PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL ...ca.figueres.cat/upload/element/01-projecte-barceloneta...Projecte Executiu De Reurbanització Del Carrer De La Barceloneta. Figueres. 7

PLA D’INTERVENCIÓ INTEGRAL DEL CENTRE HISTÒRIC DE FIGUERES. PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER DE LA BARCELONETA. FIGUERES.

FASE 3. PROJECTE EXECUTIU

MEMÒRIA i ANNEXES

EMAB, Enginyeria i Medi Ambient de Badalona S.L.

JUNY DE 2012

PLA D’INTERVENCIÓ INTEGRAL DEL CENTRE HISTÒRIC DE FIGUERES. PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER DE LA BARCELONETA. FIGUERES. FASE 3. PROJECTE EXECUTIU.

2

Coordinació General: Bardají i Teixidor, Associats. Arquitectes, S.L.P. Autor: EMAB, Enginyeria i Medi Ambient de Badalona S.L. Col·laboradors: Bardají i Teixidor, Associats. Arquitectes, S.L.P.

Juny de 2012


3

ÍNDEX GENERAL . MEMÒRIA . ANNEXES


4

MEMÒRIA


5

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA 0. ANTECEDENTS 1. SITUACIÓ, ÀMBIT I QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES 2. NATURALESA DE L’ENCÀRREC 3. FASES PRÈVIES AL PROJECTE EXECUTIU. 4. SERVEIS AFECTATS 5. ANÀLISI DE L’ESTAT ACTUAL

5.1. Rol urbà 5.2. Solució morfològica i paisatge urbà 5.3. Ús de l’espai 5.4. Paviments, enllumenat i mobiliari urbà 5.5. Serveis urbans 5.6. Possibles afectacions al patrimoni arqueològic

6. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES SOLUCIONS ADOPTADES

6.1. Conceptes bàsics 6.2. Solució morfològica i paisatgística 6.3. Definició geomètrica 6.4. Paviments. Solucions constructives i d’ordenació dels usos 6.5. Enllumenat 6.6. Serveis urbans 6.7. Vegetació 6.8. Mobiliari urbà 6.9. Acompliment de les condicions bàsiques d’accessibilitat per a tothom en els espais públics

7. COST DE LES OBRES

Pla D’intervenció Integral Del Centre Històric De Figueres. Projecte Executiu De Reurbanització Del Carrer De La Barceloneta. Figueres.

6

0. ANTECEDENTS El Pla d’Intervenció Integral del Centre Històric de Figueres, va ser aprovat i se li va atorgar per part del Conseller de Política Territorial i Obres Publiques de la Generalitat de Catalunya una subvenció del 50% del seu cost. Pel seu desenvolupament i execució es necessari redactar els corresponents projectes d’obres municipals ordinàries. Pel qual, mitjançant un decret d’Alcaldia – Presidència es resol procedir a la contractació d’aquest projecte, com a contracte menor de serveis, d’acord amb el que preveu la Llei 30/2007 de 30 d’octubre. 1. SITUACIÓ, ÀMBIT I QUALIFICACIONS URBANÍSTIQUES El carrer de la Barceloneta, es situa entre carrer de la Muralla i el carrer del Rec Arnau, en el límit de l’àmbit del Centre Històric de Figueres. L’àmbit del projecte està delimitat pels fronts edificats en els costats est i oest, i els carrers Muralla (sud) i Rec Arnau (nord). El perímetre d’aquest àmbit està definit gràficament en els corresponents plànols del projecte. La seva superfície total és de 1.322,31m2. L’espai de l’àmbit del projecte és en la seva totalitat d’ús i domini públic. Les qualificacions urbanístiques de l’àmbit del projecte i les dels edificis que el delimiten, són les del planejament vigent: Sistema viari (carrer Barceloneta), 05 Zona de sòl urbà d'espai lliure privat d’ocupació màxima del 50%, 1h Zona de sòl urbà, subzona del Centre Històric de sòl urbà d’ordenació de l’edificació per definició volumètrica, amb paràmetres específics d’ordenació (Fronts edificats d’ambdós costats, finca nº1 i finca cantonera amb el carrer Muralla nº3), 11, 13 i 14 Zones de sòl urbà d’ordenació de l’edificació per definició volumètrica amb un nombre límit de plantes: Pb, Pb+2, i Pb+3 respectivament, al llarg dels fronts de tots dos costats de la resta del carrer. La finca cantonera nº9 pertany a l’àmbit de Planejament Derivat delimitat en la Modificació Puntual del Pla General d’Ordenació posterior al 17/06/05 corresponent al P.E. Eres d’en Sans, Escolàpies i carrer Rec Arnau. Les edificacions del Carrer de la Barceloneta constitueixen el conjunt C del Pla Especial de Protecció del Catàleg d’Edificis, i els hi són d’aplicació les seves Normes Urbanístiques. 2. NATURALESA DE L’ENCÀRREC L’objecte del treball es la redacció del projecte executiu de reurbanització del carrer de la Barceloneta, desenvolupat en tres fases: Fase 1: Anàlisi de l’estat actual Fase 2: Avantprojecte d’obres ordinàries d’urbanització Fase3: Projecte Executiu d’obres ordinàries d’urbanització Amb els següents objectius, fixats en el Pla d’Intervenció Integral del Centre Històric, i reproduïts en el Plec de condicions administratives i tècniques per a la redacció del projecte:


7

a) pacificar la mobilitat afavorint l’ús de l’espai públic per als vianants, b) renovar la pavimentació de carrers i places, ampliant voreres i creant carrers amb plataforma única, amb uns alts nivells de qualitat, c) renovació de l’enllumenat d) col·locació i renovació del mobiliari urbà e) substituir, renovar i reparar les xarxes de serveis urbans. 3. FASES PRÈVIES AL PROJECTE EXECUTIU. D’acord amb lo establert en el Plec de Condicions del Contracte, el treball s’ha desenvolupat en dues Fases prèvies a la redacció del Projecte Executiu: FASE 1: Anàlisi de l’estat actual En el que a més a més de la valoració dels aspectes funcionals, d’us i materials, avui existents, es posa al dia la informació sobre l’estat de les xarxes de serveis urbans (públics i de companyies privades). Així mateix es plantegen els criteris sobre l’ordenació, materials i elements d’urbanització, i les possibles alternatives d’ordenació. FASE 2: Avantprojecte S’expressen les solucions de l’alternativa escollida, en quant a l’ordenació i ús de l’espai, i als materials i elements d’urbanització, i la seva forma d’aplicació (textures, colors, models, etc.) L’Avantprojecte consensuat, i acceptat per l’Ajuntament, és el document base per a completar la redacció del present Projecte Executiu. 4. SERVEIS AFECTATS En l’Annex 07 d’aquesta memòria es posa al dia la informació sobre els serveis afectats, ja inclosa en l’apartat 3 de la memòria de la Fase 1. 5. ANÀLISI DE L’ESTAT ACTUAL 5.1. Rol urbà Dins del trapezi format per: Muralla, La Jonquera, Rec Arnau i Perelada, el Carrer de la Barceloneta constitueix l'única travessia que traspassa el barri, unint en línia recta: Muralla amb Rec Arnau, és a dir, establint la connexió directa del Centre Històric amb el parc i els equipaments del sector nord.


8

El seu traçat apareix definit, a la primera meitat del XIX, a partir de l’operació de “buidat” urbà que dóna lloc a la formació de la Plaça de les Patates. En les cartografies disponibles, encara no existeix en el plànol de 1765, però sí en el de 1840, on es troben dibuixats, sobre les hortes i camps existents, els quadrants resultants del creuament del Carrer de la Barceloneta, amb el que avui és Isabel II / Caserna (entre la Jonquera i Rec Arnau). El carrer de la Barceloneta s’obre a la segona meitat del XIX. En els plànols de 1880 i 1891 (J. Papell) es pot verificar l’inici i consolidació del carrer de la Barceloneta com a carrer de fronts edificats, de forma equivalent, en la seva escala, als eixos de la Jonquera i Perelada, existint grans buits urbans entre ells, que s’aniran omplint des de la primera meitat del XX, donant lloc al barri de la Barceloneta. Malgrat la seva escassa amplada i secció urbanística (sempre <5m), el seu traçat i posició geogràfica, permeten una recuperació qualitativa del seu rol històric, que, mitjançant la seva renovació i reurbanització en plataforma única, es reconvertirà en el “cordó” cívic de comunicació i integració del barri entre el Centre Històric i els nous espais públics del nord de la ciutat, contribuint així a superar i capgirar la situació de marginalitat urbana que històricament ha caracteritzat aquest barri. 5.2. Morfologia i paisatge urbà Entre el carrer de la Muralla i el carrer del Rec Arnau, el carrer de La Barceloneta té una longitud total aproximada d’uns 234,44m. Es reparteix en varis trams de pendents molt lleugeres a dues aigües. Des de l’encontre amb el carrer de La Muralla, el primer tram, entre els pk0+000 (origen) i el pk0+040, presenta un desnivell total de 57cm., repartit en tramades de pendents entre el 1,8%, en els primers 10m. i 0,9% en sentit cap al carrer del Rec Arnau. Al pk0+040 (a l’alçada de la finca nº7) s’hi produeix l’aiguafons, punt a partir del qual la pendent remunta 17cm. amb percentatges més suaus (de l’ordre d’entre el 0,8% - 0,3%) fins passat el carreró Barceloneta, a partir del qual, el carrer és relativament planer fins a arribar a la cruïlla amb el carrer d’Isabel II (pk0+107) on s’hi arriba remuntant un pendent del 0,8%. A partir d’aquest punt d’inflexió, i fins gairebé el carrer del Rec Arnau, passant la cruïlla amb el carrer Horta Pagès, el carrer de la Barceloneta desguassa suaument cap al carrer Rec Arnau amb pendents entre els 1,9% - 1% - 1,7% per salvar una diferència de cota de 1,35m., transitant gairebé planer els últims 10m. En el sentit transversal, és sempre pràcticament planer. Presenta seccions d’amplades similars en la major part del seu recorregut, amb lleugeres variacions entre la mínima 4,40m. (pk0+018,20) i la màxima 4,85m. (pk0+180), les quals creixen gradualment des de la cruïlla amb el carrer Muralla (on es situa punt d’origen del projecte (pk0+000)) fins a la cruïlla amb el carrer Horta Pagès, per a partir d’aquest punt estrènyer-se de nou fins a l’embocadura amb el carrer del Rec Arnau. Puntualment en el tram comprés entre les finques nº7 i nº9 de la façana oest (pk0+045,36 a pk0+065), l’alineació d’aquesta s’esbiaixa conformant un espai de geometria triangular, on la secció (pk0+045,78) presenta un eixamplament de fins als 16,35m. La “caixa” urbanística del carrer de la Barceloneta també és homogènia, amb proporcions entre l’amplada (a) total del carrer i l’alçada dels edificis, d’una clara predominança vertical (essent normalment de major alçada la façana oest). En general es corresponen proporcions de l’ordre de 1,5a a 2a. Així en el tram comprés entre les finques nº1 a nº7 i confrontants,


9

des de l’embocadura amb el carrer de la Muralla i en sentit cap al carrer Rec Arnau, on la secció és més estreta (4,40m) i més grans les alçades dels edificis, es produeixen els màxims valors amb proporcions (façana oest / façana est) que assoleixen els 3,2a; a partir d’aquí i a mesura que l’amplada del carrer s’eixampla (molt lleugerament) en les següents seccions i disminueix l’altura de les edificacions en la façana est, es corresponen proporcions 1,58a, 1,45a, 2,2a i en algun cas 0,85a. Les arquitectures dels edificis, permeten encara reconèixer en algunes finques, el model suburbà original, ordenat amb ritmes regulars d’eixos verticals, de planta baixa (PB) i PB i pis, amb obertures amb arc rebaixat (a la PB), emmarcades amb carreus de pedra caliça (pedra de Figueres) i amb balcons i cornises motllurades, tots ells elements propis del llenguatge digne i sobri de l’arquitectura del XIX en aquest lloc. No obstant, la renovació i modernització posterior, les remuntes, normalment d’una planta i puntualment de dues (casos de transformació total de l’edifici) i la proliferació de balcons amb voladius (legals però excessius), han alterat significativament l’homogeneïtat original, com a valor del conjunt, persistint encara una certa homogeneïtat ambiental. La parcel.lació edilícia, originada en el XIX, per tant, més moderna que la d’origen medieval dels ravals (La Jonquera, Perelada) al llarg dels antics camins, és també d’una amplada superior (no hi ha cap finca d’amplada inferior a 5m, i hi predominen les que tenen entre 6 i 10m), com a conseqüència de l’obertura projectada d’un carrer modern, amb la conseqüent reordenació parcel.lària. Aquesta situació és més propícia a la renovació edificatòria, que en tot cas haurà d’acomplir les Normes del Pla Especial de Protecció del Catàleg d’Edificis. La renovació i millora qualitativa del pla de terra i els elements emergents de la reurbanització del carrer, significaran una aportació decisiva en la requalificació d’aquest espai urbà. 5.3 Ús de l’espai El 69,10% del total de l’espai del pla de terra del carrer de la Barceloneta està destinant a la circulació rodada; correspon per tant, el predomini al vehicle motoritzat. No s’hi localitza actualment cap àmbit d’ús d’aparcament o càrrega / descàrrega en el propi carrer, tanmateix, com passa amb els contenidors de residus sòlids urbans en superfície, es situen en els carrers de l’entorn (interseccions amb els carrers Muralla i Rec Arnau). El desequilibri en la distribució dels usos (vianants exclusiu / vehicles motoritzats) en el percentatge global en planta, es manifesta en percentatges similars pel que fa a la seva distribució en les diferents seccions al llarg del carrer, tant allà on la caixa és més ample, com allà on és més estreta. Els percentatges de vorera són tan sols d’entre el 32,22% i el 34,50% del total, romanent les voreres al voltant de la calçada de 3 a 3,2m. amb amplades inferiors als 85cm. a tots dos costats. Amb una secció màxima de 12,95m. d’amplada, en l’espai de geometria triangular, el predomini correspon al vehicle motoritzat d’una manera abassegadora: entre el 74% i el 89,17% del total. Les voreres que l’envolten mantenen la mateixa estretor de la resta del carrer. Tal situació de desequilibri en la distribució de l’ús de l’espai, és un dels factors més determinants del deteriorament de la qualitat de l’espai urbà, i en conseqüència de les activitats que s’hi localitzen.


10

5.4. Paviments, enllumenat i mobiliari urbà Els materials, panot estriat i vorades de pedra natural en les voreres i asfalt en la calçada al llarg del carrer, i el mal estat de conservació dels paviments, són una conseqüència de la situació paradoxalment de “marginalitat” del carrer de La Barceloneta en quant a la seva conservació. En la mesura que caldrà procedir a una renovació total i profunda dels paviments, no té més sentit d’abundar en la seva descripció: només indicar que en el seu dia s’haurien de recuperar en els magatzems municipals les peces en bon estat de les vorades de pedra natural. En quant a l’enllumenat públic, el model i qualitat de l’actual lluminària del carrer de La Barceloneta, i els criteris de millora i d’unitarietat en els elements de mobiliari urbà dins l’àmbit del Centre Històric, justifiquen la substitució total dels existents, i una nova implantació millorada dels futurs. El mobiliari urbà existent (papereres, senyals, jardineres particulars, etc) és el resultat de successives implantacions amb un criteri únicament funcionalista, que cal revisar i renovar coherentment, amb criteris també funcionals, però sobretot de millora de la qualitat del paisatge urbà. 5.5. Serveis urbans En l’Annex 07 i altres d’aquesta Memòria, es tracta detalladament l’estat actual i possibles actuacions futures de millora en les xarxes dels serveis urbans. La renovació de tots els trams que ho necessiten, el soterrament generalitzat de les línies aèries, i la substitució de tots els elements de superfície, es la conclusió general de l’anàlisi de l’estat actual. Cal remarcar només que la elecció dels nous elements, la seva implantació, la resituació dels pericons de registre, quadres i caixes de connexions, es realitzarà de forma coherent amb els criteris d’ordenació i millora de l’espai públic, i de mínim impacte amb solucions adequades, en les arquitectures del carrer, per a possibilitar-ne una adequada rehabilitació. 5.6. Possibles afectacions al patrimoni arqueològic Atès que l’actuació es produeix en l’entorn del límit que fou el darrer recinte emmurallat de la ciutat, s’ha procedit a superposar el plànol de l’àmbit del projecte amb el plànol titulat: “Figueres 1765” d’autor desconegut, reproduït en l’”Atlas Ciutats de Girona. Catàleg de plànols de les ciutats de Girona des del segle XVII al XX”. La documentació ha estat facilitada per l’Ajuntament de Figueres (veure plànol: “02.3 Superposició amb cartografia històrica”). A la vista del resultat del resultat de la superposició (sempre inexacta per causa de no coincidir totalment la base cartogràfica de l’any 1765 amb l’actual), on s’observa el carrer de la Barceloneta encara per obrir, es pot dir que no sembla possible que es produeixin afectacions a restes soterrades de la ciutat medieval. En el cas de que en el treball de subsòl per a les xarxes dels serveis urbans es realitzés alguna troballa, serà d’immediat comunicada al servei d’arqueologia municipal, a fi de fer-ne


11

el seguiment, que en qualsevol cas pot realitzar-se des del inici de les obres, i poden documentar i extreure, si cal, els elements d’interès. 6. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES SOLUCIONS ADOPTADES Les solucions d’ordenació i constructives del Projecte Executiu desenvolupen i concreten les propostes elaborades i acceptades en las fases anteriors; Fase 1: Anàlisis de l’estat actual, i Fase 2: Avantprojecte. En el Projecte es defineixen en els: plànols, memòria, annexes, amidaments i pressupost i en el plec de condicions. En aquest apartat de la Memòria es descriuen i justifiquen les solucions del projecte en els seus aspectes mes conceptuals, en els diferents annexes d’aquesta memòria es descriuen i justifiquen els aspectes mes tècnics i organitzatius, així com, en cada cas, els càlculs de verificació realitzats. 6.1. Conceptes bàsics Els criteris i objectius generals d’ordenació formulats en la FASE 1: UNITARIETAT (principi de continuïtat i tractament unitari per al conjunt del centre històric), QUALITAT (formal i material, aplicant la innovació i la tradició) I PERMANÈNCIA (durabilitat de l’obra construïda i bones condicions de manteniment), així com els criteris generals sobre materials, acabats i elements d’urbanització, adoptats en l’Avantprojecte, avalats per un consens general d’acceptació, són els que s’han desenvolupat en aquest Projecte Executiu. El component més determinant de l’ordenació i qualitat material de l’espai públic viari, és el pla de terra, és a dir, el paviment. És aquí on radica el concepte bàsic de la solució, on: morfologia, ús, funcionalitat tècnica, imatge i solucions constructives, es troben fortament integrades en una resposta que es pretén de màxima coherència. La plataforma única és la solució més adequada, pel rol urbà, característiques dimensionals i geomètriques, i condicions unitàries del teixit urbà, d’aquests carrers de l’entorn immediat del Centre Històric. És la solució que maximitza l’ús social de l’espai carrer, amb els valors afegits de gran versatilitat, adaptabilitat i flexibilitat en l’ordenació dels usos. La plataforma única es materialitza amb un únic tipus de material (pedres naturals), de format únic, amb variants cromàtiques segons els diferents usos i funcions. És la resposta més coherent amb el concepte i ús de l’espai. La solució morfològica ve condicionada per les preexistències del lloc en cada cas, a les quals fàcilment s’adapta el paviment de peces de petit format. Els elements emergents d’urbanització i de mobiliari urbà, responen als criteris de qualitat i coherència formal propis dels paviments i de l’espai urbà on s’implanten i són solucions unitàries per a tots els àmbits d’intervenció i de projecte.


12

6.2. Solució morfològica i paisatgística En el carrer de La Barceloneta, la secció genèrica bàsica, en forma de “V”, amb pendents simètriques i aiguafons central, s’adapta prou bé sobre les rasants preexistents d’un espai sensiblement planer en les seves seccions transversals, i amb una reduïda pendent longitudinal de l’ordre del 1,61% (màxima) i 0,14% (mínima) en cadascun dels sentits. Es tracta d’una plataforma única de prioritat per als vianants, amb una franja central per a vehicles motoritzats de 3m. d’amplada i franges d'ús exclusiu per a vianants, repartides equitativament a banda i banda, d'amplada superior a les voreres actuals. L’espai de geometria triangular acotat per les façanes de les finques nº7 i nº9 de la façana oest i nº8 de la façana est esdevé un àmbit d’estada per a ús exclusiu de vianants, on l’accés de vehicles motoritzats hi és vedat (excepte per a accés en guals veïnals, emergències i serveis especials). El paisatge del carrer de La Barceloneta es millorarà i rehabilitarà a partir de la renovació de la plataforma i dels paviments, la desaparició de les línies aèries de serveis, la implantació del nou enllumenat. 6.3. Definició geomètrica El nou eix de projecte es planteja com a eix generador de les diferents franges d’usos de l’espai públic. Es correspon amb l’eix vertebrador de la franja central de circulació rodada, a partir de la qual, a banda i banda es situa l’àmbit de circulació exclusiva per a vianants. Es tracta d’un eix simètric respecte les diferents seccions que s’esdevenen al llarg del recorregut del carrer. Transversalment el vial té dues pendents. El punt baix per la recollida de les aigües segueix el traçat del nou eix de carrer plantejat. Les pendents resultants oscil·len al llarg del seu traçat de la següent manera: Del pk0+000 al pk0+070 del 1,76% al 2,65% en la façana est i d’entre el 1,33% a 2,64% en la façana oest. Del pk0+070 al pk0+130 lleugers pendents amb valors inferiors al 2% en ambdues façanes: de 0,86% a 1,30% en la façana est, i valors al voltant de 1,30% en la façana en la façana oest. Del pk0+130 al pk0+150 la pendent transversal creix fins assolir els 2,95% del pk0+150 en la façana est i el 2,52% de la façana oest en aquest mateix punt del recorregut. Del pk0+150 al pk0+170 els valors de les pendents transversals estan compresos entre el 0,87% i el 2,10%. Del pk0+170 al pk0+200 les pendents són inferiors al 2,0% a ambdós costats: d’entre el 1,67% -2,0% de la façana oest, als 0,83% al 1,67% de la façana est. Finalment, del pk0+200 al pk0+230 la pendent en el costat de la façana de ponent és del 2,50% (2,95% màxima en el pk0+230) i els valors de la façana de llevant, molt lleugers, oscil·len entre el 0,84% i el 1,27%.


13

Longitudinalment el nou eix de projecte, és relativament planer; es reparteix en tres trams de lleugers pendents que alternen concavitat i convexitat al llarg del seu trànsit cap al carrer Rec Arnau. El primer (d’uns 50m. de longitud aproximadament) amb un desnivell total de 56cm, i un lleuger pendent en sentit cap al carrer Rec Arnau del 1,61%, que s’estén des de l’encontre amb el carrer Muralla, 10m. abans del pk0+000, al punt on es situa gairebé a l’alçada de la mitgera de les finques nº04 i nº06 de la façana est, on es produeix l’aiguafons (pk0+040,00). A partir d’aquesta fita, el carrer remunta en el mateix sentit amb lleugeres pendents que consecutivament assoleixen 0,49% i 0,14%, desguassant en sentit al carrer Muralla, fins al pk0+110 (en la cruïlla amb el carrer d’Isabel II), on es situa el carener, a partir del qual, canvia el sentit desguàs de nou cap al carrer del Rec Arnau amb una pendent constant del 1.03%. Les pendents es distribueixen de la següent manera: Del pk0+00 al pk0+030,92 una pendent del 1,61%. Del pk0+030,92 al pk0+046,07 punt d’inflexió de la pendent (aiguafons). Acord de radi1000m. Del pk0+046,07 al pk0+073,84 disminueix al 0,49% i es produeix la inflexió en el sentit de les aigües, les quals desguassen cap a Muralla. Del pk0+073,84 al pk0+080,68 es produeix un lleuger acord de radi 2000m. per continuar del pk0+080,68 al pk0+103,93 gairebé planer (0,14%). Del pk0+103,93 al pk0+115,77 nou punt d’inflexió el el sentit de les aigües (carener). Acord de radi 1000m. A partir del pk0+115,77 fins al final del carrer, la pendent longitudinal s’aboca cap al carrer del Rec Arnau amb un 1,03%. Al plànols de la “Sèrie 04: Definició geomètrica” s’inclouen els paràmetres geomètrics i de replanteig, els perfils longitudinals per les façanes i pel nou eix del carrer i seccions transversals cada 10m. 6.4. Paviments. Solucions constructives i ordenació dels usos

Pels paviments s’adopta la solució de pedra natural de format únic: 30x10x8cm., quin gruix de 8cm. és adequat i suficient per a les sol·licitacions d’un tràfic rodat urbà normal. Col·locades a trencajunts transversalment i perpendiculars a l’eix del carrer en cada tram, a partir de la tira horitzontal de peces enteres que formen els aiguafons on s’insereixen les reixes dels embornals. Les peces s’agafen amb morter pastat sobre una solera de formigó de 18cm. En l’ “Annex 04: Ferms i Paviments” d’aquesta Memòria, es descriu i es justifica la secció portant i constructiva dels paviments. El format i disposició de les peces, el fa totalment adaptable a les variacions morfològiques de la plataforma (transicions de pendents transversals), i ofereix una bona resposta de treball a les accions de rodament.


14

En els encontres del paviment amb les façanes i amb les línies dels canvis de directriu entre dos trams, es preveu tallar a mida les peces finals d’ajust, controlant les longituds mínimes ( >10cm.) amb les dues últimes peces. Les juntes cada 10cm., permeten una correcta inserció de les tapes dels registres de les xarxes dels serveis. La naturalesa i disposició dels usos en l’espai viari origina la descomposició de la plataforma en franges lineals diferenciades: rodada, vianants exclusiva, estada. La solució del projecte, d’acord amb els seus conceptes bàsics, és l’aplicació de colors diferenciats, si pot ser amb el mateix tipus de pedra natural, sense una definició lineal de límits, amb una imbricació total i “aleatòria” entre franges confrontants de diferents colors (sistema “encadellat”). La barreja dels colors entre límits “difusos” amb peces d’idèntic format i mateix sistema constructiu, és el que donarà la “força unitària” de la diversitat. La diferència cromàtica ha d’evitar, en general, la col·locació d’elements de separació sobreposats. Per les seves característiques tècniques i mecàniques, la seva varietat i atractiu cromàtic, i el seu cost, s’han escollit les quarsites com les pedres idònies per aquest projecte. No obstant, s’ha hagut de recórrer al basalt i pot ser a algun granit, per a emfatitzar els desitjats contrastos cromàtics. La proposta de usos, materials i colors és la següent:

ÚS COLOR MATERIAL

· Franja central de circulació rodada Fosc BASALT

· Franges laterals d’ús exclusiu de vianants

Clar QUARSITA BLANCA o GRANIT

"BLANC"

· Franja d’estada Verd QUARSITA VERDA

En els plànols de la “Sèrie 06: Pavimentació”, es defineix la ordenació general dels paviments, la situació dels diferents tipus, els detalls constructius, i els criteris de replanteig i de posta en obra, adjuntant alguns plànols de detalls parcials on es defineixen les pautes concretes de col·locació dels diferents tipus i colors de paviments, per cadascun dels fragments (cada 5m. la longitud del carrer) que s’han establert, per a facilitar la comprensió del projecte i la bona execució de l’obra. Aquets detalls parcials del diferents fragments, són la mostra dels plànols - guia que es facilitaran a l’inici de obra, i que ara, sobretot, serveixen com informació prèvia, demostrativa del factible del projecte.


15

6.5 Enllumenat D’acord amb els criteris i solucions tipus previstes en l’Avantprojecte, i segons criteri municipal, es proposa la utilització de lluminàries de leds, pel seu baix consum, alt rendiment i llarga durabilitat. En el conjunt del carrer de La Barceloneta, s’implanten de la següent manera: . Ancorades a les façanes dels edificis i disposades al portell aproximadament cada 14m., com a solució més adequada pels carrers de secció estreta, sempre amb una correcta integració de la lluminària i la seva alimentació i equips, en l’arquitectura dels edificis. El model de lluminària ha de permetre les dues solucions possibles que es troben en tot l’àmbit del Centre Històric. El model de referència, en aquest tipus de lluminàries, és l’ ”Argos” de iGuizzini.

6.6 Serveis Urbans En els corresponents plànols del projecte i en els annexes d’aquesta memòria, es defineixen les solucions de renovació i ordenació de les xarxes dels serveis urbans: . Sanejament . Enllumenat . Aigua potable . Electricitat . Gas . Telecomunicacions 6.7 Vegetació El projecte no preveu la introducció de vegetació de gran port degut a l’estretor de la caixa del carrer. Puntualment i en jardineres s’introdueix la possibilitat de plantació d’espècies de creixement menor. 6.8 Mobiliari Urbà Els elements considerats en aquest apartat són: bancs, papereres, jardineres i pilones. Els elements de senyalització i d’informació estan previstos en els plànols i pressupost del projecte, i seran objecte de control estricte en la seva col·locació a l’obra.

- Bancs: Es preveu la col·locació d’elements cúbics petris, com objectes abstractes de funció polivalent: banc, repeu, límit, etc..

- Papereres: Es preveu la col·locació de papereres, al llarg del carrer. El model de

referència seria la “Rodes” (S&C).


16

- Jardineres: Es preveu la col·locació de jardineres com a elements de límit i/o protecció. El model “Ictini” creat per a La Rambla de Figueres seria l‘escollit.

- Pilones: Es preveu la possibilitat, si es necessari, d’establir algun element de

protecció del flux de vianants, mitjançant pilones cilíndriques d’acer inoxidable mate d’ 1m. d’alçada i 10cm. de diàmetre cada 1,5 o 2m.

6.9 Acompliment de les condicions bàsiques d’accessibilitat per a tothom en els espais públics En les solucions de projecte s’apliquen les directrius de l’annex “Orden VIV/561/2010, de 1 de febrero, por la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados.” del Ministerio de la Vivienda (BOE 11/03/2010). Es tracta d’un carrer de plataforma única, d’ús mixt, de prioritat en el trànsit de vianants (prioritat invertida), que acompleix, concretament en allò que afecta al redactat del projecte, el disposat en els diferents articles de l’esmentada Orden Ministerial:

- Capítol II. on la normativa defineix el concepte d’espai públic urbanitzat i el d’àrea d’ús per a vianants i les condicions que el caracteritzen.

- Capítol III. pel que fa a l’implantació d’itineraris per a vianants accessibles (IPA). - Capítol V. en referència als elements d’urbanització.

- articles: 11. Paviments / 12. Reixetes, Escocells i tapes d’instal·lació / 13. Guals vehiculars i 14. Rampes.

- Capítol VIII. Mobiliari Urbà.

- articles: 25. Condicions generals d’ubicació i disseny / 26. Bancs / 28. Papereres i Contenidors per a dipòsit i recollida de residus / 29. Pilones.

- Capítol XI. Senyalització i comunicació sensorial.

- articles: 44. Característiques de la senyalització tàctil / 45. Tipus de paviment tàctil indicador en itineraris per a vianants accessibles / 46. Aplicacions del paviment tàctil indicador.

Els criteris en l’aplicació de la normativa en el present projecte executiu que es recullen en els plànols “06.6 Paviment tàctil indicador en itineraris accessibles per a vianants.” de la sèrie “06. Pavimentació.”, són resultat de les consultes efectuades al Departamento de Autonomía Personal y Accesibilidad de la Dirección de Autonomía Personal, Bienestar Social y Atención al Mayor de la O.N.C.E. i l’assessorament de diversos experts en accessibilitat en l’espai públic urbà.


17

Aquests criteris seran objecte de revisió i validació per part de l’Ajuntament de Figueres i pels usuaris (O.N.C.E.) en el moment de l’execució de l’obra. 7. COST DE LES OBRES L’import total del Pressupost d’execució material (PEM) és de: 573.516,76€, el que representa un mòdul de cost de 433,72€/m². L’import del Pressupost per contracte (PEC, IVA inclòs) és de: 805.332,23€, el que representa un mòdul de cost de 609,03€/m². Els capítols més importants que conformen aquest Pressupost són:

- Serveis: 54,43%

. Drenatge: 19,90%

. Altres xarxes: 34,53%

- Paviments: 25,78% - Enllumenat: 8,97% ______ 89,18%

A més a més de l’alta qualitat dels paviments, i de la innovació tecnològica de l’enllumenat, el cost de les obres es troba molt gravat per la incidència de l’alt cost dels serveis (54,43%), que té una repercussió especialment elevada sobre la reduïda superfície dels carrers estrets del centre històric. Es relacionen aquí de forma resumida les actuacions previstes en el projecte: SERVEIS: Drenatge: Renovació complerta de la xarxa de drenatge i clavegueram, la nova xarxa de sanejament serà del tipus separativa d’aigües residuals i pluvials. Altres xarxes: La única xarxa no afectada és la de gas. En la resta si bé no es tracta d’una renovació completa, les intervencions són molt importants.

Xarxa de telefonia: Desmuntatges dels creuaments aeris existents i nova xarxa amb nous armaris per cada 25-50 abonats. Xarxa d’electricitat: Es preveu la retirada de cablejat aeri a diversos trams, el soterrament de línies per vorera, creuaments soterrats a calçada i nou grapejat per façana, així com una nova escomesa pel nou quadre d’enllumenat. Xarxa d’aigua: es renoven totes les canalitzacions dins l’àmbit de projecte, així com derivacions cap al carreró Barceloneta, el carrer d’Isabel II , el carrer Pere Seras, i el carrer Rec Arnau. Noves escomeses a les finques del carrer de La Barceloneta. Xarxa de telecomunicacions: Previsió de canalització soterrada.


18

PAVIMENTS: Renovació total del paviment existent. Paviments d’alta qualitat (pedres naturals) amb un gruix optimitzat de 8cm. i format petit 30x10cm. ENLLUMENAT: Renovació total de l’enllumenat existent. Lluminàries d’alta qualitat amb làmpades del tipus LED. Innovació tecnològica, implantació recent en l’actualitat per a l’enllumenat públic.

Figueres - Barcelona, juny de 2012 Joan Carles Adell i Torrelles, Enginyer CCP. EMAB, Enginyeria i Medi Ambient de Badalona SL


19

ANNEXES


20

ÍNDEX D’ANNEXES 01. RECULL FOTOGRÀFIC 02. ÍNDEXS DOCUMENTALS FASE 1 I FASE 2 03. ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES 04. FERMS I PAVIMENTS 05. DRENATGE I CLAVEGUERAM 06. ENLLUMENAT 07. SERVEIS EXISTENTS I AFECTATS 08. MOBILITAT I SENYALITZACIÓ 09. ESTUDI DE L’ORGANITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE L’OBRA 10. PLA DE TREBALLS 11. PLA DE CONTROL DE QUALITAT 12. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 13. JUSTIFICACIÓ DE PREUS 14. PRESSUPOST PER CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ 15. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER BARCELONETA. FIGUERES ANNEX 02. ÍNDEXS DOCUMENTALS DE LES FASES 1 i 2

02 Indexs documentals F1 i F2 Barceloneta.doc 1

FASE 1: ANÀLISI DE L’ESTAT ACTUAL



Fase 1. Anàlisi de l’estat actual ÍNDEX GENERAL . MEMÒRIA . PLÀNOLS



Fase 1. Anàlisi de l’estat actual ÍNDEX DE LA MEMÒRIA 1. MARC GENERAL

2. ROL URBÀ. ESTAT ACTUAL. VALORACIÓ 3. SERVEIS URBANS EXISTENTS. VALORACIÓ I POSSIBLES ACTUACIONS DE

MILLORA

4. CRITERIS D’ORDENACIÓ. SOLUCIONS ALTERNATIVES



Fase 1. Anàlisi de l’estat actual RELACIÓ DE PLÀNOLS 01. Situació i emplaçament. 01.1. Situació en el conjunt urbà. (e. 1/10.000). 01.2. Emplaçament en l’àmbit del Centre Històric. (e. 1/5.000). 02. Cartografia i topografia.

02.1. Plànol cartogràfic. (e. 1/1.000). 02.2. Plànol topogràfic. (e. 1/200).

03. Serveis urbans existents. Sistemes i xarxes.

03.1. Sanejament. (e. 1/2.000_1/500). 03.2. Aigua. (e. 1/2.000_1/500). 03.3. Gas. (e. 1/1.000_1/500). 03.4. Electricitat. Baixa Tensió. (e. 1/2.000_1/500). 03.5. Telecomunicacions. (e. 1/1000). 03.6. Enllumenat públic. (e. 1/2.000_1/500). 03.7. Recollida de residus urbans. (e. 1/500). 03.8. Reportatge fotogràfic. (e. S/E).

04. Usos de l’espai públic. Mobilitat i servei. (e. 1/500).

05. Paviments. tipus i estat de conservació. (e. 1/500). 06. Mobiliari urbà i jardineria. (e. 1/500).

07. Fronts edificats. Reportatge fotogràfic. (e. S/E). 08. Geometria de l’espai públic.

08.0. Seccions de referència existents en el nucli urbà de Figueres. (e. 1/100). 08.1 Planta de referència. Estat actual. (e. 1/250).

08.2. Perfils longitudinals. Estat actual. 08.3. Seccions transversals. Estat actual. (e. 1/200).



09. Criteris d’ordenació i hipòtesi de solucions alternatives.

09.1. Alternatives d’usos de l’espai públic.

09.1.1. Planta. (e. 1/500). 09.1.2. Seccions tipus. (e. 1/100).

09.2. Eixos i directrius bàsiques d’ordenació dels paviments. (e. 1/500). 09.3. Imatge general de la solució de pavimentació proposada. (e. 1/500).

ANNEXES GRÀFICS Annex 1. Antecedents

A1.01 Pla Integral d’Intervenció del Centre Històric. A1.01.1 Marc general de l’accessibilitat. (e. 1/5.000). A1.01.2 Estratègia general de millora urbana del centre històric. (e. 1/3.000). A1.01.3 Actuacions de projecte. (e. 1/3.000).

A1.02 Planejament vigent

A1.02.1 Qualificacions urbanístiques. Ordenació. (e. 1/2.000). A1.02.2 Sectors (MPGOU i Plans Especials). (e. 1/2.000).

A1.03 Pla Especial de Protecció del Catàleg d’Edificis. (e. 1/300). A1.04 Superposició amb cartografia històrica. (e. 1/500).



FASE 2: AVANTPROJECTE



Fase 2. Avantptojecte ÍNDEX GENERAL . MEMÒRIA . PLÀNOLS



Fase 2. Avantptojecte ÍNDEX DE LA MEMÒRIA 1. ANTECEDENTS

2. SOLUCIONS PROPOSADES

2.1. Conceptes bàsics 2.2. Solució morfològica 2.3. Solucions constructives 2.4. Ordenació dels usos. Variacions materials i cromàtiques 2.5. Enllumenat 2.6. Xarxes de serveis urbans 2.7. Vegetació 2.8. Mobiliari urbà

3. AVANÇ DE PRESSUPOST



Fase 2. Avantptojecte RELACIÓ DE PLÀNOLS 01. Marc urbà. 01.1 Emplaçament en l’àmbit del Centre Històric. (e. 1/5.000). 02. Estat actual.

02.1 Plànol topogràfic. Àmbit del projecte. (e. 1/500). 03. Ordenació general

03.1 Usos de l’espai. (e. 1/500). 03.2 Planta general. (e. 1/200). 03.3 Seccions tipus. (e. 1/100). 03.4 Planta de drenatges. (e. 1/200).

04. Geometria de l’ordenació. 04.1 Planta de referència. (e. 1/250).

04.2 Seccions transversals. (e. 1/200). 04.3 Perfil longitudinal. 05. Pavimentació.

05.1 Planta general. (e. 1/200). 05.2 Eixos i directrius dels paviments. (e. 1/200). 05.3 Detalls parcials. (e. 1/50).

06. Enllumenat.

06.1 Detalls tipus d’enllumenat. (e. S/E).

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER BARCELONETA. FIGUERES.

ANNEX 03. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

08052-A03-Enderrocs i Mov terres.doc 1

ÍNDEX

1. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES 2


ANNEX 03. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

08052-A03-Enderrocs i Mov terres.doc 2

1. ENDERROCS I MOVIMENT DE TERRES

El començament de l’obra s’inicia amb la retirada del mobiliari urbà. Acte seguit es procedeix a l’enderroc de les voreres i calçades actuals, així com a l’excavació o terraplenat del sòl actual per a deixar-ho a la futura cota de la rasant. El projecte contempla l’enderroc d’una base de llamborda sota el paviment d’acabat de voreres i calçada. S’ha previst una excavació, un cop realitzats els enderrocs de 10 cm de terreny per tenir el gruix suficient per aplicar les diferents capes que es preveuen el nou paviment (veure annex de ferms i paviments). Per tant, es considera un moviment de terres associat a la definició de la futura esplanada de la

urbanització. Es realitzaran els enderrocs de les actuals voreres i de la calçada, amb les seves respectives bases, i es retiraran els volums de terres necessaris per a la futura definició del paquet de ferms i per a la disposició dels paviments de llambordes. En general, a les zones d’excavació es compactarà el terreny natural fins el 95% del Pròctor Modificat, pas previ al refinat de l’esplanada per a l’assentament de la caixa de paviment. En les àrees pavimentades els reblerts es realitzaran amb noves aportacions de materials: sol seleccionat, tot-ú o sauló, en tongades de 25 cm. sense continguts de matèria orgànica ni residus, compactades al 95% del PM. El càlcul del moviment de terres a realitzar s’ha fet en base a les seccions transversals de l’estat actual i a les seccions transversals de la futura rasant. El càlcul es realitza per interpolació lineal.


ANNEX 04. FEMS I PAVIMENTS

08052-A04-Ferms i paviments.doc 1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 2

2. DADES DE PARTIDA 2

3. DIMENSIONAMENT DE FERMS 2

Justificació de la secció estructural 2

4. CONDICIONS D’EXECUCIÓ 3

1. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ 3 2. CONDICIONS GENERALS: 3 3. CONDICIONS PARTICULARS DEL SISTEMA DE FIXACIÓ I REJUNTAT AMB SORRA 3 4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI 3




1. INTRODUCCIÓ

El projecte contempla la solució de pavimentació d’acord a la normativa vigent actualment. En qualsevol cas, els criteris de pavimentació que es defineixen, corresponen als criteris fixats per l’aplicació de les Instruccions del MOPT, per a seccions de ferms, 6.1-I.C. i 6.2-I.C. En els següents apartats es descriuen les seccions de pavimentació que es contemplen i un llistat dels elements d’urbanització emprats.

2. DADES DE PARTIDA

Com a dades inicials per al dimensionament del ferm es té present la informació obtinguda del Pla d’Intervenció Integral del Centre Històric de Figueres promogut per l’Ajuntament de Figueres, així com la informació facilitada pels Serveis Tècnics de L’Ajuntament de Figueres. Per dur a terme el dimensionat dels nous paviments de calçada s’ha tingut present:

• la Instrucció 6.1-I.C. Seccions de ferms del MOPT (FOM/3460/2003). • Manual Técnico de Proyecto, Diseño y Uso de euroadoquines • Seccions estructurals de ferms en paviments urbans, d’Eduard Alabern

3. DIMENSIONAMENT DE FERMS

El present carrer es converteix en un vial de prioritat invertida. S’estima una IMD d’entre 25 i 50 vehicles pesats al dia, amb la qual cosa la categoria de trànsit segons 6.1-IC és T41. Per altra banda, l’esplanada sobre la qual es disposa el paviment es suposa de forma conservadora com a E1. Les càrregues de trànsit en aquests espais de llamborda, seran bàsicament lineals, i sense excessives frenades. Prenent com a documents de càlcul el “Manual Técnico”, o el llibre d’Eduard Alabern, considerant els paràmetres de tràfic i d’esplanada comentats anteriorment, es proposa la següent secció estructural:

• Subbase de tot-ú de 15 cm de gruix • Base de formigó HM-20 de de 18 cm de gruix • Capa de morter M-80 de 3 cm de gruix • Peces de pedra natural de 8 cm de gruix, rejuntades amb beurada de morter líquid

d’anivellament que reompli tota la junta

Justificació de la secció estructural Si seguim els criteris marcats en el llibre “Seccions estructural de ferms urbans a sectors de nova construcció”, per un tràfic V3 corresponent a entre 15 i 50 vehicles pesats al dia, i una esplanada E1, la secció proposada seria la 3PF1:

• Sub-Base de material granular de 20 cm de gruix. • Base de formigó de 15 a 17 cm de gruix • Capa de morter de 3 cm • Peces de morter de ciment de 8 a 10 cm de gruix, re juntades amb beurada de morter

líquid d’anivellament que reompli tota la junta.

Les peces a col·locar serien de pedra basàltica i no de formigó prefabricat, amb la qual cosa la seva resistència a compressió és considerablement superior. La resistència característica a compressió mínima exigida per a les peces de formigó prefabricat a vint-i-vuit dies és de 400 Kg/cm2, en canvi la resistència a compressió de la pedra basàltica és de l’ordre de 1800 Kg/cm2. La norma 61 IC ens permet, amb uns coeficients d’equivalència, plantejar un gruix de formigó equivalent al de tot-ú. El coeficient d’equivalència seria com a mínim de 4, i per tant els 5 cm de tot-ú, equivaldrien a 1,25 cm de formigó. Amb això la secció plantejada seria de:

• Sub-Base de material granular de 15 cm de gruix. • Base de formigó de 18 cm de gruix • Capa de morter de 3 cm • Peces de pedra basàltica de 8 cm de gruix, rejuntad es amb beurada de morter líquid

d’anivellament que reompli tota la junta.




Així doncs, la secció proposada s’ajusta a la secci ó estructural recomanada pel manual. Seguint els criteris marcats en el llibre “Manual Tècnico de Proyecto, Diseño y Uso de los Euroadoquines”, per un tràfic C1 corresponent a entre 25 i 49 vehicles pesats al dia, i una esplanada E1, la secció proposada seria la següent:

• Base de formigó de 18 cm de gruix • Capa de morter de 3 cm • Peces de morter de ciment de 8 cm de gruix, rejunta des amb beurada de morter líquid

d’anivellament que reompli tota la junta.

Seguint l’argumentació anterior, les peces a col·locar serien de pedra basàltica i no de formigó prefabricat, i per tant el gruix de 8 cm es considera adient..

• Base de formigó de 18 cm de gruix • Capa de morter de 3 cm • Peces de pedra basàltica de 8 cm de gruix, rejuntad es amb beurada de morter líquid

d’anivellament que reompli tota la junta. Així doncs, la secció proposada s’ajusta a la secci ó estructural recomanada pel manual.

4. CONDICIONS D’EXECUCIÓ

En la col·locació de llambordins amb base de morter i junts reblerts amb beurada de morter:

1. CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ - S’ha de suspendre els treballs quan la temperatura sigui < 5°C. - Preparació i comprovació de la superfície d’assentament - La superfície del suport ha de ser neta i humida. - Col·locació de la base de morter - Protecció del morter de la base i cura - Humectació i col·locació de les peces; les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l’aigua del morter. - Compactació de la superfície - Rebliment dels junts amb beurada de morter amb diferents operacions d’escombrat, humectació i neteja. - Estendre una capa de sorra com a protecció i manteniment de la humitat del paviment. - El paviment no s'ha de trepitjar durant una setmana desprès de la seva col·locació.

2. CONDICIONS GENERALS: El paviment ha de formar una superfície plana, uniforme i s’ha d’ajustar a les alineacions i a les rasants previstes. Les peces han de quedar ben assentades, amb la cara més polida o més ample a dalt. Les peces han d’estar disposades formant alineacions rectes, segons l’especejament definit en la DT. Les peces han de quedar ben adherides al suport. Els junts han de quedar plens de material de reblert. Toleràncies d’execució: - Nivell: ± 12 mm - Replanteig: ± 10 mm - Planor: ± 5 mm/3 m

3. CONDICIONS PARTICULARS DEL SISTEMA DE FIXACIÓ I REJUNTAT La base de morter serà M-80.. El rejuntat de les peces es farà amb morter autonivellant liquid. La neteja del material de reomplert de les juntes es farà just desprès de la seva estesa, amb mitjans mecànics i manuals.

4. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori en el cas de pedra natural.


ANNEX 05. DRENATGE I CLAVEGUERAM

08052-A05-Drenatge i clavagueram_BARCELONETA.doc 1

ÍNDEX

1 XARXA ACTUAL.......................................................................................................................2

1.1 INFORMACIÓ SOL·LICITADA ....................................................................................................2

1.2 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA ACTUAL ........................................................................................2

2 MÈTODE I CÀLCUL DEL DIMENSIONAMENT ....................................................................3

2.1 CABALS APORTATS A LA XARXA D’AIGÜES PLUVIALS ..............................................................3

2.1.1 Intensitat de pluja.........................................................................................................3 2.1.2 Resultats obtinguts ......................................................................................................4

2.2 CABALS APORTATS A LA XARXA D’AIGÜES FECALS.................................................................5

2.2.1 Resultats obtinguts ......................................................................................................5

3 CÀLCUL DELS TUBS DE DRENATGE .................................................................................5

3.1 ELEMENTS RESULTANTS PER A LA XARXA D’AIGÜES PLUVIALS ...............................................5

3.2 ELEMENTS RESULTANTS PER A LA XARXA D’AIGÜES FECALS..................................................6

4 CÀLCUL D’ELEMENTS DE DRENATGE SUPERFICIAL ....................................................6

5 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PRINCIPAL DE CLAVEGUERAM: POUS I COL·LECTORS 6

5.1 AIGÜES PLUVIALS ..................................................................................................................6

5.2 AIGÜES RESIDUALS ...............................................................................................................6

6 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA SECUNDARIA DE CLAVEGUERAM: DRENATGE DE CARRERS I RECOLLIDA D’AIGÜES FECALS EN HABITATGES ...........................................6

6.1 DRENATGE SUPERFICIAL .......................................................................................................6

6.2 SANEJAMENT HABITATGES ....................................................................................................7

6.3 MÈTODE DE LA IMPLANTACIÓ. ...............................................................................................7




DRENATGE I CLAVEGUERAM El present annex descriu la futura xarxa de clavegueram a implantar en el carrer Barceloneta, al mateix temps justifica els càlculs realitzats pel dimensionament d’aquesta xarxa. La nova xarxa de sanejament serà del tipus separativa d’aigües residuals i pluvials. Es dimensionaran els col·lectors principals que baixaran pel carrer Barceloneta, els drenatges superficials i els pous de control intermitjos. Abans de tapar la rasa dels col·lectors es preveu una filmació per a confirmar la bona implantació de la xarxa de drenatge. Tota la nova instal·lació serà realitzada amb tubs de PEAD. El carrer de la Barceloneta presenta una pendent suau en sentit sud nord de baixada amb una pendent mitja de gairebé el 1%.

1 XARXA ACTUAL

1.1 Informació sol·licitada

La companyia ha facilitat la informació de la instal·lació existent i la proposta de les actuacions a realitzar. En els plànols del present annex s’adjunta aquesta informació facilitada:

• Plànol 1: instal·lació existent. • Plànol 2: Pla d’intervenció integral del Centre Històric. Intervenció 1. • Plànol 3: Pla d’intervenció integral del Centre Històric. Intervenció 2.

Cal tenir en compte que en el moment de la redacció d’aquest annex existeixen tres projectes que modifiquen la instal·lació de sanejament dels carrers Muralla, Canigó i Jonquera. En la redacció d’aquest annex i els plànols de definició de la futura xarxa s’ha previst que la obra dels projectes esmentats ja haurà estat realitzada. Dintre del Plec de Condicions Tècniques dels Materials s’adjunta també el document de “Homologació de Materials i Procediments d’Execució de les Instal·lacions de Clavegueram” facilitat per Fisersa, el qual serà d’obligat compliment durant l’execució de les feines.

1.2 Descripció de la xarxa actual

La xarxa de col·lectors actualment es unitària. Aquest col·lector és de secció quadrada de 40x40cm fins el número 8 i de 50x50cm a partir d’aquest. Amb una profunditat mitjà de 1.50m en la part superior. Les aportacions que rep d’aigües superficials són recollides per 9 reixes situades al marge de les voreres actuals. A part de les escomeses de les finques, el col·lector rep aportacions de dos col·lectors: un provinent de la banda oest pel carrer Pere Seras i un altre de la banda est pel carreró Barceloneta dels quals es desconeix la secció. En la confluència amb el carrer Isabel II rep aportacions de una gran conca situada a l’oest a través d’un col·lector de secció 40x40cm i una petita conca per l’est a través d’un col·lector de secció rodona de




300mm de diàmetre. El seu punt final és a un pou a la confluència amb el carrer del Rech Artur.

2 MÈTODE I CÀLCUL DEL DIMENSIONAMENT

En aquest apartat es fa una descripció dels càlculs realitzats per definir la futura xarxa i els resultats obtinguts. Per realitzar l’estudi dels cabals aportats a la xarxa s’ha realitzat una estimació d’àrees de recollida d’aigües pluvials i d’habitants en cada una de les illes d’habitatges que afectaran la xarxa d’aigües residuals. Aquesta relació d’àrees es pot consultar al plànol adjunt a l’annex.

2.1 Cabals aportats a la xarxa d’aigües pluvials

La definició de la xarxa de clavegueram d’aigües pluvials del l’àmbit del projecte es calcula a partir de les precipitacions i les àrees contributives generades en la nova geometria, seguint els criteris de la Instrucció 5.2-IC “Drenaje Superficial”. Els cabals d’aportació per pluja d’acord amb el mètode racional es calculen aplicant la fórmula següent: Q = C * I * A K On:

• Q és el cabal d’aportació (l/seg): valor a calcular per el dimensionament posterior. • A és l’àrea de la conca (m2): aquestes conques han estat descrites en l’anterior punt.

• I és la intensitat màxima de la pluja horària (mm/h): es descriu en el punt 2.2.1.

• C és el coeficient d’escorrentiu: ens indica la quantitat d’aigua drenada en funció del material.

Tenint en compte els tipus de sòl de les conques a desguassar (paviments durs) s’ha considerat un coeficient d’escorrentiu de 0,93, que correspon a zones pavimentades.

• K és el coeficient d’uniformitat: en funció de les unitats i que inclou un 20% d’augment per les

puntes de precipitació.

2.1.1 Intensitat de pluja

Per determinar la intensitat de pluja en la zona s’han de determinar dos d’hipòtesis de partida: un període de retorn i un temps de concentració.

• Període de retorn de 10anys, tal com estableix la Norma 5.2.I.C Drenaje Superficial pel càlcul del drenatge d’una àrea.

• Tc -Temps de concentració de 5 minuts: segons la Instrucció 5.2-IC “Drenaje Superficial” ja que es

considera un temps de flux sobre el terreny inferior a 30 minuts. Un cop determinades es pot calcular la intensitat màxima de pluja horària, I, a partir de la fórmula elaborada per J.R. Témez, i que permetrà definir els cabals de les conques descrites.

I = Id ( I1/Id ) ^ ( ( 28 0.1 – Tc 0.1 ) / ( 280.1-1 ) ) On:

• Tc : s’ha determinat en un valor de 5 minuts segons la hipòtesi descrita.

• Id és la intensitat mitjana horària de la pluja màxima diària per un determinat període estimat de retorn (10 anys): segons “Mapes de precipitació màxima diària esperada a Catalunya per a diferents períodes de retorn (2005). Generalitat de Catalunya. Departament de Mediambient la Precipitació total diària (Pd) per a un període de retorn de 10 anys és de: 121 mm/dia, així,

Id = Pd/24 = 121/24 = 5,04 mm/h

• I1/Id relació que es dedueix del mapa d’isolínies facilitat per la Instrucció 5.2-IC que es mostra a

continuació, concretament per la zona de Figueres, s’adopta un valor de 11. I1 és la intensitat màxima de pluja en una hora per un determinat període de retorn (10 anys)




En la següent taula es resumeixen les hipòtesis i valors obtinguts:

Dades Valor Comentaris ka 1 Coeficient d’uniformitat

Pd mm/dia 121 Precipitació màx. diària esperada per a un període de retorn de 10 a.

Pd * ka 121

Id (mm/h) 5,04 Obtingut de les formules abans indicades

Tc (h) 5 5 minuts

K 0.83 Factor reductor de la pluja diària ( I1 / Id ) 11 Figura 2.2 de la Instrucció 5.2-IC

I (mm/h) 210,56 Intensitat Màxima de Pluja Horària

2.1.2 Resultats obtinguts

S’ha de remarcar que es considera que la actual xarxa de recollida d’aigües pluvials de les cobertes no està segregada totalment de la xarxa d’aigües residuals, així doncs es considera que un 65% d’aquestes aigües seran les que són aportades a la xarxa de col·lectors d’aigües pluvials. El 35% restant serà aportat a la xarxa de fecals. Encara i així es proposa la instal·lació de sobreeixidors que transvasin aquestes aigües pluvials en moment de pluja intensa des de la xarxa d’aigües fecals a la de pluvials.

Taula 1.1 Cabals directes aportats a la xarxa d’aigües pluvials

Tram A (m2) Q cabal (l/s) Acumulats (l/s) BP1 – BP2

carrer 290,87 15,82 vivendes 387,12 21,06 vivendes 1811,35 98,53

135,41 135,41 BP2 – BP3


112,28 247,69 BP3 – BP4


112,65 360,34 BP4 – BP5


76,92 437,26 BP5 – BP6


82,55 518,81 BP6 – BP7


88,91 608,72 També hem de tenir en compte els cabals que són aportats en el creuament amb la xarxa actual existent sota la calçada del carrer Isabel II. La xarxa existent es de tipus unitària i es connectarà directament al pou BR4 que pertany a la futura xarxa de fecals. Per no saturar els col·lectors es proposa també un sobreeixidor en el pou existent davant el nº2 del carrer Isabel II que separi les pluvials en moments de pluja intensa. Taula 1.2 Cabals indirectes aportats al pou BP4 connexió-sobreeixidor a la xarxa existent del carrer Isabel II

A (m2) Q cabal (l/s) carrer 728,19 39,610 carrer 1369,71 74,505

vivendes 754,2 41,024 vivendes 639,64 34,793 vivendes 427,52 23,255 vivendes 484,3 26,343 vivendes 1223,13 66,532 vivendes 3948,8 214,794

520,856




2.2 Cabals aportats a la xarxa d’aigües fecals

En l’estudi previ realitzat sobre el nucli antic de la població de Figueres es determina una mitja de 71 habitatges per hectàrea. Per el càlcul de xarxes de sanejament urbà, es consideren habitatges amb 3 habitants. Addicionalment, s’ha de considerar un període d’acumulació de 10 hores, que afecta a la dotació per habitant i dia en forma de coeficient multiplicador que es calcula com 24h(1 dia)/10h(temps d’acumulació) = 2,4. És habitual l’ús d’un coeficient de punta que consideri el increment de consum en dies festius. S’acostuma a prendre un valor per aquest coeficient igual a 1,25. Així doncs si es considera un consum de 200 l/habitant/d per una ciutat petita l’aportació de aigües residuals per habitatge és la següent: 200 l/habitant/dia * 2.4 * 1.25 * 3 habitant/habitatge/24hores/3600 seg= 0.021 l/habitatge/seg, En cada tram s’ha comptabilitzar el número d’habitatges segons la dada abans esmentada que aporten les seves aigües residuals al col·lector que es pretén dimensionar. S’ha de remarcar que es considera que la actual xarxa de recollida d’aigües pluvials de les cobertes no està segregada totalment, així doncs es considera que un 35% d’aquestes aigües seran també aportades a la xarxa de col·lectors d’aigües residuals.

2.2.1 Resultats obtinguts

L’estimació exposada preveu els següents cabals d’aigües residuals generades. A aquest cabal es sumarà el 35% d’aigües pluvials esmentat anteriorment. Taula 2.1 Cabals directes aportats a al xarxa d’aigües residuals

Tram A (m2) Habitatges Q (l/s) cabal pluvials (l/s) Total (l/s) Acumulats(l/s)

BR1 – BR2 vivendes 387,12 3 0,057 7,370 7,427 vivendes 1811,35 13 0,268 34,485 34,753

42,18 42,18


71,33 113,510

BR3 – BR4

vivendes 1356,61 10 0,201 25,827 26,028 vivendes 463,41 3 0,069 8,822 8,891

34,92 148,43 BR4 – BR5 vivendes 498,8 4 0,074 9,496 9,570

vivendes 718,46 5 0,106 13,678 13,784 23,35 171,78


24,48 196,26


27,69 223,95

També es té en compte en aquest cas els cabals aportats en el creuament amb la xarxa actual existent sota la calçada del carrer Isabel II. La xarxa existent es de tipus unitària i es connectarà directament al pou BR4 que pertany a la futura xarxa de fecals. Taula 2.2 Cabals indirectes al pou BR4 connexió amb xarxa existent del carrer Isabel II

A (m2) Habitatges Q (l/s) cabal pluvials (l/s) Total (l/s) vivendes 754,2 5 0,112 14,359 14,470 vivendes 639,64 5 0,095 12,178 12,272 vivendes 427,52 3 0,063 8,139 8,202 vivendes 484,3 3 0,072 9,220 9,292 vivendes 1223,13 9 0,181 23,286 23,467 vivendes 3948,8 28 0,584 75,178 75,762

1,106 142,359 143,465

3 CÀLCUL DELS TUBS DE DRENATGE

A partir dels cabals d’aportació abans obtinguts es dimensionen els conductes necessaris per a disposar d’una velocitat de circulació ni massa alta (produiria erosió) ni massa baixa (produiria incrustacions, sedimentacions i estancament). Per al càlcul de les conduccions s’utilitza la fórmula de Manning: Q = A · Rh2/3 · So1/2 n V = Rh2/3 · So1/2 N On, Q és el cabal en m3/s V és la velocitat del fluid en m/s A és l’àrea de la secció de la làmina de fluid (m2) Rh és el radi hidràulic de la làmina de fluid (m) So és la pendent de la solera del canal (t.p.u) N és el número de Manning

3.1 Elements resultants per a la xarxa d’aigües plu vials

Les taules següents mostren els càlculs realitzats, i els diàmetres resultants per no superar un calat del 80% i no obtenir velocitats inferiors a 0,50m/s i superiors a 6m/s. El càlcul s’ha realitzat amb els cabals màxims, és a dir amb els cabals aportats directament a la futura xarxa i al mateix temps tenint en compte l’aportació de la xarxa de fecals i els seus sobreeixidors.

Inici Final Long. m Dià. mm Pen. % Cabal m³/h Calat mm Vel. m/s BP1 BP2 30.58 D400 0.99 487.57 188.98 2.32 BP2 BP3 34.67 D400 1.00 625.95 218.22 2.48 BP3 BP4 42.50 D400 1.00 1031.55 312.02 2.72 BP4 BP5 45.52 D600 1.30 3674.86 497.09 4.08 BP5 BP6 45.16 D600 1.40 3972.12 525.59 4.20 BP6 BP7 34.27 D800 1.00 4292.25 457.85 4.01 BP7 EX_BN 4.47 D800 1.00 4292.25 457.85 4.01




3.2 Elements resultants per a la xarxa d’aigües fec als

La taula següent mostra els càlculs realitzats, i els diàmetres resultants per no superar un calat del 80% i no obtenir velocitats inferiors a 0,50m/s i superiors a 6m/s. Aquesta xarxa es dimensiona tenint en compte únicament el cabal d’aigües fecals, ja que tot el cabal de pluvials aportat per les finques que no tenen separades les seves escomeses serà reconduït a la xarxa de pluvials a través dels sobreeixidors un cop es col·lapsi la primera.

Inici Final Long. m Dià. mm Pen. % Cabal m³/h Calat mm Vel. m/s BR1 BR2 30.13 D400 2.00 1.22 8.64 0.50 BR2 BR3 34.82 D400 1.30 2.20 12.60 0.52 BR3 BR4 42.98 D400 0.87 3.19 16.44 0.51 BR4 BR5 44.60 D400 1.01 8.96 25.77 0.73 BR5 BR6 45.17 D400 1.00 9.65 26.76 0.74 BR6 BR7 35.39 D400 1.16 10.41 26.75 0.80 BR7 EX_BN 3.76 D400 1.00 10.41 27.71 0.76

4 CÀLCUL D’ELEMENTS DE DRENATGE SUPERFICIAL

Seguint les recomanacions de CLABSA, les àrees de captació de la reixa indicada en plànols en funció de la pendent del carrer són les següents:

i (%) Area

captació 0,5 170,0 1,0 180,0 2,0 190,0

El número de embornals a col·locar són els següents: Taula 3 Elements de drenatge a disposar en el carrer

Nº vivenda A (m2) Pendent (%) Limit Reixes

resultants Reixes

implantades

42--20 630,00 1,1 180 4 5 20--10 151,50 -- -- -- 3 10--6 216,84 0,6 170 2 2 6--0 173,40 1,4 180 1 1

En el primer tram s’ha afegit una reixa a prop de la intersecció del carrer Isabel II per recollir les aigües pluvials que pugui aportar aquest carrer. En el segon tram segons la taula abans indicada no es pot fer un càlcul aproximat però es consideren dos reixes per recollir les aigües del mateix carrer i un altra per les recollides en el carreró precedent.

5 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA PRINCIPAL DE CLAVEGUERAM: POUS I COL·LECTORS

Les canonades seran de polietilè d’alta densitat i no precisen de revestiment de formigó. Els pous seran realitzats amb peces prefabricades de formigó i les tapes dels pous de nova implantació seran

amb tapa rodona i marc quadrat i es situaran a la cota corresponent segons els perfils de la nova urbanització. Tots els detalls de connexió entre els elements que conformen la xarxa són descrits al plànol 11.1.5.

5.1 Aigües pluvials

La xarxa principal es composa d’un col·lector de diàmetre de 400mm (interior) que s’inicia en l’extrem sud, a prop del carrer Muralla en direcció nord. La xarxa presentarà pous de registre cada 40 metres aproximadament o bé en la confluència amb carrers perpendiculars per facilitar les feines de manteniment i control de la xarxa. En el creuament amb el carrer Isabel II es produeix una gran aportació de pluvials provinents de les conques d’aquest mateix carrer i de Jonquera en el seu tram nord. Com que la xarxa de sanejament que prové per aquest carrer és unitària es realitzarà un sobreeixidor en el pou existent davant el número 2. D’aquesta manera en temps de poques pluges pluvials i fecals circularan pel col·lector existent en el carrer Isabel II i en dies amb forta pluja aquestes aigües pluvials es desviaran cap al col·lector de pluvials. A partir d’aquest creuament el diàmetre interior passarà a ser de 600mm. Aquest diàmetre augmenta a 700mm a partir del pou BP6. Es podria reduir aquest diàmetre si es augmentéssim les pendents però no es possible ja que ens limita la profunditat del pou existent (2.78 metres) on es connecta el col·lector definit. En l’extrem de cota inferior (situat al nord) el col·lector connecta a un pou existent en el carrer Rech Arnau per unir-se a la xarxa de sanejament existent unitària.

5.2 Aigües residuals

La xarxa d’aigües residuals es paral·lela i amb el mateix sentit que el anterior descrita amb perfils longitudinals molt similars. Tot el col·lector serà de diàmetre 400mm interiors. Per evitar col·lapsar el col·lector amb l’aportació d’aigües pluvials no separades en les finques (estimació del 35%) es situaran tres sobreeixidors en tres pous de la xarxa (BR3, BR5 i el pou existent al carrer Isabel II). D’aquesta manera en temps de poques pluges la xarxa funcionarà correctament i en dies amb forta pluja aquestes aigües es desviaran cap al col·lector de pluvials. Al final del recorregut es connectarà al mateix pou que la xarxa de pluvials descrita. Aquest col·lector recollirà les connexions provinents de les finques particulars sempre i quan aquestes no siguin d’aigües pluvials separades de les fecals.

6 DESCRIPCIÓ DE LA XARXA SECUNDARIA DE CLAVEGUERAM: DRENATGE DE CARRERS I RECOLLIDA D’AIGÜES FECALS EN HABITATGES

6.1 Drenatge superficial

La recollida es realitza mitjançant embornals situats en l’eix del carrer. Els embornals seran de peça prefabricada de formigó i la reixa superior del tipus definit en els plànols de detall (70x30cm aprox.). La seva connexió a la xarxa principal serà a través de tub de 315mm de PVC amb un colze




col·locat per realitzar feines de sifó. Aquesta connexió serà protegida per un gruix mínim de 10cm de formigó HM-20/b/20/I fins a un cota sota rasant de 50cm.

El càlcul de les reixes necessàries en cada una dels trams estudiats es realitza en el punt 4. Es verificarà l’estat de neteja dels embornals i reixes abans del seu ús definitiu. Si un embornal existent s’hagués d’anul·lar caldrà tapiar el tub de connexió entre la claveguera i l’embornal a l’alçada de la connexió amb la claveguera, omplir el tub de connexió de terres o formigó i finalment anul·lar la reixa i la caixa de l’embornal en superfície. Es verificarà que no hi hagi cap connexió a l’embornal a anul·lar (per exemple, algun clavegueró particular). En cas que n’hi hagi, es connectarà a la claveguera.

6.2 Sanejament habitatges

La xarxa d’aigües fecals provinents de les vivendes connectaran amb el col·lector principal a través d’una canonada de 200mm de diàmetre. La sortida actual de les aigües fecals es soterrada. A continuació s’indiquen les premisses per implantar el sanejament d’habitatges un cop estiguin definides les parcel·les i les seves edificacions:

- La connexió de cada habitatge serà protegida per un gruix mínim de 15cm de formigó HM-20/b/20/I fins a un cota sota rasant de 50cm.

- La connexió al col·lector principal es realitzarà a un pou o bé a la part superior de la canonada amb una

de les peces especials especificades en els plànols. En aquelles finques on la xarxa de pluvials es diferencia de la xarxa de aigües residuals un cop es realitzi la obertura de les rases corresponents es realitzarà una connexió de la sortida actual a la canonada esmentada a través d’una arqueta prefabricada.

6.3 Mètode de la implantació.

En un primer moment de l’actuació s’implantarà el col·lector d’aigües fecals des de el punt més baix de la xarxa al punt més alt en cada una de les fases que es descriuen en l’annex de estudi de l’organització i desenvolupament de l’obra i als plànols de la sèrie 14. A mida que aquest col·lector presenti interseccions amb una connexió des de una vivenda situada a la façana nord aquesta es connectarà al nou col·lector. Un cop la implantació a arribat al punt de cota més alta s’implantarà el col·lector d’aigües pluvials en sentit contrari, és a dir de cota més alta a cota més baixa. Es repetirà la operació de la connexió de les canonades d’aigües fecals de les vivendes. Aquesta operació es repetirà tantes vegades com fases presenti la urbanització del carrer.

ESTIMACIÓ ÀREES RECOLLIDA AIGÜES

INFORMACIÓ COMPANYIES

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER BARCELONETA. FIGUERES. ANNEX 06. ENLLUMENAT

08052-A06-Enllumenat_BARCELONETA.doc 1

ÍNDEX

1. OBJECTE 2

2. GENERALITATS 2

3. REGLAMENTS I NORMES 2

4. INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT 3

4.1. NIVELLS D’IL·LUMINACIÓ 3 4.2. LLUMINÀRIES I LÀMPADES 4 4.3. VALORS ESTUDI LUMÍNIC 5 4.4. SUPORTS LLUMINARIES 5 4.5. OBRA CIVIL 5

5. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA 5

5.1. QUADRE DE COMPTADORS CPM. 5 5.2. CENTRE DE CONTROL I COMANDAMENT D’ENCESES. 6 5.3. DISTRIBUCIÓ DE LÍNIES. 6 5.4. EQUIPS D’ENLLUMENAT. 6 5.5. XARXA DE TERRES. 6

6. CÀLCUL ELÈCTRIC 6

6. CÀLCULS LUMÍNICS 9



1. OBJECTE

Es objecte d’aquest annex la descripció de la instal·lació d’enllumenat i de la seva xarxa de subministrament d’energia elèctrica. El tram correspon al carrer de Barceloneta.

2. GENERALITATS

S’ha previst que el carrer Barceloneta s’alimenti d’uno nou quadre a instal.lar. Aquest quadre substituirà al quadre existent en aquest carrer i per tant, es preveu el desmuntatge del mateix. El nou quadre del carrer Barceloneta alimentarà doncs, les noves lluminàries del carrer Barceloneta. A més, alimentarà l’enllumenat existent del carrer de Pere Seras, de l’altre carreró perpendicular al carrer Barceloneta i en un futur, el carrer Isabel II i el carrer Caserna(per aquesta actuació última es reservarà una sortida al quadre i s’executarà un tubular de reserva per quan s’hagi de substituir l’enllumenat d’aquests carrers; la substitució de l’enllumenat d’aquests carrers no es contempla en aquest projecte) S’han previst per aquest quadre tres línies d’enllumenat i una per l’Ajuntament; totes les línees tindran diferencials rearmables i els corresponents PIAS.:

1. Per alimentar el nou enllumenat del carrer Barceloneta, i l’enllumenat existent dels carrers, Pere Seras i el carreró situat darrera de la plaçeta. (S’haurà de legalitzar l’enllumenat existent d’aquests dos carrers)

2. Per alimentar les futures lluminàries del carrer Isabel II, objecte d’un altre projecte futur. Com que es preveu aquesta actuació en una fase posterior, s’executarà la part d’obra civil associada, que serien dos tubulars de 80 soterrats.

3. Per alimentar les futures lluminàries del carrer Caserna, objecte d’un altre projecte futur. Com que es preveu aquesta actuació en una fase posterior, s’executarà la part d’obra civil associada, que serien dos tubulars de 80 soterrats.

4. Una sortida independent, amb un diferencial rearmable de 40/2/0.03mA i dos tèrmics de 25A/II (Ajuntament) i 10A/II (Wifi)

5. * Totes les línees disposaran de línea de comandament de 2x2.5mm2. Actualment existeix un creuament aeri d’enllumenat al carrer Barceloneta amb Isabel II i es contempla en aquest projecte, el soterrament del mateix. Tota aquesta informació surt descrita als plànols d’enllumenat. Al carrer Barceloneta, dins de l’àmbit de projecte, es contempla també el desmuntage de les lluminàries i cablejat existent. A l’apartat de càlcul elèctric es poden veure les característiques de les diferents línies. El model de lluminària és el mateix per tot l’àmbit de projecte:

• Model Argos d’Iguzzini amb sistema deLeds i 1,4W cadascun,amb total de 55 W Al carrer de Jonquera es disposen les lluminàries, directament a façana excepte una, que anirà amb col.lumna. Totes les lluminàries estaran col·locades a la interdistància adequada per al compliment dels paràmetres d’il·luminació fixats a la Normativa.

La instal·lació s’efectuarà tenint present els requeriments exigits per l’ajuntament de Figueres. En tot el què fa referència als materials a utilitzar en l’execució del Projecte, tant per a les instal·lacions elèctriques com per a l’obra civil complementària, s’atendrà a les especificacions que indiquin els Serveis Tècnics de l’ajuntament de Figueres.

3. REGLAMENTS I NORMES

En la redacció i execució dels treballs descrits en el present Projecte són d’aplicació les següents Normes i Reglaments.

• Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries EA-01 a EA-07.

• Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió aprovat pel Reial Decret 842/2002 de 2 d’agost i les

seves Instruccions Tècniques Complementàries. • Llei 6/2001 de 31 de maig d’ordenació Ambiental de l’enllumenat per a la Protecció del Medi

Nocturn”, i el Reglament que la desenvolupa.

• Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, por el que se aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves Instruccions tècniques complementaries EA-01 a EA-07

• Decret 135/1995, Codi d’accessibilitat de Catalunya. • Reial Decret 2642/1985 modificat per Ordre del 11/07/86 (B.O.E. 21/07/86) sobre

especificacions tècniques de columnes o bàculs per enllumenat públic i la seva homologació). • Normativa específica de companyia subministradora.

Es consideren també:

• Recomanacions de la Comissió Internacional d’il·luminació (TC-4.6). • Recomanacions del Ministeri d’obres Públiques i Transports (Ordre Circular de 31 de març de

1964. • Ordre circular 9.1/1964 del M.F. i nota de servei de 5 de maig de 1976

Altres reglamentacions específiques:

• Candelabros Metálicos (báculos y columnas de alumbrado exterior y señalización de tráfico). Real decreto 2642 / 1985, de 18 de diciembre del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 21, 24/01/1986) (C:E – BOE núm. 67, 19/03/1986).

• Orden de 6 de julio de 1984, Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento sobre

condiciones técnicas y garantías de Seguridad e Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación. (BOE 183 /1984 de 01-08-1984)



4. INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT

4.1. NIVELLS D’IL·LUMINACIÓ S’està dins d’una zona E3, segons zonificació realitzada per la Diputació de Barcelona. Per aquest motiu es dóna acompliment als valors lumínics i requeriments que s’estableix a la llei 6/2001, de 31 de maig, (DOGC núm. 3407, 12/06/2001) i el reglament que la desenvolupa, Decret 82 del 3 de maig (DOGC núm. 4378/05/05/2005) S’aplicaran els criteris per a la zona E3, considerant els valors de nivells i d’uniformitat que s’indiquen en la taula següent. Taula 1. Tipus de làmpades segons el indret en què estan situades

Zona de protecció Horari de vespre Horari de nit

E1 V.S.B.P./V.S.A.P. V.S.B.P./V.S.A.P.

E2 Preferentment VSBP/VSAP V.S.B.P./V.S.A.P.

E3 Preferentment VSBP/VSAP Preferentment VSBP/VSAP

E4 Preferentment VSBP/VSAP Preferentment VSBP/VSAP V.S.B.P.: Làmpades de vapor de sodi a baixa pressió. V.S.A.P.: Làmpades de vapor de sodi a alta pressió. Taula 2. Percentatge màxim de Flux d’hemisferi superior instal·lat d’un pàmpol d’un llum. Z: Zona de protecció; V: Horari de vespre; N: Horari de nit

Z V N

E1 1 1

E2 5 1

E3 15 15

E4 25 25

Taula 3. Enlluernament pertorbador màxim en il·luminació exterior de tipus viari, expressat en % Z: Zona de protecció; E: Enlluernament pertorbador

Z E

E1 10

E2 10

E3 15

E4 15

Taula 4. Índex màxim d’enlluernament en enllumenats per a vianants A: Alçada del llum en m; I: Índex d’enlluernament

A I

4,5 4.000

4,5-6 5.500

6 7.000

Taula 5. Il·luminació intrusa màxima en superfícies verticals, expressada en lux Z: Zona de protecció; V: Horari de vespre; N: Horari de nit

Z V N

E1 2 1

E2 5 2

E3 10 5

E4 25 10

Taula 6. Il·luminació mitjana màxima en zones destinades a trànsit de vehicles i/o al pas de vianants, expressada en lux. I: Il·luminació en zona de vehicles; V: Il·luminació en zona de vianants

I V

Trànsit elevat 35 20

Trànsit moderat 25 10

Trànsit baix 15 6

Trànsit escàs 10 5

A més, s’han respectat els paràmetres del Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves instruccions tècniques complementàries.



En aquest cas és d’aplicació el que marca la normativa en referència a l’enllumenat vial ambiental, que és el que s’executa generalment sobre suports de baixa alçada (3-5 m) a àrees urbanes per la il·luminació de vies peatonals, comercials, voreres, parcs i jardins, centres històrics, vies de velocitat limitada, etc., considerats a la Instrucció Tècnica complementària ITC-EA-02 com situacions de projecte C,D i E. Taula 2. Requisits mínims d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat vial ambiental.

Iluminancia mitja en servei Em(lux)

EFICIENCIA ENERGÈTICA MÍNIMA*

>20 9

15 7.5

10 6

7.5 5

<5 3.5

• (m2 . lux )/W El criteri principal de classificació de les vies és la velocitat de circulació, segons s’estableis a la taula 1. Taula 1. Classificació de les vies.

Classificació Tipus de via Velocitat del tràfic rodat (km/h)

A Alta velocitat v>60

B Velocitat moderada

30<v<60

C Carrils bici ---

D Baixa velocitat 5<v<30

E Vias peatonals

V<5

En aquest cas, tindrem una situació de projecte tipus E1: espais peatonals de connexió, carrers peatonals i voreres al llarg de la calçada amb un tràfic normal, per tant, tindrem una classe d’enllumenat tipus S3 que té els següents valors:

-Luminància mitja mínima.(Em): 7.5 lux -Luminància mínima (Emin): 1.5 lux S’aplicaran els criteris, considerant els valors de nivells i d’uniformitat que s’indiquen en la taula següent.

Nivell mitjà a

la calçada (lux)

Uniformitat mitjana calçada

(mínimes)

Nivell mitjà a les voreres

(lux) (mínim)

Uniformitat mitjana voreres

(mínima) Vies intensitat trànsit molt important (IMD>25000)

25-30

0.45

20

0,3

Vies intensitat trànsit important (Entre 15000 i 25000)

20 – 25

0,4

10

0.3

Vies intensitat trànsit baix (IMD<15000)

10 – 15

0,4

6

0,2

Afluència de vianants d’intensitat molt important i via de prestigi

15 – 20

0,4

15

0,5

Afluència de vianants d’intensitat important

10 – 15

0,4

10

0.4

Afluència de vianants d’intensitat normal. Zones residencials,Parcs i jardins, zones industrials.

10 - 15

0,4

10

0,4

Els càlculs s’efectuaran aplicant un coeficient de conservació del flux de 0.8. 4.2. LLUMINÀRIES I LÀMPADES

Tal com s’ha comentat s’ha seleccionat una làmpada de leds per l’àmbit de projecte pel seu baix consum.

• Model Argos d’Iguzzini amb sistema de 39 leds de 1,4W cadascun,amb total de 50 W. La potència de les lluminàries a instal·lar estarà relacionada amb l’alçada de muntatge i la distància entre elles, de manera que s’assoleixin els nivells d’il·luminació requerits. Totes les lluminàries seran de cos construït en fosa injectada d’alumini, amb reflector interior que impedeixi l’emissió de llum en l’hemisferi superior. La cubeta de tancament serà de vidre de qualitat, que asseguri la transparència, estabilitat i resistència a la temperatura en intempèrie, no admetent-se ni plàstics, ni policarbonats. Totes les llumeneres, tindran la envoltant exterior de grau de protecció IP65.



4.3. VALORS ESTUDI LUMÍNIC

S’ha realitzat un estudi lumínic per la configuració de carrer. Es disposen 9 lluminàries a portell i 5 lluminàries a una banda del carrer. Els resultats han estat:

Nivell mitjà (lux) Uniformitat mitjana (mínimes)

ZONA I 22 0.543

ZONA III 31 0.390 4.4. SUPORTS LLUMINARIES

Tal com s’ha comentat la suportació de les lluminària serà amb col.lumna en un cas i la resta directament a façana. 4.5. OBRA CIVIL

Inclourà l’execució completa de les canalitzacions en rasa de projecte en els creuaments de calçada i la construcció dels pericons de registre.

Canalitzacions elèctriques. Es realitzaran rases per a la implantació de tubulars de PEAD, de doble capa, segons UNE-EN 50086-2-4, en els que s’allotjaran els conductors de les línies elèctriques d’enllumenat. La rasa de la canalització en voreres, en cas de què fos necessari, serà de 60cm de profunditat i 40cm d’amplada, segons plànol de detall, i s’acompanyarà el tub de polietilè d’un conductor de Cu nu de 35 mm2 de secció, de la xarxa de presa de terra. La canalització s’efectuarà per a estendre els conductes sense efectuar cap tipus d’empalmament intermedi, deixant una longitud de conducte suficient en cada punta perquè el conducte sobresurti sobre la rasant del sòl aproximadament uns 20cm. Tots els trams d’encreuaments de calçada seran perpendiculars al seu eix i s’efectuaran amb una canalització composta de 2 tubulars de polietilè de diàmetre 160mm, en un prisme de formigó HM 20, a una profunditat mínima de 80cm, en l’interior dels quals s’allotjarà el cablejat. Es respectaran les distàncies reglamentàries amb altres infraestructures de serveis que es trobin soterrades en l’àmbit de projecte. Les característiques del prisme i de la profunditat d’instal·lació d’aquesta canalització serien idèntiques a les requerides per a les canalitzacions d’encreuament de calçada. Es replantejarà l’eix de la traçada de la canalització i l’excavació de la rasa, després d’haver realitzat el de la traçada de vials. Les dimensions i detalls constructius de la rasa s’indiquen en els plànols de projecte.

Pericons. En els passos de carrer es col·locaran pericons de 60x60 x100cm (amplada x llargada x alçada) interiors, situades en vorera. El marc i la tapa dels pericons seran de fosa dúctil tipus D-400. En cada pericó s’instal·larà soterrada, una piqueta d’acer courejada de ∅18.3 mm i 2 m de longitud, o bé una placa d’acer galvanitzat de dimensions 500x500x3mm, i es faran les connexions d’aquestes amb el conductor de coure nu de 35mm2 de la xarxa de presa de terra, que s’inclou en les canalitzacions, mitjançant brides. Els detalls d’obra correspondran amb els PLÀNOLS DE DETALL que s’inclouen en el conjunt de plànols d’aquest projecte.

Retirada de lluminàries existents Es desmuntaran tots els punts de llum que existeixen en l’àmbit de projecte i es retiraran a magatzem Municipal o bé a abocador controlat. La retirada inclourà tant el desmuntatge, com la desconnexió elèctrica. Així mateix, en cas de què el punt de llum estigui sobre un suport, es retirarà el suport i es realitzarà l’enderroc dels fonaments i de les canalitzacions d’enllumenat existents, i el transport de tota la runa a abocador controlat. Així mateix, es retiraran tots els cables aeris existents.

5. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

La infraestructura necessària per a subministrar energia elèctrica al conjunt de l’enllumenat està formada per una instal·lació alimentada des d’un quadre d’enllumenat totalment NOU, aquest quadres es dotaran de proteccions per a línies d’enllumenat,. Té una reserva de dues proteccions per a possibles ampliacions de la instal·lació. Els recorreguts de les línies, les posicions de cada llumenera i la ubicació del quadre existent esta indicats en els plànols de projecte. 5.1. QUADRE DE COMPTADORS CPM.

Es muntaria CGP tipus 9-160A, al costat del CCE, des del qual s’alimentaria, a través d’un conductor (línia repartidora) de secció 4x16/16mm2, i de característiques d’aïllament RV 0.6/1KV. S’adequaria el quadre per a la instal·lació d’un equip de mesura tipus CPM2-D4 multifunció (Comptador elèctric d’enllumenat), per una tensió a 400/230V, d’execució d’acord a especificacions de projecte, i d’acord a directrius de la companyia subministradora. Especificacions del quadre de comptadors CPM:

1. El calibratge dels fusibles de protecció serà tipus, gG 63A.

2. El Conjunt de Protecció i Mesura a instal·lar complirà amb les especificacions elèctriques i constructives indicades a la Recomanació UNESA 1410 A, i en ell s’hi connectarà la línia repartidora, amb origen a la CGP-9-160.

3. Els aparells de mesura del quadre s’adequaran a la potència de 13,5

kW, sent necessari instal·lar un interruptor diferencial general de calibratge de 40A i 300mA i un ICP de calibratge de 20A, tots ells de quatre pols.



4. Els quadres s’executaran segons les característiques constructives indicades al plec, i segons

els plànols de detall adjunts.

5. Els quadres de comandament i protecció tindran dos compartiments independents (abonat / Cia.). En la part d’abonat s’instal·larà tot el sistema de control d’encesa, segons s’indica en punt següent. Tot el conjunt presentarà un grau d’estanquitat mínim IP65.

5.2. CENTRE DE CONTROL I COMANDAMENT D’ENCESES. S’instal·laria en la mateixa envoltant indicada en el punt anterior, i segons figura als plànols de detall de projecte, allotjant tot l’equipament de protecció i comandament per a 6 línies d’enllumenat públic, segons esquemes tipus i especificacions, incloent control d’encesa a través de rellotge El centre de comandament estaria CONSTITUIT PER ARMARI D’ACER INOXIDABLE TIPUS MONOLIT 2 d’ARELSA, EQUIPAT AMB:

• ESCOMESA NORMALITZADA PER FECSA-ENDESA, AMB ESPAI PER A ALLOTJAR COMPTADOR MULTIFUNCIÓ

• INTERRUPTOR DE CONTROL DE POTENCIA (ICP)

• INTERRUPTOR GENERAL AUTOMATIC (IGA) • 6 SORTIDES PER ENLLUMENAT PROTEGIDES PER MAGNETOTERMICS IV I

DIFERENCIALS IV INSTANTANIS DE 300 MA • 1 SORTIDA PER UNA PRESA DE CORRENT I IL·LUMINACIÓ INTERIOR DEL

QUADREPROTEGIDA PER MAGNETOTERMIC II I DIFERENCIAL II INSTANTANI DE 300 MA • RELÉ DE PROTECCIÓ PER A SOBRETENSIONS PERMANENTS • SISTEMA D’ENCESA COMPOST PER UN ORBILUX • POSADA EN MARXA INCLOSA • Programador d’enceses (rellotge).

El relé D’URBILUX seria programat Via Manual/Cable. La distribució dels components i l’esquema seria d’acord amb els PLÀNOLS DE DETALL del Departament d’enllumenat Públic. 5.3. DISTRIBUCIÓ DE LÍNIES. La distribució de línies elèctriques serà per conduccions soterrades. Les conduccions soterrades es separaran d’altres canalitzacions elèctriques, i d’altres serveis, un mínim de 30cm, en traçades paral·leles. S’utilitzaran conductors de coure de designació UNE RFV 0.6/1 kV, de secció mínima 5x6 mm2 per als trams soterrats. Els càlculs justificatius de les línies figuren en l’annex del projecte. Les unions i connexions de les línies es faran sempre a l'interior de la corresponent caixa de derivació, que en instal·lacions enterrades anirà dins de la columna, i mai s’admetrà que estigui dins de pericons. Les connexions sempre estaran a més de 30cm per sobre del nivell del paviment, fins i tot quan estiguin dins de columnes o bàculs.

Les caixes de derivació a cada punt de llum seran de dos fusibles, per l’alimentació de la làmpada. 5.4. EQUIPS D’ENLLUMENAT. Els treballs d’instal·lació de les lluminàries inclouran tots els medis necessaris de muntatge i connexió d’aquestes en les columnes previstes en projecte, i per al seu funcionament complet. En els treballs de muntatge dels punts de llum sobre les columnes s’inclouran els de la instal·lació elèctrica interior completa, efectuant l’estesa dels conductors necessaris, en l’interior d’aquests, i la connexió del punt de llum, així com la connexió a la línia elèctrica d’alimentació, i a la línia de la xarxa de presa de terra. El conductor a instal·lar en interior de les columnes que s’hagin de cablejar, serà RV0.6/1kV de 3x2.5mm2 de secció, i es protegirà el conductor de fase amb fusible gI de 6A, instal·lat en la base de connexions amb que està dotat cada suport Els materials utilitzats i la instal·lació a executar compliran amb les indicacions expressades al Plec de Condicions. 5.5. XARXA DE TERRES. Es construirà una xarxa de terres composta per plaques i cable de coure nu d’1x35 mm2. Es connectarà un elèctrode en cada pericó de pas de línia soterrada a aèria, i tres elèctrodes a origen en el CEE. S’estendrà el cable de Cu nu, de 35mm2 de secció, al llarg de tota la rasa que s’efectuï per a la instal·lació de canalitzacions d’enllumenat. Es realitzarà una PAT comú per al conjunt de punts de llum del centre de comandament. El cable de Cu nu, es connectarà a la barra de presa de terra del Centre de Comandament d’enceses. La resistència de la P.A.T. serà inferior a 8Ω Ohms Es muntaria al CCE la caixa amb pont de bornes de comprovació de terra, i s’unirà aquesta amb la barra de terra del quadre amb cable de Cu, amb coberta d’aïllament verd-groc, de 1x16 mm2 de secció.

6. CÀLCUL ELÈCTRIC

Per al dimensionament dels cables s’han considerat dos factors: a) Escalfament. D'acord amb la intensitat nominal del circuit, el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió ens dóna la secció corresponent. b) Caiguda de Tensió. Un cop trobada la secció pel procediment anterior, es calcularà la caiguda de tensió mitjançant les següents fórmules: - Circuit monofàsic



V100

*0,8*S*R*V

L*P*2= e

- Circuit trifàsic

V100

*0,8*S*R*V

L*P= e

Essent: P = Potència nominal en watts L = Llargària del circuit en metres e = Caiguda de tensió en % R = Resistivitat del cable S = secció del cable en mm2 Pel càlcul de la secció dels cables s’ha tingut en comte dos factors a) La intensitat permesa pel Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. b) La caiguda de tensió màxima permesa. Així el sistema de càlcul de la secció d’un cable serà: Primer. Calcular la intensitat nominal del circuit. Segon. Determinar la secció i el tipus de cable a utilitzar. Tercer. Calcular la caiguda de tensió total en % amb la secció trobada per

comprovar que no sobrepassi la permesa Quart. Si la caiguda de tensió és admissible, s’adoptarà la secció trobada. Si la caiguda de tensió no es admesa, s’anirà augmentant la secció i comprovant la caiguda de tensió fins que aquesta ho sigui. Tot seguit es presenten els full de càlcul que han servit per el dimensionat de la instal·lació elèctrica descrita en la present memòria. El començament de l’obra s’inicia amb la retirada del mobiliari urbà. Acte seguit es procedeix a l’enderroc de les voreres i calçades actuals, així com a l’excavació o terraplenat del sòl actual per a deixar-ho a la futura cota de la rasant. Per tant, es considera un moviment de terres associat a la definició de la futura esplanada de la urbanització. Es realitzaran els enderrocs de les actuals voreres i de la calçada, amb les seves respectives bases, i es retiraran els volums de terres necessaris per a la futura definició del paquet de ferms i per a la disposició dels paviments de llambordes.

En general, a les zones d’excavació es compactarà el terreny natural fins el 98% del Pròctor Modificat, pas previ al refinat de l’esplanada per a l’assentament de la caixa de paviment. En les àrees pavimentades els reblerts es realitzaran amb noves aportacions de materials: tot-ú o sauló, sense continguts de matèria orgànica ni residus, compactades al 95% del PM. El càlcul del moviment de terres a realitzar s’ha fet en base a les seccions transversals de l’estat actual i a les seccions transversals de la futura rasant. El càlcul es realitza per interpolació lineal. S’adjunta a continuació un esquema de les seccions de càlcul.



CÀLCUL DE LES SECCIONS DELS CONDUCTORS I DE LES PROTECCIONS MAGNETOTÈRMIQUES Tensió 400/230 08052-CARRER BARCELONETA Conduc. 56 tensió d'aillament 0,6/1 kV Material: Coure DADES per ∆V Tensió Cosf Lon Potència Coef Coef Potència Int tens Secc Imax Cond Coef Coef Imax In ∆V ∆V ∆V V

CIRCUIT inst. S M de

calcul de

calc ailla cond cond temp cond interr

acumulat

aprox acumulat real real

CODI NOM V m kW kW A kV mm2 A N K T A A % % % V

40 QUADRE GENERAL DE DISTRIBUCIÓ 400 1 10 6,25 1,00 1,00 8,19 11,83 1 10 6 52 1 1 1 52 25 1,5% 0,1% 0,1% 0,4

L1 ENLLUMENAT 1 (Barceloneta i existent de Pere Seras i carreró) 400 0,9 170 2,15 1 1,80 3,47 5,57 1 6

637 1 1 1 37 10 3,0% 1,5% 1,4% 5,6

L2 ENLLUMENAT 2 (reserva pel c/Caserna) 400 10 L3 ENLLUMENAT 3 (reserva pel c/IsabelI) 400 10 L4 LINEA AJUNTAMENT I WIFI 400 0,9 170 1,00 1 1,80 1,62 2,60 1 6 6 37 1 1 1 37 10 3,0% 0,7% 0,7% 2,6L5 ENLLUMENAT ARMARI I ENDOLL 230 0,9 2 3,10 1 1,00 3,10 14,98 1 2,5 7 25 1 1 1 25 16 5,0% 0,3% 0,2% 0,4



6. CÀLCULS LUMÍNICS













PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER BARCELONETA. FIGUERES. ANNEX 07 SERVEIS EXISTENTS I AFECTATS

08052-A07-00-Index SA.doc

ÍNDEX

MEMÒRIA INFORMACIÓ FACILITADA PER COMPANYIES


08052-A07-01-Memoria SA.doc

ÍNDEX

MEMÒRIA 2

1. OBJECTE DE PROJECTE 2

2. DESCRIPCIÓ I GENERALITATS 2

3. RELACIÓ D’ENTITATS I/O EMPRESES AFECTADES: 2

DESCRIPCIÓ DELS SERVEIS 3

1. TELEFÒNICA. 3

1.1 Informació sol·licitada. 3 1.2 Descripció de l’instal·lació actual 3 1.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes 3

2. ELECTRICITAT BAIXA I MITJA TENSIÓ. FECSA ENDESA. 3

2.1 Informació sol·licitada 3 2.2 Descripció de l’instal·lació actual 3 2.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes 3 2.4 Noves escomeses 3

3. AIGÜES 3

3.1 Informació sol·licitada 3 3.2 Descripció de l’instal·lació actual 3 3.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes 4

4. GAS 4

4.1 Informació sol·licitada 4 4.2 Descripció de l’instal·lació actual 4 4.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes 4 4.4 Noves escomeses 4

5. TELECOMUNICACIONS 4

5.1 Informació sol·licitada 4 5.2 Descripció de l’instal·lació actual 4 5.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes 4

6. CLAVEGUERAM 4

7. ENLLUMENAT 4



MEMÒRIA

1. OBJECTE DE PROJECTE

Aquest annex té per objecte donar informació del serveis existents i la definició i valoració de les obres necessàries per a la realització de les reposicions i / o trasllat dels serveis que resulten afectats per la construcció del projecte de títol: PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL CARRER BARCELONETA. FIGUERES.

2. DESCRIPCIÓ I GENERALITATS

Es descriu en aquest annex l’estudi realitzat sobre les instal·lacions i serveis, siguin públics o privats, que les obres del projecte obligaran a modificar, restituir o bé generar una nova escomesa. La investigació realitzada per a obtenir els resultats que es recullen en el present annex s’ha portat a terme efectuant una presa de dades sobre el terreny de tots els serveis I instal·lacions visibles, identificant cadascun dels tipus de servei i la companyia propietària. La informació dels serveis subterranis existents ha estat facilitada per les pròpies companyies, que fan sempre reserva sobre la seva situació exacta i/o sobre la hipotètica modificació de l’entorn des del començament de les obres, degudament contrastada i verificada “in situ”, mitjançant cates, si fos necessari, i en presencia dels tècnics de les corresponents companyies. Amb les dades obtingudes s’ha confeccionat l’annex que s’adjunta amb la indicació del servei afectat, propietari, número d’ordre, així com la solució prevista i la valoració aproximada per a coneixement de l’administració de l’obra mecànica a realitzar. Tot s’ha indicat en els corresponents plànols de projecte.

3. RELACIÓ D’ENTITATS I/O EMPRESES AFECTADES:

INSTAL·LACIÓ

ENTITAT I/O

EMPRESES

AFECTADES

SERVEI

EXISTENT DINS

DE L’ÀMBIT

AFECTAT/NOVA

INSTAL.LACIÓ

1 TELEFÒNICA TELEFÒNICA DE ESPAÑA SI SI

2 ELECTRICITAT BT/MT FECSA ENDESA SI SI

3 AIGUA AJUNTAMENT DE

FIGUERES / FISERSA SI SI

4 GAS GAS NATURAL

DISTRIBUCIÓN SI NO

5 TELECOMUNICACIONS AJUNTAMENT DE

FIGUERES NO SI

6 CLAVEGUERAM AJUNTAMENT DE


7 ENLLUMENAT AJUNTAMENT DE




DESCRIPCIÓ DELS SERVEIS

1. TELEFÒNICA.

1.1 Informació sol·licitada. La companyia ha facilitat la informació de l’instal·lació existent. En el present document “s’adjunta aquesta informació facilitada. En la informació facilitada per companyia no es contemplen els creuaments aeris existents. Per part de l’equip redactor del projecte s’ha fet un aixecament dels creuaments aeris existents, i no s’ha detectat cap dintre de l’àmbit de l’obra. 1.2 Descripció de l’instal·lació actual Dintre de l’àmbit s’ha localitzat: Instal.lació soterrada:

- En el creuament amb el carreró Barceloneta: una arqueta H, 16m de canalització de 2C PVC 110, 2m de canalització de 2C PVC 110 - En el creuament amb el carrer Rec Arnau,: una arqueta H, i un tram de canalització de 2C PVC 110, que creua el carrer Barceloneta, més una sortida en punta sense descripció.

Instal.lació aèria:

- 6 creuaments aeris. 1.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes

Les afeccions descrites a continuació es troben reflectides en els plànols de projecte de serveis afectats. DESMUNTATGES: Es desmuntaran els creuaments aeris detectats i quedaran substituïts per la nova línea projectada. NOVA XARXA: Es preveu fer una nova xarxa amb nous armaris per cada 25-50 abonats. Cada 150 m. es disposarà una arqueta tipus “H”. Les arquetes que vagin disposades en calçada seran tipus “D” amb tapa classificada com D400. A partir de les arquetes tipus H es farà la distribució amb arquetes tipus “M”. Les canalitzacions a instal·lar són tubulars de PVC de diàmetre 63 o 110 mm. A la sèrie 10.5 dels plànols es pot veure la nova xarxa plantejada.

2. ELECTRICITAT BAIXA I MITJA TENSIÓ. FECSA ENDESA.


Instal·lació existent: La companyia ha facilitat la informació de l’instal·lació existent. En el present document s’adjunta aquesta informació facilitada.

Proposta d’actuació: La companyia ha facilitat la proposta d’actuació a realitzar. Aquesta s’adjunta en el present document. El nou estudi realitzat per Endesa distribución, amb la solució tècnica a realitzar i la seva valoració econòmica, està realitzat conjuntament amb la modificació d’un altre carrer, el carrer Ample. S’ha realitzat un desglossament de la valoració econòmica, per tal de poder assignar una import lo més aproximat possible, a la partida alçada a justificar d’electricitat del pressupost per execució material del projecte. Quan s’adjudiqui l’obra es torna a demanar el pressupost i projecte executiu a Fecsa (que igualment s’ha de fer ja que els pressupostos de Fecsa únicament són vàlids durant 3 mesos; a més a l’estudi ja s’indica que és un Avantprojecte i que no és vàlid a efectes constructius) 2.2 Descripció de l’instal·lació actual - Uns 10m de tram de canalització soterrat de MT. - Uns 10m de tram de canalització soterrat a 380V. - 20 creuaments aeris del carrer de diferents longituds. - Uns 20+25+15+25+13+20+20m de trams grapats per la façana.

2.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes

L’estimació de les afeccions descrites a continuació es troben reflectides en els plànols de projecte de serveis afectats. AFECCIONS: Es preveu la retirada de cablejat aèri a diversos trams, soterrament de línies per vorera i creuaments soterrats a calçada i nou grapejat per façana. S’instal·laran caixes de BT de distribució segons plànols i conversió aèria/subterrània.

2.4 Noves escomeses Serà necessàries les següents escomeses elèctriques: Una escomesa pel nou quadre d’enllumenat.

3. AIGÜES


La companyia ha facilitat la informació de l’instal·lació existent i la proposta de les actuacions a realitzar. En l’apartat de “INFORMACIÓ FACILITADA PER COMPANYIES “ del present annex s’adjunta aquesta informació facililitada. Dintre del Plec de Condicions Tècniques dels Materials s’adjunta també el document de “Homologació de Materials i Procediments d’Execució de les Instal·lacions d’Aigua Potable” facilitat per Fissersa, el qual serà d’obligat compliment durant l’execució de les feines. 3.2 Descripció de l’instal·lació actual

En sentit sud-nord:

- Xarxa formada per 1 canonada de diàmetre 60mm, d’uns 225m del número 1 al 33 + 2 vàlvules + 1 boques de reg + 1 vàlvula de descàrrega + 1 unió amb el carreró de Barceloneta (60mm) + 1 unió amb el carrer Isabel II (60mm).

- La canonada descrita, al nord fa un creuament de vorera i torna en sentit sud convertida en



diàmetre 100mm fins el número 28. Aquest nou tram presenta 1 hidrant + 1 vàlvula + 1 unió amb el carrer Horta Pagès + 1 unió amb el carrer Rec Arnau.

El els plànols facilitats no s’indica el material de la canonada però s’ha contrastat en converveses amb Fisersa.


- AFECCIÓ Nº 1. Es preveu la substitució de les canonades existents dintre de tot l’ambit del projecte. - NOVA XARXA. La nova xarxa es planteja amb canonada de fosa dúctil de diàmetre 150 mm en tot

el recorregut del carrer Barceloneta, amb derivacions de D.100 mm cap al carreró Barceloneta, carrer Isabel II i carrer Pere Seras, i derivacions D.150mm cap al carrer Rec Arnau i D.100mm carrer Hortes Pagès.

Es preveu l’instal·lació d’un hidrant i una vàlvula de descarrega, amb derivació de DN-90 mm., a per poder buidar l’intal·lació en cas d’averia o feines de manteniments (s’ha preveure un tub de sanejament per conduir les aigües a la nova xarxa de pluvials).

Totes les connexions a les xarxes de serveis públiques de titularitat municipal les ha de dur a terme les empreses municipals

4. GAS

4.1 Informació sol·licitada La companyia ha facilitat la informació de l’instal·lació existent. En l’apartat de “INFORMACIÓ FACILITADA PER COMPANYIES “ del present annex s’adjunta aquesta informació facilitada. 4.2 Descripció de l’instal·lació actual

- Tram de canalització soterrat amb polietilè de diàmetre 160mm que discorre pel costat Est del carrer;

aproximadament uns 145ml. - 1 creuament amb polietilè de diàmetre 160, al carrer Isabel II. - 1 final de tram al creuament del carrer Horta Pagés amb polietilè de diàmetre 110. - Un creuament amb polietilè de diàmetre 160 al carrer Rec Arnau.


No s’ha detectat cap afecció. No es preveu actuar sobre l’instal·lació existent.

4.4 Noves escomeses

No es realitzarà cap nova escomesa.

5. TELECOMUNICACIONS


Actualment no es disposa d’informació facilitada per companyia.

5.2 Descripció de l’instal·lació actual

S’ha realitzat una visita in situ i s’ha recollit informació sobre la companyia Telefònica; de la resta de companyies no s’ha detectat cap instal·lació.

5.3 Descripció de les afeccions detectades i actuacions previstes L’ajuntament a demana que es faci una previsió de canalitzacions soterrada destinada a telecomunicacions. NOVA XARXA: La previsió de canalització plantejada consta d’un prisma format per dos conductes de polietilè d’alta densitat i doble cara corrugada exterior i llisa interior, de 125 mm diàmetre exterior, i una profunditat sobre la part superior del dau de prisma formigonat fins a la cota final de paviment, de 0,60 m en voreres i 0,80 m en calçada. El traçat de la rasa sempre mantindrà les distàncies mínimes de separació especificades per les normatives vigents respecte a la resta de serveis a instal·lar-hi a la nova zona (veure annex de coordinació de serveis) Els pericons previstos tenen una mida de 40x40 cm. I s’han ubicat a una distancia menor de 100 m entre ells. En els encreuaments de carrer s’ubica un pericó, com a mínim en una de les bandes del mateix com a futur punt de derivació, situat a vorera. S’ubiquen també pericons quan el traçat canvia de direcció en angles de 90º.

6. CLAVEGUERAM

Veure annex 05 Drenatge i Clavegueram, i plànols. Totes les connexions a les xarxes de serveis públiques de titularitat municipal les ha de dur a terme les empreses municipals

7. ENLLUMENAT

Veure annex 06 Enllumenat, i plànols. Totes les connexions a les xarxes de serveis públiques de titularitat municipal les ha de dur a terme les empreses municipals

INFORMACIÓ FACILITADA PER COMPANYIES

ELECTRICITAT BAIXA I MITJA TENSIÓ

Ref: 58882

Señores:

En relación a su solicitud con fecha 10/02/2011, Ref: 58882, les adjuntamos elgrafiado de los planos solicitados correspondientes a las instalaciones subterráneasde ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA S.L.

Por otro lado, les indicamos que los datos facilitados son a título orientativo, ya quepueden haber resultado afectados por la topografía del terreno y/o otros trabajos, ytienen validez para el proyecto.

Les recordamos que de acuerdo con la Orden TIC 341 de 22 de julio a la hora de laejecución de este proyecto, deberán volver a solicitarnos servicios y, dependiendode la zona de afectación, realizar el reconocimiento y firma de la Acta de Control.

Quedamos a su disposición para cualquier duda y aprovechamos la ocasión parasaludarles.

Anexos:Planos, numerados 58882 - 371189 - AT-MT, 58882 - 371198 - BT, 58882 - 371197 -BT, 58882 - 371200 - BT, 58882 - 371180 - AT-MT, 58882 - 371183 - AT-MT, 58882- 371186 - AT-MT, 58882 - 371201 - BT

RECOMENDACIONES BÁSICAS EN LA REALIZACIÓN DE OBRAS CON EXISTENCIA DE RED ELÉCTRICA

1

RECOMENDACIONES DE SEGURIDAD

1. Como cumplimiento del artículo 24 apartado 2 de la Ley 31 de 1995 dePrevención de Riesgos Laborales, les informamos de los riesgos inherentes a la propia instalación eléctrica: riesgo de paso de corriente y riesgo decortocircuito.

2. El personal que efectúe la apertura, en el momento de realización de cataspara la localización de cables eléctricos, añada a su equipo de protecciónindividual (EPI), elementos que aumenten la seguridad personal ante posibles contactos eléctricos, directos e indirectos, y cortocircuitos, tales como:

a) Guantes aislantes que se puedan colocar debajo de los de protecciónmecánica.

b) Botas aislantes

c) Gafas de protección

3. Señalizar la zona de existencia de cables.

4. No descubrir los cables hasta que no sea necesario.

5. Mantener descubiertos los cables el menor tiempo posible.

6. Si se ha de trabajar en proximidad de cables descubiertos, taparlos conplacas de neopreno y si están en el paso de personas disponer de elementos que eviten pisar los cables.

7. Sujetar los cables mediante placas de neopreno y cuerdas aislantes, si pormotivos de ejecución de la obra hubiera cables descolgados, de forma que no queden forzados ni con ángulos cerrados, de forma que mantengan suposición inicial.

8. Realizar las operaciones 5 y 6 bajo supervisión de personal cualificado.

RECOMENDACIONES PARA LA REALIZACIÓN DE CATAS

Realizar las catas manualmente, ayudándose de la paleta para hacer micro catas de 20 cm. de profundidad.

Se recomienda que la anchura de la cata sea de 60 cm. en el sentido de lacanalización y de 50 cm. como mínimo en sentido transversal a cada lado de:

• La futura traza de la canalización.• La cota del eje de la canalización.

RECOMENDACIONES BÁSICAS EN LA REALIZACIÓN DE OBRAS CON EXISTENCIA DE RED ELÉCTRICA

2

RESTITUCIÓN DE LAS PROTECCIONES DE LOS CABLES

Las líneas eléctricas deben quedar protegidas de posibles agresiones externas, ypor ello se han de señalizar y proteger. Una vez se haya descubierto un cable ocables eléctricos se debe restituir las protecciones tal como indica la figura siguiente y atendiendo a los procedimientos de Endesa Distribución Eléctrica DMH001 (MT) yCML003 (BT).

En caso de dudas o configuraciones complejas, consultar con la Zona deDistribución correspondiente de ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L...

Todas estas indicaciones quedan supeditadas a las instrucciones puntuales delpersonal técnico de ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L...

SEPARACIÓN DE SERVICIOS

Se debe seguir lo ordenado en el Decreto 120/1992 de 28 de Abril, modificadoparcialmente por el Decreto 196/1992, así como lo indicado en la Orden del 5 dejulio de 1993 (DOG 1782 11-8-93).

Estat actual

Documents

PROJECTE EXECUTIU DE REURBANITZACIÓ DEL ...ca.figueres.cat/upload/element/01-projecte-barceloneta...Projecte Executiu De Reurbanització Del Carrer De La Barceloneta. Figueres. 7