Claustre general de la UAB

l’autònoma 183

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA MAIG DE 2005

LA UAB SIGNA UNACORD AMB RTVE

El rector de la UAB, LluísFerrer, i la directora generalde RTVE, Carme Caffarel,han signat un acord per ala creació d’un laboratorides del qual dissenyaranconjuntament programesinfantils i educatius per a la cadena pública. PÀG. 14

ÈXIT DE LA 2a EDICIÓDEL DIA DE LA FAMÍLIA

Més de sis-centes personesvan participar en el Dia dela Família d’enguany, durantel qual van poder conèixerles instal·lacions i els serveisdel campus de Bellaterra, i també informar-se sobreels estudis que s’imparteixena cada centre. PÀG. 8

ROBERTO TORRETTI,HONORIS CAUSAEl pensador xilè RobertoTorretti va ser investit doctor honoris causa de la UAB el 28 d’abril passat a Casa Convalescència. LaUniversitat reconeix així unafigura cabdal per al diàlegentre la filosofia de la física ila història de la física. PÀG. 5

El rector, Lluís Ferrer, en una intervenció durant la reunió del Claustre General, el dia 4 de maig. PÀG. 2-5

PAR

ETO

Claustre General de la UAB

ZAM

OR

A

El Claustre General de la UAB confirma JordiPorta com a síndic degreuges de la Universitat

El Claustre General de la UAB, reunit el 4de maig passat, va elegir Jordi Porta coma síndic de greuges. Va crear també la Co-missió d’Anàlisi i Seguiment de l’A-daptació de la UAB a l’Espai Europeud’Educació Superior i va aprovar una de-claració demanant la derogació de laLOU. Finalment, va debatre una moció,retirada posteriorment pels mateixosclaustrals, sobre la política de recursoshumans, els compromisos de l’equip degovern i les pràctiques de la gerència, a laqual el rector Lluís Ferrer va contestaramb l’anunci que proposarà al Consellde Govern l’avançament d’eleccions pera l’inici del curs vinent.

Vint-i-sis claustrals van presentar unamoció sobre la política de recursos hu-mans, els compromisos del rector i lespràctiques de la Gerència, en la qualconsideraven crítica la política de re-cursos humans desenvolupada per l’ac-tual equip de govern i demanaven alClaustre que «insti el rector a portar a lapràctica els seus compromisos, complirla legalitat vigent, donar resposta a lesreivindicacions dels agents socials i de-purar les responsabilitats pertinents».

La moció va provocar un intens debaten el qual l’equip de govern, el professo-rat i els membres del PAS van manifestarels seus punts de vista. La moció va serdefensada pel membre del PAS Juan JoséBravo, que va afirmar que «el debat nopot continuar amagat» i que s’havia tren-cat, segons va dir, el compromís del rec-tor que «les auditories i assessories con-tractades per la UAB no serien la porta dedarrere d’entrada de personal».

Bravo es va referir també a la carta ober-ta de la Junta de Personal Docent i Inves-tigador (PDI), de la Junta de Personal

02

CLAUSTRE GENERAL

Lluís Ferrer proposarà al Consell de Governavançar les eleccions a rector per a l’inici de curs

CRÒNICA

Funcionari i del Comitè d’Empresa, enrelació amb el mateix tema de la políticade recursos humans adreçada al rectorpocs dies abans del Claustre. Tot i re-conèixer que l’Equip no ha incomplert lalegalitat vigent, com s’afirmava a la carta,Bravo va acusar el rector d’incomplir elseu compromís respecte a les consulto-ries i va defensar que el Claustre és «ellloc adient per parlar-ne, perquè ha devetllar pel bon funcionament de la UAB».

Armand Sánchez, delegat del rector dePersonal i Relacions amb els Agents So-cials, va respondre tant a la moció delClaustre com a la carta oberta col·lectivaadreçada al rector. Va recordar que lapolítica de recursos humans està recolli-da en l’Eix de les Persones del Pla Direc-tor, el qual va rebre, el novembre, unsuport majoritari d’aquest mateix Claus-tre. Segons va explicar, «l’equip de go-vern va apostar per integrar la política de

L’equip de govern, el professorati els membres del PAS

van manifestar els seus punts de vista sobre la política

de recursos humans de la UAB

recursos humans com a instrument de lapolítica de l’equip per tal d’aconseguirles fites i els reptes que tenim». Va defen-sar la feina feta afirmant que «no enyo-rem vells models on la gerència era in-dependent de l’equip de govern».

Sánchez va repassar les actuacions enpolítica de recursos humans de l’actualequip dels darrers tres anys i va afirmarque, fins al gener d’enguany, els agentssocials estaven d’acord amb la políticade l’Equip. Tot i això, va reconèixer er-rors –«més de formes que de fons»– i vadir que «podem discutir i defensar qual-sevol tema» tot reconeixent el mal quehavia fet la missiva: «No acaptarem nidesinformacions ni falses imputacions».

EL RECTOR ANUNCIA ELECCIONSEl rector Lluís Ferrer va començar assu-mint les paraules d’Armand Sánchez ifent també autocrítica, però va deixarclar que creu que no és el Claustre el llocon analitzar «temes concrets o propos-tes menudes per tal de no perdre la visióglobal». Tot i el caràcter institucional ipolític del seu discurs, va reconèixer que«les desqualificacions de la missiva vanfer mal», i va agrair les notes de suportque havia rebut. Segons Ferrer, la conse-qüència «inevitable i inexorable» d’a-

Ferrer va opinar que el més beneficiós per a la UAB serà «avançar les eleccions al Rectorat».

ZAM

OR

A

(Continua a la pàgina següent)

03

quest escrit fa inviable l’execució delprojecte de l’actual equip de govern: «Noés possible desenvolupar un projectecomplex sense una implicació i unacomplicitat dels treballadors de la casa».

Ferrer va anunciar que el més benefi-ciós per a la institució serà «avançar leseleccions al Rectorat i treballar plegatsen un projecte col·lectiu per als propersanys». Així, el rector proposarà al consellde govern que convoqui eleccions al Rec-torat per a l’inici del proper curs: «I jo fa-ré tots els esforços possibles per ajudar abastir un projecte d’aquesta mena».

TORN DE PARAULESSeguidament, es va obrir un torn d’inter-vencions en què diversos professors,com Josep Maria Lluch, Fausto Miguélez,Emilio Luque, Lluís Tort, Anna Estany,Josep Maria Masjuan o Antoni Tulla, vanmanifestar la seva sorpresa per l’anuncidel rector, van dir que no se sentien re-presentats ni pel to ni pel contingut de lacarta, «que no és reflex del que passa alcampus», i van demanar al rector quereconsiderés la seva decisió.

Els membres del PAS Neus Rubinat iLluís Perarnau van criticar «l’agreuja-ment de les formes» de fer en política deselecció de personal i «l’aposta que ha fetla UAB per la precarietat dels llocs de tre-ball». El professor Xavier Navarro va as-senyalar que el «to personal ha condicio-nat el debat», fins al punt de no parlar dela moció sinó de la decisió del rector, i elmembre del PAS Carlos Alonso va asse-nyalar que tant la carta com la mociómanifesten un problema que cal afrontari es va felicitar perquè per primer cop«s’ha parlat dins del Claustre dels temesque parlem als passadissos».

En aquest punt, el rector va demanar laparaula per aclarir que simplement ha-

La política de recursos humans centra el debat

CRÒNICA

ZAM

OR

A

via analitzat el moment del mandat «enquè ens trobem» i que creia que «elmillor per a la institució eren unes elec-cions de cara a sortir enfortits». Va afir-mar també que «no hi haurà cap parà-lisi, cap desgovern» els propers mesos.

El professor Joan Subirats va assenya-lar que «el delegat ha deixat molt clarque no trencarà el binomi equip-gerèn-cia i, com que l’equip s’ha sentit desau-

Comissió d’anàlisi de l’adaptació a Bolonya

toritzat, lícitament respon amb l’avan-çament d’eleccions». Joan Torregrosa,professor membre de la Junta de PDI, vajustificar la signatura per part d’aquestcol·lectiu de la carta adreçada al rectoramb una crítica de la manera de fer de lagerència, «que és el problema de fons».

Els claustrals van aprovar la creació, segons un acord de l’anteriorClaustre, de la Comissió d’Anàlisi i Seguiment de l’Adaptació de la UABa l’Espai Europeu d’Educació Superior. Aquesta comissió es compondràper Fausto Miguélez, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i deSociologia; un director de departament pendent d’elecció; tres mem-bres del PDI: Àngel Cebollada i Miquel Àngel Essomba (sector B) iJoaquín Gairín (sector A); tres estudiants: Pere Alberola, Sílvia Loberai Maria del Mar Griera (doctorand); dos membres del PAS: Imma Gamoi Marta Garsaball; i la vicerectora d’Afers Acadèmics o el secretarigeneral, que en formaran part amb veu però sense vot.

El Claustre General va aprovar en aquesta sessió el seu reglament. Haestat elaborat per una comissió de claustrals que ja va presentar laproposta de reglament a l’anterior reunió de l’òrgan i que en aquesta vapresentar el redactat definitiu. Els claustrals van aprovar el text perunanimitat. El reglament estableix qüestions bàsiques com les fun-cions i el funcionament del Claustre, la seva composició, el mètoded’elecció dels claustrals, etc. El nou text, segons va explicar el secreta-ri general de la Universitat, Rafael Grasa, respon a la necessitat d’a-daptació al marc de la LOU. Per tant, quan aquesta llei sigui modifica-da, és possible que el reglament hagi de ser sotmès a una nova revisió.

Juan José Bravo va presentar una moció.

Armand Sánchez, en la seva intervenció.

CLAUSTRE GENERAL

El rector va cloure dient que, tot i la retirada de la moció, esdonava per instat pel Claustre,

que sempre està obert a discutirqualsevol tema complex

Aprovat el reglament del Claustre

(Ve de la pàgina anterior)

El professor Vicenç Lull va explicar queel fons de la carta ha quedat clar i que laforma denota «la mediocritat de la so-cietat que tenim». Sean Golden va re-cordar que el grup B de professors noestà representat ni a la Junta de PDI ni alComitè d’Empresa, i va proposar als sig-nants la retirada de la moció.

Després de totes aquestes interven-cions, Juan José Bravo va anunciar la re-tirada de la moció i es va lamentar quela carta i l’anunci del rector haguessincentrat el debat: «Crec que el rector,amb la seva actitud, assumeix respon-sabilitats que són d’altres».

El rector va acabar dient que, tot i laretirada de la moció, es donava «per ins-tat pel Claustre», que sempre està oberta discutir qualsevol tema complex, i quel’avançament electoral pot ser «la millorvia per resoldre els problemes». Final-ment, va agrair el to del debat: «El ques’espera d’un Claustre com aquest».

04 CLAUSTRE GENERAL

El Claustre General va aprovar per una-nimitat una declaració davant l’anun-ciada reforma de la Llei orgànica d’uni-versitats (LOU), en la qual es reclama al’actual govern central que compleixi allòque va prometre sobre política univer-sitària i que ho faci anant a l’arrel delsproblemes, «tot iniciant el procés dedebat i discussió que permeti redactaruna nova llei que derogui l’anterior».

Aquesta nova llei hauria de ser, segonsla declaració, una llei «de mínims, res-pectuosa amb l’autonomia i la capacitatdecisòria de cada universitat i amb la de-mocràcia interna, un instrument quepermeti avançar cap a la consecució dela universitat pública, laica, crítica i o-berta als problemes de la societat».

El text estableix una sèrie de considera-cions que, segons el Claustre de la UAB,s’haurien de tenir en compte en la redac-ció del nou marc legal. Entre aquestspunts, la declaració recorda la reivindi-cació de millora del finançament de les

El Claustre de la UAB aposta per una nova lleirespectuosa amb l’autonomia universitària

Una resolució, aprovadaper unanimitat, perfila elscriteris per a una nova lleialternativa a l’actual LOU

DEBAT

ZAM

OR

A

universitats públiques. Segons el text:«Cal acompanyar la Llei d’un augmentmolt significatiu del finançament públicque ara rep, per situar-nos com a mínimen els nivells de l’entorn europeu».

La declaració reivindica «transparèn-cia, debat i la participació de totes lesparts» en el procés de reforma. Apostaper la recuperació «de mecanismes i pro-cediments de major democràcia inter-na», referint-se en particular al fet que elsclaustres recuperin «la centralitat quehavien tingut» i que es revisi la composi-ció dels consells socials «per tal de garan-tir la participació de tota la societat, i noúnicament del món econòmic i laboral».

El text defensa «l’exercici de l’autono-mia universitària en tots els àmbits» iexigeix que les administracions garan-teixin «la dignificació de les condicionslaborals del personal acadèmic i del PAS,així com també la desaparició de lesdiverses formes de precarietat laboral».

El Claustre també aposta per «garantirrealment el dret a l’ensenyament supe-rior, assegurant l’existència de prou pla-ces», i garantir «mecanismes d’accés(PAAU) racionals». Finalment, reivindi-ca que les comunitats autònomes pu-guin facilitar «la tasca de les universitatsdel seu territori [...] evitant el centralis-me i el tractament homogeneïtzador».

Jordi Porta, reelegit síndic de greuges de la UABEl Claustre General va elegir Jordi Porta coma síndic de greuges de la UAB. Porta (Barcelo-na, 1936) és president d’Òmnium Cultural imembre de la Junta del Centre Unesco deCatalunya i del Consell Assessor de l’Associa-ció per a les Noves Bases de Manresa. Vadesenvolupar, al llarg de trenta anys, el càrrecde director de la Fundació Jaume Bofill.

Porta ja ocupava el càrrec de síndic de greu-ges des de l’any 2000 i va rebre la confiançadel Claustre per als propers quatre anys, amb145 vots a favor, set en contra i quatre enblanc. En la seva intervenció, va recordar lafigura del seu predecessor al càrrec, EnricCasassas, que ens va deixar l’any 2000. Va fertambé una breu explicació de les funcionsdel síndic, que està al servei de tota la comu-nitat universitària, i va fer un balanç de latasca desenvolupada al llarg dels últims anys.

Segons va explicar Porta, la majoria de lesreclamacions que han arribat a la Sindicatura

de Greuges, durant aquest últim període, hanestat relacionades amb problemes referits alsexàmens, a les beques, als contractes labo-rals, a les retribucions, a les matrícules, alsserveis, a les convalidacions i a diferentsaspectes referents a la docència. Va destacartambé els casos referits a qüestions suscita-des per la convergència amb Europa.

Porta va exposar algunes estadístiquessobre la feina desenvolupada a la Sindicaturade Greuges: segons la seva exposició, el 74 %de les queixes que van arribar al síndic durantl’any 2004 van provenir de l’estament estu-diantil. El personal docent i investigador varepresentar el 15 % de les demandes arriba-des, i el PAS en va realitzar el 8 %.

Pel que fa a la resolució de les queixes, elsíndic en va resoldre un 38 % favorablement iun 15 % desfavorablement. Un 47 % dels ca-sos es van resoldre amb un consell, i un 2 %de les queixes van ser desestimades.

ZAM

OR

A

05

Roberto Torretti, professor emèrit de Fi-losofia de la Universitat de Puerto Rico iexprofessor titular de Filosofia de la Uni-versitat de Xile, especialitzat en filosofiade la física, va ser investit doctor honoriscausa per la UAB, el 28 d’abril passat. Lapresentació del doctorand va ser a càrrecde Xavier Roqué, professor del Depar-tament de Filosofia i director del Centred’Estudis de les Ciències de la UAB, queva fer de padrí conjuntament amb Carl

CAMPUS

Roberto Torretti, investit doctor honoris causaEl filòsof xilè ha bastit ponts entre la filosofia i la història de la física

El rector Lluís Ferrer va destacar que aquestainvestidura s’emmarcadins l’Any de la Física

Hoefer, investigador de l’ICREA al De-partament de Filosofia de la UAB.

Segons Roqué, Torretti «s’ha distingitper la seva tenacitat a l’hora d’establirponts entre la història de la física i la filo-sofia de la física», i va destacar que hi hapocs investigadors «capaços d’unir la fi-

losofia amb la història de tal manera quetotes dues en surtin enriquides». Torrettiha estat sempre un filòsof animat pel ma-teix esperit que va guiar Immanuel Kant,que volia ser, abans que res, un filòsof dela naturalesa, va dir el professor Roqué.

A la seva lliçó magistral, el nou doctorde la UAB va parlar del coneixement discursiu, o millor dit, de «certes con-seqüències i supòsits que comporta l’i-neludible caràcter discursiu del conei-xement humà». Va fer un repàs de lafilosofia kantiana amb un record per alscreadors de la ciència natural moderna, iva afirmar que l’epistemologia del co-

La lliçó magistral va tractar «certes conseqüències i supòsits

que comporta el caràcter discursiu del coneixement»

Roberto Torretti rep la felicitació del rector de la UAB, Lluís Ferrer.

Humanista integral

Roberto Torretti, nascut a Santiago de Xilel’any 1930, ha estat professor al seu país iactualment és membre numerari de l’InstitutInternacional de Philosophie de París.

Torretti és autor de nombrosos treballs so-bre filosofia i ciència. Des del seu primer lli-bre, Manuel Kant: estudio sobre los funda-mentos de la filosofía crítica, fins a Pensar laciencia, passant per Philosophy of Geometryfrom Rieman to Poincaré i The Philosophy ofPhysics, sempre ha aportat noves metodolo-gies. Ha publicat nombrosos llibres i articlesque han tingut una forta repercussió en el

camp de la història de la filosofia de la mate-màtica i de la física.

A la dècada dels vuitanta va ser elegit visi-ting fellow en el centre d’investigació en filo-sofia de la ciència més prestigiós del món, elde la Universitat de Pittsburg, on va estrènyerel vincles amb els altres grans creadors de lanova història/filosofia de la relativitat.

El 1983 va publicar un llibre únic i innovador:Relativity and Geometry, que aborda no tansols els aspectes històrics de les teories de larelativitat, sinó que, amb extrema lucidesa,analitza i explica les mateixes teories.

ZAM

OR

A

ZAM

OR

A

neixement discursiu no és assumpte dela filosofia transcendental sinó de la his-tòria filosòfica de les ciències.

Per la seva banda, el rector de la UAB,Lluís Ferrer, va destacar el fet que la sevainvestidura «s’hagi originat amb la dobleproposta de la Facultat de Filosofia i Lle-tres i de la Facultat de Ciències, i en elmarc de l’any temàtic que la nostra uni-versitat dedica a la física». La solemne ses-sió acadèmica va tenir lloc a la sala d’actesdel Rectorat de la UAB, amb la presènciade nombrosos professors d’ambduesfacultats. L’acte es va cloure amb la inter-pretació del gaudeamus igitur.

El procés d’elaboració del catàleg de titu-lacions de grau que duu a terme elConsell de Coordinació Universitàriaestà tenint un fort ressò mediàtic. LaUAB va fer públic un comunicat oninformava sobre el procés i aclaria queels títols actuals i els que s’impartiranfins a l’entrada en vigor dels nous segui-ran tenint plena validesa, i que la refor-ma no comportarà en cap cas «la desa-parició d’estudis de qualitat, de gran demanda i d’acceptació social com sónles actuals llicenciatures en Humanitats,Filologia Catalana o Història de l’Art».

El Consell Social de la UAB també es vapronunciar dient que l’enfocament delprocés li sembla «encotillador», amb«una visió d’uniformitat en l’espai del’Estat en clara dissonància amb l’orien-tació europea». Segons el Consell Social,aquests plantejaments «porten a un em-pobriment de les ofertes universitàries»

CAMPUS06

Diferents actors de lacomunitat universitària espronuncien sobre el futurcatàleg de titulacions

PREMIS

Josefa Yzuel, a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts

Carme Riera, premi Jaume Fuster a tota una trajectòria

Martí Boada, premi de Medi Ambient 2005 de l’IEC

La UAB es mou contra la supressió de titulacions

LIN

AR

ES

que comporta «un clar perjudici als nos-tres estudiants i la nostra societat».

D’altra banda, el Departament de Filo-logia Catalana va fer públic un altre co-municat manifestant la seva «oposiciórotunda a la supressió de la Filologia Ca-talana», reclamant als responsables polí-tics i acadèmics «que continuïn vetllantel procés» i animant a confiar en «la in-dubtable validesa acadèmica i professio-nal d’aquests estudis».

Els estudiants es van mobilitzar el 5 demaig passat davant del Rectorat, on vanser rebuts pel rector Lluís Ferrer, qui els

va explicar que el debat sobre el catàlegtot just ha començat però que compar-teix la preocupació davant les propostesde les subcomissions.

El 12 de maig, Ferrer va parlar davant deprop de cinc-cents alumnes a l’auditoride la Facultat de Filosofia i Lletres. Vaexplicar la reunió del dia anterior aToledo amb autoritats acadèmiques delMinisteri d’Educació, on es va confirmarel compromís d’escoltar les universitatsen el procés, i va afirmar que les universi-tats faran esmenes a les propostes i hihaurà una àmplia consulta social.

El 4 d’abril, l’Institut d’Estudis Catalans va acor-dar concedir el Premi de Medi Ambient corres-ponent a l’any 2005 a Martí Boada Juncà, pro-fessor del Departament de Geografia i tambéinvestigador de l’Institut de Ciències i Tecnolo-gia Ambiental (ICTA). Aquest guardó reconeix latasca de Boada com a educador ambiental dutaa terme apropant la societat a la natura i tambéa través de nombroses publicacions i activitatsdivulgatives en premsa, ràdio i televisió. Aquestguardó es va instituir l’any 2000 i el convocal’IEC conjuntament amb la Fundació Caixa Sa-badell, coincidint amb la festa de Sant Jordi.

El 21 d’abril passat, el conjunt d’escriptors enllengua catalana van concedir el premi JaumeFuster a la professora del Departament de Fi-lologia Espanyola Carme Riera Guilera en re-coneixement a tota la trajectòria d’un autor.Aquest guardó és propiciat per l’Associaciód’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), queagrupa més de nou-cents cinquanta autors.La professora i escriptora mallorquina de no-vel·les com Dins el darrer blau i La meitat del’ànima s’afegeix als quatre guardonats ante-riorment –Jesús Moncada, Quim Monzó, Jau-me Cabré i Maria Antònia Oliver.

Lluís Ferrer va trobar-se amb els estudiants mobilitzats davant del Rectorat el 5 de maig.

La professora María Josefa Yzuel Giménez,del Departament de Física (Grup d’Òptica), vaingressar com a acadèmica numerària, el 14d’abril passat, a la Reial Acadèmia de Ciènciesi Arts de Barcelona. En la sessió pública d’in-grés, la doctora Yzuel va llegir la memòria inti-tulada De la polarización al procesado ópticode imágenes mediante el uso de moduladoresespaciales de luz, la qual va ser contestada, ennom de la institució, per l’acadèmic numeraridoctor Ramon Pascual de Sans. És la primeravegada que ingressa a l’Acadèmia un especia-lista que treballa a l’àmbit de l’òptica.

ZAM

OR

A

Entre les novetats de les titulacions de laUAB per al curs 2005-2006, destaca l’En-ginyeria Tècnica Industrial, especialitatQuímica Industrial, que s’impartirà al’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria(ETSE) i que ofereix seixanta places denou ingrés. Aquests estudis, que s’ofe-rien a l’Escola Universitària Politècnicade Medi Ambient de Mollet del Vallès,centre adscrit a la UAB, passen a ser unatitulació integrada a la UAB amb títolhomologat i preus públics.

Aquest títol, de tres anys, ofereix la for-mació necessària per a la transformacióde les matèries primeres en productesindustrials, l’elaboració i l’anàlisi de pro-ductes orgànics i inorgànics i el controlde qualitat d’aquests processos. A més,

CAMPUS 07

FOTONOTÍCIA

Summerhill, una democràcia infantilZoe Readhead, filla d’A. S. Neill, pedagog anglès fundador de la coneguda escolaSummerhill, va pronunciar, el 21 d’abril, la conferència «L’escola on els nens van a clas-se si volen», a l’auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres, ple a vessar. Readhead vaexplicar la filosofia de l’escola i el seu innovador mètode pedagògic, de gran projeccióinternacional. «És una comunitat que es governa a si mateixa, una democràcia ambuna estructura sòlida», va dir. A Summerhill els nens controlen l’escola i prenen deci-sions sensates. En aquesta atmosfera d’ensenyament lliure i contra les imposicionsdisciplinàries, el vot de cada persona té el mateix valor, inclosos els dels nens. L’acte vaser organitzat per l’Associació d’Estudiants de la Facultat de Ciències de l’Educació iReadhead va ser presentada per Miquel Amador, vicedegà d’Economia de la Facultat.

L’ETSE ofereix el proper cursuna nova enginyeria tècnica

L’Enginyeria TècnicaIndustrial, especialitatQuímica Industrial, obre60 places de nou accés

Edifici de l’ETSE.

ZAM

OR

A

BREUS

L’EPSI posa a debat la relacióentre universitat i empresa

L’Agència de Promoció d’Activitats i deCongressos col·labora en diverses reunionsque realitzarà la comunitat universitàriaaquest juny. L’Hotel Serhs Campus hostatjarà,del dia 1 al 4, l’Argonauts Conference 2005,promoguda per la Comissió Europea i organitzada per membres del Departamentde Geografia de la UAB. Els dies 6, 7 i 8, la Facultat de Traducció i d’Interpretacióorganitza la International Conference onAudiovisual Translation-Transmedia, en laqual col·laboren patrocinadors i universitatsestrangeres. Els dies 20 i 21, té lloc al Rectorat el congrés Phonetics andPhonology in Iberia 2005, impulsat perdiversos departaments de filologia i grupsde recerca de la UAB. Finalment, CasaConvalescència acull, de l’1 al 4, el Congressof Functional Imaging Modelling of the Heart2005, del Centre de Visió per Computador, i els dies 20 i 21, la reunió internacionalHarmoniCOP, impulsada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals.

Esdeveniments a lesinstal·lacions de la UAB

Experts en prevenció i seguretat integral vananalitzar, el 29 d’abril, al Workshop 2005 del’Escola de Prevenció i Seguretat Integral de la UAB, la relació entre la universitat il’empresa. Diversos seminaris van debatreels temes més actuals sobre la prevenció ila seguretat, i es van exposar les pràctiquesque alumnes de l’EPSI han desenvolupat enempreses del sector, com també projectesempresarials d’exalumnes de l’EPSI.

NOMENAMENTS

Nomenaments del PAS

Des de l’1 d’abril li han estat assignades, de manera temporal, les responsabilitatsd’administradora de Centre de la Facultatde Ciències de la Comunicació a Eva MariaJiménez Rovira, després de quedar aquestaplaça malauradament vacant el 8 de març.Aquest càrrec l’exercirà sense detriment deles funcions que desenvolupa com a gestoraacadèmica de la Facultat. És previst que aquesta plaça l’ocupi fins al 30 de setembre i sempre que s’hagi cobertpels procediments concursals habituals.en l’itinerari de medi ambient, l’alumne

s’especialitza en la gestió i el tractamentde residus líquids, sòlids i gasosos.

Els titulats desenvolupen la seva carre-ra professional com a tècnic en produc-ció, gestió i manteniment en indústriesquímiques, farmacèutiques, alimentà-ries, papereres, metal·lúrgiques i afins;tècnic mediambiental en indústries delssectors anteriors o d’altres amb proble-màtica ambiental; tècnic mediambien-tal en assessories, consultories i institu-cions públiques; i com a investigadorsde projectes de recerca, tant en el sectorprivat com en institucions públiques.

CAMPUS08

Més de 600 personesconeixen les instal·lacionsde la UAB durant la segonaedició del Dia de la Família

http://www.uab.es/hospital-clinic-veterinari/

L’Hospital Clínic Veterinari de la UAB és un hospital docent on els pa-cients són atesos per equips de professors, veterinaris en formació depostgrau i estudiants dels darrers anys de la llicenciatura. Ofereix unservei extern a veterinaris i ciutadans i dóna suport a la docència dela Facultat de Veterinària. El web fa una presentació del centre, del re-glament i del personal veterinari i de suport. Hi ha informació per aveterinaris referents i per a usuaris (sobre els horaris, les tarifes i elstràmits per a les visites concertades, el servei d’urgències...) i altresseccions on s’expliquen les diverses especialitats clíniques de l’hos-pital (anestesiologia, animals exòtics, cirurgia d’animals petits...), elsprogrames de formació, els serveis de diagnòstic de laboratori, etc.

EL WEB

PAR

ETO

Dissabte familiar al campus de l’Autònoma

El 30 d’abril va tenir lloc el Dia de la Famí-lia a la UAB, una activitat adreçada a fa-mílies d’estudiants de segon de batxille-rat perquè coneguin plegats el campus,els estudis i els serveis de la UAB. En total,van visitar el campus més de 600 perso-nes –unes 210 famílies–, procedentsmajoritàriament de Catalunya, però tam-

bé de les illes Balears, del País Basc, delPaís Valencià i d’Aragó. La jornada es vainiciar a l’auditori de la Facultat de Filoso-fia i Lletres amb la benvinguda per partdel vicerector d’Estudiants i de PromocióCultural, Joan Carbonell, i l’explicació del’oferta d’estudis a càrrec del coordinadorde les Relacions amb Secundària, JaumeAulet. Després, les famílies van fer unrecorregut pel campus i una visita a lafacultat triada.

Als centres van ser rebuts per degans,vicedegans, professors i PAS, que van en-senyar-los les diverses instal·lacions: au-les, biblioteques, laboratoris, etc. A més,

L’auditori de la Facultat de Filosofia i Lletres es va omplir a vessar.

van visitar el Servei d’Activitat Física i laVila Universitària. La jornada es va cloureamb un aperitiu a l’Hotel Campus.

JORNADA DE SEGON CICLEL’11 de maig va tenir lloc la Jornada deSegon Cicle per donar a conèixer les titu-lacions de segon cicle que ofereix la UAB.Més de 500 persones van assistir a les ses-sions informatives, adreçades a estu-diants que han acabat un primer cicle oque tenen una titulació i en volen comen-çar una altra. Les conferències van ser acàrrec dels coordinadors de les titulacionsi dels professors que les imparteixen.

L’Ajuntament de Cerdanyola i la CàtedraUNESCO sobre Pau i Drets Humans de laUAB van dur a terme, el 27 d’abril passat,una taula rodona presentada per AntoniMorral, alcalde de Cerdanyola, i amb laparticipació de Pilar Manjón, presidentade l’Asociación 11-M; Robert Manrique,president de l’Associació Catalana de Víc-times d’Organitzacions Terroristes; CarlosMartín, coordinador a Guatemala del Pro-jecte Interdiocesà per a la Recuperació dela Memòria Històrica; i Carles Vidal, coor-

La UAB i l’Ajuntamentde Cerdanyola debaten el paper de les víctimes en la construcció de la pau

Terrorisme i drets humans

Manjón va denunciar el «menyspreu» d’alguns membres de la Comissió d’Investigació del Congrés.

ZAM

OR

A

dinador del programa de drets humans del’Escola de Cultura de Pau de la UAB.

Manjón va denunciar el «menyspreu»que va rebre al Congrés per part d’algunsmembres de la Comissió d’Investigació del’11-M, i va dir que les associacions deprotecció a les víctimes són «una necessi-tat provocada per la incapacitat de l’Estatde fer front a les situacions d’emergència».

Manrique va lamentar la utilització par-tidista de la dignitat de les víctimes. Mar-tín va destacar que la «igualació moral delsofriment» de totes les persones que hanpatit les seqüeles d’un atac terrorista és lacondició bàsica per endegar un procés re-conciliador eficient. I Vidal va criticarl’ambigüitat del concepte de terrorisme,que va esdevenir el tema més recurrent enel debat posterior a les intervencions.

09

La consellera d’Educació, Marta Cid, vapresidir, el 9 de maig, la inauguració deles Jornades Pedagògiques, en les qualstant la vicerectora d’Afers Acadèmics,Dolors Riba, com la degana de la Facul-tat de Ciències de l’Educació, AnnaCross, van remarcar la seva preocupacióper la formació d’ensenyants davant elsdesafiaments del nou espai d’educació

ZAM

OR

A

europeu. La lliçó inaugural va ser a càr-rec del professor Philippe Perreneuod,especialista en polítiques educatives dela Universitat de Ginebra.

Els portaveus d’Educació dels grupsdel Parlament van reflexionar sobre elsentit i l’abast d’una futura llei catalanad’educació, i estudiants de diferents ti-tulacions van presentar treballs sobretemes com els centres educatius o la re-lació entre l’escola i la comunitat. Vanfer aportacions innovadores, com la fi-gura de l’animador de la xarxa, que po-tencia la interdisciplinarietat entre elssectors socials per assolir un sistemaeducatiu eficient i equitatiu, i van fer crí-tiques constructives a les reformes edu-catives previstes pel Parlament.

BREUS

VIII Cicle de Conferències de Periodisme a la FCC

La Facultat de Dret va tornar a acollirenguany un judici simulat en el qual van participar estudiants d’instituts desecundària del Vallès. A diferència de l’anypassat, hi van participar una cinquantenad’alumnes que van haver de superar una semifinal. L’IES Puig de la Creu deCastellar del Vallès, que representava elfiscal, es va imposar en el veredicte final.

L’IES Puig de la Creu guanyael judici simulat de dret

L’aula magna de la Facultat de Ciències de laComunicació va acollir, la setmana del 18 al22 d’abril passat, el VIII cicle de Conferènciesde Periodisme, organitzat amb motiu de la Diada de Sant Jordi. A la conferència«Preguntar per entendre o per titular?»,Mònica Terribas, directora i presentadora del programa La nit al dia, va regalar alsassistents tècniques periodístiques per elaborar una bona entrevista periodística des de la seva experiència professional.

CAU

FAP

ÉZA

MO

RA

Debat sobre el sistema educatiuCatalunya i Itàlia defensen el dret a la bona taula

El 2 de maig va tenir lloc a la Facultat de Dret la jornada El Dret a la Bona Taula.Regles de la Vida Mediterrània, amb professors de la UAB, el prestigiós cuineritalià Alfonso Laccarino, la seva esposa Livia,Premi Minerva 2004 a la dona empresària de l’any a Itàlia, i representants de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat i de la Regione Napoli Campania (Itàlia). L’acte el va presentar el professor de Dret Antoni Serrano i el va presidir la degana de la Facultat, Francesca Puigpelat.

RECERCA10

Presentat l’estudi delgrup investigador Turismeen Espai Rural (TER), delDepartament de Geografia

RECERCA

El grup de recerca Turisme en EspaiRural (TER), del Departament de Geo-grafia de la UAB, va presentar, el 19 d’a-bril, al Palau de la Música Catalana, elprimer estudi sobre turisme rural, queabraça tot el territori català i que té pre-sent tant l’oferta com la demanda.

Dirigit per la professora Gemma Càno-ves i impulsat per la Fundació Abertis,l’estudi El turisme rural a Catalunya:una aposta mediambiental i de qualitat

ha fet paleses dades com la necessitat decriteris de qualitat comuns per classifi-car l’oferta de cases, o el fet que el per-centatge de propietaris d’aquests esta-bliments que poden viure principal-ment d’aquesta activitat és d’un 10 %.

A l’acte, a més de Cànoves, van parlar-hi la directora general de Turisme de laGeneralitat de Catalunya, Isabel Galo-

A Catalunya hi ha 1.238 establiments de turisme rural, amb 10.131 places.

Segons la recerca, per a lamajoria dels propietaris,

el negoci del turisme rural és una renda complementària

Primeres dades sobre turisme rural a CatalunyaEs fa palesa la necessitat de criteris de qualitat comuns sobre l’oferta

bardes, i el patró de la Fundació Abertisi professor de la UAB Matí Boada.

Segons l’estudi, hi ha 1.283 establi-ments a Catalunya de turisme rural ambuna oferta de 10.131 places. Des delsanys noranta, l’oferta s’ha decantat capals allotjaments rurals independents–que ja en suposen el 68 %–, en detri-ment de les masies i les cases de poble.

Es tendeix cap a un turisme rural allu-nyat de l’agroturisme i «menys pur», enquè no es conviu amb els propietarisdels establiments ni hi ha la possibilitatde gaudir de les activitats agràries.

Els investigadors afirmen que l’establi-ment d’uns criteris de qualitat per clas-

El turisme rural en dades

· Les primeres cases es van posar en funcio-nament el 1983 i, des d’aleshores, aquesta ac-tivitat ha viscut un creixement constant.· La distribució territorial d’aquesta activitates concentra fonamentalment a la denomina-da Catalunya humida i als Pirineus.· Les tres figures de turisme rural són les ma-sies, les cases de poble i els allotjaments ru-rals independents (ARI). En aquests últims,que conformen el 68 % de l’oferta existent, elcontacte amb els propietaris hi és mínim.

· L’any 2004 hi havia 1.283 establiments, ambuna oferta de 10.131 places.· L’estacionalitat d’aquest sector presenta lesmateixes pautes que el sector hoteler, ambuna mitjana d’ocupació anual d’entre cent icent cinquanta dies l’any.· Per a la gran majoria dels propietaris (90 %)suposa una renda complementària.· El 80 % dels casos està gestionat per dones.· L’usuari utilitza el cotxe com a transport (86 %) i fa una estada de curta durada (3 dies).

sificar les cases és actualment la princi-pal necessitat que té el turisme rural aCatalunya si es volen millorar les pers-pectives de negoci dels propietaris i pro-fessionalitzar aquest sector.

La recerca mostra que, per a la majoriadels propietaris, el negoci del turismerural és una renda complementària, i es-tà gestionat en un 80 % dels casos perdones. Pel que fa als hostes, el seu perfilés fonamentalment el d’un viatger ca-talà, d’entre trenta i quaranta anys, queviu en una ciutat de més de 500.000habitants, amb una renda mitjana-alta.Utilitza el cotxe com a transport habituali fa una estada curta d’uns tres dies.

Interior d’una casa dedicada al turisme rural.

Es tracta d’una xarxa decol·laboració en projectes de l’àrea de la salut pública i l’epidemiologia

Variables Categòriques: Models Log-li-neal, Logit i Anàlisi de Correspondènciesen Enquestats de Salut i Introducció a lesTècniques Qualitatives d’InvestigacióAplicades en Ciències de la Salut.

RECERCA

Grups de Recerca d’Amèrica i d’Àfrica Llatines (GRAAL)

GRUP D’ESTUDIS

amb SPSS, Eines de Cerca i Gestió Biblio-gràfica en Ciències de la Salut, BasesEstadístiques dels Indicadors més Co-muns en Ciències de la Salut, Anàlisi de

Cada any s’ofereixen cinc cursos, que són el nucli del programa de postgrau dels GRAAL.

L’activitat dels GRAAL és moltvariada: va des de la publicacióde llibres fins a l’organització

de cursos acadèmics

Les Trobades Internacionals GRAAL 2005 tracten els temes de les malalties emergents i de la concepció de la pobresa

Els GRAAL van organitzar, entre els dies 18 i 24de maig, les Trobades Internacionals GRAAL2005. Els temes que es van tractar en aquestesjornades giraven al voltant de la investigacióde les malalties emergents en països en via dedesenvolupament, així com també la concep-ció de la pobresa i la marginalitat en totes lesseves formes, com a problema fonamental iactual de salut a tot el món.

Aquestes jornades han constituït la primeratrobada formal dels membres permanentsdels GRAAL després de la seva acceptaciócom a grup d’investigació amb nom específicper la UAB i la UNAN-León (Nicaragua). Ha

Els Grups de Recerca d’Amèrica i ÀfricaLlatines (GRAAL) van veure la llum coma col·lectiu l’any 2002, amb l’objectiu dedesenvolupar una xarxa real d’investi-gadors llatinoamericans i africans d’ex-pressió llatina, que els permetés la col-laboració transversal en projectes en-globats dins l’àrea de l’epidemiologia ide la salut pública.

Tot i que la creació d’aquest grup és re-lativament recent, ja feia anys que exis-tia una sensació de comunitat a travésdel programa de doctorat Salut Pública iMetodologia de la Investigació, que ofe-ria la UAB. Ara, l’activitat dels GRAAL ésmolt extensa i variada, i va des de la pu-blicació de llibres fins a l’organitzacióde cursos. Prova d’això és que, des de laseva constitució, han tret a la llum qua-tre títols a més de nombrosos articlespublicats a diferents mitjans.

Cada any s’ofereixen cinc cursos queconstitueixen el nucli de la proposta delprograma de postgrau dels GRAAL, amés de novetats concretes per a cadacurs acadèmic. L’oferta fixa, homo-logada pel Comitè de Formació Conti-nuada de l’Acadèmia de Ciències Mèdi-ques de Catalunya i Balears, és la se-güent: Manipulació, Control de la Qua-litat i Descripció de les Bases de Dades

El web, un instrument clau per al funcionament dels grupsEl web dels GRAAL (http://servet.uab.es/graal)és la base operativa d’aquesta xarxa, formadaper professionals de centres molt distants quenecessiten un punt de trobada per comunicar-se. Hi participen el Colegio de la Frontera Sur,de Mèxic; la Pontificia Universidad Católica deEcuador; la Universidad de Buenos Aires, de l’Argentina; l’Ascardio, de Veneçuela; la Uni-versidad Nacional Autónoma de Nicaragua; laUniversidade Eduardo Mondlane, de Moçam-bic; la Universidade Federal Minas Gerais i lade Pernambuco, del Brasil, i la Universidad delRosario, de Colòmbia, juntament amb la UAB,la UB, la UdG i la Universitat de València.

Segons el coordinador dels GRAAL, elprofessor Miguel Martín, la finalitat d’a-quest grup de recerca és desenvoluparestudis que puguin incidir directamentsobre l’estat de salut de les persones mésdesafavorides, tant pel que fa al gènerecom a la classe social o la marginalitatpolítica, i col·laborar en el desenvolupa-ment de la cooperació entre els països.

Un dels últims projectes en què hantreballat és la «Influència institucional isalut mental en joves delinqüents inter-nats en centres de justícia juvenil», cen-trat en una part de la població menysafavorida de Catalunya: els joves ques’estan en centres de menors, en concretel Centre Educatiu l’Alzina de Barcelona.

estat, per tant, el primer exercici de crearuna visió homogènia i característica del grupsobre dos àmbits d’acció, amb la idea de desenvolupar en el futur una xarxa temàtica i un grup específic de recerca reconegut.

Dins de les activitats i conferències que esvan programar, cal destacar el primer semi-nari temàtic dels GRAAL, titulat Pobresa,Marginació i Salut, que tenia com a objectiula unificació dels criteris que s’han d’utilitzaren el futur per a la definició de marginació ipobresa a Llatinoamèrica i Àfrica. En acabarla trobada, es van presentar les conclusionsde les diferents comissions de treball.

11

ZAM

OR

A

12 RECERCA

La recerca, publicada a Genome Research, s’hacentrat en l’estudi genèticde la mosca de la fruita

Un equip d’investigadors del Departa-ment de Genètica i de Microbiologia dela UAB, dirigit pel professor Alfredo RuizPanadero, en col·laboració amb el Cen-tro de Biología Molecular Severo Ochoa,la Universitat de Cambridge (RU), i l’Ins-titut de Recerca de l’Hospital Infantil deOakland (EUA), ha trobat evidències quel’ordre dels gens Hox, implicats en l’or-ganització dels segments del cos, variaentre diferents espècies de Drosophila ique la seva dispersió no afecta la seva

Un estudi revela que l’agrupació dels gens Hoxno és necessària per a la seva correcta funció

El professor Alfredo Ruiz dirigeix el grup investigador de la UAB que ha participat en la recerca.

funció. Per tant, l’alineació d’aquestsgens sembla fruit de la història evolutivamés que d’una necessitat funcional.

La descoberta s’ha dut a terme analit-zant la regió dels gens Hox en el genomade tres espècies de Drosophila: D. buzza-tii, D. melanogaster i D. pseudobscura.Aquestes espècies presenten diferentsorganitzacions del complex de gensHox, les quals són el resultat de diversostrencaments del complex durant elsúltims seixanta milions d’anys.

Els científics han observat que aquestadispersió del grup de gens Hox no afectade cap manera la seva funció. És a dir,almenys en el cas de la mosca de la frui-ta, l’agrupament de tots els gens Hox noés necessari per al desenvolupament delseu «funcionament» correcte.

Presenten un estudi sobre el mercat i les polítiques d’habitatge a Espanya

En els darrers anys, la construcció s’haerigit com un dels sectors més dinàmicsde l’economia espanyola. El nombre rè-cord d’habitatges construïts ho demos-tra. Melchior Sawaya, del Departamentd’Economia i Història Econòmica, hapresentat la seva tesi doctoral, on ana-litza el comportament dels principalsactors del sector: els promotors, els con-sumidors i el sector públic.

Pel que fa als promotors, el principalinterès de la recerca va recaure a expli-car els factors més importants en la de-

cisió de construir nous habitatges, és adir, com formen les seves expectativesrespecte a la rendibilitat del projecte.Atenent als consumidors, les llars localit-zades en grans ciutats presenten proba-blement restriccions pressupostàriesmés fortes que les llars de localitats méspetites a causa dels preus més elevats ide les pitjors condicions d’accessibilitata les grans ciutats. La recerca també haavaluat les polítiques per part del sectorpúblic, en especial les de control de llo-guer, amb criteris d’eficiència i d’equitat.La construcció és un dels sectors més dinàmics.

Els gens Hox exerceixen una funciócrucial en el desenvolupament delsanimals, ja que estan implicats enl’organització dels diferents seg-ments del cos. Aquests gens es vandescobrir a la mosca Drosophilamelanogaster (la mosca de la fruita)ara fa noranta anys, i després es vantrobar a molts altres animals, inclosal’espècie humana. De manera sor-

Té importància l’ordre dels gens?

Els gens Hox es troben agrupats en el mateix ordre

en què estan disposades les parts del cos on actuen

prenent, els gens Hox es trobenagrupats i alineats en el mateix ordreen què estan disposades les parts delcos on actuen. La conservació d’a-quest ordre, durant centenars demilions d’anys d’evolució, va fersuposar als científics que la maneraen què estan col·locats aquests genspot afectar la seva funció. Malgrataixò, encara no són clares les causesper les quals els gens Hox han d’estaragrupats al cromosoma.

PAR

ETO

13

Podria ser útil en el tractament de malaltiescom la depressió, l’ansietat o l’anorèxia

Investigadors de l’Institut de Neurocièn-cies, dirigits pel professor José Aguilera,han descobert que la toxina tetànica, res-ponsable de la malaltia del tètanus, pottenir grans possibilitats com a teràpiacontra patologies psicopatològiques,com la depressió, l’ansietat o l’anorèxia,així com també davant malalties neuro-degeneratives com la de Parkinson.

La molècula de la toxina tetànica estàformada per dues parts ben diferencia-des. Una part és la responsable dels efec-tes tòxics i dels símptomes del tètanus.L’altra, en canvi, és innòcua i té la pro-pietat de poder penetrar i incidir en elsistema nerviós. Els experiments ambaquesta part innòcua, duts a terme en elsistema nerviós de la rata, han demostrat

BREUS

Els jaciments de minerals de plom i de zincen cavitats de roques carbonàtiques són deltipus Mississippi Valley. El seu origen, però,és controvertit i se n’han postulat diferentshipòtesis. Investigadors del Departament de Geologia, dirigits pel professor EsteveCardellach, han proposat un nou modelbasat en la mescla de fluids termals denaturalesa diferent: la mescla d’aigüescalentes subterrànies en què un fluid transporta els metalls i un altre, el sofre.Tant les observacions fetes com les simulacions computacionals semblen donar suport a aquesta nova hipòtesi.

Els espermatozoides obtenenenergia produint glucosa

Determinen l’origen d’untipus de jaciment mineral

que inhibeix el transport de serotonina.Això la converteix en un fàrmac poten-cial amb més eficàcia que el Prozac.Psicopatologies com la depressió, l’an-sietat o l’anorèxia podrien ser tractadesamb els derivats de la toxina tetànica.

Els investigadors han demostrat, a més,que la toxina també té un efecte neuro-protector davant d’agressions externes.Per això pot esdevenir també un fàrmaceficaç per a la protecció enfront de pa-tologies neurodegeneratives.

La toxina tetànica pot tenirimportants usos terapèutics

PAR

ETO

Recentment, la Universitat Jaume I de Castelló ha concedit el Sisè Premid’Investigació, dotat amb 10.000 euros, altreball titulat «Las arcillas permo-triásicasde la provincia de Castellón. Recursoscomo materia prima cerámica». L’estudiesdevé una eina bàsica tant per a les administracions públiques com per a lesempreses pel que fa a la prospecció denous jaciments d’argiles ceràmiques, i ajudarà a entendre els factors que controlen els canvis mineralògics i de textura que s’observen a diversos punts de la província de Castelló. El treball haestat una recerca conjunta de geòlegs de la UAB i de la Universitat Jaume I.

Premiat un treball sobre argiles ceràmiques

Els espermatozoides recorren un llarg camí,en proporció a la seva mida, per arribar a l’oòcit. Per això necessiten una gran quantitat d’energia per poder assolir el seuobjectiu. Aquesta energia l’obtenen a travésd’un procés bioquímic: la capacitació, que té lloc dins del tracte genital femení.Investigadors del Departament de Medicinai de Cirurgia Animals han descrit, per primer cop en mamífers, que durant la capacitació els espermatozoides poden produir glucosa a partir de la lactosa que hi ha al medi per tal d’emprar-la com acombustible. Els experiments s’han dut aterme in vitro amb espermatozoides de gos.

A principis de maig va tenir lloc el VI Simposi Europeu de la Protein Society, que vareunir més de set-cents experts en l’estudi de l’estructura de les proteïnes a Barce-lona. Va participar-hi el premi Nobel de Química de 1988, Robert Huber. Els científicsvan exposar els darrers avenços i aplicacions d’aquestes molècules, un camp ambmoltes aplicacions en biomedicina i en biotecnologia. El simposi va ser coorganitzatper l’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina «Vicent Villar i Palasí» (IBB) de la UAB,i l’Institut d’Investigacions Citològiques (FVIB-CSIC) de València.

FOTONOTÍCIA

700 especialistes en proteïnes, a Barcelona

José Aguilera i el seu grup investigador.

COMUNITAT14

COMUNITAT

Lluís Ferrer, rector de la UAB, i CarmenCaffarel, directora general de Radiotele-visión Española (RTVE), van signar, el 25d’abril, l’acord per a la creació d’un labo-ratori de programes infantils i educatius.L’objectiu d’aquesta iniciativa és desen-volupar investigacions conjuntes i prepa-rar els dissenys i formats dels programes,com també els diferents materials di-dàctics que s’hi utilitzaran. Aquest acord

forma part del marc de cooperació insti-tucional, acadèmica i científica entreambdues institucions, que es va signartambé en el decurs d’un acte que va tenirlloc al Rectorat de la Universitat.

Per part de la UAB, el responsable de lacreació d’aquest laboratori de progra-mes infantils i educatius serà el profes-

ZAM

OR

A

A l’acte del 25 d’abril, la UAB i RTVE van acordar un marc de col·laboració institucional, acadèmica i científica.

sor José Manuel Pérez Tornero, directordel Gabinet de Comunicació i d’Educa-ció de la Universitat. Eladio Jareño, di-rector de Programació Infantil de Televi-sió Espanyola, representarà RTVE.

Ferrer va expressar la seva satisfaccióper la signatura d’aquest acord entre«dues institucions amb voluntat de ser-vei públic», i va afirmar que la UAB, amés de treure molt profit d’aquesta rela-ció, podrà, «amb humilitat», ajudar amillorar el model de televisió actual.

ZAM

OR

A

La UAB dissenyarà programes infantils amb TVELluís Ferrer i Carme Caffarel signen un acord de col·laboració

L’acord consisteix en la creació d’un laboratori conjunt de programesinfantils i educatius

El rector va afirmar que, ambaquesta iniciativa, la UAB podrà

ajudar «amb humilitat» a millorarel model actual de televisió

Un grup de recerca interdisciplinari

El Gabinet de Comunicació i d’Educació és ungrup especialitzat en la investigació i divulga-ció científica, que depèn del Departament dePeriodisme de la UAB. Des de la seva funda-ció, l’any 1994, el Gabinet ha participat en di-ferents esdeveniments culturals de l’àmbit dela comunicació i l’educació.

Dirigit pel professor José Manuel Pérez Tor-nero, amb una àmplia experiència en el campde la comunicació i de l’educació, tant en tele-visió com en multimèdia i docència, el Gabi-net investiga la televisió educativa, l’educacióen mitjans, la gestió de projectes educatius,

els multimèdia educatius, l’educació en xarxai l’alfabetització digital.

Aquest grup de recerca consta d’un equipd’investigadors, de professors i d’estudiantsque participen en diferents projectes educati-vo-comunicatius, seminaris, congressos i con-ferències, entre d’altres. És un grup inter-disciplinari, integrat per especialistes encomunicació, semiòlegs, sociòlegs, periodis-tes, dissenyadors de webs i educadors. Endefinitiva, el Gabinet, amb les seves investiga-cions, proposa una mirada crítica i analíticasobre el món de la comunicació i de l’educació.

La directora de RTVE, Carmen Caffarel,es va felicitar que dues institucions comsón la televisió i la universitat, «que nosempre s’han mirat» l’una a l’altra, trobinara un espai comú per investigar i impul-sar nous formats i crear nous continguts.Caffarel va afirmar també que TVE farà apartir d’ara una aposta decidida per«potenciar les programacions infantil ijuvenil davant els nous reptes que ensplanteja la propera arribada de la televi-sió digital terrestre».

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

L’ORIENT MITJÀ EN EL PUNT DE MIRA. BelénVicéns (coord.). Col·lecció Documents.Servei de Publicacions de la UAB. 2005Aquesta obra vol facilitar la comprensió d’a-questa rellevant àrea geopolítica, que com-prèn el Creixent Fèrtil (el Líban, Síria, Israel iels territoris ocupats, Jordània, l’Iraq i tambéTurquia), el golf Pèrsic, la vall del Nil i part del’Àsia central (en concret l’Iran). S’estructuraa partir de quatre perspectives interrelacio-nades: la perspectiva històrica, la perspecti-va política i jurídica, la perspectiva econòmi-ca i la perspectiva social i humanitària.

MUSULMANES Y CRISTIANOS EN HISPANIADURANTE LAS CONQUISTAS DE LOS SIGLOSXII Y XIII. Miquel Barceló i José MartínezGázquez (eds.). Col·lecció Documents. Serveide Publicacions de la UAB. 2005Aquest volum ofereix alguns treballs sorgitsde l’estreta relació mantinguda a la UAB en-tre un equip de filòlegs llatins dedicats a l’es-tudi i a l’edició de traduccions llatines defonts islàmiques, i un grup d’historiadorsque des de fa una colla d’anys analitzen lahistòria d’al-Andalus i el procés de percepcióde l’islam per part dels cristians de l’Europamedieval, ancorats en llegendes i faules de-nigradores de Mahoma i l’islam.

Pla de formació 2005 per al PAS

MUJERES EN LA HISTORIA DE LAAVIACIÓN. Lluís Corominas Bertran.Madrid: Cockpit Studio, 2004En aquest llibre, l’autor rescata de l’oblitla figura d’unes quantes dones que vantenir la valentia necessària per volar i pi-lotar avions i que, de la mateixa maneraque altres pilots, es van proposar unavegada i una altra aconseguir nous

rècords de temps en recorreguts cadavegada més llargs i difícils. La lectura d’a-questa obra permet al lector conèixer ivalorar moltes de les pioneres de l’aviació.

Com va dir Amparo Moreno, catedràti-ca d’Història de la Comunicació a la UAB,en la presentació del llibre: «Aquestespioneres van haver de vèncer, a més, laforça de la gravetat dels prejudicis d’unessocietats que els negaven la possibilitatde participar en la vida pública».

Lluís Corominas, company del col·lec-tiu PAS que treballa a la Biblioteca de Co-municació i Hemeroteca General, és pi-lot d’aviació i llicenciat en Publicitat iPeriodisme. S’ha dedicat al periodismeaeronàutic i ha publicat articles d’histò-ria de l’aviació i d’aviació esportiva a lapremsa barcelonina. Ha publicat tambéa Historia y Vida, Clio, Sapiens, L’Avenç i adiverses revistes internacionals. Ha col-laborat en la redacció del llibre Mujeresen la historia de España, participa habi-tualment en tertúlies a diversos mitjansde comunicació i fa conferències sobretemes relacionats amb l’aeronàutica.

Les pioneres de l’aviació surten de l’oblit

L’abril passat es va donar a conèixer elPla de Formació de l’any 2005 per al per-sonal d’administració i serveis de laUAB. Aquest pla ha sorgit de la deteccióde necessitats que van observar, con-juntament, l’Àrea de Recursos Humans iel personal de primer nivell, durant l’úl-tim trimestre de l’any passat, i de lesnecessitats que l’organització ha definitcom a estratègiques.

A partir d’aquestes observacions i delsobjectius del Pla Director (2002-2006),s’han definit nou programes de forma-ció per a enguany: l’Espai Europeu d’E-ducació Superior (EEES) i recerca i laseva repercussió a la UAB; formació peral lloc de treball: eines bàsiques; preven-ció, seguretat i salut laboral de les perso-

nes; formació en llengües; formació perfacilitar i acompanyar la promoció; for-mació per a col·lectius específics; forma-ció a mida; formació per a la funció di-rectiva; i mobilitat formativa.

El contingut del Pla de Formació es vapresentar recentment a diferents mem-bres de la plantilla de primers nivells perexposar-los en profunditat els objectius iles principals línies d’actuació d’aquestany pel que fa a formació, així com lesnovetats que s’ofereixen.

ELS REPTES DE L’ESPAI EUROPEUEn el primer programa de formació caldestacar les Sessions d’Informació Es-tratègica, que es van iniciar a finals delmes passat, l’objectiu de les quals és do-nar a conèixer quin serà el panorama dela UAB de cara a afrontar els reptes delprocés d’integració a l’EEES.

Es pot accedir a més informació al web(http://blues.uab.es/spada/formacio/portada.htm) o bé adreçant un correuelectrònic a rh@uab.es.

S’han definit nou programes de formació apartir de les mancancesque s’hi han detectat

«La gent ha d’utilitzar el TNC coma plataforma de diàleg i reflexió»

L’ENTREVISTA16

Quina diferència hi ha entre representaruna obra com El temps de Planck, que jahavíeu fet a l’escenari, i llegir-la com unalectura dramatitzada?A mi m’agrada llegir sempre les obres enveu alta, perquè, és clar, al teatre el textl’escrius per fixar-lo, però realment la di-mensió d’un text de teatre és més oral queno pas escrita. En una lectura poses lesparaules en veu alta, però després el re-ceptor ha d’imaginar l’espai teatral.

Quins sentiments tens en tornar a la UAB?Aquí, jo hi vaig passar uns anys molt po-tents de la meva vida, als vuitanta. Nos-altres ja érem fills de la transició i ja no te-níem conflicte polític. A més, ens vam

L’AUTÒNOMA ha parlat amb el dramaturg i pròxim director artístic del TeatreNacional de Catalunya

Sergi Belbel

El dramaturg català Sergi Belbel(Terrassa, 1963) va tornar a la UAB perinterpretar la lectura dramatitzada de la seva obra El temps de Planck, que va tancar el cicle La Ciència a l’Escenari,dins dels actes programats per l’Any de la Física. Belbel va ser l’impulsor del’Aula de Teatre de la UAB als anys vuitanta, i des de llavors s’ha convertiten un home de teatre polifacètic. Primerse’l va conèixer com a escriptor i amb el temps s’ha centrat més en la direcciód’escena, fet que no li ha impedit cultivar també la traducció i l’escripturade guions televisius. Ha estat guardonatamb el Premi Nacional de LiteraturaDramàtica de la Generalitat i amb el Premi Max de les Arts Escèniques, entre molts altres. Belbel serà el director artístic del Teatre Nacional de Catalunyaa partir de la temporada 2006-2007.

l’autònoma L’AUTÒNOMAPublicació de la Universitat Autònomade BarcelonaEDICIÓ I PRODUCCIÓ:Universitat Autònoma de BarcelonaÀrea de Comunicació i de Promoció

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora, JordiPareto, Pierre Caufapé i Cristian Riba.

Maig de 2005. Núm. 183Les opinions expressades pels entrevistats reflecteixen únicament les seves idees.Està prohibida la reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta revista sense l’autorització escrita de l’editor.L’AUTÒNOMA es pot imprimir en formatAcrobat via Internet a: www.uab.es

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.esg.premsa@uab.es

ajuntar una gent que vam fer l’Aula deTeatre i vam aprofitar molt bé les opor-tunitats que ens oferia la Universitat. Vaser un revulsiu. Però ho vam fer des de lainconsciència. No ens ho agafàvem comuna opció de futur, simplement era viu-re el present i donar una mica de canyaa la Universitat. Aconseguíem fins i totaturar les classes! Jo li dec molt a la UAB.

Vas seguint les activitats que es fan aquía la UAB a l’Aula de Teatre?És clar!, a través del Toni Casares, que ésqui ho porta. Doncs sí, sempre me’n parlai a vegades he vingut a veure coses. A més,és molt maco perquè hi ha gent que surtd’aquí i acaben a l’Institut del Teatre.

L’actualitat obliga a preguntar-te sobreel Teatre Nacional de Catalunya (TNC) iel teu nou paper com a director. Quinssón els teus objectius?Els meus objectius com a director artís-tic és continuar una línia de teatre pú-

blic. Això és un teatre per a tothom, és unteatre nacional i un teatre català. El TNCha de ser un teatre de referència per alpúblic català i per al públic no catalàtambé; per ampliar una mica les fronte-res. Rebem una herència bastant bona.En vuit anys s’ha creat una dinàmica d’a-nar a aquest espai molt bona i de ser unespai més del teixit cultural de Barcelonai Catalunya. S’ha d’intentar que la gentutilitzi el Nacional com una plataformade diàleg i reflexió.

En certa manera, dins del teu projecte hientra la promoció dels joves actors i dra-maturgs.Per això he escollit en Toni Casares comun dels meus assessors. Ell ha de dina-mitzar el contacte amb els creadors jo-ves, amb la dramatúrgia contemporània,ha d’estar molt atent als nous movimentsque s’estan creant i generant i donar-lossuport. El TNC és un teatre que, en lapart jove, ha d’estar molt obert.

CAU

FAP

É