Xarxa de Parcs Naturals

La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Bar­

celona està formada per 12 espais naturals d’alt valor

paisatgístic, ecològic i cultural

Garanteix un equilibri territorial i ambiental als 100 mu­

nicipis del seu àmbit geogràfic

Abasta 101.576 hectàrees. Això representa el 22%

del territori on viu el 70% de la població de Catalunya

Planifica i gestiona els espais naturals i agraris mitjan­

çant els plans especials, elaborats amb la participa­

ció de tots els agents implicats

Protegeix els valors naturals, agrícoles, forestals,

cultu rals i paisatgístics de cada parc

Aposta per un equilibri entre la preservació dels

parcs i el desenvolupament econòmic de la població

Fomenta l’ús públic del patrimoni natural

Català

ww

w.d

iba

.ca

t/

pa

rc

sn

PROVÍNCIA DE LLEIDA

PROVÍNCIA DE GIRONA

PROVÍNCIA DE BARCELONA

PR

OV

ÍNC

IA D

E

TAR

RA

GO

NA

Xarxa de Parcs Naturals101.576 hectàrees d’espais naturals protegits

Iñaki Relanzón

A les zones boscoses viuen mamífers, com el toixó, la fagina,

la guineu o el senglar, i ocells com el xoriguer, el gaig, les ma­

llerengues i els tudons, mentre que al rocam podem trobar al­

guns rèptils com el llangardaix ocel·lat, la serp blanca i la serp

verda, i alguns ocells ra pinyaires com l’àguila cuabarrada. Les

coves acullen diversos animals cavernícoles com algunes espè­

cies de ratpenats, i als ambients humanitzats abunda el dragó

comú i l’òliba.

El patrimoni cultural

El Foix ha tingut un paper destacat com a cruïlla de civilitzacions.

En temps iberoromans travessava la via de Tarraco a Barcino, i a

l’edat mitjana va esdevenir frontera entre cristians i musulmans.

D’aquest temps daten els castells de Penyafort i Cas tellet, els

quals van tenir un gran valor estratègic.

Més recentment, nombroses masies són testimoni d’un temps

en què la trilogia mediterrània –l’oli, el blat i la vinya– presidia

l’agricultura del país. Al seu torn, les carre rades, o antics camins

de transhumància, són testimoni de la importància que hi va te­

nir la ramaderia.

El relleu

El pantà de Foix, que recull les aigües del riu del mateix nom,

es troba en el sector més meridional de la depressió del Pe ne­

dès, una plana allargada d’o ri en tació NE­SO situada entre la

Ser ra lada Pre li toral i la Serralada Li toral Ca ta lana que, pel sud,

acaba obrint­se al mar. Geolò gicament, aquesta vall està rebler­

ta de materials sedimenta ris mio cènics, amb gruixos de fins a

500 me tres.

Les vores muntanyoses del pantà estan constituïdes per forma­

cions rocoses que recorden la seva proximitat al massís del Gar­

raf. El protagonisme

geològic d’aquestes

elevacions correspon

a la roca calcària, que

genera un paisatge

peculiar, el carst, ca­

racteritzat per la pre­

sència de coves.

Alzinars i pinedes

El Parc del Foix conté ambients

ecològics ben diferenciats. L’alzi­

nar creix, de forma molt localit­

zada i sovint barrejat amb pins,

a les zones més obagues i humi­

des, mentre que les pinedes de pi

blanc són dominants als indrets

més secs i assolellats del parc.

És en aquests ambients on po­

dem trobar el margalló i altres ar­

busts com el llentiscle, el garric, l’arboç, l’aladern, el boix, el bruc

d’hivern, les estepes o el galzeran, i plantes aromàtiques com

ara el ro maní o la farigola.

Els ambients de ribera

Els ambients ecològics associats al curs del riu, a les rieres aflu­

ents i, so bretot, a l’embassament, tenen un in terès molt desta­

cat en el context d’un territori sec i deficitari en precipitacions.

Als marges del riu Foix i d’algunes rie­

res, com la de Marmellar i la de Llitrà, i

també en determinats sectors del pan­

tà, trobem exemples de vegetació de ri­

bera, constituïda per espècies com els

verns, els freixes, els àlbers, els oms,

els pollancres o els salzes, acompanya­

des per un sotabosc integrat per l’arç

blanc, el roldor, l’esbarzer, l’heura i la

lletresa.

Kim

Castells

Arx

iu A

NM

F

Àrea d’Espais NaturalsXarxa de Parcs Naturals

Parc del Foix

Comte d’Urgell 187Edi�ci del Rellotge, 3a planta08036 BarcelonaTel. 934 022 400Fax 934 022 439xarxaparcs@diba.cat www.diba.cat/parcsn

Xarxa de Parcs NaturalsParc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guille ries-Savassona, Parc Natu-ral del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Coll-serola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.

El Consorci del Parc del Foix l’integren:Diputació de Barcelona, Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos i Ajuntament de Castellet i la Gornal.

Direcció d

e Com

unicació. DL:

Parc del Foix

El Parc del Foix és el més meridional dels dotze espais que formen la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Situat a la comarca de l’Alt Penedès, comprèn una superfície de 2.900 hectàrees.

Els seus elements més característics són el pantà de Foix,que genera una gran varietat d’ambients ecològics amb unnivell de biodiversitat molt elevat, i un patrimoni històric i arquitectònic singular.

El Parc del Foix està gestionat pel Consorci del Parc del Foix, integrat per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida i els Monjos. El Pla especial de l’embassament del Foix, aprovat el 28 de juliol de 1993, és la figura urbanística que garanteix la preserva­ció dels valors naturals i culturals del parc i en permet regu­lar els usos, fer­ne l’ordenació del sòl d’acord amb criteris paisatgístics i ecològics, i defi­nir el sistema d’equipaments ne­cessaris per optimitzar l’aprofi­tament in te gral dels valors edu catius, de recerca i de lleure.

El murtrar és una formació vegetal de

gran valor, associada a les rambles dels

voltants del pantà de Foix. Hi creixen es­

pècies com la murtra, el margalló, el llen­

tiscle, l’arítjol i el càrritx.

Els conreus

Els conreus, en plana o en feixa, constitu­

eixen un altre dels ambients ecològics ca­

racterístics del Parc del Foix. Aquests am­

bients d’interregne entre el medi natural estricte i el medi humà

acompleixen un paper primordial de refugi i de font d’aliment per

a moltes espècies animals. Hi destaca, tradicionalment, el con­

reu de la vinya i, de forma més minoritària, el d’arbres fruiters,

com els ametllers i les oliveres, i l’horta.

La fauna

La diversitat d’ambients del Parc del Foix acull una gran diver­

sitat faunística. Al pantà trobem peixos com l’anguila, la carpa i

el carpí daurat, i rèp tils com la tortuga de rierol, la serp d’aigua

i la serp de collaret. D’altra banda, els ocells són

el grup més ben representat de tot el parc,

amb espècies com el corb marí gros,

l’ànec collverd, l’ànec cullerot, el xarxet, la fotja,

la polla d’aigua, el bernat pescaire, el martinet

blanc o l’esplugabous, entre molts d’altres. Altres

ambients hu mits, com ara basses i co cons, són el

refugi d’amfibis com la salamandra, la reineta, la gra­

nota verda i el gripau comú.

Iñak

i Rel

anzó

n

Arx

iu A

SM

M

Siqui Sánchez

Arxiu ASMM

Kim

Castells

Autopista

Carretera

Pista

FerrocarrilGR (sender degran recorregut)PR (sender depetit recorregut)SL (sender local)

Nucli urbà

Urbanització

Límit del parc

Cim

Mas, edificació

Camí tancat

Símbols convencionalsOficina del Parc

Informació

Construcció d’interès

Museu, exposició permanent

Escola de natura

Observatori d’ocells

Itinerari senyalitzat

Balma / cova

Font

Restaurant

Àrea d’esplai

Estació de ferrocarril

Hospital

Gasolinera

Aparcament

Equipaments i serveis

Llocs d’interès

La diversitat paisatgística del Parc del Foix i el ric patrimoni cultural i arquitectònic es tradueix en un ampli ventall d’indrets singulars, de visita recomanada.

• El castell de Castellet. Conjunt medieval ja documentat al se­gle x i vinculat a diversos llinatges que li han conferit la seva per­sonalitat. Ha sofert diverses modificacions i recentment ha estat restaurat.

• El castell de Penyafort. Originari del segle xii, inicialment com a torre de defensa medieval i casa natal de Raimon de Penyafort, ha patit diverses modificacions.

• Les esglésies i les ermites. El ric patrimoni queda palès amb les nombroses ermites i esglésies del parc, com ara l’església romànica de Sant Pere, les ermites de Penyafel, de la Sanabra i de Sant Llorenç.

• Les coves de la Bovera. Situades entre la vall de la Bovera i la plana Barquera, són un conjunt de més de 20 balmes de dimen­sions diverses. En una de les coves podem trobar dues sitges excavades a la roca.

• Les penyes de Mas Carlús. Destaquen per ser ben represen­tatives del rocam calcari del parc, amb diverses coves d’origen càrstic.

• Les coves del Fondo de Sant Llorenç. Grup de coves ca­racterístiques del carst, situades en un fondo, nom utilitzat lo­calment per designar les valls pronunciades típiques de la zona.

• Les fonts. Al parc trobem un nodrit conjunt de fonts on gaudi­rem d’un entorn fresc en les nostres passejades: la font d’Hor­ta, la font de Mas Carlús, la font de Sant Llorenç, la font de les Espitlles, la font de Mata­rectors, la font de la Mare de Déu de Penyafel i la font Encantada.

• Els cims. Alguns cims, com el turó de les Tres Partions (435 m) i el puig de l’Àliga (464 m), constitueixen punts estratègics d’ob­servació del pas migratori d’ocells rapinyaires a la tardor.

• L’aguait d’ocells. Situat a la vora del pantà, és un lloc idoni per observar les espècies més relacionades amb els ambients aquàtics.

• Els forns de calç. S’han recuperat alguns forns de calç que ens il·lustren sobre una de les activitats econòmiques més impor­tants que es feien antigament al Penedès.

Els itineraris

El Parc del Foix és travessat per diversos itineraris de llarg recor­regut, entre els quals destaquen el GR 92, el PR 148 i el PR 143.

D’altra banda, la climatologia amable i el paisatge singular inviten a la pràctica de l’excursionisme i la passejada, cosa que hi ha afavo­rit la creació de diversos senders locals i itineraris:

• Itinerari de la font d’Horta• Itinerari dels castells: de Penyafort a Castellet

Equipaments del parc

Oficina del Parc del FoixPunt d’informacióCastell, 31. 08729 Castellet i la GornalTel. i fax 977 670 169 · p.foix@diba.cat

Centre d’Informació del Castell de Penyafort08730 Santa Margarida i els MonjosTel. 938 186 128 · p.foix.penyafort@diba.cat

Molí del Foix. Centre d’Interpretació Històric i NaturalEquipament municipal. Punt d’informacióFarigola, 2­8. 08730 Santa Margarida i els MonjosTel. i fax 938 186 928 · molidelfoix@elfoix.net · www.elfoix.net

Centre de Documentació del Parc del FoixBiblioteca de Santa Margarida i els MonjosCadí, 2. 08730 Santa Margarida i els MonjosTel. 938 186 705 · p.foix.cd@diba.cat

Ajuntament de Castellet i la GornalRosselló, 19­23. 08729 Castellet i la GornalTel. 977 670 326 · Fax 977 670 277castellet@diba.cat · www.castelletilagornal.net

Ajuntament de Santa Margarida i els MonjosAv. de Catalunya, 74. 08730 Santa Margarida i els MonjosTel. 938 980 211 · Fax 938 980 360st.m.monjos@diba.cat · www.santamargaridaielsmonjos.org

Diputació de BarcelonaÀrea d’Espais NaturalsComte d’Urgell, 187. Edifici del Rellotge, 3a planta. 08036 BarcelonaTel. 934 022 400 · Fax 934 022 426xarxaparcs@diba.cat · www.diba.cat/parcsn/foix

Accessos

Autopistes

AP­7 Sortida 30

C­32 Sortida 26

C­31 fins a la BV­2115 en direcció a l’Arboç

Carreteres

N­340

BV­2115

BV­2116

BV­2117

Transport públic

Renfe Línia 4 (Sant Vicenç de Calders ­ Manresa)

Estació de l’Arboç i estació dels Monjos

Autocars del Penedès (Tarragona ­ Vilafranca del Penedès)

Parades a l’Arboç i els Monjos

Recomanacions

Respecteu les activitats agrícoles, ramade­res i forestals ja que són el mitjà de vida de molts habitants del parc.

Utilitzeu la xarxa de pistes i camins senya­litzats. No és permesa la circulació de vehi­cles fora de carreteres i pistes d’ús públic. Recordeu que la velocitat màxima és de 30 km/h. No aparqueu davant de les cadenes que tanquen l’accés als camins.

Gaudiu del parc tot respectant la diversitat del patrimoni natural i arquitectònic.

Respecteu la natura i la tran quil·litat de l’en­torn, especialment als llocs de nidificació. Cal evitar sorolls innecessaris.

Les activitats de caça, pesca i tales forestals estan regulades per la llei.

L’aban do nament d’animals de companyia és una crueltat i està tipificat per la llei com a infracció.

Recordeu que és prohibit de fer foc a tot el parc.

No llenceu les deixalles a qualsevol lloc. Utilitzeu les papereres i els contenidors del parc o de la vostra ciutat.

No és permesa l’acampada lliure.

P R O V Í N C I AD E B A R C E L O N A

Barcelona

CARTOGRAFIA: XPN

PARC DEL FOIX

Emergències 112