PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE · 2019. 2. 17. · Les enquestes indiquen que pràcticament el 100% veuen i escolten TV en castellà. . Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut El Calamot Gavà

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE PLC

Versió: 0

Entrada en vigor: 29-03-2007

Pàgina 1 de 34 QiMC

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE



Versió: 0



ÍNDEX:

0 CONTROL DE CANVIS .......................................................................................... 3

1 PRESENTACIÓ ...................................................................................................... 4

2 CARACTERÍSTIQUES SOCIOLINGÜÍSTIQUES DEL CENTRE ............................ 6

2.1. ALUMNAT ................................................................................................................ 6

2.2. LLENGUA DE LES ACTIVITATS ACADÈMIQUES I DEL MATERIAL ...................... 7

2.3. LLENGUA DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTÀRIES ....... 8

2.4. LLENGUA DE LA VIDA ORGÀNICA DEL CENTRE ................................................. 8

2.5. LLENGUA DE PROJECCIÓ DEL CENTRE .............................................................. 9

3 PRINCIPIS BÀSICS DEL PL EN RELACIÓ ALS ÀMBITS .................................... 10

3.1. ÀMBIT PEDAGÒGIC .................................................................................................. 10

3.2. ÀMBIT ORGANITZATIU .............................................................................................. 11

3.3. ÀMBIT HUMÀ I DE SERVEIS ..................................................................................... 12

3.4. ÀMBIT ADMINISTRATIU ............................................................................................ 13

4 PROCÉS DE REDEFINICIÓ DEL PL DE CENTRE .............................................. 14

4.1. CURS 2005-06 ............................................................................................................ 14

4.2. CURS 2006-07 ............................................................................................................ 17

4.3 CURS 2007-08 ...................................................................................................... 19

4.4. CURS 2008-09 ....................................................................................................... 20

5 ASPECTES METODOLÒGICS DE LES LLENGUES CATALANA I CASTELLANA .............................................................................................................................. 22

6 TRACTAMENT DE LA LITERATURA ................................................................... 24

7 LES LLENGUES ESTRANGERES ....................................................................... 27

8 LES TIC I ELS CURRÍCULUMS DE LLENGUA .................................................... 28

9 L’ALUMNAT NOUVINGUT. ................................................................................... 29

9.1. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT NOUVINGUT ............................................................... 29

9.2. CONSIDERACIONS A L'ENTORN DE L'AULA D'ACOLLIDA ..................................... 29

9.3. PLA D'ACTUACIÓ PER A L'ALUMNAT NOUVINGUT ................................................ 31

9.4. PROTOCOL D'ACCÉS D'ALUMNES NOUVINGUTS. ................................................. 31

10 APROVACIÓ, AVALUACIÓ I REVISIÓ DEL PLC ................................................. 34



Versió: 0



0 CONTROL DE CANVIS

Realitzat per Revisat per Aprovat per

Nom i cognom

Càrrec LIC Claustre Consell escolar

Data dilluns

19/03/2007 dimecres

28/03/2007 dijous 29/03/2007

Signatura

Llistat de les modificacions

Revisió núm Data Descripció de la modificació

00

Creació del document



Versió: 0



1 PRESENTACIÓ

El context social i escolar ens porta a una nova definició del nostre projecte

lingüístic entès com a un instrument que ens possibilita l’organització i la gestió

dels aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús de les llengües en el centre.

Els objectius a assolir fan referència als següents aspectes:

- Possibilitar el tractament del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge.

- Fer de la llengua catalana un instrument de cohesió social en un marc plurilingüe.

- Articular el tractament de les llengües curriculars.

- Contemplar el treball lingüístic com a transversal dins les àrees curriculars, a fi d’ajudar al procés d’aprenentatge de l’alumnat i a l’adquisició d’una competència lingüística bàsica.

- Promoure entre tot l’alumnat:

- El respecte per a totes les llengües.

- La valoració positiva de la diversitat lingüística.

- La desaparició dels prejudicis lingüístics.

- La importància de l’aprenentatge d’una nova llengua.

Amb l’objectiu final d’assegurar que el conjunt d’activitats acadèmiques i generals

de centre estiguin orientades a aconseguir i mantenir en els alumnes la plena

capacitat de comprendre i expressar-se oralment i per escrit en les dues llengües

oficials –català i castellà- atenent les principals dificultats que hi puguin sorgir i la

seva especificitat, i que siguin igualment capaços de fer-ho en la llengua

estrangera.

Aquests objectius es despleguen organitzats en quatre àmbits corresponents amb la vida del centre:

- pedagògic



Versió: 0



- organitzatiu

- humà i de serveis

- administratiu

El Projecte lingüístic forma part del Projecte educatiu del centre (PEC) i es

desenvolupa i desplega en la resta dels documents habituals d’organització i de

gestió.

A més a més de la finalitat pràctica recollida en aquests documents, defineix els

principis i les línies d’actuació. Com a part del projecte educatiu, té una vigència

llarga tot i que serà revisat anualment per tal de fer efectius els objectius de

millora que seran recollits a la Programació anual del centre i avaluats en la

memòria.

En aquest Projecte Educatiu de Centre es troben reflectits els trets d’identitat, la

missió, la visió, les característiques, la formulació d’objectius i l’expressió de

l’estructura organitzativa de l’Institut d’Educació Secundària El Calamot de Gavà.



Versió: 0



2 CARACTERÍSTIQUES SOCIOLINGÜÍSTIQUES DEL CENTRE

2.1. ALUMNAT

A l’IES El Calamot la llengua d’ús de l’alumnat en relació a l’àmbit familiar, la

llengua de relació amb els amics i amb els companys del centre i la dels productes

culturals que consumeixen (la TV), és aproximadament la següent: Dades Curs

05-06

Llengua familiar

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Bat CCFF.

Castellà 78,2% 78,5% 71% 73,2% 78,6% 76%

Català 12,5% 12,3% 11% 12,7% 11,9% 15,5%

Totes dues 3% 1,5% 0% 8,5% 4,8% 0%

Altres 6,3% 7,7% 24,4% 7% 4,8% 8,5%

Àrab Francès

Portuguès Romanès

Romanès Urdu Àrab

Àrab Francès

Àrab

Panjabi Àrab

Romanès

Francès Panjabi

Alemany

Xinès

Llengua amics i

amigues

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Bat CCFF

Castellà 100% 100% 95,5% 97,2% 97,6% 96,5%

Català 3% 4,6% 6,7% 5,6% 9,5% 11,3%

altres Anglès Àrab 8,9% Àrab 2,8% Alemany Àrab 2,8%

1,6% Romanès 2,4% Anglès

2,8% Francès 1,4%

2,4% Francès

1,4%

Alemany

1%

Es pren l’indicador de les preferències televisives com a significatiu d’unes pautes

de consum de béns culturals, perquè la tria del canal i de llengua és un acte

voluntari. Les enquestes indiquen que pràcticament el 100% veuen i escolten TV

en castellà.

.



Versió: 0



2.2. LLENGUA DE LES ACTIVITATS ACADÈMIQUES I DEL MATERIAL

La majoria del professorat té la capacitació i el coneixement de la llengua

catalana, però en alguns casos encara no és la llengua d’ensenyament i de

relació utilitzada normalment. En tots els casos és la llengua de les activitats

acadèmiques escrites i dels materials facilitats.

A través d’enquestes l’alumnat verbalitza que tria majoritàriament el castellà per

a adreçar-se a un nombre elevat de professors/es a l’aula, independentment de

la llengua que usi el professorat.

Dades Curs 05-06

Percentatge d’alumnat que parla català amb el professorat

Nivell Educatiu 0-1

professor/a

2-3

professors/es

4-5

professors/es

6-7

professors/es

1r 59,4% 15,6% 15,6% 9,4%

2n 46,2% 20% 10,8% 23 %

3r 35,5% 20% 37,7% 8,8%

4t 53,5% 23,9% 11,3% 15,5%

Aula Oberta 90% 10%

Batxillerat 30,9% 45,2% 7,1% 4,8%

Cicles formatius 90,2% 8,4% 1,4% 2,1%

Igualment, les enquestes al professorat posen de manifest una certa “acceptació”

del castellà com a llengua de comunicació oral d’una bona part de l’alumnat. En



Versió: 0



general es relaciona amb l’escassa competència lingüística en català d’una part

de l’alumnat (nouvingut, amb dificultats d’aprenentatge,...)

S’ha de fer esment que els materials escrits de suport editorial dels CCFF

existents al mercat , en la seva majoria són en Castellà

2.3. LLENGUA DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTÀRIES

L’institut fa activitats complementaries fora del centre, organitzades des dels

departaments didàctics en la seva programació anual, des de les tutories a través

del Pla d’acció tutorial o són activitats de centre des de la programació general.

La gestió de totes les activitats, la documentació que es genera, la informació

que es trasllada a tots els sectors del centre es sempre en llengua catalana. En

les activitats que fan necessari la intervenció d’un monitor, un formador, o

qualsevol persona externa al centre la llengua d’ús prioritària és el català.

Les activitats extraescolars en el centre, són en la seva majoria plantejades i

gestionades per l’associació de pares i mares d’alumnes. La participació dels

alumnes és bastant escassa, centrada sobretot en activitats esportives. La

documentació, la difusió i la gestió d’aquestes activitats són en llengua catalana.

La llengua d’ús en les activitats per part dels monitors i dels alumnes és el

castellà.

2.4. LLENGUA DE LA VIDA ORGÀNICA DEL CENTRE

La documentació pròpia del centre, els comunicats interns i externs, i la llengua

d’ús en les reunions es majoritàriament en català. La llengua utilitzada en totes

les reunions del professorat, des de la coordinació al claustre és el català, els

registres de totes aquestes reunions, convocatòries, actes, notificacions,

documents de treballs són en català.



Versió: 0



El personal de secretaria i administració de l’institut i el personal de consergeria

fan les seves tasques en català, i tota la documentació és en català. La llengua

d’ús i de relació entre ells és el català, tot i que molta de l’atenció als pares i al

públic en general és en castellà.

Les activitats i documents dirigits al pares i mares dels alumnes són fets en

català. La llengua utilitzada quan es parla amb els pares i mares en la majoria de

les situacions és el castellà.

2.5. LLENGUA DE PROJECCIÓ DEL CENTRE

La llengua que l’institut utilitzà per a la seva projecció externa és el català. La

difusió del centre a través de tríptics, documents informatius, del vídeo publicitari

és sempre en català.

La web del centre ha estat sempre amb continguts redactats en català.



Versió: 0



3 PRINCIPIS BÀSICS DEL PL EN RELACIÓ ALS ÀMBITS

3.1. ÀMBIT PEDAGÒGIC

L’ensenyament del català i del castellà tindrà garantida una presència adequada

en els plans d’estudi, de manera que tot l’alumnat, qualsevol que sigui llur llengua

habitual en iniciar l’ensenyament, ha de poder-les utilitzar normalment i

correctament al final de l’ESO.

El centre vetllarà perquè, en acabar l’ensenyament secundari obligatori, l’alumnat

comprengui i produeixi missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i

creativitat, en llengua catalana, castellana i anglesa, fent-los servir per

comunicar-se.

El català s’utilitzarà com a llengua d’ensenyament i de relació.

Es tendirà a utilitzar el català a l’aula a totes les àrees, excepte en la de castellà

i llengües estrangeres.

A les àrees que s’imparteixen en llengua catalana s’emprarà aquesta en totes les

activitats orals (de manera progressiva) i escrites: l’exposició del professor, el

material didàctic o llibres de text, els exercicis de l’alumne i els d’avaluació.

El centre vetllarà perquè l’alumnat en aquesta etapa educativa consolidi el domini

oral i escrit de la llengua catalana i adquireixi la competència suficient en el seu

ús social, juntament amb el coneixement d’altres llengües i cultures en un món

on la comunicació i la participació tenen i tindran cada vegada més importància.

El centre implicarà els alumnes en el respecte per la diversitat lingüística i en la

presa de consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat.



Versió: 0



L’alumnat cursarà en tot l’ensenyament secundari com a llengua estrangera

l’anglès. Podrà optar pel francès com a segona llengua estrangera a partir de 1r

d’ESO dins d’un crèdit de sensibilització per a l’aprenentatge d’aquesta llengua,

i com a optativa fixa al llarg de 2n, 3r i 4t d’ESO. Es garanteix la continuïtat

d’aquesta segona llengua també al batxillerat.

Des del curs 06 07 l’IES El Calamot a través del seu Projecte d’Autonomia va

aprovar d’incloure l’anglès com a llengua vehiculadora de continguts en una de

les àrees curriculars de l’alumnat de 1r ESO, concretant-se en l’assignatura de

Visual. També dins del Projecte d’Autonomia es valorarà la possibilitat d’estendre

aquesta opció a la resta de nivells de l’ESO. Aquesta experiència podria

concretar-se en un Projecte d’Innovació de Llengües Estrangeres.

En els CCFF que per currículum no tenen l’anglès com a llengua d’aprenentatge,

el centre dins de les seves possibilitats oferirà la llengua estrangera integrada en

el currículum i en l’horari lectiu dels alumnes. A més de potenciar el seu ús en

totes les possibles activitats del centre. S’haurà de vetllar perquè els alumnes

assoleixin un aprenentatge de l’anglès que garanteixi tenir un valor afegit en la

seva formació.

L’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya rebrà

un suport especial d’ensenyament del català a partir del marc de referència de

l’aula d’acollida. El centre garantirà l’aprenentatge de la llengua catalana i

castellana i vetllarà perquè aquests alumnes n’adquireixin, al més aviat possible,

el nivell llindar.

3.2. ÀMBIT ORGANITZATIU



Versió: 0



S’organitzarà el recurs Aula d’acollida per a l’ensenyament de la llengua a

l’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya.

La llengua catalana serà el vehicle d’expressió normal en totes les reunions i

actes de la comunitat educativa. El centre vetllarà perquè totes aquelles activitats

pedagògiques que es realitzin fora del centre es duguin a terme en llengua

catalana.

El centre fomentarà la participació del col·lectiu escolar en les activitats

organitzades per les institucions que tinguin com a objectiu fomentar l’ús de la

llengua i el coneixement de la cultura catalana i castellana i la integració, si és el

cas.

El centre demanarà a l’AMPA l’ús de la llengua catalana en les activitats internes

i externes d’acord amb el PLC.

3.3. ÀMBIT HUMÀ I DE SERVEIS

El professorat exercirà la seva tasca docent en la llengua que correspongui

segons els acords del projecte lingüístic.

El centre tendirà a utilitzar de manera progressiva la llengua catalana com a

llengua de comunicació oral i escrita entre tot el professorat, el personal no

docent i l’alumnat dins i fora de l’àmbit curricular.



Versió: 0



El professorat tindrà cura de la qualitat de la llengua emprada (tant dins com fora

d’espais curriculars) per tal de ser-ne model d’ús per a la resta de la comunitat

educativa.

El centre vetllarà perquè tot el personal del centre (professorat, PAS i personal

contractat) tingui competència lingüística en català, segons la tasca que

desenvolupa. Es demanarà a l’AMPA que tingui en compte aquest criteri a l’hora

de contractar personal de suport.

El centre fomentarà la participació del personal docent i no docent en cursos

d’actualització lingüística i de cultura catalana.

3.4. ÀMBIT ADMINISTRATIU

Les actuacions administratives del règim interior del centre com són actes,

comunicats diversos, horaris, rètols indicatius de dependències, etc., es

redactaran normalment en llengua catalana. El català serà emprat en totes les

actuacions administratives del centre: arxius, qualificacions, informes interns i

comunicacions.

Les actuacions administratives sol·licitades pel públic es faran en català,

exceptuant-ne els casos en els quals els usuaris les demanin en castellà.

Els avisos al públic que s’hagin d’inserir al tauler d’anuncis del centre es faran

normalment en llengua catalana.



Versió: 0



Es vetllarà per la utilització habitual d’un llenguatge no sexista i respectuós amb

les diferents creences, cultures... en les comunicacions internes i externes del

centre.

4 PROCÉS DE REDEFINICIÓ DEL PL DE CENTRE

4.1. CURS 2005-06

Objectius/actuacions desenvolupades:

Així, és una tasca planificada a mig termini.

Formalitzar el projecte lingüístic és només la part final de tot un procés

d'elaboració en què la reflexió pedagògica, la negociació d'uns criteris i

actuacions comuns i la recerca de consens son passos previs a la seva

formulació per escrit.

El centre entén que per a elaborar el projecte lingüístic necessitem crear un espai

de reflexió compartit que es tradueixi en un seguit de criteris comuns i

d'actuacions coherents amb aquests criteris, que ens permetin atansar-nos als

objectius generals previstos.

Incloure en la Programació Anual de centre actuacions per a desenvolupar els

següents objectius del Projecte de direcció que s’inicia aquest curs:



Versió: 0



Elaborar un nou document de PLC

Conèixer les necessitats concretes del centre i treballar sobre

Fer del català el vehicle d’expressió normal de les activitats docents i

administratives tant internes com externes.

Fomentar l’ús de les llengües estrangeres.

Anomenar la coordinació lingüística, d’interculturalitat i de cohesió social com a

referent d’aquests tres eixos L, I, C. , amb 3h setmanals no lectives per a

desenvolupar les seves funcions, en coordinació amb l’assessorament de l’equip

ELIC del Baix Llobregat

Participació de la formació organitzada per la SGLIC en relació al Pla LIC

Pactar en el pla de treball amb l’assessora CLIC, la seva col·laboració i

assessorament per a l’actualització del Projecte lingüístic al nou marc

d’ensenyament que doni resposta a la situació sociolingüística del nostre

alumnat.

Planificar al llarg del curs sessions de treball quinzenals del director, la

coordinadora LIC de centre (CLIC) i l’assessora de l’ELIC per tal d’organitzar i

iniciar el treball del nou Projecte Lingüístic (PLC)

Contextualitzar les funcions de la CLIC en el centre per al curs.

Compartir el punt de partida, els documents, els objectius/les actuacions

definides en el projecte de direcció, les dades recollides el curs anterior sobre la

realitat lingüística del centre a partir d’un instrument intern...

Definir els objectius de treball:



Versió: 0



propostes de millora.

Decidir quina informació ens interessa recollir en funció de què

pretenem fer amb ella (reflexió col·lectiva per a millorar...)

Reflexionar sobre la millor manera de demanar la col·laboració al

professorat i a l’alumnat per tal de fer entendre l’objectiu que

pretenem.

Elaborar unes senzilles enquestes per al professorat i l’alumnat

amb l’objectiu d’obtenir dades significatives sobre l’ús actual de les

llengües al centre i a l’entorn familiar.

Recollida i tractament de les dades.

Valoració de les dades en funció dels objectius de treball.

1. Introducció

2. Característiques sociolingüístiques del centre

Alumnat

Llengua de les activitats acadèmiques i dels materials

Definició dels objectius generals del PLC

Priorització d’objectius a treballar com a resultat de la detecció de

necessitats realitzat.

Relacionar els objectius de treball amb els àmbits del centre en els que es

poden treballar segons qui estigui implicat. Iniciar la redacció del nou

document de PL incorporant els aspectes treballats:

Conèixer la situació sociolingüística del centre.



Versió: 0



Llengua de les activitats extraescolars i

complementàries

Llengua de la vida orgànica del centre

Llengua de projecció del centre

3. Principis bàsics dels diferents àmbits reflexions i

propostes d’actuació:

Pedagògic

Organitzatiu

Humà i de serveis

Administratiu

Elaborar la proposta de continuïtat del treball per al curs 06-07.

4.2. CURS 2006-07

Reflexionar sobre els principis bàsics de l’àmbit pedagògic (punt 3.1

d’aquest document) dirigits explícitament a la normalització interna de la

llengua catalana com a llengua vehicular oral:

Entenem que l’ús gradual del català com a llengua d’ús en el centre afavorirà,

d’una banda, la competència comunicativa dels alumnes (almenys a nivell

comprensiu), i al mateix temps, servirà per a refermar la consideració del

català com a llengua pròpia, més propera i vehicular entre l’alumnat.

I, segons les dades recollides a les enquestes al professorat, considerem

necessària la reflexió compartida sobre:

Quines són les dificultats reals de l’alumnat respecte de les seves possibilitats



Versió: 0



comunicatives:

De comprensió oral i/o escrita.

D’expressió oral i/o escrita.

D’acceptació, d’actitud cap a una llengua.

Amb l’ús que es fa de les llengües a l’aula (professors i alumnat) quin valor

s’està donant a les diferents llengües presents al centre?

Determinar estratègies i actuacions concretes per a reforçar l’ús del

català.

Departaments: com a punt de partida, reflexió, valoració i conclusions per part

de les diferents àrees curriculars de l’ús que es fa de la llengua a l’aula (en

quin grau es fomenta la comprensió i l’expressió oral i escrita, quines són les

principals dificultats que s’hi troben, quins problemes es presenten en l’ús del

català, quines solucions es proposen, etc.); també, confecció de criteris

mínims de correcció lingüística per a cada departament...

Treball específic a les aules: la competència comunicativa dels alumnes

treballada des de les quatre habilitats bàsiques.

Comprensió oral: la llengua catalana es troba en desavantatge. Cal reforçar

aquesta habilitat. L’ús progressiu del català per part de tot el professorat

envers l’alumnat seria, per exemple, un bon punt de partida.

Comprensió lectora: els alumnes han d’utilitzar aquesta habilitat en gran part

de les assignatures. L’objectiu final és assolir una millor comprensió escrita i,

en definitiva, un millor rendiment acadèmic. El treball en aquest sentit podria

partir d’unes pautes facilitades pels departaments de llengua i, al mateix

temps, per unes línies d’actuacions consensuades pel professorat i

integrades a cada departament (des de estratègies didàctiques fins a

continguts concrets d’algunes matèries, per exemple, lectures)



Versió: 0



Expressió oral: Orientar el treball dels departaments de llengua cap a la

millora de la competència oral.... Afavorir aquesta competència des de totes

les àrees i en els diferents espais dels centre........

Expressió escrita: la llengua és l’eina de comunicació de totes les àrees, i cal

que sigui emprada amb correcció (adequada al seu nivell) i que cada àrea en

tingui cura en la mesura de les seves possibilitats. Cada Departament podria

fixar uns criteris lingüístics mínims per a l’avaluació dels textos escrits

(exàmens, treballs...) L’orientació metodològica dels departaments de

llengua.

4.3 CURS 2007-08

Departaments: com a punt de partida, reflexió, valoració i conclusions per

part de les diferents àrees curriculars de l’ús que es fa de la llengua a l’aula

Comprensió oral: la llengua catalana es troba en desavantatge. Cal reforçar

aquesta habilitat.

Comprensió lectora: els alumnes han d’utilitzar aquesta habilitat en gran part

de les assignatures. L’objectiu final és assolir una millor comprensió escrita

i, en definitiva, un millor rendiment acadèmic. El treball en aquest sentit

podria partir d’unes pautes facilitades pels departaments de llengua i, al

mateix temps, per unes línies d’actuacions consensuades pel professorat i

integrades a cada departament (des de estratègies didàctiques fins a

continguts concrets d’algunes matèries, per exemple, lectures)

Expressió oral: Orientar el treball dels departaments de llengua cap a la

millora de la competència oral. Afavorir aquesta competència des de totes

les àrees i en els diferents espais dels centre.

Expressió escrita: la llengua és l’eina de comunicació de totes les àrees, i cal



Versió: 0



que sigui emprada amb correcció (adequada al seu nivell) i que cada àrea

en tingui cura en la mesura de les seves possibilitats. Cada Departament

podria fixar uns criteris lingüístics mínims per a l’avaluació dels textos escrits

(exàmens, treballs...) L’orientació metodològica dels departaments de

llengua.

Planificació del treball a partir de la constitució d’una comissió lingüística.

Aquesta comissió, formada dins del marc de la pedagògica, es reunirà

mensualment en horari de la Comissió Pedagògica.

4.4. CURS 2008-09

Confecció de criteris mínims de correcció lingüística per a cada

Visual en anglès. Dins del Projecte Estratègic d’Autonomia, el centre

implanta una estratègia d’afavoriment de la llengua anglesa a l’aula. El que

es vol treballar en la llengua parlada des de les instruccions senzilles, des

d’un discurs docent molt pràctic. S’aplica a tots els grups de primer d’ESO

amb tres hores per grup.

Pla d’impuls a l’anglès. El centre s’acull a les propostes del departament

d’implementar una oferta amb nivell de l’escola oficial d’idiomes, adreçada

als alumnes de CCFF, amb la intenció de poder assolir per part dels alumnes

un nivell de competència en llengua anglesa necessari en els seus perfils

professionals. Oferta de quatre hores i mitja setmanals als alumnes

d’administració i d’informàtica de manera preferent.



Versió: 0



departament.

Sensibilització de l’ús progressiu del català per part de tot el professorat

envers l’alumnat.

Orientar el treball dels departaments de llengua cap a la millora de la competència oral. Afavorir aquesta competència des de totes les àrees .

Fixar uns criteris lingüístics mínims per a l’avaluació dels textos escrits (exàmens, treballs...)

Elaborar i aprovar un doc de PL amb criteris del sistema de gestió de

qualitat que està assolint el centre.

Dins del Projecte Estratègic d’Autonomia augmentar l’oferta vehicular de

l’anglès durant el present curs. Mantenir l’oferta de Visual a primer d’ESO

i oferir aquest curs la Música a 2n ESO. D’aquesta manera se consolida en

l’actual promoció de 2n ESO un currículum amb 3h de llengua vehicular

en anglès a més dels crèdits comuns d’anglès obligatoris.



Versió: 0



5 ASPECTES METODOLÒGICS DE LES LLENGUES CATALANA I CASTELLANA

Les programacions de Llengua castellana i Llengua catalana van estretament

lligades. Els aprenentatges que es poden realitzar per mitjà de processos

interactius no s‛han de plantejar de forma paral·lela, com si no existís cap relació.

Les adquisicions que l‛alumne ha fet a partir de les activitats en català o castellà,

s‛aniran transferint a les altres llengües, evitant així repeticions innecessàries.

S‛haurà d‛evitar l‛anticipació d‛aprenentatges, treballant primer aquells continguts

que tenen relació amb les dues llengües. Així mateix, en l‛ensenyament de la

llengua castellana i literatura caldrà incidir en els aspectes, les normes, els usos,

els moviments i autors literaris que li són propis i que presenten diferències

respecte de la catalana.

Els continguts de llengua castellana i llengua catalana estan repartits en la nova

reestructuració de les programacions, a fi d‛evitar les repeticions innecessàries

en la introducció de continguts comuns de totes dues llengües.

En els diversos apartats de conceptes de cada curs es reparteixen els

aprenentatges que es fan en cada una de les dues llengües (català i castellà).

Això comporta que els aprenentatges de continguts que es fan en una llengua

s‛han d‛aplicar en l‛altra. En alguns casos, si cal la introducció de continguts es

farà des de totes dues llengües, atesa idiosincràsia de cada llengua.

D‛una manera més específica serà el tractament de la llengua oral i de la llengua

escrita, ja que són dues llengües diferents. Així mateix hi haurà una sèrie de



Versió: 0



decisions comunes relacionades amb el currículum que són iguals en ambdues

llengües:

Llengua oral

Presència de la comprensió i de l‛expressió orals a classe.

Treball sobre els elements no verbals de la comunicació oral.

Tipus de produccions més necessàries per als alumnes.

Llengua escrita

Treball específic de comprensió lectora.

Tipus de textos més importants que necessiten els alumnes.

Presentació del treball escrit.

Correcció del text escrit ( dictats, redaccions...

Gramàtica

Contribuir a la millora de la competència comunicativa: aquesta serà la funció

principal.

La terminologia sintàctica estarà unificada en ambdues llengües.

L‛anàlisi sintàctica serà igual en ambdues llengües, l‛important serà saber

identificar les estructures sintàctiques i les relacions que s‛estableixen entre els

seus elements (subjecte, verb i complements verbals diversos : atribut, CD, CI,

CRV, Pred, CC, etc.). Els pronoms febles es recalcaran necessàriament més en

català.

La identificació i classes d‛oracions compostes (coordinades, juxtaposades i

subordinades).

Lèxic

Ús i domini del diccionari.



Versió: 0



Treball sobre la definició ( molt relacionada amb altres àrees).

Adequació al context.

Llengua i societat

Història de la llengua.

La llengua dins el conjunt de les llengües romàniques.

Varietats lingüístiques. (En català es treballaran molt més les variants dialectals

o geogràfiques).

Llengua i mitjans de comunicació social.

6 TRACTAMENT DE LA LITERATURA

En la part comuna de l‛àrea de Llengua i literatura catalana i castellana, la

literatura s‛ha de treballar tenint en compte sempre el referent lingüístic del seu

mitjà expressiu. No obstant, però, no ha de ser obstacle perquè la literatura

potenciï la sensibilitat, l‛educació del gust, la tendència a la reflexió i l‛amplitud

del camp de coneixements diversos sobre l‛experiència vital.

Els textos literaris seran els que constituiran el gruix de les lectures dels alumnes,

a més dels textos dels mitjans de comunicació de la vida quotidiana. Cal que els

nois i noies trobin en aquests textos adients per a la seva edat, el gust per la

lectura. També s‛ha de procurar que els alumnes llegeixin els textos literaris

valorant-los per ells mateixos, al marge de qualsevol corrent literari.

Actualment en les noves programacions de l‛àrea de Llengua, la Literatura s‛ha

remarcat més que en cursos anteriors per tal de potenciar la formació

humanística dels alumnes.



Versió: 0



En el primers cursos de l‛ESO, la finalitat és desvetllar en l‛alumnat el gust per la

lectura amb diferents textos de tipologia diversa i diferents gèneres literaris per

tal de potenciar la comprensió.

En el tercer i quart d‛ESO, la literatura incorpora moviments i autors clàssics, dels

quals es llegiran fragments o adaptacions. S‛alternaran, també, amb autors

contemporanis per tal que la literatura els sigui més assequible. En aquest cicle,

al costat del gust per la lectura , s‛han de perfeccionar les capacitats de

comprensió i d‛expressió lingüística a través dels bons models d‛escriptura.

Hauran de practicar el comentari d‛obra i de text.

En l‛etapa d‛ESO hi haurà unes lectures obligatòries de lliure elecció pel

professorat de cada centre. Seran obres que connectin amb la sensibilitat juvenil

i amb les seves experiències i interessos. Aquestes obres han de ser de temes

adients a l‛edat de l‛alumnat.

Pel que fa a batxillerat es reforça l‛horari de Llengua i literatura catalana i

castellana per tal de dedicar més temps a la literatura. La didàctica de la literatura

es farà de manera que aquesta ajudi l‛alumnat “a definir la seva sensibilitat, a

conèixer-ne d‛altres o a millorar l‛expressió de sentiments, vivències o

experiències personals”.

Per tal de potenciar i concretar aquest ensenyament de la literatura partint de la

lectura de textos, tal com es preveu en el currículum de les matèries, el

Departament d‛Ensenyament indica els llibres que les alumnes i els alumnes han

de llegir amb caràcter obligatori, segons la promoció a què pertanyin.



Versió: 0



L‛alumnat ha de fer cinc lectures per matèria, de les quals 4 seran les mateixes

per a tot l‛alumnat i la cinquena serà seleccionada pel centre d‛obres d‛autors

contemporanis i actuals. Aquesta cinquena lectura permetrà que l‛alumnat pugui

posar-se en contacte amb escriptors i escriptores vius i donarà als estudis

literaris una dimensió més actual i més propera



Versió: 0



7 LES LLENGUES ESTRANGERES

El nostre centre té ja una tradició en l’aplicació del consens dintre de la comunitat

des de la base de la necessitat d'aconseguir els màxims objectius. Per

això ja es va contemplar totes les possibilitats de incorporar en el PCC les

llengües estrangeres , l’anglès i el francès.

El projecte estratègic d’autonomia ens va permetre avançar-nos en el temps i

començar a impartir llengua anglesa a 1r d’ESO el curs 2007-08, ampliant-se

posteriorment al 2n curs d'ESO, i projectar aquest compromís en els cursos

següents. Per a completar aquest propòsit ens hem compromès en un nou

Projecte d’innovació de Llengües Estrangeres, PELE. L’objectiu és que doni prou

marge per a continuar implementar la llengua vehicular de determinades

assignatures en anglès, per tal d'avançar un pas més en l'assoliment del nostre

objectiu de donar un ensenyament de qualitat en llengua anglesa: 'Impartició de

continguts d'eixos transversals dintre de l'horari de l'àrea no lingüística, en

anglès'., en anys successius i introduint-ho paulatinament.

Les accions d’ impuls a l’ús de les llengües curriculars, potenciades des del

Servei de Llengües del Departament, pretenen establir objectius i definir línies

d’actuació per potenciar el coneixement i l’ús de la llengua anglesa, dins del marc

d’un projecte lingüístic plurilingüe propi. En aquesta línia, destacar el Pla d’ Impuls

a la Llengua Anglesa (2007-2015) per a estimular el plurilingüisme de l’alumnat

de CCFF per fomentar els intercanvis en entorns lingüístics diferents.



Versió: 0



8 LES TIC I ELS CURRÍCULUMS DE LLENGUA

La utilització de la tecnologia de la informació per part del professorat ha estat

fins ara més com a usuari que com a recurs didàctic; és per aquest motiu que

volem ressaltar les múltiples possibilitats que aquesta tecnologia ofereix per al

tractament de les llengües, i no parlem dels mitjans audiovisuals, coneguts a

bastament per tot el professorat, l‛ús dels quals en l‛ensenyament de les llengües

compta ja amb una sòlida tradició en el nostre institut.

Comptem a la xarxa i en el nostre centre amb una sèrie de programes que ajuden

en les tasques del professorat a l’aula.

S’ha de treballar la generació de textos amb totes les eines TIC, fonamental per

a la competència dels nostres alumnes.

S’ha de treballar a l’aula totes les possibilitats de les TIC referents als diccionaris,

traductors, recerca d’informació i contrastació de la mateixa.

És a dir, cada vegada més, es compta amb més mitjans informàtics que ajuden

en les tasques que es fan habitualment en les àrees de llengües.



Versió: 0



9 L’ALUMNAT NOUVINGUT.

L’alumnat que s’incorpori tardanament al sistema educatiu de Catalunya ha

de rebre un suport especial i addicional d’ensenyament del català. El centre

garantirà l’aprenentatge de la llengua catalana i vetllarà perquè aquests

alumnes n’adquireixin, al més aviat possible, el nivell llindar. Per tal de facilitar

la integració d’aquests alumnes al sistema educatiu, el centre ha elaborat un

Pla d’Acollida.

9.1. AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT NOUVINGUT

El conjunt d’actuacions avaluatives ha de proporcionar un coneixement

aprofundit i interrelacionat de la realitat educativa que contribueixi a millorar la

gestió del currículum i els resultats d’aprenentatge de l’alumnat.

Aquest coneixement de la realitat educativa es fa especialment necessari amb

la incorporació de l'alumnat nouvingut al centre. Es considera alumnat

nouvingut tot aquell alumne de nova incorporació al sistema educatiu de

Catalunya en els darrers vint-i-quatre mesos.

L’especificitat del procés d’aprenentatge d’aquest alumnat, sovint incorporat

durant el curs escolar, amb situacions singulars fruit de la diversitat d’edats,

procedències i processos d’escolarització previs i especialment el fet de

compartir el temps escolar entre l’aula d’acollida i l’aula ordinària.

9.2. CONSIDERACIONS A L'ENTORN DE L'AULA D'ACOLLIDA

El Departament d'Educació ens ha dotat, a partir del present curs 2.00X-0X,

d’ aula d'acollida per alumnat nouvingut a Catalunya que prové d'altres països

i que ha de portar a terme un procés d'adaptació escolar i d'aprenentatge de

la llengua. A través del pla d'acollida que el centre anirà posant en marxa



Versió: 0



actuacions per facilitar la comunicació, la interrelació amb els companys i

companyes, l'aprenentatge de la llengua, l'accés als continguts escolars, la

comprensió del funcionament del centre i el coneixement de la cultura del país.

L'aula d' acollida ha d'esdevenir un marc de referència i un entorn de treball

obert que faciliti l'atenció immediata i més adequada de l'alumnat nouvingut.

També ha de ser un recurs per a la resta del professorat i de la comunitat

educativa per proporcionar informació i formació davant els reptes que se'ns

plantegen a partir d'ara en relació a la interculturalitat i a la cohesió social del

nostre entorn.

Al nostre centre l'aula d'acollida ha estat dotada amb recursos informàtics,

material didàctic i assessorament.

Els alumnes de l'aula d'acollida pertanyen al grup - classe que els pertoca per

edat i assisteixen a l'aula d'acollida en petits grups per facilitar una

metodologia individualitzada. La dinàmica de cada grup és oberta i flexible per

poder anar acollint durant el curs els nous alumnes que s'hi incorporin. El

temps d'estada de cada alumne dependrà del procés individual d'aprenentatge

que realitzi i que li faciliti la incorporació a l'aula ordinària el màxim d'hores

possibles.

També és molt important l'acolliment de les famílies nouvingudes per poder

donar informació sobre el funcionament i organització del centre i així facilitar

l'adaptació, la comprensió i la resposta a les demandes de l'escola. Hem

de ser conscients de l'esforç personal i intel·lectual que representa per ells

adaptar-se al nou context. Hi ha una sèrie de factors que influeixen en aquest

procés: l'escolarització prèvia i la seva regularitat, el rol del mestre, la

disciplina, el tracte entre iguals, la participació de nens i nenes….



Versió: 0



9.3. PLA D'ACTUACIÓ PER A L'ALUMNAT NOUVINGUT

Aquest Pla ha de recollir el conjunt de les actuacions que el centre posarà en

marxa per a l'atenció d'aquest alumnat.

A partir del Pla i de la detecció de les necessitats educatives específiques de

l'alumnat nouvingut, tant pel que fa a l'aprenentatge de la llengua catalana, de

la castellana, com a la seva integració social, el centre ha de preveure:

La possibilitat d’un aprenentatge intensiu de la llengua catalana.

Les hores de suport per a l'aprenentatge de la llengua castellana i de les

altres matèries del currículum.

L'elaboració d'un currículum diversificat que doni resposta a les

necessitats individuals, amb les adaptacions curriculars necessàries.

La potenciació de la participació de l'alumnat nouvingut en les activitats

del centre.

A més de les activitats docents dedicades directament al seu ensenyament,

tot el professorat del centre ha de vetllar especialment per facilitar

l'aprenentatge adreçant-s'hi habitualment en català, i utilitzant estratègies per

facilitar la comunicació.

La finalitat de totes les activitats abans esmentades és proporcionar a aquest

alumnat una atenció individualitzada, d'intensitat adequada a les seves

necessitats i als seus progressos lingüístics, sense perdre el contacte amb la

resta de grup-classe al que estigui adscrit.

9.4. PROTOCOL D'ACCÉS D'ALUMNES NOUVINGUTS.

Objectiu 1: Resoldre les demandes de matrícula.



Versió: 0



Possibilitar un primer contacte per conèixer l'alumne/a i a la vegada detectar

possibles NEE, tenint en compte els indicadors de risc.

Actuacions:

Trametre la demanda a la comissió de matriculació.

Venir a fer la sol·licitud de matrícula acompanyats del nen/a (donar, si

cal, el llistat de documents que cal portar en el seu idioma).

Conèixer dades bàsiques sobre l'alumne/a.

Coneixement de la llengua, escolarització prèvia... (omplir fitxa

alumne/a dossier pla d'acollida).

Realitzar proves per detectar el nivell d'aprenentatge.

Elaborar una proposta concreta a partir de l'estudi realitzat per

adscriure el nen/a a un determinat nivell.

Responsables: Cap d’estudis adjunta i Comissió d'acollida .

Objectiu 2: Afavorir l'acollida i adaptació del nou alumne al grup.

Actuacions:

Reunió d'equip de mestres que intervindran en l'educació del nen/a.

Traspàs de tota la informació.

Oferir la possibilitat de donar a conèixer la procedència del

nouvingut/da (país, costums, situació geogràfica...).

Responsables: Tutor, professors de l’equip docent, Mestre d'EE o mestre de

suport (si cal), EAP (si cal).



Versió: 0



Objectiu 3: Vetllar perquè la planificació d'atenció de l'alumnat sigui el més

òptima possible.

Actuacions:

Concretar els suports (adequacions curriculars, material adaptat, suport oral

de llengua...).

Responsables: Tutor, professors de l’equip docent, Mestre d'EE o mestre de

suport (si cal), EAP (si cal).

Objectiu 4: Realitzar un intercanvi d'informacions i impressions entre l'institut

i la família.

Actuacions:

Entrevista tutor - família, amb la participació del mestre de suport o del

mestre d'EE si l'alumne necessita aquesta atenció.

Responsables: Tutor, Mestre de suport i/o mestre d'EE (si cal).



Versió: 0



10 APROVACIÓ, AVALUACIÓ I REVISIÓ DEL PLC

El Consell Escolar és l’òrgan responsable de l’avaluació, del compliment dels

objectius proposats al PLC. Cada any, en elaborar la memòria anual, l’equip

directiu, revisarà el nivell d’assoliment dels objectius proposats, i també les

propostes de millora o canvi en la línia de l’assoliment d’aquests objectius.

El PLC haurà de ser revisat anualment per tal que esdevingui una eina dinàmica

i serveixi de guia per al desenvolupament de les tasques que són pròpies de tots

els membres de la comunitat educativa.

La Coordinació de llengua, interculturalitat i cohesió social elaborarà un estudi

anual sobre les dades d’ús de les llengües en el centre.

A partir de les dades obtingudes i de les previsions del PLC, , farà una proposta

d’objectius en la Memòria de Gestió de la Coordinació LIC, que una vegada

consensuats en l’equip de direcció seran inclosos en la Programació General de

centre PGC del curs següent.

La direcció presentarà les propostes al Claustre del professorat i al Consell

Escolar per a la seva aprovació. Si de les actuacions previstes en el Pla Anual

se’n preveu despeses significatives, la direcció també farà una previsió de

pressupost adequada.

Per a la rectificació o renovació de part o de la totalitat del PLC, caldrà que el

Consell Escolar iniciï el procés d’esmena o renovació per:

a) Acord exprés del propi Consell Escolar, per consens o majoria absoluta.

b) Acord del Claustre de Professors, per consens o majoria absoluta

Documents

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE · 2019. 2. 17. · Les enquestes indiquen que pràcticament el 100% veuen i escolten TV en castellà. . Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament