Propietat intel·lectual

Carles Mateu

Departament d’InformaticaUniversitat de Lleida

Estiu 2012

Propietat Intel·lectual

El conjunt de drets inherents que tenim sobre les obres fruit de lacreacio, sempre que siguin obres intangibles.

Propietat Intel·lectual

Els drets que se li garanteixen a l’autor (creador) de l’obra son de dostipus:

Morals (no patrimonials)

I Dret de divulgacio (a publicar l’obra o no publicar-la).I Dret d’atribucio (reconeixement d’autoria).I Dret d’integritat (impedir-ne modificacions).I Dret d’acces (si hi ha poques copies, accedir-hi).I Dret de retirada (retirada de l’obra, pot incloure indemnitzacio als

posseidors).I Dret de modificacio (respectant drets d’altres).

Propietat Intel·lectual

Els drets que se li garanteixen a l’autor (creador) de l’obra son de dostipus:

Patrimonials

I Rebre remuneracio per traduccio.I Rebre remuneracio per edicio.I Rebre remuneracio per execucio.I Rebre remuneracio per fer-ne copies.

Objectius

Tota llei te un objectiu primordial. En el cas de la Llei de PropietatIntel·lectual aquest ha variat una mica en el temps. Ara, 2012,l’objectiu es: regular i garantir els drets d’autor en les obres cobertesper la propietat intel·lectual (musica, pintura, literatura, etc.).Aquesta llei garanteix i regula:

I Els drets patrimonialsI Els drets moralsI El termini de vigencia d’aquests dretsI La transmissio (venda per exemple) de dretsI Termes basics (que es divulgacio, per exemple)I Les compensacions per copia (canon digital, per exemple)I Les entitats de gestioI etc.

Historia de la propietat intel·lectual

La propietat intel·lectual es un concepte ”relativament” jove. Mentreque la propietat privada es un concepte que ve de molt enrera (deldret roma en el nostre sistema legislatiu), la propietat intel·lectual esmolt mes recent, dels segles XV i XVII de fet.L’origen de les patents i la propietat industrial prove del segle XV. Esconsidera que la primera llei de patents es la de la Republica deVenecia de 1474 (encara que hi ha mencions anteriors a conceptessimilars, fins i tot dels grecs). I la primera llei ”moderna” de patents,que requeria invencions originals es l’Estatut de Monopolis (delparlament angles, de 1623).

El dret d’autor: Estatuts d’Anna

Les lleis de dret d’autor son per una banda mes modernes, i per altrabanda amb una historia curiosa. L’origen de les nostres lleis depropietat intel·lectual neix en una llei anglesa, anomenada: Estatutsd’Anna (del 1710).Per una banda introdueixen una novetat legal: els drets d’autorprovenen del govern (i no d’ens privats com fins aleshores) i per altrabanda posen un lımit d’anys a la validesa d’aquests drets.Pero per entendre aquests estatuts farem encara un petit salt en eltemps, cap a l’invencio de la impremta (i veurem quin es el factor quefa trontollar, sempre, l’statu quo de la propietat intel·lectual)

La impremta

Imagineu-vos el segle XV. Tota la produccio d’obres creatives es molti molt limitada:

I La musica s’ha de tocar, sempre, en directe (no hi hamecanisme de reproduccio). I fins i tot les partitures s’han decopiar manualment.

I La pintura i l’escultura son obres uniques (no hi ha fotografies...)I La literatura s’ha de copiar manualment (normalment en

monestirs)

Com es obvi, el problema de la copia d’obres no existia. Ans alcontrari, el problema era la dificultat de copiar obres.

La impremta

Quan apareix la impremta (inventada per Johannes Gutenberg),pero, apareix una tecnologia disruptiva que canvia l’equilibrid’interessos existent fins aleshores en la reproduccio de llibres.A mesura que apareixen mes i mes tallers d’impressio per Europa elspoders veuen que s’ha de regular aquest invent (no volen perdre elcontrol de que s’imprimeix, resumint: censura). I comencen arequerir, per poder imprimir, unes llicencies o cedules reials (opapals) als impressors. Aquests, poc a poc, formant ja un lobbyd’interes, comencen a agrupar-se en gremis que son, cada cop, mesinfluents (i rics, com no).Aquests gremis eren els que controlaven les llicencies per serimpressor, a mes de les llicencies individuals de cada llibre (previacensura). Com que el nombre d’impressors era reduıt, aquestsoperaven en regim de quasi-monopoli.

L’Estatut de la Reina Anna

Fins finals del segle XVII, on el parlament britanic no renova la lleique cedia aquests privilegis als impressors, i en el seu lloc aprova elque es coneix com Estatuts d’Anna (o de la Reina Anna, la monarcaen aquell moment), el 1710.Aquesta llei proposa:

I Un termini de dret de copia (copyright) de 14 anys (renovable 14anys mes), durant el qual l’autor te l’exclusiva de cedir els dretsd’impressio a un editor o altre.

I El pas a domini public de les obres un cop expirat aquestperıode de 14 (28) anys.

L’Estatut de la Reina Anna

Aquesta llei va ser molt novedosa i es considera el model en el quees basen les lleis modernes:

I Per una banda: no era la creacio d’un dret de 14 (28) anys nou,sino la limitacio del dret anterior, que es considerava perpetu. Ipassava a ser un dret public, mentre que abans era un temaestrictament privat (entre autors, impressors i el gremid’impressors).

I Inclou el concepte de domini public i regula que totes les obres,passat un temps, hi pertanyen.

I Per primer cop els drets d’autor es regulen com pertanyents alsautors.

I Inclou conceptes com un diposit legal

Canvi tecnologic - Canvi legal

Si us hi fixeu, el cas de la impremta es molt similar al que estemvivint ara (de fet, molts altres canvis tecnologics anteriors tambe s’hiassemblen: cintes de casset, vıdeos, fotocopiadores, etc.).

Un canvi tecnologic, que afecta a qui te el control del sistema dereproduccio d’obres, basicament: canvia el nivell d’escassetat (fames facil) la reproduccio d’algun tipus d’obra concreta. Acabaraprovocant, indefectiblement, un canvi legal per ajustar els nous”grups de poder”.

En realitat el que esta passat a la xarxa avui en dia no es res mesque la repeticio del que passa regularment des de mitjans del segleXVI. Una tecnologia disruptiva canvia els equilibris de control imonopoli sobre els mitjans de reproduccio de les obres, aixo provocaque la llei no s’adapti be durant un temps, fins que el panoramaeconomic i de poder s’estabilitza i una nova llei regula el mercat.

Evolucio dels lımits de proteccio

Una cosa que ha anat canviant a partir de l’Estatut d’Anna es el lımitlegal de proteccio. Ha passat de 14 anys extensibles 14 anys mes(nomes per l’autor en vida seva) a els lımits actuals 70 anys despresde la mort de l’autor (independentment de quan crees l’obra) iheretables.

Aixı veiem que, mentre la llei original volia assegurar que les obresarribaven aviat al public (maxim 28 anys despres de crear-se), la lleiactual pot evitar aquest pas a domini public mes de cent anys (sil’autor viu, nomes, 30 anys despres de crear l’obra, si crea l’obra als30 i mor als 95, l’obra triga 135 anys en arribar a domini public).

I sembla que, aquest perıode no es suficient...

La llei Mickey Mouse

Aquest perıode de 28 anys original s’ha anat allargant, fins al puntque ara estem en un perıode de 70 anys despres de la mort de l’autor(i per obres col·lectives 70 anys despres de la publicacio). Pero alsEstats Units, el 1998, hi va haver una nova extensio, la CopyrightTerm Extension Act que passava la proteccio existent de 56 anysdespres de la mort de l’autor a 70 anys, pero curiosament s’aplicavaretroactivament a totes les obres que encara estiguessin protegides.

El rumor que va circular durant molt temps es que, aquesta llei vaaprovar-se gracies a la tasca de pressio (a Estats Units es legal fer”lobby” per part d’empreses) polıtica duta a terme per Disney. De noaprovar-se amb la retroactivitat, el 2003 el personatge de MickeyMouse passava a domini public (altres personatges de Disney pocsanys despres). Amb l’aprovacio de la llei, Disney va salvar una de lesseves majors fonts d’ingressos.

Propietat Intel·lectual i PropietatFısica

Abans de continuar cal esmentar una diferencia important entrepropietat intel·lectual i propietat fısica:

Donar/Proporcionar una propietat intel·lectual a un altra persona nodestrueix la propietat intel·lectual inicial ni n’evita el gaudimentd’aquesta per part del primer propietari.

Per aclarir-nos:

Si jo tinc una cadira i te la dono, jo em quedo sense la cadira. Nomesn’hi ha una copia. No la podem tenir tots dos alhora. Si tu tens lacadira jo no la puc gaudir.

Si jo tinc un llibre digital i te’l copio, jo no em quedo sense el llibredigital. Que tu tinguis una copia del llibre no evita que jo en puguicontinuar gaudint.

Us he posat llibre digital per deixar clar que parlo del contingut delllibre, no del paper concret. Podria ser un llibre en paper i jo fer-vosuna copia.Alguns economistes d’aixo en diuen ”economies de friccio zero”:fer-ne un miler de copies d’una cosa no te mes cost que fer-ne unasola.

Ara ja queda clar d’on provenen (i d’on aniran venint) els problemesde la propietat intel·lectual:

A mesura que la tecnologia redueix el cost de fer copies i n’augmentala facilitat, mes difıcil es per una industria viure de la limitacio del’existencia de copies.

Si algu de vosaltres es economista ho veura rapidament. La resta lihaurem de donar dos voltes mes.

Les industries (totes) viuen en realitat del poder de l’escassetat, commes difıcil es obtenir un producte, mes facil es fer-ne diners pervendre’l.

Si us hi fixeu, no hi ha cap empresa que vengui ”aire” (es facilobtenir-lo sense cost i en grans quantitats).

En la industria cultural es dona la mateixa situacio, fins ara era difıcilcrear/copiar contingut: musica, llibres, pel·lıcules, etc. i la industriavivia de vendre’ns l’acces a aquest contingut. A mesura que larevolucio digital ha permes copiar de forma facil i barata el contingut,la industria perd la seva rao de ser, i per tant, el mercat.

Fixeu-vos que de moment parlo de industria, no dels creadors(musics, escriptors, actors, etc.). Aixo es aixı perque, de moment, quilidera (encara que no ho sembli alguns cops) la croada contra larevolucio digital es la industria no els creadors. Es cert que algunscreadors (els mes coneguts potser) si que es queixen, pero la majorpart no diuen res.

Si agafem un cas qualsevol, la musica posem per cas, veurem com elpaper de la gran industria ha deixar de ser imprescindible.

El proces de creacio d’un disc era:

1 Escriure les cancons2 Enregistrar-les3 Produccio (master, etc)4 Estampacio (fer-ne copies)5 Distribucio6 Venda

Com podeu veure els passos 2, 3, 4 i 5 fa 20 anys eren complexes,requerien estudis i equips molt cars, etc. i aquı es on tenia el seupaper la industria discografica. El pas 6 requeria de botigues i el 1 demusics.Avui els passos 2 i 3 es poden fer amb equips a l’abast de tothom (ique molta gent te). El pas 4 no te sentit en el mon digital. I elspassos 5 i 6 els solucionen les botigues web (iTunes, Amazon, o lespropies webs dels artistes).

Quin es el proces que fa imprescindible una industria com ladiscografica?Encara queden alguns passos menors que pot jugar la industria”cultural” (o que vol jugar):

I Financar (avancar diners) algunes produccions (cinemasobretot) que requereixen inversio inicial forta.

I Publicitar via radios, etc.I Encara hi ha venda de CDs/DVDs fısics, etc.I Coordinar grans equips (per pel·lıcules)

Pero molts d’aquests rols els estan assumint, progressivament, elsmateixos creadors: crowdsourcing; publicitat on-line, via xarxessocials, boca a boca; etc.

Hi ha algunes iniciatives a la xarxa que podeu mirar per veure com esbusca alternatives als canals habituals:

I http://elcosmonauta.es/ El Cosmonauta. Una pel·lıcula que seradifosa lliurement i que s’esta financant via la xarxa.

I http://www.goteo.org/project/hackstory Hackstory, un llibre sobrela cultura hacker hispanoamericana, financat per crowdsourcing.De fet, http://www.goteo.org i altres serveis similars s’estanutlitizant moltıssim per financar per part de la gent projectesnous.

I http://www.jamendo.com/es/ Jamendo es un dels serveis demusica lliure mes coneguts i emprats.