PLATGES Nombroses platges de València gaudixen del distintiu europeu de la bandera blava, reconeixement a la qualitat de les seues aigües i les seues instal·lacions, atorgat per la Fundació Europea d’Educació Ambiental.

Platja Almardà Platja de Racó de la Mar Platges de Corinto-Malvarrosa Port de SaguntPlatja de Puçol

Platges de Santa Elvira-La TorretaDels Plans, Barri dels Pescadors

Puig-Val, Play Puig i MedicaliaPlatja Norte i Platja Sur

Platja MassamagrellPlatja de Meliana

Platges de Port Saplaya i PataconaPlatges de La Malvarrosa-Las ArenasPinedoEl SalerLa DevesaEl RecatíLa GarroferaArbre del GosPlatges de El Perelló-La LlastraLes Palmeretes, Rey,Mareny de Barraquetes, Bega del MarMareny Blau y Mareny de VilxesPlatges de Mareny de Sant LlorençEl Dossel, El Far, Los Olivos, Cap BlancEl Racó, Sant Antoni, El Marenyetl’Estany, El DoradoPlatges de La Goleta i de Tavernes

Platja de XeracoPlatges d’Ahuir

NordVenecia

Platja de Los PedregalesPlatja de Guardamar

Platja de BellreguardPlatja de Miramar

Platja de PilesPlatja de Terranova,

Pau Pi, Aigua Blanca Rabdells, Aigua Morta

Les Deveses

RELACIÓ DE PLATGES DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA, DE NORD A SUD:

Canet d’En BerenguerPlatja de Racó de la Mar.

SaguntPlatges de Corinto-Malvarrosa, Almardà i Port de Sagunt.

PuçolPlatja de Puçol.

El PuigPlatges de Santa Elvira-La Torreta, dels Plans, Barri dels Pescadors, Puig-Val, Play Puig i Medicalia.

La Pobla de FarnalsPlatja Norte i Platja Sur.

MassamagrellPlatja Massamagrell.

MelianaPlatja de Meliana.

AlborayaPlatges de Port Saplaya i Patacona.

ValènciaPlatges de La Malvarrosa-Las Arenas, Pinedo, El Saler, La Devesa, El Recatí, La Garrofera i Arbre del Gos.

SuecaPlatges de El Perelló-La Llastra, Les Palmeretes, El Rey, Mareny de Barraquetes, Bega del Mar i Mareny Blau, Mareny de Vilxes.

CulleraPlatges de Mareny de Sant Llorenç, El Dossel, El Far, Los Olivos, Cap Blanc, El Racó, Sant Antoni, El Marenyet, l’Estany i El Dorado.

Tavernes de la ValldignaPlatges de La Goleta i de Tavernes.

XeracoPlatja de Xeraco.

GandiaPlatges D’Ahuir, Nord, Venecia.

DaimúsPlatja de Los Pedregales.

GuardamarPlatja de Guardamar.

BellreguardPlatja de Bellreguard.

MiramarPlatja de Miramar.

PilesPlatja de Piles.

OlivaPlatges de Terranova, Pau Pi, Aigua Blanca, Rabdells, Aigua Morta i Les Deveses.

PARCS NATURALS La província de València compta amb una àmplia xarxa de parcs natu-rals que, per la seua importància i singularitat, mereixen un apartat especial en esta guia.

L’Albufera

Només 11 quilòmetres al sud de la ciutat de València està el llac de l’Albufera, situat entre l’Horta i la Ribera Baixa. Multitud d’espècies trien este lloc per als seus cicles biològics. Per això, ha sigut declarada Zona d’Especial Protecció d’Aus. El Centre d’Inter-pretació del Racó de l’Olla permet conéixer el parc per mitjà d’itineraris i d’exposicions. Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut amb barca pel llac, evocant els antics pescadors, i degustar la gastronomia de la zona en els seus nombrosos restaurants (el Palmar).Centre d’Informació i Interpretació Racó de l’Olla. Tel. 961 627 345 - raco_olla@gva.es

Les Gorges del CabriolEl parc natural de les Gorges del Cabriol, amb una ex-tensió de 31.446 hectàrees, està situat a la comarca d’Utiel-Requena. El riu Ca-briol forma una frontera na-tural entre les comunitats de València i Castella-la Manxa. Constituïx un hàbitat perfecte per a animals en perill d’ex-tinció com ara: l’àguila reial, l’àguila perdiuera i la llúdria. Hi ha un centre d’interpreta-ció anomenat Mirasol, situat en la població de Venta del Moro. Permet conéixer els valors més signifi catius del parc. Centre d’Informació.Tel. 639 202 112 hoces_cabriel@gva.es

Parc natural del TúriaSituat entre les comar-ques de l’Horta i el Camp de Túria, s’es-tén pels termes municipals de València, Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ri-ba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, l’Eliana, Bena-guasil, Llíria, Vilamarxant, Xest i Pedralba. Té una superfície de 4.652 hectàrees i una longitud de 35 quilòmetres. Dins del parc podem trobar tres am-bients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. S’hi poden fer quatre tipus de rutes.Centre d’Informació. Tel. 961 325 162 - parque_turia@gva.es

Serra de Mariola

El parc natural de la Serra de Mariola es troba ubicat entre la comarca de la Vall d’Albaida, en la població de Bocairent, i les comarques de l’Alcoià i el Comtat, en la província d’Alacant. A més de la riquesa ecolò-gica, el parc presenta un ric patrimoni monumental. Així, hi trobem multitud de “caves”, antigues neveres en què s’emmagatzemava la neu a l’hivern per al seu ús i venda posterior, i també ermites, masies i fonts d’aigua natural. Centre d’Informació. Tel. 965 566 383 - serra_mariola@gva.es

Serra de la CalderonaLa Serra de la Calderona, situada entre les províncies de Castelló i València, pertany a les comarques del Camp del Túria i l’Horta. Forma part dels últims contraforts del Sistema Ibèric i constituïx, amb les seues quasi 60.000 hectàrees, la barrera natural al desbor-dament de l’horta valenciana pel nord, al mateix temps que un dels enclavaments naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana. Disposa d’un centre d’interpretació i de recepció de visitants, a la localitat de Nàquera.Centre d’Informació. Tel 961 681 993 - serra_calderona@gva.es

Més informació: http://parquesnaturales.gva.es

COMUNICACIONS

AEROPORT DE MANISESL’aeroport internacional de València està ubicat a 8,5 km del centre de la ciutat de València, al terme municipal de Manises. Està connectat directament per metro amb el centre de València: línies de metro 3 i 5.Tel. 961 598 500 - www.aena.es

FERROCARRILValència: Estació del Nord. RENFE. La cèntrica Estació del Nord, declarada monument artístic nacional, està connectada amb les línies de metro 3 i 5, estació de Xàtiva.(Euromed - Alaris - Cercanías - Regional). Tel. 963 520 202 Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.com València: Estació Joaquim Sorolla. (AVE-Alvia- Euromed) Tel. 963 390 390. Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.comÉs l’estació provisional de l’AVE (Madrid – València), situada a 800 m de l’Estació del Nord i connectada amb autobús amb esta. L’AVE és un tren d’alta velocitat que fa el trajecte València – Madrid en 95 minuts.L’estació també disposa de trens diaris a Madrid, Barcelona-Sants, Castelló i Alacant. Està connectada amb les línies de metro 1 i 5, estació de metro Joaquim Sorolla.

CARRETERESA través de la A-7 i AP-7 es connecta amb la xarxa europea d’autopistes. Connexions amb la xarxa nacional de carreteres: N-340, N-234, N-332, A-23, CV-10 i l’autovia A-3 Madrid – València.

PORTTransmediterránea. Estació marítima – Port de València. Tel. 963 939 500 - www.valenciaport.com

ESTACIÓ D’AUTOBUSOSL’estació central d’autobusos de València cobrix amb les seues línies la major part de les poblacions de la província i de la comunitat, i també té línies nacionals i internacionals que funcionen diàriament.Telf. 963 466 266.

METRO VALÈNCIAValència té actualment quatre línies de metro: 1, 3, 5, 6 i 4 (tramvia), les cinc comunicades entre si. Té connexió directa amb l’aeroport (línies 3 i 5). Tel. 900 461 046 - www.metrovalencia.es

Marjal de Pego-OlivaLa marjal de Pego-Oliva és una antiga albufera situada entre les comarques de la Safor i la Marina Alta. A més, és punt de concen-tració per a infi nitat d’aus migratòries que utilitzen este espai per a completar el seu cicle vital. Té una extensió pròxima a les mil hectàrees. Centre d’Informació.Tel.966 400 251 parque_pegooliva@gva.es

Parc natural de la Pobla de Sant MiquelEl parc natural de la Pobla de Sant Miquel està situat en el poble del mateix nom, a la comarca del Racó d’Ademús. Compta amb sis micro-reserves de fl ora catalogades, en les quals es poden trobar espècies de gran valor botànic. Disposa de quatre rutes inter-pretatives i una senda homologada.Centre d’Informació.Tel. 660 127 491 - parque_pueblasanmiguel@gva.es

Parc natural Xera-Sot de Xera

És el primer parc geològic de la Comunitat Valenciana. Situat a les comarques d’Utiel-Requena i els Serrans, compta, a més, amb un bell embassament, el de Buseo. D’acord amb el relleu muntanyós, s’hi poden trobar aus de presa com ara: àguiles perdiueres, reials, mussols i enganyapastors. Un dels animals més insòlits que es pot trobar en este parc és una gran libèl·lula de color blau anomenada Coenagrion mercuriale.Centre d’Informació.Tel. 606 857 028 - parque_cherasotdechera@gva.es

ESPORTS L’enorme atractiu natural i paisatgístic, junt amb un clima privilegiat, fan de la província de València un enclavament ideal per als amants dels esports a l’aire lliure.

Esports aquàticsPer la seua situació geogràfi ca, amb més de cent quilòmetres de litoral, la província de València és l’escenari perfecte per a gaudir de la gran va-rietat d’esports nàutics en contacte amb el Mediterrani i, a més, compta amb nombrosos clubs nàutics, clubs de submarinisme i escoles de vela. La vela, en les seues múltiples modalitats, oferix una altra forma de gau-dir del mar i es pot practicar en les escoles dels ports esportius, que compten amb un personal molt qualifi cat.

Ports esportiusLa província de Valencia compta amb 8 ports esportius:

Reial Club Nàutic de ValènciaTel. 963 679 011 - www.rcnauticovalencia.com

Port Siles (Canet d’En Berenguer)Tel. 962 608 132 - www.nauticcanet.com

Port Esportiu de la Pobla de FarnalsTel. 961 463 223 - www.poblamarina.es

Port Saplaya AlborayaTel. 963 550 033 - www.cnportsaplaya.com

Club Nàutic del PerellóTel. 961 770 386 - www.cnelperello.com

Club Nàutic de CulleraTel. 961 721 154 - www.nauticodecullera.com

Real Club Nàutic de GandiaTel. 962 841 059 - www.rcngandia.com

Club Nàutic d’OlivaTel. 962 853 423 - www.clubnauticoliva.com

Port America’s Cup (València)Tel. 963 542 160

Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo TormoEmplaçat a Xest, compta amb un traçat principal que té una longitud de més de 4.000 metres. La seua recta principal arriba als 876 metres i compta amb 14 revoltes, 5 a la dreta i 9 a l’esquerra, cosa que el fa un traçat molt compensat.Les grades tenen una capacitat aproximada de 60.000 espectadors, totes amb una visió total del recorregut.Tel. 962 525 212 / 13 - www.circuitvalencia.com

FESTESEl caràcter valencià és alegre i festiu i el cicle de les festes en la pro-víncia de valència se succeïx al llarg de tot l’any.LES FALLES. Del 15 al 19 de març, les Falles prenen la ciutat de València i un gran nombre de municipis i ciutats de la província (Xàtiva, Gandia, Alzira, Cullera, Sagunt, etc.), en una verdadera explosió d’art, música, pólvora i sentiment. A València, tot es transforma la nit del 15 amb la Plantada dels més de cinc-cents monuments de cartó pedra i fusta, que dominen els carrers durant estos dies. El barroquisme valencià s’hi posa de manifest en els vestits típics i en l’ofrena a la Mare de Déu dels Des-emparats. La pólvora pren tot el seu protagonisme cada dia a les dues del migdia amb les mascletades de la plaça de l’Ajuntament i es com-pleta amb els castells de focs artifi cials i les despertades diàries. El foc posarà el punt fi nal a estes festes amb l’espectacular Cremada, quan es cremaran la totalitat de les Falles en una sintonia en què es mescla la calor, la pólvora, els aplaudiments i algunes llàgrimes. SETMANA SANTA. Les festes de Setmana Santa vénen marcades per les representacions de la Passió, les processons del Divendres Sant i les processons de la Trobada del Diumenge de Resurrecció. Destaquen la Setmana Santa Marinera (València) i les celebracions d’Alzira i Sagunt, a més de les representacions de la Passió a Montcada i Benetússer.MOROS I CRISTIANS. Les comparses mores i cristianes simulen batalles amb arcabusseria i lluïxen en els carrers de les poblacions tota la fanta-sia i una espectacularitat màgica. Destaquen les de Bocairent (al febrer) i Ontinyent (a l’agost), ambdues declarades d’Interés Turístic Nacional.BOUS. Un element molt popular en moltes de les festes de l’estiu, so-bretot a les comarques del nord i l’interior de la província de ValènciaLA TOMATINA DE BUNYOL. Se celebra cada matí de l’últim dimecres d’agost. La festa té els seus orígens l’any 1945 i en l’actualitat parti-cipen més de 30.000 persones, arribades de tots els racons del món. Durant aproximadament una hora, es forma una gran batalla campal de tomaques madures. Està declarada d’Interés Turístic Internacional. FIRES. Cal destacar, per ordre de celebració, la Fira de Juliol de Valèn-cia, que se celebra des de 1871. Culmina amb una ornamental batalla de fl ors, en la qual milers de fl ors es tiren entre el públic pel passeig de l’Al-bereda. La Fira d’Agost o de Xàtiva té lloc del 14 al 20 d’agost i se celebra

GASTRONOMIALa gastronomia de la província de València es caracteritza pel seu sa-bor mediterrani, per la riquesa dels seus productes i per la senzillesa de la seua preparació. Dins de la seua àmplia varietat, la paella (elaborada amb carn de pollas-tre i conill, caragols, garrofó, bajoquetes, oli d’oliva, tomaca, pebre roig, arròs, safrà i sal) continua sent indiscutiblement el seu plat més univer-sal. Hi ha moltes altres temptacions, com ara la fi deuada, que substituïx els grans d’arròs per fi deus cuinats amb caldo de marisc, o l’all i pebre, guisat d’anguiles propi de la zona de l’Albufera.

Club de Golf Escorpión (Bétera)Tel. 961 601 211 - www.clubescorpion.com

Club de Golf Manises (Manises)Tel. 961 534 069 - www.realclubgolfmanises.es

Club de Golf El Bosque (Xiva)Tel. 961 808 009 - www.elbosquegolf.com

Club de Golf El SalerTel. 961 611 186 - www.parador.es

Club de Golf Oliva Nova (Oliva)Tel. 962 857 666 - http://golf.ollvanova.com

Masía de las Estrellas (Catarroja)Tel. 960 442 200 - www.masiadelasestrellas.com

Foressos Golf (Picassent)Tel. 961 221 660 - www.foressosgolf.com

Balneario de Cofrentes Campo de Golf (Cofrentes)Tel. 902 024 385 - www.cofrentesgolf.es

La Galiana Campo de Golf (Carcaixent)Tel. 961 103 838 - www.lagalianagolf.com

Campo de Golf El Tejo (Requena)Tel. 667 101 240 - www.golfrequena.com

Club de Golf de Gandía (Gandía)Tel. 962 873 208 - clubgolfgandia.wordpress.com

Camps de golfEls apassionats del golf poden gaudir dels seus camps, molt pròxims a la ciutat de València i molt ben comunicats.

A l’interior es basen en plats forts i saborosos, com l’olla, l’arròs en cassola, les farinetes, les miques, el gaspatxo manxec i els plats de-rivats de la matança del porc, així com els guisats i les carns en les comarques de l’interior. També és signifi catiu l’embotit amb totes les seues varietats, so-bretot a Requena i a Utiel. Estos plats solen acompanyar-se de vins de la terra (denominació d’ori-gen Utiel-Requena i denominació d’origen València). I, per a acabar, una excel·lent elecció és triar entre taronges de l’horta valenciana o una variada i rica rebosteria: dolços de cara-bassa (arnadí i arrop), pastissets de moniato, rosquilles d’anís, etc. També és recomanable tastar l’or-xata d’Alboraia amb fartons.

des de 1250. En esta se suc-ceïxen actes culturals, teatre, música (desfi lades, cerca-viles, mostres folklòriques internacionals) i activitats lú-diques per a totes les edats. Al voltant del 3 d’octubre, i durant una setmana, Gandia s’engalana en honor a Sant Francesc de Borja i celebra les seues festes patronals.Festes d’Algemesí a la Mare de Déu de la Salut, que van tindre l’origen l’any 1247, i en les quals destaca la Muixeranga: conjunt de quadros plàstics formats per torres humanes i fi -gures representatives que obrin una successió de balls que fi nalitzen just abans del guió de la Mare de Déu, els dies 7 i 8 de setembre.

província valència

Guia

Pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

província

© 2018Edita: Patronat Provincial de Turisme. Textos: Patronat Provincial de Turisme.Fotos: Patronat Provincial de Turisme.

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Patronat Provincial de Turisme Carrer Avellanes, 14-2-H46003 València Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

www.valenciaturisme.org

PLATGES Nombroses platges de València gaudixen del distintiu europeu de la bandera blava, reconeixement a la qualitat de les seues aigües i les seues instal·lacions, atorgat per la Fundació Europea d’Educació Ambiental.

Platja Almardà Platja de Racó de la Mar Platges de Corinto-Malvarrosa Port de SaguntPlatja de Puçol

Platges de Santa Elvira-La TorretaDels Plans, Barri dels Pescadors

Puig-Val, Play Puig i MedicaliaPlatja Norte i Platja Sur

Platja MassamagrellPlatja de Meliana

Platges de Port Saplaya i PataconaPlatges de La Malvarrosa-Las ArenasPinedoEl SalerLa DevesaEl RecatíLa GarroferaArbre del GosPlatges de El Perelló-La LlastraLes Palmeretes, Rey,Mareny de Barraquetes, Bega del MarMareny Blau y Mareny de VilxesPlatges de Mareny de Sant LlorençEl Dossel, El Far, Los Olivos, Cap BlancEl Racó, Sant Antoni, El Marenyetl’Estany, El DoradoPlatges de La Goleta i de Tavernes

Platja de XeracoPlatges d’Ahuir

NordVenecia

Platja de Los PedregalesPlatja de Guardamar

Platja de BellreguardPlatja de Miramar

Platja de PilesPlatja de Terranova,

Pau Pi, Aigua Blanca Rabdells, Aigua Morta

Les Deveses

RELACIÓ DE PLATGES DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA, DE NORD A SUD:

Canet d’En BerenguerPlatja de Racó de la Mar.

SaguntPlatges de Corinto-Malvarrosa, Almardà i Port de Sagunt.

PuçolPlatja de Puçol.

El PuigPlatges de Santa Elvira-La Torreta, dels Plans, Barri dels Pescadors, Puig-Val, Play Puig i Medicalia.

La Pobla de FarnalsPlatja Norte i Platja Sur.

MassamagrellPlatja Massamagrell.

MelianaPlatja de Meliana.

AlborayaPlatges de Port Saplaya i Patacona.

ValènciaPlatges de La Malvarrosa-Las Arenas, Pinedo, El Saler, La Devesa, El Recatí, La Garrofera i Arbre del Gos.

SuecaPlatges de El Perelló-La Llastra, Les Palmeretes, El Rey, Mareny de Barraquetes, Bega del Mar i Mareny Blau, Mareny de Vilxes.

CulleraPlatges de Mareny de Sant Llorenç, El Dossel, El Far, Los Olivos, Cap Blanc, El Racó, Sant Antoni, El Marenyet, l’Estany i El Dorado.

Tavernes de la ValldignaPlatges de La Goleta i de Tavernes.

XeracoPlatja de Xeraco.

GandiaPlatges D’Ahuir, Nord, Venecia.

DaimúsPlatja de Los Pedregales.

GuardamarPlatja de Guardamar.

BellreguardPlatja de Bellreguard.

MiramarPlatja de Miramar.

PilesPlatja de Piles.

OlivaPlatges de Terranova, Pau Pi, Aigua Blanca, Rabdells, Aigua Morta i Les Deveses.

PARCS NATURALS La província de València compta amb una àmplia xarxa de parcs natu-rals que, per la seua importància i singularitat, mereixen un apartat especial en esta guia.

L’Albufera

Només 11 quilòmetres al sud de la ciutat de València està el llac de l’Albufera, situat entre l’Horta i la Ribera Baixa. Multitud d’espècies trien este lloc per als seus cicles biològics. Per això, ha sigut declarada Zona d’Especial Protecció d’Aus. El Centre d’Inter-pretació del Racó de l’Olla permet conéixer el parc per mitjà d’itineraris i d’exposicions. Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut amb barca pel llac, evocant els antics pescadors, i degustar la gastronomia de la zona en els seus nombrosos restaurants (el Palmar).Centre d’Informació i Interpretació Racó de l’Olla. Tel. 961 627 345 - raco_olla@gva.es

Les Gorges del CabriolEl parc natural de les Gorges del Cabriol, amb una ex-tensió de 31.446 hectàrees, està situat a la comarca d’Utiel-Requena. El riu Ca-briol forma una frontera na-tural entre les comunitats de València i Castella-la Manxa. Constituïx un hàbitat perfecte per a animals en perill d’ex-tinció com ara: l’àguila reial, l’àguila perdiuera i la llúdria. Hi ha un centre d’interpreta-ció anomenat Mirasol, situat en la població de Venta del Moro. Permet conéixer els valors més signifi catius del parc. Centre d’Informació.Tel. 639 202 112 hoces_cabriel@gva.es

Parc natural del TúriaSituat entre les comar-ques de l’Horta i el Camp de Túria, s’es-tén pels termes municipals de València, Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ri-ba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, l’Eliana, Bena-guasil, Llíria, Vilamarxant, Xest i Pedralba. Té una superfície de 4.652 hectàrees i una longitud de 35 quilòmetres. Dins del parc podem trobar tres am-bients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. S’hi poden fer quatre tipus de rutes.Centre d’Informació. Tel. 961 325 162 - parque_turia@gva.es

Serra de Mariola

El parc natural de la Serra de Mariola es troba ubicat entre la comarca de la Vall d’Albaida, en la població de Bocairent, i les comarques de l’Alcoià i el Comtat, en la província d’Alacant. A més de la riquesa ecolò-gica, el parc presenta un ric patrimoni monumental. Així, hi trobem multitud de “caves”, antigues neveres en què s’emmagatzemava la neu a l’hivern per al seu ús i venda posterior, i també ermites, masies i fonts d’aigua natural. Centre d’Informació. Tel. 965 566 383 - serra_mariola@gva.es

Serra de la CalderonaLa Serra de la Calderona, situada entre les províncies de Castelló i València, pertany a les comarques del Camp del Túria i l’Horta. Forma part dels últims contraforts del Sistema Ibèric i constituïx, amb les seues quasi 60.000 hectàrees, la barrera natural al desbor-dament de l’horta valenciana pel nord, al mateix temps que un dels enclavaments naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana. Disposa d’un centre d’interpretació i de recepció de visitants, a la localitat de Nàquera.Centre d’Informació. Tel 961 681 993 - serra_calderona@gva.es

Més informació: http://parquesnaturales.gva.es

COMUNICACIONS

AEROPORT DE MANISESL’aeroport internacional de València està ubicat a 8,5 km del centre de la ciutat de València, al terme municipal de Manises. Està connectat directament per metro amb el centre de València: línies de metro 3 i 5.Tel. 961 598 500 - www.aena.es

FERROCARRILValència: Estació del Nord. RENFE. La cèntrica Estació del Nord, declarada monument artístic nacional, està connectada amb les línies de metro 3 i 5, estació de Xàtiva.(Euromed - Alaris - Cercanías - Regional). Tel. 963 520 202 Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.com València: Estació Joaquim Sorolla. (AVE-Alvia- Euromed) Tel. 963 390 390. Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.comÉs l’estació provisional de l’AVE (Madrid – València), situada a 800 m de l’Estació del Nord i connectada amb autobús amb esta. L’AVE és un tren d’alta velocitat que fa el trajecte València – Madrid en 95 minuts.L’estació també disposa de trens diaris a Madrid, Barcelona-Sants, Castelló i Alacant. Està connectada amb les línies de metro 1 i 5, estació de metro Joaquim Sorolla.

CARRETERESA través de la A-7 i AP-7 es connecta amb la xarxa europea d’autopistes. Connexions amb la xarxa nacional de carreteres: N-340, N-234, N-332, A-23, CV-10 i l’autovia A-3 Madrid – València.

PORTTransmediterránea. Estació marítima – Port de València. Tel. 963 939 500 - www.valenciaport.com

ESTACIÓ D’AUTOBUSOSL’estació central d’autobusos de València cobrix amb les seues línies la major part de les poblacions de la província i de la comunitat, i també té línies nacionals i internacionals que funcionen diàriament.Telf. 963 466 266.

METRO VALÈNCIAValència té actualment quatre línies de metro: 1, 3, 5, 6 i 4 (tramvia), les cinc comunicades entre si. Té connexió directa amb l’aeroport (línies 3 i 5). Tel. 900 461 046 - www.metrovalencia.es

Marjal de Pego-OlivaLa marjal de Pego-Oliva és una antiga albufera situada entre les comarques de la Safor i la Marina Alta. A més, és punt de concen-tració per a infi nitat d’aus migratòries que utilitzen este espai per a completar el seu cicle vital. Té una extensió pròxima a les mil hectàrees. Centre d’Informació.Tel.966 400 251 parque_pegooliva@gva.es

Parc natural de la Pobla de Sant MiquelEl parc natural de la Pobla de Sant Miquel està situat en el poble del mateix nom, a la comarca del Racó d’Ademús. Compta amb sis micro-reserves de fl ora catalogades, en les quals es poden trobar espècies de gran valor botànic. Disposa de quatre rutes inter-pretatives i una senda homologada.Centre d’Informació.Tel. 660 127 491 - parque_pueblasanmiguel@gva.es

Parc natural Xera-Sot de Xera

És el primer parc geològic de la Comunitat Valenciana. Situat a les comarques d’Utiel-Requena i els Serrans, compta, a més, amb un bell embassament, el de Buseo. D’acord amb el relleu muntanyós, s’hi poden trobar aus de presa com ara: àguiles perdiueres, reials, mussols i enganyapastors. Un dels animals més insòlits que es pot trobar en este parc és una gran libèl·lula de color blau anomenada Coenagrion mercuriale.Centre d’Informació.Tel. 606 857 028 - parque_cherasotdechera@gva.es

ESPORTS L’enorme atractiu natural i paisatgístic, junt amb un clima privilegiat, fan de la província de València un enclavament ideal per als amants dels esports a l’aire lliure.

Esports aquàticsPer la seua situació geogràfi ca, amb més de cent quilòmetres de litoral, la província de València és l’escenari perfecte per a gaudir de la gran va-rietat d’esports nàutics en contacte amb el Mediterrani i, a més, compta amb nombrosos clubs nàutics, clubs de submarinisme i escoles de vela. La vela, en les seues múltiples modalitats, oferix una altra forma de gau-dir del mar i es pot practicar en les escoles dels ports esportius, que compten amb un personal molt qualifi cat.

Ports esportiusLa província de Valencia compta amb 8 ports esportius:

Reial Club Nàutic de ValènciaTel. 963 679 011 - www.rcnauticovalencia.com

Port Siles (Canet d’En Berenguer)Tel. 962 608 132 - www.nauticcanet.com

Port Esportiu de la Pobla de FarnalsTel. 961 463 223 - www.poblamarina.es

Port Saplaya AlborayaTel. 963 550 033 - www.cnportsaplaya.com

Club Nàutic del PerellóTel. 961 770 386 - www.cnelperello.com

Club Nàutic de CulleraTel. 961 721 154 - www.nauticodecullera.com

Real Club Nàutic de GandiaTel. 962 841 059 - www.rcngandia.com

Club Nàutic d’OlivaTel. 962 853 423 - www.clubnauticoliva.com

Port America’s Cup (València)Tel. 963 542 160

Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo TormoEmplaçat a Xest, compta amb un traçat principal que té una longitud de més de 4.000 metres. La seua recta principal arriba als 876 metres i compta amb 14 revoltes, 5 a la dreta i 9 a l’esquerra, cosa que el fa un traçat molt compensat.Les grades tenen una capacitat aproximada de 60.000 espectadors, totes amb una visió total del recorregut.Tel. 962 525 212 / 13 - www.circuitvalencia.com

FESTESEl caràcter valencià és alegre i festiu i el cicle de les festes en la pro-víncia de valència se succeïx al llarg de tot l’any.LES FALLES. Del 15 al 19 de març, les Falles prenen la ciutat de València i un gran nombre de municipis i ciutats de la província (Xàtiva, Gandia, Alzira, Cullera, Sagunt, etc.), en una verdadera explosió d’art, música, pólvora i sentiment. A València, tot es transforma la nit del 15 amb la Plantada dels més de cinc-cents monuments de cartó pedra i fusta, que dominen els carrers durant estos dies. El barroquisme valencià s’hi posa de manifest en els vestits típics i en l’ofrena a la Mare de Déu dels Des-emparats. La pólvora pren tot el seu protagonisme cada dia a les dues del migdia amb les mascletades de la plaça de l’Ajuntament i es com-pleta amb els castells de focs artifi cials i les despertades diàries. El foc posarà el punt fi nal a estes festes amb l’espectacular Cremada, quan es cremaran la totalitat de les Falles en una sintonia en què es mescla la calor, la pólvora, els aplaudiments i algunes llàgrimes. SETMANA SANTA. Les festes de Setmana Santa vénen marcades per les representacions de la Passió, les processons del Divendres Sant i les processons de la Trobada del Diumenge de Resurrecció. Destaquen la Setmana Santa Marinera (València) i les celebracions d’Alzira i Sagunt, a més de les representacions de la Passió a Montcada i Benetússer.MOROS I CRISTIANS. Les comparses mores i cristianes simulen batalles amb arcabusseria i lluïxen en els carrers de les poblacions tota la fanta-sia i una espectacularitat màgica. Destaquen les de Bocairent (al febrer) i Ontinyent (a l’agost), ambdues declarades d’Interés Turístic Nacional.BOUS. Un element molt popular en moltes de les festes de l’estiu, so-bretot a les comarques del nord i l’interior de la província de ValènciaLA TOMATINA DE BUNYOL. Se celebra cada matí de l’últim dimecres d’agost. La festa té els seus orígens l’any 1945 i en l’actualitat parti-cipen més de 30.000 persones, arribades de tots els racons del món. Durant aproximadament una hora, es forma una gran batalla campal de tomaques madures. Està declarada d’Interés Turístic Internacional. FIRES. Cal destacar, per ordre de celebració, la Fira de Juliol de Valèn-cia, que se celebra des de 1871. Culmina amb una ornamental batalla de fl ors, en la qual milers de fl ors es tiren entre el públic pel passeig de l’Al-bereda. La Fira d’Agost o de Xàtiva té lloc del 14 al 20 d’agost i se celebra

GASTRONOMIALa gastronomia de la província de València es caracteritza pel seu sa-bor mediterrani, per la riquesa dels seus productes i per la senzillesa de la seua preparació. Dins de la seua àmplia varietat, la paella (elaborada amb carn de pollas-tre i conill, caragols, garrofó, bajoquetes, oli d’oliva, tomaca, pebre roig, arròs, safrà i sal) continua sent indiscutiblement el seu plat més univer-sal. Hi ha moltes altres temptacions, com ara la fi deuada, que substituïx els grans d’arròs per fi deus cuinats amb caldo de marisc, o l’all i pebre, guisat d’anguiles propi de la zona de l’Albufera.

Club de Golf Escorpión (Bétera)Tel. 961 601 211 - www.clubescorpion.com

Club de Golf Manises (Manises)Tel. 961 534 069 - www.realclubgolfmanises.es

Club de Golf El Bosque (Xiva)Tel. 961 808 009 - www.elbosquegolf.com

Club de Golf El SalerTel. 961 611 186 - www.parador.es

Club de Golf Oliva Nova (Oliva)Tel. 962 857 666 - http://golf.ollvanova.com

Masía de las Estrellas (Catarroja)Tel. 960 442 200 - www.masiadelasestrellas.com

Foressos Golf (Picassent)Tel. 961 221 660 - www.foressosgolf.com

Balneario de Cofrentes Campo de Golf (Cofrentes)Tel. 902 024 385 - www.cofrentesgolf.es

La Galiana Campo de Golf (Carcaixent)Tel. 961 103 838 - www.lagalianagolf.com

Campo de Golf El Tejo (Requena)Tel. 667 101 240 - www.golfrequena.com

Club de Golf de Gandía (Gandía)Tel. 962 873 208 - clubgolfgandia.wordpress.com

Camps de golfEls apassionats del golf poden gaudir dels seus camps, molt pròxims a la ciutat de València i molt ben comunicats.

A l’interior es basen en plats forts i saborosos, com l’olla, l’arròs en cassola, les farinetes, les miques, el gaspatxo manxec i els plats de-rivats de la matança del porc, així com els guisats i les carns en les comarques de l’interior. També és signifi catiu l’embotit amb totes les seues varietats, so-bretot a Requena i a Utiel. Estos plats solen acompanyar-se de vins de la terra (denominació d’ori-gen Utiel-Requena i denominació d’origen València). I, per a acabar, una excel·lent elecció és triar entre taronges de l’horta valenciana o una variada i rica rebosteria: dolços de cara-bassa (arnadí i arrop), pastissets de moniato, rosquilles d’anís, etc. També és recomanable tastar l’or-xata d’Alboraia amb fartons.

des de 1250. En esta se suc-ceïxen actes culturals, teatre, música (desfi lades, cerca-viles, mostres folklòriques internacionals) i activitats lú-diques per a totes les edats. Al voltant del 3 d’octubre, i durant una setmana, Gandia s’engalana en honor a Sant Francesc de Borja i celebra les seues festes patronals.Festes d’Algemesí a la Mare de Déu de la Salut, que van tindre l’origen l’any 1247, i en les quals destaca la Muixeranga: conjunt de quadros plàstics formats per torres humanes i fi -gures representatives que obrin una successió de balls que fi nalitzen just abans del guió de la Mare de Déu, els dies 7 i 8 de setembre.província

valència

Guia Província de València

província

© 2018Edita: Patronat Provincial de Turisme. Textos: Patronat Provincial de Turisme.Fotos: Patronat Provincial de Turisme.

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Patronat Provincial de Turisme Carrer Avellanes, 14-2-H46003 València Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

www.valenciaturisme.org

PLATGES Nombroses platges de València gaudixen del distintiu europeu de la bandera blava, reconeixement a la qualitat de les seues aigües i les seues instal·lacions, atorgat per la Fundació Europea d’Educació Ambiental.

Platja Almardà Platja de Racó de la Mar Platges de Corinto-Malvarrosa Port de SaguntPlatja de Puçol

Platges de Santa Elvira-La TorretaDels Plans, Barri dels Pescadors

Puig-Val, Play Puig i MedicaliaPlatja Norte i Platja Sur

Platja MassamagrellPlatja de Meliana

Platges de Port Saplaya i PataconaPlatges de La Malvarrosa-Las ArenasPinedoEl SalerLa DevesaEl RecatíLa GarroferaArbre del GosPlatges de El Perelló-La LlastraLes Palmeretes, Rey,Mareny de Barraquetes, Bega del MarMareny Blau y Mareny de VilxesPlatges de Mareny de Sant LlorençEl Dossel, El Far, Los Olivos, Cap BlancEl Racó, Sant Antoni, El Marenyetl’Estany, El DoradoPlatges de La Goleta i de Tavernes

Platja de XeracoPlatges d’Ahuir

NordVenecia

Platja de Los PedregalesPlatja de Guardamar

Platja de BellreguardPlatja de Miramar

Platja de PilesPlatja de Terranova,

Pau Pi, Aigua Blanca Rabdells, Aigua Morta

Les Deveses

RELACIÓ DE PLATGES DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA, DE NORD A SUD:

Canet d’En BerenguerPlatja de Racó de la Mar.

SaguntPlatges de Corinto-Malvarrosa, Almardà i Port de Sagunt.

PuçolPlatja de Puçol.

El PuigPlatges de Santa Elvira-La Torreta, dels Plans, Barri dels Pescadors, Puig-Val, Play Puig i Medicalia.

La Pobla de FarnalsPlatja Norte i Platja Sur.

MassamagrellPlatja Massamagrell.

MelianaPlatja de Meliana.

AlborayaPlatges de Port Saplaya i Patacona.

ValènciaPlatges de La Malvarrosa-Las Arenas, Pinedo, El Saler, La Devesa, El Recatí, La Garrofera i Arbre del Gos.

SuecaPlatges de El Perelló-La Llastra, Les Palmeretes, El Rey, Mareny de Barraquetes, Bega del Mar i Mareny Blau, Mareny de Vilxes.

CulleraPlatges de Mareny de Sant Llorenç, El Dossel, El Far, Los Olivos, Cap Blanc, El Racó, Sant Antoni, El Marenyet, l’Estany i El Dorado.

Tavernes de la ValldignaPlatges de La Goleta i de Tavernes.

XeracoPlatja de Xeraco.

GandiaPlatges D’Ahuir, Nord, Venecia.

DaimúsPlatja de Los Pedregales.

GuardamarPlatja de Guardamar.

BellreguardPlatja de Bellreguard.

MiramarPlatja de Miramar.

PilesPlatja de Piles.

OlivaPlatges de Terranova, Pau Pi, Aigua Blanca, Rabdells, Aigua Morta i Les Deveses.

PARCS NATURALS La província de València compta amb una àmplia xarxa de parcs natu-rals que, per la seua importància i singularitat, mereixen un apartat especial en esta guia.

L’Albufera

Només 11 quilòmetres al sud de la ciutat de València està el llac de l’Albufera, situat entre l’Horta i la Ribera Baixa. Multitud d’espècies trien este lloc per als seus cicles biològics. Per això, ha sigut declarada Zona d’Especial Protecció d’Aus. El Centre d’Inter-pretació del Racó de l’Olla permet conéixer el parc per mitjà d’itineraris i d’exposicions. Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut amb barca pel llac, evocant els antics pescadors, i degustar la gastronomia de la zona en els seus nombrosos restaurants (el Palmar).Centre d’Informació i Interpretació Racó de l’Olla. Tel. 961 627 345 - raco_olla@gva.es

Les Gorges del CabriolEl parc natural de les Gorges del Cabriol, amb una ex-tensió de 31.446 hectàrees, està situat a la comarca d’Utiel-Requena. El riu Ca-briol forma una frontera na-tural entre les comunitats de València i Castella-la Manxa. Constituïx un hàbitat perfecte per a animals en perill d’ex-tinció com ara: l’àguila reial, l’àguila perdiuera i la llúdria. Hi ha un centre d’interpreta-ció anomenat Mirasol, situat en la població de Venta del Moro. Permet conéixer els valors més signifi catius del parc. Centre d’Informació.Tel. 639 202 112 hoces_cabriel@gva.es

Parc natural del TúriaSituat entre les comar-ques de l’Horta i el Camp de Túria, s’es-tén pels termes municipals de València, Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ri-ba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, l’Eliana, Bena-guasil, Llíria, Vilamarxant, Xest i Pedralba. Té una superfície de 4.652 hectàrees i una longitud de 35 quilòmetres. Dins del parc podem trobar tres am-bients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. S’hi poden fer quatre tipus de rutes.Centre d’Informació. Tel. 961 325 162 - parque_turia@gva.es

Serra de Mariola

El parc natural de la Serra de Mariola es troba ubicat entre la comarca de la Vall d’Albaida, en la població de Bocairent, i les comarques de l’Alcoià i el Comtat, en la província d’Alacant. A més de la riquesa ecolò-gica, el parc presenta un ric patrimoni monumental. Així, hi trobem multitud de “caves”, antigues neveres en què s’emmagatzemava la neu a l’hivern per al seu ús i venda posterior, i també ermites, masies i fonts d’aigua natural. Centre d’Informació. Tel. 965 566 383 - serra_mariola@gva.es

Serra de la CalderonaLa Serra de la Calderona, situada entre les províncies de Castelló i València, pertany a les comarques del Camp del Túria i l’Horta. Forma part dels últims contraforts del Sistema Ibèric i constituïx, amb les seues quasi 60.000 hectàrees, la barrera natural al desbor-dament de l’horta valenciana pel nord, al mateix temps que un dels enclavaments naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana. Disposa d’un centre d’interpretació i de recepció de visitants, a la localitat de Nàquera.Centre d’Informació. Tel 961 681 993 - serra_calderona@gva.es

Més informació: http://parquesnaturales.gva.es

COMUNICACIONS

AEROPORT DE MANISESL’aeroport internacional de València està ubicat a 8,5 km del centre de la ciutat de València, al terme municipal de Manises. Està connectat directament per metro amb el centre de València: línies de metro 3 i 5.Tel. 961 598 500 - www.aena.es

FERROCARRILValència: Estació del Nord. RENFE. La cèntrica Estació del Nord, declarada monument artístic nacional, està connectada amb les línies de metro 3 i 5, estació de Xàtiva.(Euromed - Alaris - Cercanías - Regional). Tel. 963 520 202 Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.com València: Estació Joaquim Sorolla. (AVE-Alvia- Euromed) Tel. 963 390 390. Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.comÉs l’estació provisional de l’AVE (Madrid – València), situada a 800 m de l’Estació del Nord i connectada amb autobús amb esta. L’AVE és un tren d’alta velocitat que fa el trajecte València – Madrid en 95 minuts.L’estació també disposa de trens diaris a Madrid, Barcelona-Sants, Castelló i Alacant. Està connectada amb les línies de metro 1 i 5, estació de metro Joaquim Sorolla.

CARRETERESA través de la A-7 i AP-7 es connecta amb la xarxa europea d’autopistes. Connexions amb la xarxa nacional de carreteres: N-340, N-234, N-332, A-23, CV-10 i l’autovia A-3 Madrid – València.

PORTTransmediterránea. Estació marítima – Port de València. Tel. 963 939 500 - www.valenciaport.com

ESTACIÓ D’AUTOBUSOSL’estació central d’autobusos de València cobrix amb les seues línies la major part de les poblacions de la província i de la comunitat, i també té línies nacionals i internacionals que funcionen diàriament.Telf. 963 466 266.

METRO VALÈNCIAValència té actualment quatre línies de metro: 1, 3, 5, 6 i 4 (tramvia), les cinc comunicades entre si. Té connexió directa amb l’aeroport (línies 3 i 5). Tel. 900 461 046 - www.metrovalencia.es

Marjal de Pego-OlivaLa marjal de Pego-Oliva és una antiga albufera situada entre les comarques de la Safor i la Marina Alta. A més, és punt de concen-tració per a infi nitat d’aus migratòries que utilitzen este espai per a completar el seu cicle vital. Té una extensió pròxima a les mil hectàrees. Centre d’Informació.Tel.966 400 251 parque_pegooliva@gva.es

Parc natural de la Pobla de Sant MiquelEl parc natural de la Pobla de Sant Miquel està situat en el poble del mateix nom, a la comarca del Racó d’Ademús. Compta amb sis micro-reserves de fl ora catalogades, en les quals es poden trobar espècies de gran valor botànic. Disposa de quatre rutes inter-pretatives i una senda homologada.Centre d’Informació.Tel. 660 127 491 - parque_pueblasanmiguel@gva.es

Parc natural Xera-Sot de Xera

És el primer parc geològic de la Comunitat Valenciana. Situat a les comarques d’Utiel-Requena i els Serrans, compta, a més, amb un bell embassament, el de Buseo. D’acord amb el relleu muntanyós, s’hi poden trobar aus de presa com ara: àguiles perdiueres, reials, mussols i enganyapastors. Un dels animals més insòlits que es pot trobar en este parc és una gran libèl·lula de color blau anomenada Coenagrion mercuriale.Centre d’Informació.Tel. 606 857 028 - parque_cherasotdechera@gva.es

ESPORTS L’enorme atractiu natural i paisatgístic, junt amb un clima privilegiat, fan de la província de València un enclavament ideal per als amants dels esports a l’aire lliure.

Esports aquàticsPer la seua situació geogràfi ca, amb més de cent quilòmetres de litoral, la província de València és l’escenari perfecte per a gaudir de la gran va-rietat d’esports nàutics en contacte amb el Mediterrani i, a més, compta amb nombrosos clubs nàutics, clubs de submarinisme i escoles de vela. La vela, en les seues múltiples modalitats, oferix una altra forma de gau-dir del mar i es pot practicar en les escoles dels ports esportius, que compten amb un personal molt qualifi cat.

Ports esportiusLa província de Valencia compta amb 8 ports esportius:

Reial Club Nàutic de ValènciaTel. 963 679 011 - www.rcnauticovalencia.com

Port Siles (Canet d’En Berenguer)Tel. 962 608 132 - www.nauticcanet.com

Port Esportiu de la Pobla de FarnalsTel. 961 463 223 - www.poblamarina.es

Port Saplaya AlborayaTel. 963 550 033 - www.cnportsaplaya.com

Club Nàutic del PerellóTel. 961 770 386 - www.cnelperello.com

Club Nàutic de CulleraTel. 961 721 154 - www.nauticodecullera.com

Real Club Nàutic de GandiaTel. 962 841 059 - www.rcngandia.com

Club Nàutic d’OlivaTel. 962 853 423 - www.clubnauticoliva.com

Port America’s Cup (València)Tel. 963 542 160

Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo TormoEmplaçat a Xest, compta amb un traçat principal que té una longitud de més de 4.000 metres. La seua recta principal arriba als 876 metres i compta amb 14 revoltes, 5 a la dreta i 9 a l’esquerra, cosa que el fa un traçat molt compensat.Les grades tenen una capacitat aproximada de 60.000 espectadors, totes amb una visió total del recorregut.Tel. 962 525 212 / 13 - www.circuitvalencia.com

FESTESEl caràcter valencià és alegre i festiu i el cicle de les festes en la pro-víncia de valència se succeïx al llarg de tot l’any.LES FALLES. Del 15 al 19 de març, les Falles prenen la ciutat de València i un gran nombre de municipis i ciutats de la província (Xàtiva, Gandia, Alzira, Cullera, Sagunt, etc.), en una verdadera explosió d’art, música, pólvora i sentiment. A València, tot es transforma la nit del 15 amb la Plantada dels més de cinc-cents monuments de cartó pedra i fusta, que dominen els carrers durant estos dies. El barroquisme valencià s’hi posa de manifest en els vestits típics i en l’ofrena a la Mare de Déu dels Des-emparats. La pólvora pren tot el seu protagonisme cada dia a les dues del migdia amb les mascletades de la plaça de l’Ajuntament i es com-pleta amb els castells de focs artifi cials i les despertades diàries. El foc posarà el punt fi nal a estes festes amb l’espectacular Cremada, quan es cremaran la totalitat de les Falles en una sintonia en què es mescla la calor, la pólvora, els aplaudiments i algunes llàgrimes. SETMANA SANTA. Les festes de Setmana Santa vénen marcades per les representacions de la Passió, les processons del Divendres Sant i les processons de la Trobada del Diumenge de Resurrecció. Destaquen la Setmana Santa Marinera (València) i les celebracions d’Alzira i Sagunt, a més de les representacions de la Passió a Montcada i Benetússer.MOROS I CRISTIANS. Les comparses mores i cristianes simulen batalles amb arcabusseria i lluïxen en els carrers de les poblacions tota la fanta-sia i una espectacularitat màgica. Destaquen les de Bocairent (al febrer) i Ontinyent (a l’agost), ambdues declarades d’Interés Turístic Nacional.BOUS. Un element molt popular en moltes de les festes de l’estiu, so-bretot a les comarques del nord i l’interior de la província de ValènciaLA TOMATINA DE BUNYOL. Se celebra cada matí de l’últim dimecres d’agost. La festa té els seus orígens l’any 1945 i en l’actualitat parti-cipen més de 30.000 persones, arribades de tots els racons del món. Durant aproximadament una hora, es forma una gran batalla campal de tomaques madures. Està declarada d’Interés Turístic Internacional. FIRES. Cal destacar, per ordre de celebració, la Fira de Juliol de Valèn-cia, que se celebra des de 1871. Culmina amb una ornamental batalla de fl ors, en la qual milers de fl ors es tiren entre el públic pel passeig de l’Al-bereda. La Fira d’Agost o de Xàtiva té lloc del 14 al 20 d’agost i se celebra

GASTRONOMIALa gastronomia de la província de València es caracteritza pel seu sa-bor mediterrani, per la riquesa dels seus productes i per la senzillesa de la seua preparació. Dins de la seua àmplia varietat, la paella (elaborada amb carn de pollas-tre i conill, caragols, garrofó, bajoquetes, oli d’oliva, tomaca, pebre roig, arròs, safrà i sal) continua sent indiscutiblement el seu plat més univer-sal. Hi ha moltes altres temptacions, com ara la fi deuada, que substituïx els grans d’arròs per fi deus cuinats amb caldo de marisc, o l’all i pebre, guisat d’anguiles propi de la zona de l’Albufera.

Club de Golf Escorpión (Bétera)Tel. 961 601 211 - www.clubescorpion.com

Club de Golf Manises (Manises)Tel. 961 534 069 - www.realclubgolfmanises.es

Club de Golf El Bosque (Xiva)Tel. 961 808 009 - www.elbosquegolf.com

Club de Golf El SalerTel. 961 611 186 - www.parador.es

Club de Golf Oliva Nova (Oliva)Tel. 962 857 666 - http://golf.ollvanova.com

Masía de las Estrellas (Catarroja)Tel. 960 442 200 - www.masiadelasestrellas.com

Foressos Golf (Picassent)Tel. 961 221 660 - www.foressosgolf.com

Balneario de Cofrentes Campo de Golf (Cofrentes)Tel. 902 024 385 - www.cofrentesgolf.es

La Galiana Campo de Golf (Carcaixent)Tel. 961 103 838 - www.lagalianagolf.com

Campo de Golf El Tejo (Requena)Tel. 667 101 240 - www.golfrequena.com

Club de Golf de Gandía (Gandía)Tel. 962 873 208 - clubgolfgandia.wordpress.com

Camps de golfEls apassionats del golf poden gaudir dels seus camps, molt pròxims a la ciutat de València i molt ben comunicats.

A l’interior es basen en plats forts i saborosos, com l’olla, l’arròs en cassola, les farinetes, les miques, el gaspatxo manxec i els plats de-rivats de la matança del porc, així com els guisats i les carns en les comarques de l’interior. També és signifi catiu l’embotit amb totes les seues varietats, so-bretot a Requena i a Utiel. Estos plats solen acompanyar-se de vins de la terra (denominació d’ori-gen Utiel-Requena i denominació d’origen València). I, per a acabar, una excel·lent elecció és triar entre taronges de l’horta valenciana o una variada i rica rebosteria: dolços de cara-bassa (arnadí i arrop), pastissets de moniato, rosquilles d’anís, etc. També és recomanable tastar l’or-xata d’Alboraia amb fartons.

des de 1250. En esta se suc-ceïxen actes culturals, teatre, música (desfi lades, cerca-viles, mostres folklòriques internacionals) i activitats lú-diques per a totes les edats. Al voltant del 3 d’octubre, i durant una setmana, Gandia s’engalana en honor a Sant Francesc de Borja i celebra les seues festes patronals.Festes d’Algemesí a la Mare de Déu de la Salut, que van tindre l’origen l’any 1247, i en les quals destaca la Muixeranga: conjunt de quadros plàstics formats per torres humanes i fi -gures representatives que obrin una successió de balls que fi nalitzen just abans del guió de la Mare de Déu, els dies 7 i 8 de setembre.província

valència

Guia Província de València

província

© 2018Edita: Patronat Provincial de Turisme. Textos: Patronat Provincial de Turisme.Fotos: Patronat Provincial de Turisme.

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Patronat Provincial de Turisme Carrer Avellanes, 14-2-H46003 València Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

www.valenciaturisme.org

PLATGES Nombroses platges de València gaudixen del distintiu europeu de la bandera blava, reconeixement a la qualitat de les seues aigües i les seues instal·lacions, atorgat per la Fundació Europea d’Educació Ambiental.

Platja Almardà Platja de Racó de la Mar Platges de Corinto-Malvarrosa Port de SaguntPlatja de Puçol

Platges de Santa Elvira-La TorretaDels Plans, Barri dels Pescadors

Puig-Val, Play Puig i MedicaliaPlatja Norte i Platja Sur

Platja MassamagrellPlatja de Meliana

Platges de Port Saplaya i PataconaPlatges de La Malvarrosa-Las ArenasPinedoEl SalerLa DevesaEl RecatíLa GarroferaArbre del GosPlatges de El Perelló-La LlastraLes Palmeretes, Rey,Mareny de Barraquetes, Bega del MarMareny Blau y Mareny de VilxesPlatges de Mareny de Sant LlorençEl Dossel, El Far, Los Olivos, Cap BlancEl Racó, Sant Antoni, El Marenyetl’Estany, El DoradoPlatges de La Goleta i de Tavernes

Platja de XeracoPlatges d’Ahuir

NordVenecia

Platja de Los PedregalesPlatja de Guardamar

Platja de BellreguardPlatja de Miramar

Platja de PilesPlatja de Terranova,

Pau Pi, Aigua Blanca Rabdells, Aigua Morta

Les Deveses

RELACIÓ DE PLATGES DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA, DE NORD A SUD:

Canet d’En BerenguerPlatja de Racó de la Mar.

SaguntPlatges de Corinto-Malvarrosa, Almardà i Port de Sagunt.

PuçolPlatja de Puçol.

El PuigPlatges de Santa Elvira-La Torreta, dels Plans, Barri dels Pescadors, Puig-Val, Play Puig i Medicalia.

La Pobla de FarnalsPlatja Norte i Platja Sur.

MassamagrellPlatja Massamagrell.

MelianaPlatja de Meliana.

AlborayaPlatges de Port Saplaya i Patacona.

ValènciaPlatges de La Malvarrosa-Las Arenas, Pinedo, El Saler, La Devesa, El Recatí, La Garrofera i Arbre del Gos.

SuecaPlatges de El Perelló-La Llastra, Les Palmeretes, El Rey, Mareny de Barraquetes, Bega del Mar i Mareny Blau, Mareny de Vilxes.

CulleraPlatges de Mareny de Sant Llorenç, El Dossel, El Far, Los Olivos, Cap Blanc, El Racó, Sant Antoni, El Marenyet, l’Estany i El Dorado.

Tavernes de la ValldignaPlatges de La Goleta i de Tavernes.

XeracoPlatja de Xeraco.

GandiaPlatges D’Ahuir, Nord, Venecia.

DaimúsPlatja de Los Pedregales.

GuardamarPlatja de Guardamar.

BellreguardPlatja de Bellreguard.

MiramarPlatja de Miramar.

PilesPlatja de Piles.

OlivaPlatges de Terranova, Pau Pi, Aigua Blanca, Rabdells, Aigua Morta i Les Deveses.

PARCS NATURALS La província de València compta amb una àmplia xarxa de parcs natu-rals que, per la seua importància i singularitat, mereixen un apartat especial en esta guia.

L’Albufera

Només 11 quilòmetres al sud de la ciutat de València està el llac de l’Albufera, situat entre l’Horta i la Ribera Baixa. Multitud d’espècies trien este lloc per als seus cicles biològics. Per això, ha sigut declarada Zona d’Especial Protecció d’Aus. El Centre d’Inter-pretació del Racó de l’Olla permet conéixer el parc per mitjà d’itineraris i d’exposicions. Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut amb barca pel llac, evocant els antics pescadors, i degustar la gastronomia de la zona en els seus nombrosos restaurants (el Palmar).Centre d’Informació i Interpretació Racó de l’Olla. Tel. 961 627 345 - raco_olla@gva.es

Les Gorges del CabriolEl parc natural de les Gorges del Cabriol, amb una ex-tensió de 31.446 hectàrees, està situat a la comarca d’Utiel-Requena. El riu Ca-briol forma una frontera na-tural entre les comunitats de València i Castella-la Manxa. Constituïx un hàbitat perfecte per a animals en perill d’ex-tinció com ara: l’àguila reial, l’àguila perdiuera i la llúdria. Hi ha un centre d’interpreta-ció anomenat Mirasol, situat en la població de Venta del Moro. Permet conéixer els valors més signifi catius del parc. Centre d’Informació.Tel. 639 202 112 hoces_cabriel@gva.es

Parc natural del TúriaSituat entre les comar-ques de l’Horta i el Camp de Túria, s’es-tén pels termes municipals de València, Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ri-ba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, l’Eliana, Bena-guasil, Llíria, Vilamarxant, Xest i Pedralba. Té una superfície de 4.652 hectàrees i una longitud de 35 quilòmetres. Dins del parc podem trobar tres am-bients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. S’hi poden fer quatre tipus de rutes.Centre d’Informació. Tel. 961 325 162 - parque_turia@gva.es

Serra de Mariola

El parc natural de la Serra de Mariola es troba ubicat entre la comarca de la Vall d’Albaida, en la població de Bocairent, i les comarques de l’Alcoià i el Comtat, en la província d’Alacant. A més de la riquesa ecolò-gica, el parc presenta un ric patrimoni monumental. Així, hi trobem multitud de “caves”, antigues neveres en què s’emmagatzemava la neu a l’hivern per al seu ús i venda posterior, i també ermites, masies i fonts d’aigua natural. Centre d’Informació. Tel. 965 566 383 - serra_mariola@gva.es

Serra de la CalderonaLa Serra de la Calderona, situada entre les províncies de Castelló i València, pertany a les comarques del Camp del Túria i l’Horta. Forma part dels últims contraforts del Sistema Ibèric i constituïx, amb les seues quasi 60.000 hectàrees, la barrera natural al desbor-dament de l’horta valenciana pel nord, al mateix temps que un dels enclavaments naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana. Disposa d’un centre d’interpretació i de recepció de visitants, a la localitat de Nàquera.Centre d’Informació. Tel 961 681 993 - serra_calderona@gva.es

Més informació: http://parquesnaturales.gva.es

COMUNICACIONS

AEROPORT DE MANISESL’aeroport internacional de València està ubicat a 8,5 km del centre de la ciutat de València, al terme municipal de Manises. Està connectat directament per metro amb el centre de València: línies de metro 3 i 5.Tel. 961 598 500 - www.aena.es

FERROCARRILValència: Estació del Nord. RENFE. La cèntrica Estació del Nord, declarada monument artístic nacional, està connectada amb les línies de metro 3 i 5, estació de Xàtiva.(Euromed - Alaris - Cercanías - Regional). Tel. 963 520 202 Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.com València: Estació Joaquim Sorolla. (AVE-Alvia- Euromed) Tel. 963 390 390. Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.comÉs l’estació provisional de l’AVE (Madrid – València), situada a 800 m de l’Estació del Nord i connectada amb autobús amb esta. L’AVE és un tren d’alta velocitat que fa el trajecte València – Madrid en 95 minuts.L’estació també disposa de trens diaris a Madrid, Barcelona-Sants, Castelló i Alacant. Està connectada amb les línies de metro 1 i 5, estació de metro Joaquim Sorolla.

CARRETERESA través de la A-7 i AP-7 es connecta amb la xarxa europea d’autopistes. Connexions amb la xarxa nacional de carreteres: N-340, N-234, N-332, A-23, CV-10 i l’autovia A-3 Madrid – València.

PORTTransmediterránea. Estació marítima – Port de València. Tel. 963 939 500 - www.valenciaport.com

ESTACIÓ D’AUTOBUSOSL’estació central d’autobusos de València cobrix amb les seues línies la major part de les poblacions de la província i de la comunitat, i també té línies nacionals i internacionals que funcionen diàriament.Telf. 963 466 266.

METRO VALÈNCIAValència té actualment quatre línies de metro: 1, 3, 5, 6 i 4 (tramvia), les cinc comunicades entre si. Té connexió directa amb l’aeroport (línies 3 i 5). Tel. 900 461 046 - www.metrovalencia.es

Marjal de Pego-OlivaLa marjal de Pego-Oliva és una antiga albufera situada entre les comarques de la Safor i la Marina Alta. A més, és punt de concen-tració per a infi nitat d’aus migratòries que utilitzen este espai per a completar el seu cicle vital. Té una extensió pròxima a les mil hectàrees. Centre d’Informació.Tel.966 400 251 parque_pegooliva@gva.es

Parc natural de la Pobla de Sant MiquelEl parc natural de la Pobla de Sant Miquel està situat en el poble del mateix nom, a la comarca del Racó d’Ademús. Compta amb sis micro-reserves de fl ora catalogades, en les quals es poden trobar espècies de gran valor botànic. Disposa de quatre rutes inter-pretatives i una senda homologada.Centre d’Informació.Tel. 660 127 491 - parque_pueblasanmiguel@gva.es

Parc natural Xera-Sot de Xera

És el primer parc geològic de la Comunitat Valenciana. Situat a les comarques d’Utiel-Requena i els Serrans, compta, a més, amb un bell embassament, el de Buseo. D’acord amb el relleu muntanyós, s’hi poden trobar aus de presa com ara: àguiles perdiueres, reials, mussols i enganyapastors. Un dels animals més insòlits que es pot trobar en este parc és una gran libèl·lula de color blau anomenada Coenagrion mercuriale.Centre d’Informació.Tel. 606 857 028 - parque_cherasotdechera@gva.es

ESPORTS L’enorme atractiu natural i paisatgístic, junt amb un clima privilegiat, fan de la província de València un enclavament ideal per als amants dels esports a l’aire lliure.

Esports aquàticsPer la seua situació geogràfi ca, amb més de cent quilòmetres de litoral, la província de València és l’escenari perfecte per a gaudir de la gran va-rietat d’esports nàutics en contacte amb el Mediterrani i, a més, compta amb nombrosos clubs nàutics, clubs de submarinisme i escoles de vela. La vela, en les seues múltiples modalitats, oferix una altra forma de gau-dir del mar i es pot practicar en les escoles dels ports esportius, que compten amb un personal molt qualifi cat.

Ports esportiusLa província de Valencia compta amb 8 ports esportius:

Reial Club Nàutic de ValènciaTel. 963 679 011 - www.rcnauticovalencia.com

Port Siles (Canet d’En Berenguer)Tel. 962 608 132 - www.nauticcanet.com

Port Esportiu de la Pobla de FarnalsTel. 961 463 223 - www.poblamarina.es

Port Saplaya AlborayaTel. 963 550 033 - www.cnportsaplaya.com

Club Nàutic del PerellóTel. 961 770 386 - www.cnelperello.com

Club Nàutic de CulleraTel. 961 721 154 - www.nauticodecullera.com

Real Club Nàutic de GandiaTel. 962 841 059 - www.rcngandia.com

Club Nàutic d’OlivaTel. 962 853 423 - www.clubnauticoliva.com

Port America’s Cup (València)Tel. 963 542 160

Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo TormoEmplaçat a Xest, compta amb un traçat principal que té una longitud de més de 4.000 metres. La seua recta principal arriba als 876 metres i compta amb 14 revoltes, 5 a la dreta i 9 a l’esquerra, cosa que el fa un traçat molt compensat.Les grades tenen una capacitat aproximada de 60.000 espectadors, totes amb una visió total del recorregut.Tel. 962 525 212 / 13 - www.circuitvalencia.com

FESTESEl caràcter valencià és alegre i festiu i el cicle de les festes en la pro-víncia de valència se succeïx al llarg de tot l’any.LES FALLES. Del 15 al 19 de març, les Falles prenen la ciutat de València i un gran nombre de municipis i ciutats de la província (Xàtiva, Gandia, Alzira, Cullera, Sagunt, etc.), en una verdadera explosió d’art, música, pólvora i sentiment. A València, tot es transforma la nit del 15 amb la Plantada dels més de cinc-cents monuments de cartó pedra i fusta, que dominen els carrers durant estos dies. El barroquisme valencià s’hi posa de manifest en els vestits típics i en l’ofrena a la Mare de Déu dels Des-emparats. La pólvora pren tot el seu protagonisme cada dia a les dues del migdia amb les mascletades de la plaça de l’Ajuntament i es com-pleta amb els castells de focs artifi cials i les despertades diàries. El foc posarà el punt fi nal a estes festes amb l’espectacular Cremada, quan es cremaran la totalitat de les Falles en una sintonia en què es mescla la calor, la pólvora, els aplaudiments i algunes llàgrimes. SETMANA SANTA. Les festes de Setmana Santa vénen marcades per les representacions de la Passió, les processons del Divendres Sant i les processons de la Trobada del Diumenge de Resurrecció. Destaquen la Setmana Santa Marinera (València) i les celebracions d’Alzira i Sagunt, a més de les representacions de la Passió a Montcada i Benetússer.MOROS I CRISTIANS. Les comparses mores i cristianes simulen batalles amb arcabusseria i lluïxen en els carrers de les poblacions tota la fanta-sia i una espectacularitat màgica. Destaquen les de Bocairent (al febrer) i Ontinyent (a l’agost), ambdues declarades d’Interés Turístic Nacional.BOUS. Un element molt popular en moltes de les festes de l’estiu, so-bretot a les comarques del nord i l’interior de la província de ValènciaLA TOMATINA DE BUNYOL. Se celebra cada matí de l’últim dimecres d’agost. La festa té els seus orígens l’any 1945 i en l’actualitat parti-cipen més de 30.000 persones, arribades de tots els racons del món. Durant aproximadament una hora, es forma una gran batalla campal de tomaques madures. Està declarada d’Interés Turístic Internacional. FIRES. Cal destacar, per ordre de celebració, la Fira de Juliol de Valèn-cia, que se celebra des de 1871. Culmina amb una ornamental batalla de fl ors, en la qual milers de fl ors es tiren entre el públic pel passeig de l’Al-bereda. La Fira d’Agost o de Xàtiva té lloc del 14 al 20 d’agost i se celebra

GASTRONOMIALa gastronomia de la província de València es caracteritza pel seu sa-bor mediterrani, per la riquesa dels seus productes i per la senzillesa de la seua preparació. Dins de la seua àmplia varietat, la paella (elaborada amb carn de pollas-tre i conill, caragols, garrofó, bajoquetes, oli d’oliva, tomaca, pebre roig, arròs, safrà i sal) continua sent indiscutiblement el seu plat més univer-sal. Hi ha moltes altres temptacions, com ara la fi deuada, que substituïx els grans d’arròs per fi deus cuinats amb caldo de marisc, o l’all i pebre, guisat d’anguiles propi de la zona de l’Albufera.

Club de Golf Escorpión (Bétera)Tel. 961 601 211 - www.clubescorpion.com

Club de Golf Manises (Manises)Tel. 961 534 069 - www.realclubgolfmanises.es

Club de Golf El Bosque (Xiva)Tel. 961 808 009 - www.elbosquegolf.com

Club de Golf El SalerTel. 961 611 186 - www.parador.es

Club de Golf Oliva Nova (Oliva)Tel. 962 857 666 - http://golf.ollvanova.com

Masía de las Estrellas (Catarroja)Tel. 960 442 200 - www.masiadelasestrellas.com

Foressos Golf (Picassent)Tel. 961 221 660 - www.foressosgolf.com

Balneario de Cofrentes Campo de Golf (Cofrentes)Tel. 902 024 385 - www.cofrentesgolf.es

La Galiana Campo de Golf (Carcaixent)Tel. 961 103 838 - www.lagalianagolf.com

Campo de Golf El Tejo (Requena)Tel. 667 101 240 - www.golfrequena.com

Club de Golf de Gandía (Gandía)Tel. 962 873 208 - clubgolfgandia.wordpress.com

Camps de golfEls apassionats del golf poden gaudir dels seus camps, molt pròxims a la ciutat de València i molt ben comunicats.

A l’interior es basen en plats forts i saborosos, com l’olla, l’arròs en cassola, les farinetes, les miques, el gaspatxo manxec i els plats de-rivats de la matança del porc, així com els guisats i les carns en les comarques de l’interior. També és signifi catiu l’embotit amb totes les seues varietats, so-bretot a Requena i a Utiel. Estos plats solen acompanyar-se de vins de la terra (denominació d’ori-gen Utiel-Requena i denominació d’origen València). I, per a acabar, una excel·lent elecció és triar entre taronges de l’horta valenciana o una variada i rica rebosteria: dolços de cara-bassa (arnadí i arrop), pastissets de moniato, rosquilles d’anís, etc. També és recomanable tastar l’or-xata d’Alboraia amb fartons.

des de 1250. En esta se suc-ceïxen actes culturals, teatre, música (desfi lades, cerca-viles, mostres folklòriques internacionals) i activitats lú-diques per a totes les edats. Al voltant del 3 d’octubre, i durant una setmana, Gandia s’engalana en honor a Sant Francesc de Borja i celebra les seues festes patronals.Festes d’Algemesí a la Mare de Déu de la Salut, que van tindre l’origen l’any 1247, i en les quals destaca la Muixeranga: conjunt de quadros plàstics formats per torres humanes i fi -gures representatives que obrin una successió de balls que fi nalitzen just abans del guió de la Mare de Déu, els dies 7 i 8 de setembre.província

valència

Guia Província de València

província

© 2018Edita: Patronat Provincial de Turisme. Textos: Patronat Provincial de Turisme.Fotos: Patronat Provincial de Turisme.

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Patronat Provincial de Turisme Carrer Avellanes, 14-2-H46003 València Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

www.valenciaturisme.org

PARCS NATURALS

PLATGES Nombroses platges de València gaudixen del distintiu europeu de la bandera blava, reconeixement a la qualitat de les seues aigües i les seues instal·lacions, atorgat per la Fundació Europea d’Educació Ambiental.

Platja Almardà Platja de Racó de la Mar Platges de Corinto-Malvarrosa Port de SaguntPlatja de Puçol

Platges de Santa Elvira-La TorretaDels Plans, Barri dels Pescadors

Puig-Val, Play Puig i MedicaliaPlatja Norte i Platja Sur

Platja MassamagrellPlatja de Meliana

Platges de Port Saplaya i PataconaPlatges de La Malvarrosa-Las ArenasPinedoEl SalerLa DevesaEl RecatíLa GarroferaArbre del GosPlatges de El Perelló-La LlastraLes Palmeretes, Rey,Mareny de Barraquetes, Bega del MarMareny Blau y Mareny de VilxesPlatges de Mareny de Sant LlorençEl Dossel, El Far, Los Olivos, Cap BlancEl Racó, Sant Antoni, El Marenyetl’Estany, El DoradoPlatges de La Goleta i de Tavernes

Platja de XeracoPlatges d’Ahuir

NordVenecia

Platja de Los PedregalesPlatja de Guardamar

Platja de BellreguardPlatja de Miramar

Platja de PilesPlatja de Terranova,

Pau Pi, Aigua Blanca Rabdells, Aigua Morta

Les Deveses

RELACIÓ DE PLATGES DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA, DE NORD A SUD:

Canet d’En BerenguerPlatja de Racó de la Mar.

SaguntPlatges de Corinto-Malvarrosa, Almardà i Port de Sagunt.

PuçolPlatja de Puçol.

El PuigPlatges de Santa Elvira-La Torreta, dels Plans, Barri dels Pescadors, Puig-Val, Play Puig i Medicalia.

La Pobla de FarnalsPlatja Norte i Platja Sur.

MassamagrellPlatja Massamagrell.

MelianaPlatja de Meliana.

AlborayaPlatges de Port Saplaya i Patacona.

ValènciaPlatges de La Malvarrosa-Las Arenas, Pinedo, El Saler, La Devesa, El Recatí, La Garrofera i Arbre del Gos.

SuecaPlatges de El Perelló-La Llastra, Les Palmeretes, El Rey, Mareny de Barraquetes, Bega del Mar i Mareny Blau, Mareny de Vilxes.

CulleraPlatges de Mareny de Sant Llorenç, El Dossel, El Far, Los Olivos, Cap Blanc, El Racó, Sant Antoni, El Marenyet, l’Estany i El Dorado.

Tavernes de la ValldignaPlatges de La Goleta i de Tavernes.

XeracoPlatja de Xeraco.

GandiaPlatges D’Ahuir, Nord, Venecia.

DaimúsPlatja de Los Pedregales.

GuardamarPlatja de Guardamar.

BellreguardPlatja de Bellreguard.

MiramarPlatja de Miramar.

PilesPlatja de Piles.

OlivaPlatges de Terranova, Pau Pi, Aigua Blanca, Rabdells, Aigua Morta i Les Deveses.

PARCS NATURALS La província de València compta amb una àmplia xarxa de parcs natu-rals que, per la seua importància i singularitat, mereixen un apartat especial en esta guia.

L’Albufera

Només 11 quilòmetres al sud de la ciutat de València està el llac de l’Albufera, situat entre l’Horta i la Ribera Baixa. Multitud d’espècies trien este lloc per als seus cicles biològics. Per això, ha sigut declarada Zona d’Especial Protecció d’Aus. El Centre d’Inter-pretació del Racó de l’Olla permet conéixer el parc per mitjà d’itineraris i d’exposicions. Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut amb barca pel llac, evocant els antics pescadors, i degustar la gastronomia de la zona en els seus nombrosos restaurants (el Palmar).Centre d’Informació i Interpretació Racó de l’Olla. Tel. 961 627 345 - raco_olla@gva.es

Les Gorges del CabriolEl parc natural de les Gorges del Cabriol, amb una ex-tensió de 31.446 hectàrees, està situat a la comarca d’Utiel-Requena. El riu Ca-briol forma una frontera na-tural entre les comunitats de València i Castella-la Manxa. Constituïx un hàbitat perfecte per a animals en perill d’ex-tinció com ara: l’àguila reial, l’àguila perdiuera i la llúdria. Hi ha un centre d’interpreta-ció anomenat Mirasol, situat en la població de Venta del Moro. Permet conéixer els valors més signifi catius del parc. Centre d’Informació.Tel. 639 202 112 hoces_cabriel@gva.es

Parc natural del TúriaSituat entre les comar-ques de l’Horta i el Camp de Túria, s’es-tén pels termes municipals de València, Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ri-ba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, l’Eliana, Bena-guasil, Llíria, Vilamarxant, Xest i Pedralba. Té una superfície de 4.652 hectàrees i una longitud de 35 quilòmetres. Dins del parc podem trobar tres am-bients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. S’hi poden fer quatre tipus de rutes.Centre d’Informació. Tel. 961 325 162 - parque_turia@gva.es

Serra de Mariola

El parc natural de la Serra de Mariola es troba ubicat entre la comarca de la Vall d’Albaida, en la població de Bocairent, i les comarques de l’Alcoià i el Comtat, en la província d’Alacant. A més de la riquesa ecolò-gica, el parc presenta un ric patrimoni monumental. Així, hi trobem multitud de “caves”, antigues neveres en què s’emmagatzemava la neu a l’hivern per al seu ús i venda posterior, i també ermites, masies i fonts d’aigua natural. Centre d’Informació. Tel. 965 566 383 - serra_mariola@gva.es

Serra de la CalderonaLa Serra de la Calderona, situada entre les províncies de Castelló i València, pertany a les comarques del Camp del Túria i l’Horta. Forma part dels últims contraforts del Sistema Ibèric i constituïx, amb les seues quasi 60.000 hectàrees, la barrera natural al desbor-dament de l’horta valenciana pel nord, al mateix temps que un dels enclavaments naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana. Disposa d’un centre d’interpretació i de recepció de visitants, a la localitat de Nàquera.Centre d’Informació. Tel 961 681 993 - serra_calderona@gva.es

Més informació: http://parquesnaturales.gva.es

COMUNICACIONS

AEROPORT DE MANISESL’aeroport internacional de València està ubicat a 8,5 km del centre de la ciutat de València, al terme municipal de Manises. Està connectat directament per metro amb el centre de València: línies de metro 3 i 5.Tel. 961 598 500 - www.aena.es

FERROCARRILValència: Estació del Nord. RENFE. La cèntrica Estació del Nord, declarada monument artístic nacional, està connectada amb les línies de metro 3 i 5, estació de Xàtiva.(Euromed - Alaris - Cercanías - Regional). Tel. 963 520 202 Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.com València: Estació Joaquim Sorolla. (AVE-Alvia- Euromed) Tel. 963 390 390. Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.comÉs l’estació provisional de l’AVE (Madrid – València), situada a 800 m de l’Estació del Nord i connectada amb autobús amb esta. L’AVE és un tren d’alta velocitat que fa el trajecte València – Madrid en 95 minuts.L’estació també disposa de trens diaris a Madrid, Barcelona-Sants, Castelló i Alacant. Està connectada amb les línies de metro 1 i 5, estació de metro Joaquim Sorolla.

CARRETERESA través de la A-7 i AP-7 es connecta amb la xarxa europea d’autopistes. Connexions amb la xarxa nacional de carreteres: N-340, N-234, N-332, A-23, CV-10 i l’autovia A-3 Madrid – València.

PORTTransmediterránea. Estació marítima – Port de València. Tel. 963 939 500 - www.valenciaport.com

ESTACIÓ D’AUTOBUSOSL’estació central d’autobusos de València cobrix amb les seues línies la major part de les poblacions de la província i de la comunitat, i també té línies nacionals i internacionals que funcionen diàriament.Telf. 963 466 266.

METRO VALÈNCIAValència té actualment quatre línies de metro: 1, 3, 5, 6 i 4 (tramvia), les cinc comunicades entre si. Té connexió directa amb l’aeroport (línies 3 i 5). Tel. 900 461 046 - www.metrovalencia.es

Marjal de Pego-OlivaLa marjal de Pego-Oliva és una antiga albufera situada entre les comarques de la Safor i la Marina Alta. A més, és punt de concen-tració per a infi nitat d’aus migratòries que utilitzen este espai per a completar el seu cicle vital. Té una extensió pròxima a les mil hectàrees. Centre d’Informació.Tel.966 400 251 parque_pegooliva@gva.es

Parc natural de la Pobla de Sant MiquelEl parc natural de la Pobla de Sant Miquel està situat en el poble del mateix nom, a la comarca del Racó d’Ademús. Compta amb sis micro-reserves de fl ora catalogades, en les quals es poden trobar espècies de gran valor botànic. Disposa de quatre rutes inter-pretatives i una senda homologada.Centre d’Informació.Tel. 660 127 491 - parque_pueblasanmiguel@gva.es

Parc natural Xera-Sot de Xera

És el primer parc geològic de la Comunitat Valenciana. Situat a les comarques d’Utiel-Requena i els Serrans, compta, a més, amb un bell embassament, el de Buseo. D’acord amb el relleu muntanyós, s’hi poden trobar aus de presa com ara: àguiles perdiueres, reials, mussols i enganyapastors. Un dels animals més insòlits que es pot trobar en este parc és una gran libèl·lula de color blau anomenada Coenagrion mercuriale.Centre d’Informació.Tel. 606 857 028 - parque_cherasotdechera@gva.es

ESPORTS L’enorme atractiu natural i paisatgístic, junt amb un clima privilegiat, fan de la província de València un enclavament ideal per als amants dels esports a l’aire lliure.

Esports aquàticsPer la seua situació geogràfi ca, amb més de cent quilòmetres de litoral, la província de València és l’escenari perfecte per a gaudir de la gran va-rietat d’esports nàutics en contacte amb el Mediterrani i, a més, compta amb nombrosos clubs nàutics, clubs de submarinisme i escoles de vela. La vela, en les seues múltiples modalitats, oferix una altra forma de gau-dir del mar i es pot practicar en les escoles dels ports esportius, que compten amb un personal molt qualifi cat.

Ports esportiusLa província de Valencia compta amb 8 ports esportius:

Reial Club Nàutic de ValènciaTel. 963 679 011 - www.rcnauticovalencia.com

Port Siles (Canet d’En Berenguer)Tel. 962 608 132 - www.nauticcanet.com

Port Esportiu de la Pobla de FarnalsTel. 961 463 223 - www.poblamarina.es

Port Saplaya AlborayaTel. 963 550 033 - www.cnportsaplaya.com

Club Nàutic del PerellóTel. 961 770 386 - www.cnelperello.com

Club Nàutic de CulleraTel. 961 721 154 - www.nauticodecullera.com

Real Club Nàutic de GandiaTel. 962 841 059 - www.rcngandia.com

Club Nàutic d’OlivaTel. 962 853 423 - www.clubnauticoliva.com

Port America’s Cup (València)Tel. 963 542 160

Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo TormoEmplaçat a Xest, compta amb un traçat principal que té una longitud de més de 4.000 metres. La seua recta principal arriba als 876 metres i compta amb 14 revoltes, 5 a la dreta i 9 a l’esquerra, cosa que el fa un traçat molt compensat.Les grades tenen una capacitat aproximada de 60.000 espectadors, totes amb una visió total del recorregut.Tel. 962 525 212 / 13 - www.circuitvalencia.com

FESTESEl caràcter valencià és alegre i festiu i el cicle de les festes en la pro-víncia de valència se succeïx al llarg de tot l’any.LES FALLES. Del 15 al 19 de març, les Falles prenen la ciutat de València i un gran nombre de municipis i ciutats de la província (Xàtiva, Gandia, Alzira, Cullera, Sagunt, etc.), en una verdadera explosió d’art, música, pólvora i sentiment. A València, tot es transforma la nit del 15 amb la Plantada dels més de cinc-cents monuments de cartó pedra i fusta, que dominen els carrers durant estos dies. El barroquisme valencià s’hi posa de manifest en els vestits típics i en l’ofrena a la Mare de Déu dels Des-emparats. La pólvora pren tot el seu protagonisme cada dia a les dues del migdia amb les mascletades de la plaça de l’Ajuntament i es com-pleta amb els castells de focs artifi cials i les despertades diàries. El foc posarà el punt fi nal a estes festes amb l’espectacular Cremada, quan es cremaran la totalitat de les Falles en una sintonia en què es mescla la calor, la pólvora, els aplaudiments i algunes llàgrimes. SETMANA SANTA. Les festes de Setmana Santa vénen marcades per les representacions de la Passió, les processons del Divendres Sant i les processons de la Trobada del Diumenge de Resurrecció. Destaquen la Setmana Santa Marinera (València) i les celebracions d’Alzira i Sagunt, a més de les representacions de la Passió a Montcada i Benetússer.MOROS I CRISTIANS. Les comparses mores i cristianes simulen batalles amb arcabusseria i lluïxen en els carrers de les poblacions tota la fanta-sia i una espectacularitat màgica. Destaquen les de Bocairent (al febrer) i Ontinyent (a l’agost), ambdues declarades d’Interés Turístic Nacional.BOUS. Un element molt popular en moltes de les festes de l’estiu, so-bretot a les comarques del nord i l’interior de la província de ValènciaLA TOMATINA DE BUNYOL. Se celebra cada matí de l’últim dimecres d’agost. La festa té els seus orígens l’any 1945 i en l’actualitat parti-cipen més de 30.000 persones, arribades de tots els racons del món. Durant aproximadament una hora, es forma una gran batalla campal de tomaques madures. Està declarada d’Interés Turístic Internacional. FIRES. Cal destacar, per ordre de celebració, la Fira de Juliol de Valèn-cia, que se celebra des de 1871. Culmina amb una ornamental batalla de fl ors, en la qual milers de fl ors es tiren entre el públic pel passeig de l’Al-bereda. La Fira d’Agost o de Xàtiva té lloc del 14 al 20 d’agost i se celebra

GASTRONOMIALa gastronomia de la província de València es caracteritza pel seu sa-bor mediterrani, per la riquesa dels seus productes i per la senzillesa de la seua preparació. Dins de la seua àmplia varietat, la paella (elaborada amb carn de pollas-tre i conill, caragols, garrofó, bajoquetes, oli d’oliva, tomaca, pebre roig, arròs, safrà i sal) continua sent indiscutiblement el seu plat més univer-sal. Hi ha moltes altres temptacions, com ara la fi deuada, que substituïx els grans d’arròs per fi deus cuinats amb caldo de marisc, o l’all i pebre, guisat d’anguiles propi de la zona de l’Albufera.

Club de Golf Escorpión (Bétera)Tel. 961 601 211 - www.clubescorpion.com

Club de Golf Manises (Manises)Tel. 961 534 069 - www.realclubgolfmanises.es

Club de Golf El Bosque (Xiva)Tel. 961 808 009 - www.elbosquegolf.com

Club de Golf El SalerTel. 961 611 186 - www.parador.es

Club de Golf Oliva Nova (Oliva)Tel. 962 857 666 - http://golf.ollvanova.com

Masía de las Estrellas (Catarroja)Tel. 960 442 200 - www.masiadelasestrellas.com

Foressos Golf (Picassent)Tel. 961 221 660 - www.foressosgolf.com

Balneario de Cofrentes Campo de Golf (Cofrentes)Tel. 902 024 385 - www.cofrentesgolf.es

La Galiana Campo de Golf (Carcaixent)Tel. 961 103 838 - www.lagalianagolf.com

Campo de Golf El Tejo (Requena)Tel. 667 101 240 - www.golfrequena.com

Club de Golf de Gandía (Gandía)Tel. 962 873 208 - clubgolfgandia.wordpress.com

Camps de golfEls apassionats del golf poden gaudir dels seus camps, molt pròxims a la ciutat de València i molt ben comunicats.

A l’interior es basen en plats forts i saborosos, com l’olla, l’arròs en cassola, les farinetes, les miques, el gaspatxo manxec i els plats de-rivats de la matança del porc, així com els guisats i les carns en les comarques de l’interior. També és signifi catiu l’embotit amb totes les seues varietats, so-bretot a Requena i a Utiel. Estos plats solen acompanyar-se de vins de la terra (denominació d’ori-gen Utiel-Requena i denominació d’origen València). I, per a acabar, una excel·lent elecció és triar entre taronges de l’horta valenciana o una variada i rica rebosteria: dolços de cara-bassa (arnadí i arrop), pastissets de moniato, rosquilles d’anís, etc. També és recomanable tastar l’or-xata d’Alboraia amb fartons.

des de 1250. En esta se suc-ceïxen actes culturals, teatre, música (desfi lades, cerca-viles, mostres folklòriques internacionals) i activitats lú-diques per a totes les edats. Al voltant del 3 d’octubre, i durant una setmana, Gandia s’engalana en honor a Sant Francesc de Borja i celebra les seues festes patronals.Festes d’Algemesí a la Mare de Déu de la Salut, que van tindre l’origen l’any 1247, i en les quals destaca la Muixeranga: conjunt de quadros plàstics formats per torres humanes i fi -gures representatives que obrin una successió de balls que fi nalitzen just abans del guió de la Mare de Déu, els dies 7 i 8 de setembre.província

valènciaGuia Província de València

província

© 2018Edita: Patronat Provincial de Turisme. Textos: Patronat Provincial de Turisme.Fotos: Patronat Provincial de Turisme.

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Patronat Provincial de Turisme Carrer Avellanes, 14-2-H46003 València Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

www.valenciaturisme.org

PLATGES Nombroses platges de València gaudixen del distintiu europeu de la bandera blava, reconeixement a la qualitat de les seues aigües i les seues instal·lacions, atorgat per la Fundació Europea d’Educació Ambiental.

Platja Almardà Platja de Racó de la Mar Platges de Corinto-Malvarrosa Port de SaguntPlatja de Puçol

Platges de Santa Elvira-La TorretaDels Plans, Barri dels Pescadors

Puig-Val, Play Puig i MedicaliaPlatja Norte i Platja Sur

Platja MassamagrellPlatja de Meliana

Platges de Port Saplaya i PataconaPlatges de La Malvarrosa-Las ArenasPinedoEl SalerLa DevesaEl RecatíLa GarroferaArbre del GosPlatges de El Perelló-La LlastraLes Palmeretes, Rey,Mareny de Barraquetes, Bega del MarMareny Blau y Mareny de VilxesPlatges de Mareny de Sant LlorençEl Dossel, El Far, Los Olivos, Cap BlancEl Racó, Sant Antoni, El Marenyetl’Estany, El DoradoPlatges de La Goleta i de Tavernes

Platja de XeracoPlatges d’Ahuir

NordVenecia

Platja de Los PedregalesPlatja de Guardamar

Platja de BellreguardPlatja de Miramar

Platja de PilesPlatja de Terranova,

Pau Pi, Aigua Blanca Rabdells, Aigua Morta

Les Deveses

RELACIÓ DE PLATGES DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA, DE NORD A SUD:

Canet d’En BerenguerPlatja de Racó de la Mar.

SaguntPlatges de Corinto-Malvarrosa, Almardà i Port de Sagunt.

PuçolPlatja de Puçol.

El PuigPlatges de Santa Elvira-La Torreta, dels Plans, Barri dels Pescadors, Puig-Val, Play Puig i Medicalia.

La Pobla de FarnalsPlatja Norte i Platja Sur.

MassamagrellPlatja Massamagrell.

MelianaPlatja de Meliana.

AlborayaPlatges de Port Saplaya i Patacona.

ValènciaPlatges de La Malvarrosa-Las Arenas, Pinedo, El Saler, La Devesa, El Recatí, La Garrofera i Arbre del Gos.

SuecaPlatges de El Perelló-La Llastra, Les Palmeretes, El Rey, Mareny de Barraquetes, Bega del Mar i Mareny Blau, Mareny de Vilxes.

CulleraPlatges de Mareny de Sant Llorenç, El Dossel, El Far, Los Olivos, Cap Blanc, El Racó, Sant Antoni, El Marenyet, l’Estany i El Dorado.

Tavernes de la ValldignaPlatges de La Goleta i de Tavernes.

XeracoPlatja de Xeraco.

GandiaPlatges D’Ahuir, Nord, Venecia.

DaimúsPlatja de Los Pedregales.

GuardamarPlatja de Guardamar.

BellreguardPlatja de Bellreguard.

MiramarPlatja de Miramar.

PilesPlatja de Piles.

OlivaPlatges de Terranova, Pau Pi, Aigua Blanca, Rabdells, Aigua Morta i Les Deveses.

PARCS NATURALS La província de València compta amb una àmplia xarxa de parcs natu-rals que, per la seua importància i singularitat, mereixen un apartat especial en esta guia.

L’Albufera

Només 11 quilòmetres al sud de la ciutat de València està el llac de l’Albufera, situat entre l’Horta i la Ribera Baixa. Multitud d’espècies trien este lloc per als seus cicles biològics. Per això, ha sigut declarada Zona d’Especial Protecció d’Aus. El Centre d’Inter-pretació del Racó de l’Olla permet conéixer el parc per mitjà d’itineraris i d’exposicions. Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut amb barca pel llac, evocant els antics pescadors, i degustar la gastronomia de la zona en els seus nombrosos restaurants (el Palmar).Centre d’Informació i Interpretació Racó de l’Olla. Tel. 961 627 345 - raco_olla@gva.es

Les Gorges del CabriolEl parc natural de les Gorges del Cabriol, amb una ex-tensió de 31.446 hectàrees, està situat a la comarca d’Utiel-Requena. El riu Ca-briol forma una frontera na-tural entre les comunitats de València i Castella-la Manxa. Constituïx un hàbitat perfecte per a animals en perill d’ex-tinció com ara: l’àguila reial, l’àguila perdiuera i la llúdria. Hi ha un centre d’interpreta-ció anomenat Mirasol, situat en la població de Venta del Moro. Permet conéixer els valors més signifi catius del parc. Centre d’Informació.Tel. 639 202 112 hoces_cabriel@gva.es

Parc natural del TúriaSituat entre les comar-ques de l’Horta i el Camp de Túria, s’es-tén pels termes municipals de València, Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ri-ba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, l’Eliana, Bena-guasil, Llíria, Vilamarxant, Xest i Pedralba. Té una superfície de 4.652 hectàrees i una longitud de 35 quilòmetres. Dins del parc podem trobar tres am-bients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. S’hi poden fer quatre tipus de rutes.Centre d’Informació. Tel. 961 325 162 - parque_turia@gva.es

Serra de Mariola

El parc natural de la Serra de Mariola es troba ubicat entre la comarca de la Vall d’Albaida, en la població de Bocairent, i les comarques de l’Alcoià i el Comtat, en la província d’Alacant. A més de la riquesa ecolò-gica, el parc presenta un ric patrimoni monumental. Així, hi trobem multitud de “caves”, antigues neveres en què s’emmagatzemava la neu a l’hivern per al seu ús i venda posterior, i també ermites, masies i fonts d’aigua natural. Centre d’Informació. Tel. 965 566 383 - serra_mariola@gva.es

Serra de la CalderonaLa Serra de la Calderona, situada entre les províncies de Castelló i València, pertany a les comarques del Camp del Túria i l’Horta. Forma part dels últims contraforts del Sistema Ibèric i constituïx, amb les seues quasi 60.000 hectàrees, la barrera natural al desbor-dament de l’horta valenciana pel nord, al mateix temps que un dels enclavaments naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana. Disposa d’un centre d’interpretació i de recepció de visitants, a la localitat de Nàquera.Centre d’Informació. Tel 961 681 993 - serra_calderona@gva.es

Més informació: http://parquesnaturales.gva.es

COMUNICACIONS

AEROPORT DE MANISESL’aeroport internacional de València està ubicat a 8,5 km del centre de la ciutat de València, al terme municipal de Manises. Està connectat directament per metro amb el centre de València: línies de metro 3 i 5.Tel. 961 598 500 - www.aena.es

FERROCARRILValència: Estació del Nord. RENFE. La cèntrica Estació del Nord, declarada monument artístic nacional, està connectada amb les línies de metro 3 i 5, estació de Xàtiva.(Euromed - Alaris - Cercanías - Regional). Tel. 963 520 202 Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.com València: Estació Joaquim Sorolla. (AVE-Alvia- Euromed) Tel. 963 390 390. Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.comÉs l’estació provisional de l’AVE (Madrid – València), situada a 800 m de l’Estació del Nord i connectada amb autobús amb esta. L’AVE és un tren d’alta velocitat que fa el trajecte València – Madrid en 95 minuts.L’estació també disposa de trens diaris a Madrid, Barcelona-Sants, Castelló i Alacant. Està connectada amb les línies de metro 1 i 5, estació de metro Joaquim Sorolla.

CARRETERESA través de la A-7 i AP-7 es connecta amb la xarxa europea d’autopistes. Connexions amb la xarxa nacional de carreteres: N-340, N-234, N-332, A-23, CV-10 i l’autovia A-3 Madrid – València.

PORTTransmediterránea. Estació marítima – Port de València. Tel. 963 939 500 - www.valenciaport.com

ESTACIÓ D’AUTOBUSOSL’estació central d’autobusos de València cobrix amb les seues línies la major part de les poblacions de la província i de la comunitat, i també té línies nacionals i internacionals que funcionen diàriament.Telf. 963 466 266.

METRO VALÈNCIAValència té actualment quatre línies de metro: 1, 3, 5, 6 i 4 (tramvia), les cinc comunicades entre si. Té connexió directa amb l’aeroport (línies 3 i 5). Tel. 900 461 046 - www.metrovalencia.es

Marjal de Pego-OlivaLa marjal de Pego-Oliva és una antiga albufera situada entre les comarques de la Safor i la Marina Alta. A més, és punt de concen-tració per a infi nitat d’aus migratòries que utilitzen este espai per a completar el seu cicle vital. Té una extensió pròxima a les mil hectàrees. Centre d’Informació.Tel.966 400 251 parque_pegooliva@gva.es

Parc natural de la Pobla de Sant MiquelEl parc natural de la Pobla de Sant Miquel està situat en el poble del mateix nom, a la comarca del Racó d’Ademús. Compta amb sis micro-reserves de fl ora catalogades, en les quals es poden trobar espècies de gran valor botànic. Disposa de quatre rutes inter-pretatives i una senda homologada.Centre d’Informació.Tel. 660 127 491 - parque_pueblasanmiguel@gva.es

Parc natural Xera-Sot de Xera

És el primer parc geològic de la Comunitat Valenciana. Situat a les comarques d’Utiel-Requena i els Serrans, compta, a més, amb un bell embassament, el de Buseo. D’acord amb el relleu muntanyós, s’hi poden trobar aus de presa com ara: àguiles perdiueres, reials, mussols i enganyapastors. Un dels animals més insòlits que es pot trobar en este parc és una gran libèl·lula de color blau anomenada Coenagrion mercuriale.Centre d’Informació.Tel. 606 857 028 - parque_cherasotdechera@gva.es

ESPORTS L’enorme atractiu natural i paisatgístic, junt amb un clima privilegiat, fan de la província de València un enclavament ideal per als amants dels esports a l’aire lliure.

Esports aquàticsPer la seua situació geogràfi ca, amb més de cent quilòmetres de litoral, la província de València és l’escenari perfecte per a gaudir de la gran va-rietat d’esports nàutics en contacte amb el Mediterrani i, a més, compta amb nombrosos clubs nàutics, clubs de submarinisme i escoles de vela. La vela, en les seues múltiples modalitats, oferix una altra forma de gau-dir del mar i es pot practicar en les escoles dels ports esportius, que compten amb un personal molt qualifi cat.

Ports esportiusLa província de Valencia compta amb 8 ports esportius:

Reial Club Nàutic de ValènciaTel. 963 679 011 - www.rcnauticovalencia.com

Port Siles (Canet d’En Berenguer)Tel. 962 608 132 - www.nauticcanet.com

Port Esportiu de la Pobla de FarnalsTel. 961 463 223 - www.poblamarina.es

Port Saplaya AlborayaTel. 963 550 033 - www.cnportsaplaya.com

Club Nàutic del PerellóTel. 961 770 386 - www.cnelperello.com

Club Nàutic de CulleraTel. 961 721 154 - www.nauticodecullera.com

Real Club Nàutic de GandiaTel. 962 841 059 - www.rcngandia.com

Club Nàutic d’OlivaTel. 962 853 423 - www.clubnauticoliva.com

Port America’s Cup (València)Tel. 963 542 160

Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo TormoEmplaçat a Xest, compta amb un traçat principal que té una longitud de més de 4.000 metres. La seua recta principal arriba als 876 metres i compta amb 14 revoltes, 5 a la dreta i 9 a l’esquerra, cosa que el fa un traçat molt compensat.Les grades tenen una capacitat aproximada de 60.000 espectadors, totes amb una visió total del recorregut.Tel. 962 525 212 / 13 - www.circuitvalencia.com

FESTESEl caràcter valencià és alegre i festiu i el cicle de les festes en la pro-víncia de valència se succeïx al llarg de tot l’any.LES FALLES. Del 15 al 19 de març, les Falles prenen la ciutat de València i un gran nombre de municipis i ciutats de la província (Xàtiva, Gandia, Alzira, Cullera, Sagunt, etc.), en una verdadera explosió d’art, música, pólvora i sentiment. A València, tot es transforma la nit del 15 amb la Plantada dels més de cinc-cents monuments de cartó pedra i fusta, que dominen els carrers durant estos dies. El barroquisme valencià s’hi posa de manifest en els vestits típics i en l’ofrena a la Mare de Déu dels Des-emparats. La pólvora pren tot el seu protagonisme cada dia a les dues del migdia amb les mascletades de la plaça de l’Ajuntament i es com-pleta amb els castells de focs artifi cials i les despertades diàries. El foc posarà el punt fi nal a estes festes amb l’espectacular Cremada, quan es cremaran la totalitat de les Falles en una sintonia en què es mescla la calor, la pólvora, els aplaudiments i algunes llàgrimes. SETMANA SANTA. Les festes de Setmana Santa vénen marcades per les representacions de la Passió, les processons del Divendres Sant i les processons de la Trobada del Diumenge de Resurrecció. Destaquen la Setmana Santa Marinera (València) i les celebracions d’Alzira i Sagunt, a més de les representacions de la Passió a Montcada i Benetússer.MOROS I CRISTIANS. Les comparses mores i cristianes simulen batalles amb arcabusseria i lluïxen en els carrers de les poblacions tota la fanta-sia i una espectacularitat màgica. Destaquen les de Bocairent (al febrer) i Ontinyent (a l’agost), ambdues declarades d’Interés Turístic Nacional.BOUS. Un element molt popular en moltes de les festes de l’estiu, so-bretot a les comarques del nord i l’interior de la província de ValènciaLA TOMATINA DE BUNYOL. Se celebra cada matí de l’últim dimecres d’agost. La festa té els seus orígens l’any 1945 i en l’actualitat parti-cipen més de 30.000 persones, arribades de tots els racons del món. Durant aproximadament una hora, es forma una gran batalla campal de tomaques madures. Està declarada d’Interés Turístic Internacional. FIRES. Cal destacar, per ordre de celebració, la Fira de Juliol de Valèn-cia, que se celebra des de 1871. Culmina amb una ornamental batalla de fl ors, en la qual milers de fl ors es tiren entre el públic pel passeig de l’Al-bereda. La Fira d’Agost o de Xàtiva té lloc del 14 al 20 d’agost i se celebra

GASTRONOMIALa gastronomia de la província de València es caracteritza pel seu sa-bor mediterrani, per la riquesa dels seus productes i per la senzillesa de la seua preparació. Dins de la seua àmplia varietat, la paella (elaborada amb carn de pollas-tre i conill, caragols, garrofó, bajoquetes, oli d’oliva, tomaca, pebre roig, arròs, safrà i sal) continua sent indiscutiblement el seu plat més univer-sal. Hi ha moltes altres temptacions, com ara la fi deuada, que substituïx els grans d’arròs per fi deus cuinats amb caldo de marisc, o l’all i pebre, guisat d’anguiles propi de la zona de l’Albufera.

Club de Golf Escorpión (Bétera)Tel. 961 601 211 - www.clubescorpion.com

Club de Golf Manises (Manises)Tel. 961 534 069 - www.realclubgolfmanises.es

Club de Golf El Bosque (Xiva)Tel. 961 808 009 - www.elbosquegolf.com

Club de Golf El SalerTel. 961 611 186 - www.parador.es

Club de Golf Oliva Nova (Oliva)Tel. 962 857 666 - http://golf.ollvanova.com

Masía de las Estrellas (Catarroja)Tel. 960 442 200 - www.masiadelasestrellas.com

Foressos Golf (Picassent)Tel. 961 221 660 - www.foressosgolf.com

Balneario de Cofrentes Campo de Golf (Cofrentes)Tel. 902 024 385 - www.cofrentesgolf.es

La Galiana Campo de Golf (Carcaixent)Tel. 961 103 838 - www.lagalianagolf.com

Campo de Golf El Tejo (Requena)Tel. 667 101 240 - www.golfrequena.com

Club de Golf de Gandía (Gandía)Tel. 962 873 208 - clubgolfgandia.wordpress.com

Camps de golfEls apassionats del golf poden gaudir dels seus camps, molt pròxims a la ciutat de València i molt ben comunicats.

A l’interior es basen en plats forts i saborosos, com l’olla, l’arròs en cassola, les farinetes, les miques, el gaspatxo manxec i els plats de-rivats de la matança del porc, així com els guisats i les carns en les comarques de l’interior. També és signifi catiu l’embotit amb totes les seues varietats, so-bretot a Requena i a Utiel. Estos plats solen acompanyar-se de vins de la terra (denominació d’ori-gen Utiel-Requena i denominació d’origen València). I, per a acabar, una excel·lent elecció és triar entre taronges de l’horta valenciana o una variada i rica rebosteria: dolços de cara-bassa (arnadí i arrop), pastissets de moniato, rosquilles d’anís, etc. També és recomanable tastar l’or-xata d’Alboraia amb fartons.

des de 1250. En esta se suc-ceïxen actes culturals, teatre, música (desfi lades, cerca-viles, mostres folklòriques internacionals) i activitats lú-diques per a totes les edats. Al voltant del 3 d’octubre, i durant una setmana, Gandia s’engalana en honor a Sant Francesc de Borja i celebra les seues festes patronals.Festes d’Algemesí a la Mare de Déu de la Salut, que van tindre l’origen l’any 1247, i en les quals destaca la Muixeranga: conjunt de quadros plàstics formats per torres humanes i fi -gures representatives que obrin una successió de balls que fi nalitzen just abans del guió de la Mare de Déu, els dies 7 i 8 de setembre.província

valència

Guia Província de València

província

© 2018Edita: Patronat Provincial de Turisme. Textos: Patronat Provincial de Turisme.Fotos: Patronat Provincial de Turisme.

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Patronat Provincial de Turisme Carrer Avellanes, 14-2-H46003 València Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

www.valenciaturisme.org

PLATGES Nombroses platges de València gaudixen del distintiu europeu de la bandera blava, reconeixement a la qualitat de les seues aigües i les seues instal·lacions, atorgat per la Fundació Europea d’Educació Ambiental.

Platja Almardà Platja de Racó de la Mar Platges de Corinto-Malvarrosa Port de SaguntPlatja de Puçol

Platges de Santa Elvira-La TorretaDels Plans, Barri dels Pescadors

Puig-Val, Play Puig i MedicaliaPlatja Norte i Platja Sur

Platja MassamagrellPlatja de Meliana

Platges de Port Saplaya i PataconaPlatges de La Malvarrosa-Las ArenasPinedoEl SalerLa DevesaEl RecatíLa GarroferaArbre del GosPlatges de El Perelló-La LlastraLes Palmeretes, Rey,Mareny de Barraquetes, Bega del MarMareny Blau y Mareny de VilxesPlatges de Mareny de Sant LlorençEl Dossel, El Far, Los Olivos, Cap BlancEl Racó, Sant Antoni, El Marenyetl’Estany, El DoradoPlatges de La Goleta i de Tavernes

Platja de XeracoPlatges d’Ahuir

NordVenecia

Platja de Los PedregalesPlatja de Guardamar

Platja de BellreguardPlatja de Miramar

Platja de PilesPlatja de Terranova,

Pau Pi, Aigua Blanca Rabdells, Aigua Morta

Les Deveses

RELACIÓ DE PLATGES DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA, DE NORD A SUD:

Canet d’En BerenguerPlatja de Racó de la Mar.

SaguntPlatges de Corinto-Malvarrosa, Almardà i Port de Sagunt.

PuçolPlatja de Puçol.

El PuigPlatges de Santa Elvira-La Torreta, dels Plans, Barri dels Pescadors, Puig-Val, Play Puig i Medicalia.

La Pobla de FarnalsPlatja Norte i Platja Sur.

MassamagrellPlatja Massamagrell.

MelianaPlatja de Meliana.

AlborayaPlatges de Port Saplaya i Patacona.

ValènciaPlatges de La Malvarrosa-Las Arenas, Pinedo, El Saler, La Devesa, El Recatí, La Garrofera i Arbre del Gos.

SuecaPlatges de El Perelló-La Llastra, Les Palmeretes, El Rey, Mareny de Barraquetes, Bega del Mar i Mareny Blau, Mareny de Vilxes.

CulleraPlatges de Mareny de Sant Llorenç, El Dossel, El Far, Los Olivos, Cap Blanc, El Racó, Sant Antoni, El Marenyet, l’Estany i El Dorado.

Tavernes de la ValldignaPlatges de La Goleta i de Tavernes.

XeracoPlatja de Xeraco.

GandiaPlatges D’Ahuir, Nord, Venecia.

DaimúsPlatja de Los Pedregales.

GuardamarPlatja de Guardamar.

BellreguardPlatja de Bellreguard.

MiramarPlatja de Miramar.

PilesPlatja de Piles.

OlivaPlatges de Terranova, Pau Pi, Aigua Blanca, Rabdells, Aigua Morta i Les Deveses.

PARCS NATURALS La província de València compta amb una àmplia xarxa de parcs natu-rals que, per la seua importància i singularitat, mereixen un apartat especial en esta guia.

L’Albufera

Només 11 quilòmetres al sud de la ciutat de València està el llac de l’Albufera, situat entre l’Horta i la Ribera Baixa. Multitud d’espècies trien este lloc per als seus cicles biològics. Per això, ha sigut declarada Zona d’Especial Protecció d’Aus. El Centre d’Inter-pretació del Racó de l’Olla permet conéixer el parc per mitjà d’itineraris i d’exposicions. Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut amb barca pel llac, evocant els antics pescadors, i degustar la gastronomia de la zona en els seus nombrosos restaurants (el Palmar).Centre d’Informació i Interpretació Racó de l’Olla. Tel. 961 627 345 - raco_olla@gva.es

Les Gorges del CabriolEl parc natural de les Gorges del Cabriol, amb una ex-tensió de 31.446 hectàrees, està situat a la comarca d’Utiel-Requena. El riu Ca-briol forma una frontera na-tural entre les comunitats de València i Castella-la Manxa. Constituïx un hàbitat perfecte per a animals en perill d’ex-tinció com ara: l’àguila reial, l’àguila perdiuera i la llúdria. Hi ha un centre d’interpreta-ció anomenat Mirasol, situat en la població de Venta del Moro. Permet conéixer els valors més signifi catius del parc. Centre d’Informació.Tel. 639 202 112 hoces_cabriel@gva.es

Parc natural del TúriaSituat entre les comar-ques de l’Horta i el Camp de Túria, s’es-tén pels termes municipals de València, Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ri-ba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, l’Eliana, Bena-guasil, Llíria, Vilamarxant, Xest i Pedralba. Té una superfície de 4.652 hectàrees i una longitud de 35 quilòmetres. Dins del parc podem trobar tres am-bients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. S’hi poden fer quatre tipus de rutes.Centre d’Informació. Tel. 961 325 162 - parque_turia@gva.es

Serra de Mariola

El parc natural de la Serra de Mariola es troba ubicat entre la comarca de la Vall d’Albaida, en la població de Bocairent, i les comarques de l’Alcoià i el Comtat, en la província d’Alacant. A més de la riquesa ecolò-gica, el parc presenta un ric patrimoni monumental. Així, hi trobem multitud de “caves”, antigues neveres en què s’emmagatzemava la neu a l’hivern per al seu ús i venda posterior, i també ermites, masies i fonts d’aigua natural. Centre d’Informació. Tel. 965 566 383 - serra_mariola@gva.es

Serra de la CalderonaLa Serra de la Calderona, situada entre les províncies de Castelló i València, pertany a les comarques del Camp del Túria i l’Horta. Forma part dels últims contraforts del Sistema Ibèric i constituïx, amb les seues quasi 60.000 hectàrees, la barrera natural al desbor-dament de l’horta valenciana pel nord, al mateix temps que un dels enclavaments naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana. Disposa d’un centre d’interpretació i de recepció de visitants, a la localitat de Nàquera.Centre d’Informació. Tel 961 681 993 - serra_calderona@gva.es

Més informació: http://parquesnaturales.gva.es

COMUNICACIONS

AEROPORT DE MANISESL’aeroport internacional de València està ubicat a 8,5 km del centre de la ciutat de València, al terme municipal de Manises. Està connectat directament per metro amb el centre de València: línies de metro 3 i 5.Tel. 961 598 500 - www.aena.es

FERROCARRILValència: Estació del Nord. RENFE. La cèntrica Estació del Nord, declarada monument artístic nacional, està connectada amb les línies de metro 3 i 5, estació de Xàtiva.(Euromed - Alaris - Cercanías - Regional). Tel. 963 520 202 Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.com València: Estació Joaquim Sorolla. (AVE-Alvia- Euromed) Tel. 963 390 390. Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.comÉs l’estació provisional de l’AVE (Madrid – València), situada a 800 m de l’Estació del Nord i connectada amb autobús amb esta. L’AVE és un tren d’alta velocitat que fa el trajecte València – Madrid en 95 minuts.L’estació també disposa de trens diaris a Madrid, Barcelona-Sants, Castelló i Alacant. Està connectada amb les línies de metro 1 i 5, estació de metro Joaquim Sorolla.

CARRETERESA través de la A-7 i AP-7 es connecta amb la xarxa europea d’autopistes. Connexions amb la xarxa nacional de carreteres: N-340, N-234, N-332, A-23, CV-10 i l’autovia A-3 Madrid – València.

PORTTransmediterránea. Estació marítima – Port de València. Tel. 963 939 500 - www.valenciaport.com

ESTACIÓ D’AUTOBUSOSL’estació central d’autobusos de València cobrix amb les seues línies la major part de les poblacions de la província i de la comunitat, i també té línies nacionals i internacionals que funcionen diàriament.Telf. 963 466 266.

METRO VALÈNCIAValència té actualment quatre línies de metro: 1, 3, 5, 6 i 4 (tramvia), les cinc comunicades entre si. Té connexió directa amb l’aeroport (línies 3 i 5). Tel. 900 461 046 - www.metrovalencia.es

Marjal de Pego-OlivaLa marjal de Pego-Oliva és una antiga albufera situada entre les comarques de la Safor i la Marina Alta. A més, és punt de concen-tració per a infi nitat d’aus migratòries que utilitzen este espai per a completar el seu cicle vital. Té una extensió pròxima a les mil hectàrees. Centre d’Informació.Tel.966 400 251 parque_pegooliva@gva.es

Parc natural de la Pobla de Sant MiquelEl parc natural de la Pobla de Sant Miquel està situat en el poble del mateix nom, a la comarca del Racó d’Ademús. Compta amb sis micro-reserves de fl ora catalogades, en les quals es poden trobar espècies de gran valor botànic. Disposa de quatre rutes inter-pretatives i una senda homologada.Centre d’Informació.Tel. 660 127 491 - parque_pueblasanmiguel@gva.es

Parc natural Xera-Sot de Xera

És el primer parc geològic de la Comunitat Valenciana. Situat a les comarques d’Utiel-Requena i els Serrans, compta, a més, amb un bell embassament, el de Buseo. D’acord amb el relleu muntanyós, s’hi poden trobar aus de presa com ara: àguiles perdiueres, reials, mussols i enganyapastors. Un dels animals més insòlits que es pot trobar en este parc és una gran libèl·lula de color blau anomenada Coenagrion mercuriale.Centre d’Informació.Tel. 606 857 028 - parque_cherasotdechera@gva.es

ESPORTS L’enorme atractiu natural i paisatgístic, junt amb un clima privilegiat, fan de la província de València un enclavament ideal per als amants dels esports a l’aire lliure.

Esports aquàticsPer la seua situació geogràfi ca, amb més de cent quilòmetres de litoral, la província de València és l’escenari perfecte per a gaudir de la gran va-rietat d’esports nàutics en contacte amb el Mediterrani i, a més, compta amb nombrosos clubs nàutics, clubs de submarinisme i escoles de vela. La vela, en les seues múltiples modalitats, oferix una altra forma de gau-dir del mar i es pot practicar en les escoles dels ports esportius, que compten amb un personal molt qualifi cat.

Ports esportiusLa província de Valencia compta amb 8 ports esportius:

Reial Club Nàutic de ValènciaTel. 963 679 011 - www.rcnauticovalencia.com

Port Siles (Canet d’En Berenguer)Tel. 962 608 132 - www.nauticcanet.com

Port Esportiu de la Pobla de FarnalsTel. 961 463 223 - www.poblamarina.es

Port Saplaya AlborayaTel. 963 550 033 - www.cnportsaplaya.com

Club Nàutic del PerellóTel. 961 770 386 - www.cnelperello.com

Club Nàutic de CulleraTel. 961 721 154 - www.nauticodecullera.com

Real Club Nàutic de GandiaTel. 962 841 059 - www.rcngandia.com

Club Nàutic d’OlivaTel. 962 853 423 - www.clubnauticoliva.com

Port America’s Cup (València)Tel. 963 542 160

Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo TormoEmplaçat a Xest, compta amb un traçat principal que té una longitud de més de 4.000 metres. La seua recta principal arriba als 876 metres i compta amb 14 revoltes, 5 a la dreta i 9 a l’esquerra, cosa que el fa un traçat molt compensat.Les grades tenen una capacitat aproximada de 60.000 espectadors, totes amb una visió total del recorregut.Tel. 962 525 212 / 13 - www.circuitvalencia.com

FESTESEl caràcter valencià és alegre i festiu i el cicle de les festes en la pro-víncia de valència se succeïx al llarg de tot l’any.LES FALLES. Del 15 al 19 de març, les Falles prenen la ciutat de València i un gran nombre de municipis i ciutats de la província (Xàtiva, Gandia, Alzira, Cullera, Sagunt, etc.), en una verdadera explosió d’art, música, pólvora i sentiment. A València, tot es transforma la nit del 15 amb la Plantada dels més de cinc-cents monuments de cartó pedra i fusta, que dominen els carrers durant estos dies. El barroquisme valencià s’hi posa de manifest en els vestits típics i en l’ofrena a la Mare de Déu dels Des-emparats. La pólvora pren tot el seu protagonisme cada dia a les dues del migdia amb les mascletades de la plaça de l’Ajuntament i es com-pleta amb els castells de focs artifi cials i les despertades diàries. El foc posarà el punt fi nal a estes festes amb l’espectacular Cremada, quan es cremaran la totalitat de les Falles en una sintonia en què es mescla la calor, la pólvora, els aplaudiments i algunes llàgrimes. SETMANA SANTA. Les festes de Setmana Santa vénen marcades per les representacions de la Passió, les processons del Divendres Sant i les processons de la Trobada del Diumenge de Resurrecció. Destaquen la Setmana Santa Marinera (València) i les celebracions d’Alzira i Sagunt, a més de les representacions de la Passió a Montcada i Benetússer.MOROS I CRISTIANS. Les comparses mores i cristianes simulen batalles amb arcabusseria i lluïxen en els carrers de les poblacions tota la fanta-sia i una espectacularitat màgica. Destaquen les de Bocairent (al febrer) i Ontinyent (a l’agost), ambdues declarades d’Interés Turístic Nacional.BOUS. Un element molt popular en moltes de les festes de l’estiu, so-bretot a les comarques del nord i l’interior de la província de ValènciaLA TOMATINA DE BUNYOL. Se celebra cada matí de l’últim dimecres d’agost. La festa té els seus orígens l’any 1945 i en l’actualitat parti-cipen més de 30.000 persones, arribades de tots els racons del món. Durant aproximadament una hora, es forma una gran batalla campal de tomaques madures. Està declarada d’Interés Turístic Internacional. FIRES. Cal destacar, per ordre de celebració, la Fira de Juliol de Valèn-cia, que se celebra des de 1871. Culmina amb una ornamental batalla de fl ors, en la qual milers de fl ors es tiren entre el públic pel passeig de l’Al-bereda. La Fira d’Agost o de Xàtiva té lloc del 14 al 20 d’agost i se celebra

GASTRONOMIALa gastronomia de la província de València es caracteritza pel seu sa-bor mediterrani, per la riquesa dels seus productes i per la senzillesa de la seua preparació. Dins de la seua àmplia varietat, la paella (elaborada amb carn de pollas-tre i conill, caragols, garrofó, bajoquetes, oli d’oliva, tomaca, pebre roig, arròs, safrà i sal) continua sent indiscutiblement el seu plat més univer-sal. Hi ha moltes altres temptacions, com ara la fi deuada, que substituïx els grans d’arròs per fi deus cuinats amb caldo de marisc, o l’all i pebre, guisat d’anguiles propi de la zona de l’Albufera.

Club de Golf Escorpión (Bétera)Tel. 961 601 211 - www.clubescorpion.com

Club de Golf Manises (Manises)Tel. 961 534 069 - www.realclubgolfmanises.es

Club de Golf El Bosque (Xiva)Tel. 961 808 009 - www.elbosquegolf.com

Club de Golf El SalerTel. 961 611 186 - www.parador.es

Club de Golf Oliva Nova (Oliva)Tel. 962 857 666 - http://golf.ollvanova.com

Masía de las Estrellas (Catarroja)Tel. 960 442 200 - www.masiadelasestrellas.com

Foressos Golf (Picassent)Tel. 961 221 660 - www.foressosgolf.com

Balneario de Cofrentes Campo de Golf (Cofrentes)Tel. 902 024 385 - www.cofrentesgolf.es

La Galiana Campo de Golf (Carcaixent)Tel. 961 103 838 - www.lagalianagolf.com

Campo de Golf El Tejo (Requena)Tel. 667 101 240 - www.golfrequena.com

Club de Golf de Gandía (Gandía)Tel. 962 873 208 - clubgolfgandia.wordpress.com

Camps de golfEls apassionats del golf poden gaudir dels seus camps, molt pròxims a la ciutat de València i molt ben comunicats.

A l’interior es basen en plats forts i saborosos, com l’olla, l’arròs en cassola, les farinetes, les miques, el gaspatxo manxec i els plats de-rivats de la matança del porc, així com els guisats i les carns en les comarques de l’interior. També és signifi catiu l’embotit amb totes les seues varietats, so-bretot a Requena i a Utiel. Estos plats solen acompanyar-se de vins de la terra (denominació d’ori-gen Utiel-Requena i denominació d’origen València). I, per a acabar, una excel·lent elecció és triar entre taronges de l’horta valenciana o una variada i rica rebosteria: dolços de cara-bassa (arnadí i arrop), pastissets de moniato, rosquilles d’anís, etc. També és recomanable tastar l’or-xata d’Alboraia amb fartons.

des de 1250. En esta se suc-ceïxen actes culturals, teatre, música (desfi lades, cerca-viles, mostres folklòriques internacionals) i activitats lú-diques per a totes les edats. Al voltant del 3 d’octubre, i durant una setmana, Gandia s’engalana en honor a Sant Francesc de Borja i celebra les seues festes patronals.Festes d’Algemesí a la Mare de Déu de la Salut, que van tindre l’origen l’any 1247, i en les quals destaca la Muixeranga: conjunt de quadros plàstics formats per torres humanes i fi -gures representatives que obrin una successió de balls que fi nalitzen just abans del guió de la Mare de Déu, els dies 7 i 8 de setembre.província

valència

Guia Província de València

província

© 2018Edita: Patronat Provincial de Turisme. Textos: Patronat Provincial de Turisme.Fotos: Patronat Provincial de Turisme.

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Patronat Provincial de Turisme Carrer Avellanes, 14-2-H46003 València Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

www.valenciaturisme.org

PLATGES Nombroses platges de València gaudixen del distintiu europeu de la bandera blava, reconeixement a la qualitat de les seues aigües i les seues instal·lacions, atorgat per la Fundació Europea d’Educació Ambiental.

Platja Almardà Platja de Racó de la Mar Platges de Corinto-Malvarrosa Port de SaguntPlatja de Puçol

Platges de Santa Elvira-La TorretaDels Plans, Barri dels Pescadors

Puig-Val, Play Puig i MedicaliaPlatja Norte i Platja Sur

Platja MassamagrellPlatja de Meliana

Platges de Port Saplaya i PataconaPlatges de La Malvarrosa-Las ArenasPinedoEl SalerLa DevesaEl RecatíLa GarroferaArbre del GosPlatges de El Perelló-La LlastraLes Palmeretes, Rey,Mareny de Barraquetes, Bega del MarMareny Blau y Mareny de VilxesPlatges de Mareny de Sant LlorençEl Dossel, El Far, Los Olivos, Cap BlancEl Racó, Sant Antoni, El Marenyetl’Estany, El DoradoPlatges de La Goleta i de Tavernes

Platja de XeracoPlatges d’Ahuir

NordVenecia

Platja de Los PedregalesPlatja de Guardamar

Platja de BellreguardPlatja de Miramar

Platja de PilesPlatja de Terranova,

Pau Pi, Aigua Blanca Rabdells, Aigua Morta

Les Deveses

RELACIÓ DE PLATGES DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA, DE NORD A SUD:

Canet d’En BerenguerPlatja de Racó de la Mar.

SaguntPlatges de Corinto-Malvarrosa, Almardà i Port de Sagunt.

PuçolPlatja de Puçol.

El PuigPlatges de Santa Elvira-La Torreta, dels Plans, Barri dels Pescadors, Puig-Val, Play Puig i Medicalia.

La Pobla de FarnalsPlatja Norte i Platja Sur.

MassamagrellPlatja Massamagrell.

MelianaPlatja de Meliana.

AlborayaPlatges de Port Saplaya i Patacona.

ValènciaPlatges de La Malvarrosa-Las Arenas, Pinedo, El Saler, La Devesa, El Recatí, La Garrofera i Arbre del Gos.

SuecaPlatges de El Perelló-La Llastra, Les Palmeretes, El Rey, Mareny de Barraquetes, Bega del Mar i Mareny Blau, Mareny de Vilxes.

CulleraPlatges de Mareny de Sant Llorenç, El Dossel, El Far, Los Olivos, Cap Blanc, El Racó, Sant Antoni, El Marenyet, l’Estany i El Dorado.

Tavernes de la ValldignaPlatges de La Goleta i de Tavernes.

XeracoPlatja de Xeraco.

GandiaPlatges D’Ahuir, Nord, Venecia.

DaimúsPlatja de Los Pedregales.

GuardamarPlatja de Guardamar.

BellreguardPlatja de Bellreguard.

MiramarPlatja de Miramar.

PilesPlatja de Piles.

OlivaPlatges de Terranova, Pau Pi, Aigua Blanca, Rabdells, Aigua Morta i Les Deveses.

PARCS NATURALS La província de València compta amb una àmplia xarxa de parcs natu-rals que, per la seua importància i singularitat, mereixen un apartat especial en esta guia.

L’Albufera

Només 11 quilòmetres al sud de la ciutat de València està el llac de l’Albufera, situat entre l’Horta i la Ribera Baixa. Multitud d’espècies trien este lloc per als seus cicles biològics. Per això, ha sigut declarada Zona d’Especial Protecció d’Aus. El Centre d’Inter-pretació del Racó de l’Olla permet conéixer el parc per mitjà d’itineraris i d’exposicions. Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut amb barca pel llac, evocant els antics pescadors, i degustar la gastronomia de la zona en els seus nombrosos restaurants (el Palmar).Centre d’Informació i Interpretació Racó de l’Olla. Tel. 961 627 345 - raco_olla@gva.es

Les Gorges del CabriolEl parc natural de les Gorges del Cabriol, amb una ex-tensió de 31.446 hectàrees, està situat a la comarca d’Utiel-Requena. El riu Ca-briol forma una frontera na-tural entre les comunitats de València i Castella-la Manxa. Constituïx un hàbitat perfecte per a animals en perill d’ex-tinció com ara: l’àguila reial, l’àguila perdiuera i la llúdria. Hi ha un centre d’interpreta-ció anomenat Mirasol, situat en la població de Venta del Moro. Permet conéixer els valors més signifi catius del parc. Centre d’Informació.Tel. 639 202 112 hoces_cabriel@gva.es

Parc natural del TúriaSituat entre les comar-ques de l’Horta i el Camp de Túria, s’es-tén pels termes municipals de València, Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ri-ba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, l’Eliana, Bena-guasil, Llíria, Vilamarxant, Xest i Pedralba. Té una superfície de 4.652 hectàrees i una longitud de 35 quilòmetres. Dins del parc podem trobar tres am-bients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. S’hi poden fer quatre tipus de rutes.Centre d’Informació. Tel. 961 325 162 - parque_turia@gva.es

Serra de Mariola

El parc natural de la Serra de Mariola es troba ubicat entre la comarca de la Vall d’Albaida, en la població de Bocairent, i les comarques de l’Alcoià i el Comtat, en la província d’Alacant. A més de la riquesa ecolò-gica, el parc presenta un ric patrimoni monumental. Així, hi trobem multitud de “caves”, antigues neveres en què s’emmagatzemava la neu a l’hivern per al seu ús i venda posterior, i també ermites, masies i fonts d’aigua natural. Centre d’Informació. Tel. 965 566 383 - serra_mariola@gva.es

Serra de la CalderonaLa Serra de la Calderona, situada entre les províncies de Castelló i València, pertany a les comarques del Camp del Túria i l’Horta. Forma part dels últims contraforts del Sistema Ibèric i constituïx, amb les seues quasi 60.000 hectàrees, la barrera natural al desbor-dament de l’horta valenciana pel nord, al mateix temps que un dels enclavaments naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana. Disposa d’un centre d’interpretació i de recepció de visitants, a la localitat de Nàquera.Centre d’Informació. Tel 961 681 993 - serra_calderona@gva.es

Més informació: http://parquesnaturales.gva.es

COMUNICACIONS

AEROPORT DE MANISESL’aeroport internacional de València està ubicat a 8,5 km del centre de la ciutat de València, al terme municipal de Manises. Està connectat directament per metro amb el centre de València: línies de metro 3 i 5.Tel. 961 598 500 - www.aena.es

FERROCARRILValència: Estació del Nord. RENFE. La cèntrica Estació del Nord, declarada monument artístic nacional, està connectada amb les línies de metro 3 i 5, estació de Xàtiva.(Euromed - Alaris - Cercanías - Regional). Tel. 963 520 202 Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.com València: Estació Joaquim Sorolla. (AVE-Alvia- Euromed) Tel. 963 390 390. Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.comÉs l’estació provisional de l’AVE (Madrid – València), situada a 800 m de l’Estació del Nord i connectada amb autobús amb esta. L’AVE és un tren d’alta velocitat que fa el trajecte València – Madrid en 95 minuts.L’estació també disposa de trens diaris a Madrid, Barcelona-Sants, Castelló i Alacant. Està connectada amb les línies de metro 1 i 5, estació de metro Joaquim Sorolla.

CARRETERESA través de la A-7 i AP-7 es connecta amb la xarxa europea d’autopistes. Connexions amb la xarxa nacional de carreteres: N-340, N-234, N-332, A-23, CV-10 i l’autovia A-3 Madrid – València.

PORTTransmediterránea. Estació marítima – Port de València. Tel. 963 939 500 - www.valenciaport.com

ESTACIÓ D’AUTOBUSOSL’estació central d’autobusos de València cobrix amb les seues línies la major part de les poblacions de la província i de la comunitat, i també té línies nacionals i internacionals que funcionen diàriament.Telf. 963 466 266.

METRO VALÈNCIAValència té actualment quatre línies de metro: 1, 3, 5, 6 i 4 (tramvia), les cinc comunicades entre si. Té connexió directa amb l’aeroport (línies 3 i 5). Tel. 900 461 046 - www.metrovalencia.es

Marjal de Pego-OlivaLa marjal de Pego-Oliva és una antiga albufera situada entre les comarques de la Safor i la Marina Alta. A més, és punt de concen-tració per a infi nitat d’aus migratòries que utilitzen este espai per a completar el seu cicle vital. Té una extensió pròxima a les mil hectàrees. Centre d’Informació.Tel.966 400 251 parque_pegooliva@gva.es

Parc natural de la Pobla de Sant MiquelEl parc natural de la Pobla de Sant Miquel està situat en el poble del mateix nom, a la comarca del Racó d’Ademús. Compta amb sis micro-reserves de fl ora catalogades, en les quals es poden trobar espècies de gran valor botànic. Disposa de quatre rutes inter-pretatives i una senda homologada.Centre d’Informació.Tel. 660 127 491 - parque_pueblasanmiguel@gva.es

Parc natural Xera-Sot de Xera

És el primer parc geològic de la Comunitat Valenciana. Situat a les comarques d’Utiel-Requena i els Serrans, compta, a més, amb un bell embassament, el de Buseo. D’acord amb el relleu muntanyós, s’hi poden trobar aus de presa com ara: àguiles perdiueres, reials, mussols i enganyapastors. Un dels animals més insòlits que es pot trobar en este parc és una gran libèl·lula de color blau anomenada Coenagrion mercuriale.Centre d’Informació.Tel. 606 857 028 - parque_cherasotdechera@gva.es

ESPORTS L’enorme atractiu natural i paisatgístic, junt amb un clima privilegiat, fan de la província de València un enclavament ideal per als amants dels esports a l’aire lliure.

Esports aquàticsPer la seua situació geogràfi ca, amb més de cent quilòmetres de litoral, la província de València és l’escenari perfecte per a gaudir de la gran va-rietat d’esports nàutics en contacte amb el Mediterrani i, a més, compta amb nombrosos clubs nàutics, clubs de submarinisme i escoles de vela. La vela, en les seues múltiples modalitats, oferix una altra forma de gau-dir del mar i es pot practicar en les escoles dels ports esportius, que compten amb un personal molt qualifi cat.

Ports esportiusLa província de Valencia compta amb 8 ports esportius:

Reial Club Nàutic de ValènciaTel. 963 679 011 - www.rcnauticovalencia.com

Port Siles (Canet d’En Berenguer)Tel. 962 608 132 - www.nauticcanet.com

Port Esportiu de la Pobla de FarnalsTel. 961 463 223 - www.poblamarina.es

Port Saplaya AlborayaTel. 963 550 033 - www.cnportsaplaya.com

Club Nàutic del PerellóTel. 961 770 386 - www.cnelperello.com

Club Nàutic de CulleraTel. 961 721 154 - www.nauticodecullera.com

Real Club Nàutic de GandiaTel. 962 841 059 - www.rcngandia.com

Club Nàutic d’OlivaTel. 962 853 423 - www.clubnauticoliva.com

Port America’s Cup (València)Tel. 963 542 160

Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo TormoEmplaçat a Xest, compta amb un traçat principal que té una longitud de més de 4.000 metres. La seua recta principal arriba als 876 metres i compta amb 14 revoltes, 5 a la dreta i 9 a l’esquerra, cosa que el fa un traçat molt compensat.Les grades tenen una capacitat aproximada de 60.000 espectadors, totes amb una visió total del recorregut.Tel. 962 525 212 / 13 - www.circuitvalencia.com

FESTESEl caràcter valencià és alegre i festiu i el cicle de les festes en la pro-víncia de valència se succeïx al llarg de tot l’any.LES FALLES. Del 15 al 19 de març, les Falles prenen la ciutat de València i un gran nombre de municipis i ciutats de la província (Xàtiva, Gandia, Alzira, Cullera, Sagunt, etc.), en una verdadera explosió d’art, música, pólvora i sentiment. A València, tot es transforma la nit del 15 amb la Plantada dels més de cinc-cents monuments de cartó pedra i fusta, que dominen els carrers durant estos dies. El barroquisme valencià s’hi posa de manifest en els vestits típics i en l’ofrena a la Mare de Déu dels Des-emparats. La pólvora pren tot el seu protagonisme cada dia a les dues del migdia amb les mascletades de la plaça de l’Ajuntament i es com-pleta amb els castells de focs artifi cials i les despertades diàries. El foc posarà el punt fi nal a estes festes amb l’espectacular Cremada, quan es cremaran la totalitat de les Falles en una sintonia en què es mescla la calor, la pólvora, els aplaudiments i algunes llàgrimes. SETMANA SANTA. Les festes de Setmana Santa vénen marcades per les representacions de la Passió, les processons del Divendres Sant i les processons de la Trobada del Diumenge de Resurrecció. Destaquen la Setmana Santa Marinera (València) i les celebracions d’Alzira i Sagunt, a més de les representacions de la Passió a Montcada i Benetússer.MOROS I CRISTIANS. Les comparses mores i cristianes simulen batalles amb arcabusseria i lluïxen en els carrers de les poblacions tota la fanta-sia i una espectacularitat màgica. Destaquen les de Bocairent (al febrer) i Ontinyent (a l’agost), ambdues declarades d’Interés Turístic Nacional.BOUS. Un element molt popular en moltes de les festes de l’estiu, so-bretot a les comarques del nord i l’interior de la província de ValènciaLA TOMATINA DE BUNYOL. Se celebra cada matí de l’últim dimecres d’agost. La festa té els seus orígens l’any 1945 i en l’actualitat parti-cipen més de 30.000 persones, arribades de tots els racons del món. Durant aproximadament una hora, es forma una gran batalla campal de tomaques madures. Està declarada d’Interés Turístic Internacional. FIRES. Cal destacar, per ordre de celebració, la Fira de Juliol de Valèn-cia, que se celebra des de 1871. Culmina amb una ornamental batalla de fl ors, en la qual milers de fl ors es tiren entre el públic pel passeig de l’Al-bereda. La Fira d’Agost o de Xàtiva té lloc del 14 al 20 d’agost i se celebra

GASTRONOMIALa gastronomia de la província de València es caracteritza pel seu sa-bor mediterrani, per la riquesa dels seus productes i per la senzillesa de la seua preparació. Dins de la seua àmplia varietat, la paella (elaborada amb carn de pollas-tre i conill, caragols, garrofó, bajoquetes, oli d’oliva, tomaca, pebre roig, arròs, safrà i sal) continua sent indiscutiblement el seu plat més univer-sal. Hi ha moltes altres temptacions, com ara la fi deuada, que substituïx els grans d’arròs per fi deus cuinats amb caldo de marisc, o l’all i pebre, guisat d’anguiles propi de la zona de l’Albufera.

Club de Golf Escorpión (Bétera)Tel. 961 601 211 - www.clubescorpion.com

Club de Golf Manises (Manises)Tel. 961 534 069 - www.realclubgolfmanises.es

Club de Golf El Bosque (Xiva)Tel. 961 808 009 - www.elbosquegolf.com

Club de Golf El SalerTel. 961 611 186 - www.parador.es

Club de Golf Oliva Nova (Oliva)Tel. 962 857 666 - http://golf.ollvanova.com

Masía de las Estrellas (Catarroja)Tel. 960 442 200 - www.masiadelasestrellas.com

Foressos Golf (Picassent)Tel. 961 221 660 - www.foressosgolf.com

Balneario de Cofrentes Campo de Golf (Cofrentes)Tel. 902 024 385 - www.cofrentesgolf.es

La Galiana Campo de Golf (Carcaixent)Tel. 961 103 838 - www.lagalianagolf.com

Campo de Golf El Tejo (Requena)Tel. 667 101 240 - www.golfrequena.com

Club de Golf de Gandía (Gandía)Tel. 962 873 208 - clubgolfgandia.wordpress.com

Camps de golfEls apassionats del golf poden gaudir dels seus camps, molt pròxims a la ciutat de València i molt ben comunicats.

A l’interior es basen en plats forts i saborosos, com l’olla, l’arròs en cassola, les farinetes, les miques, el gaspatxo manxec i els plats de-rivats de la matança del porc, així com els guisats i les carns en les comarques de l’interior. També és signifi catiu l’embotit amb totes les seues varietats, so-bretot a Requena i a Utiel. Estos plats solen acompanyar-se de vins de la terra (denominació d’ori-gen Utiel-Requena i denominació d’origen València). I, per a acabar, una excel·lent elecció és triar entre taronges de l’horta valenciana o una variada i rica rebosteria: dolços de cara-bassa (arnadí i arrop), pastissets de moniato, rosquilles d’anís, etc. També és recomanable tastar l’or-xata d’Alboraia amb fartons.

des de 1250. En esta se suc-ceïxen actes culturals, teatre, música (desfi lades, cerca-viles, mostres folklòriques internacionals) i activitats lú-diques per a totes les edats. Al voltant del 3 d’octubre, i durant una setmana, Gandia s’engalana en honor a Sant Francesc de Borja i celebra les seues festes patronals.Festes d’Algemesí a la Mare de Déu de la Salut, que van tindre l’origen l’any 1247, i en les quals destaca la Muixeranga: conjunt de quadros plàstics formats per torres humanes i fi -gures representatives que obrin una successió de balls que fi nalitzen just abans del guió de la Mare de Déu, els dies 7 i 8 de setembre.província

valència

Guia Província de València

província

© 2018Edita: Patronat Provincial de Turisme. Textos: Patronat Provincial de Turisme.Fotos: Patronat Provincial de Turisme.

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Patronat Provincial de Turisme Carrer Avellanes, 14-2-H46003 València Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

www.valenciaturisme.org

PLATGES Nombroses platges de València gaudixen del distintiu europeu de la bandera blava, reconeixement a la qualitat de les seues aigües i les seues instal·lacions, atorgat per la Fundació Europea d’Educació Ambiental.

Platja Almardà Platja de Racó de la Mar Platges de Corinto-Malvarrosa Port de SaguntPlatja de Puçol

Platges de Santa Elvira-La TorretaDels Plans, Barri dels Pescadors

Puig-Val, Play Puig i MedicaliaPlatja Norte i Platja Sur

Platja MassamagrellPlatja de Meliana

Platges de Port Saplaya i PataconaPlatges de La Malvarrosa-Las ArenasPinedoEl SalerLa DevesaEl RecatíLa GarroferaArbre del GosPlatges de El Perelló-La LlastraLes Palmeretes, Rey,Mareny de Barraquetes, Bega del MarMareny Blau y Mareny de VilxesPlatges de Mareny de Sant LlorençEl Dossel, El Far, Los Olivos, Cap BlancEl Racó, Sant Antoni, El Marenyetl’Estany, El DoradoPlatges de La Goleta i de Tavernes

Platja de XeracoPlatges d’Ahuir

NordVenecia

Platja de Los PedregalesPlatja de Guardamar

Platja de BellreguardPlatja de Miramar

Platja de PilesPlatja de Terranova,

Pau Pi, Aigua Blanca Rabdells, Aigua Morta

Les Deveses

RELACIÓ DE PLATGES DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA, DE NORD A SUD:

Canet d’En BerenguerPlatja de Racó de la Mar.

SaguntPlatges de Corinto-Malvarrosa, Almardà i Port de Sagunt.

PuçolPlatja de Puçol.

El PuigPlatges de Santa Elvira-La Torreta, dels Plans, Barri dels Pescadors, Puig-Val, Play Puig i Medicalia.

La Pobla de FarnalsPlatja Norte i Platja Sur.

MassamagrellPlatja Massamagrell.

MelianaPlatja de Meliana.

AlborayaPlatges de Port Saplaya i Patacona.

ValènciaPlatges de La Malvarrosa-Las Arenas, Pinedo, El Saler, La Devesa, El Recatí, La Garrofera i Arbre del Gos.

SuecaPlatges de El Perelló-La Llastra, Les Palmeretes, El Rey, Mareny de Barraquetes, Bega del Mar i Mareny Blau, Mareny de Vilxes.

CulleraPlatges de Mareny de Sant Llorenç, El Dossel, El Far, Los Olivos, Cap Blanc, El Racó, Sant Antoni, El Marenyet, l’Estany i El Dorado.

Tavernes de la ValldignaPlatges de La Goleta i de Tavernes.

XeracoPlatja de Xeraco.

GandiaPlatges D’Ahuir, Nord, Venecia.

DaimúsPlatja de Los Pedregales.

GuardamarPlatja de Guardamar.

BellreguardPlatja de Bellreguard.

MiramarPlatja de Miramar.

PilesPlatja de Piles.

OlivaPlatges de Terranova, Pau Pi, Aigua Blanca, Rabdells, Aigua Morta i Les Deveses.

PARCS NATURALS La província de València compta amb una àmplia xarxa de parcs natu-rals que, per la seua importància i singularitat, mereixen un apartat especial en esta guia.

L’Albufera

Només 11 quilòmetres al sud de la ciutat de València està el llac de l’Albufera, situat entre l’Horta i la Ribera Baixa. Multitud d’espècies trien este lloc per als seus cicles biològics. Per això, ha sigut declarada Zona d’Especial Protecció d’Aus. El Centre d’Inter-pretació del Racó de l’Olla permet conéixer el parc per mitjà d’itineraris i d’exposicions. Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut amb barca pel llac, evocant els antics pescadors, i degustar la gastronomia de la zona en els seus nombrosos restaurants (el Palmar).Centre d’Informació i Interpretació Racó de l’Olla. Tel. 961 627 345 - raco_olla@gva.es

Les Gorges del CabriolEl parc natural de les Gorges del Cabriol, amb una ex-tensió de 31.446 hectàrees, està situat a la comarca d’Utiel-Requena. El riu Ca-briol forma una frontera na-tural entre les comunitats de València i Castella-la Manxa. Constituïx un hàbitat perfecte per a animals en perill d’ex-tinció com ara: l’àguila reial, l’àguila perdiuera i la llúdria. Hi ha un centre d’interpreta-ció anomenat Mirasol, situat en la població de Venta del Moro. Permet conéixer els valors més signifi catius del parc. Centre d’Informació.Tel. 639 202 112 hoces_cabriel@gva.es

Parc natural del TúriaSituat entre les comar-ques de l’Horta i el Camp de Túria, s’es-tén pels termes municipals de València, Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ri-ba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, l’Eliana, Bena-guasil, Llíria, Vilamarxant, Xest i Pedralba. Té una superfície de 4.652 hectàrees i una longitud de 35 quilòmetres. Dins del parc podem trobar tres am-bients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. S’hi poden fer quatre tipus de rutes.Centre d’Informació. Tel. 961 325 162 - parque_turia@gva.es

Serra de Mariola

El parc natural de la Serra de Mariola es troba ubicat entre la comarca de la Vall d’Albaida, en la població de Bocairent, i les comarques de l’Alcoià i el Comtat, en la província d’Alacant. A més de la riquesa ecolò-gica, el parc presenta un ric patrimoni monumental. Així, hi trobem multitud de “caves”, antigues neveres en què s’emmagatzemava la neu a l’hivern per al seu ús i venda posterior, i també ermites, masies i fonts d’aigua natural. Centre d’Informació. Tel. 965 566 383 - serra_mariola@gva.es

Serra de la CalderonaLa Serra de la Calderona, situada entre les províncies de Castelló i València, pertany a les comarques del Camp del Túria i l’Horta. Forma part dels últims contraforts del Sistema Ibèric i constituïx, amb les seues quasi 60.000 hectàrees, la barrera natural al desbor-dament de l’horta valenciana pel nord, al mateix temps que un dels enclavaments naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana. Disposa d’un centre d’interpretació i de recepció de visitants, a la localitat de Nàquera.Centre d’Informació. Tel 961 681 993 - serra_calderona@gva.es

Més informació: http://parquesnaturales.gva.es

COMUNICACIONS

AEROPORT DE MANISESL’aeroport internacional de València està ubicat a 8,5 km del centre de la ciutat de València, al terme municipal de Manises. Està connectat directament per metro amb el centre de València: línies de metro 3 i 5.Tel. 961 598 500 - www.aena.es

FERROCARRILValència: Estació del Nord. RENFE. La cèntrica Estació del Nord, declarada monument artístic nacional, està connectada amb les línies de metro 3 i 5, estació de Xàtiva.(Euromed - Alaris - Cercanías - Regional). Tel. 963 520 202 Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.com València: Estació Joaquim Sorolla. (AVE-Alvia- Euromed) Tel. 963 390 390. Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.comÉs l’estació provisional de l’AVE (Madrid – València), situada a 800 m de l’Estació del Nord i connectada amb autobús amb esta. L’AVE és un tren d’alta velocitat que fa el trajecte València – Madrid en 95 minuts.L’estació també disposa de trens diaris a Madrid, Barcelona-Sants, Castelló i Alacant. Està connectada amb les línies de metro 1 i 5, estació de metro Joaquim Sorolla.

CARRETERESA través de la A-7 i AP-7 es connecta amb la xarxa europea d’autopistes. Connexions amb la xarxa nacional de carreteres: N-340, N-234, N-332, A-23, CV-10 i l’autovia A-3 Madrid – València.

PORTTransmediterránea. Estació marítima – Port de València. Tel. 963 939 500 - www.valenciaport.com

ESTACIÓ D’AUTOBUSOSL’estació central d’autobusos de València cobrix amb les seues línies la major part de les poblacions de la província i de la comunitat, i també té línies nacionals i internacionals que funcionen diàriament.Telf. 963 466 266.

METRO VALÈNCIAValència té actualment quatre línies de metro: 1, 3, 5, 6 i 4 (tramvia), les cinc comunicades entre si. Té connexió directa amb l’aeroport (línies 3 i 5). Tel. 900 461 046 - www.metrovalencia.es

Marjal de Pego-OlivaLa marjal de Pego-Oliva és una antiga albufera situada entre les comarques de la Safor i la Marina Alta. A més, és punt de concen-tració per a infi nitat d’aus migratòries que utilitzen este espai per a completar el seu cicle vital. Té una extensió pròxima a les mil hectàrees. Centre d’Informació.Tel.966 400 251 parque_pegooliva@gva.es

Parc natural de la Pobla de Sant MiquelEl parc natural de la Pobla de Sant Miquel està situat en el poble del mateix nom, a la comarca del Racó d’Ademús. Compta amb sis micro-reserves de fl ora catalogades, en les quals es poden trobar espècies de gran valor botànic. Disposa de quatre rutes inter-pretatives i una senda homologada.Centre d’Informació.Tel. 660 127 491 - parque_pueblasanmiguel@gva.es

Parc natural Xera-Sot de Xera

És el primer parc geològic de la Comunitat Valenciana. Situat a les comarques d’Utiel-Requena i els Serrans, compta, a més, amb un bell embassament, el de Buseo. D’acord amb el relleu muntanyós, s’hi poden trobar aus de presa com ara: àguiles perdiueres, reials, mussols i enganyapastors. Un dels animals més insòlits que es pot trobar en este parc és una gran libèl·lula de color blau anomenada Coenagrion mercuriale.Centre d’Informació.Tel. 606 857 028 - parque_cherasotdechera@gva.es

ESPORTS L’enorme atractiu natural i paisatgístic, junt amb un clima privilegiat, fan de la província de València un enclavament ideal per als amants dels esports a l’aire lliure.

Esports aquàticsPer la seua situació geogràfi ca, amb més de cent quilòmetres de litoral, la província de València és l’escenari perfecte per a gaudir de la gran va-rietat d’esports nàutics en contacte amb el Mediterrani i, a més, compta amb nombrosos clubs nàutics, clubs de submarinisme i escoles de vela. La vela, en les seues múltiples modalitats, oferix una altra forma de gau-dir del mar i es pot practicar en les escoles dels ports esportius, que compten amb un personal molt qualifi cat.

Ports esportiusLa província de Valencia compta amb 8 ports esportius:

Reial Club Nàutic de ValènciaTel. 963 679 011 - www.rcnauticovalencia.com

Port Siles (Canet d’En Berenguer)Tel. 962 608 132 - www.nauticcanet.com

Port Esportiu de la Pobla de FarnalsTel. 961 463 223 - www.poblamarina.es

Port Saplaya AlborayaTel. 963 550 033 - www.cnportsaplaya.com

Club Nàutic del PerellóTel. 961 770 386 - www.cnelperello.com

Club Nàutic de CulleraTel. 961 721 154 - www.nauticodecullera.com

Real Club Nàutic de GandiaTel. 962 841 059 - www.rcngandia.com

Club Nàutic d’OlivaTel. 962 853 423 - www.clubnauticoliva.com

Port America’s Cup (València)Tel. 963 542 160

Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo TormoEmplaçat a Xest, compta amb un traçat principal que té una longitud de més de 4.000 metres. La seua recta principal arriba als 876 metres i compta amb 14 revoltes, 5 a la dreta i 9 a l’esquerra, cosa que el fa un traçat molt compensat.Les grades tenen una capacitat aproximada de 60.000 espectadors, totes amb una visió total del recorregut.Tel. 962 525 212 / 13 - www.circuitvalencia.com

FESTESEl caràcter valencià és alegre i festiu i el cicle de les festes en la pro-víncia de valència se succeïx al llarg de tot l’any.LES FALLES. Del 15 al 19 de març, les Falles prenen la ciutat de València i un gran nombre de municipis i ciutats de la província (Xàtiva, Gandia, Alzira, Cullera, Sagunt, etc.), en una verdadera explosió d’art, música, pólvora i sentiment. A València, tot es transforma la nit del 15 amb la Plantada dels més de cinc-cents monuments de cartó pedra i fusta, que dominen els carrers durant estos dies. El barroquisme valencià s’hi posa de manifest en els vestits típics i en l’ofrena a la Mare de Déu dels Des-emparats. La pólvora pren tot el seu protagonisme cada dia a les dues del migdia amb les mascletades de la plaça de l’Ajuntament i es com-pleta amb els castells de focs artifi cials i les despertades diàries. El foc posarà el punt fi nal a estes festes amb l’espectacular Cremada, quan es cremaran la totalitat de les Falles en una sintonia en què es mescla la calor, la pólvora, els aplaudiments i algunes llàgrimes. SETMANA SANTA. Les festes de Setmana Santa vénen marcades per les representacions de la Passió, les processons del Divendres Sant i les processons de la Trobada del Diumenge de Resurrecció. Destaquen la Setmana Santa Marinera (València) i les celebracions d’Alzira i Sagunt, a més de les representacions de la Passió a Montcada i Benetússer.MOROS I CRISTIANS. Les comparses mores i cristianes simulen batalles amb arcabusseria i lluïxen en els carrers de les poblacions tota la fanta-sia i una espectacularitat màgica. Destaquen les de Bocairent (al febrer) i Ontinyent (a l’agost), ambdues declarades d’Interés Turístic Nacional.BOUS. Un element molt popular en moltes de les festes de l’estiu, so-bretot a les comarques del nord i l’interior de la província de ValènciaLA TOMATINA DE BUNYOL. Se celebra cada matí de l’últim dimecres d’agost. La festa té els seus orígens l’any 1945 i en l’actualitat parti-cipen més de 30.000 persones, arribades de tots els racons del món. Durant aproximadament una hora, es forma una gran batalla campal de tomaques madures. Està declarada d’Interés Turístic Internacional. FIRES. Cal destacar, per ordre de celebració, la Fira de Juliol de Valèn-cia, que se celebra des de 1871. Culmina amb una ornamental batalla de fl ors, en la qual milers de fl ors es tiren entre el públic pel passeig de l’Al-bereda. La Fira d’Agost o de Xàtiva té lloc del 14 al 20 d’agost i se celebra

GASTRONOMIALa gastronomia de la província de València es caracteritza pel seu sa-bor mediterrani, per la riquesa dels seus productes i per la senzillesa de la seua preparació. Dins de la seua àmplia varietat, la paella (elaborada amb carn de pollas-tre i conill, caragols, garrofó, bajoquetes, oli d’oliva, tomaca, pebre roig, arròs, safrà i sal) continua sent indiscutiblement el seu plat més univer-sal. Hi ha moltes altres temptacions, com ara la fi deuada, que substituïx els grans d’arròs per fi deus cuinats amb caldo de marisc, o l’all i pebre, guisat d’anguiles propi de la zona de l’Albufera.

Club de Golf Escorpión (Bétera)Tel. 961 601 211 - www.clubescorpion.com

Club de Golf Manises (Manises)Tel. 961 534 069 - www.realclubgolfmanises.es

Club de Golf El Bosque (Xiva)Tel. 961 808 009 - www.elbosquegolf.com

Club de Golf El SalerTel. 961 611 186 - www.parador.es

Club de Golf Oliva Nova (Oliva)Tel. 962 857 666 - http://golf.ollvanova.com

Masía de las Estrellas (Catarroja)Tel. 960 442 200 - www.masiadelasestrellas.com

Foressos Golf (Picassent)Tel. 961 221 660 - www.foressosgolf.com

Balneario de Cofrentes Campo de Golf (Cofrentes)Tel. 902 024 385 - www.cofrentesgolf.es

La Galiana Campo de Golf (Carcaixent)Tel. 961 103 838 - www.lagalianagolf.com

Campo de Golf El Tejo (Requena)Tel. 667 101 240 - www.golfrequena.com

Club de Golf de Gandía (Gandía)Tel. 962 873 208 - clubgolfgandia.wordpress.com

Camps de golfEls apassionats del golf poden gaudir dels seus camps, molt pròxims a la ciutat de València i molt ben comunicats.

A l’interior es basen en plats forts i saborosos, com l’olla, l’arròs en cassola, les farinetes, les miques, el gaspatxo manxec i els plats de-rivats de la matança del porc, així com els guisats i les carns en les comarques de l’interior. També és signifi catiu l’embotit amb totes les seues varietats, so-bretot a Requena i a Utiel. Estos plats solen acompanyar-se de vins de la terra (denominació d’ori-gen Utiel-Requena i denominació d’origen València). I, per a acabar, una excel·lent elecció és triar entre taronges de l’horta valenciana o una variada i rica rebosteria: dolços de cara-bassa (arnadí i arrop), pastissets de moniato, rosquilles d’anís, etc. També és recomanable tastar l’or-xata d’Alboraia amb fartons.

des de 1250. En esta se suc-ceïxen actes culturals, teatre, música (desfi lades, cerca-viles, mostres folklòriques internacionals) i activitats lú-diques per a totes les edats. Al voltant del 3 d’octubre, i durant una setmana, Gandia s’engalana en honor a Sant Francesc de Borja i celebra les seues festes patronals.Festes d’Algemesí a la Mare de Déu de la Salut, que van tindre l’origen l’any 1247, i en les quals destaca la Muixeranga: conjunt de quadros plàstics formats per torres humanes i fi -gures representatives que obrin una successió de balls que fi nalitzen just abans del guió de la Mare de Déu, els dies 7 i 8 de setembre.

província valència

Guia

Pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

província

© 2018Edita: Patronat Provincial de Turisme. Textos: Patronat Provincial de Turisme.Fotos: Patronat Provincial de Turisme.

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Patronat Provincial de Turisme Carrer Avellanes, 14-2-H46003 València Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

www.valenciaturisme.org

PLATGES Nombroses platges de València gaudixen del distintiu europeu de la bandera blava, reconeixement a la qualitat de les seues aigües i les seues instal·lacions, atorgat per la Fundació Europea d’Educació Ambiental.

Platja Almardà Platja de Racó de la Mar Platges de Corinto-Malvarrosa Port de SaguntPlatja de Puçol

Platges de Santa Elvira-La TorretaDels Plans, Barri dels Pescadors

Puig-Val, Play Puig i MedicaliaPlatja Norte i Platja Sur

Platja MassamagrellPlatja de Meliana

Platges de Port Saplaya i PataconaPlatges de La Malvarrosa-Las ArenasPinedoEl SalerLa DevesaEl RecatíLa GarroferaArbre del GosPlatges de El Perelló-La LlastraLes Palmeretes, Rey,Mareny de Barraquetes, Bega del MarMareny Blau y Mareny de VilxesPlatges de Mareny de Sant LlorençEl Dossel, El Far, Los Olivos, Cap BlancEl Racó, Sant Antoni, El Marenyetl’Estany, El DoradoPlatges de La Goleta i de Tavernes

Platja de XeracoPlatges d’Ahuir

NordVenecia

Platja de Los PedregalesPlatja de Guardamar

Platja de BellreguardPlatja de Miramar

Platja de PilesPlatja de Terranova,

Pau Pi, Aigua Blanca Rabdells, Aigua Morta

Les Deveses

RELACIÓ DE PLATGES DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA, DE NORD A SUD:

Canet d’En BerenguerPlatja de Racó de la Mar.

SaguntPlatges de Corinto-Malvarrosa, Almardà i Port de Sagunt.

PuçolPlatja de Puçol.

El PuigPlatges de Santa Elvira-La Torreta, dels Plans, Barri dels Pescadors, Puig-Val, Play Puig i Medicalia.

La Pobla de FarnalsPlatja Norte i Platja Sur.

MassamagrellPlatja Massamagrell.

MelianaPlatja de Meliana.

AlborayaPlatges de Port Saplaya i Patacona.

ValènciaPlatges de La Malvarrosa-Las Arenas, Pinedo, El Saler, La Devesa, El Recatí, La Garrofera i Arbre del Gos.

SuecaPlatges de El Perelló-La Llastra, Les Palmeretes, El Rey, Mareny de Barraquetes, Bega del Mar i Mareny Blau, Mareny de Vilxes.

CulleraPlatges de Mareny de Sant Llorenç, El Dossel, El Far, Los Olivos, Cap Blanc, El Racó, Sant Antoni, El Marenyet, l’Estany i El Dorado.

Tavernes de la ValldignaPlatges de La Goleta i de Tavernes.

XeracoPlatja de Xeraco.

GandiaPlatges D’Ahuir, Nord, Venecia.

DaimúsPlatja de Los Pedregales.

GuardamarPlatja de Guardamar.

BellreguardPlatja de Bellreguard.

MiramarPlatja de Miramar.

PilesPlatja de Piles.

OlivaPlatges de Terranova, Pau Pi, Aigua Blanca, Rabdells, Aigua Morta i Les Deveses.

PARCS NATURALS La província de València compta amb una àmplia xarxa de parcs natu-rals que, per la seua importància i singularitat, mereixen un apartat especial en esta guia.

L’Albufera

Només 11 quilòmetres al sud de la ciutat de València està el llac de l’Albufera, situat entre l’Horta i la Ribera Baixa. Multitud d’espècies trien este lloc per als seus cicles biològics. Per això, ha sigut declarada Zona d’Especial Protecció d’Aus. El Centre d’Inter-pretació del Racó de l’Olla permet conéixer el parc per mitjà d’itineraris i d’exposicions. Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut amb barca pel llac, evocant els antics pescadors, i degustar la gastronomia de la zona en els seus nombrosos restaurants (el Palmar).Centre d’Informació i Interpretació Racó de l’Olla. Tel. 961 627 345 - raco_olla@gva.es

Les Gorges del CabriolEl parc natural de les Gorges del Cabriol, amb una ex-tensió de 31.446 hectàrees, està situat a la comarca d’Utiel-Requena. El riu Ca-briol forma una frontera na-tural entre les comunitats de València i Castella-la Manxa. Constituïx un hàbitat perfecte per a animals en perill d’ex-tinció com ara: l’àguila reial, l’àguila perdiuera i la llúdria. Hi ha un centre d’interpreta-ció anomenat Mirasol, situat en la població de Venta del Moro. Permet conéixer els valors més signifi catius del parc. Centre d’Informació.Tel. 639 202 112 hoces_cabriel@gva.es

Parc natural del TúriaSituat entre les comar-ques de l’Horta i el Camp de Túria, s’es-tén pels termes municipals de València, Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ri-ba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, l’Eliana, Bena-guasil, Llíria, Vilamarxant, Xest i Pedralba. Té una superfície de 4.652 hectàrees i una longitud de 35 quilòmetres. Dins del parc podem trobar tres am-bients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. S’hi poden fer quatre tipus de rutes.Centre d’Informació. Tel. 961 325 162 - parque_turia@gva.es

Serra de Mariola

El parc natural de la Serra de Mariola es troba ubicat entre la comarca de la Vall d’Albaida, en la població de Bocairent, i les comarques de l’Alcoià i el Comtat, en la província d’Alacant. A més de la riquesa ecolò-gica, el parc presenta un ric patrimoni monumental. Així, hi trobem multitud de “caves”, antigues neveres en què s’emmagatzemava la neu a l’hivern per al seu ús i venda posterior, i també ermites, masies i fonts d’aigua natural. Centre d’Informació. Tel. 965 566 383 - serra_mariola@gva.es

Serra de la CalderonaLa Serra de la Calderona, situada entre les províncies de Castelló i València, pertany a les comarques del Camp del Túria i l’Horta. Forma part dels últims contraforts del Sistema Ibèric i constituïx, amb les seues quasi 60.000 hectàrees, la barrera natural al desbor-dament de l’horta valenciana pel nord, al mateix temps que un dels enclavaments naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana. Disposa d’un centre d’interpretació i de recepció de visitants, a la localitat de Nàquera.Centre d’Informació. Tel 961 681 993 - serra_calderona@gva.es

Més informació: http://parquesnaturales.gva.es

COMUNICACIONS

AEROPORT DE MANISESL’aeroport internacional de València està ubicat a 8,5 km del centre de la ciutat de València, al terme municipal de Manises. Està connectat directament per metro amb el centre de València: línies de metro 3 i 5.Tel. 961 598 500 - www.aena.es

FERROCARRILValència: Estació del Nord. RENFE. La cèntrica Estació del Nord, declarada monument artístic nacional, està connectada amb les línies de metro 3 i 5, estació de Xàtiva.(Euromed - Alaris - Cercanías - Regional). Tel. 963 520 202 Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.com València: Estació Joaquim Sorolla. (AVE-Alvia- Euromed) Tel. 963 390 390. Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.comÉs l’estació provisional de l’AVE (Madrid – València), situada a 800 m de l’Estació del Nord i connectada amb autobús amb esta. L’AVE és un tren d’alta velocitat que fa el trajecte València – Madrid en 95 minuts.L’estació també disposa de trens diaris a Madrid, Barcelona-Sants, Castelló i Alacant. Està connectada amb les línies de metro 1 i 5, estació de metro Joaquim Sorolla.

CARRETERESA través de la A-7 i AP-7 es connecta amb la xarxa europea d’autopistes. Connexions amb la xarxa nacional de carreteres: N-340, N-234, N-332, A-23, CV-10 i l’autovia A-3 Madrid – València.

PORTTransmediterránea. Estació marítima – Port de València. Tel. 963 939 500 - www.valenciaport.com

ESTACIÓ D’AUTOBUSOSL’estació central d’autobusos de València cobrix amb les seues línies la major part de les poblacions de la província i de la comunitat, i també té línies nacionals i internacionals que funcionen diàriament.Telf. 963 466 266.

METRO VALÈNCIAValència té actualment quatre línies de metro: 1, 3, 5, 6 i 4 (tramvia), les cinc comunicades entre si. Té connexió directa amb l’aeroport (línies 3 i 5). Tel. 900 461 046 - www.metrovalencia.es

Marjal de Pego-OlivaLa marjal de Pego-Oliva és una antiga albufera situada entre les comarques de la Safor i la Marina Alta. A més, és punt de concen-tració per a infi nitat d’aus migratòries que utilitzen este espai per a completar el seu cicle vital. Té una extensió pròxima a les mil hectàrees. Centre d’Informació.Tel.966 400 251 parque_pegooliva@gva.es

Parc natural de la Pobla de Sant MiquelEl parc natural de la Pobla de Sant Miquel està situat en el poble del mateix nom, a la comarca del Racó d’Ademús. Compta amb sis micro-reserves de fl ora catalogades, en les quals es poden trobar espècies de gran valor botànic. Disposa de quatre rutes inter-pretatives i una senda homologada.Centre d’Informació.Tel. 660 127 491 - parque_pueblasanmiguel@gva.es

Parc natural Xera-Sot de Xera

És el primer parc geològic de la Comunitat Valenciana. Situat a les comarques d’Utiel-Requena i els Serrans, compta, a més, amb un bell embassament, el de Buseo. D’acord amb el relleu muntanyós, s’hi poden trobar aus de presa com ara: àguiles perdiueres, reials, mussols i enganyapastors. Un dels animals més insòlits que es pot trobar en este parc és una gran libèl·lula de color blau anomenada Coenagrion mercuriale.Centre d’Informació.Tel. 606 857 028 - parque_cherasotdechera@gva.es

ESPORTS L’enorme atractiu natural i paisatgístic, junt amb un clima privilegiat, fan de la província de València un enclavament ideal per als amants dels esports a l’aire lliure.

Esports aquàticsPer la seua situació geogràfi ca, amb més de cent quilòmetres de litoral, la província de València és l’escenari perfecte per a gaudir de la gran va-rietat d’esports nàutics en contacte amb el Mediterrani i, a més, compta amb nombrosos clubs nàutics, clubs de submarinisme i escoles de vela. La vela, en les seues múltiples modalitats, oferix una altra forma de gau-dir del mar i es pot practicar en les escoles dels ports esportius, que compten amb un personal molt qualifi cat.

Ports esportiusLa província de Valencia compta amb 8 ports esportius:

Reial Club Nàutic de ValènciaTel. 963 679 011 - www.rcnauticovalencia.com

Port Siles (Canet d’En Berenguer)Tel. 962 608 132 - www.nauticcanet.com

Port Esportiu de la Pobla de FarnalsTel. 961 463 223 - www.poblamarina.es

Port Saplaya AlborayaTel. 963 550 033 - www.cnportsaplaya.com

Club Nàutic del PerellóTel. 961 770 386 - www.cnelperello.com

Club Nàutic de CulleraTel. 961 721 154 - www.nauticodecullera.com

Real Club Nàutic de GandiaTel. 962 841 059 - www.rcngandia.com

Club Nàutic d’OlivaTel. 962 853 423 - www.clubnauticoliva.com

Port America’s Cup (València)Tel. 963 542 160

Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo TormoEmplaçat a Xest, compta amb un traçat principal que té una longitud de més de 4.000 metres. La seua recta principal arriba als 876 metres i compta amb 14 revoltes, 5 a la dreta i 9 a l’esquerra, cosa que el fa un traçat molt compensat.Les grades tenen una capacitat aproximada de 60.000 espectadors, totes amb una visió total del recorregut.Tel. 962 525 212 / 13 - www.circuitvalencia.com

FESTESEl caràcter valencià és alegre i festiu i el cicle de les festes en la pro-víncia de valència se succeïx al llarg de tot l’any.LES FALLES. Del 15 al 19 de març, les Falles prenen la ciutat de València i un gran nombre de municipis i ciutats de la província (Xàtiva, Gandia, Alzira, Cullera, Sagunt, etc.), en una verdadera explosió d’art, música, pólvora i sentiment. A València, tot es transforma la nit del 15 amb la Plantada dels més de cinc-cents monuments de cartó pedra i fusta, que dominen els carrers durant estos dies. El barroquisme valencià s’hi posa de manifest en els vestits típics i en l’ofrena a la Mare de Déu dels Des-emparats. La pólvora pren tot el seu protagonisme cada dia a les dues del migdia amb les mascletades de la plaça de l’Ajuntament i es com-pleta amb els castells de focs artifi cials i les despertades diàries. El foc posarà el punt fi nal a estes festes amb l’espectacular Cremada, quan es cremaran la totalitat de les Falles en una sintonia en què es mescla la calor, la pólvora, els aplaudiments i algunes llàgrimes. SETMANA SANTA. Les festes de Setmana Santa vénen marcades per les representacions de la Passió, les processons del Divendres Sant i les processons de la Trobada del Diumenge de Resurrecció. Destaquen la Setmana Santa Marinera (València) i les celebracions d’Alzira i Sagunt, a més de les representacions de la Passió a Montcada i Benetússer.MOROS I CRISTIANS. Les comparses mores i cristianes simulen batalles amb arcabusseria i lluïxen en els carrers de les poblacions tota la fanta-sia i una espectacularitat màgica. Destaquen les de Bocairent (al febrer) i Ontinyent (a l’agost), ambdues declarades d’Interés Turístic Nacional.BOUS. Un element molt popular en moltes de les festes de l’estiu, so-bretot a les comarques del nord i l’interior de la província de ValènciaLA TOMATINA DE BUNYOL. Se celebra cada matí de l’últim dimecres d’agost. La festa té els seus orígens l’any 1945 i en l’actualitat parti-cipen més de 30.000 persones, arribades de tots els racons del món. Durant aproximadament una hora, es forma una gran batalla campal de tomaques madures. Està declarada d’Interés Turístic Internacional. FIRES. Cal destacar, per ordre de celebració, la Fira de Juliol de Valèn-cia, que se celebra des de 1871. Culmina amb una ornamental batalla de fl ors, en la qual milers de fl ors es tiren entre el públic pel passeig de l’Al-bereda. La Fira d’Agost o de Xàtiva té lloc del 14 al 20 d’agost i se celebra

GASTRONOMIALa gastronomia de la província de València es caracteritza pel seu sa-bor mediterrani, per la riquesa dels seus productes i per la senzillesa de la seua preparació. Dins de la seua àmplia varietat, la paella (elaborada amb carn de pollas-tre i conill, caragols, garrofó, bajoquetes, oli d’oliva, tomaca, pebre roig, arròs, safrà i sal) continua sent indiscutiblement el seu plat més univer-sal. Hi ha moltes altres temptacions, com ara la fi deuada, que substituïx els grans d’arròs per fi deus cuinats amb caldo de marisc, o l’all i pebre, guisat d’anguiles propi de la zona de l’Albufera.

Club de Golf Escorpión (Bétera)Tel. 961 601 211 - www.clubescorpion.com

Club de Golf Manises (Manises)Tel. 961 534 069 - www.realclubgolfmanises.es

Club de Golf El Bosque (Xiva)Tel. 961 808 009 - www.elbosquegolf.com

Club de Golf El SalerTel. 961 611 186 - www.parador.es

Club de Golf Oliva Nova (Oliva)Tel. 962 857 666 - http://golf.ollvanova.com

Masía de las Estrellas (Catarroja)Tel. 960 442 200 - www.masiadelasestrellas.com

Foressos Golf (Picassent)Tel. 961 221 660 - www.foressosgolf.com

Balneario de Cofrentes Campo de Golf (Cofrentes)Tel. 902 024 385 - www.cofrentesgolf.es

La Galiana Campo de Golf (Carcaixent)Tel. 961 103 838 - www.lagalianagolf.com

Campo de Golf El Tejo (Requena)Tel. 667 101 240 - www.golfrequena.com

Club de Golf de Gandía (Gandía)Tel. 962 873 208 - clubgolfgandia.wordpress.com

Camps de golfEls apassionats del golf poden gaudir dels seus camps, molt pròxims a la ciutat de València i molt ben comunicats.

A l’interior es basen en plats forts i saborosos, com l’olla, l’arròs en cassola, les farinetes, les miques, el gaspatxo manxec i els plats de-rivats de la matança del porc, així com els guisats i les carns en les comarques de l’interior. També és signifi catiu l’embotit amb totes les seues varietats, so-bretot a Requena i a Utiel. Estos plats solen acompanyar-se de vins de la terra (denominació d’ori-gen Utiel-Requena i denominació d’origen València). I, per a acabar, una excel·lent elecció és triar entre taronges de l’horta valenciana o una variada i rica rebosteria: dolços de cara-bassa (arnadí i arrop), pastissets de moniato, rosquilles d’anís, etc. També és recomanable tastar l’or-xata d’Alboraia amb fartons.

des de 1250. En esta se suc-ceïxen actes culturals, teatre, música (desfi lades, cerca-viles, mostres folklòriques internacionals) i activitats lú-diques per a totes les edats. Al voltant del 3 d’octubre, i durant una setmana, Gandia s’engalana en honor a Sant Francesc de Borja i celebra les seues festes patronals.Festes d’Algemesí a la Mare de Déu de la Salut, que van tindre l’origen l’any 1247, i en les quals destaca la Muixeranga: conjunt de quadros plàstics formats per torres humanes i fi -gures representatives que obrin una successió de balls que fi nalitzen just abans del guió de la Mare de Déu, els dies 7 i 8 de setembre.

província valència

Guia

Pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

província

© 2018Edita: Patronat Provincial de Turisme. Textos: Patronat Provincial de Turisme.Fotos: Patronat Provincial de Turisme.

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Patronat Provincial de Turisme Carrer Avellanes, 14-2-H46003 València Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

www.valenciaturisme.org

GASTRONOMIA

PLATGES Nombroses platges de València gaudixen del distintiu europeu de la bandera blava, reconeixement a la qualitat de les seues aigües i les seues instal·lacions, atorgat per la Fundació Europea d’Educació Ambiental.

Platja Almardà Platja de Racó de la Mar Platges de Corinto-Malvarrosa Port de SaguntPlatja de Puçol

Platges de Santa Elvira-La TorretaDels Plans, Barri dels Pescadors

Puig-Val, Play Puig i MedicaliaPlatja Norte i Platja Sur

Platja MassamagrellPlatja de Meliana

Platges de Port Saplaya i PataconaPlatges de La Malvarrosa-Las ArenasPinedoEl SalerLa DevesaEl RecatíLa GarroferaArbre del GosPlatges de El Perelló-La LlastraLes Palmeretes, Rey,Mareny de Barraquetes, Bega del MarMareny Blau y Mareny de VilxesPlatges de Mareny de Sant LlorençEl Dossel, El Far, Los Olivos, Cap BlancEl Racó, Sant Antoni, El Marenyetl’Estany, El DoradoPlatges de La Goleta i de Tavernes

Platja de XeracoPlatges d’Ahuir

NordVenecia

Platja de Los PedregalesPlatja de Guardamar

Platja de BellreguardPlatja de Miramar

Platja de PilesPlatja de Terranova,

Pau Pi, Aigua Blanca Rabdells, Aigua Morta

Les Deveses

RELACIÓ DE PLATGES DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA, DE NORD A SUD:

Canet d’En BerenguerPlatja de Racó de la Mar.

SaguntPlatges de Corinto-Malvarrosa, Almardà i Port de Sagunt.

PuçolPlatja de Puçol.

El PuigPlatges de Santa Elvira-La Torreta, dels Plans, Barri dels Pescadors, Puig-Val, Play Puig i Medicalia.

La Pobla de FarnalsPlatja Norte i Platja Sur.

MassamagrellPlatja Massamagrell.

MelianaPlatja de Meliana.

AlborayaPlatges de Port Saplaya i Patacona.

ValènciaPlatges de La Malvarrosa-Las Arenas, Pinedo, El Saler, La Devesa, El Recatí, La Garrofera i Arbre del Gos.

SuecaPlatges de El Perelló-La Llastra, Les Palmeretes, El Rey, Mareny de Barraquetes, Bega del Mar i Mareny Blau, Mareny de Vilxes.

CulleraPlatges de Mareny de Sant Llorenç, El Dossel, El Far, Los Olivos, Cap Blanc, El Racó, Sant Antoni, El Marenyet, l’Estany i El Dorado.

Tavernes de la ValldignaPlatges de La Goleta i de Tavernes.

XeracoPlatja de Xeraco.

GandiaPlatges D’Ahuir, Nord, Venecia.

DaimúsPlatja de Los Pedregales.

GuardamarPlatja de Guardamar.

BellreguardPlatja de Bellreguard.

MiramarPlatja de Miramar.

PilesPlatja de Piles.

OlivaPlatges de Terranova, Pau Pi, Aigua Blanca, Rabdells, Aigua Morta i Les Deveses.

PARCS NATURALS La província de València compta amb una àmplia xarxa de parcs natu-rals que, per la seua importància i singularitat, mereixen un apartat especial en esta guia.

L’Albufera

Només 11 quilòmetres al sud de la ciutat de València està el llac de l’Albufera, situat entre l’Horta i la Ribera Baixa. Multitud d’espècies trien este lloc per als seus cicles biològics. Per això, ha sigut declarada Zona d’Especial Protecció d’Aus. El Centre d’Inter-pretació del Racó de l’Olla permet conéixer el parc per mitjà d’itineraris i d’exposicions. Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut amb barca pel llac, evocant els antics pescadors, i degustar la gastronomia de la zona en els seus nombrosos restaurants (el Palmar).Centre d’Informació i Interpretació Racó de l’Olla. Tel. 961 627 345 - raco_olla@gva.es

Les Gorges del CabriolEl parc natural de les Gorges del Cabriol, amb una ex-tensió de 31.446 hectàrees, està situat a la comarca d’Utiel-Requena. El riu Ca-briol forma una frontera na-tural entre les comunitats de València i Castella-la Manxa. Constituïx un hàbitat perfecte per a animals en perill d’ex-tinció com ara: l’àguila reial, l’àguila perdiuera i la llúdria. Hi ha un centre d’interpreta-ció anomenat Mirasol, situat en la població de Venta del Moro. Permet conéixer els valors més signifi catius del parc. Centre d’Informació.Tel. 639 202 112 hoces_cabriel@gva.es

Parc natural del TúriaSituat entre les comar-ques de l’Horta i el Camp de Túria, s’es-tén pels termes municipals de València, Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ri-ba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, l’Eliana, Bena-guasil, Llíria, Vilamarxant, Xest i Pedralba. Té una superfície de 4.652 hectàrees i una longitud de 35 quilòmetres. Dins del parc podem trobar tres am-bients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. S’hi poden fer quatre tipus de rutes.Centre d’Informació. Tel. 961 325 162 - parque_turia@gva.es

Serra de Mariola

El parc natural de la Serra de Mariola es troba ubicat entre la comarca de la Vall d’Albaida, en la població de Bocairent, i les comarques de l’Alcoià i el Comtat, en la província d’Alacant. A més de la riquesa ecolò-gica, el parc presenta un ric patrimoni monumental. Així, hi trobem multitud de “caves”, antigues neveres en què s’emmagatzemava la neu a l’hivern per al seu ús i venda posterior, i també ermites, masies i fonts d’aigua natural. Centre d’Informació. Tel. 965 566 383 - serra_mariola@gva.es

Serra de la CalderonaLa Serra de la Calderona, situada entre les províncies de Castelló i València, pertany a les comarques del Camp del Túria i l’Horta. Forma part dels últims contraforts del Sistema Ibèric i constituïx, amb les seues quasi 60.000 hectàrees, la barrera natural al desbor-dament de l’horta valenciana pel nord, al mateix temps que un dels enclavaments naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana. Disposa d’un centre d’interpretació i de recepció de visitants, a la localitat de Nàquera.Centre d’Informació. Tel 961 681 993 - serra_calderona@gva.es

Més informació: http://parquesnaturales.gva.es

COMUNICACIONS

AEROPORT DE MANISESL’aeroport internacional de València està ubicat a 8,5 km del centre de la ciutat de València, al terme municipal de Manises. Està connectat directament per metro amb el centre de València: línies de metro 3 i 5.Tel. 961 598 500 - www.aena.es

FERROCARRILValència: Estació del Nord. RENFE. La cèntrica Estació del Nord, declarada monument artístic nacional, està connectada amb les línies de metro 3 i 5, estació de Xàtiva.(Euromed - Alaris - Cercanías - Regional). Tel. 963 520 202 Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.com València: Estació Joaquim Sorolla. (AVE-Alvia- Euromed) Tel. 963 390 390. Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.comÉs l’estació provisional de l’AVE (Madrid – València), situada a 800 m de l’Estació del Nord i connectada amb autobús amb esta. L’AVE és un tren d’alta velocitat que fa el trajecte València – Madrid en 95 minuts.L’estació també disposa de trens diaris a Madrid, Barcelona-Sants, Castelló i Alacant. Està connectada amb les línies de metro 1 i 5, estació de metro Joaquim Sorolla.

CARRETERESA través de la A-7 i AP-7 es connecta amb la xarxa europea d’autopistes. Connexions amb la xarxa nacional de carreteres: N-340, N-234, N-332, A-23, CV-10 i l’autovia A-3 Madrid – València.

PORTTransmediterránea. Estació marítima – Port de València. Tel. 963 939 500 - www.valenciaport.com

ESTACIÓ D’AUTOBUSOSL’estació central d’autobusos de València cobrix amb les seues línies la major part de les poblacions de la província i de la comunitat, i també té línies nacionals i internacionals que funcionen diàriament.Telf. 963 466 266.

METRO VALÈNCIAValència té actualment quatre línies de metro: 1, 3, 5, 6 i 4 (tramvia), les cinc comunicades entre si. Té connexió directa amb l’aeroport (línies 3 i 5). Tel. 900 461 046 - www.metrovalencia.es

Marjal de Pego-OlivaLa marjal de Pego-Oliva és una antiga albufera situada entre les comarques de la Safor i la Marina Alta. A més, és punt de concen-tració per a infi nitat d’aus migratòries que utilitzen este espai per a completar el seu cicle vital. Té una extensió pròxima a les mil hectàrees. Centre d’Informació.Tel.966 400 251 parque_pegooliva@gva.es

Parc natural de la Pobla de Sant MiquelEl parc natural de la Pobla de Sant Miquel està situat en el poble del mateix nom, a la comarca del Racó d’Ademús. Compta amb sis micro-reserves de fl ora catalogades, en les quals es poden trobar espècies de gran valor botànic. Disposa de quatre rutes inter-pretatives i una senda homologada.Centre d’Informació.Tel. 660 127 491 - parque_pueblasanmiguel@gva.es

Parc natural Xera-Sot de Xera

És el primer parc geològic de la Comunitat Valenciana. Situat a les comarques d’Utiel-Requena i els Serrans, compta, a més, amb un bell embassament, el de Buseo. D’acord amb el relleu muntanyós, s’hi poden trobar aus de presa com ara: àguiles perdiueres, reials, mussols i enganyapastors. Un dels animals més insòlits que es pot trobar en este parc és una gran libèl·lula de color blau anomenada Coenagrion mercuriale.Centre d’Informació.Tel. 606 857 028 - parque_cherasotdechera@gva.es

ESPORTS L’enorme atractiu natural i paisatgístic, junt amb un clima privilegiat, fan de la província de València un enclavament ideal per als amants dels esports a l’aire lliure.

Esports aquàticsPer la seua situació geogràfi ca, amb més de cent quilòmetres de litoral, la província de València és l’escenari perfecte per a gaudir de la gran va-rietat d’esports nàutics en contacte amb el Mediterrani i, a més, compta amb nombrosos clubs nàutics, clubs de submarinisme i escoles de vela. La vela, en les seues múltiples modalitats, oferix una altra forma de gau-dir del mar i es pot practicar en les escoles dels ports esportius, que compten amb un personal molt qualifi cat.

Ports esportiusLa província de Valencia compta amb 8 ports esportius:

Reial Club Nàutic de ValènciaTel. 963 679 011 - www.rcnauticovalencia.com

Port Siles (Canet d’En Berenguer)Tel. 962 608 132 - www.nauticcanet.com

Port Esportiu de la Pobla de FarnalsTel. 961 463 223 - www.poblamarina.es

Port Saplaya AlborayaTel. 963 550 033 - www.cnportsaplaya.com

Club Nàutic del PerellóTel. 961 770 386 - www.cnelperello.com

Club Nàutic de CulleraTel. 961 721 154 - www.nauticodecullera.com

Real Club Nàutic de GandiaTel. 962 841 059 - www.rcngandia.com

Club Nàutic d’OlivaTel. 962 853 423 - www.clubnauticoliva.com

Port America’s Cup (València)Tel. 963 542 160

Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo TormoEmplaçat a Xest, compta amb un traçat principal que té una longitud de més de 4.000 metres. La seua recta principal arriba als 876 metres i compta amb 14 revoltes, 5 a la dreta i 9 a l’esquerra, cosa que el fa un traçat molt compensat.Les grades tenen una capacitat aproximada de 60.000 espectadors, totes amb una visió total del recorregut.Tel. 962 525 212 / 13 - www.circuitvalencia.com

FESTESEl caràcter valencià és alegre i festiu i el cicle de les festes en la pro-víncia de valència se succeïx al llarg de tot l’any.LES FALLES. Del 15 al 19 de març, les Falles prenen la ciutat de València i un gran nombre de municipis i ciutats de la província (Xàtiva, Gandia, Alzira, Cullera, Sagunt, etc.), en una verdadera explosió d’art, música, pólvora i sentiment. A València, tot es transforma la nit del 15 amb la Plantada dels més de cinc-cents monuments de cartó pedra i fusta, que dominen els carrers durant estos dies. El barroquisme valencià s’hi posa de manifest en els vestits típics i en l’ofrena a la Mare de Déu dels Des-emparats. La pólvora pren tot el seu protagonisme cada dia a les dues del migdia amb les mascletades de la plaça de l’Ajuntament i es com-pleta amb els castells de focs artifi cials i les despertades diàries. El foc posarà el punt fi nal a estes festes amb l’espectacular Cremada, quan es cremaran la totalitat de les Falles en una sintonia en què es mescla la calor, la pólvora, els aplaudiments i algunes llàgrimes. SETMANA SANTA. Les festes de Setmana Santa vénen marcades per les representacions de la Passió, les processons del Divendres Sant i les processons de la Trobada del Diumenge de Resurrecció. Destaquen la Setmana Santa Marinera (València) i les celebracions d’Alzira i Sagunt, a més de les representacions de la Passió a Montcada i Benetússer.MOROS I CRISTIANS. Les comparses mores i cristianes simulen batalles amb arcabusseria i lluïxen en els carrers de les poblacions tota la fanta-sia i una espectacularitat màgica. Destaquen les de Bocairent (al febrer) i Ontinyent (a l’agost), ambdues declarades d’Interés Turístic Nacional.BOUS. Un element molt popular en moltes de les festes de l’estiu, so-bretot a les comarques del nord i l’interior de la província de ValènciaLA TOMATINA DE BUNYOL. Se celebra cada matí de l’últim dimecres d’agost. La festa té els seus orígens l’any 1945 i en l’actualitat parti-cipen més de 30.000 persones, arribades de tots els racons del món. Durant aproximadament una hora, es forma una gran batalla campal de tomaques madures. Està declarada d’Interés Turístic Internacional. FIRES. Cal destacar, per ordre de celebració, la Fira de Juliol de Valèn-cia, que se celebra des de 1871. Culmina amb una ornamental batalla de fl ors, en la qual milers de fl ors es tiren entre el públic pel passeig de l’Al-bereda. La Fira d’Agost o de Xàtiva té lloc del 14 al 20 d’agost i se celebra

GASTRONOMIALa gastronomia de la província de València es caracteritza pel seu sa-bor mediterrani, per la riquesa dels seus productes i per la senzillesa de la seua preparació. Dins de la seua àmplia varietat, la paella (elaborada amb carn de pollas-tre i conill, caragols, garrofó, bajoquetes, oli d’oliva, tomaca, pebre roig, arròs, safrà i sal) continua sent indiscutiblement el seu plat més univer-sal. Hi ha moltes altres temptacions, com ara la fi deuada, que substituïx els grans d’arròs per fi deus cuinats amb caldo de marisc, o l’all i pebre, guisat d’anguiles propi de la zona de l’Albufera.

Club de Golf Escorpión (Bétera)Tel. 961 601 211 - www.clubescorpion.com

Club de Golf Manises (Manises)Tel. 961 534 069 - www.realclubgolfmanises.es

Club de Golf El Bosque (Xiva)Tel. 961 808 009 - www.elbosquegolf.com

Club de Golf El SalerTel. 961 611 186 - www.parador.es

Club de Golf Oliva Nova (Oliva)Tel. 962 857 666 - http://golf.ollvanova.com

Masía de las Estrellas (Catarroja)Tel. 960 442 200 - www.masiadelasestrellas.com

Foressos Golf (Picassent)Tel. 961 221 660 - www.foressosgolf.com

Balneario de Cofrentes Campo de Golf (Cofrentes)Tel. 902 024 385 - www.cofrentesgolf.es

La Galiana Campo de Golf (Carcaixent)Tel. 961 103 838 - www.lagalianagolf.com

Campo de Golf El Tejo (Requena)Tel. 667 101 240 - www.golfrequena.com

Club de Golf de Gandía (Gandía)Tel. 962 873 208 - clubgolfgandia.wordpress.com

Camps de golfEls apassionats del golf poden gaudir dels seus camps, molt pròxims a la ciutat de València i molt ben comunicats.

A l’interior es basen en plats forts i saborosos, com l’olla, l’arròs en cassola, les farinetes, les miques, el gaspatxo manxec i els plats de-rivats de la matança del porc, així com els guisats i les carns en les comarques de l’interior. També és signifi catiu l’embotit amb totes les seues varietats, so-bretot a Requena i a Utiel. Estos plats solen acompanyar-se de vins de la terra (denominació d’ori-gen Utiel-Requena i denominació d’origen València). I, per a acabar, una excel·lent elecció és triar entre taronges de l’horta valenciana o una variada i rica rebosteria: dolços de cara-bassa (arnadí i arrop), pastissets de moniato, rosquilles d’anís, etc. També és recomanable tastar l’or-xata d’Alboraia amb fartons.

des de 1250. En esta se suc-ceïxen actes culturals, teatre, música (desfi lades, cerca-viles, mostres folklòriques internacionals) i activitats lú-diques per a totes les edats. Al voltant del 3 d’octubre, i durant una setmana, Gandia s’engalana en honor a Sant Francesc de Borja i celebra les seues festes patronals.Festes d’Algemesí a la Mare de Déu de la Salut, que van tindre l’origen l’any 1247, i en les quals destaca la Muixeranga: conjunt de quadros plàstics formats per torres humanes i fi -gures representatives que obrin una successió de balls que fi nalitzen just abans del guió de la Mare de Déu, els dies 7 i 8 de setembre.

província valència

Guia

Pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

província

© 2018Edita: Patronat Provincial de Turisme. Textos: Patronat Provincial de Turisme.Fotos: Patronat Provincial de Turisme.

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Patronat Provincial de Turisme Carrer Avellanes, 14-2-H46003 València Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

www.valenciaturisme.org

PLATGES Nombroses platges de València gaudixen del distintiu europeu de la bandera blava, reconeixement a la qualitat de les seues aigües i les seues instal·lacions, atorgat per la Fundació Europea d’Educació Ambiental.

Platja Almardà Platja de Racó de la Mar Platges de Corinto-Malvarrosa Port de SaguntPlatja de Puçol

Platges de Santa Elvira-La TorretaDels Plans, Barri dels Pescadors

Puig-Val, Play Puig i MedicaliaPlatja Norte i Platja Sur

Platja MassamagrellPlatja de Meliana

Platges de Port Saplaya i PataconaPlatges de La Malvarrosa-Las ArenasPinedoEl SalerLa DevesaEl RecatíLa GarroferaArbre del GosPlatges de El Perelló-La LlastraLes Palmeretes, Rey,Mareny de Barraquetes, Bega del MarMareny Blau y Mareny de VilxesPlatges de Mareny de Sant LlorençEl Dossel, El Far, Los Olivos, Cap BlancEl Racó, Sant Antoni, El Marenyetl’Estany, El DoradoPlatges de La Goleta i de Tavernes

Platja de XeracoPlatges d’Ahuir

NordVenecia

Platja de Los PedregalesPlatja de Guardamar

Platja de BellreguardPlatja de Miramar

Platja de PilesPlatja de Terranova,

Pau Pi, Aigua Blanca Rabdells, Aigua Morta

Les Deveses

RELACIÓ DE PLATGES DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA, DE NORD A SUD:

Canet d’En BerenguerPlatja de Racó de la Mar.

SaguntPlatges de Corinto-Malvarrosa, Almardà i Port de Sagunt.

PuçolPlatja de Puçol.

El PuigPlatges de Santa Elvira-La Torreta, dels Plans, Barri dels Pescadors, Puig-Val, Play Puig i Medicalia.

La Pobla de FarnalsPlatja Norte i Platja Sur.

MassamagrellPlatja Massamagrell.

MelianaPlatja de Meliana.

AlborayaPlatges de Port Saplaya i Patacona.

ValènciaPlatges de La Malvarrosa-Las Arenas, Pinedo, El Saler, La Devesa, El Recatí, La Garrofera i Arbre del Gos.

SuecaPlatges de El Perelló-La Llastra, Les Palmeretes, El Rey, Mareny de Barraquetes, Bega del Mar i Mareny Blau, Mareny de Vilxes.

CulleraPlatges de Mareny de Sant Llorenç, El Dossel, El Far, Los Olivos, Cap Blanc, El Racó, Sant Antoni, El Marenyet, l’Estany i El Dorado.

Tavernes de la ValldignaPlatges de La Goleta i de Tavernes.

XeracoPlatja de Xeraco.

GandiaPlatges D’Ahuir, Nord, Venecia.

DaimúsPlatja de Los Pedregales.

GuardamarPlatja de Guardamar.

BellreguardPlatja de Bellreguard.

MiramarPlatja de Miramar.

PilesPlatja de Piles.

OlivaPlatges de Terranova, Pau Pi, Aigua Blanca, Rabdells, Aigua Morta i Les Deveses.

PARCS NATURALS La província de València compta amb una àmplia xarxa de parcs natu-rals que, per la seua importància i singularitat, mereixen un apartat especial en esta guia.

L’Albufera

Només 11 quilòmetres al sud de la ciutat de València està el llac de l’Albufera, situat entre l’Horta i la Ribera Baixa. Multitud d’espècies trien este lloc per als seus cicles biològics. Per això, ha sigut declarada Zona d’Especial Protecció d’Aus. El Centre d’Inter-pretació del Racó de l’Olla permet conéixer el parc per mitjà d’itineraris i d’exposicions. Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut amb barca pel llac, evocant els antics pescadors, i degustar la gastronomia de la zona en els seus nombrosos restaurants (el Palmar).Centre d’Informació i Interpretació Racó de l’Olla. Tel. 961 627 345 - raco_olla@gva.es

Les Gorges del CabriolEl parc natural de les Gorges del Cabriol, amb una ex-tensió de 31.446 hectàrees, està situat a la comarca d’Utiel-Requena. El riu Ca-briol forma una frontera na-tural entre les comunitats de València i Castella-la Manxa. Constituïx un hàbitat perfecte per a animals en perill d’ex-tinció com ara: l’àguila reial, l’àguila perdiuera i la llúdria. Hi ha un centre d’interpreta-ció anomenat Mirasol, situat en la població de Venta del Moro. Permet conéixer els valors més signifi catius del parc. Centre d’Informació.Tel. 639 202 112 hoces_cabriel@gva.es

Parc natural del TúriaSituat entre les comar-ques de l’Horta i el Camp de Túria, s’es-tén pels termes municipals de València, Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ri-ba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, l’Eliana, Bena-guasil, Llíria, Vilamarxant, Xest i Pedralba. Té una superfície de 4.652 hectàrees i una longitud de 35 quilòmetres. Dins del parc podem trobar tres am-bients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. S’hi poden fer quatre tipus de rutes.Centre d’Informació. Tel. 961 325 162 - parque_turia@gva.es

Serra de Mariola

El parc natural de la Serra de Mariola es troba ubicat entre la comarca de la Vall d’Albaida, en la població de Bocairent, i les comarques de l’Alcoià i el Comtat, en la província d’Alacant. A més de la riquesa ecolò-gica, el parc presenta un ric patrimoni monumental. Així, hi trobem multitud de “caves”, antigues neveres en què s’emmagatzemava la neu a l’hivern per al seu ús i venda posterior, i també ermites, masies i fonts d’aigua natural. Centre d’Informació. Tel. 965 566 383 - serra_mariola@gva.es

Serra de la CalderonaLa Serra de la Calderona, situada entre les províncies de Castelló i València, pertany a les comarques del Camp del Túria i l’Horta. Forma part dels últims contraforts del Sistema Ibèric i constituïx, amb les seues quasi 60.000 hectàrees, la barrera natural al desbor-dament de l’horta valenciana pel nord, al mateix temps que un dels enclavaments naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana. Disposa d’un centre d’interpretació i de recepció de visitants, a la localitat de Nàquera.Centre d’Informació. Tel 961 681 993 - serra_calderona@gva.es

Més informació: http://parquesnaturales.gva.es

COMUNICACIONS

AEROPORT DE MANISESL’aeroport internacional de València està ubicat a 8,5 km del centre de la ciutat de València, al terme municipal de Manises. Està connectat directament per metro amb el centre de València: línies de metro 3 i 5.Tel. 961 598 500 - www.aena.es

FERROCARRILValència: Estació del Nord. RENFE. La cèntrica Estació del Nord, declarada monument artístic nacional, està connectada amb les línies de metro 3 i 5, estació de Xàtiva.(Euromed - Alaris - Cercanías - Regional). Tel. 963 520 202 Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.com València: Estació Joaquim Sorolla. (AVE-Alvia- Euromed) Tel. 963 390 390. Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.comÉs l’estació provisional de l’AVE (Madrid – València), situada a 800 m de l’Estació del Nord i connectada amb autobús amb esta. L’AVE és un tren d’alta velocitat que fa el trajecte València – Madrid en 95 minuts.L’estació també disposa de trens diaris a Madrid, Barcelona-Sants, Castelló i Alacant. Està connectada amb les línies de metro 1 i 5, estació de metro Joaquim Sorolla.

CARRETERESA través de la A-7 i AP-7 es connecta amb la xarxa europea d’autopistes. Connexions amb la xarxa nacional de carreteres: N-340, N-234, N-332, A-23, CV-10 i l’autovia A-3 Madrid – València.

PORTTransmediterránea. Estació marítima – Port de València. Tel. 963 939 500 - www.valenciaport.com

ESTACIÓ D’AUTOBUSOSL’estació central d’autobusos de València cobrix amb les seues línies la major part de les poblacions de la província i de la comunitat, i també té línies nacionals i internacionals que funcionen diàriament.Telf. 963 466 266.

METRO VALÈNCIAValència té actualment quatre línies de metro: 1, 3, 5, 6 i 4 (tramvia), les cinc comunicades entre si. Té connexió directa amb l’aeroport (línies 3 i 5). Tel. 900 461 046 - www.metrovalencia.es

Marjal de Pego-OlivaLa marjal de Pego-Oliva és una antiga albufera situada entre les comarques de la Safor i la Marina Alta. A més, és punt de concen-tració per a infi nitat d’aus migratòries que utilitzen este espai per a completar el seu cicle vital. Té una extensió pròxima a les mil hectàrees. Centre d’Informació.Tel.966 400 251 parque_pegooliva@gva.es

Parc natural de la Pobla de Sant MiquelEl parc natural de la Pobla de Sant Miquel està situat en el poble del mateix nom, a la comarca del Racó d’Ademús. Compta amb sis micro-reserves de fl ora catalogades, en les quals es poden trobar espècies de gran valor botànic. Disposa de quatre rutes inter-pretatives i una senda homologada.Centre d’Informació.Tel. 660 127 491 - parque_pueblasanmiguel@gva.es

Parc natural Xera-Sot de Xera

És el primer parc geològic de la Comunitat Valenciana. Situat a les comarques d’Utiel-Requena i els Serrans, compta, a més, amb un bell embassament, el de Buseo. D’acord amb el relleu muntanyós, s’hi poden trobar aus de presa com ara: àguiles perdiueres, reials, mussols i enganyapastors. Un dels animals més insòlits que es pot trobar en este parc és una gran libèl·lula de color blau anomenada Coenagrion mercuriale.Centre d’Informació.Tel. 606 857 028 - parque_cherasotdechera@gva.es

ESPORTS L’enorme atractiu natural i paisatgístic, junt amb un clima privilegiat, fan de la província de València un enclavament ideal per als amants dels esports a l’aire lliure.

Esports aquàticsPer la seua situació geogràfi ca, amb més de cent quilòmetres de litoral, la província de València és l’escenari perfecte per a gaudir de la gran va-rietat d’esports nàutics en contacte amb el Mediterrani i, a més, compta amb nombrosos clubs nàutics, clubs de submarinisme i escoles de vela. La vela, en les seues múltiples modalitats, oferix una altra forma de gau-dir del mar i es pot practicar en les escoles dels ports esportius, que compten amb un personal molt qualifi cat.

Ports esportiusLa província de Valencia compta amb 8 ports esportius:

Reial Club Nàutic de ValènciaTel. 963 679 011 - www.rcnauticovalencia.com

Port Siles (Canet d’En Berenguer)Tel. 962 608 132 - www.nauticcanet.com

Port Esportiu de la Pobla de FarnalsTel. 961 463 223 - www.poblamarina.es

Port Saplaya AlborayaTel. 963 550 033 - www.cnportsaplaya.com

Club Nàutic del PerellóTel. 961 770 386 - www.cnelperello.com

Club Nàutic de CulleraTel. 961 721 154 - www.nauticodecullera.com

Real Club Nàutic de GandiaTel. 962 841 059 - www.rcngandia.com

Club Nàutic d’OlivaTel. 962 853 423 - www.clubnauticoliva.com

Port America’s Cup (València)Tel. 963 542 160

Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo TormoEmplaçat a Xest, compta amb un traçat principal que té una longitud de més de 4.000 metres. La seua recta principal arriba als 876 metres i compta amb 14 revoltes, 5 a la dreta i 9 a l’esquerra, cosa que el fa un traçat molt compensat.Les grades tenen una capacitat aproximada de 60.000 espectadors, totes amb una visió total del recorregut.Tel. 962 525 212 / 13 - www.circuitvalencia.com

FESTESEl caràcter valencià és alegre i festiu i el cicle de les festes en la pro-víncia de valència se succeïx al llarg de tot l’any.LES FALLES. Del 15 al 19 de març, les Falles prenen la ciutat de València i un gran nombre de municipis i ciutats de la província (Xàtiva, Gandia, Alzira, Cullera, Sagunt, etc.), en una verdadera explosió d’art, música, pólvora i sentiment. A València, tot es transforma la nit del 15 amb la Plantada dels més de cinc-cents monuments de cartó pedra i fusta, que dominen els carrers durant estos dies. El barroquisme valencià s’hi posa de manifest en els vestits típics i en l’ofrena a la Mare de Déu dels Des-emparats. La pólvora pren tot el seu protagonisme cada dia a les dues del migdia amb les mascletades de la plaça de l’Ajuntament i es com-pleta amb els castells de focs artifi cials i les despertades diàries. El foc posarà el punt fi nal a estes festes amb l’espectacular Cremada, quan es cremaran la totalitat de les Falles en una sintonia en què es mescla la calor, la pólvora, els aplaudiments i algunes llàgrimes. SETMANA SANTA. Les festes de Setmana Santa vénen marcades per les representacions de la Passió, les processons del Divendres Sant i les processons de la Trobada del Diumenge de Resurrecció. Destaquen la Setmana Santa Marinera (València) i les celebracions d’Alzira i Sagunt, a més de les representacions de la Passió a Montcada i Benetússer.MOROS I CRISTIANS. Les comparses mores i cristianes simulen batalles amb arcabusseria i lluïxen en els carrers de les poblacions tota la fanta-sia i una espectacularitat màgica. Destaquen les de Bocairent (al febrer) i Ontinyent (a l’agost), ambdues declarades d’Interés Turístic Nacional.BOUS. Un element molt popular en moltes de les festes de l’estiu, so-bretot a les comarques del nord i l’interior de la província de ValènciaLA TOMATINA DE BUNYOL. Se celebra cada matí de l’últim dimecres d’agost. La festa té els seus orígens l’any 1945 i en l’actualitat parti-cipen més de 30.000 persones, arribades de tots els racons del món. Durant aproximadament una hora, es forma una gran batalla campal de tomaques madures. Està declarada d’Interés Turístic Internacional. FIRES. Cal destacar, per ordre de celebració, la Fira de Juliol de Valèn-cia, que se celebra des de 1871. Culmina amb una ornamental batalla de fl ors, en la qual milers de fl ors es tiren entre el públic pel passeig de l’Al-bereda. La Fira d’Agost o de Xàtiva té lloc del 14 al 20 d’agost i se celebra

GASTRONOMIALa gastronomia de la província de València es caracteritza pel seu sa-bor mediterrani, per la riquesa dels seus productes i per la senzillesa de la seua preparació. Dins de la seua àmplia varietat, la paella (elaborada amb carn de pollas-tre i conill, caragols, garrofó, bajoquetes, oli d’oliva, tomaca, pebre roig, arròs, safrà i sal) continua sent indiscutiblement el seu plat més univer-sal. Hi ha moltes altres temptacions, com ara la fi deuada, que substituïx els grans d’arròs per fi deus cuinats amb caldo de marisc, o l’all i pebre, guisat d’anguiles propi de la zona de l’Albufera.

Club de Golf Escorpión (Bétera)Tel. 961 601 211 - www.clubescorpion.com

Club de Golf Manises (Manises)Tel. 961 534 069 - www.realclubgolfmanises.es

Club de Golf El Bosque (Xiva)Tel. 961 808 009 - www.elbosquegolf.com

Club de Golf El SalerTel. 961 611 186 - www.parador.es

Club de Golf Oliva Nova (Oliva)Tel. 962 857 666 - http://golf.ollvanova.com

Masía de las Estrellas (Catarroja)Tel. 960 442 200 - www.masiadelasestrellas.com

Foressos Golf (Picassent)Tel. 961 221 660 - www.foressosgolf.com

Balneario de Cofrentes Campo de Golf (Cofrentes)Tel. 902 024 385 - www.cofrentesgolf.es

La Galiana Campo de Golf (Carcaixent)Tel. 961 103 838 - www.lagalianagolf.com

Campo de Golf El Tejo (Requena)Tel. 667 101 240 - www.golfrequena.com

Club de Golf de Gandía (Gandía)Tel. 962 873 208 - clubgolfgandia.wordpress.com

Camps de golfEls apassionats del golf poden gaudir dels seus camps, molt pròxims a la ciutat de València i molt ben comunicats.

A l’interior es basen en plats forts i saborosos, com l’olla, l’arròs en cassola, les farinetes, les miques, el gaspatxo manxec i els plats de-rivats de la matança del porc, així com els guisats i les carns en les comarques de l’interior. També és signifi catiu l’embotit amb totes les seues varietats, so-bretot a Requena i a Utiel. Estos plats solen acompanyar-se de vins de la terra (denominació d’ori-gen Utiel-Requena i denominació d’origen València). I, per a acabar, una excel·lent elecció és triar entre taronges de l’horta valenciana o una variada i rica rebosteria: dolços de cara-bassa (arnadí i arrop), pastissets de moniato, rosquilles d’anís, etc. També és recomanable tastar l’or-xata d’Alboraia amb fartons.

des de 1250. En esta se suc-ceïxen actes culturals, teatre, música (desfi lades, cerca-viles, mostres folklòriques internacionals) i activitats lú-diques per a totes les edats. Al voltant del 3 d’octubre, i durant una setmana, Gandia s’engalana en honor a Sant Francesc de Borja i celebra les seues festes patronals.Festes d’Algemesí a la Mare de Déu de la Salut, que van tindre l’origen l’any 1247, i en les quals destaca la Muixeranga: conjunt de quadros plàstics formats per torres humanes i fi -gures representatives que obrin una successió de balls que fi nalitzen just abans del guió de la Mare de Déu, els dies 7 i 8 de setembre.

província valència

Guia

Pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

província

© 2018Edita: Patronat Provincial de Turisme. Textos: Patronat Provincial de Turisme.Fotos: Patronat Provincial de Turisme.

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Patronat Provincial de Turisme Carrer Avellanes, 14-2-H46003 València Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

www.valenciaturisme.org

La província de València oferix al visitant un producte turístic molt complet, tant en el seu interior, amb bells paisatges, com en els més de 100 quilòmetres de costa, amb les més belles platges. El seu patrimoni historicoartístic és in-teressantíssim, hi ha una gran quanti-tat de monuments nacionals i d’interés. València Turisme sintetitza els atractius de cada un dels municipis i els oferix una oferta turística que s’ha convertit en refe-rent a nivell nacional i internacional. Des dels espectaculars recursos naturals, les platges de qualitat i el patrimoni cultural fins a les comarques litorals i d’interior. La província de València els dóna la ben-vinguda a tots els nostres pobles i ciutats.

terra de contrasts

València

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

1 El Racó d’Ademús

2 Els Serrans

3 El Camp de Túria

4 El Camp de Morvedre

5 La Plana d’Utiel-Requena

6 La Foia de Bunyol

7 La Vall de Cofrents-Aiora

8 L’Horta

9 La Canal de Navarrés

10 La Ribera Alta

11 La Ribera Baixa

12 La Costera

13 La Vall d’Albaida

14 La Safor

Benisanó

València

LlíriaBétera

Sagunt

EstivellaSerra

TorresTorres

Benavites

Gilet

Castielfabib

AdemúsLa Pobla de Sant Miquel

Cases BaixesCases Altes

Vallanca

Aras de los Olmos

Alpont

XelvaCalles

Titagües

Benagéber

Xulilla

Sinarcas

Camporrobles

Utiel

RequenaXestXiva

BunyolVenta del Moro

Villargordo del Cabriel

Cortes de PallásCofrents

Xalans

Xarafull

Aiora

El Puig de Santa MariaLa Pobla de Farnals

Alboraya

BurjassotPaterna

ManisesTorrent

SuecaCullera

Tavernes de la ValldignaXeraco

Daimús

PilesOliva

Miramar

Alfahuir

Barx

GandiaGuardamar

Bellreguard

Albaida

Bocairent

Ontinyent

Algemesí

AlziraCarcaixent

BicorpQuesaBolbaite

Anna

Enguera

MoixentVallada

MontesaCanals

Xàtiva

AgullentAdemúsAielo de MalferitAlbaidaAlboraya-Port SaplayaAlgemesíAlmàsseraAlpontAlziraAnnaAyoraBellreguardBocairentBunyolCanet d’En BerenguerRacó d’AdemúsXestXulillaCofrentsCulleraDaimúsEl PerellóÉngueraGandíaGestalgarXalansLa Font d’En CarrósLa Pobla de FarnalsCamp de TúriaLlíriaLlutxentManisesMiramarMontroiMontesaNàqueraOlivaOlocauOntinyentPaternaPilesPuçolQuesaEl Puig de Santa MariaRequenaRiba-roja de TúriaRòtovaSaguntSerraSimat de la ValldignaSuecaSumacàrcerTavernes de la ValldignaAlt TúriaFira ValènciaUtielXàtivaXeracoValència - AeroportValència - AjuntamentValència - Estació AVEValència - PauValència - PlatjaValència - Plaça Reina

962907472978782267962360720962390186626252989962018630961862552962101228962419551617083275961890658962819320962905062962503886962607806978783227960616261961657979961894316961720974962803822961772627962226026962877788961649206961897171962833338961460928962793619962791522962294386961525609962802165671644445962299080961684398962855528962739650962916090963053124962831762669740119962256142961959029962303851962772184962835316962655859961688125962810920962039150962595280962885264961635084963906065962170879962273346962888261961530229963524908963803623963986422963555899963153931

info@turismeagullent.comademuz@touristinfo.netaielo@touristinfo.netalbaida@touristinfo.netportsaplaya@touristinfo.netalgemesi@touristinfo.netalmassera@touristinfo.netalpuente@touristinfo.netalzira@touristinfo.netanna@touristinfo.netayora@touristinfo.netbellreguard@touristinfo.netbocairent@touristinfo.netbunol@touristinfo.netcanet@touristinfo.netriconademuz@touristinfo.netcheste@touristinfo.netchulilla@touristinfo.netcofrentes@touristinfo.netcullera@touristinfo.netdaimus@touristinfo.netelperello@touristinfo.netenguera@touristinfo.netgandia@touristinfo.netgestalgar_alc@gva.esjalance@touristinfo.netlafontdencarros@touristinfo.netpuebladefarnals@touristinfo.netcampturia@touristinfo.netlliria@touristinfo.netllutxent@touristinfo.netmanises@touristinfo.netmiramar@touristinfo.netmontroi@touristinfo.netmontesa@touristinfo.netnaquera@touristinfo.netoliva@touristinfo.netolocau@touristinfo.netontinyent@touristinfo.nettouristinfo_paterna@gva.espiles@touristinfo.netpucol@touristinfo.netquesa@touristinfo.netelpuig@touristinfo.netrequena@touristinfo.netriba_roja@touristinfo.netrotova@touristinfo.netsagunto@touristinfo.netserra@touristinfo.netsimatv@touristinfo.netsueca@touristinfo.netsumacarcer@touristinfo.nettavernesvalldigna@touristinfo.nettuejar@touristinfo.netvalenciaferia@touristinfo.netutiel@touristinfo.netxativa@touristinfo.netxeraco@touristinfo.netinfoturistica-aeroto@turisvalencia.esinfoturistica-ayuntamiento@turisvalencia.esinfoturistica-js@turisvalencia.esValència@touristinfo.netinfoturistica-playa@turisvalencia.esinfoturistica@turisvalencia.es

E-MAILOFICINA TELÈFON

La província de València oferix al visitant un producte turístic molt complet, tant en el seu interior, amb bells paisatges, com en els més de 100 quilòmetres de costa, amb les més belles platges. El seu patrimoni historicoartístic és interessantíssim, hi ha una gran quantitat de monuments nacionals i d’interés. València Tu-risme sintetitza els atractius de cada un dels municipis i els oferix una oferta turística que s’ha convertit en referent a nivell nacional i internacional. Des dels espectaculars recursos naturals, les plat-ges de qualitat i el patrimoni cultural fi ns a les comarques litorals i d’interior. La província de València els dóna la benvinguda a tots els nostres pobles i ciutats.

terra de contrasts

València

1 El Racó d’Ademús

2 Els Serrans

3 El Camp de Túria

4 El Camp de Morvedre

5 La Plana d’Utiel-Requena

6 La Foia de Bunyol

7 La Vall de Cofrents-Aiora

8 L’Horta

9 La Canal de Navarrés

10 La Ribera Alta

11 La Ribera Baixa

12 La Costera

13 La Vall d’Albaida

14 La Safor

EL RACÓ D’ADEMÚS

Potser siga la comarca més singular pel fet de constituir una illa valen-ciana en terres d’Aragó i Castella-La Manxa. L’arquitectura de les seues poblacions principals destaca per la seua peculiaritat: balconades de fusta, antics molins d’aigua, ermites o esglésies fortifi cades. Ademús és la capital de la comarca, on destaquem l’ermita romànica de la Mare de Déu de l’Horta (s. XIII), les ruïnes del castell musulmà, i resulta molt interessant la ruta del riu Bohílgues. Castielfabib, entre els seus monuments cal visitar l’església-fortalesa de la Mare de Déu dels Àngels (s. XIII). També destaquen Casas Altas amb l’església de la San-tíssima Trinitat (s. XVII-XVIII), Casas Bajas amb el seu molí d’aigua del s. XVIII i el Centre de Bicicleta de Muntanya (BTT) Santeron, a Vallanca, amb diverses i interessants rutes de cicloturisme.A més, podem visitar la Pobla de Sant Miquel, el poble més elevat de la província, amb el seu Museu Etnològic i el parc natural de la Pobla de Sant Miquel.

ELS SERRANS

És una de les comarques més abruptes de la província. Travessa-da pel riu Túria, crida l’atenció pels seus paisatges escarpats. L’embassament de Benaixeve permet la pràctica d’activitats nàutiques i les excel·lents muntanyes la del senderisme, i la ruta en un vaixell solar per l’embassament mateix. La nitidesa de les nits d’Aras de los Olmos la convertix en una localitat apreciada per a l’observació dels astres. Del seu ric patrimoni artístic cal destacar els nuclis històrics d’Alpont i el seu recinte murallat, antic regne de taifa que inclús va arribar a encun-yar moneda, a més del seu Museu Paleontològic, el jaciment de petjades de dinosaures i el seu castell. A Titagües destaquen les pintures rupes-tres de l’abric del Tio Voro.De Xulilla i Xelva, cal destacar els seus carrers estrets i congostos, on encara és possible passejar pels seus barris de la jueria i de la moreria. Ressaltar imponents castells com el de Xulilla i impressionants monu-ments com l’aqüeducte romà de Peña Cortada, a Calles. Per a descansar o simplement relaxar-se, esta comarca disposa de dos importants bal-nearis, el de Fuencaliente a Xulilla i el de Verche a Calles.

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

EL CAMP DEL TÚRIA

Més al nord apareix la comarca del Camp de Túria, territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Ciutat de gran tradició musical, que compta amb un interessant nucli històric. Una de les fi tes arquitectòniques de la localitat és el monestir de Sant Miquel i l’església de la Sang, a més d’importants jaciments vi-sitables i les seues termes romanes. Molt prop s’hi troba Benissanó, població que destaca pel seu castell i el seu recinte murallat. La cartoixa de Portaceli, a Serra, edifi cada entre els segles XIII i XVI, encara alberga una comunitat religiosa en el seu interior, i la seua localització entre pinedes invita a la refl exió i el reco-lliment. A Bétera, a més d’un camp de golf (Escorpión), destaca el seu castell i els seus paratges naturals. En una bona part de la comarca queda emplaçat el parc natural de la Serra Calderona.

EL CAMP DE MORVEDRE

El Camp de Morvedre és la comarca costanera limítrofa amb Castelló. Les platges de Sagunt i Canet d’En Berenguer són distingides cada any per la Unió Europea amb la bandera blava, i destaquen per la seua qua-litat. Sagunt, la capital, mereix una visita detinguda. Esta ciutat bimi-l·lenària oferix un dels conjunts monumentals més bells que va llegar la romanització a Espanya. Al castell, fortalesa construïda sobre un tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. El conjunt artístic s’hi completa amb la jueria, barri singular que ha mantingut la seua distribució ori-ginal al llarg dels segles, i el teatre romà, i també amb les esglésies del Salvador i de Santa Maria. De l’interior de la comarca cal ressen-yar els paratges de Beselga i la font de Barraix, com també l’aqüeducte àrab d’Estivella, el convent del Sant Esperit a Gilet, la torre medieval de Benavites i els banys àrabs i el castell de Torres Torres.

LA PLANA D’UTIEL-REQUENA

A les planes mesetàries de Requena-Utiel s’ubica la gran reserva vitivi-nícola de la província. Esta comarca, la més occidental, representa en si mateixa la riquesa paisatgística de la província, ja que a la zona plana de Requena s’unixen els magnífi cs paratges de Los Cuchillos i les Gorges del Cabriol, o els frondosos boscos de Sinarcas. Els dos nuclis urbans més importants són Requena i Utiel. Requena és coneguda per la “Villa” i invita a un recorregut pel seu nucli antic medieval, on es poden recórrer les Coves de la Vila. Està repleta de monuments i d’edifi cis de gran valor històric, com ara les esglésies gòtiques del Salvador i de Santa Maria o la torre de l’Homenatge, mostra del seu esplendorós passat. Utiel mereix una visita detinguda per a admirar l’església de l’Assump-ció, la plaça de bous, el santuari de la Mare de Déu del Remei i la Bodega Redonda (seu del Museu del Vi). La visita a estos dos municipis es com-pleta amb la visita a algun dels seus nombrosos i famosos cellers, en els quals, a més, es poden degustar i adquirir els vins de la DO Utiel-Reque-na. Es poden practicar esports d’aventura i activitats a l’aire lliure en els municipis de Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Camporrobles.

LA FOIA DE BUNYOLSituada en el cor de la provín-cia de València, esta comarca ha aconseguit la univer-salitat a través de les seues festes singu-lars (“la Tomatina” de Bunyol) i els esports del motor. A Xest es troba el circuit de velocitat de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo, que reunix, any rere any, els asos del motor. Crida l’aten-ció també la seua església parro-quial de Sant Lluc, especialment el seu campanar octogonal, un dels més elevats de la província. Bunyol té un interessant nucli antic, del qual destaca el caste-ll d’estil gòtic, edifi cat des del s. XIII, sent coneguda mundialment la població per la seua peculiar festa de “la Tomatina”, que se celebra l’últim dimecres d’agost. Destaca, així mateix, el castell de Xiva i el seu santuari de la Mare de Déu del Castell.

LA VALL DE COFRENTS-AIORA

El patrimoni natural i monumental de la comarca és ric i va-riat. A Cofrents es troba un dels balnearis més encanta-dors de la Comunitat Valenciana, Los Hervideros de Cofrents, així com el seu castell, un volcà, al qual es pot accedir per mitjà d’una ruta senyalitzada, i la interessant ruta fl uvial pel riu Xúquer.El castell d’Aiora, capital de la comarca, oferix una interessant panorà-mica, i en el seu terme municipal es troba el poblat iber del Castellar de Meca, un dels més destacats de la província. A escassos quilòmetres s’hi troba Xalans, on trobarem la cova de Don Juan. Menció a banda me-reixen els nombrosos castells que poblen la comarca, de manera espe-cial el de Chirel, a Cortes de Pallars, i les restes del de Xarafull.

L’HORTAPer últim, ja prop de la costa, la comarca de l’Horta n’és la més po-blada. Hi trobem la ciutat de València i part del parc natural de l’Albufera. Im-portant centre industrial i de servicis, entre el seu patrimoni cal destacar el que alberga la ciutat de Manises, importantíssim centre productor de cerà-mica. En esta població es troba l’aeroport interna-cional de València. En el nucli antic es conserven encara mostres de la tra-dició ceramista. Recoma-nable la visita al Museu de Ceràmica. Un altre punt d’interés de la comarca és el monestir de Santa Maria del Puig, construït sobre el lloc des del qual Jaume I va escometre la reconquista de València, i on està ubicat el Mu-seu Valencià de la Impremta. Destaquen també les Sitges de Burjassot o les torres musulmanes de Paterna i Torrent. A més, les platges d’Al-boraia, la Pobla de Farnals, el Puig i València, constituïxen un atractiu turístic de primer ordre. Alboraia és famosa també, per l’orxata, acom-panyada dels “fartons”.

LA CANAL DE NAVARRÉS

Ací es pot contemplar com l’aigua ha donat formes capritxoses a la geo-grafi a. Hi abunden els paratges de gran bellesa com Los Charcos del riu Grande, al seu pas per Quesa. La localitat d’Anna és famosa per la seua Albufera (estany rodejat de xops on es poden fer passejades amb barca) i pels seus gorgos. El visitant hi trobarà també interessants castells i palaus, com el dels Comtes de Cervelló, a Anna, o els de Bicorb i Bol-bait, i també els jaciments ibers d’Énguera, població on es pot visitar, a més, l’església de Sant Miquel, els museus parroquial i arqueològic o el monestir de les Carmelites. Les pintures rupestres trobades a Bicorb i Quesa, formen part del conjunt conegut com «art rupestre llevantí», declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

RIBERA ALTA

La seua capital, Alzira, conserva encara un ampli tram de les muralles medievals que circum-daven la ciutat. És el monument local més des-tacat, junt amb el monestir de la Murta, el Museu Municipal i l’edifi ci de l’Ajuntament. Altres importants localitats de la comarca són Carcaixent, bressol de la taronja, de la qual destaquem monuments com l’ermita de Sant Roc de Ternils (s. XIII) i alguns dels antics magatzems de cítrics, i Algemesí, amb la seua riquesa cultural i folklòrica, de la qual sobreïx la Festa a la Mare de Déu de la Salut, amb les seues tradicionals danses i la popular Muixeranga (declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat), així com la seua basílica de Sant Jaume (s. XVI), el Museu Parroquial i el Museu Valencià de la Festa.

LA RIBERA BAIXA

La següent comarca costanera en direcció al nord és la Ribera Baixa, on es troba una part del parc natural de l’Albufera. Dues localitats capita-litzen l’interés del visitant: Cullera i Sueca. Pròxima a la desem-boca-dura del riu Xúquer, Cullera ens permet passar de l’arena de la platja a la muntanya en un mateix entorn natural. L’Estany, xicotet llac d’aigua dolça, el Castell i el santuari de la Mare de Déu del Castell, en la part alta de la muntanya, oferixen una panoràmica privilegiada i immillorable de la costa. Sueca és el bressol del cultiu de l’arròs i entre els seus monu-ments destaquen la reial església de la Mare de Déu de Sales, l’esglé-sia de Sant Pere o l’Ajuntament, i també l’ermita de la Muntanyeta dels Sants, excel·lent mirador que domina el paisatge sobre l’arrossar, a l’en-torn de l’Albufera. Prop d’esta població s’hi pot gaudir d’excel·lents plat-ges d’arena fi na, com la del Mareny de Vilxes i la del Perelló, entre altres.

LA COSTERA

Té la seua capital a la ciutat de Xàtiva, bressol de personatges il·lustres com el pintor Josep Ribera, Lo Spagnoletto, i el papa Alexandre VI. L’empremta de la família Borja es deixa sentir en tota la ciutat, igual que la de Felip V, que va incendiar Xàtiva l’any 1707 per la resistència al seu assetjament, després de la seua victòria a Almansa, durant la guerra de successió a la corona espanyola. En record d’aquell afront, la pinacoteca local mostra cap per avall un retrat del monarca Borbó. Del seu nucli antic cal ressenyar l’Antic Hospital (segle XV), la Seu o col·legiata basílica

LA VALL D’ALBAIDA

Molt pròxima està la Vall d’Albaida, a la qual els àrabs van anomenar la Vall Blanca, pel color de les seues terres. La comarca la formen tren-ta-quatre municipis, protegits per un bell recinte de serres, com les del Benicadell, la serra d’Agullent i la serra de Mariola (parc natural), on es pot gaudir d’esplèndides vistes i d’ombries plenes de plantes aromàti-ques.És notable la localitat de Bocairent, el barri medieval de la qual, decla-rat conjunt historicoartístic, és una de les joies arquitectòniques de la província, així com la seua plaça de bous, la més antiga de la Comunitat Valenciana, peculiar com cap altra, per estar excavada en la roca. Inte-ressants són també els seus museus parroquial i arqueològic, les seues enigmàtiques Covetes dels Moros (monument nacional historicoartístic), la Cava de Sant Blai (s. XVI) i el seu monestir rupestre. Albaida destaca amb el seu conjunt històric, format per l’església de l’Assumpció i el pa-lau del marquesat d’Albaida. Sobreïxen els seus dos museus, el Museu Internacional de Titelles (únic al món) i la Casa-Museu del pintor Segre-lles. La capital comarcal n’és Ontinyent, important centre de producció tèxtil de la Comunitat Valenciana, on despunta el barri de la Vila i l’esglé-sia de Santa Maria (amb el seu impressionant campanar), els nombrosos palaus com els de Maians i el de la duquessa d’Almodóvar, les ermites de Santa Anna i Sant Esteve o els seus interessants museus, dels quals destaca el Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (MAOVA).

LA CIUTAT DE VALÈNCIA CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un gran complex que s’ha conver-tit en lloc de referència internacional i símbol de l’aposta pel turisme cultural.Al llarg de l’antic llit del Túria trobem els sis grans elements dissenyats per Santiago Calatrava: El Hemisfèric, El Umbracle, El Museu de les Ciències Príncep Felip, L’Oceanogràfi c, El Palau de les Arts Reina Sofi a i L’Àgora.Telèfon d’informació i reserves: 902 100 032Més informació www.cac.es

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

Benisanó

València

LlíriaBétera

Sagunt

EstivellaSerra

TorresTorres

Benavites

Gilet

Castielfabib

AdemúsLa Pobla de Sant Miquel

Cases BaixesCases Altes

Vallanca

Aras de los Olmos

Alpont

XelvaCalles

Titagües

Benagéber

Xulilla

Sinarcas

Camporrobles

Utiel

RequenaXestXiva

BunyolVenta del Moro

Villargordo del Cabriel

Cortes de PallásCofrents

Xalans

Xarafull

Aiora

El Puig de Santa MariaLa Pobla de Farnals

Alboraya

BurjassotPaterna

ManisesTorrent

SuecaCullera

Tavernes de la ValldignaXeraco

Daimús

PilesOliva

Miramar

Alfahuir

Barx

GandiaGuardamar

Bellreguard

Albaida

Bocairent

Ontinyent

Algemesí

AlziraCarcaixent

BicorpQuesaBolbaite

Anna

Enguera

MoixentVallada

MontesaCanals

Xàtiva

LA SAFOREls quilòmetres de platges d’arena blan-ca se succeïxen al llarg del Mediterrani en importants pobla-cions turístiques com Gandia, Oliva, Taver-nes de la Valldigna, Xeraco, Piles, Guar-damar, Miramar, Dai-mús i Bellreguard. Gandia, ciutat ducal i capital de la comarca, conserva l’herència patrimonial d’aquells segles d’or: el castell de Bairén, la Col·legiata, l’Hospital de Sant Marc, el convent de Santa Clara, l’Antiga Universitat, i sobretot, el palau Ducal, manat construir pels ducs de Gandia i habitat des del segle XIV. La ciutat es troba situada enmig d’una esplèndida horta de tarongers i està envol-tada per un cinturó muntanyós. Tot això, combinat amb una immillorable oferta turística de sol i platja, fan de Gandia un destí preferent per als turistes nacionals i internacionals. Oliva posseïx un important centre històric, del qual cal ressaltar la casa de Maians, la Torre-Museu, el museu arqueològic i el castell de Santa Anna, a més d’una platja molt concorreguda, per la qualitat de les seu-es aigües i els seus servicis. A escassos quilòmetres de Tavernes de la Valldigna es troba el monestir de Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna) que, amb més de 700 anys, és un lloc emblemàtic per a la història del poble valencià. A Alfauir es troba el convent de Sant Jeroni de Cotalba (s. XIV), inclòs en la Ruta dels Monestirs-Pas del Pobre, que recorre cinc monestirs de la província. A Barx hi ha paratges com les Foietes i la Drova o el cim del Mondúver.

Més de dos mil anys contemplen el visitant de la ciutat de València. Po-ques ciutats han sigut capaces de congeniar harmònicament les restes del seu passat, com el conjunt arqueològic de l’Almoina, d’origen romà, i monuments de caire avantguardista com la Ciutat de les Arts i les Cièn-cies, el Palau de la Música o el MUVIM.Els grans edifi cis religiosos tenen el seu màxim exponent en la Catedral, on cada dijous a les 12 del migdia, davant la porta dels Apòstols, es reunix el Tribunal de les Aigües, patrimoni de la humanitat. La basílica de la Mare de Déu dels Desemparats ocupa també un lloc rellevant quant a arquitectura religiosa. Pel que fa als edifi cis polítics, destaquen el Palau de la Generalitat i els Palaus de la Batlia i de la Scala, ambdós situats en la plaça de Manises, seu de la Diputació Provincial, i també el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), seu de les Corts Valencianes.Vora els jardins de Vivers s’albira el Museu de Belles Arts, amb obres de Pintoricchio, Andrea del Sarto, Van Dyck, Murillo, Velázquez, El Greco, Goya i Sorolla. Especial atenció mereixen els nombrosos llocs que oferix el barri del Carme, com les Torres de Serrans i de Quart. Abans d’eixir del barri, cal visitar l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i el Centre Cultural la Benefi cència, que alberga el Museu Valencià d’Etnologia i el Museu de Prehistòria.El Mercat Central de València és una meravella modernista que s’inau-gurà l’any 1928, i davant seu s’alça, des de fa més de cinc-cents anys, la Llotja dels Mercaders. Este edifi ci, mostra brillant del gòtic valencià, ha sigut declarat per la UNESCO, patrimoni de la humanitat. Altres llocs d’indubtable interés per al visitant, per citar-ne alguns, són la Plaça de Bous i el Museu Taurí, a més del Palau del Marqués de Do-saigües (seu del Museu Nacional de Ceràmica González Martí).A principi del segle XX, el centre vital de la ciutat es trasllada a la plaça de l’Ajuntament, amb els seus esvelts edifi cis que envolten la majestuo-sa façana de la Casa de la Ciutat, i el bell edifi ci de Correus. València disposa de nombrosos parcs i jardins repartits per la ciutat, entre els quals destaquen els jardins de Vivers i el parc del Túria. A més de la platja, on hi ha un extens passeig Marítim, lloc agradable on passejar o menjar una paella amb vista al Mediterrani, davant el port de l’America’s Cup.

de Santa Maria (segle XVI), el reial monestir de Santa Clara, palaus senyorials com el d’Alarcón, els museus de l’Almodí i el parroquial de la Seu, i també les seues nombroses fonts, com la de les Vint-i-cinc Canelles. La primera cosa que observa el visitant quan s’acosta a la ciutat és el seu impressionant castell, mescla d’elements de l’arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica, al qual es pot accedir per mitjà d’un tren turístic (davant del centre de recepció de visitants).En endinsar-se per la vall del riu Cànyoles s’arriba a Canals, amb la seua impressionant Torre, bressol del papa Calixt III. Montesa mostra el seu castell templer i el seu important Museu Parroquial, mentre que Vallada proposa un entorn natural envejable, amb el Penyó, la Saladella i la Cova dels Sumidors, la seua artesania i l’Església Parroquial. Molt prop es troba Moixent, amb paratges impressionants com el Bosquet i el poblat ibèric més important de la província: la Bastida de les Alcusses. Allí es va trobar el famós Guerrer de Moixent, estatueta d’origen ibèric de gran valor artístic.

Xarxa de Tourist Info de la Província de València

AgullentAdemúsAielo de MalferitAlbaidaAlboraya-Port SaplayaAlgemesíAlmàsseraAlpontAlziraAnnaAyoraBellreguardBocairentBunyolCanet d’En BerenguerRacó d’AdemúsXestXulillaCofrentsCulleraDaimúsEl PerellóÉngueraGandíaGestalgarXalansLa Font d’En CarrósLa Pobla de FarnalsCamp de TúriaLlíriaLlutxentManisesMiramarMontroiMontesaNàqueraOlivaOlocauOntinyentPaternaPilesPuçolQuesaEl Puig de Santa MariaRequenaRiba-roja de TúriaRòtovaSaguntSerraSimat de la ValldignaSuecaSumacàrcerTavernes de la ValldignaAlt TúriaFira ValènciaUtielXàtivaXeracoValència - AeroportValència - AjuntamentValència - Estació AVEValència - PauValència - PlatjaValència - Plaça Reina

962907472978782267962360720962390186626252989962018630961862552962101228962419551617083275961890658962819320962905062962503886962607806978783227960616261961657979961894316961720974962803822961772627962226026962877788961649206961897171962833338961460928962793619962791522962294386961525609962802165671644445962299080961684398962855528962739650962916090963053124962831762669740119962256142961959029962303851962772184962835316962655859961688125962810920962039150962595280962885264961635084963906065962170879962273346962888261961530229963524908963803623963986422963555899963153931

info@turismeagullent.comademuz@touristinfo.netaielo@touristinfo.netalbaida@touristinfo.netportsaplaya@touristinfo.netalgemesi@touristinfo.netalmassera@touristinfo.netalpuente@touristinfo.netalzira@touristinfo.netanna@touristinfo.netayora@touristinfo.netbellreguard@touristinfo.netbocairent@touristinfo.netbunol@touristinfo.netcanet@touristinfo.netriconademuz@touristinfo.netcheste@touristinfo.netchulilla@touristinfo.netcofrentes@touristinfo.netcullera@touristinfo.netdaimus@touristinfo.netelperello@touristinfo.netenguera@touristinfo.netgandia@touristinfo.netgestalgar_alc@gva.esjalance@touristinfo.netlafontdencarros@touristinfo.netpuebladefarnals@touristinfo.netcampturia@touristinfo.netlliria@touristinfo.netllutxent@touristinfo.netmanises@touristinfo.netmiramar@touristinfo.netmontroi@touristinfo.netmontesa@touristinfo.netnaquera@touristinfo.netoliva@touristinfo.netolocau@touristinfo.netontinyent@touristinfo.nettouristinfo_paterna@gva.espiles@touristinfo.netpucol@touristinfo.netquesa@touristinfo.netelpuig@touristinfo.netrequena@touristinfo.netriba_roja@touristinfo.netrotova@touristinfo.netsagunto@touristinfo.netserra@touristinfo.netsimatv@touristinfo.netsueca@touristinfo.netsumacarcer@touristinfo.nettavernesvalldigna@touristinfo.nettuejar@touristinfo.netvalenciaferia@touristinfo.netutiel@touristinfo.netxativa@touristinfo.netxeraco@touristinfo.netinfoturistica-aeroto@turisvalencia.esinfoturistica-ayuntamiento@turisvalencia.esinfoturistica-js@turisvalencia.esValència@touristinfo.netinfoturistica-playa@turisvalencia.esinfoturistica@turisvalencia.es

E-MAILOFICINA TELÈFON

La província de València oferix al visitant un producte turístic molt complet, tant en el seu interior, amb bells paisatges, com en els més de 100 quilòmetres de costa, amb les més belles platges. El seu patrimoni historicoartístic és interessantíssim, hi ha una gran quantitat de monuments nacionals i d’interés. València Tu-risme sintetitza els atractius de cada un dels municipis i els oferix una oferta turística que s’ha convertit en referent a nivell nacional i internacional. Des dels espectaculars recursos naturals, les plat-ges de qualitat i el patrimoni cultural fi ns a les comarques litorals i d’interior. La província de València els dóna la benvinguda a tots els nostres pobles i ciutats.

terra de contrasts

València

1 El Racó d’Ademús

2 Els Serrans

3 El Camp de Túria

4 El Camp de Morvedre

5 La Plana d’Utiel-Requena

6 La Foia de Bunyol

7 La Vall de Cofrents-Aiora

8 L’Horta

9 La Canal de Navarrés

10 La Ribera Alta

11 La Ribera Baixa

12 La Costera

13 La Vall d’Albaida

14 La Safor

EL RACÓ D’ADEMÚS

Potser siga la comarca més singular pel fet de constituir una illa valen-ciana en terres d’Aragó i Castella-La Manxa. L’arquitectura de les seues poblacions principals destaca per la seua peculiaritat: balconades de fusta, antics molins d’aigua, ermites o esglésies fortifi cades. Ademús és la capital de la comarca, on destaquem l’ermita romànica de la Mare de Déu de l’Horta (s. XIII), les ruïnes del castell musulmà, i resulta molt interessant la ruta del riu Bohílgues. Castielfabib, entre els seus monuments cal visitar l’església-fortalesa de la Mare de Déu dels Àngels (s. XIII). També destaquen Casas Altas amb l’església de la San-tíssima Trinitat (s. XVII-XVIII), Casas Bajas amb el seu molí d’aigua del s. XVIII i el Centre de Bicicleta de Muntanya (BTT) Santeron, a Vallanca, amb diverses i interessants rutes de cicloturisme.A més, podem visitar la Pobla de Sant Miquel, el poble més elevat de la província, amb el seu Museu Etnològic i el parc natural de la Pobla de Sant Miquel.

ELS SERRANS

És una de les comarques més abruptes de la província. Travessa-da pel riu Túria, crida l’atenció pels seus paisatges escarpats. L’embassament de Benaixeve permet la pràctica d’activitats nàutiques i les excel·lents muntanyes la del senderisme, i la ruta en un vaixell solar per l’embassament mateix. La nitidesa de les nits d’Aras de los Olmos la convertix en una localitat apreciada per a l’observació dels astres. Del seu ric patrimoni artístic cal destacar els nuclis històrics d’Alpont i el seu recinte murallat, antic regne de taifa que inclús va arribar a encun-yar moneda, a més del seu Museu Paleontològic, el jaciment de petjades de dinosaures i el seu castell. A Titagües destaquen les pintures rupes-tres de l’abric del Tio Voro.De Xulilla i Xelva, cal destacar els seus carrers estrets i congostos, on encara és possible passejar pels seus barris de la jueria i de la moreria. Ressaltar imponents castells com el de Xulilla i impressionants monu-ments com l’aqüeducte romà de Peña Cortada, a Calles. Per a descansar o simplement relaxar-se, esta comarca disposa de dos importants bal-nearis, el de Fuencaliente a Xulilla i el de Verche a Calles.

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

EL CAMP DEL TÚRIA

Més al nord apareix la comarca del Camp de Túria, territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Ciutat de gran tradició musical, que compta amb un interessant nucli històric. Una de les fi tes arquitectòniques de la localitat és el monestir de Sant Miquel i l’església de la Sang, a més d’importants jaciments vi-sitables i les seues termes romanes. Molt prop s’hi troba Benissanó, població que destaca pel seu castell i el seu recinte murallat. La cartoixa de Portaceli, a Serra, edifi cada entre els segles XIII i XVI, encara alberga una comunitat religiosa en el seu interior, i la seua localització entre pinedes invita a la refl exió i el reco-lliment. A Bétera, a més d’un camp de golf (Escorpión), destaca el seu castell i els seus paratges naturals. En una bona part de la comarca queda emplaçat el parc natural de la Serra Calderona.

EL CAMP DE MORVEDRE

El Camp de Morvedre és la comarca costanera limítrofa amb Castelló. Les platges de Sagunt i Canet d’En Berenguer són distingides cada any per la Unió Europea amb la bandera blava, i destaquen per la seua qua-litat. Sagunt, la capital, mereix una visita detinguda. Esta ciutat bimi-l·lenària oferix un dels conjunts monumentals més bells que va llegar la romanització a Espanya. Al castell, fortalesa construïda sobre un tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. El conjunt artístic s’hi completa amb la jueria, barri singular que ha mantingut la seua distribució ori-ginal al llarg dels segles, i el teatre romà, i també amb les esglésies del Salvador i de Santa Maria. De l’interior de la comarca cal ressen-yar els paratges de Beselga i la font de Barraix, com també l’aqüeducte àrab d’Estivella, el convent del Sant Esperit a Gilet, la torre medieval de Benavites i els banys àrabs i el castell de Torres Torres.

LA PLANA D’UTIEL-REQUENA

A les planes mesetàries de Requena-Utiel s’ubica la gran reserva vitivi-nícola de la província. Esta comarca, la més occidental, representa en si mateixa la riquesa paisatgística de la província, ja que a la zona plana de Requena s’unixen els magnífi cs paratges de Los Cuchillos i les Gorges del Cabriol, o els frondosos boscos de Sinarcas. Els dos nuclis urbans més importants són Requena i Utiel. Requena és coneguda per la “Villa” i invita a un recorregut pel seu nucli antic medieval, on es poden recórrer les Coves de la Vila. Està repleta de monuments i d’edifi cis de gran valor històric, com ara les esglésies gòtiques del Salvador i de Santa Maria o la torre de l’Homenatge, mostra del seu esplendorós passat. Utiel mereix una visita detinguda per a admirar l’església de l’Assump-ció, la plaça de bous, el santuari de la Mare de Déu del Remei i la Bodega Redonda (seu del Museu del Vi). La visita a estos dos municipis es com-pleta amb la visita a algun dels seus nombrosos i famosos cellers, en els quals, a més, es poden degustar i adquirir els vins de la DO Utiel-Reque-na. Es poden practicar esports d’aventura i activitats a l’aire lliure en els municipis de Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Camporrobles.

LA FOIA DE BUNYOLSituada en el cor de la provín-cia de València, esta comarca ha aconseguit la univer-salitat a través de les seues festes singu-lars (“la Tomatina” de Bunyol) i els esports del motor. A Xest es troba el circuit de velocitat de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo, que reunix, any rere any, els asos del motor. Crida l’aten-ció també la seua església parro-quial de Sant Lluc, especialment el seu campanar octogonal, un dels més elevats de la província. Bunyol té un interessant nucli antic, del qual destaca el caste-ll d’estil gòtic, edifi cat des del s. XIII, sent coneguda mundialment la població per la seua peculiar festa de “la Tomatina”, que se celebra l’últim dimecres d’agost. Destaca, així mateix, el castell de Xiva i el seu santuari de la Mare de Déu del Castell.

LA VALL DE COFRENTS-AIORA

El patrimoni natural i monumental de la comarca és ric i va-riat. A Cofrents es troba un dels balnearis més encanta-dors de la Comunitat Valenciana, Los Hervideros de Cofrents, així com el seu castell, un volcà, al qual es pot accedir per mitjà d’una ruta senyalitzada, i la interessant ruta fl uvial pel riu Xúquer.El castell d’Aiora, capital de la comarca, oferix una interessant panorà-mica, i en el seu terme municipal es troba el poblat iber del Castellar de Meca, un dels més destacats de la província. A escassos quilòmetres s’hi troba Xalans, on trobarem la cova de Don Juan. Menció a banda me-reixen els nombrosos castells que poblen la comarca, de manera espe-cial el de Chirel, a Cortes de Pallars, i les restes del de Xarafull.

L’HORTAPer últim, ja prop de la costa, la comarca de l’Horta n’és la més po-blada. Hi trobem la ciutat de València i part del parc natural de l’Albufera. Im-portant centre industrial i de servicis, entre el seu patrimoni cal destacar el que alberga la ciutat de Manises, importantíssim centre productor de cerà-mica. En esta població es troba l’aeroport interna-cional de València. En el nucli antic es conserven encara mostres de la tra-dició ceramista. Recoma-nable la visita al Museu de Ceràmica. Un altre punt d’interés de la comarca és el monestir de Santa Maria del Puig, construït sobre el lloc des del qual Jaume I va escometre la reconquista de València, i on està ubicat el Mu-seu Valencià de la Impremta. Destaquen també les Sitges de Burjassot o les torres musulmanes de Paterna i Torrent. A més, les platges d’Al-boraia, la Pobla de Farnals, el Puig i València, constituïxen un atractiu turístic de primer ordre. Alboraia és famosa també, per l’orxata, acom-panyada dels “fartons”.

LA CANAL DE NAVARRÉS

Ací es pot contemplar com l’aigua ha donat formes capritxoses a la geo-grafi a. Hi abunden els paratges de gran bellesa com Los Charcos del riu Grande, al seu pas per Quesa. La localitat d’Anna és famosa per la seua Albufera (estany rodejat de xops on es poden fer passejades amb barca) i pels seus gorgos. El visitant hi trobarà també interessants castells i palaus, com el dels Comtes de Cervelló, a Anna, o els de Bicorb i Bol-bait, i també els jaciments ibers d’Énguera, població on es pot visitar, a més, l’església de Sant Miquel, els museus parroquial i arqueològic o el monestir de les Carmelites. Les pintures rupestres trobades a Bicorb i Quesa, formen part del conjunt conegut com «art rupestre llevantí», declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

RIBERA ALTA

La seua capital, Alzira, conserva encara un ampli tram de les muralles medievals que circum-daven la ciutat. És el monument local més des-tacat, junt amb el monestir de la Murta, el Museu Municipal i l’edifi ci de l’Ajuntament. Altres importants localitats de la comarca són Carcaixent, bressol de la taronja, de la qual destaquem monuments com l’ermita de Sant Roc de Ternils (s. XIII) i alguns dels antics magatzems de cítrics, i Algemesí, amb la seua riquesa cultural i folklòrica, de la qual sobreïx la Festa a la Mare de Déu de la Salut, amb les seues tradicionals danses i la popular Muixeranga (declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat), així com la seua basílica de Sant Jaume (s. XVI), el Museu Parroquial i el Museu Valencià de la Festa.

LA RIBERA BAIXA

La següent comarca costanera en direcció al nord és la Ribera Baixa, on es troba una part del parc natural de l’Albufera. Dues localitats capita-litzen l’interés del visitant: Cullera i Sueca. Pròxima a la desem-boca-dura del riu Xúquer, Cullera ens permet passar de l’arena de la platja a la muntanya en un mateix entorn natural. L’Estany, xicotet llac d’aigua dolça, el Castell i el santuari de la Mare de Déu del Castell, en la part alta de la muntanya, oferixen una panoràmica privilegiada i immillorable de la costa. Sueca és el bressol del cultiu de l’arròs i entre els seus monu-ments destaquen la reial església de la Mare de Déu de Sales, l’esglé-sia de Sant Pere o l’Ajuntament, i també l’ermita de la Muntanyeta dels Sants, excel·lent mirador que domina el paisatge sobre l’arrossar, a l’en-torn de l’Albufera. Prop d’esta població s’hi pot gaudir d’excel·lents plat-ges d’arena fi na, com la del Mareny de Vilxes i la del Perelló, entre altres.

LA COSTERA

Té la seua capital a la ciutat de Xàtiva, bressol de personatges il·lustres com el pintor Josep Ribera, Lo Spagnoletto, i el papa Alexandre VI. L’empremta de la família Borja es deixa sentir en tota la ciutat, igual que la de Felip V, que va incendiar Xàtiva l’any 1707 per la resistència al seu assetjament, després de la seua victòria a Almansa, durant la guerra de successió a la corona espanyola. En record d’aquell afront, la pinacoteca local mostra cap per avall un retrat del monarca Borbó. Del seu nucli antic cal ressenyar l’Antic Hospital (segle XV), la Seu o col·legiata basílica

LA VALL D’ALBAIDA

Molt pròxima està la Vall d’Albaida, a la qual els àrabs van anomenar la Vall Blanca, pel color de les seues terres. La comarca la formen tren-ta-quatre municipis, protegits per un bell recinte de serres, com les del Benicadell, la serra d’Agullent i la serra de Mariola (parc natural), on es pot gaudir d’esplèndides vistes i d’ombries plenes de plantes aromàti-ques.És notable la localitat de Bocairent, el barri medieval de la qual, decla-rat conjunt historicoartístic, és una de les joies arquitectòniques de la província, així com la seua plaça de bous, la més antiga de la Comunitat Valenciana, peculiar com cap altra, per estar excavada en la roca. Inte-ressants són també els seus museus parroquial i arqueològic, les seues enigmàtiques Covetes dels Moros (monument nacional historicoartístic), la Cava de Sant Blai (s. XVI) i el seu monestir rupestre. Albaida destaca amb el seu conjunt històric, format per l’església de l’Assumpció i el pa-lau del marquesat d’Albaida. Sobreïxen els seus dos museus, el Museu Internacional de Titelles (únic al món) i la Casa-Museu del pintor Segre-lles. La capital comarcal n’és Ontinyent, important centre de producció tèxtil de la Comunitat Valenciana, on despunta el barri de la Vila i l’esglé-sia de Santa Maria (amb el seu impressionant campanar), els nombrosos palaus com els de Maians i el de la duquessa d’Almodóvar, les ermites de Santa Anna i Sant Esteve o els seus interessants museus, dels quals destaca el Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (MAOVA).

LA CIUTAT DE VALÈNCIA CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un gran complex que s’ha conver-tit en lloc de referència internacional i símbol de l’aposta pel turisme cultural.Al llarg de l’antic llit del Túria trobem els sis grans elements dissenyats per Santiago Calatrava: El Hemisfèric, El Umbracle, El Museu de les Ciències Príncep Felip, L’Oceanogràfi c, El Palau de les Arts Reina Sofi a i L’Àgora.Telèfon d’informació i reserves: 902 100 032Més informació www.cac.es

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

Benisanó

València

LlíriaBétera

Sagunt

EstivellaSerra

TorresTorres

Benavites

Gilet

Castielfabib

AdemúsLa Pobla de Sant Miquel

Cases BaixesCases Altes

Vallanca

Aras de los Olmos

Alpont

XelvaCalles

Titagües

Benagéber

Xulilla

Sinarcas

Camporrobles

Utiel

RequenaXestXiva

BunyolVenta del Moro

Villargordo del Cabriel

Cortes de PallásCofrents

Xalans

Xarafull

Aiora

El Puig de Santa MariaLa Pobla de Farnals

Alboraya

BurjassotPaterna

ManisesTorrent

SuecaCullera

Tavernes de la ValldignaXeraco

Daimús

PilesOliva

Miramar

Alfahuir

Barx

GandiaGuardamar

Bellreguard

Albaida

Bocairent

Ontinyent

Algemesí

AlziraCarcaixent

BicorpQuesaBolbaite

Anna

Enguera

MoixentVallada

MontesaCanals

Xàtiva

LA SAFOREls quilòmetres de platges d’arena blan-ca se succeïxen al llarg del Mediterrani en importants pobla-cions turístiques com Gandia, Oliva, Taver-nes de la Valldigna, Xeraco, Piles, Guar-damar, Miramar, Dai-mús i Bellreguard. Gandia, ciutat ducal i capital de la comarca, conserva l’herència patrimonial d’aquells segles d’or: el castell de Bairén, la Col·legiata, l’Hospital de Sant Marc, el convent de Santa Clara, l’Antiga Universitat, i sobretot, el palau Ducal, manat construir pels ducs de Gandia i habitat des del segle XIV. La ciutat es troba situada enmig d’una esplèndida horta de tarongers i està envol-tada per un cinturó muntanyós. Tot això, combinat amb una immillorable oferta turística de sol i platja, fan de Gandia un destí preferent per als turistes nacionals i internacionals. Oliva posseïx un important centre històric, del qual cal ressaltar la casa de Maians, la Torre-Museu, el museu arqueològic i el castell de Santa Anna, a més d’una platja molt concorreguda, per la qualitat de les seu-es aigües i els seus servicis. A escassos quilòmetres de Tavernes de la Valldigna es troba el monestir de Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna) que, amb més de 700 anys, és un lloc emblemàtic per a la història del poble valencià. A Alfauir es troba el convent de Sant Jeroni de Cotalba (s. XIV), inclòs en la Ruta dels Monestirs-Pas del Pobre, que recorre cinc monestirs de la província. A Barx hi ha paratges com les Foietes i la Drova o el cim del Mondúver.

Més de dos mil anys contemplen el visitant de la ciutat de València. Po-ques ciutats han sigut capaces de congeniar harmònicament les restes del seu passat, com el conjunt arqueològic de l’Almoina, d’origen romà, i monuments de caire avantguardista com la Ciutat de les Arts i les Cièn-cies, el Palau de la Música o el MUVIM.Els grans edifi cis religiosos tenen el seu màxim exponent en la Catedral, on cada dijous a les 12 del migdia, davant la porta dels Apòstols, es reunix el Tribunal de les Aigües, patrimoni de la humanitat. La basílica de la Mare de Déu dels Desemparats ocupa també un lloc rellevant quant a arquitectura religiosa. Pel que fa als edifi cis polítics, destaquen el Palau de la Generalitat i els Palaus de la Batlia i de la Scala, ambdós situats en la plaça de Manises, seu de la Diputació Provincial, i també el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), seu de les Corts Valencianes.Vora els jardins de Vivers s’albira el Museu de Belles Arts, amb obres de Pintoricchio, Andrea del Sarto, Van Dyck, Murillo, Velázquez, El Greco, Goya i Sorolla. Especial atenció mereixen els nombrosos llocs que oferix el barri del Carme, com les Torres de Serrans i de Quart. Abans d’eixir del barri, cal visitar l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i el Centre Cultural la Benefi cència, que alberga el Museu Valencià d’Etnologia i el Museu de Prehistòria.El Mercat Central de València és una meravella modernista que s’inau-gurà l’any 1928, i davant seu s’alça, des de fa més de cinc-cents anys, la Llotja dels Mercaders. Este edifi ci, mostra brillant del gòtic valencià, ha sigut declarat per la UNESCO, patrimoni de la humanitat. Altres llocs d’indubtable interés per al visitant, per citar-ne alguns, són la Plaça de Bous i el Museu Taurí, a més del Palau del Marqués de Do-saigües (seu del Museu Nacional de Ceràmica González Martí).A principi del segle XX, el centre vital de la ciutat es trasllada a la plaça de l’Ajuntament, amb els seus esvelts edifi cis que envolten la majestuo-sa façana de la Casa de la Ciutat, i el bell edifi ci de Correus. València disposa de nombrosos parcs i jardins repartits per la ciutat, entre els quals destaquen els jardins de Vivers i el parc del Túria. A més de la platja, on hi ha un extens passeig Marítim, lloc agradable on passejar o menjar una paella amb vista al Mediterrani, davant el port de l’America’s Cup.

de Santa Maria (segle XVI), el reial monestir de Santa Clara, palaus senyorials com el d’Alarcón, els museus de l’Almodí i el parroquial de la Seu, i també les seues nombroses fonts, com la de les Vint-i-cinc Canelles. La primera cosa que observa el visitant quan s’acosta a la ciutat és el seu impressionant castell, mescla d’elements de l’arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica, al qual es pot accedir per mitjà d’un tren turístic (davant del centre de recepció de visitants).En endinsar-se per la vall del riu Cànyoles s’arriba a Canals, amb la seua impressionant Torre, bressol del papa Calixt III. Montesa mostra el seu castell templer i el seu important Museu Parroquial, mentre que Vallada proposa un entorn natural envejable, amb el Penyó, la Saladella i la Cova dels Sumidors, la seua artesania i l’Església Parroquial. Molt prop es troba Moixent, amb paratges impressionants com el Bosquet i el poblat ibèric més important de la província: la Bastida de les Alcusses. Allí es va trobar el famós Guerrer de Moixent, estatueta d’origen ibèric de gran valor artístic.

Xarxa de Tourist Info de la Província de València

AgullentAdemúsAielo de MalferitAlbaidaAlboraya-Port SaplayaAlgemesíAlmàsseraAlpontAlziraAnnaAyoraBellreguardBocairentBunyolCanet d’En BerenguerRacó d’AdemúsXestXulillaCofrentsCulleraDaimúsEl PerellóÉngueraGandíaGestalgarXalansLa Font d’En CarrósLa Pobla de FarnalsCamp de TúriaLlíriaLlutxentManisesMiramarMontroiMontesaNàqueraOlivaOlocauOntinyentPaternaPilesPuçolQuesaEl Puig de Santa MariaRequenaRiba-roja de TúriaRòtovaSaguntSerraSimat de la ValldignaSuecaSumacàrcerTavernes de la ValldignaAlt TúriaFira ValènciaUtielXàtivaXeracoValència - AeroportValència - AjuntamentValència - Estació AVEValència - PauValència - PlatjaValència - Plaça Reina

962907472978782267962360720962390186626252989962018630961862552962101228962419551617083275961890658962819320962905062962503886962607806978783227960616261961657979961894316961720974962803822961772627962226026962877788961649206961897171962833338961460928962793619962791522962294386961525609962802165671644445962299080961684398962855528962739650962916090963053124962831762669740119962256142961959029962303851962772184962835316962655859961688125962810920962039150962595280962885264961635084963906065962170879962273346962888261961530229963524908963803623963986422963555899963153931

info@turismeagullent.comademuz@touristinfo.netaielo@touristinfo.netalbaida@touristinfo.netportsaplaya@touristinfo.netalgemesi@touristinfo.netalmassera@touristinfo.netalpuente@touristinfo.netalzira@touristinfo.netanna@touristinfo.netayora@touristinfo.netbellreguard@touristinfo.netbocairent@touristinfo.netbunol@touristinfo.netcanet@touristinfo.netriconademuz@touristinfo.netcheste@touristinfo.netchulilla@touristinfo.netcofrentes@touristinfo.netcullera@touristinfo.netdaimus@touristinfo.netelperello@touristinfo.netenguera@touristinfo.netgandia@touristinfo.netgestalgar_alc@gva.esjalance@touristinfo.netlafontdencarros@touristinfo.netpuebladefarnals@touristinfo.netcampturia@touristinfo.netlliria@touristinfo.netllutxent@touristinfo.netmanises@touristinfo.netmiramar@touristinfo.netmontroi@touristinfo.netmontesa@touristinfo.netnaquera@touristinfo.netoliva@touristinfo.netolocau@touristinfo.netontinyent@touristinfo.nettouristinfo_paterna@gva.espiles@touristinfo.netpucol@touristinfo.netquesa@touristinfo.netelpuig@touristinfo.netrequena@touristinfo.netriba_roja@touristinfo.netrotova@touristinfo.netsagunto@touristinfo.netserra@touristinfo.netsimatv@touristinfo.netsueca@touristinfo.netsumacarcer@touristinfo.nettavernesvalldigna@touristinfo.nettuejar@touristinfo.netvalenciaferia@touristinfo.netutiel@touristinfo.netxativa@touristinfo.netxeraco@touristinfo.netinfoturistica-aeroto@turisvalencia.esinfoturistica-ayuntamiento@turisvalencia.esinfoturistica-js@turisvalencia.esValència@touristinfo.netinfoturistica-playa@turisvalencia.esinfoturistica@turisvalencia.es

E-MAILOFICINA TELÈFON

La província de València oferix al visitant un producte turístic molt complet, tant en el seu interior, amb bells paisatges, com en els més de 100 quilòmetres de costa, amb les més belles platges. El seu patrimoni historicoartístic és interessantíssim, hi ha una gran quantitat de monuments nacionals i d’interés. València Tu-risme sintetitza els atractius de cada un dels municipis i els oferix una oferta turística que s’ha convertit en referent a nivell nacional i internacional. Des dels espectaculars recursos naturals, les plat-ges de qualitat i el patrimoni cultural fi ns a les comarques litorals i d’interior. La província de València els dóna la benvinguda a tots els nostres pobles i ciutats.

terra de contrasts

València

1 El Racó d’Ademús

2 Els Serrans

3 El Camp de Túria

4 El Camp de Morvedre

5 La Plana d’Utiel-Requena

6 La Foia de Bunyol

7 La Vall de Cofrents-Aiora

8 L’Horta

9 La Canal de Navarrés

10 La Ribera Alta

11 La Ribera Baixa

12 La Costera

13 La Vall d’Albaida

14 La Safor

EL RACÓ D’ADEMÚS

Potser siga la comarca més singular pel fet de constituir una illa valen-ciana en terres d’Aragó i Castella-La Manxa. L’arquitectura de les seues poblacions principals destaca per la seua peculiaritat: balconades de fusta, antics molins d’aigua, ermites o esglésies fortifi cades. Ademús és la capital de la comarca, on destaquem l’ermita romànica de la Mare de Déu de l’Horta (s. XIII), les ruïnes del castell musulmà, i resulta molt interessant la ruta del riu Bohílgues. Castielfabib, entre els seus monuments cal visitar l’església-fortalesa de la Mare de Déu dels Àngels (s. XIII). També destaquen Casas Altas amb l’església de la San-tíssima Trinitat (s. XVII-XVIII), Casas Bajas amb el seu molí d’aigua del s. XVIII i el Centre de Bicicleta de Muntanya (BTT) Santeron, a Vallanca, amb diverses i interessants rutes de cicloturisme.A més, podem visitar la Pobla de Sant Miquel, el poble més elevat de la província, amb el seu Museu Etnològic i el parc natural de la Pobla de Sant Miquel.

ELS SERRANS

És una de les comarques més abruptes de la província. Travessa-da pel riu Túria, crida l’atenció pels seus paisatges escarpats. L’embassament de Benaixeve permet la pràctica d’activitats nàutiques i les excel·lents muntanyes la del senderisme, i la ruta en un vaixell solar per l’embassament mateix. La nitidesa de les nits d’Aras de los Olmos la convertix en una localitat apreciada per a l’observació dels astres. Del seu ric patrimoni artístic cal destacar els nuclis històrics d’Alpont i el seu recinte murallat, antic regne de taifa que inclús va arribar a encun-yar moneda, a més del seu Museu Paleontològic, el jaciment de petjades de dinosaures i el seu castell. A Titagües destaquen les pintures rupes-tres de l’abric del Tio Voro.De Xulilla i Xelva, cal destacar els seus carrers estrets i congostos, on encara és possible passejar pels seus barris de la jueria i de la moreria. Ressaltar imponents castells com el de Xulilla i impressionants monu-ments com l’aqüeducte romà de Peña Cortada, a Calles. Per a descansar o simplement relaxar-se, esta comarca disposa de dos importants bal-nearis, el de Fuencaliente a Xulilla i el de Verche a Calles.

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

EL CAMP DEL TÚRIA

Més al nord apareix la comarca del Camp de Túria, territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Ciutat de gran tradició musical, que compta amb un interessant nucli històric. Una de les fi tes arquitectòniques de la localitat és el monestir de Sant Miquel i l’església de la Sang, a més d’importants jaciments vi-sitables i les seues termes romanes. Molt prop s’hi troba Benissanó, població que destaca pel seu castell i el seu recinte murallat. La cartoixa de Portaceli, a Serra, edifi cada entre els segles XIII i XVI, encara alberga una comunitat religiosa en el seu interior, i la seua localització entre pinedes invita a la refl exió i el reco-lliment. A Bétera, a més d’un camp de golf (Escorpión), destaca el seu castell i els seus paratges naturals. En una bona part de la comarca queda emplaçat el parc natural de la Serra Calderona.

EL CAMP DE MORVEDRE

El Camp de Morvedre és la comarca costanera limítrofa amb Castelló. Les platges de Sagunt i Canet d’En Berenguer són distingides cada any per la Unió Europea amb la bandera blava, i destaquen per la seua qua-litat. Sagunt, la capital, mereix una visita detinguda. Esta ciutat bimi-l·lenària oferix un dels conjunts monumentals més bells que va llegar la romanització a Espanya. Al castell, fortalesa construïda sobre un tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. El conjunt artístic s’hi completa amb la jueria, barri singular que ha mantingut la seua distribució ori-ginal al llarg dels segles, i el teatre romà, i també amb les esglésies del Salvador i de Santa Maria. De l’interior de la comarca cal ressen-yar els paratges de Beselga i la font de Barraix, com també l’aqüeducte àrab d’Estivella, el convent del Sant Esperit a Gilet, la torre medieval de Benavites i els banys àrabs i el castell de Torres Torres.

LA PLANA D’UTIEL-REQUENA

A les planes mesetàries de Requena-Utiel s’ubica la gran reserva vitivi-nícola de la província. Esta comarca, la més occidental, representa en si mateixa la riquesa paisatgística de la província, ja que a la zona plana de Requena s’unixen els magnífi cs paratges de Los Cuchillos i les Gorges del Cabriol, o els frondosos boscos de Sinarcas. Els dos nuclis urbans més importants són Requena i Utiel. Requena és coneguda per la “Villa” i invita a un recorregut pel seu nucli antic medieval, on es poden recórrer les Coves de la Vila. Està repleta de monuments i d’edifi cis de gran valor històric, com ara les esglésies gòtiques del Salvador i de Santa Maria o la torre de l’Homenatge, mostra del seu esplendorós passat. Utiel mereix una visita detinguda per a admirar l’església de l’Assump-ció, la plaça de bous, el santuari de la Mare de Déu del Remei i la Bodega Redonda (seu del Museu del Vi). La visita a estos dos municipis es com-pleta amb la visita a algun dels seus nombrosos i famosos cellers, en els quals, a més, es poden degustar i adquirir els vins de la DO Utiel-Reque-na. Es poden practicar esports d’aventura i activitats a l’aire lliure en els municipis de Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Camporrobles.

LA FOIA DE BUNYOLSituada en el cor de la provín-cia de València, esta comarca ha aconseguit la univer-salitat a través de les seues festes singu-lars (“la Tomatina” de Bunyol) i els esports del motor. A Xest es troba el circuit de velocitat de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo, que reunix, any rere any, els asos del motor. Crida l’aten-ció també la seua església parro-quial de Sant Lluc, especialment el seu campanar octogonal, un dels més elevats de la província. Bunyol té un interessant nucli antic, del qual destaca el caste-ll d’estil gòtic, edifi cat des del s. XIII, sent coneguda mundialment la població per la seua peculiar festa de “la Tomatina”, que se celebra l’últim dimecres d’agost. Destaca, així mateix, el castell de Xiva i el seu santuari de la Mare de Déu del Castell.

LA VALL DE COFRENTS-AIORA

El patrimoni natural i monumental de la comarca és ric i va-riat. A Cofrents es troba un dels balnearis més encanta-dors de la Comunitat Valenciana, Los Hervideros de Cofrents, així com el seu castell, un volcà, al qual es pot accedir per mitjà d’una ruta senyalitzada, i la interessant ruta fl uvial pel riu Xúquer.El castell d’Aiora, capital de la comarca, oferix una interessant panorà-mica, i en el seu terme municipal es troba el poblat iber del Castellar de Meca, un dels més destacats de la província. A escassos quilòmetres s’hi troba Xalans, on trobarem la cova de Don Juan. Menció a banda me-reixen els nombrosos castells que poblen la comarca, de manera espe-cial el de Chirel, a Cortes de Pallars, i les restes del de Xarafull.

L’HORTAPer últim, ja prop de la costa, la comarca de l’Horta n’és la més po-blada. Hi trobem la ciutat de València i part del parc natural de l’Albufera. Im-portant centre industrial i de servicis, entre el seu patrimoni cal destacar el que alberga la ciutat de Manises, importantíssim centre productor de cerà-mica. En esta població es troba l’aeroport interna-cional de València. En el nucli antic es conserven encara mostres de la tra-dició ceramista. Recoma-nable la visita al Museu de Ceràmica. Un altre punt d’interés de la comarca és el monestir de Santa Maria del Puig, construït sobre el lloc des del qual Jaume I va escometre la reconquista de València, i on està ubicat el Mu-seu Valencià de la Impremta. Destaquen també les Sitges de Burjassot o les torres musulmanes de Paterna i Torrent. A més, les platges d’Al-boraia, la Pobla de Farnals, el Puig i València, constituïxen un atractiu turístic de primer ordre. Alboraia és famosa també, per l’orxata, acom-panyada dels “fartons”.

LA CANAL DE NAVARRÉS

Ací es pot contemplar com l’aigua ha donat formes capritxoses a la geo-grafi a. Hi abunden els paratges de gran bellesa com Los Charcos del riu Grande, al seu pas per Quesa. La localitat d’Anna és famosa per la seua Albufera (estany rodejat de xops on es poden fer passejades amb barca) i pels seus gorgos. El visitant hi trobarà també interessants castells i palaus, com el dels Comtes de Cervelló, a Anna, o els de Bicorb i Bol-bait, i també els jaciments ibers d’Énguera, població on es pot visitar, a més, l’església de Sant Miquel, els museus parroquial i arqueològic o el monestir de les Carmelites. Les pintures rupestres trobades a Bicorb i Quesa, formen part del conjunt conegut com «art rupestre llevantí», declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

RIBERA ALTA

La seua capital, Alzira, conserva encara un ampli tram de les muralles medievals que circum-daven la ciutat. És el monument local més des-tacat, junt amb el monestir de la Murta, el Museu Municipal i l’edifi ci de l’Ajuntament. Altres importants localitats de la comarca són Carcaixent, bressol de la taronja, de la qual destaquem monuments com l’ermita de Sant Roc de Ternils (s. XIII) i alguns dels antics magatzems de cítrics, i Algemesí, amb la seua riquesa cultural i folklòrica, de la qual sobreïx la Festa a la Mare de Déu de la Salut, amb les seues tradicionals danses i la popular Muixeranga (declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat), així com la seua basílica de Sant Jaume (s. XVI), el Museu Parroquial i el Museu Valencià de la Festa.

LA RIBERA BAIXA

La següent comarca costanera en direcció al nord és la Ribera Baixa, on es troba una part del parc natural de l’Albufera. Dues localitats capita-litzen l’interés del visitant: Cullera i Sueca. Pròxima a la desem-boca-dura del riu Xúquer, Cullera ens permet passar de l’arena de la platja a la muntanya en un mateix entorn natural. L’Estany, xicotet llac d’aigua dolça, el Castell i el santuari de la Mare de Déu del Castell, en la part alta de la muntanya, oferixen una panoràmica privilegiada i immillorable de la costa. Sueca és el bressol del cultiu de l’arròs i entre els seus monu-ments destaquen la reial església de la Mare de Déu de Sales, l’esglé-sia de Sant Pere o l’Ajuntament, i també l’ermita de la Muntanyeta dels Sants, excel·lent mirador que domina el paisatge sobre l’arrossar, a l’en-torn de l’Albufera. Prop d’esta població s’hi pot gaudir d’excel·lents plat-ges d’arena fi na, com la del Mareny de Vilxes i la del Perelló, entre altres.

LA COSTERA

Té la seua capital a la ciutat de Xàtiva, bressol de personatges il·lustres com el pintor Josep Ribera, Lo Spagnoletto, i el papa Alexandre VI. L’empremta de la família Borja es deixa sentir en tota la ciutat, igual que la de Felip V, que va incendiar Xàtiva l’any 1707 per la resistència al seu assetjament, després de la seua victòria a Almansa, durant la guerra de successió a la corona espanyola. En record d’aquell afront, la pinacoteca local mostra cap per avall un retrat del monarca Borbó. Del seu nucli antic cal ressenyar l’Antic Hospital (segle XV), la Seu o col·legiata basílica

LA VALL D’ALBAIDA

Molt pròxima està la Vall d’Albaida, a la qual els àrabs van anomenar la Vall Blanca, pel color de les seues terres. La comarca la formen tren-ta-quatre municipis, protegits per un bell recinte de serres, com les del Benicadell, la serra d’Agullent i la serra de Mariola (parc natural), on es pot gaudir d’esplèndides vistes i d’ombries plenes de plantes aromàti-ques.És notable la localitat de Bocairent, el barri medieval de la qual, decla-rat conjunt historicoartístic, és una de les joies arquitectòniques de la província, així com la seua plaça de bous, la més antiga de la Comunitat Valenciana, peculiar com cap altra, per estar excavada en la roca. Inte-ressants són també els seus museus parroquial i arqueològic, les seues enigmàtiques Covetes dels Moros (monument nacional historicoartístic), la Cava de Sant Blai (s. XVI) i el seu monestir rupestre. Albaida destaca amb el seu conjunt històric, format per l’església de l’Assumpció i el pa-lau del marquesat d’Albaida. Sobreïxen els seus dos museus, el Museu Internacional de Titelles (únic al món) i la Casa-Museu del pintor Segre-lles. La capital comarcal n’és Ontinyent, important centre de producció tèxtil de la Comunitat Valenciana, on despunta el barri de la Vila i l’esglé-sia de Santa Maria (amb el seu impressionant campanar), els nombrosos palaus com els de Maians i el de la duquessa d’Almodóvar, les ermites de Santa Anna i Sant Esteve o els seus interessants museus, dels quals destaca el Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (MAOVA).

LA CIUTAT DE VALÈNCIA CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un gran complex que s’ha conver-tit en lloc de referència internacional i símbol de l’aposta pel turisme cultural.Al llarg de l’antic llit del Túria trobem els sis grans elements dissenyats per Santiago Calatrava: El Hemisfèric, El Umbracle, El Museu de les Ciències Príncep Felip, L’Oceanogràfi c, El Palau de les Arts Reina Sofi a i L’Àgora.Telèfon d’informació i reserves: 902 100 032Més informació www.cac.es

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

Benisanó

València

LlíriaBétera

Sagunt

EstivellaSerra

TorresTorres

Benavites

Gilet

Castielfabib

AdemúsLa Pobla de Sant Miquel

Cases BaixesCases Altes

Vallanca

Aras de los Olmos

Alpont

XelvaCalles

Titagües

Benagéber

Xulilla

Sinarcas

Camporrobles

Utiel

RequenaXestXiva

BunyolVenta del Moro

Villargordo del Cabriel

Cortes de PallásCofrents

Xalans

Xarafull

Aiora

El Puig de Santa MariaLa Pobla de Farnals

Alboraya

BurjassotPaterna

ManisesTorrent

SuecaCullera

Tavernes de la ValldignaXeraco

Daimús

PilesOliva

Miramar

Alfahuir

Barx

GandiaGuardamar

Bellreguard

Albaida

Bocairent

Ontinyent

Algemesí

AlziraCarcaixent

BicorpQuesaBolbaite

Anna

Enguera

MoixentVallada

MontesaCanals

Xàtiva

LA SAFOREls quilòmetres de platges d’arena blan-ca se succeïxen al llarg del Mediterrani en importants pobla-cions turístiques com Gandia, Oliva, Taver-nes de la Valldigna, Xeraco, Piles, Guar-damar, Miramar, Dai-mús i Bellreguard. Gandia, ciutat ducal i capital de la comarca, conserva l’herència patrimonial d’aquells segles d’or: el castell de Bairén, la Col·legiata, l’Hospital de Sant Marc, el convent de Santa Clara, l’Antiga Universitat, i sobretot, el palau Ducal, manat construir pels ducs de Gandia i habitat des del segle XIV. La ciutat es troba situada enmig d’una esplèndida horta de tarongers i està envol-tada per un cinturó muntanyós. Tot això, combinat amb una immillorable oferta turística de sol i platja, fan de Gandia un destí preferent per als turistes nacionals i internacionals. Oliva posseïx un important centre històric, del qual cal ressaltar la casa de Maians, la Torre-Museu, el museu arqueològic i el castell de Santa Anna, a més d’una platja molt concorreguda, per la qualitat de les seu-es aigües i els seus servicis. A escassos quilòmetres de Tavernes de la Valldigna es troba el monestir de Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna) que, amb més de 700 anys, és un lloc emblemàtic per a la història del poble valencià. A Alfauir es troba el convent de Sant Jeroni de Cotalba (s. XIV), inclòs en la Ruta dels Monestirs-Pas del Pobre, que recorre cinc monestirs de la província. A Barx hi ha paratges com les Foietes i la Drova o el cim del Mondúver.

Més de dos mil anys contemplen el visitant de la ciutat de València. Po-ques ciutats han sigut capaces de congeniar harmònicament les restes del seu passat, com el conjunt arqueològic de l’Almoina, d’origen romà, i monuments de caire avantguardista com la Ciutat de les Arts i les Cièn-cies, el Palau de la Música o el MUVIM.Els grans edifi cis religiosos tenen el seu màxim exponent en la Catedral, on cada dijous a les 12 del migdia, davant la porta dels Apòstols, es reunix el Tribunal de les Aigües, patrimoni de la humanitat. La basílica de la Mare de Déu dels Desemparats ocupa també un lloc rellevant quant a arquitectura religiosa. Pel que fa als edifi cis polítics, destaquen el Palau de la Generalitat i els Palaus de la Batlia i de la Scala, ambdós situats en la plaça de Manises, seu de la Diputació Provincial, i també el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), seu de les Corts Valencianes.Vora els jardins de Vivers s’albira el Museu de Belles Arts, amb obres de Pintoricchio, Andrea del Sarto, Van Dyck, Murillo, Velázquez, El Greco, Goya i Sorolla. Especial atenció mereixen els nombrosos llocs que oferix el barri del Carme, com les Torres de Serrans i de Quart. Abans d’eixir del barri, cal visitar l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i el Centre Cultural la Benefi cència, que alberga el Museu Valencià d’Etnologia i el Museu de Prehistòria.El Mercat Central de València és una meravella modernista que s’inau-gurà l’any 1928, i davant seu s’alça, des de fa més de cinc-cents anys, la Llotja dels Mercaders. Este edifi ci, mostra brillant del gòtic valencià, ha sigut declarat per la UNESCO, patrimoni de la humanitat. Altres llocs d’indubtable interés per al visitant, per citar-ne alguns, són la Plaça de Bous i el Museu Taurí, a més del Palau del Marqués de Do-saigües (seu del Museu Nacional de Ceràmica González Martí).A principi del segle XX, el centre vital de la ciutat es trasllada a la plaça de l’Ajuntament, amb els seus esvelts edifi cis que envolten la majestuo-sa façana de la Casa de la Ciutat, i el bell edifi ci de Correus. València disposa de nombrosos parcs i jardins repartits per la ciutat, entre els quals destaquen els jardins de Vivers i el parc del Túria. A més de la platja, on hi ha un extens passeig Marítim, lloc agradable on passejar o menjar una paella amb vista al Mediterrani, davant el port de l’America’s Cup.

de Santa Maria (segle XVI), el reial monestir de Santa Clara, palaus senyorials com el d’Alarcón, els museus de l’Almodí i el parroquial de la Seu, i també les seues nombroses fonts, com la de les Vint-i-cinc Canelles. La primera cosa que observa el visitant quan s’acosta a la ciutat és el seu impressionant castell, mescla d’elements de l’arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica, al qual es pot accedir per mitjà d’un tren turístic (davant del centre de recepció de visitants).En endinsar-se per la vall del riu Cànyoles s’arriba a Canals, amb la seua impressionant Torre, bressol del papa Calixt III. Montesa mostra el seu castell templer i el seu important Museu Parroquial, mentre que Vallada proposa un entorn natural envejable, amb el Penyó, la Saladella i la Cova dels Sumidors, la seua artesania i l’Església Parroquial. Molt prop es troba Moixent, amb paratges impressionants com el Bosquet i el poblat ibèric més important de la província: la Bastida de les Alcusses. Allí es va trobar el famós Guerrer de Moixent, estatueta d’origen ibèric de gran valor artístic.

Xarxa de Tourist Info de la Província de València

AgullentAdemúsAielo de MalferitAlbaidaAlboraya-Port SaplayaAlgemesíAlmàsseraAlpontAlziraAnnaAyoraBellreguardBocairentBunyolCanet d’En BerenguerRacó d’AdemúsXestXulillaCofrentsCulleraDaimúsEl PerellóÉngueraGandíaGestalgarXalansLa Font d’En CarrósLa Pobla de FarnalsCamp de TúriaLlíriaLlutxentManisesMiramarMontroiMontesaNàqueraOlivaOlocauOntinyentPaternaPilesPuçolQuesaEl Puig de Santa MariaRequenaRiba-roja de TúriaRòtovaSaguntSerraSimat de la ValldignaSuecaSumacàrcerTavernes de la ValldignaAlt TúriaFira ValènciaUtielXàtivaXeracoValència - AeroportValència - AjuntamentValència - Estació AVEValència - PauValència - PlatjaValència - Plaça Reina

962907472978782267962360720962390186626252989962018630961862552962101228962419551617083275961890658962819320962905062962503886962607806978783227960616261961657979961894316961720974962803822961772627962226026962877788961649206961897171962833338961460928962793619962791522962294386961525609962802165671644445962299080961684398962855528962739650962916090963053124962831762669740119962256142961959029962303851962772184962835316962655859961688125962810920962039150962595280962885264961635084963906065962170879962273346962888261961530229963524908963803623963986422963555899963153931

info@turismeagullent.comademuz@touristinfo.netaielo@touristinfo.netalbaida@touristinfo.netportsaplaya@touristinfo.netalgemesi@touristinfo.netalmassera@touristinfo.netalpuente@touristinfo.netalzira@touristinfo.netanna@touristinfo.netayora@touristinfo.netbellreguard@touristinfo.netbocairent@touristinfo.netbunol@touristinfo.netcanet@touristinfo.netriconademuz@touristinfo.netcheste@touristinfo.netchulilla@touristinfo.netcofrentes@touristinfo.netcullera@touristinfo.netdaimus@touristinfo.netelperello@touristinfo.netenguera@touristinfo.netgandia@touristinfo.netgestalgar_alc@gva.esjalance@touristinfo.netlafontdencarros@touristinfo.netpuebladefarnals@touristinfo.netcampturia@touristinfo.netlliria@touristinfo.netllutxent@touristinfo.netmanises@touristinfo.netmiramar@touristinfo.netmontroi@touristinfo.netmontesa@touristinfo.netnaquera@touristinfo.netoliva@touristinfo.netolocau@touristinfo.netontinyent@touristinfo.nettouristinfo_paterna@gva.espiles@touristinfo.netpucol@touristinfo.netquesa@touristinfo.netelpuig@touristinfo.netrequena@touristinfo.netriba_roja@touristinfo.netrotova@touristinfo.netsagunto@touristinfo.netserra@touristinfo.netsimatv@touristinfo.netsueca@touristinfo.netsumacarcer@touristinfo.nettavernesvalldigna@touristinfo.nettuejar@touristinfo.netvalenciaferia@touristinfo.netutiel@touristinfo.netxativa@touristinfo.netxeraco@touristinfo.netinfoturistica-aeroto@turisvalencia.esinfoturistica-ayuntamiento@turisvalencia.esinfoturistica-js@turisvalencia.esValència@touristinfo.netinfoturistica-playa@turisvalencia.esinfoturistica@turisvalencia.es

E-MAILOFICINA TELÈFON

La província de València oferix al visitant un producte turístic molt complet, tant en el seu interior, amb bells paisatges, com en els més de 100 quilòmetres de costa, amb les més belles platges. El seu patrimoni historicoartístic és interessantíssim, hi ha una gran quantitat de monuments nacionals i d’interés. València Tu-risme sintetitza els atractius de cada un dels municipis i els oferix una oferta turística que s’ha convertit en referent a nivell nacional i internacional. Des dels espectaculars recursos naturals, les plat-ges de qualitat i el patrimoni cultural fi ns a les comarques litorals i d’interior. La província de València els dóna la benvinguda a tots els nostres pobles i ciutats.

terra de contrasts

València

1 El Racó d’Ademús

2 Els Serrans

3 El Camp de Túria

4 El Camp de Morvedre

5 La Plana d’Utiel-Requena

6 La Foia de Bunyol

7 La Vall de Cofrents-Aiora

8 L’Horta

9 La Canal de Navarrés

10 La Ribera Alta

11 La Ribera Baixa

12 La Costera

13 La Vall d’Albaida

14 La Safor

EL RACÓ D’ADEMÚS

Potser siga la comarca més singular pel fet de constituir una illa valen-ciana en terres d’Aragó i Castella-La Manxa. L’arquitectura de les seues poblacions principals destaca per la seua peculiaritat: balconades de fusta, antics molins d’aigua, ermites o esglésies fortifi cades. Ademús és la capital de la comarca, on destaquem l’ermita romànica de la Mare de Déu de l’Horta (s. XIII), les ruïnes del castell musulmà, i resulta molt interessant la ruta del riu Bohílgues. Castielfabib, entre els seus monuments cal visitar l’església-fortalesa de la Mare de Déu dels Àngels (s. XIII). També destaquen Casas Altas amb l’església de la San-tíssima Trinitat (s. XVII-XVIII), Casas Bajas amb el seu molí d’aigua del s. XVIII i el Centre de Bicicleta de Muntanya (BTT) Santeron, a Vallanca, amb diverses i interessants rutes de cicloturisme.A més, podem visitar la Pobla de Sant Miquel, el poble més elevat de la província, amb el seu Museu Etnològic i el parc natural de la Pobla de Sant Miquel.

ELS SERRANS

És una de les comarques més abruptes de la província. Travessa-da pel riu Túria, crida l’atenció pels seus paisatges escarpats. L’embassament de Benaixeve permet la pràctica d’activitats nàutiques i les excel·lents muntanyes la del senderisme, i la ruta en un vaixell solar per l’embassament mateix. La nitidesa de les nits d’Aras de los Olmos la convertix en una localitat apreciada per a l’observació dels astres. Del seu ric patrimoni artístic cal destacar els nuclis històrics d’Alpont i el seu recinte murallat, antic regne de taifa que inclús va arribar a encun-yar moneda, a més del seu Museu Paleontològic, el jaciment de petjades de dinosaures i el seu castell. A Titagües destaquen les pintures rupes-tres de l’abric del Tio Voro.De Xulilla i Xelva, cal destacar els seus carrers estrets i congostos, on encara és possible passejar pels seus barris de la jueria i de la moreria. Ressaltar imponents castells com el de Xulilla i impressionants monu-ments com l’aqüeducte romà de Peña Cortada, a Calles. Per a descansar o simplement relaxar-se, esta comarca disposa de dos importants bal-nearis, el de Fuencaliente a Xulilla i el de Verche a Calles.

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

EL CAMP DEL TÚRIA

Més al nord apareix la comarca del Camp de Túria, territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Ciutat de gran tradició musical, que compta amb un interessant nucli històric. Una de les fi tes arquitectòniques de la localitat és el monestir de Sant Miquel i l’església de la Sang, a més d’importants jaciments vi-sitables i les seues termes romanes. Molt prop s’hi troba Benissanó, població que destaca pel seu castell i el seu recinte murallat. La cartoixa de Portaceli, a Serra, edifi cada entre els segles XIII i XVI, encara alberga una comunitat religiosa en el seu interior, i la seua localització entre pinedes invita a la refl exió i el reco-lliment. A Bétera, a més d’un camp de golf (Escorpión), destaca el seu castell i els seus paratges naturals. En una bona part de la comarca queda emplaçat el parc natural de la Serra Calderona.

EL CAMP DE MORVEDRE

El Camp de Morvedre és la comarca costanera limítrofa amb Castelló. Les platges de Sagunt i Canet d’En Berenguer són distingides cada any per la Unió Europea amb la bandera blava, i destaquen per la seua qua-litat. Sagunt, la capital, mereix una visita detinguda. Esta ciutat bimi-l·lenària oferix un dels conjunts monumentals més bells que va llegar la romanització a Espanya. Al castell, fortalesa construïda sobre un tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. El conjunt artístic s’hi completa amb la jueria, barri singular que ha mantingut la seua distribució ori-ginal al llarg dels segles, i el teatre romà, i també amb les esglésies del Salvador i de Santa Maria. De l’interior de la comarca cal ressen-yar els paratges de Beselga i la font de Barraix, com també l’aqüeducte àrab d’Estivella, el convent del Sant Esperit a Gilet, la torre medieval de Benavites i els banys àrabs i el castell de Torres Torres.

LA PLANA D’UTIEL-REQUENA

A les planes mesetàries de Requena-Utiel s’ubica la gran reserva vitivi-nícola de la província. Esta comarca, la més occidental, representa en si mateixa la riquesa paisatgística de la província, ja que a la zona plana de Requena s’unixen els magnífi cs paratges de Los Cuchillos i les Gorges del Cabriol, o els frondosos boscos de Sinarcas. Els dos nuclis urbans més importants són Requena i Utiel. Requena és coneguda per la “Villa” i invita a un recorregut pel seu nucli antic medieval, on es poden recórrer les Coves de la Vila. Està repleta de monuments i d’edifi cis de gran valor històric, com ara les esglésies gòtiques del Salvador i de Santa Maria o la torre de l’Homenatge, mostra del seu esplendorós passat. Utiel mereix una visita detinguda per a admirar l’església de l’Assump-ció, la plaça de bous, el santuari de la Mare de Déu del Remei i la Bodega Redonda (seu del Museu del Vi). La visita a estos dos municipis es com-pleta amb la visita a algun dels seus nombrosos i famosos cellers, en els quals, a més, es poden degustar i adquirir els vins de la DO Utiel-Reque-na. Es poden practicar esports d’aventura i activitats a l’aire lliure en els municipis de Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Camporrobles.

LA FOIA DE BUNYOLSituada en el cor de la provín-cia de València, esta comarca ha aconseguit la univer-salitat a través de les seues festes singu-lars (“la Tomatina” de Bunyol) i els esports del motor. A Xest es troba el circuit de velocitat de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo, que reunix, any rere any, els asos del motor. Crida l’aten-ció també la seua església parro-quial de Sant Lluc, especialment el seu campanar octogonal, un dels més elevats de la província. Bunyol té un interessant nucli antic, del qual destaca el caste-ll d’estil gòtic, edifi cat des del s. XIII, sent coneguda mundialment la població per la seua peculiar festa de “la Tomatina”, que se celebra l’últim dimecres d’agost. Destaca, així mateix, el castell de Xiva i el seu santuari de la Mare de Déu del Castell.

LA VALL DE COFRENTS-AIORA

El patrimoni natural i monumental de la comarca és ric i va-riat. A Cofrents es troba un dels balnearis més encanta-dors de la Comunitat Valenciana, Los Hervideros de Cofrents, així com el seu castell, un volcà, al qual es pot accedir per mitjà d’una ruta senyalitzada, i la interessant ruta fl uvial pel riu Xúquer.El castell d’Aiora, capital de la comarca, oferix una interessant panorà-mica, i en el seu terme municipal es troba el poblat iber del Castellar de Meca, un dels més destacats de la província. A escassos quilòmetres s’hi troba Xalans, on trobarem la cova de Don Juan. Menció a banda me-reixen els nombrosos castells que poblen la comarca, de manera espe-cial el de Chirel, a Cortes de Pallars, i les restes del de Xarafull.

L’HORTAPer últim, ja prop de la costa, la comarca de l’Horta n’és la més po-blada. Hi trobem la ciutat de València i part del parc natural de l’Albufera. Im-portant centre industrial i de servicis, entre el seu patrimoni cal destacar el que alberga la ciutat de Manises, importantíssim centre productor de cerà-mica. En esta població es troba l’aeroport interna-cional de València. En el nucli antic es conserven encara mostres de la tra-dició ceramista. Recoma-nable la visita al Museu de Ceràmica. Un altre punt d’interés de la comarca és el monestir de Santa Maria del Puig, construït sobre el lloc des del qual Jaume I va escometre la reconquista de València, i on està ubicat el Mu-seu Valencià de la Impremta. Destaquen també les Sitges de Burjassot o les torres musulmanes de Paterna i Torrent. A més, les platges d’Al-boraia, la Pobla de Farnals, el Puig i València, constituïxen un atractiu turístic de primer ordre. Alboraia és famosa també, per l’orxata, acom-panyada dels “fartons”.

LA CANAL DE NAVARRÉS

Ací es pot contemplar com l’aigua ha donat formes capritxoses a la geo-grafi a. Hi abunden els paratges de gran bellesa com Los Charcos del riu Grande, al seu pas per Quesa. La localitat d’Anna és famosa per la seua Albufera (estany rodejat de xops on es poden fer passejades amb barca) i pels seus gorgos. El visitant hi trobarà també interessants castells i palaus, com el dels Comtes de Cervelló, a Anna, o els de Bicorb i Bol-bait, i també els jaciments ibers d’Énguera, població on es pot visitar, a més, l’església de Sant Miquel, els museus parroquial i arqueològic o el monestir de les Carmelites. Les pintures rupestres trobades a Bicorb i Quesa, formen part del conjunt conegut com «art rupestre llevantí», declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

RIBERA ALTA

La seua capital, Alzira, conserva encara un ampli tram de les muralles medievals que circum-daven la ciutat. És el monument local més des-tacat, junt amb el monestir de la Murta, el Museu Municipal i l’edifi ci de l’Ajuntament. Altres importants localitats de la comarca són Carcaixent, bressol de la taronja, de la qual destaquem monuments com l’ermita de Sant Roc de Ternils (s. XIII) i alguns dels antics magatzems de cítrics, i Algemesí, amb la seua riquesa cultural i folklòrica, de la qual sobreïx la Festa a la Mare de Déu de la Salut, amb les seues tradicionals danses i la popular Muixeranga (declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat), així com la seua basílica de Sant Jaume (s. XVI), el Museu Parroquial i el Museu Valencià de la Festa.

LA RIBERA BAIXA

La següent comarca costanera en direcció al nord és la Ribera Baixa, on es troba una part del parc natural de l’Albufera. Dues localitats capita-litzen l’interés del visitant: Cullera i Sueca. Pròxima a la desem-boca-dura del riu Xúquer, Cullera ens permet passar de l’arena de la platja a la muntanya en un mateix entorn natural. L’Estany, xicotet llac d’aigua dolça, el Castell i el santuari de la Mare de Déu del Castell, en la part alta de la muntanya, oferixen una panoràmica privilegiada i immillorable de la costa. Sueca és el bressol del cultiu de l’arròs i entre els seus monu-ments destaquen la reial església de la Mare de Déu de Sales, l’esglé-sia de Sant Pere o l’Ajuntament, i també l’ermita de la Muntanyeta dels Sants, excel·lent mirador que domina el paisatge sobre l’arrossar, a l’en-torn de l’Albufera. Prop d’esta població s’hi pot gaudir d’excel·lents plat-ges d’arena fi na, com la del Mareny de Vilxes i la del Perelló, entre altres.

LA COSTERA

Té la seua capital a la ciutat de Xàtiva, bressol de personatges il·lustres com el pintor Josep Ribera, Lo Spagnoletto, i el papa Alexandre VI. L’empremta de la família Borja es deixa sentir en tota la ciutat, igual que la de Felip V, que va incendiar Xàtiva l’any 1707 per la resistència al seu assetjament, després de la seua victòria a Almansa, durant la guerra de successió a la corona espanyola. En record d’aquell afront, la pinacoteca local mostra cap per avall un retrat del monarca Borbó. Del seu nucli antic cal ressenyar l’Antic Hospital (segle XV), la Seu o col·legiata basílica

LA VALL D’ALBAIDA

Molt pròxima està la Vall d’Albaida, a la qual els àrabs van anomenar la Vall Blanca, pel color de les seues terres. La comarca la formen tren-ta-quatre municipis, protegits per un bell recinte de serres, com les del Benicadell, la serra d’Agullent i la serra de Mariola (parc natural), on es pot gaudir d’esplèndides vistes i d’ombries plenes de plantes aromàti-ques.És notable la localitat de Bocairent, el barri medieval de la qual, decla-rat conjunt historicoartístic, és una de les joies arquitectòniques de la província, així com la seua plaça de bous, la més antiga de la Comunitat Valenciana, peculiar com cap altra, per estar excavada en la roca. Inte-ressants són també els seus museus parroquial i arqueològic, les seues enigmàtiques Covetes dels Moros (monument nacional historicoartístic), la Cava de Sant Blai (s. XVI) i el seu monestir rupestre. Albaida destaca amb el seu conjunt històric, format per l’església de l’Assumpció i el pa-lau del marquesat d’Albaida. Sobreïxen els seus dos museus, el Museu Internacional de Titelles (únic al món) i la Casa-Museu del pintor Segre-lles. La capital comarcal n’és Ontinyent, important centre de producció tèxtil de la Comunitat Valenciana, on despunta el barri de la Vila i l’esglé-sia de Santa Maria (amb el seu impressionant campanar), els nombrosos palaus com els de Maians i el de la duquessa d’Almodóvar, les ermites de Santa Anna i Sant Esteve o els seus interessants museus, dels quals destaca el Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (MAOVA).

LA CIUTAT DE VALÈNCIA CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un gran complex que s’ha conver-tit en lloc de referència internacional i símbol de l’aposta pel turisme cultural.Al llarg de l’antic llit del Túria trobem els sis grans elements dissenyats per Santiago Calatrava: El Hemisfèric, El Umbracle, El Museu de les Ciències Príncep Felip, L’Oceanogràfi c, El Palau de les Arts Reina Sofi a i L’Àgora.Telèfon d’informació i reserves: 902 100 032Més informació www.cac.es

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

Benisanó

València

LlíriaBétera

Sagunt

EstivellaSerra

TorresTorres

Benavites

Gilet

Castielfabib

AdemúsLa Pobla de Sant Miquel

Cases BaixesCases Altes

Vallanca

Aras de los Olmos

Alpont

XelvaCalles

Titagües

Benagéber

Xulilla

Sinarcas

Camporrobles

Utiel

RequenaXestXiva

BunyolVenta del Moro

Villargordo del Cabriel

Cortes de PallásCofrents

Xalans

Xarafull

Aiora

El Puig de Santa MariaLa Pobla de Farnals

Alboraya

BurjassotPaterna

ManisesTorrent

SuecaCullera

Tavernes de la ValldignaXeraco

Daimús

PilesOliva

Miramar

Alfahuir

Barx

GandiaGuardamar

Bellreguard

Albaida

Bocairent

Ontinyent

Algemesí

AlziraCarcaixent

BicorpQuesaBolbaite

Anna

Enguera

MoixentVallada

MontesaCanals

Xàtiva

LA SAFOREls quilòmetres de platges d’arena blan-ca se succeïxen al llarg del Mediterrani en importants pobla-cions turístiques com Gandia, Oliva, Taver-nes de la Valldigna, Xeraco, Piles, Guar-damar, Miramar, Dai-mús i Bellreguard. Gandia, ciutat ducal i capital de la comarca, conserva l’herència patrimonial d’aquells segles d’or: el castell de Bairén, la Col·legiata, l’Hospital de Sant Marc, el convent de Santa Clara, l’Antiga Universitat, i sobretot, el palau Ducal, manat construir pels ducs de Gandia i habitat des del segle XIV. La ciutat es troba situada enmig d’una esplèndida horta de tarongers i està envol-tada per un cinturó muntanyós. Tot això, combinat amb una immillorable oferta turística de sol i platja, fan de Gandia un destí preferent per als turistes nacionals i internacionals. Oliva posseïx un important centre històric, del qual cal ressaltar la casa de Maians, la Torre-Museu, el museu arqueològic i el castell de Santa Anna, a més d’una platja molt concorreguda, per la qualitat de les seu-es aigües i els seus servicis. A escassos quilòmetres de Tavernes de la Valldigna es troba el monestir de Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna) que, amb més de 700 anys, és un lloc emblemàtic per a la història del poble valencià. A Alfauir es troba el convent de Sant Jeroni de Cotalba (s. XIV), inclòs en la Ruta dels Monestirs-Pas del Pobre, que recorre cinc monestirs de la província. A Barx hi ha paratges com les Foietes i la Drova o el cim del Mondúver.

Més de dos mil anys contemplen el visitant de la ciutat de València. Po-ques ciutats han sigut capaces de congeniar harmònicament les restes del seu passat, com el conjunt arqueològic de l’Almoina, d’origen romà, i monuments de caire avantguardista com la Ciutat de les Arts i les Cièn-cies, el Palau de la Música o el MUVIM.Els grans edifi cis religiosos tenen el seu màxim exponent en la Catedral, on cada dijous a les 12 del migdia, davant la porta dels Apòstols, es reunix el Tribunal de les Aigües, patrimoni de la humanitat. La basílica de la Mare de Déu dels Desemparats ocupa també un lloc rellevant quant a arquitectura religiosa. Pel que fa als edifi cis polítics, destaquen el Palau de la Generalitat i els Palaus de la Batlia i de la Scala, ambdós situats en la plaça de Manises, seu de la Diputació Provincial, i també el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), seu de les Corts Valencianes.Vora els jardins de Vivers s’albira el Museu de Belles Arts, amb obres de Pintoricchio, Andrea del Sarto, Van Dyck, Murillo, Velázquez, El Greco, Goya i Sorolla. Especial atenció mereixen els nombrosos llocs que oferix el barri del Carme, com les Torres de Serrans i de Quart. Abans d’eixir del barri, cal visitar l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i el Centre Cultural la Benefi cència, que alberga el Museu Valencià d’Etnologia i el Museu de Prehistòria.El Mercat Central de València és una meravella modernista que s’inau-gurà l’any 1928, i davant seu s’alça, des de fa més de cinc-cents anys, la Llotja dels Mercaders. Este edifi ci, mostra brillant del gòtic valencià, ha sigut declarat per la UNESCO, patrimoni de la humanitat. Altres llocs d’indubtable interés per al visitant, per citar-ne alguns, són la Plaça de Bous i el Museu Taurí, a més del Palau del Marqués de Do-saigües (seu del Museu Nacional de Ceràmica González Martí).A principi del segle XX, el centre vital de la ciutat es trasllada a la plaça de l’Ajuntament, amb els seus esvelts edifi cis que envolten la majestuo-sa façana de la Casa de la Ciutat, i el bell edifi ci de Correus. València disposa de nombrosos parcs i jardins repartits per la ciutat, entre els quals destaquen els jardins de Vivers i el parc del Túria. A més de la platja, on hi ha un extens passeig Marítim, lloc agradable on passejar o menjar una paella amb vista al Mediterrani, davant el port de l’America’s Cup.

de Santa Maria (segle XVI), el reial monestir de Santa Clara, palaus senyorials com el d’Alarcón, els museus de l’Almodí i el parroquial de la Seu, i també les seues nombroses fonts, com la de les Vint-i-cinc Canelles. La primera cosa que observa el visitant quan s’acosta a la ciutat és el seu impressionant castell, mescla d’elements de l’arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica, al qual es pot accedir per mitjà d’un tren turístic (davant del centre de recepció de visitants).En endinsar-se per la vall del riu Cànyoles s’arriba a Canals, amb la seua impressionant Torre, bressol del papa Calixt III. Montesa mostra el seu castell templer i el seu important Museu Parroquial, mentre que Vallada proposa un entorn natural envejable, amb el Penyó, la Saladella i la Cova dels Sumidors, la seua artesania i l’Església Parroquial. Molt prop es troba Moixent, amb paratges impressionants com el Bosquet i el poblat ibèric més important de la província: la Bastida de les Alcusses. Allí es va trobar el famós Guerrer de Moixent, estatueta d’origen ibèric de gran valor artístic.

Xarxa de Tourist Info de la Província de València

AgullentAdemúsAielo de MalferitAlbaidaAlboraya-Port SaplayaAlgemesíAlmàsseraAlpontAlziraAnnaAyoraBellreguardBocairentBunyolCanet d’En BerenguerRacó d’AdemúsXestXulillaCofrentsCulleraDaimúsEl PerellóÉngueraGandíaGestalgarXalansLa Font d’En CarrósLa Pobla de FarnalsCamp de TúriaLlíriaLlutxentManisesMiramarMontroiMontesaNàqueraOlivaOlocauOntinyentPaternaPilesPuçolQuesaEl Puig de Santa MariaRequenaRiba-roja de TúriaRòtovaSaguntSerraSimat de la ValldignaSuecaSumacàrcerTavernes de la ValldignaAlt TúriaFira ValènciaUtielXàtivaXeracoValència - AeroportValència - AjuntamentValència - Estació AVEValència - PauValència - PlatjaValència - Plaça Reina

962907472978782267962360720962390186626252989962018630961862552962101228962419551617083275961890658962819320962905062962503886962607806978783227960616261961657979961894316961720974962803822961772627962226026962877788961649206961897171962833338961460928962793619962791522962294386961525609962802165671644445962299080961684398962855528962739650962916090963053124962831762669740119962256142961959029962303851962772184962835316962655859961688125962810920962039150962595280962885264961635084963906065962170879962273346962888261961530229963524908963803623963986422963555899963153931

info@turismeagullent.comademuz@touristinfo.netaielo@touristinfo.netalbaida@touristinfo.netportsaplaya@touristinfo.netalgemesi@touristinfo.netalmassera@touristinfo.netalpuente@touristinfo.netalzira@touristinfo.netanna@touristinfo.netayora@touristinfo.netbellreguard@touristinfo.netbocairent@touristinfo.netbunol@touristinfo.netcanet@touristinfo.netriconademuz@touristinfo.netcheste@touristinfo.netchulilla@touristinfo.netcofrentes@touristinfo.netcullera@touristinfo.netdaimus@touristinfo.netelperello@touristinfo.netenguera@touristinfo.netgandia@touristinfo.netgestalgar_alc@gva.esjalance@touristinfo.netlafontdencarros@touristinfo.netpuebladefarnals@touristinfo.netcampturia@touristinfo.netlliria@touristinfo.netllutxent@touristinfo.netmanises@touristinfo.netmiramar@touristinfo.netmontroi@touristinfo.netmontesa@touristinfo.netnaquera@touristinfo.netoliva@touristinfo.netolocau@touristinfo.netontinyent@touristinfo.nettouristinfo_paterna@gva.espiles@touristinfo.netpucol@touristinfo.netquesa@touristinfo.netelpuig@touristinfo.netrequena@touristinfo.netriba_roja@touristinfo.netrotova@touristinfo.netsagunto@touristinfo.netserra@touristinfo.netsimatv@touristinfo.netsueca@touristinfo.netsumacarcer@touristinfo.nettavernesvalldigna@touristinfo.nettuejar@touristinfo.netvalenciaferia@touristinfo.netutiel@touristinfo.netxativa@touristinfo.netxeraco@touristinfo.netinfoturistica-aeroto@turisvalencia.esinfoturistica-ayuntamiento@turisvalencia.esinfoturistica-js@turisvalencia.esValència@touristinfo.netinfoturistica-playa@turisvalencia.esinfoturistica@turisvalencia.es

E-MAILOFICINA TELÈFON

La província de València oferix al visitant un producte turístic molt complet, tant en el seu interior, amb bells paisatges, com en els més de 100 quilòmetres de costa, amb les més belles platges. El seu patrimoni historicoartístic és interessantíssim, hi ha una gran quantitat de monuments nacionals i d’interés. València Tu-risme sintetitza els atractius de cada un dels municipis i els oferix una oferta turística que s’ha convertit en referent a nivell nacional i internacional. Des dels espectaculars recursos naturals, les plat-ges de qualitat i el patrimoni cultural fi ns a les comarques litorals i d’interior. La província de València els dóna la benvinguda a tots els nostres pobles i ciutats.

terra de contrasts

València

1 El Racó d’Ademús

2 Els Serrans

3 El Camp de Túria

4 El Camp de Morvedre

5 La Plana d’Utiel-Requena

6 La Foia de Bunyol

7 La Vall de Cofrents-Aiora

8 L’Horta

9 La Canal de Navarrés

10 La Ribera Alta

11 La Ribera Baixa

12 La Costera

13 La Vall d’Albaida

14 La Safor

EL RACÓ D’ADEMÚS

Potser siga la comarca més singular pel fet de constituir una illa valen-ciana en terres d’Aragó i Castella-La Manxa. L’arquitectura de les seues poblacions principals destaca per la seua peculiaritat: balconades de fusta, antics molins d’aigua, ermites o esglésies fortifi cades. Ademús és la capital de la comarca, on destaquem l’ermita romànica de la Mare de Déu de l’Horta (s. XIII), les ruïnes del castell musulmà, i resulta molt interessant la ruta del riu Bohílgues. Castielfabib, entre els seus monuments cal visitar l’església-fortalesa de la Mare de Déu dels Àngels (s. XIII). També destaquen Casas Altas amb l’església de la San-tíssima Trinitat (s. XVII-XVIII), Casas Bajas amb el seu molí d’aigua del s. XVIII i el Centre de Bicicleta de Muntanya (BTT) Santeron, a Vallanca, amb diverses i interessants rutes de cicloturisme.A més, podem visitar la Pobla de Sant Miquel, el poble més elevat de la província, amb el seu Museu Etnològic i el parc natural de la Pobla de Sant Miquel.

ELS SERRANS

És una de les comarques més abruptes de la província. Travessa-da pel riu Túria, crida l’atenció pels seus paisatges escarpats. L’embassament de Benaixeve permet la pràctica d’activitats nàutiques i les excel·lents muntanyes la del senderisme, i la ruta en un vaixell solar per l’embassament mateix. La nitidesa de les nits d’Aras de los Olmos la convertix en una localitat apreciada per a l’observació dels astres. Del seu ric patrimoni artístic cal destacar els nuclis històrics d’Alpont i el seu recinte murallat, antic regne de taifa que inclús va arribar a encun-yar moneda, a més del seu Museu Paleontològic, el jaciment de petjades de dinosaures i el seu castell. A Titagües destaquen les pintures rupes-tres de l’abric del Tio Voro.De Xulilla i Xelva, cal destacar els seus carrers estrets i congostos, on encara és possible passejar pels seus barris de la jueria i de la moreria. Ressaltar imponents castells com el de Xulilla i impressionants monu-ments com l’aqüeducte romà de Peña Cortada, a Calles. Per a descansar o simplement relaxar-se, esta comarca disposa de dos importants bal-nearis, el de Fuencaliente a Xulilla i el de Verche a Calles.

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

EL CAMP DEL TÚRIA

Més al nord apareix la comarca del Camp de Túria, territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Ciutat de gran tradició musical, que compta amb un interessant nucli històric. Una de les fi tes arquitectòniques de la localitat és el monestir de Sant Miquel i l’església de la Sang, a més d’importants jaciments vi-sitables i les seues termes romanes. Molt prop s’hi troba Benissanó, població que destaca pel seu castell i el seu recinte murallat. La cartoixa de Portaceli, a Serra, edifi cada entre els segles XIII i XVI, encara alberga una comunitat religiosa en el seu interior, i la seua localització entre pinedes invita a la refl exió i el reco-lliment. A Bétera, a més d’un camp de golf (Escorpión), destaca el seu castell i els seus paratges naturals. En una bona part de la comarca queda emplaçat el parc natural de la Serra Calderona.

EL CAMP DE MORVEDRE

El Camp de Morvedre és la comarca costanera limítrofa amb Castelló. Les platges de Sagunt i Canet d’En Berenguer són distingides cada any per la Unió Europea amb la bandera blava, i destaquen per la seua qua-litat. Sagunt, la capital, mereix una visita detinguda. Esta ciutat bimi-l·lenària oferix un dels conjunts monumentals més bells que va llegar la romanització a Espanya. Al castell, fortalesa construïda sobre un tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. El conjunt artístic s’hi completa amb la jueria, barri singular que ha mantingut la seua distribució ori-ginal al llarg dels segles, i el teatre romà, i també amb les esglésies del Salvador i de Santa Maria. De l’interior de la comarca cal ressen-yar els paratges de Beselga i la font de Barraix, com també l’aqüeducte àrab d’Estivella, el convent del Sant Esperit a Gilet, la torre medieval de Benavites i els banys àrabs i el castell de Torres Torres.

LA PLANA D’UTIEL-REQUENA

A les planes mesetàries de Requena-Utiel s’ubica la gran reserva vitivi-nícola de la província. Esta comarca, la més occidental, representa en si mateixa la riquesa paisatgística de la província, ja que a la zona plana de Requena s’unixen els magnífi cs paratges de Los Cuchillos i les Gorges del Cabriol, o els frondosos boscos de Sinarcas. Els dos nuclis urbans més importants són Requena i Utiel. Requena és coneguda per la “Villa” i invita a un recorregut pel seu nucli antic medieval, on es poden recórrer les Coves de la Vila. Està repleta de monuments i d’edifi cis de gran valor històric, com ara les esglésies gòtiques del Salvador i de Santa Maria o la torre de l’Homenatge, mostra del seu esplendorós passat. Utiel mereix una visita detinguda per a admirar l’església de l’Assump-ció, la plaça de bous, el santuari de la Mare de Déu del Remei i la Bodega Redonda (seu del Museu del Vi). La visita a estos dos municipis es com-pleta amb la visita a algun dels seus nombrosos i famosos cellers, en els quals, a més, es poden degustar i adquirir els vins de la DO Utiel-Reque-na. Es poden practicar esports d’aventura i activitats a l’aire lliure en els municipis de Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Camporrobles.

LA FOIA DE BUNYOLSituada en el cor de la provín-cia de València, esta comarca ha aconseguit la univer-salitat a través de les seues festes singu-lars (“la Tomatina” de Bunyol) i els esports del motor. A Xest es troba el circuit de velocitat de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo, que reunix, any rere any, els asos del motor. Crida l’aten-ció també la seua església parro-quial de Sant Lluc, especialment el seu campanar octogonal, un dels més elevats de la província. Bunyol té un interessant nucli antic, del qual destaca el caste-ll d’estil gòtic, edifi cat des del s. XIII, sent coneguda mundialment la població per la seua peculiar festa de “la Tomatina”, que se celebra l’últim dimecres d’agost. Destaca, així mateix, el castell de Xiva i el seu santuari de la Mare de Déu del Castell.

LA VALL DE COFRENTS-AIORA

El patrimoni natural i monumental de la comarca és ric i va-riat. A Cofrents es troba un dels balnearis més encanta-dors de la Comunitat Valenciana, Los Hervideros de Cofrents, així com el seu castell, un volcà, al qual es pot accedir per mitjà d’una ruta senyalitzada, i la interessant ruta fl uvial pel riu Xúquer.El castell d’Aiora, capital de la comarca, oferix una interessant panorà-mica, i en el seu terme municipal es troba el poblat iber del Castellar de Meca, un dels més destacats de la província. A escassos quilòmetres s’hi troba Xalans, on trobarem la cova de Don Juan. Menció a banda me-reixen els nombrosos castells que poblen la comarca, de manera espe-cial el de Chirel, a Cortes de Pallars, i les restes del de Xarafull.

L’HORTAPer últim, ja prop de la costa, la comarca de l’Horta n’és la més po-blada. Hi trobem la ciutat de València i part del parc natural de l’Albufera. Im-portant centre industrial i de servicis, entre el seu patrimoni cal destacar el que alberga la ciutat de Manises, importantíssim centre productor de cerà-mica. En esta població es troba l’aeroport interna-cional de València. En el nucli antic es conserven encara mostres de la tra-dició ceramista. Recoma-nable la visita al Museu de Ceràmica. Un altre punt d’interés de la comarca és el monestir de Santa Maria del Puig, construït sobre el lloc des del qual Jaume I va escometre la reconquista de València, i on està ubicat el Mu-seu Valencià de la Impremta. Destaquen també les Sitges de Burjassot o les torres musulmanes de Paterna i Torrent. A més, les platges d’Al-boraia, la Pobla de Farnals, el Puig i València, constituïxen un atractiu turístic de primer ordre. Alboraia és famosa també, per l’orxata, acom-panyada dels “fartons”.

LA CANAL DE NAVARRÉS

Ací es pot contemplar com l’aigua ha donat formes capritxoses a la geo-grafi a. Hi abunden els paratges de gran bellesa com Los Charcos del riu Grande, al seu pas per Quesa. La localitat d’Anna és famosa per la seua Albufera (estany rodejat de xops on es poden fer passejades amb barca) i pels seus gorgos. El visitant hi trobarà també interessants castells i palaus, com el dels Comtes de Cervelló, a Anna, o els de Bicorb i Bol-bait, i també els jaciments ibers d’Énguera, població on es pot visitar, a més, l’església de Sant Miquel, els museus parroquial i arqueològic o el monestir de les Carmelites. Les pintures rupestres trobades a Bicorb i Quesa, formen part del conjunt conegut com «art rupestre llevantí», declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

RIBERA ALTA

La seua capital, Alzira, conserva encara un ampli tram de les muralles medievals que circum-daven la ciutat. És el monument local més des-tacat, junt amb el monestir de la Murta, el Museu Municipal i l’edifi ci de l’Ajuntament. Altres importants localitats de la comarca són Carcaixent, bressol de la taronja, de la qual destaquem monuments com l’ermita de Sant Roc de Ternils (s. XIII) i alguns dels antics magatzems de cítrics, i Algemesí, amb la seua riquesa cultural i folklòrica, de la qual sobreïx la Festa a la Mare de Déu de la Salut, amb les seues tradicionals danses i la popular Muixeranga (declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat), així com la seua basílica de Sant Jaume (s. XVI), el Museu Parroquial i el Museu Valencià de la Festa.

LA RIBERA BAIXA

La següent comarca costanera en direcció al nord és la Ribera Baixa, on es troba una part del parc natural de l’Albufera. Dues localitats capita-litzen l’interés del visitant: Cullera i Sueca. Pròxima a la desem-boca-dura del riu Xúquer, Cullera ens permet passar de l’arena de la platja a la muntanya en un mateix entorn natural. L’Estany, xicotet llac d’aigua dolça, el Castell i el santuari de la Mare de Déu del Castell, en la part alta de la muntanya, oferixen una panoràmica privilegiada i immillorable de la costa. Sueca és el bressol del cultiu de l’arròs i entre els seus monu-ments destaquen la reial església de la Mare de Déu de Sales, l’esglé-sia de Sant Pere o l’Ajuntament, i també l’ermita de la Muntanyeta dels Sants, excel·lent mirador que domina el paisatge sobre l’arrossar, a l’en-torn de l’Albufera. Prop d’esta població s’hi pot gaudir d’excel·lents plat-ges d’arena fi na, com la del Mareny de Vilxes i la del Perelló, entre altres.

LA COSTERA

Té la seua capital a la ciutat de Xàtiva, bressol de personatges il·lustres com el pintor Josep Ribera, Lo Spagnoletto, i el papa Alexandre VI. L’empremta de la família Borja es deixa sentir en tota la ciutat, igual que la de Felip V, que va incendiar Xàtiva l’any 1707 per la resistència al seu assetjament, després de la seua victòria a Almansa, durant la guerra de successió a la corona espanyola. En record d’aquell afront, la pinacoteca local mostra cap per avall un retrat del monarca Borbó. Del seu nucli antic cal ressenyar l’Antic Hospital (segle XV), la Seu o col·legiata basílica

LA VALL D’ALBAIDA

Molt pròxima està la Vall d’Albaida, a la qual els àrabs van anomenar la Vall Blanca, pel color de les seues terres. La comarca la formen tren-ta-quatre municipis, protegits per un bell recinte de serres, com les del Benicadell, la serra d’Agullent i la serra de Mariola (parc natural), on es pot gaudir d’esplèndides vistes i d’ombries plenes de plantes aromàti-ques.És notable la localitat de Bocairent, el barri medieval de la qual, decla-rat conjunt historicoartístic, és una de les joies arquitectòniques de la província, així com la seua plaça de bous, la més antiga de la Comunitat Valenciana, peculiar com cap altra, per estar excavada en la roca. Inte-ressants són també els seus museus parroquial i arqueològic, les seues enigmàtiques Covetes dels Moros (monument nacional historicoartístic), la Cava de Sant Blai (s. XVI) i el seu monestir rupestre. Albaida destaca amb el seu conjunt històric, format per l’església de l’Assumpció i el pa-lau del marquesat d’Albaida. Sobreïxen els seus dos museus, el Museu Internacional de Titelles (únic al món) i la Casa-Museu del pintor Segre-lles. La capital comarcal n’és Ontinyent, important centre de producció tèxtil de la Comunitat Valenciana, on despunta el barri de la Vila i l’esglé-sia de Santa Maria (amb el seu impressionant campanar), els nombrosos palaus com els de Maians i el de la duquessa d’Almodóvar, les ermites de Santa Anna i Sant Esteve o els seus interessants museus, dels quals destaca el Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (MAOVA).

LA CIUTAT DE VALÈNCIA CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un gran complex que s’ha conver-tit en lloc de referència internacional i símbol de l’aposta pel turisme cultural.Al llarg de l’antic llit del Túria trobem els sis grans elements dissenyats per Santiago Calatrava: El Hemisfèric, El Umbracle, El Museu de les Ciències Príncep Felip, L’Oceanogràfi c, El Palau de les Arts Reina Sofi a i L’Àgora.Telèfon d’informació i reserves: 902 100 032Més informació www.cac.es

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

Benisanó

València

LlíriaBétera

Sagunt

EstivellaSerra

TorresTorres

Benavites

Gilet

Castielfabib

AdemúsLa Pobla de Sant Miquel

Cases BaixesCases Altes

Vallanca

Aras de los Olmos

Alpont

XelvaCalles

Titagües

Benagéber

Xulilla

Sinarcas

Camporrobles

Utiel

RequenaXestXiva

BunyolVenta del Moro

Villargordo del Cabriel

Cortes de PallásCofrents

Xalans

Xarafull

Aiora

El Puig de Santa MariaLa Pobla de Farnals

Alboraya

BurjassotPaterna

ManisesTorrent

SuecaCullera

Tavernes de la ValldignaXeraco

Daimús

PilesOliva

Miramar

Alfahuir

Barx

GandiaGuardamar

Bellreguard

Albaida

Bocairent

Ontinyent

Algemesí

AlziraCarcaixent

BicorpQuesaBolbaite

Anna

Enguera

MoixentVallada

MontesaCanals

Xàtiva

LA SAFOREls quilòmetres de platges d’arena blan-ca se succeïxen al llarg del Mediterrani en importants pobla-cions turístiques com Gandia, Oliva, Taver-nes de la Valldigna, Xeraco, Piles, Guar-damar, Miramar, Dai-mús i Bellreguard. Gandia, ciutat ducal i capital de la comarca, conserva l’herència patrimonial d’aquells segles d’or: el castell de Bairén, la Col·legiata, l’Hospital de Sant Marc, el convent de Santa Clara, l’Antiga Universitat, i sobretot, el palau Ducal, manat construir pels ducs de Gandia i habitat des del segle XIV. La ciutat es troba situada enmig d’una esplèndida horta de tarongers i està envol-tada per un cinturó muntanyós. Tot això, combinat amb una immillorable oferta turística de sol i platja, fan de Gandia un destí preferent per als turistes nacionals i internacionals. Oliva posseïx un important centre històric, del qual cal ressaltar la casa de Maians, la Torre-Museu, el museu arqueològic i el castell de Santa Anna, a més d’una platja molt concorreguda, per la qualitat de les seu-es aigües i els seus servicis. A escassos quilòmetres de Tavernes de la Valldigna es troba el monestir de Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna) que, amb més de 700 anys, és un lloc emblemàtic per a la història del poble valencià. A Alfauir es troba el convent de Sant Jeroni de Cotalba (s. XIV), inclòs en la Ruta dels Monestirs-Pas del Pobre, que recorre cinc monestirs de la província. A Barx hi ha paratges com les Foietes i la Drova o el cim del Mondúver.

Més de dos mil anys contemplen el visitant de la ciutat de València. Po-ques ciutats han sigut capaces de congeniar harmònicament les restes del seu passat, com el conjunt arqueològic de l’Almoina, d’origen romà, i monuments de caire avantguardista com la Ciutat de les Arts i les Cièn-cies, el Palau de la Música o el MUVIM.Els grans edifi cis religiosos tenen el seu màxim exponent en la Catedral, on cada dijous a les 12 del migdia, davant la porta dels Apòstols, es reunix el Tribunal de les Aigües, patrimoni de la humanitat. La basílica de la Mare de Déu dels Desemparats ocupa també un lloc rellevant quant a arquitectura religiosa. Pel que fa als edifi cis polítics, destaquen el Palau de la Generalitat i els Palaus de la Batlia i de la Scala, ambdós situats en la plaça de Manises, seu de la Diputació Provincial, i també el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), seu de les Corts Valencianes.Vora els jardins de Vivers s’albira el Museu de Belles Arts, amb obres de Pintoricchio, Andrea del Sarto, Van Dyck, Murillo, Velázquez, El Greco, Goya i Sorolla. Especial atenció mereixen els nombrosos llocs que oferix el barri del Carme, com les Torres de Serrans i de Quart. Abans d’eixir del barri, cal visitar l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i el Centre Cultural la Benefi cència, que alberga el Museu Valencià d’Etnologia i el Museu de Prehistòria.El Mercat Central de València és una meravella modernista que s’inau-gurà l’any 1928, i davant seu s’alça, des de fa més de cinc-cents anys, la Llotja dels Mercaders. Este edifi ci, mostra brillant del gòtic valencià, ha sigut declarat per la UNESCO, patrimoni de la humanitat. Altres llocs d’indubtable interés per al visitant, per citar-ne alguns, són la Plaça de Bous i el Museu Taurí, a més del Palau del Marqués de Do-saigües (seu del Museu Nacional de Ceràmica González Martí).A principi del segle XX, el centre vital de la ciutat es trasllada a la plaça de l’Ajuntament, amb els seus esvelts edifi cis que envolten la majestuo-sa façana de la Casa de la Ciutat, i el bell edifi ci de Correus. València disposa de nombrosos parcs i jardins repartits per la ciutat, entre els quals destaquen els jardins de Vivers i el parc del Túria. A més de la platja, on hi ha un extens passeig Marítim, lloc agradable on passejar o menjar una paella amb vista al Mediterrani, davant el port de l’America’s Cup.

de Santa Maria (segle XVI), el reial monestir de Santa Clara, palaus senyorials com el d’Alarcón, els museus de l’Almodí i el parroquial de la Seu, i també les seues nombroses fonts, com la de les Vint-i-cinc Canelles. La primera cosa que observa el visitant quan s’acosta a la ciutat és el seu impressionant castell, mescla d’elements de l’arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica, al qual es pot accedir per mitjà d’un tren turístic (davant del centre de recepció de visitants).En endinsar-se per la vall del riu Cànyoles s’arriba a Canals, amb la seua impressionant Torre, bressol del papa Calixt III. Montesa mostra el seu castell templer i el seu important Museu Parroquial, mentre que Vallada proposa un entorn natural envejable, amb el Penyó, la Saladella i la Cova dels Sumidors, la seua artesania i l’Església Parroquial. Molt prop es troba Moixent, amb paratges impressionants com el Bosquet i el poblat ibèric més important de la província: la Bastida de les Alcusses. Allí es va trobar el famós Guerrer de Moixent, estatueta d’origen ibèric de gran valor artístic.

Xarxa de Tourist Info de la Província de València

AgullentAdemúsAielo de MalferitAlbaidaAlboraya-Port SaplayaAlgemesíAlmàsseraAlpontAlziraAnnaAyoraBellreguardBocairentBunyolCanet d’En BerenguerRacó d’AdemúsXestXulillaCofrentsCulleraDaimúsEl PerellóÉngueraGandíaGestalgarXalansLa Font d’En CarrósLa Pobla de FarnalsCamp de TúriaLlíriaLlutxentManisesMiramarMontroiMontesaNàqueraOlivaOlocauOntinyentPaternaPilesPuçolQuesaEl Puig de Santa MariaRequenaRiba-roja de TúriaRòtovaSaguntSerraSimat de la ValldignaSuecaSumacàrcerTavernes de la ValldignaAlt TúriaFira ValènciaUtielXàtivaXeracoValència - AeroportValència - AjuntamentValència - Estació AVEValència - PauValència - PlatjaValència - Plaça Reina

962907472978782267962360720962390186626252989962018630961862552962101228962419551617083275961890658962819320962905062962503886962607806978783227960616261961657979961894316961720974962803822961772627962226026962877788961649206961897171962833338961460928962793619962791522962294386961525609962802165671644445962299080961684398962855528962739650962916090963053124962831762669740119962256142961959029962303851962772184962835316962655859961688125962810920962039150962595280962885264961635084963906065962170879962273346962888261961530229963524908963803623963986422963555899963153931

info@turismeagullent.comademuz@touristinfo.netaielo@touristinfo.netalbaida@touristinfo.netportsaplaya@touristinfo.netalgemesi@touristinfo.netalmassera@touristinfo.netalpuente@touristinfo.netalzira@touristinfo.netanna@touristinfo.netayora@touristinfo.netbellreguard@touristinfo.netbocairent@touristinfo.netbunol@touristinfo.netcanet@touristinfo.netriconademuz@touristinfo.netcheste@touristinfo.netchulilla@touristinfo.netcofrentes@touristinfo.netcullera@touristinfo.netdaimus@touristinfo.netelperello@touristinfo.netenguera@touristinfo.netgandia@touristinfo.netgestalgar_alc@gva.esjalance@touristinfo.netlafontdencarros@touristinfo.netpuebladefarnals@touristinfo.netcampturia@touristinfo.netlliria@touristinfo.netllutxent@touristinfo.netmanises@touristinfo.netmiramar@touristinfo.netmontroi@touristinfo.netmontesa@touristinfo.netnaquera@touristinfo.netoliva@touristinfo.netolocau@touristinfo.netontinyent@touristinfo.nettouristinfo_paterna@gva.espiles@touristinfo.netpucol@touristinfo.netquesa@touristinfo.netelpuig@touristinfo.netrequena@touristinfo.netriba_roja@touristinfo.netrotova@touristinfo.netsagunto@touristinfo.netserra@touristinfo.netsimatv@touristinfo.netsueca@touristinfo.netsumacarcer@touristinfo.nettavernesvalldigna@touristinfo.nettuejar@touristinfo.netvalenciaferia@touristinfo.netutiel@touristinfo.netxativa@touristinfo.netxeraco@touristinfo.netinfoturistica-aeroto@turisvalencia.esinfoturistica-ayuntamiento@turisvalencia.esinfoturistica-js@turisvalencia.esValència@touristinfo.netinfoturistica-playa@turisvalencia.esinfoturistica@turisvalencia.es

E-MAILOFICINA TELÈFON

La província de València oferix al visitant un producte turístic molt complet, tant en el seu interior, amb bells paisatges, com en els més de 100 quilòmetres de costa, amb les més belles platges. El seu patrimoni historicoartístic és interessantíssim, hi ha una gran quantitat de monuments nacionals i d’interés. València Tu-risme sintetitza els atractius de cada un dels municipis i els oferix una oferta turística que s’ha convertit en referent a nivell nacional i internacional. Des dels espectaculars recursos naturals, les plat-ges de qualitat i el patrimoni cultural fi ns a les comarques litorals i d’interior. La província de València els dóna la benvinguda a tots els nostres pobles i ciutats.

terra de contrasts

València

1 El Racó d’Ademús

2 Els Serrans

3 El Camp de Túria

4 El Camp de Morvedre

5 La Plana d’Utiel-Requena

6 La Foia de Bunyol

7 La Vall de Cofrents-Aiora

8 L’Horta

9 La Canal de Navarrés

10 La Ribera Alta

11 La Ribera Baixa

12 La Costera

13 La Vall d’Albaida

14 La Safor

EL RACÓ D’ADEMÚS

Potser siga la comarca més singular pel fet de constituir una illa valen-ciana en terres d’Aragó i Castella-La Manxa. L’arquitectura de les seues poblacions principals destaca per la seua peculiaritat: balconades de fusta, antics molins d’aigua, ermites o esglésies fortifi cades. Ademús és la capital de la comarca, on destaquem l’ermita romànica de la Mare de Déu de l’Horta (s. XIII), les ruïnes del castell musulmà, i resulta molt interessant la ruta del riu Bohílgues. Castielfabib, entre els seus monuments cal visitar l’església-fortalesa de la Mare de Déu dels Àngels (s. XIII). També destaquen Casas Altas amb l’església de la San-tíssima Trinitat (s. XVII-XVIII), Casas Bajas amb el seu molí d’aigua del s. XVIII i el Centre de Bicicleta de Muntanya (BTT) Santeron, a Vallanca, amb diverses i interessants rutes de cicloturisme.A més, podem visitar la Pobla de Sant Miquel, el poble més elevat de la província, amb el seu Museu Etnològic i el parc natural de la Pobla de Sant Miquel.

ELS SERRANS

És una de les comarques més abruptes de la província. Travessa-da pel riu Túria, crida l’atenció pels seus paisatges escarpats. L’embassament de Benaixeve permet la pràctica d’activitats nàutiques i les excel·lents muntanyes la del senderisme, i la ruta en un vaixell solar per l’embassament mateix. La nitidesa de les nits d’Aras de los Olmos la convertix en una localitat apreciada per a l’observació dels astres. Del seu ric patrimoni artístic cal destacar els nuclis històrics d’Alpont i el seu recinte murallat, antic regne de taifa que inclús va arribar a encun-yar moneda, a més del seu Museu Paleontològic, el jaciment de petjades de dinosaures i el seu castell. A Titagües destaquen les pintures rupes-tres de l’abric del Tio Voro.De Xulilla i Xelva, cal destacar els seus carrers estrets i congostos, on encara és possible passejar pels seus barris de la jueria i de la moreria. Ressaltar imponents castells com el de Xulilla i impressionants monu-ments com l’aqüeducte romà de Peña Cortada, a Calles. Per a descansar o simplement relaxar-se, esta comarca disposa de dos importants bal-nearis, el de Fuencaliente a Xulilla i el de Verche a Calles.

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

EL CAMP DEL TÚRIA

Més al nord apareix la comarca del Camp de Túria, territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Ciutat de gran tradició musical, que compta amb un interessant nucli històric. Una de les fi tes arquitectòniques de la localitat és el monestir de Sant Miquel i l’església de la Sang, a més d’importants jaciments vi-sitables i les seues termes romanes. Molt prop s’hi troba Benissanó, població que destaca pel seu castell i el seu recinte murallat. La cartoixa de Portaceli, a Serra, edifi cada entre els segles XIII i XVI, encara alberga una comunitat religiosa en el seu interior, i la seua localització entre pinedes invita a la refl exió i el reco-lliment. A Bétera, a més d’un camp de golf (Escorpión), destaca el seu castell i els seus paratges naturals. En una bona part de la comarca queda emplaçat el parc natural de la Serra Calderona.

EL CAMP DE MORVEDRE

El Camp de Morvedre és la comarca costanera limítrofa amb Castelló. Les platges de Sagunt i Canet d’En Berenguer són distingides cada any per la Unió Europea amb la bandera blava, i destaquen per la seua qua-litat. Sagunt, la capital, mereix una visita detinguda. Esta ciutat bimi-l·lenària oferix un dels conjunts monumentals més bells que va llegar la romanització a Espanya. Al castell, fortalesa construïda sobre un tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. El conjunt artístic s’hi completa amb la jueria, barri singular que ha mantingut la seua distribució ori-ginal al llarg dels segles, i el teatre romà, i també amb les esglésies del Salvador i de Santa Maria. De l’interior de la comarca cal ressen-yar els paratges de Beselga i la font de Barraix, com també l’aqüeducte àrab d’Estivella, el convent del Sant Esperit a Gilet, la torre medieval de Benavites i els banys àrabs i el castell de Torres Torres.

LA PLANA D’UTIEL-REQUENA

A les planes mesetàries de Requena-Utiel s’ubica la gran reserva vitivi-nícola de la província. Esta comarca, la més occidental, representa en si mateixa la riquesa paisatgística de la província, ja que a la zona plana de Requena s’unixen els magnífi cs paratges de Los Cuchillos i les Gorges del Cabriol, o els frondosos boscos de Sinarcas. Els dos nuclis urbans més importants són Requena i Utiel. Requena és coneguda per la “Villa” i invita a un recorregut pel seu nucli antic medieval, on es poden recórrer les Coves de la Vila. Està repleta de monuments i d’edifi cis de gran valor històric, com ara les esglésies gòtiques del Salvador i de Santa Maria o la torre de l’Homenatge, mostra del seu esplendorós passat. Utiel mereix una visita detinguda per a admirar l’església de l’Assump-ció, la plaça de bous, el santuari de la Mare de Déu del Remei i la Bodega Redonda (seu del Museu del Vi). La visita a estos dos municipis es com-pleta amb la visita a algun dels seus nombrosos i famosos cellers, en els quals, a més, es poden degustar i adquirir els vins de la DO Utiel-Reque-na. Es poden practicar esports d’aventura i activitats a l’aire lliure en els municipis de Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Camporrobles.

LA FOIA DE BUNYOLSituada en el cor de la provín-cia de València, esta comarca ha aconseguit la univer-salitat a través de les seues festes singu-lars (“la Tomatina” de Bunyol) i els esports del motor. A Xest es troba el circuit de velocitat de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo, que reunix, any rere any, els asos del motor. Crida l’aten-ció també la seua església parro-quial de Sant Lluc, especialment el seu campanar octogonal, un dels més elevats de la província. Bunyol té un interessant nucli antic, del qual destaca el caste-ll d’estil gòtic, edifi cat des del s. XIII, sent coneguda mundialment la població per la seua peculiar festa de “la Tomatina”, que se celebra l’últim dimecres d’agost. Destaca, així mateix, el castell de Xiva i el seu santuari de la Mare de Déu del Castell.

LA VALL DE COFRENTS-AIORA

El patrimoni natural i monumental de la comarca és ric i va-riat. A Cofrents es troba un dels balnearis més encanta-dors de la Comunitat Valenciana, Los Hervideros de Cofrents, així com el seu castell, un volcà, al qual es pot accedir per mitjà d’una ruta senyalitzada, i la interessant ruta fl uvial pel riu Xúquer.El castell d’Aiora, capital de la comarca, oferix una interessant panorà-mica, i en el seu terme municipal es troba el poblat iber del Castellar de Meca, un dels més destacats de la província. A escassos quilòmetres s’hi troba Xalans, on trobarem la cova de Don Juan. Menció a banda me-reixen els nombrosos castells que poblen la comarca, de manera espe-cial el de Chirel, a Cortes de Pallars, i les restes del de Xarafull.

L’HORTAPer últim, ja prop de la costa, la comarca de l’Horta n’és la més po-blada. Hi trobem la ciutat de València i part del parc natural de l’Albufera. Im-portant centre industrial i de servicis, entre el seu patrimoni cal destacar el que alberga la ciutat de Manises, importantíssim centre productor de cerà-mica. En esta població es troba l’aeroport interna-cional de València. En el nucli antic es conserven encara mostres de la tra-dició ceramista. Recoma-nable la visita al Museu de Ceràmica. Un altre punt d’interés de la comarca és el monestir de Santa Maria del Puig, construït sobre el lloc des del qual Jaume I va escometre la reconquista de València, i on està ubicat el Mu-seu Valencià de la Impremta. Destaquen també les Sitges de Burjassot o les torres musulmanes de Paterna i Torrent. A més, les platges d’Al-boraia, la Pobla de Farnals, el Puig i València, constituïxen un atractiu turístic de primer ordre. Alboraia és famosa també, per l’orxata, acom-panyada dels “fartons”.

LA CANAL DE NAVARRÉS

Ací es pot contemplar com l’aigua ha donat formes capritxoses a la geo-grafi a. Hi abunden els paratges de gran bellesa com Los Charcos del riu Grande, al seu pas per Quesa. La localitat d’Anna és famosa per la seua Albufera (estany rodejat de xops on es poden fer passejades amb barca) i pels seus gorgos. El visitant hi trobarà també interessants castells i palaus, com el dels Comtes de Cervelló, a Anna, o els de Bicorb i Bol-bait, i també els jaciments ibers d’Énguera, població on es pot visitar, a més, l’església de Sant Miquel, els museus parroquial i arqueològic o el monestir de les Carmelites. Les pintures rupestres trobades a Bicorb i Quesa, formen part del conjunt conegut com «art rupestre llevantí», declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

RIBERA ALTA

La seua capital, Alzira, conserva encara un ampli tram de les muralles medievals que circum-daven la ciutat. És el monument local més des-tacat, junt amb el monestir de la Murta, el Museu Municipal i l’edifi ci de l’Ajuntament. Altres importants localitats de la comarca són Carcaixent, bressol de la taronja, de la qual destaquem monuments com l’ermita de Sant Roc de Ternils (s. XIII) i alguns dels antics magatzems de cítrics, i Algemesí, amb la seua riquesa cultural i folklòrica, de la qual sobreïx la Festa a la Mare de Déu de la Salut, amb les seues tradicionals danses i la popular Muixeranga (declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat), així com la seua basílica de Sant Jaume (s. XVI), el Museu Parroquial i el Museu Valencià de la Festa.

LA RIBERA BAIXA

La següent comarca costanera en direcció al nord és la Ribera Baixa, on es troba una part del parc natural de l’Albufera. Dues localitats capita-litzen l’interés del visitant: Cullera i Sueca. Pròxima a la desem-boca-dura del riu Xúquer, Cullera ens permet passar de l’arena de la platja a la muntanya en un mateix entorn natural. L’Estany, xicotet llac d’aigua dolça, el Castell i el santuari de la Mare de Déu del Castell, en la part alta de la muntanya, oferixen una panoràmica privilegiada i immillorable de la costa. Sueca és el bressol del cultiu de l’arròs i entre els seus monu-ments destaquen la reial església de la Mare de Déu de Sales, l’esglé-sia de Sant Pere o l’Ajuntament, i també l’ermita de la Muntanyeta dels Sants, excel·lent mirador que domina el paisatge sobre l’arrossar, a l’en-torn de l’Albufera. Prop d’esta població s’hi pot gaudir d’excel·lents plat-ges d’arena fi na, com la del Mareny de Vilxes i la del Perelló, entre altres.

LA COSTERA

Té la seua capital a la ciutat de Xàtiva, bressol de personatges il·lustres com el pintor Josep Ribera, Lo Spagnoletto, i el papa Alexandre VI. L’empremta de la família Borja es deixa sentir en tota la ciutat, igual que la de Felip V, que va incendiar Xàtiva l’any 1707 per la resistència al seu assetjament, després de la seua victòria a Almansa, durant la guerra de successió a la corona espanyola. En record d’aquell afront, la pinacoteca local mostra cap per avall un retrat del monarca Borbó. Del seu nucli antic cal ressenyar l’Antic Hospital (segle XV), la Seu o col·legiata basílica

LA VALL D’ALBAIDA

Molt pròxima està la Vall d’Albaida, a la qual els àrabs van anomenar la Vall Blanca, pel color de les seues terres. La comarca la formen tren-ta-quatre municipis, protegits per un bell recinte de serres, com les del Benicadell, la serra d’Agullent i la serra de Mariola (parc natural), on es pot gaudir d’esplèndides vistes i d’ombries plenes de plantes aromàti-ques.És notable la localitat de Bocairent, el barri medieval de la qual, decla-rat conjunt historicoartístic, és una de les joies arquitectòniques de la província, així com la seua plaça de bous, la més antiga de la Comunitat Valenciana, peculiar com cap altra, per estar excavada en la roca. Inte-ressants són també els seus museus parroquial i arqueològic, les seues enigmàtiques Covetes dels Moros (monument nacional historicoartístic), la Cava de Sant Blai (s. XVI) i el seu monestir rupestre. Albaida destaca amb el seu conjunt històric, format per l’església de l’Assumpció i el pa-lau del marquesat d’Albaida. Sobreïxen els seus dos museus, el Museu Internacional de Titelles (únic al món) i la Casa-Museu del pintor Segre-lles. La capital comarcal n’és Ontinyent, important centre de producció tèxtil de la Comunitat Valenciana, on despunta el barri de la Vila i l’esglé-sia de Santa Maria (amb el seu impressionant campanar), els nombrosos palaus com els de Maians i el de la duquessa d’Almodóvar, les ermites de Santa Anna i Sant Esteve o els seus interessants museus, dels quals destaca el Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (MAOVA).

LA CIUTAT DE VALÈNCIA CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un gran complex que s’ha conver-tit en lloc de referència internacional i símbol de l’aposta pel turisme cultural.Al llarg de l’antic llit del Túria trobem els sis grans elements dissenyats per Santiago Calatrava: El Hemisfèric, El Umbracle, El Museu de les Ciències Príncep Felip, L’Oceanogràfi c, El Palau de les Arts Reina Sofi a i L’Àgora.Telèfon d’informació i reserves: 902 100 032Més informació www.cac.es

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

Benisanó

València

LlíriaBétera

Sagunt

EstivellaSerra

TorresTorres

Benavites

Gilet

Castielfabib

AdemúsLa Pobla de Sant Miquel

Cases BaixesCases Altes

Vallanca

Aras de los Olmos

Alpont

XelvaCalles

Titagües

Benagéber

Xulilla

Sinarcas

Camporrobles

Utiel

RequenaXestXiva

BunyolVenta del Moro

Villargordo del Cabriel

Cortes de PallásCofrents

Xalans

Xarafull

Aiora

El Puig de Santa MariaLa Pobla de Farnals

Alboraya

BurjassotPaterna

ManisesTorrent

SuecaCullera

Tavernes de la ValldignaXeraco

Daimús

PilesOliva

Miramar

Alfahuir

Barx

GandiaGuardamar

Bellreguard

Albaida

Bocairent

Ontinyent

Algemesí

AlziraCarcaixent

BicorpQuesaBolbaite

Anna

Enguera

MoixentVallada

MontesaCanals

Xàtiva

LA SAFOREls quilòmetres de platges d’arena blan-ca se succeïxen al llarg del Mediterrani en importants pobla-cions turístiques com Gandia, Oliva, Taver-nes de la Valldigna, Xeraco, Piles, Guar-damar, Miramar, Dai-mús i Bellreguard. Gandia, ciutat ducal i capital de la comarca, conserva l’herència patrimonial d’aquells segles d’or: el castell de Bairén, la Col·legiata, l’Hospital de Sant Marc, el convent de Santa Clara, l’Antiga Universitat, i sobretot, el palau Ducal, manat construir pels ducs de Gandia i habitat des del segle XIV. La ciutat es troba situada enmig d’una esplèndida horta de tarongers i està envol-tada per un cinturó muntanyós. Tot això, combinat amb una immillorable oferta turística de sol i platja, fan de Gandia un destí preferent per als turistes nacionals i internacionals. Oliva posseïx un important centre històric, del qual cal ressaltar la casa de Maians, la Torre-Museu, el museu arqueològic i el castell de Santa Anna, a més d’una platja molt concorreguda, per la qualitat de les seu-es aigües i els seus servicis. A escassos quilòmetres de Tavernes de la Valldigna es troba el monestir de Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna) que, amb més de 700 anys, és un lloc emblemàtic per a la història del poble valencià. A Alfauir es troba el convent de Sant Jeroni de Cotalba (s. XIV), inclòs en la Ruta dels Monestirs-Pas del Pobre, que recorre cinc monestirs de la província. A Barx hi ha paratges com les Foietes i la Drova o el cim del Mondúver.

Més de dos mil anys contemplen el visitant de la ciutat de València. Po-ques ciutats han sigut capaces de congeniar harmònicament les restes del seu passat, com el conjunt arqueològic de l’Almoina, d’origen romà, i monuments de caire avantguardista com la Ciutat de les Arts i les Cièn-cies, el Palau de la Música o el MUVIM.Els grans edifi cis religiosos tenen el seu màxim exponent en la Catedral, on cada dijous a les 12 del migdia, davant la porta dels Apòstols, es reunix el Tribunal de les Aigües, patrimoni de la humanitat. La basílica de la Mare de Déu dels Desemparats ocupa també un lloc rellevant quant a arquitectura religiosa. Pel que fa als edifi cis polítics, destaquen el Palau de la Generalitat i els Palaus de la Batlia i de la Scala, ambdós situats en la plaça de Manises, seu de la Diputació Provincial, i també el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), seu de les Corts Valencianes.Vora els jardins de Vivers s’albira el Museu de Belles Arts, amb obres de Pintoricchio, Andrea del Sarto, Van Dyck, Murillo, Velázquez, El Greco, Goya i Sorolla. Especial atenció mereixen els nombrosos llocs que oferix el barri del Carme, com les Torres de Serrans i de Quart. Abans d’eixir del barri, cal visitar l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i el Centre Cultural la Benefi cència, que alberga el Museu Valencià d’Etnologia i el Museu de Prehistòria.El Mercat Central de València és una meravella modernista que s’inau-gurà l’any 1928, i davant seu s’alça, des de fa més de cinc-cents anys, la Llotja dels Mercaders. Este edifi ci, mostra brillant del gòtic valencià, ha sigut declarat per la UNESCO, patrimoni de la humanitat. Altres llocs d’indubtable interés per al visitant, per citar-ne alguns, són la Plaça de Bous i el Museu Taurí, a més del Palau del Marqués de Do-saigües (seu del Museu Nacional de Ceràmica González Martí).A principi del segle XX, el centre vital de la ciutat es trasllada a la plaça de l’Ajuntament, amb els seus esvelts edifi cis que envolten la majestuo-sa façana de la Casa de la Ciutat, i el bell edifi ci de Correus. València disposa de nombrosos parcs i jardins repartits per la ciutat, entre els quals destaquen els jardins de Vivers i el parc del Túria. A més de la platja, on hi ha un extens passeig Marítim, lloc agradable on passejar o menjar una paella amb vista al Mediterrani, davant el port de l’America’s Cup.

de Santa Maria (segle XVI), el reial monestir de Santa Clara, palaus senyorials com el d’Alarcón, els museus de l’Almodí i el parroquial de la Seu, i també les seues nombroses fonts, com la de les Vint-i-cinc Canelles. La primera cosa que observa el visitant quan s’acosta a la ciutat és el seu impressionant castell, mescla d’elements de l’arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica, al qual es pot accedir per mitjà d’un tren turístic (davant del centre de recepció de visitants).En endinsar-se per la vall del riu Cànyoles s’arriba a Canals, amb la seua impressionant Torre, bressol del papa Calixt III. Montesa mostra el seu castell templer i el seu important Museu Parroquial, mentre que Vallada proposa un entorn natural envejable, amb el Penyó, la Saladella i la Cova dels Sumidors, la seua artesania i l’Església Parroquial. Molt prop es troba Moixent, amb paratges impressionants com el Bosquet i el poblat ibèric més important de la província: la Bastida de les Alcusses. Allí es va trobar el famós Guerrer de Moixent, estatueta d’origen ibèric de gran valor artístic.

Xarxa de Tourist Info de la Província de València

AgullentAdemúsAielo de MalferitAlbaidaAlboraya-Port SaplayaAlgemesíAlmàsseraAlpontAlziraAnnaAyoraBellreguardBocairentBunyolCanet d’En BerenguerRacó d’AdemúsXestXulillaCofrentsCulleraDaimúsEl PerellóÉngueraGandíaGestalgarXalansLa Font d’En CarrósLa Pobla de FarnalsCamp de TúriaLlíriaLlutxentManisesMiramarMontroiMontesaNàqueraOlivaOlocauOntinyentPaternaPilesPuçolQuesaEl Puig de Santa MariaRequenaRiba-roja de TúriaRòtovaSaguntSerraSimat de la ValldignaSuecaSumacàrcerTavernes de la ValldignaAlt TúriaFira ValènciaUtielXàtivaXeracoValència - AeroportValència - AjuntamentValència - Estació AVEValència - PauValència - PlatjaValència - Plaça Reina

962907472978782267962360720962390186626252989962018630961862552962101228962419551617083275961890658962819320962905062962503886962607806978783227960616261961657979961894316961720974962803822961772627962226026962877788961649206961897171962833338961460928962793619962791522962294386961525609962802165671644445962299080961684398962855528962739650962916090963053124962831762669740119962256142961959029962303851962772184962835316962655859961688125962810920962039150962595280962885264961635084963906065962170879962273346962888261961530229963524908963803623963986422963555899963153931

info@turismeagullent.comademuz@touristinfo.netaielo@touristinfo.netalbaida@touristinfo.netportsaplaya@touristinfo.netalgemesi@touristinfo.netalmassera@touristinfo.netalpuente@touristinfo.netalzira@touristinfo.netanna@touristinfo.netayora@touristinfo.netbellreguard@touristinfo.netbocairent@touristinfo.netbunol@touristinfo.netcanet@touristinfo.netriconademuz@touristinfo.netcheste@touristinfo.netchulilla@touristinfo.netcofrentes@touristinfo.netcullera@touristinfo.netdaimus@touristinfo.netelperello@touristinfo.netenguera@touristinfo.netgandia@touristinfo.netgestalgar_alc@gva.esjalance@touristinfo.netlafontdencarros@touristinfo.netpuebladefarnals@touristinfo.netcampturia@touristinfo.netlliria@touristinfo.netllutxent@touristinfo.netmanises@touristinfo.netmiramar@touristinfo.netmontroi@touristinfo.netmontesa@touristinfo.netnaquera@touristinfo.netoliva@touristinfo.netolocau@touristinfo.netontinyent@touristinfo.nettouristinfo_paterna@gva.espiles@touristinfo.netpucol@touristinfo.netquesa@touristinfo.netelpuig@touristinfo.netrequena@touristinfo.netriba_roja@touristinfo.netrotova@touristinfo.netsagunto@touristinfo.netserra@touristinfo.netsimatv@touristinfo.netsueca@touristinfo.netsumacarcer@touristinfo.nettavernesvalldigna@touristinfo.nettuejar@touristinfo.netvalenciaferia@touristinfo.netutiel@touristinfo.netxativa@touristinfo.netxeraco@touristinfo.netinfoturistica-aeroto@turisvalencia.esinfoturistica-ayuntamiento@turisvalencia.esinfoturistica-js@turisvalencia.esValència@touristinfo.netinfoturistica-playa@turisvalencia.esinfoturistica@turisvalencia.es

E-MAILOFICINA TELÈFON

La província de València oferix al visitant un producte turístic molt complet, tant en el seu interior, amb bells paisatges, com en els més de 100 quilòmetres de costa, amb les més belles platges. El seu patrimoni historicoartístic és interessantíssim, hi ha una gran quantitat de monuments nacionals i d’interés. València Tu-risme sintetitza els atractius de cada un dels municipis i els oferix una oferta turística que s’ha convertit en referent a nivell nacional i internacional. Des dels espectaculars recursos naturals, les plat-ges de qualitat i el patrimoni cultural fi ns a les comarques litorals i d’interior. La província de València els dóna la benvinguda a tots els nostres pobles i ciutats.

terra de contrasts

València

1 El Racó d’Ademús

2 Els Serrans

3 El Camp de Túria

4 El Camp de Morvedre

5 La Plana d’Utiel-Requena

6 La Foia de Bunyol

7 La Vall de Cofrents-Aiora

8 L’Horta

9 La Canal de Navarrés

10 La Ribera Alta

11 La Ribera Baixa

12 La Costera

13 La Vall d’Albaida

14 La Safor

EL RACÓ D’ADEMÚS

Potser siga la comarca més singular pel fet de constituir una illa valen-ciana en terres d’Aragó i Castella-La Manxa. L’arquitectura de les seues poblacions principals destaca per la seua peculiaritat: balconades de fusta, antics molins d’aigua, ermites o esglésies fortifi cades. Ademús és la capital de la comarca, on destaquem l’ermita romànica de la Mare de Déu de l’Horta (s. XIII), les ruïnes del castell musulmà, i resulta molt interessant la ruta del riu Bohílgues. Castielfabib, entre els seus monuments cal visitar l’església-fortalesa de la Mare de Déu dels Àngels (s. XIII). També destaquen Casas Altas amb l’església de la San-tíssima Trinitat (s. XVII-XVIII), Casas Bajas amb el seu molí d’aigua del s. XVIII i el Centre de Bicicleta de Muntanya (BTT) Santeron, a Vallanca, amb diverses i interessants rutes de cicloturisme.A més, podem visitar la Pobla de Sant Miquel, el poble més elevat de la província, amb el seu Museu Etnològic i el parc natural de la Pobla de Sant Miquel.

ELS SERRANS

És una de les comarques més abruptes de la província. Travessa-da pel riu Túria, crida l’atenció pels seus paisatges escarpats. L’embassament de Benaixeve permet la pràctica d’activitats nàutiques i les excel·lents muntanyes la del senderisme, i la ruta en un vaixell solar per l’embassament mateix. La nitidesa de les nits d’Aras de los Olmos la convertix en una localitat apreciada per a l’observació dels astres. Del seu ric patrimoni artístic cal destacar els nuclis històrics d’Alpont i el seu recinte murallat, antic regne de taifa que inclús va arribar a encun-yar moneda, a més del seu Museu Paleontològic, el jaciment de petjades de dinosaures i el seu castell. A Titagües destaquen les pintures rupes-tres de l’abric del Tio Voro.De Xulilla i Xelva, cal destacar els seus carrers estrets i congostos, on encara és possible passejar pels seus barris de la jueria i de la moreria. Ressaltar imponents castells com el de Xulilla i impressionants monu-ments com l’aqüeducte romà de Peña Cortada, a Calles. Per a descansar o simplement relaxar-se, esta comarca disposa de dos importants bal-nearis, el de Fuencaliente a Xulilla i el de Verche a Calles.

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

EL CAMP DEL TÚRIA

Més al nord apareix la comarca del Camp de Túria, territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Ciutat de gran tradició musical, que compta amb un interessant nucli històric. Una de les fi tes arquitectòniques de la localitat és el monestir de Sant Miquel i l’església de la Sang, a més d’importants jaciments vi-sitables i les seues termes romanes. Molt prop s’hi troba Benissanó, població que destaca pel seu castell i el seu recinte murallat. La cartoixa de Portaceli, a Serra, edifi cada entre els segles XIII i XVI, encara alberga una comunitat religiosa en el seu interior, i la seua localització entre pinedes invita a la refl exió i el reco-lliment. A Bétera, a més d’un camp de golf (Escorpión), destaca el seu castell i els seus paratges naturals. En una bona part de la comarca queda emplaçat el parc natural de la Serra Calderona.

EL CAMP DE MORVEDRE

El Camp de Morvedre és la comarca costanera limítrofa amb Castelló. Les platges de Sagunt i Canet d’En Berenguer són distingides cada any per la Unió Europea amb la bandera blava, i destaquen per la seua qua-litat. Sagunt, la capital, mereix una visita detinguda. Esta ciutat bimi-l·lenària oferix un dels conjunts monumentals més bells que va llegar la romanització a Espanya. Al castell, fortalesa construïda sobre un tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. El conjunt artístic s’hi completa amb la jueria, barri singular que ha mantingut la seua distribució ori-ginal al llarg dels segles, i el teatre romà, i també amb les esglésies del Salvador i de Santa Maria. De l’interior de la comarca cal ressen-yar els paratges de Beselga i la font de Barraix, com també l’aqüeducte àrab d’Estivella, el convent del Sant Esperit a Gilet, la torre medieval de Benavites i els banys àrabs i el castell de Torres Torres.

LA PLANA D’UTIEL-REQUENA

A les planes mesetàries de Requena-Utiel s’ubica la gran reserva vitivi-nícola de la província. Esta comarca, la més occidental, representa en si mateixa la riquesa paisatgística de la província, ja que a la zona plana de Requena s’unixen els magnífi cs paratges de Los Cuchillos i les Gorges del Cabriol, o els frondosos boscos de Sinarcas. Els dos nuclis urbans més importants són Requena i Utiel. Requena és coneguda per la “Villa” i invita a un recorregut pel seu nucli antic medieval, on es poden recórrer les Coves de la Vila. Està repleta de monuments i d’edifi cis de gran valor històric, com ara les esglésies gòtiques del Salvador i de Santa Maria o la torre de l’Homenatge, mostra del seu esplendorós passat. Utiel mereix una visita detinguda per a admirar l’església de l’Assump-ció, la plaça de bous, el santuari de la Mare de Déu del Remei i la Bodega Redonda (seu del Museu del Vi). La visita a estos dos municipis es com-pleta amb la visita a algun dels seus nombrosos i famosos cellers, en els quals, a més, es poden degustar i adquirir els vins de la DO Utiel-Reque-na. Es poden practicar esports d’aventura i activitats a l’aire lliure en els municipis de Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Camporrobles.

LA FOIA DE BUNYOLSituada en el cor de la provín-cia de València, esta comarca ha aconseguit la univer-salitat a través de les seues festes singu-lars (“la Tomatina” de Bunyol) i els esports del motor. A Xest es troba el circuit de velocitat de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo, que reunix, any rere any, els asos del motor. Crida l’aten-ció també la seua església parro-quial de Sant Lluc, especialment el seu campanar octogonal, un dels més elevats de la província. Bunyol té un interessant nucli antic, del qual destaca el caste-ll d’estil gòtic, edifi cat des del s. XIII, sent coneguda mundialment la població per la seua peculiar festa de “la Tomatina”, que se celebra l’últim dimecres d’agost. Destaca, així mateix, el castell de Xiva i el seu santuari de la Mare de Déu del Castell.

LA VALL DE COFRENTS-AIORA

El patrimoni natural i monumental de la comarca és ric i va-riat. A Cofrents es troba un dels balnearis més encanta-dors de la Comunitat Valenciana, Los Hervideros de Cofrents, així com el seu castell, un volcà, al qual es pot accedir per mitjà d’una ruta senyalitzada, i la interessant ruta fl uvial pel riu Xúquer.El castell d’Aiora, capital de la comarca, oferix una interessant panorà-mica, i en el seu terme municipal es troba el poblat iber del Castellar de Meca, un dels més destacats de la província. A escassos quilòmetres s’hi troba Xalans, on trobarem la cova de Don Juan. Menció a banda me-reixen els nombrosos castells que poblen la comarca, de manera espe-cial el de Chirel, a Cortes de Pallars, i les restes del de Xarafull.

L’HORTAPer últim, ja prop de la costa, la comarca de l’Horta n’és la més po-blada. Hi trobem la ciutat de València i part del parc natural de l’Albufera. Im-portant centre industrial i de servicis, entre el seu patrimoni cal destacar el que alberga la ciutat de Manises, importantíssim centre productor de cerà-mica. En esta població es troba l’aeroport interna-cional de València. En el nucli antic es conserven encara mostres de la tra-dició ceramista. Recoma-nable la visita al Museu de Ceràmica. Un altre punt d’interés de la comarca és el monestir de Santa Maria del Puig, construït sobre el lloc des del qual Jaume I va escometre la reconquista de València, i on està ubicat el Mu-seu Valencià de la Impremta. Destaquen també les Sitges de Burjassot o les torres musulmanes de Paterna i Torrent. A més, les platges d’Al-boraia, la Pobla de Farnals, el Puig i València, constituïxen un atractiu turístic de primer ordre. Alboraia és famosa també, per l’orxata, acom-panyada dels “fartons”.

LA CANAL DE NAVARRÉS

Ací es pot contemplar com l’aigua ha donat formes capritxoses a la geo-grafi a. Hi abunden els paratges de gran bellesa com Los Charcos del riu Grande, al seu pas per Quesa. La localitat d’Anna és famosa per la seua Albufera (estany rodejat de xops on es poden fer passejades amb barca) i pels seus gorgos. El visitant hi trobarà també interessants castells i palaus, com el dels Comtes de Cervelló, a Anna, o els de Bicorb i Bol-bait, i també els jaciments ibers d’Énguera, població on es pot visitar, a més, l’església de Sant Miquel, els museus parroquial i arqueològic o el monestir de les Carmelites. Les pintures rupestres trobades a Bicorb i Quesa, formen part del conjunt conegut com «art rupestre llevantí», declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

RIBERA ALTA

La seua capital, Alzira, conserva encara un ampli tram de les muralles medievals que circum-daven la ciutat. És el monument local més des-tacat, junt amb el monestir de la Murta, el Museu Municipal i l’edifi ci de l’Ajuntament. Altres importants localitats de la comarca són Carcaixent, bressol de la taronja, de la qual destaquem monuments com l’ermita de Sant Roc de Ternils (s. XIII) i alguns dels antics magatzems de cítrics, i Algemesí, amb la seua riquesa cultural i folklòrica, de la qual sobreïx la Festa a la Mare de Déu de la Salut, amb les seues tradicionals danses i la popular Muixeranga (declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat), així com la seua basílica de Sant Jaume (s. XVI), el Museu Parroquial i el Museu Valencià de la Festa.

LA RIBERA BAIXA

La següent comarca costanera en direcció al nord és la Ribera Baixa, on es troba una part del parc natural de l’Albufera. Dues localitats capita-litzen l’interés del visitant: Cullera i Sueca. Pròxima a la desem-boca-dura del riu Xúquer, Cullera ens permet passar de l’arena de la platja a la muntanya en un mateix entorn natural. L’Estany, xicotet llac d’aigua dolça, el Castell i el santuari de la Mare de Déu del Castell, en la part alta de la muntanya, oferixen una panoràmica privilegiada i immillorable de la costa. Sueca és el bressol del cultiu de l’arròs i entre els seus monu-ments destaquen la reial església de la Mare de Déu de Sales, l’esglé-sia de Sant Pere o l’Ajuntament, i també l’ermita de la Muntanyeta dels Sants, excel·lent mirador que domina el paisatge sobre l’arrossar, a l’en-torn de l’Albufera. Prop d’esta població s’hi pot gaudir d’excel·lents plat-ges d’arena fi na, com la del Mareny de Vilxes i la del Perelló, entre altres.

LA COSTERA

Té la seua capital a la ciutat de Xàtiva, bressol de personatges il·lustres com el pintor Josep Ribera, Lo Spagnoletto, i el papa Alexandre VI. L’empremta de la família Borja es deixa sentir en tota la ciutat, igual que la de Felip V, que va incendiar Xàtiva l’any 1707 per la resistència al seu assetjament, després de la seua victòria a Almansa, durant la guerra de successió a la corona espanyola. En record d’aquell afront, la pinacoteca local mostra cap per avall un retrat del monarca Borbó. Del seu nucli antic cal ressenyar l’Antic Hospital (segle XV), la Seu o col·legiata basílica

LA VALL D’ALBAIDA

Molt pròxima està la Vall d’Albaida, a la qual els àrabs van anomenar la Vall Blanca, pel color de les seues terres. La comarca la formen tren-ta-quatre municipis, protegits per un bell recinte de serres, com les del Benicadell, la serra d’Agullent i la serra de Mariola (parc natural), on es pot gaudir d’esplèndides vistes i d’ombries plenes de plantes aromàti-ques.És notable la localitat de Bocairent, el barri medieval de la qual, decla-rat conjunt historicoartístic, és una de les joies arquitectòniques de la província, així com la seua plaça de bous, la més antiga de la Comunitat Valenciana, peculiar com cap altra, per estar excavada en la roca. Inte-ressants són també els seus museus parroquial i arqueològic, les seues enigmàtiques Covetes dels Moros (monument nacional historicoartístic), la Cava de Sant Blai (s. XVI) i el seu monestir rupestre. Albaida destaca amb el seu conjunt històric, format per l’església de l’Assumpció i el pa-lau del marquesat d’Albaida. Sobreïxen els seus dos museus, el Museu Internacional de Titelles (únic al món) i la Casa-Museu del pintor Segre-lles. La capital comarcal n’és Ontinyent, important centre de producció tèxtil de la Comunitat Valenciana, on despunta el barri de la Vila i l’esglé-sia de Santa Maria (amb el seu impressionant campanar), els nombrosos palaus com els de Maians i el de la duquessa d’Almodóvar, les ermites de Santa Anna i Sant Esteve o els seus interessants museus, dels quals destaca el Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (MAOVA).

LA CIUTAT DE VALÈNCIA CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un gran complex que s’ha conver-tit en lloc de referència internacional i símbol de l’aposta pel turisme cultural.Al llarg de l’antic llit del Túria trobem els sis grans elements dissenyats per Santiago Calatrava: El Hemisfèric, El Umbracle, El Museu de les Ciències Príncep Felip, L’Oceanogràfi c, El Palau de les Arts Reina Sofi a i L’Àgora.Telèfon d’informació i reserves: 902 100 032Més informació www.cac.es

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

Benisanó

València

LlíriaBétera

Sagunt

EstivellaSerra

TorresTorres

Benavites

Gilet

Castielfabib

AdemúsLa Pobla de Sant Miquel

Cases BaixesCases Altes

Vallanca

Aras de los Olmos

Alpont

XelvaCalles

Titagües

Benagéber

Xulilla

Sinarcas

Camporrobles

Utiel

RequenaXestXiva

BunyolVenta del Moro

Villargordo del Cabriel

Cortes de PallásCofrents

Xalans

Xarafull

Aiora

El Puig de Santa MariaLa Pobla de Farnals

Alboraya

BurjassotPaterna

ManisesTorrent

SuecaCullera

Tavernes de la ValldignaXeraco

Daimús

PilesOliva

Miramar

Alfahuir

Barx

GandiaGuardamar

Bellreguard

Albaida

Bocairent

Ontinyent

Algemesí

AlziraCarcaixent

BicorpQuesaBolbaite

Anna

Enguera

MoixentVallada

MontesaCanals

Xàtiva

LA SAFOREls quilòmetres de platges d’arena blan-ca se succeïxen al llarg del Mediterrani en importants pobla-cions turístiques com Gandia, Oliva, Taver-nes de la Valldigna, Xeraco, Piles, Guar-damar, Miramar, Dai-mús i Bellreguard. Gandia, ciutat ducal i capital de la comarca, conserva l’herència patrimonial d’aquells segles d’or: el castell de Bairén, la Col·legiata, l’Hospital de Sant Marc, el convent de Santa Clara, l’Antiga Universitat, i sobretot, el palau Ducal, manat construir pels ducs de Gandia i habitat des del segle XIV. La ciutat es troba situada enmig d’una esplèndida horta de tarongers i està envol-tada per un cinturó muntanyós. Tot això, combinat amb una immillorable oferta turística de sol i platja, fan de Gandia un destí preferent per als turistes nacionals i internacionals. Oliva posseïx un important centre històric, del qual cal ressaltar la casa de Maians, la Torre-Museu, el museu arqueològic i el castell de Santa Anna, a més d’una platja molt concorreguda, per la qualitat de les seu-es aigües i els seus servicis. A escassos quilòmetres de Tavernes de la Valldigna es troba el monestir de Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna) que, amb més de 700 anys, és un lloc emblemàtic per a la història del poble valencià. A Alfauir es troba el convent de Sant Jeroni de Cotalba (s. XIV), inclòs en la Ruta dels Monestirs-Pas del Pobre, que recorre cinc monestirs de la província. A Barx hi ha paratges com les Foietes i la Drova o el cim del Mondúver.

Més de dos mil anys contemplen el visitant de la ciutat de València. Po-ques ciutats han sigut capaces de congeniar harmònicament les restes del seu passat, com el conjunt arqueològic de l’Almoina, d’origen romà, i monuments de caire avantguardista com la Ciutat de les Arts i les Cièn-cies, el Palau de la Música o el MUVIM.Els grans edifi cis religiosos tenen el seu màxim exponent en la Catedral, on cada dijous a les 12 del migdia, davant la porta dels Apòstols, es reunix el Tribunal de les Aigües, patrimoni de la humanitat. La basílica de la Mare de Déu dels Desemparats ocupa també un lloc rellevant quant a arquitectura religiosa. Pel que fa als edifi cis polítics, destaquen el Palau de la Generalitat i els Palaus de la Batlia i de la Scala, ambdós situats en la plaça de Manises, seu de la Diputació Provincial, i també el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), seu de les Corts Valencianes.Vora els jardins de Vivers s’albira el Museu de Belles Arts, amb obres de Pintoricchio, Andrea del Sarto, Van Dyck, Murillo, Velázquez, El Greco, Goya i Sorolla. Especial atenció mereixen els nombrosos llocs que oferix el barri del Carme, com les Torres de Serrans i de Quart. Abans d’eixir del barri, cal visitar l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i el Centre Cultural la Benefi cència, que alberga el Museu Valencià d’Etnologia i el Museu de Prehistòria.El Mercat Central de València és una meravella modernista que s’inau-gurà l’any 1928, i davant seu s’alça, des de fa més de cinc-cents anys, la Llotja dels Mercaders. Este edifi ci, mostra brillant del gòtic valencià, ha sigut declarat per la UNESCO, patrimoni de la humanitat. Altres llocs d’indubtable interés per al visitant, per citar-ne alguns, són la Plaça de Bous i el Museu Taurí, a més del Palau del Marqués de Do-saigües (seu del Museu Nacional de Ceràmica González Martí).A principi del segle XX, el centre vital de la ciutat es trasllada a la plaça de l’Ajuntament, amb els seus esvelts edifi cis que envolten la majestuo-sa façana de la Casa de la Ciutat, i el bell edifi ci de Correus. València disposa de nombrosos parcs i jardins repartits per la ciutat, entre els quals destaquen els jardins de Vivers i el parc del Túria. A més de la platja, on hi ha un extens passeig Marítim, lloc agradable on passejar o menjar una paella amb vista al Mediterrani, davant el port de l’America’s Cup.

de Santa Maria (segle XVI), el reial monestir de Santa Clara, palaus senyorials com el d’Alarcón, els museus de l’Almodí i el parroquial de la Seu, i també les seues nombroses fonts, com la de les Vint-i-cinc Canelles. La primera cosa que observa el visitant quan s’acosta a la ciutat és el seu impressionant castell, mescla d’elements de l’arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica, al qual es pot accedir per mitjà d’un tren turístic (davant del centre de recepció de visitants).En endinsar-se per la vall del riu Cànyoles s’arriba a Canals, amb la seua impressionant Torre, bressol del papa Calixt III. Montesa mostra el seu castell templer i el seu important Museu Parroquial, mentre que Vallada proposa un entorn natural envejable, amb el Penyó, la Saladella i la Cova dels Sumidors, la seua artesania i l’Església Parroquial. Molt prop es troba Moixent, amb paratges impressionants com el Bosquet i el poblat ibèric més important de la província: la Bastida de les Alcusses. Allí es va trobar el famós Guerrer de Moixent, estatueta d’origen ibèric de gran valor artístic.

Xarxa de Tourist Info de la Província de València

AgullentAdemúsAielo de MalferitAlbaidaAlboraya-Port SaplayaAlgemesíAlmàsseraAlpontAlziraAnnaAyoraBellreguardBocairentBunyolCanet d’En BerenguerRacó d’AdemúsXestXulillaCofrentsCulleraDaimúsEl PerellóÉngueraGandíaGestalgarXalansLa Font d’En CarrósLa Pobla de FarnalsCamp de TúriaLlíriaLlutxentManisesMiramarMontroiMontesaNàqueraOlivaOlocauOntinyentPaternaPilesPuçolQuesaEl Puig de Santa MariaRequenaRiba-roja de TúriaRòtovaSaguntSerraSimat de la ValldignaSuecaSumacàrcerTavernes de la ValldignaAlt TúriaFira ValènciaUtielXàtivaXeracoValència - AeroportValència - AjuntamentValència - Estació AVEValència - PauValència - PlatjaValència - Plaça Reina

962907472978782267962360720962390186626252989962018630961862552962101228962419551617083275961890658962819320962905062962503886962607806978783227960616261961657979961894316961720974962803822961772627962226026962877788961649206961897171962833338961460928962793619962791522962294386961525609962802165671644445962299080961684398962855528962739650962916090963053124962831762669740119962256142961959029962303851962772184962835316962655859961688125962810920962039150962595280962885264961635084963906065962170879962273346962888261961530229963524908963803623963986422963555899963153931

info@turismeagullent.comademuz@touristinfo.netaielo@touristinfo.netalbaida@touristinfo.netportsaplaya@touristinfo.netalgemesi@touristinfo.netalmassera@touristinfo.netalpuente@touristinfo.netalzira@touristinfo.netanna@touristinfo.netayora@touristinfo.netbellreguard@touristinfo.netbocairent@touristinfo.netbunol@touristinfo.netcanet@touristinfo.netriconademuz@touristinfo.netcheste@touristinfo.netchulilla@touristinfo.netcofrentes@touristinfo.netcullera@touristinfo.netdaimus@touristinfo.netelperello@touristinfo.netenguera@touristinfo.netgandia@touristinfo.netgestalgar_alc@gva.esjalance@touristinfo.netlafontdencarros@touristinfo.netpuebladefarnals@touristinfo.netcampturia@touristinfo.netlliria@touristinfo.netllutxent@touristinfo.netmanises@touristinfo.netmiramar@touristinfo.netmontroi@touristinfo.netmontesa@touristinfo.netnaquera@touristinfo.netoliva@touristinfo.netolocau@touristinfo.netontinyent@touristinfo.nettouristinfo_paterna@gva.espiles@touristinfo.netpucol@touristinfo.netquesa@touristinfo.netelpuig@touristinfo.netrequena@touristinfo.netriba_roja@touristinfo.netrotova@touristinfo.netsagunto@touristinfo.netserra@touristinfo.netsimatv@touristinfo.netsueca@touristinfo.netsumacarcer@touristinfo.nettavernesvalldigna@touristinfo.nettuejar@touristinfo.netvalenciaferia@touristinfo.netutiel@touristinfo.netxativa@touristinfo.netxeraco@touristinfo.netinfoturistica-aeroto@turisvalencia.esinfoturistica-ayuntamiento@turisvalencia.esinfoturistica-js@turisvalencia.esValència@touristinfo.netinfoturistica-playa@turisvalencia.esinfoturistica@turisvalencia.es

E-MAILOFICINA TELÈFON

La província de València oferix al visitant un producte turístic molt complet, tant en el seu interior, amb bells paisatges, com en els més de 100 quilòmetres de costa, amb les més belles platges. El seu patrimoni historicoartístic és interessantíssim, hi ha una gran quantitat de monuments nacionals i d’interés. València Tu-risme sintetitza els atractius de cada un dels municipis i els oferix una oferta turística que s’ha convertit en referent a nivell nacional i internacional. Des dels espectaculars recursos naturals, les plat-ges de qualitat i el patrimoni cultural fi ns a les comarques litorals i d’interior. La província de València els dóna la benvinguda a tots els nostres pobles i ciutats.

terra de contrasts

València

1 El Racó d’Ademús

2 Els Serrans

3 El Camp de Túria

4 El Camp de Morvedre

5 La Plana d’Utiel-Requena

6 La Foia de Bunyol

7 La Vall de Cofrents-Aiora

8 L’Horta

9 La Canal de Navarrés

10 La Ribera Alta

11 La Ribera Baixa

12 La Costera

13 La Vall d’Albaida

14 La Safor

EL RACÓ D’ADEMÚS

Potser siga la comarca més singular pel fet de constituir una illa valen-ciana en terres d’Aragó i Castella-La Manxa. L’arquitectura de les seues poblacions principals destaca per la seua peculiaritat: balconades de fusta, antics molins d’aigua, ermites o esglésies fortifi cades. Ademús és la capital de la comarca, on destaquem l’ermita romànica de la Mare de Déu de l’Horta (s. XIII), les ruïnes del castell musulmà, i resulta molt interessant la ruta del riu Bohílgues. Castielfabib, entre els seus monuments cal visitar l’església-fortalesa de la Mare de Déu dels Àngels (s. XIII). També destaquen Casas Altas amb l’església de la San-tíssima Trinitat (s. XVII-XVIII), Casas Bajas amb el seu molí d’aigua del s. XVIII i el Centre de Bicicleta de Muntanya (BTT) Santeron, a Vallanca, amb diverses i interessants rutes de cicloturisme.A més, podem visitar la Pobla de Sant Miquel, el poble més elevat de la província, amb el seu Museu Etnològic i el parc natural de la Pobla de Sant Miquel.

ELS SERRANS

És una de les comarques més abruptes de la província. Travessa-da pel riu Túria, crida l’atenció pels seus paisatges escarpats. L’embassament de Benaixeve permet la pràctica d’activitats nàutiques i les excel·lents muntanyes la del senderisme, i la ruta en un vaixell solar per l’embassament mateix. La nitidesa de les nits d’Aras de los Olmos la convertix en una localitat apreciada per a l’observació dels astres. Del seu ric patrimoni artístic cal destacar els nuclis històrics d’Alpont i el seu recinte murallat, antic regne de taifa que inclús va arribar a encun-yar moneda, a més del seu Museu Paleontològic, el jaciment de petjades de dinosaures i el seu castell. A Titagües destaquen les pintures rupes-tres de l’abric del Tio Voro.De Xulilla i Xelva, cal destacar els seus carrers estrets i congostos, on encara és possible passejar pels seus barris de la jueria i de la moreria. Ressaltar imponents castells com el de Xulilla i impressionants monu-ments com l’aqüeducte romà de Peña Cortada, a Calles. Per a descansar o simplement relaxar-se, esta comarca disposa de dos importants bal-nearis, el de Fuencaliente a Xulilla i el de Verche a Calles.

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

EL CAMP DEL TÚRIA

Més al nord apareix la comarca del Camp de Túria, territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Ciutat de gran tradició musical, que compta amb un interessant nucli històric. Una de les fi tes arquitectòniques de la localitat és el monestir de Sant Miquel i l’església de la Sang, a més d’importants jaciments vi-sitables i les seues termes romanes. Molt prop s’hi troba Benissanó, població que destaca pel seu castell i el seu recinte murallat. La cartoixa de Portaceli, a Serra, edifi cada entre els segles XIII i XVI, encara alberga una comunitat religiosa en el seu interior, i la seua localització entre pinedes invita a la refl exió i el reco-lliment. A Bétera, a més d’un camp de golf (Escorpión), destaca el seu castell i els seus paratges naturals. En una bona part de la comarca queda emplaçat el parc natural de la Serra Calderona.

EL CAMP DE MORVEDRE

El Camp de Morvedre és la comarca costanera limítrofa amb Castelló. Les platges de Sagunt i Canet d’En Berenguer són distingides cada any per la Unió Europea amb la bandera blava, i destaquen per la seua qua-litat. Sagunt, la capital, mereix una visita detinguda. Esta ciutat bimi-l·lenària oferix un dels conjunts monumentals més bells que va llegar la romanització a Espanya. Al castell, fortalesa construïda sobre un tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. El conjunt artístic s’hi completa amb la jueria, barri singular que ha mantingut la seua distribució ori-ginal al llarg dels segles, i el teatre romà, i també amb les esglésies del Salvador i de Santa Maria. De l’interior de la comarca cal ressen-yar els paratges de Beselga i la font de Barraix, com també l’aqüeducte àrab d’Estivella, el convent del Sant Esperit a Gilet, la torre medieval de Benavites i els banys àrabs i el castell de Torres Torres.

LA PLANA D’UTIEL-REQUENA

A les planes mesetàries de Requena-Utiel s’ubica la gran reserva vitivi-nícola de la província. Esta comarca, la més occidental, representa en si mateixa la riquesa paisatgística de la província, ja que a la zona plana de Requena s’unixen els magnífi cs paratges de Los Cuchillos i les Gorges del Cabriol, o els frondosos boscos de Sinarcas. Els dos nuclis urbans més importants són Requena i Utiel. Requena és coneguda per la “Villa” i invita a un recorregut pel seu nucli antic medieval, on es poden recórrer les Coves de la Vila. Està repleta de monuments i d’edifi cis de gran valor històric, com ara les esglésies gòtiques del Salvador i de Santa Maria o la torre de l’Homenatge, mostra del seu esplendorós passat. Utiel mereix una visita detinguda per a admirar l’església de l’Assump-ció, la plaça de bous, el santuari de la Mare de Déu del Remei i la Bodega Redonda (seu del Museu del Vi). La visita a estos dos municipis es com-pleta amb la visita a algun dels seus nombrosos i famosos cellers, en els quals, a més, es poden degustar i adquirir els vins de la DO Utiel-Reque-na. Es poden practicar esports d’aventura i activitats a l’aire lliure en els municipis de Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Camporrobles.

LA FOIA DE BUNYOLSituada en el cor de la provín-cia de València, esta comarca ha aconseguit la univer-salitat a través de les seues festes singu-lars (“la Tomatina” de Bunyol) i els esports del motor. A Xest es troba el circuit de velocitat de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo, que reunix, any rere any, els asos del motor. Crida l’aten-ció també la seua església parro-quial de Sant Lluc, especialment el seu campanar octogonal, un dels més elevats de la província. Bunyol té un interessant nucli antic, del qual destaca el caste-ll d’estil gòtic, edifi cat des del s. XIII, sent coneguda mundialment la població per la seua peculiar festa de “la Tomatina”, que se celebra l’últim dimecres d’agost. Destaca, així mateix, el castell de Xiva i el seu santuari de la Mare de Déu del Castell.

LA VALL DE COFRENTS-AIORA

El patrimoni natural i monumental de la comarca és ric i va-riat. A Cofrents es troba un dels balnearis més encanta-dors de la Comunitat Valenciana, Los Hervideros de Cofrents, així com el seu castell, un volcà, al qual es pot accedir per mitjà d’una ruta senyalitzada, i la interessant ruta fl uvial pel riu Xúquer.El castell d’Aiora, capital de la comarca, oferix una interessant panorà-mica, i en el seu terme municipal es troba el poblat iber del Castellar de Meca, un dels més destacats de la província. A escassos quilòmetres s’hi troba Xalans, on trobarem la cova de Don Juan. Menció a banda me-reixen els nombrosos castells que poblen la comarca, de manera espe-cial el de Chirel, a Cortes de Pallars, i les restes del de Xarafull.

L’HORTAPer últim, ja prop de la costa, la comarca de l’Horta n’és la més po-blada. Hi trobem la ciutat de València i part del parc natural de l’Albufera. Im-portant centre industrial i de servicis, entre el seu patrimoni cal destacar el que alberga la ciutat de Manises, importantíssim centre productor de cerà-mica. En esta població es troba l’aeroport interna-cional de València. En el nucli antic es conserven encara mostres de la tra-dició ceramista. Recoma-nable la visita al Museu de Ceràmica. Un altre punt d’interés de la comarca és el monestir de Santa Maria del Puig, construït sobre el lloc des del qual Jaume I va escometre la reconquista de València, i on està ubicat el Mu-seu Valencià de la Impremta. Destaquen també les Sitges de Burjassot o les torres musulmanes de Paterna i Torrent. A més, les platges d’Al-boraia, la Pobla de Farnals, el Puig i València, constituïxen un atractiu turístic de primer ordre. Alboraia és famosa també, per l’orxata, acom-panyada dels “fartons”.

LA CANAL DE NAVARRÉS

Ací es pot contemplar com l’aigua ha donat formes capritxoses a la geo-grafi a. Hi abunden els paratges de gran bellesa com Los Charcos del riu Grande, al seu pas per Quesa. La localitat d’Anna és famosa per la seua Albufera (estany rodejat de xops on es poden fer passejades amb barca) i pels seus gorgos. El visitant hi trobarà també interessants castells i palaus, com el dels Comtes de Cervelló, a Anna, o els de Bicorb i Bol-bait, i també els jaciments ibers d’Énguera, població on es pot visitar, a més, l’església de Sant Miquel, els museus parroquial i arqueològic o el monestir de les Carmelites. Les pintures rupestres trobades a Bicorb i Quesa, formen part del conjunt conegut com «art rupestre llevantí», declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

RIBERA ALTA

La seua capital, Alzira, conserva encara un ampli tram de les muralles medievals que circum-daven la ciutat. És el monument local més des-tacat, junt amb el monestir de la Murta, el Museu Municipal i l’edifi ci de l’Ajuntament. Altres importants localitats de la comarca són Carcaixent, bressol de la taronja, de la qual destaquem monuments com l’ermita de Sant Roc de Ternils (s. XIII) i alguns dels antics magatzems de cítrics, i Algemesí, amb la seua riquesa cultural i folklòrica, de la qual sobreïx la Festa a la Mare de Déu de la Salut, amb les seues tradicionals danses i la popular Muixeranga (declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat), així com la seua basílica de Sant Jaume (s. XVI), el Museu Parroquial i el Museu Valencià de la Festa.

LA RIBERA BAIXA

La següent comarca costanera en direcció al nord és la Ribera Baixa, on es troba una part del parc natural de l’Albufera. Dues localitats capita-litzen l’interés del visitant: Cullera i Sueca. Pròxima a la desem-boca-dura del riu Xúquer, Cullera ens permet passar de l’arena de la platja a la muntanya en un mateix entorn natural. L’Estany, xicotet llac d’aigua dolça, el Castell i el santuari de la Mare de Déu del Castell, en la part alta de la muntanya, oferixen una panoràmica privilegiada i immillorable de la costa. Sueca és el bressol del cultiu de l’arròs i entre els seus monu-ments destaquen la reial església de la Mare de Déu de Sales, l’esglé-sia de Sant Pere o l’Ajuntament, i també l’ermita de la Muntanyeta dels Sants, excel·lent mirador que domina el paisatge sobre l’arrossar, a l’en-torn de l’Albufera. Prop d’esta població s’hi pot gaudir d’excel·lents plat-ges d’arena fi na, com la del Mareny de Vilxes i la del Perelló, entre altres.

LA COSTERA

Té la seua capital a la ciutat de Xàtiva, bressol de personatges il·lustres com el pintor Josep Ribera, Lo Spagnoletto, i el papa Alexandre VI. L’empremta de la família Borja es deixa sentir en tota la ciutat, igual que la de Felip V, que va incendiar Xàtiva l’any 1707 per la resistència al seu assetjament, després de la seua victòria a Almansa, durant la guerra de successió a la corona espanyola. En record d’aquell afront, la pinacoteca local mostra cap per avall un retrat del monarca Borbó. Del seu nucli antic cal ressenyar l’Antic Hospital (segle XV), la Seu o col·legiata basílica

LA VALL D’ALBAIDA

Molt pròxima està la Vall d’Albaida, a la qual els àrabs van anomenar la Vall Blanca, pel color de les seues terres. La comarca la formen tren-ta-quatre municipis, protegits per un bell recinte de serres, com les del Benicadell, la serra d’Agullent i la serra de Mariola (parc natural), on es pot gaudir d’esplèndides vistes i d’ombries plenes de plantes aromàti-ques.És notable la localitat de Bocairent, el barri medieval de la qual, decla-rat conjunt historicoartístic, és una de les joies arquitectòniques de la província, així com la seua plaça de bous, la més antiga de la Comunitat Valenciana, peculiar com cap altra, per estar excavada en la roca. Inte-ressants són també els seus museus parroquial i arqueològic, les seues enigmàtiques Covetes dels Moros (monument nacional historicoartístic), la Cava de Sant Blai (s. XVI) i el seu monestir rupestre. Albaida destaca amb el seu conjunt històric, format per l’església de l’Assumpció i el pa-lau del marquesat d’Albaida. Sobreïxen els seus dos museus, el Museu Internacional de Titelles (únic al món) i la Casa-Museu del pintor Segre-lles. La capital comarcal n’és Ontinyent, important centre de producció tèxtil de la Comunitat Valenciana, on despunta el barri de la Vila i l’esglé-sia de Santa Maria (amb el seu impressionant campanar), els nombrosos palaus com els de Maians i el de la duquessa d’Almodóvar, les ermites de Santa Anna i Sant Esteve o els seus interessants museus, dels quals destaca el Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (MAOVA).

LA CIUTAT DE VALÈNCIA CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un gran complex que s’ha conver-tit en lloc de referència internacional i símbol de l’aposta pel turisme cultural.Al llarg de l’antic llit del Túria trobem els sis grans elements dissenyats per Santiago Calatrava: El Hemisfèric, El Umbracle, El Museu de les Ciències Príncep Felip, L’Oceanogràfi c, El Palau de les Arts Reina Sofi a i L’Àgora.Telèfon d’informació i reserves: 902 100 032Més informació www.cac.es

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

Benisanó

València

LlíriaBétera

Sagunt

EstivellaSerra

TorresTorres

Benavites

Gilet

Castielfabib

AdemúsLa Pobla de Sant Miquel

Cases BaixesCases Altes

Vallanca

Aras de los Olmos

Alpont

XelvaCalles

Titagües

Benagéber

Xulilla

Sinarcas

Camporrobles

Utiel

RequenaXestXiva

BunyolVenta del Moro

Villargordo del Cabriel

Cortes de PallásCofrents

Xalans

Xarafull

Aiora

El Puig de Santa MariaLa Pobla de Farnals

Alboraya

BurjassotPaterna

ManisesTorrent

SuecaCullera

Tavernes de la ValldignaXeraco

Daimús

PilesOliva

Miramar

Alfahuir

Barx

GandiaGuardamar

Bellreguard

Albaida

Bocairent

Ontinyent

Algemesí

AlziraCarcaixent

BicorpQuesaBolbaite

Anna

Enguera

MoixentVallada

MontesaCanals

Xàtiva

LA SAFOREls quilòmetres de platges d’arena blan-ca se succeïxen al llarg del Mediterrani en importants pobla-cions turístiques com Gandia, Oliva, Taver-nes de la Valldigna, Xeraco, Piles, Guar-damar, Miramar, Dai-mús i Bellreguard. Gandia, ciutat ducal i capital de la comarca, conserva l’herència patrimonial d’aquells segles d’or: el castell de Bairén, la Col·legiata, l’Hospital de Sant Marc, el convent de Santa Clara, l’Antiga Universitat, i sobretot, el palau Ducal, manat construir pels ducs de Gandia i habitat des del segle XIV. La ciutat es troba situada enmig d’una esplèndida horta de tarongers i està envol-tada per un cinturó muntanyós. Tot això, combinat amb una immillorable oferta turística de sol i platja, fan de Gandia un destí preferent per als turistes nacionals i internacionals. Oliva posseïx un important centre històric, del qual cal ressaltar la casa de Maians, la Torre-Museu, el museu arqueològic i el castell de Santa Anna, a més d’una platja molt concorreguda, per la qualitat de les seu-es aigües i els seus servicis. A escassos quilòmetres de Tavernes de la Valldigna es troba el monestir de Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna) que, amb més de 700 anys, és un lloc emblemàtic per a la història del poble valencià. A Alfauir es troba el convent de Sant Jeroni de Cotalba (s. XIV), inclòs en la Ruta dels Monestirs-Pas del Pobre, que recorre cinc monestirs de la província. A Barx hi ha paratges com les Foietes i la Drova o el cim del Mondúver.

Més de dos mil anys contemplen el visitant de la ciutat de València. Po-ques ciutats han sigut capaces de congeniar harmònicament les restes del seu passat, com el conjunt arqueològic de l’Almoina, d’origen romà, i monuments de caire avantguardista com la Ciutat de les Arts i les Cièn-cies, el Palau de la Música o el MUVIM.Els grans edifi cis religiosos tenen el seu màxim exponent en la Catedral, on cada dijous a les 12 del migdia, davant la porta dels Apòstols, es reunix el Tribunal de les Aigües, patrimoni de la humanitat. La basílica de la Mare de Déu dels Desemparats ocupa també un lloc rellevant quant a arquitectura religiosa. Pel que fa als edifi cis polítics, destaquen el Palau de la Generalitat i els Palaus de la Batlia i de la Scala, ambdós situats en la plaça de Manises, seu de la Diputació Provincial, i també el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), seu de les Corts Valencianes.Vora els jardins de Vivers s’albira el Museu de Belles Arts, amb obres de Pintoricchio, Andrea del Sarto, Van Dyck, Murillo, Velázquez, El Greco, Goya i Sorolla. Especial atenció mereixen els nombrosos llocs que oferix el barri del Carme, com les Torres de Serrans i de Quart. Abans d’eixir del barri, cal visitar l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i el Centre Cultural la Benefi cència, que alberga el Museu Valencià d’Etnologia i el Museu de Prehistòria.El Mercat Central de València és una meravella modernista que s’inau-gurà l’any 1928, i davant seu s’alça, des de fa més de cinc-cents anys, la Llotja dels Mercaders. Este edifi ci, mostra brillant del gòtic valencià, ha sigut declarat per la UNESCO, patrimoni de la humanitat. Altres llocs d’indubtable interés per al visitant, per citar-ne alguns, són la Plaça de Bous i el Museu Taurí, a més del Palau del Marqués de Do-saigües (seu del Museu Nacional de Ceràmica González Martí).A principi del segle XX, el centre vital de la ciutat es trasllada a la plaça de l’Ajuntament, amb els seus esvelts edifi cis que envolten la majestuo-sa façana de la Casa de la Ciutat, i el bell edifi ci de Correus. València disposa de nombrosos parcs i jardins repartits per la ciutat, entre els quals destaquen els jardins de Vivers i el parc del Túria. A més de la platja, on hi ha un extens passeig Marítim, lloc agradable on passejar o menjar una paella amb vista al Mediterrani, davant el port de l’America’s Cup.

de Santa Maria (segle XVI), el reial monestir de Santa Clara, palaus senyorials com el d’Alarcón, els museus de l’Almodí i el parroquial de la Seu, i també les seues nombroses fonts, com la de les Vint-i-cinc Canelles. La primera cosa que observa el visitant quan s’acosta a la ciutat és el seu impressionant castell, mescla d’elements de l’arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica, al qual es pot accedir per mitjà d’un tren turístic (davant del centre de recepció de visitants).En endinsar-se per la vall del riu Cànyoles s’arriba a Canals, amb la seua impressionant Torre, bressol del papa Calixt III. Montesa mostra el seu castell templer i el seu important Museu Parroquial, mentre que Vallada proposa un entorn natural envejable, amb el Penyó, la Saladella i la Cova dels Sumidors, la seua artesania i l’Església Parroquial. Molt prop es troba Moixent, amb paratges impressionants com el Bosquet i el poblat ibèric més important de la província: la Bastida de les Alcusses. Allí es va trobar el famós Guerrer de Moixent, estatueta d’origen ibèric de gran valor artístic.

Xarxa de Tourist Info de la Província de València

AgullentAdemúsAielo de MalferitAlbaidaAlboraya-Port SaplayaAlgemesíAlmàsseraAlpontAlziraAnnaAyoraBellreguardBocairentBunyolCanet d’En BerenguerRacó d’AdemúsXestXulillaCofrentsCulleraDaimúsEl PerellóÉngueraGandíaGestalgarXalansLa Font d’En CarrósLa Pobla de FarnalsCamp de TúriaLlíriaLlutxentManisesMiramarMontroiMontesaNàqueraOlivaOlocauOntinyentPaternaPilesPuçolQuesaEl Puig de Santa MariaRequenaRiba-roja de TúriaRòtovaSaguntSerraSimat de la ValldignaSuecaSumacàrcerTavernes de la ValldignaAlt TúriaFira ValènciaUtielXàtivaXeracoValència - AeroportValència - AjuntamentValència - Estació AVEValència - PauValència - PlatjaValència - Plaça Reina

962907472978782267962360720962390186626252989962018630961862552962101228962419551617083275961890658962819320962905062962503886962607806978783227960616261961657979961894316961720974962803822961772627962226026962877788961649206961897171962833338961460928962793619962791522962294386961525609962802165671644445962299080961684398962855528962739650962916090963053124962831762669740119962256142961959029962303851962772184962835316962655859961688125962810920962039150962595280962885264961635084963906065962170879962273346962888261961530229963524908963803623963986422963555899963153931

info@turismeagullent.comademuz@touristinfo.netaielo@touristinfo.netalbaida@touristinfo.netportsaplaya@touristinfo.netalgemesi@touristinfo.netalmassera@touristinfo.netalpuente@touristinfo.netalzira@touristinfo.netanna@touristinfo.netayora@touristinfo.netbellreguard@touristinfo.netbocairent@touristinfo.netbunol@touristinfo.netcanet@touristinfo.netriconademuz@touristinfo.netcheste@touristinfo.netchulilla@touristinfo.netcofrentes@touristinfo.netcullera@touristinfo.netdaimus@touristinfo.netelperello@touristinfo.netenguera@touristinfo.netgandia@touristinfo.netgestalgar_alc@gva.esjalance@touristinfo.netlafontdencarros@touristinfo.netpuebladefarnals@touristinfo.netcampturia@touristinfo.netlliria@touristinfo.netllutxent@touristinfo.netmanises@touristinfo.netmiramar@touristinfo.netmontroi@touristinfo.netmontesa@touristinfo.netnaquera@touristinfo.netoliva@touristinfo.netolocau@touristinfo.netontinyent@touristinfo.nettouristinfo_paterna@gva.espiles@touristinfo.netpucol@touristinfo.netquesa@touristinfo.netelpuig@touristinfo.netrequena@touristinfo.netriba_roja@touristinfo.netrotova@touristinfo.netsagunto@touristinfo.netserra@touristinfo.netsimatv@touristinfo.netsueca@touristinfo.netsumacarcer@touristinfo.nettavernesvalldigna@touristinfo.nettuejar@touristinfo.netvalenciaferia@touristinfo.netutiel@touristinfo.netxativa@touristinfo.netxeraco@touristinfo.netinfoturistica-aeroto@turisvalencia.esinfoturistica-ayuntamiento@turisvalencia.esinfoturistica-js@turisvalencia.esValència@touristinfo.netinfoturistica-playa@turisvalencia.esinfoturistica@turisvalencia.es

E-MAILOFICINA TELÈFON

La província de València oferix al visitant un producte turístic molt complet, tant en el seu interior, amb bells paisatges, com en els més de 100 quilòmetres de costa, amb les més belles platges. El seu patrimoni historicoartístic és interessantíssim, hi ha una gran quantitat de monuments nacionals i d’interés. València Tu-risme sintetitza els atractius de cada un dels municipis i els oferix una oferta turística que s’ha convertit en referent a nivell nacional i internacional. Des dels espectaculars recursos naturals, les plat-ges de qualitat i el patrimoni cultural fi ns a les comarques litorals i d’interior. La província de València els dóna la benvinguda a tots els nostres pobles i ciutats.

terra de contrasts

València

1 El Racó d’Ademús

2 Els Serrans

3 El Camp de Túria

4 El Camp de Morvedre

5 La Plana d’Utiel-Requena

6 La Foia de Bunyol

7 La Vall de Cofrents-Aiora

8 L’Horta

9 La Canal de Navarrés

10 La Ribera Alta

11 La Ribera Baixa

12 La Costera

13 La Vall d’Albaida

14 La Safor

EL RACÓ D’ADEMÚS

Potser siga la comarca més singular pel fet de constituir una illa valen-ciana en terres d’Aragó i Castella-La Manxa. L’arquitectura de les seues poblacions principals destaca per la seua peculiaritat: balconades de fusta, antics molins d’aigua, ermites o esglésies fortifi cades. Ademús és la capital de la comarca, on destaquem l’ermita romànica de la Mare de Déu de l’Horta (s. XIII), les ruïnes del castell musulmà, i resulta molt interessant la ruta del riu Bohílgues. Castielfabib, entre els seus monuments cal visitar l’església-fortalesa de la Mare de Déu dels Àngels (s. XIII). També destaquen Casas Altas amb l’església de la San-tíssima Trinitat (s. XVII-XVIII), Casas Bajas amb el seu molí d’aigua del s. XVIII i el Centre de Bicicleta de Muntanya (BTT) Santeron, a Vallanca, amb diverses i interessants rutes de cicloturisme.A més, podem visitar la Pobla de Sant Miquel, el poble més elevat de la província, amb el seu Museu Etnològic i el parc natural de la Pobla de Sant Miquel.

ELS SERRANS

És una de les comarques més abruptes de la província. Travessa-da pel riu Túria, crida l’atenció pels seus paisatges escarpats. L’embassament de Benaixeve permet la pràctica d’activitats nàutiques i les excel·lents muntanyes la del senderisme, i la ruta en un vaixell solar per l’embassament mateix. La nitidesa de les nits d’Aras de los Olmos la convertix en una localitat apreciada per a l’observació dels astres. Del seu ric patrimoni artístic cal destacar els nuclis històrics d’Alpont i el seu recinte murallat, antic regne de taifa que inclús va arribar a encun-yar moneda, a més del seu Museu Paleontològic, el jaciment de petjades de dinosaures i el seu castell. A Titagües destaquen les pintures rupes-tres de l’abric del Tio Voro.De Xulilla i Xelva, cal destacar els seus carrers estrets i congostos, on encara és possible passejar pels seus barris de la jueria i de la moreria. Ressaltar imponents castells com el de Xulilla i impressionants monu-ments com l’aqüeducte romà de Peña Cortada, a Calles. Per a descansar o simplement relaxar-se, esta comarca disposa de dos importants bal-nearis, el de Fuencaliente a Xulilla i el de Verche a Calles.

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

EL CAMP DEL TÚRIA

Més al nord apareix la comarca del Camp de Túria, territori de l’antiga Edetània ibèrica i romana, la capital de la qual, Edeta, és l’actual Llíria. Ciutat de gran tradició musical, que compta amb un interessant nucli històric. Una de les fi tes arquitectòniques de la localitat és el monestir de Sant Miquel i l’església de la Sang, a més d’importants jaciments vi-sitables i les seues termes romanes. Molt prop s’hi troba Benissanó, població que destaca pel seu castell i el seu recinte murallat. La cartoixa de Portaceli, a Serra, edifi cada entre els segles XIII i XVI, encara alberga una comunitat religiosa en el seu interior, i la seua localització entre pinedes invita a la refl exió i el reco-lliment. A Bétera, a més d’un camp de golf (Escorpión), destaca el seu castell i els seus paratges naturals. En una bona part de la comarca queda emplaçat el parc natural de la Serra Calderona.

EL CAMP DE MORVEDRE

El Camp de Morvedre és la comarca costanera limítrofa amb Castelló. Les platges de Sagunt i Canet d’En Berenguer són distingides cada any per la Unió Europea amb la bandera blava, i destaquen per la seua qua-litat. Sagunt, la capital, mereix una visita detinguda. Esta ciutat bimi-l·lenària oferix un dels conjunts monumentals més bells que va llegar la romanització a Espanya. Al castell, fortalesa construïda sobre un tossal, s’ubiquen les restes del fòrum romà. El conjunt artístic s’hi completa amb la jueria, barri singular que ha mantingut la seua distribució ori-ginal al llarg dels segles, i el teatre romà, i també amb les esglésies del Salvador i de Santa Maria. De l’interior de la comarca cal ressen-yar els paratges de Beselga i la font de Barraix, com també l’aqüeducte àrab d’Estivella, el convent del Sant Esperit a Gilet, la torre medieval de Benavites i els banys àrabs i el castell de Torres Torres.

LA PLANA D’UTIEL-REQUENA

A les planes mesetàries de Requena-Utiel s’ubica la gran reserva vitivi-nícola de la província. Esta comarca, la més occidental, representa en si mateixa la riquesa paisatgística de la província, ja que a la zona plana de Requena s’unixen els magnífi cs paratges de Los Cuchillos i les Gorges del Cabriol, o els frondosos boscos de Sinarcas. Els dos nuclis urbans més importants són Requena i Utiel. Requena és coneguda per la “Villa” i invita a un recorregut pel seu nucli antic medieval, on es poden recórrer les Coves de la Vila. Està repleta de monuments i d’edifi cis de gran valor històric, com ara les esglésies gòtiques del Salvador i de Santa Maria o la torre de l’Homenatge, mostra del seu esplendorós passat. Utiel mereix una visita detinguda per a admirar l’església de l’Assump-ció, la plaça de bous, el santuari de la Mare de Déu del Remei i la Bodega Redonda (seu del Museu del Vi). La visita a estos dos municipis es com-pleta amb la visita a algun dels seus nombrosos i famosos cellers, en els quals, a més, es poden degustar i adquirir els vins de la DO Utiel-Reque-na. Es poden practicar esports d’aventura i activitats a l’aire lliure en els municipis de Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Camporrobles.

LA FOIA DE BUNYOLSituada en el cor de la provín-cia de València, esta comarca ha aconseguit la univer-salitat a través de les seues festes singu-lars (“la Tomatina” de Bunyol) i els esports del motor. A Xest es troba el circuit de velocitat de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo, que reunix, any rere any, els asos del motor. Crida l’aten-ció també la seua església parro-quial de Sant Lluc, especialment el seu campanar octogonal, un dels més elevats de la província. Bunyol té un interessant nucli antic, del qual destaca el caste-ll d’estil gòtic, edifi cat des del s. XIII, sent coneguda mundialment la població per la seua peculiar festa de “la Tomatina”, que se celebra l’últim dimecres d’agost. Destaca, així mateix, el castell de Xiva i el seu santuari de la Mare de Déu del Castell.

LA VALL DE COFRENTS-AIORA

El patrimoni natural i monumental de la comarca és ric i va-riat. A Cofrents es troba un dels balnearis més encanta-dors de la Comunitat Valenciana, Los Hervideros de Cofrents, així com el seu castell, un volcà, al qual es pot accedir per mitjà d’una ruta senyalitzada, i la interessant ruta fl uvial pel riu Xúquer.El castell d’Aiora, capital de la comarca, oferix una interessant panorà-mica, i en el seu terme municipal es troba el poblat iber del Castellar de Meca, un dels més destacats de la província. A escassos quilòmetres s’hi troba Xalans, on trobarem la cova de Don Juan. Menció a banda me-reixen els nombrosos castells que poblen la comarca, de manera espe-cial el de Chirel, a Cortes de Pallars, i les restes del de Xarafull.

L’HORTAPer últim, ja prop de la costa, la comarca de l’Horta n’és la més po-blada. Hi trobem la ciutat de València i part del parc natural de l’Albufera. Im-portant centre industrial i de servicis, entre el seu patrimoni cal destacar el que alberga la ciutat de Manises, importantíssim centre productor de cerà-mica. En esta població es troba l’aeroport interna-cional de València. En el nucli antic es conserven encara mostres de la tra-dició ceramista. Recoma-nable la visita al Museu de Ceràmica. Un altre punt d’interés de la comarca és el monestir de Santa Maria del Puig, construït sobre el lloc des del qual Jaume I va escometre la reconquista de València, i on està ubicat el Mu-seu Valencià de la Impremta. Destaquen també les Sitges de Burjassot o les torres musulmanes de Paterna i Torrent. A més, les platges d’Al-boraia, la Pobla de Farnals, el Puig i València, constituïxen un atractiu turístic de primer ordre. Alboraia és famosa també, per l’orxata, acom-panyada dels “fartons”.

LA CANAL DE NAVARRÉS

Ací es pot contemplar com l’aigua ha donat formes capritxoses a la geo-grafi a. Hi abunden els paratges de gran bellesa com Los Charcos del riu Grande, al seu pas per Quesa. La localitat d’Anna és famosa per la seua Albufera (estany rodejat de xops on es poden fer passejades amb barca) i pels seus gorgos. El visitant hi trobarà també interessants castells i palaus, com el dels Comtes de Cervelló, a Anna, o els de Bicorb i Bol-bait, i també els jaciments ibers d’Énguera, població on es pot visitar, a més, l’església de Sant Miquel, els museus parroquial i arqueològic o el monestir de les Carmelites. Les pintures rupestres trobades a Bicorb i Quesa, formen part del conjunt conegut com «art rupestre llevantí», declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

RIBERA ALTA

La seua capital, Alzira, conserva encara un ampli tram de les muralles medievals que circum-daven la ciutat. És el monument local més des-tacat, junt amb el monestir de la Murta, el Museu Municipal i l’edifi ci de l’Ajuntament. Altres importants localitats de la comarca són Carcaixent, bressol de la taronja, de la qual destaquem monuments com l’ermita de Sant Roc de Ternils (s. XIII) i alguns dels antics magatzems de cítrics, i Algemesí, amb la seua riquesa cultural i folklòrica, de la qual sobreïx la Festa a la Mare de Déu de la Salut, amb les seues tradicionals danses i la popular Muixeranga (declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat), així com la seua basílica de Sant Jaume (s. XVI), el Museu Parroquial i el Museu Valencià de la Festa.

LA RIBERA BAIXA

La següent comarca costanera en direcció al nord és la Ribera Baixa, on es troba una part del parc natural de l’Albufera. Dues localitats capita-litzen l’interés del visitant: Cullera i Sueca. Pròxima a la desem-boca-dura del riu Xúquer, Cullera ens permet passar de l’arena de la platja a la muntanya en un mateix entorn natural. L’Estany, xicotet llac d’aigua dolça, el Castell i el santuari de la Mare de Déu del Castell, en la part alta de la muntanya, oferixen una panoràmica privilegiada i immillorable de la costa. Sueca és el bressol del cultiu de l’arròs i entre els seus monu-ments destaquen la reial església de la Mare de Déu de Sales, l’esglé-sia de Sant Pere o l’Ajuntament, i també l’ermita de la Muntanyeta dels Sants, excel·lent mirador que domina el paisatge sobre l’arrossar, a l’en-torn de l’Albufera. Prop d’esta població s’hi pot gaudir d’excel·lents plat-ges d’arena fi na, com la del Mareny de Vilxes i la del Perelló, entre altres.

LA COSTERA

Té la seua capital a la ciutat de Xàtiva, bressol de personatges il·lustres com el pintor Josep Ribera, Lo Spagnoletto, i el papa Alexandre VI. L’empremta de la família Borja es deixa sentir en tota la ciutat, igual que la de Felip V, que va incendiar Xàtiva l’any 1707 per la resistència al seu assetjament, després de la seua victòria a Almansa, durant la guerra de successió a la corona espanyola. En record d’aquell afront, la pinacoteca local mostra cap per avall un retrat del monarca Borbó. Del seu nucli antic cal ressenyar l’Antic Hospital (segle XV), la Seu o col·legiata basílica

LA VALL D’ALBAIDA

Molt pròxima està la Vall d’Albaida, a la qual els àrabs van anomenar la Vall Blanca, pel color de les seues terres. La comarca la formen tren-ta-quatre municipis, protegits per un bell recinte de serres, com les del Benicadell, la serra d’Agullent i la serra de Mariola (parc natural), on es pot gaudir d’esplèndides vistes i d’ombries plenes de plantes aromàti-ques.És notable la localitat de Bocairent, el barri medieval de la qual, decla-rat conjunt historicoartístic, és una de les joies arquitectòniques de la província, així com la seua plaça de bous, la més antiga de la Comunitat Valenciana, peculiar com cap altra, per estar excavada en la roca. Inte-ressants són també els seus museus parroquial i arqueològic, les seues enigmàtiques Covetes dels Moros (monument nacional historicoartístic), la Cava de Sant Blai (s. XVI) i el seu monestir rupestre. Albaida destaca amb el seu conjunt històric, format per l’església de l’Assumpció i el pa-lau del marquesat d’Albaida. Sobreïxen els seus dos museus, el Museu Internacional de Titelles (únic al món) i la Casa-Museu del pintor Segre-lles. La capital comarcal n’és Ontinyent, important centre de producció tèxtil de la Comunitat Valenciana, on despunta el barri de la Vila i l’esglé-sia de Santa Maria (amb el seu impressionant campanar), els nombrosos palaus com els de Maians i el de la duquessa d’Almodóvar, les ermites de Santa Anna i Sant Esteve o els seus interessants museus, dels quals destaca el Museu Arqueològic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida (MAOVA).

LA CIUTAT DE VALÈNCIA CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES

La Ciutat de les Arts i les Ciències és un gran complex que s’ha conver-tit en lloc de referència internacional i símbol de l’aposta pel turisme cultural.Al llarg de l’antic llit del Túria trobem els sis grans elements dissenyats per Santiago Calatrava: El Hemisfèric, El Umbracle, El Museu de les Ciències Príncep Felip, L’Oceanogràfi c, El Palau de les Arts Reina Sofi a i L’Àgora.Telèfon d’informació i reserves: 902 100 032Més informació www.cac.es

Una passejada per les comarques valencianes

A un pas de la ciutat de València, s’obrin mil rutes variades, tan diferents les unes

de les altres com belles…

Benisanó

València

LlíriaBétera

Sagunt

EstivellaSerra

TorresTorres

Benavites

Gilet

Castielfabib

AdemúsLa Pobla de Sant Miquel

Cases BaixesCases Altes

Vallanca

Aras de los Olmos

Alpont

XelvaCalles

Titagües

Benagéber

Xulilla

Sinarcas

Camporrobles

Utiel

RequenaXestXiva

BunyolVenta del Moro

Villargordo del Cabriel

Cortes de PallásCofrents

Xalans

Xarafull

Aiora

El Puig de Santa MariaLa Pobla de Farnals

Alboraya

BurjassotPaterna

ManisesTorrent

SuecaCullera

Tavernes de la ValldignaXeraco

Daimús

PilesOliva

Miramar

Alfahuir

Barx

GandiaGuardamar

Bellreguard

Albaida

Bocairent

Ontinyent

Algemesí

AlziraCarcaixent

BicorpQuesaBolbaite

Anna

Enguera

MoixentVallada

MontesaCanals

Xàtiva

LA SAFOREls quilòmetres de platges d’arena blan-ca se succeïxen al llarg del Mediterrani en importants pobla-cions turístiques com Gandia, Oliva, Taver-nes de la Valldigna, Xeraco, Piles, Guar-damar, Miramar, Dai-mús i Bellreguard. Gandia, ciutat ducal i capital de la comarca, conserva l’herència patrimonial d’aquells segles d’or: el castell de Bairén, la Col·legiata, l’Hospital de Sant Marc, el convent de Santa Clara, l’Antiga Universitat, i sobretot, el palau Ducal, manat construir pels ducs de Gandia i habitat des del segle XIV. La ciutat es troba situada enmig d’una esplèndida horta de tarongers i està envol-tada per un cinturó muntanyós. Tot això, combinat amb una immillorable oferta turística de sol i platja, fan de Gandia un destí preferent per als turistes nacionals i internacionals. Oliva posseïx un important centre històric, del qual cal ressaltar la casa de Maians, la Torre-Museu, el museu arqueològic i el castell de Santa Anna, a més d’una platja molt concorreguda, per la qualitat de les seu-es aigües i els seus servicis. A escassos quilòmetres de Tavernes de la Valldigna es troba el monestir de Santa Maria de la Valldigna (Simat de la Valldigna) que, amb més de 700 anys, és un lloc emblemàtic per a la història del poble valencià. A Alfauir es troba el convent de Sant Jeroni de Cotalba (s. XIV), inclòs en la Ruta dels Monestirs-Pas del Pobre, que recorre cinc monestirs de la província. A Barx hi ha paratges com les Foietes i la Drova o el cim del Mondúver.

Més de dos mil anys contemplen el visitant de la ciutat de València. Po-ques ciutats han sigut capaces de congeniar harmònicament les restes del seu passat, com el conjunt arqueològic de l’Almoina, d’origen romà, i monuments de caire avantguardista com la Ciutat de les Arts i les Cièn-cies, el Palau de la Música o el MUVIM.Els grans edifi cis religiosos tenen el seu màxim exponent en la Catedral, on cada dijous a les 12 del migdia, davant la porta dels Apòstols, es reunix el Tribunal de les Aigües, patrimoni de la humanitat. La basílica de la Mare de Déu dels Desemparats ocupa també un lloc rellevant quant a arquitectura religiosa. Pel que fa als edifi cis polítics, destaquen el Palau de la Generalitat i els Palaus de la Batlia i de la Scala, ambdós situats en la plaça de Manises, seu de la Diputació Provincial, i també el Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), seu de les Corts Valencianes.Vora els jardins de Vivers s’albira el Museu de Belles Arts, amb obres de Pintoricchio, Andrea del Sarto, Van Dyck, Murillo, Velázquez, El Greco, Goya i Sorolla. Especial atenció mereixen els nombrosos llocs que oferix el barri del Carme, com les Torres de Serrans i de Quart. Abans d’eixir del barri, cal visitar l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) i el Centre Cultural la Benefi cència, que alberga el Museu Valencià d’Etnologia i el Museu de Prehistòria.El Mercat Central de València és una meravella modernista que s’inau-gurà l’any 1928, i davant seu s’alça, des de fa més de cinc-cents anys, la Llotja dels Mercaders. Este edifi ci, mostra brillant del gòtic valencià, ha sigut declarat per la UNESCO, patrimoni de la humanitat. Altres llocs d’indubtable interés per al visitant, per citar-ne alguns, són la Plaça de Bous i el Museu Taurí, a més del Palau del Marqués de Do-saigües (seu del Museu Nacional de Ceràmica González Martí).A principi del segle XX, el centre vital de la ciutat es trasllada a la plaça de l’Ajuntament, amb els seus esvelts edifi cis que envolten la majestuo-sa façana de la Casa de la Ciutat, i el bell edifi ci de Correus. València disposa de nombrosos parcs i jardins repartits per la ciutat, entre els quals destaquen els jardins de Vivers i el parc del Túria. A més de la platja, on hi ha un extens passeig Marítim, lloc agradable on passejar o menjar una paella amb vista al Mediterrani, davant el port de l’America’s Cup.

de Santa Maria (segle XVI), el reial monestir de Santa Clara, palaus senyorials com el d’Alarcón, els museus de l’Almodí i el parroquial de la Seu, i també les seues nombroses fonts, com la de les Vint-i-cinc Canelles. La primera cosa que observa el visitant quan s’acosta a la ciutat és el seu impressionant castell, mescla d’elements de l’arquitectura ibèrica, romana, islàmica i gòtica, al qual es pot accedir per mitjà d’un tren turístic (davant del centre de recepció de visitants).En endinsar-se per la vall del riu Cànyoles s’arriba a Canals, amb la seua impressionant Torre, bressol del papa Calixt III. Montesa mostra el seu castell templer i el seu important Museu Parroquial, mentre que Vallada proposa un entorn natural envejable, amb el Penyó, la Saladella i la Cova dels Sumidors, la seua artesania i l’Església Parroquial. Molt prop es troba Moixent, amb paratges impressionants com el Bosquet i el poblat ibèric més important de la província: la Bastida de les Alcusses. Allí es va trobar el famós Guerrer de Moixent, estatueta d’origen ibèric de gran valor artístic.

Xarxa de Tourist Info de la Província de València

AgullentAdemúsAielo de MalferitAlbaidaAlboraya-Port SaplayaAlgemesíAlmàsseraAlpontAlziraAnnaAyoraBellreguardBocairentBunyolCanet d’En BerenguerRacó d’AdemúsXestXulillaCofrentsCulleraDaimúsEl PerellóÉngueraGandíaGestalgarXalansLa Font d’En CarrósLa Pobla de FarnalsCamp de TúriaLlíriaLlutxentManisesMiramarMontroiMontesaNàqueraOlivaOlocauOntinyentPaternaPilesPuçolQuesaEl Puig de Santa MariaRequenaRiba-roja de TúriaRòtovaSaguntSerraSimat de la ValldignaSuecaSumacàrcerTavernes de la ValldignaAlt TúriaFira ValènciaUtielXàtivaXeracoValència - AeroportValència - AjuntamentValència - Estació AVEValència - PauValència - PlatjaValència - Plaça Reina

962907472978782267962360720962390186626252989962018630961862552962101228962419551617083275961890658962819320962905062962503886962607806978783227960616261961657979961894316961720974962803822961772627962226026962877788961649206961897171962833338961460928962793619962791522962294386961525609962802165671644445962299080961684398962855528962739650962916090963053124962831762669740119962256142961959029962303851962772184962835316962655859961688125962810920962039150962595280962885264961635084963906065962170879962273346962888261961530229963524908963803623963986422963555899963153931

info@turismeagullent.comademuz@touristinfo.netaielo@touristinfo.netalbaida@touristinfo.netportsaplaya@touristinfo.netalgemesi@touristinfo.netalmassera@touristinfo.netalpuente@touristinfo.netalzira@touristinfo.netanna@touristinfo.netayora@touristinfo.netbellreguard@touristinfo.netbocairent@touristinfo.netbunol@touristinfo.netcanet@touristinfo.netriconademuz@touristinfo.netcheste@touristinfo.netchulilla@touristinfo.netcofrentes@touristinfo.netcullera@touristinfo.netdaimus@touristinfo.netelperello@touristinfo.netenguera@touristinfo.netgandia@touristinfo.netgestalgar_alc@gva.esjalance@touristinfo.netlafontdencarros@touristinfo.netpuebladefarnals@touristinfo.netcampturia@touristinfo.netlliria@touristinfo.netllutxent@touristinfo.netmanises@touristinfo.netmiramar@touristinfo.netmontroi@touristinfo.netmontesa@touristinfo.netnaquera@touristinfo.netoliva@touristinfo.netolocau@touristinfo.netontinyent@touristinfo.nettouristinfo_paterna@gva.espiles@touristinfo.netpucol@touristinfo.netquesa@touristinfo.netelpuig@touristinfo.netrequena@touristinfo.netriba_roja@touristinfo.netrotova@touristinfo.netsagunto@touristinfo.netserra@touristinfo.netsimatv@touristinfo.netsueca@touristinfo.netsumacarcer@touristinfo.nettavernesvalldigna@touristinfo.nettuejar@touristinfo.netvalenciaferia@touristinfo.netutiel@touristinfo.netxativa@touristinfo.netxeraco@touristinfo.netinfoturistica-aeropuerto@turisvalencia.esinfoturistica-ayuntamiento@turisvalencia.esinfoturistica-js@turisvalencia.esValència@touristinfo.netinfoturistica-playa@turisvalencia.esinfoturistica@turisvalencia.es

E-MAILOFICINA TELÈFON

Xarxa de Tourist Info de la Província de València

PLATGES Nombroses platges de València gaudixen del distintiu europeu de la bandera blava, reconeixement a la qualitat de les seues aigües i les seues instal·lacions, atorgat per la Fundació Europea d’Educació Ambiental.

Platja Almardà Platja de Racó de la Mar Platges de Corinto-Malvarrosa Port de SaguntPlatja de Puçol

Platges de Santa Elvira-La TorretaDels Plans, Barri dels Pescadors

Puig-Val, Play Puig i MedicaliaPlatja Norte i Platja Sur

Platja MassamagrellPlatja de Meliana

Platges de Port Saplaya i PataconaPlatges de La Malvarrosa-Las ArenasPinedoEl SalerLa DevesaEl RecatíLa GarroferaArbre del GosPlatges de El Perelló-La LlastraLes Palmeretes, Rey,Mareny de Barraquetes, Bega del MarMareny Blau y Mareny de VilxesPlatges de Mareny de Sant LlorençEl Dossel, El Far, Los Olivos, Cap BlancEl Racó, Sant Antoni, El Marenyetl’Estany, El DoradoPlatges de La Goleta i de Tavernes

Platja de XeracoPlatges d’Ahuir

NordVenecia

Platja de Los PedregalesPlatja de Guardamar

Platja de BellreguardPlatja de Miramar

Platja de PilesPlatja de Terranova,

Pau Pi, Aigua Blanca Rabdells, Aigua Morta

Les Deveses

RELACIÓ DE PLATGES DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA, DE NORD A SUD:

Canet d’En BerenguerPlatja de Racó de la Mar.

SaguntPlatges de Corinto-Malvarrosa, Almardà i Port de Sagunt.

PuçolPlatja de Puçol.

El PuigPlatges de Santa Elvira-La Torreta, dels Plans, Barri dels Pescadors, Puig-Val, Play Puig i Medicalia.

La Pobla de FarnalsPlatja Norte i Platja Sur.

MassamagrellPlatja Massamagrell.

MelianaPlatja de Meliana.

AlborayaPlatges de Port Saplaya i Patacona.

ValènciaPlatges de La Malvarrosa-Las Arenas, Pinedo, El Saler, La Devesa, El Recatí, La Garrofera i Arbre del Gos.

SuecaPlatges de El Perelló-La Llastra, Les Palmeretes, El Rey, Mareny de Barraquetes, Bega del Mar i Mareny Blau, Mareny de Vilxes.

CulleraPlatges de Mareny de Sant Llorenç, El Dossel, El Far, Los Olivos, Cap Blanc, El Racó, Sant Antoni, El Marenyet, l’Estany i El Dorado.

Tavernes de la ValldignaPlatges de La Goleta i de Tavernes.

XeracoPlatja de Xeraco.

GandiaPlatges D’Ahuir, Nord, Venecia.

DaimúsPlatja de Los Pedregales.

GuardamarPlatja de Guardamar.

BellreguardPlatja de Bellreguard.

MiramarPlatja de Miramar.

PilesPlatja de Piles.

OlivaPlatges de Terranova, Pau Pi, Aigua Blanca, Rabdells, Aigua Morta i Les Deveses.

PARCS NATURALS La província de València compta amb una àmplia xarxa de parcs natu-rals que, per la seua importància i singularitat, mereixen un apartat especial en esta guia.

L’Albufera

Només 11 quilòmetres al sud de la ciutat de València està el llac de l’Albufera, situat entre l’Horta i la Ribera Baixa. Multitud d’espècies trien este lloc per als seus cicles biològics. Per això, ha sigut declarada Zona d’Especial Protecció d’Aus. El Centre d’Inter-pretació del Racó de l’Olla permet conéixer el parc per mitjà d’itineraris i d’exposicions. Hi ha també la possibilitat de fer un recorregut amb barca pel llac, evocant els antics pescadors, i degustar la gastronomia de la zona en els seus nombrosos restaurants (el Palmar).Centre d’Informació i Interpretació Racó de l’Olla. Tel. 961 627 345 - raco_olla@gva.es

Les Gorges del CabriolEl parc natural de les Gorges del Cabriol, amb una ex-tensió de 31.446 hectàrees, està situat a la comarca d’Utiel-Requena. El riu Ca-briol forma una frontera na-tural entre les comunitats de València i Castella-la Manxa. Constituïx un hàbitat perfecte per a animals en perill d’ex-tinció com ara: l’àguila reial, l’àguila perdiuera i la llúdria. Hi ha un centre d’interpreta-ció anomenat Mirasol, situat en la població de Venta del Moro. Permet conéixer els valors més signifi catius del parc. Centre d’Informació.Tel. 639 202 112 hoces_cabriel@gva.es

Parc natural del TúriaSituat entre les comar-ques de l’Horta i el Camp de Túria, s’es-tén pels termes municipals de València, Mislata, Quart de Poblet, Manises, Paterna, Ri-ba-roja de Túria, Sant Antoni de Benaixeve, l’Eliana, Bena-guasil, Llíria, Vilamarxant, Xest i Pedralba. Té una superfície de 4.652 hectàrees i una longitud de 35 quilòmetres. Dins del parc podem trobar tres am-bients diferenciats: el riu, el bosc i els cultius. S’hi poden fer quatre tipus de rutes.Centre d’Informació. Tel. 961 325 162 - parque_turia@gva.es

Serra de Mariola

El parc natural de la Serra de Mariola es troba ubicat entre la comarca de la Vall d’Albaida, en la població de Bocairent, i les comarques de l’Alcoià i el Comtat, en la província d’Alacant. A més de la riquesa ecolò-gica, el parc presenta un ric patrimoni monumental. Així, hi trobem multitud de “caves”, antigues neveres en què s’emmagatzemava la neu a l’hivern per al seu ús i venda posterior, i també ermites, masies i fonts d’aigua natural. Centre d’Informació. Tel. 965 566 383 - serra_mariola@gva.es

Serra de la CalderonaLa Serra de la Calderona, situada entre les províncies de Castelló i València, pertany a les comarques del Camp del Túria i l’Horta. Forma part dels últims contraforts del Sistema Ibèric i constituïx, amb les seues quasi 60.000 hectàrees, la barrera natural al desbor-dament de l’horta valenciana pel nord, al mateix temps que un dels enclavaments naturals més valuosos de la Comunitat Valenciana. Disposa d’un centre d’interpretació i de recepció de visitants, a la localitat de Nàquera.Centre d’Informació. Tel 961 681 993 - serra_calderona@gva.es

Més informació: http://parquesnaturales.gva.es

COMUNICACIONS

AEROPORT DE MANISESL’aeroport internacional de València està ubicat a 8,5 km del centre de la ciutat de València, al terme municipal de Manises. Està connectat directament per metro amb el centre de València: línies de metro 3 i 5.Tel. 961 598 500 - www.aena.es

FERROCARRILValència: Estació del Nord. RENFE. La cèntrica Estació del Nord, declarada monument artístic nacional, està connectada amb les línies de metro 3 i 5, estació de Xàtiva.(Euromed - Alaris - Cercanías - Regional). Tel. 963 520 202 Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.com València: Estació Joaquim Sorolla. (AVE-Alvia- Euromed) Tel. 963 390 390. Informació i reserves: 902 240 202 - www.renfe.comÉs l’estació provisional de l’AVE (Madrid – València), situada a 800 m de l’Estació del Nord i connectada amb autobús amb esta. L’AVE és un tren d’alta velocitat que fa el trajecte València – Madrid en 95 minuts.L’estació també disposa de trens diaris a Madrid, Barcelona-Sants, Castelló i Alacant. Està connectada amb les línies de metro 1 i 5, estació de metro Joaquim Sorolla.

CARRETERESA través de la A-7 i AP-7 es connecta amb la xarxa europea d’autopistes. Connexions amb la xarxa nacional de carreteres: N-340, N-234, N-332, A-23, CV-10 i l’autovia A-3 Madrid – València.

PORTTransmediterránea. Estació marítima – Port de València. Tel. 963 939 500 - www.valenciaport.com

ESTACIÓ D’AUTOBUSOSL’estació central d’autobusos de València cobrix amb les seues línies la major part de les poblacions de la província i de la comunitat, i també té línies nacionals i internacionals que funcionen diàriament.Telf. 963 466 266.

METRO VALÈNCIAValència té actualment quatre línies de metro: 1, 3, 5, 6 i 4 (tramvia), les cinc comunicades entre si. Té connexió directa amb l’aeroport (línies 3 i 5). Tel. 900 461 046 - www.metrovalencia.es

Marjal de Pego-OlivaLa marjal de Pego-Oliva és una antiga albufera situada entre les comarques de la Safor i la Marina Alta. A més, és punt de concen-tració per a infi nitat d’aus migratòries que utilitzen este espai per a completar el seu cicle vital. Té una extensió pròxima a les mil hectàrees. Centre d’Informació.Tel.966 400 251 parque_pegooliva@gva.es

Parc natural de la Pobla de Sant MiquelEl parc natural de la Pobla de Sant Miquel està situat en el poble del mateix nom, a la comarca del Racó d’Ademús. Compta amb sis micro-reserves de fl ora catalogades, en les quals es poden trobar espècies de gran valor botànic. Disposa de quatre rutes inter-pretatives i una senda homologada.Centre d’Informació.Tel. 660 127 491 - parque_pueblasanmiguel@gva.es

Parc natural Xera-Sot de Xera

És el primer parc geològic de la Comunitat Valenciana. Situat a les comarques d’Utiel-Requena i els Serrans, compta, a més, amb un bell embassament, el de Buseo. D’acord amb el relleu muntanyós, s’hi poden trobar aus de presa com ara: àguiles perdiueres, reials, mussols i enganyapastors. Un dels animals més insòlits que es pot trobar en este parc és una gran libèl·lula de color blau anomenada Coenagrion mercuriale.Centre d’Informació.Tel. 606 857 028 - parque_cherasotdechera@gva.es

ESPORTS L’enorme atractiu natural i paisatgístic, junt amb un clima privilegiat, fan de la província de València un enclavament ideal per als amants dels esports a l’aire lliure.

Esports aquàticsPer la seua situació geogràfi ca, amb més de cent quilòmetres de litoral, la província de València és l’escenari perfecte per a gaudir de la gran va-rietat d’esports nàutics en contacte amb el Mediterrani i, a més, compta amb nombrosos clubs nàutics, clubs de submarinisme i escoles de vela. La vela, en les seues múltiples modalitats, oferix una altra forma de gau-dir del mar i es pot practicar en les escoles dels ports esportius, que compten amb un personal molt qualifi cat.

Ports esportiusLa província de Valencia compta amb 8 ports esportius:

Reial Club Nàutic de ValènciaTel. 963 679 011 - www.rcnauticovalencia.com

Port Siles (Canet d’En Berenguer)Tel. 962 608 132 - www.nauticcanet.com

Port Esportiu de la Pobla de FarnalsTel. 961 463 223 - www.poblamarina.es

Port Saplaya AlborayaTel. 963 550 033 - www.cnportsaplaya.com

Club Nàutic del PerellóTel. 961 770 386 - www.cnelperello.com

Club Nàutic de CulleraTel. 961 721 154 - www.nauticodecullera.com

Real Club Nàutic de GandiaTel. 962 841 059 - www.rcngandia.com

Club Nàutic d’OlivaTel. 962 853 423 - www.clubnauticoliva.com

Port America’s Cup (València)Tel. 963 542 160

Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo TormoEmplaçat a Xest, compta amb un traçat principal que té una longitud de més de 4.000 metres. La seua recta principal arriba als 876 metres i compta amb 14 revoltes, 5 a la dreta i 9 a l’esquerra, cosa que el fa un traçat molt compensat.Les grades tenen una capacitat aproximada de 60.000 espectadors, totes amb una visió total del recorregut.Tel. 962 525 212 / 13 - www.circuitvalencia.com

FESTESEl caràcter valencià és alegre i festiu i el cicle de les festes en la pro-víncia de valència se succeïx al llarg de tot l’any.LES FALLES. Del 15 al 19 de març, les Falles prenen la ciutat de València i un gran nombre de municipis i ciutats de la província (Xàtiva, Gandia, Alzira, Cullera, Sagunt, etc.), en una verdadera explosió d’art, música, pólvora i sentiment. A València, tot es transforma la nit del 15 amb la Plantada dels més de cinc-cents monuments de cartó pedra i fusta, que dominen els carrers durant estos dies. El barroquisme valencià s’hi posa de manifest en els vestits típics i en l’ofrena a la Mare de Déu dels Des-emparats. La pólvora pren tot el seu protagonisme cada dia a les dues del migdia amb les mascletades de la plaça de l’Ajuntament i es com-pleta amb els castells de focs artifi cials i les despertades diàries. El foc posarà el punt fi nal a estes festes amb l’espectacular Cremada, quan es cremaran la totalitat de les Falles en una sintonia en què es mescla la calor, la pólvora, els aplaudiments i algunes llàgrimes. SETMANA SANTA. Les festes de Setmana Santa vénen marcades per les representacions de la Passió, les processons del Divendres Sant i les processons de la Trobada del Diumenge de Resurrecció. Destaquen la Setmana Santa Marinera (València) i les celebracions d’Alzira i Sagunt, a més de les representacions de la Passió a Montcada i Benetússer.MOROS I CRISTIANS. Les comparses mores i cristianes simulen batalles amb arcabusseria i lluïxen en els carrers de les poblacions tota la fanta-sia i una espectacularitat màgica. Destaquen les de Bocairent (al febrer) i Ontinyent (a l’agost), ambdues declarades d’Interés Turístic Nacional.BOUS. Un element molt popular en moltes de les festes de l’estiu, so-bretot a les comarques del nord i l’interior de la província de ValènciaLA TOMATINA DE BUNYOL. Se celebra cada matí de l’últim dimecres d’agost. La festa té els seus orígens l’any 1945 i en l’actualitat parti-cipen més de 30.000 persones, arribades de tots els racons del món. Durant aproximadament una hora, es forma una gran batalla campal de tomaques madures. Està declarada d’Interés Turístic Internacional. FIRES. Cal destacar, per ordre de celebració, la Fira de Juliol de Valèn-cia, que se celebra des de 1871. Culmina amb una ornamental batalla de fl ors, en la qual milers de fl ors es tiren entre el públic pel passeig de l’Al-bereda. La Fira d’Agost o de Xàtiva té lloc del 14 al 20 d’agost i se celebra

GASTRONOMIALa gastronomia de la província de València es caracteritza pel seu sa-bor mediterrani, per la riquesa dels seus productes i per la senzillesa de la seua preparació. Dins de la seua àmplia varietat, la paella (elaborada amb carn de pollas-tre i conill, caragols, garrofó, bajoquetes, oli d’oliva, tomaca, pebre roig, arròs, safrà i sal) continua sent indiscutiblement el seu plat més univer-sal. Hi ha moltes altres temptacions, com ara la fi deuada, que substituïx els grans d’arròs per fi deus cuinats amb caldo de marisc, o l’all i pebre, guisat d’anguiles propi de la zona de l’Albufera.

Club de Golf Escorpión (Bétera)Tel. 961 601 211 - www.clubescorpion.com

Club de Golf Manises (Manises)Tel. 961 534 069 - www.realclubgolfmanises.es

Club de Golf El Bosque (Xiva)Tel. 961 808 009 - www.elbosquegolf.com

Club de Golf El SalerTel. 961 611 186 - www.parador.es

Club de Golf Oliva Nova (Oliva)Tel. 962 857 666 - http://golf.ollvanova.com

Masía de las Estrellas (Catarroja)Tel. 960 442 200 - www.masiadelasestrellas.com

Foressos Golf (Picassent)Tel. 961 221 660 - www.foressosgolf.com

Balneario de Cofrentes Campo de Golf (Cofrentes)Tel. 902 024 385 - www.cofrentesgolf.es

La Galiana Campo de Golf (Carcaixent)Tel. 961 103 838 - www.lagalianagolf.com

Campo de Golf El Tejo (Requena)Tel. 667 101 240 - www.golfrequena.com

Club de Golf de Gandía (Gandía)Tel. 962 873 208 - clubgolfgandia.wordpress.com

Camps de golfEls apassionats del golf poden gaudir dels seus camps, molt pròxims a la ciutat de València i molt ben comunicats.

A l’interior es basen en plats forts i saborosos, com l’olla, l’arròs en cassola, les farinetes, les miques, el gaspatxo manxec i els plats de-rivats de la matança del porc, així com els guisats i les carns en les comarques de l’interior. També és signifi catiu l’embotit amb totes les seues varietats, so-bretot a Requena i a Utiel. Estos plats solen acompanyar-se de vins de la terra (denominació d’ori-gen Utiel-Requena i denominació d’origen València). I, per a acabar, una excel·lent elecció és triar entre taronges de l’horta valenciana o una variada i rica rebosteria: dolços de cara-bassa (arnadí i arrop), pastissets de moniato, rosquilles d’anís, etc. També és recomanable tastar l’or-xata d’Alboraia amb fartons.

des de 1250. En esta se suc-ceïxen actes culturals, teatre, música (desfi lades, cerca-viles, mostres folklòriques internacionals) i activitats lú-diques per a totes les edats. Al voltant del 3 d’octubre, i durant una setmana, Gandia s’engalana en honor a Sant Francesc de Borja i celebra les seues festes patronals.Festes d’Algemesí a la Mare de Déu de la Salut, que van tindre l’origen l’any 1247, i en les quals destaca la Muixeranga: conjunt de quadros plàstics formats per torres humanes i fi -gures representatives que obrin una successió de balls que fi nalitzen just abans del guió de la Mare de Déu, els dies 7 i 8 de setembre.

província valència

Guia

Pro

vínc

ia d

e Va

lènc

ia

província

© 2018Edita: Patronat Provincial de Turisme. Textos: Patronat Provincial de Turisme.Fotos: Patronat Provincial de Turisme.

Xarxes socials valenciaturisme @valenciaturisme @valenciaturisme

Patronat Provincial de Turisme Carrer Avellanes, 14-2-H46003 València Tel. 963 887 221 Fax. 963 887 220 patronato.turismo@dival.eswww.valenciaturisme.org

www.valenciaturisme.org