1

Proposta de pràctiques 2015 (1) Notícies, cites, dites, exercicis i entreteniment 1. Tot el món sap que un bocadillo és un entrepà, però com es diu l'espai que recull el text en una historieta de còmic, que usualment es correspon al discurs o al pensament dels personatges? 2. De què parlem en esta definició? «Carn molla i greixosa de color blanquinós adherida al fetge, al cor, al lleu i a altres vísceres dels mamífers.» 3. Sobretot o sobre tot? «Estrenen la tercera temporada d'Un país de llibre, l'espai televisiu que pretén acostar als espectadors els llibres valencians i en valencià. Esta nova temporada presenta moltes novetats i, sobretot/sobre tot, un nou concepte de programa: aprofundir en el món de les rondalles valencianes. 4. Llegim, llegim... Què canviaries en este escrit? Llegir és com besar... Qui no ho fa amb freqüencia, li se nota en la llengua. 5. Com ho diries en valencià? «La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar.» Eduardo Galeano 6. No sé si encara en queden... L'home fluix, condescendent, que es deixa dur i governar, sobretot per la seua dona és un... 7. Un regal de doble esses, amb una excepció. Quina és? «Em fa la impressió que el tossut del meu fill passejarà la cassola per tota la terrassa i la possarà al costat de la carabassa.»

2

8. Revisa el text. La Diputació de València ha creat el Premi de Teatre Infantil Escalante, un guardó amb el que es vol reconéixer els professionals de les arts escèniques valencianes i les obres en valencià per al públic infantil. El guardó, dotat amb 5.000 euros, s'emmarca en les celebracions dels 30 anys d'activitat del seu centre teatral. 9. Recuperem la paraula «guaret». Saps què significa? «Tinc el cos, des de mitjan setmana, en guaret. Encara no estic del tot fi, però crec que el cap de setmana em recuperaré.» 10. A este poema del llibre La rosa dels vents se li han caigut els signes de puntuació. Com el puntuaries? Ell ulls per a mirar la llengua per a tastar el cor per a estimar orelles per a sentir T'ho torne a repetir? 11. Saps què significa «d'esquitllentes»? «Treballen sense cobrar perquè els gestors s'han fet fosos. És un assumpte que els mitjans tracten d'esquitllentes, però faena feta no fa destorb.» 12. «Qui menja sopes se les pensa totes.» I esta sopa es diu... Ingredients (per a 4 persones): mitja gallina o pollastre (amb tots els menuts i la sang), 100 g de pa sec a trossets, ous durs, verdures (naps, carlotes, alls porros, penques, api, xirivies), safrà i sal. 13. De què parlem en esta narració? «L'oli, en portar-lo a casa des de l'almàssera, el posàvem en gerres d'obra de fang i com que estava tèrbol, el deixàvem que es solsira a poc a poc; la ........ era el que quedava al fons de la gerra, era de color negre i feia molta pudor.» 14. Com es diu el residu sòlid que queda del raïm, després de ser xafigat o premsat, i que està constituït per la rapa, la pellorfa, la polpa i el pinyol?

3

15. La «sofraja» o la............. «El vestit és massa curt, se't veuen les sofrages.» 16. Saps sinònims de 'caure' en este sentit? «La casa de ma iaia està caent o caient.» 17. 'Escapçar'. Uses esta paraula en alguns d'estos significats?

a) Tallar o llevar el cap o l'extrem d'alguna cosa. b) Dividir el joc de cartes, una volta remenades, en dos piles perquè el que

dóna refaça el joc posant damunt la pila que estava davall. c) Estandarditzar, uniformar.

18. Gola, goleta i llépol. Distingim. Quina gola que té! Fa goleta de provar el que ens has dut! En les pastisseries es torna boja, és llépola de veritat. 19. Parlant de gola... Si tens la gola com un embut o com un calcetí és que eres un... 20. Avi-àvia és sinonim de............ La meua àvia deia: «Primer em moriré i després soparé», i jo i la meua germana li déiem que al revés, i ella contestava: «No, que al cel donen coquetes amb mel». 21. Quina expressió irònica usem quan algú canvia de tema perquè del que parlen no li convé? 22. «Fas *la vista grossa»? Al fet de tolerar, deixar passar alguna cosa fingint no veure-la, l'anomenem fer els ..............

4

23. Traster o............. Els materials tradicionals per a construir una barraca d'horta o de pescador eren quatre: fang, canyes, canyís i palla Eren construccions xicotetes, amb teulada de palla a dos aigües i on vivia tota la família en dos dormitoris. Entre ells hi havia un espai dedicat a la cuina (només a l'hivern, a l'estiu es guisava fora). Una taula i unes cadires remataven els mobiliari. Una porta principal i darrere una altra que donaria al corral, a banda de les finestres que es pogueren fer, era la planta baixa. Amb una escala de fusta es pujava a l'andana que servia de traster i d'assecador per a algunes collites. 24. Quina paraula és sinònima de 'sagí'? Busca-la. apegalós, enjogassat, cadell, escalfor, socarrim, arrossegar, adreçar, empastifar, assessorar, estrany, harmonia, llard, traïció 25. «Sol de març porta refredats». Com completaries algunes dites? El mes de març és molt important per als conreus, comença a remuntar la seua activitat biològica després de la pausa de l'hivern. Es considera un mes de contrast tèrmic i un poc boig pel que fa al temps. Comproveu-ho: Març marcedor, nit freda i dia amb .......... Març ventós i abril plujós fan el maig .................i formós. Quan pel març trona, l'ametlla és ............... Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és ................... 26. Xarnego? Persona o gos? «Vicent caça amb tres xarnegos, dos eivissencs i un andalús.» 27. Què són les galteres? «Sempre va amb les galteres posades!» 28. Dius *secarral? Si ve de 'sequera', serà........ «No m'estranya que esta muntanya siga un secarral, no cau ni una gota!»

5

29. Suro, surar i més. Com completaries les frases? Nosaltres usem ...... de suro per a tapar botelles de vi. Qui té el cap de suro és que és ................ d'enteniment. Qui vol surar com l'oli és que vol estar sempre per .............dels altres. 30. Dula? T'agrada anar a la dula? Corres la dula? Et tires a la dula? T'agrada anar a la teua, sense que et controlen? Vas d'un lloc a un altre, sense fer res de bo? T'agrada fer el gandul, el pendó? 31. Com diríem esta dita? «Difama... que algo queda.» 32. Quan removem el plat amunt i avall i no mengem res de bo, el que fem és... «El plat està ple, no has fet més que..........» 33. De segur que saps què signifiquen estes dites, però hi canviaries alguna cosa? Boca de mel obri portes de ferro. Val més tindre una bona llengua que un garroferal. 34. Guanyem-nos les garrofes! En juliol la garrofa es posa de dol. En quin mes creus que la garrofa és més tendra? 35. «Fas passar la garrofa a algú»? Què creus que hi volem dir?

6

36. Selecciona A ca (casa) la modista es fa: A ca (casa) la modista hi ha: cosir, repuntar, vores, reforçar, apedaçar, sargir, embastar, traus, vetes, botons, camals, cintes, brodats i brocats, folres, troques, madeixes i fils, passamaneria... 37. Llig i respon les preguntes que et proposem. «Reconec que a mi cada volta m'agrada més anar a dormir amb les gallines, encara que jo no en tinc. Si això us resulta exagerat, almenys m'haureu de reconéixer que si t'alces a les 6.30 i no fas migdiada, cap a les 10.00 de la nit, i després de sopar, t'entra una son tan dolça que només penses a tapar-te i anar a jaure.» Anar a dormir amb les gallines vol dir.......... Jaure és sinònim de............... 38. Si eres curiós o curiosa en coses que no t'importen perquè són assumptes d'altres, és que t'agrada…..………. , eres………… o do…a. 39. Dites del mes de març. Repassa-les. Sol i aigua, temps de març Trons en març, fret en abril i maig Trons en març, amanix la barcella i el cabàs Pel febrer has de llaurar el que el març vulgues sembrar Març marcer, sol carasser 40. Aprofitant el Dia de la Dona, podríem fer una pluja d'idees. Comence jo i podeu continuar vosaltres.

1. M'agradaria que pel mateix treball, les dones tingueren el mateix salari. 2. M'agradaria que fóra més fàcil conciliar el treball i la vida privada. 3. M'agradaria que… 4. M'agradaria que…

7

41. Ves i vés. Mira en estes frases quin accentuaries. Ves per on!, ara diu que està d'acord amb mi! Ves si ha tingut mala sort que va comprar la casa el 2007 i ara ha perdut bona part del seu valor. Ves-te'n a casa i descansa, tens molt mala cara. 42. Què corregiries en estos eslògans? «Treballem cada dia per l'igualtat real» «La lluita que es pert és la que no es fa» 43. Com pensem i com usem la llengua Relacions familiars (mares i pares) i ús de la llengua. A mi se m'acudixen unes quantes, me'n falten? La meua mare i jo El meu pare i jo Els meus pares i jo Les meues mares i jo Mon pare i ma mare i jo 44. Busca la definició corresponent a les paraules: penediment, perdigó, pentinador, les estrenes, afaitar i pelleter.

a) Rasurar el pèl d’alguna part del cos amb una màquina. b) Persona que prepara pells d'abric o en ven. c) Acció o efecte de penedir-se. d) Cos de tela lleugera, en forma de valona o de vesta, amb què es

cobrixen els muscles per a pentinar-se. e) Cada un dels grans que constituïxen la munició dels cartutxos utilitzats

en la caça menor. f) Diners que se solen donar per Nadal com a gratificació.

45. Maneres de substituir el castellanisme *algo. Com ho diries?

*Tinc algo per a tu. *De nit comença a fer algo de fred. *Si necessites algo, em telefones.

8

46. En este titular hi ha una asimetria. Com ho escriuries? «El ministre d'economia grec, Varoufaquis, i Luis de Guindos» 47. Una albereda té....... T'hi ajudem un poc? alfàbega, ametller, arbre, atzavara, avellaner, bosc, castanyer, cedre, cirerer, figuera, freixe, ginjoler, hedra, lledoner, llimera, àlbers, morera, murta i noguer 48. Detecta els errors en esta redacció. El Centre Cultural La Beneficència, a la ciutat de València, es diu així perquè ocupa l'edifici que, des de mitjan segle XIX, va ser Casa de la Beneficència, una institució que «socorria i preparava per al món laboral a òrfens i captaires». Actualment acull vàrios museus i sales d'exposicions. Hi ha una programació variada i activitats per al fi de setmana. Sabies que els museus van nàixer a partir de la Revolució francesa?. 49. Quins refranys creus que fan referència a aquells que són desgraciats per haver buscat ells mateixos la seua desgràcia? 50. Picar sola, piques sola? Busca sinònims. 51. Jugues a conillet a amagar? Puntua l'escrit. Es morregen a mansalva diuen que això no és pecat per això diuen que juguen a conillet a amagar 52. Esperonar? Quins serien els sinònims? Esperonar...( donar colps d'esperó al cavall per a fer-lo caminar). Sinònims: animar, engrescar, entusiasmar.

9

53. Tria com escriuries esta sigla? Dia Internacional de la Dona i de la Pau L'ONU/ La ONU va declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona en 1975. Dos anys després es va convertir en el Dia Internacional de la Dona i la Pau Internacional.

54. La llima i el llimoner. Accentua el text. Esta estesa la idea que els primers llimoners van creixer a les valls del sud de l'Himalaia, a l'India, la zona septentrional de Burma i la Xina. Al sud i el sud-est asiatic, era molt conegut per les seues propietats antiseptiques i va ser llargament utilitzat com a antidot per a diferents verins. Es va introduir mes tard a Persia i despres Iraq i Egipte cap a l'any 700. Les llimes van entrar a Europa (pel sud d'Itàlia) pels volts del segle I aC., durant l'època de l'antiga Roma. El seu conreu no va ser desenvolupat de forma més extensiva a Occident fins despres de la conquesta arab, estenent-se llavors per tot el litoral mediterrani on es conrea en gran mesura, a causa del clima, per al consum propi i d'exportacio. La primera plantacio realment important a Europa es va dur a terme a Genova cap a mitjans del segle XV. Cap a les Ameriques s'hi va exportar l'any 1493 quan Cristofor Colom va portar llimes a bord de l'Espanyola per als seus viatges. La conquesta espanyola al llarg de les terres del Nou Mon va anar expandint les llavors de llimoners. Cap als segles XVIII i XIX, els llimoners van anar incrementant progressivament la seua presencia a les plantacions de Florida i California, quan les llimes van anar guanyant pes en el seu us dins de la cuina i com a perfum. 55. Posa en marxa la teua imaginació i el teu saber i així recuperarem construccions ben nostres. * Te n’anares anit i ja et tire de menys. * Menos mal que li ho has dit tu! * No t’imagines la veritat ni molt menys! * Per a ell, la qualitat és lo de menys. 56. Com ho diries? a) No serà per bunyols! De bunyols, n'hi ha un quants: de carabassa, de figa, de vent. A tu quin t'agrada més? b) No serà per bunyols! De bunyols, hi ha un quants: de carabassa, de figa, de vent. A tu quin t'agrada més?

10

57. Com acabaries estes dites? Gos que no conegues, no li toques les ............ Faena feta no porta ............. Qui té poc i gasta massa té el cap de ...................... 58. Quina redacció triaries? a) La nostra cultura ens ensenya a valorar el que no tenim, i a tornar a valorar el que hem perdut, de manera que ens passem la vida dividits entre l’ansietat i la nostàlgia. b) La nostra cultura ens ensenya a valorar allò que no tenim, i a tornar a valorar allò que hem perdut, de manera que ens passem la vida dividits entre l’ansietat i la nostàlgia. José Antonio Marina, filòsof i pedagog espanyol (1939) 59. Mira que lluir dóna de si! Què volen dir estes expressions? Lluir el cotxe nou vol dir… Una roba lluïda o lluïdora vol dir… Lluir com el sol vol dir… Lluir-se vol dir… S'ha quedat mes lluent que l'or, quina lluentor! vol dir… T'has posat oli a la cara i estàs lluenta! vol dir… 60. Quina dita creus que significa molt, massa, a muntó, a manta? En cada casa hi ha una creu, i el que passa no la veu. Tu, en compte de donar llum dónes fum. A Alacant me n'he d'anar a enramar-me de petxines, i a Cocentaina tornar per la flor de les fadrines. Et menges la poma i tires el peçó. És una fartera, menja cada dia bona cosa. Aguanta la rosqueta! 61. A més de teclosa, esta persona pot estar...? «Tinc tecles per tots els llocs, estic plena de tecles, tot son tecles, fill.»

11

62. Com dius al cucurutxo de gelat? 63. Com s'escriuen les publicacions: en cursiva, en negreta? Edicions Bromera publica el llibre d'Eugeni S. Reig El valencià de sempre

El llibre inclou les 1.440 entrades de la segona edició de Valencià en perill d'extinció, les 300 entrades de Lèxic valencià d'ahir i de hui, fins ara inèdit, i unes 440 entrades noves.

A més, cal dir que la immensa majoria de les entrades, antigues i noves, incorporen exemples literaris d'autors reconeguts. 64. Per què creus que diuen en algunes comarques «batedor» a l'escaló d’obra, de pedra o de fusta situat a la part inferior d’una porta, especialment de la porta d’entrada d’una casa? 65. «Bona vista vejam (figues en agost)» s’usa per a emfatitzar que fa molt de temps que no hem vist a algú.

Però també es diu: «Bona vista vejam, bacores per sant… ».

66. Com vas de gentilicis?

Qui és de Llombai es diu:

Qui és del Genovés es diu:

67. Capità, capitana; tinent, tinenta; sargent, sargenta, etc. Com ho diries?

En el mitjans de comunicació podem llegir:

«Zaida Cantera, la capità assetjada pel seu tinent coronel...»

68. Carabassa m'han donat...

No us torneu carabassa si pel mes de març ja no estan tan bones. Les podem gastar per a fer arnadí, dolç d'origen àrab que es feia per ....................... i que ara el podem comprar tot l'any.

12

69. Acaba de completar tu.

Estic mig figa mig raïm vol dir que et costa ........ Les figues albardades són les que estan ..............., ben embolicades. Ens ha eixit un bunyol! vol dir que ens ha eixit ............ alguna cosa, un nyap.

70. Barraco i barracó

Barracó és la construcció de fusta o d’altres materials efímers, de dimensions reduïdes, que es fa en determinats llocs, com ara les platges, fires, etc., per a vendre refrescos, cerveses, entrepans, llaminadures i altres coses de quemenjar.

I què vol dir barraco?

71. Com et diuen? Què hi respondries?

a) Em diuen Anna.

b) Em dic Anna.

c) Jo sóc Anna.

72. El relat oral que resulta pesat, molest i que no té cap interés per a qui es veu obligat a escoltar-lo, es diu...

«Mala ........... ens ha soltat, no veia l'hora que acabara!»

73. «Blanet blanet» significa...

«El secretari, amb les seues respostes lapidàries o les seues llargues raons convincents, els deia blanet blanet unes veritats com el puny que els desconcertaven.»

74. Què és l'albarda? «Qui siga burro que l'albarden!» Coneixement, per favor, molt de coneixement!

75. Tria la redacció adequada.

*La inauguració es farà el divendres o La inauguració es farà divendres

13

76. Dijous i els dijous

«No treballe dijous que ve, és la festa de Sant Josep.»

77. Milanta voltes moltes gràcies per seguir-nos! Quan l'uses?

78. Llevat o...?

Recuperem la recepta dels bunyols de carabassa que apareix en el llibre Els

nostres menjars de Martí Domínguez.

Amb la molla de mitja carabassa no grossa, torrada al forn, i neta de corfes, durícies i parts filamentoses, formarem una pasta ben treballada i suau. Prèviament haurem pastat un quilo de farina amb aigua i llevat, com si fóra pa, però sense sal; quan eixa pasta haja fermentat, li ajuntarem la carabassa, i ho tornarem a pastar fins a aconseguir una massa homogènia, suau i blaneta. Podrem afegir-li dos ous batuts. Fregirem els bunyols utilitzant el motle o formant-los amb la mà sempre banyada d'aigua per evitar que s'apegue la pasta. Es mengen ben ensucrats per fora; i per dins! I poc després de traure'ls de la paella, poden calfar-se novament, al forn o a la graella.

79. De quina altra manera escriuries les formes marcades?

«La llengua no és només un conjunt de paraules amb les quals donem forma als continguts que volem vehicular. Més enllà de la seua funció comunicativa, la llengua posseeix un valor simbòlic extraordinari. Per tant, formar part o no del discurs, ser visibles lingüísticament, és fonamental. Per això, en les darreres dècades han proliferat els estudis sobre els usos sexistes del llenguatge i un dels arguments que s’hi repeteix és que la llengua hauria de reflectir els canvis que operen en la societat. Per tant, si a partir del segle XX s’hi produeixen avenços importantíssims en la situació i la consideració de la dona en la societat, aquests canvis han de tindre l’expressió correlativa en el llenguatge. Però no és menys cert —com ha defensat la professora Lledó en les tribunes públiques en què ha participat— que la llengua (les paraules i el valor que aquestes tenen) també incideix en la realitat.»

Extracte d'un article de Nathalie Torres, presidenta de la Fundació Nexe

14

80. Accentua tu.

Tot va començar amb una foguera

L’origen de les falles es relaciona amb els focs rituals que se celebraven en

l’equinoci de primavera per a enterrar l’hivern, pero sembla que, en realitat,

tenen el seu origen en els focs satirics, una practica difosa per tot Europa

consistent a exposar a la vergonya publica ninots (Judes, Carnestoltes, etc.)

que solien acabar en la foguera.

81. Com s'escriuen els segles?

Com eren les primeres falles?

Els primers documents que fan referència a les falles daten de la segona meitat del segle XVIII. Eren composicions senzilles, generalment en moviment i de lectura frontal. En 1850 les falles satíriques van començar a agarrar força, principalment la falla moral, que tenia un caràcter veïnal i eròtic.

82. En este text hi ha cinc errors, busca'ls.

Com van evolucionar les falles?

A partir del 1871 les falles relacionades amb la crítica política i social van proliferar com a forma de protesta i violència simbòlica per part de les classes populars. A finals del segle XIX la burguesia es va implicar en la festa. Aixó va fer que les falles tendiren cap al monument i l’escultura alegòrica, potenciant la falla artística. Durant estos anys es va consolidar també tant la falla temàtica, que lloa les glòries locals i espanyoles, com la falla brófega, caracteritzada per la profusió d’alusions sexuals.

83. Quina versió triaries?

a) «No sóc en absolut tan intel·ligent! És que amb els problemes, lluite, m'esforce, bregue... molt més de temps.»

b) «No sóc en absolut tan intel·ligent! És que amb els problemes, lluite, m'esforze, bregue... molt més de temps.»

Versió d'una cita d'Albert Einstein, físic alemany (1879-1955).

15

84. Adapta al valencià estàndard la cita col·loquial que et marquem.

Hi ha una estoreta velleta per a la falla de sant Josep, el tio Pep?

A finals de la dècada del 1920 i sobretot durant la II República, la festa es va tornar més complexa i llarga. A este període correspon l’himne faller, que va incorporar el que tradicionalment cantaven la xicalla quan anaven per les cases buscant trastos per a cremar: «Hi ha per ahí una estoreta velleta pa la falla de sant Josep, el tio Pep? Més que siga la tapaora del comú número u». El 1939, tal com afirma G. M. Hernández Martí, els guanyadors de la guerra es van trobar amb una celebració que expressava un sentiment valencianista on els símbols d’identitat (himnes, senyeres, llengua) es fonien amb la falla en la celebració unànime de la valencianitat.

Extracte d'un article de Roger Costa

85. Com puntuaries este text?

Per què mengem bunyols?

Diuen que de la necessitat popular d’endolcir els dies a fi que el període quaresmal fóra més passatger el bunyol era un dolç que tant per la seua aportació calòrica com per la seua discreció visual esdevingué ideal per a passar les penúries de la Quaresma pensem que no fa massa menjar carn a Quaresma estava totalment prohibit

86. Quin acte no pertany a la festa de Falles?

La crida, l’arreplegà del ninot, la plantà, la despertà, les mascletades, l’ofrena,

la processó dels xiulets, els castells de focs artificials, la cremà,

87. Acaba de completar el text.

Garrofó de la cella negra i d'ull de perdiu per a fer un bon arròs

Extracte d'un article de Josep Roselló i Oltra (tècnic agricola)

Unes poques dotzenes de professionals, com a molt, cultiven el garrofó en els camps valencians, fins al punt que un grup de cuiners i persones preocupades estan intentant protegir-lo amb una denominació d’origen, recordant que també és el component fonamental en plats de qualitat com l’arròs caldós amb pollastre i conill, entre altres.

Els fesols estrangers són completament blancs i són més farinosos, les nostres varietats tradicionals són més saboroses i tenen alguna taca de color, com el garrofó de la cella negra, de color blanc o color palla, amb un punt obscur, negre o morat, en un dels extrems. Si el punt de color cau al centre tenim el

16

garrofó ull de perdiu. També tenim varietats locals més o menys pintades de roig.

El garrofó és un fesol especial, molt gran, aplanat i en forma de mitja lluna. El nom més freqüent és garrofó, però també es coneix com bajocó, fesol de la ………………. o de Lima, fent al·lusió a la seua procedència …….

88. Vestuari o vestidor? M'he fet un .............en la meua habitació. Ja fa anys que no m'he renovat el .............., però no tinc diners.

89. De què creus que parlen estos versos?

Per a molts, la seua vida; per a tots, imprescindible. Té una història irrepetible; és un patrimoni viu. ........ és un futur possible.

90. Què vol dir 'bordar' en este context?

«Bordava amb veu grossa i rogallosa un ...... d’aspecte feroç lligat amb una cadena a una barraca de rajola vora la paret del celler.»

91. Uses 'calar-se' en este sentit?

«Tot s’ho creu, pareix Andreu. Tot s’ho cala, pareix Cucala.»

92. Quants colors veus en l'arc iris? Quin és el color anyil?

L'arc de Sant Martí, arc iris o arc del cel és un fenomen òptic que consistix a fer visibles, al cel, tots els colors de l'espectre de la llum (rogenc, taronja, groc, verd, blau, anyil, morat). Perquè siga visible, la llum s'ha de reflectir a les gotes d'aigua en un angle determinat.

93. Com diries en femení esta frase?

És un home covard, poregós i pusil·lànime: un titella

17

94. Parlant dels monyos de les falleres, també s'anomenen d'una altra manera. Quina és?

«S'ha quedat com la nóvia de Pinet, amb la cara llavada i el monyo fet.»

I en la novel·la Temps de batuda d’Enric Valor podem llegir:

«La recepció va ser una mica protocol·lària. David i Matilde venien amb roba nova, però no la dels diumenges. Tilda duia el mocador de Manila «nugat darrere», falda de plecs fins als peus, pentinat amb dues carxofes als costats, obra d’Ireneta, la filla.»

95. Fas boqueta de cigró?

«Quan canta fa boqueta de cigró»

boqueta de cigró significa...

96. Parlant de boques:

Una boca de lluç, de pardal o de rap és una boca...

97. La banya i els....................

«Caragol, caragol, trau la banya i voràs el sol»

La cançoneta és ben lògica ja que si el caragol no trau la banya de la closca no pot vore el sol. Hi ha qui en lloc de «trau la banya» diu incorrectament «trau les banyes», referint-se als tentacles superiors del caragol. Evidentment, si els caragols no trauen els tentacles superiors, que és a on tenen els ulls, no poden vore la llum del sol. Però també és evident que no poden traure els tentacles superiors de la closca si no trauen la banya, és a dir, el cos.

Comentari basat en un article d'Eugeni S. Reig

98. Fondo o fons? Saps distingir-los? Necessite un plat ..........per a servir. Este forat és enorme, és molt .......... Mira bé en el ........... del calaix de l'aparador. Crec que en el .......... no volia anar amb tu.

18

99. Saps què vol dir que algú és una braseta colgada? 100. De quina altra manera diries esta cita? «A qui mai de res no troba enyor, no el planyis, puix és senyal que no té cor.» Caterina Albert i Paradís [Víctor Català] (l'Escala 1869-1966)

101. Quina seria l'equivalent valenciana d'«aquí te pillo, aquí te mato»?

102. Què canviaries en estos versos?

Als pobles de tot arreu, per a espantar al dimoni, cremen llenya i trastos vells.

103. Repassa l'escrit Abans ho aprofitàvem tot Quan colliem la dacsa amb la canya, feiem feixos i els portàvem a casa per a que s'assecaren i poder encendre per a guisar. Quan segàvem l'arros la palla també l'alçavém per a fer foc per a cuinar. Temps despres vingueren els foguers de serradures, despres els de petroli i en acabant els de gas. Al comú teniem el cossiol (mena d'embut de ceràmica blanca),on es feien les necessitats, que estava tapat amb una fusteta redona.El fem anava a parar a una basseta baix terra,que hi havia al mateix comú.I la cendra de guisar es tirava a la basseta i eixe fem es gastava per abonar el camp. Pep, el Blancuset 104. El llom i el ventre de la tonyina Per a elaborar la moixama s’usa sempre el llom de la tonyina. I la saladura elaborada amb el ventre de la tonyina es diu...

19

105. Repassa este escrit.

Bones pràctiques per a ser eficaços en una reunió

1. Establix i comunica previament una agenda amb els temes que

tractareu, que han de tindre la grandaria adequada per al temps que

dure la reunió.

2. Convoca al públic a qui realment afecte o li interesse els punts de la

reunió, així serà més útil i farà aportacions.

3. Pren nota durant la reunió dels acords i accions proposades, i no oblides

que has d'assignar un responsable i una data límit per a cada acció.

4. Actua de moderador-a tractant que se seguisca l'agenda o l'orde del dia i

no es desvien els temes durant la reunió.

5. Comença la reunió puntual i conclou 10 minuts avans de l'hora de

finalització per a revisar les notes preses, les accions, els responsables,

les dates i l'aprovació d'estes per tots els que assistiu.

M'he basat en un article de la pàgina http://www.elartedepresentar.com/

106. Estic més feliç que un............ Tria tu. lledoner gínjol ametler àlber garrofer albarzer 107. Dimecres o el dimecres? Presentació del llibre Més que meló! d'Andreu Mut, un poemari de versos satírics valencians que compta amb il·lustracions d'Abel Jiménez. L'esdeveniment serà dimecres/el dimecres 25 de març de 2015 a la Casa de la Paraula de Dénia, a partir de les 20.00 hores.

20

108. Boix, boixet...

L’encaix de boixets és una tècnica que consistix a entreteixir els fils enrolats en bobines (boixets) per a aconseguir un millor maneig. El teixit està subjectat per agulles clavades en un coixí, el lloc dels quals es determina pel patró.

I què significa l'expressió: Ara sí que m'has boixat!

109. Com s'escriuen els títols dels llibres? I les col·leccions? Mira

l'exemple.

Eres aficionat, tècnic, docent, aprenent del valencià? Esta notícia

t'interessarà.

Edicions Bromera publica dins de la col·lecció «Materials» el llibre d’Eugeni S. Reig El valencià de sempre, la versió actualitzada i ampliada del llibre Valencià

en perill d’extinció, obra clau per al coneixement de la nostra llengua. L’obra és extremadament útil per a qualsevol lector, siga quin siga el seu nivell, aficionat o tècnic, docent o aprenent, ja que per a llegir-la només cal, d’entrada, l’interés per aprofundir en el coneixement del valencià i les expressions pròpies de cada poble i comarca.

110. Olimpiada o Olimpíada?

Demà, 28 de març de 2014, Olimpíada/Olimpiada de valencià a les 10.00 hores, en la planta de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València.

L’objectiu d’esta Olimpíada/Olimpiada és doble: d’una banda, estimular i fomentar l’estudi de la llengua i la nostra literatura entre l’alumnat de batxillerat, premiant l’esforç i buscant l’excel·lència acadèmica; i de l’altra, crear lectores i lectors.

111. Com puntuaries este avís?

Dissabte 28 de març a les 20.30 h comença l'Hora del Planeta contra el canvi climàtic.

112. Et menges la mona?

Encara que no te la menges, diem que «anem a menjar-nos la mona» quan els dies de ................. eixim d'excursió a la muntanya, als jardins o a les casetes.

21

113. Què és el recapte?

Coques, mones, rotllos, llonganissa de pasqua, xocolate, ous durs, pepitos, torrades, entrepans, berenars..., prepareu les carmanyoles perquè s'acosta la Pasqua.

114. Quin és el símbol dels grams?

A qui no li agrade la mona (o la tonya) pot triar una coca d'estes: coca escudellada, coca de panses i nous, coca farcida.

Ingredients de la coca escudellada:

• 250-300 gr. de carabassa torrada

• 200 gr. de sucre

• ratlladura de llima

• 2 ous

• 75 gr. d'oli

• 150 gr. de farina

• 125 gr. d'ametla mòlta (opcional)

• 2 sobres de llimonadetes (2 blancs i 2 blaus)

• neules

115. On té l’origen el mot 'mona'?

116. La mona i els d'Alberic

En el conte d’Enric Lluch anomenat La vella Moncarra, situat a Alberic (localitat de la Ribera Alta amb gran tradició de mones), s’explica que este dolç té altres denominacions com ara panou, pa cremat, coca d’aire, tonya.

I jo encara n'afegiria més: a la Costera diem al rotllo de mona pa socarrat. Per cert, els d'Alberic es diuen............

117. Perico, caramull, cresta... Com li dius tu? Evidentment parlem de la...

22

118. Repassa els ingredients d'esta recepta per a fer mones?

Ingredients (per a quatre persones) Un kilo de farina

300 grams de sucre

Un pessic de sal

Una miqueta menys d'un quart de litro d'oli

100 grams de rent

Mitja dotzena d'ous

Una miqueta de sucre glacé

119. Refranys populars de Pasqua. En saps més?

Hi ha la tradició d’esclatar l'ou al cap mentre es recita un refrany popular: «Ací em pica, ací em cou i ací t'esclafe l'ou», almenys jo dic esta versió, encara que n'hi ha d'altres. Els ous es poden bullir amb ceba i verdures i així n'agarren el color.

1. A Pasqua els jocs, i a Nadal els focs. 2. Alegre i mudat com unes pasqües.

120. Dites de Pasqua. Saps què volia dir «fer Pasqua abans de Rams»?

La veig poc: de Pasqües a Rams.

Fas cara de Pasqua!

No em faces la Pasqua!

Marina ha fet Pasqua abans de Rams.

Estic més contenta que unes pasqües.

Sempre està pensant en la mona de Pasqua!

121. Com ho diries? Si us queda mona o rotllo i ja no està blaneta, una bona idea és fer natilles, fer un almívar i farcir-la, i com no, fer «torrijas».

23

122. Jocs de Pasqua, quants en coneixes? «El dia de Pasqua Pepito plorava perquè el catxirulo no se li empinava, la tarara sí, la tarara no, la tarara mare que la balle jo»

123. Quan uses esta fórmula? —¿Darrere de qui sóc? És la fórmula que s’usa per a demanar... 124. Quina dita vol dir que «si no et dóna benefici, plaer..., trau-te'l de la teua vida» No és possible, digué Caliu, que una rata faça el niu baix de la cua d'un gat viu. Animal que no fa fem, fora de l'estable. Animal que no conegues, no li toques les orelles. Animal que no fa fem, fora de l'estable.