1

Matriu DAFO

Amenaces OportunitatsA1–Massificació del centre en els propers quatre cursos i manca d’espais per atendre l'increment d'escolarització

O1–Pla d'autonomia i planificació estratègica com a eina de reflexió, avaluació, planificació d’actuacions i font de finançament específica

A2–Retrocés de l’ús del català com a llengua formal i no formal entre les persones de la comunitat educativa

O2–Nucli empresarial poderós en l’entorn immediat i de PIMEs molt sensibilitzat amb la formació del jovent, especialment amb l’alumnat amb més dificultats d’aprenentatge

A3–Crisi econòmica: manca de recursos de l'Administració i de les famílies

O3–Consistori amb voluntat de col·laborar amb el centre docent: programació de teatre estable, projectes de dinamització social, de joventut, de medi ambient, recursos de serveis socials, ...

A4–Increment d'alumnat amb necessitats educatives

O4–Projectes adreçats a les persones més vulnerables: projecte de diversificació curricular i projecte d’aula oberta primària–secundària per a alumnat de risc social

A5–Excés d'oferta d'activitats escolars per a l'alumnat

O5–Col·laboració dels Mossos d’Esquadra i la Policia Local en relació a l’entorn del centre

A6–Abandonament prematur de l’alumnat en estudis postobligatoris

O6–Participació de l’alumnat en l’organització d’activitats en el centre i col·laboració de les families en el seguiment dels aprenentatges i la orientació d'aquells

A7–Context de crisi econòmica i manca de recursos

O7–Impuls del treball col·laboratiu i competencial amb ús d’entorns virtuals d’aprenentatge amb formació associada a partir del coneixement del professorat del centreO8–Sistemes informàtics gratuïts en local i web 2.0: Google Apps, Symbaloo, Wordle, Jaycut, Freemind, OpenOffice, Ubuntu, etc.O9–Projectes d'innovació amb finançament d’entitats públiques i privades

2

Fortaleses DebilitatsF1–Organització del centre (espais temporals de reunió, sortides, sistemes informàtics de seguiment d’alumnat, absències, transferència d’informació...)

D1–Treball cooperatiu i en equip del professorat poc desenvolupat, especialment en els forums establerts –Equips Docents i Departaments Didàctics–

F2–Atenció a la Diversitat: claustre i equip psicopedagògic compromès amb l’aplicació de mesures que garanteixin els aprenentatges bàsics, l’equitat i la inclusió

D2–Manca de transversalitat en els ensenyaments i les competències bàsiques

F3–Claustre estable i amb un nucli compromès amb la millora dels aprenentatges, la convivència i amb la formació en Competències Bàsiques i TIC-TAC

D3–Aplicació limitada i/o desigual d’eines TIC-TAC a l’aula

F4–Equips de professorat que potencien: la compartició d’objectius d’aprenentatge amb l’alumnat, el raonament i la planificació del treball a l'aula.

D4–Aplicació limitada i/o desigual de metodologies de treball cooperatiu i competencial a l’aula

F5–Tractament de la convivència basada en el respecte, el creixement personal i la mediació com a eina de resolució de conflictes

D5–Baixa implicació de les famílies en l’educació dels fills (revisió d’agenda, compartir objectius amb l’institut –Equips Doc., Tut. Ind., orientació educativa- valoració de l’estudi ...)

F6–Pla d’acció tutorial consolidat i en contínua evolució i millora amb un sistema de tutoria personal molt ben valorat per tota la comunitat educativa

D6–Baixa participació de les famílies al Consell Escolar i a l'AMPA

F7–Processos d'acollida d'alumnat i de professorat ben establerts, especialment a l'inici del curs.

D7–Formació limitada del professorat en TIC–TAC i competències bàsiques

F8–Coordinació Primària-Secundària consolidada D8–Limitació d’equipaments i serveis TIC

F9–Impuls de projectes singulars d'innovació i d’iniciatives de col·laboració d’activitat conjunta primària-secundària: intercanvis, arts, contacontes, gimkanàtica, Comenius, ...

PROJECTE DE DIRECCIÓ PER A L’INSTITUT RAMON CASAS I CARBÓ —PERÍODE 2012 – 2016— 3

5

Interpretació de la matriu DAFO i conclusions

1. Estratègies de prevencióLes estratègies de prevenció (verd) estan adreçades a l’aprofitament de les fortaleses del centre docent per minimitzar i prevenir les amenaces.Les amenaces més significatives sobre les que el centre podria actuar són quatre, per ordre de rellevància:

A4 – Increment d'alumnat amb necessitats educatives A6 – Abandonament prematur A2 – Retrocés de l’ús del català com a llengua formal i no formal entre

les persones de la comunitat educativa A1 – Massificació del centre en els propers quatre cursos i manca

d’espais per atendre l'increment d'escolaritzacióL’observació de la zona verda de la matriu DAFO mostra que les estratègies de prevenció que poden mitigar més aquestes amenaces són:

F1 – Organització del centre (espais temporals de reunió, sortides, sistemes informàtics de seguiment d’alumnat, absències, transferència d’informació...)

F2 – Atenció a la Diversitat: claustre i equip psicopedagògic compromès amb l’aplicació de mesures que garanteixin els aprenentatges bàsics, l’equitat i la inclusió

F8 – Coordinació Primària-Secundària consolidadaCal aprofundir en la coordinació primària–secundària per compartir objectius educatius i línies metodològiques. Per aquest motiu, convindria aprofitar l’impuls d’activitats que potencien la cohesió social i la relació amb els centres de primària (F9). Ambdós aspectes milloren la imatge del centre i la difonen més enllà, malgrat que tinguin un impacte modest per causa del nombre baix d’alumnat participant en alguna de les activitats.Caldrà incidir en la competència lingüística, especialment pel que fa a l’ús oral i escrit de la llengua catalana mitjançant la implicació del claustre en els desenvolupament de les competències bàsiques i la millora dels aprenentatges. D’aquesta manera no només es vol incidir en la millora de resultats de llengua si no també en la millora de la cohesió social, tot garantint l’accés al coneixement del català i el domini de la llengua per part de tot l’alumnat.L’abandonament prematur correspon a un perfil d’alumnat propi que ha fracassat en el sistema educatiu i que s’ha incorporat als estudis postobligatoris amb dificultats o bé al món laboral sense formació específica i amb una destacada precarietat. Per evitar al màxim el fracàs educatiu d’aquest alumnat, comptem amb dos tipus fortaleses: una que ha de permetre la millora dels aprenentatges i l’adquisició de competències (F2, F3, F4) i una segona que incideix en l’orientació (F2 i F6). La millora dels aprenentatges ha de conduir a l’obtenció del graduat d’ESO i l’orientació a la disminució de l’abandonament prematur.L’aplicació de mesures d’atenció a la diversitat compta amb l’organització de centre com a fortalesa, atès que ha d’aprofitar la seva flexibilitat per endegar accions que poden comportar la creació d’agrupaments flexibles de l’alumnat en determinades matèries, desdoblaments per millorar-ne l’atenció, nivells en l’àrea d’idiomes o la creació de grups específics de diversificació curricular.

6

2. Estratègies d’atenció preferentLes estratègies de prevenció (vermell) estan adreçades a minimitzar o capgirar les debilitats del centre docent per poder contrarestar les amenaces.Les amenaces més significatives sobre les que el centre podria actuar són dos, per ordre de rellevància:

A4 – Increment d'alumnat amb necessitats educatives, A6 – Abandonament prematur.

L’observació de la zona vermella de la matriu DAFO mostra que les estratègies d’atenció preferent s’haurien d’adreçar a la superació de les febleses que tot seguit es detallen.

D1 – Treball cooperatiu i en equip del professorat poc desenvolupat, especialment en els forums establerts –Equips Docents i Departaments Didàctics–

D4 – Aplicació limitada i/o desigual de metodologies de treball cooperatiu i competencial a l’aula

D2 – Manca de transversalitat en els ensenyaments i les competències bàsiques

Per aquest motiu, cal aprofundir en la formació del professorat en el disseny i aplicació a l’aula d’activitats de caire competencial, col·laboratiu i transversal. Aquest aspecte ha de venir reforçat per la millora del treball en equip en els departaments didàctics i en els Equips Docents de nivell. El desenvolupament de la competència digital pot ajudar a la millora de la pràctica docent pel que fa al treball competencial i col·laboratiu.Serà crucial, per superar les debilitats esmentades, reforçar la formació del professorat segons el Pla de Formació de Centre i, per altra part, plasmar el desenvolupament del currículum competencial en el Projecte Educatiu.

3. Estratègies de creixementLes estratègies de creixement (blau) estan adreçades a usar les fortaleses del centre docent per poder aprofitar les oportunitats.Les oportunitats més significatives que el centre pot aprofitar són, per ordre de rellevància:

O3 – Consistori amb voluntat col·laborar amb el centre docent: programació de teatre estable, projectes de dinamització social, de joventut, de medi ambient, recursos de serveis socials, etc.;

O4 – Projectes adreçats a les persones més vulnerables: projecte de diversificació curricular i projecte d’aula oberta primària-secundària per a alumnat de risc social;

O6 – Participació de l’alumnat en l’organització d’activitats en el centre.

L’observació de la zona blava de la matriu DAFO mostra que el compromís del claustre en la innovació i la col·laboració amb els centres de primària, l’aplicació de mesures d’atenció a la diversitat, el desenvolupament del currículum competencial i l’aplicació de les TAC:

F2 – Atenció a la Diversitat: claustre i equip psicopedagògic compromès amb l’aplicació de mesures que garanteixin els aprenentatges bàsics, l’equitat i la inclusió

F3 – Claustre estable i amb un nucli compromès amb la millora dels aprenentatges, la convivència i amb la formació en Competències Bàsiques i TIC-TAC

7

F9 – Impuls de projectes singulars d'innovació i d’iniciatives de col·laboració d’activitat conjunta primària–secundària: intercanvis, arts, contacontes, gimkanàtica, Comenius, ...

Per això, les estratègies de creixement aniran enfocades en aprofitar la disponibilitat del claustre pel que fa a la formació i a la innovació. De manera que es reforci a nivell intern el treball en equip i, a nivell extern, la imatge que el centre projecta cap a les famílies. Un aspecte que caldrà potenciar és la participació de l’alumnat en activitats de centre, un aspecte molt ben valorat per l’alumnat perquè esdevé protagonista de la seva pròpia activitat.Caldrà millorar la comunicació família–escola i fomentar la participació de la família en el seguiment dels estudis i l’orientació tot fomentant activitats on sigui cabdal la interacció pares–fills en aquests dos àmbits.

4. Estratègies de milloraLes estratègies de millora (groc) estan adreçades a aprofitar les oportunitats per superar debilitats del centre.Els resultats mostren clarament que cal aprofitar les oportunitats del propi sistema educatiu i de les xarxes socials per incidir en la formació del professorat i el desenvolupament de projectes d’innovació i col·laboració. Un aspecte també clau és aprofitar la voluntat de participació de l’alumnat com a iniciador de la implicació de les famílies en l’estudi.Les febleses més rellevants que podrien ser reforçades amb l’aprofitament de les oportunitats, per ordre de rellevància:

D1 – Treball cooperatiu i en equip del professorat poc desenvolupat, especialment en els forums establerts –Equips Docents i Departaments Didàctics;

D4 – Aplicació limitada i/o desigual de metodologies de treball cooperatiu i competencial a l’aula;

D5 – Baixa implicació de les famílies en l’educació dels fills (revisió d’agenda, compartir objectius amb l’institut –Equips Docents, Tutoria Individual, orientació educativa- valoració de l’estudi ...);

D7 – Formació limitada del professorat en TIC–TAC i competències bàsiques.

L’observació de la zona groga de la matriu DAFO mostra que les oportunitats relacionades amb projectes poden ajudar a reconduir les debilitats del centre:

O6 – Participació de l’alumnat en l’organització d’activitats en el centre i col·laboració de les families en el seguiment dels aprenentatges i la orientació d'aquells;

O7 – Projecte Educat 1x1: impuls del treball col·laboratiu i competencial amb ús d’entorns virtuals d’aprenentatge amb formació associada;

O8 – Sistemes informàtics gratuïts en local i web 2.0: Google Apps, Symbaloo, Wordle, Jaycut, Freemind, OpenOffice, Ubuntu, Joomla, etc.

O9 – Projectes d'innovació del MEC i del DE a disposició del centre amb finançament: PAC, Rutas Literarias, Comenius, Agrupaciones de Centros Educativos, EduCAT 1x1, etc.

Per això, les estratègies de millora aniran enfocades en aprofitar la disponibilitat del claustre pel que fa a la formació i a la innovació en treball cooperatiu, competències bàsiques i TIC–TAC obtinguda a través dels plans de formació del Departament d’Ensenyament. L’ús de les TIC de manera sistemàtica pot establir sinèrgies que potenciïn el canvi cap a aprenentatges basats en el treball competencial i cooperatiu.

8

Cal no oblidar la formació i el suport que es pot obtenir de les xarxes socials vehiculat adequadament cap al claustre a través de professorat més expert que ja ha iniciat l’ús de tecnologies a l’aula —formació interna entre iguals. Finalment, seria convenient aprofitar l’empenta de l’alumnat en l’ús de TIC per potenciar la interacció pares–fills en relació als aprenentatges.

9

Desplegament dels objectius estratègics

OBJECTIU ESTRATÈGIC 1 MILLORAR ELS RESULTATS EDUCATIUS

Període 2012 – 2016

Codi: 08045306

Ponderació 40%

Descripció: Elaboració d'estratègies amb l'objectiu de millorar les competències bàsiques de l'alumnat i de proporcionar-los eines que els permetran seguir estudiant al llarg de tota la vida.

Responsables de l’objectiu: Coordinació pedagògica

Estratègies %

1.1 Impuls de la competència lingüística de l’alumnat 35

1.2 Aprofundiment en la competència matemàtica de l’alumnat 35

1.3 Desplegament de la competència digital 30

Activitats 12 13 14 15

1.1.1Aplicació i avaluació amb criteris unificats de les activitats de comprensió lectora en totes les àrees de 1r d'ESO d’acord amb el desplegament del Pla d’Impuls a la Lectura.

X X X X

1.1.2Ús del conte com a eina pedagògica en el currículum optatiu de 2n d'ESO per desenvolupar la comprensió oral, l’expressió escrita i l’expressió oral en llengua catalana.

X X X X

1.1.3Lectura d’obres literàries per incentivar el gust per la lectura en el marc del projecte “Biblioteca de Classe” de 1r a 3r d'ESO: lectura silenciosa, comentari oral i escrit de textos.

X X X X

1.1.4 Lectura dirigida i sistemàtica en grups d’alumnes amb dificultats de comprensió i expressió de 1r a 4t d'ESO. X X X X

1.1.5Realització d’activitats d’expressió escrita i de reforç en suport electrònic per a l'alumnat de 1r i 3r d'ESO per millorar la competència lingüística en català.

X X X X

1.2.1Realització de problemes matemàtics complexos que impliquin la utilització de les diferents habilitats descrites en la Competència Matemàtica a 1r i 2n d'ESO.

X X X X

1.2.2 Incorporació del text explicatiu breu (metodologia de les bases d’orientació) en la resolució de problemes matemàtics. X X X X

1.2.3

Realització d’activitats per a la promoció de les matemàtiques que impliquin la utilització de les diferents habilitats descrites en la Competència Matemàtica: activitat "Fotografia Matemàtica" a 2n i 4t d'ESO; Gimkamàtica a 1r d'ESO i 6è d'EP (bienal).

X X X X

1.3.1Ús d’un entorn virtual d’aprenentatge com a suport de l'activitat d'aula: ampliació de proves pilot. Anglès 2n de batxillerat, Ciències de la Naturalesa a 3r d’ESO i Matemàtiques al primer cicle de l’ESO.

X X X X

1.3.2

Formació de l'alumnat per assolir la competència digital definida en el projecte educatiu del centre: ESO1, processador de textos i ús bàsic de Google apps; ESO2, Cerca d'informació a la xarxa, ús del correu-e i presentació de la informació; ESO3, Creació de pàgines web; ESO4, Ús d'eines digitals 2.0.

X X X X

10

OBJECTIU ESTRATÈGIC 2

MILLORAR LA COHESIÓ SOCIAL

Període 2012 – 2016

Codi: 08045306

Ponderació 30%

Descripció: Elaboració d’estratègies que, d'una part, reforcin el sentit de pertinença al centre mitjançant la millora de la comunicació interpersonal, l'acollida, l'acompanyament i la participació i difusió de les activitats educatives i, d'altra part, que permetin millorar la convivència mitjançant el creixement personal en un entorn de treball agradable.

Responsables de l’objectiu: Prefectura d’Estudis

Estratègies %

2.1 Establiment de nous canals de comunicació i de coordinació entre els membres de la comunitat educativa 30

2.2 Consolidació de l'aplicació de les NOFC (Normes d'Organització i Funcionament de Centre) 50

2.3 Promoció de les relacions de col·laboració amb altres ens 20

Activitats 12 13 14 15

2.1.1Acompanyament de l'alumnat i la seva família en relació als processos d'aprenentatge, avaluació i orientació mitjançant entrevistes personalitzades.

X X X X

2.1.2 Difusió interna i externa de les activitats del centre X X X X

2.2.1

Acompanyament de l’alumnat pel que fa a la convivència mitjançant el tutor individual i la comissió de convivència: activitats de reconeixement, reflexió i reparació o voluntariat adreçades a l'alumnat amb conductes contràries a la convivència.

X X X X

2.3.1Creació d'espais de trobada de pares i mares per compartir interessos educatius: organització de conferències i tallers de professionals dirigides als pares i les mares.

X X X X

2.3.2Impuls d’activitats de participació de tota la comunitat educativa, especialment de l’alumnat, i en relació amb altres ens.

X X X X

11

OBJECTIU ESTRATÈGIC 3

PREVENIR L'ABANDONAMENT PREMATUR

Període 2012 – 2016

Codi: 08045306

Ponderació 30%

Descripció: Estratègies de prevenció de l'abandonament escolar prematur basades en l'orientació i l'acció tutorial, l'atenció a la diversitat i el reforç de les competències que potenciïn l'autoaprenentatge al llarg de la vida.

Responsables de l’objectiu: Direcció

Estratègies %

3.1 Impuls de l'orientació personal (acadèmica i professional) 30

3.2 Establiment i desenvolupament de mesures d’atenció a la diversitat adequades a les necessitats de l’alumnat 30

3.3 Reforç de la competència d'aprendre a aprendre de l’alumnat 30

3.4 Reforç de la comunicació en línia amb les famílies 10

Activitats 12 13 14 15

3.1.1 Organització de xerrades de professionals dirigides a l’alumnat que finalitza una etapa X X X X

3.1.2Creació, manteniiment i ús d’un banc de recursos d’orientació adreçat a l’alumnat, les famílies i el professorat mitjançant el Projecte de Recerca de 4t d'ESO.

X X X X

3.1.3Seguiment i orientació de l’alumnat i la família a través d'entrevistes pròpies de la tutoria individual en tots els nivells educatius.

X X X X

3.2.1Aplicació del projecte Timó (PDC) per a alumnat de 3r i 4t d'ESO amb necessitats educatives i/o baixa motivació per la formació.

X X X X

3.2.2Atenció de l'alumnat, amb més necessitats d'aprenentatge d'àrees instrumentals i de llengua estrangera, en grups reduïts mitjançant ajustaments de currículum.

X X X X

3.2.3 Aplicació d'ajustaments curriculars per a alumnat amb dificultats d'aprenentatge en àrees no instrumentals. X X X X

3.3.1Aplicació de la programació de tècniques d'aprenentatge a cada nivell i àrea de l'ESO per al foment de l'autonomia personal de l'alumnat.

X X X X

3.3.2 Realització d'activitats de tipus cooperatiu a l'aula al Projecte de Recerca de 4t d'ESO i als treballs de síntesi. X X X X

3.3.3

Foment dels hàbits d’autonomia personal: utilització de l’agenda, aportació del material necessari, treball a classe (ambient d’estudi, atenció i concentració), treball a casa (deures, estudi...), ús de portafolis per al seguiment de l’aprenentatge...

X X X X

3.4.1 Disseny, implementació i ús d’aplicacions en línia per al seguiment de l’alumnat: assistència i preavaluació. X X

12

Resum d’indicadors d’activitat i recollida d’informació relativa a l’execució d’una activitat

Curs

Objectiu estratègic

Estratègia

Activitat .

Grau d’execucióMesura si l’activitat s’ha dut a terme de la manera prevista: s’han dut a terme les accions programades i s’ha aplicat a les àrees o a l’alumnat previst.

Gens Poc Bastant Molt

Grau d’execució de les accions programades (1)

Aplicació a les àrees, nivells i/o alumnat (2)

Descriptors per a l’avaluacióGrau d’execució de les accions programades (1)

(GENS) S’han programat les accions de l’activitat però no s’han dut a terme les accions previstes o s’ha fet de manera gens sistemàtica.

(POC) S’han programat les accions de l’activitat i s’han dut a terme unes poques accions o de manera poc sistemàtica.

(BASTANT) S’han programat les accions de l’activitat i majoritàriament s’han dut a terme i de manera prou sistemàtica.

(MOLT) S’han programat les accions de l’activitat i s’han dut a terme i de manera sistemàtica.

Aplicació a les àrees, nivells i/o alumnat (2) (GENS) S’ha aplicat a menys del 25% de les àrees, nivells, grups o alumnat

previstos. (POC) S’ha aplicat en un grau entre el 25% i el 50% de les àrees, nivells, grups

o alumnat previstos. (BASTANT) S’ha aplicat en un grau entre el 50% i el 75% de les àrees, nivells,

grups o alumnat previstos. (MOLT) S’ha aplicat a més del 75% de les àrees, nivells, grups o alumnat

previstos.

Qualitat d’execucióMesura si l’activitat s’ha dut a terme amb qualitat, això és acomplint els terminis establerts, utilitzant la metodologia prevista, els recursos assignats i amb la participació dels responsables.

13

Gens Poc Bastant Molt

Acompliment dels terminis d’execució (1)

Nivell de compliment de les persones implicades (2)

Utilització dels recursos previstos (3)

Adequació metodològica (4)

Descriptors per a l’avaluacióAcompliment dels terminis d’execució (1)

(GENS) No s’han respectat els terminis previstos per desplegar l’activitat. (POC) S’ha iniciat l’activitat però s’ha desplegat de manera poc sistemàtica. (BASTANT) L’activitat s’ha iniciat en el temps previst però no s’han respectat

alguns dels terminis de desenvolupament. (MOLT) L’activitat s’ha iniciat, desenvolupat i avaluat d’acord amb la

temporització prevista.

Nivell de compliment de les persones implicades (2) (GENS) Només ha participat el responsable de l’activitat. (POC) Han participat entre un 25% i un 50% de les persones previstes. (BASTANT) Han participat entre un 50% i un 75% de les persones previstes. (MOLT) Han participat més d’un 75% de les persones previstes.

Utilització dels recursos previstos (3) (GENS) No s’han utilitzat cap dels recursos previstos o bé s’han utilitzat poc

adequadament. (POC) S’han utilitzat pocs recursos disponibles i de manera poc sistemàtica. (BASTANT) La majoria de recursos s’han aprofitat convenientment i han

aportat prou qualitat a l’activitat. (MOLT) Els recursos disponibles s’han aprofitat amb eficiència i han aportat

qualitat a l’activitat.

14

Adequació metodològica (4)L’avaluació de l’adequació metodològica s’ha de centrar en la reflexió sobre la metodologia usada i si el procés respon a les expectatives de l’alumnat. Cal veure si a l’inici de l’activitat es comunica a l’alumnat els objectius de l’activitat, què se li demanarà i els criteris d’avaluació. L’activitat segueix una seqüència didàctica des del més simple i proper al més complex i proper passant per l’abstracció, la consolidació i sistematització de coneixements. L’activitat contempla recuperar l’alumnat que segueix amb dificultat en diferents moments del seu desplegament. L’alumnat assoleix els objectius de l’activitat i aquesta és adequada a la diversitat de l’alumnat, de manera que no s’exclou a cap alumne.

(GENS) No s’ha seguit la metodologia establerta o s’ha fet erràticament i sense considerar massa el progrés de l’alumnat.

(POC) S’ha seguit la metodologia en algunes ocasions o bé sense completar-ne les passes; l’alumnat s’ha vist desconcertat.

(BASTANT) S’ha seguit la metodologia establerta de manera que ha ajudat raonablement l’alumnat en el seu progrés en els aprenentatges.

(MOLT) S’ha seguit la metodologia de manera sistemàtica; l’alumnat se l’ha fet pròpia i permet el seu progrés en els aprenentatges.

Grau d’impacteMesura si l’activitat contribueix a assolir i/o millorar els resultats en relació a l’objectiu de sistema.

Activitats per a la millora de resultats 0% – 40% 40% – 60% 60% – 80% >80%

Ràtio d’alumnat que supera o aprofita l’activitat

Ràtio d’alumnat que supera l’àrea curricular relacionada amb l’activitat

Activitats per a la millora de la convivència 0% – 40% 40% – 60% 60% – 80% >80%

Ràtio d’alumnat que disminueix la reincidència

Ràtio d’alumnat que incrementa el temps entre incidències

Activitats per a la millora de l’acció tutorial 0% – 40% 40% – 60% 60% – 80% >80%

Ràtio d’alumnat satisfet amb la tutoria personal

Ràtio de famílies satisfetes amb la tutoria personal

Grau de seguiment del consell orientador a 3r i/o 4t d’ESO

15

Activitats per a la prevenció de l’abandonament 0% – 40% 40% – 60% 60% – 80% >80%

Ràtio d’alumnat satisfet amb el Projecte Timó

Ràtio de famílies satisfetes amb el Projecte Timó

Ràtio d’empreses satisfetes amb el treball de l’alumnat

Índex d’abandonament de l’alumnat del projecte

Ràtio d’alumnes satisfets amb l’orientació

Ràtio de famílies satisfets amb l’orientació

Ràtio d’alumnes satisfets amb seguiment d’hàbits

Ràtio de famílies satisfets amb el seguiment d’hàbits

Ràtio de professorat satisfet amb el seguiment d’hàbits

Índex d’abandonament al batxillerat

Índex d’abandonament als cicles d’FP

Grau de seguiment del consell orientador a 3r i/o 4t d’ESO

Activitats relacionades amb l’atenció a la diversitat 0% – 40% 40% – 60% 60% – 80% >80%

Ràtio d’alumnat que supera el curs i/o l’etapa

Ràtio d’alumnat que supera la matèria amb ajustament de currículum.

17

El model de direccióEl model de direcció que es presenta té la voluntat d’afavorir dinàmiques positives i un bon clima de convivència, aspectes fonamentals del treball en equip propi dels centres educatius. Des d’aquesta perspectiva els principis rectors de l’acció directiva es fonamenten en: l’obertura a totes les sensibilitats de la comunitat educativa, defugint els personalismes i mostrant respecte a la discrepància; la participació de totes i tots els membres de la comunitat en la gestió i la coordinació del centre a través dels òrgans establerts;la transparència en la gestió i el rigor, l’eficàcia i l’ús òptim dels recursos humans, materials i econòmics;la democràcia, atès que el claustre i la comunitat educativa, a través dels seus òrgans col·legiats, tenen el dret de debatre i, regint-se pel principi de les majories, decidir les accions encaminades a resoldre els problemes que es plantegin.El model de gestió que es proposa està basat en el treball en equip a través de les coordinacions, els òrgans de participació i les seves comissions. El consell de direcció estarà constituït per l’equip directiu i els caps de departament i en aquell es prendran les decisions de govern del centre. Les comissions i els òrgans de coordinació —comissió pedagògica, d’atenció a la diversitat, departaments didàctics, equips docents— duran a terme el treball del dia a dia, l’elaboració de les propostes i l’execució dels acords. Es reservarà per a les sessions del claustre i del consell escolar la resolució dels grans temes de fons i l’avaluació de l’assoliment dels objectius marcats cada trimestre i al final del projecte. A l’Esquema 1 trobareu l’organigrama de funcionament amb la dependència de cadascun dels òrgans col·legiats i de coordinació.

Esquema 1. Organigrama de funcionament l’Institut Ramon Casas i Carbó1

1 D’acord amb el Decret d’Autonomia els càrrecs de coordinació es defineixen els càrrecs de següents: cinc càrrecs directius (director, cap d’estudis, cap d’estudis adjunt, coordinador pedagògic i secretari) i els càrrecs de coordinació necessaris d’acord amb les dotacions del Departament d’Ensenyament. Actualment seran nou caps de departament, un cap de departament d’FP, quatre coordinadors de nivell d’ESO, un coordinador de batxillerat, un coordinador d’activitats i serveis, un coordinador LIC, un coordinador de prevenció de riscos laborals, un coordinador d’informàtica. Aquests càrrecs de coordinació tindran nivell de càrrec de coordinació, cap de departament o cap de seminari. Els altres càrrecs de coordinació: convivència i mediació, biblioteca, coordinacions TIC i TAC, difusió i web, activitats en empresa i teatre extraescolar tindran rang de tutor o, eventualment, cap de seminari. Amb caràcter general no s’acumularan càrrecs de coordinació o de tutoria en una mateixa persona.

18

Així com el claustre de sí és participatiu, el concurs de les mares i els pares i l’alumnat en els òrgans col·legiats ha estat molt minvat. Caldrà doncs aprofundir-hi. En aquest sentit es vol establir la participació regular de l’alumnat a través del Consell de Delegats, amb una reunió de periodicitat fixa per tal de estimular l’assumpció de responsabilitats per part de l’alumnat en l’organització d’actes i en trametre vida estudiantil al centre. D’altra banda la participació de les mares i els pares es pot donar a nivell de l’AMPA i a nivell del Consell Escolar. En aquest sentit es vol donar protagonisme a l’associació i al consell tot demanant que incideixin en la gestió del centre i en la proposta d’activitats.Per guanyar la complicitat de tots els sectors es preveu explicar amb un llenguatge entenedor els objectius generals del projecte i els particulars de cada curs en les reunions d’inici de curs. Fora bo elaborar un document resum del projecte de direcció per lliurar als membres de la comunitat educativa, on s’establissin de manera concisa els principis que l’orienten, la detecció de necessitats, els objectius i el pla d’actuació. Pel que fa al claustre no està de menys comentar de manera informal les línies mestres del projecte, especialment amb aquelles persones que han contribuït amb els seus comentaris a la detecció de necessitats.

Presentació de l’equip de governL’Institut Ramon Casas i Carbó ha estat governat al llarg de la seva curta història sota una mateixa direcció tot i que amb incorporacions de diversos membres del claustre en els càrrecs unipersonals al llarg de períodes diferents que l’han enriquit amb les seves aportacions. Cal, sens dubte, encomiar la tasca feta per totes aquestes persones que, amb la seva dedicació constant i de vegades oculta però eficaç, han conduït l’institut d’una manera serena, assolint en el decurs del temps, els objectius que s’havien proposat bé des de la pròpia direcció, bé estimulant aquells que provenien del claustre.Durant el curs 2003-2004, d’una manera accidental, es produí un relleu en la direcció del centre. Aquest relleu, d’una banda, ha permès donar l’estabilitat necessària al centre per concloure el curs passat i assumir la pròrroga per al present i, d’altra, permet obrir un nova etapa, que fonamentada en el treball fet fins ara, permeti l’evolució que el centre docent necessita per afrontar nous objectius educatius i de gestió.El present projecte de direcció sorgeix de l’anàlisi de l’estat del centre des de la perspectiva de l’actual equip directiu i de les reflexions i visions del claustre i la resta de la comunitat educativa, enriquidores i a voltes divergents. Aquest bagatge d’informació ha permès elaborar un pla d’acció per al futur que jerarquitza les accions i voldria aglutinar en certa mesura un bon nombre de voluntats i interessos.L’equip directiu estarà format per cinc persones amb una bona dosi d’empenta, voluntat de servei a la comunitat i compromís per incidir positivament en la millora del centre i conduir-lo de manera oberta i transparent a la comunitat educativa.

DirectorXavier Roig i Moreno. És doctor en Ciències Químiques i Enginyer Tècnic Informàtic de Sistemes. Treballa a l’ensenyament des de 1990. El primer any de docència el va fer a l’Institut Joan Miró de l’Hospitalet de Llobregat, un centre experimentador de la reforma educativa. Després d’un temps a la recerca es va incorporar el 1993 al nostre institut. Ha estat cap d’estudis dels ensenyaments postobligatoris al llarg de cinc cursos (1995-1996 i 2000-2004) i secretari quatre (1996-2000). Exerceix la direcció des de febrer de 2004.

Cap d’EstudisPilar Sallés Fité. És llicenciada en Ciències Exactes i Enginyer Tècnic Informàtic de Sistemes. Treballa a l’ensenyament des de fa dinou anys i al nostre institut des de fa onze. Ha estat coordinadora de nivell i cap de departament a

19

l’Institut Sabadell i coordinadora d’informàtica al nostre institut. És cap d’estudis des del curs 2004–2005. Abans de dedicar-se a la docència va treballar al llarg de deu anys a l’empresa privada com a tècnic de sistemes al departament d’informàtica.

SecretàriaElvira Gil i Rabascall. És llicenciada en Geografia i Història especialitat d’Història Contemporània. Treballà durant sis anys a l’Escola concertada Centre d’Estudis Sant Francesc. En el primer any de docència a l’ensenyament públic va realitzar substitucions en diferents centres. En aprovar les oposicions va ser destinada a l’Institut de Cervelló on va ser Cap de Departament durant el primer curs i Secretària durant els dos següents. La seva destinació definitiva la va portar a l’Institut Ramon Casas i Carbó fa ja divuit anys. Al nostre Institut ha estat Cap de Departament al llarg de tres anys i n’és la Secretària des de l’any 2000.

Coordinadora PedagògicaMaria Àngels Alié Capdevila. És Llicenciada en Ciències Biològiques i Màster en,. Actualment cursa un Màster de Didàctica de les Ciències a la UAB. Inicialment va treballar en el nostre institut els dos primers cursos de funcionament, essent Cap de Departament de Ciències Experimentals. Obtingué l’any 1995 la destinació a l’Institut Marina de La Llagosta on hi va romandre fins al curs passat exercint de coordinadora de nivell. Retornà a l’Institut amb destinació definitiva aquest curs.

Cap d’Estudis adjunt (ensenyaments postobligatoris)Salvador Pujol Argudo. És llicenciat en . Ha treballat en l’administració general de l’estat. Després

21

Avaluació interna del projecteL’avaluació interna del projecte es durà a terme en tres fases que es desenvoluparan cada curs: una actuació introductòria on es posin de manifest els objectius a assolir durant aquell curs, una avaluació de seguiment quatrimestral a mig curs en base a resultats parcials i una avaluació a final de curs on intervinguin els òrgans de coordinació i de participació.

Actuacions introductòriesEn aquest nivell caldrà informar el claustre de les mancances detectades i promoure una reflexió per movilitzar els docents i aconseguir la màxima implicació al projecte. En la mateixa línia, però amb un llenguatge més entenedor, caldrà fer partícips el Consell de Delegats i l’AMPA.Pel que fa al Consell Escolar s’exposaran i es discutiran tots els aspectes que facin referència al funcionament administratiu del centre.Per tal d’implicar les famílies s’elaborarà un petit opuscle on s’esmentin els objectius per al curs.

Seguiment quatrimestral (mig curs)Es farà un seguiment quatrimestral per part de l’equip directiu amb la col·laboració dels estaments responsables de cada actuació prevista i de les comissions del consell escolar. El seguiment es farà en base a resultats acadèmics pel que fa a les actuacions que involucrin aspectes del currículum i dades de fàcil accés al centre, com ara registres d’incidències resultats de proves de competències i petites enquestes de valoració, que permetin prendre decisions i informar de manera fonamentada el claustre i el consell escolar.Pel que fa al grau d’implicació del professorat en el projecte es farà el seguiment des de les diverses comissions i es valorarà l’evolució de la participació, la coordinació i la tasca docent en general.

Avaluació de final de cursL’equip directiu i els responsables de l’execució de les diverses actuacions faran les valoracions i l’avaluació dels objectius proposats en iniciar el curs i informaran en els fòrums de participació de la comunitat educativa. Així doncs caldrà avaluar a nivell de departaments didàctics, coordinadors de nivell, comissió pedagògica, equip psicopedagògic, equip directiu, claustre i consell escolar. En aquest darrer espai, serà el director i el cap d’estudis, que en nom de l’equip directiu, farà les valoracions pertinents.

23

Bibliografia García Olalla, A. M. y Aguirregabiria Barturen, J (2006). El proyecto de

dirección. Proyecto de Calidad Integrado, Villa, A y Álvarez, M. (coord.). Horrěum Fundazioa. Ed. Mensajero. Bilbao, España.

LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. (DOGC núm. 5422 – 16.07.2009)

DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. (DOGC núm. 5686 – 05.08.2010)

DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. (DOGC núm. 5753 – 11.11.2010)

LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d’educació. (BOE núm. 106, – 04.05.2006)