-
Alteracions en elcontrol d'esfntersenuresi, encopresi
Noem Guillamn Cano
P09/10532/00372
-
FUOC P09/10532/00372 Alteracions en el control d'esfnters
Cap part d'aquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i
la coberta, no pot ser copiada,reproduda, emmagatzemada o transmesa
de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric comqumic, mecnic,
ptic, de gravaci, de fotocpia o per altres mtodes, sense
l'autoritzaciprvia per escrit dels titulars del copyright.
-
FUOC P09/10532/00372 Alteracions en el control d'esfnters
ndex
Objectius.......................................................................................................
5
1. Tipus i caracterstiques de les alteracions en el
controld'esfnters.............................................................................................
7
2. Evoluci del control
d'esfnters.....................................................
82.1. Evoluci del control d'esfnters: micci
...................................... 82.2. Evoluci del control
d'esfnters: defecaci .................................. 9
Bibliografia.................................................................................................
11
-
FUOC P09/10532/00372 5 Alteracions en el control d'esfnters
Objectius
1. Saber quina s l'evoluci normativa del control d'esfnters a la
infncia.
2. Estudiar els principals trastorns del control d'esfnters a la
infncia i lescaracterstiques clniques ms rellevants.
3. Aprofundir en els principals factors de risc implicats en la
gnesi i el man-teniment d'aquests trastorns.
-
FUOC P09/10532/00372 7 Alteracions en el control d'esfnters
1. Tipus i caracterstiques de les alteracions en elcontrol
d'esfnters
Per a treballar les alteracions en el control d'esfnters, vegeu
ntegramentel captol de Bragado (2002).
1) Enuresi:
a) Evoluci del control d'esfnters. Fisiologia de la micci
(consulteu tot se-guit l'ampliaci).
b) Definici i classificaci.
c) Prevalena.
d) Impacte psicolgic.
e) Etiologia.
2) Encopresi:
a) Evoluci del control d'esfnters (consulteu tot seguit
l'ampliaci).
b) Definici i classificaci.
c) Prevalena.
d) Impacte psicolgic.
e) Etiologia.
-
FUOC P09/10532/00372 8 Alteracions en el control d'esfnters
2. Evoluci del control d'esfnters
Podeu ampliar la lectura de Bragado (2002) amb la segent
descripci del'evoluci del control d'esfnters:
2.1. Evoluci del control d'esfnters: micci
Nadons: l'emmagatzemament i la descrrega d'orina ocorren de
mane-ra automtica, i comena quan la bufeta arriba aproximadament a
30millilitres.
1-2anys: l'infant comena a tenir conscincia de la voluntat
d'orinar i areconixer les sensacions de distensi i ompliment
vesical. Aprn a con-trolar voluntriament la micci durant el dia. s
capa de comunicar lavoluntat d'orinar.
Capals3anys: la majoria ha aprs a contraure els msculs pelvians,
sncapaos d'inhibir el buidatge i retenir l'orina i de comenar
voluntriamentla micci. L'infant pot anar sol al bany durant el
dia.
Als4anys: els infants poden controlar voluntriament la bufeta
quan splena, endarrerir la micci fins al lloc apropiat, comenar i
aturar el fluixd'orina i decidir l'evacuaci independentment de si
la bufeta s gaire plenao no.
L'aprenentatge del dia s'ha de generalitzar a la nit;
abansdefer4anysimig la majoria controla els esfnters de dia i de
nit.
Ordred'adquisici: control rectal nocturn, control rectal dirn,
control vesi-cal dirn, control vesical nocturn.
Habilitatsespecfiques
Prendre conscincia de la necessitat d'orinar, que implica saber
reconixerels senyals fisiolgics de distensi vesical.
Inhibir-se d'orinar i endarrerir-ho fins a arribar al lloc
apropiat per a buidarla bufeta.
Ser capa de relaxar voluntriament l'esfnter per a permetre la
sortida del'orina.
Haver assolit un cert grau d'autonomia: saber treure's la roba,
asseure's bal vter, netejar-se i tornar-se a vestir.
-
FUOC P09/10532/00372 9 Alteracions en el control d'esfnters
2.2. Evoluci del control d'esfnters: defecaci
Adquisicidelcontrolintestinal
Finsals12mesos
No hi ha control sobre l'esfnter extern o els msculs pelvians;
la defecacies fa a travs del reflex gastroclic.
Disminueix la freqncia de defecaci diria (es passa de quatre a
set ve-gades al dia la primera setmana de vida a una o dues vegades
al dia al capde dotze mesos).
Els excrements es tornen ms estructurats.
Emergeixen pautes regulars de defecaci, grcies al fet que
l'alimentacies fa gradualment durant el dia i l'infant dorm cada
vegada ms estona.Aix implica (alimentaci + son) que augmenta la
possibilitat que l'infantestigui net a la nit.
Es fa ms conscient de les ganes de defecar.
Als18mesos: la majoria dels infants sn capaos de contraure
l'esfnter ex-tern, retenir els excrements i endarrerir la defecaci
(especialment grcies aldesenvolupament neuromotor).
Requisitsperal'entrenament
Cal comenar quan l'infant t entre 18 i 24 mesos.
Se sap que est a punt per a aprendre'n:
Quan les deposicions segueixen un curs relativament regular.
Quan l'infant ret l'orina durant la nit. Quan l'infant s capa de
controlar voluntriament els msculs de
l'esfnter extern.
A ms, l'infant:
Ha de discriminar els senyals fisiolgics que precedeixen la
defecaci. Ha de comunicar la necessitat de defecar. Ha de ser capa
de retenir els excrements fins a arribar al recipient. S'ha de
despullar (treure's els pantalons, els calotets o les calcetes). Ha
de poder asseure's amb fermesa al vter o orinal. Ha de relaxar
l'esfnter extern. Ha de tenir comprensi verbal per seguir les
instruccions.
-
FUOC P09/10532/00372 11 Alteracions en el control d'esfnters
Bibliografia
Lectures obligatries
Bragado, M. C. (2002). Trastornos de eliminacin: enuresis y
encopresis. A M. Servera Barcel(2002). Intervencin en los
trastornos del comportamiento infantil. Una perspectiva conductual
desistemas (pp. 403-433). Madrid: Pirmide.
Criterios DSM-IV de la enuresis y la encopresis [en lnia].
Lectures recomanades
Bragado, M. C. (1994). Enuresis infantil: Un problema con
solucin. Madrid: Eudema Psicologa.
Bragado, M. C. (2007). Enuresis Infantil. Un problema con
solucin. Madrid: Pirmide (collecci"Ojos Solares").
Bragado, M. C. (2001). Encopresis. Madrid: Pirmide.
Bragado, M. C. (2002). Caractersticas clnicas, evaluacin y
tratamiento de la enuresis. A V.E. Caballo i M. A. Simn (Ed.),
Manual de Psicologa Clnica Infantil y del Adolescente.
Trastornosespecficos (pp. 99-134). Madrid: Pirmide.
Simn, M. A. (2002). Caractersticas clnicas, evaluacin y
tratamiento de la encopresis. A V.E. Caballo i M. A. Simn (Ed.),
Manual de Psicologa Clnica Infantil y del Adolescente.
Trastornosespecficos (pp. 135-155). Madrid: Pirmide.
Toro, J. (1992). Enuresis: causas y tratamiento. Barcelona:
Martnez Roca.
Toro, J. (1995). Los trastornos de la eliminacin. A J.
Rodrguez-Sacristn (Ed.), Psicopatologadel nio y del adolescente
(pp. 455-481). Sevilla: Publicaciones de la Universidad de
ManualesUniversitarios.
-
Alteracions en el control d'esfntersObjectiusndex1. Tipus i
caracterstiques de les alteracions en el control d'esfnters2.
Evoluci del control d'esfnters2.1. Evoluci del control d'esfnters:
micci2.2. Evoluci del control d'esfnters: defecaci
Bibliografia
