RECEPCIÓ ELECTRÒNICA OBLIGATÒRIA DE NOTIFICACIONS I COMUNICACIONS ADMINISTRATIVES AEAT. (Segons R.D. 1363/2010 – BOE 16/11/2010) Aquest Real Decret regula els supòsits i les persones o entitats obligades a rebre per mitjans electrònics les COMUNICACIONS i NOTIFICACIONS administratives que realitzi l’AEAT en l’exercici de les seves competències. Es el desenvolupament del nou art. 115 bis del Real Decret 1065/2007 (Reglament de gestió i inspecció tributària). PERSONES I ENTITATS OBLIGADES A REBRE PER MITJANS ELECTRÒNICS

- Les societats de responsabilitat limitada (NIF B). - Les societats anònimes (NIF A). - Les persones jurídiques i entitats sense personalitat jurídica que manquin de nacionalitat espanyola (NIF N). - Els establiments permanents i sucursals d’entitats no residents en territori espanyol NIF W). - Les Unions Temporals d’empreses (UTE) (NIF U). - Les entitats amb NIF V: A.I.E’s, A.I.E.’s Europees, Fons de Pensions, Fons de Capital Risc, Fons d’Inversions, etc.

ALTRES ENTITATS

- Les inscrites al Registre de Grans Empreses. - Les inscrites en el Registre de devolució mensual d’IVA. - Les que tributen en el règim de consolidació fiscal de l’Impost s/. Societats. - Les que tributen en el Règim especial del grup d’entitats de l’IVA. - Les que tinguin una autorització en vigor per a la presentació de declaracions duaneres mitjançant el sistema EDI4 (direcció

electrònica habilitada del titular de l’autorització).

EL PROCEDIMENT D’EXCLUSIÓ DEL SISTEMA DE DIRECCIÓ ELECTRÒNICA HABILITADA (DEH) S’EFECTUARÀ MITJANÇANT SOL·LICITUD ESPECIFICA ELECTRÒNICA DE L’OBLIGAT QUAN DEIXESSIN DE CONCÓRRER EN ELL LES CIRCUMSTÀNCIES QUE VAN DETERMINAR LA SEVA INCLUSIÓ.

L’AEAT DISPOSARÀ D’UN TERMINI D’UN MES PER A RESOLDRE LA SOL·LICITUD. ELS EFECTES DE LA RESOLUCIÓ PODRÀ SER ESTIMATÒRIA, DENEGATÒRIA O SILENCI ADMINISTRATIU (Mateixos efectes que resolució estimatòria). ÀMBIT D’APLICACIÓ

COMUNICACIONS I NOTIFICACIONS QUE ES REBRAN ELECTRÒNICAMENT:

Les Comunicacions i Notificacions que efectuï l’AEAT en les seves ACTUACIONS i PROCEDIMENTS TRIBUTARIS, DUANERS i ESTADÍSTICS DE COMERÇ EXTERIOR i EN LA GESTIÓ RECAPTATÒRIA dels recursos d’altres ens i Administracions Públiques que té atribuïda o encomanada. NOTIFICACIONS QUE PODRAN EFECTUAR-SE PER MITJANS NO ELECTRÒNICS:

- Per compareixença espontània en les oficines de l’AEAT SOL·LICITANT LA COMUNICACIÓ O NOTIFICACIÓ PERSONAL EN AQUELL MOMENT.

- Quan la Comunicació o Notificació Electrònica resulti incompatible amb la immediatesa o celeritat que requereixi l’actuació administrativa per assegurar la seva eficàcia (normalment en la pràctica de la notificació electrònica seran 10 dies). - Quan l’AEAT hagués utilitzat el servei de notificacions postals per a la seva entrega abans de tenir constància d’haver comunicat a l’obligat la seva inclusió en el sistema de direcció electrònica habilitada.

info Publicació d’actualitat normativa

Nº 9 – Desembre 2010

2

SI EN ELS CASOS EXPRESSATS ANTERIORMENT ES PRODUÏSSIN LES DUES FORMES DE NOTIFICACIÓ (Mitjans Electrònics i Mitjans no electrònics) S’ENTENDRIEN PRODUÏTS TOTS ELS EFECTES A PARTIR DE LA PRIMERA DE LES COMUNICACIONS O NOTIFICACIONS CORRECTAMENT EFECTUADA. COMUNICACIONS I NOTIFICACIONS QUE MAI PODEN SER EN LA DIRECCIÓ ELECTRÒNICA HABILITADA:

- Per raons tècniques que impedeixin la conversió en format electrònic

- Quan s’haguessin de practicar mitjançant assistència personal o altra forma no electrònica per imposició de la normativa específica.

- En la tramitació de les reclamacions econòmic - administratives.

- Quan es continguin mitjans de pagaments a favor dels obligats, tals com xecs.

- Les adreçades a les Entitats de Crèdit adherides al procediment electrònic d’embargament de diners en comptes oberts, o d’intercanvi de fitxers sobre extractes normalitzats de comptes corrents, o quan actuïn com entitats col·laboradores en la gestió recaptatòria de l’AEAT.

- Les que s’hagin de practicar amb ocasió de la participació per mitjans electrònics en procediments d’alienació de béns pels orgues de recaptació de l’AEAT. COMUNICACIÓ DE LA INCLUSIÓ:

L’AEAT notificarà la inclusió dels contribuents en el sistema de direcció electrònica habilitada. LA NOTIFICACIÓ S’EFECTUARÀ PER MITJANS NO ELECTRÒNICS.

Aquestes comunicacions s’incorporaran de forma addicional en LA SEU ELECTRÒNICA de l’AEAT, perquè puguin ser notificades als seus destinataris mitjançant compareixença electrònica. Els efectes de notificació electrònica més la no electrònica, s’entendrà que s’han produït tots els efectes a partir de la primera de les notificacions correctament efectuada.

EN ELS SUPÒSITS D’ALTA EN EL CENS D’OBLIGATS TRIBUTARIS: La notificació de la inclusió en el sistema de direcció electrònica habilitada juntament amb la comunicació del NIF. FORMA D’ACCEDIR A LES NOTIFICACIONS:

1.- Mitjançant el SISTEMA DE DIRECCIÓ ELECTRÒNICA HABILITADA, que existeix en l’àmbit de l’Administració de l’Estat previst en l’art. 38.2 del RD 1671/2009, en la forma que estableix l’Ordre PRE/878/2010:

Mitjançant la Direcció Electrònica Habilitada (DEH) qualsevol persona física o jurídica que ho sol·liciti disposarà d’una direcció electrònica, per a la recepció de les notificacions administratives que per via telemàtica pugui practicar l’Administració General de l’Estat i els seus Organismes Públics.

La seva sol·licitud és voluntària i té caràcter gratuït (obligatòria per les comunicacions i notificacions de l’ AEAT tal com es descriu en el R.D. 1363/2010).

Associat a la DEH, el seu titular disposarà d’una bústia electrònica en la que rebrà les notificacions electròniques corresponents respecte d’aquells procediments als que voluntàriament decideixi subscriure’s.

Aquest Server compleix amb les màximes garanties de confidencialitat, autenticitat i privacitat amb la finalitat d’assegurar la identitat dels participants i de les comunicacions.

Per utilitzar aquest Server, l’interessat haurà de disposar d’un Certificat Digital estàndard X.509 emès al seu nom o de l’empresa que representi com p.ex., el classe 2CA emès per la F.N.M.T. La longitud de la clau d’aquest Certificat Digital serà de 1024/2048 bits per a la Signatura amb certificats digitals. Posteriorment l’interessat haurà de completar el formulari existent en l’opció “registrar-se” o en l’opció de menú “Crea una DEH”.

http://notificaciones.060.es/PC_init.action

2.- Mitjançant l’enllaç des de la seu electrònica de l’AEAT, amb la identificació mitjançant un sistema de signatura electrònica conforme en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat.

3.- Les persones jurídiques i entitats sense personalitat podran accedir amb el seu sistema de signatura electrònica o amb el sistema de signatura electrònica de la seva representació amb la corresponent inscripció en el REGISTRE D’APODERAMENTS DE L’AEAT.

En el cas d’atorgament de poder, degudament inscrit en el Registre anteriorment mencionat, per a la recepció electrònica de Comunicacions i Notificacions, l’accés a la direcció electrònica abans habilitada podrà realitzar-se tant per l’interessat com pel seu representant, havent d’acreditar-se aquest darrer amb el seu corresponent sistema de signatura electrònica.

ENTRADA EN VIGOR: 1 DE GENER DE 2011.

3

EL TREBALL AUTÒNOM: EL TREBALLADOR AUTÒNOM DEPENDENT I EL CESSAMENT D’ACTIVITAT. ESTATUT DEL TREBALLADOR AUTÒNOM (Llei 20/2007, d’11 de juliol de 2007, (BOE 12-07-2007)

A grans trets, la llei regula bàsicament el règim jurídic aplicable al treballador per compte propi en totes les seves manifestacions i, com a novetat destacable, introdueix la figura del treballador autònom econòmicament dependent, una espècie a cavall entre el treballador autònom strictu sensu i el treballador per compte aliè com ho estableix actualment l’Estatut dels Treballadors i que pretén posar fi a una pràctica il·legal molt estesa avui dia, sobretot en certs sectors de l’economia, coneguda com a “fals autònom”. ÀMBIT D’APLICACIÓ SUBJECTIU DE LA LLEI

En primer lloc, la llei estableix els subjecte que s’inclouen dins del seu àmbit d’aplicació, així com aquells que són exclosos del mateix.

Així, la nova llei s’aplicarà a les persones o col·lectius següents:

1. Persones físiques que realitzin, de forma habitual, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, ocupin o no a altres treballadors per compte aliè.

2. Familiars d’aquestes persones sempre i quan no tinguin la consideració de treballadors per compte aliè de conformitat amb l’establert en l’Estatut dels Treballadors.

3. Socis Industrials de societats regulars col·lectives i comanditàries, en els comuners de comunitats de béns i els socis de societats civils irregulars, excepte si la seva activitat es limiti a l’administració dels béns posats en comú.

4. Els que exerceixin les funcions de direcció i gerència que comporta l’exercici del càrrec de conseller o administrador, o prestin altres serveis per a una societat mercantil capitalista a títol lucratiu i de forma habitual, personal i directa, quan posseeixin el control efectiu, directe o indirecte, de la societat, en els termes previstos per la legislació vigent.

5. Treballadors econòmicament dependents regulats en aquesta llei. 6. Persones prestadores del servei del transport d’acord amb l’article 1.3 g) de l’Estatut dels Treballadors i els agents

comercials d’acord amb la normativa que els reguli. En aquests casos, tindran la consideració de treballadors autònoms econòmicament dependents sempre i quan compleixin els requisits legalment establerts per formar part d’aquest col·lectiu, amb alguna excepció per als agents comercials.

Pel contrari, queden expressament excelses:

1. Les relacions de treball per compte aliè, en els termes recollits per l’Estatut dels Treballadors. 2. Les activitats que es limitin pura i simplement a l’exercici del càrrec de conseller o membre del consell d’administració de

les empreses que revesteixin la forma jurídica de societat. 3. Les relacions laborals de caràcter especial.

RÈGIM JURÍDIC DEL TREBALLADOR AUTÒNOM.

Entrant ja en el contingut de la regulació, la nova llei enumera en primer lloc les fonts que regulen el règim professional aplicable al treballador autònom. Així, aquest règim es regularà pel següent sistema de fonts:

• Per les disposicions que es contenen en el propi Estatut del treball autònom i per la resta de disposicions complementàries. • Per la normativa comú relativa a la contractació civil, mercantil o administrativa. • Pel contracte individual. • Pels usos i costums locals i professionals. • Pels acords d’interès professional que puguin subscriure sindicats o associacions professionals respecte dels treballadors

autònoms econòmicament dependents. En segon lloc, la llei passa a regular el règim professional comú del treballador autònom, començant per establir de forma general i enunciativa, l’elenc dels drets i deures, tant individuals com col·lectius, que li afecten. En concret estableix:

1. Els drets professionals: dret a l’exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques, dret al treball i a la lliure competència, dret de propietat intel·lectual, a la igualtat i a la no discriminació i a la lliure elecció de professió u ofici, entre altres.

2. Els deures professionals bàsics: a complir les obligacions derivades del seu contracte, les obligacions legals i les derivades, en el seu cas, de les normes deontològiques aplicables a la professió.

3. La forma i durada del contracte en execució de la seva activitat professional. 4. La Prevenció de Riscos Laborals: s’exigeix al treballador autònom el compliment de les obligacions en aquesta matèria, tant

respecte dels treballadors al seu càrrec, com quan es contracten el seus serveis per a altres empreses o es treballi en els seus centres de treball. Es destaquen els deures de cooperació, informació e instrucció en els termes recollits a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

5. La protecció als menors de 16 anys als que es prohibeix l’exercici del treball autònom o professional.

4

6. Les garanties econòmiques: principalment, el dret a la retribució per la prestació dels seus serveis, respecte el que es regulen diverses garanties per fer efectiu aquest dret davant els clients. Així mateix, s’estableixen altres garanties a favor dels creditors del treballador autònom, per protegir tant els seus crèdits com el propi patrimoni del treballador.

7. Els drets col·lectius: dret a afiliar-se a un sindicat o associació empresarial i a fundar associacions professionals en els termes regulats per la legislació vigent.

COBERTURA DE LA INCAPACITAT TEMPORAL I DE LES CONTINGÈNCIES PROFESSIONALS

Contingències comunes.

Des de l’1-1-2008 és obligatori pels treballadors autònoms la cobertura de la prestació d’incapacitat temporal, derivada de contingències comunes. És voluntària pels treballadors del sistema especial de treballadors agraris per compte propi. La cobertura d’aquesta prestació ha de ser formalitzada amb una Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals, que està obligada a acceptar tota proposta d’adhesió que es li formuli a tal efecte.

Els treballadors autònoms que tinguin coberta la prestació per incapacitat temporal en altre règim de la Seguretat Social en el que estiguin d’alta poden, si es manté la pluriactivitat, acollir-se voluntàriament a la cobertura d’aquesta prestació en el RETA o renunciar a ella.

Aquesta possibilitat no s’aplica als treballadors autònoms que, encara en situació de pluriactivitat amb alta en altre règim, tinguin la condició d’econòmicament dependents o desenvolupin activitats en que la cobertura de les contingències professionals resulti obligatòria pel seu major risc de sinistralitat.

L’opció i la renúncia a la protecció de la incapacitat temporal, quan aquesta no és obligatòria, s’ajusta al següent:

a) L’opció per la cobertura pot realitzar-se en el moment de l’alta en el RETA, coincidint els seus efectes amb els de l’alta.

b) De no optar en aquell moment, pugui fer-se mitjançant sol·licitud per escrit abans de l’1 d’octubre de cada any, amb efectes des de el dia 1 de gener de l’any següent.

c) Els drets i obligacions derivats de l’opció per la cobertura són exigibles durant un any natural, que es prorroga automàticament per períodes d’igual durada.

d) La renúncia pot realitzar-se mitjançant sol·licitud per escrit: - abans de l’1 d’octubre de cada any, amb efectes des del dia 1 de gener de l’any següent; - quan la situació de pluriactivitat es produeixi amb posterioritat a l’alta en el RETA, dins dels 30 dies següents al de

l’alta per la nova activitat, amb efectes des del dia primer del mes següent al de la renúncia; - quan els treballadors deixin de reunir la condició d’econòmicament dependents o de desenvolupar una activitat

amb alt risc de sinistralitat, romanent en alta en el RETA, amb efectes des del primer dia del mes següent a aquell en que s’hagin produït aquestes situacions, sempre que la variació de dades es comuniqui en el termini; en altre cas, la cobertura es manté fins l’últim dia del mes en que produeix efectes d’aquesta variació.

e) La renúncia realitzada en els supòsits anteriors no impedeix exercir novament l’opció per la cobertura, sempre que hagi transcorregut al menys un any natural des de que va tenir efectes la renúncia anterior.

f) En els supòsits de canvi de mútua d’accidents de treball i malalties professionals, els efectes de l’opció per aquesta cobertura o de la renúncia a ella tenen lloc des de el dia primer del mes de gener de l’any següent al de la formulació de la corresponent opció o al de presentació de la renúncia.

g) Quan en la data d’efectes de l’opció i de la renúncia, o bé del canvi de mútua, el treballador es trobi en situació d’incapacitat temporal, aquests efectes es demoren al dia primer del mes següent a aquell en que es produeix l’alta mèdica.

La cobertura passa a ésser obligatòria quan finalitzi la situació de pluriactivitat mantenint-se l’alta en el RETA i quan els treballadors passen a la condició d’econòmicament dependents o d’exercir una activitat amb elevat risc de sinistralitat, amb efectes des del dia primer del mes en que es produeixin aquestes situacions. Contingències professionals.

La cobertura de les contingències d’accidents de treball i malalties professionals té caràcter voluntari, excepte per als treballadors autònoms econòmicament dependents i per als que exerceixin una activitat amb un elevat risc de sinistralitat. Aquesta cobertura presenta les particularitats següents: a) L’opció per la cobertura, la seva renúncia o la seva conversió en obligatòria es porta a terme en els mateixos termes exposats per a la incapacitat temporal.

b) Quan, encara no sent obligatòria, s’opti per la protecció de la incapacitat temporal, també es pugui optar per la de les contingències professionals, coincidint els efectes d’ambdues cobertures. De no exercir-se simultàniament ambdues opcions, la protecció de les contingències professionals es pot sol·licitar abans de l’1 d’octubre de cada any, amb efectes des del dia 1 de gener de l’any següent. La renúncia a la cobertura de la incapacitat temporal suposa la renúncia a la de les contingències professionals,

5

sense que la renúncia a aquesta impliqui la renúncia a la protecció per incapacitat temporal, excepte si així es sol·licita expressament.

c) En el cas de treballadors que realitzin varies activitats que donin lloc a una única inclusió en el RETA la cobertura dels accidents de treball i malalties professionals s’ha de practicar per aquella de les seves activitats a la que resulti aplicable el tipus de cotització més alt entre els recollits en la tarifa de primes vigent. La cobertura es formalitza amb la mateixa MATEPSS amb la que s’hagi formalitzat o es formalitzi la protecció per IT, excepte que el treballador tingui coberta la prestació per IT amb una entitat gestora de la Seguretat Social en el seu cas ha de formalitzar-se amb aquesta última (RD 1382/2008, disp.adic.1ª.1). EL TREBALLADOR AUTÒNOM ECONÒMICAMENT DEPENDENT (Llei 20/2007, d’11 de juliol i Real Decret 197/2009, de 23 de febrer)

Aquesta figura és, possiblement, la novetat més destacada de la Llei. Es tracta d’una figura específica entre els treballadors autònoms, que compte amb un règim jurídic propi i diferenciat, i que es situa en la frontera entre el treball autònom i el dependent, si bé, la Llei realitza una definició exhaustiva de la figura, i es cuida de recalcar que es tracta en tot cas d’un treballador autònom i per tant no li resulti d’aplicació la legislació laboral, sense perjudici de que es declari la competència de l’ordre jurisdiccional social per conèixer de les qüestions litigioses relatives a aquests treballadors. CONCEPTE

Són aquells que realitzen una activitat econòmica o professional a títol lucratiu i de forma habitual, personal, directa i predominant per a una persona física o jurídica, denominada client, del que depenen econòmicament per percebre d’ell, al menys, el 75 per cent dels seus ingressos per rendiments del treball i d’activitats econòmiques o professionals. S’entendran com ingressos percebuts pel treballador autònom del client amb qui té aquesta relació, els rendiments íntegres, de natura dinerària o en espècie. Els rendiments íntegres percebuts en espècie es valoraran pel seu valor normal de mercat, de conformitat amb el disposat en l’article 43 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.

Pel càlcul del 75 per cent, aquests ingressos es posaran en relació amb els ingressos totals percebuts pel treballador autònom per rendiments d’activitats econòmiques o professionals com a conseqüència del treball per compte pròpia realitzat per a tots els clients, inclòs el que es pren com a referència per a determinar la condició de treballador autònom econòmicament dependent, així com els rendiments que pogués tenir com a treballador per compte aliè en virtut de contracte de treball, bé sigui amb altres clients o empresaris o amb el propi client. En aquest càlcul s’exclouen els ingressos procedents dels rendiments de capital o plusvàlues que rebi el treballador autònom derivats de la gestió del seu propi patrimoni personal, així com els ingressos procedents de la transmissió d’elements afectes a activitats econòmiques.

Per poder celebrar el contracte que es regula en aquest capítol, el treballador que es consideri treballador autònom econòmicament dependent, comunicarà al client aquesta condició.

El client podrà requerir al treballador autònom econòmicament dependent l’acreditació del compliment de les condicions anteriors, en la data de la celebració del contracte o en qualsevol altre moment de la relació contractual sempre que des de la última acreditació hagin passat al menys sis mesos. A efectes de determinar la referida acreditació es podrà prendre en consideració, entre altres mitjans de prova, la darrera declaració de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i en el seu defecte, el certificat de rendiments emès per l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

A més, haurà de reunir simultàniament les següents condicions:

1. No tenir al seu càrrec treballadors per compte aliè ni contractar o subcontractar part o tota l’activitat amb tercers. 2. No executar la seva activitat de manera indiferenciada amb els treballadors que prestin serveis baix qualsevol modalitat de

contractació laboral per compte del client. 3. Disposar d’infraestructura productiva i material propis. 4. Desenvolupar la seva activitat sota criteris organitzatius propis, sense perjudici de les indicacions tècniques de caràcter

general que pugui rebre del seu client. 5. Percebre una contraprestació econòmica en funció del resultat de la seva activitat, d’acord amb el pactat amb el client.

Els titulars d’establiments o locals comercials e industrials i d’oficines i despatxos oberts al públic i els professionals que exerceixin la seva professió conjuntament amb altres en règim societari o sota qualsevol altra forma jurídica admesa en dret no tindran en cap cas la consideració de treballadors autònoms econòmicament dependents. EL CONTRACTE

El contracte per a la realització de l’activitat professional del treballador autònom econòmicament dependent celebrat entre aquest i el seu client haurà de formalitzar-se sempre per escrit i haurà d’ésser registrat en l’oficina pública corresponent. Ha de ser registrat pel treballador en el termini dels deu dies següents a la seva firma, comunicant al client aquest registre en el termini dels cinc dies hàbils següents.

6

Aquest registre no tindrà caràcter públic. En l’actualitat, disposant de certificat digital, es puguin registrar aquests contractes a través del Registre Electrònic.

La condició de dependent només es podrà ostentar respecte d’un únic client.

En cas de que la condició d’econòmicament dependent anés sobrevinguda a la vida de la relació amb el client, es respectaran les condicions del contracte inicial fins l’extinció del mateix. Quan en el contracte no s’hagués fixat una durada o un servei determinat, es presumirà, excepte prova en contrari, que el contracte ha estat pactat per temps indefinit. Contingut obligatori del contracte

a) La identificació de les parts que ho concerten. b) L’objecte i causa del contracte, precisant per allò, en tot cas, el contingut de la prestació del treballador autònom

econòmicament dependent, que assumirà el risc i ventura de l’activitat i la determinació de la contraprestació econòmica assumida pel client en funció del resultat, inclosa, en el seu cas, la periodicitat i la manera de ambdues prestacions.

c) El règim de la interrupció anual de l’activitat, del descans setmanal i dels festius, així com la durada màxima de la jornada de l’activitat, incloent la seva distribució setmanal si aquesta es computa per mes o any. Si la treballadora autònoma econòmicament dependent és víctima de la violència de gènere, conforme a lo previst en l’article 14 de l’Estatut del Treball Autònom, i en l’acord d’interès professional aplicable, haurà de contemplar-se també la corresponent distribució setmanal i adaptació de l’horari de l’activitat amb l’objecte de fer efectiva la seva protecció o el seu dret a l’assistència social integral.

d) L’acord d’interès professional que, en el seu cas, sigui d’aplicació, sempre que el treballador autònom econòmicament dependent doni la seva conformitat de forma expressa.

e) La precisió dels elements que configuren la condició d’econòmicament dependent del treballador autònom respecte del client amb el que contracta, en els següents termes: En el contracte haurà de fer-se constar expressament la condició d’econòmicament dependent del treballador autònom respecte del client amb el que contracta. A tal efecte, les parts del contracte declararan i expressaran que:

1. L’activitat del treballador autònom econòmicament dependent no s’executarà de manera indiferenciada amb els treballadors que presten serveis sota qualsevol modalitat de contractació laboral per compte del client.

2. La activitat es desenvoluparà pel treballador autònom amb criteris organitzatius propis, sense perjudici de les indicacions tècniques que pugui rebre del seu client per a la realització de l’activitat.

3. El risc i ventura de l’activitat serà assumit pel treballador autònom, que rebrà la contraprestació del client en funció del resultat de la seva activitat. A els mateixos efectes que l’apartat anterior, el contracte haurà d’incloure una declaració del treballador autònom sobre els següents extrems:

- Que els ingressos derivats de les condicions econòmiques pactades en el contracte representen, al menys, el 75% dels seus ingressos per rendiments de treball i d’activitats econòmiques o professionals.

- Que no té al seu càrrec treballadors per compte aliè. - Que no va a contractar ni subcontractar amb tercers part o tota l’activitat contractada amb el client ni les activitats que

pogués contractar amb altres clientes. - Que disposa d’infraestructura productiva i material propis, necessaris per l’exercici de l’activitat e independents del seu

client, quan en l’activitat a realitzar siguin rellevants econòmicament. - Que comunicarà per escrit al seu client les variacions en la condició de dependent econòmicament que es produeixin

durant la vigència del contracte. - Que no és titular d’establiments o locals comercials e industrials i d’oficines i despatxos oberts al públic. - Que no exerceixi professió conjuntament amb altres professionals en règim societari o sota qualsevol altra fórmula jurídica

admesa en dret.

Contingut no obligatori del contracte

Les parts podran incloure en el contracte qualsevol altre estipulació que consideren oportuna i sigui conforme a dret. En particular, en el contracte es podrà estipular:

1. La data de començament i durada de la vigència del contracte i de les respectives prestacions. De no fixar-se la durada, es presumirà, excepte prova en contrari, que el contracte fa efecte des de la data de la seva formalització i que s’ha pactat per temps indefinit.

2. La durada del preavís amb que el treballador autònom econòmicament dependent o el client han de comunicar a l’altre part el seu desistiment o voluntat d’extingir el contracte respectivament, en virtut de l’establert en l’article 15.1 d i f de l’Estatut del Treball Autònom, així como, en el seu cas, altres causes d’extinció o interrupció de conformitat amb l’article 15.1 b i 16.2 de l’Estatut del Treball Autònom respectivament.

7

3. La quantia de la indemnització a que, en el seu cas, tingui dret el treballador autònom econòmicament dependent o el client per extinció del contracte, conforme al previst en l’article 15 de l’Estatut del Treball Autònom, excepte que tal quantia vingui determinada en l’acord d’interès professional aplicable.

4. La manera en que les parts milloraran l’efectivitat de la prevenció de riscos laborals, més enllà del dret del treballador autònom econòmicament dependent a la seva integritat física i a la protecció adequada de la seva seguretat i salut en el treball, així com la seva formació preventiva de conformitat amb l’article 8 de l’Estatut del Treball Autònom.

5. Les condicions contractuals aplicables en cas de que el treballador autònom econòmicament dependent deixi de complir amb el requisit de dependència econòmica.

A falta del regulat en el contracte, regiran els "Acords d’Interès Professional" en cas de que haguessin estat subscrits en el concreto àmbit funcional i territorial de prestació de serveis, entre el client i les associacions o sindicats d’autònoms, sempre que a més, el treballador autònom estigués afiliat al sindicat firmant i hagi prestat el seu consentiment exprés.

En ells es poden establir les condicions de forma, temps i lloc d’execució de l’activitat o altres condicions generals de contractació.

En tot cas, aquests acords hauran de concertar-se per escrit i s’entendran nul·les i sense efecte les clàusules contràries a disposicions legals de caràcter necessari. LA JORNADA

Es reconeix el dret del treballador autònom econòmicament dependent a interrompre la seva activitat, com a mínim (millorable mitjançant contracte entre les parts o a través acords d’interès professional), durant al menys 18 dies hàbils a l’any. En contracte individual o acord d’interès professional s’establirà el règim de descansos setmanals, així com el dels festius i la quantia màxima de la jornada d’activitat. La realització d’activitat per sobre d’aquesta quantia màxima serà voluntària, no podent excedir del màxim que es fixi en el contracte o acord d’interès professional, i en la seva absència d’acord d’interès professional, no podrà suportar el 30 per cent del temps pactat. INTERRUPCIÓ DE L’ACTIVITAT

La interrupció de l’activitat del autònom es considerarà justificada per les següents causes: 1. Mutu acord de les parts. 2. Necessitat d’atendre responsabilitats familiars urgents, sobrevingudes e imprevisibles. 3. Risc greu e imminent per a la vida o salut del treballador autònom. 4. Incapacitat temporal, maternitat o paternitat. 5. Per decisió de la treballadora autònoma econòmicament dependent en el supòsit de ser víctima de violència de gènere, si

és necessari per fer efectiva la seva protecció. 6. Força major.

Mitjançant contracte o acord d’interès professional podran fixar-se altres causes. EXTINCIÓ DEL CONTRACTE

L’extinció del contracte es produirà per:

1. Mutu acord. 2. Causes vàlidament consignades en el contracte. 3. Mort, jubilació o invalidesa que resultin incompatibles amb l’activitat. 4. Desistiment del treballador mediant el preavís pactat o el que resulti conforme als usos i costums. 5. Voluntat del treballador fundada en incompliment contractual greu del client. 6. Voluntat del client per causa justificada i mediant preavís pactat o el que resulti conforme als usos i costums. 7. Per decisió de la treballadora autònoma econòmicament dependent en el supòsit de ser víctima de violència de gènere.

Quan l’extinció es produeixi per voluntat d’una de les parts basada en incompliment contractual de l’altra, naixerà a favor del que resolgui justificadament, el dret a percebre una indemnització pels danys i perjudicis ocasionats.

Si la resolució és per voluntat del client sense causa, el treballador tindrà dret a la indemnització del paràgraf anterior, i en cas de que es resolgui el contracte per voluntat del treballador, sense fundar-se en una causa, el client podrà ser indemnitzat quan l’extinció li produeixi un perjudici important o paralitzi o pertorbi la seva activitat.

Quan la part que tingui dret a la indemnització sigui el treballador autònom econòmicament dependent, la quantia de la indemnització serà la fixada en el contracte individual o en l’acord d’interès professional que resulti d’aplicació. En els casos en que no estiguin regulats, als efectes de determinar la seva quantia es prendran en consideració, entre altres factors, el temps restant previst de durada del contracte, la gravetat de l’incompliment del client, les inversions i despeses anticipades pel treballador autònom econòmicament dependent vinculades a l’execució de l’activitat professional contractada i el termini de preavís atorgat pel client sobre la data d’extinció del contracte.

8

Si el client donés per extingida el contracte en aquests supòsits, tal circumstància es consideraria com a no justificada, a efectes de l’extinció vista anteriorment. No obstant, quan en els supòsits contemplats en els números 4 i 5 anteriors, la interrupció ocasioni un perjudici important al client que paralitzi o pertorbi el normal desenvolupament de la seva activitat, podrà considerar-se justificada l’extinció del contracte. COMPETÈNCIA JURISDICCIONAL

Pel coneixement de les pretensions que es deriven de la relació entre el treballador autònom dependent i el seu client, seran competents els Jutjats i Tribunals de l’ordre social, així com també per a les qüestions que es susciten en l’aplicació e interpretació de els "Acords d’Interès Professional".

Serà requisit necessari per a iniciar qualsevol de les referides reclamacions judicials el intent de conciliació o mediació prèvia davant l’orgue administratiu que assumeixi aquestes funcions. L’acordat en aquestes conciliacions tindrà força executiva i podrà portar-se a efecte pel tràmit de l’execució de sentències. COTITZACIÓ A LA SEGURETAT SOCIAL

La llei podrà establir bases de cotització diferenciades pels treballadors autònoms econòmicament dependents. A diferència de l’autònom comú, l’Estatut contempla la possibilitat de que per Llei puguin establir-se bases de cotització diferenciades pels treballadors autònoms econòmicament dependents. ACCIÓ PROTECTORA

Els treballadors autònoms econòmicament dependents hauran d’incorporar obligatòriament, dins de l’àmbit de l’acció protectora de la Seguretat Social, la cobertura de la incapacitat temporal i dels accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social.

En el cas de l’autònom comú, la cotització per a la cobertura per accidentes de treball i malalties professionals és voluntària, i només per aquelles activitats que presenten un major risc de sinistralitat, el Govern podria establir el caràcter obligatori d’aquesta cobertura (disp. adic. ter. Llei 20/2007).

Als efectes d’aquesta cobertura, s’entendrà per accident de treball tota lesió corporal del treballador autònom econòmicament dependent que pateixi amb ocasió o per conseqüència de l’activitat professional, considerant-se també accident de treball el que pateixi el treballador al anar o tornar del lloc de la prestació de l’activitat, o per causa o conseqüència de la mateixa. Excepte prova en contrari, es presumirà que l’accident no té relació amb el treball quan hagi passat fora del desenvolupament de l’activitat professional de que es tracti.

En el cas de l’autònom comú, el concepte d’accident de treball és més limitat, no incloent-se els que pateixi el treballador al anar o tornar del lloc del treball (art.3 RD 1273/2003).

SISTEMA DE PROTECCIÓ PER CESSAMENT D’ACTIVITAT (LLEI 32/2010, DE 5 D’AGOST, BOE 6 AGOST)

A partir del 6-11-2010, els treballadors autònoms inclosos en el RETA, amb cobertura per contingències professionals, inclosos els treballadors per compte propi agraris si bé en aquest cas en les condiciones i supòsits específics que es regulen reglamentàriament (L 32/2010 disp.adic.8ª), així como els treballadors per compte propi inclosos en el Règim Especial dels Treballadors del Mar que, podent i volent exercir una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, hagin cessat totalment en la seva activitat, bé de forma definitiva o bé de forma temporal, es trobin protegits davant aquesta contingència, conforme al règim que estableix la nova normativa. Les condiciones i supòsits específics del sistema de protecció per cessament de l’activitat dels treballadors per compte propi agraris han de desenvolupar-se en el termini d’un any per norma reglamentaria, no sent d’aplicació les previsions de la Llei. ACCIÓ PROTECTORA.

L’acció protectora comprèn les següents prestacions:

a) Prestació econòmica per cessament total, temporal o definitiu, de l’activitat. b) Abonament per l’orgue gestor de la cotització per contingències comunes al règim corresponent durant la percepció de la prestació econòmica, a partir del mes immediatament següent al del fet causant del cessament d’activitat. c) Mesures de formació, orientació professional i promoció de l’activitat emprenedora. REQUISITS.

Per tenir dret a la protecció per cessament d’activitat, els treballadors autònoms han de reunir els següents requisits:

a) Estar afiliats, en alta i cobertes les contingències professionals en el RETA o al Règim Especial de els Treballadors del Mar. b) Tenir cobert el període mínim de cotització exigit (12 mesos).

9

c) Trobar-se en situació legal de cessament d’activitat, subscriure el compromís d’activitat (LGSS art.231) i acreditar activa disponibilitat per a la reincorporació al mercat de treball a través d’activitats formatives, d’orientació professional i de promoció de l’activitat emprenedora. d) Estar al corrent de pagament de les quotes de la Seguretat Social, sense perjudici de la possibilitat de la invitació al pagament conforme s’estableixi reglamentàriament.

S’estableix a més un règim d’obligacions dels treballadors autònoms sol·licitants i beneficiaris de la protecció per cessament de l’activitat que compren, entre altres, la de sol·licitar la cobertura, la de cotitzar per la contingència, la de no treballar durant la percepció de la prestació i la de reintegrar les prestacions indegudament percebudes. L’incompliment d’aquestes obligacions pugui donar lloc a les corresponents infraccions, per a les que s’està a l’establert amb caràcter general. SITUACIONS LEGALS DE CESSAMENT D’ACTIVITAT

La Llei distingeix entre les causes que impliquen situació legal de cessament d’activitat, diferenciant a la vegada les que afecten a qualsevol treballador autònom de les que es refereixen de manera específica a els TRADE, i la forma d’acreditar aquestes situacions legals de cessament d’activitat i fixa els supòsits en que, pel caràcter voluntari del cessament, no es considera situació legal de cessament d’activitat.

Amb caràcter general, es trobin en situació legal de cessament de activitat, els treballadors autònoms que cessin en la seva activitat per alguna d’aquestes causes:

a) Cessament per motius econòmics, tècnics, productives u organitzatius que determinin la inviabilitat de continuar l’activitat econòmica o professional, exigint-se durant la percepció de la prestació el tancament de l’establiment obert al públic en el seu cas.

S’entén que existeixen aquests motius si concorre alguna d’aquestes situacions:

- pèrdues derivades de l'exercici de la seva activitat, en un any complet superiors al 30% dels ingressos, o superiors al 20% en dos anys consecutius i complets;

- execucions judicials pel cobrament de deutes reconeguts judicialment que comporten, al menys, el 40% dels ingressos de l’activitat de l’autònom corresponents a l’exercici anterior;

- declaració judicial de concurs que impedeixi continuar amb l’activitat.

Aquesta situació s’acredita mitjançant una declaració jurada del sol·licitant, a la que s’han d’adjuntar, segons el cas, els documents de caràcter comptable, professional, fiscal, administratiu o judicial en els que consti la data de producció dels referits motius.

b) Força major determinant del cessament, que s’ha d’acreditar mitjançant una declaració de l’orgue gestor i, a més, una declaració jurada del beneficiari. c) Pèrdua de la llicencia administrativa necessària per l’exercici de l’activitat, que no estigui determinada per incompliments contractuals o per la imposició d’una sanció, que s’ha d’acreditar amb la resolució corresponent. d) Cessament causa per violència de gènere, que s’acredita per la declaració de la sol·licitant d’haver cessat o interromput la seva activitat a la que s’uneix l’ordre de protecció o, en defecte d’això, el corresponent informe del Ministeri Fiscal. Si es tracta d’una TRADE la seva declaració d’aquella pot ésser substituïda per la comunicació escrita del client. e) Divorci o acord de separació matrimonial, mitjançant la corresponent resolució judicial, quan l’autònom divorciat o separat exerceixi funciones de ajuda familiar en el negoci del seu ex cònjuge.

Els TRADE es troben en situació legal de cessament d’activitat quan finalitzi la seva activitat per extinció del contracte subscrit amb el client per alguna de les següents causes:

a. Finalització de la durada convinguda o conclusió de l’obra o servei. b. Incompliment contractual greu del client. c. Rescissió per causa justificada o injustificada del client. d. Mort, incapacitat o jubilació del client que impedeixi la continuació de l’activitat.

No es consideren en situació legal de cessament d’activitat:

- a els qui cessin o interrompin voluntàriament la seva activitat; - a els TRADE que, després de cessar en la seva relació amb el client i percebre de la prestació per cessament, tornin a

contractar amb el mateix en un termini d’un any. RÈGIM DE LA PRESTACIÓ PER CESSAMENT D’ACTIVITAT

Des del 6-11-2010, els autònoms que reuneixin els requisits hauran d’obtenir el reconeixement del dret, amb caràcter general, de la mateixa Mútua amb la que tinguin cobertes les contingències professionals. La durada de la prestació està en funció dels períodes de cotització, comprenent com a mínim un període de 2 mesos i un màxim de 12 mesos de durada. La quantia de la prestació és el 70% de la base reguladora, garantint-se unes quanties màximes i mínimes. Es regulen les causes de suspensió i extinció de la protecció per cessament de l’activitat i s‘estableix un règim de concurrència de la prestació amb la IT, maternitat i paternitat similar al règim legal d’atur.

10

Sol·licitud i naixement

La sol·licitud de reconeixement del dret a la protecció per cessament d’activitat es dirigeix a la mateixa MATEPSS amb la que l’autònom tingui coberta les contingències professionals, excepte quan tinguin cobertes aquestes contingències amb una entitat gestora de la Seguretat Social, en aquest cas la sol·licitud es dirigeix al SPEE o al ISM, segons el cas.

El reconeixement dóna dret al gaudi de la prestació a partir del primer dia del segon mes següent a aquell en que es va produir el fet causant del cessament de l’activitat.

La sol·licitud pot presentar-se fins l’últim dia del mes següent al que es produeixi el cessament d’activitat. Transcorregut aquest termini, es descompten del període de percepció els dies entre la data en que hauria d’haver presentat la sol·licitud i la data en que la va presentar.

Sol·licitada en termini, l’orgue gestor es fa càrrec de la quota a la Seguretat Social a partir del mes immediatament següent al del fet causant del cessament de l’activitat. En altre cas, es fa càrrec a partir del mes següent al de la sol·licitud. Durada de la prestació econòmica

La durada està en funció dels períodes de cotització efectuats dins dels 48 mesos anteriors a la situació legal de cessament d’activitat, dels que, al menys, 12 han d’ésser continuats e immediatament anteriors a aquesta situació de cessament conforme amb la següent escala: Període de cotització ..... Període de protecció:

De 12 a 17 mesos.......................... 2

De 18 a 23 mesos.......................... 3

De 24 a 29 mesos.......................... 4

De 30 a 35 mesos.......................... 5

De 36 a 42 mesos.......................... 6

De 43 a 47 mesos.......................... 8

De 48 en endavant...................... 12 El treballador autònom al que se l’hi hagués reconegut el dret a la protecció econòmica per cessament d’activitat podrà tornar a sol·licitar un nou reconeixement, sempre que concorrin els requisits legals i haguessin transcorregut divuit mesos des del reconeixement de l’últim dret a la prestació.

Aquesta durada es millora lleugerament en els casos de treballadors autònoms entre els 60 anys i l’edat en que es pugui causar dret a la pensió de jubilació (L 32/2010 disp.adic.1ª). Quantia

La quantia es determina aplicant a la base reguladora el 70%. La base reguladora és el promig de les bases de cotització durant els 12 mesos continuats e immediatament anteriors a la situació legal de cessament d’activitat.

S’estableixen una quantia màxima i mínima de la prestació: - quantia màxima: 175% de l’IPREM, excepte quan el treballador autònom tingui 1 o més fills, en aquest cas la quantia

màxima és del 200% o 225% respectivament; - quantia mínima: 107% o 80% de l’IPREM, segons el treballador autònom tingui fills al seu càrrec o no.

A efectes de calcular les quanties màxima i mínima de la prestació per cessament d’activitat, s’entendrà que es tenen fills a càrrec, quan aquests siguin menors de vint-i-sis anys, o més grans amb una discapacitat de grau igual o superior al trenta-tres per cent, manquin de rendes de qualsevol mena iguales o superiors al salari mínim interprofessional exclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries, i convisquin amb el beneficiari. Suspensió del dret

La suspensió, que implica la interrupció de l’abonament de la prestació i de la cotització per mesos complets, sense perjudici del dret a la represa de la prestació quan finalitzi la causa de suspensió, s’acorda per l’orgue gestor per alguna de les següents causes:

1) Imposició de sanció per infracció lleu o greu. 2) Compliment de condemna privativa de llibertat. 3) Realització d’un treball per compte propi o per compte aliè, inferior a 12 mesos.

11

Extinció del dret

El dret a la protecció per cessament de l’activitat s’extingeix per alguna de les següents causes:

1) Per esgotament del termini de la seva durada. 2) Per sanció. 3) Per realització d’un treball per compte propi o per compte aliè igual o superior a 12 mesos. 4) Per compliment de l’edat de jubilació ordinari o, en el cas de treballadors del mar per compte propi, edat de jubilació teòrica. 5) Per reconeixement de pensió de jubilació o d’incapacitat permanent. 6) Per trasllat de residencia al estranger. 7) Per renúncia voluntària al dret. 8) Per defunció del treballador autònom. Incompatibilitats

La percepció de la prestació és incompatible:

- Amb el treball per compte propi, encara que la seva realització no impliqui la inclusió obligatòria en el RETA o en el Règim Especial de Treballadors del Mar, així como amb el treball per compte aliè, excepte els treballs agraris per compte propi sense finalitat comercial;

- Amb l’obtenció de pensions o prestacions de caràcter econòmic del sistema de la Seguretat Social així como amb les mesures de foment de cessament d’activitat (per exemple, ajudes per paralització de la flota).

Cessament d’activitat, IT, maternitat i paternitat

1. En el supòsit en que el fet causant de la protecció per cessament d’activitat es produeixi quan el treballador autònom és trobi en situació d’incapacitat temporal, aquest seguirà rebent la prestació per incapacitat temporal, en la mateixa quantia que la prestació per cessament d’activitat, fins que la mateixa s’extingeixi en aquest moment pesarà a percebre, sempre que reuneixi els requisits legalment establerts, la prestació econòmica per cessament d’activitat que li correspongui. En tal cas, es descomptarà del període de percepció de la prestació per cessament d’activitat, com ja consumit, el temps que hagués estat en la situació d’incapacitat temporal a partir de la data de la situació legal de cessament d’activitat.

2. En el supòsit en que el fet causant de la protecció per cessament d’activitat es produeixi quan el treballador autònom es trobi en situació de maternitat o paternitat, es seguirà percebent la prestació per maternitat o per paternitat fins que les mateixes s’extingeixin, en aquest moment es passarà a percebre, sempre que reuneixin els requisits legalment establerts, la prestació econòmica per cessament d’activitat que els hi correspongui.

3. Si durant la percepció de la prestació econòmica per cessament d’activitat el treballador autònom passa a la situació d’incapacitat temporal que constitueixi recaiguda d’un procés anterior iniciat amb anterioritat a la situació legal de cessament en l’activitat, percebrà la prestació per aquesta contingència en quantia igual a la prestació per cessament en l’activitat. En aquest cas, i en el supòsit de que el treballador autònom continués en situació d’incapacitat temporal una vegada finalitzat el període de durada establert inicialment per a la prestació per cessament en l’activitat, continuarà rebent la prestació per incapacitat temporal en la mateixa quantia en la que la venia rebent.

Quan el treballador autònom estigui percebent la prestació per cessament en l’activitat i passi a la situació d’incapacitat temporal que no constitueixi recaiguda d’un procés anterior iniciat anteriorment, percebrà la prestació per aquesta contingència en quantia igual a la prestació per cessament en l’activitat. En aquest cas, i en el supòsit de que el treballador autònom continués en situació d’incapacitat temporal una vegada finalitzat el període de durada establert inicialment per a la prestació per cessament en l’activitat, seguirà percebent la prestació per incapacitat temporal en quantia igual al 80 per cent de l’Indicador Públic de Rendes d’Efectes Múltiples mensual. El període de percepció de la prestació per cessament d’activitat no s’ampliarà com a conseqüència de que el treballador autònom passi a la situació d’incapacitat temporal. Durant aquesta situació, l’orgue gestor de la prestació es farà càrrec de les cotitzacions a la Seguretat Social, en els termes previstos en l’article, fins esgotar el període de durada de la prestació al que el treballador autònom tingués dret.

4. Si durant la percepció de la prestació econòmica per cessament d’activitat la persona beneficiaria es troba en situació de maternitat o paternitat passarà a percebre la prestació que per aquestes contingències li correspongui. Una vegada extingida aquesta, l’orgue gestor d’ofici, reprendrà l’abonament de la prestació econòmica per cessament d’activitat fins esgotar el període de durada a que es tingui dret. Finançament i gestió de les prestacions per cessament de l’activitat

El finançament d’aquesta nova contingència s’efectua amb càrrec a la cotització establerta per a la mateixa, que recapta la TGSS conjuntament amb la resta de les quotes que haurà de pagar el treballador autònom, sense perjudici de que la gestió de la prestació correspongui a la Mútua amb la que el treballador autònom tingui concertada la cobertura de les contingències professionals.

12

La protecció per cessament d’activitat es finança exclusivament amb càrrec a la cotització per aquesta contingència dels treballadors autònoms, que tinguin protegida les contingències professionals i té efectes a partir del primer dia del mateix mes en que sigui formalitzada.

La base de cotització es correspondrà amb la que hagi escollit o tingui el treballador autònom, segons el cas. El tipus de cotització és del 2,2%

La quota es recapta per la TGSS conjuntament amb la quota o quotes del règim especial corresponent.

Els treballadors autònoms acollits al sistema de protecció per cessament en l’activitat tenen una reducció de 0,5 punts percentuals en la cotització per IT derivada de contingències comunes.

Els qui, a data de 6-11-2010, no tinguin coberta la protecció per contingències professionals, durant els 3 mesos següents a la indicada data podran optar per aquesta protecció amb efectes des del dia primer del mes següent al d’aquesta opció. La gestió de la prestació per cessament d’activitat correspon a la MATEPSS amb la que el treballador autònom tingui concertada la cobertura de les contingències professionals.