Projecte

Educació infantil

_______________________ Projecte curricular

3, 4 y 5 anys

_______________________

2

3

1. Projecte Paperets d’educació infantil. Presentació El gatet Paperet i el gat Paperot, la granota Pasquala i l’abella Pepa són els

personatges del nostre mètode que ens acompanyaran respectivament en cadascun dels nivells educatius i constituiran el fil conductor que relaciona els tres cursos. Una extraordinària caixa que conté paperets de colors permetrà als personatges córrer una infinitat d’aventures i mostrar la realitat de les nostres aules als infants; això sí, amb l’al·licient de la fantasia, la il·lusió i la diversió.

El projecte Paperets d’educació infantil va dirigit al segon cicle de l’educació infantil en els tres nivells (3, 4 i 5 anys). Presenta una sèrie de característiques que, a més de fer-lo original, permeten donar resposta a les necessitats que trobem a l’aula. Vol contribuir que els infants desenvolupen al màxim les seues capacitats en un marc d’igualtat d’oportunitats i sempre comptant amb la col·laboració de les famílies.

L’escola El projecte Paperets d’educació infantil naix des de l’escola i per a l’escola, i és el

fruit d’una llarga trajectòria docent durant la qual ha sigut possible recollir les opinions i els suggeriments dels professionals de l’ensenyament involucrats en aquesta etapa i assumir-los com a aportacions de gran valor per a l’elaboració dels diferents materials curriculars.

L’hem concebut per a facilitar els processos d’ensenyament-aprenentatge, de forma que en l’organització dels recursos materials, en la determinació dels objectius i de les competències bàsiques, en la seqüenciació dels continguts, en el tipus d’activitats suggerides, en els elements estètics (il·lustracions, fotografies i disseny) i en tots els components educatius que l’integren, hi hem tingut en compte la realitat escolar a què va dirigit, els problemes quotidians que sorgixen diàriament a les aules, les dificultats i les preferències que té el professorat en aquest tram educatiu, les pràctiques, els mètodes i les actuacions més freqüents i habituals, les relacions amb l’entorn i amb les famílies i, en definitiva, tot allò que pot afectar la pràctica docent i els estils d’aprenentatge.

Obert i flexible Aposta per una programació d’objectius, continguts, activitats, competències

bàsiques i un mètode de treball que permet al professorat adaptar-se a les necessitats concretes de cada context i a la de l’alumnat que s’hi integra. No condiciona una única forma de treballar i permet integrar el propi enfocament educatiu i donar una resposta adequada al tractament de la diversitat.

Motivador i atractiu Presenta uns personatges meravellosos, plens de màgia i fantasia que fomentaran

l’entusiasme i l’acostament als continguts d’aprenentatge i que invitaran els infants a conéixer la realitat a través de la imaginació i de la il·lusió. A més, oferix una gran varietat d’activitats, murals, contes, jocs, cartells, làmines, etiquetes, pictogrames, rètols, recursos per a ambientar l’aula, discos compactes (contes, cançons, música clàssica, noves tecnologies), que garantixen un alt nivell de motivació. El format és de fàcil maneig per als infants i l’estructuració dels continguts els estimula i els desperta l’interés.

4

Educació en valors i per a la convivència És una constant en el nostre mètode, ja que incorpora, amb caràcter de

transversalitat, els valors democràtics a fi de contribuir, des de l’educació, a desenvolupar una cultura transformadora de la societat. A més, inclou continguts relacionats amb: educació per a la pau, per a la salut, per a la igualtat entre els sexes, per a la cura i la conservació del medi ambient, per al consum responsable i per a la seguretat viària.

El projecte Paperets d’educació infantil fomenta valors educatius com ara el coneixement de si mateix o de si mateixa, l’autoestima, el control emocional, la perseverança, la capacitat d’aprendre dels errors i d’assumir riscos, la responsabilitat, la ciutadania democràtica, la resolució pacífica dels conflictes… Té en compte, a més, d’altres contextos socials i culturals per a desenvolupar actituds d’acceptació i respecte, des de la pràctica de la cooperació, la tolerància i la solidaritat.

Activitats Partix d’experiències pròximes als infants relacionades amb la seua vida quotidiana

com ara l’escola, la família, el carrer, les estacions de l’any, la casa, el Nadal, els joguets, el joc, el cos i la cura que cal tindre’n, els aliments, les botigues, els llocs d’oci i diversió, els animals, els mitjans de transport…, que són els principals centres d’interés del mètode.

Contribuïx al desenvolupament de la capacitat d’imaginar, emprendre, fer projectes individuals amb creativitat, confiança i responsabilitat adaptada a l’edat.

Presenta una àmplia proposta didàctica amb una oferta d’activitats variada i extensa que fomenten l’exploració, la investigació i la reflexió, i faciliten als infants oportunitats per a la construcció de la seua identitat i de la seua interpretació del món. Conté activitats manipulatives per a desenvolupar destreses i habilitats.

Presta una atenció especial al treball en equip mitjançant el material d’ambientació per a l’aula i les làmines de cartolina del material de l’alumnat, entre d’altres.

El projecte Paperets d’educació infantil concedix importància a l’educació musical i a la psicomotricitat, ja que ambdues contribuïxen al desenvolupament de la creativitat i a l’expressió de sentiments i emocions. Inclou discos compactes de cançons, de música clàssica, amb diferents ritmes que constituïxen elements motivadors i d’aprenentatge excepcionals.

Continguts Presenta uns continguts seqüenciats de les diferents àrees sense perjudici del caràcter

global que té l’etapa de l’educació infantil, i té en compte el nivell dels infants. A més dels continguts propis del currículum, permet conéixer i aproximar-se a d’altres realitats. Partixen de temes i centres d’interés coneguts pels infants i estan graduats, en ordre de dificultat creixent, cap a la consecució d’èxits majors. A més, es repassen i reforcen contínuament els conceptes ja apresos, amb la qual cosa es contribuïx al desenvolupament de les competències bàsiques.

Unitats didàctiques Partixen de les experiències i dels coneixements dels infants i s’organitzen en dos

grups:

5

• Unitats formals o bàsiques, que desenvolupen els continguts fonamentals. • Unitats flexibles de lliure utilització, que amplien les possibilitats del projecte per a

adaptar-se a les diferents necessitats, els diferents contextos, la diversitat de l’alumnat… Inclou: – Unitat “Comencem” per a 3, 4 i 5 anys. – Unitats “Per a treballar un poc més” per a 3 i 4 anys. – Unitat de disfresses per a 3, 4 i 5 anys. – Quadern de fitxes de plàstiques per a 3, 4 i 5 anys. – Unitats “Lletres i nombres” per al nivell de 5 anys.

Contes Inclou contes motivadors, contes d’educació emocional i contes clàssics per a cada

unitat didàctica. Promouen el gust i el gaudi literari i constituïxen un dels principals elements motivadors de cada unitat. Pretenen despertar en els infants l’interés pels llibres i per la lectura i que es familiaritzen amb el llenguatge escrit.

El projecte Paperets d’educació infantil presenta una proposta lliure per a treballar la lectura, compatible amb qualsevol metodologia.

Noves tecnologies de la informació i de la comunicació Aborda els continguts de l’educació infantil a través del llenguatge audiovisual i

fomenta hàbits saludables en la utilització de l’ordinador ja des de menuts. Pretenem iniciar els infants en el maneig de l’ordinador: jocs de raonament

logicomatemàtic, orientació espacial, lectoescriptura, propietats dels objectes, nocions bàsiques de mesura, quantificadors bàsics, discriminació visual, jocs d’atenció, trencaclosques, etc.

Educació emocional i del comportament El nostre projecte, sempre comptant amb la col·laboració i la participació de les

famílies, formarà els infants en aspectes que entenem fonamentals per a l’adquisició progressiva d’hàbits i comportaments desitjables i necessaris per a la seua integració en la societat: autonomia, cura del medi ambient, educar per a l’alimentació, cura dels espais, expressió de sentiments… Treballarem aspectes com ara l’afecte, l’enuig, la gelosia, la por, l’alegria, la tristesa, la manifestació de gustos i opinions, el control dels impulsos…

Interculturalitat Adquirix especial rellevància el foment de les qüestions referides a la

interculturalitat, de manera que els infants, ja des de menuts, comencen a comprendre que viuen en un món global en què es mesclen i entrellacen una gran quantitat de cultures i de formes de vida. Es tracta d’obrir les portes de l’aula cap a aquesta realitat, cada vegada més pròxima i immediata, que és el contacte amb persones d’altres races i amb pobles, civilitzacions, entorns, costums, llocs del món i formes de ser que influïxen en les nostres vides gràcies als mitjans de comunicació i als nous problemes i les noves inquietuds que s’han destapat en l’actualitat. Pretenem que, ja des d’aquestes edats, els infants es vagen adonant que el món és més ampli que el seu entorn, més divers i més variat, i que desenvolupen actituds, conductes i comportaments de bona ciutadania.

6

Atenció a la diversitat Té en compte el caràcter preventiu i compensador de l’etapa a què va dirigit i oferix

mitjans i recursos per als infants que presenten dificultats d’índole diversa. Pretén donar resposta a la diversitat de l’alumnat i a la pluralitat cultural com un fet

present a les aules i als entorns pròxim i llunyà. El mètode afavorix i estimula el desenvolupament de tots els infants plantejant situacions didàctiques que responen a diferents interessos, nivells d’aprenentatge, diferents tipus d’agrupaments…

El projecte permet la realització d’adaptacions curriculars més o menys significatives mitjançant una sèrie d’activitats que poden ser de reforç, en alguns casos, o d’ampliació en d’altres. A més, conté una àmplia gamma de materials i recursos que permeten adaptar-se a les necessitats i a les característiques individuals de cada infant (material per a l’aula, fitxes fotocopiables, material de psicomotricitat, activitats de la proposta didàctica, materials complementaris…).

Col·laboració família-escola i acció tutorial Concedim una importància especial a la col·laboració família-escola i a l’acció

tutorial. El projecte Paperets d’educació infantil afavorix aquesta col·laboració a fi que els esforços d’ambdues parts vagen sempre en la mateixa direcció, per a la qual cosa oferim una sèrie de materials, informes i suggeriments que els infants portaran a casa:

• Qüestionari inicial. • Informació sobre cada unitat didàctica i suggeriments per a les famílies. • Contes. • Fitxes en les unitats que es poden treballar a casa. • CD-ROM interactiu. • Informes trimestrals. • Llibre per a la família. • Activitats en totes les unitats didàctiques que requerixen la participació de la

família. • Quadernet amb temes d’interés per als pares, les mares i els tutors i les tutores

relacionats amb l’educació dels seus fills i de les seues filles.

Lectoescriptura Inclou materials organitzats per a facilitar la iniciació a la lectoescriptura i el

desenvolupament de la competència en comunicació lingüística partint del nivell de cada alumne i de cada alumna i de les seues necessitats educatives.

El projecte Paperets d’educació infantil, completant la nostra proposta, encara que fora d’aquesta, planteja la possibilitat de donar suport als continguts de lectoescriptura treballats en el material bàsic i reforçar-los mitjançant una sèrie de materials complementaris d’iniciació a la lectoescriptura per a diferents nivells.

Matemàtiques El mètode aborda amb profunditat continguts relacionats amb les habilitats

matemàtiques que pretenen desenvolupar la competència matemàtica i la competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic. S’hi treballen els quantificadors,

7

les formes geomètriques, els nombres, l’orientació espacial, els atributs, les relacions i les mesures, les qualitats dels objectes i la iniciació en les operacions bàsiques.

El projecte Paperets d’educació infantil suggerix la utilització de materials complementaris al mètode mateix, encara que independents d’aquest, que reforcen els continguts i els principals conceptes matemàtics treballats en els materials bàsics.

Iniciació a la llengua estrangera El projecte permet una primera aproximació a la llengua anglesa, des dels 3 anys

d’edat, que forma part de l’àrea llenguatges: comunicació i representació. Suggerix utilitzar materials que permetran la incorporació de l’anglés com a llengua

estrangera en les programacions d’aula. Es tracta que els infants comencen a familiaritzar-se amb la llengua anglesa a través de paraules i expressions molt senzilles relacionades amb les rutines quotidianes: colors, salutacions, nombres, membres de la família, animals, poemes, cançons…

Coordinació amb l’educació primària Té en compte les línies que s’establixen per a assegurar el trànsit entre els nivells

d’educació infantil i l’educació primària. L’educació infantil, d’una banda, ha de potenciar i desenvolupar al màxim, per mitjà

de l’acció educativa, totes les possibilitats de l’infant i, d’altra banda, ha de dotar-los de les competències, les destreses, les habilitats, els hàbits, les actituds…, que faciliten la posterior adaptació a l’educació primària. Per això, el nostre projecte busca una continuïtat amb l’etapa educativa següent quant a la metodologia, el tipus d’activitats, l’enfocament globalitzador, la programació, el desenvolupament de competències bàsiques necessàries per al domini de la lectoescriptura necessari en l’educació primària, etc.

2. Desenvolupament evolutiu de l’infant de 3 a 6 anys El desenvolupament dels infants d’aquestes edats presenta una sèrie de

característiques cognitives, afectives, psicomotrius, de llenguatge, d’hàbits de conducta…, que cal tindre en compte a l’hora de planificar l’acció educativa. És una etapa del desenvolupament en què els infants estan en evolució contínua.

Els infants es desenvolupen d’una manera singular; cadascun seguix una línia progressiva, en la qual se superen uns períodes evolutius i, encara que el procés és continu, els resultats en el temps no necessàriament han de coincidir. Atesa la diversitat de ritmes d’aprenentatge, esmentem les edats per presentar la successió evolutiva del procés d’aprenentatge només com a punt de referència, aspecte que s’ha de tindre en compte en l’educació infantil destinada als infants de 3 a 6 anys d’edat, amb una breu, però intensa, vida evolutiva.

Comencen aquesta etapa educativa amb un control precari del cos, una socialització i una capacitat de comunicació limitades i un món afectiu incipient. El paper que l’escola exercisca hi serà fonamental, ja que, partint del que els infants poden ser capaços d’aconseguir, planificarà tota una sèrie d’estratègies, jocs i activitats que contribuïsquen a aquests èxits.

8

Desenvolupament de l’infant de 3 anys El pensament dels infants d’aquesta edat es caracteritza per ser concret, és a dir, el

desenvolupament de la seua intel·ligència requerix que contínuament experimenten i manipulen la realitat que els envolta. Es comença a consolidar la funció simbòlica, que els permetrà evocar els elements absents, de manera que, progressivament, aniran passant de l’acció i la manipulació dels objectes a la representació d’aquests.

El desenvolupament cognitiu està condicionat en gran manera pel desenvolupament del llenguatge. Els infants estan passant de l’aprenentatge sensorial a l’intuïtiu, comencen a preveure les conseqüències de les seues accions i comencen a solucionar els problemes que se’ls plantegen en la seua vida quotidiana. Encara no són capaços de deslligar-se del tot dels seus punts de vista però, a poc a poc, aniran descobrint que la seua forma de veure les coses no té per què coincidir amb la dels altres; gradualment, prendran consciència i comprendran que la forma d’actuar i de comportar-se dels altres depén d’una sèrie de motivacions, desitjos i necessitats que poden no coincidir amb els seus. Intentaran ajustar el seu comportament per a integrar-se i interactuar amb les persones del seu entorn.

A poc a poc seran capaços de fer deduccions simples i classificacions seguint alguns criteris molt senzills. A aquesta edat tindran dificultats per a establir relacions causals, temporals i lògiques.

En l’àmbit psicomotor, són molt àgils, els seus moviments són suaus i harmònics. Progressivament, seran capaços de dissociar els moviments i de fer simultàniament gestos diferenciats amb els membres superiors i inferiors. Els agrada començar a mostrar-se independents i senten atracció per l’activitat física. Van coneixent el cos a poc a poc, les possibilitats i les limitacions motrius que té, van adquirint confiança sobre el que són capaços de fer amb el cos i van avançant en el control dels moviments. Els agrada córrer i parar-se, fer girs, escalar, esquivar obstacles, caminar en totes les direccions, córrer, saltar amb els peus junts, pujar i baixar escales i ballar, tot i que encara no dominen el ritme. Podran mantindre l’equilibri sobre diferents superfícies; es mantindran sobre un peu durant un poc temps; s’equilibraran sobre la punta dels peus i guardaran l’equilibri estàtic amb els ulls tancats.

La coordinació oculomanual encara no és molt bona. Seran capaços de fer diferents accions que requerixen aquesta coordinació, com ara cordar un botó gran. Exerciran un poc de control sobre el llapis. Progressivament, controlaran la partida i l’arribada del dibuix, i podran partir d’un punt i arribar a un altre d’un sol traç; podran completar i tancar figures obertes i seran capaços de copiar un cercle. Als infants, els agradarà experimentar amb la pintura de dits i hi empraran tot l’espai gràfic. Aniran adquirint una millor percepció visual de l’espai.

Els infants utilitzen indistintament la mà esquerra i la dreta; progressivament, aniran consolidant la seua lateralitat, per la qual cosa és molt important no pressionar-los en cap sentit sobre l’ús d’una mà sobre una altra.

En aquesta edat, els infants consolidaran la seua identitat sexual i de gènere i la utilitzaran per a definir les seues preferències. Arribaran a reconéixer el seu propi sexe i els interessaran les diferències fisiològiques entre ells.

El llenguatge és un instrument nou que encara no dominen correctament. El vocabulari que empren els infants és extens, d’unes 1000 paraules, que aniran augmentant ràpidament, encara que comprenen el significat de més paraules de les que fan servir. Progressivament, elaboraran enunciats de tres o quatre paraules d’estructura més complexa i diferenciaran els temps i els modes verbals. En les seues converses

9

utilitzaran articles i alguns pronoms i adverbis i aprendran a fer correctament la concordança entre l’article i el nom.

Els infants d’aquesta edat comencen a percebre que el llenguatge, a més de ser un instrument de comunicació, és un mitjà per a controlar el seu propi comportament. Sembla que han captat com funciona el sistema lingüístic i en reconeixen algunes normes bàsiques i simples, però no les excepcions d’aquestes normes i, per tant, solen cometre errors. També comencen a formular moltes preguntes, algunes aparentment sense sentit. Comenten tot el que veuen, senten i imaginen. Encara no dominen la pronunciació d’alguns fonemes ni algunes estructures gramaticals, però poden pronunciar els sons fonamentals de la llengua, encara que, de vegades, en les seues converses retrocedixen a una pronunciació més còmoda per a ells. Als infants, els agrada escoltar per a aprendre.

Comencen les primeres amistats, els agrada estar amb altres infants, encara que continuen sent egocèntrics i dominants en les seues relacions. El seu cercle social s’anirà ampliant. Progressivament, seran capaços d’establir relacions afectives fora de l’ambient familiar. La relació amb els germans i les germanes sol ser molt afectuosa. Als infants, els agrada jugar de dos en dos, en grups de tres i, a poc a poc, aniran ampliant aquest nombre. En el joc hi ha una identificació, fan imitacions tipificades, com ara portar alguna cosa, comprar, donar… També tindran lloc les primeres baralles i rivalitats; a aquesta edat, poden respondre amb una miqueta d’agressivitat davant de la frustració, per la qual cosa el paper de l’adult com a mediador és fonamental.

Començaran a conéixer i a assimilar algunes de les normes que regixen la vida en societat, i a entendre què és compartir. D’altra banda, és important que adquirisquen progressivament hàbits de cura i seguretat personal, ja que podran discriminar i, per tant, evitar algunes situacions, algunes accions i alguns objectes que poden ocasionar-los perill (escales, tisores, ganivets, endolls, mistos…).

Els infants aprendran a menjar sols sense vessar el menjar la beguda i començaran a utilitzar la forqueta. Tindran l’habilitat necessària per a despullar-se i vestir-se amb poca ajuda de l’adult, tot i que encara no sabran cordar-se algunes peces. Se sentiran molt orgullosos del que són capaços de fer, els agradarà aquesta autonomia que a poc a poc aniran adquirint. Als infants, els agradarà que se’ls lloe, es mostraran col·laboratius i disposats a fer treballets a casa i a classe. Quant a l’ordre, sabran que cada cosa ha d’estar al lloc que hi pertoca, però igual que imiten l’ordre, també imitaran el desordre.

Tenen el seu propi concepte de la justícia, saben que han de dir la veritat i que no han de mentir. Saben distingir entre veritat i mentida. Tendixen a ser sincers, però també, si no se’ls educa correctament, poden descobrir els avantatges de mentir per obtindre el que volen.

Desenvolupament de l’infant de 4 anys A aquesta edat continuen tenint dificultats per a establir relacions entre fets concrets i

la situació en què s’esdevenen. És una edat en què predomina la fantasia i la imaginació. Continuaran aprenent de forma intuïtiva a través de la pròpia activitat i comencen a

anticipar el resultat de les seues accions. No posseïxen encara el pensament lògic, encara que s’hi van acostant, la qual cosa els permet fer classificacions i seriacions seguint criteris una miqueta més complexos que als 3 anys. Encara no són capaços de diferenciar entre els fets objectius i la percepció subjectiva d’aquests. És freqüent que atribuïsquen vida humana a objectes pròxims a elements naturals. Els continua costant molt tindre en compte els punts de vista dels altres, encara que progressivament aniran

10

sent més conscients que la seua forma d’entendre i veure les coses no és única. A mesura que vagen ampliant les seues relacions socials i vagen eixint del cercle familiar coneixeran, comprendran i acceptaran les opinions, les necessitats i les demandes dels altres. Són capaços d’agrupar i classificar objectes i materials segons diferents factors (forma, color, mesura…). En això té un paper fonamental l’escola.

Els infants comencen a orientar-se temporalment, atés el progressiu desenvolupament de la lateralitat: comencen a mostrar la dominància d’un costat del cos sobre l’altre, però, igual que als infants de 3 anys, no se’ls ha de pressionar en cap sentit. És fonamental la regularitat en les rutines quotidianes, en els temps d’alimentació, d’higiene personal i de descans, en el temps de joc i de treball a classe, dels dies d’escola i dels dies de festa, del dia i de la nit… Aniran progressant en l’adquisició de nocions d’orientació espacial i a poc a poc seran capaços de representar mentalment diferents itineraris.

Al llarg del curs, els infants dominaran la motricitat global quant a coordinació i equilibri. Progressaran considerablement en les habilitats motrius globals. Els agradarà saltar, córrer, ballar…, ja que tenen més control sobre els músculs. Saltaran a peu coix sense impuls, es mantindran sobre un peu, caminaran de puntetes, grimparan, pujaran i baixaran escales i xutaran amb desimboltura. Descompondran els ritmes regulars del pas, caminaran cap avant, cap arrere, a la dreta i a l’esquerra.

La coordinació oculomanual millorarà respecte als 3 anys. Pel que fa a la motricitat fina, els infants aniran adquirint més precisió, major independència i més seguretat en si mateixos: faran nucs senzills, construiran formes, progressivament milloraran el picat, dibuixaran figures planes i pintaran formes simples, coneixeran els colors… El dibuix de la figura humana és tipus “cullerot” (les cames i els braços ixen del cap i n’ometen el tronc).

Comencen a fer traços senzills verticals, horitzontals i oblics. Quant al llenguatge, utilitzen estructures sintàctiques més complexes i diferents

modalitats en el discurs: afirmació, negació, negociació, interrogació…, i el vocabulari anirà augmentat considerablement: empraran unes 2000 paraules i en comprendran un nombre més gran. Poden papissotejar lleugerament, la qual cosa és símptoma d’immaduresa i es corregirà amb el temps. A aquesta edat es mostren molt xarradors, fan moltes preguntes (com, per què…) i no els agrada repetir les coses. Construïxen una història llarga d’una resposta simple, no els interessen tant les respostes i les explicacions que els donem, com la forma que presenten, i fan moltes comparacions. Progressivament, comprendran i produiran frases negatives, i integraran la negació en el cos de l’enunciat. Començaran a utilitzar articles, pronoms personals, preposicions de lloc i alguns auxiliars, encara que de moment no construïsquen estructures lògiques del tot coherents. A més, l’articulació i la pronunciació no són del tot correctes.

Els infants senten molt d’interés per totes les activitats en què intervé el llenguatge oral: contes, cançons, endevinalles, poemes… A poc a poc, s’expressaran amb més facilitat. Això els permet fer exercicis d’embarbussaments, dramatitzacions, jocs amb disfresses, etc. Empren el llenguatge com a joc i, per això, mantindran llargues converses i narraran llargues històries en què mesclaran la realitat i la ficció.

A aquesta edat els infants es comuniquen millor i gaudixen, d’aquesta manera, amb les relacions socials. Els agrada jugar sols però també amb els altres (comencen a sentir-se part d’un grup, un més) i es mostren cooperatius en el joc. No busquen l’aprovació de l’adult excepte en cas de necessitat. Juguen a determinats rols socials (a policies, metges metgesses, venedors venedores, bombers o bomberes…) i fan les

11

onomatopeies dels diferents personatges i dels diferents animals que intervenen en els seus jocs.

Des del punt de vista social, amplien el seu cercle de relacions. El seu àmbit ja no és exclusivament familiar i escolar. Volen passar cada vegada més temps amb companys i companyes de la seua edat. Encara no es mouen bé en grans grups; de vegades, poden sentir-se un poc perduts i busquen l’empara de l’adult.

És molt important responsabilitzar-los dels seus comportaments i ensenyar-los que les seues accions poden tindre diferents conseqüències. Unes vegades es poden mostrar dòcils i unes altres vegades, rebels. A aquesta edat empren més el llenguatge que l’agressivitat per a aconseguir el que volen; d’aquesta manera, van comprenent de forma molt simple les possibilitats que el llenguatge els oferix a l’hora de comunicar-se. Capten les expressions emocionals dels altres i les diferencien de les pròpies. Les seues amistats, igual que als 3 anys, continuen sent passatgeres, ja que són egocèntrics i es mouen per conveniència.

Els infants tenen un gran sentit de l’humor. Són divertits, afectuosos entre ells, expressen les emocions sense inconvenient. Tenen facilitat per a adoptar el comportament que s’espera d’ells i els agrada complaure aquelles persones que els envolten. No obstant això, si els descobrim fent una cosa incor- recta, ho passen malament.

Al llarg del curs, els infants aprendran a menjar i a beure sols i utilitzaran la cullera i la forqueta. Podran vestir-se sense la presència de l’adult, distingiran el dret i el revés i la part de davant i de darrere de les peces de roba, podran cordar-se i aprendran a calçar-se correctament la sabata de cada peu. A més, es rentaran les mans i la cara sense ajuda i se les eixugaran sense tacar la tovallola, es rentaran les dents i es pentinaran amb poca ajuda de l’adult. Seran cada vegada més independents en les seues necessitats i aniran al lavabo sols.

Desenvolupament de l’infant de 5 anys En aquesta etapa s’esdevenen èxits importants: tenen un gran desig per aprendre, i

senten una gran necessitat per explorar, per jugar i per fer coses. El seu llenguatge és fluid i complet; no articulen infantilment. A aquesta edat faran les primeres abstraccions, seran capaços d’operar amb les imatges mentals dels objectes sense necessitat de tindre’ls davant, podran interioritzar objectes i accions i manipular-los mentalment.

El pensament és més lògic, per la qual cosa aconseguiran fer seriacions i classificacions seguint criteris més complexos que als 4 anys. Els infants de 5 anys podran resoldre per si mateixos els problemes que se’ls plantegen en la vida quotidiana, ja que, progressivament, van necessitant menys l’adult per a solucionar els conflictes. Encara són realistes i egocèntrics i estan subjectes a l’experiència directa. Encara no diferencien els fets objectius de la percepció subjectiva d’aquests fets i creuen que els altres pensen com ells.

Als infants, els agrada saber per què passen determinats fets i quines són les causes de les coses, encara que els costa captar la temporalitat dels esdeveniments.

Continuaran progressant en l’adquisició de nocions espacials i temporals. Emetran judicis pràctics sobre alguns conceptes.

Continuaran avançant en el coneixement de si mateixos, tant pel que fa a la personalitat, a les qualitats i als defectes, com a les emocions, els desitjos i les

12

necessitats. Són més crítics amb si mateixos i això fa que, de vegades, els baixe l’autoestima.

En l’àmbit psicomotor assoliran un gran sentit de l’equilibri i del ritme; es mouran amb gran desimboltura. Encara que continuen necessitant moviment, són capaços de romandre més temps asseguts. Se sentiran més segurs: saltaran alternant els peus, pujaran a diferents llocs, pujaran i baixaran les escales corrents, ballaran seguint diferents ritmes, empraran el llapis amb més precisió i seguretat.

El major grau de coordinació els permetrà aprendre i practicar la natació, anar amb bicicleta, patinar… Els moviments fins guanyaran en precisió: podran retallar amb tisores i amb els dits amb gran desimboltura. Dibuixaran diferents objectes i pintaran emprant-hi, amb criteri, els colors primaris i els colors secundaris. El dibuix de la figura humana serà més complet i n’apareixeran els detalls.

La lateralitat quedarà definida entre els 5 i els 6 anys: s’hi manifestarà la dominància de l’esquerra o de la dreta, aspecte que n’afavorirà l’orientació espacial i els consolidarà l’estructuració de l’esquema corporal.

El llenguatge adquirix nivells majors de correcció. Els infants comencen a comprendre algunes de les regles que regixen l’intercanvi lingüístic. El vocabulari continuarà augmentant progressivament: empraran unes 2500 paraules. Continuen sent curiosos i inquiets; les preguntes que formulen tenen més sentit que les dels infants de 4 anys. Pregunten perquè tenen vertaders desitjos de saber, i no per jugar com feien als 4 anys.

L’expressió oral continuarà millorant. Progressivament pronunciaran les paraules quasi correctament i, encara que confondran alguns fonemes i sons, produiran frases millor estructurades, comprendran algunes formes passives amb verbs d’acció, aprendran estructures sintàctiques més complexes i les diferents modalitats funcionals del discurs (afirmatives, negatives, interrogatives i exclamatives). Així, aprendran a definir els objectes per la utilitat que tenen. Als infants, els agrada contar contes i que els en conten. Respecte a això, si els narrem una història excessivament llarga, poden seguir-la fins al final i extraure’n el que els resulta més cridaner.

Als 5 anys començaran a formar una conducta verbal que es consolidarà als 6. Augmentaran gradualment el domini d’estructures semàntiques i les seues comunicacions aniran adquirint major intencionalitat. Empraran el llenguatge com a mitjà de comunicació i l’adaptaran a diferents situacions i a diferents interlocutors.

En el pla social i afectiu són més segurs i independents. Poden fer activitats sense necessitat de demanar permís o de requerir l’atenció de l’adult. Les seues amistats són més sòlides i permanents, i poden tornar-se protectors d’infants més menuts. Són més conformistes, més naturals i més senzills. Necessiten l’aprovació de les seues conductes, intenten col·laborar i fer el que els demanem i accepten i respecten les normes que regixen la vida familiar i l’escolar.

D’altra banda, els agrada triar els companys i companyes de joc i, encara que en coneixen les regles, les canvien si els convé.

Al llarg del curs aprendran a utilitzar els coberts correctament i tardaran un temps prudencial a menjar. Es vestiran sols, sabran lligar-se les sabates i cordar-se la roba si els botons estan per davant, es rentaran i pentinaran sols i col·laboraran en el moment de la dutxa.

3. Segon cicle de l’educació infantil

13

L’educació infantil és una etapa amb identitat pròpia la finalitat de la qual és la de contribuir al desenvolupament físic, afectiu, social, motriu i intel·lectual dels infants en estreta col·laboració amb les famílies. Al llarg d’aquesta etapa educativa s’establixen les bases per al desenvolupament personal i social i s’integren aprenentatges que estan en la base del posterior desenvolupament de competències que es consideren bàsiques per a tot l’alumnat.

En el segon cicle d’aquesta etapa, es dóna especial rellevància als aprenentatges orientats al coneixement, la valoració i el control que els infants van adquirint de la seua pròpia persona, de les seues possibilitats i de la capacitat per a utilitzar amb una miqueta d’autonomia els recursos disponibles en cada moment. En aquest procés, resulta rellevant l’adquisició de destreses per a fer les activitats habituals amb un cert grau de responsabilitat, autonomia i iniciativa en la utilització adequada dels espais i dels materials, i en l’exercici de les diferents tasques que es fan a l’aula. Les interaccions amb el medi, el creixent control motor, la constatació de les seues possibilitats i de les seues limitacions, el procés de diferenciació dels altres, faran que els infants vagen adquirint una progressiva independència respecte a les persones adultes.

El llenguatge verbal cobra una importància especial, ja que és en aquest cicle en què s’inicia de forma sistemàtica l’adquisició de la llengua en proporcionar contextos variats que permeten ampliar el marc familiar i desenvolupar les capacitats comunicatives dels infants. No hem d’oblidar que per a això intervenen un altre tipus de llenguatges, com són el corporal, l’artístic, l’audiovisual i el matemàtic, i que en conjunt són bàsics per a enriquir les possibilitats d’expressió i el desenvolupament en general dels infants.

El desenvolupament de les destreses i de les capacitats individuals i la seua interacció amb el medi i amb els iguals contribuïxen a l’evolució del pensament, ensenyen a pensar i a aprendre (pensament crític, presa de decisions, resolució de problemes, utilització de recursos cognitius…) i establixen les bases per al posterior aprenentatge.

Al llarg d’aquest cicle, l’entorn dels infants s’amplia i es diversifica, la qual cosa comporta afrontar experiències noves i interaccionar amb elements nous fins llavors desconeguts. Fan aprenentatges orientats a l’establiment de relacions socials cada vegada més àmplies i diverses. Aprenen a relacionar-se amb els altres, a respectar les normes de convivència, a viure junts, i tot això contribuïx al posterior desenvolupament de la competència social.

El caràcter integrador de l’etapa facilitarà l’acceptació i el respecte a les diferències individuals. La diversitat de procedències, experiències, ritmes i estils d’aprenentatges, interessos, motivacions, expectatives, capacitats, s’entendran com a valors positius que enriquiran la tasca educativa i, a través de l’educació, aquesta diversitat contribuirà també a aconseguir una societat plural i tolerant.

Els continguts educatius es presenten en tres àrees diferenciades, encara que en estreta relació, i s’aborden per mitjà d’activitats globalitzades que tenen interés i significat per als infants. Les àrees són:

Coneixement de si mateix o de si mateixa i autonomia personal En l’etapa de l’educació infantil és necessari que els infants troben un clima càlid en

què fonamentar la seua seguretat afectiva. Han d’experimentar relacions positives, tant perquè les interaccions siguen eficaces, com per a millorar la seua atenció i la seua motivació pel medi.

Aquesta àrea fa referència, de forma conjunta, a la construcció gradual de la pròpia identitat i de la maduresa emocional, a l’establiment de relacions afectives amb els

14

altres basades en el respecte a les normes de convivència i a l’autonomia personal com a processos inseparablement i necessàriament complementaris. Els continguts d’aquesta àrea adquirixen sentit des de la complementarietat amb la resta de les àrees.

En aquest procés de construcció personal són importants les interaccions dels infants amb el medi, el creixent control motor, el desenvolupament de la consciència emocional, la constatació de les seues possibilitats i de les seues limitacions, el procés de diferenciació dels altres i la independència cada vegada major respecte a les persones adultes.

La identitat és el resultat de les experiències que els infants tenen en interaccionar amb el medi físic, natural i social. Aquesta interacció ha de promoure la imatge positiva d’un mateix, l’autoestima, l’autonomia…, i els sentiments que desencadenen han de contribuir a l’elaboració d’un concepte personal ajustat per a un desenvolupament ple i harmònic.

Les experiències amb l’entorn han d’ajudar els infants a conéixer globalment i parcialment el seu cos, les seues possibilitats perceptives i motrius, a gaudir de les seues sensacions i a servir-se de les possibilitats expressives del cos per a manifestar-les. Conéixer les seues característiques individuals i les dels companys i les companyes anirà contribuint que adquirisquen actituds no discriminatòries.

Caldrà tindre-hi en compte, així mateix, el desenvolupament de l’afectivitat com a dimensió essencial en el desenvolupament de la personalitat infantil i potenciar el progressiu reconeixement, l’expressió i el control d’emocions i de sentiments.

Dins d’aquesta àrea, treballarem a més l’adquisició de bons hàbits de salut, d’higiene i de nutrició. Aquests hàbits contribuïxen a la cura del propi cos i dels espais en què transcorre la vida quotidiana, i a la progressiva autonomia dels infants.

Coneixement de l’entorn (medi físic, natural, social i cultural) El descobriment del medi físic, natural, social i cultural implica a més d’una

determinada representació del món, l’existència de sentiments de pertinença, respecte, interés i valoració de tots els elements que l’integren. L’objectiu d’aquesta àrea és facilitar el coneixement i la comprensió de tot allò que configura la realitat de l’infant sobretot en el que es troba a l’abast de la seua experiència.

Amb aquesta àrea de coneixement i experiència es pretén afavorir en els infants el procés de descobriment i representació dels diferents contextos que componen l’entorn infantil, i facilitar-n’hi la seua inserció de manera reflexiva i participativa.

Les interaccions que els infants establisquen amb els elements del medi, que amb l’entrada a l’escola s’amplia i es diversifica, han de constituir situacions privilegiades que els portaran a créixer, a ampliar els coneixements sobre el món i a desenvolupar habilitats, destreses i competències noves.

Per conéixer i comprendre com funciona la realitat, l’infant indaga sobre el comportament i les propietats d’objectes i matèries presents a l’entorn: actua i establix relacions amb els elements del medi físic, els explora i els identifica, reconeix les sensacions que provoquen, s’anticipa a l’efecte de les seues accions sobre aquests, hi detecta semblances i diferències, compara, ordena, quantifica, amb la qual cosa passa de la manipulació a la representació, origen de les incipients habilitats logicomatemàtiques.

S’acostaran a poc a poc al coneixement dels éssers vius, a les relacions que hi mantenim, a les característiques i a les funcions que tenen i es fomentaran actituds de respecte i cura cap al medi natural, cap als éssers i els elements que l’integren.

15

Començaran a conéixer algunes manifestacions culturals del seu entorn des d’una perspectiva oberta i integradora que els permetrà conéixer unes altres cultures i unes altres formes de vida presents en la societat.

La importància de les tecnologies de la informació i de la comunicació i la incorporació actual d’aquestes al funcionament de la societat aconsellen que els infants identifiquen el paper que tenen en les seues vides, s’interessen per conéixer-les i s’inicien a emprar-les.

Llenguatges: comunicació i representació Aquesta àrea fa referència al desenvolupament de la capacitat de comunicació de

l’infant. Les diferents formes de comunicació i representació servixen de nexe entre el món exterior i l’interior en ser instruments que fan possible la representació de la realitat, l’expressió de pensaments, sentiments i vivències i les interaccions amb els altres.

Treballar educativament la comunicació implica potenciar les capacitats relacionades amb la recepció i la interpretació de missatges, i les dirigides a emetre’ls o produir-los, o contribuïx a millorar la comprensió del món i l’expressió original, imaginativa i creativa.

A través dels diferents llenguatges, els infants aniran descobrint la millor adaptació de cadascun a la representació de les diferents realitats les diferents dimensions d’una mateixa realitat. Facilitarem que acomoden els codis propis de cada llenguatge a les seues intencions comunicatives i que s’acosten a un ús cada vegada més propi i creatiu d’aquests llenguatges.

Les diferents formes de comunicació i representació que s’integren en aquesta àrea són: el llenguatge verbal, el llenguatge artístic (plàstic i musical), el llenguatge corporal, el llenguatge audiovisual i de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Aquests llenguatges contribuïxen de manera complementària al desenvolupament integral dels infants i es desenvolupen de manera integrada amb els continguts de les dues primeres àrees. A través dels llenguatges, els infants desenvoluparan la imaginació i la creativitat, aprenen, construïxen la seua identitat personal, mostren les seues emocions, el seu coneixement del món, la seua percepció de la realitat. Són instruments de relació, regulació, comunicació i intercanvi i l’eina més potent per a expressar i gestionar les seues emocions i per a representar-se la realitat. Són instruments fonamentals per a elaborar la pròpia identitat i apreciar la d’altres grups socials.

El llenguatge oral és especialment rellevant en aquesta etapa per ser l’instrument per excel·lència de relació i aprenentatge, de regulació de la conducta i de manifestació de vivències, sentiments, idees, emocions… La verbalització, l’explicació en veu alta del que estan aprenent, de què pensen i de què senten, és un instrument imprescindible per a configurar la identitat personal, per a conéixer, per a aprendre a fer, i per a aprendre a ser i a conviure.

L’escola tindrà com a finalitat millorar la competència lingüística dels infants, potenciar-ne bons nivells de comprensió i d’expressió, afavorir-ne l’increment de vocabulari, la millora de la pronunciació i l’ús de la sintaxi per a aconseguir una organització clara de les idees.

En aquest cicle, s’inicia l’aprenentatge d’un nou codi: el llenguatge escrit. Es pretén que els infants descobrisquen i exploren els usos de la lectura i de l’escriptura, per a la qual cosa els en despertarem i consolidarem l’interés. S’iniciaran en el coneixement d’algunes propietats del text escrit i de les característiques convencionals que presenta,

16

l’adquisició del qual s’ha de completar en el primer cicle de primària. És a més necessari el desenvolupament d’actituds positives cap a la pròpia llengua i la dels altres, la qual cosa els despertarà la curiositat per conéixer altres llengües. És necessari també l’acostament a la literatura infantil com a font de gaudi, diversió i joc.

L’acostament a una llengua estrangera es farà a través de situacions habituals de comunicació, i en contextos de vida quotidiana en què s’utilitzen salutacions, comiats i d’altres fórmules de cortesia. Es generarà l’interés per participar en interaccions orals en una altra llengua. Així mateix, parlar de temes coneguts o predicibles facilitarà la compressió de la idea global de textos orals en llengua estrangera. L’ús d’un context visual i no verbal i dels coneixements previs que tinguen els infants, transferits des de les llengües que coneixen a una altra llengua, facilitarà el desenvolupament d’estratègies bàsiques per a donar suport a la comprensió i l’expressió oral de missatges en una llengua estrangera. També es crearan situacions on escolten fragments de cançons, contes i poemes en llengua estrangera.

Els infants continuaran avançant en l’ús d’instruments tecnològics com a elements facilitadors de comunicació, informació, gaudi, expressió i creació. La utilització de mitjans com ara l’ordinador, la càmera digital, els reproductors d’àudio i vídeo, les consoles de jocs…, els permetrà anar coneixent i interpretant els diferents llenguatges de les tecnologies: audiovisual, multimèdia, musical, oral, escrit, plàstic, matemàtic, icònic…

Aquestes àrees han de concebre’s amb un criteri de globalitat i de mútua dependència i entendre’s com a àmbits d’actuació, com a espais d’aprenentatges de conceptes, actituds i procediments que contribuïxen al desenvolupament dels infants d’aquestes edats.

Finalitats de l’educació infantil El projecte Paperets d’educació infantil, seguint les directrius marcades per la nova

Llei de l’educació, perseguix la consecució de les finalitats següents: • El ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats de l’alumnat. • El desenvolupament afectiu, del moviment, dels hàbits de control corporal, de les

manifestacions de la comunicació i del llenguatge, de les pautes elementals de convivència i de relació social, com també el descobriment de les característiques físiques i socials del medi. A més, es facilitarà que els infants elaboren una imatge de si mateixos positiva i equilibrada i que adquirisquen autonomia personal.

• Desenvolupar progressivament les habilitats necessàries per a l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura, la representació numèrica i el càlcul a fi d’incrementar les capacitats intel·lectuals dels alumnes i de preparar-los per a cursar amb aprofitament l’educació primària.

• A fi de respectar la responsabilitat fonamental dels pares i de les mares o els tutors legals, els centres hi cooperaran estretament per aconseguir la major cohesió i la unitat de criteri en l’educació dels seus fills i de les seues filles i establiran mecanismes per a afavorir la participació en el procés educatiu.

• L’educació en el respecte dels drets i de les llibertats fonamentals, en la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i en la igualtat de tracte i no-discriminació de les persones amb discapacitat.

• L’educació en l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins dels principis democràtics de convivència, com també en la prevenció de conflictes i la resolució pacífica d’aquests.

17

• L’educació en la responsabilitat individual i en el mèrit i l’esforç personal. • La formació per a la pau, el respecte als drets humans, la vida en comú, la cohesió

social, la cooperació i la solidaritat entre els pobles, i l’adquisició de valors que afavorisquen el respecte envers els éssers vius i el medi ambient, en particular el valor dels espais forestals i el desenvolupament sostenible.

• El desenvolupament de la capacitat de l’alumnat per a regular el seu propi aprenentatge, confiar en les seues aptituds i els seus coneixements, i per a desenvolupar la creativitat, la iniciativa personal i l’esperit emprenedor.

• La formació en el respecte i en el reconeixement de la pluralitat lingüística i cultural i de la interculturalitat com un element enriquidor de la societat.

• L’adquisició d’hàbits intel·lectuals i tècniques de treball, de coneixements, i el desenvolupament d’hàbits saludables, l’exercici físic i l’esport.

• La preparació per a l’exercici de la ciutadania i per a la participació activa en la vida econòmica, social i cultural, amb actitud crítica i responsable i amb capacitat d’adaptació a les situacions canviants de la societat del coneixement.

4. Metodologia pedagògica Integren la metodologia totes aquelles decisions orientades a organitzar el procés

d’ensenyament i aprenentatge que es desenvolupa a les aules. La metodologia és, per tant, la hipòtesi de partida per a establir les relacions entre el professorat, l’alumnat i els continguts d’ensenyament.

Els infants aprenen i es desenvolupen en un medi organitzat adequadament per a això, per la qual cosa la qualitat i la varietat dels aprenentatges que fan es relacionen directament amb la manera en què aquests aprenentatges han tingut lloc. Allò que els infants aprenen depén, en gran manera, de com ho aprenen. Per això són importants les orientacions metodològiques.

Les decisions relacionades amb la metodologia afecten elements personals, físics i materials. El protagonisme dels infants, la manera en què s’agrupen, l’organització dels espais i dels temps, la selecció de recursos i materials, les situacions d’aprenentatge, activitats i seqüències didàctiques que s’hi proposen, el paper dels educadors, la interacció de l’escola amb la família i amb d’altres estaments socials, són aspectes o elements que configuren la metodologia. El caràcter educatiu que té aquesta etapa, juntament amb la complexitat que presenta, justifica unes orientacions metodològiques fonamentades científicament.

L’educació infantil és entesa com una etapa amb identitat pròpia, important en si mateixa, centrada en la idea d’un infant competent, amb capacitat d’acció i amb drets plens.

La visió individualista de la infància que considera els infants com a subjectes aïllats ha donat pas a una concepció en què s’entén l’existència de l’infant a través de les seues relacions amb altres persones i sempre en un context determinat. S’entén així l’infant fins als sis anys d’edat com a protagonista en la construcció de la seua identitat, el seu coneixement i la seua cultura, en col·laboració amb d’altres persones i grups socials.

Els infants d’aquestes edats es conceben com a persones riques en potencialitats, competents, actives, fortes i capaces d’involucrar-se en el món de manera activa i participativa i de contribuir al seu creixement i al seu aprenentatge. Entre els factors que condicionen i intervenen en el procés de desenvolupament i en els aprenentatges que els infants van construint, són especialment rellevants la seguretat afectiva que l’ambient

18

els procure, la consideració que són éssers en què cos, ment i emocions es manifesten de manera integrada i conjunta, l’estimulació del seu afany explorador i manipulatiu, les múltiples possibilitats de viure situacions o experiències, el respecte i consideració envers les diferències individuals. Es tracta d’un procés continu de recerca i indagació compartida, mediat per les diferents formes d’expressió: oral, corporal, artística, com a conseqüència del qual els infants, juntament amb els educadors, augmenten les seues competències, es desenvolupen i aprenen sobre si mateixos i sobre el món. Hi busquem, en definitiva, una cultura de l’aprenentatge caracteritzada per la participació, la reflexió, la solidaritat, el plaer, l’esforç i l’admiració.

La pràctica educativa en l’educació infantil permet diferents enfocaments metodològics; no obstant això, convé considerar algunes idees fonamentals que han de sustentar l’acció didàctica. Aquests principis s’oferixen com a referents que permeten prendre decisions metodològiques fonamentades perquè, en efecte, la intervenció pedagògica tinga un sentit inequívocament educatiu. Els principis o els criteris metodològics s’oferixen per al conjunt de l’etapa i hauran de contextualitzar-se segons les característiques de cada grup d’infants.

Per a desenvolupar les competències bàsiques cal treballar, sobretot, per projectes i resolent problemes; així, doncs, proposarem tasques i reptes que inciten els infants a mobilitzar els seus coneixements i les seues habilitats. Des de la metodologia per projectes tractem d’acostar l’escola a la vida diària. Des de la perspectiva didàctica, el projecte s’articula com un itinerari formatiu planificat en situacions d’ensenyament en què es posen en pràctica les diferents competències bàsiques.

Enfocament globalitzador i aprenentatge significatiu Actualment, ha d’entendre’s la globalització com una perspectiva que orienta,

impregna i condiciona el treball a l’escola infantil, tant pel que fa a la planificació de la intervenció educativa, com pel que fa a la manera en què els infants han d’acostar-se als coneixements per a aprendre’ls. Es referix, doncs, aquest principi, tant al procés d’ensenyament com al d’aprenentatge.

L’enfocament globalitzador permet que els infants aborden les experiències d’aprenentatge de forma global i posen en joc, de forma interrelacionada, mecanismes afectius, intel·lectuals, expressius. Aquest principi afecta tant la formulació dels objectius com la selecció, la seqüenciació, la planificació i la presentació dels continguts, i també la definició de les maneres de treballar. Aquest principi fa al·lusió a la conveniència d’aproximar els infants al que han d’aprendre des d’una perspectiva integrada i diversa.

Per això el projecte Paperets d’educació infantil es basa, fonamentalment, en el principi de globalització. Es tracta, doncs, d’un procés global d’acostament a la realitat que es vol conéixer. Aquest procés serà fructífer si permet establir relacions i construir significats més amplis i diversificats. Aquest caràcter globalitzador no és incompatible amb la conformació del currículum en àrees que constituïxen un conjunt relacionat amb els àmbits més significatius del coneixement, per al desenvolupament dels quals, el professorat ha d’oferir activitats que contribuïsquen al desenvolupament integral de l’infant, i crear un clima de seguretat i afecte.

D’acord amb aquest principi, el projecte tracta els continguts del nivell de l’educació infantil de forma global i interrelaciona les tres àrees o àmbits d’experiència que formen el currículum.

19

S’organitzen així els continguts en unitats didàctiques significatives per als infants, que, partint dels seus propis interessos, vinculen degudament i ordenadament els elements informatius nous amb els que ja tenen.

Pel que fa al procés d’aprenentatge, l’enfocament globalitzador guarda estreta relació amb la significativitat dels aprenentatges. Els infants aprenen construint, reinterpretant de manera compartida amb les altres persones els coneixements i els sabers de la cultura en què viuen. Aprendre de forma globalitzada comporta establir relacions múltiples i substantives entre el que ja sap o ha viscut i allò que és un nou aprenentatge. Aquestes relacions s’esdevenen més fàcilment quan els educadors fan de mediadors, partixen dels coneixements previs i ajuden els infants a ampliar els sabers.

Aprendre de forma significativa i amb sentit permetrà aplicar les coses que s’han aprés en una situació a d’altres situacions i d’altres contextos. Un altre dels requisits per a aprendre significativament és que l’infant tinga una disposició positiva envers l’aprenentatge, estiga motivat per a aprendre, és a dir, que els aprenentatges tinguen sentit per als infants, connecten amb els seus interessos i responguen a les seues necessitats. En definitiva, l’aprenentatge significatiu implica un procés de construcció de significats en què l’infant, amb el concurs de les seues experiències i els seus coneixements previs, i en interacció amb les altres persones, atribuïx significat a la parcel·la de la realitat objecte del seu interés i al que s’esdevé al seu entorn. En aquest sentit, els coneixements desajustats són aprofitables per a ajudar l’infant a observar, raonar i apreciar les seues contradiccions i intentar superar-les.

Per tant, aplicar una metodologia basada en aquest principi didàctic exigix tindre en compte els requisits següents:

• Detectar els coneixements previs de l’alumnat per poder fer-hi la intervenció adequada.

• Plantejar situacions que no estiguen molt allunyades ni excessivament pròximes a les seues experiències per provocar el conflicte cognitiu que actuarà de ressort perquè els infants plantegen solucions a cada situació.

• Organitzar els continguts de l’educació infantil tenint en compte que és l’infant qui ha d’assimilar-los. L’establiment de continguts que actuen com a organitzadors previs, la planificació d’eixos temàtics, centres d’interés fils o conductors i el repàs regular i periòdic dels continguts abordats amb anterioritat contribuïxen que els infants senten confiança i seguretat davant de les situacions que se’ls plantegen.

En l’esquema de continguts inclòs en cada unitat didàctica recollim els continguts que hi tractem i les relacions més significatives que s’hi establixen.

Els infants, des de molt menuts, manifesten una gran curiositat i un gran interés per les coses que passen al seu voltant; gaudixen buscant explicació i sentit a allò que passa al seu entorn pròxim. Davant de problemes experimentals nous actuen com a científics incipients i formulen «teories» que desafien, amplien i contrasten. El coneixement de les estructures subjacents als fets reals no és el resultat d’una apropiació immediata sinó d’un procés de construcció continu i progressiu. Per aquesta raó, aquest coneixement mantindrà el caràcter instrumental al servei de la interpretació i de la intervenció en els fets de la vida quotidiana. A mesura que van creixent i n’augmenta la capacitat per a interpretar converses de persones adultes, veure televisió, llibres, Internet, diaris, etc., s’interessen a més per tot allò que passa al món, no sols al seu entorn més pròxim. Consegüentment, l’escola infantil ha d’oferir experiències, objectes d’estudi, projectes de treball, etc., no sols pròxims, sinó també allunyats de la vida dels infants, de forma

20

que l’entrada a l’escola represente una finestra al món, sense limitacions per a l’art, la ciència, el coneixement, els problemes i les seues alternatives universals.

Enfocament comunicatiu L’enfocament comunicatiu subratlla el significat en l’aprenentatge i situa els

intercanvis i les construccions compartides com a element fonamental. No es tracta d’una metodologia didàctica, és una forma de concebre i abordar l’ensenyament i l’aprenentatge dels diferents llenguatges que implica dissenyar situacions didàctiques en què siga significatiu i real l’ús i el maneig de textos i missatges variats, procedents de les matemàtiques, de la informàtica o de la lectura o l’escriptura, perquè l’aprenentatge és un procés cognitiu i una activitat social i cultural.

Els continguts educatius no es fragmenten ni es trien seguint una suposada dificultat, sinó que es tracten en contextos comunicatius i a través de propostes amb sentit per als infants. S’hi potencia la interacció i la col·laboració, i es respecten i s’aprofiten les diferències i els diferents ritmes d’aprenentatge.

El joc El joc representa per a l’infant situacions plaents i divertides. No té una altra finalitat

que no siga el propi joc. Té immediatesa en el temps, se sol fer en total llibertat i, moltes vegades, està carregat de plaer pel descobriment, la simulació i la fantasia necessàries per a crear mons on tot és possible. Aquestes característiques fan que el joc afecte els desenvolupaments afectiu, psicomotor, social, cognitiu i lingüístic; per això és tan important per a un creixement global i harmònic. A través dels jocs, els infants s’aproximen al coneixement del medi que els envolta, al pensament i a les emocions pròpies i dels altres. Pel caràcter motivador, creatiu i plaent que presenta, l’activitat lúdica té una importància clau en l’educació infantil.

El paper de les persones adultes en el joc és crucial des del primer moment, ja que han d’aprofitar aquestes situacions no sols per a observar i conéixer els infants, sinó per a estimular aquestes accions, conscients de l’enorme potencial de desenvolupament que oferix la interacció lúdica amb adults i iguals. La persona adulta no ha de romandre passiva davant del joc infantil; els tutors i tutores hauran d’estimular els jocs motors, d’imitació, de representació, expressius, simbòlics, dramàtics i de tradició cultural.

La potencialitat educativa del joc atorga a aquest un triple caràcter: ha de ser tractat com a objectiu educatiu, perquè ha d’ensenyar-se a jugar; com a contingut, ja que són molts els aprenentatges vinculats als jocs que els infants poden construir, i com a recurs metodològic, perquè a través del joc es poden fer aprenentatges referits a les diferents àrees de coneixement i experiència.

En l’educació infantil les activitats i les propostes han de ser interessants per als infants i el joc és una font d’interés per excel·lència en aquestes edats. Pel valor que hi atorguem com a instruments d’aprenentatge, hem de potenciar els jocs infantils reservant espais, temps i recursos perquè tots els infants puguen jugar. Una menció especial mereix la possibilitat de jugar als espais a l’aire lliure. El pati ha de considerar-se com un escenari lúdic privilegiat, amb un disseny, un equipament, una distribució dels espais, etc., adequats.

Hem de potenciar, així mateix, el joc autònom, tant l’individual com el fet en equip, per la seguretat afectiva i emocional, per la integració dels infants entre si i amb els adults. No hem d’oblidar que la interacció amb altres infants constituïx un recurs metodològic molt important que els ajuda en el seu procés social, afectiu i intel·lectual.

21

L’activitat infantil, l’observació i l’experimentació L’activitat infantil és un requisit indispensable per al desenvolupament i

l’aprenentatge. Els infants d’aquestes edats han d’aprendre fent, en un procés que requerix observació, manipulació, experimentació i reflexió.

Des de molt prompte, planificarem situacions didàctiques perquè les accions que l’infant repetix de forma espontània, el porten a descobrir efectes d’aquestes accions i a anticipar algunes. Per exemple, per al descobriment de si mateix, hem de facilitar que empre tots els sentits i experimente sensacions diverses. De la mateixa manera, el contacte personal facilitarà el coneixement dels altres. D’altra banda, l’experimentació amb objectes i materials permetrà bàsicament la indagació i el coneixement dels elements de la realitat tant des d’una perspectiva física com lògica i matemàtica.

En aquesta etapa educativa s’entén com a activitat qualsevol tipus de proposta o situació que invite els infants a elaborar representacions de què pretén fer, de què es podria fer o de què s’ha fet, per a ajudar-lo a ser capaç d’obtindre informació, imitar, representar, comunicar i reflexionar sobre la seua pròpia activitat, recordar experiències o predir conseqüències. Així, els infants coneixen el món que els envolta, estructuren el pensament, controlen i canalitzen futures experiències i descobrixen les seues emocions i els seus sentiments. En definitiva, creixen.

En la planificació didàctica haurem de considerar que no totes les situacions d’aprenentatge són del mateix ordre, ni tenen la mateixa potencialitat educativa, per la qual cosa les propostes i les activitats han de ser variades i ajustades als diferents ritmes i els diferents estils cognitius dels infants que integren el grup. Segons la intencionalitat educativa que s’hi té, el moment en què es presenten o el tipus d’aprenentatge que s’hi vol generar caldria proposar situacions de diferent tipus. Per exemple, algunes tindran com a objecte la detecció dels coneixements previs i interessos infantils, d’altres seran més aviat de desenvolupament dels aprenentatges i d’altres serviran per a recapitular i sintetitzar allò que s’ha aprés; en alguns casos seran suggerides pel docent i en d’altres pels infants mateixos; n’hi haurà per a ser fetes en grup gran, en grup menut, de dos en dos, individualment, etc.

Així, doncs, les situacions didàctiques a aquestes edats han de ser variades i la durada que tinguen ha d’estimar-se d’acord amb l’interés que susciten. Bona part haurien de representar sempre un repte i mobilitzar diferents capacitats per a fer-les.

La planificació de les situacions didàctiques tindrà en compte la consideració d’agrupaments diversos. El treball en grups menuts i la interacció entre iguals és imprescindible per al desenvolupament intel·lectual, ja que permet que els infants vagen prenent consciència que, de vegades, hi ha desajustos entre el que pensen i la realitat. La mediació del professorat que exercisca la tutoria en aquest procés d’interacció entre iguals és fonamental.

Per això és important planificar totes les situacions: les pròpies de les accions de la vida quotidiana, els jocs, les eixides, les festes i les celebracions, o les d’altres més dirigides. És el conjunt de totes allò que permetrà l’aprenentatge dels continguts fonamentals de l’etapa. En definitiva, hem de tindre en compte que tot el que ocupa el temps escolar és educatiu, i així és com ha de considerar-se en la planificació.

Les eixides i l’espai extraescolar han de formar part de la planificació curricular i, en conseqüència, han d’orientar-se amb relació a determinats fins i objectius i comportar uns continguts, tant implícits com explícits. Es practicarà així una escola oberta i permeable al medi en què s’inserix.

22

L’ensenyament és un procés compartit que permet als infants apropiar-se del món que els envolta. El coneixement generat en aquestes interaccions a tres bandes entre l’infant, l’objecte de coneixement i d’altres persones —iguals o adults— no és una còpia de la realitat, sinó una construcció, una reelaboració conjunta que permet interpretar el medi i atorgar-hi significat.

Un principi metodològic molt lligat a l’activitat és la motivació, el qual s’ha tingut molt en compte per a l’elaboració del projecte. És absolutament necessari que els infants se senten atrets cap a l’aprenentatge. En això té un paper molt important que els objectius, els continguts i les activitats tinguen un nivell adequat que responguen als seus interessos, i que els mètodes i els recursos siguen atractius i faciliten l’aprenentatge.

Per a aconseguir que els infants estiguen motivats, en el projecte proposem diferents tipus d’estímuls:

• Observació, manipulació i exploració. • Situacions apropiades de comunicació verbal, plàstica i psicomotriu. • Estímuls afectius amb lloances i premis, que són fonamentals per la satisfacció que

reporten. El projecte Paperets d’educació infantil atén també el principi de socialització.

L’egocentrisme és un tret propi en aquestes edats i és necessari que el superen. En aquest sentit, el projecte proposa una gran quantitat d’activitats de grup en què els infants aprendran comportaments i normes, com també a compartir, a respectar, a participar i, en definitiva, a relacionar-se amb els altres.

Cal valorar constantment la participació, la companyonia, l’ajuda i el respecte pels altres…, de forma que els infants se senten inclinats a repetir aquests comportaments que els reporten gratificacions afectives i a superar l’egocentrisme propi d’aquesta edat, amb la qual cosa desenvoluparan la capacitat de relació, l’autonomia i la independència.

La participació de la família a l’escola és fonamental, ja que l’aprenentatge dels infants de 3 a 6 anys està molt centrat en les seues vivències, en les rutines de la vida quotidiana. Ha d’existir una continuïtat entre el que fan dins de l’escola i el que fan fora. Els docents han de ser-ne conscients i requerir la col·laboració de la família per a aconseguir aquesta continuïtat. El fet que hi haja relacions fluides entre la família i l’escola permetrà que es tinguen criteris comuns i pautes homogènies d’actuació que afavoriran el procés d’aprenentatge i el desenvolupament harmònic de la personalitat dels infants.

El projecte Paperets d’educació infantil és conscient de la importància de la vinculació de la família i oferix un material destinat als pares i a les mares o als tutors en què se’ls informa dels aspectes treballats que es treballaran i se’ls oferixen uns suggeriments que facilitaran la consolidació dels aprenentatges fets i la involucració en l’educació dels seus fills i de les seues filles, en estreta col·laboració amb l’escola.

A més, a través del Llibre per a la família, els pares i les mares estaran informats sobre aspectes educatius importants que es treballaran amb els seus fills i amb les seues filles. Conté un apartat que els permetrà el contacte continu amb el centre i amb els docents, i informar sobretot el que creguen convenient relatiu als seus fills i a les seues filles.

La flexibilitat del projecte i dels materials fa possible que molts elements i molts recursos inclosos puguen treballar-se tant a l’escola com a casa, amb la supervisió del docent i dels pares i de les mares o dels tutors, respectivament.

23

La configuració de l’ambient: marc del treball educatiu La infància creix en marcs de vida oferits per les persones adultes. Aquests contextos

no presenten sempre les mateixes característiques i potencialitat educativa. Seran els diferents factors culturals i històrics, físics, relacionals, etc., els que conformen i establisquen les pautes per a configurar els diferents marcs de vida, i faran que les diferents accions que s’hi fan troben sentit d’acord amb tot aquest complex entramat que configura el context on s’esdevé.

En l’educació infantil, podem entendre per marc de vida el que s’ha denominant com a configuració de l’ambient, un entramat tant físic —materials, espai, temps—, com cultural —hàbits, normes, valors— i afectivosocial —relacions i interaccions entre infants, famílies i professionals— que té lloc a l’escola. Entre aquests elements s’esdevenen relacions sistèmiques, i les modificacions de cadascun repercutixen en els altres i en la totalitat de l’ambient. La configuració de l’ambient és un dels eixos on s’establix el significat de l’acció dels infants, i permet o inhibix el desenvolupament de les seues potencialitats.

El treball de planificació de l’ambient a l’escola infantil és transcendent per als diferents processos de relació, creixement i aprenentatge de la comunitat educativa. Quan entrem en un lloc desconegut, percebem informacions que ens fan sentir: proximitat-distància, accessibilitat-rebuig, seguretat-incertesa, llibertat-control, etc., no sols pels missatges orals que rebem, sinó per com s’hi troba organitzat l’espai, els mobles o els materials, les informacions que hi ha a les parets, etc. L’ambient a l’escola infantil on es viu i amb el qual s’interactua envia missatges constants als infants i a les persones adultes, els quals influïxen en la seua manera d’actuar en afavorir o dificultar determinades accions, actituds i interaccions. El professorat que exercisca la tutoria ha de qüestionar-se de manera permanent quin entorn físic, afectiu i relacional oferixen i si aquest és coherent amb el seu plantejament educatiu.

Els professionals de l’educació infantil prenen nombroses decisions, siguen o no conscients, respecte a l’ambient que oferixen. Tenen, en aquest sentit, una responsabilitat que ha de respondre a una reflexió i a una investigació sobre la característica i peculiar manera de créixer i aprendre dels infants. En assumir aquesta responsabilitat, l’equip educatiu ha de ser coherent i donar resposta als interessos i a les necessitats dels tres protagonistes involucrats en la tasca educativa: infants, famílies i professionals. Per a afavorir la comunicació i la interrelació entre tots i una major sensibilització de l’ambient en què es viu, es necessita dotar d’intencionalitat educativa les decisions que es prenguen i per a això s’ha d’aprofundir sobre els aspectes més senzills de l’esdevindre diari en la convivència a l’escola infantil.

L’ambient de l’escola ha de configurar-se de manera que tots els integrants senten que estan en un lloc que els pertany. L’entrada a l’escola infantil pot ser-ne un exemple, un lloc acollidor que invite a entrar, que manifeste facilitat en l’accés, que puga ser utilitzat per les famílies per a poder seure, esperar o xarrar, on es recullen les informacions generals de l’escola. Un lloc per a poder compartir i informar totes les famílies dels diferents projectes que els grups fan.

Els espais i els materials Tots els espais de l’escola infantil han de considerar-se potencialment educatius. Els

professionals de l’educació hauran de planificar intencionalment els diferents llocs i els diferents espais del recinte escolar, per la qual cosa tots els criteris i tots les opcions plantejats han d’afectar el conjunt d’espais interiors i d’espais exteriors de què

24

disposem. Serà tasca de l’equip educatiu la planificació i l’avaluació dels espais, ja que han d’oferir una resposta unificada i coherent i compartir les decisions referides tant als espais propis dels grups d’edat com als espais d’ús comú.

Els espais educatius han de ser considerats com a escenaris d’acció-interacció-comunicació entre els infants, les famílies i els professionals. L’organització dels espais educatius ha d’orientar-se, consegüentment, cap a la satisfacció de les necessitats i atendre els interessos de les persones que hi conviuen: de moviment, afecte, joc, exploració, comunicació, relació, descans, etc., en els infants o de relació, aprenentatge compartit, comunicació, etc., en el cas de les persones adultes. Ha de tindre’s en compte que no totes poden satisfer-se a l’aula, sinó que han d’utilitzar-se els diferents espais de què es dispose (entrada, patis, corredors, aules, banys…), de manera que se’n complementen les funcions. Els espais no sols estan definits per les dependències arquitectòniques, sinó també per la distribució del mobiliari, materials i objectes, ja que, d’acord amb la distribució que tinguen, poden generar-se espais que afavorisquen accions, actituds i moviments determinats, alhora que els infants poden anar construint una imatge ordenada del món que els envolta.

Al llarg de l’etapa d’educació infantil els infants viuen el trànsit des de la dependència cap a conductes i emocions més autònomes. L’ambient ha de contribuir a aquest procés i transmetre tant seguretat física i emocional com estímuls per a créixer. És important considerar l’infant des que naix com un ser actiu, amb capacitat d’acció i interacció.

La seguretat que l’escola ha d’oferir està relacionada amb la necessària articulació entre la vida grupal que es genera a l’escola i el respecte a cada infant, com a subjectes únics i individuals plens de potencialitats, on les diferències i les peculiaritats pròpies han de ser reconegudes. És important que els infants puguen sentir que la identitat pròpia, la de cadascun o cadascuna, està present dins de la situació col·lectiva. Els professionals, doncs, han de trencar-ne l’anonimat i personalitzar els espais tant col·lectius com individuals amb referències pròximes i vinculades al món quotidià i familiar. També, els espais compartits com ara corredors, entrades, o l’aula mateixa, han de recollir els processos de treball que els infants estan vivint, a través de produccions fetes, imatges…, que permeten reconéixer la singularitat de cada comunitat educativa.

La varietat d’activitats educatives que han de fer-se amb els infants aconsella que la distribució que es faça dels espais, dels mobiliaris, dels materials…, garantisca una oferta diversificada i flexible, tant pel que fa als agrupaments a les aules —activitat individual, de grup menut, de grup gran—, com pel que fa als tipus d’activitat. Així l’aula ha d’organitzar-se en zones o espais diferenciats d’activitat o racons: per a la trobada grupal, de biblioteca i lectura, de joc simbòlic, de natura, de construccions, d’ordinador, d’expressió plàstica d’activitats tranquil·les. Això contribuirà al desenvolupament de l’autonomia infantil, ja que en existir diferents possibilitats podran triar la que més s’adequa als seus interessos i desitjos.

Una importància especial hi té l’espai exterior, que ha d’anar adquirint a l’escola un protagonisme creixent pel potencial educatiu que presenta. Es convertix així en un escenari privilegiat de creixement i aprenentatge per als infants, i d’observació per als educadors.

És important que els espais a l’escola infantil siguen harmònics i que, en el disseny i la decoració, es tinga cura especialment de l’estètica, s’hi incorporen formes, colors i elements de l’entorn natural i s’eviten imatges estereotipades o infantilitzades que no comporten estímuls per al creixement i no els ajuden a desenvolupar la sensibilitat estètica i artística.

25

La selecció de materials que oferix l’escola ha de ser una altra decisió planificada. Poden considerar-se materials educatius aquells elements i aquells objectes de qualsevol ordre amb els quals els infants interactuen i generen aprenentatges. No té sentit, per tant, la diferenciació entre material de joc i material educatiu. El material es convertix, doncs, en un instrument molt important per a l’acció i per a l’establiment de relacions orientat cap a la construcció i la reorganització del coneixement, tant del món físic com de l’emocional i social. Tots hem observat en nombroses ocasions el fort contingut afectiu que depositen els infants en alguns materials, que es convertixen en suport de relació amb d’altres o amb l’entorn més pròxim. El valor del material rau fonamentalment en les possibilitats d’acció, manipulació, experimentació i conflicte que proporcione, d’acord amb la intencionalitat educativa i amb els objectius que prèviament s’han definit.

Per a la selecció i l’ús dels materials educatius i l’equipament caldrà tindre en compte alguns criteris. Han de donar suport a l’activitat infantil, promoure la investigació, la indagació, l’exploració, etc., i evitar suplir l’activitat dels infants. Han de ser polivalents i permetre fer-ne diferents accions, diferents usos i diferents experiències, d’acord amb els diferents interessos de qui els utilitze, i adequar-se als diferents ritmes dels membres del grup. Han de ser variats, orientats al desenvolupament de tots els plans que integren la personalitat infantil: motor, sensorial, cognitiu, lingüístic, afectiu i social. Seran també, en la mesura que siga possible, elements de la vida quotidiana de la comunitat, estris, eines…, que, amb la supervisió de persones adultes, podran ser emprats.

Convé recordar el paper compensador de l’escola infantil, ja que no tots els infants tenen accés a la manipulació i la utilització de determinats objectes i determinats materials pel context sociocultural en què es desenvolupen. Consegüentment, l’escola infantil ha d’oferir oportunitats per a l’experimentació amb recursos com ara les tecnologies de la informació i de la comunicació (ordinador, perifèrics, càmera digital, etc.), llibres i material imprés (una consideració especial mereix a aquestes edats la literatura infantil), i d’altres materials i recursos expressius com ara pintures, argila, làmines i llibres d’art, mapes i lupes.

L’ús d’aquests materials en situacions educatives planificades com ara la lectura conjunta de contes, la realització d’obres plàstiques lliures o d’obres reconegudes, etc., la recerca d’informació en llibres o amb ajuda de l’ordinador (recursos multimèdia i Internet), l’acompanyament en activitats d’exploració i experimentació amb objectes i materials, aproximaran els infants a aquests mitjans i els ajudaran a trobar-hi significats, molts socialment i culturalment construïts.

L’organització i la disposició dels materials a l’escola ha de facilitar l’autonomia i la independència dels infants i evitar-ne la dependència de la persona adulta. Els col·locarem en llocs accessibles de manera que els infants els puguen veure i emprar de forma autònoma. I en diferents llocs, la qual cosa permetrà la realització d’activitats de manera descentralitzada. Han de disposar-se ordenadament de manera que permeta saber-ne la ubicació i en facilite la col·locació posterior, cosa que afavorirà la creació d’hàbits d’ordre.

S’ha de tendir a recuperar, reutilitzar i reciclar materials per ajudar els infants a descobrir noves possibilitats d’ús i reduir el consumisme imperant. Ha de tindre’s en compte, doncs, la quantitat i la varietat adequada de materials. Serà tasca del professorat que exercisca la tutoria juntament amb els altres professionals de l’escola, analitzar, qüestionar i vigilar que els materials i els objectes que oferim complisquen aquestes

26

condicions, com també renovar i introduir-hi les modificacions que siguen aconsellables en cada moment.

Convé també indicar que els professionals de l’escola han de disposar de materials que donen suport a la seua tasca: bibliogràfics, audiovisuals, informatius, etc., que les famílies podran utilitzar sempre que resulte convenient. Un interés especial tenen aquells materials de disseny i elaboració pròpia que ajudaran l’equip educatiu a desenvolupar el currículum de forma no estandarditzada i ajustar-se al context i a les necessitats dels infants a qui van dirigits.

La societat actualment depén en gran manera de les noves tecnologies informàtiques; així, doncs, el sistema educatiu ha d’integrar-les en l’ensenyament des d’edats molt primerenques. L’ordinador és un mitjà que enriquix el context d’aprenentatge dels infants, ja que fa que el procés d’ensenyament siga més motivador. Així mateix, possibilita l’aprenentatge per descobriment, afavorix el treball en grup, el desenvolupament de la curiositat i, a més, la realitat virtual que proporciona l’ordinador potencia la capacitat d’abstracció dels infants.

El projecte Paperets d’educació infantil incorpora aquesta nova eina metodològica incloent-hi un CD-ROM de jocs digitals interactius per a cada curs, on es treballen, de forma lúdica i senzilla, diferents aspectes.

El temps El temps a l’escola infantil és un element important de l’acció educativa.

L’organització del temps escolar va més enllà de la temporalització de les activitats o de l’elaboració d’horaris. El temps ha de ser entés, en aquesta etapa, com a instrument o eina útil per a l’organització de la vida escolar, però també, com a element que contribuïx al procés de construcció personal dels infants. Per això és important.

El procés de desenvolupament de les persones es construïx en el temps, encara que no en tots els casos de la mateixa manera. Cada infant ha de disposar, en conseqüència, del temps necessari per a créixer i desenvolupar-se d’acord amb els seus ritmes individuals. El temps ha d’organitzar-se, per tant, de manera flexible i natural i generar un ritme assossegat que no s’aclapare els infants exigint-los una ràpida realització de les activitats o adquisició de destreses, sinó més aviat oferint moments i situacions on tinga el temps necessari per a poder jugar, riure, conéixer, explorar i aprendre juntament amb la persona adulta i els altres companys i les altres companyes.

Tots els membres de la comunitat educativa —infants, famílies i professionals— han de trobar espais per als creixements personal i professional, on siga possible el contacte personal, la participació, la reflexió i el debat. Afavorir la relació i la comunicació entre tots els membres de l’escola, no pot ser només una intenció sinó que exigix organitzar temps on siga possible la interrelació, per la qual cosa s’hi han de dissenyar moments idonis. En les entrades al matí, en els temps compartits als espais exteriors, en activitats conjuntes de grups, visites de grups menuts a una altra aula, festes.

En l’organització dels temps diaris és important establir un marc estable que facilite la interiorització de ritmes i aporte seguretat i estabilitat, en què els infants han de trobar prou temps per a la satisfacció de les seues necessitats —alimentació, higiene, repòs, activitat.

En organitzar la seqüència de temps diaris s’ha de tindre en compte un equilibri necessari entre temps definits per la persona adulta i temps en què els infants puguen organitzar lliurement la seua activitat, donant oportunitat per a iniciar-desenvolupar-acabar els seus jocs. Tota l’estada de l’infant a l’escola és considerada temps educatiu, i

27

necessita, per tant, la presència i el suport de les persones adultes, tant en les tasques que es facen a l’interior de l’aula com al pati, en moments d’activitat dirigida com d’activitat lliure, en el dinar com en les excursions…

Caldrà, també, fer una planificació del temps des d’una perspectiva més global del curs escolar. Els canvis que s’esdevenen en aquestes edats en pocs mesos fan necessari pensar en les modificacions d’espais, temps i materials que caldrà establir al llarg de l’any.

5. Competències bàsiques Les competències bàsiques constituïxen un saber fer, un saber ser i estar, és a dir, un

saber que s’aplica, que pot adequar-se a una diversitat de contextos i que té un caràcter integrador, que comprén coneixements, procediments i actituds. Inclouen el desenvolupament de capacitats i no l’aplicació de continguts puntuals. Constituïxen una combinació de destreses, coneixements, valors, emocions i actituds adequats al context que actuen conjuntament per aconseguir una acció eficaç. Les adquirixen els alumnes en l’educació infantil i les necessiten totes les persones per a la seua realització i el seu desenvolupament personal. Han de continuar desenvolupant-se, mantenint-se i actualitzant-se com a part d’un aprenentatge al llarg de tota la vida. Les competències de l’educació infantil es definixen tenint en compte les competències educatives generals.

Les competències educatives generals són comunes a totes les etapes educatives i són les següents:

• Aprendre a viure responsablement. • Aprendre a aprendre i a pensar. • Aprendre a comunicar-se. • Aprendre a viure tots junts. • Aprendre a desenvolupar-se com a persona. • Aprendre a fer i comprendre. Una de les finalitats del projecte Paperets d’educació infantil és proporcionar als

infants una educació completa, que comprenga els coneixements i, atés el caràcter preparatori de l’educació infantil, algunes de les competències bàsiques que resulten necessàries en la societat actual que els permeten desenvolupar els valors que sustenten la pràctica de la ciutadania democràtica, la vida en comú i la cohesió social, que estimule en els infants el desig de continuar aprenent i la capacitat d’aprendre per si mateixos. L’adquisició d’aquestes competències permeten el desenvolupament de la capacitat dels alumnes per a regular el seu propi aprenentatge, confiar en les seues aptituds i els seus coneixements, i per a desenvolupar la creativitat, la iniciativa personal, l’esperit emprenedor i la capacitat per a resoldre els conflictes que se’ls plantegen en la vida quotidiana. La incorporació de competències bàsiques al currículum permet posar l’èmfasi en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles. Constituïxen un element curricular més, però no s’engloben dins de cap àrea curricular concreta; tenen un caràcter globalitzador i integrador, per la qual cosa el projecte Paperets d’educació infantil considera important incloure-les ja des de l’etapa de l’educació infantil.

Cal definir quines són aquestes competències, què les caracteritza i quin és el nivell que es considera bàsic en cadascuna i que, per tant, han d’assolir tots els alumnes. No constituïxen aprenentatges mínims comuns, però orienten el procés d’ensenyament

28

perquè permeten identificar els continguts i els criteris d’avaluació que tenen caràcter imprescindible. Les competències bàsiques formen part dels ensenyaments mínims, complementen els elements del currículum i hi donen un enfocament integrador.

L’organització i el funcionament dels centres, les activitats docents, les formes de relació que s’establisquen entre els integrants de la comunitat educativa i les activitats complementàries i curriculars han de facilitar el desenvolupament de les competències bàsiques. Educar en competències en l’educació infantil és ensenyar els infants a fer, no dir-los com es fa. D’aquesta manera, l’infant serà el vertader protagonista del seu aprenentatge i el docent un mer espectador que ha planificat una situació per a la competència que vol treballar. És necessari posar les competències bàsiques en relació amb els objectius, amb els continguts i amb els criteris d’avaluació si se’n vol aconseguir el desenvolupament efectiu en la pràctica educativa quotidiana.

La Unió Europea i la nova Llei d’educació establixen la classificació de competències bàsiques següent:

• Competència en la comunicació lingüística: es referix a la utilització del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació, interpretació i comprensió de la realitat, de construcció i comunicació del coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, de les emocions i de la conducta. Aquesta competència està referida a l’ús per part de l’infant de les quatre destreses del llenguatge (escoltar, parlar, llegir i escriure) per a construir el pensament, expressar i interpretar idees, sentiments o fets de forma apropiada i en diferents contextos socials i culturals i per a regular la conducta, tant en la llengua pròpia com en la resta de les llengües que s’utilitzen en l’aprenentatge. En el cas de l’infant d’aquestes edats, les destreses de parlar i escoltar són prioritàries en la seua llengua i exclusives en la llengua estrangera, però això no impedix l’acostament al codi escrit, i sobretot, a la literatura infantil a través de contes i relats. El desenvolupament de la competència en comunicació lingüística està íntimament lligat, tant en la comprensió com en l’expressió, a la resta de codis de comunicació, principalment al gest i al moviment mitjançant el llenguatge corporal i a l’ús de la imatge i la representació amb el llenguatge icònic. L’ús d’aquests llenguatges en potencia el desenvolupament de les habilitats lingüístiques, permet crear vincles amb els altres i amb l’entorn, transformar la realitat, construir la convivència i desenvolupar una personalitat ferma i segura. A partir dels cinc anys, l’infant és competent per a expressar-se de forma clara i coherent amb un vocabulari adequat a la seua edat; per a descriure objectes, persones i situacions; per a comprendre la informació d’un conte o d’un relat llegit per una altra persona i la informació visual de vinyetes, fotografies, pictogrames, diapositives, diaris…; per a memoritzar i recitar poemes breus, refranys i cançons en la llengua pròpia i en l’estrangera. Així mateix, és competent per a relatar històries i llegir i escriure paraules i frases rellevants relatives al seu entorn o a les seues vivències. Els coneixements, les destreses i les actituds propis d’aquesta competència permeten expressar sentiments, emocions, vivències i opinions, i dialogar-ne, formar-se’n un judici crític, generar idees, estructurar el coneixement, donar coherència a un discurs i a les accions i les tasques pròpies, adoptar decisions i gaudir escoltant, llegint expressant-se de forma oral o escrita; tot això contribuirà, a més, al desenvolupament de l’autoestima i de l’autoconfiança.

29

Es contribuirà a la millora d’aquesta competència des de l’educació infantil fomentant la participació, respectant la diversitat de respostes i oferint un clima en què s’anime a llegir, escriure i conversar.

• Competència matemàtica: habilitat per a utilitzar nombres i les operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i raonament matemàtic per a produir i interpretar informacions per a conéixer més sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat i per a resoldre problemes relacionats amb la vida diària. A partir dels cinc anys, l’infant és competent per a identificar i utilitzar els quantificadors bàsics de quantitat, dimensions, espacials, temporals…; els nombres d’un dígit i associar-los a la quantitat; per a denominar, identificar i representar formes geomètriques bàsiques; per a agrupar d’acord amb dos o més criteris (nombres, formes, objectes, colors) i resoldre problemes sumant o restant. Es contribuirà a la millora d’aquesta competència des de l’educació infantil en la mesura que els elements i els raonaments matemàtics siguen emprats per a afrontar les situacions reals i quotidianes que ho necessiten.

• Competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic: habilitat per a interactuar amb el món físic, tant en els aspectes naturals com en els generats per l’acció humana, de manera que facilite la comprensió d’esdeveniments, la predicció de conseqüències i l’activitat dirigida a la millora i a la preservació de les condicions de vida pròpia, dels altres homes i dones i de la resta dels éssers vius. Al final d’aquest cicle, l’infant és competent per a localitzar i orientar-se en espais quotidians, per a situar-se en el temps i localitzar-hi esdeveniments rellevants; per a definir i identificar elements representatius de la seua realitat més pròxima (professions, mitjans de comunicació, animals…). Es contribuirà a l’adquisició d’aquesta competència des de l’educació infantil iniciant els infants en el pensament científic, potenciant habilitats d’investigació: formular hipòtesis, reconéixer evidències, observar, formular interrogants, descobrir alternatives, verificar, predir, generar noves idees i solucions…

• Tractament de la informació i competència digital: habilitats per a buscar, obtindre, processar i comunicar la informació i transformar-la en coneixement. Inclou aspectes diferents que van des de l’accés i la selecció d’informació fins a l’ús i la transmissió d’aquesta en diferents suports, inclosa la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació com un element essencial per a informar-se i per a comunicar-se. També, tindre una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible i respectar les normes de conducta acordades socialment per a regular l’ús de la informació. Des de l’educació infantil es pot contribuir al desenvolupament d’aquesta competència proposant situacions en què calga resoldre problemes reals recorrent al tractament de la informació i a l’ús dels recursos tecnològics disponibles.

• Competència social i ciutadana: permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania democràtica. Incorpora formes de comportament individual que capaciten les persones per a conviure en una societat cada vegada més plural, relacionar-se amb els altres, cooperar, comprometre’s i afrontar els conflictes. Comporta ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, acceptar les diferències, ser tolerant i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres. Des de l’educació infantil es pot contribuir al desenvolupament d’aquesta competència treballant les habilitats socials que permeten intervindre en els

30

conflictes de convivència, ajudar a resoldre’ls amb actitud constructiva i a prendre decisions amb autonomia.

• Competència cultural i artística: comporta apreciar, comprendre i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font de gaudi i enriquiment personal i considerar-les com a part del patrimoni cultural dels pobles. Comporta igualment apreciar l’expressió d’idees, experiències o sentiments de forma creativa, a través de diferents mitjans d’expressió (la música, les arts visuals, les arts escèniques, el llenguatge verbal, el llenguatge corporal, les arts populars…). Des de l’educació infantil es pot contribuir al desenvolupament d’aquesta competència obrint el centre a diferents manifestacions culturals i artístiques, potenciant l’ús de recursos de l’expressió artística, participant en la vida cultural i contribuint a la conservació del patrimoni.

• Competència per a aprendre a aprendre: comporta iniciar-se en l’aprenentatge i ser capaç de continuar-lo de manera autònoma. Implica poder moure’s davant de les incerteses tractant de buscar respostes que satisfacen la lògica del coneixement racional. Consistix a admetre diversitat de respostes possibles davant d’un mateix problema i trobar motivació per a buscar-ne des de diferents enfocaments metodològics. Requerix ser conscient del que se sap i del que queda per aprendre, de com s’aprén i de com es gestionen i controlen de forma eficaç els processos d’aprenentatge per a optimitzar-los segons les pròpies capacitats orientant-les a les necessitats personals. És a dir, conéixer les nostres potencialitats i les nostres mancances, traure profit de les primeres i esforçar-se per a superar les segones, a fi de sentir-se segur davant de nous reptes d’aprenentatge i motivat a emprendre’l davant de la perspectiva d’èxit. Des de l’educació infantil es pot contribuir al desenvolupament d’aquesta competència potenciant la comprensió i l’expressió lingüístiques, la memòria, la motivació, l’observació, el treball cooperatiu i per projectes, possibilitant la planificació i organització de la tasca, la selecció i el tractament de la informació a través dels diferents recursos tecnològics.

• Autonomia i iniciativa personal: es referix a la possibilitat d’operar amb criteri propi i portar avant les iniciatives necessàries per a desenvolupar l’opció triada i fer-se’n responsable, tant en l’àmbit personal com en el social. Exigix el desenvolupament de valors personals com ara la dignitat, la llibertat, l’autoestima, la seguretat en un mateix, la demora de la satisfacció i la capacitat per a enfrontar-se als problemes, l’honestedat i la comprensió de les normes que permeten crear un codi moral propi. Des de l’educació infantil es pot contribuir al desenvolupament d’aquesta competència quan es permeta imaginar, emprendre accions, desenvolupar projectes individuals o col·lectius amb creativitat, confiança i responsabilitat.

• Competència emocional: en el desenvolupament de cadascuna de les accions que l’infant fa, en un horitzó cada vegada més ampli i en contacte amb les persones que tenen un paper determinant en la seua vida, construïx l’autoconcepte i desenvolupa l’autoestima. L’autoconcepte integra totes les claus que sempre utilitzarà per a interpretar la realitat que l’envolta i, especialment, les relacions amb els altres. El desenvolupament de la competència emocional està associat a una relació positiva i compromesa amb els altres. L’actuació natural i sense inhibicions de forma habitual en les diferents situacions que li toca viure és la manifestació més clara d’aquesta competència emocional. En concloure l’educació infantil, l’infant és competent per

31

a manifestar i assumir l’afecte dels companys i de les companyes, per a interessar-se pels seus problemes o per a contribuir a la seua felicitat. També ho és per a controlar el seu comportament i tolerar la frustració de nobtindre el que vol quan ho vol.

Contribució de l’àrea coneixement de si mateix o de si mateixa i autonomia personal al desenvolupament de les competències bàsiques

L’àrea contribuïx a afavorir el desenvolupament de la competència en autonomia i iniciativa personal, en iniciar l’aprenentatge del coneixement d’un mateix o d’una mateixa, enfortir-ne l’autonomia per a analitzar, valorar i decidir des de la confiança en si mateix o en si mateixa a i el respecte a les altres persones i en la mesura que s’inicia l’aplicació de valors i actituds personals. A més, potencia la capacitat de demorar la necessitat de satisfacció immediata, aprenent progressivament a regular les pròpies emocions i desitjos, assumint riscos personals i aprenent dels errors, desenvolupant les habilitats per al diàleg i la cooperació, la iniciació en l’organització de tasques senzilles i activitats de joc i la convivència en la vida quotidiana.

Aquesta àrea contribuïx al desenvolupament de la competència social i ciutadana mitjançant l’adquisició d’habilitats com ara conéixer-se i valorar-se, saber expressar les idees pròpies en diferents contextos i escoltar les alienes respectant el seu punt de vista encara que siga diferent del propi. Significa construir, acceptar i practicar normes de convivència i afavorir la pràctica del diàleg i de la negociació com a forma de resoldre els conflictes tant en l’àmbit personal com en el social.

Respecte a la competència per a aprendre a aprendre, aquesta àrea inclou aprenentatges que ajuden a anar prenent consciència de les capacitats i les limitacions pròpies mitjançant el coneixement del que poden fer per si mateixos o per si mateixes i del que poden fer amb l’ajuda d’altres persones o d’altres recursos, mitjançant l’adquisició d’un sentiment de competència personal que afavorisca la motivació, la confiança i el desig d’aprendre.

Des d’aquesta àrea es desenvolupen capacitats referides a la competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic, com ara moure’s amb autonomia i iniciativa personal en àmbits de salut i consum que generen el benestar propi i el dels altres. Desenvolupa capacitats per a una percepció adequada de l’espai físic en l’entorn més pròxim i per a prendre consciència progressiva de la influència que tenen les persones i la seua activitat a l’espai.

Quan en aquesta àrea s’aborden continguts relacionats amb l’espai i els objectes i la relació de l’infant amb aquests, es du a terme una interpretació i una representació de la realitat que contribuïx al desenvolupament de la competència matemàtica.

Es contribuïx a iniciar el desenvolupament de la competència en comunicació lingüística a través de l’expressió d’idees, sentiments, emocions, pensaments i vivències i mitjançant el diàleg per a la resolució de conflictes i l’estructuració del coneixement de si mateix o de si mateixa.

Quan els infants treballen amb l’adult en la recerca, la selecció, el tractament i la utilització de la informació a través de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, es fomenta l’autonomia personal i s’inicia el desenvolupament de la competència en el tractament de la informació i competència digital.

32

L’àrea contribuïx a l’adquisició de la competència cultural i artística en abordar continguts relacionats amb la utilització dels sentits en l’exploració de la realitat cultural exterior, identificant les sensacions i les percepcions que se n’obtenen i mitjançant el reconeixement de les diferents manifestacions culturals de la motricitat humana com ara els esports, els jocs tradicionals i les activitats expressives o la dansa.

Contribució de l’àrea coneixement de l’entorn (medi físic, natural, social i cultural) al desenvolupament de les competències bàsiques

Aquesta àrea contribuïx al desenvolupament de la competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic mitjançant la percepció de l’espai físic en què es desenvolupa la vida i l’activitat humana i mitjançant l’habilitat per a interactuar amb l’espai circumdant, moure-s’hi i resoldre els problemes en què intervenen els objectes i les qualitats d’aquests. S’afavorix la posada en pràctica d’actituds pròpies de la investigació científica, com ara formular preguntes, buscar, seleccionar i interpretar la informació, buscar-ne explicacions, extraure’n conclusions…

La competència social i ciutadana es desenvolupa a través de la comprensió de la realitat social en què viu l’infant, sobretot, l’àmbit més pròxim familiar i escolar.

Aquesta àrea inicia el desenvolupament de la competència social i ciutadana i potencia l’adquisició d’habilitats com ara saber expressar les idees pròpies en diferents contextos i escoltar i respectar d’altres punts de vista. A més, afavorix la pràctica del diàleg i de la negociació com a formes de resoldre els conflictes. Implica disposar d’habilitats per a participar activament en la vida de l’aula com a forma d’iniciar-se en una participació ciutadana posterior, a més de construir, acceptar i practicar normes de convivència.

Contribuïx a la competència matemàtica mitjançant el desenvolupament de l’habilitat per a interpretar i explicar de forma precisa dades, informacions i argumentacions adaptades al nivell de desenvolupament dels infants. També s’hi aborden aspectes com ara el coneixement i l’ús dels elements matemàtics bàsics (nombres, mesures, símbols…) i la posada en pràctica de processos de raonament per a resoldre problemes en diferents situacions de la vida quotidiana.

L’àrea contribuïx a l’adquisició de la competència cultural i artística en la mesura que s’aproxima al coneixement de les manifestacions culturals i artístiques i se’n van reconeixent algunes com a pròpies del patrimoni de la seua comunitat.

Aquesta àrea contribuïx al desenvolupament de la competència en el tractament de la informació i competència digital en treballar en la recerca, la selecció, el tractament i la utilització de la informació en diferents suports i amb diferents fins.

Es contribuïx a la competència en comunicació lingüística a través de la utilització de textos per a interpretar, comprendre i representar la realitat.

Quant a la competència per a aprendre a aprendre, l’àrea proporciona l’inici en la utilització de diferents estratègies d’aprenentatge, com ara l’observació i el registre dels fets, el treball en equip, la planificació i l’organització de les activitats, el coneixement dels diferents recursos i les diferents fonts d’informació. Implica, també, la curiositat per plantejar-se preguntes sobre tot allò que els envolta i la recerca de diferents respostes possibles.

A la competència en autonomia i iniciativa personal es contribuïx desenvolupant les habilitats per al diàleg i la cooperació, la iniciativa per a presentar projectes, la

33

destresa per a argumentar, la iniciació en l’organització de tasques i activitats senzilles, la flexibilitat per a acceptar canvis i la convivència en la vida quotidiana.

Contribució de l’àrea llenguatges: comunicació i representació al desenvolupament de les competències bàsiques

L’àrea contribuïx a l’adquisició de la competència en comunicació lingüística en abordar tots els aspectes que la configuren. S’anirà desenvolupant a través de l’ús social i funcional dels diferents contextos comunicatius, en què els infants aprendran a comunicar i a expressar pensaments, emocions, vivències i opinions, i a dialogar i a interpretar el llenguatge escrit mitjançant successives aproximacions als textos presents a l’entorn social. D’aquesta manera, inicien un coneixement i un ús progressiu dels elements més formals del llenguatge, del funcionament social que té i de les normes que regixen els intercanvis lingüístics; tot això contribuïx al desenvolupament de l’autoestima i la confiança en si mateix o en si mateixa.

Aquesta àrea contribuïx al desenvolupament de la competència cultural i artística en abordar continguts que faciliten l’expressió mitjançant diferents codis artístics i en percebre diferents realitats del món de l’art i de la cultura pròxima a l’entorn de l’infant. Descobriran els elements del llenguatge plàstic a través de l’experimentació amb diferents elements, diferents materials i diferents tècniques i expressaran les seues idees i els seus sentiments amb finalitat comunicativa, estètica i creativa.

Escoltar, comprendre, recitar i dramatitzar textos literaris fomentarà la comprensió i l’apreciació del valor cultural de la literatura.

L’àrea contribuïx al desenvolupament de la competència social i ciutadana en incrementar les habilitats per a aprendre a comunicar-se en diferents contextos a través de la llengua, en particular, i d’altres llenguatges, en general, fent del diàleg un valor de convivència: posar-se en el lloc de l’altre, resoldre els conflictes, escoltar, treballar en equip, expressar les seues idees i respectar els altres per a aprendre a conviure.

Contribuïx al desenvolupament de la competència matemàtica en abordar el coneixement i l’ús dels elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana.

Els diferents llenguatges abordats en aquesta àrea contribuïxen al desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, ja que permeten iniciar-se en l’aprenentatge, ser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més autònoma i eficaç i anar adquirint consciència d’aquelles competències que entren en joc en l’aprenentatge, com ara l’atenció, la concentració, la memòria, la comprensió i l’expressió lingüístiques…

L’àrea contribuïx al desenvolupament de la competència d’autonomia i iniciativa personal en la mesura que ajuda a organitzar del pensament, a millorar el control emocional, a adquirir habilitats per al diàleg i per a treballar en equip.

Des d’aquesta àrea s’aborden habilitats que contribuïxen a desenvolupar la competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic en utilitzar la llengua com a instrument de comunicació i aprenentatge, la qual cosa afavorix la comprensió d’esdeveniments i la interacció amb el món social i natural que els envolta.

Al tractament de la informació i competència digital es contribuïx a través de l’ús de la tecnologia com a eina per a accedir a la recerca, la selecció i el tractament de la informació en processos relacionats amb els llenguatges gràfic, sonor i artístic per a aprendre, informar-se i comunicar. En aquesta etapa la iniciació en l’ús dels instruments

34

tecnològics anirà acompanyada de l’adequada intervenció docent per a valorar-ne críticament l’ús i els continguts.

6. La tutoria i la col·laboració família-escola La tutoria forma part de la funció educativa i constituïx un element fonamental per a

orientar la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge. Correspon als centres la programació, el desenvolupament i l’avaluació del pla d’orientació i acció tutorial. Aquest pla recollirà els mecanismes de col·laboració amb les famílies en els processos educatius dels seus fills i de les seues filles.

L’acció tutorial afecta i compromet tot l’equip docent que incidix en un mateix grup d’infants i és essencial per a aconseguir que desenvolupen el seu procés educatiu de forma personalitzada d’acord amb les capacitats individuals de cadascun.

El contacte periòdic amb el centre i amb el professorat és importantíssim per a l’eficàcia de l’acció educativa. D’una banda, els pares i les mares són els que tenen la millor i més fiable informació sobre els infants, i, d’altra banda, els docents han d’aportar a les famílies totes les dades que consideren rellevants i que afecten el desenvolupament i l’educació dels infants. La col·laboració sistemàtica família-escola aportarà experiències enriquidores tant a pares i mares com als docents.

D’aquesta manera, les relacions fluides entre la família i l’escola permetran que s’unifiquen criteris i pautes d’actuació que afavoriran el procés d’aprenentatge i el desenvolupament harmònic de la personalitat dels infants.

Així, doncs, el centre d’educació infantil compartix amb la família la labor educativa, i en completa i n’amplia les experiències formatives. L’eficàcia de l’educació infantil depén, en gran manera, de la unitat de criteris educatius en els diferents moments de la vida de l’infant, en sa casa i a l’escola. En aquest sentit, l’escola ha de romandre sempre en disposició de rebre els pares i les mares per poder comentar qualsevol aspecte educatiu dels seus fills i de les seues filles i, així mateix, ha d’acceptar-ne els suggeriments i les aportacions.

La família, per la seua banda, ha de col·laborar estretament i comprometre’s amb el treball quotidià dels seus fills i de les seues filles i amb la vida de l’escola. Només el compromís i l’esforç compartit permetran la consecució dels objectius que ens marquem.

L’educació en aquest cicle d’infantil es concep, com hem vist, com un procés compartit amb les famílies, que s’ha d’afavorir des del centre docent a través de la tutoria. La tutoria és el conjunt d’activitats que exercix el tutor o la tutora amb el grup de classe, amb les seues famílies i amb la resta de mestres i que col·laboren en la docència d’aquest grup. El contingut de la tutoria forma part del pla d’orientació i atenció a la diversitat, i la planificació, el desenvolupament i l’avaluació són assessorats pel responsable d’orientació del centre. A través de la tutoria, l’equip d’orientació del centre ajusta i orienta el procés d’ensenyament-aprenentatge, amb la qual cosa en prevé possibles dificultats, afavorix els processos de maduració, en desenvolupa la capacitat d’autovaloració, facilita l’acceptació d’un sistema de valors i en permet una socialització adequada. Mitjançant entrevistes individuals, a iniciativa de la família o del tutor, s’intercanviaran les informacions oportunes per facilitar el procés d’ensenyament de l’alumnat.

El projecte Paperets d’educació infantil afavorix la col·laboració família-escola oferint una sèrie de materials, informes i suggeriments que els infants portaran a casa:

35

• Qüestionari inicial: és un recurs que permet al docent conéixer els infants en diferents aspectes físics, de desenvolupament, emocionals, psicomotors, familiars… Es pot complementar amb una entrevista personal amb els pares i les mares o els tutors.

• Informació sobre cada unitat didàctica dels continguts que s’hi treballaran. La família té a la seua disposició una informació molt detallada sobre els continguts de la unitat, sobre com serà l’actuació pedagògica i una sèrie de suggeriments destinats a reforçar a casa aquesta actuació.

• Contes: estan pensats perquè els infants, ja des de menudets, prenguen consciència de la relació del llenguatge oral amb la representació escrita i perquè descobrisquen la bellesa dels llibres i el plaer de la lectura. Presenten una sèrie d’activitats d’expressió oral que es treballaran a classe dirigits pel docent i que els pares, les mares o els tutors podran reforçar a casa: escoltar, mirar, recordar, parlar, llegir…, i contribuir, d’aquesta manera, que els infants aprenguen a llegir a poc a poc.

• Fitxes que es poden treballar a casa. Sempre que el docent ho considere oportú, els infants portaran a casa una fitxa per fer-la amb els pares i les mares o els tutors, que haurà de ser tornada al centre.

• CD-ROM interactiu per a reforçar a casa els continguts treballats. És un material per a iniciar els infants en l’ús de l’ordinador de manera molt senzilla. Amb aquest CD-ROM, i a casa, s’hi podran reforçar els continguts tractats a l’escola.

• Informes trimestrals: en acabar cada trimestre portaran a casa un informe que resumix els objectius que han anat aconseguint al llarg d’aquest període de temps.

• Llibre per a la família, on es recullen aquests i d’altres aspectes educatius importants.

• Activitats en totes les unitats didàctiques que requerixen la participació de la família: activitats extraescolars, eixides, excursions, tallers, festes, adorn de la classe, manualitats…

• Llibre amb temes d’interés per als pares i les mares sobre aspectes relacionats amb l’educació dels seus fills i de les seues filles, diferents per a cada nivell educatiu.

7. Període d’acollida El període d’acollida per a l’alumnat que s’incorpora al segon cicle de l’educació

infantil és un component bàsic de l’acció tutorial. Els objectius i els continguts d’aquest període exigixen el disseny i la presa de decisions per part de l’equip d’educació infantil sobre les activitats que desenvoluparà amb l’alumnat i amb les famílies.

El centre programarà el període d’acollida dels infants a fi d’afavorir-ne la transició des de l’escola infantil o des de la família a la nova situació d’ensenyament i aprenentatge. L’organització d’aquest període garantix la incorporació de forma gradual de tot l’alumnat des de l’inici de les activitats lectives.

L’entrada a l’escola comporta un canvi rellevant tant per a l’alumnat que té experiència prèvia, com per al que procedix de la família, ja que implica l’eixida d’un món, el familiar, on té un paper definit, se sent acceptat, estimat, i d’un espai conegut, segur, d’acord amb uns codis coneguts. Al mateix temps, han de relacionar-se amb persones que no coneixen, adequar-se a espais que no controlen i a horaris diferents dels de casa, i han de conviure amb d’altres infants als quals no han vist mai. Aquest canvi afecta igualment els pares i les mares i la institució escolar mateixa.

36

El període d’adaptació ha d’incloure, per tant, un conjunt d’actuacions amb la família i amb els infants dirigides a acceptar i resoldre d’una manera natural i normalitzada el conflicte que necessàriament provoca el canvi. En el cas de les famílies, aquestes actuacions han d’estar dirigides a oferir orientacions perquè assumisquen amb naturalitat el procés, i reduïsquen l’ansietat, els temors i les angoixes, i perquè mantinguen comportaments que contribuïsquen a donar seguretat i confiança als infants.

Al començament del curs s’organitza el procés d’acostament progressiu a la nova situació, mitjançant visites de la família a l’escola i a l’aula i el calendari d’entrevistes individuals per a completar la informació i per a explicar-los el significat i la importància del període d’adaptació. Se’ls demanarà col·laboració i ajuda per portar a bon terme aquest procés.

Amb la incorporació dels infants es continua la tasca d’adaptació iniciada amb les famílies. El mestre o la mestra ha de crear un clima en què se senten acceptats, acollits i reconeguts individualment. És fonamental que els docents es marquen com a objectiu prioritari incorporar els infants a la comunitat educativa de la manera més positiva possible, sense oblidar les particularitats de cadascun, per a la qual cosa en respectaran els ritmes i les característiques personals i intentaran evitar sentiments d’angoixa, desconfiança o inseguretat.

L’entrada fins a la configuració definitiva del grup ha de ser organitzada en grups reduïts i de forma gradual i ha d’afavorir que tots i totes tinguen les mateixes condicions i prou temps per a adaptar-s’hi. Es programaran activitats amb propostes obertes, amb varietat de formes d’agrupaments, amb experiències en què poden mostrar els seus interessos, i s’evitaran situacions que obliguen els infants a assumir conductes que requerisquen processos d’aprenentatge llargs.

El procés acaba quan l’infant es mostra content, quan parla i intercanvia experiències, quan utilitza els objectes de la classe, quan es mou per l’aula amb seguretat i quan admet la relació amb el docent.

El projecte Paperets d’educació infantil oferix una unitat inicial pensada per a aquest període d’acollida i d’adaptació. És una unitat diferent de les altres i amb un únic objectiu: que els infants es vagen adaptant a la vida escolar. A més, oferix i suggerix una sèrie de jocs perquè l’entrada a l’escola es faça de forma alegre i divertida i perquè ajuden els infants a prendre confiança amb l’entorn i amb els seus nous companys, les seues noves companyes i el mestre o la mestra. Aprofitarem aquest recurs perquè es vagen familiaritzant amb els materials, amb els espais de la classe, amb la dinàmica del grup, amb les rutines diàries…

8. Atenció a la diversitat i necessitats educatives específiques

Atendre la diversitat comporta reconéixer que cada infant és una persona única i irrepetible, amb la seua pròpia història, afectes, motivacions, necessitats, interessos, estil cognitiu, sexe, etc. Això exigix que l’escola oferisca respostes adequades a cadascun. És necessari que el tutor o la tutora, considerant i respectant les diferències personals, planifique el seu treball de forma oberta, diversa, flexible i positiva, perquè en dur-lo a la pràctica, permeta acomodar-se a cada persona, i potencie a més els diferents tipus d’interessos que apareixen en els infants quan se centren més en propostes d’un o altre tipus: experimentació, comunicació, motòrica, expressió…

L’atenció a la diversitat s’ha de guiar pel principi d’afavorir i estimular el benestar i el desenvolupament de tots els infants, aprofitant les diferències individuals existents a

37

l’aula. És necessari plantejar situacions didàctiques que responguen a diferents interessos i nivells d’aprenentatge, i permeten treballar dins de l’aula en grups menuts tenint en compte la curiositat i l’interés diferenciat de cadascú.

La concepció de l’escola com a grup humà comporta l’acceptació de la diversitat de l’alumnat que, com a part d’aquesta, integren i enriquixen la labor educativa. Aquesta acceptació de la diversitat de l’alumnat implica, per part dels educadors i de les educadores, una anàlisi i una reflexió sobre el seu grup d’alumnes, acceptant que cadascun té els seus propis interessos, capacitats, necessitats, motivacions i estils d’aprenentatge.

A fi de garantir l’equitat, la nova Llei d’educació aborda els grups d’alumnes que requerixen una atenció educativa diferent de l’ordinària per presentar alguna necessitat específica de suport educatiu i, així mateix, establix els recursos necessaris per a emprendre aquesta tasca amb l’objectiu d’aconseguir-ne la inclusió i la integració plenes.

Quan parlem d’alumnes amb necessitats educatives específiques, ens referim als infants que procedixen d’altres països i d’altres cultures, als que tenen altes capacitats intel·lectuals i a aquells amb retard en el desenvolupament maduratiu —bé per la presència d’una o d’unes quantes discapacitats o per d’altres factors d’efectes anàlegs.

Els alumnes immigrants tenen els mateixos drets i els mateixos deures que els espanyols. Els hem de facilitar la incorporació al sistema educatiu, ja que poden desconéixer la nostra llengua i la nostra cultura o presentar mancances greus en els coneixements bàsics.

Amb els alumnes superdotats intel·lectualment s’han d’adoptar les mesures necessàries per a identificar-ne i avaluar-ne de forma primerenca les necessitats. Per a ells és necessari flexibilitzar la durada dels diferents nivells i les diferents etapes del sistema educatiu, independentment de l’edat que tinguen. En alguns casos, els hem de facilitar l’escolarització en centres que puguen prestar-los una atenció adequada.

Els infants que requerisquen determinats suports i atencions educatives específiques per patir discapacitats físiques, psíquiques, sensorials, o per manifestar greus trastorns de la personalitat o de conducta, han de tindre una atenció especialitzada d’acord amb els principis de no-discriminació i normalització educativa i amb la finalitat d’aconseguir-ne la integració hem d’oferir una resposta educativa adequada que s’ajuste a les circumstàncies i a les necessitats que hi concorren, per a la qual cosa podem introduir mesures de flexibilització de les diferents etapes. L’escolarització d’aquests alumnes es regirà pels principis de normalització i inclusió i n’assegurarà la no-discriminació i la igualtat efectiva.

La resposta educativa adequada a tots els alumnes es concep a partir del principi d’inclusió, entenent que únicament d’aquesta manera es garantix el desenvolupament de tots i totes, s’afavorix l’equitat i es contribuïx a una major cohesió social. L’atenció a la diversitat és una necessitat que comprén totes les etapes educatives i tots els alumnes, és a dir, es tracta de contemplar la diversitat com a principi i no com una mesura que correspon a les necessitats d’uns pocs.

El projecte Paperets d’educació infantil, per donar resposta a aquests alumnes, adoptarà i utilitzarà estratègies com ara:

• Modificació del temps dels aprenentatges. Les fitxes de cada unitat didàctica no presenten cap ordre de paginació. Així, cada docent podrà treballar-les d’acord amb la seua realitat educativa i amb les característiques individuals de cadascun dels seus alumnes.

38

• Adequació de l’ajuda pedagògica. • Adequació de la metodologia: el treball individual, de dos en dos, en grup menut i

en grup gran possibilita seqüències educatives en què l’aprenentatge té caràcter cooperatiu, la qual cosa resulta beneficiosa per a tots, al mateix temps que possibilita l’accés a les zones de desenvolupament pròxim.

• Adequació de les activitats a les diferències individuals de l’alumnat. Per tant, es faran activitats que reforcen els aprenentatges d’uns i que amplien els

d’altres. Cal destacar també l’àmplia proposta d’activitats en cadascuna de les pàgines dedicades a l’explotació de cada fitxa, la qual cosa amplia el ventall de possibilitats d’intervindre a l’hora d’abordar cada contingut concret i específic. Els educadors i les educadores podran seleccionar les activitats de reforç o ampliació que estimen convenients per als seus alumnes.

Aquest projecte considera necessari desenvolupar un currículum capaç d’adaptar-se a les necessitats individuals de l’alumnat, i té molt present l’atenció a la diversitat en els materials curriculars.

El material de l’alumnat, pel disseny i pel caràcter obert i flexible que presenta, permet que una mateixa activitat es faça de formes diferents segons les diferències individuals. A més, el projecte inclou una unitat per a treballar un poc més en el segon trimestre per a 3 anys, dues unitats en el segon i tercer trimestres per a 4 anys i tres unitats de continguts de lectoescriptura i matemàtiques per als tres trimestres de 5 anys.

S’hi presenten també un gran nombre de recursos didàctics per al desenvolupament del llenguatge, activitats relacionades amb l’àmbit musical i que, en tot moment, requerixen i necessiten la col·laboració de la família com a complement a l’atenció a la diversitat.

Finalment, per a aconseguir una oferta educativa de qualitat, en particular per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques, els professors i les professores de l’educació infantil col·laboraran amb els professionals especialitzats necessaris, a fi d’introduir-hi les adaptacions adequades per a l’atenció d’aquests alumnes. Aquestes adaptacions poden ser no significatives si afecten determinats elements del currículum (metodologia, activitats, avaluació), però no en modifiquen els objectius, i significatives, si afecten els elements bàsics de la programació del nivell de l’educació infantil.

Activitats complementàries Com a conseqüència de l’esforç per a atendre la diversitat, el nostre projecte oferix

nombroses solucions de caràcter pràctic per donar resposta a aquest enfocament, a la formació integral, activitats obertes a la vida cultural, a l’entorn social, en definitiva, a la realitat de hui en dia.

Les activitats complementàries s’integren en la programació didàctica perquè contribuïxen a desenvolupar els objectius i els continguts del currículum. Contribuïxen a aconseguir una escola més atractiva per a tots els membres de la comunitat educativa, a incrementar l’interés per aprendre de l’alumnat i faciliten la generalització dels aprenentatges tant dins com fora del context escolar. Són activitats que permetran als infants establir relacions directes amb el seu grup de classe, amb d’altres grups, amb l’entorn (el seu barri, llocs d’oci, parcs, éssers vius…). A través d’aquestes activitats, els infants aniran consolidant a poc a poc el sentit de pertinença i, a més, afavoriran la creació d’actituds tan positives com ara l’interés, la curiositat, el respecte, la solidaritat, etc.

39

El projecte Paperets d’educació infantil inclou recursos perquè els infants complementen el procés d’ensenyament-aprenentatge a través d’una sèrie de fitxes fotocopiables que el docent utilitzarà per a ampliar o reforçar segons crega necessari. A més, en cadascuna de les fitxes de les unitats didàctiques, s’hi proposen activitats per a fer en grup, eixides, visites culturals guiades, dramatitzacions, realització de tallers i racons, activitats psicomotrius, musicals… També a través dels materials per a l’aula, se n’afavorirà l’ús col·lectiu a fi que contribuïsquen al desenvolupament social, ja que proporcionen ocasions per a compartir, per a ajudar i col·laborar i per a posar-se en el punt de vista dels altres.

9. Educació del comportament En aquesta etapa educativa s’establixen les bases per al desenvolupament personal i

social i s’integren aprenentatges que estan en la base del posterior desenvolupament de competències que es consideren bàsiques per a tots els infants.

Cada infant arriba a l’escola amb una sèrie de costums, normes de comportament i hàbits adquirits prèviament en l’àmbit familiar. Efectivament, la família constituïx l’entorn natural en què primer aprenen comportaments concrets sobre la manera de parlar, d’alimentar-se, de rentar-se, de reaccionar, de manifestar els seus sentiments i en què comencen a desenvolupar els seus primers hàbits de vida; per això, es fa imprescindible que l’acció educativa que es duga a terme a l’escola es complemente amb la que es duga a terme en la família i viceversa, de forma que els infants se senten segurs i protegits en ambdós ambients, sense que hi haja contradiccions que obstaculitzen la interiorització normal de les principals normes i els principals hàbits de comportament. Si l’infant percep que les pautes de comportament que l’escola promulga són les mateixes que hi ha en la seua pròpia família, estarà aprenent a valorar allò que està ben fet, que és correcte i coherent.

El nostre projecte, sempre comptant amb la vostra col·laboració i la vostra participació, formarà els infants en aspectes que entenem fonamentals per a l’adquisició progressiva d’hàbits i comportaments necessaris per al seu correcte desenvolupament. Així, al llarg de les diferents unitats didàctiques, hi treballarem la potenciació i el desenvolupament d’un ventall de conductes molt ampli, per tal d’ajustar-nos a les característiques i a les possibilitats de cada infant. Entre aquestes conductes, en destaquem algunes que estan relacionades amb els àmbits del comportament següents:

Autonomia: en aquestes edats es pretén que els infants siguen cada vegada més autònoms i vagen progressivament adaptant-se a les normes de convivència tant en l’àmbit familiar com a l’escolar, de manera que puguen mostrar un comportament més ajustat als diferents contextos en què es mouen i poder actuar més autònomament en cadascun.

Per a arribar a ser competents en aquest aspecte és necessari que els infants adquirisquen el coneixement de si mateixos, que identifiquen les seues possibilitats i les seues limitacions i que aprenguen a controlar el cos.

Es treballarà perquè vagen adquirint un repertori de comportaments i actituds que els permeten, d’una banda, actuar de forma cada vegada més autònoma en les diferents activitats quotidianes, principalment la higiene (rentar-se les mans, ensabonar-se a la dutxa, anar sols al vàter…), el menjar (aprendre a agafar els coberts, menjar sense l’ajuda del pare o de la mare…) i el vestit (agafar la seua roba de l’armari, vestir-se sols progressivament, deixar la roba bruta a la bugada, guardar la roba a l’armari…), i,

40

d’altra banda, resoldre amb èxit les dificultats que vagen trobant en el desenvolupament d’aquestes, per tal de potenciar la seguretat i la confiança en si mateixos.

L’adquisició d’una progressiva capacitat dels infants per a valdre’s per si mateixos en els diferents plans de la seua manera d’actuar, pensar i sentir, possibilita que, gradualment, prenguen iniciativa i independència per a triar, opinar, decidir i assumir gradualment responsabilitats senzilles adequades a l’edat.

Educació emocional: és necessari que els infants troben un clima càlid, tant a casa com a l’escola, en el qual fonamentar la seua seguretat afectiva; per això és important l’entorn emocional que els envolta. És fonamental que experimenten relacions afectives positives, tant perquè les seues relacions siguen eficaces, com per a millorar la seua atenció i la seua motivació per tot el que els envolta. La seguretat afectiva és imprescindible perquè aconseguisquen un equilibri emocional adequat.

Treballarem aspectes com ara l’afecte, l’enuig, la gelosia, la por, l’alegria, la tristesa, la manifestació de gustos i opinions, el control dels impulsos… L’infant necessita que se l’ajude a identificar i distingir els seus sentiments i les seues emocions perquè siga en conscient i influïsquen de manera positiva en el seu desenvolupament personal. També necessita ajuda per a expressar aquests sentiments i aquests opinions de forma natural, per la qual cosa crearem un clima a casa i a l’escola basat en el respecte, el diàleg, la resolució pacífica dels conflictes, la confiança, la tolerància i l’afecte.

Viure amb els altres: la relació amb els iguals i amb els adults afavorirà que els infants desenvolupen de manera correcta la seua empatia, que tinguen en consideració el punt de vista dels altres i abandonen l’egocentrisme que els ha caracteritzat fins ara.

El respecte a la diversitat i l’acceptació de l’altre en les diferències i en les particularitats d’expressió, d’habilitats i coneixements, les diferències de gènere, aspecte físic…, han d’estar presents en les actituds de les persones adultes que conviuen amb els infants, perquè ells els puguen incorporar.

És important que els infants aprenguen que vivim en societat i que necessitem els altres per a desenvolupar-nos plenament com a persones i com a ciutadans, i que hi ha un conjunt de normes de convivència que hem de conéixer i respectar. Per tant, haurem d’ensenyar-los des de menuts a relacionar-se, a compartir, a saber demanar i agrair, a respectar totes les persones independentment de la raça, la cultura, la religió o el sexe, etc. La vida escolar i la vida familiar comporten l’establiment d’experiències que acosten l’infant al coneixement de les persones i de les relacions interpersonals, i generen vincles i desenvolupen actituds, com ara l’empatia i l’afecció, que constituïxen la base de la seua socialització.

Cura del medi ambient: en aquestes edats és molt important que els infants prenguen consciència que la natura és un bé compartit del qual hem de tindre cura, i que aprenguen a practicar hàbits desitjables en aquest sentit. Convé que vagen desenvolupant consciència ecològica, valorant la influència dels elements naturals per a la nostra salut i el nostre benestar, i discriminant i detestant comportaments inadequats en relació amb el medi. En la cura del medi ambient hi ha involucrats tant els infants, segons les seues possibilitats d’actuació, com els adults que s’hi relacionen.

És fonamental que els infants prenguen consciència des dels primers anys que viuen en un entorn que ens oferix tot el que és necessari per a les nostres vides (llum, aigua, aliments, vegetació…) i que, per tant, hem de tindre’n cura al màxim per a evitar que es deteriore. Per a això, els fomentarem comportaments encaminats a conservar i respectar el medi natural, a valorar la importància que té l’aigua per a la vida dels éssers vius, a

41

respectar els animals i les plantes i a tindre’n cura, a evitar la contaminació de la nostra atmosfera mitjançant el reciclatge de residus…

Educar per a l’alimentació: és especialment important la comunicació entre la família i l’escola per a crear hàbits i pautes d’actuació conjunta que encaminen els infants cap a una alimentació saludable.

Una bona nutrició és fonamental al llarg de tota la nostra vida, però molt especialment durant els primers anys; per això és important potenciar en els infants l’adquisició de bons hàbits alimentaris a través d’aspectes com ara el coneixement dels diferents tipus d’aliments, de l’aportació de cadascun al nostre creixement, el reconeixement dels diferents sabors, la importància de menjar sa i variat, la necessitat de rentar-nos les mans abans de menjar, etc., entenent que l’escola ha de tindre un paper complementari al dels pares i de les mares, els autèntics models que els infants han d’imitar pel que fa als hàbits alimentaris.

La cura dels espais: els espais en què els infants es mouen constituïxen una realitat en què s’aprén i sobre la qual s’aprén. L’escola, la casa, el carrer, els llocs d’oci i diversió són espais on els infants es mouen diàriament. Per això, és necessari que els coneguen adequadament i els valoren com a part important en les seues vides. Tant a casa com a l’escola s’ha de fomentar el desenvolupament de comportaments i actituds encaminats a mantindre l’ordre i la netedat d’aquests espais, com també la cura de les pertinences, tant personals, com dels altres.

Hàbits: les rutines quotidianes constituïxen un marc privilegiat per a aprendre i per a créixer. L’interés per aprendre sorgix en situacions potencialment significatives per als infants.

Considerem necessària l’adquisició d’una sèrie d’hàbits i actituds relacionades amb el benestar, la seguretat personal, la higiene, l’enfortiment de la salut, l’organització, la constància, l’atenció, la iniciativa, l’esforç… Ha de ser un objectiu fonamental per a pares i educadors desenvolupar en els infants hàbits i actituds d’ajuda, col·laboració, cooperació i tots els que es deriven de la vida en grup.

Els esforços dirigits a aconseguir aquests comportaments desitjables constituïxen tota una labor molt lloable perquè els alumnes vagen prenent consciència i vagen assumint valors i actituds com a autèntics ciutadans responsables i compromesos amb la realitat social i amb el seu entorn.

10. L’educació en valors i per a la convivència (temes transversals)

L’educació infantil es configura com un període decisiu per a la formació de la persona, ja que en aquesta etapa s’establixen els fonaments no sols per a un aprenentatge sòlid de les habilitats bàsiques, sinó que també s’adquirixen, per a la resta de la vida, hàbits de treball, convivència ordenada i respecte pels altres.

Juntament amb la formació d’un autoconcepte positiu i la construcció de la seua pròpia identitat, ha d’estimular-se l’adquisició dels valors que es generen en la relació amb els altres i amb el medi en el procés educatiu, com ara respectar els altres i els seus treballs, acceptar les normes, mostrar interés per conviure i col·laborar amb els companys i les companyes i amb l’adult, respectar el medi ambient i, en suma, autoregular la conducta en el joc, en la convivència, en el treball i en relació amb la salut, responent progressivament d’una manera cada vegada més adequada a les situacions que es plantegen.

42

La Llei 27/2005, de 30 de setembre, de foment de l’educació i de la cultura de la pau, proposa que en tots els nivells del sistema educatiu s’impartisquen els ensenyaments d’acord amb els valors propis de la pau, es potencie una educació integral, s’elimine la intolerància i es promocione el diàleg i la no-violència com a pràctica que cal generalitzar en la gestió i la transformació de conflictes.

A través de l’educació s’exerciten aquests valors que fan possible la vida en societat i s’adquirixen hàbits de convivència democràtica i de respecte, és a dir, es prepara els infants per a la participació responsable en les diferents activitats i les diferents instàncies socials.

Fomentar l’aprenentatge al llarg de tota la vida implica, abans que res, proporcionar als alumnes una educació completa que comprenga els coneixements i les competències bàsics que resulten necessaris en la societat actual, que els permeta desenvolupar els valors que sustenten la pràctica de la ciutadania democràtica, la vida en comú i la cohesió social, i que els estimule el desig de continuar aprenent i la capacitat d’aprendre per si mateixos.

El projecte Paperets d’educació infantil considera que un dels objectius bàsics de l’ensenyament és el de formar consciències crítiques, persones capaces de pensar per si mateixes. Aquesta tasca ha de començar a dur-se a terme des de les edats més primerenques, ja que sabem que una actuació pedagògica correcta en aquests nivells permetrà disposar als alumnes del fonament principal per al seu posterior aprenentatge i desenvolupament funcional en la societat.

Per aconseguir aquest objectiu, el nostre projecte ha concedit una gran importància a les activitats grupals:

• Diàlegs en assemblea, de manera que cada infant expose lliurement la seua opinió sobre un tema, partint d’un conte o de qualsevol tipus d’informació subministrada pel professor o per la professora, que tindrà cura que es respecten els torns de paraula entre companys i companyes.

• Realització d’activitats plàstiques en grups de treball menuts. Aquest tipus d’activitats ajuden l’infant a apreciar la importància del treball cooperatiu per a aconseguir un fi comú.

S’ha optat en tot moment per un model d’ensenyament actiu, considerant l’aula com un fòrum de construcció de coneixement en què els alumnes són protagonistes del seu aprenentatge, i el mestre la mestra un orientador o orientadora en aquesta tasca.

En aquestes edats, els infants comencen a formar-se una visió del món. La formació integral de l’individu, que perseguix l’educació en l’actualitat, porta implícita la formació en valors democràtics fonamentals com són l’exercici de la llibertat, la tolerància, la solidaritat i la igualtat.

D’aquesta manera, l’educació contribuïx a avançar en la lluita contra la desigualtat i la discriminació per raons socioeconòmiques, de raça, sexe o religió. Aquesta discriminació, sia d’origen familiar sia d’origen social, s’haja arrossegat tradicionalment o haja aparegut recentment com a conseqüència dels canvis socials, dificulta la convivència pacífica en una societat cada vegada més complexa. Cal fomentar estratègies coeducatives amb propostes que permeten als infants ser actius i independents, i els possibiliten la presa de decisions i l’autonomia de criteris. Es tracta de potenciar actuacions que reforcen l’autoconcepte de les xiquetes quant al desenvolupament de les seues capacitats socioprofessionals i l’autoconcepte dels xiquets quant al desenvolupament de les seues capacitats domèstiques i afectives.

43

L’avanç dels mitjans de comunicació ha contribuït a acostar les fronteres. La societat occidental del present i del futur és eminentment multiètnica i la coexistència en un mateix context de persones de diferents races i de diferents cultures és ja una realitat per a la qual hem de preparar els nostres alumnes en una escola on es potencie la diversitat i la solidaritat.

En aquest sentit, hem cregut convenient incloure infants de diferents races la incorporació dels quals a les escoles europees és cada dia més quotidiana. Es tracta d’aprendre, a partir del coneixement de les característiques i dels costums d’altres pobles, que el respecte a la diferència entre cultures no contribuïx a fer uns ciutadans millors que altres, sinó a l’enriquiment de tots.

Per a aconseguir que els alumnes els interioritzen, siguen capaços de fer-los operatius en les seues conductes i els extrapolen a qualsevol situació que se’ls presente, és necessari desenvolupar una sèrie d’estratègies i tindre molt clar que, entre d’altres mitjans, s’aprén per imitació del comportament dels adults.

L’educador o l’educadora haurà de tindre present que aquests continguts són la manifestació d’un sentiment i una expressió de valors assumits com a positius per la comunitat. Per això, els tindrà en compte en tot moment, i crearà fins i tot situacions que n’afavorisquen la posada en pràctica.

Així, per exemple, l’alumne o l’alumna aprendrà més fàcilment i ràpidament a tindre comportaments no sexistes si a l’aula o al centre impera una relació ndiscriminatòria per raons de sexe que fent llargues xarrades sobre aquest tema.

Desenvoluparem contínuament actituds de companyonia, de respecte i d’ajuda als altres, d’ordre i netedat, d’ús del diàleg, de rebuig de la violència i de l’agressivitat, de cura dels béns naturals, i fomentarem un estil de vida i comportament quotidià com a acceptació d’aquests valors que la societat necessita i establix com a positius per al bon funcionament.

El projecte Paperets d’educació infantil inclou uns continguts vinculats al currículum que han d’estar immergits en el quefer quotidià. Proposa un conjunt de continguts d’ensenyaments, principalment actitudinals, que han d’entrar a formar part de les activitats plantejades en totes les àrees. Són els següents:

Dialoguem i respectem els altres Comporta educar per a la convivència pacífica i la ciutadania democràtica, fomentant

la solidaritat, la cooperació, la llibertat, la responsabilitat, el respecte i el rebuig de tot tipus de discriminació i intolerància.

Per a això, el nostre projecte proposa: • Establir normes de convivència a l’aula i al centre. • Crear un clima de confiança en què els infants s’expressen lliurement. • Fomentar la tolerància i el respecte als altres. • Resoldre situacions conflictives a través del diàleg. • Atorgar responsabilitats als infants. • Rebutjar els jocs, els joguets i les situacions que inciten a la violència. • Promoure activitats en grup en què es coopere, es respecte i es compartisca.

44

Tots som iguals La societat en què vivim assigna als xiquets i a les xiquetes des de menuts rols

diferents d’acord amb el seu sexe. Els mestres i les mestres poden i han de corregir aquestes desigualtats. En les seues

mans hi ha fer que els xiquets i les xiquetes es formen com a persones que són, en igualtat de condicions i amb els mateixos drets i les mateixes obligacions.

Per tant, el nostre projecte: • Presenta una distribució equitativa de personatges masculins i femenins. • Proposa una distribució equitativa dels diferents rols exercits per ambdós sexes en

els àmbits familiar, escolar i professional. • Reflectix una distribució equitativa dels trets positius i negatius entre ambdós

sexes. • Rebutja tot tipus de discriminació per raó de sexe. • Analitza i denuncia la situació de marginació i de desigualtat que històricament ha

patit i continua patint la dona. • No fa distinció entre jocs masculins i jocs femenins. • Utilitza un llenguatge no sexista. • Assigna responsabilitats a l’aula indistintament a xiquets i a xiquetes. • Comenta amb ells la necessitat que tant els xiquets com les xiquetes han de

col·laborar en les tasques domèstiques. • Procura que els espais o els racons de l’aula, els utilitzen indistintament els xiquets

i les xiquetes. • Narra contes canviant els papers que tradicionalment s’assignaven als homes i a les

dones.

Protegim el medi ambient Comporta acostar els infants al medi natural perquè aprenguen a valorar la

importància que aquest té per a la vida de les persones i desenvolupen actituds de respecte i cura envers el medi ambient.

Per a això, el nostre projecte proposa: • Afavorir eixides fora de l’escola per a observar el medi natural. • Ensenyar-los a usar de forma responsable els recursos naturals. • Observar directament el creixement d’alguna planta o el cicle vital d’algun animal

que portarem a la classe. • Iniciar-los en el coneixement de materials reciclables. • Fer-los observar, directament o a través d’imatges, les repercussions que té

l’actuació humana sobre el medi natural. • Explicar-los la procedència natural d’alguns objectes i d’alguns aliments. • Fer activitats plàstiques emprant-hi materials de rebuig.

Consumim responsablement Encara que en aquestes edats els infants no tenen encara autonomia com a

consumidors, estan constantment rebent missatges dels mitjans de comunicació:

45

publicitat sobre llepolies, pastissets, joguets, material escolar… El que es pretén és que els infants vagen adquirint una actitud crítica i responsable envers el consum.

Així, doncs, el nostre projecte proposa: • Ensenyar els infants a tindre cura dels materials individuals i dels materials

comuns. • Procurar un màxim d’aprofitament del material escolar. • Fer amb ells jocs que no necessiten joguets. • Utilitzar els objectes de la classe que no ens servixen per a d’altres activitats. • Procurar reparar els joguets espatlats. • Utilitzar materials de rebuig per a construir jocs i joguets. • Inventar, amb la participació dels infants, anuncis que no es referisquen a objectes

de consum. • Fomentar el consum d’aliments sans en l’esmorzar i el berenar en compte de

brioxeria industrial.

Anem-hi segurs L’objectiu fonamental de l’educació viària és la prevenció d’accidents. En aquestes edats, els infants encara no són autònoms en els desplaçaments pels

espais urbans, però sí que utilitzen els transports públics —alguns des dels tres anys usen el transport escolar— i els privats a l’entorn familiar.

Per això, és necessari iniciar-los en el coneixement d’unes normes establides, fonamentals per a la seua futura participació en l’ambient urbà com a vianants, viatgers o usuaris de vehicles.

Per a tal fi el nostre projecte proposa: • Fer eixides curtes per l’entorn pròxim establint-hi normes: caminar per les voreres,

no córrer, detindre’s en arribar a un encreuament… • Proposar jocs en què siga necessària la intervenció de figures com ara el policia de

trànsit, els vianants, els cotxes… • Ensenyar-los el significat dels principals senyals de circulació. • Fer jocs amb els colors del semàfor. • Ensenyar-los normes sobre l’ús dels transports: anar asseguts correctament, no

distraure el conductor, cordar-se el cinturó de seguretat…

Siguem bons ciutadans i bones ciutadanes Comporta preparar els infants per a l’exercici de la ciutadania i per a la participació

en la vida social i cultural amb actitud crítica i responsable. D’aquesta manera, el nostre projecte proposa: • Ensenyar-los a respectar les normes de convivència que regixen la vida a l’aula. • Responsabilitzar-los en la cura dels materials i dels espais comuns. • Proposar jocs en què hagen de discriminar comportaments adequats i

comportaments inadequats en diferents situacions. • Fomentar el respecte cap a les persones grans. • Desenvolupar actituds per a ser bons ciutadans i bones ciutadanes (respecte,

tolerància, solidaritat, convivència…).

46

Tinguem cura de la nostra salut L’objectiu fonamental és fomentar en els infants l’adquisició d’hàbits de salut:

alimentació sana, descans, higiene corporal, prevenció d’accidents… Per a això, el nostre projecte proposa: • Fomentar el consum d’aliments sans: fruita, llet, verdures… • Rebutjar el consum abusiu de llepolies, per a la qual cosa els explicarem la

repercussió que tenen sobre la salut dental. • Establir normes d’higiene personal: rentar-se les mans abans i després de dinar,

mocar-se… • Fer jocs simbòlics relacionats amb la higiene perquè la vegen com un fet agradable. • Donar importància al descans. • Fer activitats a l’aire lliure. • Informar-los i previndre’ls sobre les situacions de perill al pati, a l’aula, a casa…

11. L’educació intercultural Les societats modernes es caracteritzen per la convivència en un mateix si de

diferents grups ètnics, amb les senyes d’identitat cultural, religiosa i política corresponents. Arrere ha quedat un món rígidament compartimentat en què els intercanvis socioculturals entre uns països i altres eren poc freqüents i significatius. Assistim hui en dia al naixement d’un nou món afavoridor de l’enriquiment a través de l’intercanvi cultural, un món vertaderament obert i multicultural.

Una de les realitats socials de més transcendència en l’actualitat és, sens dubte, la immigració. Aquest fenomen, més o menys recent, està provocant nombrosos canvis en les diferents estructures socials i està donant lloc a una societat plural en què la diversitat cultural n’és una de les característiques principals. Aquesta diversitat aconsella aproximar els infants als usos i els costums socials des d’una perspectiva oberta i integradora que els permeta conéixer diferents maneres i manifestacions culturals presents en la societat i generar-hi així actituds de respecte i estima.

El fenomen de la immigració és molt complex i requerix d’actituds obertes, flexibles i integradores per part de tots, tant de les diferents institucions com de cadascun de nosaltres com a éssers individuals. Hem d’entendre la immigració com un element d’enriquiment cultural i social per a les poblacions d’acollida, ja que implica la possibilitat de conéixer i assimilar noves formes de vida, costums, festes, alimentació…, sense necessitat de renunciar a la nostra pròpia identitat cultural i sense que les persones i els col·lectius immigrants hagen de renunciar a la seua pròpia. Caminem cap a una nova concepció de ciutadania en què se superen actituds i concepcions excloents per a donar pas a visions inclusives des de les quals s’entén les persones com a subjectes de dret al marge de les fronteres políticament, socialment i econòmicament establides.

Des d’aquesta perspectiva, es fa necessari posar en marxa tots els mecanismes i totes les actuacions que calguen per a anar fomentant noves formes de convivència basades en el respecte, la tolerància i el reconeixement envers noves cultures i les diferents formes d’expressió que tenen.

En aquest procés de canvi i adaptació social tindrà un paper essencial l’escola, com a institució social directament afectada per l’arribada, els últims anys, d’una gran quantitat de nous alumnes procedents de diferents cultures. L’escola haurà d’estar estratègicament situada per a emprendre, des dels primers anys d’escolaritat, actuacions

47

encaminades a aconseguir que aquests alumnes reben una ensenyament de qualitat que respecte les seues senyes d’identitat cultural, i que la resta de companys i de companyes aprenguen a conéixer i acceptar noves manifestacions culturals i a enriquir-s’hi.

Educar des de la interculturalitat implica planificar propostes curriculars que potencien les possibilitats de pensar de manera crítica i responsable des de les primeres edats. Comporta promoure relacions d’igualtat i de cooperació entre els infants procedents de diferents cultures i transmetre valors i actituds per a un enriquiment mutu. Cal recollir en el treball quotidià la realitat de tots els alumnes i facilitar els mitjans perquè hi puguen aportar les seues vivències i els seus diferents punts de vista.

En aquest sentit, el projecte Paperets d’educació infantil s’identifica plenament amb aquesta filosofia educativa, i es constituïx en una valuosa eina al servei de la consecució d’una societat autènticament plural en què, partint del coneixement i el respecte de la cultura dels altres, visquem tots en harmonia.

12. La psicomotricitat en l’educació infantil La psicomotricitat té una importància especial en l’educació infantil, ja que pretén

desenvolupar les capacitats i les potencialitats de l’infant a través del moviment, de l’acció, de la interacció amb el medi, de la relació amb els altres… Té en compte l’individu en la seua totalitat i n’integra els aspectes cognitius, emocionals, simbòlics i sensoriomotors, per la qual cosa exercix un paper importantíssim en el desenvolupament de la personalitat i en l’aprenentatge.

La psicomotricitat desenvoluparà, a partir del cos i del moviment, les possibilitats motrius, expressives i creatives dels infants. Afavorix la comunicació, el coneixement i la creativitat. A més, potencia el diàleg de l’infant amb si mateix i l’ajuda a aconseguir determinats aprenentatges escolars.

L’educació psicomotriu constituïx la base de nombrosos aprenentatges escolars, estimula el desenvolupament de la percepció temporal i espacial, el desenvolupament de la simbolització i l’aprenentatge de la lectoescriptura. Hi ha molts conceptes abstractes que els infants han d’aprendre: les nocions espacials, les nocions temporals, els quantificadors, les formes, les figures geomètriques…, la millor manera d’aprendre’ls és, entre d’altres estratègies, l’experiència i la vivència amb el cos.

Per mitjà de la psicomotricitat es pretén que els alumnes adquirisquen el coneixement del cos, el domini de l’equilibri, el control i l’eficàcia de les coordinacions globals i segmentàries, el control de la inhibició voluntària i de la respiració, l’organització de l’esquema corporal, l’orientació espacial i una estructuració espaciotemporal adequada.

L’esquema corporal és la consciència immediata, el coneixement i la representació del cos. S’organitza a través de les sensacions interoceptives, propioceptives, cinestèsiques, visuals i tàctils que el cos rep en l’interactuar amb el medi. Està influït per la idea o la imatge que els infants tenen de si mateixos i per la idea que tenen sobre el que els altres pensen o senten sobre ells. És fonamental treballar, des de l’educació infantil, el desenvolupament d’una imatge positiva i ajustada de si mateixos que contribuïsca a millorar-ne la imatge corporal per les repercussions que això té sobre l’autoestima.

Perquè els infants assolisquen una estructuració de l’esquema corporal adequada, és necessari que coneguen el seu cos (característiques físiques, elements i segments que el formen, possibilitats i limitacions motrius…), que controlen la respiració, que

48

reconeguen els eixos imaginaris del cos per a poder assolir una major independència en el control motriu i que puguen iniciar i inhibir els moviments de forma voluntària.

Perquè el moviment dels diferents elements i dels diferents segments corporals siga harmònic, cal que hi haja coordinació entre si. Els infants, progressivament, aniran adquirint la coordinació dinàmica general que els permetrà manejar els moviments globals del cos i controlar l’espai pel qual es desplacen.

Gradualment, i afavorit per les diferents activitats que els alumnes fan a classe i pels jocs psicomotors, aniran millorant la coordinació visuomotriu. Aquesta coordinació els permetrà assolir més precisió en les activitats motrius de caràcter fi.

Un altre aspecte que treballa l’educació psicomotriu és l’orientació espacial. Els infants hauran d’aprendre i assimilar diferents nocions espacials que primer hauran d’experimentar amb el seu propi cos per a, posteriorment, poder-les representar mentalment.

De la mateixa manera, aprendran a orientar-se espacialment a sa casa, a la seua classe, al seu carrer, al seu barri o al seu poble… També, aprendran a orientar-se a l’espai gràfic. Aquest punt està estretament relacionat amb l’aprenentatge de la lectoescriptura.

Paral·lelament a l’adquisició de les nocions espacials es van incorporant els referents al temps. L’aprenentatge dels conceptes temporals s’aborda des de la psicomotricitat per mitjà de la interiorització dels ritmes i de la seqüenciació d’elements. Els infants, al llarg del període de l’educació infantil, hauran d’assolir una estructuració espaciotemporal adequada.

La lateralitat es definix com el predomini d’un hemisferi cerebral sobre l’altre. La lateralització de funcions no es manifesta fins als 3 anys; en aquest moment, comença a aparéixer la preferència per una de les mans, encara que els infants continuen utilitzant indistintament les dues. No s’aconseguix una dominància cerebral fins als 5 o els 6 anys. De vegades no hi ha una dominància igual per a totes les funcions; es pot tindre més precisió visual amb un ull, més habilitat amb una determinada mà i més destresa amb un peu concret. L’escola ha de contribuir en aquest procés de lateralització per la repercussió que té, entre d’altres factors, en l’aprenentatge de la lectoescriptura.

El projecte Paperets d’educació infantil inclou un Llibre de jocs complementaris i psicomotors en què es proposen activitats per a cada unitat, variades, noves i divertides, que treballen, de forma motivadora i lúdica, tots els aspectes esmentats anteriorment. Aquests jocs psicomotors podran fer-se al pati de l’escola, a l’aula de psicomotricitat o a la classe; això dependrà de cada activitat. Els materials que s’hi empren són diversos: bancs suecs, xanques, cèrcols, matalassets, piques, totxos, tobogan, pneumàtics, paper de diari, fulls, pandero, guixos, ceres, llapis de colors, cintes adhesives, targetes amb dibuixos i noms, senyals de circulació, caixes de cartó, màscares, caretes… Aquests jocs complementen i consoliden l’aprenentatge de les diferents nocions, les diferents habilitats i les diferents destreses treballades en les fitxes de cada unitat, per mitjà de la vivència corporal d’aquests.

13. Iniciació a la lectoescriptura en l’educació infantil La nova llei i el desenvolupament que ha tingut obrin la possibilitat d’aproximar-se a

la lectura i a l’escriptura a través de diferents textos relacionats amb la vida quotidiana, i valora el llenguatge escrit com a instrument de comunicació, representació i gaudi. Es tracta d’afavorir un acostament a la llengua escrita com a mitjà per a conéixer,

49

confrontar i interpretar la realitat a través de situacions funcionals de la lectura i de l’escriptura.

L’adquisició i el desenvolupament del llenguatge oral són especialment rellevants en l’educació infantil en ser els instruments per excel·lència de l’aprenentatge, de regulació de la conducta i de manifestació d’idees, desitjos, sentiments, emocions…

En el segon cicle de l’educació infantil es pretén que els infants descobrisquen i exploren els usos de la lectura i de l’escriptura, per tal de despertar-los i consolidar-los l’interés per aquests usos. La utilització funcional i significativa de la lectura i de l’escriptura a l’aula els portarà, amb la intervenció educativa pertinent, a iniciar-se en el coneixement d’algunes propietats i d’algunes característiques convencionals del text escrit, l’adquisició del qual s’ha de completar en el primer cicle de l’educació primària. Així mateix, cal desenvolupar actituds positives envers la llengua pròpia, despertar en els infants sensibilitat i curiositat per conéixer-ne d’altres i interessar-se per la literatura com a font de gaudi, gaudi, diversió i joc.

En definitiva, es tracta que els infants utilitzen la llengua oral d’una manera convenient perquè puguen comunicar-se amb els seus iguals, perquè comprenguen els missatges orals; que mostren interés pels textos escrits i s’inicien a usar-ne; que participen en les situacions de lectura i d’escriptura que s’esdevenen a l’aula; que s’expressen i es comuniquen cada vegada millor; que desenvolupen actituds positives envers les produccions escrites; que mostren interés per explorar els mecanismes bàsics del codi escrit i que desenvolupen habilitats expressives per mitjà de diferents materials, instruments i tècniques propis dels diferents llenguatges.

A partir dels 3 anys l’infant disposa de la capacitat de poder operar amb múltiples representacions. S’ha de començar a preparar la consciència de la relació del llenguatge oral amb la representació gràfica per mitjà de pictogrames en un context integrat d’activitats comunicatives.

Als 4 anys, ha de ser capaç de reconéixer paraules molt significatives del seu entorn. Per tant, hem de posar-l’hi en contacte per a afavorir la lectura.

A poc a poc, anirà apareixent en l’infant l’interés per reconéixer les lletres com a components de les paraules, moment que ha d’aprofitar-se perquè en reconeguen l’estructura. Es treballarà la identificació dels diferents elements i l’estructura de la parla (paraules, síl·labes, fonemes) i se’n potenciaran, a través del llenguatge oral, els aspectes fonològics.

S’iniciarà l’aprenentatge de les tècniques de la lectura i de l’escriptura. Aquest aprenentatge es farà per mitjà de la comunicació i comprendrà activitats de descodificació, codificació i comprensió.

L’aprenentatge de la llengua escrita ha de permetre que els infants descobrisquen les possibilitats que oferixen la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, fantasia, comunicació i informació.

Dels textos que es poden emprar per a la lectura a l’aula, els contes han d’ocupar un lloc essencial en la formació literària dels infants. Pel contingut, l’estructura i el vocabulari que tenen, constituïxen un instrument valuós per al desenvolupament de les habilitats lingüístiques.

El desenvolupament de la competència lingüística contribuirà al desenvolupament de les altres competències: competència matemàtica, competència en el coneixement i en la interacció amb el món físic, tractament de la informació i competència digital, competència social i ciutadana, competència cultural i artística, competència per a

50

aprendre a aprendre, competència per a l’autonomia i iniciativa personal i competència emocional.

La competència en comunicació lingüística està àmpliament carregada de les destreses bàsiques del llenguatge (escoltar, parlar, llegir, escriure) imprescindibles per a estructurar i organitzar el pensament i la comunicació. Al llarg d’aquesta etapa, els infants han de ser capaços de:

• Mostrar una actitud positiva envers les diferents llengües i les diferents cultures que conviuen en la nostra societat i respectar els usos lingüístics particulars de cada persona.

• Utilitzar el llenguatge per a establir i mantindre relacions socials, resoldre conflictes o planificar activitats.

• Expressar i comprendre missatges orals en diferents situacions comunicatives. • Descriure, narrar, explicar…, diferents dibuixos, cartells, fotografies,

pictogrames… • Iniciar-se en debats en grup sobre temes i problemes relacionats amb situacions de

la vida quotidiana. • Expressar en veu alta opinions personals. • Recrear a l’aula situacions de la vida quotidiana. • Saber dialogar sobre els diferents temes i formar-ne progressivament judicis crítics. • Participar i mostrar una escolta activa en situacions habituals de comunicació. • Utilitzar progressivament les estratègies bàsiques per a la comprensió: escoltar

atentament, conéixer les relacions de causa-efecte i connectar allò que s’escolta amb les experiències personals.

• Mostrar interés per parlar i pensar a fi de llegir i escriure dominant progressivament el sistema d’escriptura.

• Utilitzar les competències lectoescriptores bàsiques (direccionalitat, linealitat, orientació esquerra-dreta, distribució del text, posició en escriure) des dels primers moments del procés de construcció de l’escrit.

• Utilitzar textos diferents amb intencions comunicatives diverses: contes, revistes, fotografies, cartells…

• Interpretar imatges en veu alta. • Conéixer i utilitzar les regles bàsiques del funcionament de la llengua. • Ser progressivament competents en l’expressió i en la comprensió dels missatges

orals que s’intercanvien en situacions de comunicació diverses. • Conéixer les estratègies necessàries per a interactuar lingüísticament d’una manera

adequada. • Saber expressar idees, sentiments, emocions, necessitats, vivències i opinions, i

acceptar i fer crítiques amb sentit constructiu. • Ser capaços de situar-se en el lloc dels altres, d’escoltar i tindre en compte

opinions, desitjos, necessitats i interessos diferents dels propis amb sensibilitat i sentit crític.

• Utilitzar les destreses necessàries per a iniciar-se en l’escriptura i en la lectura. • Utilitzar de forma progressivament activa i efectiva els codis i les habilitats

lingüístiques i no lingüístiques i les regles que afavorixen l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions.

51

• Utilitzar estratègies diverses per a comprendre el que els altres diuen: atendre el to de la veu, l’entonació, les pauses…

• Aprendre a generar idees, a donar coherència i cohesió al discurs. • Gaudir en iniciar-se en la lectura. • Desenvolupar l’autoestima i la confiança en si mateix o en si mateixa. • Establir vincles i relacions constructives amb els altres i amb l’entorn a través de la

comunicació i de la conversa. El projecte Paperets d’educació infantil inclou un Llibre de competències

lingüístiques i guia de contes en què hi ha reproduïts tots els contes del mètode i s’hi proposen activitats per a treballar el desenvolupament d’aquesta competència. A més, hi recull d’altres recursos literaris atractius per als infants, com ara poemes, endevinalles, embarbussaments, tirallongues… i dramatitzacions breus per a desenvolupar diferents tipus de llenguatge.

Per completar la nostra proposta, encara que fora d’aquesta, planteja la possibilitat de reforçar els continguts de lectoescriptura treballats en el material bàsic, o de donar-hi suport, mitjançant una sèrie de materials complementaris d’iniciació a la lectoescriptura per a diferents nivells amb la seqüència de continguts següent:

Per a 3 anys: • Iniciació a les vocals.

Per a 4 anys: • Vocals: a, e, i, o, u. • Primeres consonants.

Per a 5 anys: • Repàs de les vocals. • Consonantes. Dins dels materials de l’aula que componen el projecte s’inclouen una sèrie de

recursos, diferents per a cada nivell educatiu, que actuaran com a suport i reforç de l’aprenentatge de la lectoescriptura. Aquest material resulta compatible amb qualsevol mètode que s’adopte per a possibilitar aquest aprenentatge, independentment de l’enfocament, la seqüenciació i la estratègia que tinga. Està basat en l’observació d’imatges, en l’associació de la paraula escrita amb aquestes imatges i en la combinació paraula/imatge per a, així, formar les primeres estructures sintàctiques que, a poc a poc, evolucionaran cap a estructures un poc més complexes.

14. Iniciació a les matemàtiques La llei considera que en el nivell de l’educació infantil s’ha de procurar que els

infants s’inicien en les habilitats logicomatemàtiques i que generen coneixements derivats de la coordinació de les seues accions: relacionar, ordenar, quantificar i classificar elements i col·leccions basant-se en els atributs i les qualitats que tinguen.

Els conceptes matemàtics tenen caràcter abstracte. En aquesta etapa no ha de treballar-se una matemàtica disciplinar; hi parlarem d’activitat matemàtica. En aquestes edats augmenta la capacitat per a reflexionar sobre les conseqüències de les accions

52

sobre elements i col·leccions. El desenvolupament del llenguatge, d’altra banda, juntament amb les experiències culturals, genera en els infants la competència per a representar algunes d’aquestes relacions concretes en forma matemàtica, sia de manera convencional sia no convencional.

Per a conéixer i comprendre com funciona la realitat, els infants indaguen sobre el comportament i les propietats dels objectes i de les matèries presents al seu entorn: actuen i establixen relacions amb els elements del medi físic, exploren i identifiquen aquests elements, reconeixen les sensacions que provoquen, s’anticipen a l’efecte de les seues accions sobre aquests elements, hi detecten semblances i diferències, comparen, ordenen, quantifiquen, amb la qual cosa passen de la manipulació a la representació, origen de les incipients habilitats logicomatemàtiques. D’aquesta manera, i amb la intervenció educativa apropiada, s’aproximen al coneixement del món que els envolta, estructuren el pensament, interioritzen les seqüències temporals, controlen i canalitzen accions futures, i van adquirint més autonomia respecte a les persones adultes.

A partir dels 3 anys, els infants estan passant de l’aprenentatge sensorial a l’intuïtiu i comencen a solucionar els problemes que se li plantegen en la vida quotidiana. Progressivament seran capaços de fer deduccions simples i classificacions seguint-hi alguns criteris molt senzills, tot i que encara no poden establir algunes relacions entre els objectes.

Als 4 anys no tenen encara pensament lògic, encara que s’hi van acostant. Això els permet fer classificacions i seriacions seguint criteris una miqueta més complexos que als 3 anys.

Als 5 anys, els infants fan les primeres abstraccions i són capaços d’operar amb les imatges mentals dels objectes. El pensament és més lògic, per la qual cosa aconseguixen fer seriacions i classificacions tenint-hi en compte diferents qualitats dels objectes. Poden resoldre per si mateixos alguns dels problemes que se’ls plantegen.

El projecte Paperets d’educació infantil suggerix la utilització de materials complementaris al mètode, encara que independents, que reforcen els continguts i els principals conceptes matemàtics treballats en els materials bàsics i que garantisquen un tractament específic dels continguts següents:

Per a 3 anys: • Cardinals 1, 2 i 3. • Propietats dels objectes: igual-diferent, obert-tancat, color… • Nocions bàsiques de mesura: gran-menut, llarg-curt, alt-baix… • Quantificadors bàsics: més que, ple-buit, molts-pocs, molts-un… • Formes planes: cercle, triangle i quadrat. • Nocions espacials bàsiques: dins-fora, dalt-baix, un costat-l’altre costat, davant-

darrere… • Iniciació a la seriació. • Sèries de color, forma i dimensions. • Iniciació a la lectura d’etiquetes. • Iniciació al raonament lògic.

Per a 4 anys: • Cardinals 1, 2, 3, 4, 5 i 6.

53

• Ordinals 1r, 2n, 3r, 4t, 5é i 6é. • Propietats dels objectes: igual-diferent, obert-tancat, simetria, color… • Nocions bàsiques de mesura: dimensions gran-mitjà-menut, llarg-curt, alt-baix,

gruixut-prim, ample-estret… • Quantificadors bàsics: tants com, un-uns quants… • Nocions espacials bàsiques: un costat-l’altre costat, dalt-baix, davant-darrere, prop-

lluny, dins-fora, al voltant… • Formes planes: cercle, quadrat, triangle, rectangle, rombe. • Descomposició de nombres. • Discriminació de formes i figures. • Noció de quantitat. • Realització de sèries senzilles. • Sèries creixents i sèries decreixents de nombres. • Sèries de color, forma i dimensions. • Associació nombre i quantitat. • Ordenació dels elements de la sèrie numèrica. • Iniciació a la suma. • Raonament lògic.

Per a 5 anys: • Cardinals de l’1 al 10. • Ordinals del 1r al 9é. • Nocions bàsiques de mesura: ample-estret, alt-baix, gruixut-prim… • Propietats dels objectes: recte-corb, obert-tancat… • Quantificadors bàsics: major-menor, més que-menys que… • Formes planes: oval, esfera… • Nocions espacials bàsiques: dalt, esquerra-dreta, al voltant… • Sèries creixents i sèries decreixents de nombres. • Sèries de dimensions i color. • Relació nombre i quantitat. • L’anterior i el posterior d’un nombre. • El doble d’un nombre. • Construcció de la sèrie numèrica per addició de la unitat. • Realització de sumes. • Descomposició de nombres. • Iniciació a la resta. • Agrupació d’objectes per les propietats que tinguen. • Discriminació de formes i figures. • Raonament lògic.

15. Introducció a la llengua estrangera en l’educació infantil

54

La diversitat lingüística i cultural a l’escola, a causa de fenòmens socials, culturals, econòmics, etc., ha fet que s’hi promoga l’ensenyament d’una llengua estrangera i que s’hi vaja introduint des de l’educació infantil. Així mateix, cal desenvolupar en aquesta etapa actituds positives envers la llengua pròpia i la dels altres, i despertar la sensibilitat i la curiositat per conéixer d’altres llengües. En la introducció d’una llengua estrangera ha de valorar-se l’acostament progressiu als significats de missatges en contextos de comunicació coneguts, fonamentalment en les rutines habituals de l’aula, i despertar l’interés dels infants per participar en intercanvis orals en llengua estrangera.

Moltes investigacions sobre la implantació d’un idioma estranger en les primeres edats han establit entre els 4 i els 7 anys l’edat apropiada per a iniciar l’aprenentatge d’una segona llengua. Atés que l’infant de 4-5 anys està iniciant-se en l’aprenentatge de la lectoescriptura, l’ensenyament d’una altra llengua ha de ser exclusivament oral i donar-se en condicions semblants a les que es donen quan aprenen la seua pròpia llengua. Conéixer d’altres llengües s’ha convertit en una necessitat i en una exigència per a poder integrar-se de forma natural en una societat cada vegada més complexa en cultures i llengües. El futur domini d’altres llengües proporcionarà als infants grans oportunitats, alhora que assegura la convivència i l’intercanvi cultural.

És durant aquesta etapa quan es té més facilitat per a aprendre, ja que hi ha una plasticitat i una flexibilitat en el cervell que faciliten l’assimilació de nous codis. A més, l’ensenyament d’un idioma estranger en aquestes edats facilita que els infants comencen a prendre consciència que el món no és tot igual, que hi ha d’altres llengües, d’altres punts de vistes, d’altres cultures; en definitiva, els ajuda a desenvolupar l’autoestima, la creativitat i a ser més comunicatius, tolerants i respectuosos amb la identitat cultural dels altres.

Els objectius generals de l’etapa per a la llengua estrangera són: • Iniciar-se en l’ús oral d’una llengua estrangera per a comunicar-se en activitats dins

de l’aula, i mostrar interés i gaudi en participar en aquests intercanvis comunicatius. • Acostumar a poc a poc als alumnes als sons de la llengua anglesa. • Comprendre ordres senzilles, expressions i textos de forma oral. • Familiaritzar-se amb la llengua estrangera a través del joc. • Reproduir i repetir oralment en anglés estructures lingüístiques breus i missatges

senzills. • Reconéixer el vocabulari i les expressions en anglés que estiguen relacionats amb la

seua realitat més pròxima i immediata. • Aprendre poemes, cançons, tirallongues i jocs en anglés. • Començar a utilitzar la llengua estrangera per a expressar situacions, sentiments i

emocions. • Adquirir el gust i l’interés per la llengua anglesa i desenvolupar actituds de

tolerància envers les diferents cultures. • Aprofitar l’ensenyament de l’anglés per a desenvolupar els valors recollits en els

temes transversals. • Comprendre la idea global de textos orals en llengua estrangera, en situacions

habituals de l’aula i quan es parle de temes coneguts i predicibles. L’ensenyament de l’anglés haurà de fer-se amb un enfocament globalitzador i basat

en el principi d’aprenentatge significatiu. L’enfocament hi ha de ser comunicatiu. Per això, la cosa més important és parlar, utilitzar tots els recursos lingüístics i extralingüístics per a fer-nos comprendre. És un enfocament en què es dóna màxima

55

importància a la interacció com a mitjà i com a objectiu final en l’aprenentatge de la llengua. En aquesta etapa, la cosa essencial és que l’oralitat servisca per a transmetre i comunicar, al marge de la consciència gramatical.

El nostre projecte inclou, per a l’aprenentatge de la llengua estrangera, cançons en totes les unitats relacionades amb el vocabulari i amb el centre d’interés que s’hi treballa. També hi proposem activitats molt senzilles per a reforçar l’aprenentatge de paraules i expressions.

Per tant, el projecte Paperets d’educació infantil suggerix utilitzar materials complementaris que permeten la incorporació de l’anglés com a llengua estrangera en les programacions d’aula. Es tracta que els infants comencen a familiaritzar-se amb la llengua anglesa. Els continguts que se suggerixen per a l’educació infantil són:

• Colors: blau, roig, groc, verd, taronja, blanc, marró, morat… • Membres de la família: pare, mare, avi, àvia, germà, germana. • Nombres: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9. • Festes i celebracions: Nadal, carnestoltes. • Salutació: “bon dia”, “bona nit”, “hola” i “adéu”. • Frases curtes i senzilles. • Parts del cos: mà, cap, boca, ull, panxa, peu… • Dies de la setmana. • Vocabulari relacionat amb les unitats didàctiques: escola, xiquet, xiqueta, professor,

motxilla, vacances, llapis, classe, pissarra, pati, pintar, casa, dormitori, menjador, bany, cuina, porta, finestra, cotxe, autobús, carrer, guants, abric, cotxe de policia, semàfor, paperera, full, nina, pilota, milotxa, tambor, trencaclosques, neu, hivern, bufanda, menjar, beure, fruites, peix, aigua, botigues, primavera, parc, flors, camp, animals, estiu, platja, camiseta, gelat, l’espai, planetes, estrelles, Lluna, Sol, Terra, nau espacial…

16. Noves tecnologies de la informació i de la comunicació L’escola no pot romandre al marge de les noves tecnologies de la informació i de la

comunicació. Els infants conviuen des que naixen amb tot tipus d’equips tecnològics, i és un fet que viuen amb més interés les activitats escolars i que mantenen millor l’atenció si en l’aprenentatge s’empren mitjans tecnològics: premsa, televisió, cinema, vídeo, DVD, fotografia, ordinador… Per tant, el llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i de la comunicació presents en la vida infantil requerixen un tractament educatiu que inicie els infants en la comprensió dels missatges audiovisuals i en la utilització adequada, i que identifique el paper que aquestes noves tecnologies tenen en les seues vides.

Les tècniques de la informació i de la comunicació complixen dues funcions. D’una banda, l’educació amb els mitjans sonors, visuals i audiovisuals com a recurs didàctic per a desenvolupar els continguts de les àrees. D’una altra banda, l’educació en els mitjans de comunicació i en les tecnologies de la informació i de la comunicació que implica treballar aquests mitjans com a objecte d’estudi. Els dos vessants conformen l’educació en comunicació.

L’educació en comunicació promou i facilita a l’aula el treball en equip, el treball per projectes i els tallers, i també el desenvolupament de les habilitats comunicatives en tots els llenguatges.

56

En l’etapa de l’educació infantil hauran d’iniciar-se en l’ús de diferents instruments tecnològics (ordinador, reproductors d’imatge i so, DVD, pissarra digital…) i en el coneixement de diferents produccions audiovisuals, valorar-ne progressivament els continguts i prendre consciència de la necessitat d’utilitzar-los moderadament.

Els infants assumixen amb naturalitat la presència de l’ordinador a l’entorn escolar. L’aprenentatge mateix, per a ells, és un joc, i l’ordinador, un recurs didàctic per a aprendre i jugar.

No podem oblidar que, actualment, l’ús de l’ordinador és una necessitat. La societat l’utilitza en tots els àmbits. Si volem preparar els alumnes perquè siguen membres actius i integrats de la societat, han de conéixer i saber utilitzar aquesta tecnologia. Per tant, és important començar aquesta preparació des dels primers nivells educatius.

La planificació de l’ús de l’ordinador i la resta d’instruments tecnològics ha d’estar pensada com un recurs i una eina més de què disposa el docent, igual que un llibre o la pissarra, i així se n’ha de preveure l’ús. Es tracta d’incorporar aquestes eines com a recursos habituals a l’aula i emprar-les com a mitjans d’expressió, comunicació i informació, no restringir-les a usos mecànics o lúdics.

D’aquesta manera, el projecte Paperets d’educació infantil proposa treballar amb l’ordinador uns materials inclosos en un CD-ROM per a cada curs en què es proposen un conjunt d’activitats, jocs, exercicis divertits, atractius, basats en el dibuix infantil, que inciten els infants a resoldre situacions de conflictes senzills i resolució fàcil i la realització de les quals resulta gratificant i motivadora. En definitiva, consistix a jugar i aprendre utilitzant-hi l’ordinador.

Els continguts propis de l’educació infantil que a través d’aquestes noves habilitats i aquestes noves destreses es podran desenvolupar, seran:

3 anys: • Moviment amb el ratolí, indicar amb el ratolí, fer un clic amb el ratolí, fer un clic i

arrossegar. • Colors. • Alguns conceptes espacials. • Desenvolupament de la memòria, de l’atenció, de l’observació, d’hàbits d’ordre. • Sons i instruments musicals. • Nombres 1, 2 i 3 i els conceptes corresponents a aquestes quantitats. • Quantificadors i nocions bàsiques de mesura. • Associació de parelles. • Sèries de colors, figures i nombres… • Descobriment de l’entorn: estacions, paisatges, animals, botigues, mitjans de

transport… • Figures: cercle, quadrat i triangle. • Dimensions gran-menut.

4 anys: • Grafomotricitat a través del traç i de la direccionalitat. • La casa. • Colors.

57

• Les estacions. • Algunes nocions espacials. • Desenvolupament de l’atenció, de la memòria, de l’atenció, d’hàbits d’ordre. • Discriminació sensorial. • Els animals i els hàbitats que tenen. • Sèries de raonament lògic. • Sèrie numèrica: de l’1 al 6 i els conceptes de quantitat corresponents. • Alguns quantificadors i algunes nocions bàsiques de mesura. • Iniciació a la lectoescriptura a través de jocs. Vocals. • Figures: cercle, quadrat, triangle, rectangle i rombe. • Sons i instruments musicals.

5 anys: • Parelles amagades. • Colors. • Desenvolupament de l’observació, de la memòria, de l’atenció, d’hàbits d’ordre. • Alguns conceptes espacials. • Diferents tipus de paisatges. • Educació musical. • Cura de la natura. • Representació numèrica aprenent a través de les activitats d’aprenentatge dels

nombres de l’1 al 9 i el 0 i l’associació amb les quantitats corresponents. • Alguns quantificadors i algunes nocions bàsiques de mesura. Sèries. • Algunes propietats dels objectes. • Mitjans de transport. • Composició de trencaclosques. • Instruments musicals. • Sumes i restes. • Iniciació a la lectoescriptura: associació d’imatges i paraules. • Formes geomètriques: cercle, quadrat, rectangle, rombe, oval, esfera i cub.

17. L’educació musical El llenguatge musical en el segon cicle de l’educació infantil partix de l’interés dels

infants pels sons i per la música. Pretén desenvolupar-los les capacitats expressives i comunicatives a través de la percepció auditiva, el cant, l’expressió instrumental i el moviment corporal. La música i la dansa són vehicles que els infants tenen per a manifestar els estats d’ànim, per a expressar sentiments i despertar sensacions diverses. La música és un llenguatge universal, un mitjà de comunicació entre les persones de totes les cultures. Afavorix la sensibilitat estètica i l’apreciació i la manifestació creativa dels infants.

L’etapa de l’educació infantil ha de recollir i ampliar gradualment les primeres vivències musicals de l’àmbit familiar i plantejar situacions on intervinguen la música i

58

el moviment i que permeten l’exploració, l’acció i la participació dels infants en el món sonor.

S’hi afavoriran experiències que ajuden a interioritzar alguns elements musicals, en especial el ritme, molt lligat al joc infantil, o diferents qualitats del so. La intervenció educativa ha de dirigir-se a aconseguir que senten la música i desenvolupen el plaer per escoltar-la i produir-la, i n’ha de potenciar al mateix temps el valor com a instrument d’apropiació cultural de tradicions i formes d’expressió pròpies de la seua comunitat.

No es tracta de conéixer i fer servir aspectes merament musicals, sinó d’utilitzar la música com a eina educativa capaç de promoure objectius educatius de caràcter extramusical; l’escola té un paper fonamental per a aconseguir-ho.

Actualment, sabem que la música té una importància especial en el desenvolupament integral de la persona i que l’educació musical ha de ser l’encarregada de canalitzar la sensibilitat de l’infant i de desenvolupar-ne les capacitats tant psíquiques com socials. És un mitjà a través del qual li arriben formes d’expressió que són pròpies de la seua cultura.

La música promou els desenvolupaments sensorial, motor, afectiu, mental, intuïtiu i creatiu de l’infant. A més, contribuïx al perfeccionament del llenguatge, col·labora en l’ordenament psicomotor correcte, desenvolupa la imaginació, millora les relacions interpersonals entre els companys i les companyes i els ajuda a conéixer millor l’ambient que els envolta.

En l’educació infantil, la música és alguna cosa més que cantar cançons. Implica una educació rítmica, auditiva, del pensament musical, que desenvolupa sobretot la creativitat i l’expressió de sentiments i emocions. La utilització del moviment serviria com a mitjà d’expressió i sensibilització motriu, visual i auditiva. L’educació musical seria una forma de conéixer el cos, de desenvolupar el sentit rítmic, l’harmonia gestual i de fomentar les relacions socials i la creativitat. Cal ampliar la capacitat natural que es té des d’aquestes edats per a expressar i sentir la música, per a la qual cosa emprarem, sobretot, una metodologia lúdica. És important crear en els infants l’hàbit d’escoltar música, començant per l’audició de cançons senzilles i passant a la música interpretada amb instruments musicals, i iniciar-los, d’aquesta manera, en l’audició d’obres musicals clàssiques.

La música en si constituïx un element globalitzador importantíssim per a l’aprenentatge; hi ha una relació clara entre els continguts d’aprenentatge de l’educació musical i les estratègies utilitzades en les diferents àrees o els diferents àmbits de coneixement de l’educació infantil.

El projecte Paperets d’educació infantil no és alié a aquesta nova concepció de l’ensenyament musical i, per això, atorgant-hi la importància que mereix, hi reserva un espai específic en cada unitat, en el qual es desenvolupen diferents activitats musicals en estreta relació amb els aspectes psicomotors. Inclou un disc compacte de cançons amb diversitat de ritmes i melodies per a cada nivell educatiu. Les cançons, a més de constituir un element motivador i dinamitzador de l’aprenentatge, tracten sobre alguns dels continguts fonamentals de les unitats didàctiques amb què es vinculen, de manera que, a través de la via artisticomusical, ajuden els infants a descobrir i desxifrar algunes de les realitats i de les experiències fonamentals que són objecte de coneixement en l’àmbit de l’educació infantil. En el disc compacte de cada nivell es proporcionen les bases melòdiques de les diferents cançons perquè es puguen cantar també sense el suport vocal. El projecte inclou a més un disc compacte de música clàssica.

59

18. Avaluació: indicadors, procediments i registres L’avaluació en el segon cicle de l’educació infantil té com a finalitat identificar els

aprenentatges adquirits, determinar el grau de consecució dels objectius previstos i conéixer el nivell de desenvolupament assolit en les competències bàsiques i el ritme i les característiques de l’evolució de cada infant, per a la qual cosa cal prendre com a referència els criteris d’avaluació de cadascuna de les àrees.

L’avaluació és un element curricular imprescindible que contribuïx a la millora de la qualitat educativa. És una activitat valorativa i investigadora, facilitadora del canvi educatiu.

L’avaluació en l’educació infantil ens permetrà obtindre informació sobre com s’està desenvolupant el procés educatiu de l’alumnat per a poder intervindre-hi adequadament. Haurà de fer-se en termes que descriguen els progressos que fan i les dificultats que hi troben. D’aquesta manera, es podrà donar una resposta adaptada a les necessitats particulars de cada alumne i de cada alumna i adoptar les mesures educatives d’orientació i suport que hi calguen.

En cap moment no s’ha de considerar l’avaluació com un instrument de mesura, sinó com un element inseparable del procés educatiu que contribuïx constantment a la millora de l’activitat educativa.

En l’educació infantil, l’avaluació atendrà tots els àmbits de la persona, tindrà en compte la singularitat de cada alumne i de cada alumna i n’analitzarà el procés d’aprenentatge, les característiques i les necessitats específiques. Ens aportarà dades que ens ajudaran a entendre els processos seguits pels infants.

L’avaluació ha de tindre una caràcter processual i continu, per la qual cosa estarà present, de forma sistemàtica, en el desenvolupament de totes les activitats i no sols en moments concrets i aïllats.

El projecte Paperets d’educació infantil proposa una avaluació global, perquè permet conéixer el desenvolupament de totes les dimensions de la personalitat i valorar el conjunt de capacitats i competències bàsiques recollides en els objectius generals de l’etapa i en cadascuna de les àrees; contínua, perquè facilita al professorat la recollida sistemàtica d’informació sobre el procés d’ensenyament-aprenentatge; formativa, perquè ajuda a conéixer el nivell de competència assolit per l’infant en l’ús autònom d’hàbits i procediments, en el domini de conceptes i fets, en el desenvolupament d’actituds i valors i en el compliment de normes, i permet programar les mesures de reforç, ampliació i enriquiment necessàries i orientar el procés d’ensenyament i aprenentatge d’acord amb la diversitat de capacitats, ritmes d’aprenentatges, interessos i motivacions de l’infant, i oberta, ja que es podrà adaptar als diferents contextos.

L’avaluació tindrà en compte, per tant, els objectius generals de l’educació infantil, les competències bàsiques, els continguts curriculars dels diferents àmbits d’aprenentatge i tots els criteris d’avaluació establits. Aquests aspectes quedaran reflectits en els diferents registres d’avaluació del projecte: registres d’avaluació inicial, registres d’avaluació final dels diferents nivells de 3, 4 i 5 anys, informe qualitatiu al final de l’etapa, registres trimestrals i registres d’avaluació de cada unitat didàctica.

La informació que es proporciona a les famílies tindrà un caràcter qualitatiu, es ressaltaran els progressos i els èxits de l’alumnat en les diferents àrees i les mesures de reforç i adaptació dutes a terme.

Els mestres que impartixen l’educació infantil hauran d’avaluar la seua pròpia pràctica educativa a fi d’adequar-la a les necessitats de l’alumnat. És imprescindible que

60

el docent reflexione sobre l’adequació de la programació dels objectius i dels continguts plantejats, sobre les relacions de comunicació i el clima en què s’exercixen les activitats, sobre el grau d’atenció educativa personalitzada i sobre tots els aspectes que han de rebre l’atenció adequada. El projecte Paperets d’educació infantil inclou al final de cada unitat didàctica un registre d’avaluació perquè el docent puga valorar la seua pròpia pràctica educativa.

Què s’ha d’avaluar? En aquesta etapa considerem uns indicadors sobre què s’ha d’avaluar per a poder

determinar uns resultats del procés d’avaluació que ens definisquen si l’actuació educativa ha sigut l’adequada o no per a donar resposta a les necessitats de cada alumne o de cada alumna.

Segons el model d’avaluació per a l’educació infantil fet pel Ministeri d’Educació i Ciència el 2005, en educació es manegen “indicadors de qualitat” quantitatius i qualitatius, com a referents del procés d’avaluació. Dins d’aquests indicadors hi ha els objectius curriculars que valoren tant el funcionament de l’etapa com la qualitat del disseny curricular que el sustenta.

L’objectiu primordial de l’avaluació nés jutjar la pràctica docent per a detectar-ne el nivell de qualitat, sinó esbrinar en què consistix per a utilitzar aquesta informació en la interpretació dels resultats de l’alumnat.

Cal avaluar: • L’inici de l’escolaritat. • El projecte educatiu. • El rendiment de l’alumnat. • El cicle. • La pràctica educativa. • L’organització de l’aula. • La coordinació entre els professionals. • La regularitat i la qualitat de la relació amb els pares i les mares o els tutors legals. • L’adequació de la proposta pedagògica i de la planificació. • L’adequació de la proposta metodològica en la contribució a l’adquisició de les

competències bàsiques.

Com s’ha d’avaluar? La tècnica d’avaluació més apropiada és l’observació directa i sistemàtica.

Mitjançant aquesta tècnica podrem constatar els coneixements que van construint els infants a partir dels que ja tenien, si és adequada l’actuació didàctica, l’organització de l’espai, la distribució del temps, els agrupaments, les formes de relació entre els infants i d’aquests amb els adults, les estratègies i els materials utilitzats.

D’aquesta manera, els donarem en cada moment l’ajuda necessària i podrem modificar la nostra actuació didàctica.

A més, es pot recórrer a molts altres procediments d’avaluació: • Diari del docent. • Informe diari. • Escales d’observació.

61

• Entrevistes amb les famílies. • Observacions externes. • Tècniques audiovisuals. • Observacions de grup, jocs. • Registres d’incidències…

Quan s’ha d’avaluar? El fet que en l’educació infantil l’avaluació haja de ser contínua, no exclou

l’existència d’una avaluació inicial i d’una avaluació final. La primera és necessària al començament de qualsevol seqüència d’aprenentatge, ja

que permetrà avaluar els coneixements previs de l’alumnat per a construir, sobre aquests, aprenentatges significatius.

Al començament de l’escolarització, el centre iniciarà l’historial educatiu de cada infant que constarà dels documents següents: el qüestionari d’inici de l’escolaritat degudament emplenat. A més, el projecte Paperets d’educació infantil proposa:

• Un registre d’avaluació inicial (per a 3 anys). Es fa a l’inici del nivell a partir de l’observació dels infants durant els primers dies, d’una entrevista amb els pares i les mares i de la informació proporcionada pel centre anterior, en cas d’haver estat escolaritzats. Aquesta avaluació inclourà, si cal, els informes mèdics, psicològics, pedagògics i socials que tinguen importància per al procés educatiu de l’infant.

Per a l’avaluació contínua el projecte proposa: • Un registre d’avaluació al final de cada unitat didàctica. • Tres registres d’avaluació trimestral en cadascun dels nivells (3, 4 i 5 anys). L’avaluació final és necessària com a culminació de qualsevol procés d’ensenya-

ment-aprenentatge. El professor o la professora anirà analitzant les diferents situacions educatives per poder ajustar-hi la seua intervenció. Amb aquesta avaluació valorarem el grau de consecució respecte als objectius i a les competències bàsiques marcats obtinguts per cada alumne i cada alumna. El projecte disposa de:

• Un registre d’avaluació de cada nivell. El corresponent a 5 anys actua com a registre d’avaluació de tota l’etapa de l’educació infantil. Si escau, s’hi adjuntarà una còpia dels informes fets per d’altres professionals.

A més, el projecte inclou: • Un registre en què el docent podrà avaluar la seua pràctica educativa. • Al final del cicle o de l’etapa, s’emplenarà un informe qualitatiu que haurà de ser

firmat per la direcció del centre. • Un registre per a avaluar el projecte educatiu. En el cas que un infant es trasllade a un altre centre, el secretari del centre receptor

en sol·licitarà l’historial educatiu al centre d’origen. Tots aquests models proposats per a l’avaluació tenen un caràcter merament

orientador. En aquests, s’hi suggerixen aspectes que cal tindre en compte en les valoracions.

Ara bé, atés que els aspectes que cal avaluar varien d’uns contextos escolars a uns altres i atés el caràcter obert d’aquest projecte, els educadors i les educadores, a la vista de la seua realitat escolar, podran seleccionar o afegir aquells aspectes que consideren més apropiats.

62

19. Coordinació entre l’educació infantil i el primer cicle de l’educació primària

Al llarg de l’etapa de l’educació infantil es fan experiències que estimulen el desenvolupament global dels infants que han de ser considerades com a punt de partida en el primer cicle de l’educació primària, per la qual cosa ambdues etapes han d’estar en connexió per a així garantir un trànsit adequat. La conselleria competent en matèria d’educació establirà les vies necessàries per a assegurar la col·laboració imprescindible entre les escoles infantils i els centres d’educació infantil i primària per garantir la continuïtat dels processos educatius.

L’educació infantil, d’una banda, ha de potenciar i desenvolupar al màxim, per mitjà de l’acció educativa, totes les possibilitats de l’infant i, d’altra banda, ha de dotar-los de les competències, les destreses, les habilitats, els hàbits, les actituds…, que en faciliten la posterior adaptació a l’educació primària.

La programació didàctica Ha de tindre un format únic en ambdues etapes; ha de ser elaborada de forma

coordinada pels equips de cicle corresponents. El pas al nivell de l’educació primària representa un canvi important per als infants: hi canvien els professors, els espais, la distribució del temps, la metodologia de treball, les rutines de classe, els materials i els recursos. Resulta evident que fins i tot les característiques i les necessitats dels infants hi són diferents. Ara bé, la continuïtat entre ambdues etapes ha d’estar garantida per un currículum que reculla els objectius, els continguts, els criteris d’avaluació, les competències bàsiques, la metodologia…, sobre els aprenentatges que han de fer els infants en ambdues etapes. Per a assegurar una coherència i una continuïtat han d’establir-se de forma conjunta els criteris de selecció d’objectius i la seqüenciació dels continguts necessaris. És fonamental que hi haja un intercanvi d’informació sobre els aspectes més importants.

Tant en el segon cicle d’infantil com en el primer cicle de primària s’hi donarà una importància especial i, per tant, es treballarà en totes les àrees l’expressió oral i escrita, el foment de la lectura, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i de la comunicació i l’educació en valors.

Així mateix, és necessari que les activitats, els materials, els recursos, els agrupaments, els espais…, no siguen molt diferents, que es garantisca el desenvolupament i l’aprenentatge de tot l’alumnat, al mateix temps que es preste una atenció personalitzada d’acord amb les necessitats de cadascú.

Metodologia Per a evitar-hi salts bruscos, desfasaments i desajustos ha d’haver-hi una continuïtat

en els principis metodològics. Ambdues etapes han de compartir un enfocament globalitzador (si bé, a partir de primària, anirà rebent un tractament específic en alguna de les àrees), que aproxime els infants al que han d’aprendre des d’una perspectiva integrada i diversa, que presente els coneixements relatius a les diferents realitats de manera dinàmica i interrelacionada i que pose en connexió i diàleg els diferents llenguatges expressius i comunicatius. En l’educació primària l’organització en àrees s’atendrà sense perjudici del caràcter global de l’etapa, atesa la necessitat d’integrar les diferents experiències i els diferents aprenentatges de l’alumnat en aquestes edats. Els equips educatius hauran d’organitzar l’ensenyament oferint-hi unitats de programació

63

que siguen potencialment significatives, les activitats de les quals enllacen amb la realitat dels infants, en provoquen l’interés i integren de manera natural continguts diversos. És fonamental utilitzar metodologies de treball que permeten a l’infant experimentar amb el cos, amb els elements de l’entorn, que en fomenten la capacitat d’expressió i de comunicació, una metodologia lúdica com a mitjà per a aprendre. Així mateix, la coordinació dels equips que treballen en cadascuna de les dues etapes enfortix i consolida els aprenentatges, i evita la incoherència que pot donar-se entre diferents metodologies si no hi ha continuïtat en els plantejaments didàctics.

És important tindre en compte el recurs i l’aplicació de les noves tecnologies en l’espai educatiu. L’ús de les noves tecnologies en l’educació infantil ha de ser adaptat a l’edat, que servisca als infants per a familiaritzar-se amb un vocabulari, amb uns materials i unes eines tecnològiques amb què treballarà en etapes posteriors.

Competències bàsiques Ja des de l’educació infantil s’ha de proporcionar als infants una educació completa

que els permeta anar adquirint les competències bàsiques necessàries per a desenvolupar els valors que sustenten la pràctica de la ciutadania democràtica, la vida en comú, i que estimule el desig d’aprendre. És un període decisiu per a la formació de la persona perquè s’establix els fonaments no sols per a un aprenentatge sòlid de les habilitats bàsiques, sinó que també s’adquirixen per a la resta de la vida hàbits de treball, convivència, respecte als altres, acceptació de normes, interés per conviure i col·laborar amb els companys i amb les companyes, la tolerància, la lluita contra la desigualtat, etc. Caldran integrar-hi aquells continguts que la societat mateixa demana, com ara educar per a la pau, per a la salut, per a la igualtat entre els sexes, per a la cura i la conservació del medi ambient…, continguts que han de continuar desenvolupant-se en les etapes posteriors.

La progressiva adquisició de les competències bàsiques permetrà als infants desenvolupar la creativitat, la iniciativa personal, l’esperit emprenedor i la capacitat per a anar resolent els problemes que se’ls plantejaran en la vida quotidiana i en el canvi que comporta el pas d’una etapa a una altra. En ambdues etapes s’ha de facilitar el desenvolupament de les competències bàsiques a través del currículum, del funcionament i de l’organització dels centres, de les activitats complementàries i extraescolars, a través de les activitats docents i, sobretot, a través del foment de la lectura.

Iniciació a la lectoescriptura Cal procurar, a més, coherència i connexió en l’aprenentatge dels continguts de les

diferents àrees curriculars. En ambdues etapes s’han d’abordar continguts que constituïxen la base de l’aprenentatge. Especialment important és l’aprenentatge de la lectoescriptura que inicien en aquesta etapa. El llenguatge escrit provoca una gran curiositat en edats primerenques. Al llarg del segon cicle de l’educació infantil l’infant va accedint al domini de les diferents formes de representació, accedix a nous vehicles d’expressió i va dotant a poc a poc les seues comunicacions de continguts més elaborats i adquirint conceptes, destreses i actituds que afavoriran expressions més complexes. Anirà descobrint i explorant els usos de la lectura i de l’escriptura, l’aprenentatge dels quals implica un procés de construcció personal de coneixement, en el qual la interacció i l’ajuda són fonamentals.

64

L’aprenentatge de la lectoescriptura s’ha d’introduir a través de recursos didàctics que siguen compatibles amb qualsevol mètode que s’hi adopte, independentment de l’enfocament, la seqüenciació i l’estratègia que tinga, Són necessaris materials que estimulen el desenvolupament de la competència lingüística, materials seqüenciats perquè, a poc a poc, aprenguen a fer ús del llenguatge, vagen despertant i consolidant l’interés per la literatura i s’inicien en l’aprenentatge de la lectura. En l’etapa de l’educació infantil s’han d’adquirir els fonaments, les habilitats i les competències necessàries que facilitaran el domini de la lectoescriptura necessari en el primer cicle de l’educació primària. Partint de l’observació d’imatges, cartells, pictogrames…, la descripció d’objectes, personatges i llocs, arribaran a anar associant la paraula amb les imatges i adquirint els hàbits i les destreses propis de la competència lectora: direccionalitat, comprensió, descobriment i ampliació de vocabulari, primers reconeixements de paraules, etc.

Connexió entre les diferents àrees curriculars

Coneixement del medi

Objectius de l’educació primària 1. Identificar els principals elements de l’entorn natural, analitzar-ne les

característiques més rellevants, la diversitat com a comunitat autònoma, l’organització i les interaccions i progressar en el domini d’àmbits espacials de menor a major complexitat.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Elements que formen l’entorn urbà i les característiques tenen. • Diferents entorns. • Elements naturals de l’entorn urbà. • Característiques generals dels éssers vius. • Animals i plantes de l’entorn. • Animals i plantes en diferents medis. • Tradicions, folklore i costums de la seua localitat. • Reconeixement d’algunes senyes d’identitat cultural de l’entorn.

Objectius de l’educació primària 2. Actuar d’acord amb els hàbits de salut i cura corporal que es deriven del

coneixement del cos humà i de les possibilitats i limitacions que té, conduir-se progressivament com a éssers autònoms i mostrar una actitud d’acceptació i respecte per les diferències individuals (edat, sexe, característiques físiques, personalitat, etc.).

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Imatge global del cos humà. • L’esquema corporal. • Segments i elements constitutius del cos. • Necessitats bàsiques del cos. • Possibilitats i limitacions motrius del cos i dels segments del cos.

65

• Hàbits saludables: higiene corporal, alimentació i descans. • Accions que afavorixen la salut i generen benestar propi i dels altres. • Iniciativa i autonomia en les diferents activitats quotidianes. • Valoració positiva de si mateix o de si mateixa i acceptació de les pròpies

possibilitats i les pròpies limitacions. • Actitud d’acceptació de les característiques i de les diferències entre les persones i

evitar comportaments discriminatoris. • Respecte per la diversitat de sexes, rols, professions, edats…

Objectius de l’educació primària 3. Participar en activitats de grup adoptant un comportament constructiu,

responsable i solidari, valorant les aportacions pròpies i les alienes segons objectius comuns, fomentant el cultiu de l’espontaneïtat i de la imaginació i respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Normes de relació i convivència en els diferents contextos. • Habilitats per a la interacció i la col·laboració. • Coordinació i col·laboració amb els altres, oferint-los i sol·licitant-los ajuda en els

diferents moments d’activitat. • Percepció de les pautes de comportament i de les normes de comportament dels

diferents contextos amb què es relaciona. • Participació en la resolució dels conflictes que es plantegen en l’àmbit escolar,

utilitzant-hi el diàleg com a forma de resoldre’ls. • Actitud de compartir, escoltar, esperar… • Actitud de col·laboració i solidaritat descentrant-se del propi punt de vista i tenint

en compte el dels altres.

Objectius de l’educació primària 4. Reconéixer i apreciar la seua pertinença a uns grups socials amb característiques i

trets propis, promoure un sentiment de pertinença a una comunitat autònoma, respectar i valorar les diferències amb d’altres grups socials i rebutjar qualsevol classe de discriminació basada en aquests fets.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• L’escola: com és, les dependències, els usos i les funcions que té. • Membres personals. • La família: els membres, relacions de parentiu, funcions i ocupacions. • Diferents tipus d’estructura familiar. • Lloc que ocupa en la seua família. • Presa de consciència de la necessitat de l’existència dels diferents grups socials i

valoració de la importància que tenen per a la vida. • Valoració de les relacions afectives que s’establixen en els diferents grups. • Interés i disposició favorables per a establir relacions respectuoses, afectives i

recíproques amb infants d’altres cultures.

66

Objectius de l’educació primària 5. Analitzar algunes manifestacions de la intervenció humana al medi, avaluar-ne

críticament la necessitat i l’abast i adoptar un comportament en la vida quotidiana d’acord amb la posició de defensa i recuperació de l’equilibri ecològic i de conservació del patrimoni cultural, entenent el medi com un sistema en què interaccionen diferents elements (naturals, socials, culturals…).

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Utilitat i interdependència entre animals, plantes i persones. • Paper de l’ésser humà com a conservador i repoblador del medi natural i la seua

acció, de vegades, depredadora del medi. • Productes elaborats per l’ésser humà a partir de matèries primeres procedents

d’animals i de plantes. • Identificació de les relacions entre animals i plantes i els productes que ens

proporcionen. • Contribució a la conservació i al manteniment d’ambients nets, saludables i no

contaminats. • Valoració de la importància de la natura per a la salut i per al benestar.

Objectius de l’educació primària 6. Reconéixer en els elements del medi socionatural els canvis i les transformacions

relacionats amb el pas del temps, indagar algunes relacions de simultaneïtat i successió d’aquests canvis i aplicar aquests conceptes al coneixement de la realitat social actual i la d’altres moments històrics, i fomentar la comprensió del present mitjançant el descobriment de la importància del passat.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Fenòmens atmosfèrics del medi natural: pluja, vent, dia, nit. • Observació dels canvis esdevinguts en el desenvolupament de les plantes. • Formulació de conjectures sobre les causes i les conseqüències d’alguns fenòmens

atmosfèrics. • Observació de les modificacions que s’esdevenen al medi natural amb el pas del

temps, el clima i la intervenció humana.

Objectius de l’educació primària 7. Utilitzar diferents codis (cartogràfics, numèrics, icònics, tècnics, etc.) per a

interpretar, expressar i representar fets, conceptes i processos del medi socionatural.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Relat de fets relacionats amb les rutines de la vida quotidiana. • Utilització de diferents recursos i diferents codis per a expressar i representar fets

i accions esdevingudes al medi.

67

Objectius de l’educació primària 8. Identificar, plantejar-se i resoldre interrogants i problemes en relació amb els

elements significatius de l’entorn social i natural, utilitzar-hi estratègies progressivament més sistemàtiques i complexes, de recerca, emmagatzemament i tractament de la informació, de formulació de conjectures, de posada a prova d’aquestes, d’exploració de solucions alternatives i de reflexió sobre fets de la vida diària, i mantindre una actitud crítica respecte als mitjans d’informació.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Formulació de conjectures sobre les causes i les conseqüències d’alguns fenòmens atmosfèrics.

• Utilització de la informació en diferents suports i amb diferents fins. • Alguns mitjans de comunicació: televisió, ràdio, premsa, telèfon. • Objectes tecnològics habituals que s’utilitzen en les activitats quotidianes:

ordinador, reproductors musicals, televisió, DVD, videojocs… • Exploració d’objectes: percepció, manipulació i experimentació. • Atenció als coneixements que ens transmeten els mitjans de comunicació.

Objectius de l’educació primària 9. Dissenyar i construir dispositius i aparells amb una finalitat prèviament establida,

utilitzant-hi el seu coneixement de les propietats elementals d’alguns materials, substàncies i objectes.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Objectes presents a l’entorn natural i social. • Atributs sensorials dels objectes. • Alguns objectes poc freqüents. • Producció de canvis i transformacions sobre els objectes i observació dels

resultats.

Llengua i literatura

Objectius de l’educació primària 1. Identificar els principals elements de l’entorn natural, analitzar-ne les

característiques més rellevants, la diversitat com a comunitat autònoma, l’organització i les interaccions i progressar en el domini d’àmbits espacials de menor a major complexitat.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• El llenguatge oral com a mitjà de comunicació i informació.

68

• Valoració progressiva de la llengua oral per a evocar i relatar fets, per a explorar coneixements i per a expressar i comunicar idees i sentiments i com a ajuda per a regular la pròpia conducta i la dels altres.

Objectius de l’educació primària 2. Comprendre missatges orals i missatges escrits i d’altres construïts amb signes de

diferents codis, en diferents contextos i en diferents situacions, i expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diferents contextos de l’activitat social i cultural.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Producció de missatges orals referits a necessitats, emocions, desitjos, intencions, propostes i opinions.

• Comprensió de les intencions comunicatives dels altres en les diferents situacions d’intercanvi oral.

• Ús progressiu, d’acord amb l’edat, de lèxic variat i amb precisió creixent. • Vocabulari ric i d’acord amb els diferents contextos i amb les diferents situacions

de comunicació. • Utilització adequada de les normes socialment establides per a sol·licitar,

acomiadar-se i saludar.

Objectius de l’educació primària 3. Construir missatges i expressar-se oralment i per escrit de forma coherent, tenint

en compte les característiques de les diferents situacions de comunicació, els aspectes normatius de la llengua, utilitzant el lèxic adequat i potenciant l’ús creatiu de la llengua i el desenvolupament gradual d’un estil propi.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Reconeixement i valoració del llenguatge oral com a mitjà de transmissió d’idees, sentiments, interessos, i desitjos de conéixer els dels altres.

• Interés i iniciativa per participar en les situacions d’intercanvi oral. • Normes que regixen l’intercanvi lingüístic. • Actitud d’escoltar els altres en les seues intervencions orals. • Utilització de senyals extralingüístics (entonació, gesticulació…) per a reforçar el

significat dels missatges transmesos.

Objectius de l’educació primària 4. Utilitzar la llengua oral per a intercanviar idees, experiències i sentiments, adoptar

una actitud respectuosa davant de les decisions dels altres i tindre en compte les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

69

• La llengua escrita com a mitjà de comunicació, informació i gaudi. • Producció i interpretació de codis de simbolització gràfica. • Iniciació en el coneixement del codi escrit a través de paraules i frases

significatives. • Destresa en la utilització de les habilitats grafomotrius.

Objectius de l’educació primària 5. Utilitzar, en situacions relacionades amb l’escola i la seua activitat, les diferents

classes d’escrits mitjançant els quals es fa la comunicació amb les institucions públiques o privades.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Formes escrites i formes d’expressió gràfica. • Instruments de la llengua escrita: llibres, revistes, etiquetes, cartells… • Discriminació entre formes escrites i d’altres formes d’expressió gràfica. • Comprensió i producció d’imatges de forma seqüenciada.

Objectius de l’educació primària 6. Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació i de la

comunicació per a obtindre, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Utilització d’esquemes gràfics per a la transmissió de missatges senzills. • Percepció de semblances i diferències senzilles en paraules escrites. • Identificació d’algunes paraules i d’algunes frases escrites molt significatives i

usuals per a l’infant. • Iniciació en l’ús de l’escriptura per a complir finalitats reals.

Objectius de l’educació primària 7. Utilitzar la llengua eficaçment en l’activitat escolar tant per a buscar, recollir i

processar informació, com per a escriure textos propis de l’àmbit acadèmic.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Interés i disposició per a la iniciació en l’aprenentatge de la lectura. • Gust per sentir i fullejar contes i narracions. • Textos de la tradició oral: contes, poemes, cançons, endevinalles… • Jocs lingüístics.

Objectius de l’educació primària 8. Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats quant a temàtica i

complexitat i iniciar-se en els coneixements de les convencions específiques del llenguatge literari.

70

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Textos de la tradició oral: contes, poemes, cançons, endevinalles… • Textos literaris contemporanis. • Comprensió i reproducció oral d’alguns textos de la tradició cultural contats o

llegits pels adults. • Recitat d’alguns textos poètics gaudint de les sensacions que el ritme, la rima i la

bellesa de les paraules provoquen. • Gust per les dramatitzacions literàries. • Utilització de la biblioteca de l’aula amb respecte i cura i valorar-la com a recurs

informatiu d’entreteniment i de gaudi.

Objectius de l’educació primària 9. Reconéixer i apreciar la unitat i la diversitat lingüístiques, respectar les

peculiaritats dels diferents registres i de les diferents varietats lingüístiques de la comunitat autònoma dins de la realitat plurilingüe d’Espanya i valorar aquesta diversitat com un fet cultural enriquidor.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Actitud de respecte per les diferents llengües.

Objectius de l’educació primària 10. Conéixer els diferents usos socials de les llengües i analitzar-ne l’ús com a vehicle

de valors i prejudicis classistes, racistes, sexistes, etc., a fi d’introduir-hi les autocorreccions pertinents.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Utilització adequada de les normes socialment establides per a sol·licitar, acomiadar-se i saludar.

• Respecte i acceptació de les normes socials que regulen l’intercanvi oral.

Matemàtiques

Objectius de l’educació primària 1. Utilitzar el coneixement matemàtic per a comprendre, interpretar, valorar i produir

missatges orals i missatges escrits sobre fets fenòmens coneguts.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

71

• Utilització del llenguatge matemàtic en situacions de la vida quotidiana. • Aplicació d’operacions matemàtiques per a resoldre problemes quotidians.

Objectius de l’educació primària 2. Reconéixer al seu medi habitual situacions i problemes en què es requerisquen

operacions elementals de càlcul, de geometria i de lògica, formular-los emprant el llenguatge matemàtic i resoldre’ls mitjançant els algoritmes corresponents.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Utilització del llenguatge matemàtic en situacions de la vida quotidiana. • Aplicació d’operacions matemàtiques per a resoldre problemes quotidians. • La sèrie numèrica: els nou primers nombres. • El nombre cardinal i l’ordinal. • Alguns quantificadors bàsics.

Objectius de l’educació primària 3. Conéixer, valorar i adquirir seguretat en les pròpies habilitats matemàtiques per a

afrontar situacions diverses, que permeten gaudir dels aspectes creatius, estètics o utilitaris i confiar en les seues possibilitats d’ús.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Gaudi amb l’activitat matemàtica. • Apreciació de la utilitat dels nombres per a resoldre els problemes de la vida

quotidiana. • Objectes presents a l’entorn natural. • Atributs sensorials dels objectes. • Relacions entre objectes i col·leccions.

Objectius de l’educació primària 4. Elaborar i utilitzar estratègies personals d’aproximació i càlcul mental,

d’estimació i orientació espacial per a la resolució de problemes elementals, i modificar-les si calguera.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Nocions bàsiques d’orientació i situació a l’espai. • Nocions bàsiques de mesura. • Resolució de problemes de la vida quotidiana que impliquen afegir, llevar i

repartir. • Situació i localització de si mateix o de si mateixa i dels objectes a l’espai d’acord

amb les nocions bàsiques. • Unitats de mesura naturals i arbitràries. • Algunes mesures temporals. • Ús adequat de les nocions espacials.

Objectius de l’educació primària

72

5. Utilitzar de forma adequada els mitjans tecnològics tant en el càlcul com en la recerca, el tractament i la representació d’informacions diverses.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Alguns instruments tecnològics: ordinador. • Jocs i activitats interactius. • Reforç de diferents continguts treballats a classe mitjançant la realització de jocs

interactius d’ordinador. • Discriminació de formes, dimensions, quantitats, situacions espacials, colors…,

mitjançant la realització de jocs interactius en l’ordinador.

Objectius de l’educació primària 6. Identificar formes geomètriques a l’entorn, ser capaç d’expressar-ho amb claredat

i utilitzar el coneixement dels elements i de les propietats per a incrementar-ne la comprensió i desenvolupar noves possibilitats d’acció a l’entorn.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Formes planes: cercle, quadrat, triangle i rectangle. • Identificació de formes planes i tridimensionals en elements de l’entorn. • Exploració d’alguns cossos geomètrics elementals.

Objectius de l’educació primària 7. Utilitzar tècniques elementals de recollida de dades per a obtindre informació

sobre fenòmens i situacions de l’entorn, representar-les de forma gràfica i numèrica i formar-ne un judici.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Utilització del llenguatge matemàtic en situacions de la vida quotidiana. • Aplicació d’operacions matemàtiques per a resoldre problemes quotidians. • Estimació intuïtiva de la durada d’algunes rutines de la vida quotidiana en relació

amb la mesura del temps. • Representació gràfica dels cardinals. • Utilització de la sèrie numèrica per a comptar elements. • Utilització del còmput com a estratègia d’estimació i ús dels nombres cardinals

referits a quantitats manejables.

Objectius de l’educació primària 8. Apreciar el paper de les matemàtiques en la vida quotidiana, gaudir usant-les i

reconéixer el valor d’actituds com ara la confiança en les seues pròpies capacitats per a afrontar els problemes, la tenacitat i la perseverança en la recerca de solucions i apreciar allò que de positiu tenen els errors comesos.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Confiança en les seues pròpies capacitats per a afrontar els problemes.

73

Educació artística

Objectius de l’educació primària 1. Indagar les possibilitats del so, de la imatge, del gest i del moviment com a

elements de representació i utilitzar-les per a expressar idees, sentiments i vivències de forma personal i autònoma en situacions de comunicació i de joc.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Soroll, silenci i música. • Propietats sonores del cos i dels objectes. • Qualitats del so: durada, to i ritme. • Instruments musicals. • Cançons, danses i balls. • Possibilitats expressives del cos per a expressar i comunicar sentiments i

emocions.

Objectius de l’educació primària 2. Explorar i contrastar els seus coneixements artístics a l’observació amb les

característiques significatives de les situacions i dels objectes de la realitat quotidiana, i intentar seleccionar aquelles que es consideren més útils i adequades per al desenvolupament de les activitats artístiques i expressives.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• L’expressió plàstica com a mitjà de comunicació i representació. • Expressió i comunicació de fets, sentiments, emocions, vivències, fantasies…, a

través del dibuix i d’altres produccions plàstiques. • L’expressió plàstica com a mitjà de comunicació i representació.

Objectius de l’educació primària 3. Utilitzar el coneixement dels elements plàstics, musicals i dramàtics bàsics en

l’anàlisi de produccions artístiques pròpies i alienes i en l’elaboració de produccions pròpies i planificar els processos d’acord amb els continguts i amb les finalitats que s’hi pretenen aconseguir.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Materials específics i inespecífics per a l’expressió plàstica. • Tècniques bàsiques de l’expressió plàstica: dibuix, pintura, modelatge, collage… • Estris o instruments de l’expressió plàstica.

Objectius de l’educació primària 4. Expressar-se i comunicar-se amb missatges diversos, utilitzant-hi els codis, les

formes bàsiques i les tècniques específiques dels diferents llenguatges artístics.

74

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Experimentació i descobriment d’alguns elements que configuren el llenguatge artístic.

• Expressió i comunicació de fets, sentiments, emocions, vivències i fantasies a través del dibuix i d’altres produccions plàstiques.

• Expressió de sentiments i emocions amb el cos.

Objectius de l’educació primària 5. Fer, de forma cooperativa, produccions artístiques que comporten l’assumpció de

papers diferenciats i complementaris en l’elaboració d’una obra comuna.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Experimentació de les possibilitats expressives del cos a través de gestos i moviments.

• Interpretació dels missatges transmesos pels altres a través del cos. • Automatització i realització de nocions de direccionalitat amb el cos. • Interés i iniciativa per participar en les representacions. • Espontaneïtat en les dramatitzacions, en les danses, en els balls…

Objectius de l’educació primària 6. Explorar materials i instruments diversos (plàstics, musicals i dramàtics) per

conéixer-ne les propietats i les possibilitats d’utilització amb fins comunicatius i lúdics.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Exploració dels materials i dels estris del llenguatge plàstic. • Experimentació i descobriment d’alguns elements que configuren el llenguatge

plàstic: línia, forma, color, espai. • Cura i ús adequat dels diferents estris i dels diferents materials.

Objectius de l’educació primària 7. Utilitzar la veu i el cos com a instruments de comunicació i representació plàstica,

musical i dramàtica, i contribuir amb això a l’equilibri afectiu i a la relació amb els altres.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Exploració de les propietats sonores de la veu, del cos, dels objectes i d’alguns instruments musicals.

• Producció i reproducció de sons. • Possibilitats expressives del cos per a expressar i comunicar sentiments i

emocions.

Objectius de l’educació primària

75

8. Conéixer algunes de les possibilitats dels mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i de la comunicació en què operen la imatge i el so, i els contextos en què es desenvolupen, i ser capaç d’apreciar críticament els elements d’interés expressiu i estètic.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Acostament a diferents produccions audiovisuals. • Ús moderat dels mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i de la

comunicació. • Curiositat pels instruments tecnològics.

Objectius de l’educació primària 9. Comprendre i usar els elements bàsics de la notació musical com a mitjà de

representació, expressió i coneixement d’idees musicals pròpies i alienes.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Soroll, silenci i música. • Instruments musicals. • Cançons, danses i balls.

Objectius de l’educació primària 10. Potenciar l’experimentació, l’expressió lliure i l’originalitat com a mitjà per a

aconseguir el desenvolupament de les capacitats creatives i artístiques.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Desenvolupament de la sensibilitat i del sentit estètic. • Experimentació i descobriment de diferents materials del llenguatge plàstic.

Objectius de l’educació primària 11. Conéixer i respectar les principals manifestacions artístiques de l’entorn i de la

seua comunitat autònoma, i els elements i els professions dels àmbits artístics més destacats del patrimoni cultural i artístic, i desenvolupar criteris propis d’avaluació.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Diversitat d’obres plàstiques que es produïxen i troben a l’entorn: pintura, escultura…

• Atribució o identificació del tema d’alguna obra plàstica. • Audició atenta d’obres musicals presents a l’entorn. • Valoració de les cançons i de les danses pròpies del folklore de la comunitat a què

pertany. • Actitud de respecte per totes les produccions plàstiques.

76

Educació física

Objectius de l’educació primària 1. Conéixer i valorar el cos i l’activitat física com a mitjà d’exploració i gaudi de les

possibilitats motrius, de relació amb d’altres persones, d’interacció amb el medi i com a recurs per a organitzar el temps lliure i possibilitar una millor qualitat de vida, i fomentar el respecte i l’acceptació de la pròpia identitat física.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Possibilitats i limitacions motrius del cos i dels elements del cos. • Moviments combinats. • Postures i contrastos posturals. • Control postural.

Objectius de l’educació primària 2. Adoptar hàbits d’higiene, d’alimentació, posturals i d’exercici físic, comprendre

els factors que els determinen i relacionar aquests hàbits amb els efectes que tenen sobre la salut, a més de manifestar una actitud responsable envers el cos i de respecte a les altres persones.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Hàbits saludables: higiene corporal, alimentació i descans. • Accions que afavorixen la salut i generen benestar propi i dels altres.

Objectius de l’educació primària 3. Utilitzar les capacitats físiques bàsiques, les destreses motrius i el coneixement de

l’estructura i del funcionament del cos per a l’activitat física i per a adaptar el moviment a les circumstàncies i a les condicions de cada situació.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• L’esquema corporal. • Segments i elements constitutius del cos. • Exploració de les característiques globals i segmentàries del cos. • Valoració positiva de si mateix o de si mateixa i acceptació de les possibilitats i de

les limitacions que tenen. • Adaptació tonicopostural a les diferents accions, els diferents jocs i les diferents

situacions.

Objectius de l’educació primària 4. Resoldre problemes que exigisquen el domini de patrons motors bàsics, adequar-

se a estímuls perceptius i seleccionar els moviments després d’avaluar de les seues possibilitats.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

77

• Progressiu control del to, de l’equilibri i de la respiració. • Satisfacció pel creixent domini corporal. • Coordinació i control del moviment del cos i de les parts del cos i adquisició

d’habilitats motrius noves.

Objectius de l’educació primària 5. Utilitzar els recursos expressius del cos i del moviment per a comunicar

sensacions, idees i estats d’ànim, i comprendre missatges expressats d’aquesta manera.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

Objectius de l’educació primària 6. Participar en jocs i activitats físiques establint relacions equilibrades i

constructives amb el grup, acceptant les limitacions pròpies i les alienes, valorant la riquesa de les diferències personals i evitant la discriminació per raó de característiques personals, sexuals i socials, i els comportaments agressius i les actituds violentes en les activitats esportives i competicions.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Joc simbòlic i joc reglat. • Adaptació tonicopostural a les diferents accions, els diferents jocs i les diferents

situacions. • Esforç personal en els jocs i en l’exercici físic. • Comprensió i acceptació de les regles dels jocs. • Gust pel joc. • Actitud d’acceptació de les diferències entre les persones evitant-hi

comportaments discriminatoris.

Objectius de l’educació primària 7. Conéixer i valorar diferents formes d’activitats físiques i esportives i els entorns

en què es desenvolupen, i participar-ne en la conservació i la millora.

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Gust per l’activitat física i la precisió de moviments. • Accions que afavorixen la salut: l’esport.

Llengua estrangera

Objectius de l’educació primària 1. Reconéixer i apreciar el valor comunicatiu de les llengües estrangeres i la pròpia

capacitat per a aprendre i per a utilitzar-les, i mostrar una actitud positiva de comprensió i respecte per d’altres llengües i pels parlants i per la cultura corresponents.

78

Continguts de l’educació infantil que establixen les bases per a assolir els objectius de l’educació primària

• Aquelles paraules i aquelles expressions d’una llengua estrangera que, estant relacionades amb els continguts de la unitat, es puguen introduir.

• Actitud positiva envers la llengua estrangera. • Interés per participar en interaccions orals en llengua estrangera, en rutines i

situacions habituals de comunicació. • Comprensió de la idea global de textos orals en llengua estrangera, en situacions

habituals de l’aula i quan es parle de temes coneguts i predicibles. A fi de que la incorporació de l’alumnat a l’educació primària siga positiva les

administracions pertinents han de crear mecanismes que afavorisquen la coordinació dels projectes educatius dels centres que impartixen el segon cicle de l’educació infantil i el primer cicle de l’educació primària. Igualment, han d’afavorir la coordinació entre els centres d’educació infantil i els d’educació primària que compartisquen alumnat. Els centres que impartisquen ambdues etapes han d’establir mecanismes de coordinació entre el professorat. Quan un alumne o una alumna es trasllade d’un centre a un altre, han d’establir-se mecanismes que garantisquen l’intercanvi d’informació entre ambdós centres.

Avaluació En l’educació infantil, l’avaluació serà global, contínua i formativa. Les entrevistes

amb les famílies, l’observació directa i l’anàlisi de les produccions dels infants seran les principals fonts d’informació del procés d’avaluació. Ha de constituir una pràctica permanent per a poder valorar els avanços que es van esdevenint i proporcionar dades rellevants per a poder prendre decisions.

L’avaluació en aquesta etapa ha de servir per a identificar els aprenentatges, els ritmes i les característiques de l’evolució dels infants. Els criteris d’avaluació s’utilitzaran com a referents per a la identificació de les possibilitats i de les dificultats de cadascun i per a observar-ne el procés de desenvolupament i els aprenentatges adquirits. Serà responsabilitat de cada tutor, que n’informarà de manera periòdica les famílies.

Al començament de l’escolarització s’obrirà un expedient personal a cada alumne i a cada alumna que comprendrà una fitxa personal, els informes anuals d’avaluació, l’informe individualitzat de final de cicle i el resum de l’escolaritat.

La fitxa personal de cada alumne i de cada alumna i el resum d’escolaritat del primer i del segon cicle de l’educació infantil recollirà les dades següents:

79

80

81

82

83

Quan en un alumne o en una alumna s’hagen identificat necessitats educatives

especials, es recollirà en el seu expedient personal una còpia de la valoració psicopedagògica, els suports i les adaptacions curriculars que hi hagen calgut.

El tutor o la tutora serà la persona responsable de l’ompliment anual del resum de l’escolaritat. El director la directora del centre firmarà en la casella corresponent a cada curs i ambdós firmaran el document en la data d’acabament del cicle.

En acabar cada curs els tutors elaboraran un informe individualitzat d’avaluació a partir de les dades de l’avaluació contínua. Els aspectes que han de recollir-se en l’informe i el format d’aquest seran decidits per l’equip educatiu del cicle en el marc de la proposta pedagògica del centre i si escau recollirà les mesures de reforç i adaptació que s’hagen pres. El tutor o la tutora, en acabar cadascun dels cicles i a fi de garantir una atenció individualitzada i continuada, elaborarà un informe sobre els èxits en el procés de desenvolupament de l’alumne o de l’alumna i en l’adquisició dels aprenentatges en relació amb els objectius establits. Així mateix, s’hi faran constar els aspectes que més en condicionen el progrés educatiu i, si escau, les mesures de reforç i adaptació que s’hi hagen pres.

Quan l’alumne o l’alumna romanga al mateix centre, l’informe individualitzat de final de cicle es traslladarà al tutor o a la tutora del cicle corresponent d’educació infantil o d’educació primària per a facilitar-ne la continuïtat del procés d’aprenentatge.

Quan un alumne o una alumna es trasllade a un altre centre, el centre receptor sol·licitarà al d’origen, la fitxa personal de l’alumne o de l’alumna, el resum d’escolaritat i l’informe individualitzat de final de curs o cicle, segons que hi corresponga. El centre d’origen conservarà còpia dels documents durant tres anys.

20. Descripció dels materials

Material per a l’alumnat

Tres carpetes contenidores, una per trimestre:

Primer trimestre: • Unitat “Comencem!” • Tres unitats formals. • Unitat “Lletres i nombres” (per a cinc anys). • Tres contes d’unitats. • Llibre de contes d’educació emocional (amb tres contes). • Quadern de fitxes de plàstica i adhesius. • Llibre per a la família. • Butlletí d’informació trimestral. • Cartes d’informació i suggeriments per a les famílies. • Qüestionari inicial (només per a tres anys). • CD-ROM de jocs digitals interactius.

Segundo trimestre: • Dues unitats formals. • Unitat de disfresses. • Unitat “Per a treballar un poc més” (per a tres i quatre anys).

84

• Unitat “Lletres i nombres” (per a cinc anys). • Dos contes d’unitats. • Llibre de contes d’educació emocional (amb tres contes). • Quadern de fitxes de plàstica i adhesius. • Butlletí d’informació trimestral. • Cartes d’informació i suggeriments per a les famílies.

Tercer trimestre: • Tres unitats formals. • Unitat “Per a treballar un poc més” (per a quatre anys). • Unitat “Lletres i nombres” (per a cinc anys). • Tres contes d’unitats. • Llibre de contes d’educació emocional (amb tres contes). • Quadern de fitxes de plàstica i adhesius. • Butlletí d’informació trimestral. • Cartes d’informació i suggeriments per a les famílies.

Material per al docent

Arxivador contenidor amb: • Llibre de programació didàctica i avaluació. • Propostes didàctiques (una per cada trimestre). • Llibre de competències lingüístiques i guia de contes. • Llibre de temes educatius d’interés per a la família. • Llibre de psicomotricitat. • Llibre de material fotocopiable per a l’atenció a la diversitat. • CD-ROM amb el projecte curricular, les programacions i els registres d’avaluació. • Posarem a disposició del professorat usuari diversos recursos digitals interactius

vinculats amb el projecte Paperets d’educació infantil: llibre digitalitzat enriquit amb recursos didàctics i activitats interactives per a treballar els continguts instrumentals bàsics (grafomotricitat, matemàtiques, lectoescriptura). Aquests recursos digitals funcionaran tant en ordinador com en pissarra digital i ordinador portàtil.

Material per a l’aula

Envàs contenidor, un per cada nivell, organitzats en compartiments:

Materials d’ambientació: • Dos murals de l’arbre. • Murals d’unitats. • Mural del cos. • Tres murals calendari trimestrals i d’aniversari. • Desplegable de nombres. • Calendari setmanal del temps. • Pictogrames del temps atmosfèric per al calendari setmanal. • Betlem.

85

• Horari (només per a cinc anys). • Orla (només per a cinc anys).

Materials d’iniciació a la lectoescriptura: • Cartolines d’imatges (per a tres anys). • Cartolines de paraules i imatges associades (per a quatre i cinc anys). • Pictogrames. • Etiquetes de psicomotricitat. • Làmines de fotografies. • Rètols d’accions, llocs i objectes. • Llibre amb les làmines seqüenciades dels contes de les unitats i dels contes clàssics.

Discos compactes: • Disc compacte de cançons. • Disc compacte de música clàssica. • Disc compacte d’audicions de contes i de lotus sonors. • CD-ROM de contes animats. • CD-ROM de jocs digitals interactius.

Jocs: 3 anys: • Trencaclosques. • Parelles de colors, nombres i figures. • Lotus. • Encaixables del cos. 4 anys: • Trencaclosques. • Parelles d’oposats. • Encaixables de figures i nombres. • Làmines i targetes d’observació de peces de vestir. 5 anys: • Trencaclosques. • Jocs de sumes i restes. • Encaixables de figures. • Jocs de paraules per a encaixar. • Taules de cosida. • Rellotge per a l’abella Pepa.

Altres materials per a l’aula: • El peluix o el ninot del personatge del nivell. • Bates per a la granota Pasquala, en el material de 4 anys. • Llibre viatger del personatge del nivell.