PROJECTES IV-M 2014-2015 1

PROJECTES IV ART, ARQUITECTURA I PAISATGE

INTRODUCCIÓ 03 PROFESSORAT I TALLERS 05 AVALUACIÓ 07 CENTRE RESIDENCIAL DʼESTUDIS DE PIANO AL GARRAF 09 PROGRAMA 13 LLIURAMENTS 15 REFERÈNCIES I BIBLIOGRAFIA 16 CALENDARI DE CURS 19 ANNEXOS DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PLÀNOLS DWG

PLÀNOLS PDF

PROJECTES IV-M 2014-2015 2

PROJECTES IV-M 2014-2015 3

INTRODUCCIÓ En el marc del tercer curs de Projectes Arquitectònics de la ETSAB aquest document presenta la Unitat Docent de la Càtedra Blanca, els seus objectius, estratègies i procediments docents i el contingut detallat de lʼenunciat del segon quadrimestre corresponent a lʼassignatura Projectes IV, tot en continuïtat amb el document presentat en el primer quadrimestre del curs. Els continguts han estat recentment publicats al llibre docent “Habitar la ciutat i el paisatge. Vuit anys dʼaprenentatge de la editorial Palimpsesto”. Continguts Es proposa desenvolupar un projecte residencial en lliuraments successius amb especial atenció a lʼanàlisi del lloc en emplaçaments dʼentorn més singular, provocant que aquest pugui traduir-se en al·licients projectuals. En relació al programa, es proposa la reflexió sobre les activitats d'ensenyament d'alt nivell de piano i la seva divulgaciò combinades amb lʼhabitatge de profesor i estudiants així com el sentit actual de certs espais comunitaris i la relació entre àmbits públics i privats. Es pretén avançar en la definició i complexitat dels programes introduint el requeriment dʼincloure espais comunitaris que posin en relació diferents unitats individuals. En aquest mateix sentit, el desenvolupament dels factors tècnics i ambientals ha de ser progressivament més intens, afavorint la integració pluridisciplinar a un projecte global i complex. Objectius docents Consolidar els coneixements projectuals dels cursos anteriors iniciant la comprensió del projecte en tota la seva complexitat. Sintetitzar en el projecte les especifitats de les altres assignatures, treball de síntesi que es produeix per primera vegada en aquest curs als estudis dʼarquitectura. Aquest curs està dedicat a las relacions entre el projecte de lʼHabitatge i el seu entorn. La complementarietat dʼedifici i espai exterior són, des dʼaquest punt de vista, qüestions bàsiques. Aquesta aproximació al projecte vol facilitar el treball a diferents escales i donar sentit a un procés continu de reflexió. La dualitat públic - privat és, en el cas de lʼhabitatge, un aspecte fonamental i els espais de transició que es deriven dʼaquesta qüestió especialment importants. És objectiu dʼaquest curs conèixer i analitzar els diferents sistemes dʼagrupació residencial. Això implica tant la comprensió dels mecanismes agregatius com les conseqüències que es deriven de la seva aplicació en quant a densitat, organització i entorn natural. Entendre el tema del habitatge com lʼeix de la vida social i individual, assimilant els requisits bàsics dʼhabitabilitat i els programes bàsics i específics dʼhabitatge. És necessari dispensar una atenció particular a les qüestions programàtiques i dimensionals que el projecte està obligat a resoldre dʼuna manera raonable i solvent. Aquesta volguda proximitat a les circumstàncies no sʼha dʼentendre com una renuncia, tot al contrari, és en el món de les vicissituds reals on el projecte pot desenvolupar-se completament.

PROJECTES IV-M 2014-2015 4

Entendre el projecte des de les eines disciplinars de la professió i, en particular, des de lʼatenció al lloc en el seu sentit més ampli, lʼorganització social dʼun programa –considerant les noves formes dʼhabitar-, i la proposta del contenidor espacial a través de la implementació de la geometria, els sistemes constructius, el material i la llum. En aquest sentit sʼentén lʼexperiència com un ingredient important per a la formació intel·lectual dels futurs arquitectes. Practicar la comunicació del projecte arquitectònic en totes les seves vessants; oral, escrita, gràfica i en models de representació. El seu àmbit seran les presentacions i avaluacions publiques així com les sessions de debat col·lectiu. El curs incorporarà una sèrie de conferencies de tipus teòric i instrumental, però també amb una mirada més general al món de lʼarquitectura contemporània. El seu objectiu és el dʼenriquir lʼaproximació al projecte i entendre la formació de lʼarquitecte, atenta, curiosa i polièdrica. Estratègia i procediment docent El curs es desenvoluparà a partir dʼuna seqüència projectual que parteix de la ciutat metropolitana i lʼhabitatge col·lectiu fins al paisatge i lʼhabitatge unifamiliar. En aquest recorregut, casi de 1/10.000 a 1/1, es desenvolupen un mínim de tres exercicis que sʼorganitzen en dos emplaçaments diferents i sʼestructuren en els dos quadrimestres. A projectes III, sʼha pretès familiaritzar els estudiants amb les diferents propostes dʼhabitatge col·lectiu que han anat succeint al llarg de la història recent de lʼarquitectura i analitzar els mecanismes dʼagregació de tipologies. Dimensió i qualitat de lʼhabitatge, lʼespai públic i la construcció de la ciutat. La llibertat morfològica cercarà lʼequilibri amb lʼatenció pel buit i lʼespai públic, lʼescala llunyana, la investigació tipològica, la complexitat programàtica i els condicionants estructurals i constructius. A projectes IV, es pretén reafirmar els coneixements adquirits en els anteriors projectes incorporant un accent en la relació amb el paisatge, lʼherència cultural i la acurada definició dels processos constructius. El tercer exercici es tractarà, doncs, de plantejar lʼagregació dʼuna sèrie dʼhabitatges d'estudiants i el seu mestre, i el seu lloc de treball en un territori menys condicionat per la ciutat i, en alguns casos, amb paràmetres paisatgístics molt determinants. A la vegada, aborda amb intensitat la realització dʼun habitatge unifamiliar, subratllant la noció dʼhabitant i on la llibertat creativa posa a prova lʼinstrumental disciplinar i rigorós que un/una estudiant de tercer ha dʼadquirir al llarg del curs. Es posarà lʼaccent en la definició constructiva i estructural de lʼarquitectura proposada, com a argument que construeix totes les ambicions ambientals i arquitectòniques del projecte. A més, es valoraran especialment els sistemes de representació genuïns de lʼalumne que cercaran una relació personal i particular amb els objectius del projecte. Aquests sistemes formaran part de la seqüència projectual transcendint la seva funció analítica i en el entès que lʼeina incideix i participa activament en el procés.

PROJECTES IV-M 2014-2015 5

PROFESSORAT COORDINADOR Alberto Peñín, professor agregat int, coordinador unitat docent COS DOCENT Alberto Peñín, professor agregat int, coordinador unitat doccent Eduard Gascón, professor titular TEU Ramón Godó, professor associat Judith Leclerc, professora associada Julio Mejón, professor associat Mara Partida, professora associada Jorge Vidal, professor associat ASSITENTS A LA DOCÈNCIA Luis Amorós, assistent a la docència Marina Ollé, assistent a la docència

TALLERS El curs sʼorganitzarà en set grups homogenis en número i expedient

dels alumnes. La configuració dels grups serà: Taller Eduard Gascón Taller Ramón Godó Taller Judith Leclerc Taller Julio Mejón Taller Mara Partida Taller Alberto Peñín Taller Jorge Vidal

PROJECTES IV-M 2014-2015 6

PROJECTES IV-M 2014-2015 7

AVALUACIÓ Lʼassignatura de projectes tan sols es pot avaluar de forma continuada. Lʼaprenentatge del projecte i lʼadquisició del esperit crític en l'alumne requereix dʼun seguiment continuat on la repetició i lʼesforç estan en la base de lʼevolució positiva del alumne. Així els professors posaran el accent en la documentació de tot el procés del projecte des dels seus inicis fins als últims documents, amb la consideració de tot el material de paperera produït durant el curs. El ritme acadèmic del curs es intens i és el seguiment positiu dʼaquesta intensitat i no tant la bondat de les entregues finals la que qualificarà la trajectòria de l'alumne. En funció del tipus dʼexercici i del moment del curs es donarà prioritat als dibuixos a mà, maquetes o presentacions en format digital. Es donarà també especial importància a la capacitat de l'alumne en la transmissió del seu projecte tant amb els mitjans gràfics com amb la redacció correcta i sintètica dels seus objectius. Es farà una mirada escèptica sobre l'ús indiscriminat i no reflexiu de les eines de dibuix assistit per ordinador. Cada exercici es presentarà de forma individualitzada en el taller col·lectiu -sol excepcionalment de forma personal- entre grups de tallers o col·lectivament tant en la sala dʼactes com amb correccions publiques als passadissos de lʼescola on es presentaran els diversos materials produïts pels alumnes. El professor no corregeix un problema específic dʼun alumne sinó que parla de la resolució genèrica de la qüestió arquitectònica plantejada a través del projecte de l'alumne. Els treballs es desenvoluparan doncs a nivell individual, amb excepció de la segon part del exercici que es realitzarà en grups. Aquest inici té la intenció de generar una mena de aproximació col·lectiva del problema a resoldre que es podrà traduir en una cartografia comuna en el segon exercici. Aquesta aproximació facilita la comprensió de la complexitat del problema i incentiva les dinàmiques entre alumnes i professors al llarg del any. El tercer curs (Projectes III-IV) és el final del primer cicle, per la qual cosa considerem que, aquí, lʼestudiant ha de demostrar un nivell bàsic de coneixements - tant dʼarquitectura com dels instruments de projectació-, que el permetin passar al segon cicle amb un mínim de garanties. Atesa la temàtica comú durant tot el curs, el seu caràcter unitari, i la continuïtat de la relació entre professors i estudiants/es es considera, com sʼha senyalat, més adient partir dʼuna avaluació continuada. Des d'un punt de vista docent interessa que lʼestudiant conegui al final de curs el nivell assolit i que es parteixi de la progressió i lʼesforç continuat com el principal criteri dʼavaluació acadèmica. La plataforma docent de la Càtedra Blanca es servirà, a més de les eines habituals facilitades per La Universitat, del portal www.catedrablancabarcelona.com per optimitzar els intercanvis acadèmics i facilitar la actualització del curs.

PROJECTES IV-M 2014-2015 8

PROJECTES IV-M 2014-2015 9

2015

CENTRE RESIDENCIAL D'ESTUDIS DE PIANO AL GARRAF

ENUNCIAT Estratègia i procediment

L'alumne tindrà un únic encàrrec a desenvolupar durant el quadrimestre, com una òpera de Wagner, a on la complexitat anirà en crescendo fins al final. Una sèrie de tasques programades de durades variables aniran imprimint un ritme de treball continu. Es produirà una alternança de medis, escales i assumptes que proporcionaran ritme al desenvolupament del projecte. Cada tasca constituirà un projecte en sí, però formarà part i informarà la proposta final. El treball es desenvoluparà amb tasques col·lectives per l'optimització de la presa de dades i documentació, seguirà individualment per, al "tercer acte", culminar amb un treball en equips de 3, format taller, on es realitzarà un desenvolupament a escala 1/1 d'un fragment. La noció d’habitant i on la llibertat creativa posa a prova el instrumental disciplinar i rigorós que un/una estudiant de tercer ha d’adquirir al llarg del curs. Es posarà el accent sobre la definició constructiva i estructural de la arquitectura proposada com el argument que construeix totes les ambicions ambientals i arquitectòniques del projecte. A més es valorarà especialment els sistemes de representació genuïns del alumne que cercaran una relació personal i particular amb els objectius del projecte. Aquests sistemes formaran part de la seqüència projectual transcendint la seva funció analítica i en el entès que la eina incideix i participa activament en el procès.

Contingut

Aquest exercici vol introduir l’alumne cap a la reflexió entre Arquitectura i Paisatge, en el sentit més ampli. S’han escollit un entorn i un lloc especials, vinculats estretament a un personatge també especial, un pianista de concert que crea a casa seva un centre residencial, limitat a cinc estudiants escollits, de piano. En abandonar la problemàtica de la ciutat, l'alumne afrontarà nous reptes introduint una nova variable: la complementarietat entre arquitectura i paisatge. El desenvolupament dels aspectes tècnics i ambientals -com intervenir en un lloc de gran bellesa i fer-ho de manera sostenible- anirà intensificant-se en aquest sentit per afavorir una integració pluridisciplinar d'un projecte global i complex. A sota de la Penya del Boc, i a la peculiar geografia dels voltants del Parc Natural del massis del Garraf. L'anàlisi del lloc, boscós i amb forta pendent propiciarà un al·licient projectual.

PROJECTES IV-M 2014-2015 10

El lloc La Veina cala del Garraf

PROJECTES IV-M 2014-2015 11

Objectiu Els objectius específics d'aquest quadrimestre seran: • Ser capaç de situar un porgrama complex a un lloc de certa

dificultat, amb criteris paisatgístics.

• Donar resposta a un programa de vivenda i estudi amb la sensibilitat que requereix tota obra d'arquitectura i encara més per la naturaleça del encàrrec

• Entendre el paisatge i intervenir de manera sostenible.

• Aprendre a treballar amb condicions geogràfiques llunyanes i topogràfiques extremes (penya-segat exposat als vents i a l'acció erosiva del mar i amb un índex de pluviometria molt baix).

• Aprendre a documentar-se i construir documentació a la vegada.

• Desenvolupar una metodologia per treballar en equip, futur escenari de l'arquitecte.

Els objectius genèrics del tercer curs, etapa final del primer cicle de formaciò del arquitecte seran: Entendre el projecte des de les eines disciplinars de la professió i en particular des de l’atenció al lloc en el seu sentit més ampli, l’organització social d’un programa –considerant les noves formes d’habitar-, i la proposta del contenidor espaial a través de l’implementació de la geometria, els sistemes constructius, el material i la llum. Es en aquest sentit que s’entén aquesta experiència com un ingredient important per a la formació intel·lectual dels futurs arquitectes. Practicar la comunicació del projecte arquitectònic en totes les seves vessants; oral, escrita, gràfica i en models de representació. El seu àmbit seran les presentacions i avaluacions publiques així com les sessions de debat col•lectiu. El curs incorporarà una sèrie de conferencies de tipus teòric i instrumental, però també amb una mirada més general al món de l’arquitectura contemporània. El seu objectiu és el d’enriquir l’aproximació al projecte i entendre la formació de l’arquitecte, atenta, curiosa i polièdrica. Els ponents seran estratégicament programats per estimular les diferents etapes de l'exercici. Context, personatge i necessitats El vostre client és un pianista de concert célebre que decideix en el punt mes exitòs de la seva carrera compartir els seus coneixements amb determinats estudiants de diversa procedència. Decideix construir una casa aïllada del contexte urbà per viure i treballar amb la seva família (dona i dos fills) i algun convidat ocasional, per gaudir de la tranquil·litat que requereix la seva fenia d'estudi i interpretació. Troba el lloc al final d'una petita urbanització a sobre de la cala del Garraf, terme municipal de Sitges, amb molt bones vistes, bona

PROJECTES IV-M 2014-2015 12

orientació, instalacions d'aigua, electricitat i sanejament urbà, i fàcil accés des de Barcelona o Sitges amb el tren. En efecte, del terreny a l'estació es pot anar caminant. La prolongació del carrer del Castellot a través d'una parcel·la lliure, (conectada per unes escales públiques al carrer inferior "De la Morisca") permet accedir a una gran finca de forta pendent (superior al 30%) a nivell de la cota 55,8m,a sota de la Penya del Boc, de 166,8 m d'alçada. L'Ajuntament, donat l'interés i benefici que comporta a la Vil.la lʼactivitat que el pianista pretén realitzar filantròpicament concedirà l'autoritzaciò necessària per construir i desenvolupar l'activitat del centre, amb el beneplàcit del departament d'Urbanisme de la Generalitat. El conjunt es pot entendre com la suma de quatre paquets ben diferenciats: a) LA VIVENDA DEL PIANISTA, I EL SEU ESTUDI, que disposa d'un piano de cua de concert i una biblioteca. A la zona d'estudi es faran concerts ocasionals e informals per unes 50 persones convidades, aquesta capacitat ha de ser compatible amb unes dimensions que mantinguin una certa intimitat als moments dʼestudi i soledat de l'artista. Els convidats arriben en cotxe (uns 15 cotxes) i aparquen a la finca, no lluny de l'estudi. En aquest sentit convé tenir una zona a on servir una copa de cava, i també uns mínims aseos homes/dones, vinculats a l'estudi. Tot el centre ha de ser accesible amb cadira de rodes, segons la normativa vigent La familia reb convidats ocasionalment i necessita una habitaciò i bany al efecte, ademès dels dormitoris i estuidi dels dos fills, de 16 i 18 anys. La dona del pianista, arquitecte, l'acompanya als seus viatges i treballa fora de casa. Una petita piscina i un "sombrajo" completen aquesta zona b) LA ZONA DE SERVEIS que facilitaran la activitat, administració, garatge, magatzem, etc, consisteix en un petit despaitx administratiu inclós el seu sanitari, amb una sala de reunions annexa, per unes 10 persones de capacitat des d'on es gestionen els temes de matrícula, actuacions, reunions amb l'alumnat etc. El garatge amb capacitat per 4 cotxes i un magatzem per estris del jardí i cura de la piscina completa aquesta zona. c) LA RESIDENCIA TEMPORAL amb els apartaments individuals de cada estudiant, becats per una fundació, que faran servir per treballar o descansar disposará d'una cuina i menjador col·lectiu. Cada un d'ells necesita el seu piano de 1/4 de cua (petit) insonoritzat dels altres (la inspiraciò del músic arriba a hores insospitades, de vegades). El curs dura per terme mitjà uns tres mesos, i han de poguer allotjar el seu equipatge, etc. d) LES RELACIONS I CONEXIONS funcionals i espaials entre els paquets i la seva relació amb el paisatge i pendent del terreny seran elements decisius a l'hora de resoldre amb éxit l'encàrrec.

PROJECTES IV-M 2014-2015 13

El conjunt pretén que el seu impacte ambiental sigui el mínim, aprofitará l'energia solar i reutilitzarà l'aigua de pluja, entre d'altres sistemes més convencionals. El piano en particular i la música en general ens ensenyen que la sensibilitat i l'imaginació, sense el rigor tècnic i l'esforç, no arriben tan lluny com voldrien.

PROGRAMA

Sonata de Piano de Maurice Ravel (fragment)

PROJECTES IV-M 2014-2015 14

SUPERFÍCIES ORIENTATIVES

Garatge per 4 cotxes 100 m2

Aparcament ocasional a l'exterior 15 cotxes

Piscina, equivalent a 5 x 10 m.

Sombrajo 50 m2

Magatzem piscina i estris jardí 50 m2

Adminitració - Reunions 50 m2

Residencia del pianista 300 m2

Apartaments - residencia estudiants 300 m2

Estudi - aula - auditori 150 m2

MÀXIMA SUPERFÍCIE AUXILIAR

Garatge magatzem i sombrajo 200 m2

MÀXIMA SUPERFICIE PRINCIPAL 800 m2

CRITERIS

SOTERRANI Es podra construir un soterrani a sota de la superfície ocupada per l'edifici, i convé plantejarse l'il·luminació natural del mateix.

PLANTA PRIMERA (o sota coberta)

Es podrà construir una planta primera o construir a sota coberta respectant l'alçada edificable màxima respecte a la pendent del terreny que serà de 7m. respecte a qualsevol punt del mateix.

PORXOS I PÈRGOLES

Els porxos, molt necesaris a l'estiu per la protecció solar durant el dia i a la nit de la humitat, suman a la superfície construida, encara que estiguin oberts a tot el seu perímetre, com per exemple el porxo exent de la vivenda que va fer Antoni Bonet a la finca "La Ricarda". Les pèrgoles no sumen a la superfície construida però per que sigui així han de permetre el pas de la pluja.

VEGETACIÓ

Es tractarà com un material més de projecte, cal especificar què es fa amb l'existent i com es disposa la nova. A les zones boscoses cal preveure una distància minima entre l'arbrat i l'edifici en previsió d'un incendi forestal.

Per últim i no menys important, el piano de concert és un "Stenway & Sons" de gran cua; els de treball individual poden ser de 1/4 de cua.

PROJECTES IV-M 2014-2015 15

LLIURAMENTS ENTREGA 1 9 Març 2015 Implantació. Maquetes de treball i perspecitives, obligatories Entrega a nivell d'Avantprojecte

Proposta d'emplaçament 1/500 1/200 Plantes, seccions de l'edifici al terreny, cobertes Aspectes a destacar: topografia, vegetació, vistes i circulació ENTREGA 2 8 Abril 2015

Entrega individual de l'exercici 1 a nivell de Projecte Básic. Escala; 1/100 1/50 1/20 Plantes, Seccions, Cobertes, Alçats-secció, Recollida d'aigues i elements d'aprofitament solar, esquemes estructurals. Perspectives ENTREGA FINAL: 11 Maig 2015

Entrega en grups de 3 persones d'un projecte detallat (1 projecte a triar entre els fets per alguna de les 3 persones del grup) Entrega a nivell de Projecte Executiu Plantes, seccions, cobertes, detalls constructius, Planols d'estructura i fonamentaciò. Esquemes d'instal.lacions. Acabats.

PROJECTES IV-M 2014-2015 16

REFERÈNCIES RESIDÈNCIES PER ARTISTES O ESTUDIANTS

Residencia para fotógrafos, en distrito artístico de Caochangdi, 5º cinturón de Beijing de Ai Wei Wei http://en.wikipedia.org/wiki/Caochangdi

Colegio Mayor Cesar Carlos, Madrid, Alejandro de la Sota

Residencia para estudiantes en M.I.T. de Steven Holl

FUNDACIONS

Fondation Le Corbusier (Paris)

BIBLIOGRAFIA Carles Ferrater Casas y Habitantes Oscar Tusquets (1994)

Mas que discutible Barcelona. Editorial Tusquets.

Pietila, Price, Culot (1996) De la pasion de la tierra Barcelona. Gustavo Gili (Reedicio) En atencio al capitols : Identidad entre lugar y naturaleza Pierre Culot demiurgo de las ruinas Alvaro Siza (1997) Imaginar la evidencia Madrid. Abada editores En atencio als capitols: Repetir nunca es repetir Una casa (casa vieira de castro) John Berger (2001) Mirar Barcelona. Gustavo Gili (Reedicio) Peter Zumthor (2004) Pensar la Arquitectura Barcelona. Gustavo Gili Tanizaki Elogio de la sombra Rybczinski Witold La disolucion de la estancia Madrid. Editirial Rueda. En atencio als capitols: La estancia y la mirada La domesticacion del entorno La disolucion de la estancia Signos de ocupación

PROJECTES IV-M 2014-2015 17

Anton Capitel (2006) La arquitectura del patio Barcelona. Guatavo Gili En atenció als capítols: El patio en la arquitectura moderna Le Corbusier (2007) Una pequeña casa Buenos Aires. Editorial Infinito (Reedicio) John Berger (2011) Sobre el dibujo Barcelona. Gustavo Gili.

CINE

"The Party" - Blake Edwards Peter Sellers - MGM La festa a una casa de Hollywood amb actuaciò i musica en directe escoltada per un auditori informal que acaba en el caos (humor) "Copying Beethoven" Agniecskza Holland - MGM La manera de treballar d'un artista temperamental i els problemes que genera al seu voltant (biografica-drama) Opera "Don Giovanni" - Wolfgang Amadeus Mozart Joseph Losey filmada en el véneto en edificios de Palladio Extraordinaria lliço d'arquitectura i sensibilitat "El pianista" Roman Polanski Una escena extarordinaria ilustra l'uniò entre un artista i un aprenent, aparentment incompatibles.

PROJECTES IV-M 2014-2015 18

L23

L02

L09

L16

L23

L30

L06

L13

L20

L27

L04

L11

L15

X11

X04L02

X25

X11L09

L16

X04

X11

X18

X25

X01

X08

X15

X22

X29

X06

X13

Conferencia Ignacio Díaz TorrijosTalleres proyectos

Conferencia Carlos FerraterTalleres proyectos

ENTREGA Intermedia EJERCICIO ITalleres proyectos

Conferencia A propósito del proyectoTalleres proyectos

Conferencia A propósito del proyectoTalleres proyectos

Talleres proyectos

Talleres proyectos

Talleres proyectos

Talleres proyectos

ENTREGA EJERCICIO IITalleres proyectos

ENTREGA FINAL PROYECTOS IV-MExposición Talleres. Jury Final

Talleres proyectos

Asignación grupos talleresTalleres proyectos

Talleres proyectos

VISITA AL SOLAR EJERCICIO ITalleres proyectos

Talleres proyectos

SESIÓN CRÍTICA P.IIIPresentación Ejercicio I P.IV

Talleres proyectos

Talleres proyectos

Talleres proyectos

Talleres proyectos

ENTREGA EJERCICIO IExposición Talleres. Pres. Ejercicio II

Talleres proyectos

Talleres proyectos

Talleres proyectos

Talleres proyectos

CORRECCIONES PERSONALESEvaluación continuada

FEBRERO2015

MARZO2015

ABRIL2015

MAYO2015

JUNIO2015