PROJECTE PER A L’AMPLIACIÓ D'UN HABITATGE UNIFAMILIAR · l’Hospital del Mar i Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (Exp.89PB123) aprovat definitivament pel Consell Plenari

MD

AGENTS. MD 1.01

INFORMACIÓ PRÈVIA. MD 1.02

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE. MD 1.03

ANTECEDENTS 1.3.1

PLANIFICACIÓ DELS TREBALLS 1.3.2

QUADRE DE SUPERFICIES 1.3.3

PROGRAMA FUNCIONAL 1.3.4

DESCRIPCIÓ DE LES SOLUCIONS CONSTRUCTIVES 1.3.5

DESCRIPCIÓ GENERAL DE LES PREVISIONS TÈCNIQUES 1.3.6

RELACIÓ DE DISPOSICIONS LEGALS D’OBLIGAT COMPLIMENT 1.3.7

COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS 1.3.8

1.1 AGENTS

Promotor: IMAS – HOSPITAL DEL MAR Arquitecte: BRULLET-PINEDA ARQUITECTES S.L., CIF B63397236

Trav. De dalt 93 entlo 1ª 08024 BCN Telf 932106819 Fax 932100214

Altres tècnics Instal·lacions: AIA Instal·lacions Arquitectòniques

Grup J.G. Estructures: Manuel Arguijo y Asociados, s.l. Telecomunicacions: Altres: Seguretat i Salut Autor de l’estudi: BRULLET –PINEDA ARQUITECTES S.L

Coordinador durant l’elaboració del proj.: Albert Bonaventura i Sans

Coordinador durant l‘execució de l’obra: Albert Bonaventura i Sans

Altres agents:

Constructor:

Entitat de Control de Qualitat:

Redactor de l’estudi topogràfic:

Redactor de l’estudi geotècnic:

Altres:

1.2 INFORMACIÓ PREVIA 1.2.1 DADES URBANÍSTIQUES :

L’edifici s’integra dins de la macro-illa formada per l’Hospital del Mar i el Parc de Recerca

Biomèdica de Barcelona i esta qualificat d’equipament públic d’àmbit general, Clau 7c,

conforme a la Modificació del Pla Especial d’Ordenació Urbanística de l’Equipament de

l’Hospital del Mar i Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (Exp.89PB123) aprovat

definitivament pel Consell Plenari de l’Ajuntament en sessió de 20 de juliol de 2007.

La superfície del total del solar de l’illa es de 52.920 m2.

Superfície total construïda d’aquest projecte: 11.016,2 m2

1.2.2 CRITERIS URBANÍSTICS

ACCESSOS

L’accés principal de vianants s’efectua des de carrer Dr. Aiguader i l’edifici disposa de tres

nuclis de comunicació vertical.

Al soterrani, costat est, es troba l’altre accés exterior per les mercaderies de l’estabulari.

Aquest també disposa d’una comunicació interna amb l’edifici pròxim del Parc de Recerca

Biomèdica de Barcelona.

1.3 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

1.3.1 ANTECEDENTS

A petició de la propietat i donat el canvi d’usuaris de l’edifici, aquest projecte forma part

d’un seguit de fases per adaptar l’edifici a les noves necessitats de caire docent. Aquestes

fases permeten mantenir l’activitat lectiva sempre a la banda oposada on es realitzen les

obres per portar a terme la rehabilitació total de l’edifici actual.

A continuació s’explica el procés previst per l’execució de la totalitat del projecte redactat.

Aquest punt es molt important, donada la convivència de l’activitat docent amb la diversitat

de tasques que comporta la reforma i ampliació de l’edifici.

1.3.2 PLANIFICACIÓ DELS TREBALLS

L’objecte d’aquest projecte executiu es l’ampliació dels espais actuals, l’enderroc de les

particions, fusteries i revestiments existents, el desenvolupament de les noves

distribucions i acabats interiors, la nova façana i coberta, així com la connexió-distribució

de les instal·lacions de l’edifici docent situat al carrer Dr.Aiguader, 80 de Barcelona.

El contractista adjudicatari de l’obra -abans de l’inici d’aquesta- trobarà l’edifici i el seu

entorn de la següent manera:

• Al costat est: La primera fase de reforma i ampliació executada i en ús.

• Un pont peatonal provisional per la connexió, a nivell de planta primera, de l’edifici

reformat en fases anteriors i un edifici modular que es troba davant d’aquest.

• El solar on s’executarà l’ampliació, resultant de l’enderroc dels dos pavellons

pròxims a l’edifici docent.

• Al costat oest : La sortida del solar descrit es produirà per sobre d’un forjat

dimensionat pel trànsit propi dels equips d’obra.

A títol informatiu s’indica que durant l’estiu de 2009 es van enderrocar els pavellons abans

descrits per deixar el solar d’ampliació de l’edifici llest per l’inici dels treballs d’excavació,

retirada de fonaments i apantallament per la construcció dels dos soterranis que disposa

l’ampliació de l’edifici.

Donades les necessitats i calendari de les universitats i estabulari es fixen una sèrie

d’etapes d’execució d’obra que tenen a veure amb els terminis fixats pels diversos curs

lectius.

La primera etapa (FASE 2.1) es desenvoluparà durant el curs lectiu 2011-2012 i

consistirà en l’execució de l’estructura d’ampliació de l’edifici, els acabats de la banda Est i

el connexionat de les instal·lacions d’aquesta banda a les xarxes en ús. En aquesta etapa

l’accés de l’obra es farà des del costat del carrer del gas i en segon lloc, per les tasques

necessàries i només puntualment, des de l’accés del moll de càrrega i descàrrega de

l’Hospital del Mar i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona al costat est de l’edifici.

Aquest accés té la limitació que comporta passar per sota de la passera comentada abans

ja que es trovarà en ús.

A nivell d’accés peatonal, els usuaris de l’edifici disposaran de les tres escales per el seu

ús exclusiu.

La segona etapa (FASE 2.2) d’obres començarà coincidint amb la finalització del curs

2011-2012, 2 de juliol de 2012. En aquesta data els usuaris del costat oest es traslladaran

a la banda Est ampliada en la fase anterior.

En aquesta fase els accessos del personal d’obra es realitzarà des del carrer del gas i

l’escala Oest, restant l’escala central i Est per l’ús exclusiu dels usuaris. Val a dir que

durant l’enderroc de l’escala central s’habilitarà una escala d’evacuació provisional al forat

del vestibul principal. Una vegada es restitueixi la nova escala es procedirà al

desmuntatge de l’escala provisional per forjar aquest forat.

Una vegada realitzat l’enderroc de les distribucions existents i de la preparació dels nous

forats (per passos d’instal·lacions i circulacions verticals), es disposarà d’una superfície

diàfana per l’execució d’aquesta etapa d’obra.

Per tant es tracta ,en termes generals, d’un enderroc del farcit de l’edifici. Els elements

principals a enderrocar són:

-Fals sostres

-Particions interiors (envans maó i guix)

- Instal.lacions (previa desconnexió de les instal.lacions afectades)

-Revestiments interiors verticals ( enrajolat dels banys, plafons...)

-Sanitaris i altres elements d’ equipament fixe i mobiliari.

-Escala central

-Els paviments de terratzo, tal i com es descriu més endavant, es respectaran, ja que en

la major part de l’edifici a reformar s’hi adherirà un paviment vinil·lic utilitzant com a base

aquest terratzo existent.

-Encara que en general es respecta l’estructura de l’edifici, és necesari l’enderroc d’alguns

elements com ara alguns sectors de forjats i façana per adaptar l’edifici als nous nuclis

d’instal.lacions i al nou nucli central comunicació vertical (escala principal) que ocupa

l’àmbit de l’escala central actual i la zona adjacent (actualment destinada principalment a

nuclis humits -banys de planta-).

-Cobertes: coberta d’instal·lacions de planta 4.

-Fusteries interiors i exteriors, així com el mur cortina del hall principal.

Tota la informació referent als enderrocs queda reflexada a la documentación gràfica i al

pressupost.

A continuació s’adjunten uns esquemes amb les fases constructives per plantes.

1.3.3 QUADRE DE SUPERFÍCIES CONSTRUIDES

UNIVERSITATS 9.745,2 m²

ESTABULARI 196 m²

HOSP. MAR 1.075 m²

SUPERFÍCIE TOTAL: 11.016,2 m²

1.3.4 PROGRAMA FUNCIONAL

El projecte s’adapta a les previsions del programa funcional proposat per les universitats

d’infermeria de l’IMAS, de la Pompeu Fabra, de l’Autònoma de Barcelona i la direcció de

l’animalari del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

El dimensionat també es correspon a les previsions del programa funcional amb els

corresponents ajustaments a la geometria pròpia de la solució adoptada. L’aprofitament

òptim de la superfície s’aconsegueix amb l’agrupació dels espais que contempla la

proposta.

A continuació es descriu el programa funcional final una vegada rehabilitat tot l’edifici.

1.3.5 DESCRIPCIÓ DE LES SOLUCIONS CONSTRUCTIVES

Façanes i paraments exteriors

Per millorar les condicions actuals d’excessiu assoleix de la façana el projecte

incorpora la continuació del acabat exterior de façana que controlarà els raigs de

sol i servirà també pel manteniment dels vidres de façana. Aquest revestiment es

una làmina d’alumini estirada tipus deployé de gran format suportada mitjançant

estructura d’acer galvanitzat en calent que serveix també per la col·locació d’una

relliga metàl·lica per planta pel manteniment de la façana.

A planta tercera pel costat sud el sistema de làmina deployé s’incorpora convertint-

lo en brise-soleil que donen ombra a les finestres existents.

En aquesta vesant la volada de les aules magnes de planta segona recull per sota

una façana de vidre que tanca la zona de cafeteria i tot el conjunt es tanca

mitjançant un mur perimetral recobert per làmina d’alumini ondulada.

Acabats interiors

Els materials de construcció i d’acabats interiors seran resistents a l’ús i fàcilment

substituïbles i netejables. Totes les divisòries interiors s’executaran amb plaques

ceràmiques de gran format, excepte en els sectors d’incendi i empits de façana,

que es faran amb envans de material ceràmic amb la resistència al foc necessària

al projecte d’activitat. Els revestiments dels passadissos seran amb compacte

fenòlic a tota alçada i per l’interior de les sales fins l’alçada de les mampares.

A les sales s’ha projectat un revestiment de cartró-guix que facilita el pas

d’instal·lacions per la càmera del rastellat i integra les canaletes dels mecanismes.

En les àrees tècniques s’utilitzarà el revocat i pintat donat l’ús intensiu d’aquestes.

Els paraments verticals de les zones humides de l’edifici es revestiran amb rajola

blanca de 20x20cm. col·locada a trencajunts.

Els paviments en general de tot l’edifici s’han previst amb revestiment viníl·lic sobre

base de terratzo existent, o de segona categoria de dimensions 40cmx40cm a les

zones d’ampliació per donar la regularitat i planeitat desitjada. El paviment vinil·lic

escollit (TARKETT OPTIMA o similar) té una resistència al lliscament R9 equivalent

a la clase 2 del CTE: zones interiors humides, vestuaris, lavabos...amb pendent

menor que el 6%. No obstant, en la rampa que posa en contacte el vestíbul de PS1

amb la sala de disecció s’ha projectat un paviment vinil.lic antilliscant.

(VEURE PLANOLS DE PAVIMENTS)

En les zones on el terratzo es vist les seves dimensions són de 60cmx40cm.

(VEURE PLANOLS DE PAVIMENTS)

Els cel rasos seran preferentment de cartró-guix continu a les zones no

practicables. En canvi es col·locaran cel rasos practicables en les zones que tinguin

un gran manteniment i cel rasos acústics i registrables per les àrees de docència.

Els pilars de formigó es pintaran a l'esmalt de poliuretà anticarbonatació d'un component

amb una capa de fons diluïda, i dues d'acabat inclòs preparació de la base. Tot segons

normativa d'aplicació i/o plànols de projecte, incloent el suministrament de materials,

treballs i mitjans auxiliars per a deixar la partida totalment acabada.

Fusteria

La fusteria exterior continuarà la ja executada. Mur cortina per les plantes primera,

segona i tercera, i serralleria de lames d’acer galvanitzat formant el sòcol de la

planta baixa. La fusteria interior anirà revestida amb laminat fenòlic per a

minimitzar-ne el manteniment, incloent les portes metàl·liques de sectorització.

Una gran part dels passadissos portarà pel costat sud mampares amb perfileria

d’alumini polit i panells de fenòlic per les parts fosques de fix i porta i vidre amb

butiral fins 1’6m. d’alçada amb aïllament acústic del conjunt de 45 dB segons CTE.

Cobertes

Coberta de sandvitx no transitable formada per aïllament d’alta densitat, panell

aglomerant hidròfug, làmina drenant i xapa d’alumini amb solució per l’integració de

panells solars i remats amb xemeneies de instal·lacions.

Aquesta solució s’ha utilitzat també en a la zona d’instal·lacions per a aconseguir

un rendiment òptim de les climatitzadores de coberta.

1.3.6 DESCRIPCIÓ GENERAL DE LES PREVISIONS TÈCNIQUES

OBJECTE I CONTINGUT DEL PROJECTE

La proposta d’instal·lacions per la reforma de l’edifici docent, defineix l’adequació dels

espais arquitectònics destinats a albergar la totalitat d’instal·lacions de l’edifici. Presenta a

més els diferents sistemes escollits per a la producció de subministraments (electricitat,

aigua, climatització, gasos, etc.). Veure documentació relativa.

Moltes d’aquestes produccions es troben executades a la fase d’obra anterior i es en

aquest projecte on es connectaran i es distribuiran pels nous espais.

1.3.7 RELACIÓ DE DISPOSICIONS LEGALS D’OBLIGAT COMPLIMENT.

Tal com estableix el Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas

sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", a continuació es

relaciona expressament les “...normas de la presidencia del gobierno y las del ministerio

de la vivienda...” sobre la construcció vigents i d’aplicació en aquest projecte

A més, els productes de construcció (productes, equips i materials) que s’incorporin amb

caràcter permanent als edificis, en funció de l’ús previst, duran el marcatge CE, de

conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, transposada pel

RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995.

L’edifici disposa de l’estudi de compliment SI fixat al Codi Tècnic.

Àmbit general

Ley de Ordenación de la Edificación.

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105

Código Técnico de la Edificación. CTE

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Requisits bàsics de qualitat

REQUISIT BÀSIC DE FUNCIONALITAT

Funcionalitat

Normativa en funció de l’ús: Sanitari

Acreditació de determinats requisits prèviament a l'inici de la construcció d'habitatges

D. 282/91 (DOGC: 15/1/92)

Llei de l'habitatge

Llei 24/91 (DOGC: 15/1/92)

Llibre de l'edifici

D. 206/92 (DOGC: 7/10/92)

Es regula el llibre de l'edifici dels habitatges existents i es crea el programa per a la revisió de l'estat de conservació dels edificis d'habitatges

D. 158/97 (DOGC: 16/7/97)

Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 DOGC: 25/11/91

Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la llei 20/91

D 135/95 DOGC: 24/3/95

Ley de integración social de los minusválidos

Ley 13/82 BOE 30/04/82

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

RD 314/2006 “Codi Tècnic de l’Edificació” BOE 28/03/2006

Telecomunicacions Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación

RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005)

Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones.

(deroga el RD. 279/1999, (BOE: 9/03/99; d’aplicació a Catalunya en quant al servei de telefonia bàsica).

RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003)

Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.

Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)

Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación

Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

Canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable als edificis.

D. 172/99 (DOGC: 07/07/99)

Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable

D 116/2000 (DOGC: 27/03/00)

Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit.

D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

Reglament del registre d’instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya

D 360/1999 (DOGC: 31/12/99) D. 122/2002 (DOGC: 30/04/2002)

REQUISIT BÀSIC DE SEGURETAT

Seguretat estructural

SE 1 DB SE 1 Resistència i estabilitat

SE 2 DB SE 2 Aptitud al servei


Seguretat en cas d’incendis CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi


Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris a l’NBE-CPI-91

D 241/94 (DOGC: 30/1/95)

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales (RSCIEI)

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Seguretat d’utilització

CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

CTE DB SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

CTE DB SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

CTE DB SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

CTE DB SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

CTE DB SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment


REQUISIT BÀSIC D’HABITABILITAT

Estalvi d’energia CTE DB HE-1 Limitació de la demanda energètica

CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (RITE)

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) Donada la incidència en diferents àmbits es torna a referenciar en cadascun d’ells

Salubritat

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Protecció enfront del soroll NBE-CA-88 condiciones acústicas en los edificios

O 29/9/88 BOE: 8/10/88

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002, DOGC 3675, 11.07.2002

Ley del ruido

Ley 37/2003, BOE 276, 18.11.2003


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Sistemes estructurals

CTE DB SE 1 Resistència i estabilitat

CTE DB SE 2 Aptitud al servei

CTE DB SE AE Accions en l’edificació

CTE DB SE C Fonaments

CTE DB SE A Acer

CTE DB SE M Fusta

CTE DB SE F Fàbrica


NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

NRE-AEOR-93. norma reglamentària d'edificació sobre accions en l'edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d'edificis d'habitatges

O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

EFHE Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón estructural realizado con elementos prefabricados

RD 642/2002 (BOE: 6/08/02)

EHE Instrucción de Hormigón Estructural

RD 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat


Materials i elements de construcció

RB-90 pliego general de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción

O 4/7/90 (BOE: 11/07/90)

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/92 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85)

RC-03 Instrucción para la recepción de cementos

RD 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

RY-85 pliego general de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción

O 31/5/85 (BOE: 10/6/85)

RL-88 pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción

O 27/7/88 (BOE: 3/8/88)

Instal·lacions

Instal·lacions de protecció contra incendis Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios (RIPCI)

RD 1942/93 (BOE:14/12/93)

Instal·lacions de fontaneria CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Regulación de los contadores de agua fría

O 28/12/88 (BOE: 6/3/89)

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la generalitat de catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la generalitat de catalunya).

D 202/98 (DOGC: 06/08/98)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi.

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)


D 21/2006 DOGC: 16/02/2006

Instal·lacions tèrmiques CTE DB HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)


RITE Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els edificis

RD 1751/1998, modificat pel RD 1218/2002

Procediment d’actuació de les empreses instal·ladores-mantenidores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars en les instal·lacions regulades pel reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementaries.

O 3.06.99 (DOGC: 11/05/99)

Directiva 2002/91/CE Eficiencia Energética de los edificios

(DOCE 04.01.2003)

Requisitos mínimos de rendimiento de las calderas

RD 275/1995

Aplicación de la Directiva 97/23/CE relativa a los equipos de presión y que modifica el RD 1244/1979 que aprobó el reglamento de aparatos a presión.

(deroga el RD 1244/79 en los aspectos referentes al diseño, fabricación y evaluación de conformidad)

RD 769/99 (BOE: 31/06/99)

Reglamento de aparatos a presión. Instruciones técnicas complementarias (en vigor per als equips exclosos o no contemplats al RD 769/99)

RD 1244/79 (BOE: 29/5/79) correcció d'errades (BOE: 28/6/79) modificació (BOE: 12/3/82)

Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior


Instal·lacions d’electricitat

Reglamento electrotécnico para baja tensión (REBT). Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Procediment administratiu per a l’aplicació del reglament electrotècnic de baixa tensió

Instrucció 7/2003, de 9 de setembre

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d'errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84)

Reglamento de líneas aéreas de alta tensión

D 3151/1968

Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energia eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació


CTE DB SU-1 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


Instal·lacions de parallamps

CTE DB SU-8 Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp


Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus


Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento de instalaciones de gas en locales destinados a usos domésticos, colectivos o comerciales

RD 1853/93 (BOE: 24/11/93)

Reglamento general del servicio público de gases combustibles

D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84)

Instrucción sobre documentación y puesta en servicio de las instalaciones receptoras de gases combustibles

O 17/12/85 (BOE: 9/1/86)correcció d'errades (BOE: 26/4/86)

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones mig

O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84)

Reglamento sobre instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (glp) en depósitos fijos

O 29/1/86 (BOE: 22/2/86)correcció d'errades (BOE: 10/6/86)

Normes per a instal·lacions de gasos liquats del petroli (glp) amb dipòsits mòbils de capacitat superior a 15 kg

Resolució 24/07/63 (BOE: 11/09/63)

Extracte de les normes a les quals s'han de sotmetre els dipòsits mòbils amb capacitat no superior als 15 kg de gasos liquats del petroli (glp) i la seva instal·lació

Resolució 25/02/63 (BOE: 12/03/63)

Reglamento de aparatos que utilizan combustibles gaseosos. Instrucciones técnicas complementarias

RD 494/88 (BOE: 25/5/88)correcció d'errades (BOE: 21/7/88)

Aparatos a gas

RD 1428/1992

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

Instal·lacions d’ascensors

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores

RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)

Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors

O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)

Reglamento de aparatos elevadores

O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d'errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)

Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores

O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)

Reglamento de aparatos de elevación y su manutención Instrucciones Técnicas Complementarias

(Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23)

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l'aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90)

ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos.

(Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats)

O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91)

Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas

derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats.

Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92)

Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas

O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)

Condicions tècniques de seguretat als ascensors

O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)

Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica

Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)

Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas

Resolució 3/04/97 (BOE: 23/4/97)correcció d'errors (BOE: 23/5/97)

Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso

Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98)

Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes

RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)

Control de qualitat

Directiva 89/106/CEE de productes de construcció

Transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005)

Control de qualitat en l'edificació

D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents

O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació.

R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98)

Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/97 (BOE: 6/3/97)

Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes

D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (o. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95)

Residus d’obra i enderrocs

Residus

Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny.

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero

Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04)

Compliment de la norma Estatals: EHE´99 Es compleix amb les Prescripcions de la Instrucció de formigó

estructural i es complementen les seves determinacions amb els Documents Bàsics de Seguretat Estructural.

NCSE´02 Es compleix amb els paràmetres exigits per la Norma de construcció sismorresistent i que es justifiquen en la memòria d’estructures del projecte d’execució.

EFHE Es compleix amb la Instrucció pel projecte i l’execució de forjats unidireccionals de formigó estructural realitzats amb elements prefabricats

TELECOMUNICACIONS R.D. Llei 1/1998, de 27 de Febrer sobre Infrastructures Comuns de Telecomunicació

REBT Real Decret 842/ 2002 de 2 d’agost de 2002, Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

Compliment d’altres normatives específiques:

RITE Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis i les seves instruccions tècniques complementàries.R.D.1751/1998.

1.3.8 COMPLIMENT DEL CTE I D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS Declaració referent a les condicions de protecció contraincendis

El Projecte Executiu de les Obres d’Adequació de l’Edifici Docent Fase 2 situat a Carrer Dr. Aiguader, 80 del municipi de BARCELONA redactat per BRULLET-PINEDA ARQUITECTES SL

Compleix la normativa, referent a la protecció contraincendis, següent:

• SEGURETAT D’INCENDIS del Código Técnico de la Edificación. CTE DB-SI.

• Decret 241/94 sobre condicions urbanístiques i de protecció contra incendis en els edificis, (DOGC 30.09.94).

• Norma Tecnològica d’Edificació NTE/IPF/74, pel que fa referència a l’exigència del número d’extintors (IPF-38) i del

número d’equips de mànega (IPF-43) (en cas que sigui necessari).

• Legislació vigent en matèria de protecció contra incendis que li afecta pel seu emplaçament, tant sigui local, provincial com de la Generalitat.

Albert de Pineda Alvarez Data juliol de 2009 L’autor / els autors del projecte Nota: aquesta fitxa s’incorporarà a la Memòria descriptiva, MD.

Declaració referent a supressió de barreres arquitectòniques


Compleix els requeriments que estableixen les instruccions i la normativa que són aplicables en la redacció de projectes d’edificis d’ús públic en matèria de supressió de barreres arquitectòniques:

• Llei 13/82 d’integració social dels Minusvàlids, Títol IX, sec. 1a sobre Mobilitat i Barreres Arquitectòniques

(arreu de l’Estat).

• Llei 20/91 de Promoció de l’Accessibilitat i de Supressió de Barreres Arquitectòniques. DOGC 04.12.91.

• Decret 135/95 de desplegament de la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. DOGC 28.04.95.

Albert de Pineda Alvarez

Normativa d’aïllament tèrmic


Compleix amb la norma d’aïllament tèrmic NRE-AT-87.

Albert de Pineda Alvarez Data juliol 2009 L’autor / els autors del projecte Nota: aquesta fitxa s’incorporarà a la Memòria constructiva, MD.

Normativa de condicions acústiques


Compleix amb la norma de condicions acústiques NBE-CA-88.

Albert de Pineda Alvarez Data juliol 2009 L’autor / els autors del projecte Nota: aquesta fitxa s’incorporarà a la Memòria constructiva, MD.

Seguretat de les persones


Compleix els aspectes següents: Baranes • Els ampits no permeten el pas de persones - entre elles els infants - a través d’ells • No són escalables, especialment per als infants, i en aquest sentit no disposen de barrots horitzontals. • L’alçada mínima de les baranes, mesurada des de qualsevol pla accessible als usuaris, entre ells els infants, no

és inferior a 110 cm. • El passamà de les baranes compleix el que especifica la normativa sobre minusvàlids. • Les baranes amb barrots verticals tenen una separació entre ells no superior a 12 cm. Finestres i altres obertures Les finestres no tenen elements practicables per sota de l’alçada de 1.10 m. mesurats des de qualsevol pla accessible (sol, lleixa, radiador) per a l’usuari - especialment els infants -. A més del vidre de seguretat prescrit, aquestes finestres disposen de barra protectora. Vidres Ells vidres són laminats de seguretat integrats per dos fulls de gruix adequat a les seves dimensions en amplada i alçada. Pel que fa als vidres accessibles als usuaris dins de l’ús habitual del centre, s’ha tingut en compte la seva resistència pel que fa a impactes, pressió deguda a l’acumulació de persones - entre elles els infants -.

Tot segons s’indica al Código Técnico de la Edificación, Seguridad de Utilización. CTE DB-SU.

Albert de Pineda Alvarez Data juliol 2009 L’autor / els autors del projecte

Condicions d’accessibilitat, de tancament i de serveis provisionals


Precisa, en els plànols corresponents, la situació i l’emplaçament de les obres de manera que el constructor conegui, abans de formular l’oferta econòmica, quines són les condicions dels accessos a l’obra. Són a càrrec del contractista, tant els treballs necessaris per facilitar l'accés, com l'abastament i el tancament temporal de l'obra, així com la posterior demolició de les obres provisionals i la restauració dels accessos, voreres i altres elements que per causa de l'obra s'hagin deteriorat. També aniran exclusivament a càrrec del contractista les taxes i els permisos necessaris per a la construcció de l’edifici. Durant el temps que duri l’obra, el contractista ha d’obtenir l’aigua i l’electricitat de les corresponents connexions de servei provisionals d’obra, les quals aniran al seu exclusiu càrrec. En les obres de reforma, s'incorporen al projecte els estudis justificatius de l'estat actual de l'edifici i, en cas necessari, els treballs a realitzar sobre l'estructura o d'altres elements existents directament vinculats a l'obra. En les obres de reforma realitzades en edificis ocupats, s'incorporen al projecte les incidències tècniques i econòmiques tant de les connexions i obres provisionals necessàries per garantir el funcionament normal de la resta de l'edifici durant la realització de les obres, com les connexions definitives i la demolició dels elements provisionals. Les particularitats més importants, pel que fa a l’accessibilitat del solar o de l’edifici, per a la realització de les obres previstes són les següents:

PLANIFICACIÓ I CANVIS D’ACCESSOS DESCRITS A LA MEMORIA

Albert de Pineda Alvarez Data juliol 2009 L’autor / els autors del projecte Nota: aquesta fitxa s’incorporarà a la Memòria d’execució MD.

ADEQUACIÓ DE L’EDIFICI DOCENT DE L’HOSPITAL DEL MAR A BARCELONA - FASE II

JUSTIFICACIÓ CTE Juliol 2009

I07011 DB-HE MEM IMIM II RV.0-Juliol.- 2009 Pag 2 de 18

ÍNDEX DOCUMENTACIÓ

DB-HE: ESTALVI ENERGÈTIC 3

1.1 OBJECTE 4 1.2 SECCIÓ HE-1 LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA. 4 1.3 SECCIÓ HE-2 RENDIMENT DE LES INSTAL.LACIONS TÈRMIQUES. 5 1.4 SECCIÓ HE-3 EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LES INSTAL·LACIONS D’IL·LUMINACIÓ5 1.5 SECCIÓ HE-4 CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA DE ACS. 8 1.6 SECCIÓ HE-5 CONTRIBUCIÓ FOTOVOLTAICA MÍNIMA D’ENERGIA ELÈCTRICA. 9

DB-HS SALUBRITAT 11

1.7 OBJECTE 12 1.8 SECCIÓ HS-1 PROTECCIÓ ENFRONT DE LA HUMITAT 12 1.9 SECCIÓ HS-2 RECOLLIDA I EVACUACIÓ DE RESIDUS 13 1.10 SECCIÓ HS-3 QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR 13 1.11 SECCIÓ HS-4 SUMINISTRE D’AIGÜES 13 1.12 SECCIÓ HS-5 EVACUACIÓ D’AIGÜES 14

DB-SU SEGURETAT D’UTILITZACIÓ 15

1.13 SU 8 SEGURETAT FRONT EL RISC CAUSAT PER L’ACCIÓ DEL LLAMP 16


DB-HE: ESTALVI ENERGÈTIC


1.1 OBJECTE

Es redacta el present document per tal de justificar el compliment de la norma Document Bàsic HE (Estalvi Energètic) del Codi Tècnic de l’Edificació i de les ordenances municipals corresponents al projecte especificat.

1.2 SECCIÓ HE-1 LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA.

ZONA CLIMÀTICA Segons taula D.1- Zones climàtiques del DB HE1, apèndix D.1. es determina la zona climàtica.

Província: Barcelona C2

DEMANDA ENERGÈTICA Els valor límit dels paràmetres característics mitjos de l’evolvent tèrmica de l’edifici (Taules 2.2 del DB HE).

Transmitància límit de murs de façana i tancaments en contacte amb el terreny. UMlim:0,73W/m²K

Transmitància límit en contacte amb el terreny. USlim:0,50W/m²K Transmitància límit de cobertes. UClim:0,41W/m²K Factor solar modificat límit de lucernaris. FLlim:0,37

Transmitància límit de forats (1) Factor solar modificat límit en forats FHlim

UHlim W/m²K Baixa càrrega interna Alta càrrega interna % forats N E/O S SE/SO E/O S SE/SO E/O S SE/SOde 0 a 10 4.4 4.4 4.4 4.4 - - - - - -

De 11 a 20 3.4 3.9 4.4 4.4 - - - - - - De 21 a 30 2.9 3.3 4.3 4.3 - - - 0.60 - - De 31 a 40 2.6 3.0 3.9 3.9 - - - 0.47 - 0.51 De 41 a 50 2.4 2.8 3.6 3.6 0.59 - - 0.40 0.58 0.43 De 51 a 60 2.2 2.7 3.5 3.5 0.51 - 0.55 0.35 0.52 0.38

(1) En els casos en que la transmitància mitja dels murs de façana UMm, definida en el apartat 3.2.2.1, del DB HE1, sigui inferior a 0,52 es podrà agafar el valor UHlim indicat entre parèntesis. Els valors de transmitància tèrmica màxima dels tancaments i particions interiors de l’evolvent (Taula 2.1 del DB HE).

Tancaments i particions interiors ZONA C Murs façana, particions interiors en contacte amb espais no habitables, primer metre del perímetre de terres recolzats sobre el terreny(1) i primer metre de murs en contacte amb el terreny.

0.95

Terres. 0.65 Cobertes. 0.53 Vidres i marcs. 4.40 Mitjaneres. 1.00

(1) S’inclouen les lloses o soleres soterrades a una profunditat no major de 0.5 m. (2) Les transmitàncies tèrmiques de vidres i marcs es comparen per separat.


LIMITACIÓ DE LES CONDENSACIONS Les condensacions superficials en els tancaments i tancaments interiors que formen l'evolvent tèrmica de l'edifici, es limitaran de manera que s'eviti la formació de floridures en la seva superfície interior. Per a això, en aquelles superfícies interiors dels tancaments que puguin absorbir aigua o susceptibles de degradar-se i especialment en els ponts tèrmics dels mateixos, la humitat relativa mitjana mensual en aquesta superfície serà inferior al 80%. Les condensacions intersticials que es produeixin en els tancaments i particions interiors que componen l'evolvent tèrmica de l'edifici seran tals que no produeixin un minvament significatiu en les seves prestacions tèrmiques o suposin un risc de degradació o pèrdua de la seva vida útil. A més, la màxima condensació acumulada en cada període anual no serà superior a la quantitat d'evaporació possible en el mateix període. Per a la comprovació de la limitació de condensacions superficials en els tancaments i ponts tèrmics s’ha de comprovar que el factor de temperatura de la superfície interior es superior al factor de temperatura de la superfície interior mínim. Segons taula 3.2 apartat 3.2.3.1 DB HE1.

Categoria de l’espai ZONA C

Classe de higrometria 3 o inferior a 3 0.56

PERMEABILITAT A L’AIRE

1- Les fusteries del forats (finestres i portes) i lucernaris dels tancaments es caracteritzen per la seva permeabilitat a l’aire.

2- La permeabilitat de les fusteries dels forats i lucernaris dels tancaments que limiten els espais habitables dels edificis amb l’ambient exterior es limita en funció del clima de la localitat en la que es troben.

3- La permeabilitat a l’aire de les fusteries, mesurada amb una sobrepressió de 100 Pa, tindrà uns valors inferiors a 27 m³/h m².

1.3 SECCIÓ HE-2 RENDIMENT DE LES INSTAL.LACIONS TÈRMIQUES.

L’edifici disposarà d’instal·lacions tèrmiques apropiades destinades a proporcionar el benestar tèrmic als seus ocupants, regulant el rendiment de les mateixes i els seus equips. Aquesta exigència es desenvolupa actualment en el vigent “Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, RITE” i la seva aplicació quedarà definida en el projecte de l’edifici. EL CUMPLIMENT D’AQUEST DOCUMENT BÀSIC QUEDA DEFINIT A LA MEMÒRIA DE CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ DEL PROJECTE DE INSTAL·LACIONS DE L’EDIFICI.

1.4 SECCIÓ HE-3 EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE LES INSTAL·LACIONS D’IL·LUMINACIÓ

El projecte compleix les exigències incorporades al CTE, Document Bàsic DB-HE3, Eficiència energètica de les instal·lacions d’enllumenat. El sistema d’enllumenat proposat contempla per a cada zona un sistema de regulació i control, segons l’especificat pel DB-HE3. L’encesa de les distintes zones es realitzarà en funció del seu ús:


- En zones d’ús exclusiu: pel personal o sota supervisió, mitjançant interruptors ubicats a la mateixa sala

- Zones de circulació i zones d’ús públic en general: mitjançant control centralitzat a la zona de recepció

- Aseos i vestíbuls: per detecció de presència, per permetre l’apagat dels aparells en eocènica de persona.

Les llumeneres pròximes a façanes (primera fila de llumeneres a menys de 3m), així com les llumeneres ubicades sota lluernaris, es gestionaran (encesa/apagat) mitjançant sensor lumínic en funció de la il·luminació exterior. L’edifici disposarà de control lumínic programable (ON/OFF) de manera que a les zones horàries en que l’edifici no estigui ocupat les llumeneres estiguin a pagades. Es preveu il·luminació reduïda de vigilància , es a dir, enllumenat que queda permanentment encès per raons de seguretat. Aquest enllumenat suposa el 15% de les llumeneres instal·lades a àrees d’espera o espais de circulació. El càlcul d’il·luminació justifica la adequació dels valors obtinguts a les exigències de la normativa. Així es determina, segons especificacions del CTE:

- Nivells d’il·luminació - Índex el local (K), que ve donat per la següent expressió:

Essent:

K = Índex del local. L = Longitud del local. A = Amplada del local. H = Distància del plà de treball les llumeneres

• Número de punts considerats El numero de punts mínims a considerar en el càlcul de les luminàncies mitjanes (Em) es de:

4 punts si K < 1. 9 punts si 2>K>=1. 16 punts si 3>K>=2. 25 punts si K>=3.

• Factor de manteniment (Fm) • Luminància mitjana horitzontal mantinguda (Em):

Essent Fm el quocient entre luminància mitjana sobre el pla de treball desprès d’un cert temps d’us de la instal·lació d’enllumenat i la luminància mitjana obtinguda de la mateixa manera per la nova instal·lació.

• Índex d’enlluernament (UGR) • Índex de rendiment de color (Ra) • Valor d’eficiència energètica (VEEI) • Potència dels equips


Els valors límits d’eficiència energètica de la instal·lació s’ajustaran a les taules següents :

GRUP Zona d’activitat diferenciada VEEI límit

Administratiu en general 3.5

Aules i laboratoris 4.0

Zones comuns 4.5

Magatzems, arxius, sales tècniques i cuines 5.0

1 Zones de no representació

Recintes interiors no descrits anteriorment 4.5

Administratiu en general 6.0

Biblioteques, museus i galeries d’art 6.0

Hosteleria i restauració 10

Sales d’actes, auditoris, sales de reunions, etc. 10

Zones comuns 10

2 Zones de representació

Recintes interiors no descrits anteriorment 10

Valors límits d’eficiència energètica segons CTE DBHE

L’eficiència energètica de una instal·lació d’il·luminació de una zona es determinarà mitjançant la expressió següent:

On:

P= potencia total instal·lada en làmpades més equips auxiliars, en W S= superfície il·luminada, en m² Em= luminància mitjana horitzontal mantinguda, en lux

Aquets valor inclouen d’il·luminació general i la il·luminació d’accent, però no la il·luminació d’aparadors i exposicions. S’adjunten a continuació els càlculs dels espais més representatius obtinguts per programes de càlculs i una taula resum. ZONA K FACTOR DE

MANTENIMENT LUMINANCIA HORIZONTAL MANTINGUDA Em, (lx)

UGR Ra VEEI<VEEI exigit

Aula tipus 3.23 80% 1170 18.20 80-99 2.38<4 El programa de càlcul lumínic utilitzat realitza el càlcul considerant un nombre de punts de càlcul superior a 25. En tots els casos el número de punts considerats per a realitzar el càlcul es superior a 25.


1.5 SECCIÓ HE-4 CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA DE ACS.

La cobertura solar de la demanda energètica per a l’obtenció d’ACS, es defineix segons Ordenança solar i es defineix segons:

• Demanda diària d’ACS de l’edifici: 2.551 • Tipus d’energia auxiliar: Cas general

Amb aquestes dades, obtenim que la cobertura solar de la instal·lació ha de ser del 60% superior al que marca el CTE que per la zona i el tipus d’energia de recolzament surt un 30%. En aquest cas fem servir l’opció més restrictiva.

1.5.1 DEMANDA D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA

La demanda d’aigua calenta sanitària, es calcula segons el consum estimat per els elements instal·lats que consumeixen ACS i requisits de la OST de Barcelona Aquest consums son:

ESTABULARI CUINA VESTUARIS TOTAL DESCRIPCIO

Consum a 50ºC Tªxarxa Tªreferencia Tªús

Consum a 60ºC

Consum a 60ºC

Consum a 60ºC

Consum a 60ºC

UNITATS (litres) (ºC) (ºC) (ºC) (litres) (litres) (litres) (litres) % GEN 2000 10,27 60 50 1598 768 240 2606 102,13%FEB 2000 10,72 60 50 1594 768 240 2602 101,99%MAR 2000 12,30 60 50 1581 768 240 2589 101,46%ABR 2000 14,15 60 50 1564 768 240 2572 100,80%MAI 2000 16,63 60 50 1539 768 240 2547 99,82% JUN 2000 19,39 60 50 1508 768 240 2516 98,59% JUL 2000 20,91 60 50 1488 768 240 2496 97,84% AGO 2000 22,44 60 50 1468 768 240 2476 97,03% SET 2000 21,53 60 50 1480 768 240 2488 97,52% OCT 2000 19,07 60 50 1511 768 240 2519 98,75% NOV 2000 14,95 60 50 1556 768 240 2564 100,50%

DES 2000 11,70 60 50 1586 768 240 2594 101,67%

MITJA ANYAL 2000 16,20 60 50 1543 768 240 2551 100,00% El consum d’estabulari es el consum previst per els elements instal·lats i per l’ús d’aquest, el consum de cuina de cafeteria, s’ha previst que es serveixen 8 àpats a plena ocupació i el consum de vestuaris, s’ha calculat en funció del número d’aparells instal·lats que consumeixen ACS i l’ús d’aquests. Aquests valors estan per son més restrictius que els que s’obtenen del càlcul de la demanda de referència DB-HE4 taula 3.1. La justificació d’aquesta secció així com les característiques dels seus elements queden detallats al capítol d’energia solar tèrmica a la memòria d’instal·lacions de l’edifici.


1.6 SECCIÓ HE-5 CONTRIBUCIÓ FOTOVOLTAICA MÍNIMA D’ENERGIA ELÈCTRICA.

1.6.1 EMPLAÇAMENT

El projecte descrit a continuació s’ha desenvolupat partint dels valors de paràmetres ambientals i de les característiques del captador solar facilitades pel seu fabricant.

DADES INICIALS Localitat de referència BARCELONA Latitud 42º Orientació 45º-EST Inclinació dels mòduls 17º a coberta

1.6.2 PARÀMETRES METEOROLÒGICS

Per al dimensionat de les instal·lacions s’ha partit dels valors de radiació mitjana i temperatura ambient facilitats per IDAE i ATLES SOLAR DE CATALUNYA Edició 2001, que es recullen a la taula següent:

MES

Temperatura ambient

Radiació solar diària incident en horitzontal

[ºC] [W/m2 dia] GENER 9,6 2,00 FEBRER 8,6 2,73 MARÇ 11,7 4,01 ABRIL 14,5 5,30 MAIG 15,6 6,35 JUNY 21,6 6,88 JULIOL 22,0 6,70 AGOST 24,4 5,84 SETEMBRE 21,3 4,55 OCTUBRE 19,0 3,26 NOVEMBRE 11,6 2,23 DESEMBRE 10,0 1,79 ANUAL 15,8 4,30

1.6.3 ORIENTACIÓ I INCLINACIÓ

La orientació òptima dels captadors solars és cap al sud amb un azimut de 0º, i la inclinació adient per a maximitzar la producció anual per a la latitud de l’emplaçament i la variació anual de demanda és:

Evolució de demanda Inclinació òptima Demanda constant Latitud (41º)


Els captadors solars es col·locaran sobre la coberta, amb una inclinació de 17º. D’acord amb aquesta configuració, les pèrdues màximes admissibles per ombres i desviació respecte inclinació i orientació òptima són les següents:

Cas Orientació i inclinació [%]

Ombres [%]

Total [%]

Sobreposició 20% 15% 30% Per determinar les pèrdues en radiació mitjana anual per efecte de les desviacions respecte la orientació i la inclinació òptimes, s’empra la següent expressió

Pèrdues [%] = 100 · (1,2 · 10–4 · ( ß – ßopt)2 + 3,5 · 10–5 α2] para 15° < ß < 90° On α Angle d’azimut respecte al sud [graus] ß Angle d’inclinació respecte la horitzontal [graus] Considerant que les plaques es col·locaran amb un azimut de 30º cap a l’est per a mantenir-les alineades amb les façanes, i amb una inclinació de 20º sobre la pèrgola que cobreix patis i instal·lacions a coberta, les pèrdues per orientació i inclinació seran del 14,58%, per sota del 30% màxim admissible en instal·lacions sobreposades a coberta.

1.6.4 ESPECIFICACIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ

Les plaques estaran ubicades a coberta, en un lloc lliure d’ombres, amb el que s’estima que les pèrdues per ombres seran nul·les. Per tal d’efectuar el dimensionat de la instal·lació, tal i com preveu la secció 5 del DB-HE d’estalvi energètic, s’ha considerat l’edifici com a ús administratiu, amb una superfície per aquest ús de 15.000m², amb aquest valors, i utilitzant la formula: P=C*(A*S+B) on P: Potencia pic a instal·lar C: Paràmetre relatiu a la zona climàtica (per zona climàtica II C=1,1)

A i B: Paràmetres relatius al us del edifici, per ús administratiu, A=0.001223 i B=1.36 S: Superfície del edifici en qüestió, en el nostre cas 15.000m²

Amb aquestes dades tenim que la potencia pic a instal·lar es de 21.675 Wp. Es proposa realitzar 1 instal·lació fotovoltaica connectada a xarxa de 24 kW de potència nominal. Aquesta instal·lació estarà composta per 63 plaques amb una potencia total de 22,68 kWp, amb sis adaptadors de potencia, tres de 3,5 kW i tres de 4,5 kW, aquesta instal·lació anirà connectada a xarxa de distribució de companyia, amb connexió en trifàsic i 8 kW nominal en cada fase.


DB-HS SALUBRITAT


1.7 OBJECTE

Es redacta el present document per tal de justificar el compliment de la norma Document Bàsic HS (Salubritat en els edificis) del Codi Tècnic de l’Edificació i de les ordenances municipals corresponents al projecte especificat.

1.8 SECCIÓ HS-1 PROTECCIÓ ENFRONT DE LA HUMITAT

1.1.1.1.1. MURS S’exigirà als murs un grau de impermeabilitat mínim segons el valor que s’indica a la taula 2.1 d’aquesta exigència bàsica en funció de la presència d’aigua i de la impermeabilitat del terreny. Les característiques dels punts singulars dels murs correspondran a allò que s’especifica a l’apartat 2.1.3.

1.1.1.1.2. TERRES S’exigirà als terres un grau de impermeabilitat mínim segons el valor que s’indica a la taula 2.3 d’aquesta exigència bàsica en funció de la presència d’aigua i de la impermeabilitat del terreny. Les característiques dels punts singulars dels terres correspondran a allò que s’especifica a l’apartat 2.2.3.

1.1.1.1.3. FAÇANES S’exigirà a les façanes un grau de impermeabilitat mínim segons el valor que s’indica a la taula 2.5 d’aquesta exigència bàsica en funció de la “zona pluviomètrica de promedios” (taula 2.4) i del grau d’exposició al vent (taula 2.6) corresponents al lloc d’ubicació de l’edifici. Les característiques dels punts singulars dels terres correspondran a allò que s’especifica a l’apartat 2.3.3.

1.1.1.1.4. COBERTES Per a les cobertes s’exigiran solucions constructives que compleixin els requisits de l’apartat 2.4.2 Les característiques dels seus components correspondran a allò que s’especifica a l’apartat 2.4.3. Les característiques dels punts singulars de les cobertes correspondran a allò que s’especifica a l’apartat 2.4.4. El dimensionat, tant de tubs de drenatge de pluvials com de canaletes de recollida es farà seguint allò que indiquen les taules de dimensionat del capítol segons els graus d’impermeabilitat de murs i terres.


1.9 SECCIÓ HS-2 RECOLLIDA I EVACUACIÓ DE RESIDUS

Els residus generats per l’activitat són els comuns a un edifici docent:

o Envasos. o Paper i cartró. o Vidre. o Matèria orgànica. o Rebuig.

Amb l’inici de l’activitat, es contractarà una empresa autoritzada i homologada per a la gestió i transport dels residus generats. S’assegurarà l’existència d’un espai de reserva per a magatzem de contenidors a l’edifici del tipus i dimensions que exigeix el CTE en el seu Document Bàsic HS-2 “Recollida i evacuació de residus” i que a més a més s’organitzi en consonància amb el sistema de recollida implantat en el municipi de l’emplaçament.

1.10 SECCIÓ HS-3 QUALITAT DE L’AIRE INTERIOR

S’assegurarà la qualitat de l’aire a l’interior de l’edifici amb les instal·lacions de ventilació i climatització mitjançant sistemes d’extracció d’aire viciat i aportació d’aire exterior en els climatitzadors de cada zona amb un control del mateix amb sondes de qualitat de l’aire. Tanmateix es realitza una ventilació dels recintes humits, magatzems i sales tècniques, mitjançant una extracció mecànica i caudal especificat en aquest apartat de CTE, que garanteix la circulació de l’aire d’aquestes sales, així com una renovació implícita en les demes estances del edifici objecte d’estudi AQUEST PUNT POT VEURE’S COMPLETAT A LA MEMÒRIA ESPECÍFICA DE CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ DEL PROJECTE DE L’EDIFICI.

1.11 SECCIÓ HS-4 SUMINISTRE D’AIGÜES

Es compliran totes les verificacions exigides per a les instal·lacions de subministreu d’aigües tant pel que fa al subministreu d’aigua freda com al d’aigua calenta sanitària (ACS). Tant pel que fa a qualitat de l’aigua, les proteccions contra retorns, les condicions mínimes de subministrament, manteniment, senyalització de les instal·lacions no aptes per al consum i l’estalvi d’aigua. El disseny de la instal·lació també seguirà allò que s’especifica a l’exigència bàsica en quan a l’escomesa, les instal·lacions general i particulars que facin falta i els sistemes de control i regulació de la pressió (grup de pressió, vàlvules reductores de la pressió, etc). El dimensionat de les instal·lacions de fontaneria s’ha realitzat seguint allò que marca el capítol 4 d’aquesta exigència. La instal·lació de subministrament d’aigua, comptarà amb un col·lector en la sala tècnica, per tal de tenir tots els ramals centralitzats, i poder aïllar des de la sala tècnica, en cas de fallada del sistema, el ramal afectat. Aquesta centralització no exclou de disposar de vàlvules de tall en cada entrada de recintes humits. A més a més es compliran específicament els següents punts:

- L’aigua de les instal·lacions complirà amb allò que estableix la legislació vigent sobre l’aigua per a consum humà.

- Es disposaran al llarg de la instal·lació sistemes anti-retorn per evita la inversió del sentit del fluid en els següents punts: després de comptadors i a l’entrada dels equips de climatització. Es combinaran aquests anti-retorns amb vàlvules de buidat per tal que sempre sigui possible buidar qualsevol tram de la xarxa

- Ús d’aixetes temporitzades i d’airejadors en tots els punts de consum per a l’estalvi d’aigua.


- Cada zona humida disposarà de sistemes de tall. - Es disposaran xarxa de retorn a la xarxa general d’ACS des de totes les vàlvules de mescla

que es troben abans dels diferents recintes de consum d’aigua calenta. D’aquesta manera cap punt de consum es trobarà a menys de 15 metres de la xarxa de recirculació.

AQUEST PUNT POT VEURE’S COMPLETAT AL CAPITOL DE FONTANERIA DE LA MEMORIA DE L’EDIFICI.

1.12 SECCIÓ HS-5 EVACUACIÓ D’AIGÜES

Existirà un sistema separatiu, d’evacuació d’aigües residuals, grises i d’evacuació de pluvials. En el punt conjunt d’evacuació de totes dues xarxes s’instal·larà un tancament hidràulic dimensionat segons allò que obliga l’exigència bàsica HS-5 del document bàsic de salubritat en el seu capítol 3.

1.1.1.1.5. AIGÜES RESIDUALS Es disposarà d’un sistema de ventilació primària en la prolongació del baixant d’aigües residuals amb les característiques indicades a l’exigència bàsica HS-5 del Document Bàsic de Salubritat, concretament en el seu capítol, és a dir:

- La sortida de ventilació estarà convenientment protegida enfront de la possible entrada de cossos extranys i tindrà un disseny favorable a l’expulsió dels gasos.

- No es disposaran sota marquesines o terrasses. Les aigües residuals generades són classificables com a aigües residuals urbanes, amb el que no cal cap pretractament abans de ser abocades al clavegueram. La instal·lació disposarà de la connexió a la xarxa de clavegueram.

1.1.1.1.6. AIGÜES PLUVIALS Les aigües pluvials recollides de la coberta junt amb les pluvials recollides en els paviments exteriors de l’edifici es dirigirà al punt de connexió amb la xarxa de sanejament. S’instal·larà, en aquest punt un tancament hidràulic que haurà d’impedir la transmissió de gasos d’una xarxa a l’altra. AQUEST PUNT POT VEURE’S COMPLETAT AL CAPITOL DE SANEJAMENT DE LA MEMORIA DE L’EDIFICI


DB-SU SEGURETAT D’UTILITZACIÓ


1.13 SU 8 SEGURETAT FRONT EL RISC CAUSAT PER L’ACCIÓ DEL LLAMP

A continuació es presenten els càlculs justificatius relacionats amb el compliment de la norma. Caldrà instal·lar parallamps en aquells edificis que superin els 43 metres d’alçada, en els quals es manipulin substàncies tòxiques, radioactives, explosives o fàcilment inflamables i en tots aquells casos en que la freqüència esperada d’impactes Ne sigui superior al risc admissible Na. Ne = Ng·Ae·C1·10-6 [nº impactes/any] Ng es determina, segons les coordenades geogràfiques de l’emplaçament en el mapa següent:

On: Ng és la densitat d’impactes sobre el terreny (nºimpactes/any,km2) obtinguda del gràfic anterior. Per a Barcelona Ng = 4 Ae és la superfície de captura equivalent del edifici aïllat en m2, que es la delimitada per una línia traçada a una distància 3H de cada un dels punts del perímetre de l’edifici, sent H l’altura de l’edifici en el punt del perímetre considerat. Ae=41098.8 m² H=22 m. L=150 m. L=27m. C1 és el coeficient relacionat amb l’entorn, segons la taula següent:


Taula 1.1 Coeficient C¹ Situació del edifici C¹ Pròxim a altres edificis o arbres de la mateixa alçada o mes alts

0,5

Rodejat d’edificis mes baixos 0,75 Aïllat 1 Aïllat sobre un cim o promontori 2

C1=0.5 Ne=0.0822 nºimpactes/año El risc admissible ve determinat per l’expressió següent:

3

5432

10····

5,5 −=CCCC

Na

On els coeficients C2, C3,C4 i C5 es determinen segons les taules següents: Taula 1.2 Coeficient C2 Coberta metàl·lica Coberta de formigó Coberta de fusta Estructura metàl·lica 0,5 1 2 Estructura de formigó 1 1 2,5 Estructura de fusta 2 2,5 3 Taula 1.3 Coeficient C3 Edifici amb contingut inflamable 3

Altres continguts 1

Taula 1.4 Coeficient C4 Edificis no ocupats normalment 0,5 Utilitats Pública Concurrència, Sanitària, Comercial, Docent

3

Resta d’edificis 1

Taula 1.5 Coeficient C5 Edificis la deterioració dels quals pot interrompre un servei imprescindible (hospitals, bombers,...) o pugui ocasionar un impacte ambiental greu

5

Resta d’edificis 1 L’edifici docent a estudi és d’estructura metàl·lica, coberta metàl·lica, no te continguts inflamables i no hi ha serveis inmprescindibles. Na=3.667x10-3 Segons els càlculs anteriors l’edifici ha de disposar d’una instal·lació de protecció contra llamps i amb una eficiència determinada per la següent fórmula:

e

a

NN

E −= 1


Ne>Na, És necessari instal·lar un sistema de protecció contra el raig. Segons aquesta eficiència necessitem un nivell de protecció 2 determinat per la següent taula: Taula 2.1 Components de la instal·lació Eficiència requerida Nivell de protecció

E ≥ 0,98 1 0,95 ≤ E <0,98 2 0,80 ≤ E < 0,95 3 0 ≤ E < 0,80 4

S’ha optat per escollir un dispositiu captador del tipus puntes Franklin com a sistema extern de protecció. El disseny de la instal·lació s’ha realitzat de manera que l’edifici quedi dins el volum de protegit segons el mètode angle de protecció tal com s’especifica en l’annex B de la secció SU 8 del Codi Tècnic de l’Edificació. Els derivadors o conductors de baixada conduiran la corrent de descàrrega atmosfèrica des del dispositiu captador fins a la presa a terra, sense calentaments i elevacions de potencial perilloses. S’instal·larà un conductor de baixada per cada punta Franklin o parallamps amb dispositiu de cebat. El recorregut dels conductors serà el més reduït possible. Per tant, segons normativa, és necessari la instal·lació del parallamps tipus Nimbus CPT-3 amb radi de cobertura de 90 m.

MC MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

INDEX

Edificació

TREBALLS PREVIS. MCon. 0

SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI. MCon.1

SISTEMA ESTRUCTURAL. MCon.2

SISTEMA ENVOLVENT . MCon.3

SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ I ACABATS. MCon.4

SISTEMA DE CONDICIONAMENTS I INSTAL·LACIONS. MCon.5

EQUIPAMENTS. MCon.6

LLISTAT DE PLÀNOLS. MCon.7

MC. 0 TREBALLS PREVIS

Per l’execució del projecte objecte de aquesta redacció no són necessaris els treballs

previs d’enderrocs, moviments de terres o d’altres tasques similars per l’adequació de

l’entorn de l’edifici. Aquestes feines ja es troben executades per la fase anterior de l’obra.

Només es considera l’apertura del túnel de connexió existent sota la rampa del moll de

càrrega i descàrrega (partides 02.01 del pressupost) i que durant el transcurs de l’obra es

tinguin que eliminar les mesures provisionals adoptades per la protecció de l’edifici dels

factors externs.

MC.1 SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI

L’edifici disposa de dues plantes sota rasant i tres sobre rasant de nova construcció.

Sent-hi necessària l’execució d’una llosa de subpressió per la fonamentació i de pantalles

per tot el perímetre al trobar-se per sota del nivell freàtic. L’estudi geotècnic confirma

l’existència de freàtic a una cota constant aproximada de 4’4 metres i comporta l’utilització

de sistemes d’excavació mitjançant baixada mecànica del nivell d’aquest. Aquest procés

comporta un seguit d’actuacions descrites a continuació.

En un primer moment s’excavarà fins la cota de coronació de pantalles per inserí

aquestes al terreny. Una vegada tancat el límit d’excavació es procedeix a un segon

buidat fins la cota del nivell freàtic + 1’5 metres de seguretat per ubicar en els pous de

bombeig les bombes “well-points”. A mesura que es produeix l’assecat de les terres es

continua amb l’excavació –sempre amb el marge de seguretat del 1’5 metres per sobre

d’aquest- i la recol·locació i manteniment de les bombes “well point”. Una vegada s’arriba

a la cota de execució de la cimentació es comença el formigonat de la llosa de cimentació

per sectors concrets mantenint el well points per l’assecat. Aquest procés finalitzarà amb

el formigonat complet de la llosa de cimentació i l’estesa del formigó de neteja així com

l’impermeabilització d’aquest elements.

Una vegada buidat i consolidat l’espai dels soterranis es treballarà en les estructures

interiors a partir de la llosa de cimentació, fent que la sobrecàrrega d’aquestes compensi

l’empenta del freàtic.

Arribant al soterrani primer , sobre el mur de coronació de les pantalles trobem murs

encofrats a dues cares.

A la planta baixa l’edifici disposa d’un porxo d’accés i de nou trobem una petita rampa de

regularització de la cota d’aquest amb la del passadís del hospital.

Altres aspectes importants contemplats pel projecte son; la xarxa de terres, les lloses i

pantalles de formigó vist en punts determinats del projecte, com son les jàsseres de

planta baixa i, la previsió en el sistema d’excavació del canvi de mètode d’excavació per

la possible aparició de fonamentacions existents o altres contingències. Donat l’escàs

coneixement de les construccions preexistents en aquest solar serà necessària

l’intervenció en els primeres treballs d’un tècnic ambiental per la supervisió de l’excavació

de les terres. En aquest sentit, els treballs d’excavació es planificaran i organitzaran tenint

en compte les necessitats específiques que es derivin.

MC.2 SISTEMA ESTRUCTURAL

1.1 1. DADES GENERALS L’estructura proposada respon als requeriments funcionals del projecte.

L'edifici es dividirà estructuralment en tres zones, A, B i C, independitzades mitjançant

junts de dilatació.

Totes les zones tindran un nivell complert de soterrani, un nivell de semisoterrani, planta

baixa i dos nivells superiors. L’estructura es planteja de formigó armat d'execució in situ,

en els seus nivells inferiors (soterrani i semisoterrani) i amb acer i forjats mixtes als nivells

superiors.

1.2 1.1. ESTRUCTURA L’estructura de l’edifici es construirà als dos nivells inferiors amb forjats de llosa massissa

de 30 i 32 cm de gruix per a permetre resoldre les llums interiors juntament amb les

jàsseres de cantell i així garantir un correcte comportament al foc. A les plantes superiors,

l’estructura metàl.lica formada per perfils tipus IPE suportarà el forjat mitxe de 150mm i a

la coberta de 100mm. El sistema de suports vertical està format a les plantes soterrades

per pilars de formigó armat i a les plantes superiors per pilars metàl.lics tipus HEB.

Al perímetre de l’edifici en el nivell sostre soterrani –2 es construirà una solera de formigó

armat de 15cm de cantell, sobre un enmacat de graves de 20cm.

1.2. FONAMENTS Els nivells de soterrani es projecten a sota l’actual cota del terreny, per aquest motiu ha

estat necessari disposar un perímetre de contencions format per pantalles de 60cm de

gruix, lligades a la seva part superior per una biga de coronació. Aquestes pantalles

s’encastaran a l’estrat D (sorres denses o compactes) i formaran un vas complert que

permetrà el rebaix del nivell freàtic durant l’excavació interior. Es construirà una llosa de

fonaments de formgió armat de 125cm de gruix, sobre formigó d’anivellament de 10cm i

una subbase de grava de 20cm.

Per a transmetre al terreny la càrrega d’alguns pilars situats molt a prop de l’edifici

existent, es preveu la utilització de micropilots combintats amb els encepats existents.

En estudis geotècnics de solars propers, s’ha detectat la presència de nivell freàtic a la

cota +4.40m.

1.3. INTERVENCIONS A L’INTERIOR DE L’EDIFICI EXISTENT El projecte també preveu la intervenció estructural a l’interior de l’edifici.

Les actuacions principals són les següents:

Reomplert de forats als forjats existents mitjnaçant forjats mixtes de xapa col.laborant, per a reduir

el seu pes propi.

Execució d’alguns forats als forjats existents per al pas de conductes d’instal.lacions. Alguna

d’aquestes obertures exigeix el reforç dels pilars i forjats existents.

2. CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS 2.1. FORMIGONS : A continuació es presenten els formigons prescrits al projecte i tipificats d’acord a la “Instrucción

de Hormigón Estructural EHE-08”.

No es premetrà l’ús d’additius i/o addicions no especificats al projecte sense acceptació prèvia de

la Direcció Facultativa.

2.1.1. FORMIGÓ EN PANTALLES: HA-30/F/10/IIIA+QA Resistència característica del formigó (per HA-30):

als 7 dies: 30 N/mm²

als 28 dies: 21 N/mm²

Ciment: CEM I 42.5

Àrids: Classe: rodolada o “machaca”.

Grandària màxima: 10 mm .

Dossificació per metre cúbic: Ciment: > 300 kg/m3

Aigua: < 0,5C

Docilitat: F: Consistència Fluida (assentament en con d’Abrams: 10 a 15 cm)

Compactació: Per vibrat normal

Acer: Límit elàstic: 510 N/mm²

Tipus d’acer: B-500 S

Control de qualitat : Del formigó : Normal

De l’acer: NORMAL

2.1.2. FORMIGÓ EN FONAMENTS: HA-30/B/20/IIIA+QA Resistència característica del formigó (per HA-30): als 7 dies: 30 N/mm² als 28 dies: 21 N/mm² Ciment: CEM I 42.5 Àrids: Classe: rodolada o “machaca”. Grandària màxima: 20 mm . Dossificació per metre cúbic: Ciment: > 300 kg/m3 Aigua: < 0,5C Docilitat: B: Consistència Tova (assentament en con d’Abrams: 6 a 9 cm) Compactació: Per vibrat normal Acer: Límit elàstic: 510 N/mm² Tipus d’acer: B-500 S

CONTROL DE QUALITAT : DEL FORMIGÓ : Normal De l’acer: NORMAL

2.1.3. FORMIGÓ EN PILARS, ESCALES I SOSTRES MIXTES: HA-30/B/10/IIIA Resistència característica del formigó (per HA-30): als 7 dies: 21 N/mm² als 28 dies: 30 N/mm² Ciment: CEM I 42.5 Àrids: Classe: rodolada o “machaca”. Grandària màxima: 10 mm . Dossificació per metre cúbic: Ciment: > 275 kg/m3 Aigua: < 0,5C Docilitat: B: consistència tova (assentament en con d’Abrams: 6 a 9 cm) Compactació: Per vibrat normal Acer: Límit elàstic: 510 N/mm² Tipus d’acer: B-500 S

Control de Qualitat : Del Formigó : Normal De l’acer: Normal 2.1.4. FORMIGÓ EN RESTA D’ELEMENTS D’ESTRUCTURA: HA-30/B/20/IIIA Resistència característica del formigó (per HA-30): als 7 dies: 21 N/mm² als 28 dies: 30 N/mm² Ciment: CEM I 42.5 Àrids: Classe: rodolada o “machaca”. Grandària màxima: 20 mm . Dossificació per metre cúbic: Ciment: > 300 kg/m3 Aigua: < 0,5C Docilitat: consistència tova (assentament en con d’Abrams: 6 a 9 cm) Compactació: Per vibrat normal Acer: Límit elàstic: 510 N/mm² Tipus d’acer: B-500 S

Control de qualitat : Del formigó : NORMAL De l’acer: NORMAL

2.2. ACERS 2.2.1. PERFILS LAMINATS: Les peces d’estructura metàl.lica es realitzaran amb acer del tipus S-275-JR. Especificacions exigides per el CTE-DB-SE-Acero: Límit elàstic : 275 N/mm² per t<16mm 265 N/mm² per 16<t<40mm 255 N/mm² per 40<t<63mm 2.3. COEFICIENTS PARCIALS DE SEGURETAT PER ALS MATERIALS. 2.3.1 ESTRUCTURA DE FORMIGÓ ARMAT: Control d’execució: normal. Situació persistent o transitòria: Sobre el formigó: coeficient de minoració d’1.50 Sobre l’acer (pasiu i actiu): coeficient de minoració d’1.15 Situació accidental: Sobre el formigó: coeficient de minoració d’1.30 Sobre l’acer (pasiu i actiu): coeficient de minoració d’1.0 2.3.2 ESTRUCTURA D’ACER: Segons DB SE-A (art.2.3.3.), per a comprovacions de resistència: Coef. parcials de seguretat relatiu a la plastificació del material :…….…………...... γM0= 1,05 Coef. parcials de seguretat relatiu a inestabilitats : .................................................... γM1= 1,05 Coef. parcials de seguretat relatiu a la resistència última del material :……………. γM2= 1,25 Coef. parcials de seg. per a la resistència al lliscament per cargols a.r. E.L.S. :… γM3= 1,10 Coef. parcials de seg. per a la resistència al lliscament per cargols a.r. E.L.U. :……. γM3= 1,25 Coef. parcials de seg. per a la resist. al lliscament per cargols amb forats rasgats :.. γM3= 1,40 2.3.3 MATERIALS APLICATS A ELEMENTS DE FONAMENTACIÓ O CONTENCIÓ: En particular, per a la verificació d’ Estats Límit Ultims dels elements de fonamentació i contenció , el CTE DB SE-C determina els següents valors per als coeficients de seguretat parcials sobre els materials : Situacions persistents o transitòries: Enfonsament : …………………………………. γR =3,0 ; γM =1,0 Eslleviçament : ……………………………….. γR =1,5 ; γM =1,0 Bolcada: Accions estabilitzadores : ……….. γR =1,0 ; γM =1,0 Accions desestabilitzadores : ……. γR =1,0 ; γM =1,0 Estabilitat global : …………………………….. γR =1,0 ; γM =1,8

Pilots: Arrencada : ………………………… γR =3,5 ; γM =1,0 Trencament horitzontal : …………. γR =3,5 ; γM =1,0 Pantalles: Estabilitat de fons d’excav.: …….. γR =1,0 ; γM =2,5 Sifonament : ……………………… γR =1,0 ; γM =2,0 Rotació o translació: Equilibri límit: …… γR =1,0 ; γM =1,0 Model de Winkler:.. γR =1,0 ; γM =1,0 Elements finits: ….. γR =1,0 ; γM =1,5 Situacions extraordinàries: Enfonsament :…………………………..…. γR =2,0 ; γM =1,0 Eslleviçament : …………………………… γR =1,1 ; γM =1,0 Bolcada: Accions estabilitzadores : …… γR =1,0 ; γM =1,0 Accions desestabilitzadores : .. γR =1,0 ; γM =1,0 Estabilitat global : ………………………… γR =1,0 ; γM =1,2 Pilots: Arrencada : ……………………. γR =2,3 ; γM =1,0 Trencament horitzontal : ……... γR =2,3 ; γM =1,0 Pantalles: Rotació o translació: Equilibri límit: ………………….. γR =1,0 ; γM =1,0 Model de Winkler : …………… .γR =1,0 ; γM =1,0 Elements finits: ......................... γR =1,0 ; γM =1,2 γR : coeficient parcial per a la resistència dels materials. γM : coeficient parcial per a les propietats dels materials. 3. ACCIONS CONSIDERADES 3.1. ACCIONS PERMANENTS 3.1.1. PES PROPI. Els pesos de cada element, s’han calculat a partir de les seves dimensions i densitat. Densitat considerades: Formigó armat: 2,5 t/m3

Formigó en massa: 2,2 t/m3

Acer: 7,85 t/m3

Maó calat: 1,5 t/m3

3.1.2. CÀRREGUES PERMANENTS. Els pesos de cada element, s’han calculat a partir de les seves dimensions i densitat. Densitat considerades: Terra: 2,0 t/m3

Formigó cel.lular: 0,5 t/m3

Paviments de “terrazo”: 2,1 t/m3

Maó calat: 1,5 t/m3

Vidre: 3,0 t/m3

Guix: 1,5 t/m3

3.2. ACCIONS VARIABLES 3.2.1. SOBRECÀRREGUES D’ÚS. Atenent a la taula 3.1 del DB-SE-AE, s’han considerat les següents sobrecàrregues d’ús:. Sobrecàrregues uniformes: Zona sostre soterrani -2: 5,0 KN/m2

Zones sostres soterrani -2 i -1: 4,0 KN/m2

Zones sostre planta baixa i primera: 3,0 KN/m2

Zones coberta : 1,0 KN/m2

Sobrecàrregues puntuals: Zones interiors d’accés públic: 4,0 KN (50x50mm) Zones interiors d’instal.lacions: 20,0 KN (200x200mm) 3.2.2. ACCIONS SOBRE VIALS PERIMETRALS: Sobrecàrrega uniforme : 20,0 KN/m2

Sobrecàrregues puntuals : 6 x 100 KN (tren de càrregues)

3.2.3. ACCIONS SOBRE BARANES: Segons CTE DB SE-AE7: Sobrecàrrega horitzontal: 1,6 KN/m Sobrecàrrega vertical: 2,0 KN/m 3.2.4. ACCIONS EÒLIQUES Es considera que l’acció del vent actua en la direcció més desfavorable. Segons la Norma DB SE-AE, els paràmetres de càlcul són els següents: Altura de l’edifici: 16,3 m Emplaçament : Barcelona (zona C, segons “Anejo D, DB SE-AE”) Grau d’ “aspereza “ de l’entorn: tipus I (zona propera al mar) Coeficient d’exposició (grau tipus I): ce = 2,2 per h < 3m ce = 2,5 per 3m < h < 6m ce = 2,7 per 6m < h < 9m ce = 2,9 per 9m < h < 12m

ce = 3,0 per 12m < h < 15m ce = 3,1 per 15m < h < 18m Pressió dinàmica del vent: qb = 0,5 KN/m² (segons art.3.3.2., DB SE-AE) Factor d’esbeltesa al pla paral.lel al vent: < 5 Coeficient eòlic paraments verticals: Cp = 0,8 Cs = - 0,7 Pressió del vent: qb = qe x ce x cp 3.2.5. ACCIONS DE NEU Segons la Norma DB SE-AE, s’han considerat els següents paràmetres de càlcul: Alçada topogràfica de l’edifici: +5,00 m (promig) Càrrega de neu: qn = μ · sk

Coeficient de forma de la coberta (art. 3.5.3.): μ = 1,0 Valor característic de la càrrega de neu a sobre el terreny horitz. (art. 3.5.2.): sk = 0,4 KN/m2 qn = μ · sk = 0,4 KN/m2 3.2.6. ACCIONS TÈRMIQUES I REOLÒGIQUES Màxima dimensió en planta del conjunt: 106,2m. Per minimitzar els efectes de les alternàncies tèrmiques sobre l’estructura i per superar-se els 40m especificats a la normativa vigent com a dimensió límit, és necessari disposar junts de dilatació, subdividint estructuralment l’edifici en tres zones.

1.3 3.3. ACCIONS ACCIDENTALS 3.3.1. ACCIONS SÍSMIQUES Norma considerada: Norma sismorresistent NCSE-02 Grau sísmic del lloc: ab=0.04g (Barcelona) Tipus de construcció: D’importància normal. Coef. Contribució K=1.00 Vida útil: 50 anys (construccions d’especial importància) Coeficient del sòl: c=1.6 (tipus III) Coeficient d’amplificació del sòl: s=1,6/1,25= 1,28 (taula 2.1) Part de la sobrecàrrega a considerar: 0.6 (edifici docent, art.3.2.) Esmorteïment: 5% (Planta lliure) (taula 3.1) Ductilidat de l’estructura: μ=2 (baixa) Acceleració sísmica de càlcul: ac=s.ρ.ab ; ac=0.0512g (coeficient de risc p=1.0, segons art. 2.2) Donat que l’edifici objecte del projecte és la construcció d’un edifici destinat a ús docent (importància normal) amb pòrtics ben arriostrats entre sí a totes les direccions i que l’acceleració sísmica de càlcul és inferior a 0,08g, no és obligatòria l’aplicació de la normativa sismorresistent (art. 1.2.3. de la NCSE-02).

3.4. ESTAT DE CÀRREGUES SOBRE FORJATS: a) Sostres soterrani –2 Zones A/C – S.Soterrani -1. Zones A/B/C: Tipus de forjat: ……….. llosa massissa = 30 cm Pes propi:………….………..... 7,50 KN/m2

Càrregues permanents: ……. 2,00 KN/m2

Càrregues d’envans: ……...... 0,50 KN/m2

Sobrecàrrega d’ús : ……….... 4,00 KN/m2

b) Sostres soterrani-2. Zona B: Tipus de forjat: ……….. llosa massissa = 32 cm Pes propi:………….………..... 8,00 KN/m2


Càrregues d’envans: ……...... 0,50 KN/m2

Sobrecàrrega d’ús : ……….... 4,00 KN/m2

c) Sostre Planta Baixa. Zona C - S.Planta 1. Zona A/C: Tipus de forjat: …….........…... forjat mitxe =15cm Pes propi:………….………..… 2,80 KN/m2


Càrregues d’envans: ….....…. 0,50 KN/m2

Sobrecàrrega d’ús : ……...…. 3,00 KN/m2

d) Coberta. Zona A/B/C: Tipus de forjat: ……….. .......... forjat mixte = 10 cm Pes propi:………….………...… 2,00 KN/m2

Càrregues permanents: …….. 2,00 KN/m2

Sobrecàrrega d’ús : ………..... 1,00 KN/m2 (*) Sobrecàrrega de neu : ………... 0,40 KN/m2 (*) * Sobrecàrregues no simultànies.

3.5. ACCIONS DEL TERRENY (EMPENTES EN PERÍMETRE DE CONTENCIONS) Per a la determinació d’empentes actives i pasives en el sistema de contencions perimetrals s’han adoptat els següents paràmetres geotècnics del terreny: CAPA A: Angle de fregament intern: 32º Densitat: 1,80 t/m3

Cohesió: 0 kp/cm2

CAPA B/C : Angle de fregament intern: 35º Densitat: 1,85t/m3

Cohesió: 0 kp/cm2

CAPA D : Angle de fregament intern: 34º Densitat: 1,95t/m3

Cohesió: 0 kp/cm2

3.6. VALORS DE CÀLCUL DE LES ACCIONS

1.4 Es defineix com valor de càlcul d’una acció al obtingut com producte d’un coeficient parcial de seguretat per el valor representatiu de l’acció : FD = γF X ψI X FK

A on : Fd : valor de càlcul de l’acció Fk. γf : coeficient parcial de seguretat de l’acció considerada, segons aptat. 3.6.. ψi : coeficient de simultànietat (veure 3.7). 3.7. COEF. PARCIALS DE SEGURETAT PER A LES ACCIONS Segons DB SE 4.2. i EHE-08 (12.1): 3.7.1. PER VERIFICACIONS DE RESISTÈNCIA : Situacions persistents o transitòries: Accions permanents desfavorables : Pressió d’aigua : .............. 1,20 Altres :.............................. 1,35 Accions permanents favorables : Pressió d’aigua : .............. 0,90 Empentes terreny :........... 0,70 Pes propi i pes terreny :.... 0,80 Accions variables desfavorables :...................................................................... 1,50 Accions variables favorables :........................................................................... 0 Situacions accidentals : Accions desfavorables :.............................................................. 1,00 Accions permanents favorables :....................................................... 1,00 Accions variables favorables :........................................................... 0

3.7.2. PER VERIFICACIONS D’ESTABILITAT : Situacions persistents o transitòries: Accions permanents desfavorables : Pressió d’aigua : ............. 1,05 Empentes del terreny...... 1,35 Altres :............................. 1,10 Accions permanents favorables : Pressió d’aigua : ............. 0,95 Empentes terreny :.......... 0,80 Pes propi i pes terreny :.. 0,90 Accions variables desfavorables :..................................................... 1,50 Accions variables favorables :........................................................... 0 Situacions accidentals : Accions desfavorables :.................................................................... 1,00 Accions permanents favorables :....................................................... 1,00 Accions variables favorables :........................................................... 0 3.7.3. PER VERIFICACIONS DE ESTATS LÍMIT DE SERVEI : Accions permanents desfavorables : …………........................... 1,00 Accions permanents favorables : …………………………............ 1,00 Accions variables desfavorables :......................................................1,00 Accions variables favorables :...........................................................0 Accions de pretensat desfavorables : …………........................... 1,05 Accions de pretensat favorables : …………………………............ 0,95 Accions de postesat desfavorables : …..………........................... 1,10 Accions de postesat favorables : …………………………............ 0,90 3.7.4. PER VERIFICACIONS D’ELEMENTS DE FONAMENTACIÓ I CONTENCIÓ : En particular, per a la verificació d’ Estats Límit Últims dels elements de fonamentació i contenció , el CTE DB SE-C determina els següents valors per als coeficients de seguretat parcials sobre les accions : Situacions persistents o transitòries: Enfonsament : …………………………………. γE =1,0 ; γF =1,0 Esllavisament : …………………………….. γE =1,0 ; γF =1,0 Bolcada: accions estabilitzadores : ………… γE =0,9 ; γF =1,0 accions desestabilitzadores : ……. γE =1,8 ; γF =1,0 Estabilitat global : …………………………….. γE =1,0 ; γF =1,0 Capacitat estructural : ………………………… γE =1,6 ; γF =1,0 Pilots: arrencada : ………………………… γE =1,0 ; γF =1,0 Trencament horitzontal : …………. γE =1,0 ; γF =1,0 Pantalles: Estabilitat de fons d’excav.: ……… γE =1,0 ; γF =1,0 Sifonament : ………………………. γE =1,0 ; γF =1,0

Rotació o translació: Equilibri límit: ……. γE =0,6 ; γF =1,0 Model de Winkler: .. γE =0,6 ; γF =1,0 Elements finits: ....... γE =1,0 ; γF =1,0 Situacions extraordinàries: Enfonsament : …………………………………. γE =1,0 ; γF =1,0 Esllavisament : …………………………….. γE =1,0 ; γF =1,0 Bolcada: accions estabilitzadores : ………… γE =0,9 ; γF =1,0 accions desestabilitzadores : ……. γE =1,2 ; γF =1,0 Estabilitat global : …………………………….. γE =1,0 ; γF =1,0 Capacitat estructural : ……………………….. γE =1,0 ; γF =1,0 Pilots: arrancada : ………………………… γE =1,0 ; γF =1,0 Trencament horitzontal : …………. γE =1,0 ; γF =1,0 Pantalles: Rotació o translació: Equilibri límit: …………………….. γE =0,8 ; γF =1,0 Model de Winkler : ……………….. γE =0,8 ; γF =1,0 Elements finits: .............................. γE =1,0 ; γF =1,0 γE : coeficient parcial de l’efecte de les accions. γF : coeficient parcial de les accions.

3.8. HIPÒTESI DE CÀLCUL I COMBINACIONS D’ACCIONS Segons DB SE (art. 4.2.2.), s’han previst les següents combinacions d’accions: 3.8.1. PER VERIFICACIONS DE CAPACITAT PORTANT: Per accions corresponents a situació persistents o transitòries : Σ γ G,J · G k,J + γ P · P + γ Q,1 · Q k,1 + Σ γ Q,j · ψ O,j · Q k,j Amb accions corresponents a situació extraordinaria : Σ γ G,J · G k,J + γ P · P + Ad + γ Q,1 · ψ1,1 · Q k,1 + Σ γ Q,j · ψ2,i · Q k,j Amb accions accidentals sísmiques : Σ G k,J + P + Ad + Σ ψ2,i · Q k,j Gk = accions permanents P = accions de pretensat Qk = accions variables Ad = accions accidentals 3.8.2. PER VERIFICACIONS D’ APTITUTS DE SERVEI: Per accions de curta durada amb efectes irreversibles: Σ G k,J + P + Q k,1 + Σ ψ O,j · Q k,j Per accions de curta durada amb efectes reversibles: Σ G k,J + P + ψ1,1 · Q k,1 + Σ ψ2,i · Q k,j Per accions de llarga durada: Σ G k,J + P + Σ ψ2,i · Q k,j Gk = accions permanents P = accions de pretensat Qk = accions variables Ad = accions accidentals

3.8.3. COEFICIENTS DE SIMULTANIETAT: Segons CTE DB SE-11: Sobrecàrregues d’ús : Zones administratives : ψ0 = 0,7 ; ψ1 = 0,5 ; ψ2 = 0,3 Zones d’accés públic : ψ0 = 0,7 ; ψ1 = 0,7 ; ψ2 = 0,6 Zones per vehicles (P<30KN) : ψ0 = 0,7 ; ψ1 = 0,7 ; ψ2 = 0,6 Sobrecàrregues de neu : Zones d’altitud< 1000m : ψ0 = 0,5 ; ψ1 = 0,2 ; ψ2 = 0 Sobrecàrregues de vent : ψ0 = 0,6 ; ψ1 = 0,5 ; ψ2 = 0 Sobrecàrregues tèrmiques : ψ0 = 0,6 ; ψ1 = 0,5 ; ψ2 = 0 Accions variables del tereny: ψ0 = 0,7 ; ψ1 = 0,7 ; ψ2 = 0,7 4. BASES DE CÀLCUL 4.1. ESTATS LÍMIT ÚLTIMS

El Código Técnico de la Edificación, al Documento Básico DB-SE Bases de Cálculo, estableix els principis i requisits relatius a la resistència mecànica i a l’estabilitat de l’edifici projectat, així com a l’aptitud al servei, amb la seva durabilitat inclosa. D’acord amb aquest document, es denomina capacitat portant a l’aptitud de l’edifici per a garantir l’estabilitat del conjunt i la resistència necessària intrínsecament relacionada amb els Estados Límite Últimos. S’han considerat com Estados Límite Últimos els següents :

• Els deguts a la pèrdua de l’equilibri de l’edifici. • Els deguts a la fallada per una deformació excesiva. • Els deguts a la fallada per transformació de l’estructura o part d’ella en un mecanisme. • Els deguts a la fallada per ruptura dels elements estructurals o de les seves unions. • Els deguts a la fallada per inestabilitat d’elements estructurals, amb els efectes del temps

com la corrosió o la fatiga inclosos.

4.1.1. ESTADO LÍMITE ÚLTIMO DE ESTABILIDAD La verificació de que hi ha suficient estabilitat del conjunt de l’edifici i de parts independients del mateix, s’ha aplicat a totes les situacions de dimensionat pertinents, complint amb la condició: Ed,dst ≤ Ed,stb Essent:

• Ed,dst el valor de càlcul de l’efecte de les accions desestabilitzadores • Ed,stb el valor de càlcul de l’efecte de les accions estabilizadores

4.1.2. ESTADO LÍMITE ÚLTIMO DE RESISTENCIA

Igualment, s’ha verificat que hi hagi suficient resistència de l’estructura portant, dels elements estructurals, seccions, punts o unions entre elements, per a totes les situacions de dimensionat pertinents, cumplint la següent condició: Ed < RdEssent:

Ed : valor de càlcul de l’efecte de les accions Rd :valor de càlcul de la resistència corresponent

El valor de càlcul de la resistència d’una estructura, element, secció, punt o unió entre elements s’obté de càlculs basats en les seves característiques geomètriques a partir de models de comportament de l’efecte analitzat, i de la resistència de càlcul (fd) dels materials implicats, que en general s’expressa com a quocient entre la resistència característica (fk) i el coeficient de seguretat del material, del que el seu valor es defineix per cada un dels sistemes constructius en el seu capítol corresponent. 4.2. ESTATS LÍMIT DE SERVEI Els Estats Límit de Servei previstos són els següents:

• Els relatius a les deformacions (fletxes, assentaments o desploms) que afecten a l’aparença de l’obra, al comfort dels usuaris o al funcionament de les instal.lacions.

• Els danys o el deteriorament que puguin afectar desfavorablement a l’aparença, a la durabilitat o a la funcionalitat de l’obra.

• Les vibracions.

4.2.1. FLETXES Es considera que la fletxa és la deformació d’un element per efecte de les càrregues que sustenta. Es direfencien les següents:

• Fletxa instantània: La produïda per l’actuació de la càrrega total. • Fletxa diferida: La produïda per els efectes de retracció i fluència. • Fletxa total a termini infinit: La suma de la instantània i la diferida. • Fletxa activa: La fletxa total a termini infinit menys l’existent en el moment en que es

construeix un element vinculat a l’element estructural (envà, tancament, etc).

Segons DB SE (art.4.3.3.), les limitacions de fletxa considerades són les següents:

Amb envans fràgils: f < 1/500 L(x2) Amb envans ordinaris: f < 1/400 L(x2) Altres casos: f < 1/300 L(x2) Consideració del confort dels usuaris (accions de curta durada): f< 1/350 L(x2) Consideració de l’aparença de l’obra (accions quasi permanents) f< 1/300 L(x2)

També es compleix la instrucció EFE (art. 15.2.) per a forjats: Fletxa total a temps infinit (ft∞): ft∞ < L/250 ft∞ < L/500 + 1 cm Fletxa activa (fa): fa < L/500 fa < L/1000 + 0,5 cm

4.2.2. DEFORMACIONS HORITZONTALS : S’admet que l’estructura és suficientement rígida si, per qualsevol peça, les deformacions horitzontals compleixen amb les següents limitacions :

Desplom total: f < 1/500 H Desplom parcial: f < 1/250 H Consideració de l’aparença de l’obra (accions quasi permanents) f < 1/250 H

4.2.3. CONDICIONS DE FISSURACIÓ: Segons art.5.1. de la EHE-08, es limita l’obertura màxima de fissures a: Ambient IIIa : w < 0,2 mm per formigó armat DISTORSIÓ ANGULAR EN FONAMENTACIÓ Segons CTE DB SE-C (2.4.3.), per a les comprovacions de l’ Estat Límit de Servei de distorsió angular s’estableix que mai sobrepassi el següent límit : � < 1/300. 4.3. MÈTODE DE CÀLCUL Les accions que es sol.liciten a cada un dels elements que composen l’estructura, estan d’acord amb el que dicta la norma DB SE AE , tant al que es refereix a càrregues gravitatòries i d’ús, com al que es refereix a accions eòliques, empentes de terreny, etc. El procés de càlcul dels esforços de les esmentades accions produeixen en cada un dels elements estructurals, s’efectua amb ordinador, segons les lleis de l’elasticitat lineal a través del mètode de les deformacions i de la matriu de rigidesa global, mitjançant els programes informàtics TREBOL-II (TOOL,S.A.) i CYPECAD-3D. Tots els elements de formigó armat que composen l’estructura estan calculats d’acord amb la vigent EHE-08: “Instrucción para el Hormigón Estructural”, considerant el periode plàstic del diagrama tensió-deformació, amb distribució parabòlica-rectangular, seguint el mètode de càlcul en ruptura. Els elements d’estructura metàl.lica en acer laminat s’han calculat segons la vigent DB SE-A. 5. RESISTÈNCIA AL FOC Seguretat en cas d’incendi segons DB SI

1.5 ESTABILITAT AL FOC EXIGIBLE ALS ELEMENTS ESTRUCTURALS Segons DB SI-1: R-120 sota rasant (edifici nou) R-60 sobre rasant Justificació: Ús de l’edifici: docent Soterranis: si. Alçada màxima d’evacuació (edifici nou): 8m (<15m)

1.6 RESISTÈNCIA AL FOC DELS DIFERENTS ELEMENTS ESTRUCTURALS

1.7 Segons DB SI-6:

ELEMENTS DE FORMIGÓ ARMAT SOBRE RASANT : Pilars: R≥60 (b≥20cm, rec.mec.equiv. ≥ 20mm; rec.nominal projecte=35mm) Murs: REI>60 (b≥14cm, rec.mec.equiv. ≥ 15mm; rec.nominal projecte=30mm) Lloses : REI≥60 (h>8cm, rec.mec.equiv. ≥ 20mm; rec.nominal projecte=30mm) Jàsseres : R≥60 (b>20cm, rec.mec.equiv. ≥ 20mm; rec.nominal projecte=30mm) ELEMENTS DE FORMIGÓ ARMAT SOTA RASANT : Pilars: R≥120 (b≥25cm, rec.mec.equiv. ≥ 40mm; rec.nominal projecte=45mm) Murs: REI>120 (b≥18cm, rec.mec.equiv. ≥ 35mm; rec.nominal projecte=45mm) Lloses : REI≥120 (h>12cm, rec.mec.equiv. ≥ 30mm; rec.nominal projecte=45mm) Jàsseres : R≥120 (b>30cm, rec.mec.equiv. ≥ 40mm; rec.nominal projecte=45mm) Forjat mixte (ENV-1994-1-2/1996, EUROCODIGO 4): Distàncies: u1=72mm; u2=76mm; u3=50mm Paràmetre z=2,74 cm Coeficient de minoració del formigó en cas d’incendi: 1,00 Coeficient de minoració de l’acer en situació d’incendi: 1,00 Coef. de majoració d’accions permanents en cas d’incendi: 1,00 Coef. de reducció per l’efecte de les accions: nfi=0,39 Coef. de combinació Y11: 0,5 Resultats: Gruix eficaç del forjat: hef f= h1 + h2 x 0,5 x ((l1+l2)/(i1+l3)) = 81 + (59 x 0,5) x 0,97 = 110 mm Gruix eficaç mínim exigible: heff = 100mm per RF-90 Temperatura de l’armadura inferior: Ө =1285 –350x z =325º Temperatura de l’armadura superior: Ө =199º Coef. de reducció de resist. de l’armat inferior: 0,77 Coef. de reducció de resist. de l’armat superior: 0,92 Factor de seg. E.L.U. armat inferior: 1,45 > 1,0 Factor de seg. E.L.U. armat superior: 1,12 > 1,0 Elements d’acer: (sobre rasant) Bigues i pilars : Coef. de sobredimensionat (DB SI-6): �fi < 0,5 Factor de forma: Am/V < 300 m-1 Coeficient de protecció: d/�p ≤ 0,15 m2K / W (segons taula D.1. DB SI) Conductivitat tèrmica: �p= 0,12 W/mK (morter de vermiculita) Gruix del revestiment : d = 0,025m (25mm)

6. INFORME GEOTÈCNIC (RESUM) Es preveu poder fonamentar tot el conjunt sobre l’estrat resistent trobat en prospeccions geotècniques veïnes format per sorres (nivell C-D). ESTUDI GEOTÈCNIC (SOLAR ANNEXE) Empresa realitzadora: BATLLE & MASCAREÑAS, GEOPROJECTES, S.L. Data: Novembre 2000 Nombre de sondejos: 7 sondejos S’ha trobat la presència de nivell freàtic en tots els sondejos (cota aprox. +4,40m). Estrats travessats: Rebliment antròpic: terres i runes. Sorra grollera poc llimosa. Sorra fina molt micàcia poc llimosa. Estrat de recolzament: Sorra mitjana ó fina. Hidrodinàmica:Els nivells de sorra estan submergits, en alguns casos contaminades per hidrocarburs. Tensió admissible del terreny a l’estrat de recolzament, segons estudi geotècnic: T adm= 1.60 kp/cm2

K30 = 2.0 kp/cm3

Resistència del terreny per pantalles: CAPA A Rf = 0,11 kg / cm2

CAPA B Rf = 0,16 kg / cm2

CAPA C Rf = 0,09 kg / cm2

CAPA D Rf = 0,13 kg / cm2; Rp = 26 kg / cm2

ACCIONS DEL TERRENY (EMPENTES EN PERÍMETRE DE CONTENCIONS) Per a la determinació d’empentes actives i pasives en el sistema de contencions perimetrals s’han adoptat els següents paràmetres geotècnics del terreny: CAPA A: Angle de fregament intern: 32º Densitat: 1,80 t/m3

Cohesió: 0 kp/cm2

CAPA B/C : Angle de fregament intern: 35º Densitat: 1,85t/m3

Cohesió: 0 kp/cm2

CAPA D : Angle de fregament intern: 34º Densitat: 1,95t/m3

Cohesió: 0 kp/cm2

Cotes previstes per a cota superior de fonamentació: segons plànols. MC3. SISTEMA ENVOLVENT MC.3.1 TERRES

Actualment els terres de l’edifici estan executats amb forjats unidireccionals, excepte el

terra de la planta soterrani que disposa de forjat sanitari a la zona de rehabilitació. La

resta de plantes a la zona d’ampliació sobre rasant s’executaran mitjançant la col·locació

de xapa col·laborant de base pel formigó armat.

MC.3.2 FAÇANES

• FAÇANA NORD:

L’edifici disposa d’una façana que només s’ha d’enderrocar a la zona per ampliar.

A la resta el projecte respecta aquesta envolvent, afegint una pell exterior, que

controlarà la incidència del sol i farà possible el pas pel manteniment d’aquesta.

Per l’interior s’incorpora un ampit de maó calat pel compliment de CTE de

Seguretat en Cas d’incendi entre plantes –segons descripció E612B51K del

pressupost-. Aquest muret anirà revestit amb un trasdossat de cartró-guix sobre

perfils. La façana sud es sensiblement diferent, ja que aquesta pell exterior no es

continua si no que deixa les finestres existents descobertes. Aquesta pell passa pel

davant de l’ampit i es plega formant un brise-soleil que protegirà del sol a les hores

de més incidència.

A continuació es fa una descripció més pormenoritzada d’aquest sistema envolvent

dels elements que composen aquest sistema.

El sistema escollir per aquesta pell es de xapa d’alumini estirat tipus deployé, amb

acabat anoditzat. Disposa de tots els elements per la sustentació i les peces de

remat necessàries per deixar la façana totalment acabada tal i com es descriu a la

partida E86BPN01 del pressupost.

Aquesta pell deixa un espai entremig amb la façana existent. Aquest te la funció de

facilitar el manteniment de la façana. La separació s’aconsegueix mitjançant perfils

metàl·lics emportats al cantell del forjat existent ( del pressupost E4R1PN01)i a

sobre d’ells una relliga per fer transitable aquest àmbit segons partida E9S1PN01

del pressupost.

6 FACHADA DE CHAPA DE ALUMINIO ESTIRADA

6.1 Plancha estirada de aluminio 2500x800 mm atornillada a angular corrido L

40.40 de aluminio doblado a 45º mediante tornillo de acero galvanizado.

6.2 Soportes de la subestructura a partir de perfil tubular de aluminio 60.30

atornillados a subestructura vertical de perfiles 60.40 mediante tornillos

autorroscantes de acero galvanizado con arandela intermedia de caucho

troncocónica, que impide el paso del agua y elimina el ar galavanico, fijados

con tuercas en los extremos. Colocadas en retícula 250x80 cm.

6.3 Subestructura vertical de tubo de acero 60.40.Separadas 80 cm.

6.4 Pletinas planas verticales de aluminio de 30 mm situadas en la línea central

de los paneles para evitar que comben hacia adentro.

6.5 Angulo corrido L 40.40 de aluminio doblado a 45º.

6.6 Reixa/passarel·la.

6.7 Mènsula d’acer galvanitzat de 15mm de gruix fixada al forjat mitjançant 2

platines en L collades.

6.8 Xapa grecada d’acer galvanitzat.

• FAÇANA SUD:

A la part d’edifici ampliada de planta baixa i primera la façana serà de nova

creació, escullin-se un sistema industrialitzat que garanteix el compliment del CTE i

a la vegada permet la modulació i detall desitjat. Aquesta partida queda recollida al

punt EAF1PN99 del pressupost.

Suministre i montatge de mur cortina de la casa TECHNAL o equivalent de

tramada horitzontal MC Plus, composta per Vidres fix Climalit per exterior 4+4mm

exterior / cambra de 12mm / 6+6mm interior ENERGY. Finestres batents italianes

de trames horitzontals, amb els fulls de vidres climalit (4+4mm exterior / cambra de

12 / 6+6mm interior Energy) i vidres OPAL fix Climalit de (4+4mm exterior / cambra

de 12mm / 6+6mm interior Energy). Totes les fusteries d'alumini anoditzat color

inox mate. S'inclou part proporcional de panell sandwitx acabat amb xapa d'

alumini anoditzat de 3mm de gruix en substitució de vidres segons escandall i

plànols de detall. Incloent remat en forma de "T" de color negre mate per entrega

del mur cortina amb forjat. Tot segons normativa d'aplicació i/o plànols de projecte

inclòs el suministre de materials, treballs i mitjans auxiliars per deixar la partida

totalment acabada.

• FAÇANA OEST:

Al tester de l’edifici s’actua girant la pell d’alumini de la façana nord. Darrera

d’aquesta pell i sobre l’ampit de coronació actual de l’edifici es col·locarà un gran

finestral per il·luminar l’escala lateral. Aquest s’executarà mitjançant façana tipus

mur cortina sèrie MC PLUS de TECHNAL, realizada con perfiles de aluminio

extruído con aleación 6063 según norma UNE 38-337 ó bien 6060 según la norma

UNE 38-350 y temple T5.

Aluminio anodizado según la marca de calidad QUALANOD, con un espesor

mínimo de 25 micras, color acer inox. Segons descripció de pressupost 01.06.04.

ESTRUCTURA formada per un conjunt de perfils verticals i travessers horitzontals

units entre si mitjançant embuts d'alumini especialment dissenyats. La conjunció

d'ambdós elements formarà el reticle específic en el projecte. Aïllament tèrmic

assegurat per un intercalario de poliamida horitzontal i vertical col·locat entre

l'estructura i la contratapa.

MUNTANTS VERTICALS d'alumini extruít, dissenyats per a la seva resistència a la

pressió de vent, corresponent a la zona eòlica de l'obra. La dimensió dels muntants

és de 52 mm. d'ample i amb la profunditat definida pels requeriments d'inèrcia

(Dimensions de 40 a 240 mm.).

TRAVESSERS HORITZONTALS d'alumini extruít, dissenyats per a la seva

resistència al pes de l'element de farciment, amb una fletxa màxima de 3 mm. La

dimensió dels travessers és de 52 mm. d'ample i profunditat determinada per càlcul

(Dimensions de 40 a 190 mm.).

RUPTURA DE PONT TÈRMIC integrada al sistema de mur cortina MC mitjançant

la interposició d'una junta contínua d'I.P.D.M. entre els perfils estructura i els perfils

tapa.

UNIONS entre muntants i travessers, en cort recte, mitjançant embuts especials

d'alumini proveïts d'una junta siliconada per a garantir l'estanqueïtat de la unió.

Embuts fixos sobre el travesser per a col·locació frontal i peces específiques per a

col·locació lateral.

L’ACRISTALAMENT del sistema es realitza mitjançant una junta interior d'I.P.D.M.

Exteriorment, es fixaran perfils de tapetes d'alumini extruít, proveïts igualment de

juntes d'I.P.D.M. més taps. L'acabat exterior del mur cortina es realitza mitjançant

un conjunt de perfils tapetas, clipados sobre les contratapas. Drenatges en tapa i

contratapa horitzontal. Acristalamiento de 6 a 32 mm.

Amb un acristalament compost de vidre de seguretat interior 5+5 càmera d'aire

deshidratat de 15mm i vidre de seguretat en l'exterior de 4+4mm amb acabat

transparent i opal segons els paraments.)

DILATACIÓ VERTICAL dels muntants s'absorbirà mitjançant la interposició de

metxes interiors d'alumini extruído. Aquestes metxes es disposaran en cada

connexió de planta i aniran fixades al muntant inferior i soltes en la seva connexió

amb el muntant superior. La separació entre muntants no serà inferior a 6 mm. i

haurà d'anar segellat perimetralment amb silicona.

ANCORATGES d'acer laminat en calent amb acabat galvanitzat per a la fixació

dels muntants a l'obra. Aquests ancoratges es disposaran en cada forjat i haurien

d'admetre una regulació tridimensional de +/- 3 cms.

REMATADES amb l'obra per les seves parts superior, inferior i laterals realitzats

mitjançant motlures de xapa d'alumini conformada de 2 mm. d'espessor.

REMATADES DE FORJAT amb el mur cortina a força d'una motlura superior

(sòcol), i una motlura inferior de xapa d'alumini conformada de 2 mm. d'espessor.

Si es vol, s'interposaran dues motlures de xapa d'acer de 1,5 mm. d'espessor

(superior i inferior de forjat) que aprisionarán material acte extingible i ignífugo per

a crear la barrera tallafocs entre forjats (planta a planta).

DIMENSIONS MÀXIMES D'UTILITZACIÓ

Moments d'inèrcia dels perfils sense reforçar: de 12 fins a 1698 cm4 .

Moments resistents dels perfils sense reforçar: de 4 a 114 cm3 .

Mòdul d'elasticitat de l'aliatge d'alumini emprada: 670.000 Kg/cm2 .

Tensió de treball recomanada: 667 kp/cm2 .

MC.3.3 COBERTA

El sistema escollit per cobrir la planta tècnica es mitjançant panells tipus sandwich de la

casa Riverclack que es descriu al pressupost a la partida 02.01.01.01. El detall general

d’aquest sistema està a continuació i el detall constructiu al plànol 05.15.

Dins d’aquesta planta tècnica es troben els de climatització. Per garantir el repartiment de

càrregues dels equips i l’aïllament acústic es disposa de un terra amb bancades de

formigó armat de 30cm d’espessor amb làmina de neoprè per l’aïllament acústic de 50mm

i talls de juntes tipus sinablock o similar descrit a la partida E08PPN03.

Per minimitzar el soroll que els equips pugessin generar es reforça la sala amb panells

absorbents descrits a la partida E7C91B11 del pressupost.

MC.3.4 SERRALLERIA

A la façana nord ubicada en planta baixa es troba un tancament metàl·lic. Aquesta gelosia

serveix de sòcol protector i unifica l’aspecte de la façana. La partida EB32PN02 descriu la

formació amb pletines d’acer galvanitzat en calent fixades a un marc de tub d’acer

galvanitzat 70x40x3mm.

L’edifici disposarà també d’un altre tipus de gelosia destinat a la ventilació d’equips i

tancament de façana a la galeria tècnica de la planta coberta descrit a la partida

EB32PN01.

En aquesta planta, donat que les jàsseres de cantell invertides existents formen espais

acotats es disposa d’uns ponts que van recolzats en elles fets amb terra de religa i marc

perimetral en L tipus Tramex . Aquest passadís tècnic disposa de escales d’accés per

baixar a cadascuna de les sales descrita a la partida E9V8PN01 del pressupost. Tot el

sistema disposa d’una barana de protecció i estarà galvanitzat en calent tal com es

detalla a la partida EB14PN01 del pressupost.

MC4. SISTEMA DE COMPARTIMENTACIÓ I ACABATS MC.4.1 VERTICALS

MC.4.1.1 FIXES Els tancaments opacs interiors de façanes existents i les compartimentacions que

formen sector d’incendi s’executaran amb maó calat de 29x14x10 cm col·locat amb

morter de ciment II del pressupost E612B51K.

Es tindrà especial cura de:

Humitejar les peces abans de la seva col·locació per a evitar la

deshidratació del morter i la consegüent disminució de la resistència mecànica del

mur.

Col·locar les peces complementàries que defineixen els extrems del tram de

mur a executar (cantonada, terminació o medias).

Col·locar les peces corresponents als punts singulars prevists en el tram de

mur a executar (forats, trobades entre murs, juntes de moviment, etc), excepte en

el cas de les trobades amb pilars en tancaments exteriors.

Col·locar els blocs emplenant els espais entre les peces indicades en 2º i 3º,

tenint en compte els següents aspectes:

Es comprovarà en tot moment que la separació entre juntes verticals de

filades, consecutives és major de 7 cm.

Si en algun punt la separació entre juntes verticals de filades consecutives

és menor de 7 cm, es col·locaran peces de modulació, peces tallades i/o dos

cordons de morter.

Juntura Vertical

• Assentar els blocs verticalment (no a estregó).

• Ajustar de gom a gom els encadellats dels blocs, per a crear la junta vertical.

Estesa de Morter

• Col·locar un espessor de morter d’uns 3 cm, perquè una vegada assentat el

bloc quedi un gruix d’estesa de morter d’1 a 1,5 cm.

• Estendre un llit de morter continu per a la col·locació dels blocs sobre el

forjat.

• En murs exteriors d’una sola fulla, executar l’estesa de morter del discontinu

formant dues bandes de morter, utilitzant el regle de 3 x 5 situada en posició

horitzontal en el centre del mur, per a aconseguir una separació entre bandes de

morter d’1 a 2 cm, una vegada assentats els blocs.

• En murs exteriors trasdosados i en murs interiors, realitzar la junta

horitzontal de morter continua.

• En murs exteriors en els que sigui necessari la millora de les prestacions

mecàniques (fk) o acústiques (aïllament al soroll aeri), es pot considerar la seva

execució amb junta continua, tenint en compte les condicions climàtiques i

d’exposició de cada façana.

D’acord amb els assaigs realitzats en murs executats amb junta continua i junta

interrompuda, s’ha observat:

o La influencia de la junta continua o interrompuda és mínima respecte al

comportament tèrmic (resistència tèrmica interna i coeficient de transmissió

tèrmic).

o Amb la presència de la junta continua no s’aprecien temperatures

superficials més baixes que en el cas de junta interrompuda. En ambdós casos la

diferència de temperatura superficial entre la zona de la junta i la zona del bloc, és

mínima. La presència del revestiment interior minimitza el efecte del pont tèrmic

produït per la junta continua.

o A nivell higrotèrmic no existeixen evidències de que existeixi un

comportament diferenciat del mur per efecte de la junta de morter, quan la seva

execució és interrompuda o continua.

• Colpejar amb la maça de goma fins a dur el bloc al seu nivell i aconseguir la

penetració del morter en els buits del bloc.

Ajustar la modulació variant els gruixos de les juntes de morter (entre 1 i 1,5 cm),

utilitzant peces de rematada vertical (9 ó 14 cm), o peces tallades en obra amb

mitjans adequats.

Per la resta de envans de compartimentació interior la solució triada es la peça

ceràmica de gran format, tipus Tabiceram o similar de 70x50x7cm descrita a la

partida E614PN01 del pressupost.

En tot moment els envans respondran a les especificacions anteriors i en quant a

la col·locació, a les especificacions del fabricant, alçades màximes, espessors

necessaris, reforços horitzontals i verticals per instal·lacions sanitària,

negatoscopis, capçaleres, etc., estructures dobles per amplada i alçada de l’envà,

reforços en perímetre de buits de passes i de fusteries, muntatge de portes,

encerclaments, caixes murals, reforç per a càrregues, unions separades o lliscants

a parets i sostres, retranquejats en angle i en "T", juntes de dilatació, formació de

sòcols retranquejats per a allotjar altres materials d’acabat, unions a sols, xapats

de pilars, etc.

MC.4.1.2 PRACTICABLES

Les portes i els altres elements tindran una resistència adequada a l’ús, es

protegiran mitjançant aplacat amb laminat HPL o similar. La composició i

construcció garantirà el seu bon aspecte durant el període de vida de l’edifici. Les

més exposades es protegiran amb pletines

Les portes de fusta en general estaran formades per tauler de DM acabades per

les dues cares amb estratificat d’HPL de 3mm.

La ferramenta serà d’acer inoxidable ASI 320, frontisses, escuts, manilles,

condemnes, panys homologats DIN. Els panys seran del tipus de “tancament

silenciós” amb el mestrejat que sigui necessari.

A banda i banda dels passadissos trobem mampares formades por un conjunt de

mòduls fixes i batents descrits a la partida e83tpn98. Aquestes estaran executades

amb marcs de pletines 70.2mm i acabades amb HPL de 3mm. de gruix les parts

cegues fixes i batents, i amb vidre laminar 6+6 mm. Aniran recolzades sobre tub de

55x65 mm.

Als interiors del les cambres higièniques els frontals es faran mitjançant cabines

sanitàries prefabricades hidròfugues tipus LEVEL o similars, model KEBEK AF-

30.E, construïdes especialment per a zones humides a base de pannells de

compacte fenòlic de 30 mm. de gruix i 2,000 mm. d’altura, elevades 150 mm. del

terra, amb potes. Parets i portes amb bastir perimetral massís, de compacte fenòlic

de 24x20 mm. revestides ambdós cares amb planxes de compacte fenòlic SEP de

3 mm. de gruix, amb film protector, revestides de resina de melamina , acabat

rugós SURF, segons carta de colors, a definir. Tot encolat amb resina sintètica

hidròfuga d’elasticitat permanent. Interior d’escuma de poliestirè expandit. Cantells

perimetrals polits, bisellats i fressats per farratges. Com descriu la partida 01.08.02

del pressupost.

Els envans mòbils garantiran les condicions d’estanqueitat davant el soroll que

marca la norma i estaran executats segons la descripció de partida EAQDPN50

del pressupost.

Les portes tallafocs seran amb resistencia al foc EI2 C 60 i estaran connectades a

la xarxa de detecció, inclosa fulla interior batent. Aniran revestides per un cantó

amb HPL de 3mm. i per l’altre pintades segons descriu les partides E7DAPN41 a

E7DAPN48 del pressupost.

Fulla: estructura

Està construïda amb 2 planxes d’acer galvanitzat de 0,7 mm d’espessor,

ensamblades sense soldadura. També està disponible en acer prelacat color gris

RAL 7032.

Fulla: interior

Allotja una combinació de materials aïllants ignífugs. El seu grossor és de 62 mm,

amb un solape de 16 mm d’ample i 2 mm d’espessor. Bisagres y bulons Les portes de passadissos i accés es faran amb lluna temperada Securit netejada a

l’àcid de 10 mm de gruix, normalitzada, amb caixes, trepants, galzes, tiradors, perns,

fre, i maneta i altres accessoris, tot això en acer inoxidable.

MC.4.1.3 REVESTIMENTS

Els envans ceràmics de gran format o de maó calat de divisòries aniran revestits

amb un trasdossat d’una capa de cartró-guix de 15 mm. sobre una estructura de

perfils executada segons marca la partida E65APN29 del pressupost per garantir

l’adequació a l’ús i funció de cadascun dels àmbits d’aplicació d’aquesta solució.

Aquest trasdossat permet omplir la cambra intermitja amb placa semirigida de llana

de roca de 40 mm. de gruix per assolir l’atenuació acústica entre aules, seminaris,

sales d’estudi i laboratoris. A més a més facilita la integració de les canaletes

electrificades a pell amb l’envà i el pas de les instal·lacions sense tenir que fer

regates en l’envà.

Sobre les mampares dels passadissos i fins al forjat del sostre, es disposaran

envans fònics tipus Acustidan 16/2 per aconseguir no transmetre sorolls per sobre

del fals sostres

Aplacat de paret amb tauler laminat fenòlic de 6 mm de gruix tipus POLYREY model

PLACAGE per acabats de fusta i ORIGINE, PAPAGO o equivalent amb color a

definir per la D.F. classificat com B-s1,d0, cantell recte, fixat encolat amb Sikatack

Panel o equivalent sobre doble enllatat format per llates verticals de 25x70 mm en

els intermitjos i 25x90 mm als extrems, col·locats cada 30 cm, neteja dels extrems

amb Sika Cleaner 205 o equivalent, imprimació amb Primer Sikatack-Panel o

equivalent i cinta autoadhesiva de 12mm de amplada i 3mm d’espessor a doble

cara, inclòs formació de junta de dilatació segons partida E83TPN02 del pressupost.

Les zones humides com els banys aniran revestits amb rajola de valència de

dimensions 20x20cm. col·locades a trencajunts segons marca la partida E8231123V

del pressupost.

Els fronts d’escales es revestiran amb losacryl 10x10cm. segons partida E826PN01

del pressupost.

Les cantonades aniran protegides amb pletina d’acer inoxidable xorrejat, calibrada,

de 10 mm de gruix amb un ample de 10 cm. Quan s’indica un ample més gran de

10cm és fà amb la pletina de 10 cm i la resta que manqui amb tauler DM hidròfug

folrat amb xapa d’acer 1mm, tot el conjunt acabat lacat. Segons partida E83ZPN10 i

E86BPN02 del pressupost.

Els sòcols s’executaran amb pletina d’alumini extrusionat de 2mm. amb fixacions

mecàniques i forma de L de 7 cm d’alçada i 1’5 cm d’ala segons detall de partida

E9U7PN01 del pressupost.

MC.4.2 HORITZONTALS

MC.4.1.2 FIXES

Els sostres seran fixes en l’àmbit de passadissos, ja que la disposició de les

instal·lacions permet aquest criteri. Donada la geometria corba de l’edifici les parts

fixes del sostre regularitzen la disposició dels sostres practicables. Per això a les

sales es planteja a la banda de façana i de tancament respecte de passadís un

àmbit de falç sostre fixe. Aquest tipus de sostre s’executarà de cartró-guix amb

perfileria oculta segons descriuen les partides E844103A i E844PN02.

MC.4.1.3 PRACTICABLES

Els sostres practicables es deixen a les parts centrals de les sales regularitzats

com s’explicava abans per les parts fixes, això garantitza el correcte manteniment

allà on es troben les arribades de instal·lacions i pel model escollit el compliment

dels criteris acústics. El tipus escollit amb guia oculta tipus AW/GN o equivalent

prescrit per la seva absorció i aïllament acústic. Partida E844PN09 del pressupost.

Per les zones humides com son els banys i vestuaris el falç sostre s’executarà

d’acabat viníl·lic amb guies semiocultes segons partida E843PN01 del pressupost.

MC.4.1.4 PAVIMENTS

Els terres de l’edifici estan revestits amb paviment de terratzo. Per les exigències

d’ús i l’estat d’aquest, el projecte planteja utilitzar aquest com base de anivellació.

A sobre es col·locarà un paviment viníl·lic tipus Optima de 2mm. de la casa Tarkett.

Als llocs on els equipaments o condicions de sala sigui necessari un terra

antiestàtic s’utilitzarà el tipus Granit de Tarkett segons indiquen les partides

E9P2N01 i E9P2PN02 del pressupost.

Revestiment vinílic homogeni de 2 mm. de gruix, amb protecció de poliuretà PUR-

Reinford, amb classificació a l’ús 34/43, juntes termosegellades en calent,

TARKETT SOMMER mod. OPTIMA o similar, rotlles de 25x2m, col·locat adherit

sobre subbase de terratzo (suport exempt de pols i humitat) amb adhesius de

dispersió. Formació de sòcol remuntant el propi paviment fins una alçada màxima

de 10 cm.

A l’àmbit d’escales, on la col·locació d’aquest no es adient es farà un polit,

abrillantat i cristal·litzat de les peces per deixar la partida totalment acabada

segons E9Z2A100 del pressupost.

MC5. SISTEMA DE CONDICIONAMENTS I INSTAL·LACIONS

MC6. EQUIPAMENT

Mostrador descrit a la partida EQ61PN01 composat per un frontal de tauler dm 16mm

aplacat, amb tauler cadellat de fibres ignífug rexapat de fusta d’auró en delgues de 10cm.

mostrador de recepció executat segons plànol de detall, de 120 cm d’alçada, l’estructura

del mostrador es realitzarà amb estructura metàl·lica pintada a base de tubs quadrats, l, t,

frontal interior de tauler de 16mm d’aplacat amb estratificat de hpl 3mm, amb remat i

sòcol d’acer inoxidable de e=2mm, taulell de recepció de granet de 40 cm d’amplada i 3

cm d’espessor, i taulell de treball format per tauler dm xapat amb laminatcolor blanc, de

70 cm d’amplada i 3cm d’espessor, cantell rodó de faig i col·locat a 70 cm d’alçada sobre

escaire de suport d’acer, potes d’acer inoxidable de 10 cm d’alçada i de 5 cm de

diàmetre, amb fluorescent amb difusor. incloent p.p. de canal d’alumini anoditzat per la

instal·lació de mecanismes elèctrics. s’inclouen materials, peces especials i tots el medis

auxiliars necessaris per a deixar la partida completament finalitzada.

Armari amb prestatges, en mòduls de 50 cm i 250 cm d’alçada, compost de planxa

d’aglomerat de 19 mm cara interior i exterior xapada amb melanina de 1 mm de color a

definir per DF, compartimentació interior segons plànols de detall. Incloent tots els

treballs, mitjans auxiliars i material necessari per a deixar la partida completament

finalitzada. Tot segons normativa d’aplicació i/o plànols de projecte.

A més a més als passadissos de cada planta trobem taquilles formades per aglomerat de

xapa amb melamina a dues cares, amb prestatges interiors amb panys descrits a la

partida EQ9GU002 del pressupost.

Dins de les aules pissarres laminades segons partida EQZGPN01-02 del pressupost i

entarimat amb acabat viníl·lic i endolls en la part frontal descrit al punt E9Q1GN01 del

pressupost.

I als passadissos i halls centrals de les plantes bancs de fusta i estructura metàl·lica

segons descripcions del pressupost EQ11U010 i EQ11PN01.

MC7. LLISTAT DE PLÀNOLS

ESTRUCTURA

03.01 ENCOFRAT LLOSA DE FONAMENTS ZONA A. (03.01-HM-09-EFONA)......................E.1:100

03.02 ARMAT LLOSA DE FONAMENTS ZONA A. (03.02-HM09-AFONA).................................E.1:100

03.03 ENCOFRAT LLOSA DE FONAMENTS ZONES B i C. (03.03-HM09-EFONB) ............E.1:100

03.04 ARMAT LLOSA DE FONAMENTS ZONES B i C. (03.04-HM09-AFONB) ......................E.1:100

03.05 DETALLS FONAMENTS (I). (03.05-HM09-DETF1) ....................................................................E.1:200

03.06 DETALLS FONAMENTS (II). (03.06-HM09-DETF2) ...................................................................E.1:50

03.07 DETALLS FONAMENTS (III). (03.07-HM09-DETF3)..................................................................E.1:20

03.08 DETALLS FONAMENTS (IV). (03.08-HM09-DETF4) .................................................................E.1:20

ENCOFRAT SOSTRE PLANTA SOT-2. ZONA A. (04.01-HM09-ESPS2-A)...................................E.1:50

ARMAT INFERIOR SOSTRE P. SOT-2. ZONA A. (04.02-HM09-AISPS2-A)................................E.1:50

ARMAT SUPERIOR SOSTRE P. SOT-2. ZONA A. (04.03-HM09-ASSPS2-A) ............................E.1:50

ENCOFRAT SOSTRE PLANTA SOT-2. ZONA B. (04.04-HM09-ESPS2-B)...................................E.1:50

ARMAT INFERIOR SOSTRE P. SOT-2. ZONA B. (04.05-HM09-AISPS2-B)................................E.1:50

ARMAT SUPERIOR SOSTRE P. SOT-2. ZONA B. (04.06-HM09-ASSPS2-B) ............................E.1:50

ENCOFRAT SOSTRE PLANTA SOT-2. ZONA C. (04.07-HM09-ESPS2-C) ..................................E.1:50

ARMAT INFERIOR SOSTRE P. SOT-2. ZONA C. (04.08-HM09-AISPS2-C) ...............................E.1:50

ARMAT SUPERIOR SOSTRE P. SOT-2. ZONA C. (04.09-HM09-ASSPS2-C)............................E.1:50

ENCOFRAT SOSTRE PLANTA SOT-1. ZONA A. (04.10-HM09-ESPS1-A)...................................E.1:50

ARMAT INFERIOR SOSTRE P. SOT-1. ZONA A. (04.11-HM09-AISPS1-A)................................E.1:50

ARMAT SUPERIOR SOSTRE P. SOT-1. ZONA A. (04.12-HM09-ASSPS1-A) ............................E.1:50

ENCOFRAT SOSTRE PLANTA SOT-1. ZONA B. (04.13-HM09-ESPS1-B)...................................E.1:50

ARMAT INFERIOR SOSTRE P. SOT-1. ZONA B. (04.14-HM09-AISPS1-B)................................E.1:50

ARMAT SUPERIOR SOSTRE P. SOT-1. ZONA B. (04.15-HM09-ASSPS1-B) ............................E.1:50

ENCOFRAT SOSTRE PLANTA SOT-1. ZONA C. (04.16-HM09-ESPS1-C) ..................................E.1:50

ARMAT INFERIOR SOSTRE P. SOT-1. ZONA C. (04.17-HM09-AISPS1-C) ...............................E.1:50

ARMAT SUPERIOR SOSTRE P. SOT-1. ZONA C. (04.18-HM09-ASSPS1-C)............................E.1:50

ESTRUCTURA SOSTRE PLANTA BAIXA. ZONA C. (04.19-HM09-ESPB-C)..............................E.1:50

ESTRUCTURA SOSTRE PLANTA 1. ZONA A. (04.20-HM09-ESP1-A) ..........................................E.1:50

ESTRUCTURA SOSTRE PLANTA 1. ZONA B. (04.21-HM09-ESP1-B) ..........................................E.1:50

ESTRUCTURA SOSTRE PLANTA 1. ZONA C. (04.22-HM09-ESP1-C) ..........................................E.1:50

ESTRUCTURA COBERTA. ZONA A. (04.23-HM09-ECOB-A)...............................................................E.1:50

ESTRUCTURA COBERTA. ZONA B. (04.24-HM09-ECOB-B)...............................................................E.1:50

ESTRUCTURA COBERTA. ZONA C. (04.25-HM09-ECOB-C) ..............................................................E.1:50

QUADRE DE PILARS. ZONES A, B i C. (04.26-HM09-QPIL) ..............................................................E.1:25

JÀSSERES (I) (04.27-HM09-JAS1)......................................................................................................................E.1:50

JÀSSERES (II) (04.28-HM09-JAS2) ....................................................................................................................E.1:50

JÀSSERES (III) (04.29-HM09-JAS3)...................................................................................................................E.1:50

DETALLS D’ESTRUCTURA (I) (04.30-HM091-DET1) ..............................................................................E.1:20

DETALLS D’ESTRUCTURA (II) (04.31-HM09-DET2)................................................................................E.1:10

DETALLS D’ESTRUCTURA (III) (04.32-HM09-DET3) ..............................................................................E.1:10

DETALLS D’ESTRUCTURA (IV) (04.33-HM09-DET4)..............................................................................E.1:10

DETALLS D’ESTRUCTURA (V) (04.34-HM09-DET5) ...............................................................................E.1:10

DETALLS D’ESTRUCTURA (VI) (04.35-HM09-DET6)..............................................................................E.1:10

DETALLS D’ESTRUCTURA (VII) (04.36-HM09-DET7) ............................................................................E.1:100

DETALLS D’ESTRUCTURA (VIII) (04.37-HM09-DET8) ...........................................................................E.1:10

DETALLS D’ESTRUCTURA (IX) (04.38-HM09-DET9)..............................................................................E.1:10

DETALLS D’ESTRUCTURA (X) (04.39-HM09-DET10) .............................................................................E.1:10

DETALLS D’ESTRUCTURA (XI) (04.40-HM09-DET11)............................................................................E.1:10

DETALLS D’ESTRUCTURA (XII) (04.41-HM09-DET12) ..........................................................................E.1:10

DETALLS D’ESTRUCTURA (XIII) (04.42-HM09-DET13) ..........................................................................E.1:10

DETALLS D’ESTRUCTURA (XIV) (04.43-HM09-DET14)..........................................................................E.1:10

ARQUITECTURA PE.00_SITUACIÓ I EMP PE.00.01 SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT 1/5000 1/2000 PE.00.02 TOPOGRÀFIC I EMPLAÇAMENT 1/200 PE.00.03 FASES CONSTRUCTIVES S/E 01_EA PE.01.01 ESTAT ACTUAL PLANTA SOTERRANI -2 I SOTERRANI -1 1/200 PE.01.02 ESTAT ACTUAL PLANTA BAIXA I PLANTA 1 1/200 PE.01.03 ESTAT ACTUAL PLANTA 2 I PLANTA 3 1/200 PE.01.04 ESTAT ACTUAL PLANTA 4 I PLANTA COBERTA 1/200 PE.01.05 ESTAT ACTUAL ALÇAT LONGITUDINAL 1/200 PE.01.06 ESTAT ACTUAL SECCIONS TRANSVERSALS 1/200 02_ENDERROC I OBRA NOVA PE.02.01 ENDERROC I OBRA NOVA PLANTA SOTERRANI -2 1/100 PE.02.02 ENDERROC I OBRA NOVA PLANTA SOTERRANI -1 1/100 PE.02.03 ENDERROC I OBRA NOVA PLANTA BAIXA 1/100 PE.02.04 ENDERROC I OBRA NOVA PLANTA 1 1/100 PE.02.05 ENDERROC I OBRA NOVA PLANTA 2 1/100 PE.02.06 ENDERROC I OBRA NOVA PLANTA 3 1/100 PE.02.07 ENDERROC I OBRA NOVA PLANTA 4 1/100 PE.02.08 ENDERROC I OBRA NOVA ALÇAT SUD-OEST,SEC B 1/100 PE.02.09 ENDERROC I OBRA NOVA SECCIONS TRANS.C-D 1/100 05_ALÇATS I SECCIONS

PE.05.01 ALÇAT EXTERIOR (FAÇANA CARRER) 1/100 PE.05.02 ALÇAT INTERIOR (FAÇANA HOSPITAL) 1/100 PE.05.03 ALÇAT LATERAL (FAÇANA SUD) 1/100 PE.05.04 SECCIÓ LONITUDINAL 1 1/100 PE.05.05 SECCIÓ LONGITUDINAL 2 1/100 PE.05.06 SECCIÓ LONGITUDINAL 3 1/100 PE.05.07 SECCIÓ TRANSVERSALS SEC A- SEC B 1/100 PE.05.08 SECCIÓ TRANSVERSALS SEC C- SEC D 1/100 PE.05.09 SECCIÓ TRANSVERSALS SEC E 1/100 PE.05.10 DETALL ALÇAT EXTERIOR 1/50 PE.05.11 DETALL ALÇAT LATERAL 1/50 PE.05.12 DETALL FAÇANA P1 1/100 1/50 PE.05.13 DETALL FAÇANA P2 1/100 1/50 PE.05.14 DETALL FAÇANA P3 1/100 1/50 PE.05.15 SECCIÓ CONSTRUCTIVA TRANVERSAL 1 1/50 PE.05.16 SECCIÓ CONSTRUCTIVA TRANVERSAL 2 1/50 PE.05.17 SECCIÓ CONSTRUCTIVA LONGITUDINAL 1 1/50 PE.05.18 DETALLS COBERTA I 1/10 PE.05.19 DETALLS COBERTA II 1/10

06_DISTRIBUCIÓ PE.06.01 DISTRIBUCIÓ SOTERRANI -2 1/100 PE.06.02 DISTRIBUCIÓ SOTERRANI -1 1/100 PE.06.03 DISTRIBUCIÓ PLANTA BAIXA 1/100 PE.06.04 DISTRIBUCIÓ PLANTA 1 1/100 PE.06.05 DISTRIBUCIÓ PLANTA 2 1/100 PE.06.06 DISTRIBUCIÓ PLANTA 3 1/100 PE.06.07 DISTRIBUCIÓ PLANTA 4 1/100 PE.06.08 DISTRIBUCIÓ COBERTA 1/100 PE.06.09 COTES SOTERRANI -2 1/100 PE.06.10 COTES SOTERRANI -1 1/100 PE.06.11 COTES PLANTA BAIXA 1/100 PE.06.12 COTES PLANTA 1 1/100 PE.06.13 COTES PLANTA 2 1/100 PE.06.14 COTES PLANTA 3 1/100 PE.06.15 COTES PLANTA 4 1/100 PE.06.16 COTES COBERTA 1/100

PE 06.42 DETALLS PLANTA 2 1/50 1/20

PE 06.43 DETALLS P2 ALÇATS INTERIORS 1/100 PE 06.44 DETALLS P2 ALÇATS INTERIORS 1/100 PE 06.45 DETALLS P2 ALÇATS INTERIORS 1/50 PE 06.45 DETALLS P2 ALÇATS INTERIORS 1/50 PE 06.47 DETALLS COBERTES PS1,PB,P1,P3 1/100

07_ACABATS EXTERIORS PE 07.01 ACABATS EXTERIORS. FAÇANA CARRER 1/100 PE 07.02 ACABATS EXTERIORS. FAÇANA HOSPITAL 1/100 PE 07.03 ACABATS EXTERIORS. FAÇANA LATERAL 1/50 08_ACABATS INTERIORS PE 08.01 ACABATS INTERIORS PAV. PLANTA SOTERRANI -2 1/100 PE 08.02 ACABATS INTERIORS PAV. PLANTA SOTERRANI -1 1/100 PE 08.03 ACABATS INTERIORS PAV. PLANTA BAIXA 1/100 PE 08.04 ACABATS INTERIORS PAV. PLANTA 1 1/100 PE 08.05 ACABATS INTERIORS PAV. PLANTA 2 1/100 PE 08.06 ACABATS INTERIORS PAV. PLANTA 3 1/100 PE 08.07 ACABATS INTERIORS PAV. PLANTA 4 1/100 PE 08.08 ACABATS INTERIORS PAV. PLANTA COBERTA 1/100 PE 08.09 ACABATS INTERIORS CEL-RAS. PLANTA SOTERRANI -2 1/100 PE 08.10 ACABATS INTERIORS CEL-RAS. PLANTA SOTERRANI -1 1/100 PE 08.11 ACABATS INTERIORS CEL-RAS. PLANTA BAIXA 1/100 PE 08.12 ACABATS INTERIORS CEL-RAS. PLANTA 1 1/100 PE 08.13 ACABATS INTERIORS CEL-RAS. PLANTA 2 1/100 PE 08.14 ACABATS INTERIORS CEL-RAS. PLANTA 3 1/100 PE 08.15 ACABATS INTERIORS CEL-RAS. PLANTA 4 1/100 PE 08.16 ACABATS INTERIORS REV. VERT. PLANTA SOTERRANI -2 1/100 PE 08.17 ACABATS INTERIORS REV. VERT. PLANTA SOTERRANI -1 1/100 PE 08.18 ACABATS INTERIORS REV. VERT. PLANTA BAIXA 1/100 PE 08.19 ACABATS INTERIORS REV. VERT. PLANTA 1 1/100 PE 08.20 ACABATS INTERIORS REV. VERT. PLANTA 2 1/100 PE 08.21 ACABATS INTERIORS REV. VERT. PLANTA 3 1/100

PE 08.22 ACABATS INTERIORS REV. VERT. PLANTA 4 1/100 PE 08.23 ACABATS INTERIORS FAB. RAJ. PLANTA SOTERRANI -2 1/100 PE 08.24 ACABATS INTERIORS FAB. RAJ. PLANTA SOTERRANI -1 1/100 PE 08.25 ACABATS INTERIORS FAB. RAJ. PLANTA BAIXA 1/100 PE 08.26 ACABATS INTERIORS FAB. RAJ. PLANTA 1 1/100 PE 08.27 ACABATS INTERIORS FAB. RAJ. PLANTA 2 1/100 PE 08.28 ACABATS INTERIORS FAB. RAJ. PLANTA 3 1/100 PE 08.29 ACABATS INTERIORS FAB. RAJ. PLANTA 4 1/100 09_FUST EXT PE 09.01 FUSTERIA EXTERIOR SOT.2-SOT.1 1/200 PE 09.02 FUSTERIA EXTERIOR PB-P1 1/200 PE 09.03 FUSTERIA EXTERIOR P2-P3 1/200 PE 09.04 FUSTERIA EXTERIOR P4 1/200 PE 09.05 FUSTERIA EXTERIOR ESCANDALL 1/50 PE 09.06 FUSTERIA EXTERIOR ESCANDALL 1/50 PE 09.07 FUSTERIA EXTERIOR ESCANDALL 1/50 PE 09.08 FUSTERIA EXTERIOR ESCANDALL 1/50 PE 09.09 FUSTERIA EXTERIOR ESCANDALL 1/50 PE 09.10 SERRALLERIA SOT.2-SOT1 1/200 PE 09.11 SERRALLERIA PB-P1 1/200 PE 09.12 SERRALLERIA P2-P3 1/200 PE 09.13 SERRALLERIA P4 1/200 PE 09.14 SERRALLERIA INTERIOR ESCANDALL 1/50 PE 09.15 SERRALLERIA INTERIOR ESCANDALL 1/50 PE 09.16 SERRALLERIA EXTERIOR ESCANDALL 1/50 PE 09.17 SERRALLERIA EXTERIOR ESCANDALL 1/50 10_FUST INT PE 10.01 FUSTERIA INTERIOR SOT.2-SOT1 1/200 PE 10.02 FUSTERIA INTERIOR PB-P1 1/200 PE 10.03 FUSTERIA INTERIOR P2-P3 1/200 PE 10.04 FUSTERIA INTERIOR P4 1/200 PE 10.05 FUSTERIA INTERIOR INTERIOR ESCANDALL 1/50 PE 10.06 FUSTERIA INTERIOR INTERIOR ESCANDALL 1/50 PE 10.07 FUSTERIA INTERIOR INTERIOR ESCANDALL 1/50 PE 10.08 FUSTERIA INTERIOR INTERIOR ESCANDALL 1/50 20_EQ FIXE PE 20.01 EQUIPAMENT FIXE PLANTA SOTERRANI-1 1/200 PE 20.02 EQUIPAMENT FIXE PLANTA BAIXA 1/200 PE 20.03 EQUIPAMENT FIXE PLANTA PRIMERA 1/200 PE 20.04 EQUIPAMENT FIXE PLANTA SEGONA 1/200 PE 20.05 EQUIPAMENT FIXE PLANTA TERCERA 1/200 PE 20.06 EQUIPAMENT FIXE PLANTA QUARTA 1/200 PE 20.07 EQUIPAMENT FIXE ESCANDALL

INSTAL·LACIONS Llistat Nº PLANOL PR INSTAL·LACIÓ PLANTA ESCALA

1 I-IL-01/0 PEI IL·LUMINACIÓ P-1 1/100 2 I-IL-02/0 PEI IL·LUMINACIÓ P00 1/100 3 I-IL-03/0 PEI IL·LUMINACIÓ P01 1/100 4 I-IL-04/0 PEI IL·LUMINACIÓ P02 1/100 5 I-IL-05/0 PEI IL·LUMINACIÓ P03 1/100 6 I-IL-06/0 PEI IL·LUMINACIÓ P04 1/100

7 I-EL-01/0 PEI ELECTRICITAT P-1 1/100 8 I-EL-02/0 PEI ELECTRICITAT P00 1/100 9 I-EL-03/0 PEI ELECTRICITAT P01 1/100 10 I-EL-04/0 PEI ELECTRICITAT P02 1/100 11 I-EL-05/0 PEI ELECTRICITAT P03 1/100 12 I-EL-06/0 PEI ELECTRICITAT P04 1/100 13 I-EL-07/0 PEI ELECTRICITAT Esquema de quadres S/E 14 I-EL-09/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 1 S/E 15 I-EL10/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 2 S/E 16 I-EL-11/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 3 S/E 17 I-EL-12/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 4 S/E 18 I-EL-13/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 5 S/E 19 I-EL-14/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 6 S/E 20 I-EL-15/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 7 S/E 21 I-EL-16/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 8 S/E 22 I-EL-17/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 9 S/E 23 I-EL-18/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 10 S/E 24 I-EL-19/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 11 S/E 25 I-EL-20/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 12 S/E 26 I-EL-21/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 13 S/E 27 I-EL-22/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 14 S/E 28 I-EL-23/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 15 S/E 29 I-EL-24/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 16 S/E 30 I-EL-25/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 17 S/E 31 I-EL-26/0 PEI ELECTRICITAT Esquemes Unifilars 18 S/E

32 I-PC-01/0 PEI PROTECCIÓ I COMUNICACIÓ P-1 1/100 33 I-PC-02/0 PEI PROTECCIÓ I COMUNICACIÓ P00 1/100 34 I-PC-03/0 PEI PROTECCIÓ I COMUNICACIÓ P01 1/100 35 I-PC-04/0 PEI PROTECCIÓ I COMUNICACIÓ P02 1/100 36 I-PC-05/0 PEI PROTECCIÓ I COMUNICACIÓ P03 1/100 37 I-PC-06/0 PEI PROTECCIÓ I COMUNICACIÓ P04 1/100 38 I-PC-07/0 PEI PROTECCIÓ I COMUNICACIÓ Esquemes protecció S/E

39 I-PC-08/0 PEI PROTECCIÓ I COMUNICACIÓ Esquemes comunicació S/E

40 I-CL-01/0 PEI CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ P-1 1/100 41 I-CL-02/0 PEI CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ P00 1/100 42 I-CL-03/0 PEI CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ P01 1/100 43 I-CL-04/0 PEI CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ P02 1/100 44 I-CL-05/0 PEI CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ P03 + P04 1/100 45 I-CL-06/0 PEI CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ Esquemes Distribució S/E

46 I-FT-01/0 PEI FONTANERIA I GAS P-1 1/100 47 I-FT-02/0 PEI FONTANERIA I GAS P00 1/100 48 I-FT-03/0 PEI FONTANERIA I GAS P02 1/100 49 I-FT-04/0 PEI FONTANERIA I GAS P03 1/100 50 I-FT-05/0 PEI FONTANERIA I GAS P04 1/100 51 I-FT-06/0 PEI FONTANERIA I GAS PCO - SOLAR 1/100 52 I-FT-07/0 PEI FONTANERIA I GAS Esquemes Producció S/E 53 I-FT-08/0 PEI FONTANERIA I GAS Esquemes Distribució S/E

54 I-SN-01/0 PEI SANEJAMENT P-FON 1/100 55 I-SN-02/0 PEI SANEJAMENT P-1 1/100 56 I-SN-03/0 PEI SANEJAMENT P00 1/100 57 I-SN-04/0 PEI SANEJAMENT P01 1/100 58 I-SN-05/0 PEI SANEJAMENT P02 1/100 59 I-SN-06/0 PEI SANEJAMENT P03 1/100 60 I-SN-07/0 PEI SANEJAMENT P04 + PCO 1/100 61 I-SN-08/0 PEI SANEJAMENT ESQUEMA SECCIÓ 1/75 62 I-ST-01/0 PEI COMUNS - SOSTRES P-1 1/100 63 I-ST-02/0 PEI COMUNS - SOSTRES P00 1/100 64 I-ST-03/0 PEI COMUNS - SOSTRES P01 1/100 65 I-ST-04/0 PEI COMUNS - SOSTRES P02 1/100 66 I-ST-05/0 PEI COMUNS - SOSTRES P03 1/100 67 I-ST-06/0 PEI COMUNS - SOSTRES P04 1/100

68 I-DT-01/0 PEI DETALLS MECÀNIQUES S/E 69 I-DT-02/0 PEI DETALLS ELÈCTRIQUES S/E

70 ICS02 PEI COMUNICACIÓ Y SEGURETAT P-1 1/100 71 IE01 PEI ELECTRICITAT P-1 ZB 1/100 72 IE62 PEI ELECTRICITAT ESQUEMAS S/E 73 IM01 PEI MECÀNIQUES P1 ZB 1/100 74 IM02 PEI MECÀNIQUES P1 ZB 1/100 75 IM03 PEI MECÀNIQUES P1 ZB 1/100 76 IC01 PEI CLIMATIZACIÓ P1 ZB 1/100 77 IC02 PEI CLIMATIZACIÓ P1 ZB 1/100 78 IC03 PEI CLIMATIZACIÓ P1 ZB 1/100 79 RT-01 PEI XARXA TERRES P2 ZD 1/100 80 SA-01 PEI SANEJAMENT P2 ZD 1/100