L’ACCIÓ.-

Després de decidir el tema i la tesi van proposar diferents llocs on podria transcorre

l’acció de l’òpera. Com sempre, tots van aportar les seues propostes raonades i entre

tota la classe es va acordar que una escena tindria lloc en una aeroport i les altres dues

en una casa.

4.10. DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES I DESENVOLUPAMENT DE L'ARGUMENT.-

Per tal d'orientar i ajudar els escriptors, van crear 5 personatges entre tota la classe. Van

decidir 5 adjectius per descriure la seua personalitat i van pensar quines relacions es podien

establir entre ells. A més, cadascú va escriure una breu història amb els personatges que

havien creat com a protagonistes principals, amb el tema escollit (l'enyorança de la família i

els amics), i evidentment, amb un aeroport com a escenari.

Així, entre tota la companyia van redactar l'argument de l'òpera, amb el qual van treballar

posteriorment els escriptors/es per fer el guió.

19

4.11. TREBALL PER OFICIS.-

- Relacions Públiques (Altea i Tatyana): es van encarregar de fer comunicats de premsa i

parlar amb els mitjans de comunicació (explicant i donant a conèixer el projecte), van crear

les invitacions per al dia de l'estrena, el díptic i els cartells, van fer les entrades i van preparar

l'exposició.

Invitació a l 'òpera

Primera aparició de la Companyia a la premsa

Cartell de l’estrena de l’òpera

20

-Compositors( Mohamed, Adrián): van crear les cançons que havien de cantar els

intèrprets i van acompanyar-los el dia de l’estrena de l’òpera, en directe.

- Escenògrafs (Maria, Milén i Luís) : es van encarregar de dissenyar, elaborar una maqueta a

escala i construir els decorats on es desenvolupa l'òpera.

A més, el dia de l'estrena van ser els responsables de realitzar els canvis d'escenografia

previstos .

21

- Tècnics d'il·luminació i so (Rubén i Ivan): van ser els encarregats de construir els focus

necessaris i crear el disseny d'il·luminació que millor il·lustrara el text redactat pels escriptors. A

més, també es van fer càrrec de controlar la taula de so i els panells d'il·luminació de l'auditori

de Benlloch, on es va realitzar la representació.

- Intèrprets (Youssef, Abderrazak, Mireia, Alba i Taty ana): van ser els encarregats de

representar, damunt de l’escenari, el guió que van elaborar els escriptors. Van reflectir també el

caràcter i la personalitat de cada personatge.

22

- Maquillatge i vestuari (Cristina i Alba) : van ser les encarregades de dissenyar el vestuari de

cada escena tenint en compte la personalitat de cada personatge. Per a dur a terme aquesta

tasca van haver d'agafar les mides dels intèrprets, van elaborar un llistat d'elements de vestuari i

accessoris que reflexaren les característiques dels personatges i van fer dibuixos per veure com

quedarien. A més, es van encarregar d'organitzar els canvis de vestuari dels diferents actes,

mantenint l'ordre i ajudant els intèrprets.

També van planificar el maquillatge de cada actor o actriu, decidint per escrit el que volien

destacar de cadascun d'ells (fitxa de maquillatge), aconseguint el material necessari, practicant

el procés amb els intèrprets,...

- Directora de producció (Sara): va ser l'encarregada d'organitzar i supervisar tots els

aspectes de la companyia d'òpera. Algunes de les seues tasques van ser: preparar un

discurs de benvinguda per al públic abans de la representació, treballar de mediadora

davant dels problemes que pogueren sorgir entre els membres de la companyia,

supervisar l'ordre i la neteja de les zones de treball, planificar i organitzar el treball de

cada professió, portar els comptes (ingressos i despeses), representar a la companyia

davant del professorat, l'escola,...

23

- Regidor (Vladut): va ser l’encarregat d’organitzar els assajos amb els intèrprets i d’ajudar a

col·locar-los damunt l’escenari. També va ser el responsable de què l’utillatge estiguera al seu

lloc per al dia de l’estrena, i de què al final de cada assaig i de la representació es quedara tot

replegat i net.

- Escriptors/es (Mireia i Luís) : es van encarregar de desenvolupar l'argument creat a partir de la

tesi i el tema, d'establir les relacions i els conflictes entre els personatges, de crear l'entorn global

i els diàlegs.

24

4.12.-ASSAJOS I ESTRENA DE L’ÒPERA.-

Al llarg de maig i juny els xiquets/es van assajar l’obra per tal de coordinar el treball fet per les

diferents professions. Els escenògrafs van practicar el canvi d’escenari, els il·luminadors van

perfilar el disseny de la il·luminació, intèrprets i compositros van assajar les cançons, etc.

I per fi, el dia 11 de juny es va dur a terme la representació de l’òpera anomenada “UN VIATGE

INESPERAT”. Va ser un dia molt especial ple de nervis i d’emoció per a tots.

Cada xiquets va assumir la seua responsabilitat ja que van ser ells els encarregats de portar a

terme tot el muntatge sense cap ajuda adulta.

Així, la directora de producció va inaugurar la representació amb un bonic discurs ple de

maduresa mentre la resta de la companyia esperava amb moltes ganes el començament.

L’òpera, que es va representar a l’auditori de Benlloch va ser tot un èxit i tant les families com el

públic en general es van emocionar i van gaudir molt del treball realitzat pels xiquets/es.

25

26

4.13. EXPOSICIÓ.-

Amb tots els panells dels treballs que van realitzar al llarg del curs, el dia de l’estrena van fer

una exposició que la Relacions Públiques es va encarregar d’explicar als assistents. Allí van

veure reflectit el procés de creació de l’òpera i totes les activitats realitzades per l’alumnat:

nom de la companyia, presentació de professions, tema, tesis, argument, guió, pràctiques

de professions, exposició del projecte a Madrid i a la Universitat Jaume I, etc…

Mentre la Relacions Públiques explicava els panells del projecte, altres xiquets/tes van

vendre cd’s de les cançons de l’òpera que van gravar dies abans, camisetes amb el logo de

la companyia, bosses de platja, etc.. per tal de traure diners i pagar les despeses del

muntatge de l’òpera.

27

5. RESULTATS OBTINGUTS I AVALUACIÓ DEL PROJECTE.-

-Una de les conclusions més importants d’aques projecte és que els alumnes han aprés a

ser responsables de la seua tasca, han aprés d’ells mateixos, del procés, de les emocions

i sentiments expressats i de la interacció amb la resta d’alumnes. En definitiva, s’han

comportat com “miniadults” en tot moment.

5.1. AVALUACIÓ DELS ALUMNES.-

Quan vam acabar l’òpera els van proposar una reflexió final sobre què els havia paregut

el projecte. Ací teniu algunes de les reflexions.

28

29

La valoració per part dels mestres és molt positiva, ja que els alumnes han participat en un

projecte que els ha fet madurar i els ha ajudar a ser millors persones. Els mestres tenim la

satisfacció de veure que una altra manera de treballar és possible.

L’educació basada en l’educació emocional i de les habilitats socials (autoestima, interacció

entre els alumnes, treball en grup, empatía,...) afavoreix l’aprenentatge de totes les àrees

així com l’assoliment de les competències bàsiques.

Amb l’avaluació ens hem adonat que els alumnes han desenvolupat habilitats de

comunicació oral, habilitats per a escoltar, habilitats informàtiques i tecnològiques, habilitats

d’escriptura, habilitats per a prendre decisions i fer judicis, habilitats organitzatives i de

treball en grup... En definitiva han aprés a assumir responsabilitats, a creure en ells

mateixos i en les seues possibilitats i a ser una miqueta més adults.

La valoració positiva dels resultats obtinguts ve de dos aspectes molt importants:

-Per una part la creació d’una òpera infantil feta i inventada tota per ells, des de la temàtica

fins al guió, decorats, etc..

-I per una altra part la importància del procés més que del producte final, tot i que aquest és

un reflex del treball realitzat.

5.1. AVALUACIÓ DELS MESTRES.-

6. FONTS DOCUMENTALS(bibliografia, webs, material aud iovisual,etc.).-

-Web de LOVA: www.proyectolova.es

-web del Teatre Principal de Castelló: www.culturalcas.com

-Video:”10 años del Teatro Real de Madrid”.Edita Teatro Real de Madrid.

-Blog de la companyia d’òpera SOMNIAR NO ESTÀ PROHIBIT: www.bloglloc.com

-Llibres:

“El juego consciente”(Fidel Delgado), edit. Manuales.

“Sacando jugo al juego”(Fidel Delgado), edit. Manuales.

-”Práctica de la expresión corporal”(Tomás Motos, Leopoldo G. Aranda)(2005), edit. Arañaque.

-”Taller de Teatro, cómo organizar un taller y una representación teatral”(Àngels Marcer) (2004),

edit. A Talleres.