ILFIT CON 1 ENIS AM

Diumenge trist a Jaca

La cambrad'En Galán

Diumenge. Jaca ofereix un aspectetrist, un aspecte de Setmana Santa,mes severa que de costum. Pelc car-rers només es versen militars de ea-tegoria i algun grupet de campe-rols escadussers, que es mirenaquests militars des d'una canto-nada. Hi ha tants generals a Jaca!La carretera de Barcelona, cuatíde la gran caserna on se celebrael Colasen, és el lloc on es con-centra tota l'animació de la vila.Les abundants parelles de L guar-dia civil demacro els documents ano pocs forasters. Entre els "pai-sana" es veten tares suspcctes iens sembla recordar-ne alguna d'a-me-11es que pel tren us han mi-rar fixament i per tota salutaciós'han entreobert una mica l'ameri-cana per ensenyar una ensenya dau-rada.

Són les quatre. Tothom es din:-geix a veure la penúltima sessió delConsell, en la qual han d'informareis defensors dels altres oficials perals quals el fiscal demana la penade mart. També ha d'informar eldefensor del sergent Burgos, quees troba en el mateix cas, i contrael ella l pasen acusacions tan creesque fan mis interessant i inés an-goixosa la sera defensa. Acaest ma-ti ha presencias el Consell una grancensada. Aquesta tarda Encara n'hillama mes. El tren crOsca ha re-collit contingent, de paisans de Ci-Iles, d'Ayo-be, de Plasencia, quehan vingut a premiar l'epíleg di-guem-ne juridic dels esdevenimentsque van presenciar pel desembre.La prensa aragonesa, en arribaraquest =ti a totes les estacions, haestas arrabassada de les mane delsvenedors. Al tren. pel carrer, a lesfondes, no es parla de res

--Si eis condemnen — deia unaragonés nordeny, amb boina i calcacurta — encara ens tornarem rnésrepublicana...

Ho deia re'rant la terca irregulari ingrata de les rihes del Gallego,darrera la qual s'aixequen aquellesrenntanyes que travessaren els 511-b!evats, ara fa tres niesos Nuvo-leja. Dels cims clapats de blanc,s'eleva solenmement l'incens de !aneu que es fon sota els olla tebisd'un sol inconstant i poctic.

***

Jo no assistiré aquesta tarda alcomençament del Censa. Un com-plot un ho La privat. Si, si. Ur n com-plot que jo he organitzat amb Ma-ruja", la cal-abren. de VI-hotel Mur.

—Manija —li he dit aquest migdia,al menjador, i una mica a cau d'ore:laperque no ho sentissin els mema o qua-rama caps i oficials que ocupen la sa-• a—. m ha do ier un favor.

—- Després de dinar vall que m'a-cempanyi a la cambra que ocapava elcalma Gaian.

Eis u:1 5 de "Mamuja" s'han hurra-tejas sobtadament. e Tan iorta ha estatla irapressó de:s record; que he era-ca s en ella?

—Mees d'esprear a :es c,uatie —en/da misterfainnent—.

—Per qué?—Perouè ara aquesta cembra rom-

pa el comandant Mondes.—El jutge instructor?—El mate.ix, sí, senyor. Vegi quin

contrast. •Vol dir que a :es quatre el jutge

sera a l'hotel i podrem visitar, detin-gudament, reposadament, la cambra onvisqué En Fermi Galán fins a la vigi-lia del seu afusellament. La sombra ones reunen amb En García Hernandezi amh els elements reja:Rimes de Jacai de Madrid que organitzaven el movi-ment. La cambra on es prepara el copdel 12 de desembre...

A les quatre en punt, Maruja i jobeta pujas al primer pis. Es l'habitaciónúmero 8. Petisa com una carnbrad'estudiant. Un Ilit de ferro, un arma-ri mirall de dispesa, qtratre cadires, unlavabo i una tauleta escriptori.

Sento com el cor ent bat amb mésforca que de costum. Maruja plora,silenciosa.

—Era molt bo el capitä Galän?ii pregunte.

—Bo, boníssim, com el pa. Elssoldats l'adoraren. A mi em cridavasempre "Marujilla guapa, träeme esto;Marujilla guapa, traeme aquello..."Oh, sembla impossible! Sembla im-possible! Quan ho värem saber,a Jacatete plorävem...

—Trehallava molt a la cambra?—Sí. Estudiara i escrivia. Era molt

de llibres. Tenia una maleteta moltpetita plena de papers escrita per ell.

fixi's: el dia que passä la revolu-ció, va venir el seu assistent i

porta la maleteta deis papers. La te-nia allí, al costat de l'armari...

Ara ja no hi és. Ara n'hi ha unaabra, prOtiablement carregada de pa-pers que hauran servit per dernanarcinc penes de mort, trenta cadenes per-petues i per carregar sobre Galan i co-bre Garcia Hernändez totes les viro-lencies de l'acusació.

Contrastos, contrastos!DOMENEC DE BELLMUNT

Jaca. mare.

LES SESSIONS DELDIUMENGE

Lectura de la defensa delcomandant Almarza

Jaca, 16. — Ahir, a les deu delmati, es torna a reprendre la tasca enel Consell ele guerra, i es Ilegi la de-fensa del comandant d'enginvers Llo-renç Almarza, que defensa el sergentAssensi Cardoso i els alféres Joan3filict i Vktor Garrido.

Es refereix a les circun:stancies delsseta defensats en succeir els jets, idiu que sens dubte per gaudir de lafama de tranquilla la guarnició deJaca, t'Un per aix6 que foren destina-des a aquella elements que tenienidees politiques exaltades, per superarque a Jaca trobarien un calmant allurs idees. Quan aquí ho-n digue queSavia tingut lloc un canvi de recite,tots ho cregueren, i per això en laninid'amen., la vida deis quals esta unidaa la fidelitat de les institucions, nosore.i el dubte.

El sergent Cardoso es limita a mun-tar en la columna Galón cense saberres del moviment.

A l'alteres Martínez se l'acusad'haver pres part en (. 's 51./.7CC5505,quan es limita, a formar en una co-lumna sense saber-ne la causa, i encanvi es presentaren a la caserna i alli-beraren l'óflcial de guardia, pres pelssublevats.

Victor Garrido tan sois es limita aformar part de la bateria de la colum-na de Gailm i premié en arribar a lacaserna general la trobà formada illore Ii ordena que es poses al frontd'ella.

Crcu que els seus defensats estanincursos en l'article 3t del Codi penalvigent, i ha de tenir-se en compte cleine s'ha fet amb els caporals i s'61-dato de :a columna revolucionaria.

Ei capita Francesc Alunan Blasco,que defensa els sergents Feticib Esca-lón, Demenec Sáez 1 Miguel Vaque-dano, diu que no exi qeix culpabilitaten els seus defensats, els quals esti-gurren el deis successos sota clcomandament constant de liare supe-riors.

Diu que des de 1909, a qué assolei-aun els seus recetas, s'ha estat ecins-tarament en les armes amb motiula guerra d'Africa, i hi han hagut ; u-rea de bandera a initja nit, sortides:nopinades. embarcaments de guarni-ciona terceres: el succeit a jaca nonot semblar estrany a ningú. Demanal'absolució de:s seus defensats,

se suspen la sessió a dos quarts ded a tze, per auinee

Altres defensesEs reprèn e! Corral . i e! capita

dinfanteria senyor Feliu Martilleodefensa els pencessass tinents d'infan-seria Isidre Rubio Paz i Caeta Grbe-llni el sercent lidefons i el carrabinerGonzález Villar. Diu que mai creguépresenciar un quadro com el sur s'haviert als reos ulls durara aquests dies.Aqui estan asseguts a la banqueta —diu — oficials que fins ahir compar-tiren amh nosaltres les fatigues i lesglòries de la professió. No pot ésserque tots els n ere tineuessin idees revo-lucionarles els destinessin fiíreosarnenta Jaca. Cita el carita Mertínez unaserie ele fets per a prestar suport a lasera defensa acaba demanantlució deis seus patrocinats.

El comandant senyor Josep SuarezLlanes defensa el tinent Anastasi

els sot s -oficials JoaquimGarcia i Francesc Ruiz, i els sergentsJesep Cers-zuela, Litiís Dura, Joan An-tonio Cordal i Antoni Pérez Liarte.

Combas els carre-s aeurnulats peifiscal als seus defensats, els quals, con,els anteriors, obeiren en tot a Ilurscaps. Demana o en últimras, un any de residencia forçosa al'A f rica.

E/ capita Senyor Harían Bueno, de-fensor dele capitans Carlee Díaz Mer- IrY, Enric García Arctielles. lineraJust López i alfires Joan Gonzatez,recorda els anys que seguiren a l'ad-vertiment de la Dictadura. Diu queels processats co són professionals dela política. El capitä Garcia Argüe-lles no s'aiunta al moviment; el ma-teix fiscal ho reconeix, i, per tant, calprocedir a la sera. abs5lució. Pel emees refereix al capità Díaz Merry, diuque no pot Esser inclós est ssst moví-ment de rebellid perqué no n'hi prouper a isser rebel que un borne realitziun siatge en ferrocarril. L'únic quepot aplicar-se-li is la pena correCcio-nal en el seu grau mínimum con' areu de negligencia.

turistes de l'aire u: tea...as a e . a v. a lar es puna aCanäries

(Vegea inj armact6 a la phi. 9.)

LA PUBLICITATRINY LIII —NUM. 17.75 2.—P RXU : 10 CENTIMB BARCELONA, DIMARTS, 17 DE MARÇ DE 1931KEDACCI0 1 ADMINISTRACIO: CORTS CATALANES, IS O - dILEFON 11014 TALLE- D'Un- RENTA: rAPRER BARBARA, fi 1 13.—TELEFON mea

El Consell de guerra de JacaSEMBLA QUE EL TRIBUNAL, TENINT EN COMPTE LA SITUA-

C10 POLITICA, DONARA UNA SENTENCIA BENEVOLAQuant al tinent just López, igno-

rara el n:orirrient. La sera intervencióapareix després d'esclatada la suble-vació. El tinent López figura a la co-lmena de Galan comandant la rera-guarda. per la cmal cosa no tingué ne-cessitat de fer f5c.

La mateixa defensa fa de l'alféresGonzalez. Diu que ell no dispara con-tra el general Las Heras. Parla de lafulla de serveis de Gonzälez i del sa-crifici de la sena sang en els campsd'Africa, i estima que taut a aquestalferes com al tinent López li són d'a-plicació Varticle 574 del Codi de Jus-ticia militar, condemnant-los a l'ex-tensiö que cregui justa el Tribunal,però sempre dintre el limit de dos me-sos i un día a trenta anys. Tenint encompte els antecedents pels successosde Ciudad Real, la pena que ha d'a-plicar-se é scle dos meses de presó,arnb abonament de la que porten enconcepte de preventiva.

El capita Benet Ferrer defensa elsprocessats Miguel Arague,sergents Costee Jiménez, FrancescBorrego, Huís Garcia i Lluís Luna.Diu que els seus patrocinats far-rei-paren obeint ordres de lloro Sr1.2e70r3.Afirma que en ele cape de la guarni-ció manca ratitoritat necessär:a per amanar, i que recita la confu;ii, i sauteque han d'ésser absolts els seas pa-trocinats.

El comandara d'E. M. sensaz Ra-‚von Aifa. qua defensa cl tire t. UnísSalvas, alterases josep Campe. FelisGarcia, Pasqual Pérez, su., oficialTomas Tomé i sergents HanuA Ca-bino, Felip Regal i Baldomer Batea,qualifica de temerari el succeit a Jaca.Din que comptaven amb tants adeptasper la desorientació existent a Espa-nya, on tots els dies hi haría suble-racials i temors de successos greus.No es estrany, dones. que oíicialitat i(.'255C.3 creguessin el que deien Ilursstmeriers que s'havia proclamat la Re-públca. Cooperara a aquesta desorien-tació la manca de noticies del Govern.La rentable situació s'hauria conegutamb la tramesa Cisne mines que Ilan-cess.in proclames i tornessin la tran-quillitat. Els seus defensats, en dorar-Se comme que havien estas engareats,fueiren de la guarnició i arribaren aJaca on es presentaren, tal cena estaprTivat en el sumari. Tots els seus ea-trecinats atacaren sense saber on ana-ven. Recorda la cauta dele artillers deCiudad Real. Demana que es retiri l'a-cusació que pesa sobre els seus defen-sas,.

Se suspen la s es sió per a continuar-la a les (mere de la tarda.

CRONICA

Pel govern de CatalunyaFa vuit anys que. no han estat ce:ebrades eleccions provincials

legislatives, i més de nou que no n'hi han hagut de municipals.Aquesta consideració es suficient per a donar un caracter eminent-ment polític a les eleccions anunciades per al dia 12 del mes quove. Deu anys cense consultar el cos electoral és un fet de transeen-,ancia extraordinaria que no pot quedar oblidat en un país que esarala constitucional. Ara es presenta la primera omisa') que petimetra

l'esperit democràtic de reivindicar els drets que el cop de força,lcl 13 de setembre trepitjava. Cal recordar que durant tots aquestsauys el país ha viscut foli a de la llei, que hem estat perseguits peruna illettalitat erigida en poder incontrolable, i que ens han eatatinterceptades violentament totes les vies legals. No hem d'oblidar,pera, que aquesta veritable revolució antidenmerazica i tdtes lestransgressions i violèneics que la feien mas odiosa, foren contem-plades amb simpatia, afavorides i, finalment, sancionades pel poderque havia jurat solemnement respectar la Constitucie, que ésl'essancia i la defensa natural de la ciutadania. A tots plegats enszoca demostrar que el perjuri no pot fer profit mai; a tots ensearrespon, per dignitat i per justicia, fer sentir que les agressionsal dret i a la llibertat dels ciutadans 'no queden mai impunes.

Per aixa aquestes primeres eleccions tenen la fora d'un plebis-cit contra la institució que s'aprofitava d'aquelles violències i contratots aquells que, en produir-se el moviment dictatorial, el mirarenamb simpatia o el secundaren i que després han interposat el seaprestigi per atenuar-ne les responsabilitats. Aquesta rae nomashauria d'ésser proa per a mobilitzar tot el cos electoral i atraure'l aias urnes, per a excitar Pesperit datada a recobrar el sea imperi

manifestar la indignació acumulada per les violències que li hanestat infli gides durant aqucsts anys.

• • •Pera per a nosaltres, catalanistes republieans. encara hi ha

una altra justificada mes poderosa, perqué per damunt d'aquestsimpulsos de justicia n'exlstelx- un altre de Inés alt que inspira elsrostres determinis i ilumina les nostres ambieims més intimes

més nobles. El catalanisme republicà no vol destruir, sine governar ;na pretén el triomf del seu ideal polític a Barcelona solament,aró a tot. Catalunya.

Se'ns ha volant fan pasear per revolucionaris sense solta, perpertorbadors biliosea, per agents dòcils a inatigaeions forestares.s pueril. Aquest sistema de defensa és bo per a encongir els

',Usos; al capdavall, pera. sempre es gira contra els que l'usenhiaecritament. Hora fet tot el que heno fet i continuem en el lloc quesom per l'imperatia catalanista que es projecta ele les nostrescansciataiies de catan s i de liberals. No ens interessen les escara -russes periodístiaues ni els episedis dialèctics; el catalanismct .-publica imita contra tot el que s'oposa o retarda el recobramentac z estral de Catalunya, tant si l'hostilitat o la resistencia és a la,a-aza MY: a l'esquerra; igual si es tracta d'una forta d'ascendènciacazalana cona d'una organització sobrevin guda d'enllà de la

aanitat. Més que a victòries fragmenteries, el catalanisme repta'a.'a aspira a la conquesta de les altes responsabilitats del govern

Catalunaa.A zaaata- tornaila a l'actiritat democratice pot tenir conseqüen-

c:,,. Ckei,.iveS per a la política catalana. Es per això que no n'hiha prou que Eta-cabina ens doni la seva adhesió i la sera confianea;pel triomf de la concepció actalanista que servim és necessari, asimprescindible que tots els pobles de Catalunya posin el mateixesforç a demostrar el sen pensament i el seu desig. El catalanismerepublicà barceloní formulara el sea programa de política municipal;

catalanisme republicà de folia ha de seguir igual cerní atent aurgencies de cada localitat. Tots, pera, hem de posar la mateixa

a e.antat i el mateix entusiasme peratie Cl predomini del catalanismeen els munici p is sigui un fet ina.seutible aquí i fora d'aquí. Elsmunicipis sen la premissa indefu gible, la base viva de totes lesrealitzacions pelitiques, i per arribar a la catalanització total quepersauim, primer que tot cal que els organismes polítics

praxims al poble, que san els Ajuntaments. es redim-ixin delsarajudicis i de les tuteles que tradicionalment han &formal: lau tu municipal catalana.

FULL DEDE DIETARI

L'ART DE FER C.4.VDI-D.4 TCRES.

e,. a pocs dies apareixeran les-mes dei, rea.d . as . Almenys

ze :esta és :a creença aenera:. Una...a:a de acaus seran pronceas a 'idee-: dels ceztadans, que na salman ave-, .--se a la pOssibilitat Ce Lruar a te-

- un Ajuntament nascut de liar ex-va

.arara que :es candidatures ea sónels noms ja circulen de

ia en boca. N'hi ha de molt core-. es. n'h: ha de pon con,. n'ni ha

gens e- aeguts. Fins, ea a'amii see-, ". sernbla que llore refncidira en el

• de presentar algun nom massae egal...;QaM problema per als paKts

:2i uautjSaijures ipr.',:eraa el del, sr. m , de triar

e • rt els camlidatsi Val a dir En cc»Oet are,b mete iausC, seny el

primer problema el sel.on ha da res-tär autornat:cament eiiunnat in efec-te: si els partits—,nse els quals tetade:noeracia que ultrapassi e:, lirdts

iiaearret on tothom es coneix fóraimpossible—saben integrar les candi-datares amb persones dignes,Cents u actives, els electora no han deier sine) votar d'acord amb Ilurs pre-ferir:ces polítiques, sense preocupar-se dele noms. El partit, cornplint amisel seu deure i amb la seva funció, esconstitueix en fiad5r dels candidats;pot equivocar-se, com totes les institu-e:0ns humanes, pena no pot equivo-car-se tense haver fet tot el que callaPer evitar l'error.

Bella cosa és de trobar per a lescandidatures niims que el públic engeneral conegui perquè pertanyen aPersones que han realitzat dinsprofessió o en qualsevol dins el rammaten de la política una tasca que elPúblie concia i admira. Per aquestamena de noms diriem que la fiança mo-ral del partit Es gairebé superflua;no ia necessiten. Però no els fa maibo I. I de mis a sois, hi ha la fian-

Divagaci óEl poble cata% te, en la unitat de la seva psicología, un dobli

temperament Si d'una bona part d'ell en podriem dir la gent deaseny, de l'altra part, no petita, ea pudriera dir la gent del llampi'Alga baria reeordat que la Catalunya cristiana es troba plaeaddentre dues esferes d'influència apostólica ben llampants: la de SanaJatime de Galicia o d'Espanya, la de Sant Joan de les Gällies.Els dos apastols eren els fills del tro. Pera tota ella, petita conaés, foil l'adoctrinada d'aquell Apastol dels Gentils, que es teniaipel mata petit de tots. L'emprempta ecuménica de Roma ha estat4

i

al capdavall, la plasmadora definitiva de la nostra Nacionalitatamb regust, tanmateix, d'hellenisme. Si els silencis d'un doctoTorres i Ruges tenien tant de roma, els monalegs d'un Gaudí teniemolt de socratic.

Els darrers segles de provincianisme no foren per a Catalunyauna m68 rica dualitat, sine una vegetativa herniplexia. En esdevenal,provinciana, Catalunya perdé l'alegria, o, si no tant, l'enterbolí.

Per sobre de tot és un poble que treballa i que canta, i lit'joia popular és un dels seus trets distintius. No semblen d'estirp'catalana la frase ni l'hit de "córrer la joventut", mistificacie ae'la joia, inútil ofegament d'un tedi de desvagata, que fa de lea'seves !acedes una mena de servei militar que cal complir fatalment,'que cal haver passat con) les novatades, pera que mena a la categoríamaleneanica de COMO. És aquest heroi dispers—eontramotllo del'asceta vertical, trist així mateix— qui, en el paroxisme d'unaartificial aatzara. pega i no paga la seva aterroritzada comparseria,femenina.-

La nostra renaixenea, en els seus aspeetes negatius o diferen-eMls, ha tingut inolt de provinciana. Era una reacció espanyola denacionalisme eonfusionari. Pasa de moda el posar — cota diuen—de mascle, de seriós; l'ésser sorrut; el tenir punt —maxima como-ditat —a extremar el serme rustiens, i a lloar, per aspra i Cante-/luda, la nostra dolo. parla. Eren la interjecció i l'onomatopeiacontra la sintaxi. I encara avui persisteix en nosaltres un prineipiadversari de la nostra eatalanitat substancial. El subsal de lanostra política és treballat de simpaties i d'antipaties irreductiblesque són la manifestació d'un subconscient en plena batalla. Triomfal'assimilació, finalment, pera la nostra catalanitat, paidora admira-ble, té digestions ben difícils. Per sobre les diferencies i les lluitesde partits i de elasses s'agrumollen afinitats racials i es disgreguenafinitat repellenta. El rar era diu que si En Prat de la Riba, ambtot el seis equilibra amb tota la seva modèlica ponderada presiden-cial, no hauria pogut losen el polític de la eoneardia, En Camba'és odiat per certs eatalans, perquè és de Besalú, malgrat ell. Encondemnar-lo pels seus actes, el salvarla la sera catalanitat insubor-nable. 1 si en les seves teraptatives d'aclaptacie a un altre meaarribara a reeixir, mas que restar descatalanitzat restaria — cona hadit alga —deshumanitzat, simple vacurtat de toise penjada conauna presentalla a l'altar, dues vegades exòtic, de les Institucions.

A tot arrea el poble as sentimental. Pera cansó que ho siguiamb mesura, i que no es doni sense diseeraiment. És un fet universal,i també eatala, que la popularitat recolza sovint en l'anomalia.Ja confessa la nostra gent que boigs fan M'As. Si el prestigi elUna la part genial o heroica que de vegades hi ha en l'arrauxati fins en l'orat, no és tant de dolchie. El mas de doldre seria l'emba-daliment d'un desequilibri vulgar. El floralisme, en alió que ten:ade dolem, no fon altra cosa que la suplantació de la poesia pelsentimentalisme. A canvi del voluptuós fer llagrimejar, eren adme-ses produceions estultament primàries. En l'halo d'admiració, justaficadissim, que aureola algunes de les nostres figures més preela-res —Verdaguer, Guimera...—hi ha, barrejats amb la comprensiómes pura i amb l'adhesaí Inés abnegada. elements tèrbols de patetismeinfra-huma, de suggestió malaltissa, de reacció espirituosa contrala normalitat espiritual.

La joia es sana. Convé. per tant, que en política—que és unjoe—sapiguem, sense abdicar de la prudencia, que as la virtut políticaes.seneial, no perdre la ingenuitat, que és el eontrari de la badoque-ria. Cal que sapiguem fer-nos, en certa manera, infants, ciar sen ellsels mestres en matarla de joas. Així diuen que era En Canalejas,llevantí com nosaltres.

Així as el poble' britànic, que fau de la política, amb el triorafdel parlamentariame, un joc de gran espectacle. És ell qui, amb lapiaa als Ilaris i sense perdre la calma, juga tautest amb Europeatantost, d'esquena a ella, amb la bola total del alón.

Per aixa fan una mala obra els polítics que combaten l'idealis-me, que voldrien, mes que entretenir-nos en tasques constructives,eneaparrar-nos anda maquillades fantasmagories dites realitats. Lesrealitats, en l'oadre polítie, no poden ésser agafades pels cabells,perque no sen els personatges sine l'estienari.

JAIME 530FILD

SESSIO DE LA TARDA

El defensor cauità Domin -e. ° din que si Sänehezfluerra bagués formatGovern, els acusats esta-

rien en IlibertatEs reprèn la se.ssió amb mes

blic que en dies anteriors, en la qualpredominen les senyores, entre ellesl'esposa del capita Sediles.

El capita N'En/Hl Domingo, faallusió a les passades lluites del se-gle XIX a Espanya, entre absolu-tistes i constitucionalistes. Cita elsartirles de la Constittició del 76, so-bre els drets individuals, i afegeixque aquests drets taren rcspectatsuns raes' 1923, en que un cop demä va acabar amb aquesta preemi-nencia.

El president crida l'atenmó al de-fensor i Ii diu que s'ajusti estricta-ment a la defensa, i que es deixide relatar fets histórica, que ja sóna bastament coneguts.

El defensor diu que el seryor Sán-chez Guerra, en funcions de forma-ció de Govein. actuara com a pre-

sident del Consell i parla amb ele re-publicans i socialistes que estaven ala presó de Madrid. Si aquests pre-soners — din — haguessin accep-tat les carteres de ministre que elsforen ofertes, el capita Sediles i elsseus companys ja no estarien enaquests bancs d'infortuni. Cita al-tres exernples, i diu que el fiscal hadut la seva actuació amb massa ri-gor, fina a l'extrem de demanar lapena de mort per al tinent d'arti-lleria senyor Mendoza, que l'únicque va fer bou permetre que el seocompany el capità Salinas sublevesla bateria. Podria ésser acusat denegligencia. pesó mai de prendrepart en el moviment de rebellió.Rebutja els arrees que es fan altinent d'artigeria senyor Marín, i diucine es va adherir al moviment sen-se distingir-se. El mateix manifestarespecte el tinent Antoni Romero,que tampoc no hi va tenir interven-cici directa.

Respecte als seus patrocinats An-dreu Segura i Telesfos Urangaray,diu que no els correspon responsa-bilitat en la intervenció, puix que(oren uns subordinats.

(Seguir a la pagina 6)

ça polutca, ' sense la qual els noms,adhuc els mes notoris, no acaben de-ferir la garantia d'una direcció feresai d:sciplinada.

On taninateix la fundó fiduciäriadel part;t te més importarla , resultaalhera mes delicada i nr:s eficent, ésen la inclusió en candidatura de notespoc coneguts. inèdits si fa no fa peral públic. Si els partas renunciessina l'exercici constant d'aquesta funcdóque implica la descoberta i la mcicla-mació d'indivirlualitat, aptas però en-cara ignorades de la massa, no corn-pliriea :a rne:tat de Ilur missió;liarpersonal ocia:e fóra cada cha mis en-grat i tris artereoesclerbs:c. Dins elspartita con/ dins les corporacions, utala grada estä a equiLbrar eis elementsque remiren amb eis que mantenen,l'inedit amb el cmegut.

Em cu-nata que alglina candidaturarealitzara P , : • :" • t ee.uittbri arrb unaleriecea', Algun par-lit Midra conscléoeía llena deis seusdeures de Partit.. I ja sols caldrà quela majoria de ciutadans tin. u:n cons-ciencia plena de Ilurs deures de ciu-tadans.

CARLES SOLDEVILA

ALS ESTATS UNITS

Els emprèstits de 1930Washingten, 16. — Segons una nota

del Departament d'Estat, els empres-tus a les nacions estrangeres durantl'any 1930 pugen a 862200.000 dòlars,xifra superior en mis de 300.000 dis-tare als d'Anglaterra, malgrat queaquesta nació ha fet emprestts àdhuca les Ameriques del Sud. — Fabra.

Les suggestions deis EstatsUnits no dificultaran lesconclusions del Tractat na-

val europeuWashington, 16. — El Sr. Stimson

ha manifestat que les suggestions quepodrien fer els Estats Units respec-te a l'acord naval italo-franco-angles,ne dificultaran en cap manera la c5n-clusió de les negociacions. — Fabra.