PROJECTE MEDIACIÓ ESCOLARvbarjuan/cr%E8dit%20variable/MEDIACIO%20REVISA… · Però, transformar el conflicte en element enriquidor per a les parts, requereix la utilització de

PROJECTE MEDIACIÓ ESCOLAR

Curs 2003-2004

IES S’Agulla (Blanes)

Víctor Barjuan Sanz (Psicopedagog) Setembre 2003

2

PRESENTACIÓ El conflicte, és un fet inherent a la interacció humana perquè la diferència d’opinions, desitjos i interessos, són inevitables entre les persones. Això no significa que la seva conseqüència natural sigui la violència, la destrucció o l’empitjorament de les relacions sinó que també pot convertir-se en element positiu que permeti l’evolució i transformació de les relacions entre les parts vers un major apropament, comprensió, respecte i , fins i tot, col·laboració. Però, transformar el conflicte en element enriquidor per a les parts, requereix la utilització de certes habilitats i procediments, un d’ells és la mediació. Considerem que la mediació escolar obre una via clara per aprendre a afrontar els conflictes responsablement, tenint en compte els altres a l’hora de buscar solucions en comú. Els programes de mediació són programes educatius que, en cap cas, substitueixen el Reglament de Règim Intern del Centre. El seu interès primordial radica en el vessant pràctic que habilita a les persones per prevenir i actuar enfront dels propis conflictes sense necessitat de recórrer a la violència, a la submissió o a la intervenció de l’autoritat. Què és la mediació escolar?.

• Un intent de treballar amb l’altre i no contra l’altre en busca d’una via pacífica i equitativa d’afrontar els conflictes en un entorn d’acceptació, d’aprenentatge i de respecte mutu.

• Un procés de comunicació horitzontal a tres bandes en el qual el/la mediador/a crea les condicions per tal que els protagonistes del conflicte puguin compartir inquietuds i plantejaments, punts de vista i limitacions per tal d’elaborar el conflicte i posar-se d’acord.

• Una via voluntària i confidencial d’explorar els conflictes en que els protagonistes prenen les pròpies decisions per consens i sense ser coaccionats per cap mena de poder.

Com funciona un servei de mediació?.

• Si es produeix una situació conflictiva que, per algun motiu, no pot ser conduïda constructivament pels protagonistes, aquest poden accedir al servei de mediació, sempre i quan la normativa del centre no ho desestimi.

• L’accés al servei de mediació és voluntari, encara que la decisió pot suggerir-la una de les parts en conflicte, ambdues, alguna persona indirectament implicada o , fins i tot un observador casual.

• Usualment són dues les persones que s’encarreguen de fer de mediadors/es, d’aquesta manera s’aconsegueix que en el procés tothom s’hi senti representat.

Per què prendre aquesta iniciativa?

1. Per educar integralment joves, oferint-los: • L’oportunitat d’adquirir conceptes, procediments i actituds transferibles a

qualsevol situació conflictiva. • Les eines per recórrer el camí que separa tant la indefensió com la violència

del diàleg. 2. Per crear un clima de centre i d’aula en el que sigui possible: • Sentir-se part del grup. • Cooperar amb els altres. • Enriquir-se mitjançant el debat • Acceptar punts de vistes diferents • Prescindir de les relacions de poder.

3

3. Per gaudir dels avantatges que, segons les investigacions realitzades fins al

moment, aporten els programes de mediació: • Millora del clima escolar • Reducció de conductes violentes, vandàliques i disruptives. • Disminució de sancions ,d’expedients disciplinaris i d’expulsions. • Increment del temps dedicat a la docència ja que no cal insistir tant en la

disciplina. • Comprensió de la diversitat i reducció de prejudicis. • Contribueix a desenvolupar actituds d’interès i respecte per l’altre. • Ajuda a reconèixer i valorar els sentiments, interessos, necessitats i valors

propis i dels altres. • Augmenta la capacitat de resolució de conflictes de manera no violenta • Disminueix la intervenció dels adults que és substituïda per la dels alumnes

mediadors. Quin és el nostre projecte d’incorporació de procediments de mediació per a la resolució de conflictes? Qualsevol programa d’innovació compta amb una resistència inicial originada per la desconfiança natural en allò que encara no és prou ben conegut. Cal vèncer temors:

• La mediació no pren temps: en dóna. • La mediació no treu autoritat: fa innecessari l’ús de poder. • La mediació no substitueix al RRI: actua preventivament. • La mediació no disculpa les conductes contràries a la convivència: fomenta la

reparació responsable. El nostre projecte de mediació suposa, a nivell global posar en funcionament un servei de mediació amb el suport de la formació en mediació d’un grup d’alumnes, però també incloure dins de l’acció tutorial elements que formin en mediació i elaboració interpersonal dels conflictes de tot l’alumnat. D’aquesta manera evitem convertir el servei de mediació en una provatura aïllada comdemnada a extingir-se quan decau l’entusiasme dels que la van començar. Aquest servei de mediació seguiria un model comprensiu (el centre fa una aposta decidida per la mediació i no tan sols forma un equip de mediadors sinó que ofereix l’oportunitat d’adquirir els continguts d’elaboració interpersonal dels conflictes a tot l’alumnat), mitjançant un crèdit variable (realitzen la formació els alumnes que ho desitgen o aquells als quals se’ls recomana especialment) amb col·laboració tutorial (des de tutoria es treballen parts dels blocs amb el grup-classe).

4

Concretem el nostre projecte. Condicions prèvies. . Per a poder aplicar el programa de mediació no ni ha prou amb la realització de la formació dels mediadors. Ha de formar part de la cultura del centre i tenir el recolzament i el consentiment de la majoria de la Comunitat Educativa.

• Aprovació pel Consell Escolar. • Aprovació ,com a mínim, per la meitat del claustre de professors. • Nombrar un responsable del projecte. • Creació d’un equip de professors que treballin directament en el servei i impulsin la

seva inclusió dins l’escola. • Presentació del projecte a les famílies • Introduir un espai horari per a poder realitzar el programa de formació inicial i de

reunions posteriors. • Habilitar un espai per a poder fer la mediació quan s’engegui.

Com a fase inicial el nostre projecte de mediació queda emmarcat durant aquest curs 2003-2004 dins del primer cicle de l’ESO i serà un servei realitzat amb els alumnes, pels alumnes i per als alumnes (mediació paritària o entre iguals), encara que hi haurà un inici de seguiment i avaluació on intervindran professors. Els alumnes que rebran el curs de formació seran de segon curs i els conflictes que mediaran seran els produïts pels alumnes de primer cicle (primer i segon curs) FASE I. (Primera quinzena de setembre)

• Presentar el programa al claustre de professors i demanar la seva aprovació. • Presentar al responsable del projecte. • Presentar el programa al Consell Escolar. • Creació d’un equip de professors que treballin directament en el servei. • Formació del grup d’alumnes que rebran el curs de formació dins d’un crèdit variable en el

primer trimestre. • Proposta de 16 alumnes de segon d’ESO (4 per grup) proposats pels tutors segons criteris

donats, ( empatia, asertivitat, maduresa, neutralitat, creatiu, solucions diverses, comunicador) • Reunió amb els professors voluntaris per explicar-lis el projecte, la seva funció i com

estructurarem la seva formació. FASE II. (Primer trimestre)

• Realització del curs de mediadors .El curs tindrà estructura de Crèdit Variable (33 hores) i serà impartit pel psicopedagog del centre

• Presentació del projecte a les famílies mitjançant el full mensual informatiu. • Donar material als tutors de primer cicle per tal que l’introdueixin a les tutories. • Treballar amb els professors voluntaris la seva formació i implicació. • Buscar un espai on es pugui fer la mediació quan acabi la formació.

FASE III. (Segon trimestre)

• Organització del Servei de Mediació conjuntament amb el professorat voluntari i els alumnes mediadors (espais, horaris, parelles, torns, com es deriva?, etc.)

• Difusió del programa per part dels mediadors: per tutories, tríptics, Web, revista escolar, etc. • Posta en marxa del servei de mediació.

FASE IV. (Tercer trimestre)

• Continuar amb el servei de mediació. • Continuar difonent la mediació al centre (família, professors, alumnes). • Avaluació del projecte de mediació. • Programar la mediació pel curs 2004-2005.

5

BLOC I: PRESENTACIÓ

Aprendrem a …

• Conèixer l’estructura del taller, els seus objectius, i la distribució dels seus continguts.

• Expressar verbalment en grup alguns trets que ens diferenciïn.

• Valorar la participació de tots i a mostrar interès en conèixer quelcom més de

la resta dels participants.

• Conèixer el nom i algunes característiques bàsiques dels membres del grup.

• Aprofundir en el coneixement mutu, trencant estereotips i descobrint semblances i diferències entre les persones.

• A desenvolupar l’autestima i l’autoconcepte i creació de sentiment de

pertinença i d’inclusió. Nocions fundamentals….

• Un dels principals reptes dels programes de mediació és aconseguir desenvolupar una atmosfera en la qual les persones tinguin el desig de comunicar-se les unes amb les altres.

• Farem dinàmiques sociafectives que predisposin les persones a compartir

sentiments i pensaments amb més facilitat i autenticitat promovent, així, la implicació en la tasca.

• Creació d’un clima favorable en què poder expressar-se obertament.

6

Activitats del Bloc I

1. Introducció al taller. Descripció. Cal donar la benvinguda a tothom i agrair la participació. Presentarem els objectius del taller:

- Aprendre conceptes, procediments i actituds relatius al procés de mediació. - Projectar i organitzar un servei de mediació escolar pel propi centre. - Contribuir a aconseguir i mantenir un clima de convivència positiu.

Explicar el funcionament: infrastructura (horaris, número de sessions, calendari previst, etc.) i metodologia (donar material). Aclarir els dubtes que puguin sorgir. Explicar les nostres expectatives respecte a ells, al taller i al futur.

2. “ A, B o C” Descripció. El professor inicia el torn de presentació dient: Hola! Sóc (nom) i (fa tres afirmacions o negacions sobre ella mateixa, una de les quals és falsa). Intentarem que siguin especials, divertides o sorprenents. Ex.: Hola, em dic Andreu i m’agrada He viscut un any a la Xina, vaig ser campió d’esgrima i m’agraden molt les ostres. Una de les tres afirmacions no és certa. Em sabríeu dir quina? Un a un la resta de participants es presenten de la mateixa manera. Conclusions. Formem un grup de persones ben diferents. Cadascuna té aportacions interessants a fer. Cadascú guarda “sorpreses” al seu interior.

3. “Coneguem-nos!” Descripció. Drets a l’aula, es tracta de parlar amb tothom per completar una bateria de preguntes de l’estil de la taula de sota. Conclusions. És interessant conversar amb les persones del nostre entorn, així les coneixem i comprenem millor. Material. Full de bateria de preguntes.

7

Núm. Busca algú... Company/a 1 Li agrada el bàsquet 2 El seu pare o mare es diuen com els meus 3 Li agraden les persones que riuen 4 Ara mateix està content/a 5 Practica algun esport 6 Calça el mateix número de sabates que jo 7 Estudia música o informàtica 8 Celebra l’aniversari el mateix mes que jo 9 Li agraden els animals 10 Ha viatjat a França 11 No mira mai la televisió 12 Li agrada molt anar a la platja 13 No té ordinador 14 Té un gat o un gos a casa seva 15 Té els ulls del mateix color que els meus 16 La setmana passada va anar al cinema 17 Li agraden els gelats 18 Té un germà o una germana casats 19 Ha anat alguna vegada amb avió 20 Col·lecciona alguna cosa 21 Porta uns mitjons de color vermell 22 Va de vacances a la muntanya 23 Li agrada la fotografia 24 El seu plat preferit és la paella 25 No li agrada gens dormir 26 No té telèfon mòbil 27 Ha viatjat a un altre continent 28 Toca un instrument musical 29 És un enamorat/ ad de la bicicleta 30 Li agrada patinar

8

4. “Seguir la pista”

Descripció. El professor escriu a la pissarra dades numèriques, paraules, símbols… pistes sobre aspectes personals que compartirà amb el grup. Ex.: Madird,4,segells,Bobi,1997,olives,planxar,Vietnam,sang…. Els i les alumnes segueixen les pistes i fan preguntes tancades per endevinar el significat que tenen pel professor. Ex.: Ets de Madrid? Ets del Real Madrid? Vas fer la “mili” a Madrid?... Es contestarà si o no. Si no s’endevina es donen pistes. Cadascú es prepara sis pistes sobre sí mateix/a i en parelles miren de descobrir-ne el significat. Conclusions. Tots i totes tenim elements significatius a la nostra vida. Compartir el que per nosaltres és important és una manera de reconèixer i valorar a les/els altres i a nosaltres mateixes/os.

5. “ Els mesos “ Descripció. Drets a l’aula i utilitzant només el llenguatge no verbal formarem un cercle ordenant-nos segons el mes i el dia de l’aniversari. Quan el cercle estigui format, direm en veu alta el dia i el mes en què vam néixer per comprovar que, efectivament, ens hem ordenat correctament. Conclusió. Conèixer les característiques personals de les altres persones ens ajuda a comprendre-les i valorar-les millor.

6. “La mòmia” Descripció. Es fa un cercle ben fet mantenint poca separació entre les persones. El diàmetre de la rotllana estarà en funció de “la mòmia”, la persona que se situa al mig. Aquesta persona es posa amb els peus junts, ben rígida, els ulls tancats i els braços plegats sobre el pit (estil faraó). La mòmia es deixa caure en qualsevol direcció i la resta del grup l’entoma evitant que caigui a terra. La participació en aquesta activitat és voluntària i cal assegurar-se que tothom comprèn perfectament la seva missió. Conclusions. Establir llaços de confiança amb les persones del nostre entorn és molt important. Tenir algú en qui confiar quan hi ha un problema, o què es pugui confiar en nosaltres es valuós.

7. “D’on venim” Descripció. Cadascú va dient el seu nom i explica el que significa, d’on bé, si sap perquè li van posar aquest nom, etc. Quan acaba la rotllana comentem les similituds i les diversitats. Conclusions. El nom és un dels nostres trets d’identitat. Compartir l’origen del nostre nom amb els companys ens aporta informació personals sobre ells que, segurament desconeixíem. El nom és molt important per a una persona, per això cal respectar-lo.

9

AVALUACIÓ PERSONAL

10

8. “El cabdell de llana” Descripció. El grup està assegut en cercle sense deixar espais buits. El cabdell el té el formador i se’l llença a un altre persona del grup tenint l’extrem ben subjectat. Abans de llençar-ho diu en veu alta: “em dic…. i sóc (una qualitat positiva). Qui rep el cabdell diu el seu nom i una qualitat positiva i el torna a llençà procurant no fer-ho a dos del costat de la dreta o de l’esquerra, que quedi una mica tens i amb agilitat. Quan s’acabi el fil quedarà com una estrella amb tantes puntes com participants. Conclusions.

- Tots som necessaris per mantenir la xarxa en tensió, si un deixa anar, s’afluixarà la xarxa. És un treball realitzat entre tots; el que el taller surti bé dependrà de tots i cada un de nosaltres.

- La xarxa té un simbolisme de seguretat. Al llarg del taller, ens podem sentir més segurs si afrontem els reptes en grup.

- Aquesta xarxa por amortiguar les situacions conflictives del centre, donant seguretat a tots aquells que vulguin ser escoltats i atesos al marge dels àmbits disciplinaris.

Material. Un cabdell de llana.

8. Agrupacions”. Descripció. Farem varies agrupacions successives en base a diferents criteris:

- Mes de naixement - Alçada - Nº de sabates. - Nº del carrer on viu. - Nº de germans - Dia de naixement - ……….

Conclusions. Creació de grup, ruptura de possibles inhibicions.

9. “Inicials de qualitat”. Descripció. Cada persona té un temps per escriure en un full el seu nom i cognoms i a més a més ha de trobar un adjectiu que el describeixi que comenci per la mateixa lletra de les seves inicials. Ex.: Beatriu Mingo Romero Bona, Misteriosa i Reservada I un altra alternativa que es fa en funció de les inicials del seu nom: Ex.: VICTOR: Valent, amb Iniciativa, bon Company, Treballador, Orgullós i Responsable.

Conclusions. És necessari buscar qualitats positives que els identifiquin davant dels altres. Ens ajuda a millorar la nostra autoestima.

11

BLOC II: EL CONFLICTE

Aprendrem que…

• Els conflictes són un fet natural de la vida. Els conflictes no són ni positius ni negatius, sinó que depèn de com hi responguem.

• Cada persona interpreta els conflictes des del seu punt de vista.

• Hi ha diverses maneres d’actuar davant un conflicte, les podem aprendre i podem

elegir les que ens sembli més adient a cada situació.

• Algunes respostes al conflicte són destructives: violència, passivitat, intolerància, discriminació,…

• Hi ha diferents elements i formes d’enfrontament al conflicte.

• S’ha de desenvolupar l’estil col.laboratiu en la resolució de conflictes. Nocions fundamentals:

• Els conflictes, però, també comporten beneficis personals.

• Els conflictes són processos dinàmics que presenten trets comuns en qualsevol context (escolar, familiar, laboral,…): INICI-ESCALADA-ESTANCAMENT-DESESCALADA-TRANSFORMACIO.

• Elements fonamentals d’un conflicte: la persona, el problema i el procés.

• Anàlisis d’un conflicte a partir de: la persona, el problema i el procés.

• Els conflictes poden ser de diferents menes: intrapersonals, interpersonals,

intragrupals i intergrupals.

• Estils de resposta davant un conflicte: Competir, Col·laborar, Compromís, Eludir i Comodar.

12

Activitats del Bloc II

1. Identificar els conflictes en el centre. Descripció. Cartells amb els següents títols: Els alumnes a la classe, alumnes- professors, professors, pares-fills, alumnes fora de l’aula –alumnes fora de l’escola. Cada cartell està dividit en dues columnes: Punts forts i punts febles. Formarem grups de quatre persones, cada grup té un retolador de diferent color Enganxarem els cartells per l’aula i cada grup es posa davant un cartell Durant dos minuts hauran d’apuntar en el seu lloc corresponent els punts forts i els punts febles que consideren que aporten a la convivència . Si la tasca no queda prou clara es poden posar un exemple en cada un d’ells. Cada dos/tres minuts cada grup canvia de cartell. Això i fins que tots els grups passin per tots els cartells. No s’han de discutir les idees, només s’han d’escriure. Tornem al nostre lloc. Seguidament es preparen 24 gomets per persona. Individualment votarem 2 aspectes que trobem més importants en cada cartell (4 gomets per cartell). Un cop acabada les “votacions” es fa un anàlisis de les votacions cartell per cartell i es pren nota. Confeccionarem un cartell amb les respostes aportades. De manera ràpida hem fet un diagnòstic de la pròpia realitat. El posem en un lloc visible de l’aula ja que tornarem a ell més endavant. Material: 7 cartolines, 6 retoladors de diferents colors, 24 gomets per persona.

2. Com afrontar els conflictes constructivament Descripció. Formar grups de tres persones i repartir-los un sobre amb les frases següents retallades i barrejades. Han de separar les frases en dues pilars : les que ajuden a buscar una sortida constructiva al conflicte i les que empitjoren la situació . Les enganxem en un altre full . Material: Un sobre amb les frases per cada equip, cola, un full per enganxar les frases.

13

TRANQUIL·LITZAR-TE ABANS DE DIR RES CONTESTAR QUAN ESTÀS REALMENT ENFADAT O ENFADADA PENSAR QUE HI HA D’HAVER UNA MANERA PENSAR COM VENJAR-TE DE FER LES COSES MILLOR PARLAR DIRECTAMENT AMB L’ALTRA PERSONA CRITICAR L’ALTRA PERSONA I PARLAR-NE MALAMENT A TOTHOM BUSCAR UN BON MOMENT PER PARLAR DEL CONFLICTE EN QUALSEVOL PARLAR EN PRIVAT MOMENT I DAVANT DE QUI SIGUI CENTRAR-SE EN ELS PROBLEMES APROFITAR PER VENTILAR TOTES D’UN EN UN LES QUEIXES DE L’ANY DE COP DESCRIURE LA SITUACIÓ DES DEL TEU PARLAR D’ALLÒ QUE L’ALTRE PUNT DE VISTA I EXPLICAR COM T’AFECTA FA SEMPRE O NO FA MAI PREGUNTAR-LI EL SEU PUNT DE VISTA FER-LI ENTENDRE QUE TU TENS LA RAÓ I ESCOLTAR-LO ATENTAMENT I ELL ESTÀ EQUIVOCAT PARAFRASEJAR ALLÒ QUE T’HA DIT FER PREGUNTES SARCÀSTIQUES PER REMARCAR-LI QUE LA SEVA POSICIÓ ÉS ABSURDA CONSERVAR LA CALMA EN TOT MOMENT SI L’ALTRE CRIDA O S’ENFADA FER EL MATEIX: TU DIRÀS L’ÚLTIMA PARAULA MOSTRAR-TE FLEXIBLE A L’HORA DE BUSCAR DEIXAR CLAR QUE NOMÉS HI HA UNA UNA SORTIDA AL CONFLICTE SOLUCIÓ AL CONFLICTE: LA TEVA POSAR-VOS D’ACORD TENINT EN COMPTE PREOCUPAR-TE PELS TEUS OBJECTIUS

ELS OBJECTIUS DE TOTS DOS I NO PELS DE L’ALTRE

3. Analitzem un conflicte Descripció. Es reparteix un full on hi ha redactat un conflicte entre dos alumnes. Per grups l’han de llegir i omplir una graella com la que hi ha a continuació. Un cop acabada la tasca es fa una posta en comú i s’elabora un document únic que es repartirà fotocopiat mes endavant a cada alumne. Aquest exercici cal repetir-ho amb conflictes aportats per ells . Cal que facin exercicis individuals a casa. Material: Full amb el conflicte i full guia per l’anàlisi del conflicte.

14

GUIA PER A L’ANÂLISIS DEL CONFLICTE A continuació us demanem que reflexioneu sobre els conflictes que acabeu de llegir i que intenteu contestar a les següents preguntes

Resumeix en poques paraules, com si fos un titular de premsa, el conflicte Omple els següents buits

ELEMENTS PART “A” PART “B” Protagonistes: - Qui són els protagonistes? - Hi ha influència de tercers?

Relacions: - Quina relació te A amb B i al contrari? (Poca relació / molta/ confiança / desconfiança / amistat / hostilitat / fugida / enfrontament / calma / emocions.)

Sentiments: - Com es senten?

Procés i moment del conflicte: - Quant temps porta el conflicte? - El conflicte està enquistat, relaxat, polaritzat, latent ? - D’altres?

Valors: - Quins són els seus valors? (positius i negatius)

Interessos. Necessitats. - Que l’interessa resoldre fonamentalment? - Perquè o per a què ho demana?

Posicionaments. - Quina posició tenen, què demanen?

Solucions. - Què proposa per a resoldre?

15

Conflicte Alumne/Alumne Juan Luis Tu et dius Juan Luis. Ets a 3er. d’ESO, des de fa dos cursos Ruben es fica amb tu dient que ets un “pilota” i aprofita qualsevol ocasió per a molestar-te. A la classe de Matemàtiques, el professor, que és el teu tutor, ha organitzat uns treballs en grups cooperatius davant els problemes que hi ha de relació. Per aquest motiu, els grups són obligatoris, i si no es col·labora traient entre tots el treball, so s’obté una qualificació positiva. Degut a que els grups són rotatius, t’ha tocat amb el Ruben i tu no vols ficar-te en aquest grup perquè no vols estar amb ell. Davant d’això, el grup te una discussió i plantejant el problema al professor. Aquest contesta que poden elegir entre obtenir un suspens col·lectiu en el treball o que les persones implicades directament en el conflicte tractin de resoldre’l. Els recorda que al centre hi ha un equip de mediació que pot col·laborar amb ells en l’elaboració del conflicte. Per a tu, el tema de la nota, encara que és important, és secundari, ja que el que està en joc és el teu amor propi ferit. A més a més saps que podràs recuperar la nota en qualsevol moment. Aquest pot ser una bona ocasió per a venjar-te de tot el que t’ha estat fent el Ruben , ja que ell si que té problemes amb les seves classificacions. Tu valores les bones relacions amb els professors i companys i desprecies als que treuen notes dolentes. Acceptes assistir a mediació per la pressió dels altres companys del grup, ja que poden resultar perjudicats injustament. Tu accediries si ell demana disculpes públicament. Ruben Tu ets en Ruben. Estàs en 3er. d’ESO, des de fa uns cursos Juan Luis és el típic “empollon” que vol estar bé amb tots els professors. A la classe de matemàtiques, el professor, que es el teu tutor, ha organitzat uns treballs en grups cooperatius davant els problemes de relació que existeixen. Es per aquest motiu que els grups són obligatoris i si no es col·labora traient el treball endavant entre tots no s’obtindrà una qualificació positiva. Degut a que els grups són rotatius, t’ha tocat amb el Juan Luis i ell s’ha negat a integrar-se en ell, ja que no vol estar amb tu. A tu t’ha sorprès ja que no sabies que ell està enfadat amb tu i ha ajuntat un tema personal amb un treball de classe. Davant de tot això, el grup té una discussió i plantejant el problema al professor. Aquest els contesta que poden elegir entre treure un suspens col·lectiu en el treball o que les persones implicades directament tractin de resoldre el conflicte. Els recorda que existeix un equip de mediació que pot col·laborar amb ells en la resolució de conflictes. Et preocupa el tema de la nota, però penses que els temes ha de separar-se. Ets sents pressionat pels teus companys i el tutor. Tampoc creus s’hagi de fer tant per dir “pilota” a un “pilota”. Tu desprecies a les persones que tenen bon “rotllo” amb els professors i valores les bones relacions amb els companys. Acceptes anar a mediació per la pressió dels altres companys del grup ja que poden resultar perjudicats injustament. A més a més estàs disposat a parlar amb Juan Luis l’imprescindible per treure endavant el treball.

16


Resumeix en poques paraules, com si fos un titular de premsa, el conflicte TEMPS DE VENJANÇA

“Dos companys que tenen una relació personal dolenta han de fer un treball en grup” Omple els següents buits


Juan Luis Ruben


Company de grup classe Hostilitat

Company de grup classe


Satisfet de poder venjar-se i contrariat per la pressió del tutor i dels companys.

Es sent pressionat pel companys i el tutor. Preocupat per les notes i enfadat amb el Juan Luis perquè s’ha “xivat” al professor d’una qüestió personal.


Dos anys El conflicte estava latent i desprès polaritzat

No es conscient de tenir un problema amb el Juan Luis fins ara . El conflicte està paralitzat.


Desprenia a les persones que no obtenen bones notes. Valora les bones relacions amb els companys i amb els professors.

Desprecia a les persones que tenen bona relació amb els profes. Valora les bones relacions amb els companys.


Que Ruben no es fiqui amb mi. Està ferit i no el perdona el que l’ha fet. Vol recuperar la seva dignitat.

Que el problema no l’afecti en les seves qualificacions. No vol tenir problemes acadèmics.

Posicionaments. - Quina posició tenen, què demanen?

No vol treballar amb el Ruben

Que em deixi en pau i que separi les coses personals de les de la classe. S’ha de suspendre només a José Luis

Solucions. - Què proposa per a resoldre?

Que Ruben demani disculpes públicament

Que Juan Luis no sigui pelma i que no faci tant de soroll per dues setmanes que ha de treballar junts.

17

4. Les respostes als conflictes

Descripció: Hi ha diferents formes de respondre als conflictes. Algunes maneres de respondre al conflicte són destructives. Repartim individualment el full de situacions hipotètiques i han de agafar la resposta que ells donarien. Desprès es comenten en grups de quatre i han de dir si pertanyen als diferents estils: competir, cooperar, compromís, evitar i acomodar. Prèviament s’ha fet una explicació i s’ha donat un full amb els diferents estils. Material. Full individual de les històries i full d’estils. L’equip de bàsquet femení L’equip de bàsquet femení del centre ha perdut dos partits seguits. Tu ets l’entrenador i creus que els pares i les mares de les jugadores no es preocupen d’acompanyar-les ni recollir-les i per això tu mateix ho has hagut de fer moltes setmanes. Tu també tens un fill que fa esport i no el pots acompanyar ni veure jugar gairebé mai. Fa quinze dies vas dir que tenies el cotxe espatllat per forçar alguna de les famílies a assumir la seva part de responsabilitat. El resultat ha estat que només han comparegut cinc jugadores cada partit i, sense ningú a la reserva, està clar que sempre perdran. Què fas?

1. Decideixes parlar amb la presidenta de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) i li dius que o bé arregla la situació o es queda sense entrenador.

2. Decideixes parlar amb les mares i els pares de les jugadores i exposar-los clarament la situació. Com a mínim vols que se sacrifiquin a dur les noies un de cada dos partits i de l’altra meitat ja te’n continuaràs ocupant tu.

3. Consideres que no té cap importància perdre els partits i que l’important és participar. 4. Decideixes parlar amb les mares i els pares de les jugadores per esbrinar com és que no ofereixen

suport a les seves filles. Expliques com et trobes i escoltes les seves raons. Mireu de posar-vos d’acord entre tots/es.

5. No vols portar problemes i decideixes seguir fent el transport.

«La festa» La Marta i tu aneu a una festa amb el seu xicot. Ell és dos anys més gran i no ha parat de beure alcohol i de comportar-se grollerament amb les noies. Tu t’ho has passat molt malament i només esperaves el moment de marxar. La Marta sembla no adonar-se de res i està realment encantada de sortir amb aquest noi. Com que prevèieu que faríeu tard, la Marta t’ha convidat a quedar-te a dormir a casa seva i, lògicament, comenteu la festa. La Marta vol saber què n’opines del seu xicot.

Què li dius?

1. Li dius el que penses sense ofendre. Escoltes els motius pels quals a la Marta li agrada aquest noi. Vas amb molt de compte a l’hora de manifestar la teva opinió.

2. Parleu les dues bastant clarament i arribeu a la conclusió que ni l’una ni l’altra veieu «objectivament» com és el noi i que, segurament, les dues teniu part de raó.

3. Li dius que tens molta son i que ja en parlareu un altre moment. 4. Mires de convèncer-la de com és el noi en realitat, ja que ella n’està massa enamorada i no se

n’adona. 5. Intentes manifestar la teva opinió però quan veus que la Marta està molt segura

del seu xicot, penses que, probablement, estàs equivocada.

18

«EuroDisney»

Ahir no vas acabar els exercicis de matemàtiques i has decidit anar a la biblioteca abans de dinar per tenir-los a punt per a la tarda. Estàs millorant força en matemàtiques i és gairebé segur que si aquest trimestre aconsegueixes bons resultats a l’estiu aniràs a «EuroDisney» amb els teus cosins. Abans d’acabar les classes del matí el teu millor amic et diu que al migdia jugareu un partit de futbol contra els de l’altre grup i et necessiten com a porter. Què fas?

a) Te’n vas ràpidament a jugar a futbol perquè no vols «fallar» a l’equip. b) Decideixes jugar només la primera part i anar a fer els deures amb l’estoneta que et quedi. c) Dius que t’és impossible jugar a futbol perquè has de fer els exercicis de matemàtiques. d) Fas veure que no te n’has recordat i vas cap a la biblioteca. e) Parles amb el teu amic per veure què podríeu fer: aplaçar el partit, buscar un substitut, etc.

«El cinema»

L’Anna et va demanar cinc-centes pessetes per anar al cinema amb vosaltres el dissabte passat. Tu tens diners estalviats per comprar-te un mòbil i, com que sou molt amigues i volies que vingués, no et va fer res deixar-li els diners amb la condició que el dilluns, a classe, te’ls tornaria. Avui és divendres i, encara que li has recordat un parell de vegades a l’Anna que et va prometre tornar-te els diners, ella t’evita i, fins i tot, sembla que estigui enfadada. Avui has vist que ensenyava a unes altres noies el seu mòbil nou. Què fas?

a) Li dius que si no et paga trucaràs als seus pares reclamant els diners. b) Quedes amb ella per parlar del tema a l’hora del pati. c) Li demanes que, almenys, et torni la meitat dels diners. d) Penses que has perdut els diners i l’amiga. e) Li dius que no es preocupi, que ja et tornarà els diners quan ella vulgui, per això sou amigues.

19

Com responem als conflictes? • Davant d’un conflicte ens podrem preocupar pels nostres objectius (assertivitat) i/o pels

objectius de l’altre (cooperació). • Hi ha cinc maneres de reaccionar davant d’un conflicte. Tothom les pot utilitzar totes, però

si n’hi ha una que fem servir més sovint, direm que és el nostre estil predominant. • Els cinc estils són: competir, col·laborar, compromís, evitar i acomodar. • Competir: TAURÓ.

El «tauró» només es preocupa pels seus interessos i sempre mira de guanyar el màxim per ell. Creu que s’ha solucionat el problema quan ha aconseguit allò que volia.

• Col·laborar: MUSSOL. El «mussol» busca la manera per tal que tots dos puguin realitzar els seus objectius. Creu

que s’ha solucionat el problema quan tots dos han aconseguit allò que volien. • Compromís: GUINEU La «guineu» mira de repartir els guanys i les pèrdues entre els dos, de manera que

cadascú aconsegueix part dels seus objectius. Creu que s’ha solucionat el problema quan ningú no hi guanya ni hi perd del tot.

• Evitar: TORTUGA. La «tortuga» fa veure que no passa res, que no hi ha cap problema per solucionar, no li

preocupen els seus objectius ni els de l’altre. Creu que s’ha solucionat el problema perquè no hi ha problema.

• Acomodar: ÓS.

L’ «ós» es preocupa només pels objectius de l’altre. Creu que s’ha solucionat el problema quan l’altre està content i té el que vol.

20

21

5. Cooperar o competir Descripció. Per parelles i drets es posen per parelles esquena contra esquena i s’enganxen pels braços. Enfront de cadascun d’ells hi ha, a unes quatre passes de distància, una llaminadura per cada u. Quan es conta fins a tres han d’intentar aconseguir la llaminadura sense deixar-se anar dels braços i abans que passin pocs segons. En cas que una parella no segueixi les normes, pot quedar-se observant una volta. Al cap de pocs segons cal tornar a la posició inicial. Conclusions. Normalment els problemes són de dues o més persones. Cooperar és una manera de solucionar alguns problemes. Competir a vegades ocasiona més problemes. Pensar conjuntament una solució ajuda a seguir sent amics. Es reparteix el full dels rucs i es comenta. Material. Caramels i full dels rucs.

22

6. Percepció 1: L’elefant Descripció: Repartim les còpies dels cecs i demanem que intentin esbrinar de quin animal es tracta. Quan ho sàpiguen ho han de dibuixar d’acord a la descripció dels cecs. Es comenten els dibuixos i si ningú ho ha esbrinat ho expliquem mitjançant dibuixos. Material: Full del conte i dibuixos de les parts Conclusions: Quan hi ha un conflicte cadascú veu només la seva part. Encara que algú sigui molt savi farà bé a escoltar què diuen els altres

7. Percepció 2: Dos en un Descripció : S’ofereix a cada u el full amb els dibuixos i un a un s’interroga sobre el que veuen fent preguntes del tipus: Quina edat té la dona del retrat?, Quin animal veus? Valoració: Hi ha dues maneres de percebre el dibuix. Cal fer un esforç per captar-les. Conclusions: En un conflicte hi ha més d’un punt de vista. Es difícil canviar el propi punt de vista i posar-se en el lloc dels altres. Normalment adoptem posicions tancades que ens impedeixen explorar el conflicte. Material: Full de les sis figures

Vet aquí que una vegada hi havia sis homes cecs que vivien a la mateixa ciutat. Un bon dia va corre la veu que un animal voltava per les afores de la ciutat. Els sis savis volien saber com era aquest animal. De manera que, cecs que eren, cadascun es va acostar a l’animal i va començar a palpar-lo. Quan van acavar de tocar-lo , el primer va dir: amics meus, aquest animal és com un arbre. Que dius!!, va dir el segon,. Aquest animal es semblant a una corda. Esteu ben equivocats tots dos, va dir el tercer. Aquest animal es igual que una serp. Aneu errats tots, va dir el quart, aquest animal és semblant a una llança! Sou uns beneits, va dir el cinquè aquest animal és com un ventall. No, no, va cridar el sisè, aquest animal es com una gran paret. I van marxar tots cridant la seva raó: “ventall!”, ”corda!”, “serp!”, “llança!”, “arbre!”, “paret!”. No es posaven d’acord. Quan van arribar a dins la ciutat un savi els va sentir dicutir i el van explicar el perquè de la discusió. El savi amb una gran rialla va dir: “tots teniu part de rao, vosaltres no heu tocat cap animal misterior ni estrany, heu tocat un …………………

23

24

8. Discriminació: “Taxi, taxi!” Descripció. Una tercera part de la classe surt de l’aula mentre el professor dóna les instruccions als que es queden:

- Els que són dins de la classe són passatgers que demanen un taxi, només han de cridar el taxista, dir-li on volen anar, agafar-se a l’esquena per tal que els porti, i quan arribin simular que paguen el trajecte. Això és tot.

- Cada passatger ha de fer cinc trajectes i el taxista el signarà cada papereta. - Els de fora són taxistes i cada un d’ells tindrà una “mania” molt especial: no pujar a

les noies, no pujar als nois, no pujar al que tinguin ulleres, no pujar a qui porti una roba de color blanc, no pujar a qui porti el cabell curt,…. Quan un client té la característica de la seva mania, evidentment no el puja ni li diu res (és molt important que els taxistes no diguin el perquè). Quan fan un trajecte el signen.

- Quan s’atura l’activitat trobarem passatgers enfadats, queixosos, que no entenen el que passa,…

Primer els passatger expliquen com s’han sentit. A continuació cada un dels taxistes explica la seva mania. Es fa un petit debat sobre la discriminació que hem viscut. Conclusió. La discriminació és una forma de violència que impedeix a la persona realitzar les seves capacitats potencials. Les persones discriminades a vegades se senten culpables. També desenvolupen sentiments d’odi cap als opressors. Normalment és tot un grup social el qual discrimina l’altre. Es difícil lluitar contra la discriminació. Es tracta d’actuar en “primera persona” Material: Folis per fer els trajectes.

9. Culpar la víctima. Descripció. El professor encomana una feina qualsevol a un petit grup d’alumnes, però a un, la “víctima” no li facilita el material en les mateixes condicions que els altres. La resta de la classe són observadors.

- Un grup de sis voluntaris, que formaran grups de tres han de construir un cub de paper que ja està dibuixat a la còpia, només cal retallar i enganxar formant una estructura creativa entre tots els del grup en un mínim de temps. Els cubs han de quedar perfectes.

- Es reparteixen els fulls cap per vall i comencen a l’ordre. Un d’ells té el full en blanc. - Quan bé a queixar-se, aquest li diu que s’espavili, que ha vegades passa i que no té la

culpa si la fotocopiadora falla. Es felicita als membres del grup que estan treballant i carrega contra ell ja que per culpa seva no sortirà bé la feina de grup.

- El jos s’atura en el moment que la “víctima” expressa la seva situació injusta, o bé quan el professor creu adient.

Conclusions. La violència pot ser directa o estructural. Davant un conflicte no és senzill identificar la “víctima” i el “culpable” Material: 5 o 7 cartolines amb el cub.

25

Cul

par a

la v

ictim

a

26

1 2 3

4 5 6

7 8 9

10 11 12

27

10. Estereotips i prejudicis: “tu si, tu no” Descripció. Es reparteixen un full amb 12 fotografies acompanyades d’un qüestionari.

- Cal respondre totes les preguntes relacionant-les amb algú de la foto. - Seguidament comentem les respostes amb un full de síntesis.

Conclusions. Estem acostumats a posar “etiquetes” a les persones. El estereotips són producte del desconeixement i de la “propaganda”. A vegades discriminem persones perquè tenim prejudicis. Els prejudicis ocasionen conflictes i injustícies. Material. Full amb fotografies diverses (sexe, tenia, handicap,…) i full amb qüestionari

11. Negociació distributiva "versus" cooperació: “La taronja” (ROLE-PLAY) Descripció. En parelles (germana “a” i germana “b”) es tracta de decidir qui es quedarà l’única taronja que queda a la nevera. Quan haguem pres una decisió esperarem que tothom acabi per comentar-la. Valoració: Podríeu aixecar la mà els que heu aconseguit la taronja per a vosaltres sols? Com ho heu fer? I els que us heu quedat sense? Què ha passat? Esteu satisfets els que heu repartit la taronja a parts iguals?

- Seguidament es demanen a les “germanes” que s’intercanviïn la informació . Què descobrim?. En realitat cada una podia obtenir tot el que volia sense necessitat de distribuir-ho.

Conclusions. Explorar un conflicte significa abandonar les posicions i parlar dels interessos i de les necessitats. Les solucions que es troben a partir de les posicions són , en el millor dels casos, distributives. Les solucions a partir dels interessos permeten buscar diferents possibilitats d’obtenir allò que cada part pretén. Repartir no és la millor opció si és possible compartir el problema i cooperar.: es tracta del “nostre” conflicte. Material. Cal tenir tires de paper amb els rols (a) i (b). En un role-play no ensenyem les nostres instruccions a l’altre persona.

a) Qui és el/la més simpàtic/a? b) Qui és el/la més antipatic/a? c) Qui és el/la més gandul/a? d) Qui cuina més bé? e) Amb qui aniries de vacances? f) A qui convidaries a sopar a casa teva? g) A qui no saludaries? h) A quí ni li deixaries els retuladors? i) Amb qui faries els deures? j) Amb qui et barallaries? k) …………..

28

El cas de la taronja (a)

TU I LA TEVA GERMANA US BARALLEU PER L’ÚNICA TARONJA QUE QUEDA.

TU ETS LA MÉS GRAN I ET VE DE GUST FER-TE UN SUC.

El cas de la taronja (b)

TU I LA TEVA GERMANA US BARALLEU PER L’ÚNICA TARONJA QUE QUEDA.

TU ETS LA MÉS FORTA I VOLS FER CONFITURA AMB LA PELL.

29

BLOC III: COMUNICACIÓ

Aprendrem que...

• Es impossible no comunicar

• La comunicació verbal i la comunicació oral i visual formen part de l’acte

comunicatiu.

• La manera de comunicar-se defineix les relacions entre les persones. Hi ha elements que contribueixen al diàleg i d’altres el bloquegen.

• Hi han habilitats que afavoreixen la comunicació efectiva: l’assertivitat, l’escolta

activa, l’empatia, ….

• Una comunicació deficient pot ser fonts de conflictes.

• L’interès sincer per les altres persones i la predisposició a compartir pensaments i sentiments en un clima de confiança i respecte mutu són actituds bàsiques per una comunicació rica.

Nocions fonamentals.

• La mediació és un procés comunicatiu per excel·lència que recupera comunicació cara a cara. El mediador crea un espai de trobada on les persones puguin escoltar i ser escoltades.

• Estar en silenci no equival a no comunicar ja que és impossible no comunicar-se.

• Per tal que la comunicació sigui efectiva les paraules han d’anar acompanyades d’un

to de veu i d’un llenguatge corporal coherents, en cas contrari, els missatges no serien creïbles.

• Treballar els elements usualment presents en les converses que deterioren la

comunicació: aconsellar, amenaçar, amagar informació, animar, criticar, insultar, badallar, …

• Potenciament de les següents habilitats: Assertivitat, escolta activa , mostrar empatia.

• Corregir imprecisions en el llenguatge: Generalitzacions, seleccions, distorsions.

• Una comunicació oberta implica, també, respectar els silencis i saber guardar la

confidencialitat de la informació. El mediador “obre” la comunicació entre persones i grups que han trencat o malmès les seves relacions.

• Missatges en primera persona.

30

Activitats del Bloc III

1. Experiment: “La sal”. Descripció. Avui farem un experiment científic. Què és això? (ensenyant el saler). Això sou vosaltres. I això (senyalant la sal), això són les vostres paraules, tot el que dieu. I això?, senyalant la gerra d’aigua, això és un amic/ga amb qui us heu enfadat moltíssim. Observeu atentament el que passa ( un a un va fent comentaris negatius sense pujar el to i cada vegada va abocant sal a la gerra) Seguidament es remenen les paraules (sal) que són a l’interior de la persona (aigua). Valoració: Com creieu que se sent el vostre amic/ga? Ha estat correcte tot el que l’hem dit? Que us semblaria si intentem recuperar les nostres paraules? (no podem treure la sal de l’aigua) Conclusions. Les paraules tenen molt de poder i un cop dites ja no es poden recuperar. Es important pensar bé abans de parlar. Podem aprendre maneres de dir el que pensem , com ens sentim i què desitgem sense faltar al respecte al demés. Material. Una gerra, aigua, sal i un saler.

2. Creació de grup : “SI o NO”. Descripció. Pengem en dos extrems de la classe un cartell ben gran on hi diu SI i un altre on hi diu NO. Proposarem diferents temes i cada participant ha de situar-se a la vora del cartell que defineix millor la seva opinió. Ex.: M’agradaria més passar les vacances a la platja que a la muntanya. En cada ocasió es deixa un temps per tal que els grups comparteixin la seva opinió. Conclusions. Conèixer una persona ajuda a compartir i compartir és una manera de treballa millor tots i totes. Material. Escriure un cartell on es llegeixi SI i un altre on digui NO.

3. Dictat de dibuixos. Descripció. Fem dos grups de 6 persones i els enfrontem asseguts en fila un davant de l’altre amb taules pel mig i amb un a distància de 2-3 m. A cada grup el donem una cartolina amb un dibuix .Cada grup té 2 minuts per fer preguntes a l’altre grup i esbrinar el seu dibuix. El grup que contesta només pot dir SI o NO. Quan ha passat aquest temps invertim els papers. Hi ha 4 rondes (8 minuts per grup). Un cop s’ha acabat mirem quin grup ha fet el dibuix més semblant. El grup observador anota el tipus de preguntes que s’han fet, quin membre del grup domina, fa preguntes més clarificadores, fa el “ximplet”,… Han hagut conflictes? Conclusions. Depèn del tipus de preguntes obtindrem respostes més o menys clarificadores. A mesura que no aconseguim els nostres objectius ens posem nerviosos i podem optar per frustrar-nos o crear conflicte. Es molt difícil treballar en grup per a aconseguir un objectiu. Material. 2 cartolines amb dibuixos

31

4. El rumor.

Descripció. Imaginem que aquesta setmana hi ha hagut una grip hi ha produït cinc baixes a la classes. Cinc alumnes voluntaris surten fora de la classe. S’explica una historia o es dóna una informació al grup precisant dades i detalls. A continuació demanem a un dels de fora que entri i un company li transmet la informació. Ho fa en veu alta i davant de la classe perquè tot el grup pugui observar el procés. El noi/a que ha sentit la història l’explica al següent de fora que entra. Així successivament fins que entra la darrera persona. Valoració. Heu estat alguna vegada víctimes de un rumor? Conclusions. Una comunicació deficient pot originar conflictes. Comprovar que hem entès perfectament la informació obliga a qui parla a ser més precís i contribueix a no distorsionar la història.

El dimecres a l’hora de socials va desaparèixer un discman de la marca Sanyo de la motxilla de la Sandra. L’aparell era un regal que la Natàlia, la cosina de la Sandra, li havia donat el 23 de febrer pel seu aniversari. L’aparell que és completament nou tenia a lìnterior el darrer CD d’Enrique Iglesias. La Sandra recorda perfectament haver-lo portat a classe, a més al carrer, davant del quiosc, es va trobar amb la Fàtima i la Mireia que l’hi van veure. Quan va entrar a la classe va guardar-lo a la butxaca del mig de la motxilla i a l’hora de l’esbarjo li va cridar l’atenció la cremallera trencada. Al darrera de la Sandra hi seu el Marc, però a primera hora no hi era i hi va seure la Mireia. Si l’aparell no apareix abans del divendres es prendran mesures serioses, de manera que qui sàpiga alguna cosa ho ha de dir a la tutora. De moment la sortida al cinema del dia 5 de març queda suspesa i es guardaran els 4 euros de l’entrada per l’excursio al museu Picasso prevista pel proper dia 25.

32

5. Evitem-ho!: “les 14 típiques” Descripció. D’entre els elements usualment presents en les converses, n’hi ha que deterioren la comunicació. Aquests en són alguns:

Típiques Explicació Exemples Manar, dirigir. Dir a l’altre el que deu fer “ho has de fer perquè jo t’ho dic..”

“fes-ho sense discutir” Amenaçar Dir a l’altre el que pot passar si no fa

el que l’hi diem. “si no acabes els deures no miraràs la T.V.” “si el seu fill no canvia d’actitud l’expulsarem”.

Criticar Ressaltar contínuament les errades “sempre fas el mateix” “t’equivoques contínuament”

Sermonejar Recorre a una norma externa per a dir el que deu fer l’altre

“Els homes no ploren” “Deus ser més responsable”

Donar lliçons Recorre a la teva experiència per a dir el que està bé o malament.

“Els nois d’ara esteu molt consentits, en la meva època…”

Aconsellar Dir a l’altre el que é millor per a ell/ella

“Deixa l’institut” “el millor que pots fer es…”

Amagar informació Amagar algun aspecte important “t’agradarà ser tutora d’aquest grup, hi ha pocs alumnes “ (no es diu que hi ha molts conflictius)

Animar, consolar0 Dir a l’altre que el que li passa és poc important

“apa, no hi pensis més”, “demà et farà gràcia”, ”no et preocupis”

Insultar Despreciar a l’altre pel que diu o pel que fa

“Això et passa per tonto” “Només a un idiota se l’ocurreix fer el que tu has fet”

Interpretar Dir a l’altre el motiu amagat de la seva actitud

“El que tu vols es cridar l’atenció” “el que passa és que estàs gelosa de la teva cusin”

Interrogar Treure informació a l’altre Com? Quan? Perquè vols això? Ironitzar Riure’ns de l’altre “Si home, deixa l’insti, deixa la teva

cas, deixa a la teva núvia i te'n vas sota un pont”

Tranquil·litzar amb “no”

Utilitzar el “no” per treure importància

“No et posis nerviosa” “no en facis cas”

Interrompre Tallar la conversa de l’altre per parlar de tu o canviar de tema

“ara que hi penso…””doncs jo un dia…”

Donem un full amb dues situacions i sota han de escriure el que li respondrien .

• Primera actuació “Estic fart de l’institut. Cada dia has de aprendre més i més. No serveix per a res estudiar tant. Quan acabi tampoc sé el que faré. Vaig a deixar d’estudiar i buscaré qualsevol feina”

• Segona actuació “Estic emprenyat amb el meu company de taula. A mi no m’agrada la brutícia i a ell li encanta pintar les taules. Després ens castiguen a tots dos. El mai dona la cara i a mi no m’agrada acusar-lo davant els professors. Ho he parlat amb ell però passa de mi” Comentarem les respostes i les compararem amb el quadre de respostes típiques. Material. Full de les típiques i full de situacions. (un per cada assistent) Conclusió. Podem millorar la nostra manera de comunicar-nos parant atenció a algunes expressions.

33

6. Aspectes orals de la comunicació Descripció. Quan ens comuniquem utilitzem el llenguatge verbal (paraules), el llenguatge oral (to de veu7, intensitat) i el llenguatge visual (gestos, mirades, posicions). Per tal que ens comprenguin bé, els tres aspectes han de ser coherents. Quin creieu que és el més important? Ens centrarem en els aspectes orals:

- Repetir la mateixa frase (se m’ha trencat la motxilla) amb to trist, divertit, espantat, enrabiat, com un secret, mostrant sorpresa, indiferència…

- Descobrir el sentit del missatge: Què bonic!! (enrabiat, decebut, alegre, admirat) - Detectar inconsistències: “estic molt feliç de ser aquí” (veu apagada) “la classe ha

estat realment divertida” (veu apagada) “Oh! Quina llàstima que no pots venir al parc” (alegre)

- Representar la mateixa situació en diferents element del llenguatge. Conclusió. Per comunicar-nos no només utilitzem les paraules. El to de veu i la manera de dir també ens ajuda a expressar i a comprendre el missatge.

7. Comunicació efectiva: “T’escolto” Descripció. Asseguts en parella cara a cara. L’un parla i l’altre escolta seguint unes pautes determinades i intercanviant el rols d’emissor i receptor en cada volta. Les pautes consistiran en un tem de conversa que direm en veu alta i en una actitud d’escolta que mostrarem escrita en un cartell. Només miraran el cartell els que fan d’oients, mentre que els emissors en desconeixeran el contingut. Pautes (exemples) TEMA ACTITUD “El que més m’agrada de la meva família és,,, “ Criticar “No puc suportar que…” Ignorar “La pel·lícula més bona que he vist és…” Contradir “M’agradaria anar de vacances a…” Aconsellar “Vaig passar la vergonya més gran de la meva vida un dia que…”

Tranquil·litzar amb “no”

“Conec una persona amb la qual no m’hi entendré mai…” Treure importància “Recordo que quan era petit/a la meva mare…” Mostrar empatia “La meva opinió sobre la televisió és…” Escolta activa Conclusions. Comunicar-se efectivament requereix, per damunt de tot, una actitud de respecte cap a l’altre persona a qui valoren i reconeixem. Material. Cartells grans amb les actituds.

34

8. Estils de comunicació: «Un món fantàstic»

Descripció. Comentem la següent noticia de premsa (inventada) (a)

Els darrers estudis científics confirmen l’existència d’un món fantàstic recentment descobert al cor de l’Àfrica. Per qüestions de seguretat i de protecció de la fauna que habita la zona es manté en secret la ubicació exacta d’aquest paradís. Fonts fidedignes asseguren que es tracta d’una veritable «revolució de les espècies» i que les principals característiques dels cococells, giràligues, hipogats, orangutànecs i micofants sortiran properament a la llum pública. Segons les primeres filtracions, sembla ser que un dels principals trets diferencials de cada grup és el seu estil de comunicació.

Formem cinc grups i per escrit els facilitem les característiques d’una de les espècies recentment descobertes. Han de:

- Dibuixar un croquis de l’animal. - Cada grup farà una demostració pràctica i explicarà algun dels seus

costums i de les seves avantatges i desavantatges del seu estil de comunicació.

Un cop han passat tots els grups donarem un tema i en grups refets de un per espècie intentaran comunicar-se (el problema dels aliments, l’arribada de l’hivern, l’apropament de l’home al bosc). Fem una valoració del que ha passat. Material. Tires de cada espècie.

35

(b)

Els cococells Els cococells parlen fluixet i se senten molt ofesos si se’ls fa repetir allò que diuen. Per tal que se’ls pugui sentir bé s’acosten molt a qui els escolta.

Les giràligues Les giràligues només es poden comunicar si primer es freguen tres vegades esquena contra esquena.

Els hipogats Els hipogats només parlen amb éssers del sexe contrari. Si volen alguna cosa d’algú del mateix sexe han de buscar algun hipogat de l’altre sexe que els faci de missatger/a. Quan algú del propi sexe mira de parlar-hi marxen a buscar un/a intèrpret.

Els orangutànecs Els orangutànecs només poden parlar mirant directament als ulls. Si l’altre desvia la mirada han de parar de parlar fins que recuperen el contacte ocular.

Els micofants Els micofants gesticulen sense parar per explicar millor allò que diuen. Com que necessiten molt espai se separen força dels altres.

36

9. Escolta activa I: mostrar empatia (interès) i parafrasejar. Descripció. En parelles, cadascú pensa una situació divertida que li ha passat o bé que li han contat. Quan el company/a l'explica nosaltres badallem, ens distraiem, no el mirem a la cara i fem el posat d’estar avorrits. Repetim l’experiència, però ara mostrarem empatia: mirant als ulls, assentint, repetint alguna paraula (eco) i demostrant que estem interessats/des per la persona que parla i la seva història.

- Expliquem que una bona manera de demostrar interès per la persona que ens parla és repetir allò que ens ha dit de manera semblant a com ens ho ha dit. Així comprovem que ho hem entès bé i, si no és així, ens ho pot tornar a explicar.

- Expliquem el parafraseig amb un voluntari que ha explicat una història ben interessant.

- Al davant de la classe una parella torna a fer un exercici i la resta observa si mostra interès i/o parafraseja.

Conclusions. Alguns conflictes i enemistats començant quan no es practica la comunicació activa. Les persones que no escolten no ens agraden i ens allunyem. Es important esforçar-se per comprendre les persones del nostre voltant. Escoltar activament demostra que ens interessem per l’altre persona, que creiem que és important i única.

10. Escolta activa 2 (reformular): “És el mateix però no és igual”. Descripció. Reformular consisteix a recollir idees i sentiments expressant-los de manera més neutral amb l’objectiu d’amplificar la visió del problema, enfocar-lo sota una nova perspectiva i reduir la tensió, manifestant que s’ha captat el missatge. En grups de 2/3 persones fabricarem targes per aparellar , en una posarem una expressió qualsevol i a l’altre utilitzarem “el detergent” i la reformularem. Podem fer un joc de "memori" entre dos grups. Es un mocós que no mira mai per on va Et molesta que no estigui atent És una mentidera, això no es veritat Veig que tens un punt de vista diferent al seu Es un “pijo”, sempre presumeix de marca Es nota que no teniu els mateixos gustos La “profe” em té mania Creus que la professora et tracta diferent Ja n’estic farta d’aquesta “tia” Sembla que et disgusta profundament. Conclusions. Reformular serveix per desescalar el conflicte i per començar a explorar-lo. S’utilitza quan la situació és tensa. Material. Cartolina per retallar les targes

37

11. Escolta activa 3: “El sabó neutre” Descripció. Es reparteix un full amb les situacions de sota i es planteja als participants que transformin intervencions del mediador en d’altres que tinguin un llenguatge més neutral. Comentes les respostes. Situació Mediador Alternativa Maria (a Elena): “Estic farta de que sempre m’interrompis a classe: ets una pesada”

(a Elena) “A Maria li sap greu que siguis tan pesada”

Juanjo: ets un “bocazas” perquè vas contant a qualsevol les meves intimitats. Miquel: “Només li he explicat a tres persones”

“ ( a Miquel) “A Juanjo li ha sabut molt de greu el que has fet. Perquè ets tan bocamoll”

José: (a Raül) “Ets un alumne amb una actitud molt negativa” Raül: “No, jo no sóc negatiu”

“Raül, Em pots explicar, si us plau, perquè tens aquesta actitud”

Ernest: (després de 10 minuts seguits parlant sense parar i sense interrupcions)… i va ser llavors quan…” Marta: “Deixa’m explicar de una vegada la meva versió” Ernest. “No, t’esperes”

“Ernest em sembla injust que portis 10’ minuts parlant i que no deixis intervenir a Marta”

Lucas (al mediador)”Ets un mentider i un inútil. No et sembla”

Jo amb imbècils no faig mediació. Marxa’t fora i no tornis mai més.

Conclusions. Quan l’escolta activa es fa tendenciosa (pren part) deixa de ser escolta i posa en greu risc la mediació. Hem de trobar l’equilibri (sabó neutre) Material. Full amb les situacions.

12. Escolat activa 4 (Clarificar): “Endevinar el pensament” Descripció. Iniciem l’activitat amb el joc clàssic de fer preguntes tancades a les quals només es respon amb un SI o amb un NO. Es tracta d’endevinar en qui o què estem pensant. Anotem el nombre de preguntes que hem fet per endevinar el personatge cada ronda. Ara continuem l’activitat introduint una variació,: ara les preguntes seran obertes. Conclusió. Les preguntes obertes contribueixen a ampliar la informació i a comprendre millor les altres persones. En un conflicte les preguntes obertes ajuden a alarit la situació i a desfer malentesos.

38

TÈCNIQUES DE L’ESCOLTA ACTIVA

Tècniques Objectius Procediments Exemples Mostrar interès

Comunicar interès Afavorir que l’altre parli

No estar ni d’acord ni en desacord Utilitzar paraules neutrals

“Pots explicar-me quelcom més sobre això”

Clarificar Aclarir el que s’ha dit. Obtenir més informació. Ajudar a veure d’altres punts de vista

Preguntar. Demanar que aclareixin el que no has entès.

“ I tu, que vas fer en aquell moment?” Des de quant fa que esteu barallats?”

Parafrasejar Demostrar que estem entenent el que passa. Verificar el significat

Repetir les idees i fets bàsics

“Llavors per a tu el problema es una tontería” “Llavors, el que m’estàs dient es que…”

Aclarir sentiments

Mostrar que s’entenen els sentiments. Ajudar a que l’altre persona sigui més conscient del que sent.

Reflectir els sentiments del que parla

“com et vas sentir en relació a…” Et sap greu que t’acuses d’agafar-li l’entrepà”

Resumir Sintetitzar els punts claus del missatge mostrant que comprenem l’essència d’allò que ens expliquen.

Repetir els fet i idees les principals

“Llavors, si no te he entès malament, A va picar a B i a tu t’ha molestat que….” “Has parlat de A i de B, però no entenc que te a veure C en tot això”

Reformular Amplificar la visió del problema. Donar un altre perspectiva i reduir tensió.

Recollir idees i sentiments i expressar-los de manera més neutral

“Quan dius que es un lladre, vols dir que penses que avui t’he agafat l’entrepà de la motxilla”

39

13. Escolta activa 3 (parafraseig i aclarir sentiments): El trasplantament de cor Descripció. Un grup fa un cercle al mig i els altres observen i prenen notes. Les persones del mig tindran l’oportunitat d’expressar les seves idees vers un tema que els plantejarem. La única condició (a excepció de la primera intervenció) és que , abans de parlar, han de parafrasejar i r3eflectir les idees i sentiments de la persona que ha parlat immediatament abans. L’àrbitre s’ha d’assegurar que ningú no es salta aquesta norma. Si no es compleixen les normes s’atura el joc i es demana que es respectin. Es distribueixen les copies del document de sota. El exercici dura uns 15 minuts i desprès es comenta com ha anat. Conclusions. Quan es parafraseja l’altre es sent més comprès. El parafrasegi i parlar dels sentiments de l’altre ajuda a ser més fluida la discussió i evitar conflictes. Material. Document “El trasplantament de cor”

EL TRASPLANTAMENT DE COR Ets un cirugià d’un gran hospital. Pertanyes a una comissió que ha de prendre una important decissió. Hi ha set pacients en espera urgent d’un trasplantament de cor. Però ara mateix teniu només un donant. Els set pacients poden rebre el cor. Quin pacient consideres que ha de rebre el cor?.Perquè? La comissió ha d’arribar a un acord abans de 15 minuts. Pacients:

- Una famosa neurocirujana de 31 anys al cim de la seva carrera . No té fills.

- Una nena de 12 anys. Estudia musica. - Un professor de 40 anys. Té dos fills - Una noia jove de 15 anys embarassada. Soltera. - Un sacerdot de 35 anys. - Un jove de 17 anys. Es cambrer i manté als seus

pares amb els seus ingressos. - Una dona científica a punt de descubrir la vacuna

del SIDA. No té fills i és lesbiana.

40

14. Comunicació efectiva: “la reunió” Descripció. Sis voluntaris passen al davant de la classe a simular una reunió del professorat d’un centre. Es tracta de decidir com celebrarem el final de curs. Sempre hi ha opinions diverses: contractar un grup d’animació, anar4 a la piscina, a la platja, a Port Aventura, fer una festa preparada pels alumnes…. A cada membre se li reparteix una tarja indicant-li quina és la seva actitud a la reunió. 1. Actua de líder. Fes que funcioni la discussió. Procura que tothom tingui l’oportunitat de

parlar.

2. Intenta ser divertit/da. Fes broma i riu-te dels/de les altres i de les seves idees.

3. Mira d’interrompre els/les altres. Intenta prendre la paraula sovint. Digues: «lamento

interrompre, però…» i continua parlant.

4. Canvia de tema. Fes veure que no escoltes els/les altres. Parla de qualsevol tema que

no tingui res a veure amb allò que s’acaba de dir.

5. Critica les idees dels/de les altres. Aconsella sobre què haurien de fer o què creus tu

que els convindria més.

6. No et pots estar quiet/a. No paris atenció. Intenta que els que seuen al teu costat

tampoc no estiguin atents. Conclusió. Hi ha expressions que utilitzem freqüentment en la conversa i que, en realitat, impedeixen la comunicació efectiva. El mediador/a ha de vetllar perquè la comunicació durant el procés sigui clara. Material. Targes amb la actitud de cadascú.

15. Solucions creatives (necessitats): “Compatibilitat de caràcters”.

41

Descripció. Es divideix al grup en dues meitats, treballaran en llocs allunyats uns dels altres. Al grup A se li diu:

• Instruccions per al grup A complert : Dos de vosaltres tindreu un conflicte, un altre farà de secretari. Quan jo doni les instruccions ells, us explicaran el conflicte i vosaltres haureu de generar totes les solucions que us vinguin al cap per solucionar-lo (mitjançant la pluja d’idees). El secretari/a prendrà notes en una cartolina.

• Instruccions als actors del conflicte pel grup A: Aquest és el vostre conflicte el llegiu i si no enteneu alguna cosa m’ho pregunteu. Explicareu breument el conflicte als vostres companys de forma que quedin clares les vostres posicions incompatibles. Heu de comentar només el que hi ha escrit, no podeu donar més dades. Si us fan preguntes sobre alguna cosa que no hi és al full no contesteu i arronseu les espatlles.

• Instruccions per al grup B complert : Dos de vosaltres tindreu un conflicte, un altre farà de secretari. Quan jo doni les instruccions ells, us explicaran el conflicte i vosaltres haureu de ajudar a que concretin les necessitats que hi ha darrera les seves postures incompatibles i generar totes les solucions que us vinguin al cap per solucionar-lo (mitjançant la pluja d’idees). El secretari/a prendrà notes en una cartolina.

• Instruccions als actors del conflicte pel grup B: Aquest és el vostre conflicte el llegiu i

si no enteneu alguna cosa m’ho pregunteu. Explicareu breument el conflicte als vostres companys de forma que quedin clares les vostres posicions incompatibles. Si fan preguntes sobre les vostres necessitats les expliqueu.

Conclusions. Es comentes les solucions trobades pels dos grups i es fa veure els diferents tipus de solucions que es donen quan es verbalitzen no es verbalitzen les necessitats personals. Material. Full de situació i dues cartolines amb retolador.

GRUP A MAR EMILIO

Ets la professora de matemàtiques de 2on A i un dels teus alumnes , l’Emilio, et té farta perquè no fa res més que xerrar amb tots els que té al costat i no para de fer intervencions fora de to. Perds el fil de la classe molt sovint i estàs cansada d’estar constantment dient-li “calla d’una vegada”. No li tens mania, però estàs disposada a enviar-li a direcció cada cop que obri la boca.

Ets un alumne de 2on A i tens a la Mar de professora; t’avorreixes molt a les seves classes i a més a més t’agrada molt xerrar i anar amunt i avall. No entens com la resta de companys es poden passar tot el dia asseguts a la cadira escoltant i quiets. No tens res personal amb la Mar, com a persona et cau bé, només que les seves classes són un rotllo.

GRUP B MAR EMILIO

Ets la professora de matemàtiques de 2on A i un dels teus alumnes , l’Emilio, et té farta perquè no fa res més que xerrar amb tots els que té al costat i no para de fer intervencions fora de to. Perds el fil de la classe molt sovint i estàs cansada de estar constantment dient-li “calla d’una vegada”. No li tens mania, però estàs disposada a enviar-li a direcció cada cop que obri la boca. Necessites poder donar les classes de forma que els que estan interessats puguin seguir-les. Necessites sentir-te respectada, necessites una mica més de silenci per part de l’ Emilio. T’agradaria motivar a l’Emilio per a que mostrés una mica més interès per les matemàtiques.

Ets un alumne de 2on A i tens a la Mar de professora; t’avorreixes molt a les seves classes i a més a més t’agrada molt xerrar i anar amunt i avall. No entens com la resta de companys es poden passar tot el dia asseguts a la cadira escoltant i quiets. No tens res personal amb la Mar, com a persona et cau bé, només que les seves classes són un rotllo. Necessites sentir-te respectat per la Mar. Preferiries no avorrir-te a les seves classes, però si no entens res has de fer d’altres coses per a no avorrir-te. Necessites parlar amb els teus companys al menys una estoneta: el tema no t’interessa gens ni mica. Necessites sentir-te que et tinguin en conte.

42

16. La Història. Descripció. Es por treballar individualment o en petit grup. Es llegeix la història i els participants escolten: “Un home de negocis acabava de tancar els llums de la botiga quan un home va aparèixer i el va demanar els diners. L’amo va obrir una caixa enregistradora. El contingut de la caixa registradora va ser buidat i l’home va sortir corren. Un membre de la policia va ser avisat de seguida”. Cada un dels participants o per grups, contesta el “qüestionari” sobre els conceptes que es llegeixen al grup. Un cop s’ha llegit el qüestionari, es pregunta en base al full de “claus de respostes”. Conclusió. Hi ha paraules que comporten conceptes, idees determinades sobre les coses. Per què?. Una descripció dels fets no és suficient per emetre un judici ni per a fer una interpretació. Material. Full de preguntes i de claus. Full de preguntes : V (veritat) F (fals) ¿ ( No ho se)

• Un home va aparèixer desprès de que l’amo tanqués els llums de la seva botiga. • El lladre era un home • L’home que va aparèixer no va demanar diners. • L’home que va obrir la caixa enregistradora era l’amo • L’amo de la botiga va treure el contingut de la caixa enregistradora i va sortir corren. • Algú va obrir una caixa enregistradora. • Després de que l’home que va demanar els diners va treure el contingut de la caixa, va fugir corren. • Encara que la caixa enregistradora contingues diners, la història no diu quant. • El lladre va demanar diners al amo • Un home de negocis acabava de tancar els llums quan un home va aparèixer dins de la botiga • Era ben de dia quan va aparèixer l’home • L’home que va aparèixer va obrir la caixa enregistradora • Ningú no va demanar diners • La història es refereix a una sèrie de successos en els quals només parlen de tres persones: l’amo de la

tenda, un home que demana diners i un membre de la força pública. • Els següents successos van succeir de la següent manera: algú va demanar diners, una caixa

enregistradora va ser oberta, el seu contingut va ser tret i un home va fugir de la botiga. Clau de respostes:

• ¿ - Estàs segur de que “l’home de negocis” i l’amo no són la mateixa persona? • ¿- Pot parlar-se d’un “robatori” necessàriament: potser que l’home que va demanar diners era el llogater,

un fill de l’amo …. • F- Aquesta es fàcil. • V- Cap problema. • ¿ És poc probable, però la història no el deixa fora. • V- Correcte • ¿- No sabem qui va treure el contingut de la caixa, ni és del tot correcte que l’home va fugir. • ¿- L’afirmació es dubtosa : la caixa pot (o no pot) haver contingut diners. • ¿ - Un robatori de nou. • ¿- ¿No és probable que l’home hagués aparegut front d’una finestra, o es quedés a la porta? • ¿- Els llums de les botigues, generalment, resten obertes de dia. • ¿- No es possible que l’home aparegut fos l’amo. • F- La història ho diu. • ¿. Són l’amo i l’home de negocis la mateixa persona?. Són l’amo i l’home que va aparèixer la mateixa

persona? • ¿- Va fugir?, no va poder sortir d’altres maneres?

43

BLOC IV: EXPRESSIÓ D’EMOCIONS I SENTIMENTS

Aprendrem que…

• Els sentiments de ràbia, impotència o frustració depenen, principalment, de nosaltres.

• Per millorar alguns aspectes de la nostra manera de ser poden potenciar les qualitats que ja tenim i minimitzar els punts febles.

• El procés de mediació contribueix al coneixement, comprensió i enriquiment de si

mateix/a i de les altres persones. Nocions fonamentals.

• Les emocions són presents en tots els conflictes, d’entrada ens adverteixen que hi ha quelcom que no funciona com nosaltres voldríem i ens motiven a buscar la manera de canviar-ho.

• Les emocions també poden dificultar la nostra capacitat de pensar, de planificar i

d’encarar objectius.

• Ningú més que nosaltres té la capacitat i la responsabilitat d’autorregular la pròpia conducta. Mantenir la calma en situacions de conflicte augmenta la capacitat de pensar amb flexibilitat i de ser creatius a l’hora de planificar els canvis que desitgem.

• Davant d’una situació conflictiva estem habituats a buscar fets i veritats que

demostrin objectivament qui té la raó i qui és culpable fabricant un vencedor i un vençut. Aquest enfocament adversarial ignora els sentiments de les persones.

• Els mediadors escolten i legitimen els sentiments dels protagonistes en el conflicte

com a via de passar del “jo” i “tu” al “nosaltres”.

• En els moments en què cada protagonista conta la seva història l’actitud del mediador és empàtica i es limita a donar “feed back” emocional parafrasejant, clarificant, sintetitzant i reformulant. Més endavant, però, el mediador intentarà que cada part valori l’altra iniciant la reconstrucció de les seves relacions avançant cap a la reconciliació i evitant erigir el conflicte en el centre de les seves existències.

44

Activitats del Bloc IV

1. Dominó de sentiments. Descripció. En grups de quatre es reparteix el joc del domino de sentiment i , conjuntament han de intentar tancar-ho per consens. Conclusions. Es el estat del cor: alegria, tristor, ràbia, indignació, il·lusió,… Seran l’element que t'engegui el problema. Podem diferenciar els sentiments propis de la percepció dels sentiments de l’altre. Veurem més endavant en que moments de la mediació afloraran els sentiments. Material. Domino de sentiments (un joc per grup)

45

46

47

2. Diferents emocions en una mateixa situació, Descripció. Partint d’exemples de situacions conflictives els nois i noies identificaran els sentiments que originen.

1. La teva millor amiga decideix fer el treball de llengua amb una companya que és nova i tu et quedes sense parella.

Tu et sents… La teva amiga se sent… L’altra noia se sent…

2. El noi de darrera teu llença un avió de paper al mig de la classe de música. El professor castiga tothom amb dues pàgines de deures si no surt el culpable. Precisament avui tu vas a natació i no arribes a casa fins a l’hora de sopar.

Tu et sents… El noi del teu darrera se sent… El professor se sent…

3. Aquest matí t’has llevat molt d’hora per acabar el treball de plàstica. És un collage molt complicat que t’has esforçat molt a fer. Creus que la professora et felicitarà. Mentre et pentinaves per anar a l’escola, la teva germana petita s’ha acostat a admirar el treball amb el got de llet a la mà i se li ha tombat a sobre del collage.

Tu et sents… La teva germana se sent… La professora se sent…

4. Ahir vas marxar cap a casa amb la Mercè i avui també heu arribat junts a classe. La Mercè i tu viviu al mateix carrer. En entrar a la classe tothom ha cridat: Visca els nuvis!

Tu et sents… La Mercè se sent… Els companys i companyes se senten…

5. El teu millor amic és una mica gros. Hi ha tres nois de la classe que sempre se’n burlen. El dissabte éreu al parc amb la bicicleta quan van aparèixer ells i es van posar a insultar el teu amic dient-li «bola de greix». El teu amic va marxar pedalejant a tota velocitat cap a casa seva.

Tu et sents… El teu amic se sent… Els tres nois se senten…

Deixarem el darrer espai en blanc perquè el completin inventant o fent memòria d’una situació viscuda. Cada grup plantejarà a la resta la situació i els altres hauran de dir quins són els sentiments de cada persona. Conclusions. En un conflicte, sempre hi intervenen els sentiments. Cada persona experimenta les situacions de la seva manera. Cal tenir en compte els sentiments dels demés en un conflicte. Observar les emocions que manifesta una persona ens pot indicar com l’afecta una circumstància determinada. Material. Full de situacions.

48

3. L’enuig Descripció. Dibuixarem una escala on es vegi com les manifestacions d’enuig van en augment quan perdem el control, contribuint a agreujar el conflicte i impedint pensar amb calma els canvis que volem fer. Comentarem cada graó de l’escala: molest/a – enfadat/da – enrabiat/da – furiós/a – fora de si. Individualment identificarem les nostres emocions en situacions hipotètiques. 1. Quan algú es burla de mi em sento…

molest/a enfadat/da enrabiat/a furiós/a fora de si

2. Quan algú em trenca alguna cosa em sento…


3. Quan algú m’acusa injustament em sento…


4. Quan algú em traeix em sento…


5. Quan algú no em guarda un secret important em sento…


6. Quan algú m’evita em sento…


7. Quan algú se’n riu de la meva família em sento…


8. Quan algú no m’escolta quan li parlo em sento…


9. Quan algú…


10. Quan algú…

molest/a enfadat/da enrabiat/a furiós/a fora de si Conclusions. Podem aprendre a canalitzar l’enuig positivament . En un conflicte l’enuig impedeix que pensem amb claredat. Pujar l’escala costa poc, calmar-se quan ja estem enfurismats/des és més difícil. Material. Full de situacions

49

4. L’assertivitat. Descripció. Aprofundirem en la comunicació assertiva relacionant-la, en aquesta ocasió, amb la manera d’expressar efectivament les pròpies emocions: mostrar desacord, dir que no, demanar ajuda, negociar, sol·licitar quelcom… Facilitem copies amb la següent informació: L'Assertivitat L’assertivitat es basa en la comunicació oberta i directa que implica no renunciar als propis drets i considera absurd esperar que els altres ens endevinin el pensament. Podem ser assertius/ves utilitzant: • El llenguatge positiu: consisteix a dir el que pensem i desitgem sense necessitat d’usar un vocabulari ofensiu,

provocatiu o acusatori. Ex.: «Ets un lladre! / No m’has tornat els diners que et vaig deixar», «Ets un porc! / Has embrutat la taula i te n’has anat sense netejar-la».

• Les autoafirmacions: són missatges en primera persona que fan sentir a l’altre com vivim una situació determinada; segueixen la següent fórmula: «Jo sento… quan... perquè… i necessitaria / voldria…». Ex.: «Jo sento que porto el pes de la casa quan he de fer el sopar cada vespre, crec que hauríem de compartir aquesta responsabilitat i voldria que féssim torns»; «Em sap greu quan m’assabento pels altres que no t’agrada com dirigeixo l’escola, penso que parlar indirectament dels problemes no els soluciona i voldria que ens reuníssim per tractar la qüestió».

• El disc ratllat: es tracta de repetir una i altra vegada el que volem amb calma i seguretat. Ex.: «No, gràcies, però no».

• La interrogació negativa: és una pregunta que retorna la conversa cap a l’altra persona sense criticar-la ni posar-se a la defensiva. Ex.: «Estàs sempre “empollant” / Quin mal hi ha en estudiar?»; «Aquesta samarreta no és de marca / Què hi ha de dolent en la roba que no és de marca?».

• El banc de boira: per tal d’evitar entrar en un joc de provocacions podem escoltar atentament i admetre l’opinió i les apreciacions de l’altra persona, encara que no les compartim. Ex.: «Fas mala cara / Sí, és possible»; «Has espatllat la reunió / Tens raó, la reunió no ha anat bé».

• L’asserció negativa: és una via que mostra que podem assumir els nostres errors sense devaluar-nos. Ex.: «No arribes puntual / És cert, no arribo puntual»; «No has fet la feina / No, no l’he feta».

L'Assertivitat (exemples) 1. Un noi de l’altra classe et pren el mòbil nou mentre l’ensenyaves a un amic. Què li dius?

2. Et trobes al lavabo amb una colla de la classe fumant i et conviden. Tu no vols fumar.

3. Hi ha un noi que t’ha dit que t’esperarà amb la seva colla a la sortida de la classe. Et volen fer una cara nova perquè no els has portat cinc-centes pessetes. T’estan intimidant i necessites ajuda.

4. La teva amiga et diu que ets una traïdora perquè has anat al cinema amb una altra companya. Tu no hi vols discutir.

5. Sense voler has trepitjat el peu a un company. Ell t’ha dit que ets un «patós/osa». Què li respons?

Conclusions. Tenim dret a expressar els nostres sentiments. Renunciar a respondre davant dels conflictes no és una manera d’evitar-los. Respondre-hi agressivament tampoc no condueix a solucions constructives. Material. Full amb informació i full amb els exemples.

50

5. Missatges en primera persona. Descripció. Insistirem en la formulació de missatges en primera persona fent notar que permeten fer saber als altres que pensem, què sentim i què desitgem en relació a una situació en la qual ens sentim incòmodes. Recordarem la fórmula:

Dir el nom: Pau Exposar la situació: sortim al pati Com ens sentim: estic enfadat, disgustat, trist, …. Per què?: perquè no puc jugar a futbol amb vosaltres. Dir què voldríem: i m’agradaria formar part de l’equip.

Quan (jo) surto al pati (situació) em sento molt trist (sentiment) ja que no em deixeu jugar a futbol amb vosaltres (raó) i m’agradaria formar part del vostre equip. (necessitat) Proposarem situacions: 1. Un company sempre es burla d’un noi que porta un aparell a les dents. Què li dius?

2. Tens la sensació que la teva millor amiga t’evita. No saps si l’has ofesa o molestada d’alguna manera.

3. Una noia se’n riu sempre del teu aspecte físic: cabells, roba…, i penses que ja s’està passant de la ratlla.

4. Un company et demana cada dia els deures per copiar-se’ls. Un dia no et fa res de deixar-los, però ara ja és un costum, gairebé un dret adquirit.

5. Algú t’ha fet servir el retolador negre sense permís i no l’ha tapat, o sigui que el retolador s’ha fet malbé. No et sap greu deixar les coses, però vols que les tractin amb cura.

6. Una companya t’ha proposat de no anar a classe el dimecres al matí. Els seus pares no són a casa i podreu passar l’estona connectades a Internet.

7. Ets a una festa. El teu amic ha begut més del compte. Insisteix en portar-te a casa en el seu cotxe.

8. Has sentit que un dels teus companys de classe va dient que has tret bona nota a matemàtiques perquè has copiat a l’examen.

9. Quan surts de casa per anar al col·legi passes per la cuina a recollir l’entrepà que t’ha preparat la teva mare i trobes a la teva germana que està menjant-lo. 10. Són les 13:35 h i entres a l’ultima classe. Els alumnes sembla ser que no estan disposats a callar i necessites silenci per començar. Conclusió. Els missatges en primera persona són una manera de manifestar els nostres drets mostrant respecte pels altres. Els missatges en primera persona ofereixen l’oportunitat de dialogar amb l’altra persona, que ens entengui i que hagi de posar-se en evidència amb la seva resposta. Material. Full de situacions.

51

6. Plantar cara o fugir. És aquest el dilema? Descripció . Demanarem als/a les alumnes que , en parelles, plasmin un conflicte.

• Utilitzarem una estructura que permeti distingir clarament el moment inicial, l’escalada i la transformació del conflicte.

• Remarcarem que cal fer èmfasi en les emocions dels protagonistes. • L’interrogant és un desafiament a la creativitat dels de les alumnes que han de

trobar una tercera via que posi de manifest actituds i habilitats constructives. • Intercanviarem les vinyetes amb els altres grup i les comentarem.

Conclusions. Buscar solucions creatives posa a prova les pròpies capacitats . Tant fugir com respondre agressivament mostra la importància de les persones davant del conflicte. Cooperar en la recerca de solucions creatives permet utilitzar les qualitats positives de tothom. Trobar una manera constructiva de transformar als conflictes reforça positivament les persones.

•

52

7. Creació de grup: “Ordenació” Descripció. Drets a l’aula i utilitzant només el llenguatge no verbal, formarem un cercle ordenant-nos segons la data d’aniversari. Quan el cercle età format, direm en veu alta el mes i el dia en que vam néixer per comprovar que, efectivament, ens hem ordenat correctament. Conclusions. Treballant amb la comunicació no verbal aconseguim fites col·lectives.

8. “La subhasta” Descripció. Hem d’imaginar que som un grup d’executius d’una prestigiosa entitat bancària. Avui participarem en una subhasta. Es subhasta un bitllet de 10 Euros. Es tracta de fer ofertes. La més alta es quedarà amb el bitllet. Hi ha una condició : la persona que fa l’oferta més alta s’enduu el bitllet a canvi de la quantitat que ha proposat; però la persona que ha fet la segona oferta més alta ha de pagar i no s’enduu res. Es comença la subhasta…….. Conclusions. Les emocions i sentiments són presents en tots els conflictes. A vegades ens dominem i no ens permeten pensar amb claredat. Quan un conflicte escala les persones implicades s’emboliquen en la lluita per la lluita on l’únic que importa és vèncer. Material. Un bitllet.

9. El jersei Descripció. Seguirem treballant la fase CONTA’M en la qual l’expressió i el reconeixement dels sentiments és essencial.

• En grups de quatre (protagonistes, mediador/a i observador) realitzaran un exercici de role-play.

• L’observador/a tindrà una graella en la qual anotarà cada vegada que el mediador/a:

• Anima les persones a expressar-se. • Respecta els moments de descàrrega emocional. • Reconeix: veritats, sentiments, responsabilitats, preocupacions. • Mostra empatia • Parafraseja • Clarifica • Sintetitza • Reformula • Aprofita les oportunitats de reconeixement entre les parts.

53

«El jersei» Fàtima

El dimecres vas dur a classe un jersei blanc, nou. És de marca i totes les noies te’l van admirar. La Pili te’l va demanar per al cap de setmana. Encara que sou molt amigues li vas dir que no. La Pili es va enfadar tant que et va dir que si te’l tornava a veure te l’estriparia. Tu no li vas fer cap cas i el divendres te’l vas tornar a posar. Quan vau sortir de classe vau anar un moment al bar i, fent veure que era un accident, la Pili et va tombar el tallat a sobre del jersei. Per pura enveja. Tu vols que te’l pagui perquè si la teva mare veu el jersei tacat hi haurà problemes. La mare et va comprar el jersei per anar a un casament i et va advertir que no te’l posessis per anar a classe.

Pili

El dimecres la Fàtima va dur a classe un jersei blanc, nou. És de marca i totes les noies el van admirar. Aquest cap de setmana has quedat amb la teva cosina i els seus amics i li vas demanar el jersei a la Fàtima per posar-te’l. Ella et va dir que ni pensar-ho. Quina barra! Tu li has deixat sempre el teu millor vestuari i mai li havies demanat res. Es nota que li han pujat els fums i que només ha estat amiga teva per aprofitar-se de tu. Molt enfadada li vas dir que si li tornaves a veure el jersei li estriparies. No ho pensaves de debò, de fet el divendres quan se’l va tornar a posar no vas fer cap comentari. Quan vau sortir de classe vau anar un moment al bar i accidentalment se’t va tombar el tallat a sobre del jersei. No en tens la culpa Conclusions. Per realitzar la tasca de mediador/a cal adquirir un cert domini en l’escolta i canalització de les emocions i sentiments ferits de les persones. També cal captar les oportunitats que permeten legitimar els sentiments dels protagonistes davant d’ells mateixos i de l’altre part. Material. Full del conflicte (un per grup) i full d’anotacions del observador/a

54

10. Abigaël. Descripció.

1. El mestre llegeix en veu alta la història d'Abigaël. 2. Es demana que cada un ordeni els 5 personatges de millor a pitjor. Els alumnes

tenen cinc minuts per anotar, individualment, la seva classificació en un paper. 3. Es formen grups de 5 a 7 alumnes. Cada grup té 15 minuts per confrontar les

llistes i establir una llista comuna. La llista definitiva ha de ser adoptada per consens i no per vot majoritari.

4. Els grups presenten els seus resultats al gran grup, es comparen les llistes i es discuteix les raons de les diferències. El debat ha de fer veure també, la raó per la que s'ha adoptat un ordre o un altre (15 minuts).

5. El mestre fa una breu exposició per mostrar com aquesta petita història toca valors molt dintre nostre (amor, relació amb els pares, relació entre sexes, violència, materialisme,..) i com, encara que siguin grups relativament homogenis - mateixa edat, mateixa educació, mateix lloc de residència, etc. ,- es veuen aquests valors de maneres molt diferents.

6. Reflexió i discussió sobre el fet de que nosaltres est em un període de transició ràpida i que aquestes diferències de valors serien encara més grans en altres parts del país o del món.

Material. Paper i llapis. Conclusions. No tots accepten pas els nostres valors Els valors influeixen sobre el judici, les decisions, el comportament, ... Els valors poden anar canvien.

ABIGAEL L'Abigaël estava enamorada d'en Gregory, que vivia a l'altre costat del riu. Un terratrèmol va destruir tots els ponts. Abigaël es dirigeix llavors a Sinbad, que té una barca, pregant-li que la travessi a l'altre costat del riu per poder així abraçar novament a Gregory. Sinbad accepta, però amb la condició de que ella s'entregui primer a ell. No sabent què fer, ella va a demanar consell a la seva mare, qui declara no voler barrejar-se en qüestions personals. Desesperada, Abigaël cedeix a les pretensions de Sinbad, qui la fa passar tot seguit a l'altra riba. Tant bon punt va desembarcar, la jove corre a trobar en Gregory i li explica tot el que ha passat. Gregory queda glaçat i la fa fora brutalment. Sortint de la casa d'en Gregory, Abigaël es troba en John, un bon amic d'en Gregory. Ella li explica tot. John pega en Gregory sota la mirada d'Abigaël i se'n va amb ella.

55

BLOC V: Habilitats de pensament. Aprendrem que…

• Tots els conflictes poden explorar-se des de diferents punts de vista. Canviar de perspectiva ajuda a comprendre millor la situació.

• Darrera les posicions inflexibles hi ha interessos i necessitats que permeten descobrir

diverses opcions per transformar el conflicte.

• Desenvolupar opcions creatives i innovadores permet trencar esquemes i superar limitacions per arribar al consens.

• Els mediadors i mediadores contribueixen a què els/les protagonistes defineixin els

temes els temes sobre els quals volen posar-se d’acord i creïn opcions conjuntament. Nocions fonamentals.

• La posició que cadascú adopta en un conflicte expressa l’única solució que, d’entrada, està disposada a acceptar. Quan explorem aquesta posició ens adonem que, en realitat, només es tracta d’una possible solució i que la veritable demanda ha quedat sense formular. Com podem descobrir altres possibilitats? Primer cal que ens disposem a acceptar els diferents punts de vista, sense jutjar-los, i que intentem ampliar la informació. Llavors afloraran els interessos que estan en joc i que es vinculen a necessitats personals més profundes.

• Un cop queden clar quin són els interessos el conflicte es reformula , s’obren noves

opcions i permet dissenyar solucions variades.

• El pensament creatiu és un recurs on es tracta d’inventar. Una de les tècniques més utilitzades és “la pluja d’idees”, que crea múltiples solucions.

• Un altre manera és formular “preguntes circulars” amb l’objectiu de superar el

pensament lineal del tipus causa-efecte.

• L’objectiu del mediador és convertir un enfrontament bidimensional en una exploració a tres bandes adreçada a dissenyar canvis constructivament. El mediador vetlla a fi que es generin vàries solucions i no s’adoptin irreflexivament.

• Les preses de decisions corresponen a les parts, el mediador ha d’evitar el caure en la

temptació d’actuar com a expert.

• Prendre part en un procés de mediació és motiu d’orgull i satisfacció personal en tant que contribueix a l’adquisició d’habilitats i actituds que habiliten per afrontar futurs conflictes amb major confiança en el mateix.

56

Activitats del Bloc V

1. Proposar solucions: “L’autocar” Descripció. Proposarem la següent situació. L’autocar El Jaume i el David t’han demanat que seguis amb ell a l’autocar el dia de l’excursió. Tots dos són bons amics teus i si seus amb l’un, l’altre es quedarà sense parella. Amb qui seuràs?.

• Tot el grup pensem quines opcions són possibles. • Seguidament descartem les que no són possibles, per exemple anar amb un i

tornar amb l’altre, ja que la mestra no permet canviar de parella. • Descartarem les improbables, com ara que algú d’ells es posi malalt. • Descartarem les que no ens ajudin a complir els nostres objectius: no anar

d’excursió o seure amb un d’ells i prou. • Ens quedaran les opcions que ens interessen més. • Farem grups i cada grup analitzarà el que tenen de positiu i de negatiu cada

opció. • Farem una posta en comú.

Conclusions. Prendre decisions requereix pensar en varies opcions, escollir les millors, analitzar-les i , finalment,. Optar per una.

2. Busquem solucions creatives. Descripció. Expliquem les següents històries. 1) Aquesta és la història d’un senyor que viu al setè pis. Sempre baixa en ascensor, però, en

canvi, es veu obligat a pujar fins el cinquè pis i caminar fins al setè per les escales. Únicament els dies de pluja agafa l’ascensor fins el setè pis.

2) Un home entra en un bar, demana alguna cosa al cambrer i aquest treu una pistola i l’apunta al cap. L’home li dona les gràcies i marxa del bar content.

3) S’ha produït un gran incendi, quan els bomber el poden extingir troben al ben mig del mateix un submarinista amb ulleres, aletes, i tub.

4) S’ha trobat al mig del desert on no arriba cap camí ni carretera i que està a més de 100 km d’un poble el cos d’un home mort despullat i un trosset de canyeta a la mà.

A cada història preguntem el motiu d’aquesta conducta. Només contestem sí o no. Si els alumnes s’allunyen molt de les solucions podem passar a admetre preguntes obertes. Es descobreixen els motius. Conclusions. La imaginació (pensament creatiu) ajuda a trobar solucions als problemes.

57

3. Presa de decisions: El pot de macarrons. Descripció. Mostrarem un pot ple de macarrons (o un altre tipus de material que tinguem a mà i del qual resulti impossible de calcular-ne la quantitat a simple vista). El deixarem en un lloc visible i demanarem a tothom que escrigui en un full “jo crec que hi ha (xifra) macarrons al plat. Per parelles comprovaran les seves estimacions i dialogaran fins acordar una xifra entre tots dos. En un paper escriuen “ En (nom) i en (nom) creiem que hi ha (xifra) macarrons al pot. Anirem ampliant en grups de 4, 8 … fins que tota la classe ha d’acordar una xifra. Es dona la solució correcta i s’analitza cada pas. Conclusions. Quan tothom participa en la presa de decisions és més fàcil acceptar les conseqüències d’allò que s’ha decidit. Això no significa que es descobreixi la millor solució al problema, només la solució que ens agrada entre tots/es. Quan una persona creu que sap “la solució” tampoc n’està segura i pot equivocar-se molt o tenir resistència per part d’aquells/es que no ho veuen igual. Material. Pot de macarrons i fulls en blanc.

4. Diferents punts de vista: “La noticia” Descripció. Utilitzarem la següent notícia: «Les cigonyes»

A la teulada de l’escola s’hi ha instal·lat una parella de cigonyes. Els nens i nenes les han batejades «Isis» i «Osiris». A la classe de naturals s’ha estudiat i observat aquests ocells. No obstant, durant el dia volen i distreuen els/les alumnes que són a classe de gimnàstica. El pati de l’escola i de les cases veïnes està brut d’excrements, mentre que la Societat Ornitològica de la ciutat remarca que és una espècie rara en aquesta zona. Els veïns han anat a protestar a l’Ajuntament i l’alcalde els ha promès una solució immediata. Fem un “role-play” amb els diferent personatges (Professor de naturals, professor de gimnàstica, president AAVV, alcalde ….. Cadascú participa en la reunió aportant els seus punts de vista. L’alcalde (que poden ser la resta, poden fer preguntes i al final han de donar una solució conjunta). Conclusió. En una mateixa situació hi ha diferents punts de vista. Normalment en cada punt de vista hi ha una part de “veritat”. Els diferents punts de vista poden ser front de conflicte.

58

5. Explorar el conflicte. “Què hi ha darrera la porta” Descripció. Darrera la porta d’allò que demanen les persones hi ha sempre alguna cosa que els interessa. Si la porta està tancada no podem saber que guarda. Per obrir-la hem de posar-nos en el lloc de l’altra persona i fer-li preguntes que ens ajudin a entendre-la millor (no interrogar-la).

• Quan sabrem què hi ha darrera la porta sabrem què necessita aquella persona en realitat i podrem plantejar la situació més encertadament.

• Exemple: “El dissabte la mare em va dir que si no em canviava de roba i em vestia decentment no em deixaria sortir de casa. Un dia d’aquests me n’aniré i no em veuran més…” Què diu el/la noi/a? ….. Que se n’anirà de casa. És això el que de debò vol? …. No Què vol? Vestir-se a la seva manera. Per què. Perquè vol prendre les pròpies decisions.

• En grups de tres pensarem en un problema que ens afecti o ens hagi afectat. • Una persona explica, l’altre escolta i fa preguntes obertes per recollir més

informació. Quan creu que sap “què hi ha darrera la porta” reformula la qüestió dient: “Si ho he entès bé, et sents… perquè penses que… i necessitaries…, és així?” En el cas que la resposta no sigui afirmativa cal seguir explorant el conflicte. L’observador pren notes i quan acaben els explica què ha vist, com ha actuat el que escoltava i quines eren les relacions de la persona que explicava la història.

Conclusions. Explorar el conflicte significa comprendre i ajudar a comprendre què és important de veritat. A partir d’aquí podrem buscar més d’una manera d’obtenir-ho.

59

6. Construcció de consens.

Descripció. Penjarem dos cartells en dos extrems diferents de la classe. En un hi escriurem SÍ i en l’altre NO.

• Pronunciarem diferents afirmacions i els nois i noies se situaran davant del cartell que expressi la seva opinió.

• Exemples: És millor els diumenges que els dilluns, Prefereixo viatjar en tren que en cotxe, és més saludable fumar cigarrets que beure cervesa. (també es poden proposar temes menys frívols o que ens afectin més: la data de un examen, el lloc d’una sortida…)

• Quan l’opinió del grup estigui dividida en parts iguals demanarem que un persona de cada grup s’aparelli amb un de l’altre.

• No s’han de convèncer. Han d’analitzar conjuntament els punt forts i febles i després decidir conjuntament.

• Després ha d’escriure. La meva decisió (A): La meva decisió (B): La nostra decisió (A i B): • A continuació han de comparar els seus punts amb una altra parella i mirar de

consensuar-los La nostra decisió (A-B): La nostra decisió (C-D): La nostra decisió (A – B – C – D):

• Finalment mirem d’establir consens en gran grup. Serà important practicar l’escolta activa.

Conclusions. Prendre decisions per consens contribueix a què tothom participi i ningú guanyi o perdi. Material. Un full per alumne/a més dos cartells on escriurem SI o NO

60

7. Diferents punts de vista: “Canvi” Descripció. En grups de tres (mediador i protagonistes del conflicte) analitzarem diferents situacions hipotètiques. Es tracta d’exercicis de role-play en els quals el mediador explorarà la història; quan haurà escoltat les dues parts els demanarà que, per un moment, s’imaginin que són l’altre persona. Parlant en primera persona, però en el rol de l’altre part, hauran de dir: “jo … em sento … perquè … i voldria …” fent l’esforç de canviar de punt de vista. «La pilota» Els nois de la classe estàveu jugant a bàsquet quan la pilota ha caigut al mig de la colleta de noies, justament al cap de la Maria. Mentre unes amigues li preguntaven a la Maria si s’havia fet mal, les altres han començat a insultar-vos. Vosaltres no us heu quedat enrera i els heu dit de tot. De sobte alguna noia, no se sap quina, ha llençat la pilota per sobre de la tanca cap al pati d’uns veïns que ja estan farts que les pilotes els malmetin les plantes. Enrabiats us heu acostat a les noies i primer els heu clavat empentes, però, com que elles s’hi han girat a puntades, heu acabat pegant-vos de debò. Un professor ho ha vist i, en parelles, heu acceptat de parlar del tema amb un mediador.

«La cita» La Diana i el Biel queden una tarda per anar al cinema i a menjar un entrepà. Parlen una bona estona de diferents temes. També toquen qüestions privades de la seva vida i de les seves famílies. En Biel fa algunes confidències sobre problemes que realment l’afecten. Mai n’havia parlat amb ningú, però se sent a gust amb la Diana. Ella se sent molt especial pel fet que en Biel comparteixi els seus problemes i pensa guardar-ne el secret. En Biel acompanya la Diana a casa i ella el convida a veure la televisió. Mentre miren un programa que agrada als dos, en Biel li passa el braç per la cintura i ella recolza el cap a la seva espatlla. Abans de marxar fan plans pel cap de setmana. L’endemà a l’escola corren rumors sobre la Diana: «que bé que morreja», «quin sofà més còmode té a casa», etc. Avergonyida i enrabiada, la Diana escampa tot el que el Biel li va explicar dels problemes de la seva família. Conclusions. Adoptar el punt de vista de l’altra part ajuda a entendre millor el nostre paper en el conflicte i el conflicte en sí. El mediador pot utilitzar aquestes estratègies per aconseguir que els protagonistes s’apropin. Material. Full de situacions: La pilota i La cita

61

8. Pluja d’idees: Descripció. Utilitzarem la situació anterior :”La pilota”, per generar una pluja d’idees. Els nois representaran el grupet que jugava a bàsquet i les noies faran de la Maria i les seves amigues. Explicarem en què consisteix la pluja d’idees: moltes idees, en poc temps, sense valorar-les i el màxim de creatives. A continuació reduirem les llistes:

• Cada grup elimina un parell de les idees que han dit ells mateixos i que no els resulten convincents.

• Cada grup elimina un parell d’idees que no acceptaria l’altre • Es destaquen les idees coincidents • S’estudia la possibilitat de combinar propostes.

Un cop reduïda la llista a un màxim de tres propostes, dividim la classe en tres grups que estudiaran una proposta cada un (criteris de realitat, punts forts i febles) Exposarem les conclusions de l’anàlisi a tota la classe. Prendrem una decisió a ser possible, per consens. Conclusió. La pluja d’idees contribueix a la solució conjunta de conflictes. Permet que tothom participi i se senti implicada l’hora de dur a la pràctica els acords o canvis que es planifiquin.

62

9. Criteris de realitat Descripció. En grups de tres i a partir de situacions hipotètiques, intentarem trobar criteris de realitat que contribueixin a fer que les persones avaluïn més realment la situació i les opcions possibles. Es tracta de preguntar : “què passaria si féssim el que tu dius? Què passaria si no us poseu d’acord? Què passaria si…? Situacions: Criteris de realitat 1. En Miquel no ve mai als entrenaments, és el millor jugador però un mal company.

Només hi ha una solució per abaixar-li els fums: expulsar-lo de l’equip.

2. La Tina no estudia gens, és una noia molt popular i ja en té prou amb venir a classe per xerrar amb els amics. L’hem de canviar de grup.

3. La Remei ha dit de mi que sóc mentidera i el que passa és que ella és una falsa i una traïdora. Penso explicar tots els seus secrets per tal que se sàpiga com és de veritat.

4. El pare no et deixa sortir el dissabte perquè vol que rentis el cotxe, t’endrecis l’habitació i t’encarreguis del teu germanet, així ell pot estar ben tranquil i anar al bar o llegir el diari per casa. Tu no hi estàs disposat, o sigui que el dissabte et llevaràs d’hora i diràs que vas a casa del Bernat a fer un treball.

5. Si l’Alícia no em dirigeix la paraula a mi, jo tampoc no la hi dirigiré, a ella.

6. Ja n’estic tipa d’aquest noi que es burla de les meves ulleres. L’esperaré en sortir de classe i li trencaré la cara.

7. Aquest grup no estudia gens i falten molt a classe. Els posaré un examen cada dia.

8. Les portes del lavabo estan plenes de guixades. Les tancarem totes amb clau i, així, si a algú li convé molt haurà de demanar-la.

9. La teva mare no et vol donar diners per anar al cinema. Tu no t’endreçaràs l’habitació fins que no te’ls doni.

Conclusions. Reflexionar i anticipar són maneres de descobrir millors alternatives per canviar una situació, Material: full de situacions.

63

10. Distribuir o compartir ?

Descripció. En parelles realitzarem el següent role-play i mirarem de posar-nos d’acord:

«3r B»

Professora de català

A l’hora de repartir les tutories vols la de 3r B. Fa dos anys que agafes el curs que et donen, però enguany vols escollir. El grup de 3r B és un grup com un altre, però tu t’hi avens molt. Has sentit que la professora de matemàtiques també el vol. Tu no estàs disposada a cedir.

«3r B»

Professora de matemàtiques

A l’hora de repartir les tutories vols la de 3r B. Fa dos anys que agafes el curs que et donen, però enguany vols escollir. La classe de 3r B és la més assolellada, tu ets molt fredolica i agafes refredats amb facilitat. Has sentit que la professora de català també la vol. Tu no estàs disposada a cedir.

Un cop estem d’acord cada parella explicarà la seva solució i la manera com hi ha arribat. Poden donar-se tres tipus de resposta:

I. Una professora es queda el 3-B i l’altre cedeix. II. Es troba la manera de repartir la tutoria (per trimestres, un any cada una ….)

III. Si en lloc de distribuir es comparteixen els interessos, la professora de matemàtiques pot tenir l’aula de 3-B i la professora de llenguatge el grup 3-B.

Conclusions. Tancar-se en una posició redueix el ventall d’opcions. La tasca del mediador és passar de les posicions als interessos per situar el tema correctament i obrir les històries. Material. Full de situació.

64

11. Confeccionar l’agenda. De3scripció. Presentarem la fase SITUAR-NOS i practicarem la presentació de l’agenda de temes a discutir.

- Caldrà identificar interessos i necessitats dels protagonistes practicant l’empatia i l’escolta activa.

- Destacarem la importància de “reformular” com a via de crear un marc en comú. - Quan hem definit el conflicte hem d’assegurar-nos d’haver comprés perfectament la

qüestió. Per a això preguntarem a cada persona: “Correcte? Hi vols afegir res més?” - L’agenda es confecciona tenint present:

I. Tots els punts proposats pels protagonistes (els de cada part i comuns). II. Parlant de quins poden ser mediats i quins no III. Observant zones d’acord i de discrepància. IV. Abordant primer els punts més fàcils per posar-se d’acord V. Discutint, d’entrada, els temes que són comuns. VI. Dedicant un temps similar a discutir les propostes d’una part o de l’altra VII. Assegurant que es tractin els temes més importants per a ambdues

persones.

- En grups de quatre (mediador, protagonistes, observador).Plantejarem una situació de conflicte i en farem el role-play.

MARIA. Et dius Maria. Formaves part d’un grup d’amigues que des de fa tres anys sortiu juntes els caps de setmana. A classes seies amb la Vanessa, encara que algunes vegades d’altres companyes del grupet us intercanviàveu els llocs. Aquest any ha vingut nova a l’Institut la Sara. L’heu incorporat al grup, però ara sou cinc i , al ser numero senar sempre et toca a tu seure sola. Cada cop ets sents més ignorada pel grup i en particular per la Vanessa. Últimament la situació se’t fa insostenible, ja has hagut de marxar sola a casa quan sortiu de l’institut i fa dues setmanes que no et truquen per sortir els caps de setmana. Vas voler aclarir la situació i vas parlar a soles amb la Vanessa. Després de xerrar una bona estona, Vanessa t’ha dit que per ella res ha canviat, només que Sara és molt simpàtica i cau molt bé a totes i que tu cada vegada t’havies posat més “borde” i distant i com que vas començar a contestar-les malament , han decidit passar de tu. Vanessa entén que el problema el tens tu i no les demés. Això et va fer enfadar encara més i li vas dir que a partir d’ara passaria més encara, que s’oblidin de tu i que són unes “xules” i unes interessades i a més a més Sara és una pilota que ho ha engegat tot a "norris". Et sent incompresa i dolguda perquè les teves amigues no s’han recordat de tu en el moment que mes ho necessitaves. A més a més Vanessa creu que ho has exagerat tot i que en realitat tu ets la “borde” ja que t’agradaria manar en el grup i no pots. VANESSA. Et dius Vanessa. Tens un grup d’amigues amb qui t’ho passes molt bé. Hi ha una companya del grup que és la teva amiga especial MARIA. Os coneixeu des de primària i sortíeu sempre juntes i compartiu moltes intimitats. A principi de curs va arribar nova la Sara, us va caure molt bé a tot el grupet i va començar a sortir amb vosaltres. A partir de llavors, Maria s’ha començat a posar cada cop mes rara,

65

“borde” i "plasta". Sempre se li ha de dir a ella tot de forma especial, sinó se sent ofesa. Ha començat a dir que Sara no és tan simpàtica, és una pilota i vol que marxi del grup. No entens perquè s’ho pren així, i cada vegada que la truqueu per sortir us posa més condicions per sortir, per a passar els apunts, per a quedar una estona. La relació s’està refredant. Ahir, de sobte, et va cridar a part i et va dir de tot. Va dir que tota la culpa del que passa és de nosaltres i és va fer l’ofesa i la màrtir. Has intentat dir-la que per a tu res a canviat i que és ella qui ha de canviar d’actitud respecta a Sara i que no ha d’imposar el seu criteri. Llavors si que s’ha enredat. Va ser impossible arribar a un acord ni tan sol entendre què volia cadascuna. Et sents incompresa, no entens quin és el problema real, ni perquè Maria s’ha posat així. Per un altre banda, el grup s’està tornant mol agressiu vers la Maria i això et fa pena, doncs, malgrat tot, la consideres la teva amiga.


Resumeix en poques paraules, com si fos un titular de premsa, el conflicte Omple els següents buits







66

Conclusions. Identificar els temes és una tasca primordial. Tothom ha de sentir que els punts que l’afecten figuren a l’agenda. És necessari incloure temes relatius a la persona, al problema i al procés.

12. Crear opcions.

Descripció. Utilitzarem el conflicte entre la Maria i la Vanessa per mirar de arreglar-lo.

- Proposem un pluja d’idees entre els protagonistes, es tracta de generar moltes idees en poc temps sense valorar-les i procurant que siguin el màxim de creatives.

- A continuació reduirem la llista. I. Cada persona (Maria i Vanessa) elimina un parell de les idees que ha dir

ella mateixa i que no li resulta convincent II. Cada persona elimina un parell d’idees que no acceptaria de l’altra. III. Es destaquen les idees coincidents IV. S’estudia la possibilitat de combinar idees.

- Un cop reduïda la llista a un màxim de tres propostes, començarem a explorar-les

mirant quines avantatges i quins inconvenients tenen. - Si la relació entre les persones és correcte poden adreçar-se directament l’una a l’altra,

parafrasejar-se, posar-se en el lloc de l’altre per uns moments, … L’objectiu és entendre bé el problema i explorar els canvis proposats per poder prendre una decisió informada.

- Abans d’entrar en acció, comentarem la informació del apartat ARREGLAR.

- Es fa el role-play. Conclusions. La pluja d’idees ajuda a pensar creativament. Plantejar moltes opcions permet triar i també contemplar els interessos de tothom des d’angles nous. Ja no es discuteixen posicions com a solucions úniques. Els protagonistes poden col·laborar.

13. Participació activa dels protagonistes en la construcció dels acords. Descripció. Iniciarem la sessió abordant alguns aspectes relatius al lideratge dels protagonistes en l’elaboració d’acords.

- Remarcarem que el/la mediadora mai intervé proposant solucions. - El mediador ha de subratllar la participació activa dels protagonistes en la construcció

de l’acord com a garantia del seu futur compliment. - El més natural és que les persones que han acudit a la mediació ho hagin fet amb la

intenció de posar-se d’acord. - Posar-se d’acord significa buscar vies de canviar la situació conjuntament, buscant

consens. - Entre els canvis planejats hi figuren aspectes intrapersonals (la persona),

interpersonals (la relació, el procés) i substantius (el problema). - Per construir un acord es poden seguir les següents estratègies:

I. Acordar primer a nivell general i desprès anar detallant els punts concrets.

II. Acordar principis o criteris a tenir en compte en el procés de presa de decisions. III. Dividir la situació en porcions més petites i acordar part per part.

- Un cop comentada la informació anterior proposarem una situació a mediar en grups

de quatre: mediador/a, observador, protagonistes.

67

«El professor i l’alumna» Professor

Tens una classe molt nombrosa i particularment difícil. Hi ha una noia que ha adoptat el rol de «pallasso» de la classe, sempre parla, gasta bromes i fa tonteries. La manca de respecte et molesta especialment i, encara que odies cridar, ahir vas perdre la calma i no vas poder evitar aixecar-li la veu a la noia. Ella es va posar dempeus d’un bot, va anar cap a la porta i va sortir de classe dient que «no pensava tornar en sa vida». Ara que estàs més calmat has pensat en demanar mediació.

Alumna

El professor sempre et culpa de qualsevol problema a la classe. Si un altre fa una broma no li diu mai res, fins i tot sembla que li faci gràcia. A tu, en canvi, no et deixa ni respirar. Està claríssim que et té mania i, fins i tot quan estudies, et posa una mala qualificació. Segur que només veient el teu nom als treballs ja en té prou. Mentre fas broma els companys i companyes no es burlen de tu per no saber respondre les preguntes. T’agrada captar l’atenció i «caure bé», no quedar com una estúpida. Quan ahir el professor et va cridar et vas sentir avergonyida davant de tothom. No ho penses aguantar. Has acceptat anar a mediació.

Conclusions. Construir acords és una tasca en la qual el/la mediador/a participen activament per aconseguir que el lideratge resti en les mans dels protagonistes mostrant, un cop més la importància del “no poder” que fa de la mediació un procés educatiu, democràtic i habilitador. Material. Full de situació “El professor i l’alumna”

68

BLOC VI: Experimentem la mediació . Aprendrem que…

La mediació és un procés participatiu què els protagonistes del conflicte es comuniquen en presència del mediador i cooperen en la transformació de la situació

El mediador s’interessa pels protagonistes del conflicte i per la seva situació sense

prendre partit per cap d’ells en concret i mantenint l’intercanvi d’informació confidencial.

El mediador és una persona independent que actua sense cap poder obrint canals de

comunicació i fent de pont entre les persones.

El procés de mediació es basa en una orientació positiva cap al conflicte, en la confiança en les persones humanes i en actituds de diàleg i de consens.

El servei de mediació escolar funciona paral·lelament al Reglament de Règim Interior

del Centre (RRI) i s’inscriu en l’ideari educatiu de les comunitats que promouen la pau i la democràcia.

Nocions fundamentals.

L’objectiu d’aquest bloc és proporcionar a tot l’alumnat coneixements elementals sobre el procés de mediació.

Els continguts dels blocs precedents són característics de la formació en mediació i, un

cop desenvolupat el present bloc, els i les alumnes poden posar en pràctica la mediació entre companys.

Realització de diferents simulacions de resolucions de conflictes.

A l’hora d’estructurar la mediació, partirem del model desenvolupat per Johm Paul

Leaderach , el qual presenta el procés de manera clara i amb un llenguatge proper i entenedor.

69

EL PROCÉS DE MEDIACIÓ (John Paul Lederach (1996) (Passos per a mediar un conflicte)

FASES OBJECTIU FORMA DE PORTAR-LA A TERME PER L’EQUIP DE MEDIACIÓ

1.

PREMEDIACIÓ O

PRELUDI

(Fase prèvia a la mediació )

Crear condicions que facilitin l’accés a la

mediació. Convèncer als altres de que

vinguin.

Actuació dels mediadors:

Presentacions. Parlar amb les dues parts per separat per a que ens expliquin la seva versió (ventilar el conflicte) Explicar-les el procés: regles i compromisos. Importància de la seva col·laboració

Determinar si:

La mediació és apropiada pel cas Són necessàries d’altres actuacions prèvies a la mediació: noves entrevistes individuals, parlar amb d’altres persones

relacionades amb el conflicte, tec. Les parts estan disposades a arribar a la mediació. L’espai i el temps són els més adients per a la mediació. L’elecció per ambdues parts dels mediadors es l’adequada (no convé que sigui un professor que imparteix classe a una de

les parts, un company de classe o la direcció) Es necessari comentar algunes tècniques com. Parafrasegi, missatges en primera persona, etc.

2. PRESENTACIÓ I REGLES DE JOC

O TROBEM-NOS

(Qui som. Com serà el procés)

Crear confiança en el procés.


Donar la benvinguda a les persones i presentar-se com a mediadors. Explicar les normes bàsiques:

1. Els mediadors/es no prenen partit 3. Parlar i escoltar per torns 2. Parlar sense ofendre 4. Cooperar per canviar la situació

Preguntar a cada persona : “Estàs d’acord amb aquestes normes?” Recordar la importància de la confidencialitat i de la seva col·laboració, sent honestos i sincers. Explicar breument com serà el procés :Objectiu, expectatives, paper dels mediadors.

Hem de tenir previst: Espai, temps, paper per a notes, coordinació entre mediadors.

3.

CONTA’M O

PARLEM-NE

(Què a passat?)

Poder exposar la seva versió del conflicte i expressar els seus

sentiments.

Poder desfogar-se i sentir-se escoltats.


Crear un ambient positiu i controlar l’intercanvi de missatges. Dir: “Si us plau, explica’m què va passar i com et vas sentir” Escoltar activament: parafrasejar, clarificar, resumir i reformular. Explorar amb preguntes i parafrasejant el veritable problema, no el detall. Animar a que es desfoguin, expliquin més, evitant situacions d’interrogatori. Ajudar a posar sobre la taula els temes més importants del conflicte. No valorar, ni aconsellar, ni definir què és veritat o mentida, ni lo que és just ni injust. Recolzar el diàleg entre les parts. Reconèixer sentiments i respectar silencis. Preguntar: “Vols afegir-hi res més?.” Prestar atenció a la relació entre les parts.

70

4. ACLARIR EL PROBLEMA

O SITUAR-NOS

(Què tenim entre mans?) (On estem?)

Identificar en què consisteix el conflicte i consensuar els temes

més importants per les dues parts.


Centrar-se en els interessos Preguntar: ¿Què vols, Per què? Escoltar activament : parafrasejar, clarificar, resumir i reformulant. Preguntar: “Què passaria si no hi ha acord? Què pensaries si et trobessis enlloc de l’altra persona? Dir: “Els teus interessos són ….. correcte? Aconseguir una versió consensuada del conflicte. Tractar primer els temes comuns i de més fàcil solució, doncs crea confiança i mantenen interès. Explorar els interessos que no es manifesten i dirigir el diàleg en termes d’interessos.

5. ARREGLAR

O PROPOSAR SOLUCIONS

( Com sortim. Posem-nos d’acord per

continuar junts)

Tractar cada tema i buscar possibles vies de

solucions


Crear opcions. Explicar el funcionament de la “pluja d’idees”

I. Dir qualsevol idea que se t’ocorri II. No jutjar no discutir idees

III. Aportar el major nombre d’idees possibles IV. Intentar pensar en idees originals

Dir: “Si us plau, penseu en idees que us podrien convenir als dos. Podeu pensar-ne alguna més?” Avaluar les opcions. Seleccionar les opcions més interessants o mirar-les de combinar-les Preguntar: “Es justa aquesta opció?. Podríeu complir-la? Creieu què funcionarà?. Sol·licitar la seva conformitat o no amb les diferents propostes.

6. ARRIVAR A UN

ACORD O FEM PROPOSTES

(Qui fa què, com, quan i on.)

Avaluar les propostes, avantatges i dificultats de cada una, i arribar

a un acord.

Actuació del mediadors:

Demanar a les persones que facin un pla d’acció. Qui farà què, quan, on i com? Ajudar a les parts a definir clarament els compromisos. Demanar a cadascú que resumeixi el pla. Hem de tenir en compte les característiques que han de complir els acords de les dues parts:

a. Equilibrat b. Realista-possible c. Específic i concret d. Clar i senzill e. Acceptable per les dues parts f. Avaluable g. Que mantingui expectatives de millorar la relació h. Redactat per escrit. Així no hi ha oblits ni malinterpretacions i és facilita el seguiment.

Felicitar a les dues parts per la seva col·laboració i fer una encaixada de mans amb cada persona. Preguntar: “Voleu fer-vos una encaixada?” Fer copies dels acords per a cada part i arxivar l’original.

71

Activitats del Bloc VI

1. Els passos de la mediació9. Descripció. Es presentaran i s’explicaran els sis passos de la mediació: premeditació, entrada, conta’m, situar-nos, arreglar i acordar.

Repartirem una copia de la mateixa a tothom. Presentarem la transcripció d’un procés de mediació retallada en cinc parts. En grups ordenarem pas a pas el procés de mediació utilitzant coma a referència els passos per

mediar un conflicte. Explicarem què gairebé sempre són dues persones les que fan de mediadors, s’anomenen

“comediadors”. Comparem els resultats. Podem fer una lectura dramatitzada de tot el procés.

Conclusions. El passos de la mediació no són gaire complicats. El més important és desitjar arreglar els problemes sense fer ús de la violència i tenint en compte els interessos de les dues persones. Els passos de la mediació «L’ordinador» Helena: Benvinguts a la mediació. El meu nom és Helena. Daniel: El meu nom és Daniel: Som els vostres mediadors. Quin és el vostre nom? Àlex: El meu nom és Àlex. Joan: El meu nom és Joan. Helena: Les normes de la mediació són: els mediadors no prenem partit, heu de parlar i escoltar per torns (sense

interrompre) i cooperar per canviar la situació. Esteu d’acord en seguir aquestes normes? Joan: D’acord. Àlex: Sí.

Daniel: Àlex, si us plau, explica’ns què va passar. Àlex: Anava a ocupar l’últim ordinador que quedava per jugar amb els amics quan va venir el Joan i va mirar de

prendre-me’l. Diu que l’ordinador li toca a ell perquè ell sempre el fa servir. Daniel: Tu estaves agafant l’ordinador per jugar amb els amics i el Joan va provar de prendre-te’l. El Joan volia

l’ordinador perquè ell sempre el fa servir. Àlex: Sí… això és el que va fer. Daniel: Joan, si us plau, explica’ns el teu punt de vista. Joan: Bé. L’ordinador és el meu perquè jo sempre hi jugo i hi treballo. No tinc res més a dir. Daniel: Joan, tu creus que l’ordinador és teu perquè tu sempre hi jugues i hi treballes. Àlex, com et vas sentir quan va passar tot això? Àlex: Em vaig posar furiós. Ell m’estava atacant. Per això vam començar a barallar-nos. Daniel: Et vas posar furiós i et vas barallar amb el Joan. Vols afegir-hi res més? Àlex: No. Daniel: Joan, vols afegir-hi res més? Joan: Jo volia l’ordinador i em vaig barallar amb l’Àlex per aconseguir-lo. Ell no em deixa treballar mai amb el seu

grup ni jugar amb ells. Daniel: Mai aconsegueixes treballar o jugar amb el grup de l’Àlex i t’hi vas barallar per aconseguir el darrer ordinador.

72

Helena: Àlex, què voldries tu? Àlex: Jugar a l’ordinador amb els meus amics. Helena: Joan, i tu, què voldries? Joan: Si només queda un ordinador, jo el vull. Helena: Per què vols la l’ordinador? Joan: Per jugar amb els jocs didàctics. Helena: Els dos voleu el mateix, jugar amb l’ordinador. Àlex: Sí. Joan: Sí. Helena: Què podria passar si no us poseu d’acord? Àlex: Bé, jo crec que correrem més per aconseguir l’ordinador primer que l’altre i després d’unes quantes baralles

farem cap al despatx del director. Helena: Llavors creus que si no us poseu d’acord correreu per aconseguir l’ordinador i, segurament, us tornareu a

barallar. Àlex: Sí. Helena: Joan, hi tens res a dir? Joan: Bé, jo penso que si no ens posem d’acord passarem més temps discutint per l’ordinador que no pas jugant. Helena: Com us sentiríeu en el lloc de l’altre? Àlex: Em sentiria discriminat. Jo no sabia que el Joan volia jugar amb el meu grup. Joan: Jo em sentiria feliç jugant amb els meus amics. Helena: Sembla que a tots dos us interessa posar-vos d’acord per no haver de lluitar més per l’ordinador. Els dos voleu

jugar a bàsquet en un equip amb els amics.

Daniel: Ara és el moment de crear opcions que beneficiïn tothom. Utilitzarem la «pluja d’idees»: podeu dir qualsevol

idea que se us ocorri, no la jutjarem ni la discutirem. Intenteu pensar en tantes idees com sigui possible i en idees originals. Procureu que siguin idees que us serveixin als dos.

Àlex: Podríem fer torns per jugar amb l’ordinador. Joan: Si només hi ha un ordinador podríem compartir-lo i jugar junts. Daniel: Intenteu pensar en idees originals. Àlex: Podríem inscriure’ns en un full per fer torns. Joan: Podríem organitzar un campionat de jocs. Àlex: Podríem demanar al director que compri més ordinadors. Joan: Ens podrien deixar anar als ordinador més hores. Daniel: Se us ocorre res més? Joan: Ara mateix, no. Àlex: A mi tampoc. Helena: Molt bé, pensem en les opcions. Creieu que n’hi ha alguna que no funcionaria? Àlex: No crec que el director compri més ordinadors. Joan: No, jo tampoc no ho crec. També penso que si fem torns no ens en recordarem i acabarem discutint per decidir a

qui li toca l’ordinador. Àlex: Sí, fent torns ens seguiríem barallant. Jo crec que el que podria funcionar millor seria que juguéssim junts. Helena: Podeu combinar algunes d’aquestes opcions? Joan: Podem combinar compartir l’ordinador i organitzar un campionat de jocs. Àlex: Segurament hauríem de demanar permís al director. Helena: Creieu que jugar a l’ordinador junts i demanar permís al director per fer un campionat és una solució justa? Àlex: Per a mi sí. Joan: Crec que sí.

73

Daniel: Com ho fareu? Àlex: Demà ja podem jugar a l’ordinador junts. Daniel: Quan? Àlex: Al migdia, abans de dinar. Daniel: Quin és el vostre pla per fer els equips i el concurs? Joan: Podem parlar amb el director avui en acabar les classes. Si diu que sí, prepararem els fulls d’inscripció per als

equips i començarem el concurs. Daniel: Àlex, a quin acord hem arribat? Àlex: Jo estic d’acord en jugar a l’ordinador amb el Joan demà a migdia i a parlar amb el director sobre el torneig. Daniel: Joan, quin és l’acord? Joan: Jugaré a l’ordinador demà a migdia amb l’Àlex i li anirem a preguntar al director si li sembla bé que fem equips i

organitzem campionat de jocs. L’Helena i el Daniel fan una encaixada a l’Àlex i al Joan.

Daniel: Voleu fer-vos una encaixada?

El Joan i l’Àlex fan una encaixada.

2. Mediació paritària i negociació cooperativa. Descripció. Formarem grups de sis : comediadors , protagonistes del conflicte i observadors. Proposarem exercicis de role-play. Mentre els protagonistes preparen els seus rols, els altres revisen el full d’avaluació i el de passos per mediar un conflicte. Conclusions. En qualsevol cas, la mediació ens ajuda a no perdre els amics a causa d’un conflicte i a buscar alternatives sense utilitzar la violència. A més a més, contribueix a què les persones que tenen un conflicte coneguin els seus punts de vista i sentiments. Llavors poden pensar conjuntament com canviar la situació.

«La bicicleta» Noèlia

Li vas deixar la teva bicicleta a la Blanca i va tenir un petit accident. A la «bici», però, se li va trencar la cadena i també se li va punxar una roda. Ara us heu discutit perquè ella no et vol pagar la reparació. La Blanca diu que la cadena ja estava malament, en canvi, tu creus que si hagués anat amb compte no hauria passat absolutament res. Ara mateix no tens estalvis i els pares et donaran la culpa de tot el que ha succeït. No és el primer cop que la Blanca et trenca una cosa, té molt mals dits. Si fos una amiga de debò procuraria tenir cura de les teves coses.

74

Blanca

La Noèlia et va deixar la seva «bici» i es veu que tenia la cadena a punt de petar. Vas caure i llavors es va punxar una roda i també es va trencar la cadena. Ara us heu discutit amb la Noèlia perquè ella vol que tu li arreglis la seva bicicleta. Tu no creus que sigui responsabilitat teva que la Noèlia no repari la seva «bici» quan toca i et molesta que estigui més preocupada per la reparació que no pas pel mal que t’has fet a la caiguda. La Noèlia sempre tracta les seves coses com si fossin tresors i creus que l’importen més les seves coses que les seves amigues.

«Atletisme»

Rafel

El Xavier s’asseu al teu davant a l’hora de dinar. Sempre et fa miradetes de burla i xiuxiueja a l’orella dels altres nens. Saps perfectament que parlen de tu. Quan els monitors no miren, el Xavier et llença molletes de pa. Avui, accidentalment t’ha caigut una mandonguilla a la seva falda. Abans, tu i el Xavier éreu amics però des que guanya totes les curses d’atletisme que es creu superior i ni et parla. Tu també corres i ja fa mesos que t’esforces en guanyar-lo.

Xavier

El Rafel és un gelós, no suporta que tu puguis tenir nous amics i sempre te’ls deixa a l’alçada del betum. El Xavier s’asseu al teu davant a l’hora de dinar i avui una mandonguilla ha saltat del seu plat i ha anat a parar a la teva falda. Saps que ha estat un accident, però igualment creus que el Xavier t’ha de treure la taca dels pantalons i rentar-te’ls. Com que, a més a més, tu guanyes totes les curses d’atletisme i ell ni una, t’ha agafat mania i és per això que t’has buscat altres amics.

«Gimnàstica» Enric

No tothom pot ser un atleta. Com que ets una mica gras i no gaire àgil tots se’n riuen de tu a la classe

de gimnàstica. El professor diu que s’ha d’animar tothom i quan et toca fer a tu un exercici tothom

aplaudeix i crida més del compte. La Marta, que és millor esportista que molts nens, sempre t’escull per

formar part del seu equip de nenes però ho fa per riure-se’n encara més. Estàs deprimit i la nit anterior a

la classe de gimnàstica no dorms. T’agradaria estar malalt o desaparèixer.

75

Marta

Ets molt àgil i t’agrada demostrar-ho. A la classe de gimnàstica mires de superar els nois perquè ells es

pensen que les noies són totes unes bledes. L’Enric és molt graciós, quan corre, salta o fa tombarelles

posa cara de circumstàncies. Fa que les classes de gimnàstica siguin més divertides. Sempre que pots

el tries per formar part del teu equip, així no és l’últim en ser escollit. A més, els altres nens són uns

insolidaris i no el volen. «Gimnàstica»

DATA Avui hem participat en una trobada de mediació i hem arribat a uns acords que ens semblen justos i que poden arreglar la nostra situació. NOM: ............................................................ NOM:.............................................................. Estic d’acord en: Estic d’acord en: Signatura: Signatura:

* Han participat com a mediadors/es: NOM: ............................................................ NOM:...............................................................

Signatura: Signatura

76

«Dents de conill» Blai

T’han posat un corrector dental i l’has de dur tot l’any. Els nens i nenes de la classe et diuen «dents de conill». Primer ho vas considerar una broma, però ara ja n’estàs tip. Saps que el corrector t’arreglarà les dents i que després seràs tu qui et podràs riure dels altres. Clar que llavors ja no tindràs cap amic. Avui el Cesc, el teu company de classe, t’ha dit amb tota normalitat «Ei, dents de conill, passa’m la maquineta». I tu no has pogut evitar de tirar-li la maquineta amb ràbia, l’has tocat al front i li has fet sang. La professora en vol informar als vostres pares; estaries disposat a qualsevol cosa per evitar-ho ja que, darrerament, has baixat una mica en els estudis i vols recuperar-te abans que s’acabi el trimestre i et facin l’informe.

Cesc

Seus a la vora del «dents de conill», bé, en realitat es diu Blai però des que es va posar un corrector dental tothom l’anomena «dents de conill». Avui a classe li has demanat una maquineta i te l’ha tirada al cap. T’ha fet un trau al front i ara la professora parlarà amb els vostres pares. Estàs segur que et caurà un càstig sonat perquè ja és el segon embolic en què et poses aquest curs. Els pares et van avisar molt i molt que no volien haver de ser cridats novament. Tu no has fet res de res i no estàs disposat a què les coses quedin així. Has pensat esperar el Blai a fora de l’escola i fer-li menjar la maquineta. Fa un moment el «dents de conill» t’ha dit si et faria res parlar del que ha passat.

«La nova»

Montse

Els teus pares s’han separat enguany. Ara vius en un nou barri i vas a un nou centre. Estàs passant un mal moment i enyores els teus amics i amigues d’abans. Aquí no li vas caure bé a la Gemma, la líder de les noies, i creus que mai no faràs amigues. Quan heu de fer treballs en equip ningú no et vol i estàs segura que no trobaràs parella per seure a l’autocar el dia de l’excursió. Avui ha plogut i la Gemma t’ha clavat una empenta que t’ha fet caure al mig d’un bassal. T’has mullat tots els pantalons i algú ha dit «mireu, la Montse s’ha pixat!». T’has enrabiat tant que has enganxat la Gemma pels cabells i li has fet una bona tibada. Us ha separat el professor de guàrdia.

Gemma

Aquest és el primer any en aquest centre i, entre les nenes, tu decideixes què es fa i on es va perquè tens moltes idees i sempre et preocupes per tothom. Esteu ben avingudes i et fa sentir bé el que totes formeu una pinya. Ara ha arribat una noia nova, la Montse. No és gens simpàtica i no participa en res. Al principi encara vas provar de parlar-hi, però es veu que només sap dir «sí» i «no». Com que els estudis li van bé i és força «mona» es deu creure que és la reina i no es vol relacionar amb les noies de la classe que no són tan bones com ella. Avui ha plogut i en passar per la seva vora, sense voler, hi has xocat i ella ha caigut al mig d’un bassal. S’ha aixecat feta una fúria i t’ha començat a tibar els cabells. Com que et feia molt de mal has mirat de defensar-te. Us ha separat el professor de guàrdia.

77

Document de mediació

DATA MEDIADORS/ES PARTICIPANTS RESUM DEL CONFLICTE S'HAN POSAT D'ACORD ELS PROTAGONISTES SÍ NO

Conclusions. Guardar memòria dels conflictes mediats pot ajudar l’equip de mediadors a millorar la seva tasca . També contribueix a informar dels servei que s’està fent i de la tipologia de conflictes que es produeixen

«Equips contraris»

Nando

El Josep és del Madrid i tu ets del Braça. Just aquesta setmana els vostres equips s’enfronten i vosaltres us heu estat insultant amb gestos i paraules. Esteu molt tensos i no t’estranyaria que arribéssiu a les mans. Avui has vingut vestit amb la samarreta del Braça i no t’esperaves que el Josep i dos «merengues» més portessin la bufanda del Madrid. Inesperadament el director t’ha cridat al seu despatx i… qui t’hi has trobat? El Josep!

78

Josep

El Nando és del Braça i tu ets del Madrid. Just aquesta setmana els vostres equips s’enfronten i vosaltres us heu estat insultant amb gestos i paraules. Esteu molt tensos i no t’estranyaria que arribéssiu a les mans. Avui has vingut amb la bufanda del teu equip i no t’esperaves que el Josep aparegués amb la samarreta de «culer». Inesperadament el director t’ha cridat al seu despatx i… qui t’hi has trobat? El Nando!

“La samarreta” Alumne

Tens la teva pròpia manera de vestir, t’agrada ser diferent i per això busques roba original i la decores a la teva manera. No és qüestió de bon o mal gust, sinó de personalitat. Portes un parell de «piercings» i tatuatges. Avui duies la teva samarreta preferida, la que normalment et poses el cap de setmana. És negra i amb les tisores li vas fer tot de forats que semblen boques somrients i de cada boca hi penja un fil de sang que vas pintar amb una pintura vermella especial. Els de la classe t’han fet tota mena de comentaris i, a mig matí, en el canvi d’assignatura, t’ha vist la directora al passadís i t’ha fet anar al despatx. T’ha dit que aquella no era manera d’anar a classe i que ja et podies anar a canviar immediatament. Tu li has respost que et podies vestir com et donés la gana. Igualment t’ha enviat a casa i t’ha comunicat que series expulsat tres dies.

Pare

El teu fill ha demostrat tenir molta personalitat des de ben petit. Té una habitació que sembla una cova amb les parets plenes de pòsters i màscares africanes; això sí, la té sempre ordenada i neta. Encara que no es mata estudiant procura passar els cursos perquè vol ser artista. El seu somni és fer Belles Arts i la veritat és que se’l veu molt creatiu. Quan plega de l’escola no surt gaire amb els amics sinó que es passa hores i hores dibuixant. No t’agrada com es vesteix però creus que és l’edat de ser rebel i que no fa cap mal a ningú. Avui a mig matí t’ha passat a demanar les claus de casa per la feina. Primer t’has pensat que es trobava malament, però quan t’ha explicat que l’havien expulsat, t’has posat fet una fúria. No estàs disposat que una directora carca li faci malbé la vida al teu fill.

Directora

Has estat directora del centre en diverses ocasions. Has vist com el centre anava canviant i sempre a pitjor. L’alumnat ja no és el que era i cada dia hi ha més conflictes que no es poden controlar. Has adoptat la política de prevenir abans que curar, és a dir, quan veus un alumne que segur que donarà problemes l’escarmentes abans que no en faci de les seves. Bona part del professorat pensa com tu, per això t’han tornat a elegir. Avui has vist un alumne que no sabries dir si anava vestit o despullat, semblava un «skin». Només faltaria que bandes de «skin heads» comencessin a aparèixer pel centre! Li has ofert l’oportunitat d’anar a casa a canviar-se però, com era d’esperar, t’ha contestat de qualsevol manera. Li obriràs un expedient i serà expulsat tres dies.

79

Avaluem els mediadors

Els mediadors Com a participant en el procés de mediació ens agradaria conèixer la teva opinió sobre la intervenció dels mediadors en el vostre conflicte. T’agrairem que puntuïs de l’1 (gens) al 4 (molt) l’actuació dels mediadors en cada fase del procés.

Entrada Els mediadors ens han saludat. 1 2 3 4 Els mediadors s’han presentat. 1 2 3 4 Han explicat clarament les normes. 1 2 3 4 Ens han preguntat si hi estàvem d’acord. 1 2 3 4 Comentaris:

Conta’m Els mediadors han mostrat empatia. 1 2 3 4 Ens han preguntat què havia passat. 1 2 3 4 Ens han preguntat com ens havíem sentit. 1 2 3 4 Han escoltat activament parafrasejant i fent preguntes obertes. 1 2 3 4 Han resumit la situació tenint en compte els nostres sentiments i punts de vista. 1 2 3 4 Comentaris:

Situar-nos Els mediadors han tingut en compte les preocupacions de tots dos. 1 2 3 4 Ens han ajudat a expressar els nostres interessos. 1 2 3 4 Ens han ajudat a posar-nos en la pell de l’altra persona. 1 2 3 4 Ens han fet pensar en què passaria si no ens posem d’acord. 1 2 3 4 Ens han fet adonar que podíem seguir sent amics. 1 2 3 4 Comentaris:

80

Arreglar Els mediadors ens han explicat clarament com fer una «pluja d’idees» 1 2 3 4 Ens han ajudat a seleccionar les idees. 1 2 3 4 Ens han suggerit que combinéssim idees. 1 2 3 4 Ens han convidat a valorar les idees. 1 2 3 4 Ens han deixat pensar i decidir per nosaltres mateixos. 1 2 3 4 Han preguntat si la decisió era justa per a tots. 1 2 3 4 Han preguntat si la podríem complir. 1 2 3 4 Han preguntat si creiem que funcionarà. 1 2 3 4 Comentaris:

Acordar Els mediadors ens han ajudat a fer un pla d’acció concret. 1 2 3 4 En el nostre pla ha quedat clar qui faria què, quan, on i com. 1 2 3 4 Ens han explicat a cadascú quin era l’acord. 1 2 3 4 Ens han preguntat si crèiem que havíem arreglat la situació. 1 2 3 4 Ens han encaixat les mans. 1 2 3 4 Ens han suggerit que ens encaixéssim les mans. 1 2 3 4

Comentaris:

3. Co-mediació. Descripció. Introduirem el treball en co-mediació com a via de que els diferents agents de la comunitat educativa se sentin representats per algú proper que pugui comprendre’ls.

- Formarem parelles de co-mediadors: alumne / alumne i professor / alumne. - Treballar en co-mediació és a més, una experiència que permet aprendre de l’estil i la manera de

fer de l’altre mediador. - Treballar amb un co-mediador suposa:

I. Compartir responsabilitats i lideratge. II. Unir forces

III. Aprofitar preguntes i estratègies de l’altre. IV. No interrompre l’un a l’altre, excepte si és absolutament necessari. V. No deixar que l’altre co-mediador faci tota la feina.

VI. Preparar i avaluar les sessions conjuntament.

- Recuperarem situacions treballades en sessions anteriors i formarem parelles professor / alumne , i alumne/alumne.

- En grups de quatre protagonistes i co-mediadors realitzarem role-play Conclusions. Treballar amb un co-mediador ofereix diversos avantatges entre els quals destaquen el modelatge del comportament cooperatiu, la identificació dels protagonistes amb l’equip, l’aprenentatge mutu i la possibilitat de combinar estratègies.

81

4. Premediació.

Descripció. Es realitza per a crear condicions que facilitin l’accés a la mediació.

1. Aspectes a tenir en compte. Parlar amb les parts per separat per a determinar si la mediació és apropiada pel cas, es a dir, que les parts expressin la seva acceptació a resoldre el seu problema amb la intervenció d’un mediador i que manifestin la seva voluntat de col·laborar en el procés. Determinar si són necessàries d’altres actuacions prèvies a la mediació: noves entrevistes individuals, parlar amb d’altres persones relacionades amb el conflicte i que siguin determinants per a la seva resolució, consultar normativa o RRI que poden afectar a l’acord, etc. Descarregar les emocions associades al conflicte per a que puguin anar a la mediació amb menys tensió i per a generar confiança en les parts. Consensuar amb les parts les condicions a seguir en el procés: lloc, moment i durada de les sessions, confirmar els mediadors que intervindran.

2. És possible la mediació?

I. Aspectes a tenir en compte per a decidir utilitzar la mediació. Quan les parts han de continuar amb la relació, encara que vulguin distanciar-se. Quan les parts es troben i es senten incomodes. Quan el conflicte afecti també a d’altres persones. Quan hi hagi voluntat de resoldre el conflicte, bona predisposició, desig de

continuar una bona relació, II. Aspectes a tenir en compte per a decidir evitar la mediació.

Quan els fets són molt recents i els protagonistes estan “enfurismats, i no poden escoltar, contenir-se ni prendre decisions.

Quan una de les parts no es fia de l’altre perquè li té por. Perquè la complexitat del problema faci que no és pugui resoldre des de l’àmbit de

la mediació: problemes de drogues, maltractaments, faltes molt greus,…

III. Començar a analitzar el conflicte. • Des del començament de la premediació s’ha d’anar configurant un mapa

del conflicte. El document que es mostrarà pot servi per l’anàlisi. Els mediadors han d’omplir els apartats corresponents per una millor comprensió dels diferents elements del conflicte.

Aprofitarem casos exposats anteriorment per treballar aquest apartat. Conclusió. Hi ha moltes situacions en què la mediació pot ser utilitzada, encara que no és recomanable en qualsevol cas. Material. Full d’exercicis de conflictes.

82

GUIÓ PER A LA PREMEDIACIÓ Per a la primera entrevista amb cada una de les parts. En general, utilitzarem aquest document de manera individual. 1. ¡Hola!, em dic …………….. i jo ………………………. Som mediadors i t’escoltem amb l’intensiu d’ajudar-te a resoldre aquest problema. El teu nom és? (mirant a la part) 2. Explicans el teu problema. 3. Hi ha quelcom més afectat per aquest problema? 4. Si no saps ben bé el que és la mediació, deus saber que no és com una confessió, ni com una consulta psicològica, ja que no donem solucions ni interpretem les teves accions. El que ens diguis serà del tot confidencial en els termes que tu diguis. El mediador hi és per a escoltar-te no et forçarà a resoldre el teu problema , ni el resoldrà per tu, ja que la solució la tens tu. L’únic que necessitem és bona voluntat i la teva confiança. T’ajudarem a construir la solució al teu problema, tenint en compte les teves necessitats així com també las del teu company, però per que això sigui possible tot dos heu de col·laborar. Estàs disposat a fer-ho? 5. Estàs d’acord en que ……..y ……….. fem de mediadors? Si no, pots elegir entre tots aquests: (Mostrarem la llista) 6. Si et sembla quedem pel …….. a les …….. en …….. La sessió durarà …………. I tindrem totes les trobades que facin falta. (Signatura)

NOTES

83

ANALISI I DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE

Data:

Parts del conflicte

Mediadors

Resumeix en poques paraules el conflicte

Omple els següents buits







Posicions. Quina posició tenen, que demanen?

Solucions. Què proposen per a resoldre’l?

Acords. Com quedaria satisfet?

No acords Què passa si no hi ha acords?

84

FITXA OBSERVADOR

1. Els mediadors has seguit tots els passos de la mediació?

o Es van presentar o Van presentar el passos de la mediació o Van introduir les regles

2. Els mediadors van seguir els passos del procés de mediació?

o Conta’m o Aclarir el problema o Proposar solucions o Arribar a un acord i signar-lo

3. Les parts representant el conflicte es trobaven a gust? 4. Quines habilitats de comunicació i escolta vas observar que utilitzessin els mediadors? (parafraseig, preguntes obertes, resumen, etc.) 5. Es va arribar a un acord? 6. Defineix el problema des del punt de vista de cada part. 7. Va escoltar bé el mediador a ambdues parts? 8. Creus que la solució resoldrà el problema?. Per què? 9. La solució es: equilibrada, possible, realista (explica la teva resposta) 10. Van treballar com a equip la parella de mediadors? 11, Ha hagut canvi en les persones en disputa? Quins? 12,.Quins comentaris o suggeriments vols compartir?

85

FITXA PER LES PARTS DE LA DISPUTA

1. Consideres que el procés de mediació ha estat satisfactori? 2. El mediadors, en algun moments, van intentar imposar les seves raons?

3. Què et va fer deixar la teva actitud defensiva o hostil?

4. De quina forma o manera et van guiar o ajudar els mediadors per a resoldre el teu problema?

5. Vas aconseguir concessions a canvi de fer tu concessions? 6. Vas cedir fàcilment el que volia l’altra? 7. Pots explicar, breument quina era la posició de l’altra part i els seus interessos i les seves necessitats?

8. Consideres que amb la solució que s’ha arribat es pot millorar la relació pel futur, o simplement soluciona el problema concret que us va enfrontar?

86

MEDIACIÓ Aquest document indica als mediadors els aspectes que han de tenir en compte al llarg de cada fase. Presentació i regles del joc.

- Us presenteu demaneu a les parts que es presentin. - Expliqueu breument què és i quines són les regles de la mediació. - Preneu una decisió sobre qui comença a explicar el seu problema.

Conta’m. Demaneu a cada una de les parts, que expliqui la seva versió del problema i que expressi els seus sentiments i emocions de manera no agressiva. En aquesta fase, un dels mediadors ha d’anar controlant els torns d’exposició de cada part. L’altre va prenent notes per a :

- Identificar els punts centrals del problema, es a dir els “temes”. - Veure els punts de trobada i de confrontació. - Enregistrar les percepcions, emocions, sentiments, fets i valors de cada un. - Practicar tots dos l’escolta activa.

Després de recollir la informació més rellevant, es aconsellables que tots dos mediadors redefineixin la estratègia per a ajustar prioritats, punts de trobada, etc. Aclarir el problema. Heu de fer preguntes per a profunditzar o concretar aspectes que quedin poc aclarits. Apunteu els temes importants, el ”quid” del conflicte. Intenteu resoldre les dues postures. Heu de tenir en compte que fins aquest moment, cada una de les parts està convençuda de que la seva explicació del problema i la seva posició és la correcte, que té la raó i diu la veritat. Per això és molt important aquest pas, ja que mitjançant les preguntes que tu facis es donaran compte de “les dues cares de la moneda”, i s’aniran aclarint sobre la seva situació. Heu de tenir especial cura per a que les preguntes no els indueixi a qüestionar les seves explicacions. Proposar solucions. Heu de preguntar a les parts sobre les possibles solucions. Quines serien les vies per a resoldre el conflicte, discutir i avaluar cada una d’elles. En problemes complexos, és aconsellable començar a elaborar acords sobre temes més senzills i secundaris, per a donar la sensació de que s'avança i col·laboren. Quan es va arribant a acords, baixen les hostilitats i arriben als punts més conflictius en una actitud més col·laboradora.

87

Arribar a un acord. Un cop que s’ha decidit quina de les opcions és la més adient o la que més satisfà a totes dues parts, es redacta l’acord, què és com un contracte en el que les dues parts fan el compromís a complir allò que han acordat i signat. Heu de tenir en compte que les dues parts han de tenir clar, durant tot el temps, què és el que estan acordant i les implicacions que allò comporta. Han de donar el seu consentiment. No heu d’oblidar que el més important són les relacions , de vegades, aclarir un incident es millora la relació i no es necessari redactar un acord; en qualsevol cas, l’acord ha de resoldre el problema, preservar la relació i preveure necessitats futures. Eviteu ambigüitats o termes que no s’entenguin. Heu de concretar tot el possible, tenint en compte dates límits, quantitats o d’altres condicions específiques. Preferiblement utilitzeu expressions afirmatives. Ex.: Precisar “el que faran” en comptes de “el que no faran”. Expliqueu els termes de confidencialitat i què aspectes o temes es tindran en compte sota aquesta condició. Decidiu què fer amb les notes, apunts, etc. Si es destrueixen, qui ho farà, com, quan. Deixeu oberta la possibilitat de sol·licitar un nou procés de mediació o de seguiment.

88

GUIÓ PER A LA MEDIACIÓ

Presentació del guió i regles del joc. 1. Hola!, em dic …………. I jo …………… Som mediadors. Si voleu, podem treballar amb vosaltres per a intentar resoldre aquest problema. El teu nom és ..? (mirant a una de les parts) i el teu…? (mirant a l’altra part) 2. Això és el que farem: després de comentar les regles de joc que hem de respectar, ens explicareu , per torns, el vostre problema des del vostre punt de vista. Nosaltres us farem algunes preguntes per aclarir allò que ha succeït i així estar segurs de que us hem entès bé. Després us preguntarem el que penseu per tal de resoldre el problema, per poder construir, amb elles, una solució amb la que tot dos estigueu d'acord i, finalment, ho escrivírem i signarem. Nosaltres no prendrem part ni us direm el que s'ha de fer. Si en algun moment ho criem necessari i estem d’acord, farem alguna sessió per separat amb cada un de vosaltres, en el moment ja definirem en quines condicions. 3. Tenim algunes regles sobre les que hem de estar d’acord abans de començar:

- Primera: Esteu d’acord en que heu vingut voluntàriament i que tot el que digueu aquí serà confidencial? (esperem algun tipus de resposta de cada un )

- Segona: Esteu d’acord en que us escoltareu un al l’altre i no us interrompireu? (esperem algun tipus de resposta de cada un)

- Tercera: Esteu d’acord en no insultar-vos o agredir-vos, ni utilitzar un llenguatge ofensiu o malsonant al dirigir-vos el un a l’altre? (Esperem algun tipus de resposta de cada un)

- Quarta: Esteu d’acord en esforçar-vos en resoldre el problema, sent el més honest i sincers que pugueu? (esperem alguna resposta de cada un d’ells)

- Cinquena: Despendreu del mateix temps cada un per comentar el vostre problema. Us sembla bé que el fixem en cinc minuts? (esperem algun tipus de resposta de cada un).

Un dels dos mediadors atendrà als torns d’exposició. Comença l’exposició el que va sol·licitar la mediació i, si la van sol·licitar mútuament, el que es trobi amb més tensió o el que les parts deixondeixin.

NOTES

89

Conta’m A cada una de les parts dieu: Conta’ns el que ha passat. Com t’has sentit. Explica’ns més sobre…. Us heu d’assegurar si hi ha algú més implicat o afectat en aquest problema. Pregunteu si voldrien afegir quelcom més. Aclarir el problema. Que és el que vols dir amb….? Perdona, però no t’entenc. Podries explicar-m’ho un altre cop però de manera diferent. De tot el que m’has explicat, què és el més important per a tu? He entès bé si dic… (parafraseig) Es correcte si dic…. T’has sentit traït, desil·lusionat? (Has de resumir cada una de les posicions, reflexes, sentiments, etc.) Jo entenc que en la vostra diferència els teus interessos principals són… (ho dius mirant a una de les parts) i les teves són (mirant a l’altra). De què manera/què/com/quan/on/quant/qui exactament/…? Com saps tu…? Què pensaries/faries/diries si…? Comparat amb què/qui? Què et fa creure què…? Sempre?/mai?/tots?/Ningú?. A l’hora d’aclarir un conflicte has de tenir en compte els següents aspectes:

- Relacions/comunicació. (Es milloren que s’aconsegueix una major col·laboració. Indaguem): Es veuen com a companys o com enemics? Podran mantenir una relació pacífica o afectarà a qui tinguin al seu voltant?

- Compromís. (Es el grau en el que s’involucren en la negociació, en el procés, les ganes que tenen d’arribar a bon termini. Procura que sempre quedi explicitat).

- Interessos. Són les raons que ens porta a demanar el que demanem. Per descobrir-los, preguntant): Per què?/per a què el vols/necessites?.

- Límits. Què fareu si no s’arriba a un acord?. Fins que punt us convé seguint negociant?

- Legitimitat.

(Identificar criteris justos i normes, ja que no es pot fer res il·legal, donat que serveixen de marc per a la negociació i per a avaluar les opcions)

NOTES

90

Proposar solucions. (Has de separar sempre el procés de crear les propostes, del d’avaluar i decidir quina é la més adequada o la que més respon a les teves necessitats) Què és el que t’agradaria que passes com a resultat d’aquestes trobades? Com penses que es pot resoldre? Quins canvis proposaries? Què es podria canviar? Què és el que més us agradaria? Què podeu fer per resoldre el problema? Què passaria si…? Què passa si no trobem una solució? Què és el pitjor que et podria passar? Què no puc tolerar o permetre que succeeixi? Què és el millor que et podria passar? Què sèrie el més satisfactori per a tu? Esteu buscant guany mutus? Com pots millorar la teva proposició per a fer-la més acceptable per a l’altra part? Què és el més important/urgent per a tu? (pregunteu sobre la relació) Podríeu continuar amb la vostra relació? Com? Podeu millorar la relació? (Feu preguntes per a garantitzar un acord just, convincent, legítim o satisfactori) Et sembla just? Això seria just per a l’altre? Creus que així és resoldrà el problema? Ningú se sent enganyat, ignorat o timat? En quines circumstàncies em convé retirar-me i no negociar? Això seria legítim? (Hauràs de resumir totes dues propostes, contemplant les necessitats de tots dos. T’has d’assegurar si s’ha de consultar a terceres persones abans d’escriure l’acord) Hauríeu de consultar a algú abans de decidir? Arribar a un acord (Per a tancar la sessió) Podem considerar que el problema està resolt? Esteu disposats a signar-ho?

NOTES

91

3. Sessions provades o individuals: El “Caducs” Descripció. En la fase d’ENTRADA, quan s’explica com funciona el procés, convé advertir que, si el mediador/a ho creu necessari, podrà realitzar reunions separades amb les parts. Sempre que es va a una reunió privada amb una part cal fer-la també amb l’altra, encara que només hagués necessitat de fer-la amb una part. S’ha de aconseguir una imatge d’igualtat. Ha d’haver el mateix número de sessions per a cada part i de igual durada. S’utilitza quan:

Algú età molt emocionat, a punt de plorar o bé molt agressiu i es podria produir una baralla. Els protagonistes ho demanen. El mediador pensa que els protagonistes no són sincers. Els protagonistes mostren signes de no escoltar-se Es detecta que una persona detecta poder. El mediador sospita que una persona està sota pressió o amenaça. Per parlar de temes difícils en conjunt. Per a avaluar la posició si no hi ha acord Per tranquil·litzar i inspirar confiança Per a superar situacions difícils o negatives entre el mediador i cada una de les parts.

Durant la reunió privada(que serà confidencial en tots aquells punts en què la persona ho demani)l’objectiu del mediador/a és esbrinar què impedeix avançar en l’exploració del conflicte. El mediador/a fa preguntes obertes que li permetran situar-se i avaluar el cas: tractarà qüestions delicades de parlar en grup, introduirà criteris de realitat, reafirmarà la confiança envers la seva persona, ajudarà a superar un moment difícil. Etc. Segons de què es tracti podrà optar per donar indicacions a la persona, no sobre el conflicte, sinó sobre com participar i liderar la situació. També pot determinar que no és moment per mediar en el conflicte: una part està massa dèbil, algú s’està aprofitant del procés, hi ha pressió, manipulació, … Guió per a la sessió individual (en confiança):

Què és el que més t’ha dolgut? Perquè Estàs enfadat/amb rancúnia/

etc.? Què és el que t’impedeix fer…? Què en penses de l’actitud de…? Què necessitaries per donar-te per

satisfet?

Què podem fer per solucionar aquest

entrebanc? Què el podem oferir a … per a que

quedi una mica més satisfet? Per què creus que va dir.. o va fer ..?

Conclusions. La mediació no és un procés rutinari basat en un conjunt de tècniques que podem aplicar mecànicament. Cada situació és particular. El rol del/la mediador/a és compromès. La mediació sempre és productiva, això no significa que s’hagi de conduir fins al final. Agafarem un cas i practicarem el caducs en rol pla, farem valoració del procés.

92

COM AFRONTAR-TE A SITUACIONS DIFICILS Coma a mediador/a hauràs d’afrontar-te a situacions difícils a les que hauràs de donar resposta. A continuació desenvoluparem uns quants suggeriments per a treballar-les. Les parts no respecten les normes pactades. No els acusis ni els renyis. Simplement recordar el que s’havia acordat e l’inici del procés de mediació. La comunicació està molt tallada. T’adones de que la mediació no avança, encara que no tens clar el perquè. Prova les sessions privades, per aclarir si hi ha n interessos ocults, per a comprendre la situació o quan no estiguin disposats a col·laborar. Una de les parts està molt enfadada. La mateixa solució que pel punt d’abans. Demana un recés, deixant la sessió per quan es calmin els ànims. Parafraseja (si és una situació que encara pots controlar) “Veig que estàs molt enfadat amb això i que sembla que encara tens la ferida molt oberta” Una de les parts diu que estàs sent parcial. Deixa que les parts expressin els seus sentiments i les seves percepcions de les coses. Pregunta'ls: “Quina actitud o comentari et fa pensar en això?” Si la queixa persisteix, proposa un canvi de mediador en el teu lloc. Les parts no arriben a una solució i demanen consell. Recorda'ls que el teu paper es afavorir a que ells mateixos arribin a un acord i no imposar un acord vàlid per a tu. Les parts no arriben a una solució i la relació continua trencada. Proposa'ls establir un acord de mínims. “Seria bo que tinguéssiu en compte que independentment del problema que ha sorgit entre vosaltres i que pot fer que trenqui la vostra relació, tots dos heu de seguir convisquin cada dia. Seria millor que siguin el més suaus possible i que i que feu algun acord respectuós i educat per seguir la vostra relació, mantenint unes normes mínimes. La qüestió és Com podem fer-ho?” Es qüestiona la mediació, com a conseqüència de que va començar com una alternativa al procés disciplinari normal. Parla de les conseqüències per a tots dos si no s’arriba a un acord. Utilitza un to de reflexió, no d’amenaça. “Sempre serà millor resoldre les coses de mutu acord, prenen decisions per nosaltres mateixos, que haver de parlar amb el cap d’estudis. Seria una pena que amb tot el que heu col·laborat i ara que estem al final llanceu la tovallola” Les parts decideixen no seguir amb la mediació. El més important és que sàpiguen que poden tornar en el moment que es trobin preparats o quan el sembli oportú, que tenen les portes obertes. Se’ls ha de felicitar pels esforços que han fet i pel que han col·laborat, i fer saber que respectes la seva decisió de no voler continuar.

93

ERRORS DELS MEDIADORS: EL QUE NO S’HA DE FER A continuació, presentarem un llistat amb les errades més comuns què sol cometre un mediador. En general, t’adonaràs de quin són els errors pels quals la mediació no avança. Normalment tenen relació amb “les dotze típiques”. Fer moltes preguntes. No és fonamental disposar de més informació sinó de tenir clar de què disposes del més important. Practica l’escolta activa i deixa que les parts s’expressin a la seva manera, fins i tot respectant els seus silencis. Preguntar masses “perquès”. En lloc de : “Per què el vas insultar?” de millor: “Explica'm més del que va passar just abans de que ell/ella digués que l’havies insultat”. Discutir amb una de les parts. No expressis disgust ni t’oposis al que diguin qualsevol de les parts. Emetre judicis. No diguis: “Un de vosaltres menteix…” sinó: “Tot dos teniu punts de vista diferents sobre el que va passar”. Tampoc digues: “Això són tonteries…” digues: “Si això us interessa especialment, el podem tractar en altre moment”. Aconsellar. El lloc de dir: “Heu de recordar l’important que és el respecte mutu”, digueu-lo com: “Com us agradaria que fos la vostra relació en el futur?”. Amenaçar a les parts. No diguis: “Si no resoleu això, haureu de solucionar-ho amb un expedient”. En canvi pots dir: “Vau acordar intentar resoldre’l, potser és un amiga dur, però hem avançat molt, i és important que continuem en aquesta direcció”. Forçar la reconciliació. Serà obvi quan les parts arribin a un acord, no el forcis. No demanis que siguin amics un altra vegada, que es demanin disculpes o les donin o que es donin la mà. Pregunta: “Què podeu fer per trobar-vos més satisfets?” o “Quines solucions serien les més justes per les dues parts?”. Imposar la mediació. Observa com els afecten les decisions que estan prenent en aquell moment, la projecció que tindrà per a ells en un futur, per a que siguin conscients del que són capaços. El més important és que sàpiguen que poden tornar a mediació en el moment que estiguin preparats o quan creguin oportú, que tenen les portes obertes. Felicita'ls pels esforços que han fet i en el que han col·laborat, i respecta els seus sentiments de no voler continuar.

94

INFORME DEL MEDIADOR

Participants que van intervenir en el procés de mediació. Les parts: Nom i curs: Nom i curs: Mediadors: Nom , curs (en cas d’alumne/a) i condició (professor/a, alumne/a): Nom, curs (en cas d’alumne/a) i condició (professor/a, alumne/a): Qui va informar per a la mediació del conflicte: Nom, curs (en cas d’alumne/a) i condició (alumne/a, professor/a, d’altres): Sobre el conflicte Tipus:

□ De relació/comunicació: rumors, confusions, malentesos o malinterpretacions. □ Per interessos/necessitats □ Per recursos: tenir, accedir, prestar (temps, espais, objectes) □ Per activitats, treballs, tasques. □ Per preferències, valors o creences.

Breu descripció del conflicte: Es va arribar a un acord? □ SI □ NO Observacions:

Data d’inici: Data de finalització:

95

BLOC VII: LA MEDIACIO EN MARXA

Aprendrem que…

• La posta en marxa de la mediació , com a qualsevol altre procés educatiu, exigeix una planificació i una organització. Per a que aquesta tingui èxit, és tan important la formació dels mediadors com que es doni unes condicions institucionals que afavoreixin la seva presència. De la mateixa manera, els aspectes organitzatius i de difusió són imprescindibles per a que la mediació no quedi aturada.

Nocions fonamentals…

• Elaboració de documents necessaris per difondre la mediació a l’escola: revista, pàgina WEB, tríptics, full informatiu, radio, pòsters, …

• Difusió per les classes del servei de mediació al centre: tutoria, representacions teatrals,…

• Elaboració de fulls i documents necessaris per la posta en marxa de la mediació.

96

Activitats del Bloc VII Un cop finalitzat el taller es important activar i donar a conèixer la mediació des de l’equip creat. Els mediadors s’han de responsabilitzar de:

• Reunir-se periòdicament per a impulsar-la, millorar la seva formació, … • Participar en la campanya de difusió del centre. • Planificar activitats per a millorar la seva aplicació. • Mediar en cas de ser necessària la seva presència en un conflicte. • Animar als seus companys a sol·licitar mediació en cas de conflicte. • Participar en la formació continua que el servei mantingui.

És essencial promocionar i donar a conèixer el programa a traves de diferents mitjans per tal de mantenir viu el mateix.

1. Tríptic informatiu sobre la mediació.

Descripció. Elaborarem un tríptic informatiu que repartirem entre els professors i alumnes del centre. Així ens assegurarem que el programa de mediació arribi a tots. De aquesta manera el mateix equip de mediació aclarirà dubtes i ajudarà a definir aspectes concrets de la seva aplicació.

2. Donar a conèixer el programa a través de la tutoria. Elaborar activitats (noves o realitzades en el curs de formació) per portar a tutories. Aquestes activitats poden ser portades a terme pels tutors o pels mateixos mediadors. 3. Altres maneres de fer la campanya de difusió.

• Col·laborar amb articles en la revista trimestral del centre. • Informar en la pàgina WEB del centre. • Informar en el full informatiu mensual a les famílies. • Participar en el programa de radio. • Fer simulacions teatrals. • Elaboració de postres

4. Prendre decisions sobre:

• On farem la mediació? • Quan farem la mediació? • Qui la farà? • Què farem amb la documentació de cada cas? • Què farem amb les notes preses en cada cas? • On guardarem els protocols per omplir? • ---------------

5. Elaboració de protocols:

• Full per demanar mediació. • Full d’acords • Full de compromís • Full d’informe • ……………………..

97

REFERENCIES

1. Llibres.

• Boqué i Torremorell, M.Carme: “Guia de mediació escolar” Associació de mestres Rosa Sensat , 2002.

• Torrego, Juan Carlos: “Mediación de conflictos en instituciones educativas”. Narcea S:A: Ediciones.

• Casamayor G. y otros: “Cómo dar respuesta a los conflictos: la disciplina en la enseñanza secundaria”. GRAO

• Diez de Ulzurrun Pausas, Ascen i d’altres: “La dinàmica de grups en l’acció tutorial: activitats per fer a l’aula” GRAO

2. Articles i d’altres documents

o John Paul Lederach.: Mediació en http://w.w.w.edualter.org/material/euskadi/mediacio.htm

o Mendez, Aurora: La mediación entre iguales en un instituto de educación secundaria: materiales para formar a alumnos/as mediadores. IVJornades Mediació Escolar (Olot 2003) en

http://w.w.w.solomediación.com/jornada/conferencia3.htm o Romero i Duran, Carme: Projecte d’implementació de la mediació escolar a la

comarca de la Garrotxa . I Jornades Mediació Escolar ( Olot-1999) . o John Paul Lederach: “Croquis” rápido de un conflicto (Seminario de

Educación para la Paz de la Asociación Pro-Derechos Humanos) o Cibereduca.com: “Resolución de conflictos en el aula y mediación escolar”

Ponencia CIVE-2001 en http://w.w.w.cibereduca.com/temames/ponencias/junio/p34/p34,htm

o Martinez Zampa, Daniel F.: Mediación educativa en http://w.w.w.xpsicopedagogia.com.ar/contenido/entrevistas.html

o Articulo: Definiciones de conflicto en http://es.geocities.com/ardelbor2002/liderazgot2.html

o Uranga Arakistain, Mireia: Mediación, negociación y habilidades para el conflicto en el marco escolar en http://w.w.w.geocities.com/ccb_masc/link1.html

o Uranga Arakistain, Mireia: :Experiencias de mediación escolar en Gernika en http://www.pangea.org/edualter/material/euskadi/acrobacies.htm

o Boqué i Torremorell, M.Carme: Apunts i dossier del curs de mediació escolar. Girona 2004 CCOO Comarques gironines.

Documents

PROJECTE MEDIACIÓ ESCOLARvbarjuan/cr%E8dit%20variable/MEDIACIO%20REVISA… · Però, transformar el conflicte en element enriquidor per a les parts, requereix la utilització de