Upload
others
View
13
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Alberto Redondo Rodríguez
PROJECTE DE INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA D’UNA PLANTA QUÍMICA
TREBALL DE FI DE GRAU
Dirigit per Lluís Massagués Vidal
Grau d’Enginyeria Elèctrica
Tarragona
2016
Pàgina 3 de 179
Projecte de instal·lació elèctrica
d'una planta química
ÍNDEX GENERAL
Tarragona, Juny del 2016
Client: Indústria química Tarragona
Autor: Alberto Redondo Rodríguez
Pàgina 5 de 179
ÍNDEX GENERAL
Document núm. 1: Memòria
0.- FULL D'IDENTIFICACIÓ ................................................................................... 15
1. - OBJECTE DEL PROJECTE ............................................................................. 19
2. - ABAST .............................................................................................................. 19
3. - ANTECEDENTS DEL PROJECTE ................................................................... 20
4.- NORMES I REFERÈNCIES ............................................................................... 20
4.1.- Disposicions legals i normes aplicades ..................................................... 20
4.2.- Bibliografia i documentació ....................................................................... 23
4.3.- Programes de càlcul ................................................................................. 23
4.4.- Pla de gestió de la qualitat aplicada durant la redacció del projecte .......... 23
4.5.- Altres referències ...................................................................................... 24
5.- DEFINICIONS I ABREVIATURES ..................................................................... 24
6.- REQUISITS DEL DISSENY ............................................................................... 25
6.1.- Descripció de l’activitat ............................................................................. 25
6.2.- Classificació de l’activitat .......................................................................... 25
6.3.- Emplaçament ............................................................................................ 25
7.- ANÀLISIS DE SOLUCIONS ............................................................................... 26
7.1.- Tipus de transformadors ........................................................................... 26
7.1.1.- Transformadors banyats d’oli mineral ............................................... 26
7.1.2.- Transformadors secs ........................................................................ 28
7.2.- Esquemes de connexió a terra................................................................. 29
7.2.1.- Posta a neutre: esquema TN ............................................................ 29
7.2.2.- Neutre a terra i esquema TT ............................................................. 30
7.2.3.- Neutre aïllat o imperant: esquema IT ................................................ 31
7.3.- Material de bobinat .................................................................................. 33
7.4.- Compensació de l’energia reactiva .......................................................... 34
7.4.1.- Formes de compensació .................................................................. 34
8.- RESULTATS FINALS ........................................................................................ 37
8.1.- Descripció de la línia ................................................................................ 37
8.1.1.- Característiques del conductor ......................................................... 38
8.1.2.- Proteccions de la línia ...................................................................... 39
Pàgina 6 de 179
8.2.- Descripció del centre de transformació .................................................... 40
8.2.1.- Característiques ............................................................................... 41
8.2.2.- Ventilació .......................................................................................... 42
8.2.3.- Característiques mediambientals: Acústica ...................................... 43
8.2.4.- Marques ........................................................................................... 43
8.2.5.- Transformadors de potència ............................................................. 43
8.2.6.- Proteccions....................................................................................... 44
8.2.7.- Interconnexió transformador quadre BT ........................................... 47
8.2.8.- Protecció contra incendis.................................................................. 48
8.2.9.- Instal·lació elèctrica ......................................................................... 49
8.3.- Descripció de la xarxa de distribució de BT .............................................. 50
8.3.1.- Conductors ....................................................................................... 51
8.3.2.- Safates i canalitzacions .................................................................... 53
8.3.3.- Proteccions de la instal·lació ............................................................ 53
8.3.4.- Posta a terra ..................................................................................... 55
8.3.5.- Embarrat .......................................................................................... 56
8.3.6.- Compensació de la potència reactiva ............................................... 56
8.3.7.- Terminals ......................................................................................... 56
8.3.8.- Accessoris ........................................................................................ 57
9.- ORDRE DE PRIORITAT ENTRE ELS DOCUMENTS BÀSICS .......................... 58
Document núm. 2: Annexos ............................................................................ 59
1.- DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA ...................................................................... 63
2.- CÀLCULS JUSTIFICATIUS .............................................................................. 64
2.1.- Càlculs de la línia de mitja tensió ............................................................. 65
2.1.1.- Intensitat màxima ............................................................................. 65
2.1.2.- Caiguda de tensió............................................................................. 65
2.1.3.- Intensitat de curtcircuit ...................................................................... 66
2.2.- Càlculs del centre de transformació ......................................................... 66
2.2.1.- Intensitat d’alta tensió ....................................................................... 66
2.2.2.- Intensitat de baixa tensió .................................................................. 67
2.2.3.- Intensitat de curtcircuit d’alta tensió .................................................. 67
2.2.4.- Intensitat de curtcircuit de baixa tensió ............................................. 68
2.2.5.- Dimensió de l’embarrat ..................................................................... 68
2.2.5.1.- Comprovació per densitat de corrent .................................... 68
2.2.5.2.- Comprovació per sol·licitació electrodinàmica ...................... 69
Pàgina 7 de 179
2.2.5.3.- Comprovació per sol·licitació tèrmica ................................... 69
2.2.6.- Dimensions de la ventilació .............................................................. 69
2.3.- Càlcul de les proteccions d’alta tensió del centre de transformació .......... 70
2.3.1.- Fusible .............................................................................................. 70
2.4.- Càlcul de la instal·lació de baixa tensió .................................................... 71
2.4.1.- Determinació de les seccions trifàsiques .......................................... 71
2.4.2.- Determinació de les seccions monofàsiques .................................... 72
2.5.- Càlcul de la instal·lació de terra ............................................................... 73
2.5.1.- Investigació de les característiques del terra .................................... 73
2.5.2.- Determinació dels corrents màxims de posta a terra i del temps
màxim corresponent a l’eliminació del defecte ............................................. 73
2.5.3.- Càlcul de la resistència de posta a terra ........................................... 74
2.5.4.- Càlcul de les tensions de pas a l’interior de la instal·lació ................. 76
2.5.5.- Càlcul de les tensions de pas a l’exterior de la instal·lació ................ 77
2.5.6.- Càlcul de les tensions aplicades ....................................................... 77
2.5.7.- Càlcul de les tensions transferibles a l’exterior ................................. 79
3.- ANNEXES D'APLICACIÓ A L'ÀMBIT DEL PROJECTE .................................... 80
3.1.- Medi ambient
4.- ESPECIFICACIONS MT DEL TRANSFORMADOR ........................................... 81
5.- ESPECIFICACIONS BT DEL TRANSFORMADOR ........................................... 91
6.- DIAGRAMA DE FLUXE DEL PROJECTE ....................................................... 102
7.- COMPARATIVA D’OFERTES DEL TRANSFORMADOR ................................ 103
Document núm. 3: Plànols ............................................................................. 107
PLÀNOL NÚM. 1.- Situació i emplaçament.
PLÀNOL NÚM. 2.- Situació i emplaçament.
PLÀNOL NÚM. 3.- Situació i emplaçament.
PLÀNOL NÚM. 4.- Canalitzacions.
PLÀNOL NÚM. 5.- Seccions.
PLÀNOL NÚM. 6.- Perfil.
PLÀNOL NÚM. 7.- Esquema unifilar cel·les.
PLÀNOL NÚM. 8.- Esquema unifilar: derivacions trifàsiques.
PLÀNOL NÚM. 9.- Esquema unifilar: derivacions monofàsiques.
PLÀNOL NÚM. 10.- Esquema de posta a terra.
Pàgina 8 de 179
Document núm. 4: Plec de condicions ........................................................ 111
PLEC DE CONDICIONS GENERALS .................................................................. 119
1.- PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES ................................................ 119
1.1. Disposicions generals ............................................................................. 119
Article 1. Objecte del Plec de Condicions ................................................ 119
Article 2. Documents que defineixen les obres ........................................ 119
Article 3. Compatibilitats i relació entre els diversos documents .............. 119
Article 4. Documentació complementària ................................................ 120
1.2. Disposicions facultatives ......................................................................... 121
Capítol I. Delimitació general de funcions tècniques .................................... 121
Article 5. Delimitació de funcions dels agents que intervenen ................. 121
Capítol II. Drets i deures del Contractista ..................................................... 121
Article 6. Inscripció en el Registre d’Empreses Acreditades .................... 121
Article 7. Verificació dels documents del Projecte ................................... 121
Article 8. Pla de Seguretat i Salut ............................................................ 121
Article 9. Projecte de control de qualitat .................................................. 122
Article 10. Oficina en l’obra ..................................................................... 122
Article 11. Representació del Contractista. Cap d’Obra ........................... 122
Article 12. Presència del Contractista en l’obra ....................................... 123
Article 13. Treballs no estipulats expressament ...................................... 123
Article 14. Obres accessòries .................................................................. 123
Article 15. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del
projecte ................................................................................................... 124
Article 16. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa del
projecte ................................................................................................... 124
Article 17. Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Director
d’Obra ..................................................................................................... 124
Article 18. Personal de l’obra................................................................... 125
Article 19. Faltes del personal de l’obra ................................................... 125
Article 20. Subcontracte .......................................................................... 125
Article 21. Subministrament dels materials .............................................. 125
Article 22. Responsabilitats del Contractista ............................................ 125
Article 23. Desperfectes en les propietats veïnes .................................... 126
Capítol III. Responsabilitat civil dels agents que intervenen en el procés de
l’edificació ................................................................................................... 126
Article 24. Danys materials ..................................................................... 126
Pàgina 9 de 179
Article 25. Responsabilitat civil ............................................................... 127
Capítol IV. Règim i organització de les obres .............................................. 128
Article 26. Direcció ................................................................................. 128
Article 27. Modificacions ......................................................................... 128
Article 28. Llibre d’Ordres i Assistències ................................................. 128
Article 29. Llibre d’Incidències ................................................................ 129
Article 30. Llibre de Subcontractació ...................................................... 129
Article 31. Accessos i entorn de l’obra .................................................... 129
Article 32. Replantejament ..................................................................... 130
Article 33. Inici i ritme d’execució dels treballs ........................................ 130
Article 34. Ordre d’execució dels treballs ................................................ 131
Article 35. Facilitats per a altres contractistes ......................................... 131
Article 36. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força
major ....................................................................................................... 131
Article 37. Pròrroga per causa de força major ........................................ 131
Article 38. Responsabilitat de la Direcció d’Obra en el retard de l’execució
de l’obra ................................................................................................. 132
Article 39. Condicions generals d’execució dels treballs ......................... 132
Article 40. Profunditat dels fonaments .................................................... 132
Article 41. Mitjans auxiliars ..................................................................... 132
Article 42. Conservació de les obres ...................................................... 132
Article 43. Documentació d’obres ocultes ............................................... 132
Article 44. Obres defectuoses ................................................................ 132
Article 45. Obres i vicis ocults ................................................................. 133
Article 46. Materials no utilitzables o defectuosos .................................. 133
Article 47. Despeses ocasionades per anàlisis, proves i assaigs ........... 133
Article 48. Neteja de les obres ................................................................ 133
Article 49. Obres sense prescripcions .................................................... 134
Capítol V. Recepcions i liquidacions ........................................................... 134
Article 50. Proves abans de la recepció ................................................. 134
Article 51. Recepció de les obres ........................................................... 134
Article 52. Documentació final ................................................................ 135
Article 53. Termini de garantia ................................................................ 135
Article 54. Conservació dels treballs durant el termini de garantia .......... 135
Article 55. Conservació dels treballs amb contracta rescindida .............. 135
Article 56. Caràcter provisional de les liquidacions parcials .................... 135
Pàgina 10 de 179
Article 57. Amidament definitiu dels treballs i liquidació provisional de
l’obra ....................................................................................................... 136
Article 58. Liquidació final ....................................................................... 136
Article 59. Liquidació en cas de rescissió ............................................... 136
Capítol VI. Facultats de la direcció d’obra ................................................... 136
Article 60. Facultats de la Direcció d’Obra .............................................. 136
1.3. Disposicions econòmiques ..................................................................... 137
Capítol I. Base fonamental .......................................................................... 137
Article 61. Base fonamental .................................................................... 137
Capítol II. Garanties de compliment i fiança ................................................ 137
Article 62. Garanties ............................................................................... 137
Article 63. Fiança ................................................................................... 137
Article 64. Execució de treballs amb càrrec a la fiança ........................... 137
Article 65. Devolució de la fiança ........................................................... 138
Article 66. Devolució de la fiança en el cas de que s’efectuïn recepcions
parcials ................................................................................................... 138
Capítol III. Preus i revisions ........................................................................ 138
Article 67. Despeses .............................................................................. 138
Article 68. Obres de millora o ampliació ................................................. 138
Article 69. Preus unitaris ........................................................................ 138
Article 70. Preus contradictoris ................................................................ 139
Article 71. Revisió de preus .................................................................... 139
Article 72. Reclamacions d’augment de preus ........................................ 139
Article 73. Aplec de materials ................................................................. 139
Capítol IV. Amidaments i valoracions dels treballs ...................................... 140
Article 74. Amidament de l’obra .............................................................. 140
Article 75. Amidaments parcials i totals .................................................. 140
Article 76. Elements compresos en el pressupost .................................. 141
Article 77. Valoració de les obres ........................................................... 141
Article 78. Valoració d’obres incompletes ................................................ 141
Article 79. Altres obres ........................................................................... 141
Article 80. Valoració d’unitats no contemplades en aquest Plec ............. 141
Article 81. Errors en el pressupost .......................................................... 142
Article 82. Resolució respecte a les reclamacions del Contractista ........ 142
Article 83. Pagament de les obres .......................................................... 142
Article 84. Suspensió dels treballs .......................................................... 142
Pàgina 11 de 179
Article 85. Millores d’obres lliurement executades .................................. 142
Capítol V. Indemnitzacions ......................................................................... 143
Article 86. Indemnitzacions per retard en el termini de finalització de les
obres ...................................................................................................... 143
Article 87. Indemnitzacions per retard en els pagaments ....................... 143
Article 88. Indemnització per danys de causa major ................................ 143
Article 89. Renúncia ............................................................................... 144
Capítol VI. Varis .......................................................................................... 144
Article 90. Millores, augments i/o reduccions d’obra ............................... 144
Article 91. Unitats d’obra defectuoses però acceptables ........................ 144
Article 92. Assegurança de les obres ..................................................... 144
Article 93. Conservació de l’obra ............................................................. 145
Article 94. Ús del Contractista de l’edifici o de béns de la Propietat ........ 146
Article 95. Pagament d’arbitris ................................................................ 146
1.4. Disposicions legals ................................................................................. 146
Article 96. Generalitats ........................................................................... 146
Article 97. Condicions que ha de reunir el Contractista .......................... 146
Article 98. Sistema de contractació ........................................................ 147
Article 99. Adjudicació d’obres ................................................................ 147
Article 100. Formalització del contracte ................................................... 147
Article 101. Responsabilitat del Contractista .......................................... 147
Article 102. Accidents de treball i danys a tercers .................................. 148
Article 103. Causes de rescissió del contracte ....................................... 148
Article 104. Liquidació en cas de rescissió de contracte ......................... 149
Article 105. Impostos de tramitació del contracte ................................... 149
Article 106. Jurisdicció ............................................................................ 150
2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS ................................ 150
2.1. Prescripcions sobre els materials ........................................................... 150
Capítol I. Condicions generals .................................................................... 150
Article 1. Condicions generals ................................................................ 150
Article 2. Proves i assajos de materials .................................................. 150
Article 3. Materials no consignats en el Projecte .................................... 151
Capítol II. Condicions que han de complir els materials .............................. 151
Article 4. Materials per a la instal·lació elèctrica ..................................... 151
Pàgina 12 de 179
Article 5. Altres materials ........................................................................ 151
2.2. Prescripcions quant a l’execució per unitat ............................................. 151
Article 6. Instal·lació elèctrica ................................................................. 151
2.3. Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat ............................... 155
Article 8. Comprovacions i proves de servei ........................................... 155
Document núm.5: Pressupost ...................................................................... 157
1.- Quadre de preus unitaris ................................................................................ 161
1.1.- Obra civil ........................................................................................... 161
1.2.- Equip de MT ..................................................................................... 161
1.3.- Equip de potència ............................................................................. 164
1.4.- Equip de BT ...................................................................................... 165
1.5.- Sistema de posta a terra ................................................................... 166
1.6.- Varis ................................................................................................. 168
2.- Pressupost total .............................................................................................. 169
Document núm.6: Estudis amb entitat pròpia
1.- ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT .................................................... 175
1.1.- Riscos i prevencions en treballs de muntatge d’elements elèctrics ........... 175
1.1.1.- Riscos més freqüents ..................................................................... 175
1.1.2.- Mesures de prevenció .................................................................... 175
1.1.3.- Normes de prevenció especifiques de l’ofici d’electricista ............... 177
1.2.- Mesures de protecció ............................................................................... 177
1.2.1.- Proteccions personals .................................................................... 177
1.2.2.- Revisions dels elements de proteccions ......................................... 178
1.3.- Instal·lacions provisionals d’electricitat per l’obra .................................... 178
1.4.- Riscos més freqüents .............................................................................. 179
1.4.1.- Mesures de prevenció .................................................................... 179
1.4.2.- Proteccions personals ................................................................... 180
1.4.3.- Proteccions col·lectives .................................................................. 180
Tarragona, Juny de 2016
Alberto Redondo Rodríguez
Pàgina 13 de 179
Projecte de instal·lació elèctrica
d'una planta química
MEMÒRIA
Tarragona, Juny de 2016
Client: Indústria química Tarragona
Autors: Alberto Redondo Rodríguez
Pàgina 15 de 179
0.- FULL D’IDENTIFICACIÓ.
Títol del projecte:
Projecte de instal·lació elèctrica d'una planta química.
Raó social de la persona que ha encarregat el projecte:
Una empresa química al polígon industrial de la Canonja, vol ampliar la seva fàbrica
construint una nova planta. Aquesta demana la implantació i els càlculs per adherir un
nou transformador que alimenti aquesta nova planta.
Autor del projecte:
Alberto Redondo Rodríguez
Estudiant de 4t curs de Grau d’Enginyeria Elèctrica a la Universitat URV.
D.N.I: 48013851-V.
Direcció: c/ Josep Maria Cases de Muller, 28 (Tarragona).
Telèfon: 677122476.
Correu electrònic: [email protected].
Raó social de la persona que ha rebut l’encàrrec de redactar el projecte:
Projecte realitzat a petició d’una empresa química per a l’ampliació de la seva fàbrica
amb una nova planta de producció.
Alberto Redondo: Passeig del 30 d'Octubre, 4, 43840 Salou, Tarragona.
Data i firma dels mencionats:
Tarragona, Juny de 2016.
Alberto Redondo Rodríguez Indústria química Tarragona
Pàgina 17 de 179
ÍNDEX DE LA MEMÒRIA
0.- FULL D'IDENTIFICACIÓ ................................................................................... 15
1. - OBJECTE DEL PROJECTE ............................................................................. 19
2. - ABAST .............................................................................................................. 19
3. - ANTECEDENTS DEL PROJECTE ................................................................... 20
4.- NORMES I REFERÈNCIES ............................................................................... 20
4.1.- Disposicions legals i normes aplicades ..................................................... 20
4.2.- Bibliografia i documentació ....................................................................... 23
4.3.- Programes de càlcul ................................................................................. 23
4.4.- Pla de gestió de la qualitat aplicada durant la redacció del projecte .......... 23
4.5.- Altres referències ...................................................................................... 24
5.- DEFINICIONS I ABREVIATURES ..................................................................... 24
6.- REQUISITS DEL DISSENY ............................................................................... 25
6.1.- Descripció de l’activitat ............................................................................. 25
6.2.- Classificació de l’activitat .......................................................................... 25
6.3.- Emplaçament ............................................................................................ 25
7.- ANÀLISIS DE SOLUCIONS ............................................................................... 26
7.1.- Tipus de transformadors ........................................................................... 26
7.1.1.- Transformadors banyats d’oli mineral ............................................... 26
7.1.2.- Transformadors secs ........................................................................ 28
7.2.- Esquemes de connexió a terra................................................................. 29
7.2.1.- Posta a neutre: esquema TN ............................................................ 29
7.2.2.- Neutre a terra i esquema TT ............................................................. 30
7.2.3.- Neutre aïllat o imperant: esquema IT ................................................ 31
7.3.- Material de bobinat .................................................................................. 33
7.4.- Compensació de l’energia reactiva .......................................................... 34
7.4.1.- Formes de compensació .................................................................. 34
8.- RESULTATS FINALS ........................................................................................ 37
8.1.- Descripció de la línia ................................................................................ 37
8.1.1.- Característiques del conductor ......................................................... 38
8.1.2.- Proteccions de la línia ...................................................................... 39
8.2.- Descripció del centre de transformació .................................................... 40
Pàgina 18 de 179
8.2.1.- Característiques ............................................................................... 41
8.2.2.- Ventilació .......................................................................................... 42
8.2.3.- Característiques mediambientals: Acústica ...................................... 43
8.2.4.- Marques ........................................................................................... 43
8.2.5.- Transformadors de potència ............................................................. 43
8.2.6.- Proteccions....................................................................................... 44
8.2.7.- Interconnexió transformador quadre BT ........................................... 47
8.2.8.- Protecció contra incendis.................................................................. 48
8.2.9.- Instal·lació elèctrica ......................................................................... 49
8.3.- Descripció de la xarxa de distribució de BT .............................................. 50
8.3.1.- Conductors ....................................................................................... 51
8.3.2.- Safates i canalitzacions .................................................................... 53
8.3.3.- Proteccions de la instal·lació ............................................................ 53
8.3.4.- Posta a terra ..................................................................................... 55
8.3.5.- Embarrat .......................................................................................... 56
8.3.6.- Compensació de la potència reactiva ............................................... 56
8.3.7.- Terminals ......................................................................................... 56
8.3.8.- Accessoris ........................................................................................ 57
9.- ORDRE DE PRIORITAT ENTRE ELS DOCUMENTS BÀSICS .......................... 58
Pàgina 19 de 179
1.- OBJECTE DEL PROJECTE
L’objecte del projecte consisteix en la realització de la instal·lació elèctrica en mitja i
baixa tensió, per a l’ampliació i la creació d’una nova planta destinada a la producció
de matèries químiques a una empresa del Polígon industrial de la Canonja.
L'empresa ja treballa amb matèries químiques per l'elaboració de productes de cura
personal, metal·lúrgia, mineria petroli i detergents
Algunes de les principals matèries químiques que usen són tensioactives no-iòniques
derivades de l'òxid d'etilè o propilè. Aquestes estan compostes per a la producció de
conegudes marques de productes de cosmètica, additius essencials per a l'exploració
de pous de petroli i gas, així com el seu posterior refinament, polímers per millorar la
fluïdificació dels gasoils d'automoció, activadores dels detergents, emulsionants i
dispersants per a fitosanitaris, etc.
La nova planta química, on es realitza la instal·lació elèctrica desenvolupada en aquest
projecte, estarà destinada a la producció de matèries químiques desenvolupant
tecnologies de catalitzadors per a processos d’oxidació i d’hidrogenació. Aquests
processos seran la base de la producció de productes intermedis i productes químics
especials, per a l’elaboració d’alcohols grassos, àcid sulfúric, formaldehid, anhídrid
maleic i anhídrid ftàlic.
Al projecte es descriuen, es calculen i es justifiquen adequadament tots els elements i
dispositius a instal·lar, el seu disseny i la seva distribució, per tal de complir amb la
legislació vigent.
Es pretén l’autorització per l’execució de la instal·lació descrita al projecte.
2.- ABAST
L’àmbit d’aplicació que tindrà el projecte es centra bàsicament en l’ampliació d’una
planta química a una de les empreses més importants de la indústria química
tarragonina, amb una superfície construïda de més de 450 m2.
El projecte es basa en la totalitat de les instal·lacions en mitja i baixa tensió del
complex industrial, mostrant atenció especial en les necessitats i les peticions del
nostre client, per tal de satisfer el subministrament d’energia elèctrica, i així assegurar
el correcte funcionament de la planta.
Pàgina 20 de 179
El procés de disseny i de càlcul està dividit en:
o Instal·lació de mitja/alta tensió: comprendrà els càlculs de les línies
generals que alimentaran el C.T.
o Instal·lació de baixa tensió: comprendrà tots els càlculs des del quadre
general de B.T del C.T, als receptors ubicats a la nau.
o Instal·lació de la il·luminació: comprendrà els càlculs de la il·luminació
necessària i el tipus de lluminària utilitzat.
Es tindran en compte totes les alternatives possibles que es poden adoptar al disseny
de la instal·lació, i es justificaran les eleccions preses, que es creu que seran la solució
més adient.
3.- ANTECEDENTS DEL PROJECTE
L’empresa que demana el projecte, disposa d’un complex industrial situat al polígon de
la Canonja, però han decidit a fer una ampliació per a millorar i augmentar la seva
producció. Els últims anys, tenien una demanda alta dels seus productes i han decidit
obrir aquesta nova planta per poder donar l’abast a aquesta demanda.
Aquesta planta, com les altres de la fàbrica, s’alimentarà d’una subestació ubicada al
complex industrial, propietat seva i funcionarà contínuament.
4.- NORMES I REFERÈNCIES
4.1.- Disposicions legals i normes aplicades
En la realització del projecte s’han tingut en compte les següents lleis. Es recullen les
característiques dels materials, els càlculs i la forma en la que s’executaran les
instal·lacions:
Normativa estatal
o Reial decret 3275/20014, de 12 de novembre, Reglament sobre condicions
tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques i centres de
transformació.
Pàgina 21 de 179
o Ordre de 12 de desembre de 2014, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme,
per la qual s’aprova la Norma tecnològica de l’edificació NTE-IET Instal·lacions
d’electricitat. Centres de transformació.
o Resolució de 19 de juny de 2014, de la Direcció General d’Energia, per la qual
s’estableixen les normes sobre ventilació i accés de certs centres de transformació.
o Ordre de 6 de juliol de 1984, del Ministeri d’Indústria i Energia, per la qual
s’aproven les Instruccions tècniques complementàries del Reglament sobre
condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques, subestacions
i centres de transformació, i posteriors modificacions del 18/10/84, del 27/11/87,
del 10/3/00 i del 2014.
o Ordre de 23 de juny de 2014, del Ministeri d’Indústria i Energia, per la qual
s’actualitzen diverses Instruccions tècniques complementàries MIE-RAT del
Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals
elèctriques, subestacions i centres de transformació, i posteriors modificacions del
03/10/88.
o Ordre de 16 d’abril de 2012, del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, per la
qual es modifica la instrucció tècnica complementària MIE-RAT 06 del reglament
sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques i
centres de transformació.
o Reial decret 1942/2014, de 5 de novembre, pel que s’aprova el Reglament
d’instal·lacions de protecció contra incendis.
o Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció
contra incendis en els edificis, complementaris a la NBE-CPI/91.
o Ordre de 10 de març de 2000, del Ministeri d’Indústria i Energia, per la que es
modifiquen les ITC MIE-RAT 01, MIE-RAT 02, MIE-RAT 06, MIE-RAT 14, MIERAT
15, MIE-RAT 16, MIE-RAT 17, MIE-RAT 18, MIE-RAT 19 del Reglament sobre
condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques i centres de
transformació i posterior modificació del 18/10/00.
Pàgina 22 de 179
o Reial decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglamentelectrotècnic
de baixa tensió (REBT).
o Reial decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel que s’aprova el Reglament de
seguretat contra incendis en establiments industrials (RSCIEI).
o Document bàsic seguretat contra incendis (DB-SI) del CTE, Reial Decret
314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi tècnic de l’edificació.
o Reial Decret 228/2006, de 24 de febrer, pel que s’estableixen mesures per
l’eliminació i gestió dels policlorobifenils, policloroterfenils i aparells que els
continguin.
Normativa autonòmica
o Ordre de 2 de febrer de 2012, del Departament d’Indústria i Energia, per la qual
es regula el procediment d’actuació administrativa per l’aplicació dels reglaments
electrònics per alta tensió en les instal·lacions privades.
o Decret 120/1992, de 28 d’abril, pel que es regulen les característiques que han de
complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministres
públics que passen pel terra, modificat pel Decret 1936/1992 del 4 d’agost,
ambdues del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.
o Resolució ECF/4548/2006, de 29 de desembre, per la qual s’aproven a
FecsaEndesa les Normes tècniques particulars relatives a la xarxa de les
instal·lacions d’enllaç.
Normes UNE que cal considerar
o Norma UNE 157001/2002 Criteris generals per a l’elaboració de projectes.
o Normes UNE, EN y UNE-EN d’obligat compliment
Pàgina 23 de 179
4.2.- Bibliografia i documentació
Per a la realització d’aquest projecte, s’han consultat diferents llibres i documents:
o Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió.
o Reglament d’Alta Tensió.
També s’han consultat les següents pàgines web:
o www.schneiderelectric.es
o www.ormazabal.com
o www.endesa.com
o www.abb.com
o www.eaton.com
4.3.- Programes de càlcul
A l’hora de la realització del treball s’han utilitzat programes de càlcul com:
o Microsoft Office Excel Per càlculs generals.
o Amikit Disseny i càlcul de centres de transformació. Ormazabal.
o Litestar Luminux 10-1 Càlcul de la il·luminació
4.4.- Pla de gestió de la qualitat aplicada durant la redacció del projecte
o Revisió del treball: s’han anat fent revisions periòdicament per tal que tot el
projecte estigués correctament i s’entengués.
Pàgina 24 de 179
o Eines per a la correcció de l’escriptura i l’ortografia: En el mateix programa utilitzat
per a la redacció del treball, el Microsoft Office Word, ja apareix la correcció de
l’ortografia.
4.5.- Altres referències
Per a fer tot el treball cal tenir en compte que s’ha escollit certs materials i objectes
d’alguns de diferents catàlegs:
o Fabricant Eaton
o Fabricant ABB
o Fabricant Schneider
Tots ells han estat utilitzats per a l’elecció de transformador.
5.- DEFINICIONS I ABREVIATURES
CIEBT: càlcul d’instal·lacions i proteccions elèctriques de baixa tensió.
BT: baixa tensió.
UNE: una norma espanyola.
CT: centre de transformació.
AT: alta tensió.
MT: mitja tensió
Pàgina 25 de 179
6.- REQUISITS DEL DISSENY
El requisit bàsic del projecte, és el correcte i total subministrament d’energia elèctrica
de la nova planta de l’empresa química de Tarragona. Per això, primer de tot, s’hauran
de tenir en compte diversos factors, com: la dimensió de la planta, l’activitat que es
durà a terme, o les repercussions que pot tenir de manera mediambiental.
6.1.- Descripció de l’activitat
A la superfície construïda, es vol implantar un nou centre de transformació, i l’àrea de
producció. Aquesta àrea serà una nau industrial rectangular on aniran 8 reactors amb
les seves pertinents maquinàries, que tindran una potència de 150 kW cadascun.
També hi haurà un taulell de control on es podrà veure què està fent cada reactor, i
activar i desactivar quan convingui.
6.2.- Classificació de l’activitat
Tenint en compte les activitats que es realitzaran a la planta, de tipus químic, es pot
catalogar com classificada. Dins d’aquest tipus, més específicament, risc de corrosió i
factors de risc inherents als ambients humits amb energia elèctrica.
A partir dels riscos mencionats anteriorment, es tindrà en compte el factor ambiental.
Caldrà prendre les mesures oportunes durant la fase del disseny per evitar incomplir la
Llei 3/7998 del 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental.
Diagrama de l’activitat que es duu a terme a la nova planta química
6.3.- Emplaçament
La planta estarà situada dins dels terrenys que són propietat de la mateixa empresa, al
polígon industrial de la Canonja. La planta tindrà una totalitat de 450 m2 (30 x 15).
Es pot veure on i com seria, als plànols Núm. 1- Situació i Núm. 2 – Emplaçament.
Etilè
o
Propilè
Venda
o
Planta diferent
Compressor
+
Reactor
Pàgina 26 de 179
7.- ANÀLISIS DE SOLUCIONS
En aquest apartat, s’analitzaran les diferents alternatives de disseny que afecten la
seguretat de l’activitat i de les persones, així com els aspectes tecno-econòmics de la
mateixa. Tot el que està redactat estarà dins de la legalitat que dicta l’Estat. Es triarà la
solució depenent del que es necessiti i hi estigui dins del pressupost.
7.1.- Tipus de transformadors
Actualment, hi ha dos tipus constructius de transformadors que són els que més
s’utilitzen i comercialitzen:
o Transformadors banyats d’oli mineral.
o Transformadors d’aïllament sòlid fets de resines; “transformadors en sec”.
Tot i que aquí a Espanya estan prohibits des de la dècada 1980/1990, existeix un altre
tipus de transformador anomenat “transformador en bany de silicona líquida”. Van ser
prohibits perquè els líquids eren molt perillosos pel medi ambient i per les persones.
7.1.1.- Transformadors banyats d’oli mineral
És el tipus que s’utilitza més per les companyies distribuïdores de CT de les xarxes
públiques. Utilitzen l’oli com a aïllant pel seu baix cost, la seva rigidesa dielèctrica i la
possibilitat de recuperació després d’estar sota unes sol·licitacions dielèctriques molt
altes. La dil·latació de l’oli causada per l’increment de temperatura, és compensada
per la deformació elàstica de les aletes de refrigeració.
El tipus actual s’anomena “hermètic”, que funciona sense dipòsit conservador. Aquest
té algunes avantatges sobre el tipus més antic amb conservador.
o No hi ha contacte entre l’oli i l’aire de l’ambient, així l’oli no s’humidifica i no
s’acidifica. Això fa, com a conseqüència, que es redueixi el manteniment.
o La instal·lació i connexió dels borns són més fàcils, tant de BT, com AT.
o Es redueix l’altura.
Pàgina 27 de 179
Amb la supressió del dipòsit, s’ha aconseguit reduir molt la quantitat d’oli. Amb aquesta
reducció, hi ha menys probabilitats que es produeixi un incendi, i si es produeix, fa que
les conseqüències siguin menors.
Foto 1. Transformador en bany d'oli Foto 2. Transformador sec
Alguns dels avantatges dels transformadors en bany d’oli enfront dels transformadors
secs són:
o Menor cost unitari. Més o menys el seu preu actual és la meitat que el d’un
transformador sec de la mateixa potència i tensió.
o Fan menys soroll.
o Tenen menys pèrdues en buit
o Poden instal·lar-se a la intempèrie, i treballen millor en atmosferes contaminades.
o Tenen un millor control de funcionament.
o Tenen una major resistència a les sobretensions i sobrecàrregues.
Aquests transformadors, es poden construir per a totes les potències i tensions, tot i
que, si es volen superar les tensions o potències dels de distribució, han de ser amb
dipòsit conservador.
El principal desavantatge que presenten, és la baixa temperatura d’inflamació de l’oli, i
per tant, és molt més fàcil que es produeixi un incendi amb un gran despreniment de
fums. La temperatura d’inflamació de l’oli, segons la norma UNE, és de 140 ºC.
Tots aquests transformadors, han de tenir un pou o un dipòsit on pugui cabre tot l’oli
en cas què hi hagi una fuga. Aquest pou haurà de tenir una reixa amb un dispositiu
que apagui el foc en cas d’haver-hi. Aquest factor fa que el preu del CT incrementi
significantment. Aquest tipus de transformador obliga també, a què les parets i el
sostre de la caseta o zona on estigui, siguin resistents al foc.
Pàgina 28 de 179
S’han de fer diversos controls periòdicament per comprovar la qualitat de l’oli, i si ha
sofert algun desperfecte, sigui per filtració d’aire, d’aigua… ja què si passa alguna
cosa, no s’assegura el correcte funcionament del transformador.
7.1.2.- Transformadors secs
Aquest tipus és el més utilitzat en zones metropolitanes (edificis, oficines,
subestacions...) i per aplicacions industrials, ja que es poden instal·lar molt a prop del
punt d’utilització, minimitzant, així, les pèrdues.
En els transformadors secs, els seus debanats estan encapsulats dins de resina
termoendurible barrejada amb una “càrrega activa” formada per sílice i almúnia
hidratada.
Els avantatges d’aquest tipus de transformador són:
o Menor cost a l’hora de la instal·lació, ja que no necessiten el dipòsit o el pou com
els banyats d’oli.
o El risc d’incendi és molt menor. Els materials utilitzats es descomponen a partir
dels 300 ºC (el doble que abans) i els fums que es produeixen són més tènues i
no corrosius. Fins als 350 ºC, la resina no crea una flama, que, en tot cas,
s’autoextingiria.
o Quasi no és necessari el manteniment.
o Necessiten menys espai.
o Tenen una vida útil més llarga.
Per contra, també tenen alguna desavantatge:
o Cost unitari més gran.
o Nivell de soroll més alt.
o Una resistència menor a les sobretensions.
o Més pèrdues en buit.
Els transformadors secs poden variar des de 50 kVA fins a 30 MVA, amb tensions de
treball de fins a 52 kV.
Pàgina 29 de 179
7.2.- Esquemes de connexió a terra
Actualment, segons defineix el CEI 60364, a la UNE 20 460, a Espanya al REBT
(MIBT-008), existeixen els següents esquemes de connexió a terra (ECT), que són
tres:
o Posta a neutre (TN).
o El neutre a terra (TT).
o El neutre aïllat o impedant (IT).
L’ECT en BT determina la forma de connectar el secundari del transformador MT/BT a
terra, i les diferents formes de connectar la massa també a terra de la instal·lació.
La primera lletra serveix per saber la connexió del neutre del transformador; pot ser
una T, per connectat a terra, o una I, que vol dir, aïllat de terra.
La segona identifica el tipus de connexió de les masses dels receptors; també poden
ser dos, la T vol dir “massa connectada directament a terra”, i la N vol dir “massa
connectada al neutre” a l’origen de la instal·lació.
La finalitat de tots els esquemes és protegir a les persones i els béns materials, i per
conseqüència, tenir el control en cas de defecte d’aïllament.
En els esquemes TN, s’afegeix una S (separat) o una C (conjunt) per a definir si el
conductor neutre i el de protecció són un sol conductor.
7.2.1.- Posta a neutre: esquema TN
En front un defecte d’aïllament, el corrent de defecte no està limitat més que per la
impedància dels cables del bucle del defecte:
(Equació 1)
Per una sortida determinada i amb el supòsit de Rd= 0, s’obté:
(Equació 2)
Pàgina 30 de 179
Durant un curtcircuit, s’admet que les impedàncies provoquen una caiguda de tensió
del 20% sobre la tensió simple Uo (tensió entre fase i terra), per això el coeficient de
0.8.
Aquesta Id provoca una tensió de defecte respecte a terra:
(Equació 3)
Per a xarxes de 230/400 V, aquesta tensió, és perillosa, ja que supera la tensió límit de
seguretat (50 V). Per tant, serà necessària la desconnexió de la instal·lació o part
d’ella.
Per a què la protecció sigui segura, sigui el que sigui el punt de defecte, cal que el
corrent Id sigui superior al llindar de funcionament instantani de la protecció.
Foto 3. Corrents de defecte i tensió TN
7.2.2.- Neutre a terra: esquema TT
Davant d’una falla d’aïllament, el corrent de defecte Id queda limitat per les resistències
de terra (si la connexió a terra de les masses i la connexió a terra del neutre no són la
mateixa).
Amb la hipòtesi de Rd= 0, el corrent de defecte serà:
(Equació 4)
Pàgina 31 de 179
Es produeix una tensió de defecte en la resistència terra dels receptors:
(Equació 5)
Sent, normalment, les resistències a terra baixes i de la mateixa magnitud, la tensió
pot ser perillosa. Per aquest motiu, és obligatori preveure una desconnexió automàtica
de la part de la instal·lació afectada pel defecte.
Foto 4. Corrents de defecte i tensió TT
7.2.3.- Neutre aïllat o imperant: esquema IT
El neutre està aïllat, és a dir, no està connectat a terra. Les preses a terra de les
masses, estan, normalment, interconnectades.
En un funcionament normal, la xarxa estarà a terra mitjançant la impedància de fuga
de la xarxa.
Per fixar el potencial d’una xarxa respecte a terra, és aconsellable, col·locar una
impedància (Zn > 1500 Ω) entre el neutre del transformador i terra.
Pàgina 33 de 179
7.3.- Material del bobinat
Tot i que els transformadors més comuns es fan amb els bobinats de coure, des de la
Primera Guerra Mundial, amb la dificultat que hi havia per trobar aquest material, es
van començar a comercialitzar els transformadors amb bobines d’ alumini. Des
d’aquell moment es va començar a utilitzar més per la inestabilitat del preu del coure.
Tot i que amb la taula que veurem a continuació, sembla que el coure és un material
millor per les seves característiques elèctriques, els transformadors amb bobinat
d’alumini són capaços de suportar qualsevol exigència que aguantin els bobinats de
coure.
Taula 1. Comparativa Al i Cu per CT
o Els transformadors amb bobines d’alumini pot tenir la mateixa eficiència que un de
la mateixa potència de coure, i no té per què tenir més pèrdues. Tot i que, el
primer material té una conductivitat menor, això es té en compte a l’hora de fer el
disseny del transformador.
o Els transformadors d’alumini són totalment compatibles amb cables de coure, de
fet, s’utilitzen connectors bimetàl·lics (alumini-coure) que treballen perfectament.
o Es comportaran millor els transformadors d’alumini davant de sobrecàrregues i
esforços de curtcircuit, ja que la capacitat de dissipar calor és del 39% més gran
que la del coure. Així doncs, resisteixen més temps als corrents de curtcircuit o
qualsevol sobrecàrrega transitòria.
Pàgina 34 de 179
7.4.- Compensació de l’energia reactiva
Les companyies elèctriques penalitzen el consum d’energia reactiva amb la finalitat
d’incentivar la seva correcció.
Aquest coeficient de recàrrec s’aplica sobre l’import a pagar per la suma dels
conceptes següents:
o Terme de potència (potència contractada).
o Terme d’energia (energia consumida).
El coeficient esmentat (Kr) es calcula de la següent manera:
Kr = (17 / cos2ᵩ) – 21
cosᵩ Kr
1 - 4 %
0.95 - 2.2. %
0.9 0 %
0.8 5.6 %
0.6 26.2 %
0.5 47 %
Taula 2. Valors de Kr en funció del cos
Així doncs, un bon factor de potència permet optimitzar tècnicament i econòmicament
una instal·lació.
7.4.1.- Formes de compensació
Depèn on es col·loquin els condensadors, o bateria de condensadors en BT, el mode
de compensar és diferent.
Aquesta compensació pot ser global, parcial o local. En principi, la compensació ideal
és la que permet produir energia reactiva al mateix lloc on es consumeix i en una
quantitat que s’ajusta a la demanda. Els criteris tècnics i econòmics determinen la seva
elecció.
Pàgina 35 de 179
Compensació global:
La bateria està connectada a la capçalera de la instal·lació i assegura la compensació
del conjunt de la instal·lació. Està permanentment en servei durant la marxa normal de
la fàbrica.
Avantatges:
o Elimina les penalitzacions per consum excessiu d’energia reactiva.
o Disminueix la potència aparent, ajustant-la a la necessitat real de kW de la
instal·lació.
Observacions:
o El corrent reactiu està present des del nivell 1 fins als receptors.
o Les pèrdues per efecte Joule, no són disminuïdes.
Foto 6. Compensació global
Compensació parcial:
La bateria està connectada al quadre de distribució i subministra energia reactiva a
cada grup de receptors. Es descarrega així gran part de la instal·lació, en particular els
cables d’alimentació de cada grup.
Avantatges:
o Elimina les penalitzacions per consum excessiu d’energia reactiva.
o Descarrega el centre de transformació
o Optimitza part de la xarxa, ja que el corrent reactiu no circula entre els nivells 1 i 2.
o Les pèrdues per efecte Joule als cables es redueixen.
Pàgina 36 de 179
Observacions:
o El corrent reactiu està present en la instal·lació des del nivell 2 fins als receptors.
o Existeix un risc de sobre compensació com a conseqüència de variacions de
càrregues importants.
Foto 7. Compensació parcial
Compensació individual:
La bateria està connectada directament a les bornes de cada receptor de tipus
inductiu. Aquesta compensació individual s’ha de contemplar quan la potència del
motor és gran amb relació a la potència total.
La potència en kvar de la bateria representa aproximadament el 25% de la potència en
kW d’un receptor.
Avantatges:
o Elimina penalitzacions per consum excessiu d’energia reactiva.
o Descarrega el CT.
o Redueix el dimensionat dels cables i les pèrdues per efecte Joule.
o El corrent reactiu ja no està present als cables de la instal·lació.
Observacions:
o Només es pot contemplar quan la potència d’alguns receptors és gran respecte la
potència total.
Foto 8. Compensació individual
Pàgina 37 de 179
8.- RESULTATS FINALS
8.1.- Descripció de la línia
Com es mostra a la imatge, l’energia ve transportada des de Bellisens, i arriba a
Messer, i va parar al centre de transformació proporcionat per Fecsa Endesa. Des
d’allí, es separen dues ramificacions, una per la nostra empresa i l’altre per una altra
empresa de la zona. Aquesta línia general es caracteritza per tenir una tensió de
25 kV i 50 Hz.
La potència de curtcircuit de l’escomesa, és de 500 MVA, que equival a un corrent de
curtcircuit de 11.5 kA eficaços.
El CT de l’empresa alimenta a la vegada a diferents transformadors que hi ha dins del
recinte de l’empresa. Un per l’edifici social, un per la planta d’energia i tres per a les
diferents plantes de producció. Alimentarà un total de 4 transformadors de 1600 kVA,
un de 1000 kVA, i un altre de 2000 kVA, això vol dir que la potència total serà de
9400 kVA.
Amb el nou transformador que es vol instal·lar, aquesta línia general, o escomesa,
suportaria, a plena càrrega, 217.08 A, per tant no hi hauria cap problema, ja que la
secció del cable és de 150 mm2 i per especificació, podria arribar a suportar 276 A. Per
tant, el cable estaria al 78.65% de la seva càrrega màxima admissible.
Foto 9. Distribució d'energia
Aquesta xarxa d’alta tensió és subterrània com es pot veure a la Foto 7. És una línia
del tipus HEPRZ-1 15/25 kV de secció 3X (1x150) mm2.
La longitud total serà de 675 m.
Pàgina 38 de 179
8.1.1.- Característiques del conductor
Són utilitzats cables d’aïllament dielèctric sec segons NI 56.43.01. “Cables unipolars
d’etilè propilè sec de mòdul alt per xarxes d’AT fins a 30 kV” .
Secció (mm2) Tensió nominal
(kV)
Reactància per
fase (mΩ/m) Capacitat (mF/m)
150 15/25 0.122 0.415
Taula 3. Característiques elèctriques del conductor
Tipus d’aïllament Tipus de condicions
Servei permanent Curtcircuit t < 5 s
Etilè propilè de mòdul alt 105 º C > 250 º C
Taula 4. Temperatura màxima de l'aïllant
Condicions tipus de la instal·lació:
o Instal·lació enterrada a 1 m de profunditat.
o Cables amb aïllament sec.
o Resistivitat del terreny: 1 k.m/W.
o Temperatura mitjana del terreny: 25 º C.
Tensió nominal Secció nominal dels
conductors Intensitat
kV mm2 A (3 conductors unipolars)
15/25 150 276
Taula 5. Intensitat màxima admissible del conductor en servei permanent
Pàgina 39 de 179
8.1.2.- Proteccions de la línia
Proteccions contra sobre intensitats:
Els cables estan preparats i ben protegits contra els efectes tèrmics i dinàmics que es
poden originar durant les sobre intensitats previsibles a la xarxa.
S’utilitzen interruptors automàtics associats a relés de protecció (d’intensitat de fase i
homopolar). Aquests interruptors i sensors dels relés estan ubicats a la capçalera de
les línies que alimenten la xarxa subterrània.
Aquestes proteccions garantiran l’eliminació de possibles faltes en un temps tal que la
temperatura no arribi a danyar el cable.
Proteccions contra sobrecàrregues:
Per garantir la vida útil dels cables, és recomanable que un cable en servei permanent
no tingui una sobrecàrrega de més del 25% durant, com a molt, una hora. El nombre
total d’hores que aguanta un cable sobrecarregat en un any, és de 100, i durant la
seva vida no hauria de passar més de 500 hores, per això, les corbes del relé de la
capçalera s’ajustaran de forma adequada.
Pàgina 40 de 179
8.2.- Descripció del centre de transformació
Després d’enviar diferents ofertes, i d’haver realitzat un estudi comparatiu de totes
elles, el transformador triat serà el de la marca ABB de tipus encapsulat al buit, amb
resina colada amb un índex tèrmic de més de 180 ºC, seguint la norma ANSI
C57.12.60e- IIEE. El transformador tindrà una potència de 1600 kVA. Els debanats
seran d’alumini.
L’energia serà subministrada per la xarxa a la tensió de 25 kV trifàsica i una freqüència
de 50 Hz, sent aquesta l’escomesa a la cel·la des de la subestació de distribució
mitjançant cables subterranis.
Foto 10. Conducció cables subterranis
El centre de transformació estarà a l’interior de la sala ja construïda per ell, per tant
serà d’interior, i s’inclouran tots els components elèctrics tant d’AT com de BT, i tots els
dispositius de control.
Pàgina 41 de 179
Com s’ha explicat anteriorment el principal avantatge que tenen aquests
transformadors de tipus sec, és el molt menor risc d’incendi, i la no necessitat de fer
construccions alternatives per fer un pou o haver de pagar per un encapsulat.
Per altra banda, l’avantatge principal de l’alumini, és que aguanta millor les
sobrecàrregues i les sobretensions tenint les mateixes característiques elèctriques. A
més, el coure és un material que en escalfar-se, pot guanyar en mida i arribar a trencar
l’aïllament.
Els interruptors utilitzats al projecte seran modulars de tall i amb aïllament en SF6.
8.2.1.- Característiques
Situació i emplaçament:
o Localitat: Tarragona.
o Província: Tarragona.
o País: Espanya.
o Altitud: < 1000 m.
o Emplaçament: Interior.
Condicions normals de servei:
Les característiques mediambientals d’humitat i temperatura a les que estarà exposat
el centre de transformació, seran les següents:
o Pressió baromètrica: 1000 mbar.
o Temperatura màxima: 40 ºC.
o Temperatura mínima: -5 ºC.
o Humitat relativa mitjana: 70%.
o Humitat relativa màxima: 100%.
Pàgina 42 de 179
Constructives: aspecte i dimensions
En estar dins d’una sala integrada a la mateixa planta, el CT no haurà de complir cap
normativa d’adaptar-se al paisatge (color, forma...).
Com es veurà als plànols, el transformador tindrà les mides següents:
o Longitud: 2160 mm.
o Amplitud: 1140 mm.
o Altura: 2340 mm.
o Distància entre eixos: 820 x 820 mm.
o Pes: 5710 kg.
Foto 11. Aspecte del transformador triat
8.2.2.- Ventilació
La ventilació serà natural, l’edifici tindrà quatre reixes per on es ventilarà el
transformador, i si s’amplia la instal·lació, hi haurà espai per fer una ventilació forçada.
Hi haurà reixetes de ventilació a les parets laterals de la sala, que seran capaces de
dissipar la calor produït pel transformador de 1600 kVA, amb unes pèrdues totals de
14300 W.
Aquestes reixes estaran construïdes en xapa d’acer galvanitzat, i recobertes amb
pintura epoxi. Això fa que siguin molt resistents a la corrosió que poden arribar a
causar els agents atmosfèrics.
Pàgina 43 de 179
8.2.3.- Característiques mediambientals: Acústica
La sala on estarà el CT no excedirà del nivell de potència acústica, només serà el
nivell de soroll del mateix CT, que serà de 68 dB.
8.2.4.- Marques
El CT portarà una placa de característiques situada en un lloc visible i fàcilment
llegible, on s’indicaran clarament les següents dades:
o Nom del fabricant o marca de la fàbrica.
o Any de fabricació.
o Número de sèrie.
o Potència màxima del transformador.
o Tensió més elevada pel material.
8.2.5.- Transformador de potència
Les característiques del transformador en funció de les necessitats de la instal·lació
són les següents:
o Fabricant: ABB.
o Tipus: sec.
o Normativa: 21428-1.
o Potència nominal: 1600 kVA.
o Tensió nominal primari: 25 kV.
o Tensió nominal secundari: 400 V.
o Freqüència nominal: 50 Hz.
o Grup de connexió: Dyn 11.
o Tensió de curtcircuit mínima: > 7%.
o Regulació de tensió (en buit): ±2,5 ± 5%.
o Pèrdues en buit: 2000 ÷ 3000 W.
o Pèrdues en càrrega (115 oC) : 10000 ÷ 14000.
o Tensió aplicada 50Hz, 60s, MT: 70 KV.
o Tensió aplicada 50Hz,60s, BT: 2,5 KV.
o Tensió d’impuls 1,2/50 AT: 170 KV.
o Classe tèrmica de l’aïllament: F.
Pàgina 44 de 179
o Escalfament mitjà a l’alumini: 90 ÷ 100 ⁰C.
o Neutre: Accessible.
o Alimentació equip detecció: 48 V CC.
o Servei: Continu.
o Instal·lació: Interior.
o Refrigeració: Natural.
o Connexió a terra: TN.
8.2.6.- Proteccions
Proteccions en alta tensió:
La protecció d’alta tensió del transformador es realitza utilitzant una cel·la amb un
interruptor i fusible, sent aquests, els que efectuen la protecció davant eventuals
curtcircuits.
Foto 12. Cel·la del CT amb proteccions
Aquests fusibles realitzen la seva funció de protecció de manera molt ràpida (més
ràpida que els interruptors automàtics), ja que la seva fusió evita el pas de corrent de
curtcircuit per la instal·lació.
Els fusibles es seleccionen per:
o Permetre el funcionament continuat a la intensitat nominal de la instal·lació.
o No produir disparaments durant l’arrencada en buit dels transformadors, temps
en què la intensitat és molt superior a la nominal i de temps indeterminat.
o No produir disparaments quan es produeixen corrents entre 10 i 20 vegades la
nominal, sempre que la duració sigui inferior a 0.1 s, evitant així que els
fenòmens transitoris provoquin interrupcions del subministrament.
Pàgina 45 de 179
Aquests fusibles però, no són suficients per a una completa protecció del
transformador. Les sobrecàrregues hauran de ser evitades amb un relé de protecció, o
si no, amb una protecció tèrmica del transformador.
Els fusibles limitadors instal·lats a les cel·les d’AT seran els denominats “fusibles
freds”, i les seves característiques estan recollides a la norma NI 75.06.31: “fusibles
limitadors de corrent associats per AT fins a 36 kV”.
Foto 13. Fusibles per CT d'AT
Protecció Tensió assignada Intensitat assignada
Poder de tall
Fusible amb
percutidor 36 kV 40 A >20 kA
Taula 6. Protecció AT amb fusible
Foto 14. Interruptor AT de protecció
Pàgina 46 de 179
0,100
1,000
10,000
10 100 1000
t (s
eg
)
I (A)
FECSA ENERGIAS
Taula 7. Corba de protecció d’alta tensió.
Presa de dades Protecció AT
FECSA TRAFO 1
I (A) t (seg) I (A) t (seg)
1,2 120 7,000 57,6 5,165
1,5 132 5,500 72 2,316
1,7 150 2,830 81,6 1,778
1,9 180 1,550 88,8 1,459
2 240 0,960 96 1,351
3 360 0,660 144 0,849
4 480 0,550 192 0,670
5 600 0,500 240 0,576
6 900 0,500 288 0,516
7
8
9
10
I>> 336 0,070
Pàgina 47 de 179
Proteccions de baixa tensió:
La protecció del centre de transformació i l’armari de distribució, es realitzarà
mitjançant un interruptor general de baixa tensió situat en el propi centre de
transformació, amb les següents característiques:
Protecció Tensió assignada Intensitat
assignada Poder de tall
Interruptor
automàtic 400 V 630 A >20 kA
Taula 8. Protecció BT amb magnetotèrmic
Foto 15. Interruptor BT
8.2.7.- Interconnexió transformador quadre BT
Les connexions interiors entre el transformador i el quadre de BT, es realitzarà
mitjançant aquest mètode:
o Connexió directe entre els passatapes Bt del transformador i les platines
lliscants de la unitat funcional d’escomesa del quadre BT.
En tots els extrems dels cables s’instal·laran terminals a compressió d’alumini amb
estany reforçat (DIN 46235) per cable RV 0.6/1 kV 1x150 Al, mitjançant compressió
hexagonal.
Pàgina 48 de 179
Tots els cables utilitzats en les connexions de baixa tensió, seran antipropagadors
d’incendis (UNE-EN 50266), lliures d’halògens (UNE-EN 50267), i amb emissió de
fums i opacitat reduïda (UNE-EN 50268).
8.2.8.- Protecció contra incendis
Per la protecció contra incendis, tot i que en aquest tipus de transformadors és molt
difícil que hi hagi, es connectarà l’interruptor de protecció per temperatura elevada al
transformador. Aquesta connexió es realitzarà connectant els contactes del
termòmetre del transformador al control del quadre de BT, i des d’aquí, fins la bobina
de dispar de l’interruptor de protecció.
8.2.9.- Instal·lació elèctrica
En aquest apartat s’explicaran les característiques generals de les cel·les i la
aparamenta de mitja tensió.
Cel·la de línia:
Cel·la amb envolupant metàl·lic, formada un mòdul amb les següents característiques:
La cel·la de línia, està constituïda per un mòdul metàl·lic amb aïllament i tall en gas,
que incorpora en el seu interior un embarrat superior de coure, i una derivació amb un
interruptor-seccionador rotatiu, amb capacitat de tall i aïllament, i posició de posta a
terra. Presenta també captadors capacitius per la detecció de tensió als cables
d’escomesa, i alarma sonora de prevenció de posta a terra.
Característiques elèctriques:
o Tensió assignada: 36 kV.
o Intensitat assignada: 400 A.
o Intensitat de curta duració (1 s), eficaç: 16 kA.
o Intensitat de curta duració (1 s), cresta: 40 kA.
o Nivell de aïllament:
Freqüència industrial (1 min) a terra i entre fases: 70 kV.
Impuls tipus raig a terra i entre fases (cresta): 170.
o Capacitat de tancada (cresta): 40 kA.
Corrent principalment activa: 400 A.
Pàgina 49 de 179
Cel·la de presa a protecció general:
Cel·la amb envoltant metàl·lic formada per un mòdul amb les següents
característiques:
La cel·la està constituïda per un mòdul metàl·lic, construït en xapa galvanitzada, que
permet efectuar la tornada dels cables des de la part inferior a la part superior del
conjunt de cel·les.
Aquesta cel·la s’uneix mecànicament a les adjacents per evitar l’accés als cables.
Característiques elèctriques:
o Tensió assignada: 36 kV.
o Intensitat assignada: 400 A.
o Intensitat de curta duració (1 s), eficaç: 16 kA.
o Intensitat de curta duració (1 s), cresta: 40 kA.
o Nivell de aïllament:
Freqüència industrial (1 min) a terra i entre fases: 70 kV.
Impuls tipus raig a terra i entre fases (cresta): 170.
o Capacitat de tancada (cresta): 40 kA.
Corrent principalment activa: 400 A.
Cel·la de mesura:
Cel·la amb envoltant metàl·lic formada per un mòdul amb les següents
característiques:
Le cel·la de mesura és un mòdul metàl·lic, construït en xapa galvanitzada, que permet
la incorporació en el seu interior de transformadors de tensió i intensitat, que s’utilitzen
per donar el valor corresponent als aparells de mesura, control i comptadors de
mesura d’energia.
La cel·la estarà constituïda per 3 transformadors d’intensitat i 3 de tensió:
o Transformadors de tensió:
Relació de transformació: 27500/110 V.
Sobretensió admissible en permanència: 1,2 Un en permanència i 1,9 Un
durant 8 hores.
Potència: 50 VA.
Classe de precisió: 0,5.
Pàgina 50 de 179
o Transformadors d’intensitat:
Relació de transformació: 30-60/5 A.
Intensitat tèrmica: 200 In.
Sobreint. admissible en permanència: Fs <= 5.
Potència: 15 VA.
Classe de precisió: 0,5s.
8.3.- Descripció de la xarxa de distribució de baixa tensió
El recorregut de la línia de baixa tensió transcorre tot per la mateixa planta, és a dir,
superfície privada.
La tensió nominal serà de 230/400 V, i es projectarà de tal forma que la caiguda de
tensió no superi el 5% del seu valor nominal.
Es tindrà en compte que hi haurà dos mòduls com a reserva per allotjar interruptors de
1250 A. Dintre del disseny general del quadre, s’intentarà deixar com a reserva un
20% lliure per a futures ampliacions.
En els diferents mòduls ha de constar cada un dels següents equips:
o Un interruptor general automàtic de 2500 A de tall omnipolar que alimentarà
embarrat.
o Les bornes d’entrada han de poder connectar els diferents cables per fase
que vénen del transformador
o De l’embarrat general penjaran les diferents sortides d’ús i reserva segons
s’especifica. Els equips a instal·lar són:
3 interruptors automàtics de 1250 A.
2 interruptors automàtics de 250 A.
6 interruptors automàtics de 160 A.
4 interruptors automàtics de 100 A.
Pàgina 51 de 179
La xarxa es dividirà en les següents línies, com es mostrarà en la següent taula:
Línia Tram Potència (kW)
Línia 1 Reactor 1 150
Línia 2 Reactor 2 150
Línia 3 Reactor 3 150
Línia 4 Reactor 4 150
Línia 5 Reactor 5 150
Línia 6 Reactor 6 150
Línia 7 Reactor 7 150
Línia 8 Reactor 8 150
Taula 9. Derivacions trifàsiques
Línia Tram Potència (kW)
Línia 9 Enllumenat interior 2
Línia 10 Panell de control 0.5
Taula 10. Derivacions monofàsiques
8.3.1.- Conductors
Segons el “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión en la ITC-BT-07” s’han de tenir
en compte diferents factors:
Els conductors hauran de ser de coure o d’alumini, i estaran aïllats amb barreges
apropiades de composts polimèrics. Estaran protegits contra la corrosió que pugui
provocar el terreny o l’ambient, i tindran la resistència mecànica suficient per suportar
els esforços als quals puguin estar sotmesos.
Els cables poden ser de més d’un conductor i de tensió assignada no inferior a 0.6/1
kV i hauran de complir els requisits especificats a la norma UNE 21 123-2. La secció
serà l’adequada per les intensitats i caigudes de tensió previstes. Aquesta secció no
serà menor de 6 mm2 pels cables de coure, i no menor a 16 mm2 pels conductors
d’alumini.
El tipus de cable escollit per les derivacions en baixa tensió, serà el conductor de
coure amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) de 0.6/1 kV cobert de PVC, exigit a la
ITC-BT 06, 07 i 11. I la secció d’aquest variarà segons les diferents derivacions.
Pàgina 52 de 179
Els cables utilitzats s’instal·laran en safates o suports enganxades a la paret. També
hi haurà part sota el terra de la sala on estaran els quadres.
Les derivacions trifàsiques es faran amb tensió de línia 400 V i 230 V entre fases, i les
derivacions monofàsiques tindran una tensió de 230 V.
Foto 16. Cables RV AL de diferents seccions
Per a calcular les seccions dels conductors de BT, s’han tingut en compte els següents
factors:
o Tensió de la xarxa. La tensió estarà normalitzada i serà de 230 V entre fase i
neutre, i 400 V entre fases, estarà formada per 4 conductors.
o Intensitat a suportar en determinades condicions d’instal·lació.
o Caiguda de tensió en règim de càrrega màxima prevista.
Segons la ITC-BT-19, la caiguda de tensió en instal·lacions receptores en una planta
industrial ha de ser inferior al 5% de mitjana. Alguna part pot ser més gran, però el
total no.
També s’ha tingut en compte el tipus de instal·lació que és, en aquest cas, en safates
registrables. Es tindran en compte dos factors: la temperatura ambient, i el tipus
d’agrupació dels conductors.
Així doncs, el resum de les seccions serà el següent:
Línia Tram Secció teòrica
(mm2) Secció real (mm2)
Línia 1 Reactor 1 121.62 150
Línia 2 Reactor 2 96.28 150
Línia 3 Reactor 3 96.28 150
Línia 4 Reactor 4 70.94 150
Pàgina 53 de 179
Línia 5 Reactor 5 70.94 150
Línia 6 Reactor 6 45.61 150
Línia 7 Reactor 7 45.61 150
Línia 8 Reactor 8 25.33 150
Taula 11. Seccions derivacions trifàsiques
Línia Tram Secció teòrica
(mm2) Secció real (mm2)
Línia 9 Enllumenat 2.31 2.5
Línia 10 Panell de control 1.82 2.5
Taula 12. Seccions derivacions monofàsiques
8.3.2.- Safates i canalitzacions
També es procedirà a la instal·lació de safates fins a l’escomesa del quadre de
distribució. Aquesta safata serà del tipus escala de xapa d’acer galvanitzat en calent
de 1.5 mm de gruix i 400 mm d’amplada.
La disposició dels cables a les safates serà la següent:
Foto 17. Disposició dels cables a la safata
8.3.3.- Proteccions de la instal·lació
Segons el Reglament Tècnic de Baixa tensió a la ITC-BT-47, s’ha de tenir en compte
el següent apartat:
Els motors han d’estar protegits contra curtcircuits i contra sobrecàrregues en
totes les seves fases, devent ser aquesta protecció de tal naturalesa que cobreixi
en els motors trifàsics, la falta de tensió en una de les seves fases.
Pàgina 54 de 179
Diferencial
Quan es detecta un corrent de defecte, aquesta protecció actua protegint la instal·lació
elèctrica, obrint el circuit i interrompent el subministrament d’energia elèctrica.
D’aquesta manera, s’impedeix que aquest corrent de defecte, tingui valors perillosos
per l’electrocució de les persones, sigui per contacte directe o indirecte, i per les
instal·lacions.
En haver-hi càrregues que tenen efectes capacitius, per compensar-ho, s’utilitzaran
relés de classe A, que tenen diferents avantatges:
o Capaços de mesurar corrents no lineals i amb component contínua.
o Realitzen un disparament proper al 85% de la sensibilitat, així s’eviten dispars
intempestius.
Foto 18. Interruptor diferencial
Línia Tram Intensitat nominal
diferencial (A)
Intensitat
diferencial (mA)
Línia 1 Reactor 1 250 300
Línia 2 Reactor 2 250 300
Línia 3 Reactor 3 250 300
Línia 4 Reactor 4 250 300
Línia 5 Reactor 5 250 300
Línia 6 Reactor 6 250 300
Línia 7 Reactor 7 250 300
Línia 8 Reactor 8 250 300
Línia 9 Enllumenat 16 30
Línia 10 Panell de control 16 30
Taula 14. Proteccions diferencial BT
Pàgina 55 de 179
Sobreintensitat:
Guardamotor + contactor i interruptor magnetotèrmic
Línia Tram Intensitat nominal
Guarda+contactor(A)
Línia 1 Reactor 1 250
Línia 2 Reactor 2 250
Línia 3 Reactor 3 250
Línia 4 Reactor 4 250
Línia 5 Reactor 5 250
Línia 6 Reactor 6 250
Línia 7 Reactor 7 250
Línia 8 Reactor 8 250
Línia Tram Intensitat nominal
Magnetotèrmic (A)
Línia 9 Enllumenat 16
Línia 10 Panell de control 3
Taula 5: Proteccions de sobreintensitat
8.3.4.- Posta a terra
L’esquema de connexió a terra del neutre i les masses serà l’esquema TN-S segons la
norma ITC-BT-08.
Com els armaris no són modulats, les portes o qualsevol part mòbil de la instal·lació,
aniran a terra amb un petit cable de coure a la carcassa de l’armari.
Pàgina 56 de 179
El conductor de protecció s’utilitzarà per connectar directament tots els conductors de
protecció a terra.
8.3.5.- Embarrat
Es complirà sempre amb la norma UNE EN-60439.1. En tota la seva longitud i
amplada, l’embarrat estarà protegit contra els efectes de la Icc.
Les barres de les diferents derivacions, seran dimensionades per la màxima càrrega
simultània prevista pels diferents receptors, i tenint en compte la càrrega màxima que
pot suportar l’interruptor de subministrament.
Les barres seran de coure tipus C-1110 com marca la norma UNE 37 118.
La connexió dels conductors a la barra del neutre haurà d’efectuar-se fàcilment amb
una sola clau aïllada. La barra tindrà, respecte a terra, el mateix nivell d’aïllament que
les fases i estarà sota d’elles.
8.3.6.- Compensació de la potència reactiva
Per a la compensació de l’energia reactiva es triarà el grup de condensadors de
500 kVAR, amb un equip de medició i control.
Tot aquest conjunt s’ubicarà independentment de la resta, en un armari a part,
alimentat per un interruptor de sortida reactiva a través de les bornes, amb una
entrada per sota.
Les connexions de l’escomesa seran suficientment fortes per suportar els diferents
cables per fase
8.3.7.- Terminals
La connexió dels cables a les caixes generals de protecció i als quadres de BT, es
realitzarà per compressió, mitjançant la col·locació de terminals metàl·lics amb pala de
coure i electrolítics d’alumini als extrems dels conductors.
Pàgina 57 de 179
8.3.8.- Accessoris
Els empalmes, terminals i derivacions es triaran d’acord a la naturalesa, composició i
secció dels cables, i no haurà d’augmentar la resistència elèctrica d’aquests.
Els terminals hauran de ser adequats a les característiques ambientals. Les
característiques dels accessoris estan establertes a la norma NI.56.88.01.
Els empalmes i acabats es realitzaran seguint el MT.NEDIS corresponent quan
existeixi, sinó, seguint les instruccions de muntatge donades pel fabricant.
Pàgina 58 de 179
9.- ORDRE DE PRIORITAT ENTRE ELS DOCUMENTS BÀSICS
En el cas de no coincidència de dades, la prioritat que s’aplica segons la norma UNE
157001, és la següent:
- Plànols
- Plec de condicions
- Pressupost
- Memòria
Tarragona, Juny de 2016.
Alberto Redondo Rodríguez
Pàgina 59 de 179
Projecte de instal·lació elèctrica d'una planta química
ANNEXOS
Tarragona, Juny de 2016.
Client: Indústria química Tarragona Autors: Alberto Redondo Rodríguez
Pàgina 61 de 179
ÍNDEX DELS ANNEXOS
1.- DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA ...................................................................... 63
2.- CÀLCULS JUSTIFICATIUS .............................................................................. 64
2.1.- Càlculs de la línia de mitja tensió ............................................................. 65
2.1.1.- Intensitat màxima ............................................................................. 65
2.1.2.- Caiguda de tensió............................................................................. 65
2.1.3.- Intensitat de curtcircuit ...................................................................... 66
2.2.- Càlculs del centre de transformació ......................................................... 66
2.2.1.- Intensitat d’alta tensió ....................................................................... 66
2.2.2.- Intensitat de baixa tensió .................................................................. 67
2.2.3.- Intensitat de curtcircuit d’alta tensió .................................................. 67
2.2.4.- Intensitat de curtcircuit de baixa tensió ............................................. 68
2.2.5.- Dimensió de l’embarrat ..................................................................... 68
2.2.5.1.- Comprovació per densitat de corrent .................................... 68
2.2.5.2.- Comprovació per sol·licitació electrodinàmica ...................... 69
2.2.5.3.- Comprovació per sol·licitació tèrmica ................................... 69
2.2.6.- Dimensions de la ventilació .............................................................. 69
2.3.- Càlcul de les proteccions d’alta tensió del centre de transformació .......... 70
2.3.1.- Fusible .............................................................................................. 70
2.4.- Càlcul de la instal·lació de baixa tensió .................................................... 71
2.4.1.- Determinació de les seccions trifàsiques .......................................... 71
2.4.2.- Determinació de les seccions monofàsiques .................................... 72
2.5.- Càlcul de la instal·lació de terra ............................................................... 73
2.5.1.- Investigació de les característiques del terra .................................... 73
2.5.2.- Determinació dels corrents màxims de posta a terra i del temps
màxim corresponent a l’eliminació del defecte ............................................. 73
2.5.3.- Càlcul de la resistència de posta a terra ........................................... 74
2.5.4.- Càlcul de les tensions de pas a l’interior de la instal·lació ................. 76
2.5.5.- Càlcul de les tensions de pas a l’exterior de la instal·lació ................ 77
2.5.6.- Càlcul de les tensions aplicades ....................................................... 77
2.5.7.- Càlcul de les tensions transferibles a l’exterior ................................. 79
3.- ANNEXES D'APLICACIÓ A L'ÀMBIT DEL PROJECTE .................................... 80
3.1.- Medi ambient
4.- ESPECIFICACIONS MT DEL TRANSFORMADOR ........................................... 81
Pàgina 62 de 179
5.- ESPECIFICACIONS BT DEL TRANSFORMADOR ........................................... 91
6.- DIAGRAMA DE FLUXE DEL PROJECTE ....................................................... 102
7.- COMPARATIVA D’OFERTES DEL TRANSFORMADOR ................................ 103
Pàgina 63 de 179
1.-DOCUMENTACIÓ DE PARTIDA
Per fer els annexos hem fet servir els següents documents:
- Guia COEIC
- Guia TINSCI
- UNE 100166 2004
- Guia Vademécum per instal·lacions de enllaç en baixa tensió (Endesa)
Pàgina 64 de 179
2.-CÀLCULS JUSTIFICATIUS
DEMANDA DE POTÈNCIA
El primer que es farà, serà calcular la potència necessària del transformador. Com s’ha
explicat prèviament a la memòria, la instal·lació constarà de 8 reactors, la instal·lació
de la il·luminació i ventilació, i el panell de control.
Es preveurà una possible ampliació del 20% en un futur.
Ho calcularem de la següent manera:
S = S1 * C1 * C2 (Equació 6)
On:
S Potència total a distribuir (kVA).
S1 Suma de potències que es volen alimentar.
C1 Coeficient de simultaneïtat als centres de transformació ja existents a la
instal·lació.
C2 Coeficient de simultaneïtat que es determina a partir de la disposició i tipus de
conductors.
Núm. de centres
de transformació 1 2 3 o més
C1 1 0.9 0.8
Taula 15. Variació de potència aparent segons simultaneïtat
DISPOSICIÓ DELS
CONDUCTORS
NÚM DE
CONDUCTORS
TRIPOLARS O GRUPS
D’UNIPOLARS A LA
XARXA
COEFICIENT C2
A L’INTERIOR DE TUBS 1
DIRECTAMENT ENTERRATS
1 1
2 1.176
3 1.333
4 1.538
5 1.66
Taula 16. Variació de potència activa segons simultaneïtat
Pàgina 65 de 179
En tenir només un transformador i un grup de conductors unipolars traiem que:
S = ( [ ( 8 * 150 ) + 2 + 0.5 ] * 1 * 1 ) * 1.2 = 1440 kVA
El valor comercial més proper a aquest valor, el tenim als transformadors de potència
de 1600 kVA.
2.1.- Càlculs de la línia de mitja tensió
2.1.1.- Intensitat màxima
=
(Equació 7)
On:
o P Potència del transformador (kVA).
o Up Tensió primària (kV).
o I Intensitat (A).
o cosᵩ Factor de potència.
2.1.2.- Caiguda de tensió
Per calcular la caiguda de tensió al conductor, s’aplica la següent expressió:
ΔU =
ΔU = 5.32 V ( equació 8)
On:
o ΔU Caiguda de tensió de la línia (V).
o I Intensitat de la línia (A).
o L Longitud de la línia (m).
o R Resistència del conductor per kilòmetre ( .
o Z Reactància del conductor per kilòmetre ( .
o ᵩ Factor de potència.
Pàgina 66 de 179
2.1.3.- Intensitat de curtcircuit
La intensitat de curtcircuit ve donada per la potència de curtcircuit al punt on es posa el
conductor subterrani.
La potència de curtcircuit de la xarxa segons Fecsa-Endesa és de 500 MVA:
=
(equació 9)
On:
o Scc Potència de curtcircuit de la xarxa (MVA).
o V Tensió de la línia (kV).
o Icc Corrent de curtcircuit (kA).
2.2.- Càlculs del centre de transformació
2.2.1.- Intensitat d’alta tensió
La intensitat del primari d’un transformador trifàsic es correspon amb la següent
expressió:
=
(equació 10)
On:
o P Potència del transformador (kVA).
o Up Tensió primària (kV).
o Ip Intensitat primària (A).
Pàgina 67 de 179
2.2.2.- Intensitat de baixa tensió
La intensitat del secundari d’un transformador trifàsic es correspon amb la següent
expressió:
=
(equació 11)
On:
o P Potència del transformador (kVA).
o Us Tensió secundària (kV).
o Is Intensitat secundària (A).
2.2.3.- Intensitat de curtcircuit d’alta tensió
Pel càlcul de les intensitats que origina un curtcircuit, es tindrà en compte la potència
de curtcircuit de la xarxa MT, valor que especifica la companyia.
Així doncs, la intensitat de curtcircuit de la instal·lació en alta tensió es calcula amb la
següent expressió:
=
(equació 12)
On:
o Scc Potència de curtcircuit de la xarxa (MVA).
o Up Tensió primària (kV).
o Iccp Corrent de curtcircuit (kA).
Pàgina 68 de 179
2.2.4.- Intensitat de curtcircuit de baixa tensió
Pels curtcircuits secundaris, es considerarà que la potència de curtcircuit disponible és
la teòrica dels transformadors MT-BT, sent més conservadors que en les
consideracions reals.
El corrent de curtcircuit del secundari d’un transformador es calcularà així:
=
(equació 13)
On:
o P Potència del transformador (kVA).
o Ecc Tensió de curtcircuit del transformador (%).
o Iccs Corrent de curtcircuit (kA).
o Us Tensió del secundari (V).
2.2.5.- Dimensió de l’embarrat
Com que els armaris vindran donats amb les barres, aquestes ja hauran estat
sotmeses als assajos pertinents per part del fabricant ABB, per això no serà necessari
realitzar hipòtesis sobre el comportament d’aquestes.
2.2.5.1.- Comprovació per densitat de corrent
La comprovació per densitat de corrent té per objectiu verificar que el conductor indicat
és capaç de conduir el corrent nominal màxim sense superar la densitat màxima
possible pel material conductor. Això, a part de mitjançant càlculs teòrics, es pot
comprovar realitzant un assaig d’intensitat nominal.
Per tal de disposar de suficient marge de seguretat, es considerarà que és la intensitat
del bucle, en aquest cas, 400 A.
Pàgina 69 de 179
2.2.5.2.- Comprovació per sol·licitació electrodinàmica
La intensitat dinàmica de curtcircuit es valora en aproximadament 2.5 vegades la
intensitat eficaç de curtcircuit calculada anteriorment, per això:
Icc(din) =2.5*Iccs = 2.5*38.49 = 96.22 kA (equació 14)
2.2.5.3.- Comprovació per sol·licitació tèrmica
La comprovació tèrmica té per objectiu comprovar que no es produirà un escalfament
excessiu dels aparells per defecte d’un curtcircuit. Aquesta comprovació es pot
realitzar mitjançant càlculs teòrics, però preferiblement s’ha de realitzar un assaig
segons la normativa en vigor. En aquest cas, la intensitat considerada és l’eficaç de
curtcircuit, que el seu valor és:
Icc(ter) = 11.5 kA
2.2.6.- Dimensions de la ventilació
Per calcula les dimensions de les reixes que es necessitaran a la sala on estarà le
centre de transformació, ho farem d’aquesta manera:
Sr
(Equació 15)
S = 1.18 m2
On:
o Sr Superfície de les reixetes necessària (m).
o Wp Pèrdues del transformador. Per catàleg 14.3 kW.
o H Distància entre els centres de les reixetes.
o Δt Diferència entre la temperatura d’entrada i sortida (ºC).
o K Coeficient de reducció de les reixetes (0,5)
Pàgina 70 de 179
El que s’acaba de calcular és l’espai, les dimensions teòriques que necessitaria.
A la nostra sala hi ha quatre reixes rectangulars de dimensions:
o Altura: 0.97 m
o Amplitud: 0.47
Per tant la superfície total seria:
S = 4 * (0.97 * 0.47) = 1.82 m2
Es pot comprovar que no hi hauria cap problema a l’hora de fer servir la ventilació de
tipus natural.
2.3.- Càlcul de les proteccions d’alta tensió del centre de transformació
2.3.1.- Fusible
Ib < In < Iz (equació 16)
On:
o Ib Intensitat nominal de la instal·lació.
o Iz Intensitat admissible de la instal·lació.
o In Intensitat nominal del fusible (Pràctica. En alta tensió la seva intensitat
nominal és de 630 A per suportar sol·licitacions dinàmiques i desconnexió
del circuit).
I2 = 1.6 * In (Equació 17)
I2 < 1.45 * Iz (Equació 18)
On:
o I2 Condició per a què el fusible protegeixi correctament la instal·lació.
Amb els apartats anteriors, sabem:
38.89 A < 40 A < 176 A
Pàgina 71 de 179
Amb aquests valors traiem:
I2 = 1.6 * In = 1.6 * 40 = 64 A
I2 < 1.45 * Iz 64 < 255.6 A
Protecció Tensió assignada Intensitat
assignada Poder de tall
Fusible amb
percutor 36 kV 40 A >20 kA
Taula 17. Resum del càlcul de protecció amb fusible AT
2.4.- Càlcul de la instal·lació de baixa tensió
2.4.1.- Determinació de les seccions trifàsiques
Per calcular les seccions necessàries per a cada derivació individual, primer de tot,
mirarem la potència de cada derivació, i calcularem la intensitat que hi passarà.
A partir d’aquesta intensitat, ens fixarem en el cable que més ens convingui.
Es calcula la secció dels cables per una derivació d’un dels reactors i a partir d’aquí,
tot serà el mateix.
(Equació 19)
On:
o S Secció del conductor (mm2 ).
o P Potència reactiva (kVA).
o L Longitud de la línia (m).
o U Tensió nominal de la instal·lació (V).
o C Conductivitat coure ( ).
o e Caiguda de tensió màxima permesa.
o K Factor de sobrecàrrrega.
La secció de cable més gran següent, és: S = 50 mm2.
La intensitat admissible d’aquest cable és: 214 A
Pàgina 72 de 179
La intensitat calculada per tots els reactors es:
Com que el mètode de càlcul és el mateix, aquest serà el resum de les seccions
trifàsiques:
Línia Tram Secció teòrica
(mm2)
Secció real
(mm2) In (A)
Iadmissible
(A)
Línia 1 Reactor 1 26.78 50 182.32 214
Línia 2 Reactor 2 22.32 50 182.32 214
Línia 3 Reactor 3 22.32 50 182.32 214
Línia 4 Reactor 4 20.78 50 182.32 214
Línia 5 Reactor 5 20.78 50 182.32 214
Línia 6 Reactor 6 15.61 50 182.32 214
Línia 7 Reactor 7 15.61 50 182.32 214
Línia 8 Reactor 8 12.82 50 182.32 214
Com que la instensitat admissible serà sempre la mateixa, la secció dels cables també
ho serà, ja que si no, no seria capaç d’aguantar aquesta intensitat.
2.4.2.- Determinació de les seccions monofàsiques
Es calcula la línia del panell de control:
(Equació 20)
On:
o S Secció del conductor (mm2 ).
o P Potència reactiva (kVA).
o L Longitud de la línia (m).
o U Tensió nominal de la instal·lació (V).
Pàgina 73 de 179
o C Conductivitat coure ( ).
o e Caiguda de tensió màxima permesa.
En aquest cas, la màxima caiguda de tensió permesa de d’un 1%, ja que estem parlant
de derivacions monofàsiques i d’il·luminació.
La secció més propera superior, serà: S = 6 mm2 , ja que és la secció mínima que han
de tenir els conductors.
La intensitat nominal de la instal·lació és de:
Es calcula la línia de la il·luminació:
On:
o S Secció del conductor (mm2 ).
o P Potència reactiva (kVA).
o L Longitud de la línia (m).
o U Tensió nominal de la instal·lació (V).
o C Conductivitat coure ( ).
o e Caiguda de tensió màxima permesa.
En aquest cas, la màxima caiguda de tensió permesa de d’un 1%, ja que estem parlant
de derivacions monofàsiques i d’il·luminació.
La secció més propera superior, serà: S = 6 mm2 , ja que és la secció mínima que han
de tenir els conductors.
La intensitat nominal de la instal·lació és de:
Pàgina 74 de 179
Línia Tram Secció teòrica
(mm2)
Secció real
(mm2) In (A) Iadmissible
(A)
Línia 9 Enllumenat 1.56 6 3.2 34
Línia 10 Panell de
control 0.17 6 0.8 34
2.5.- Càlcul de la instal·lació de terra
2.5.1.- Investigació de les característiques del terra
El reglament d’Alta Tensió indica que per les instal·lacions de tercera categoria, amb
una intensitat de curtcircuit a terra inferior o igual a 16 kA, no és imprescindible
realitzar una investigació prèvia de la resistivitat del terreny.
Segons la investigació prèvia del terreny on s’instal·larà el CT, es determina una
resistivitat mitjana de 150 Ω/m.
2.5.2.- Determinació dels corrents màxims de posta a terra i del temps màxim
corresponent a l’eliminació del defecte
A les instal·lacions d’AT de tercera categoria, els paràmetres que determinen els
càlculs de falta a terra són els següents:
o Tipus de neutre: el neutre de la xarxa pot estar aïllat, rígidament unit a terra,
unit mitjançant impedància o resistència. Això produirà una limitació del
corrent de la falta, en funció de les longituds de les línies o dels valors
d’impedància en cada cas.
o Tipus de proteccions: en quant es produeix un defecte, aquest s’elimina
mitjançant l’obertura d’un element de tall que actua per indicació d’un relé
d’intensitat. Aquest relé pot actuar en un temps fix o en un temps dependent.
Si està realitzant un reenganxament, només afecta al càlcul de la xarxa de
terres sempre que els reenganxaments siguin menors a 0.5 s.
Pàgina 75 de 179
2.5.3.- Càlcul de la resistència de posta a terra
Característiques de la xarxa d’alimentació:
o Tensió de servei: U= 25 kV.
Característica de la posta a terra del neutre:
o Limitació de la intensitat a terra: Idm= 500 A.
Dada obtinguda per l’empresa subministradora Fecsa-Endesa.
Nivell d’aïllament de la instal·lació de baixa tensió:
o Tensió d’aïllament: Vbt= V.
Característiques del neutre:
o Reactància del neutre: 0 Ω.
o Resistència del neutre: 25 Ω.
Característiques del terreny:
o Resistència de terra: Ro = 150 Ω/m.
o Resistència del formigó: R’o = 30000 Ω/m.
La resistència màxima de la posta a terra de protecció de l’edifici i la intensitat de
defecte surten de:
(Equació 21)
On:
o Id Intensitat de falta a terra (A).
o Rt Resistència total de posta a terra (Ω).
o Vbt Tensió d’aïllament en BT (V).
La intensitat de defecte es calcula de la següent forma:
(Equació 22)
On:
bttd VRI
223 ntn
nd
XRR
UI
Pàgina 76 de 179
o
tr
R
RK
o Un Tensió de servei (V).
o Rn Resistència posta a terra del neutre (Ω).
o Rt Resistència total de la posta a terra (Ω).
o Xn Reactància de la posta a terra del neutre (Ω).
o Id Intensitat de la falta a terra (A).
Substituïm i traiem que:
Id = 416.33 A Rt = 24.02 Ω.
Es selecciona l’elèctrode tipus que compleixi el requisit de tenir una Kr més propera,
inferior o igual a la que es calcularà a continuació.
(Equació 23)
On:
o Kr Coeficient de l’elèctrode.
o Rt Resistència total de la posta a terra (Ω).
o Ro Resistivitat del terreny (Ω/m).
S’obté que Kr = 0.1601.
Amb aquesta Kr, la configuració adequada té les següents propietats:
o Configuració seleccionada: 5/32.
o Geometria del sistema: Piques alineades.
o Distancia entre piques: 3 metres.
o Profunditat del elèctrode horitzontal: 0,5 m.
o Número de piques: 3.
o Longitud de las piques: 2 m.
Els paràmetres característics de l’elèctrode seran:
o De la resistència Kr = 0,135.
o De la tensió de pas Kp = 0,0252.
o De la tensió de contacte Kc = 0.
Per evitar les tensions de contacte, es prendran algunes mesures extres de seguretat:
Pàgina 77 de 179
docc IRKV
o Les portes i reixes metàl·liques que donen a l’exterior de l’edifici no tindran
contacte elèctric amb masses conductores susceptibles de quedar a tensió a
causa de falles o avaries.
o Al pis del CT s’instal·larà una malla coberta d’una capa de formigó de 10 cm,
connectada a la posta terra del mateix.
2.5.4.- Càlcul de les tensions de pas a l’interior de la instal·lació
La tensió de defecte vindrà donada per:
(Equació 24)
On:
o I’d Intensitat de defecte (A).
o R’t Resistència total de la posta a terra (Ω).
o V’d Tensió de defecte (V).
V’d = 9084.92 V
La tensió de pas a l’accés serà igual al valor de la tensió màxima de contacte sempre
que es disposi d’una malla equipotencial connectada a l’elèctrode de terra segons la
següent fórmula:
(Equació 25)
On:
o Kc Coeficient.
o Ro Resistivitat del terreny (Ω/m).
o V’c Tensió de pas a l’accés (V).
o I’d Intensitat de defecte (A).
En aquest cas, com les piques estan alineades davant dels accessos al CT, paral·leles
a la façana, la tensió de pas a l’accés serà pràcticament nul·la, pel que no la
considerarem.
dtd IRV
Pàgina 78 de 179
2.5.5.- Càlcul de les tensions de pas a l’exterior de la instal·lació
Adoptant les mesures de seguretat addicionals, no serà necessari calcular les tensions
de contacte a l’exterior, ja que seran nul·les.
Tensió de pas a l’exterior:
(Equació 26)
On:
o Kp Coeficient.
o Ro Resistivitat del terreny (Ω/m).
o V’p Tensió de pas a l’exterior (V).
o I’d Intensitat de defecte (A).
Amb aquests valors calculats prèviament, tenim:
V'p = 1695,85 V
2.5.6.- Càlcul de les tensions aplicades
Els valors admissibles són per una duració total de fatiga igual a t = 0.7 s.
Tensió de pas a l’exterior:
(Equació 27)
On:
o Uca Valor admissible de la tensió de contacte aplicada, funció de la duració
del corrent de falla (V).
o Ro Resistivitat del terreny (Ω/m).
o Ra1 Resistència del calçat, superfície de material aïllant (Ω).
S’obté que:
Up = 6313 V
La tensió de pas a l’accés de l’edifici serà:
(Equació 28)
dopp IRKV
Pàgina 79 de 179
On:
o Uca Valor admissible de la tensió de contacte aplicada, funció de la duració
del corrent de falla (V).
o Ro Resistivitat del terreny (Ω/m).
o R’o Resistivitat del formigó (Ω/m).
o Ra1 Resistència del calçat, superfície de material aïllant (Ω).
En aquest cas:
· Upacc = 15461,5 V
Es procedirà a comprovar que els valors calculats prèviament, són inferiors als valors
admissibles acabats de calcular:
Tensió de pas a l’exterior del centre:
o V'p = 1695,85 V < Up = 6313 V
Tensió de pas a l’accés al centre:
o V'pacc = 0 V < Up(acc) = 15461,5 V
Tensió de defecte:
o V'd = 9084,92 V < Vbt = 10000 V
Intensitat de defecte:
o Ia = 50 A < Id = 448,64 A < Idm = 500 A
2.5.7.- Càlcul de les tensions transferibles a l’exterior
Per garantir que el sistema de terra de protecció no transfereix al sistema de la terra
de servei, evitant així que afectin als usuaris, ha d’establir-se una separació entre els
elèctrodes més pròxims d’ambdós sistemes, sempre que la tensió de defecte superi
els 1000 V.
En aquest cas, al ser la tensió més gran que 1000 V, la distància és imprescindible.
La distància mínima ve donada per l’expressió:
2000
do IRD
Pàgina 80 de 179
(Equació 29) On:
o D Distància mínima de separació.
o Ro Resistivitat del terreny (Ω/m).
o I’d Intensitat de defecte (A).
Es necessitarà una distància mínima de:
D = 10,71 m
Es connectarà a aquest sistema de terres de servei el neutre del transformador, així
com a la terra dels secundaris dels transformadors de tensió i intensitat de la cel·la de
mesura.
Les característiques del sistema de terra de servei són les següents:
o Identificació: 5/22 (segons mètode UNESA).
o Geometria: Piques alineades.
o Número de piques: 2.
o Longitud entre piques: 2 m.
o Profunditat de las piques: 0,5 m.
Els paràmetres segons la configuració de terra:
o Kr = 0,201
o Kc = 0,0392
El criteri de selecció de la terra de servei, és no ocasionar a l’elèctrode una tensió
superior a 24 V quan existeixi un defecte a terra en una instal·lació de BT protegida
contra contactes indirectes per un diferencial de 650 mA. Per complir això, la resitència
ha de ser inferior a 37 Ω.
Rtserv = Kr · Ro = 0,201 · 150 = 30,15 < 37 Ohm
Pàgina 81 de 179
3.- ANNEXES D'APLICACIÓ A L'ÀMBIT DEL PROJECTE
3.1- Medi ambient
Objectiu
L’objectiu d’aquest estudi és tenir present els impactes i repercussions a l’hora de
realitzar les diferents instal·lacions, per realitzar una previsió i disminució en la mesura
del possible la generació de residus.
Utilització de materials reciclables i/o reutilitzables
Els materials utilitzats per fer les diferents instal·lacions de la planta són pràcticament
tots reutilitzables.
A la instal·lació elèctrica els cables són de coure amb recobriment de polietilè reticulat,
això permet que el coure es pugui reutilitzar quan acabi el cicle de vida de la
instal·lació o dels propis cables. El recobriment també pot ser reciclat per a una
posterior aplicació en altres cables o materials que necessitin aquest producte.
Durabilitat i toxicitat dels materials utilitzats
Els materials utilitzats en totes les instal·lacions del projecte són d’alta durada, tant els
cables com les canalitzacions utilitzades. Els cables elèctrics utilitzats són de baixa
emissió de fums en cas que es produeixi un incendi, en cas d’incendi els cables
utilitzats tenen poca emissió de fums tòxics i la contaminació serà reduïda.
Entorn atmosfèric
No és d'aplicació.
Població
Les diferents instal·lacions a realitzar no afecten a la població.
Pàgina 82 de 179
4.- ESPECIFICACIONS MT DEL TRANSFORMADOR
A. OBJETO
B. SITUACIÓN Y EMPLAZAMIENTO
C. CONDICIONES DE SERVICIO
D. REGLAMENTACIÓN Y NORMATIVA
E. CARACTERÍSTICAS GENERALES
F. CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICAS
G. ACCESORIOS
H. INSPECCIÓN
I. ENSAYOS Y VERIFICACIONES
J. INFORMACIÓN TÉCNICA
K. GARANTIA
L. EXCEPCIONES A ESTA ESPECIFICACIÓN
M. FORMA DE ENVIO
N. ALCANCE DEL SUMINISTRO
O. MONTAJE Y PUESTA EN SERVICIO
P. CONDICIONES DEL SUMINISTRO
Q. PERMISOS OFICIALES
R. RECEPCIONES
S. OBSERVACIONES
Pàgina 83 de 179
A. OBJETO
Esta especificación establece las condiciones y requisitos técnicos que se
aplicarán en el diseño, construcción y ensayos de TRANSFORMADORES DE
DISTRIBUCIÓN DE AISLAMIENTO SECO, ENCAPSULADOS EN RESINA, así
como de sus accesorios y dispositivos de control.
B. SITUACIÓN Y EMPLAZAMIENTO
- Localidad Tarragona
- Provincia Tarragona
- País España
- Altitud < 1000 m
- Emplazamiento Interior
C. CONDICIONES DE SERVICIO
1.- Características del ambiente
- Presión barométrica 1000 mbar
- Temperatura máxima 40 o C
- Temperatura mínima -5 o C
- Humedad relativa media 70 %
- Humedad relativa máxima 100 %
2.- Riesgos ambientales
- Corrosivo Ambiente marino
D. REGLAMENTACIÓN Y NORMATIVA
El transformador será diseñado, construido y ensayado de acuerdo con las
normas que se indican a continuación, salvo en aquellos puntos en que la
presente especificación sea más exigente.
Normas de obligado cumplimiento: serán de aplicación las siguientes normas,
todas ellas en su más reciente edición:
- CEI 726 y 146 - UNE 20101, 20102, 20138 y 20178
Pàgina 84 de 179
- DIN 42523 y 42540 - ISO 9001
E. CARACTERÍSTICAS GENERALES
El transformador será del tipo seco, con los arrollamientos de MT y BT
cilíndricos separados entre sí.
Los bobinados estarán encapsulados en resinas epóxicas bajo vacío tanto
la parte de MT como la de BT.
Las resinas empleadas estarán clasificadas como material con alta
resistencia a la combustión y auto extinguibles. En caso de incendio, los
humos o vapores que puedan desprender no serán tóxicos ni químicamente
agresivos.
Los bobinados podrán soportar inundaciones sin necesidad de tratamientos
especiales de secado, ni sufrir degradación de sus características eléctricas.
La refrigeración será por circulación natural de aire hasta su potencia nominal.
Las conexiones de MT estarán situadas en un lateral y las de BT en la parte
superior, opuestas a las de MT.
Las conexiones de MT y BT serán atornillables.
Los bobinados estarán protegidos contra sobrecargas térmicas por medio de tres
sondas térmicas, colocadas una en cada fase y en el arrollamiento de menor
constante de tiempo.
Las sondas se instalarán en un lugar de fácil acceso para que puedan ser
sustituidas cómodamente en caso de avería.
Las características de los contactos de las sondas serán según norma UNE
20119 o equivalente.
La regulación de tensión se efectuará en el arrollamiento primario mediante
puentes de conexión protegidos.
El devanado primario tendrá cuatro tomas para ± 2,5 %, ± 5 % de la tensión
nominal primaria, accionadas por un conmutador, previsto para actuar con el
transformador sin tensión.
Pàgina 85 de 179
Los devanados serán de aluminio y deberán poder ser desmontados fácilmente
mediante herramientas simples.
Los dos arrollamientos estarán separados galvánicamente.
F. CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICAS
Potencia nominal 1600 KVA
Tensión nominal primario 25 KV
Tensión nominal secundaria 400 V
Frecuencia nominal 50 Hz
Grupo de conexión Dyn 11
Tensión de cortocircuito mínima > 7 %
Regulación de tensión (en vacío) ∓ 2,5 ± 5%
Pérdidas en vacío 2000 ÷ 3000 W
Pérdidas en carga (115 oC) 10000 ÷ 14000
Tensión aplicada 50Hz, 60s, MT 70 KV
Tensión aplicada 50Hz,60s, BT 2,5 KV
Tensión de impulso 1,2/50 AT 170 KV
Clase térmica del aislamiento F
Calentamiento medio en el aluminio 90 ÷ 100 ⁰C
Neutro Accesible
Alimentación equipo detección 48 V CC
Servicio Continuo
Instalación Interior
Refrigeración Natural
Régimen de Neutro TN
G. ACCESORIOS
Como mínimo dispondrán de lo siguiente:
Placa de características según normas. Irá colocada en el lado de BT.
Etiquetas.
Cáncamos de elevación del conjunto y de las partes extraíbles.
Equipo de detección de temperatura compuesto de:
- Una sonda por fase. - Relés para dos niveles de temperatura ajustables (alarma y disparo). - Indicador cíclico digital de temperatura de los devanados.
- Ruedas orientables. - Toma de tierra.
H. INSPECCIÓN
1. General
El CLIENTE, o el personal por él delegado si procede, tendrá libre acceso,
durante el período de fabricación, a los talleres y dependencias del
SUMINISTRADOR en los que se realice la construcción del equipo contratado,
Pàgina 86 de 179
con objeto de estar informado en todo momento de los materiales y métodos de
trabajo empleados, así como de los ensayos efectuados.
EL SUMINISTRADOR facilitará con todos los medios a su alcance, la
comprobación del equipo por parte del inspector, y entregará gratuitamente las
muestras de material que se precisen para el ensayo.
El fabricante queda obligado a dar al inspector cualquier información que éste le
solicite con respecto al suministro.
Todo el material podrá ser sometido a inspección antes de su salida de fábrica.
Esta inspección y/o la aceptación por parte del Comprador no significa la
cancelación de las garantías.
2. Control de Calidad
En requisitos de "Control de Calidad", se establecen las condiciones pertinentes.
I. ENSAYOS Y VERIFICACIONES
1. General
Los ensayos y verificaciones tienen por objeto comprobar que se cumple lo
indicado en estas especificaciones y documentos asociados.
El SUMINISTRADOR se obliga a aceptar la realización, en fábrica, de
pruebas y/o inspecciones del equipo antes de su expedición, reservándose
el CLIENTE el derecho de supervisar estas pruebas por sí mismo o delegando
en otros.
El SUMINISTRADOR comunicará, con un mínimo de 5 días de antelación, la
fecha de realización de los ensayos.
La no asistencia a estas pruebas por parte del CLIENTE, o del personal por el
delegado, no exime al SUMINISTRADOR de las responsabilidades que puedan
derivarse del mal funcionamiento del material suministrado.
Todos los gastos que originen las pruebas serán a cargo del
SUMINISTRADOR, así como la reposición de las partes o materiales dañados
como consecuencia de las pruebas o del transporte a un laboratorio adecuado,
si fuera necesario.
Pàgina 87 de 179
Si realizadas las pruebas, alguna parte del equipo no funcionara
satisfactoriamente o no se consiguieran los resultados garantizados, el
SUMINISTRADOR se compromete a reponer o modificar las partes defectuosas
hasta conseguir los resultados deseados.
Estas pruebas no eximirán al SUMINISTRADOR de las obligaciones que contrae
respecto de las garantías dadas al material que suministre. La aceptación del
material por parte del CLIENTE o la persona por él delegada, no releva al
SUMINISTRADOR de su responsabilidad por los defectos que pudiera presentar
el mismo.
El SUMINISTRADOR deberá enviar al CLIENTE original y cuatro copias de los
certificados de todas las pruebas realizadas.
Realizadas las pruebas satisfactoriamente, se considerará el equipo recibido
provisionalmente.
La recepción definitiva se hará en obra después de la puesta en servicio del
equipo, cuando se realicen las pruebas de rendimiento del grupo, y no más tarde
de seis meses después de la puesta en servicio.
En general, para lo que no quede explícitamente indicado en estas
especificaciones, regirá el capítulo de pruebas de la norma aprobada por el
CLIENTE.
El fabricante dispondrá de copia de los protocolos de todos los ensayos tipo, que
entregará cuando se les soliciten.
2. Ensayos
Se realizarán todos los ensayos de rutina indicados por las normas CEI y UNE
aplicables y se entregarán al CLIENTE los protocolos correspondientes. Como
mínimo se harán:
Comprobación de la placa de características.
Medida de la resistencia de los arrollamientos.
Medida de la relación de transformación.
Verificación del grupo de conexión.
Medida de la tensión de cortocircuito y pérdidas en el aluminio.
Medida de la intensidad en vacío.
Medida de las pérdidas e intensidad en vacío a la tensión nominal.
Pàgina 88 de 179
Medida de las pérdidas e intensidad en vacío para una tensión del
110 % de la nominal.
Medida de las pérdidas a plena carga.
Ensayo dieléctrico de tensión inducida.
Ensayo dieléctrico de tensión aplicada a frecuencia industrial.
Ensayo de nivel de ruido.
Control de las dimensiones principales y acabado.
Funcionamiento de las sondas de temperatura.
Ensayo de descargas parciales.
Si el CLIENTE lo exige, todos los instrumentos que formen parte o se utilicen en
los trabajos del contrato, serán calibrados por una autoridad independiente.
Toda la mano de obra, materiales, aparatos e instrumentos para los ensayos en
fábrica, serán proporcionados por el SUMINISTRADOR.
El fabricante avisará al CLIENTE de las fechas previstas para las pruebas,
con 10 días de antelación.
J. INFORMACIÓN TÉCNICA
El CLIENTE ha de recibir, como mínimo, la siguiente documentación, para
aprobación o información:
Criterios y cargas para el diseño de las cimentaciones.
Planos de dimensiones, en planta y alzado.
Placa de características.
Manuales de montaje y mantenimiento.
Folletos descriptivos de los accesorios (equipo detección
temperatura, etc.)
Curvas y magnetizante del transformador.
K. GARANTÍAS
El FABRICANTE garantiza el transformador y accesorios contra todo defecto de
diseño, fabricación y montaje durante 12 meses a partir de la puesta en marcha,
sin sobrepasar los 18 meses desde la fecha de entrega.
Si aparece algún defecto durante el período de garantía, el fabricante del
transformador está obligado a efectuar las modificaciones, reparaciones o
Pàgina 89 de 179
sustituciones necesarias, LIBRES DE CARGO PARA EL CLIENTE, incluyendo
materiales, mano de obra y gastos de desplazamiento.
Cuando el fabricante no actuara de forma inmediata para subsanar el
defecto, y esto supusiera grave perjuicio, el CLIENTE podrá actuar
directamente, previa notificación al fabricante y pasar posteriormente el cargo que
corresponda.
El plazo de garantía empezará a contar a partir de la fecha de la recepción
provisional.
El plazo de garantía de cualquier material que deba ser sustituido durante el plazo
de garantía empezará a contar a partir de la fecha de su sustitución.
Además de las garantías propias de funcionamiento, el equipo estará sujeto a las
siguientes garantías operacionales;
- Rendimiento
- Constantes eléctricas
- Potencia
- Calentamiento
L. EXCEPCIONES A ESTA ESPECIFICACIÓN
Las excepciones o variaciones a esta especificación, deberán comunicarse por
escrito con la oferta y en un solo documento que recoja todas las desviaciones
con referencia al capítulo contradictorio.
M. FORMA DE ENVÍO
El transformador estará preparado para el transporte y almacenamiento a la
intemperie, hasta su montaje y puesta en servicio, lo que puede suceder
hasta 12 meses después de la entrega.
N. ALCANCE DEL SUMINISTRO
El transformador se entiende con los accesorios necesarios para su
funcionamiento.
O. MONTAJE Y PUESTA EN SERVICIO EN TALLERES
El montaje y puesta en servicio será realizado por personal especializado del
SUMINISTRADOR, bajo su entera responsabilidad en el aspecto técnico, si bien
Pàgina 90 de 179
sometiéndose enteramente a la disciplina del CLIENTE y a las instrucciones que,
para que el mejor desarrollo de los trabajos, sean dictadas por la persona
responsable de la obra.
Toda la mano de obra, materiales, aparatos, instrumentos, etc., para realizar de
los ensayos "in situ" serán proporcionados por el SUMINISTRADOR.
P. CONDICIONES DE SUMINISTRO
Salvo que se indique lo contrario en otro documento:
El suministro de los equipos y materiales necesarios, debe estar conforme
con los documentos que constituyen esta especificación.
El SUMINISTRADOR deberá verificar todos los datos para que con su
suministro se consigan las exigencias indicadas, que se consideran
mínimas.
Cualquier fallo que a juicio del SUMINISTRADOR pudiera existir, deberá
comunicarlo al CLIENTE para poder analizarlo conjuntamente. No hacerlo
supone que ha verificado la especificación y que la encuentra correcta.
Se exigirá una supervisión rigurosa de todos los materiales, trabajos y
acabados, reservándose el CLIENTE en todo momento, la aceptación o no
de los mismos, los cuales serán corregidos hasta reunir las condiciones
mínimas requeridas y sin cargo alguno para el CLIENTE.
Cuando el suministro exija un montaje en obra, el encargado de obra del
SUMINISTRADOR deberá ser competente, reservándose el CLIENTE el
derecho de poderle recusar por no considerarlo de buena actuación en
obra, así como a cualquier persona bajo su mando.
Como norma general el suministro comprenderá:
Todo el equipo y montaje, excepto lo que expresamente se excluya,
incluyendo además todos los accesorios o complementos mencionados o
no en la documentación, pero que sean necesarios para el perfecto
funcionamiento del equipo suministrado.
El equipo suministrado completo, enteramente terminado y entregado en
buen estado de marcha y con buen aspecto.
Los embalajes, seguros, gastos que se originen para poder poner en marcha
el equipo, planos, documentos indicados en esta especificación y, en
general, todo lo indicado en los documentos del pedido.
Pàgina 91 de 179
Q. PERMISOS OFICIALES
El SUMINISTRADOR preparará todos los documentos precisos y hará todas las
gestiones hasta el final para conseguir todos los permisos, certificados e
inspecciones de carácter oficial necesarios para entregar los equipos listos para
su explotación.
El coste de todas las gestiones indicadas, incluso el pago de los derechos
oficiales será a cargo del SUMINISTRADOR.
R. HOMOLOGACIONES
Todos los materiales que componen el suministro deberán estar homologados
para su instalación en España.
El coste que la homologación pudiera comportar será a cargo del
SUMINISTRADOR.
S. RECEPCIONES
Salvo que se indique lo contrario en otro documento:
1. Recepción Provisional
Efectuada la puesta en marcha y comprobado que todo funciona según lo
especificado, a excepción de pequeños defectos, se efectuará la recepción
provisional. De esta manera se dejará constancia en un documento en el que se
hará constar los defectos y el plazo en el que deberán ser subsanados, si los
hubiere.
2. Recepción Definitiva
Transcurridos 12 meses desde la Recepción Provisional, se procederá a la
Recepción Definitiva, de la que se dejara constancia en un documento que será
firmado por el CLIENTE y el SUMINISTRADOR.
T. OBSERVACIONES
Los requerimientos de esta especificación deben considerarse como mínimos.
Pàgina 92 de 179
5. ESPECIFICACIONS BT DEL TRANSFORMADOR
01. OBJETO
02. SITUACIÓN Y EMPLAZAMIENTO
03. REGLAMENTACIÓN Y NORMATIVA
04. ASPECTOS CONSTRUCTIVOS
04.1. ENVOLVENTES
04.2. PROTECCIÓN PARTES ACTIVAS
04.3. GRADOS DE PROTECCIÓN
04.4. EMBARRADOS
04.5. PUESTA A TIERRA
04.6. VENTILACIÓN
04.7. RESERVA
05. CARACTERÍSTICAS GENERALES DE LOS DISPOSITIVOS
05.1. REACTIVA
06. CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICAS
06.1. CABLES
06.2. BANDEJAS
07. ACCESORIOS
08. INSPECCIÓN
09. ENSAYOS Y VERIFICACIONES
09.1. GENERAL
09.2. ENSAYOS
10. INFORMACIÓN TÉCNICA
11. GARANTIA
12. EXCEPCIONES A ESTA ESPECIFICACIÓN
13. FORMA DE ENVIO
14. ALCANCE DEL SUMINISTRO
15. MONTAJE Y PUESTA EN SERVICIO
16. CONDICIONES DEL SUMINISTRO
17. PERMISOS OFICIALES
18. HOMOLOGACIONES
19. RECEPCIONES
19.1. PROVISIONAL
19.2. DEFINITIVA
20. OBSERVACIONES
Pàgina 93 de 179
01. OBJETO
Esta especificación técnica establece las condiciones y requisitos técnicos que se
aplicarán en el diseño, construcción y ensayos de los armarios de protección del
transformador de potencia 1600 KVA 25/0,400 Kv y las diferentes salidas para
alimentar a los CCM’S de fábrica así como la compensación de reactiva.
02. SITUACIÓN Y EMPLAZAMIENTO
- Localidad La Canonja
- Provincia Tarragona
- País España
- Emplazamiento Interior
03. REGLAMENTACIÓN Y NORMATIVA
La construcción de los armarios de distribución y protección estará sometida a
las normas y reglamentos vigentes tales como:
Los armarios deberán de ser diseñados, construidos y ensayados
de acuerdo con las normas UNE correspondientes según REBT,
todas ellas en su más reciente edición.
Reglamento de Seguridad y Salud laboral.
Prescripciones y recomendaciones si procede por parte de la
Propiedad.
04. ASPECTOS CONSTRUCTIVOS
Los cuadros deberán ser capaces de soportar sin daño y deformaciones las
diferentes solicitudes mecánicas y térmicas producidas por el paso de la
intensidad nominal de cortocircuito.
Los armarios pueden ser modulares y se podrán ensamblar ente si y si procede,
protegidos en los laterales finales por tapas ciegas desmontables, la entrada de la
acometida al interruptor principal así como las diferentes salidas de potencia se
efectuarán por debajo. El resto de salidas pueden ser verticales.
Los materiales empleados para la construcción de los armarios estarán
clasificados como material con alta resistencia a la combustión y auto
extinguibles. En caso de incendio, los humos o vapores que puedan
desprender no serán tóxicos ni químicamente agresivos.
Pàgina 94 de 179
04.1. ENVOLVENTES
Todos los elementos que componen la aparamenta, tienen que estar
situados y orientados para que puedan identificarse sin dificultad.
La disposición de los equipos deberá poder permitir efectuar cualquier tipo
de comprobación de funcionamiento y si procede de reemplazo de la
pieza si da lugar a ello.
No se permite el montaje de equipos en envolventes, tapas y puertas si
las hubiere caso de no ser modular, salvo que se monten los equipos de
regulación de reactiva y analizador de redes.
El bastidor, de los diferentes módulos de acometida y reparto así como en
el de ampliación, llevarán los taladros necesarios para el paso de tornillos
o espárragos de M12 que permitan su fijación sobre una bancada anclada
sobre el mismo suelo del CDBT.
04.2. PROTECCIÓN PARTES ACTIVAS
Todas las partes activas tienen que estar protegidas para evitar contactos
indirectos o fortuitos con materiales aislantes adecuados capaces de
resistir impactos y las condiciones de trabajo en continuo sin deteriorarse.
04.3. GRADOS DE PROTECCIÓN
Los armarios tanto si son modulares o abatibles por puerta, tienen que
estar protegidos contra la penetración de objetos y líquidos.
El grado de protección del cuadro será IP217, de acuerdo con la norma
UNE 20324, excepto en los componentes de control y en la zona inferior
del cuadro prevista para las salidas de cables.
En nuestro caso, debido a la ubicación de los armarios dentro de sala
cerrada y climatizada, el grado de protección es el recomendado por IEC
60529 es decir, los módulos y armarios deben de ofrecer un mínimo de
IP41.
CLASIFICACIÓN IK SEGÚN IEC 62262
La EN / IEC 62262 IK es la calificación que clasifica el nivel de protección
que proporcionan los aparatos eléctricos contra los impactos mecánicos
de fuera. Los cuadros eléctricos, estarán preparados para un IK08.
Pàgina 95 de 179
04.4. EMBARRADOS
Tienen que cumplir con la norma UNE EN-60439.1.
El juego de barras principal deberá estar dimensionado por sección y
protección contra los efectos de “Icc” en toda su longitud y recorrido.
Las barras de las diferentes derivaciones, se dimensionarán para la
máxima carga simultanea prevista en los diferentes grupos de recepción y
teniendo en cuenta la carga máxima que soporta el interruptor de
suministro.
El material constitutivo de todas las barras será cobre del tipo C-1110, de
acuerdo con la norma UNE 37 118. Tanto las barras verticales como las
horizontales, se identificarán dentro del módulo siguiendo el orden
cronológico de la secuencia de fases.
El conexionado de los conductores a la barra de neutro deberá efectuarse
fácilmente con una sola llave aislada, debiendo tener esta barra, con
respecto a tierra, el mismo nivel de aislamiento que las fases y estará
situada debajo de las correspondientes a aquellas.
04.5. PUESTA A TIERRA
El esquema de conexión del neutro y las masas será según ITC-BT-08
del esquema TN-S.
En el caso de que los armarios no sean modulares, las puertas o
cualquier parte móvil irán puestas a tierra con latiguillo de cobre a la
carcasa del armario.
El conductor de protección PE se utilizará para conectar directamente
todos los conductores de protección de potencia.
04.6. VENTILACIÓN
No tendrán ventilación forzada, refrigeración natural.
Existe sistema de climatización en la sala de ubicación de los armarios.
04.7. RESERVA
Se tendrá en cuenta como reserva dos módulos para alojar los
interruptores de 1250 A según indica el plano adjunto FUN-SI-51-A01.
Pàgina 96 de 179
Dentro del diseño general del cuadro, se intentará dejar como reserva
un 20% libre en previsión de futuras ampliaciones.
05. CARACTERÍSTICAS GENERALES DE LOS DISPOSITIVOS
En los diferentes módulos tiene que constar los siguientes equipos:
Un interruptor general automático de 2500 A de corte omnipolar
que alimentará un embarrado.
Los bornes de entrada tienen que poder conectar los diferentes
cables por fase que vienen del transformador TR-6.
Se dejarán dos módulos montados y preparados para alojar dos
interruptores automáticos de 1250 A para instalación futura.
Del embarrado general colgaran las diferentes salidas de uso y
reserva según se especifican en el plano unifilar adjunto FUN-SI-
51-A01. Los equipos a instalar son los siguientes:
3 Interruptores automáticos de 1250 A
2 Interruptores automáticos de 250 A
6 Interruptores automáticos de 160 A
4 Interruptores automáticos de 100 A
05.1. REACTIVA
Para la compensación de la reactiva, el grupo de condensadores de 500
KVAR junto con el equipo de medición y control se ubicara
independientemente del resto en armario aparte (FUN-SEI-51-A02), y
alimentado del interruptor de salida reactiva a través de bornes
atornilladas con entrada por debajo.
(FUN-SEI-51-A01).
Las conexiones de acometida serán lo suficiente robustas para soportar
los diferentes cables por fase y serán atornillables.
06. CARACTERÍSTICAS ELÉCTRICAS
Tensión entrada 400 V
Frecuencia nominal 50 Hz
Intensidad salida transformador 2309 A
Servicio Continuo
Instalación Interior
Refrigeración natural Aire + Climatización en sala
Pàgina 97 de 179
06.1. CABLES
Una vez verificadas secciones por cortocircuito y caída de tensión, se
considera la intensidad máxima admisible según ITC BT 07 según
proceda.
El conductor unipolar de cobre con aislamiento polietileno reticulado
(XLPE) de 0,6/1 KV cubierta PVC, fabricados de conformidad con la
norma UNE 21 123-2, no propagador de incendio y no propagador de
llama.
Temperatura ambiente máxima de 40⁰C en el interior del CDBT.
06.2. BANDEJAS
Si procede la instalación de bandejas hasta la acometida del cuadro de
distribución, la bandeja tipo escalera de chapa de acero galvanizada en
caliente de 1,5 mm de espesor y 400 mm de ancho.
Disposición de los cables en ternos sobre bandeja escalera en contacto
mutuo.
07. ACCESORIOS
Como mínimo dispondrán de lo siguiente:
Placa de características según normas.
Etiquetas.
Cáncamos de elevación del conjunto y de las partes extraíbles.
Equipo analizador de redes, (Circutor CVM 144, Eaton-Moeller CVMk o
similar)
Transformadores de intensidad para corrección de Reactiva
Equipo compensación reactiva en armario (FUN-SEI-51-A02).
08. INSPECCIÓN
El CLIENTE, o el personal por él delegado, tendrá libre acceso, durante el
período de fabricación, a los talleres y dependencias del SUMINISTRADOR en
los que se realice la construcción de los equipos contratados, con objeto de estar
informado en todo momento de los materiales y métodos de trabajo empleados.
Pàgina 98 de 179
El SUMINISTRADOR facilitará la comprobación del equipo por parte del inspector
si procede y el fabricante queda obligado a dar al inspector cualquier información
que éste le solicite con respecto al suministro.
El SUMINISTRADOR proporcionará al CLIENTE la documentación y esquemas
eléctricos de los armarios suministrados para proceder a su legalización, así
como la documentación de los aparellajes empleados.
Esta inspección si procede, y/o la aceptación por parte del CLIENTE no significa
la cancelación de las garantías.
09. ENSAYOS Y VERIFICACIONES
09.1. GENERAL
Las verificaciones tienen por objeto comprobar que se cumple lo indicado
en estas especificaciones y documentos asociados.
El SUMINISTRADOR se obliga a aceptar la realización, en sus
talleres de pruebas y/o inspecciones del equipo antes de su
expedición, reservándose el CLIENTE el derecho de supervisar estas
pruebas por sí mismo o delegando en otros.
Si realizadas las pruebas, alguna parte del equipo no funcionara
satisfactoriamente o no se consiguieran los resultados garantizados, el
SUMINISTRADOR se compromete a reponer o modificar las partes
defectuosas hasta conseguir los resultados deseados.
Estas pruebas no eximirán al SUMINISTRADOR de las obligaciones que
contrae respecto de las garantías dadas al material que suministre. La
aceptación del material por parte del CLIENTE o la persona por él
delegada, no releva al SUMINISTRADOR de su responsabilidad por los
defectos que pudiera presentar el mismo.
El SUMINISTRADOR deberá enviar al CLIENTE original y cuatro copias
de los planos.
Realizadas las pruebas satisfactoriamente, se considerará el equipo
recibido provisionalmente.
La recepción definitiva se hará en obra después de la puesta en servicio
del equipo, y no más tarde de un mes después de la puesta en servicio.
Pàgina 99 de 179
En general, para lo que no quede explícitamente indicado en estas
especificaciones, regirá el capítulo de pruebas de la norma aprobada por
el CLIENTE.
El fabricante dispondrá de al menos una copia de los protocolos y planos,
que entregará cuando se les soliciten.
09.2. ENSAYOS
Se realizarán todos los ensayos de rutina indicados por REBT y UNE
aplicables y se entregarán al CLIENTE los protocolos correspondientes.
Como mínimo se harán:
Medida de aislamiento.
Pruebas de funcionamiento y disparo.
Verificación conexionado.
Toda la mano de obra, materiales, aparatos e instrumentos para los
ensayos en el taller, serán proporcionados por el SUMINISTRADOR.
10. INFORMACIÓN TÉCNICA
El CLIENTE ha de recibir, como mínimo, la siguiente documentación en papel y
fichero, para aprobación o información:
Planos de dimensiones, en planta y alzado.
Placa de características.
Manuales de montaje y mantenimiento.
Planos eléctricos finales.
Documentación técnica armarios y equipos montados.
11. GARANTÍAS
El SUMINISTRADOR garantiza los equipos y accesorios contra todo defecto de
diseño, fabricación y montaje durante 12 meses a partir de la puesta en marcha,
sin sobrepasar los 18 meses desde la fecha de entrega.
Si aparece algún defecto durante el período de garantía, el fabricante del
transformador está obligado a efectuar las modificaciones, reparaciones o
sustituciones necesarias, LIBRES DE CARGO PARA EL CLIENTE, incluyendo
materiales, mano de obra y desplazamientos.
Pàgina 100 de 179
Cuando el SUMINISTRADOR no actuara de forma inmediata para subsanar
el defecto, y esto supusiera grave perjuicio, el CLIENTE podrá actuar
directamente, previa notificación al SUMINISTRADOR y pasar posteriormente el
cargo que corresponda.
El plazo de garantía empezará a contar a partir de la fecha de la recepción
provisional.
Cualquier material que deba ser sustituido durante el plazo de garantía empezará
a contar a partir de la fecha de su sustitución.
12. EXCEPCIONES A ESTA ESPECIFICACIÓN
Las excepciones o variaciones a esta especificación, deberán comunicarse por
escrito con la oferta y en un solo documento que recoja todas las desviaciones
con referencia al capítulo contradictorio.
13. FORMA DE ENVÍO
Los armarios montados estarán preparados para el transporte y almacenamiento
a la intemperie, hasta su montaje y puesta en servicio.
14. ALCANCE DEL SUMINISTRO
Los armarios se entienden con los accesorios y equipos necesarios para su
funcionamiento.
15. MONTAJE Y PUESTA EN SERVICIO
El montaje de los diferentes módulos, acoplamientos y puesta en servicio será
realizado por personal especializado del SUMINISTRADOR, bajo su entera
responsabilidad en el aspecto técnico, si bien sometiéndose enteramente a
la disciplina del CLIENTE y a las
Instrucciones que, para que el mejor desarrollo de los trabajos, sean dictadas por
la persona responsable de la obra.
Las diferentes conexiones tanto de alimentación como las salidas varias serán
efectuadas por el CLIENTE.
Toda la mano de obra, materiales, aparatos, instrumentos, etc., para realizar de
los ensayos "in situ" será proporcionada por el SUMINISTRADOR.
Pàgina 101 de 179
16. CONDICIONES DE SUMINISTRO
Salvo que se indique lo contrario en otro documento:
El suministro de los equipos y materiales necesarios, debe estar
conforme con los documentos que constituyen esta especificación.
El SUMINISTRADOR deberá verificar todos los datos para que
con su suministro se consigan las exigencias indicadas, que se
consideran mínimas.
Cualquier fallo que a juicio del SUMINISTRADOR pudiera
existir, deberá comunicarlo al CLIENTE para poder analizarlo
conjuntamente. No hacerlo supone que ha verificado la
especificación y que la encuentra correcta.
Se exigirá una supervisión rigurosa de todos los materiales,
trabajos y acabados, reservándose el CLIENTE en todo
momento, la aceptación o no de los mismos, los cuales serán
corregidos hasta reunir las condiciones mínimas requeridas y sin
cargo alguno para el CLIENTE.
Cuando el suministro exija un montaje en obra, el encargado de
obra del SUMINISTRADOR deberá ser competente, reservándose
el CLIENTE el derecho de poderle recusar por no considerarlo de
buena actuación en obra, así como a cualquier persona bajo su
mando.
Como norma general el suministro comprenderá:
Todo el equipo y montaje, excepto lo que expresamente se
excluya, incluyendo además todos los accesorios o
complementos mencionados o no en la documentación, pero
que sean necesarios para el perfecto funcionamiento del equipo
suministrado.
El equipo suministrado completo, enteramente terminado y
entregado en buen estado de marcha y aspecto.
Los embalajes, seguros, gastos que se originen para poder poner
en marcha el equipo, planos, documentos indicados en esta
especificación y, en general, todo lo indicado en los
documentos del pedido.
Pàgina 102 de 179
17. PERMISOS OFICIALES
El SUMINISTRADOR preparará todos los documentos precisos para conseguir
todos los permisos, certificados e inspecciones de carácter oficial necesarios para
entregar los equipos listos para su explotación.
18. HOMOLOGACIONES
Todos los materiales que componen el suministro deberán estar homologados
para su instalación en España.
19. RECEPCIONES
Salvo que se indique lo contrario en otro documento:
19.1. PROVISIONAL
Efectuada las pruebas en taller del SUMINISTRADOR y comprobado que
todo funciona según lo especificado, se efectuará la recepción provisional.
De esta manera se dejará constancia en un documento en el que se hará
constar los pequeños defectos si los hubiere y el plazo en el que deberán
ser subsanados.
Este documento será firmado por el CLIENTE y el SUMINISTRADOR.
19.2. DEFINITIVA
Transcurridos un mes desde la Recepción Provisional, se procederá a la
Recepción Definitiva, de la que se dejara constancia en un documento que
será firmado por el CLIENTE y el SUMINISTRADOR.
20. OBSERVACIONES
Los requerimientos de esta especificación deben considerarse como mínimos.
Pàgina 108 de 179
Projecte de instal·lació elèctrica d'una planta química
PLÀNOLS
Tarragona, Juny de 2016
Client: Indústria química Tarragona Autors: Alberto Redondo Rodríguez
Pàgina 110 de 179
ÍNDEX DELS PLÀNOLS
PLÀNOL NÚM. 1.- Situació i emplaçament.
PLÀNOL NÚM. 2.- Situació i emplaçament.
PLÀNOL NÚM. 3.- Situació i emplaçament.
PLÀNOL NÚM. 4.- Canalitzacions.
PLÀNOL NÚM. 5.- Seccions.
PLÀNOL NÚM. 6.- Perfil.
PLÀNOL NÚM. 7.- Esquema unifilar cel·les.
PLÀNOL NÚM. 8.- Esquema unifilar: derivacions trifàsiques.
PLÀNOL NÚM. 9.- Esquema unifilar: derivacions monofàsiques.
PLÀNOL NÚM. 10.- Esquema de posta a terra.
Data Nom
Dibuixat Set-2016 A.Redondo
Comprovat
S.Normes
Escala:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
Nº 1SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT
Data Nom
Dibuixat Set-2016 A.Redondo
Comprovat
S.Normes
Escala:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
Nº 2SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT
Data Nom
Dibuixat Set-2016 A.Redondo
Comprovat
S.Normes
Escala:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
Nº 3SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT
Pàgina 112 de 179
Projecte de instal·lació elèctrica d'una planta química
PLEC DE
CONDICIONS
Tarragona, Juny de 2016
Client: Indústria química Tarragona Autors: Alberto Redondo Rodríguez
Pàgina 114 de 179
ÍNDEX DEL PLEC DE CONDICIONS
PLEC DE CONDICIONS GENERALS .................................................................. 119
1.- PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES ................................................ 119
1.1. Disposicions generals ............................................................................. 119
Article 1. Objecte del Plec de Condicions ................................................ 119
Article 2. Documents que defineixen les obres ........................................ 119
Article 3. Compatibilitats i relació entre els diversos documents .............. 119
Article 4. Documentació complementària ................................................ 120
1.2. Disposicions facultatives ......................................................................... 121
Capítol I. Delimitació general de funcions tècniques .................................... 121
Article 5. Delimitació de funcions dels agents que intervenen ................. 121
Capítol II. Drets i deures del Contractista ..................................................... 121
Article 6. Inscripció en el Registre d’Empreses Acreditades .................... 121
Article 7. Verificació dels documents del Projecte ................................... 121
Article 8. Pla de Seguretat i Salut ............................................................ 121
Article 9. Projecte de control de qualitat .................................................. 122
Article 10. Oficina en l’obra ..................................................................... 122
Article 11. Representació del Contractista. Cap d’Obra ........................... 122
Article 12. Presència del Contractista en l’obra ....................................... 123
Article 13. Treballs no estipulats expressament ...................................... 123
Article 14. Obres accessòries .................................................................. 123
Article 15. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del
projecte ................................................................................................... 124
Article 16. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa del
projecte ................................................................................................... 124
Article 17. Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Director
d’Obra ..................................................................................................... 124
Article 18. Personal de l’obra................................................................... 125
Article 19. Faltes del personal de l’obra ................................................... 125
Article 20. Subcontracte .......................................................................... 125
Article 21. Subministrament dels materials .............................................. 125
Article 22. Responsabilitats del Contractista ............................................ 125
Article 23. Desperfectes en les propietats veïnes .................................... 126
Pàgina 115 de 179
Capítol III. Responsabilitat civil dels agents que intervenen en el procés de
l’edificació ................................................................................................... 126
Article 24. Danys materials ..................................................................... 126
Article 25. Responsabilitat civil ............................................................... 127
Capítol IV. Règim i organització de les obres .............................................. 128
Article 26. Direcció ................................................................................. 128
Article 27. Modificacions ......................................................................... 128
Article 28. Llibre d’Ordres i Assistències ................................................. 128
Article 29. Llibre d’Incidències ................................................................ 129
Article 30. Llibre de Subcontractació ...................................................... 129
Article 31. Accessos i entorn de l’obra .................................................... 129
Article 32. Replantejament ..................................................................... 130
Article 33. Inici i ritme d’execució dels treballs ........................................ 130
Article 34. Ordre d’execució dels treballs ................................................ 131
Article 35. Facilitats per a altres contractistes ......................................... 131
Article 36. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força
major ....................................................................................................... 131
Article 37. Pròrroga per causa de força major ........................................ 131
Article 38. Responsabilitat de la Direcció d’Obra en el retard de l’execució
de l’obra ................................................................................................. 132
Article 39. Condicions generals d’execució dels treballs ......................... 132
Article 40. Profunditat dels fonaments .................................................... 132
Article 41. Mitjans auxiliars ..................................................................... 132
Article 42. Conservació de les obres ...................................................... 132
Article 43. Documentació d’obres ocultes ............................................... 132
Article 44. Obres defectuoses ................................................................ 132
Article 45. Obres i vicis ocults ................................................................. 133
Article 46. Materials no utilitzables o defectuosos .................................. 133
Article 47. Despeses ocasionades per anàlisis, proves i assaigs ........... 133
Article 48. Neteja de les obres ................................................................ 133
Article 49. Obres sense prescripcions .................................................... 134
Capítol V. Recepcions i liquidacions ........................................................... 134
Article 50. Proves abans de la recepció ................................................. 134
Article 51. Recepció de les obres ........................................................... 134
Article 52. Documentació final ................................................................ 135
Article 53. Termini de garantia ................................................................ 135
Pàgina 116 de 179
Article 54. Conservació dels treballs durant el termini de garantia .......... 135
Article 55. Conservació dels treballs amb contracta rescindida .............. 135
Article 56. Caràcter provisional de les liquidacions parcials .................... 135
Article 57. Amidament definitiu dels treballs i liquidació provisional de
l’obra ....................................................................................................... 136
Article 58. Liquidació final ....................................................................... 136
Article 59. Liquidació en cas de rescissió ............................................... 136
Capítol VI. Facultats de la direcció d’obra ................................................... 136
Article 60. Facultats de la Direcció d’Obra .............................................. 136
1.3. Disposicions econòmiques ..................................................................... 137
Capítol I. Base fonamental .......................................................................... 137
Article 61. Base fonamental .................................................................... 137
Capítol II. Garanties de compliment i fiança ................................................ 137
Article 62. Garanties ............................................................................... 137
Article 63. Fiança ................................................................................... 137
Article 64. Execució de treballs amb càrrec a la fiança ........................... 137
Article 65. Devolució de la fiança ........................................................... 138
Article 66. Devolució de la fiança en el cas de que s’efectuïn recepcions
parcials ................................................................................................... 138
Capítol III. Preus i revisions ........................................................................ 138
Article 67. Despeses .............................................................................. 138
Article 68. Obres de millora o ampliació ................................................. 138
Article 69. Preus unitaris ........................................................................ 138
Article 70. Preus contradictoris ................................................................ 139
Article 71. Revisió de preus .................................................................... 139
Article 72. Reclamacions d’augment de preus ........................................ 139
Article 73. Aplec de materials ................................................................. 139
Capítol IV. Amidaments i valoracions dels treballs ...................................... 140
Article 74. Amidament de l’obra .............................................................. 140
Article 75. Amidaments parcials i totals .................................................. 140
Article 76. Elements compresos en el pressupost .................................. 141
Article 77. Valoració de les obres ........................................................... 141
Article 78. Valoració d’obres incompletes ................................................ 141
Article 79. Altres obres ........................................................................... 141
Article 80. Valoració d’unitats no contemplades en aquest Plec ............. 141
Article 81. Errors en el pressupost .......................................................... 142
Pàgina 117 de 179
Article 82. Resolució respecte a les reclamacions del Contractista ........ 142
Article 83. Pagament de les obres .......................................................... 142
Article 84. Suspensió dels treballs .......................................................... 142
Article 85. Millores d’obres lliurement executades .................................. 142
Capítol V. Indemnitzacions ......................................................................... 143
Article 86. Indemnitzacions per retard en el termini de finalització de les
obres ...................................................................................................... 143
Article 87. Indemnitzacions per retard en els pagaments ....................... 143
Article 88. Indemnització per danys de causa major ................................ 143
Article 89. Renúncia ............................................................................... 144
Capítol VI. Varis .......................................................................................... 144
Article 90. Millores, augments i/o reduccions d’obra ............................... 144
Article 91. Unitats d’obra defectuoses però acceptables ........................ 144
Article 92. Assegurança de les obres ..................................................... 144
Article 93. Conservació de l’obra ............................................................. 145
Article 94. Ús del Contractista de l’edifici o de béns de la Propietat ........ 146
Article 95. Pagament d’arbitris ................................................................ 146
1.4. Disposicions legals ................................................................................. 146
Article 96. Generalitats ........................................................................... 146
Article 97. Condicions que ha de reunir el Contractista .......................... 146
Article 98. Sistema de contractació ........................................................ 147
Article 99. Adjudicació d’obres ................................................................ 147
Article 100. Formalització del contracte ................................................... 147
Article 101. Responsabilitat del Contractista .......................................... 147
Article 102. Accidents de treball i danys a tercers .................................. 148
Article 103. Causes de rescissió del contracte ....................................... 148
Article 104. Liquidació en cas de rescissió de contracte ......................... 149
Article 105. Impostos de tramitació del contracte ................................... 149
Article 106. Jurisdicció ............................................................................ 150
2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS ................................ 150
2.1. Prescripcions sobre els materials ........................................................... 150
Capítol I. Condicions generals .................................................................... 150
Article 1. Condicions generals ................................................................ 150
Article 2. Proves i assajos de materials .................................................. 150
Pàgina 118 de 179
Article 3. Materials no consignats en el Projecte .................................... 151
Capítol II. Condicions que han de complir els materials .............................. 151
Article 4. Materials per a la instal·lació elèctrica ..................................... 151
Article 5. Altres materials ........................................................................ 151
2.2. Prescripcions quant a l’execució per unitat ............................................. 151
Article 6. Instal·lació elèctrica ................................................................. 151
2.3. Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat ............................... 155
Article 8. Comprovacions i proves de servei ........................................... 155
Pàgina 120 de 179
PLEC DE CONDICIONS GENERALS
1.- PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES
1.1. Disposicions generals
Article 1. Objecte del Plec de Condicions.
El present Plec de Condicions, com a part d’un projecte tècnic de tres
instal·lacions, concretament la instal·lacio de ventilació forçada, instal·lació
elèctrica i la instal·lació de detecció d’incendis. Té per a finalitat regular
l’execució de les obres fixant els nivells tècnics i la qualitat exigibles, precisant
les intervencions que corresponen, segons el contracte, als diferents agents del
Projecte, així com les relacions entre tots ells i les seves corresponents
obligacions per al compliment del contracte d’obra.
Article 2. Documents que defineixen les obres.
Les obres són definides pel Plec de Condicions i pels documents constitutius
del projecte: Memòria, Plànols, Amidaments i Pressupost.
Són documents contractuals els documents de Plànols, Plec de Condicions i
Pressupost, que s’inclouen en el present Projecte. Les dades incloses en la
Memòria tenen caràcter merament informatiu.
Qualsevol canvi en el plantejament de les obres que impliqui un canvi
substancial respecte d’allò projectat haurà de posar-se en coneixement de la
Direcció d’Obra per tal que l’aprovi, si escau, i redacti el projecte reformat
corresponent.
Article 3. Compatibilitats i relació entre els diversos documents.
En cas de produir-se una contradicció o incompatibilitat entre els Plànols i el
Plec de Condicions, prevaldrà el que prescriu els Plànols.
El que estigui esmentat en els Plànols i ignorat en el Plec de Condicions i
viceversa, haurà de ser executat com si estigués exposat en ambdós
documents, sempre que, a criteri de la Direcció d’Obra, la unitat d’obra estigui
suficientment definida i tingui preu en el contracte.
En cas d’existir contradiccions o omissions en els documents del projecte, el
Contractista haurà de notificar-ho al Director d’Obra, i aquest decidirà. En cap
cas, el Contractista podrà resoldre directament, sense l’autorització expressa
del Director d’Obra. En qualsevol cas, les contradiccions, errors o omissions
que siguin advertits en aquests documents pel Director d’Obra o pel
Contractista hauran de quedar perfectament reflectits en l’Acta de comprovació
del replantejament.
Pàgina 121 de 179
Article 4. Documentació complementària.
Aquest Plec de Condicions es complementa amb les condicions econòmiques
per a poder fixar un concurs o un Contracte d’Escriptura.
Totes les unitats d’obra s’executaran d’acord amb les prescripcions indicades
en la normativa de compliment obligatori per a aquest tipus d’instal·lacions, tant
en l’àmbit nacional, autonòmic com municipal, i també aquelles que
s’estableixin com obligatòries per a aquest projecte:
- Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE).
- Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).
- Control de qualitat de l'edificació.
- Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis.
- Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials.
- Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT) i instruccions
tècniques complementàries.
- Reglament d’aparells elevadors i manutenció (MIE-AEM) i instruccions
tècniques complementàries.
- Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE).
- Llei de Prevenció de Riscos Laborals.
- Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació
manual de càrregues que impliquin riscos, en particular dorsolumbars, als
treballadors.
- Disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en
el treball.
- Disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.
- Disposicions mínimes per a la protecció de la salut i la seguretat dels
treballadors davant el risc elèctric.
- Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels
treballadors d’equips de protecció individual.
- Disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels
treballadors dels equips de treball.
- Protecció als treballadors dels riscos derivats de l’exposició al soroll
durant el treball.
Pàgina 122 de 179
- Protecció de la salut i seguretat dels treballadors exposats als riscos
derivats o que puguin derivar-se de l’exposició a vibracions mecàniques.
- Reglament dels serveis públics de sanejament.
- Llei de protecció de l’ambient atmosfèric.
- Llei de Residus.
- Llei de protecció contra la contaminació acústica.
En cas de divergir entre elles, s’aplicaran les normatives més estrictes.
1.2. Disposicions facultatives
Capítol I. Delimitació general de funcions tècniques.
Article 5. Delimitació de funcions dels agents que intervenen.
Els diferents agents que intervenen en el procés d’edificació (Promotor,
Projectista, Constructor, Director d’Obra, Director de l’Execució de l’Obra,
Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra, Entitats i
Laboratoris de Control de Qualitat de l’Edificació) compliran amb les obligacions
i les funcions que els assigna la Llei d’Ordenació de l’Edificació.
Capítol II. Drets i deures del Contractista.
Article 6. Inscripció en el Registre d’Empreses Acreditades.
Les empreses que pretenguin ser contractades o subcontractades en les obres
objecte d’aquest Plec de Condicions hauran d’estar inscrites en el Registre
d’Empreses Acreditades, i tenir la seva inscripció degudament renovada.
Article 7. Verificació dels documents del Projecte.
Abans del començament de les obres, el Contractista indicarà per escrit que la
documentació aportada li permet comprendre la totalitat de l’obra contractada,
o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments corresponents.
Article 8. Pla de Seguretat i Salut.
El Contractista, una vegada analitzat el Projecte d’execució que contingui, si
s’escau, l’Estudi de Seguretat i Salut o bé l’Estudi Bàsic de Seguretat i Salut,
presentarà el Pla de Seguretat i Salut a l’obra, perquè l’aprovi el tècnic que
assumeixi les funcions de Coordinador de Seguretat i Salut durant l’Execució
de l’Obra.
Pàgina 123 de 179
Article 9. Projecte de control de qualitat.
El Contractista tindrà a la seva disposició el projecte de control de qualitat, si
fos necessari per a l’obra, en el que s’especificaran les característiques i els
requisits que hauran de complir els materials i unitats d’obra, i els criteris per a
la recepció dels materials, segons estiguin avalats o no per segells o marques
de qualitat, assajos, anàlisis i proves a realitzar, determinació de lots i altres
paràmetres definits en el Projecte pel Projectista o en l’Obra pel Director de
l’Execució de l’Obra.
Article 10. Oficina en l’obra.
El Contractista habilitarà en l’obra una oficina en la qual, com a mínim, hi haurà
una taula o un espai suficient perquè es puguin desplegar i consultar els
plànols. En aquesta oficina, el Contractista tindrà sempre a disposició de la
Direcció de l’Obra:
- El Projecte d’execució complet, inclosos els complements que pugui
redactar el Director d’Obra.
- La Llicència d’Obres.
- El Llibre d’Ordres i assistències.
- El Llibre d’Incidències.
- El Llibre de Subcontractació.
- El Pla de Seguretat i Salut.
- El Projecte de control de qualitat i el seu llibre de registre, si hi haguessin.
- La normativa de seguretat i salut.
- La documentació de les assegurances subscrites pel Contractista.
Article 11. Representació del Contractista. Cap d’Obra.
El Contractista ha de comunicar a la Propietat la persona designada com a
representant seu a l’obra, el qual tindrà el caràcter de Cap d’Obra, que tindrà
suficient nivell tècnic i dedicació plena. El Cap d’Obra tindrà facultats per a
representar el Contractista i adoptar en tot moment les decisions que
corresponguin a la Contracta.
Quan la importància de les obres ho aconselli, i així es consigni en el Plec de
Clàusules
Administratives, el representant del Contractista serà un facultatiu de grau
superior o grau mitjà, segons els casos.
Pàgina 124 de 179
Article 12. Presència del Contractista en l’obra.
El Cap d’Obra, per si mateix o per mitjà dels seus tècnics o encarregats, estarà
present durant la jornada legal de treball i acompanyarà al Director de l’Obra i
al Director de l’Execució de l’Obra, en les visites que facin a les obres, posant-
se a la seva disposició per a practicar els reconeixements que es considerin
convenients i subministrant-los les dades necessàries per a la comprovació
dels amidaments i de les liquidacions.
El Cap d’Obra no podrà estar absent, sense el consentiment de la Direcció
Facultativa, i haurà de notificar quina persona l’ha de representar en totes les
funcions durant la seva absència. Quan no s’hagi efectuat la notificació anterior,
es consideraran vàlides les notificacions que s’efectuïn a la persona de major
categoria tècnica dependents de la Contracta que intervinguin en les obres o,
en absència d’elles, les dipositades en la residència, designada com oficial, de
la Contracta en els documents del projecte, fins i tot en absència o negativa de
rebut per part dels dependents de la Contracta.
Article 13. Treballs no estipulats expressament.
És obligació del Contractista executar els treballs que calgui per a la correcta
execució i aspecte de les obres, tot i que no estigui expressament determinat
en els documents del Projecte, i sempre que ho disposi el Director d’Obra, dins
dels límits de possibilitats que el pressupost habiliti per a cada unitat d’obra i
tipus d’execució.
En el cas que hi hagi manca d’especificació en el Plec de Condicions
Particulars, s’entendrà que es requereix una modificació del Projecte amb
consentiment exprés de la Propietat qualsevol variació que suposi un increment
de preus d’alguna unitat d’obra per sobre del 20% o del total del pressupost per
sobre del 10%.
Article 14. Obres accessòries.
Es consideren obres accessòries aquelles que, atesa la seva natura, no poden
ser previstes amb tots els detalls, sinó és a mesura que avança l’execució dels
treballs.
Les obres accessòries s’aniran construint així com es vagi coneixent la seva
necessitat. Quan la seva importància ho exigeixi es construiran en base als
projectes addicionals que es redactin. En els casos de menor importància es
duran a terme conforme a la proposta que formuli el Director d’Obra.
Les obres necessàries accessòries se subjectaran a les mateixes condicions
que regeixen per a obres semblants en el contracte.
Pàgina 125 de 179
Article 15. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del
projecte.
La interpretació tècnica dels documents del Projecte correspon al Director
d’Obra. El Contractista està obligat a sotmetre a aquest qualsevol dubte,
aclariment o contradicció que sorgeixi durant l’execució de l’obra a causa del
Projecte o de circumstàncies alienes, sempre amb anticipació suficient en
funció de la importància de l’assumpte. El Contractista es farà responsable de
qualsevol error de l’execució motivada per l’omissió d’aquesta obligació i
conseqüentment haurà de refer, a càrrec seu, els treballs que corresponguin a
la correcta interpretació del Projecte.
Quan es tracti d’aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de
Condicions o indicacions dels plànols, les ordres i instruccions corresponents
es comunicaran per escrit al Contractista, qui està obligat a tornar els originals
o les còpies signant l’apartat d’assabentat, que figurarà al peu de totes les
ordres, avisos o instruccions que rebi de la Direcció Facultativa.
Qualsevol reclamació del Contractista en contra de les disposicions preses pels
membres de la Direcció d’Obra s’haurà de dirigir, en el termini de 3 dies, contra
qui l’hagi dictada, qui haurà de donar al Contractista el corresponent justificant
de recepció, si el Contractista així ho sol·licita.
Article 16. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa del projecte.
Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions
de la Direcció Facultativa, només podrà presentar-les, a través del Director
d’Obra, davant la Propietat, si són d’ordre econòmic i d’acord amb les
condicions estipulades en els plecs de condicions corresponents.
Contra les disposicions d’ordre tècnic de la Direcció Facultativa no s’admetrà
cap reclamació, podent salvar la seva responsabilitat el Contractista, si així ho
estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida al Director d’Obra, el qual
podrà limitar la seva resposta al justificant de recepció, que en tot cas serà
obligatori per a aquest tipus de reclamacions.
Article 17. Recusació pel Contractista del personal nomenat pel Director d’Obra.
El Contractista no podrà recusar al personal nomenat pel Director d’Obra, ni
demanar que per part de la Propietat es designin a altres facultatius per als
reconeixements i amidaments.
Quan el Contractista es cregui perjudicat per la tasca d’aquest personal,
procedirà segons allò establert en l’article precedent, però sense que per
aquesta causa es puguin interrompre ni pertorbar la marxa dels treballs.
Pàgina 126 de 179
Article 18. Personal de l’obra.
El Contractista destinarà a l’obra la quantitat de treballadors, de reconeguda
aptitud i experiència, que calgui per al volum i tipologia dels treballs a executar.
El Contractista haurà de complir amb els requisits de qualitat en l’ocupació per
a les empreses contractistes i subcontractistes que s’indiquen en el Reial
Decret 1109/2007, de 24 d’agost, pel qual es desenvolupa la Llei 32/2006, de
18 d’octubre, reguladora de la Subcontractació en el Sector de la Construcció.
El fet d’incomplir aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació
suficient per part del personal segons la tipologia dels treballs, facultarà al
Director de l’Obra per a ordenar l’aturada de les obres sense cap dret a
reclamació, fins que s’hagi solucionat la deficiència.
Article 19. Faltes del personal de l’obra.
El Contractista està obligat a separar de l’obra aquell personal que, a criteri de
la Direcció Facultativa, no compleixi amb les seves obligacions laborals, treballi
defectuosament per manca de coneixements o actuï de mala fe.
Article 20. Subcontractes.
El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d’obra a altres
Contractistes, amb subjecció a allò estipulat en el Plec de Condicions
particulars i a la Llei reguladora de la Subcontractació en el Sector de la
Construcció, i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista
general de l’obra.
Article 21. Subministrament dels materials.
El Contractista aportarà a l’obra tots els materials necessaris per a la
construcció. La Propietat es reserva el dret de portar a l’obra aquells materials
o unitats que cregui que beneficien la qualitat de l’obra contractada i amb preus
d’acord o iguals als del pressupost acceptat.
Article 22. Responsabilitats del Contractista.
El Contractista serà el responsable davant la Propietat dels actes i/o omissions
de tots els empleats si són subcontractats, i dels agents i empleats d’aquests o
qualsevol persona que realitzi algun dels treballs que hagi contractat.
En conseqüència, el Contractista serà l’únic responsable i no tindrà dret a cap
indemnització per l’augment de l’import que pugui ocasionar-li, ni per les
maniobres equivocades que cometés durant la construcció. També serà
responsable, davant dels tribunals dels accidents laborals, que per
inexperiència o negligència es produïssin i s’atindrà a les disposicions de la
Policia i a les lleis comunes sobre aquesta matèria.
El Contractista ha d’estudiar i comparar amb cura els documents de la
Contracta i ha d’advertir immediatament a la Direcció Facultativa de qualsevol
Pàgina 127 de 179
error o omissió que hi hagi. A més, no realitzarà cap treball sense els
corresponents plànols, especificacions o ordres concretes.
El Contractista ha de portar a terme tots els treballs d’execució de l’obra, amb
els millors coneixements, experiència, destresa i atenció. Ell assumeix tota la
responsabilitat dels mitjans de construcció emprats, mètodes i tècniques
seguides, seqüències i procediments usats i de la coordinació de totes les parts
de l’obra.
El Contractista té l’obligació de complir totes les ordres verbals o escrites que
emeti la Direcció Facultativa. Si a criteri del Director d’Obra hi hagués alguna
part de l’obra mal executada, el Contractista tindrà l’obligació d’enderrocar-la i
fer-la de nou les vegades que siguin necessàries fins que aconsegueixi
l’aprovació del Director d’Obra, sense que tingui dret a cap indemnització, fins i
tot si les males condicions de les obres s’haguessin percebut després de la
recepció.
El Contractista complirà amb totes les lleis, ordenances, regulacions emanades
de les Autoritats Públiques relacionades amb l’execució de l’obra i ho notificarà
a la Direcció Facultativa. Si el Contractista observa que algun dels documents
de Contracta està en contradicció amb algun d’aquests aspectes, ho notificarà
ràpidament a la Direcció Facultativa perquè procedeixi a la correcció. Si el
Contractista executa algun treball bo i coneixent que aquest es contradiu amb
les lleis, ordenances i regulacions, sense haver-ho notificat a la Direcció
Facultativa, assumirà tota la responsabilitat i haurà de fer-se’n càrrec dels
imports que se’n derivin.
Article 23. Desperfectes en les propietats veïnes.
Si el Contractista ocasionés algun desperfecte en les propietats veïnes, haurà
de restaurar-les i deixar-les en l’estat que tenien en el començament de l’obra,
fent-se càrrec de l’import.
El Contractista adoptarà totes les mesures que cregui necessàries per tal
d’evitar caigudes d’operaris, despreniments d’eines i materials que puguin ferir
o matar alguna persona o animal.
Capítol III. Responsabilitat civil dels agents que intervenen en el procés de l’edificació
Article 24. Danys materials.
Les persones físiques o jurídiques que intervenen en el procés de l’edificació
respondran davant la Propietat dels següents danys materials ocasionats en
l’edifici dintre dels terminis indicats, comptats des de la data de recepció de
l’obra, sense reserves o des de la solució d’aquestes:
Pàgina 128 de 179
a) Durant 10 anys, dels danys materials causats en l’edifici per vicis o defectes
que afectin als elements estructurals, i que comprometin directament la
resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici
b) Durant 3 anys, dels danys materials causats en l’edifici per vicis o defectes
dels elements constructius o de les instal·lacions que ocasionin
l’incompliment dels requisits d’habitabilitat fixats en l’article 3 de la LOE
c) Durant 1 any, dels danys materials per vicis o defectes d’execució que
afectin a elements d’acabat de les obres dins del termini d’1 any
Article 25. Responsabilitat civil.
La responsabilitat civil serà exigible en forma personal i individualitzada, tant
per actes o omissions propis, com per actes o omissions de persones per les
quuals s’hagi de respondre.
No obstant això, quan es pugui individualitzar la causa dels danys materials o
quedar degudament provada la concurrència de culpes sense que es pugui
detallar el grau d’intervenció de cada agent en el dany produït, la
responsabilitat s’exigirà solidàriament.
Quan el projecte hagi estat contractat conjuntament amb més d’un Projectista,
aquests mateixos respondran solidàriament. Els projectistes que contractin els
càlculs, estudis, dictàmens o informes d’altres professionals seran directament
responsables dels danys que puguin derivar-se de la seva insuficiència,
incorrecció o inexactitud, sense perjudici de la repetició que poguessin exercir
contra els seus autors.
El Contractista respondrà directament dels danys materials causats en l’edifici
per vicis o defectes derivats de la imperícia, manca de capacitat professional o
tècnica, negligència o incompliment de les obligacions atribuïdes al cap d’obra i
a la resta de persones físiques o jurídiques que depenguin d’ell.
Quan el Contractista subcontracti amb altres persones físiques o jurídiques
l’execució de determinades parts o instal·lacions de l’obra, serà directament
responsable dels danys materials per vicis o defectes de la seva execució,
sense perjudici de la repetició que es pugui produir.
El Director d’Obra i el Director de l’Execució de l’Obra que signin el certificat
final d’obra seran responsables de la veracitat i exactitud d’aquest document.
Qui accepti la direcció d’una obra el Projecte de la qual no l’hagi elaborat ell
mateix, assumirà les responsabilitats derivades de les omissions, deficiències o
imperfeccions del projecte, sense perjudici de la repetició que li pogués
correspondre davant el Projectista.
Quan la Direcció d’Obra es contracti de manera conjunta a més d’un tècnic, tots
ells respondran solidàriament sense perjudici de la distribució que entre ells
correspongui.
Pàgina 129 de 179
Les responsabilitats per danys no seran exigibles als agents que intervinguin en
el procés de l’edificació, si es prova que van ser ocasionats de forma fortuïta,
per força major, un acte d’un tercer o pel propi perjudicat pel dany.
Capítol IV. Règim i organització de les obres
Article 26. Direcció.
La interpretació tècnica del Projecte correspon al Director d’Obra, a qui el
Contractista ha d’obeir sempre.
Tota l’obra executada que, a criteri del Director d’Obra sigui defectuosa o no
estigui d’acord amb les condicions d’aquest Plec, serà enderrocada i
reconstruïda pel Contractista sense que pugui servir-li l’excusa que el Director
d’Obra hagi examinat la construcció ni que hagi estat abonada en liquidacions
parcials.
Article 27. Modificacions.
El Director d’Obra està facultat per a introduir modificacions, d’acord amb el seu
criteri, durant la construcció de qualsevol unitat d’obra, sempre que es
compleixin les condicions tècniques referides en el Projecte i de manera que no
origini canvis en l’import total de l’obra.
El Contractista està obligat a realitzar les obres que se li encarreguin, resultants
de modificacions del Projecte, tant si suposa un augment o una disminució o
variació de l’import, sempre i quan aquest no alteri, per excés o per defecte, el
10% del valor contractat.
Article 28. Llibre d’Ordres i Assistències.
El Contractista disposarà, a l’obra, d’un Llibre d’Ordres i Assistències en el qual
s’anotaran totes aquelles ordres que la Direcció Facultativa cregui oportú
donar-li a través del Cap de l’Obra o d’una persona responsable, sense
perjudici de les que li lliurin per ofici quan calgui, sota de les quals signarà com
a senyal d’estar-ne assabentat.
En aquest Llibre d’Ordres i Assistències s’indicarà, quan procedeixi, els
extrems següents:
a) Les operacions administratives relatives a l’execució o a la regularització del
contracte; notificacions de tota mena de documents (obres de servei,
dissenys, modificacions, etc.).
b) Els resultats dels assaigs realitzats per laboratori i les mesures realitzades a
l’obra.
c) Les recepcions dels materials.
Pàgina 130 de 179
d) Les incidències de detalls que siguin d’interès des del punt de vista de la
qualitat ulterior dels treballs, del càlcul de preus, del cost, de la duració real
dels treballs, etc.
i) El desenvolupament de l’obra.
f) Les incidències de l’obra susceptibles d’originar reclamacions per part del
Contractista.
El compliment de les ordres expressades en aquest Llibre és tan obligatori per
al Contractista com les que figuren en el Plec de Condicions.
Article 29. Llibre d’Incidències.
Sota la responsabilitat del tècnic que assumeixi les funcions de Coordinador de
Seguretat i Salut durant l’execució de les obres, existirà a l’obra un Llibre
d’Incidències a disposició de la Direcció Facultativa, Contractistes,
Subcontractistes, treballadors autònoms, representants dels treballadors i
persones o organismes competents en matèria de seguretat i salut en el treball,
els quals podran realitzar anotacions en l’esmentat llibre. Efectuada qualsevol
anotació, el Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució o quan no sigui
necessària la designació de Coordinador, la Direcció Facultativa, ho hauran de
notificar al Contractista afectat i als representants dels seus treballadors. Si
l’anotació es refereix a qualsevol incompliment de les advertències o
observacions prèviament anotades, o bé si hi ha un risc greu i imminent per a la
seguretat dels treballadors que obligui a aturar els treballs, es comunicarà a
l’autoritat laboral competent en un termini de vint-i-quatre hores.
Article 30. Llibre de Subcontractació.
El Contractista ha de disposar de Llibre de Subcontractació i conservar-lo a
l’obra. En aquest llibre, el Contractista hi ha de reflectir, per ordre cronològic
des del començament dels treballs, i amb anterioritat al començament
d’aquests, totes i cada una de les subcontractacions realitzades en l’obra amb
empreses subcontractistes i treballadors autònoms, amb la informació que fixa
la Llei de la Subcontractació en el Sector de la Construcció.
Cada nova subcontractació haurà de ser comunicada pel Subcontractista al
Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de les obres i als
representants dels treballadors de les diferents empreses que ja figurin en el
Llibre de Subcontractació.
Article 31. Accessos i entorn de l’obra.
El Contractista disposarà pel seu compte dels accessos a l’obra, el tancament
d’aquesta i el seu manteniment durant l’execució de l’obra, podent exigir-ne la
seva modificació o millora la Direcció Facultativa.
Pàgina 131 de 179
Article 32. Replantejament.
El Contractista començarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant
les referències principals que mantindrà com a base de posteriors
replantejaments parcials. Totes les opcions i mitjans auxiliars que es necessitin
per als replantejaments aniran a compte del Contractista, la qual cosa no li
donarà dret a cap reclamació.
El Contractista sotmetrà el replantejament a l’aprovació de la Direcció
Facultativa. Una vegada aquesta hagi donat el seu vist-i-plau, prepararà l’acta
replantejament, la qual anirà acompanyada d’un plànol, i que haurà de ser
aprovada per la Direcció d’Obra. És responsabilitat del Contractista l’omissió
d’aquest tràmit.
El Contractista es farà càrrec de les estaques, senyals i referències que es
deixin en el terreny com a conseqüència del replantejament, responsabilitzant-
se que ningú les sostregui o canviï de lloc, així com de reposar els senyals
desapareguts.
Article 33. Inici i ritme d’execució dels treballs.
El Contractista començarà les obres amb el termini fixat en el Plec de
Condicions particulars, desenvolupant-les de la forma necessària perquè els
treballs s’executin dins dels terminis parcials fixats i, en conseqüència,
l’execució total s’efectuï dins el termini exigit en el contracte.
El Contractista ha de comunicar, obligatòriament i per escrit, a la Direcció
d’Obra la data de començament dels treballs amb un mínim de 3 dies
d’antelació.
El Director d’Obra indicarà en el Llibre d’Ordres i Assistències els dies amb
inclemència atmosfèrica o amb altres circumstàncies de força major que
comporten un període d’inactivitat que pot afectar els terminis d’execució.
L’incompliment per part del Contractista dels terminis parcials o finals, fixats en
el programa d’obra, faculta a la Propietat l’aplicació de les penalitzacions
previstes en el present Plec de Condicions. En el pla de treball per al
Contractista es consignarà, a efectes del termini parcial, les unitats d’obra a
realitzar dins de cada termini, valorades als preus del Projecte. Igualment hi
constarà la maquinària i mitjans auxiliars que el Contractista es comprometi a
utilitzar en l’execució dels treballs. Un cop aprovat el pla, aquesta maquinària
serà adscrita de manera fixa i permanent a l’obra i no es podrà retirar sense
l’autorització expressa de la Direcció Facultativa. El compromís de la presència
d’aquesta maquinària no expira en l’execució de la unitat d’obra per a la que
hagi estat necessària, sinó que finalitza al termini dels treballs. Per tant, és
necessari sol·licitar la corresponent autorització per a retirar una màquina
adscrita a l’obra malgrat que en aquest moment estigui inactiva o no es prevegi
la seva utilització més endavant.
Pàgina 132 de 179
De la mateixa manera, el Contractista haurà d’augmentar els mitjans auxiliars
proposats i el personal tècnic sempre que el Director d’Obra comprovi que és
necessari per al desenvolupament de les obres en el termini previst. Si en el
transcurs dels treballs alguna màquina s’avariés, el Contractista té l’obligació
de fer-la arranjar tot seguit o substituir-la per una altra d’anàlogues
característiques. Les avaries mecàniques no suposaran pròrrogues ni demores
en el compliment dels terminis establerts.
Article 34. Ordre d’execució dels treballs.
La determinació de l’ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte en
aquells casos en els que, per circumstàncies d’ordre tècnic, la Direcció d’Obra
estimi convenient la seva variació.
Article 35. Facilitats per a altres contractistes.
D’acord amb allò que resolgui la Direcció d’Obra, el Contractista general haurà
de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que li
siguin encomanats a la resta de contractistes que intervinguin en l’obra. Tot
això sense perjudici de les compensacions econòmiques que hi pugui haver
entre contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments
d’energia o altres conceptes. En el cas de litigi, els contractistes acataran el
que resolgui la Direcció d’Obra.
Article 36. Ampliació del projecte per causes imprevistes o de força major.
Quan sigui necessari ampliar el Projecte per motiu imprevist o per qualsevol
accident, no s’interrompran els treballs sinó que es continuaran segons les
instruccions donades pel Director d’Obra mentre es formula o tramita el
projecte reformat.
El Contractista està obligat a realitzar amb el seu personal i materials el que la
Direcció d’Obra disposi per a estintolaments, apuntalaments, enderrocs,
recalçaments o qualsevol altra obra de caràcter urgent, anticipant de moment
aquest servei, l’import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o
abonat directament, d’acord amb el que s’acordi.
Article 37. Pròrroga per causa de força major.
Si per causa de força major o independent de la voluntat del Contractista,
aquest no pogués començar les obres, hagués de suspendre-les, o no li fos
possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga
proporcionada per al compliment de la contracta, previ informe favorable del
Director d’Obra. El Contractista haurà d’exposar, en escrit dirigit al Director
d’Obra, la causa que impedeix l’execució dels treballs i el retard que
comportaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que
sol·licita.
Pàgina 133 de 179
Article 38. Responsabilitat de la Direcció d’Obra en el retard de l’execució de
l’obra.
El Contractista no es podrà excusar de no haver complert els terminis
d’execució estipulats, al·legant com a causa la manca de plànols o ordres de la
Direcció Facultativa, excepte si havent-ho demanat per escrit no se li haguessin
proporcionat.
Article 39. Condicions generals d’execució dels treballs.
Tots els treballs s’executaran amb estricta subjecció al Projecte, a les
modificacions d’aquest que hagin estat aprovades i a les ordres que, sota la
seva responsabilitat i per escrit, hagin entregat al Contractista el Director
d’Obra o el Director d’Execució de l’Obra, dintre de les limitacions
pressupostàries i de conformitat amb allò especificat en l’article 13 (treballs no
estipulats expressament).
Article 40. Profunditat dels fonaments
Atesa la naturalesa de la fonamentació, les cotes de profunditat que consten en
el projecte no són, sinó una dada aproximada que pot confirmar-se o modificar-
se totalment o parcial segons la natura del terreny, canvi que el contractista,
haurà d’assumir sense modificar l’import que en resulti.
Article 41. Mitjans auxiliars.
Aniran a compte del Contractista tots els mitjans i màquines auxiliars que siguin
necessaris per a la correcta execució de l’obra, el manteniment d’un bon
aspecte i per a evitar accidents previsibles en funció de l’estat de l’obra i
d’acord amb la normativa de protecció laboral vigent.
Article 42. Conservació de les obres.
És obligació del Contractista la conservació en perfecte estat de les unitats
d’obra realitzades fins a la data de la recepció per part de la Propietat i corrent
al seu càrrec les despeses que se’n derivin.
Article 43. Documentació d’obres ocultes.
De tots els treballs i unitats d’obra que hagin de quedar ocults al finalitzar
l’execució, s’aixecaran plànols precisos per a que quedin perfectament definits.
Aquests documents es realitzaran per triplicat, entregant-ne un al Director
d’Obra, un altre al Contractista i l’últim a la Propietat. Aquests plànols, que han
d’estar suficientment afitats, es consideraran documents indispensables i
irrecusables per a efectuar els amidaments.
Article 44. Obres defectuoses.
La Direcció Facultativa podrà acceptar o rebutjar les unitats d’obra que no
s’ajustin al que s’especifica en el Projecte o en el Plec de Condicions, ja sigui
Pàgina 134 de 179
per una mala execució o per una deficient qualitat dels materials o aparells
utilitzats. En el primer cas, tenint en compte les diferències, el Director d’Obra
fixarà un preu just, que el Contractista està obligat a acceptar. En cas de
rebuig, es reconstruirà a compte del Contractista la part mal executada sense
que aquest fet sigui motiu de reclamació econòmica o d’ampliació del termini
d’execució.
Article 45. Obres i vicis ocults.
Si el Director d’Obra tingués raons fonamentades per a creure en l’existència
de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar en
qualsevol moment, i abans de la recepció, les demolicions que cregui
necessàries per a reconèixer els treballs que suposi defectuosos.
Les despeses de la demolició i de la reconstrucció que s’ocasionin, seran a
compte del Contractista, sempre que els vicis existeixin realment. En cas
contrari, aquestes despeses aniran a càrrec del propietari.
Article 46. Materials no utilitzables o defectuosos.
No es procedirà a la utilització i col·locació de materials i aparells sense que
abans siguin examinats i acceptats pel Director de l’Execució de l’Obra, en els
termes que prescriu el Plec de Condicions Tècniques Particulars.
El Contractista haurà de disposar de les mostres i models necessaris, per a
efectuar-hi les comprovacions, els assaigs o les proves preceptuades en el
Plec de Condicions Tècniques Particulars.
Quan els materials o aparells no fossin de la qualitat requerida o no estiguessin
perfectament preparats, el Director d’Execució de l’Obra donarà l’ordre al
Contractista perquè els reemplaci per altres que s’ajustin a les condicions
requerides o, a falta d’aquests, a les ordres del Director d’Obra.
Article 47. Despeses ocasionades per anàlisis, proves i assaigs.
Totes les despeses originades per les anàlisis, proves i assaigs de materials o
elements que intervinguin en l’execució de les obres seran a càrrec del
Contractista.
Tot assaig que no hagi estat satisfactori o que no ofereixi prou garanties,
s’haurà de repetir, amb càrrec al Contractista.
Article 48. Neteja de les obres.
És obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants, tant
de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal·lacions
provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar
tots els treballs que siguin necessaris perquè l’obra tingui un bon aspecte. Si el
Contractista no ho complís, la Propietat pot fer-ho a càrrec d’aquest.
Pàgina 135 de 179
Article 49. Obres sense prescripcions.
En l’execució de treballs de les obres per als quals no existeixen prescripcions
consignades explícitament en aquest Plec ni en la resta de documentació del
Projecte, el Contractista s’atindrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la
Direcció Facultativa i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona
construcció.
Capítol V. Recepcions i liquidacions.
Article 50. Proves abans de la recepció.
Abans de tenir lloc la recepció, i sempre que sigui possible, se sotmetran totes
les obres a proves de resistència, estabilitat i impermeabilitat d’acord amb el
programa de la Direcció Facultativa. Els assentaments, accidents, avaries o
danys que es produeixin en aquestes proves a causa d’una construcció
deficient o per manca de precaució, seran a càrrec del Contractista, únic
responsable de les mateixes.
Article 51. Recepció de les obres.
La recepció de les obres tindrà lloc dins dels 30 dies següents a la data de
finalització de les mateixes, acreditada en el certificat final d’obra.
Per a procedir a la recepció de les obres serà necessària l’assistència del
Propietari, de la Direcció Facultativa i del Contractista o el seu representant
degudament autoritzat. Després de realitzar un escrupolós reconeixement i si
l’obra estigués d’acord amb les condicions d’aquest Plec, s’aixecarà un acta de
recepció per duplicat, a la que s’adjuntaran els documents justificants de la
liquidació final. Una de les actes quedarà en poder de la Propietat i l’altra
s’entregarà al Contractista.
Si les obres es troben en bon estat i han estat executades segons les
condicions establertes, es consideraran rebudes sense reserves.
Si les obres presenten defectes lleus i esmenables, es consideraran rebudes
amb reserves. Aquest fet es farà constar explícitament en l’acta de recepció, en
la que s’especificaran les instruccions del Director d’Obra al Contractista per a
solucionar els defectes observats i es fixarà un termini per a esmenar-los.
Una vegada vençut aquest termini, s’efectuarà un nou reconeixement en
idèntiques condicions, amb la finalitat de procedir a la recepció de l’obra. Si en
el nou reconeixement resultés que encara hi ha els defectes identificats
prèviament, es declararà rescindida la contracta amb pèrdua de fiança, a no ser
que la Propietat cregui oportú concedir un nou termini.
Pàgina 136 de 179
Article 52. Documentació final.
El Director d’Obra, assistit pel Contractista i els tècnics que hagin intervingut en
l’obra, redactarà la documentació final de les obres, que es facilitarà a la
Propietat.
La documentació final d’obra, d’acord amb el Codi Tècnic de l’Edificació, estarà
constituïda per la documentació del seguiment de l’obra, la documentació de
control de l’obra i el certificat final d’obra.
Aquesta documentació final s’adjuntarà a l’acta de recepció, amb la relació
identificativa dels agents que han intervingut durant el procés d’edificació, així
com les instruccions d’ús i manteniment de l’edifici i les seves instal·lacions.
Aquesta documentació constituirà el llibre de l’edifici.
Article 53. Termini de garantia.
Des de la data en què es realitza la recepció de les obres, es comença a
comptar el termini de garantia, que serà d’un any. Durant aquest període, el
Contractista es farà càrrec de totes aquelles reparacions de desperfectes
imputables a defectes i vicis ocults.
Article 54. Conservació dels treballs durant el termini de garantia.
La conservació i vigilància de les obres durant el termini de garantia aniran a
càrrec del Contractista, sense que aquesta circumstància faci modificar les
altres obligacions i el termini de garantia.
Si l’edifici fos ocupat o utilitzat abans de finalitzar el termini de garantia, aniran
a càrrec de la Propietat les neteges i reparacions causades per l’ús i a càrrec
del Contractista les reparacions per vicis d’obra o per defectes en les
instal·lacions.
Article 55. Conservació dels treballs amb contracta rescindida.
Si el contracte d’execució es rescindís, el Contractista està obligat a retirar, en
el termini que es fixi en el Plec de Condicions particulars, tota la maquinària,
material i mitjans auxiliars, a resoldre els subcontractes que tingués concertats i
a deixar l’obra en condicions de ser represa per una altra empresa.
Les obres i treballs acabats per complet es rebran amb els tràmits fixats en
aquest Plec de Condicions, moment en què començarà a comptar el termini de
garantia.
Article 56. Caràcter provisional de les liquidacions parcials.
Les liquidacions parcials són documents provisionals ja que estan subjectes a
les certificacions i modificacions que resultin de la liquidació final, per la qual
cosa no suposen l’aprovació ni recepció de les unitats d’obra que comprenen.
Pàgina 137 de 179
La Propietat es reserva, en tot moment i especialment al fers efectives les
liquidacions parcials, el dret a comprovar que el Contractista ha complert els
compromisos referents al pagament de nòmines i materials invertits en l’obra. A
tal efecte, el Contractista haurà de presentar els comprovants que se li
exigeixin.
Article 57. Amidament definitiu dels treballs i liquidació provisional de l’obra.
Una vegada rebudes les obres, el Director d’Execució de l’Obra efectuarà el
seu amidament definitiu, per a la qual cosa comptarà amb l’assistència del
Contractista o del seu representant. S’estendrà la corresponent certificació per
triplicat la qual, una vegada aprovada pel Director d’Obra, servirà perquè la
Propietat aboni el saldo resultant, descomptant la quantitat retinguda en
concepte de fiança.
Article 58. Liquidació final.
Un cop acabades les obres, es realitzarà la liquidació final que inclourà l’import
de les unitats d’obra realitzades i les que constitueixen modificacions del
Projecte, sempre i quan hagin la seva execució i preus hagin estat aprovats
prèviament per la Direcció d’Obra. El Contractista no tindrà dret a formular
reclamacions per augments d’obra que no estiguessin autoritzats per escrit per
la Propietat, amb el vist- i-plau del Director d’Obra.
Article 59. Liquidació en cas de rescissió.
En cas de rescissió del contracte, la liquidació es farà mitjançant un contracte
liquidatari, que es redactarà d’acord amb les dues parts, i que inclourà l’import
de les unitats d’obra realitzades fins a la data de rescissió.
Capítol VI. Facultats de la direcció d’obra.
Article 60. Facultats de la Direcció d’Obra.
A més de totes les facultats particulars, que corresponen al Director d’Obra i
que s’han especificat en els articles anteriors, és missió específica seva
efectuar la direcció i vigilància dels treballs que es realitzin en les obres,
directament o per mitjà dels seus representants tècnics, els quals tindran
autoritat tècnica legal, completa i indiscutible, fins i tot en allò no previst
específicament en el present Plec de Condicions, sobre les persones i coses
situades en l’obra i en relació amb els treballs que per a l’execució dels edificis i
obres annexes es duguin a terme, podent fins i tot, però amb causa justificada,
recusar al Contractista, si considera que adoptar aquesta resolució és útil i
necessari per a la correcta marxa de l’obra.
Pàgina 138 de 179
1.3. Disposicions econòmiques
Capítol I. Base fonamental.
Article 61. Base fonamental.
Com a base fonamental de les Disposicions Econòmiques del Plec de
Condicions Administratives, s’estableix el principi que el Contractista ha de
percebre l’import de tots els treballs executats, sempre que aquests s’hagin dut
a terme d’acord al Projecte i condicions generals i particulars que regeixin la
construcció de l’edifici i obra annexa contractada.
Capítol II. Garanties de compliment i fiança.
Article 62. Garanties.
El Director d’Obra podrà exigir al Contractista la presentació de referències
d’altres entitats o persones per tal d’assabentar-se si aquest reuneix totes les
condicions requerides per al correcte compliment del contracte. En el cas de
ser sol·licitades, el Contractista haurà de presentar aquestes referències abans
de la signatura del contracte.
Article 63. Fiança.
La fiança exigida al Contractista per a garantir el compliment del contracte
s’establirà prèviament entre el Director de l’obra i el Contractista entre una de
les següents:
a) Dipòsit previ, en metàl·lic, valors o aval bancari, del 10% del pressupost
de l’obra contractada.
b) Descomptes del 10% aplicats sobre l’import de cada certificació abonada
al Contractista.
c) Dipòsit del 5% del pressupost de l’obra contractada, més deduccions del
5% aplicades a l’import de cada certificació abonada al Contractista.
Article 64. Execució de treballs amb càrrec a la fiança.
Si el Contractista es negués a fer, per compte pròpia, els treballs necessaris
per a enllestir l’obra en les condicions contractades, el Director de l’Obra, en
nom i representació del Propietari, les manarà executar a un tercer o
directament per a administració i abonarà el seu import amb la fiança
dipositada, sense prejudici de les accions legals a que tingui dret el Propietari
en el cas de que la fiança no cobrís l’import de les despeses efectuades en les
unitats d’obra que no fossin admissibles.
Pàgina 139 de 179
Article 65. Devolució de la fiança.
La fiança dipositada serà retornada al Contractista en un termini no superior a
15 dies, una vegada signada l’acta de recepció de l’obra, sempre i quan el
Contractista acrediti que no existeix cap reclamació en contra seu per danys i
perjudicis que siguin de la seva responsabilitat, per deutes de jornals o
materials o per indemnitzacions derivades d’accidents ocorreguts en el treball o
per altres causes.
Article 66. Devolució de la fiança en el cas de que s’efectuïn recepcions parcials.
El Contractista tindrà dret a que se li retorni la part proporcional de la fiança si
la Propietat, amb el vist-i-plau del Director d’Obra, accedís a efectuar
recepcions parcials de l’obra.
Capítol III. Preus i revisions.
Article 67. Despeses.
Anirà a compte del Contractista el pagament de les nòmines, materials i eines, i
de totes les despeses que s’originin fins a la finalització i lliurament de les
obres.
No hi haurà cap alteració de la qualitat estipulada, en concepte d’ajustament de
les obres, encara que durant la realització es produeixin modificacions dels
preus dels materials o jornals, sempre que per disposició oficial no representi
un excés superior al 5% de l’import de l’obra, pendent de realitzar aleshores.
Article 68. Obres de millora o ampliació.
Si s’introduïssin millores en l’obra, sense augmentar la quantitat total del
pressupost, el Contractista estarà obligat a executar-la amb la baixa
proporcional.
Si la modificació representés una ampliació o millora de les obres que fes
canviar la quantitat del pressupost, el Contractista està obligat a executar-la
amb la baixa proporcional.
Si la modificació representés una ampliació o millora de les obres que fes
canviar la quantitat del pressupost, el Contractista estarà obligat també a la
seva execució, sempre que la valoració s’ordeni per escrit i vagi amb el vist-i-
plau del Director de l’Obra.
Article 69. Preus unitaris.
En els preus unitaris corresponents s’inclouran els costos directes, els costos
indirectes, les despeses generals i el benefici industrial.
Pàgina 140 de 179
Article 70. Preus contradictoris.
Si s’haguessin d’introduir noves unitats d’obra o canvis de qualitat en les unitats
d’obra projectades o bé es produís algun cas excepcional o imprevist en què
fos necessari la designació de preus contradictoris entre la Propietat i el
Contractista, aquests preus els fixarà el Director d’Obra i hauran de ser
acceptats pel Contractista.
Si no hi hagués acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre el Director
d’Obra i el Contractista abans de començar l’execució dels treballs. Si no fos
possible arribar a un acord, el Director d’Obra proposarà a la Propietat que
adopti la resolució que cregui convenient, que podrà ser aprovatòria del preu
exigit pel Contractista o bé, la segregació de l’obra o instal·lació nova, per a ser
executada per administració o per un altre adjudicatari diferent.
Article 71. Revisió de preus.
Quan les obres es contractin a compte i risc, no s’admetrà la revisió dels preus
contractats. No obstant això, en períodes en el que hi hagi increments
importants en els preus de les nòmines i les seves cargues socials, o en la dels
materials i transports, s’admetrà que es puguin revisar els preus contractats.
Tan bon punt tingui lloc qualsevol augment de preus, el Contractista pot
sol·licitar al Propietari una revisió de preus a l’alça. Totes dues parts acordaran
el nou preu unitari abans d’iniciar o de continuar l’execució de la unitat d’obra
on intervingui l’element el preu en el mercat del qual ha augmentat, així com la
data a partir de la qual s’aplicarà el preu revisat i elevat, per a la qual cosa es
tindrà en compte, quan s’escaigui, l’aplec de materials d’obra, en el cas de que
estiguessin totalment o parcial abonats per la Propietari.
Si la Propietat o el Director d’Obra en el seu nom, no estigués d’acord amb els
nous preus que el Contractista percep com a normals en el mercat, el Director
d’Obra tindrà la facultat de proposar al Contractista, i aquest té l’obligació
d’acceptar-los.
Si es produeix una baixada de preus, el Director d’Obra concertarà entre
Propietat i Contractista la baixa a realitzar en els preus unitaris vigents en
l’obra, en equitat amb l'experimentada per a qualsevol dels elements
constitutius de la unitat d’obra i la data en què començaran a regir els preus
revisats.
Article 72. Reclamacions d’augment de preus.
Si el Contractista, abans de la signatura del contracte, no hagués fet la
reclamació o observació, no podrà, sota pretext d’error i omissió, reclamar un
augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que
serveix de base per a l’execució de les obres.
Pàgina 141 de 179
Tampoc s’admetrà cap reclamació del Contractista fonamentada en indicacions
que, sobre les obres, es facin en la Memòria, ja que aquest document no
serveix de base a la Contractació.
Les errors materials o aritmètics en les unitats d’obra o en el seu import, es
corregiran en el moment en què s’observin, però no es tindran en compte a
efectes de la rescissió del contracte, assenyalats en el Plec de Clàusules
Administratives, sinó en el cas de que el Director d’Obra o el Contractista els
haguessin fet notar dins del termini de quatre mesos comptats des de la data
d’adjudicació. Les equivocacions materials no alteraran la baixa proporcional
feta en la Contractació, respecte de l'import del pressupost que ha de servir de
base a la mateixa, ja que aquesta baixa es fixarà sempre per la relació entre les
xifres d’aquest pressupost, abans de les correccions i la quantitat ofertada.
Article 73. Aplec de materials.
El Contractista queda obligat a executar els aplecs de materials o maquinària
que la Propietat ordeni per escrit.
Els materials aplegats, una vegada abonats per la Propietat, són propietat
d’aquest, però el Contractista es responsabilitza de la seva custòdia i
conservació.
Capítol IV. Amidaments i valoracions dels treballs.
Article 74. Amidament de l’obra.
L’amidament de les obres concloses es farà segons el tipus d’unitat fixada en el
corresponent pressupost.
Article 75. Amidaments parcials i totals.
Els amidaments parcials es verificaran en presència del Contractista .
Els amidaments finals es faran quan s’hagi enllestit l’obra, amb l’assistència del
Contractista.
Es redactarà una acta de verificació dels amidaments parcials i totals en què es
farà constar la conformitat del Contractista o la del seu representant. En cas de
disconformitat, el Contractista exposarà resumidament i amb reserva d’ampliar-
les, les seves al·legacions.
Els amidaments totals o parcials correspondran a les unitats d’obra
completament enllestides, de manera que el Contractista no tindrà en compte
les diferències que resultin entre les mesures reals i les del Projecte.
Pàgina 142 de 179
Article 76. Elements compresos en el pressupost.
En fixar els preus de les diferents unitats d’obra en el Pressupost, s’ha tingut en
compte l’import de tots els elements referits als mitjans auxiliars de la
construcció, així com tota mena d’indemnitzacions, impostos, multes o
pagaments que s’hagin de fer per a qualsevol concepte, amb els que es trobin
gravats els materials o les obres per l’Estat, Comunitat Autònoma, Comarca o
Municipi. Per aquest motiu, no s’abonarà al Contractista cap import al respecte.
Els preus de cada unitat inclouen també tots els materials, accessoris i
operacions necessàries per tal de deixar l’obra completament enllestida.
Article 77. Valoració de les obres.
La valoració s’haurà d’obtenir aplicant a les diverses unitats d’obra el preu que
tingués assignat en el Pressupost, afegint-hi els percentatges corresponents a
imprevistos i al benefici industrial, i descomptant-hi el percentatge corresponent
a la baixa de la subhasta feta pel Contractista.
Article 78. Valoració d’obres incompletes.
Quan per rescissió o altres causes fos necessari valorar les obres incompletes,
s’aplicaran els preus del pressupost, sense que es pugui pretendre fer la
valoració de la unitat d’obra fraccionant-la de manera diferent a la fixada en els
quadres de descomposició de preus.
En cap cas el Contractista tindrà dret a cap reclamació, fundada en la
insuficiència, error o omissió dels preus dels quadres de preus, o en omissions
de qualsevol dels elements que constitueix els preus referits. El Contractista
tampoc no podrà reclamar al·legant que l’obra executada és major o menor que
la projectada.
Article 79. Altres obres.
Els preus de les unitats d’obra que s’executin per ordre del Director d’Obra i
que no estaven inclosos en el Quadre de Preus, es valoraran conjuntament
entre el Director d’Obra i el Contractista, estenent- se per duplicat l’acta
corresponent. Si no s’arribés a cap acord, el Director d’Obra podrà fer executar
aquestes unitats de la manera que cregui convenient.
La fixació del preu s’haurà d’acordar abans que s’executi l’obra afectada, però
si per qualsevol motiu aquesta ja s’hagués executat, el Contractista estarà
obligat a acceptar el preu determinat pel Director d’Obra.
Article 80. Valoració d’unitats no contemplades en aquest Plec.
La valoració de les obres no contemplades en aquest Plec es realitzarà aplicant
a cada una d’elles la mesura que es consideri més apropiada, en la forma i
condicions que el Director d’Obra consideri justes, multiplicant el resultat final
pel seu preu corresponent.
Pàgina 143 de 179
Article 81. Errors en el pressupost.
El Contractista ha d’haver estudiat detalladament els documents del Projecte,
de manera que si no ha fet cap observació sobre possibles errors o
equivocacions que afectin els amidaments i als preus, no tindrà dret a cap
reclamació si l’obra es realitza d’acord amb el Projecte i conté més unitats
d’obra que les previstes. Si contràriament, el nombre d’unitats d’obra fos
inferior, es descomptaran del Pressupost.
Article 82. Resolució respecte a les reclamacions del Contractista.
El Director d’Obra remetrà, amb la pertinent certificació, les reclamacions
valorades en l’article anterior, amb les que hagués fet el Contractista com a
reclamació, acompanyant-hi un informe.
La Propietat acceptarà o desestimarà aquestes reclamacions, segons ho cregui
pertinent en justícia i després de reconèixer les obres, si es cregués
convenient.
Article 83. Pagament de les obres.
El Propietari efectuarà els pagaments en els terminis prèviament establerts.
L’import dels pagaments correspondrà al de les Certificacions d’obra expedides
pel Director d’Obra.
Article 84. Suspensió dels treballs.
El Propietari es reserva el dret de suspendre les obres, i d’abonar al
Contractista els treballs realitzats, els materials acumulats realment necessaris
per a l’obra fins a la data de suspensió.
En cap cas podrà el Contractista, al·legant retards en els pagaments,
suspendre treballs ni executar-los a menor ritme del que els hi correspongui,
segons el termini en què han d’acabar-se.
Article 85. Millores d’obres lliurement executades.
Quan el Contractista, fins i tot amb autorització del Director d’Obra, utilitzi
materials de major qualitat, grandària o preu, o bé introdueixi modificacions en
l’obra sense que li hagin estat demanades, o qualsevol altra modificació que a
criteri del Director d’Obra sigui beneficiosa, només tindrà dret a que se li pagui
el que li correspondria en el cas d’haver construït l’obra amb estricta subjecció
a allò projectat i contractat.
Pàgina 144 de 179
Capítol V. Indemnitzacions.
Article 86. Indemnitzacions per retard en el termini de finalització de les obres.
L’import de la indemnització que ha d’abonar el Contractista per retard no
justificat en el termini de finalització de les obres contractades, serà d’una
quantitat fixada per cada dia feiner de retard des del dia d’acabament de les
obres fixat en el calendari d’obra. Aquesta quantitat s’acordarà entre les parts
contractants abans de la signatura del contracte, però no serà inferior al 4,5%
de l’import total dels treballs contractats. Aquestes quantitats es descomptaran i
retindran amb càrrec a la fiança.
Article 87. Indemnitzacions per retard en els pagaments.
Si la Propietat no efectués els pagaments d’obra executada dins del mes
següent al termini convingut, el Contractista tindrà dret a percebre el pagament
d’un 4,5% anual en concepte d’interès de demora, durant l’espai de temps del
retard i sobre l’import de l’esmentada certificació.
Si transcorreguts dos mesos després d’aquest primer termini d’un mes el
pagament no s’hagués fet efectiu, el Contractista té dret a la resolució del
contracte, es procedirà a la liquidació corresponent de les obres executades i
dels materials aplegats, sempre que aquests reuneixin les condicions fixades i
que la seva quantitat no superi la necessària per a finalitzar l’obra contractada.
Això no obstant, es refusarà qualsevol sol·licitud de rescissió de contracte
fonamentada en retard de pagaments quan el Contractista no justifiqui que en
la data de la sol·licitud ha invertit en obra o en materials aplegats admissibles la
part de pressupost corresponent al termini d’execució que tingui assenyalat en
el contracte.
Article 88. Indemnització per danys de causa major.
El Contractista no tindrà dret a indemnització per causes de pèrdues, avaries o
perjudici ocasionats en les obres, excepte en els casos de força major. Als
efectes d’aquest article, es consideren com a danys de causa major únicament
els següents:
a) Incendis causats per descàrregues elèctriques atmosfèriques.
b) Danys produïts per terratrèmols i sismes marins.
c) Danys produïts per vents huracanats, marees i crescudes de rius superiors
a les que siguin previsibles en el país, i, sempre que hi hagi constància
inequívoca de que el Contractista va prendre les mesures possibles, dins
els seus mitjans, per evitar o atenuar els danys.
d) Els que provinguin de moviments de terrenys en què són construïdes les
obres.
Pàgina 145 de 179
e) Les destrosses ocasionades violentament a mà armada, temps de guerra,
moviments populars o robatoris tumultuosos.
La indemnització es referirà exclusivament al pagament de les unitats d’obra ja
executades o als materials aplegats a peu d’obra. En cap cas la indemnització
comprendrà mitjans auxiliars, maquinària o instal·lacions propietat de la
Contracta.
Article 89. Renúncia.
El Contractista renuncia a la indemnització per l’augment que poguessin sofrir
els materials o jornals especificats en els diversos documents del Projecte, per
bé que té dret a demanar una revisió de preus com s’especifica en l’article 13
del Plec de Clàusules Administratives.
Capítol VI. Varis.
Article 90. Millores, augments i/o reduccions d’obra.
No s’admetran millores d’obra, excepte quan el Director d’Obra hagi ordenat
per escrit l’execució de nous treballs o que millorin la qualitat dels treballs
contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el Contracte.
Tampoc s’admetran augments d’obres en les unitats contractades, excepte en
el cas d’error en els amidaments del Projecte, excepte que el Director d’Obra
ordeni, també per escrit, l’ampliació de les contractades.
En tots aquests casos serà condició indispensable que les parts contractants,
abans de l’execució o de signar el contracte, acordin per escrit els imports
totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells a
emprar i els augments que totes aquestes millores o augments d’obra suposin
sobre l’import de les unitats contractades.
Se seguirà el mateix criteri i procediment quan el Director d’Obra introdueixi
innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats
d’obra contractades.
Article 91. Unitats d’obra defectuoses però acceptables.
Quan per qualsevol motiu calgués valora una obra defectuosa però acceptable
a criteri del Director d’Obra, aquest determinarà el preu una vegada escoltat el
Contractista, qui haurà de conformar-se amb la resolució de la Direcció
Facultativa, excepte si, estant dins del termini d’execució, prefereix enderrocar
l’obra i refer-la d’acord amb les condicions, sense superar aquest termini.
Article 92. Assegurança de les obres.
El Contractista està obligat a assegurar l’obra contractada, durant tot el temps
que duri la seva execució, fins a la recepció. La quantitat de l’assegurança
Pàgina 146 de 179
coincidirà, en tot moment, amb el valor que tinguin, per contracta, els objectes
assegurats.
L’import abonat, en cas de sinistre, per la societat asseguradora s’ingressarà
en compte, a nom del Propietari, per tal que amb càrrec a aquest, es pagui
l’obra que es construeixi a mesura que aquesta es vagi executant. El
reintegrament d’aquesta quantitat al Contractista s’efectuarà per certificacions,
com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, excepte si hi ha
conformitat expressa del Contractista palesa en un document públic, el
Propietari podrà disposar d’aquest import per a usos aliens als de la
construcció de la part sinistrada.
La infracció d’allò exposat anteriorment serà motiu suficient perquè el
Contractista pugui rescindir la contracta, amb devolució de la fiança, pagament
complet de despeses, materials aplegats, i una indemnització equivalent a
l’import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no li haguessin
estat abonats, però només en proporció equivalent a allò que suposi la
indemnització abonada per la companyia asseguradora, respecte a l’import dels
danys causats pel sinistre, els quals seran valorats per a tals efectes pel
Director d’Obra.
En les obres de reforma o reparació es fixarà, prèviament, la proporció d’edifici
que s’ha d’assegurar i la seva quantia. Si no es preveiés res al respecte,
s’entendrà que l’assegurança ha de comprendre tota la part de l’edifici afectat
per l’obra.
Els riscos assegurats i les condicions que figuren en la pòlissa d’assegurances,
el Contractista els posarà en coneixement del Propietari abans de contractar-
los, amb l’objecte de conèixer la seva prèvia conformitat o bé el seu rebuig.
Article 93. Conservació de l’obra.
Si el Contractista, tot i ser la seva obligació, es desentén de la conservació de
l’obra durant el termini de garantia, en el cas de que l’edifici no hagi estat
ocupat per la Propietat abans de la recepció, el Director d’Obra, en
representació de la Propietat, podrà disposar de tot el que sigui necessari
perquè s’atengui a la custòdia, neteja i tot allò que calgués per a una correcta
conservació, pagant-se les despeses a compte de la Contracta.
Quan el Contractista abandoni l’edifici, tant per finalització de les obres com per
rescissió de contracte, està obligat a deixar-lo desocupat i net en el termini que
fixi el Director d’Obra.
Després de la recepció de l’edifici i en el cas de que la seva conservació vagi a
càrrec del Contractista, no hi haurà d’haver més eines, estris o materials que
els indispensables per a la seva custòdia i neteja i per als treballs que calgués
executar.
Pàgina 147 de 179
En tot cas, estigui l’edifici ocupat o no, el Contractista està obligat a revisar i
reparar l’obra durant el termini indicat, procedint en la forma prevista en el
present Plec de Condicions Econòmiques.
Article 94. Ús del Contractista de l’edifici o de béns de la Propietat.
Quan durant l’execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i
prèvia autorització de la Propietat, edificis o faci ús de materials o eines que
pertanyin al Propietari, tindrà l’obligació de reparar-los i conservar-los per a
poder-los lliurar, quan acabi el contracte, en perfecte estat de conservació,
substituint els que s’haguessin inutilitzat, sense cap dret a indemnització per
aquesta substitució ni per les millores fetes en els edificis, propietats o
materials que hagi utilitzat.
En el cas de que al finalitzar el contracte i fer lliurament del material, propietats
o edificacions, el Contractista no hagués complert amb allò previst en el
paràgraf anterior, ho farà la Propietat a costa del Contractista i amb càrrec a la
fiança.
Article 95. Pagament d’arbitris
El pagament d’impostos i arbitris en general que calgui efectuar durant el temps
d’execució de les obres i per conceptes inherents als propis treballs que es
realitzen, correran a càrrec del Contractista, si en les condicions particulars del
Projecte no s’estipula el contrari. No obstant això, s’haurà de reintegrar al
Contractista l’import de tots aquells conceptes que el Director d’Obra consideri
justos.
1.4. Disposicions legals
Article 96. Generalitats.
El present apartat s’entén com a orientatiu per a la formulació del contracte
entre el Propietari i el Contractista.
Article 97. Condicions que ha de reunir el Contractista.
Poden ser Contractistes d’obres, totes aquelles persones físiques que es trobin
en possessió dels seus drets civils segons les lleis vigents, així com les
persones jurídiques legalment constituïdes i reconegudes tant a Espanya com
a la Unió Europea.
Queden exclosos:
a) Els que no tinguin la inscripció en vigor en el Registre d’Empreses
Acreditades.
Pàgina 148 de 179
b) Els qui es trobin processats criminalment, si els hagués estat aplicat acte
resolutori de presó.
c) Els qui tinguessin fallides, amb suspensió de pagaments o amb béns
intervinguts.
d) Els qui en contractes anteriors amb l’Administració no haguessin complert
els seus compromisos.
e) Els que fossin constrets com a deutors als cabals públics, com a
contribuents.
Article 98. Sistema de contractació.
L’execució de les obres es podrà contractar per qualsevol dels següents
sistemes:
a) per preu d’alçat: comprendrà l’execució de totes les obres o bé només part
de la mateixa, amb subjecció estricta als documents del Projecte i a la xifra
acordada.
b) Per unitats d’obra executades, d’acord amb els documents del Projecte i a
les condicions particulars que en cada cas s’estipuli.
c) Per administració directa o indirecta, d’acord amb els documents del
Projecte i a les condicions particulars que en cada cas s’estipuli.
d) Per contractes de mà d’obra. En aquesta modalitat el subministrament de
materials i mitjans auxiliars aniran a càrrec de la Propietat. La resta de
condicions seran idèntiques a les dels casos anteriors.
Article 99. Adjudicació d’obres.
L’adjudicació de les obres es realitzarà per adjudicació directa.
Article 100. Formalització del contracte.
Els contractes es formalitzaran mitjançant un document privat que podrà elevar-
se a escriptura pública a petició de qualsevol de les parts i d’acord amb les
disposicions vigents. Aniran a càrrec de l’adjudicatari, totes les despeses que
ocasionin l’extensió del document en què es consigna la contracta.
Article 101. Responsabilitat del Contractista.
El Contractista és responsable de l’execució de les obres en les condicions
establertes en el contracte i en els documents que constitueixen el Projecte. En
conseqüència, el Contractista estarà obligat a l’enderrocament i reconstrucció
de les parts d’obra mal executades, sense que pugui escudar-se en el fet que
ja hagin estat abonades en liquidacions parcials.
Pàgina 149 de 179
Article 102. Accidents de treball i danys a tercers.
En cas d’accidents que tinguin lloc amb motiu i en l’exercici dels treballs per a
l’execució de les obres, el Contractista s’atindrà a allò disposat en la legislació
vigent, essent, en tot cas, únic responsable del seu compliment i sense que,
per cap concepte, pugui quedar afectada la Propietat per responsabilitats de
qualsevol tipus.
El Contractista té l’obligació d’adoptar totes les mesures de seguretat que les
disposicions vigents preceptuïn, per tal d’evitar, en la mesura que sigui
possible, accidents als treballadors i a persones alienes a les obres, no només
en les bastides, sinó també en tots els indrets perillosos de l’obra.
De tots els accidents i perjudicis que es generin perquè el Contractista no
compleix la legislació sobre seguretat i salut laboral, ell o el seu representant a
l’obra, en serà l’únic responsable, ja que es considera que en els preus
contractats estan incloses totes les depeses necessàries per a complir
degudament aquestes disposicions legals.
El Contractista serà el responsable de tots els accidents que per inexperiència
o negligència es produïssin tant en l’edificació on es realitzen les obres, com en
les zones annexes. Per tant, anirà a compte seu els pagaments de les
indemnitzacions a qui correspongui, i quan correspongui, de tots els danys i
perjudicis que s’hagin causat per les operacions d’execució de les obres.
El Contractista complirà els requisits que prescriuen les disposicions vigents
sobre la matèria i haurà d’exhibir, quan fos requerit, el justificant d’aquest
compliment.
Article 103. Causes de rescissió del contracte.
Es consideraran causes suficients de rescissió les que a continuació
s’assenyalen:
a) La mort o incapacitat del Contractista.
b) La suspensió de pagaments del Contractista.
c) Les alteracions del Contracte per les causes següents:
1. La modificació del Projecte de manera que presenti alteracions
fonamentals a criteri del Director d’Obra, i sempre que representi una
oscil·lació d’un 25% per excés o defecte, com a mínim, del seu import.
2. La modificació d’unitats d’obra, sempre que aquestes representin
variacions per excés o defecte del 40% com a mínim d’algunes de les
unitats que figuren en els amidaments del Projecte modificat.
3. La suspensió d’obra començada, i en tots els casos, sempre que per
causes alienes a la Contracta no s’iniciïn les obres adjudicades dins del
Pàgina 150 de 179
termini de tres mesos a partir de l’adjudicació. En aquest cas, la devolució
de la fiança serà automàtica.
4. La suspensió d’obra començada, sempre que el termini de suspensió
hagi sobrepassat un any.
5. Que la Contracta no hagi iniciat els treballs dins del termini assenyalat
en les condicions particulars del Projecte.
6. L’incompliment de les condicions del contracte, quan impliqui
negligència o mala fe amb prejudici dels interessos de l’obra.
7. la finalització del termini d’execució de l’obra, sense haver assolit la fi
dels treballs.
8. l’abandonament de l’obra sense causa justificada.
9. la mala fe en l’execució de l’obra.
En els casos a) i b), si els hereus o síndics oferissin dur a terme les obres, sota
les mateixes condicions estipulades en el Contracte, el Propietari pot admetre o
refusar l’oferiment, sense que en aquest últim cas hi hagi dret a cap
indemnització.
Article 104. Liquidació en cas de rescissió de contracte.
Sempre que el contracte sigui rescindit per causa aliena a mancances de
compliment del Contractista, se li abonaran totes les obres executades d’acord
amb les condicions prescrites, i tots els materials aplegats a peu d’obra sempre
que siguin de rebut i de qualitat, i aplicant-los els preus fixats en el pressupost.
Les eines, estris i mitjans auxiliars de la construcció que s’estiguin utilitzant en
el moment de la rescissió, restaran a l’obra fins a la seva finalització i s’abonarà
al Contractista una quantitat fixada prèviament de comú acord per aquest
concepte.
Si el Director d’Obra cregués oportú no conservar aquestes eines del
Contractista, s’abonarà l’obra feta fins aleshores, i els materials aplegats a peu
d’obra que reuneixin les degudes condicions i siguin necessaris. Es
descomptarà un 15% en qualitat d’indemnització per danys i perjudicis, sense
que mentre durin les obres el Contractista pugui entrebancar la marxa dels
treballs.
Article 105. Impostos de tramitació del contracte.
El Contractista es farà càrrec dels impostos que s’originin per la tramitació del
contracte. Si s’exigís que el Propietari pagués algun d’aquest impostos, el
Contractista li abonarà l’import i també els imports que puguin produir-se per
multes i interessos.
Pàgina 151 de 179
Article 106. Jurisdicció.
Per a totes aquelles qüestions, litigis o diferències que puguin sorgir durant o
després dels treballs, les parts se sotmetran a judici d’amigables componedors
nomenats en nombre igual per elles i presidit pel Director d’Obra i, en últim
terme, als Tribunals de Justícia del lloc on resideixi la Propietat, amb expressa
renúncia del fur domiciliari.
2. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS
2.1 Prescripcions sobre els materials
Capítol I. Condicions Generals
Article 1. Condicions generals.
Tots els materials que s’instal·laran que s’instal·laran han de ser de primera
qualitat, compliran les especificacions i tindran les característiques indicades en
el Projecte i en la normativa vigent. En aquells casos en que així s’hagi
establer, els materials instal·lats portaran el marcatge CE.
Qualsevol especificació o característica de materials que consti en un dels
documents del Projecte, malgrat no constar en la resta, és igualment
obligatòria.
Un cop adjudicada l’obra definitivament i abans del seu inici, el Contractista
presentarà a la Direcció Facultativa els catàlegs, cartes de mostres, certificats
de garantia o d’homologació dels materials que s’hagin d’utilitzar. No es podran
instal·lar materials que no hagin estat acceptats prèviament.
La direcció Facultativa dictaminarà quins són els materials que reuneixen les
condicions adequades.
Els que no les reuneixin, seran retirats, demolits o reemplaçats durant
qualsevol de les etapes de l’obra o dels terminis de garantia.
El transport, la manipulació i la utilització dels materials es farà de manera que
no alterin les seves característiques, i no ocasioni cap deteriorament de les
seves formes o dimensions.
Article 2. Proves i assajos de materials
Tots els materials referits en aquest Plec podran ser sotmesos a les proves o
assajos necessaris per acreditar la seva qualitat, els quals aniran a compte del
Contractista. Les proves o assajos es podran fer a la fàbrica d’origen, als
laboratoris oficials o a la mateixa obra, segons cregui convenient el Director
Pàgina 152 de 179
d’Obra. En cas de discrepància, els assajos o les proves s’efectuaran en el
laboratori oficial que el Director d’Obra designi.
Qualsevol altra anàlisi que hagi estat especificada i sigui necessari utilitzar,
haurà de ser aprovada per la Direcció d’Obra.
Article 3. Materials no consignats en el Projecte.
Els materials no consignats en el Projecte que originin preus contradictoris
hauran de reunir les condicions que fixi la Direcció d’Obra, sense que el
Contractista tingui dret a cap reclamació per les condicions que s’exigeixin.
Capítol II. Condicions que han de complir els materials.
Article 4. Materials per a la instal·lació elèctrica.
Tots els materials que s’utilitzin en la instal·lació elèctrica, tant d’alta com de
baixa tensió hauran de complir amb les prescripcions tècniques que dicten les
normes internacionals, els reglaments en vigor i les normes de la companyia
subministradora d’energia elèctrica.
Els cables que s’utilitzaran seran unipolars, amb conductors de coure i
aïllament de polietilè. La secció mínima dels cables serà de 2,5 mm2 . Es
rebutjaran aquells cables que provinguin de fàbrica
amb qualsevol desperfecte. La tolerància en la secció real dels conductors serà
inferior al 3%. La càrrega de trencament no ha de ser inferior a 42 kp/cm2 i
l’allargament permanent, en el moment de produir-se la ruptura, no inferior al
20%. Els tubs protectors per a allotjar els conductors seran de policlorur de
vinil, circulars, amb una tolerància del 5% en el seu diàmetre. Les caixes de
derivació o pas seran també de policlorur de vinil.
Article 5. Altres materials.
La resta de materials que s’usin en l’obra i dels que no es detallen les
condicions, han de ser de primera qualitat, i abans de la seva col·locació han
de ser reconeguts per la Direcció Facultativa, clàusula que es fa extensible als
inclosos i detallats, la qual dictarà la idoneïtat o per defecte, els rebutjarà.
2.2 Prescripcions quant a l’execució per unitats.
Article 6. Instal·lació elèctrica.
6.1 Condicions Generals
L’execució de les instal·lacions s’ajustarà a allò especificat en els reglaments
vigents. En aquelles instal·lacions on calgui se seguiran les normes de la
Pàgina 153 de 179
companyia subministradora. Es procurarà que els traçats guardin en tot
moment els:
- Fustatge i xarxes en nombre suficient de manera que garanteixin la
seguretat dels operaris i vianants.
- Maquinaria, bastides, eines i tot el material auxiliar per a portar a terme els
treballs d’aquest tipus.
Tots els materials seran de la millor qualitat, amb les condicions que imposin
els documents que composen el Projecte, o els que es determini en el
transcurs de l’obra, muntatge o instal·lació.
6.2 Conductors elèctrics de fase
Els conductors elèctrics de fase seran de coure electrolític, aïllats
adequadament, essent la seva tensió nominal d’aïllament de 0,6/1 kV per a la
línia repartidora i de 750 V per a la resta de la instal·lació, havent d’estar
homologats segons les normes UNE citades en la instrucció ITC-BT-06.
6.3 Conductors de protecció
Els conductors de protecció seran de coure i presentaran el mateix aïllament
que els conductors actius. Es podran instal·lar per les mateixes canalitzacions
que els conductors actius o bé en forma independent, seguint en aquest cas el
que indiquin les normes particulars de l’empresa distribuïdora.
La secció mínima d’aquests conductors serà l’obtinguda utilitzant la taula 2 de
la instrucció ITC-BT-19, apartat 2.3, en funció de la secció dels conductors
actius de la instal·lació.
6.4. Identificació dels conductors
Els conductors s’hauran de poder identificar pel color del seu aïllament:
- blau clar per al conductor neutre.
- groc-verd per al conductor de terra i protecció.
- marró, negre i gris per als conductors actius o de fase. Si no hi hagués
conductor neutre, un conductor actiu podria tenir el color blau clar.
Pàgina 154 de 179
6.5. Tubs protectors
Els tubs protectors a utilitzar seran aïllants flexibles (corrugats) normals, amb
protecció de grau 5 contra danys mecànics, i que puguin corbar-se amb les
mans, excepte els que hagin d’anar per terra o paviment, estries o falsos
sostres, que seran del tipus Preplàs, Reflex o semblant, i disposaran d’un grau
de protecció 7.
Els diàmetres interiors nominals mínims, mesurats en mil·límetres, per als tubs
protectors, en funció del nombre, classe i secció dels conductors que han
d’allotjar, s’indiquen en les taules de la instrucció ITC-BT-21. Per a més de 5
conductors per tub, i per a conductors de seccions diferents a instal·lar pel
mateix tub, la secció interior del tub serà, com mínim, igual a tres vegades la
secció total ocupada pels conductors, especificant únicament els que realment
s’utilitzin.
6.6. Caixes d’empalmament i derivacions
Les caixes d’empalmament i derivacions seran de material plàstic resistent o bé
metàl·liques. En aquest darrer cas, estaran aïllades interiorment i protegides
contra l’oxidació.
Les dimensions seran tals que permetin allotjar folgadament tots els conductors
que hagin de contenir. La seva profunditat equivaldrà al diàmetre del tub major
més un 50% del mateix, amb un mínim de 40 mm de profunditat i de 80 mm per
al diàmetre o costat interior.
Les unions entre conductors es realitzaran sempre dintre de les caixes
d’empalmament, excepte en els casos indicats en l’apartat 3.1 de la ITC-BT-21.
Les unions no es faran mai per simple recaragolament entre si dels conductors,
sinó utilitzant borns de connexió, conforme a la instrucció ITC-BT-19.
6.7. Aparells de comandament i maniobra
Els aparells de comandament i maniobra són els interruptors i commutadors,
que tallaran el corrent elèctric màxim del circuit en el que estiguin col·locats
sense formar un arc permanent, obrint o tancant els circuits sense possibilitat
de prendre una posició intermèdia. Seran del tipus tancat i de material aïllant.
Les dimensions de les peces de contacte seran tals que la temperatura no
pugui excedir en cap cas de 65ºC en cap de les seves peces.
La seva construcció serà tal que permeti realitzar de l’ordre de 10.000
maniobres d’obertura i tancament, amb la seva càrrega nominal a la tensió de
treball. Portaran marcada la seva intensitat i tensions nominals, i estaran
provades a una tensió de 500 a 1.000 V.
Pàgina 155 de 179
6.8. Aparells de protecció
Els aparells de protecció són els disjuntors elèctrics, fusibles i interruptors
diferencials.
Els disjuntors seran de tipus magnetotèrmic d’accionament manual, i podran
tallar el corrent màxim del circuit en que estiguin col·locats sense originar la
formació d’un arc permanent, obrint o tallant els circuits sense possibilitat de
prendre una posició intermèdia. La seva capacitat de tall per a la protecció del
curtcircuit estarà d’acord amb la intensitat del curtcircuit que es pugui presentar
en un punt de la instal·lació, i per a la protecció contra l’escalfament de les
línies es regularan per a una temperatura inferior als 60ºC. Portaran marcades
la intensitat i tensió nominal de funcionament, així
com el signe indicador del seu desconnexionament. Aquests interruptors
automàtics magnetotèrmics seran de tall omnipolar, tallant la fase i el neutre a
la vegada quan actuï la desconnexió.
Els interruptors diferencials seran com mínim d’alta sensibilitat (30 mA) i a més
de tall omnipolar.
Podran ser purs, quan cada un dels circuits vagin allotjats en tub o conducte
independent una vegada que surten del quadre de distribució, o del tipus amb
protecció magneto tèrmica inclosa quan els diferents circuits hagin d’anar
canalitzats per un mateix tub.
Els fusibles a emprar per a protegir els circuits secundaris o en la centralització
de comptadors seran calibrats a la intensitat del circuit que protegeixin. Es
disposaran sobre material aïllant i incombustible, i estaran construïts de tal
forma que no es pugui projectar metall en fondre’s. Hauran de poder ser
reemplaçats sota tensió sense cap tipus de perill i portaran marcades la
intensitat i tensió nominals de treball.
6.9. Condicions generals d’execució de les instal·lacions
Els quadres generals de distribució se situaran en un lloc accessible i d’ús
general. Hauran d’estar realitzats amb materials no inflamables, i se situaran a
una distància tal que entre la superfície del paviment i els mecanismes de
comandament hi hagi 200 cm.
La connexió entre els dispositius de protecció situats en aquests quadres
s’executarà ordenadament, procurant disposar regletes de connexió per als
conductors actius i per al conductor de protecció. Es fixarà sobre els mateixos
un cartell indicant el nom de l’instal·lador i la data en què es va executar la
instal·lació.
Pàgina 156 de 179
L’execució de les instal·lacions interiors s’efectuarà sota tubs protectors,
seguint preferentment línies paral·leles a les verticals i horitzontals que limiten
els locals on s’efectuarà la instal·lació.
Haurà de ser possible la fàcil introducció i retirada dels conductors en els tubs
després de haver estat col·locats i fixats, així com la dels seus accessoris.
Els conductors s’allotjaran en els tubs després de ser col·locats els tubs. La
unió dels conductors amb els empalmes o derivacions no es podrà efectuar per
simple recaragolament dels conductors entre si, sinó que sempre s’haurà de
realitzar utilitzant bornes de connexió muntats individualment o constituint blocs
o regletes de connexió, podent utilitzar-se brides de connexió. Aquestes unions
es realitzaran sempre a l’interior de les caixes de empalmament o derivació. No
es permetran més de tres conductors en els borns de connexió.
Les connexions dels interruptors unipolars es realitzaran sobre el conductor de
fase.
No s’utilitzarà un mateix conductor neutre per a diversos circuits.
6.10 Amidament i pagament
L’amidament del cable elèctric s’efectuarà per m lineal de cable instal·lat. La
resta d’aparells elèctrics es mesuraran per unitats instal·lades. El preu que
s’aplicarà serà el que figura en el pressupost.
Vigent normativa de seguretat i salut laboral.
2.3 Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat.
Article 8. Comprovacions i proves de servei.
D’acord amb l’article 7.4 del Codi Tècnic de l’Edificació, en l’obra acabada, ja
sigui en la totalitat de l’edifici o bé en les seves diferents parts i instal·lacions,
parcialment o totalment finalitzades, han de realitzar-se, a més de les que es
puguin establir amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de serveis
previstes en el Projecte, les ordenades per la Direcció Facultativa i les exigides
per la legislació aplicable.
Pàgina 158 de 179
Projecte de instal·lació elèctrica
d'una planta química
PRESSUPOST Tarragona, Juny de 2016
Client: Indústria química Tarragona Autors: Alberto Redondo Rodríguez
Pàgina 160 de 179
ÍNDEX DEL PRESSUPOST
1.- Quadre de preus unitaris ................................................................................ 161
1.1.- Obra civil ........................................................................................... 161
1.2.- Equip de MT ..................................................................................... 161
1.3.- Equip de potència ............................................................................. 164
1.4.- Equip de BT ...................................................................................... 165
1.5.- Sistema de posta a terra ................................................................... 166
1.6.- Varis ................................................................................................. 168
2.- Pressupost total .............................................................................................. 169
Pàgina 162 de 179
1.- PRESSUPOST UNITARI
1.1.- Obra civil
1 Edifici de Transformació: condicionar local
Condicionament de la sala ja existent per albergar
els transformadors. 3.818,00 € 3.818,00 €
Total import obra civil 3.818,00 €
1.2.- Equip de MT
1 Entrada / Sortida 1: cgm.3-l
Mòdul metàl·lic de tall i aïllament íntegre en gas,
preparat per una eventual immersió, amb les
següents característiques:
· Un = 36 kV · In = 400 A · Icc = 16 kA / 40 kA
· Dimensions: 418 mm / 850 mm / 1745 mm
8.675,00 € 8.675,00€
Pàgina 163 de 179
1 Seccionament: cgm.3-l
Mòdul metàl·lic de tall i aïllament íntegre en gas,
preparat per una eventual immersió, amb les
següents característiques:
· Un = 36 kV · In = 400 A · Icc = 16 kA / 40 kA · Dimensions: 418 mm / 850 mm / 1745 mm
. 4.750,00 € 4.750,00 €
1 Remunti a Protecció General: cgm.3-rc
Mòdul metàl·lic per protecció del remunti de cables
a l’embarrat general, amb les següents
característiques:
· Un = 36 kV · Dimensions: 368 mm / 833 mm / 1745 mm
1.575,00 € 1.575,00 €
1 Protecció General: cgm.3-v
Mòdul metàl·lic de tall en buit i aïllament íntegre en
gas, preparat para una eventual immersió, amb les
següents característiques:
· Un = 36 kV · In = 400 A · Icc = 16 kA / 40 kA · Dimensions: 600 mm / 850 mm / 1745 mm · Relé de protecció: ekor.rpg-2001B
24.250,00 € 24.250,00 €
Pàgina 164 de 179
1 Mesura: cgm.3-m
Mòdul metàlic, contenint en el seu interior ben
muntats i connexionats els aparells i materials
adequats, amb les següents característiques:
· Un = 36 kV · Dimensions: 900 mm / 1160 mm / 1950 mm
9.875,00 € 9.875,00 €
1 Ponts MT Transformador: Cables MT 18/30 kV
Cables MT 18/30 kV unipolars, amb
conductors de secció i material 1x150 Al, de
36 kV del tipus endollable.
A l’altre extrem, del tipus atornillable.
1.875,00 € 1.875,00 €
Total import aparamenta de MT 61.050,00 €
Pàgina 165 de 179
1.3.- Equip de Potència
1 Transformador 1: Transformador sec 36 kV
Transformador trifàsic reductor de tensió
marca ABB, segons les normes citades a la
Memòria, amb neutre accessible al
secundari, de potència 1600 kVA i
refrigeració natural seca. De tensió primària
25 kV i secundària 400 V. Grup de connexió
Dy11, de tensió de curtcircuit Vcc= 6% i
regulació primària i secundària de +/- 5%,
+/- 2,5%.
35.472,00 € 35.472,00 €
Total import equip de potència 35.472,00 €
Pàgina 166 de 179
1.4.- Equip de Baixa Tensió
3 Quadres BT - B2 Transformador: Interruptor
automàtic BT
Quadre de BT especialment dissenyat per aquesta
aplicació amb les següents característiques:
· Interruptor automàtic de 1250 A. · Sortides formades per bases portafusibles: 8 Sortides · Tensió nominal: 440 V · Aïllament: 10 kV · Dimensiones: Alt: 900 mm
Ample: 300 mm Fondària: 500mm
6384,00 € 19.150,00 €
1 Ponts BT - B2 Transformador: Ponts BT - B2
Transformador
Joc de ponts de cables de BT, de secció i material
0,6/1 kV de 1x150 Al i tots els accessoris per la
connexió, formats per un grup de cables en la
quantitat 10xfase + 5xneutro. 2.346,00 € 2.346,00 €
1 Equipo de mesura d’Energia: Equip de mesura
Comptador tarificador electrònic multi funció,
registrador electrònic i regleta de verificació.
3.288,00 € 3.288,00 €
Total import equips de BT 20.184,00 €
Pàgina 167 de 179
1.5.- Sistema de Posta a Terra
- Instal·lacions de Terres Exteriors
1 Terres Exteriors Prot Transformació: Piques
alienades
Instal·lació exterior de posta a terra de protecció a
l’edifici de transformació, degudament muntada i
connexionada, empleant conductors de coure.
El conductor de coure està unit a piques d’acer amb coure de 14 mm de diàmetre.
Característiques:
· Geometria: Piques alineades · Profunditat: 0,5 m · Nombre de piques: 3 · Longitud de piques: 2 m · Distància entre piques: 3 m
1.455,00 € 1.455,00 €
1 Terres Exteriors Serv Transformació: Piques
alineades
Terra de servei o neutre del transformador.
Instal·lació exterior realitzada amb coure aïllat amb
el mateix tipus de material que les terres de
protecció.
Característiques:
· Geometria: Piques alineades · Profunditat: 0,5 m · Nombre de piques: dos · Longitud de piques: 2 m · Distància entre piques: 3 m
1.455,00 € 1.455,00 €
Pàgina 168 de 179
- Instal·lacions de Terres Interiors
1 Terres Interiors Prot Transformació:
Instal·lació interior terres
Instal·lació de posta a terra de protecció a l’ edifici
de transformació, amb el conductor de coure ,
grapat a la paret, i connectat als equips de MT i
demès aparells d’aquest edifici, així com una caixa
general de terra de protecció segons les normes
de la companyia subministradora. 925,00 € 925,00 €
1 Terres Interiors Serv Transformació:
Instal·lació interior terres
Instal·lació de posta a terra de servei a l’edifici de
transformació, amb el conductor de coure aïllat,
grapat a la paret, i connectat al neutre de BT, així
com una caixa general de terra de servei segons
les normes de la companyia subministradora. 925,00 € 925,00 €
Total import sistema de terres 4.760,00 €
Pàgina 169 de 179
1.6.- Varis
- Defensa de Transformadors
1 Defensa de Transformador 1: Protecció física
transformador
Protecció metàl·lica para defensa del
transformador.
283,00 € 283,00 €
- Equips d’Il·luminació a l’edifici de transformació
1 Il·luminació Edifici de Transformació: Equip
d’il·luminació
Equip d’il·luminació compost de:
· Equip d’enlluernament que permeti la suficient visibilitat per executar les maniobres i revisions necessàries als equips de MT.
· Equip autònom d’enlluernament d’emergència i senyalització de la sortida del local.
600,00 € 600,00 €
Total import de varis 1.433,00 €
Pàgina 170 de 179
2.- PRESSUPOST TOTAL
Total import obra civil 3.818,00 €
Total import aparamenta de MT 65.800,00 €
Total import equip de potència 35.613,00 €
Total import equips de BT 20.184,00 €
Total import sistema de terres 4.760,00 €
Total import de varis 1.433,00 €
Net del pressupost completo 131.608,00 €
0 % de imprevistos 0,00€
TOTAL PRESSUPOST 131.608,00 €
Tarragona, Juny de 2016
Alberto Redondo Rodríguez
Pàgina 171 de 179
Projecte de instal·lació elèctrica
d'una planta química
ESTUDIS AMB
ENTITAT PRÒPIA
Tarragona, Juny del 2016
Client: Indústria química Tarragona Autors: Alberto Redondo Rodríguez
Pàgina 173 de 179
ÍNDEX D'ESTUDIS AMB ENTITAT PRÒPIA
1.- ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT .................................................... 175
1.1.- Riscos i prevencions en treballs de muntatge d’elements elèctrics ........... 175
1.1.1.- Riscos més freqüents ..................................................................... 175
1.1.2.- Mesures de prevenció .................................................................... 175
1.1.3.- Normes de prevenció especifiques de l’ofici d’electricista ............... 177
1.2.- Mesures de protecció ............................................................................... 177
1.2.1.- Proteccions personals .................................................................... 177
1.2.2.- Revisions dels elements de proteccions ......................................... 178
1.3.- Instal·lacions provisionals d’electricitat per l’obra .................................... 178
1.4.- Riscos més freqüents .............................................................................. 179
1.4.1.- Mesures de prevenció .................................................................... 179
1.4.2.- Proteccions personals ................................................................... 180
1.4.3.- Proteccions col·lectives .................................................................. 180
Pàgina 174 de 179
1.- ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT
En aquest projecte present, l’Estudi bàsic de Seguretat i salut, es centra únicament en
la seguretat elèctrica, deixant de banda altres aspectes com:
o Característiques de l’obra civil
o Actuacions prèvies a l’execució de l’obra
o Maquinàries i medis auxiliars
o Formació personal
o Normativa aplicable
Aquests punts estan en les normes que s’han anat citant a mesura que avançava el
projecte.
1.1.- Riscos i prevenció en treballs de muntatge d’elements elèctrics
1.1.1.- Riscos més freqüents
o Contactes accidentals amb parts en tensió
o Caigudes amb altura
o Utilització d’eines manuals
1.1.2.- Mesures de prevenció
o Utilitzar quadres de distribució amb proteccions diferencials
o Comprovar l’absència de tensió
o Bloqueig i aïllament de les parts en tensió o que es puguin posar en tensió
accidentalment
o Posar en curtcircuit i a terra els elements conductors que poden afectar al
lloc de treball
o Senyalitzar i acotar la zona de treball
o Utilitzar equip de protecció, tant col·lectiva com individualment (baranes,
equip aïllant, casc, guants...)
o Tots els empleats que treballin en xones amb tensió, hauran de tenir una
formació mínima per estar en aquell lloc de treball en aquelles condicions.
o En tot moment es respectaran les distàncies de seguretat amb els elements
en tensió, mesurant des de la distància més llunyana de l’operari. Aquestes
distàncies estan al Real Decret 614/01:
Pàgina 175 de 179
Taula 18. Distància límit en les zones de treball
Un Tensió nominal de la instal·lació.
DPEL-1 Distància fins al límit exterior de la zona de perill quan existeixi el risc de
sobretensió per raig (cm).
DPEL-2 Distància fins al límit exterior de la zona de perill quan no existeixi risc de
sobretensió per raig (cm).
DPROX-1 Distància fins al límit exterior de la zona de proximitat quan resulti possible
delimitar amb precisió la zona de treball i controlar que aquesta no es sobrepassa
durant la realització del mateix (cm).
DPROX-2 Distància fins al límit exterior de la zona de proximitat quan no resulti
possible delimitar amb precisió la zona de treball i controlar que aquesta no es
sobrepassa durant la realització del mateix (cm).
Les zones amb tensió dins de l’obra han d’estar perfectament delimitades i
senyalitzades, separant-les de la resta de l’obra sense tensió:
o Quan s’estigui treballant amb maquinària a les zones pròximes a elements
amb tensió, es vigilarà que el radi de l’acció de la mateixa no sobrepassi la
distància de seguretat anteriorment marcada.
o Tots els treballs es planificaran prèviament i durant la seva execució seran
controlats per un responsable, paralitzant els mateixos quan existeixi dubte
de no poder respectar les distàncies de seguretat.
Pàgina 176 de 179
1.1.3.- Normes de prevenció especifiques de l’ofici d’electricista
Les tensions inferiors a 24 V es poden considerar com a segures, no necessitant
protecció addicional.
Els treballs amb instal·lacions amb tensions superiors a 24 V han de realitzar-se
complint unes normes bàsiques de seguretat, conegudes com les Cinc Regles d’Or:
o Tallar totes les fonts de tensió.
o Bloquejar les fonts de tensió.
o Comprovar l’absència de tensió.
o Posar a terra i en curtcircuit.
o Senyalitzar la zona de treball.
En els treballs prop dels elements en tensió, en el cas que no es permetés el tall de
tensió, s’hauran d’aïllar els elements en tensió de forma que amb moviments
involuntaris, en cap cas es pugui contactar amb la tensió. L’operari haurà d’utilitzar els
elements de protecció personal específics per aquell treball, guants aïllants, casc…
Les màquines elèctriques, en tots els casos, es connectaran a preses de corrent que
disposin de protecció. Segons el seu tipus, disposaran d’algun dels sistemes de
protecció contra contactes elèctrics, doble aïllament, transformador de seguretat,
dispositiu de tall automàtic...
En el cas que fos necessari maniobrar amb elements amb tensió, com interruptors,
seccionadors… s’hauran d’utilitzar equips de talls i maniobra especificats per la
Propietat, i, en tots els casos, amb la seva autorització per escrit.
1.2.- Mesures de protecció
1.2.1.- Proteccions personals
Qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador ha de tenir
proteccions. Segons els treballadors, existeixen unes normes d’obligat compliment
sobre l’ús i conservació de proteccions personals. Així, els equips de protecció
individual compliran l’establert en el Real Decret 773/1997, sobre disposicions mínimes
de seguretat i salut relatives d’utilització pels treballadors d’EPI.
Pàgina 177 de 179
Els equips de protecció que s’utilitzen en aquest tipus de treball són els següents:
o Casc homologat.
o Roba de treball.
o Guants de cuir.
o Botes de seguretat homologades.
o Arnès de seguretat específic homologat.
o Ulleres per protecció de partícules.
1.2.2.- Revisions dels elements de protecció
El treball de revisió dels elements de protecció serà contínua i acurada
Pel que als elements de protecció personal es refereix, es renovaran, sempre que sigui
necessari, segons el seu ús. Quant als elements de protecció col·lectiva, hauran
d’estar en tot moment en perfecte estat d’ús.
És responsabilitat del treballador informar de qualsevol defecte, anomalia o dany
apreciat en l’equip i que pugui significar una pèrdua de la seva eficiència protectora.
1.3.- Instal·lacions provisionals d’electricitat per l’obra
Des del punt de pressa fixat per la propietat, es procedirà al muntatge de la instal·lació
d’obra.
L’escomesa serà preferiblement subterrània, disposant d’un armari de protecció en
mòduls normalitzats, dotats de comptadors d’energia activa i reactiva si així es
requereix.
A continuació es posarà el quadre general de comandament i protecció, dotat de
seccionador general de tall automàtic, interruptor unipolar i protecció contra faltes a
terra, sobrecàrregues i curtcircuit, mitjançant interruptors magneto tèrmics i relé
diferencial de 300 mA. El quadre estarà construït de manera que impedeixi el contacte
amb els elements sota tensió.
D’aquest quadre sortiran els circuits necessaris de subministrament als quadres
secundaris per alimentació als diferents medis auxiliars, estant tos ells degudament
protegits amb diferencial i interruptors magnetotèrmics.
Pàgina 178 de 179
Per últim, del quadre general sortirà un circuit per alimentació dels quadres secundaris
on es connectaran les eines portàtils dels treballadors. Aquests quadres seran
d’instal·lació mòbil, segons les necessitats de l’obra, i compliran les condicions
exigides per instal·lacions a la intempèrie, estant col·locats estratègicament amb la
finalitat de disminuir el possible la longitud i el nombre de línies.
L’armari de protecció i mesura es col·locarà al límit del solar, amb la conformitat de la
companya subministradora.
Les preses de corrent i clavilles, portaran contacte de pressa a terra de manera
obligatòria.
1.4.- Riscos més freqüents
o Falles en l’aïllament.
o Deterioro de conductors.
o Contactes fortuïts.
o Descàrregues elèctriques d’origen directe o indirecte.
o Caigudes al mateix nivell.
1.4.1.- Mesures de prevenció
o Qualsevol part de la instal·lació es considerarà sota tensió mentre no es
comprovi el contrari amb els aparells adequats.
o Els conductors, si van per terra, no seran trepitjats ni es col·locaran
materials sobre ells. Si passen per zones de pas, es senyalitzaran.
o A la instal·lació d’enllumenat, estaran separats els circuits de la tanca,
accessos a zones de treball, escales...
o Els entroncaments provisionals entre mànegues es faran sempre mitjançant
connexions normalitzades antihumitat, sempre elevats i mai a terra.
o Per aquests entroncaments definitius, s’utilitzaran caixes d’entroncament de
seguretat normalitzada i estancada.
o Les derivacions de connexió a màquines es realitzarà amb terminals de
pressió, disposant les mateixes de comandament de marxa i parada.
Pàgina 179 de 179
o Aquestes derivacions, en ser portàtils, no estaran sotmeses a tracció
mecànica que pogués originar la seva ruptura o algun deterioro a la seva
capa aïllant de protecció.
o La il·luminació dels treballs serà sempre l’adequada per realitzar els treballs
amb seguretat.
o Les zones de pas de l’obra estaran sempre ben il·luminades.
1.4.2.- Proteccions personals
o Casc homologat.
o Guants aïllants.
o Comprovador de tensió.
o Eines manuals amb aïllament.
o Tarimes, catifes, perxes aïllants.
1.4.3.- Proteccions col·lectives
o Manteniment periòdic de l’estat de les mànegues, preses de terra, endolls,
quadres, distribuïdors...
Tarragona, Juny de 2016
Alberto Redondo Rodríguez