Quadern de camp de la Condicionalitat per a les entitats d ... de c… · Gestió de la fertilització nitrogenada i de les dejeccions ramaderes, ... Espècies no autòctones a evitar

2

ÍNDEX

Preàmbul .......................................................................................................................................................... 3 Introducció .......................................................................................................................................................... 4 REQUISITS LEGALS DE GESTIÓ ......................................................................................................................... 6

Medi ambient ....................................................................................................................................................... 6 1. Condicions exigibles per a la protecció dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva

92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1992) ............................................................................ 6 2. Conservació de les aus silvestres (Directiva 79/409/CEE, del Consell, de 2 d’abril de 1979) .......................... 8 3. Protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació (Directiva 80/68/CEE, del Consell, de 17 de

desembre de 1979) ........................................................................................................................ 10 4. Utilització de fangs de depuradora en l’agricultura (Directiva 86/278/CEE, del Consell, de 12 de juny de

1986) .............................................................................................................................................. 11 5. Gestió de la fertilització nitrogenada i de les dejeccions ramaderes, inclou Protecció de les aigües contra

la contaminació produïda pels nitrats utilitzats en l’agricultura (Directiva 91/676/CEE, del Consell, de 12 de desembre de 1991) ........................................................................................... 12

Salut Pública, sanitat dels animals i qüestions veterinàries .............................................................................. 15 6. Identificació i registre dels animals (Directiva 92/102/CEE, del Consell, de 27 de novembre de 1992;

Reglament CE 21/2004, del Consell, de 17 de desembre de 2003; Reglament CE 911/2004, de la Comissió, de 29 d’abril de 2004 i el Reglament CE 1760/2000, del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juliol) ............................................................................................................ 15

7. Substàncies d’efecte hormonal i tireostàtic, i substàncies ß-agonistes (Directiva 96/22/CE, del Consell, de 29 d’abril de 1996) .......................................................................................................................... 16

8. Principis i requisits de la seguretat alimentària (Reglament (CE) 178/2002, del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002; Reglament (CE) 852/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, Reglament (CE) 853/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004 i Reglament (CE) 183/2005, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de gener de 2005) .................................................................................................. 17

9. Encefalopatia espongiforme bovina (Reglament (CE) 999/2001, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de 2001) ...................................................................................................................... 20

10. Notificació de malalties (Directiva 2003/85/CE del Consell, de 29 de setembre de 2003; Directiva 92/119/CCE del Consell, de 17 de desembre de 1992 i Directiva 2000/75/CE del Consell, de 20 de novembre de 2000) .............................................................................................................. 21

11. Utilització dels productes fitosanitaris (Directiva 91/414/CEE del Consell, de 15 de juliol de 1991) ............... 22 Benestar animal ................................................................................................................................................. 24

12. Normes mínimes per a la protecció dels animals a les explotacions ramaderes (Directiva 91/629/CEE, del Consell de 19 de novembre de 1991; Directiva 91/630/CEE, del Consell, de 19 de novembre de 1991; Directiva 98/58/CEE, del Consell, de 20 de juliol de 1998) ............................................ 24

BONES CONDICIONS AGRÀRIES I MEDIAMBIENTALS ................................................................................... 30 13. Condicions exigibles per evitar l’erosió ............................................................................................................ 30 14. Condicions exigibles per conservar la matèria orgànica del sòl. Gestió de rostolls i restes de poda ............. 32 15. Condicions exigibles per evitar la compactació i mantenir l’estructura dels sòls ............................................. 33 16. Condicions exigibles per garantir un manteniment mínim de les superfícies agrícoles .................................. 34 17. Condicions exigibles per evitar el deteriorament dels hàbitats ........................................................................ 35 COMPLEMENTS ................................................................................................................................................... 36 C1. Complement: Protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació.................................. 36 C2. Complement: Utilització de fangs de depuradora en l’agricultura .................................................. 39 C3. Complement: Identificació i Registre d’Animals ............................................................................. 40 C4. Complement: Substàncies d’efecte hormonal i tireostàtic, i substàncies ß-agonistes .................. 44 C5. Complement: Seguretat Alimentària .............................................................................................. 46 C6. Complement: Fitosanitaris .............................................................................................................. 48 ANNEX I - Esquema general ................................................................................................................................. 50 ANNEX II – Requisits legals de gestió .................................................................................................................. 51 ANNEX III - Espècies vegetals protegides ............................................................................................................ 54 ANNEX IV - Espècies protegides de fauna silvestre ............................................................................................. 56 ANNEX V - Espècies no autòctones a evitar ........................................................................................................ 58 ANNEX VI - Espècies d’aus migratòries, amenaçades i en perill d’extinció ......................................................... 59 ANNEX VII - Aus la caça de les quals està permesa – Especies cinegètiques .................................................... 62 ANNEX VIII – Substancies perilloses (Directiva 80/68/CEE del Consell, de 17 de desembre de 1979 i Reial

Decret 849/1986, d’11 d’abril) ........................................................................................................ 63 ANNEX IX – Malalties de declaració obligatòria a la Unió Europea (Reial Decret 617/2007, de 16 de maig) ..... 64 ANNEX X – Quantitats màximes de productes perillosos ..................................................................................... 65 ANNEX XI - Mesures de seguretat en magatzems ............................................................................................... 66

3

Preàmbul Aquest document esta adreçat al personal tècnic assessor de les entitats inscrites al Registre d’Entitats d’Assessorament de Catalunya.

De totes les àrees de coneixement que l’assessorament ha de cobrir (producció agrícola, producció ramadera, transformació, comercialització, gestió empresarial, diversificació de l’economia agrària, seguretat laboral, gestió ambiental i condicionalitat), aquest document es limita als aspectes de condicionalitat : requisits legals de gestió i bones condicions agràries i ambientals. Es tracta d’un document que el personal tècnic assessor podrà utilitzar com a guia per conèixer els aspectes en que han de fonamentar el seu servei a les persones agricultores i ramaderes, dins d’un marc més ampli d’assessorament tècnic. Aquesta guia no pretén ser exhaustiva i els assessors hauran d’adaptar-la al seu context. El document esta dividit en tres seccions:

• Requisits legals de gestió, • Bones Condicions Agràries i Medi ambientals • Complements

Els dos primers punts són els que entren dins de la condicionalitat definida normativament, mentre que el tercer recull bona part de les guies, bones pràctiques i legislació complementària existent, que resulten fonamentals per tal donar un bon servei d’assessorament a les explotacions. Qualsevol incompliment de la legislació recollida en aquest document pot ser objecte de sanció, mentre que només els incompliments de condicionalitat (requisits legals de gestió i Bones condicions agràries i medi ambientals) poden comportar a més, una reducció dels ajuts percebuts. En qualsevol cas, l’assessorament ofert a les persones agricultores i ramaderes haurà d’incloure els aspectes de condicionalitat recollits en aquesta guia que siguin aplicables a la seva explotació (veure Annex I).

4

Introducció La implantació del Sistema d’assessorament agrari de Catalunya respon a una obligació definida al Reglament (CE) nº1782/2003, del Consell, de 29 de setembre de 2003, per la qual els Estats Membres havien d’instaurar aquest sistema abans de l’1 de gener del 2007. Una mica d’història Abans dels noranta, la política agrícola comuna (PAC) es basava en alguns objectius clau, com ara el desig de garantir l’autosuficiència en aliments bàsics com a resposta a la situació de la postguerra i per això es fonamentava en ajuts a la producció. Però el tipus d’agricultura que es va desenvolupar a l’ombra d’aquesta PAC va propiciar la sobreproducció, una inquietud creixent pel seu impacte sobre el medi ambient i, indirectament alarmes sanitàries, a més de distorsions comercials en el mercat mundial. Context mundial La Unió Europea és un gran importador net de productes agrícoles, així com un exportador net de productes alimentaris transformats, per això ocupa un lloc fonamental en el comerç agrícola mundial. El darrer acord, pel que fa als productes agrícoles, de les negociacions que es desenvolupen a escala mundial dintre de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), pretén obtenir una major liberalització dels intercanvis comercials i suposa:

• una reducció substancial dels ajuts agrícoles que creen disparitats en el comerç; • l’eliminació de les pràctiques de competència a l’exportació que distorsionen els intercanvis comercials i • una contribució important a l’ obertura dels mercats agrícoles.

Reforma de la PAC Dins d’aquest context, es va fer necessària una profunda revisió de la política agrícola comuna, per tal de donar resposta tant a les noves necessitats internes de l’UE com a les pressions d’ordre mundial per tal de mantenir la posició de l’UE dins del panorama internacional. Es tractava en definitiva de trobar noves vies per tal de poder competir en un món globalitzat oferint un producte de qualitat. La reforma de la PAC realitzada el 2003 suposà un canvi substancial en el sentit d’instaurar les bases per tal de canviar el suport al producte per un suport a la persona productora o a l’explotació (política de rendes) i referida, excepte algunes excepcions, a l’hectàrea i amb el reforçament de la política de desenvolupament rural. Aquesta reforma respon als objectius de fer una agricultura europea més sostenible, més competitiva i orientada al mercat; d’aconseguir un més gran equilibri entre els ajuts sectorials i estructurals i de potenciar el desenvolupament rural. Una de les novetats d’aquesta reforma és l’establiment d’un Sistema d’assessorament Agrari que neix amb la intenció de professionalitzar el sector i ajudar a fer competitives les empreses agràries. El Sistema d’assessorament agrari a nivell Europeu El Reglament (CE) 1782/2003 del Consell, de 29 de setembre de 2003, instaura el Sistema d’assessorament agrari a nivell europeu amb l’objectiu d’assessorar les persones agricultores i ramaderes sobre la gestió de terres i explotacions. El Sistema d’assessorament agrari neix amb la intenció de professionalitzar el sector i incrementar la competitivitat de les empreses agràries catalanes. El servei ofert a les persones agricultores o ramaderes ha d’incloure com a mínim un assessorament en condicionalitat, per tal de garantir que les explotacions incorporen correctament en la seva activitat empresarial els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals (Reglament (CE) 1782/2003 del Consell, de 29 de setembre de 2003), a més d’un assessorament sobre les normes relatives a la seguretat laboral (Reglament (CE) 1698/2005 del Consell, de 20 de setembre de 2005). El Sistema d’assessorament agrari a Catalunya Seguint la filosofia de fons marcada a nivell europeu, Catalunya ha optat per un Sistema d’assessorament (Decret 392/2006, de 17 d’octubre) amb voluntat d’orientar les empreses agràries catalanes cap a una major competitivitat, multifunctionalitat i foment d’actituds d’emprenedoria. Per això les àrees de coneixement que l’assessorament ha de cobrir s’han ampliat i segons el nivell ofertat (en producció agrícola, en producció ramadera o integral agrari i rural) han d’incloure: producció agrícola, producció ramadera, transformació, comercialització, gestió empresarial, diversificació de l’economia agrària, seguretat laboral, gestió ambiental i condicionalitat.

5

Definició de condicionalitat El concepte de condicionalitat sorgeix de la darrera reforma de la PAC, lligat als ajuts comunitaris. Estrictament caldria parlar de parlar de la condicionalitat dels ajuts de la política agrícola comuna. La condicionalitat no és més que una forma d’expressar la idea de que una persona agricultora o ramadera que vulgui rebre ajuts no només ha de produir aliments sinó que ho ha de fer respectant la legislació vigent i tenint cura de la seva explotació tant des del punt de vista productiu com mediambiental. Així doncs inclou els requisits legals de gestió i les bones condicions agràries i mediambientals. Els requisits legals de gestió són les normes vigents que cal respectar per tal de tenir dret a rebre ajuts directes de la Unió Europea. Aquestes normes inclouen diferents normatives europees, estatals i autonòmiques, que cobreixen els àmbits del medi ambient, la salut pública i sanitat dels animals, qüestions veterinàries i fitosanitàries, notificació de malalties i benestar animal. A l’Annex II hi trobareu la llista complerta d’aquestes normatives. Aquest decret també defineix les bones condicions agràries i mediambientals, que són els requisits mínims que s’exigeixen per a que totes les terres agràries es mantinguin en un estat acceptable des del punt de vista agrari i mediambiental. No s’han de confondre amb les bones pràctiques agràries que fixen nivells més elevats de gestió i són de caràcter voluntari. Per tal de motivar el respecte de la condicionalitat s’han establert uns percentatges de reducció sobre l’import total dels pagaments directes i de determinats ajuts de desenvolupament rural que es pot arribar a convertir en una exclusió total d’un o varis règims d’ajuda si es tracta d’un incompliment deliberat. Règims d’ajuts afectats per la condicionalitat Els règims d’ajuda afectats són:

• Ajuts en matèria d’agricultura ο Ajut als conreus herbacis ο Ajut específic a l’arròs ο Prima específica a les proteaginoses ο Ajut als cultius energètics ο Ajut als fruits de closca ο Ajut a la producció de llavor certificada ο Ajut a l’oliverar ο Declaració de deshidratació de farratges ο Ajut als productes agrícoles transformats

• Ajuts en matèria de ramaderia ο Prima per oví i cabrum ο Prima addicional als productors d’oví i cabrum per zona desfavorida ο Prima per sacrifici de bovins ο Prima als productors que mantenen vaques alletants ο Pagaments addicionals

• Ajut Pagament Únic • Ajuts Desenvolupament Rural

ο Indemnitzacions Compensatòries ο Mesures Agroambientals

Abast d’aplicació de l’assessorament en condicionalitat La condicionalitat és d’aplicació a tota l’explotació, amb independència que les parcel·les o instal·lacions de què consta l’explotació agrària estiguin dedicades a cultius o a la cria d’animals que tinguin dret a ajut o no.

El Sistema d’assessorament agrari de Catalunya ha de ser capaç de dirigir els titulars de les explotacions cap a pràctiques agràries més sostenibles i cap a una gestió empresarial de l’explotació. No s’ha de limitar només a aconsellar sobre la millor manera de superar els controls de condicionalitat que es puguin dur a terme.

RLG – HABITATS 6

REQUISITS LEGALS DE GESTIÓ Els requisits legals de gestió són les normes vigents que cal respectar per tal de tenir dret a rebre ajuts directes de la Unió Europea. Aquestes normes inclouen diferents normatives europees, estatals i autonòmiques, que cobreixen els àmbits del medi ambient, la salut pública i sanitat dels animals, qüestions veterinàries i fitosanitàries, notificació de malalties i benestar animal. Medi ambient 1. Condicions exigibles per a la protecció dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva

92/43/CEE, del Consell, de 21 de maig de 1992) Obligacions generals del/de la responsable de l’explotació 1.1. Les persones agricultores i/o ramaderes coneixen si la seva explotació es troba en un espai de la Xarxa Natura 20001, sigui en una Zona d’Especial Conservació (ZEC), en un Lloc d’Importància Comunitària (LIC), o bé en una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

COMPLEIX NO COMPLEIX – PUNT D’ATENCIÓ

1Aquesta informació es pot trobar a la DUN 2008 La Xarxa Natura 2000 és una xarxa d’espais naturals protegits a escala europea per tal de conservar tant espècies com hàbitats naturals i seminaturals mitjançant una gestió compatible amb l’aprofitament dels recursos. La Xarxa Natura 2000 catalana es pot trobar a la pàgina web del Departament de Medi Ambient i Habitatge: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_catalunya.jsp?ComponentID=113832&SourcePageID=86213#1 http://www6.gencat.net/mediamb/protnat/scripts/index.asp D’acord amb la Directiva dels Hàbitats, prèviament a la designació de ZEC’s cal que els espais proposats es classifiquin com a LIC’s. Actualment a Catalunya encara no s’ha designat cap ZEC. La diferència bàsica entre un LIC i un ZEC és l’existència d’un Pla de gestió aprovat. 1.2. Les explotacions situades total o parcialment en un espai de la Xarxa Natura 2000 han de consultar amb l’Administració competent abans de realitzar qualsevol pla o projecte que pugui deteriorar els hàbitats o les espècies. COMPLEIX

NO COMPLEIX – PUNT D’ATENCIÓ 1.3. Les persones agricultores i/o ramaderes coneixen i segueixen les normes i el contingut dels documents d’ordenació i gestió dels recursos naturals aprovats per a la conservació de la flora, fauna, i hàbitats naturals en l’àmbit de la seva explotació.


A Catalunya existeix una xarxa d’espais naturals que inclou la Xarxa Natura 2000 però també altres espais representatius de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica dels sistemes naturals de nostre país. Aquesta xarxa s’estableix amb el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). El PEIN és un instrument de planificació territorial que estableix en determinades zones que contenen valors naturals d’interès general (és a dir, referit al conjunt del territori de Catalunya) un règim jurídic destinat a garantir la conservació d’aquests valors enfront de les causes de degradació potencials que poden afectar-los significativament (urbanitzacions, pedreres, infraestructures, grans variacions de l’ús del sòl, abandó...). És, doncs, una xarxa d’espais orientada a la conservació dels seus valors naturals de forma compatible amb el seu desenvolupament socioeconòmic. Per més informació, consulteu la pàgina del Departament de Medi Ambient i Habitatge: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/pein/inici.jsp

RLG – HABITATS 7

Preservació de les espècies vegetals protegides 1.4. No realitzar actuacions que comportin alteracions de les poblacions de les espècies vegetals protegides especificades en la legislació vigent (Annex III), com són rompudes, desbrossaments, drenatges, plantacions, tractaments fitosanitaris o fertilitzacions.

COMPLEIX NO COMPLEIX –PUNT D’ATENCIÓ

1.5. No recollir, tallar, arrencar o destruir plantes d’espècies protegides (Annex III).


1.6. No comercialitzar o transportar espècies vegetals protegides (Annex III).


Preservació de les espècies de fauna silvestre 1.7. No utilitzar mètodes de destrucció massius o no selectius (esquers, paranys, xarxes, gasos, artefactes mecànics o elèctrics, vehicles a motor, etc.) per a la captura o mort de fauna silvestre amb especial esment a les substàncies verinoses.


1.8. No capturar o matar cap espècie protegida de fauna silvestre detallada en la normativa vigent (Annex IV i VI).


1.9. No caçar en èpoques de veda.


Les vedes són els períodes en què és prohibida la caça. El Departament de Medi Ambient i Habitatge publica anualment una norma en la qual es fixen els períodes hàbils de caça a tot el territori de Catalunya i les vedes especials que s’estableixen per a cada temporada. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/cassa/quan.jsp?ComponentID=39214&SourcePageID=5728#1 Preservació de la introducció d’espècies no autòctones del territori 1.10. No introduir ni afavorir la proliferació d’espècies, subspècies o races diferents de les autòctones relacionades en la normativa vigent (Annex V).


RLG – CONSERVACIÓ DE LES AUS SILVESTRES 8

2. Conservació de les aus silvestres (Directiva 79/409/CEE, del Consell, de 2 d’abril de 1979) 2.1. En cas que l’explotació es trobi situada dins d’una ZEPA (veure el punt 1.1): Es preserven els espais que constitueixen els hàbitats naturals de les espècies d’aus migratòries, amenaçades i en perill d’extinció, és a dir:

2.1.1. No es danyen els elements estructurals naturals del terreny (marges, ribassos, tanques d’arbrat o d’arbustives, etc.) especialment els relacionats amb la xarxa fluvial i de canals, a excepció que s’obtingui la corresponent autorització de l’òrgan competent


2.1.2. No s’utilitzen productes no biodegradables sense autorització


Protecció de totes les espècies d’aus silvestres 2.2. No es maten, fereixen o capturen les espècies d’aus silvestres. S’exceptuen les accions i espècies regulades per la normativa de caça (Annex VII)


2.3. No destrueixen o retenen els nius o ous de les aus silvestres.


2.4. No es pertorben de manera intencionada les aus silvestres durant el període de reproducció i cria.


2.5. No es retenen aquelles aus la caça i captura de les quals estigui prohibida.


Amb la finalitat d’evitar efectes negatius per a la fauna es recomana avisar a la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de l’existència de niades o pollades d’aus rapinyaires o estèpiques, en terrenys de cultiu. Regulació de la caça d’aus 2.6. No es caça en èpoques de veda (veure el punt 1.9), ni s’utilitzen mètodes de captura o mort il·legals (veure els punts 2.7 al 2.13).


No s’utilitza cap estri o mètode de captura o mort massiu o no selectiu: 2.7. No caçar des de vehicles.


2.8. No caçar sense portar la documentació convenient completa.


2.9. No utilitzar verins, substàncies paralitzants, o reclams elèctrics o mecànics.


RLG – CONSERVACIÓ DE LES AUS SILVESTRES 9

2.10. No utilitzar esquers emmetzinats. COMPLEIX NO COMPLEIX –PUNT D’ATENCIÓ

2.11. No utilitzar paranys com esquers, ballestes, llaços, etc.


2.12. No utilitzar xarxes japoneses (a excepció de casos justificats i provats d’utilitats científiques).


2.13. No capturar ocells de cant amb altre mètode que no siguin xarxes abatibles o mitjançant la utilització de vesc (a excepció de 4 espècies permeses: verdums, caderneres, passerells i pinsans).


RLG - PROTECCIÓ DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES 10

3. Protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació (Directiva 80/68/CEE, del Consell, de 17 de

desembre de 1979) Tots els/les agricultors/es han de considerar aquest punt en relació a la protecció de les aigües contra la contaminació causada per determinades substàncies perilloses, incloent-hi els productes fitosanitaris o biocides (Annex VIII). 3.1. No es fan abocaments directes i/o indirectes de les substàncies perilloses enumerades la llista I de l’Annex VIII.


3.2. Qualsevol abocament directe i/o indirecte de les substàncies perilloses enumerades la llista II de l’Annex VIII ha de disposar d’autorització administrativa per dur-lo a terme.


Per abocament directe s’entén la descàrrega de contaminants en l’aigua mitjançant injecció sense percolació a través del terra o del subsòl (per exemple una canonada que aboca directament al riu). Són abocaments indirectes els realitzats en aigües mitjançant filtració a través del terra o del subsòl (per exemple en deixar dejeccions ramaderes . En qualsevol cas parlarem de contaminació puntual i contaminació difusa. La contaminació puntual te un focus determinat i s’ha de sotmetre a autorització administrativa prèvia. La contaminació difusa no te cap focus determinat i la seva correcció va lligada al respecte de les bones pràctiques. * Veure els punts 5 (Gestió de la fertilització nitrogenada), 11 (Utilització de productes fitosanitaris) i C1 (Complement: Protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació)

RLG - UTILITZACIÓ DE FANGS DE DEPURADORA 11

4. Utilització de fangs de depuradora en l’agricultura (Directiva 86/278/CEE, del Consell, de 12 de juny de 1986)

4.1. La persona agricultora ha de disposar d’un pla d’adobatge elaborat d’acord amb les analítiques i el cultiu que s’implantarà. Aquest pla li facilitarà la persona subministradora o gestora del fang de depuradora. Si el fang prové directament d’un productor/a que no esta oficialment reconegut com a gestor de residus, el pla d’adobatge haurà d’estar aprovat per l’Agència Catalana de residus i cal acompanyar-lo de la fitxa de destinació corresponent.


Els gestors de residus industrials a Catalunya (entre ells els fangs de depuradora) han d’estar inscrits al Registre general de gestors de residus de Catalunya: http://www.arc-cat.net/es/industrials/gestors/

* Veure el punt C2 (Complement: Utilització de fangs de depuradora en l’agricultura) 4.2. La documentació esmentada al punt 4.1 s’haurà de tenir a disposició del personal que realitza controls en els següents 4 anys des de l’ultima aplicació.


4.3. En qualsevol cas, s’estableixen les següents prohibicions:

4.3.1. Aplicar fangs de depuradora a prats, pastures i altres aprofitaments a utilitzar pel pasturatge directe pel bestiar, amb una antelació menor de tres setmanes respecte a la data de començament de l’esmentat aprofitament directe.


4.3.2. Aplicar fangs tractats en cultius hortícoles i fructícoles durant el seu cicle vegetatiu, amb

l’excepció dels cultius d’arbres fruiters, o en un termini menor de deu mesos abans de la collita i durant la collita mateixa, quan es tracti de cultius hortícoles o fructícoles els òrgans del qual o parts vegetatives a comercialitzar i consumir en fresc estiguin normalment en contacte directes amb el terra.


RLG - FERTILITZACIÓ NITROGENADA I DEJECCIONS RAMADERES 12

5. Gestió de la fertilització nitrogenada i de les dejeccions ramaderes, inclou Protecció de les aigües contra la

contaminació produïda pels nitrats utilitzats en l’agricultura (Directiva 91/676/CEE, del Consell, de 12 de desembre de 1991)

5.1. Les explotacions ramaderes han de disposar i aplicar un Pla de Gestió de les dejeccions ramaderes per tal d’acreditar-ne la correcta gestió. Aquest pot ser individual o col·lectiu.


En cas d’explotacions agràries el pla de gestió de les dejeccions ramaderes incorpora el pla de fertilització 5.2. Els/les titulars d’explotacions ramaderes han de portar actualitzat un Llibre de Gestió de les dejeccions ramaderes, que ha d’incloure : un pla d’adobat anual, quantitat de dejeccions anuals produïdes, aplicacions agrícoles fetes, informació sobre el gestor de residus (si s’escau), en zones vulnerables cal apuntar tots els fertilitzants nitrogenats.


5.3. La gestió de dejeccions ramaderes que no s’hagi fet en el marc de l’explotació agrària haurà de justificar-se mitjançant un document acreditatiu del lliurament a tercers de les esmentades dejeccions.


Explotacions en zona vulnerable Les zones declarades com a vulnerables per contaminació de nitrats procedents de fonts agràries són definides als Decrets 283/1998, de 21 d’octubre i 476/2004, de 28 de desembre i es poden consultar a la pàgina web del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural: http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.3645c709047c363053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=cd306c042ba34110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=cd306c042ba34110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Aquesta informació es pot trobar també a la DUN 2008 El Decret 220/2001, d’1 d’agost, modificat pel Decret 50/2005, de 29 de març, classifica les explotacions agrícoles, sense ramaderia, amb parcel·les ubicades en zones vulnerables en els següents dos grups:

• Grup A: les que tenen alguna de les següents característiques: o Tenen en zona vulnerable, més d’1 ha d’hortícoles, flors o plantes ornamentals. o Tenen en zona vulnerable, més de 25 ha en regadiu. o Tenen en zona vulnerable, més de 50 ha en secà.

• Grup B: la resta d’explotacions agrícoles.

5.4. Les explotacions agrícoles del Grup A han de disposar i aplicar un Pla de Gestió dels fertilitzants nitrogenats en les parcel·les situades en zones vulnerables, per tal d’acreditar-ne la correcta gestió.


5.5. Els/les titulars d’explotacions agrícoles del Grup A han de portar un Llibre de Gestió dels fertilitzants nitrogenats, per a les parcel·les situades en zones vulnerables.



Queden exemptes dels punts 5.1, 5.2, 5.4 i 5.5 les explotacions agrícoles i ramaderes que acreditin complir la normativa agrària ecològica, i les explotacions agrícoles que acreditin el compliment de la normativa de la producció integrada. Sistema d’emmagatzematge de les dejeccions ramaderes 5.6. La capacitat d’emmagatzematge ha de ser suficient per assegurar una correcta gestió de les dejeccions, i ha de poder emmagatzemar com a mínim els excrements i les aigües residuals per un període de com a mínim 4 mesos.


5.7. El sistema d’emmagatzematge haurà de tenir una autonomia suficient d’acord amb el seu Pla de Gestió de les dejeccions ramaderes.


5.8. El sistema d’emmagatzematge de fems i purins han d’estar construït amb materials i formes que garanteixin l’estanquitat, per evitar l’entrada (aigües d’escolament, aigües freàtiques...) i la sortida (purins, lixiviats...) de líquids del dipòsit


5.9. En el cas de les basses exteriors s’ha de garantir el segellat i la impermeabilització total del dipòsit.


Distàncies d’aplicació de fertilitzants nitrogenats 5.10. No aplicar dejeccions ramaderes a menys 35 metres de rius i grans masses d’aigua en general, i incrementar aquesta distància a 50 metres si el pendent és més gran del 10%. A altres cursos d’aigua no canalitzats, 2 metres.


5.11. Pels fertilitzants inorgànics, 2 metres.


Bones pràctiques agràries: la gestió de la fertilització nitrogenada en zones vulnerables Es consideren fertilitzants nitrogenats les dejeccions ramaderes, el compost, els adobs inorgànics amb nitrogen, i en general, qualsevol producte fertilitzant que contingui nitrogen. Per obtenir més informació sobre bones pràctiques agràries: http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.aeeb7bee2285e53053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=8c006c042ba34110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=8c006c042ba34110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default 5.12. En Zones Vulnerables cal complir obligatòriament el Programa d’Actuació corresponent així com complir amb les especificacions del codi de Bones Pràctiques Agràries en relació amb el nitrogen.


5.13. Complir els períodes en què no es poden aplicar determinats tipus de fertilitzants en els sòls fixats en el Programa d’Actuació corresponent a cada zona vulnerable.



5.14. Limitar l’ús de fertilitzants nitrogenats sols als cultius que ho requereixen i aplicar-los tenint en compte les condicions climàtiques, el tipus de sòl, el pendent, la quantitat de nitrogen procedent de les dejeccions ramaderes, la quantitat de nitrogen procedent de la mineralització de la matèria orgànica, la quantitat de nitrogen present en el sòl, i respectar les distàncies mínimes d'aplicació de fertilitzants a sòls propers a cursos d’aigua (veure els punts 5.10 i 5.11).


5.15. Les quantitats màximes de nitrogen que es poden aplicar al sòl són la suma del nitrogen de fonts orgàniques (fems, fang, aigües residuals, etc.), de fonts minerals i de l’aigua de reg, i estan fixades en el Programa d’Actuació corresponent a cada zona vulnerable.


Recordeu que el moment òptim d’aplicació és quan les extraccions del cultiu són màximes i els nutrients aportats en la fertilització són utilitzats immediatament per la planta.

RLG - IDENTIFICACIÓ I REGISTRE DELS ANIMALS 15

Salut Pública, sanitat dels animals i qüestions veterinàries 6. Identificació i registre dels animals (Directiva 92/102/CEE, del Consell, de 27 de novembre de 1992;

Reglament CE 21/2004, del Consell, de 17 de desembre de 2003; Reglament CE 911/2004, de la Comissió, de 29 d’abril de 2004 i el Reglament CE 1760/2000, del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juliol)

6.1. Es posseeix un llibre d’explotació ramadera. Aquest document es mantindrà actualitzat a l’explotació ramadera i a disposició dels tècnics del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural durant un termini mínim de 3 anys des de la darrera anotació.


6.2. En les explotacions ramaderes, tots els animals estan identificats segons la normativa.


* Veure el punt C3 (Complement: Identificació i Registre d’Animals) 6.3. En les explotacions ramaderes, hi ha i s’actualitza de manera correcta el llibre de registre (normalment integrat dintre del llibre d’explotació ramadera), i es conserva la documentació relativa a l’origen, identificació i destí dels animals que el/la ramader/a hagi posseït, transportat, comercialitzat o sacrificat.


6.4. En les explotacions de bestiar boví, els números d’identificació dels bovins presents i les dades del registre de l’explotació són acords als continguts a la base de dades d’identificació i registre. Per a cada animal, hi ha un document d’identificació (DIB), i les dades contingudes en els DIB són acords amb les dels animals presents i amb els registrats en el llibre de l’explotació.


Per a més informació sobre identificació i registre d’animals, consulteu la pàgina del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural: http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.6c3099a4b8b9f53053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=aa515eee8da34110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=aa515eee8da34110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

RLG –S UBSTÀNCIES D’EFECTE HORMONAL 16

7. Substàncies d’efecte hormonal i tireostàtic, i substàncies ß-agonistes (Directiva 96/22/CE, del Consell, de 29 d’abril de 1996)

7.1. Es prohibeix l’administració a animals d’explotació, i a animals d’aqüicultura, de substàncies d’efecte tireostàtic, estrogènic, androgènic o gestagen, així com de substàncies ß-agonistes excepte en determinats usos terapèutics i sempre sota la supervisió d’un veterinari, que haurà de receptar i supervisar el tractament anotant en un registre: la natura del tractament, la natura dels productes autoritzats, la data dels tractaments i la identitat dels animals tractats. El registre estarà a disposició de l’autoritat competent.


7.2. Es prohibeix la possessió en una explotació, excepte amb control oficial, d’animals als quals s’ha subministrat aquestes substàncies, així com la transformació en carn d’animals tractats amb aquestes substàncies i la sortida al mercat de carn procedent d’animals als quals s’hagi administrat aquestes substàncies.


7.3. Es prohibeix la tinença a l’explotació de medicaments que continguin 17-ß estradiol o els seus derivats de tipus èster, i de medicaments que continguin substàncies ß-agonistes per induir la tocòlisi.


* Veure el punt C4 (Complement: Substàncies d’efecte hormonal i tireostàtic, i substàncies ß-agonistes)

RLG - SEGURETAT ALIMENTÀRIA 17

8. Principis i requisits de la seguretat alimentària (Reglament (CE) 178/2002, del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002; Reglament (CE) 852/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004, Reglament (CE) 853/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004 i Reglament (CE) 183/2005, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de gener de 2005)

Aquest nou marc regulador estableix la traçabilitat i l’autocontrol com un dels principis bàsics de la seguretat alimentària i defineix les responsabilitats dels operadors econòmics en aquest àmbit. 8.1. No es comercialitzaran aliments que no siguin segurs, és a dir, que siguin nocius per a la salut o no aptes per al consum humà.


8.2. No es comercialitzaran ni es donaran a cap animal destinat a la producció d’aliments pinsos que no siguin segurs.


8.3. Les persones ramaderes i agricultores s’asseguraran en totes les etapes de la producció, la transformació i la distribució que tenen lloc sota el seu control, que els aliments o els pinsos compleixen els requisits de la legislació alimentaria pertinents als efectes de les seves activitats i verificaran que es compleixen aquests requisits.


8.4. En totes les etapes de la producció, la transformació i la distribució haurà d’assegurar-se la traçabilitat dels aliments, els pinsos, els animals destinats a la producció d’aliments i qualsevol altra substància destinada a ser incorporada en un aliment o un pinso, o amb probabilitat de ser-ho.


* Veure el punt C5 (Complement: Seguretat Alimentària) 8.5. Els aliments o pinsos comercialitzats o amb probabilitat de comercialitzar-se hauran d’estar correctament etiquetats o identificats per a facilitar-ne la traçabilitat


8.6. Les persones agricultores han d’obtenir i utilitzar únicament pinsos procedents d’establiments registrats i/o autoritzats segons el reglament d’higiene de pinsos (veure el punt 8.7)


La higiene dels pinsos es defineix com el conjunt de mesures i de condicions per tal de controlar els perills i garantir que un producte és apte per al consum animal. Producció primària de pinsos: producció de productes agrícoles (conreus, cultius, cria d’animals, munyida, activitat pesquera), que donen com a únic resultat productes que no són sotmesos a cap operació de tractament, a excepció del tractament físic. 8.7. Es diferencien dues categories d’explotacions de pinsos i se’n defineix diferents requeriments segons la categoria: A - Producció primària de pinsos (explotacions agrícoles o ramaderes); transport, emmagatzematge i manipulació dels productes primaris en el lloc d’origen; transport dels productes primaris des del lloc d’origen a un altre establiment; mescla de matèries primeres i de pinsos compostos per a les necessitats de la pròpia explotació sense utilitzar additius ni preméscles, excepte els additius d’ensitjat.

A.1. Es requereix inscripció al registre corresponent. En el cas de les ramaders es tracta del registre general d’explotacions ramaderes.


A.2. S’ha de garantir que les operacions es gestionen i posen en pràctica de manera que es pugui prevenir, reduir o eliminar al mínim els perills de la seguretat dels pinsos.

A.3. Garantir que els productes estan preparats, netejats, embalats, emmagatzemats, de manera que estiguin protegits del deteriorament i la contaminació.

A.4. Cal netejar i desinfectar les instal·lacions i equips a més de controlar les plagues. A.5. Per tal de garantir la traçabilitat cal guardar registres de:

o Utilització de productes fitosanitaris i biocides o Utilització de llavors OMGs o Plagues o malalties que puguin afectar a la seguretat dels productes

primaris o Resultats d’anàlisi si es prenen mostres per a diagnosticar la seguretat

dels pinsos o Origen i qualitat de cada entrada de pinsos i destinacions de les

sortides B - La resta d’empreses de pinsos, incloent-hi: les explotacions ramaderes que fabriquen per a les necessitats de la seva pròpia explotació en cas d’utilitzar additius o premèscles (antics autoconsums), excepte els additius d’ensitjat; fabricants, intermediaris i transportistes d’additius, premèscles, pinsos compostos, matèries primeres, magatzems de Punt d’inspecció fronterer.

B.1. Es requereix inscripció al registre corresponent B.2. Es requereix autorització en funció del tipus de pinso o segons els additius que es fabriquen i/o

comercialitzen (veure article 10 del Reglament (CE) 183/2005, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de gener de 2005)

B.3. Cal respectar uns requisits sobre equipament i instal·lacions, personal, producció, control de qualitat, emmagatzematge i transport, manera de portar els registres, reclamació i retirada de productes (veure Annex II del Reglament (CE) 183/2005, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de gener de 2005).


8.8. Les persones ramaderes hauran de complir les bones pràctiques en matèria d’alimentació dels animals per aquells animals destinats a la producció d’aliments (veure Annex III del Reglament (CE) 183/2005, del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de gener de 2005). 8.9. Si un/a productor/a sospita que algun dels aliments que ha importat, produït, transformat, fabricat o distribuït no compleix els requisits de seguretat dels aliments, procedirà immediatament a la seva retirada del mercat i a informar a l’autoritat competent.


8.10. Assegurar que els productes primaris estan protegits de qualsevol focus de contaminació (tenint en compte els processos de transformació)


8.11. Aplicar mesures de control de contaminació procedent de l’aire, del sòl, de l’aigua, dels pinsos, dels fertilitzants, de fitosanitaris, biocides, de l’emmagatzematge i de residus


8.12. Garantir la neteja dels animals per al sacrifici


8.13. Utilització d’aigua potable o aigua neta


8.14. Assegurar que el personal té bon estat sanitari i formació del mateix sobre riscos sanitaris


8.15. Impedir la introducció i difusió de malalties transmissibles als animals i a l’home

COMPLEIX


NO COMPLEIX –PUNT D’ATENCIÓ

8.16. Complir els requisits específics segons el tipus d’operador tal i com indiquen els Annexos II i III del Reglament (CE) 853/2004, del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d’abril de 2004.


RLG - ENCEFALOPATIA ESPONGIFORME BOVINA 20

9. Encefalopatia espongiforme bovina (Reglament (CE) 999/2001, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de 2001)

9.1. Prohibició de la utilització de proteïnes de mamífers en l’alimentació de remugants.


9.2. Prohibició de la importació, exportació i l’emmagatzematge de pinsos per a animals de cria i per a mamífers (a excepció de gossos i gats) que tinguin proteïnes de mamífers.


9.3. En cas de sospita que un animal estigui infectat per una encefalopatia espongiforme transmissible (EET), s’ha de notificar immediatament a l’autoritat competent.


L’autoritat competent adoptarà les mesures necessàries relatives a la restricció oficial de circulació, a la prevenció, a la realització d’exàmens clínics i epidemiològics, al sacrifici i destrucció dels animals afectats, i a la compensació dels/de les propietaris/àries als que s’hagi hagut de sacrificar animals. 9.4. Respectar les condicions per als intercanvis intracomunitaris de bovins, ovins i caprins vius, la seva esperma, embrions i òvuls, que fixa l’Annex VIII del Reglament (CE) 999/2001, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de 2001


RLG - NOTIFICACIÓ DE MALATIES 21

10. Notificació de malalties (Directiva 2003/85/CE del Consell, de 29 de setembre de 2003; Directiva 92/119/CCE del Consell, de 17 de desembre de 1992 i Directiva 2000/75/CE del Consell, de 20 de novembre de 2000)

10.1. La presència, o la seva sospita, de les malalties relacionades en les corresponents directives europees es notificarà obligatòria i immediatament a l’autoritat competent (veure Annex IX).


RLG - PRODUCTES FITOSANITARIS 22

11. Utilització dels productes fitosanitaris (Directiva 91/414/CEE del Consell, de 15 de juliol de 1991) 11.1. Utilitzar només productes autoritzats.


Els productes inscrits en el Registre de Productes Fitosanitaris d’acord amb el Reial Decret 2163/1994, de 4 de novembre es poden trobar a: http://www.mapa.es/es/agricultura/pags/fitos/registro/menu.asp

11.2. Utilitzar adequadament els productes fitosanitaris, seguint les instruccions indicades en l’etiquetatge.


11.3. Respectar els principis de les bones pràctiques fitosanitàries.


Per trobar més informació sobre bones pràctiques fitosanitàries adreceu-vos al portal RuralCat: http://www.ruralcat.net/ruralcatApp/dossier.ruralcat?sectorid=5&tipoIdName=DOSSIER&contentId=620107 11.4. Respectar sempre que sigui possible, els principis relatius a la lluita integrada.


11.5. La personal agricultora ha de portar, de manera actualitzada, un registre de dades de l’explotació, en suport paper o informàtic, en el qual ha de constar la informació relativa a les operacions següents:

a. Per a cada tractament plaguicida realitzat: • Cultiu, producte recol·lectat, local o medi de transport tractat • Plaga o mala herba motiu del tractament • Producte utilitzat, nom comercial i número de registre

b. Per a cada anàlisi de plaguicida realitzat per voluntat de l’agricultor o per exigència del sistema de producció que es segueixi:

• Cultiu o producte mostrejat • Substàncies actives detectades • Número del full d’anàlisi i laboratori que l’ha realitzat

c. Per a cada producte vegetal o partida de la collita: • Producte vegetal • Quantitat del mateix expedida • Nom i direcció del client o receptor


D’acord amb el que estableix l’ordre ORDRE APA/326/2007, de 9 de febrer, el Departament posa a disposició de les persones interessades tres models de fitxes, que els professionals de l’agricultura i la silvicultura han d’emplenar, quan sigui procedent, per a cada finca o parcel·la (SIGPAC): A. Fitxa de tractaments fitosanitaris B. Fitxa d’anàlisis de plaguicides C. Fitxa de la collita o partida comercialitzada http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.3645c709047c363053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=40fcd58113006110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=40fcd58113006110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

11.6. La persona agricultora ha de guardar durant dos anys a partir de la finalització de la campanya els documents:

RLG - PRODUCTES FITOSANITARIS 23

• acreditatius de les compres dels productes fitosanitaris, • contractes amb les empreses de tractament, • anàlisis realitzats, • albarans i factures de venda;

a més de la relació de parcel·les que integren l’explotació identificades mitjançant el Sistema d’informació geogràfica de parcel·les agrícoles (SIGPAC).


* Veure els punts C1 (Complement: Protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació) i C6 (Complement: Fitosanitaris)

RLG - BENESTAR ANIMAL 24

Benestar animal 12. Normes mínimes per a la protecció dels animals a les explotacions ramaderes (Directiva 91/629/CEE, del

Consell de 19 de novembre de 1991; Directiva 91/630/CEE, del Consell, de 19 de novembre de 1991; Directiva 98/58/CEE, del Consell, de 20 de juliol de 1998)

GENERAL 12.1. Els animals s’han de cuidar per un nombre suficient de personal amb la capacitat, els coneixements i la competència professional suficients.


El certificat de competència com a tal només és per a les persones conductores/cuidadores com a responsables de benestar animal durant el transport de les espècies porcí, oví, cabrum, boví o aus de corral. Es a dir que si una persona ramadera transporta animals ha de disposar d’aquest certificat. La normativa específica de porcí i aus sí que obliga a seguir un curs de 20 hores. Veure el punt 12.29 12.2. Es faran inspeccions diàries i habituals per part de la persona cuidadora. Tots els animals malalts o ferits rebran el tractament adequat i, en cas necessari, hauran de poder ser aïllats en instal·lacions adequades.


12.3. S’ha de portar un registre, que pot estar inclòs en el llibre de registres de l’explotació, en el qual s’indica el nombre d’animals morts descoberts en cada inspecció, i els tractaments realitzats en l’explotació. Aquests registres s’han de mantenir durant tres anys com a mínim


12.4. Les instal·lacions per a allotjar els animals estaran construïdes de manera que tots ells puguin jeure, descansar, aixecar-se i netejar-se sense dificultat. No es limitarà la llibertat pròpia dels animals, de forma que se’ls eviten patiments o danys innecessaris.


12.5. Quan els animals s’hagin de lligar, els lligams no ocasionaran danys o ferides i han de permetre el lliure moviment de l’animal, d’acord amb el punt 12.4. Els lligams han de ser revisats periòdicament.


12.6. No s’utilitzaran procediments de cria, naturals o artificials, que ocasionin o puguin ocasionar patiments o ferides a qualsevol dels animals afectats.


12.7. Els materials utilitzats en la construcció de les instal·lacions per allotjar els animals, i en especial dels recintes i equips que puguin estar en contacte amb els animals, no hauran d’ocasionar-los danys i s’hauran de poder netejar i desinfectar a fons.


12.8. Els materials, els equips i les instal·lacions elèctriques s’hauran d’instal·lar de manera que s’evitin descàrregues elèctriques als animals.


12.9. L’aïllament, la calefacció i la ventilació de l’edifici hauran de garantir que la circulació de l’aire, el nivell de pols, la temperatura, la humitat relativa de l’aire i la concentració de gasos es mantinguin dins d’uns límits que no siguin perjudicials per als animals.



12.10. En cas de disposar de ventilació artificial, s’haurà d’establir un sistema que pugui garantir la renovació de l’aire en cas d’avaria, com també d’un sistema d’alarma que avisi el ramader de l’avaria.


12.11. Tots els equips automàtics o mecànics que permeten un adequat nivell sanitari s’inspeccionaran almenys un cop al dia per tal de comprovar el seu bon funcionament.


12.12. Els animals han de disposar d’una il·luminació adequada, natural o artificial. En cap cas es mantindrà als animals ni en foscor permanent ni exposats sense una interrupció adequada a la llum artificial.


Per vedells i porcs existeix legislació específica. Veure els punts 12.23 i 12.30. 12.13. Es disposarà d’una il·luminació adequada (fixa o mòbil) que tingui la suficient intensitat per a poder inspeccionar els animals en qualsevol moment.


12.14. L’alimentació ha de ser adequada, sana i higiènica. Tots els animals han de tenir accés als aliments a intervals adequats a les seves necessitats fisiològiques, i a una quantitat d’aigua fresca adequada en quantitat suficient.


12.15. Els equips per al subministrament d’aliment i de l’aigua estaran dissenyats, construïts, ubicats i mantinguts de forma que s’evitin contaminacions de l’aliment i de l’aigua, i de forma que no es derivin rivalitats entre animals.


12.16. No es pot dur a terme cap procediment que provoqui lesions o la pèrdua d’una part sensible del cos o alteració d’una estructura òssia.


Excepcions per porcí veure el punt 12.39. En avicultura s’accepta també el tall de becs. VEDELLS (fins a sis mesos) 12.17. En el cas dels vedells, els estabulats seran controlats almenys dos cops al dia i els mantinguts a l’exterior, almenys un cop al dia.


12.18. No es mantindrà tancat a cap vedell de més de vuit setmanes en recintes individuals, excepte que un veterinari hagi certificat que la seva salut o comportament ho requereixi per que pugui rebre un tractament. En aquest cas, les mides del recinte s’hauran d’adaptar al que estableix aquesta normativa (veure el punt 12.19) i els tàbics hauran de ser calats per permetre un contacte visual i tàctil entre els vedells, excepte aquells en que s’aïlli animals malalts.


12.19. En el cas d’haver de tancar un vedell individualment per indicació veterinària, l’amplada del recinte individual haurà de ser, almenys, igual a l’altura de l’animal en la creu estant dempeus i la seva longitud haurà


de ser, almenys, igual a la longitud del vedell mesurada des de la punta del nas fins a l’extrem caudal de l’isqui i multiplicada per 1.1.


12.20. Els cubículs per allotjar vedells individualment han de tenir separacions perforades que permetin el contacte visual i tàctil directe entre vedells. Excepció: recintes individuals per aïllar animals malalts.


12.21. Els vedells allotjats en grup, hauran de disposar d’un espai lliure de 1,5 m2 com a mínim per a cada vedell de 150 kg de pes viu o menys, de 1,7 m2 en vedells de pes viu superior a 150 kg però inferior a 220 kg i de 1,8 m2 per a cada vedell d’un pes viu superior a 220 kg.


Excepcions als punt 12.18 a 12.21 : explotacions amb menys de 6 vedells i vedells mantinguts amb les seves mares per l’alletament. 12.22. Les instal·lacions i els utillatges destinats als vedells es netejaran i desinfectaran de forma adequada. Els fems, l’orina i les deixalles d’aliments es retiraran el més sovint possible per evitar les males olors, les mosques i els rosegadors.


12.23. En cas que la il·luminació sigui artificial, aquesta equivaldrà, almenys, al temps d’il·luminació natural disponible entre les 9:00 i les 17:00 hores. En cap cas es mantindran permanentment els vedells a les fosques.


12.24. Els vedells rebran, almenys, dues racions diàries d’aliment, que inclouran una dosis suficient de ferro (com a mínim 4.5mmol/l). En el cas dels vedells de més de dos setmanes se’ls proporcionarà una ració diària mínima de fibra digestible, augmentant-ne la quantitat de 50 grams a 250 grams diaris per als vedells de vuit a vint setmanes d’edat.


12.25. A partir de dues setmanes d’edat els vedells han de disposar d’aigua fresca adequada, distribuïda en quantitats suficients, o poder satisfer la seva necessitat de líquids mitjançant la ingesta d’altres begudes. En cas de calor o de vedells malalts, cal que disposin d’aigua potable en tot moment.


12.26. No es posaran morrions als vedells.


12.27. Tot vedell rebrà calostre boví el més aviat possible després del seu naixement i, en tot cas, dins de les seves sis primeres hores de vida.


12.28. Els vedells no es poden lligar, excepte els allotjats en grup, que podran ser lligats durant períodes de no més d’una hora en el moment de la lactància o de la presa del producte substitutiu de la llet.


PORCS 12.29. El personal encarregat de tenir cura dels porcs ha de tenir un certificat de competència obtingut després de seguir una formació mínima en benestar animal de 20 hores.



12.30. Els porcs han d’estar exposats a una llum d’una intensitat mínima de 40 lux durant un període mínim de 8 hores al dia (40 lux = poder llegir el diari en qualsevol punt de la nau).


12.31. A la part de l’edifici on es trobin els porcs s’eviten els nivells de soroll continu superiors a 85 dBe, així com soroll durador o sobtat.


12.32. Les dimensions dels allotjaments en grups per als porcs han de complir els requisits següents (Aquestes condicions no s’aplicaran a les explotacions de menys de 6 porcs o 5 truges amb els seus garrins):

Tipus d’animal Superfície

lliure mínima (m2)

Superfície mínima de

terra continu compacte

(m2)

Amplada màxima de fenedures (mm) en

engraellats de formigó 3

Amplada mínima de biguetes (mm) en engraellats de

formigó 3

Porc < 10 kg pes mitjà 0.15 - 11 50 Porc 10-20 kg pes mitjà 0.20 - 14 50 Porc 20-30 kg pes mitjà 0.30 - 18 80 Porc 30-50 kg pes mitjà 0.40 - 18 80 Porc 50-85 kg pes mitjà 0.55 - 18 80 Porc 85-110 kg pes mitjà 0.65 - 18 80 Porc > 110 kg pes mitjà 1.00 - 18 80 Truges joves després de la munta 1.64 1 0.95 2 20 80 Truges adultes 2.25 1 1.3 2 20 80 1 Quan aquests animals es criïn en grups inferiors a sis individus, la superfície de terra lliure s’incrementarà en un 10%. Quan els animals es criïn en grups de 40 individus o més, la superfície de terra lliure es podrà disminuir un 10%. Les explotacions existents abans de l’1 de gener de 2003 tenen un termini per a adaptar-se a aquest requisit que finalitza el 31 de desembre de 2012. 2 Com a màxim un 15% es reservarà a les obertures de drenatge. Les explotacions existents abans de l’1 de gener de 2003 tenen un termini per a adaptar-se a aquest requisit que finalitza el 31 de desembre de 2012. 3 Les explotacions existents abans de l’1 de gener de 2003 tenen un termini per a adaptar-se a aquest requisit que finalitza el 31 de desembre de 2012.


12.33. Les instal·lacions per a allotjar els animals estaran construïdes de manera que tots els porcs puguin jeure, descansar, aixecar-se i netejar-se sense dificultat i veure’s uns als altres.


12.34. L’alimentació ha de ser adequada a l’edat, el pes, i les necessitats fisiològiques dels porcs. Tots els porcs rebran, almenys, una ració diària d’aliment. Si estan allotjats en grups i no són alimentats a voluntat o per un sistema automàtic, cada porc tindrà accés a l’alimentació al mateix temps que els altres.


12.35. Tots els porcs de més de dues setmanes tindran accés a aigua fresca adequada en quantitat suficient.


12.36. Els equips per al subministrament d’aliment i de l’aigua estaran dissenyats, construïts, ubicats i mantinguts de forma que s’evitin contaminacions de l’aliment i de l’aigua.


12.37. Quan els porcs es criïn en grups, s’adoptaran mesures per prevenir baralles que excedeixin del seu comportament normal.

COMPLEIX


NO COMPLEIX –PUNT D’ATENCIÓ 12.38. Els porcs que calgui criar en grups, però siguin particularment agressius, hagin atacat altres porcs o estiguin malalts o ferits podran mantenir-se temporalment en recintes individuals. El recinte que s’utilitzi haurà de permetre que l’animal pugui girar fàcilment, sempre que això no sigui contrari a consells veterinaris específics.


12.39. Els procediments lesius no són permesos en bestiar porcí si no responen a motius terapèutics, de diagnòstic o identificació d’animals. Excepcions:

• despuntat de dents abans del 7 dies de vida • reducció de longitud dels ullals dels verros per motius de seguretat o per evitar agressions • tall parcial de cues • la castració quirúrgica per mitjans que no siguin l’esqueixada de teixits • l’anellat en animals criats a l’aire lliure.


Les mutilacions anteriors s’han de fer tal i com es descriu en els següents punts: 12.40. El tall de les cues i la reducció de les puntes de les dents no s’hauran d’executar per rutina sinó únicament quan existeixin proves que s’han produït lesions de les mamelles de les verres o les orelles o cues d’altres porcs.


12.41. El tall de cues és permès si s’han pres totes les mesures pertinents per evitar la caudofàgia (mossegades de cues), com disposar de densitats i condicions ambientals (ventilació, nombre menjadores...) adequades.


12.42. Només un veterinari o persona formada (veure el punt 12.29) amb experiència en l’execució d’aquestes tècniques, podrà realitzar els procediments anteriors, i ho haurà de fer amb els mitjans i condicions adequades.


12.43. En el cas que el tall de cues o la castració es facin en garrins de més de 7 dies de vida, s’han de fer amb anestèsia i analgèsia perllongada per part d’un veterinari.


12.44. Els porcs hauran de tenir accés permanent a una quantitat suficient de materials que permetin unes adequades activitats d’investigació i manipulació com a palla, fenc, fusta, serradures, compost de xampinyons, torba o una barreja dels mateixos, que no comprometi la salut dels animals.


12.45. Els verros disposaran d’una superfície mínima de 6 m2 o de 10 m2 si a més es realitza la munta al mateix corral.


12.46. . Les truges i truges joves es criaran en grups durant el període comprès entre les quatre setmanes següents a la munta i els set dies anteriors a la data prevista de part. Els costats del recinte en què es mantingui el grup mesuraran més de 2,8 metres (=7.84 m2). Quan es criïn en un grup de menys de sis individus, els costats del recinte mesuraran més de 2,4 metres (=5.76m2). Les condicions d’aquest paràgraf no s’aplicaran a les explotacions que comptin amb menys de deu truges. No obstant el disposat en el paràgraf anterior, les truges i truges joves criades en explotacions de menys de 10 truges podran mantenir-se aïllats durant el període comprès entre les quatre setmanes següents a la munta i els set dies anteriors a la data prevista de part sempre que puguin girar fàcilment al recinte en el qual es trobin.


Les explotacions existents abans de l’1 de gener de 2003 tenen un termini per a adaptar-se a aquest requisit que finalitza el 31 de desembre de 2012.


12.47. Quan sigui necessari, cal desparasitar les truges gestant i les truges joves. Hauran d’estar netes quan es trobin a les parideres.


12.48. Les truges disposaran d’una superfície adequada perquè puguin parir de forma natural o assistida.


12.49. Les truges i truges joves mantingudes en grups s’alimentaran mitjançant un sistema que garanteixi que cada animal pugui menjar prou, fins i tot en presència d’altres animals que competeixin pel menjar.


12.50. Per calmar la seva gana, i donada la necessitat de mastegar, totes les truges joves, truges postdeslletament i truges gestants hauran de rebre una quantitat suficient d’aliments de volum o rics en fibres, així com aliments amb un elevat contingut energètic.


12.51. Es prohibeix la construcció o el condicionament d’instal·lacions en les quals es lligui a les truges i truges joves. Així mateix, queda prohibit l’ús de lligaments per a les truges i truges joves.


12.52. Les truges paridores disposaran de dispositius de protecció dels garrins.


12.53. Els garrins no hauran de ser desmamats abans de tenir vint-i-vuit dies d’edat tret que el fet de no desmamar-los sigui perjudicial per al benestar o la salut de la mare o dels garrins. Tanmateix, els garrins podran ser desmamats fins i tot set dies abans, si són traslladats a instal·lacions especialitzades que es buidaran, es netejaran i desinfectaran meticulosament abans d’introduir un nou grup i que estaran separades de les instal·lacions de les truges, per limitar la transmissió de malalties als garrins.


BCAMA - EVITAR L’EROSIÓ 30

BONES CONDICIONS AGRÀRIES I MEDIAMBIENTALS Les bones condicions agràries i mediambientals són els requisits mínims que s’exigeixen perquè totes les terres agràries es mantinguin en un estat acceptable des del punt de vista agrari i mediambiental. . No s’han de confondre pas amb les bones pràctiques agràries que fixen nivells més elevats de gestió i son de caràcter voluntari. 13. Condicions exigibles per evitar l’erosió Treball del sòl adaptat a les condicions del pendent 13.1. En conreus herbacis, no treballar el sòl a una profunditat superior a 20 cm de profunditat en la direcció del pendent quan en la parcel·la conreada (recinte SIGPAC) el pendent mitjà excedeixi del 10%.


13.2. En conreus de vinya, olivera i fruits secs, no treballar el sòl a una profunditat superior a 20 cm en parcel·les (recintes SIGPAC) amb pendents iguals o superiors al 15%, tret que s’adoptin formes de conreu especials com bancals, cultiu en feixes, es practiqui un treball del sòl de conservació adient o es mantingui una cobertura de vegetació total del sòl. En cas que hi hagi terrasses, és obligatori evitar qualsevol tipus de treball que afecti l’estructura dels talussos existents.


Els punts 13.1 i 13.2 no són d’aplicació en petites parcel·les de conreu de superfície menor o igual a una hectàrea, en les de perímetre irregular, i en les parcel·les que per raons de manteniment de l’activitat productiva tradicional el DAR, autoritzi tècniques de conreu d’acord amb les bones pràctiques habituals de cada zona. En tots els supòsits, la implantació del cultiu es farà el més ràpidament possible, per evitar que el sòl pugui veure’s afectat per l’erosió. Cobertura mínima del sòl 13.3. En cultius herbacis d’hivern, no treballar el sòl a més de 20 cm entre la data de recol·lecció de la collita anterior i l’1 de setembre (data de referència per a l’inici de la presembra). No obstant això, per afavorir la implantació de la coberta vegetal i per raons agronòmiques com les dobles collites, s’admeten com a tècniques de treball del sòl les posteriors a la collita que tinguin per objecte afavorir la infiltració de l’aigua, la incorporació de matèria orgànica i la lluita contra les males herbes i els incendis.


13.4. En oliveres on es manté sòl nu al seu voltant mitjançant l’aplicació d’herbicides, cal mantenir una coberta vegetal en els carrers transversals a la línia de màxim pendent quan aquest sigui igual o superior al 15%, tret que s’adoptin formes de conreu especials com bancals, cultiu en feixes, i es practiqui un treball del sòl de conservació.


13.5. En terres de guaret, de retirada i no cultivades:

13.5.1. Es realitzaran opcionalment pràctiques tradicionals de conreu, de mínim treball del sòl, o de manteniment d’una coberta vegetal adient (espontània o mitjançant la sembra d’espècies millorants ).


13.5.2. Les aplicacions d’herbicides autoritzats s’efectuaran amb els que no tinguin efecte residual i

siguin de baixa perillositat. COMPLEIX NO COMPLEIX –PUNT D’ATENCIÓ

13.5.3. Les terres diferents de les anteriors, no cultivades, no destinades a la pastura, ni utilitzades per

activar drets per retirada, han de complir aquestes condicions de manteniment exigides per al

BCAMA - EVITAR L’EROSIÓ 31

guaret (13.5.1 i 13.5.2) i es podran realitzar les labors de manteniment que calguin per a l’eliminació de vegetació espontània invasora no desitjada, però no es poden aplicar herbicides.


13.5.4. De manera alternativa a les pràctiques assenyalades anteriorment (13.5.1-13.5.3) i amb la

finalitat de fertilització, es podrà incorporar una quantitat màxima per hectàrea de 20 t de fems o 40 m3 de purins durant un període de tres anys, sempre que el sòl tingui una coberta vegetal o estigui prevista una implantació immediata. En tot cas es complirà el que disposa la legislació sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats procedents de fonts agràries pel que fa als programes d’actuació en zones vulnerables (veure el punt 5).


Manteniment de les terrasses de retenció 13.6. Es mantindran en bon estat de conservació de la seva capacitat de drenatge i retenció d’escorrentia, així com els ribassos i cavallons, i s’evitaran els aterraments i esllavissades i, molt especialment, l’aparició de còrrecs.


Les terrasses de retenció son definits com els ribassos proveïts de vegetació herbàcia, arbustiva o arbòria; les terrasses i rases de contorn en el cas de treball del sòl a nivell i les barres vives vegetals perpendiculars a la pendent que mitjançant el control de les escorrenties, protegeixen el sòl de l’erosió.

BCAMA – GESTIÓ DE ROSTOLLS I RESTES DE PODA 32

14. Condicions exigibles per conservar la matèria orgànica del sòl. Gestió de rostolls i restes de poda

14.1. No es poden cremar rostolls, tret que, per raons fitosanitàries estigui autoritzat, i on estarà condicionat al compliment de les normes establertes en matèria de prevenció d’incendis, i en particular, les relatives a l’amplada mínima d’una franja perimetral quan els terrenys limitin amb terrenys forestals.

A la franja de 500 metres que envolta els terrenys forestals (siguin o no poblats d’espècies arbòries) en el període comprès entre el 15 de març i el 15 d’octubre, resta prohibit encendre foc per a qualsevol tipus d’activitat sigui quina sigui la seva finalitat. Especialment no es podrà: cremar rostolls, marges i restes d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria i fer foc per a activitats relacionades amb l’apicultura.

Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. http://www.gencat.net/mediamb/lleis/prevencio/prevencio011.htm


14.2. L’eliminació de les restes de les collites en cas de cultius herbacis, i de les restes de poda de cultius llenyosos, s’haurà de realitzar d’acord amb criteris de bona gestió agrícola.


BCAMA - EVITAR LA COMPACTACIÓ I MANTENIR L’ESTRUCTURA DEL SÒL 33

15. Condicions exigibles per evitar la compactació i mantenir l’estructura dels sòls 15.1. En sòls saturats (tots els seu porus estan plens d’aigua) i en terrenys entollats o amb neu, no s’ha de llaurar ni passar o permetre el pas de vehicles sobre el terreny tret dels casos de necessitat. Excepció: els arrossars. Es consideren casos de necessitat els relacionats amb les operacions de recol·lecció de les collites, adobament de cobertera, tractaments fitosanitaris, i maneig i subministrament d’alimentació al bestiar, que coincideixin accidentalment amb èpoques de pluges.


BCAMA - MANTENIMENT MÍNIM DE LES SUPERFÍCIES AGRÍCOLES 34

16. Condicions exigibles per garantir un manteniment mínim de les superfícies agrícoles 16.1. No es poden cremar ni roturar les pastures permanents, llevat del cas de treballs de regeneració de la vegetació amb autorització prèvia i on s’adoptaran mesures destinades a la protecció de l’arbrat en la zona de crema i el seu entorn.


16.2. Per garantir el bon maneig de les pastures permanents es pot optar per mantenir un nivell mínim de càrrega ramadera efectiva igual o superior a 0,1 UBM/ha o realitzar un treball de manteniment adequat, que eviti la degradació de la pastura permanent i de la seva invasió per matolls.


16.3. Serà obligatòria la neteja de les parcel·les de cultiu envaïdes per vegetació espontània no desitjada que regula el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural mitjançant ordre del conseller: Sycios angulatus L. (Orde ARP/10/2005 de 18 de gener), Solanum carolinense (Ordre ARP/339/2006 de 30 de juny) i Leptochloa sp., Leersia oryzoides i Sagittaria sp. (Ordre ARP/342/2006 de 30 de juny).


16.4. Respectar les pràctiques agronòmiques per al manteniment de les plantacions d’oliveres en bon estat vegetatiu, i preservar molt especialment les oliveres mil·lenàries.


16.5. No abandonament de plantacions regulars de fruiters i vinya


BCAMA - EVITAR EL DETERIORAMENT DELS HÀBITATS 35

17. Condicions exigibles per evitar el deteriorament dels hàbitats Manteniment de l’estructura del terreny agrari 17.1. No es podrà efectuar una alteració significativa dels elements estructurals del terreny sense autorització de l’autoritat competent en matèria de desenvolupament rural. S’exceptuen la construcció de parades per a la correcció de rambles, reguerots i bancals, i les operacions de refinat de les terres pel cultiu de l’arròs i d’altres cultius de regadiu. Com a alteració significativa de l’estructura dels terrenys s’entenen les actuacions de reforma estructural que inclouen canvis d’usos del sòl i modificació d’elements estructurals horitzontals i verticals, realitzades en una superfície de més de 5 hectàrees, així com la construcció d’infraestructures.


Aigua i reg 17.2. Les persones agricultores que utilitzen cabals d’aqüífers legalment declarats com a sobreexplotats per al cas de superfícies de regadiu, han d’acreditar el seu dret mitjançant el document administratiu corresponent, expedit per l’administració hidràulica competent.


17.3. Obligació d’instal·lar i mantenir els sistemes de mesurament de l’aigua de reg establerts pels respectius organismes de la conca, de manera que garanteixin una informació precisa sobre els cabals d’aigua efectivament utilitzats i , si s’escau, els retornats.


17.4. No es podran aplicar productes fitosanitaris, fertilitzants, fangs de depuradora, compost, purins o fems sobre terrenys entollats o amb neu i sobre aigües corrents o estancades. S’exceptuen els tractaments fitosanitaris en el cultiu d’arròs i en altres cultius quan aquests tractaments coincideixin accidentalment amb èpoques de pluja.


Emmagatzematge de fems ramaders 17.5. Per evitar el risc de filtració i contaminació de les aigües superficials i subterrànies, les explotacions ramaderes en estabulació permanent o semipermanent hauran de disposar i utilitzar tancs d’emmagatzematge o fosses, femers i basses impermeabilitzades naturalment o artificialment i estancs, i amb capacitat segons normativa vigent (veure el punt 5).


COMPLEMENT: PROTECCIÓ DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES CONTRA LA CONTAMINACIÓ 36

COMPLEMENTS Les qüestions llistades a continuació no són oficialment dintre de la condicionalitat tal i com es va definir al Decret 221/2005, d’11 d’octubre sobre l’aplicació de la condicionalitat en relació amb els ajuts directes de la política agrària comuna, però degut al seu caràcter també caldria tenir-les en compte per tal d’oferir un bon servei a les explotacions.. C1. Complement: Protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació C1.1. Els productes fitosanitaris i la salut

Precaucions - abans del tractament • Considereu si és necessari el tractament a efectuar. • Apliqueu els productes adequats en el moment idoni per combatre cada plaga, seguint les instruccions

de les estacions d’avisos. • No compreu mai cap producte fitosanitari que no estigui en un envàs degudament precintat i etiquetat. • Adquiriu els productes en establiments autoritzats. • Procureu utilitzar, sempre que això sigui possible, productes de la més baixa toxicitat. • Llegiu amb atenció les advertències d’ús que figuren en les etiquetes dels productes i seguiu les seves

indicacions (article 41 de la Llei de sanitat vegetal). • Procureu alternar l’ús dels plaguicides, ja que així es combat la resistència de les plagues i per tant

amb iguals o menys tractaments s’obté el mateix resultat. • No toqueu els productes amb les mans i eviteu esquitxos a la cara. • Protegiu-vos sempre amb un equip de protecció adequat per manipular productes químics (guants,

granota, davantal, caretes...) • L’obertura d’envasos i manipulació dels productes, cal fer-la a l’aire lliure o en locals molt ventilats. • Els estris per a efectuar la preparació dels productes (galledes, mesuradors, bàscules, etc.) s’han de

destinar únicament a aquest ús. • Durant la preparació del producte cal disposar d’aigua abundant per a efectuar neteges d’urgència.

Precaucions – Realització del tractament • Utilitzeu roba especial, que s’ha de netejar amb freqüència. • Utilitzeu equips de protecció adequat a la toxicitat del producte (ulleres, caretes, impermeables, botes,

etc.), d’acord amb les indicacions que es troben a l’etiqueta. • La maquinària d’aplicació ha de ser l’adequada i ha d’estar en bon estat de funcionament per tal

d’evitar l’escapament de productes. • No feu el tractament amb calor excessiva, especialment a l’interior d’hivernacles. • Des del punt de vista de la seguretat, és millor fer els tractaments a primeres hores del matí i al tard. • Feu el tractament sempre d’esquena al vent, evitant que el producte caigui sobre l’aplicador. • No mengeu, beveu ni fumeu durant els tractaments. • Esbandiu amb aigua els envasos buits tres vegades i aboqueu-ne el contingut al d’aplicació. • Suspeneu el tractament si el vent és fort.

Precaucions - després del tractament

• Netegeu la maquinària d’aplicació, els dipòsits i el material de preparació, sense contaminar envasos d’aigua, ni abocar l’aigua de neteja al medi.

• Renteu-vos amb sabó, especialment mans braços i cara. • Canvieu-vos de roba. • No mengeu, ni beveu ni fumeu sense haver efectuat les operacions anteriors. • Els envasos buits s’han de retornar a origen, o bé ajuntar-los a una incineradora o gestor autoritzat. No

els cremeu, ni els tireu a les sèquies ni als desaigües. • No beveu llet en cas d’intoxicació pensant que contraresta el tòxic, ja que en algun cas ens pot ser

contraproduent. Limiteu també en aquests dies l’alcohol. C1.2. Residus de productes fitosanitaris Cal considerar com a residus de productes fitosanitaris les quantitats sobrants de la barreja de tractament, així com els productes caducats o que ja no es fan servir. Per tal de minimitzar els residus generats, a l’hora de fer els tractaments, cal tenir en compte el següent:

Una vegada esgotat el contingut dels envasos, cal buidar completament les restes de productes en el tanc d’aplicació, esbandir-los amb aigua tres vegades, omplint-los cada cop fins la seva quarta


part, tapar i agitar l’envàs i abocar-ne el contingut en el tanc d’aplicació, deixant-lo escórrer novament sobre el tanc trenta segons.

Les quantitats sobrants de preparat en el tanc es diluiran en aigua i es polvoritzaran sobre els mateixos cultius. Mai no s’ha d’abocar el producte sobrant en corrents d’aigua o claveguerams.

Cal netejar la maquinària d’aplicació, els dipòsits i el material de preparació sense abocar l’aigua de neteja al medi.

Els productes caducats o que ja no feu servir, així com les restes de barreja no utilitzats, sempre s’han de gestionar com a residus especials, i per tant, els haureu de portar a un gestor autoritzat de residus per al seu tractament.

Al web de l’Agencia de Residus de Catalunya (http://www.arc-cat.net/ca/aplicatius/ccr/jr-42000.asp), hi podeu consultar on portar aquests residus i quins tràmits cal fer. C1.3. Registre d’ Emmagatzematge de fitosanitaris En el cas de sobrepassar-se els límits indicats en el Reial Decret 379/2001, de 6 d’abril (veure Annex X), els magatzems hauran de disposar de la corresponent llicència municipal, i registrar-se en el registre d’emmagatzematge de productes químics del Departament de Treball i Indústria. A l’Annex XI trobareu detallades les mesures de seguretat que obligatòriament han de complir aquests magatzems. Podeu trobar més informació a: Pàgina web Departament de Medi Ambient http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp Apartat prevenció i control Instal·lacions sotmeses a reglaments de seguretat industrial http://mediambient.gencat.net/cat/empreses/iiaa/inici.jsp?ComponentID=59023&SourcePageID=23907#1 http://www.gencat.net/web_ogu/guiatramitacio/index_inst.htm C1.4. Recomanacions de bones pràctiques a complir pels magatzems

• Emmagatzemar els plaguicides i els utensilis de tractament en llocs específicament destinats a aquest ús, frescos i ventilats, protegits de temperatures extremes, i amb terra impermeable. Si és possible, ubicar-los fora d’edificis habitats.

• Tancar amb clau la porta d’entrada per tal d’evitar l’accés als nens, persones no capacitades per al seu ús, o animals.

• Posar a la porta un cartell amb una calavera i la paraula PERILL, i un full amb els números d’urgència per saber on trucar en cas de possible intoxicació.

• Mantenir sempre els productes en els envasos originals, ben tancats i lluny de menjars i begudes; prendre mesures per a evitar trencaments o vessaments i col·locar una cubeta sota dels productes líquids.

• NO FUMAR, ni permetre que altres persones fumin al magatzem i, si és possible, posar un rètol indicatiu de la prohibició de fumar.

• No col·locar mai els productes a terra, posar-los sobre estants i separats per tipus de productes: insecticides, fungicides, herbicides... Dintre de cada grup, mantenir-los separats en funció de la seva toxicitat, els sòlids separats dels líquids i els inflamables de la resta, en especial dels comburents.

• Disposar d’un equip de protecció personal en un armari tancat fora del magatzem, i instal·lar-hi una presa d’aigua prop per netejar-se.

• Tenir almenys un extintor al magatzem, i material absorbent i utensilis per a la recollida de possibles vessaments, els quals han de ser d’ús exclusiu per aquesta activitat.

• La instal·lació elèctrica ha de complir els requisits del Reglament de baixa tensió. • Recordar que és recomanable tenir al magatzem la mínima quantitat possible de producte, i utilitzar

sempre, en primer lloc, els més antics. Per major facilitat es farà un llistat de l’estoc dels productes i la data de la seva compra.

• Els productes caducats, obsolets i/o eliminats del Registre es farà a traves de un gestor autoritzat. • Demanar a l’establiment de venda habitual la fitxa de seguretat dels productes que es comprin, per

tenir un major coneixement dels perills i precaucions a tenir en compte amb aquests. • Estar atents a les informacions que des del Servei de Sanitat Vegetal del DARP es fan sobre la retirada

de productes fitosanitaris, amb la finalitat de no fer cap nova compra d’aquests productes, ni que aquests restin al magatzem quan ja no es poden utilitzar.


C1.5. Sistemes de gestió d’envasos Els envasos de productes fitosanitaris no es poden abandonar ni cremar La LLEI 11/1997, d’envasos i residus d’envasos, presenta diferents possibilitats de gestió dels envasos buits:

• Sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR): Quan s’utilitza aquesta via de gestió, els envasadors i els comerciants d’envasos cobren una quantitat prèviament al consumidor final a canvi d’acceptar la seva devolució o retorn una vegada buits. Per tal d’identificar-los, es marquen i el posseïdor final (normalment, l’agricultor) quan els buida, els ha de retornar als punts establerts.

• Sistema integrat de gestió (SIG). L’ entitat SIGFITO AGROENVASES es autoritzada a Catalunya com a Sistema Integral de Gestió, s’ocupa de recollir periòdicament els residus d’envasos fitosanitaris (ampolles, garrafes, bidons de plàstic, sacs, etc...) i n’assegura la seva correcta gestió ambiental. Aquesta recollida es realitza mitjançant els punts de recollida establerts, principalment els punts de venda de productes fitosanitaris i cooperatives agràries, sense cap cost addicional per part dels usuaris del servei. Per tal que els usuaris realitzin una bona gestió a l’hora de dipositar els envasos en els punts de recollida, es recomana esbandir fins a 3 vegades el recipient o envàs per aprofitar el màxim el producte i reduir-ne el contingut perillós. Podeu consultar els punts de recollida a la pàgina web de SIGFITO: www. sigfito.es

Per a més informació contactes l’Agencia de Residus de Catalunya: http://www.arc-cat.net/ca/home.asp C1.6. Bones pràctiques en referència a l’aplicació de fitosanitaris i altres substàncies perilloses als conreus Aplicacions

• Dosificacions ajustades a les necessitats. No sobredosificar. • Calcular acuradament la quantitat de fitosanitaris necessària per tal que no n’hi hagi de sobrera. Les aigües de neteges cal que siguin aplicades també als conreus. • No aplicar en condicions climàtiques adverses (vent o risc de pluja). • No aplicar fora del moment òptim. • Respectar una distància de 50 m a qualsevol curs d’aigua, canal, mina, pou etc sense cap aplicació • No aplicar en parcel·les amb més d’un 15% de pendent • No conrear a més de 10 metres de qualsevol curs d’aigua , canal, mina, pou, etc.

Emmagatzematge

• Emmagatzematge de fitosanitaris en indrets coberts, secs i impermeables • Evitar el contacte de les aigües pluvials netes amb les basses i dipòsits de dejeccions ramaderes • Mantenir les basses de dejeccions ramaderes amb un mínim d’un 30% buit, que actuarà com a resguard en casos de necessitat • Emmagatzemar i gestionar correctament els envasos (sacs, bidons,...)

Minimització de lixiviats

• Utilitzar sistemes de reg eficients i les dotacions adequades a les necessitats hídriques per tal minimitzar els retorns de reg • No regar després de l’aplicació de fitosanitaris • Reduir els escorrentius i l’erosió disminuint les pendents de les parcel·les • En al·luvials, sòls amb granulometries grolleres i poca matèria orgànica, i quan el nivell freàtic estigui a poca profunditat s’han d’utilitzar productes amb una degradació ràpida i una capacitat alta de ser retinguts en el sòl. • En els mateixos casos del punt anterior cal evitar la implantació de cultius que facin necessari realitzar tractaments de preplantació o preemergents.

Pràctiques a erradicar

• Abocar restes o neteges de botes. Cal calcular acuradament la quantitat de fitosanitari necessària per tal que no hi hagi quantitats sobreres. Les aigües de neteges cal que siguin aplicades també als conreus • Abandonar sacs o bidons oberts a la intempèrie. • Sobredosificacions. • Ús de substàncies prohibides o amb dates de retirada del mercat definides.

COMPLEMENT: UTILITZACIÓ DE FANGS DE DEPURADORA EN L’AGRICULTURA 39

C2. Complement: Utilització de fangs de depuradora en l’agricultura Pla d’adobatge C2.1. Cal acreditar la idoneïtat dels sòls agrícoles per a la recepció de fangs de depuradora mitjançant caracteritzacions analítiques. C2.2. El pla d’adobatge es realitzarà en base a criteris agronòmics per a cadascuna de les finques agrícoles, i que haurà de tenir en compte les característiques dels fangs, dels sòls, del cultiu que es preveu implantar i de la superfície utilitzada. Aquest pla haurà d’indicar els nutrients (N, P, K) que es cobriran durant l’aplicació. C2.3. En el cas que els sòls agrícoles receptors de fangs estiguin ubicats en zones vulnerables per nitrats, per als càlculs d’aplicació i per a la gestió del fang caldrà tenir en compte aquells criteris inclosos en els programes d’actuacions de zones vulnerables i respectar les bones pràctiques agrícoles

Les zones declarades com a vulnerables per contaminació de nitrats procedents de fonts agràries són definides als Decrets 283/1998, de 21 d’octubre i 476/2004, de 28 de desembre i es poden consultar a la pàgina web del Departament de Medi ambient i Habitatge: http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia/fitxes/vulnit.jsp?ComponentID=5514&SourcePageID=6463 Aquesta informació també es troba a la DUN2008

Aplicació C2.4. L’aplicació del fang de depuradora al sòl haurà de realitzar-se amb maquinària adequada, i ha de ser escampat de forma uniforme i homogènia per tota la parcel·la, sense sobrepassar la dosi d’aplicació del pla d’adobatge.

COMPLEMENT: IDENTIFICACIÓ I REGISTRE D’ANIMALS 40

C3. Complement: Identificació i Registre d’Animals C3.1. GENERAL C3.1.1. La inscripció al Registre d’explotacions ramaderes és obligatòria per a totes les explotacions. Per a més informació sobre el Registre d’explotacions ramaders, consulteu la pàgina: http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.ea4a9707647429b7a3bc8110d8c0e1a0/?vgnextoid=870f4881cbb24110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=870f4881cbb24110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&codInf=13736&accio=consultar&Cerca=; C3.1.2. Es Realitza una gestió adequada, en funció del tipus d’explotació, dels excrements sòlids i líquids, dels animals morts, de les aigües residuals, dels afluents de fums i gasos, així com d’altres residus, d’acord amb la normativa específica sobre sanitat animal, salut pública i protecció del medi ambient. C3.1.3. Les instal·lacions que garanteixin el manteniment d’un adequat nivell higiènic i sanitari de l’explotació i permetin la correcta realització de les pràctiques de neteja, desinfecció, desinsectació i desratització. C3.1.4. Es disposar de sistemes de càrrega i descàrrega d’animals adequats al tipus de producció. C3.1.5. Es manté la distància sanitària adient a altres explotacions ramaderes i indústries agroalimentàries d’acord amb el que estableixen les disposicions vigents. C3.2. IDENTIFICACIÓ BOVÍ C3.2.1. El Sistema actual d’identificació i registre de bovins està basat en:

• la doble identificació auricular dels animals, nascuts després del gener de 1998, amb dos cròtals amb idèntic codi numèric

• un document d’identificació individual amb el mateix codi on s’especifiquen les dades de l’animal, les del titular i la seva explotació

• un registre de bovins a cada explotació, on s’anotaran totes les entrades i sortides dels animals a l’explotació, a més de totes les incidències

• una base de dades informatitzada i actualitzada on es registren tots els animals de l’espècie bovina i tots els seus moviments, des del naixement fins la mort.

• la notificació obligatòria dels posseïdors de bovins, a les Oficines comarcals del DARP, de qualsevol entrada o sortida d’animals de l’explotació (inclosos naixements i morts), amb la finalitat que es completi a la base de dades tot l’historial i els moviments de tot el vacum que compon la nostra cabanya i, d’altra banda, imprescindible per la concessió dels ajuts comunitaris als productors de vacum.

C3.2.2. Tots els bovins han de tenir el DIB actualitzat, amb les dades de l’animal, les del titular i les de l’explotació on resideix, i no podran ser objecte de cap moviment, inclòs a l’escorxador, sense ell. C3.2.3. L’actual Document d’identificació per a bovins (DIB) consta de dos exemplars:

• Un que acompanyarà l’animal en el seu trasllat quan abandoni l’explotació, mitjançant el qual, el titular de l’explotació de destí, notificarà a l’autoritat competent l’entrada a la seva explotació. Serà la base per sol·licitar la prima especial als bovins mascles i la prima de vaques alletants (exemplar 1)

• Un altre que tindrà sempre el ramader, el qual servirà per notificar a l’autoritat competent els moviments de sortida de l’animal de l’explotació, i serà la base per sol·licitar la prima al sacrifici. Aquest, estarà disponible a l’explotació i serà accessible per a l’autoritat competent durant un període mínim de 3 anys. (exemplar 2) Hi ha un model especial per a moviments dins de la UE (passaport) C3.2.4. Els DIB son expedits per les oficines comarcals amb les dades personalitzades del propietari de l’animal i de l’explotació en què resideix. Per tant, quan l’animal canvia d’explotació el nou propietari ha de sol·licitar un document nou. Aquesta expedició tindrà lloc dins els catorze dies següents a la notificació del naixement o de l’entrada a l’explotació.


C3.2.5. La crotalació s’ha de fer abans dels 20 dies després del naixement i sempre abans de sortir de l’explotació. Excepció: cert bestiar extensiu en determinades explotacions C3.2.6. La notificació dels naixements es realitzarà com a màxim als 7 dies després de la identificació C3.2.7. El productor té un màxim de 7 dies per comunicar les altes/baixes: sortida de l’explotació, entrada a l’explotació C3.2.8. Cada vegada que canvia la titularitat de l’animal cal expedir un nou DIB amb les dades del nou titular i de la nova explotació C3.2.9. El llibre de registre de bovins ha de seguir el models normalitzats ja sigui en paper o informatitzat s’ha d’actualitzar regularment. Cal que el balanç del nombre de mascles i de femelles estigui actualitzat. C3.2.10. El llibre de registre de bovins ha de restar a l’explotació com a mínim 3 anys.

Casos concrets

C3.2.11. Quan neix un animal s’han de col·locar els dos cròtals en el termini de vint (20) dies després del naixement (pot ampliar-se el termini de col·locació dels cròtals per al bestiar extensiu de certes races en certes zones) i sempre abans de la sortida de l’explotació. S’ha d’anotar el naixement en el Llibre de registre. S’ha d’omplir l’imprès de notificació d’identificació de bovins que es troba a la bossa dels cròtals, assegurant-se que el codi d’identificació de la notificació coincideixi exactament amb el dels cròtals que s’ha col·locat a l’animal i notificar el seu naixement a l’Oficina comarcal del DARP que correspongui, en el termini màxim de set (7) dies, després de la col·locació de les marques. L’oficina comarcal expedirà el Document d’Identificació amb les dades completes, les de l’explotació i les de l’animal que ha estat identificat. C3.2.12. Quan s’importa un animal d’un país NO comunitari, cal retirar les marques auriculars originals, identificar amb els cròtals espanyols, tenint cura de guardar la relació entre el cròtal original de tercer país i cròtal espanyol col·locat. Els terminis de col·locació de les marques i notificació a l’oficina comarcal són els mateixos que en el cas d’un naixement: vint dies per col·locar les marques després de la incorporació a l’explotació, i sempre abans de la sortida, i set dies per comunicar l’arribada de l’animal. S’ha d’anotar l’arribada en al Llibre de registre. Cal presentar a l’oficina comarcal del DARP la documentació sanitària d’entrada, la correlació del cròtal del país de procedència i el cròtal espanyol que li ha estat col·locat, juntament amb la notificació d’identificació de bovins corresponent, que es troba a la bossa dels cròtals. Cal pagar la taxa corresponent. L’oficina comarcal expedirà el Document d’identificació amb totes les dades, les de l’explotació i les de l’animal que ha estat identificat. C3.2.13. Quan s’introdueix a l’explotació un animal procedent d’un país comunitari, no s’han de retirar els cròtals que duu ni col·locar cròtals espanyols. Cal anotar l’arribada en el vostre Llibre de registre i notificar a l’oficina comarcal del DARP, l’arribada de l’animal a la vostra explotació, en el termini màxim de 7 dies després de produir-se, presentant el passaport original del país de procedència i la documentació sanitària d’entrada. Desprès de pagar la taxa establerta, l’oficina comarcal expedirà el Document d’Identificació espanyol amb les dades, les de l’explotació i les de l’animal que ha estat introduït, previ abonament de la taxa corresponent. C3.2.14. Quan un animal SURTI de l’explotació, sigui quina sigui la seva destinació, es necessari notificar la sortida de l’explotació a l’oficina comarcal, presentant l’exemplar 2 del document d’Identificació (DIB) de l’animal o dels animals que es traslladen, abans dels 7 dies següents a la sortida dels animals. Anotar la sortida al Llibre de registre. Cal assegurar-se que l’exemplar 1 del DIB acompanya l’animal que surt de l’explotació. Si es tracta d’una sortida fora d’Espanya, s’haurà de lliurar a l’oficina comarcal el Document d’Identificació sencer (exemplars 1 i 2), degudament emplenada la part corresponent a la baixa. És un requisit imprescindible perquè l’autoritat competent us expedeixi:

• En cas d’un intercanvi a un altre Estat membre de la UE: un passaport (Document d’Identificació especial per a intercanvis que consta només de l’exemplar 1 i la relació de tots els moviments de l’animal), i el certificat sanitari corresponent. • En cas d’una exportació a un país tercer: el certificat sanitari necessari.

C3.2.15. Quan un animal arriba a l’explotació, sigui quina sigui la seva procedència, cal assegurar-se que ho fa acompanyat de l’exemplar 1 del seu Document d’identificació i anotar l’arribada en el Llibre de registre. Notifiqueu a l’oficina comarcal la introducció de l’animal a la vostra explotació abans dels set dies posteriors a l’entrada, presentant el Document d’identificació amb el què va arribar l’animal. L’oficina comarcal us expedirà un nou Document d’identificació (exemplars 1 i 2) personalitzat amb les vostres dades i les de la vostra explotació.


C3.2.16. Identificació antiga si posseïu animals nascuts abans de l’1 de gener del 2000:

• Si estan identificats amb dos cròtals numèrics iguals del model nou i tenen un Document d’identificació (DIB) de format antic, canvieu aquests documents pels de nou format. • Si estan identificats amb un sol cròtal de sistema alfanumèric, tipus matrícula de cotxe, segons el que estableix el Reial Decret 205/96, de 9 de febrer i no tenen el Document d’identificació o el tenen de model antic, heu de sol·licitar documents d’identificació nous per a aquests animals. • Si estan identificats amb els cròtals de sanejament caldrà canviar-los per dos cròtals nous iguals i expedir-los el Document d’identificació.

C3.2.17. En cap cas no es retiraran cròtals que identifiquen els animals sense l’autorització de l’oficina comarcal. Informeu-vos a l’oficina comarcal de la vostra zona sobre els tràmits i els terminis referents a aquesta qüestió. C3.2.18. En cas de pèrdua dels elements de identificació, caldrà que aneu a l’oficina comarcal del DARP per sol·licitar l’autorització dels duplicats. Allà us informaran dels tràmits que heu de seguir per obtenir els duplicats dels diferents elements d’identificació per a bovins. C3.2.19. Els duplicats dels cròtals, només es podran sol·licitar a l’empresa adjudicatària de l’últim concurs públic de subministrament d’unitats d’identificació. C3.3. IDENTIFICACIÓ OVÍ/CABRUM C3.3.1. El Sistema actual d’identificació i registre d’oví/cabrum està basat en: • Unitats d’identificació, conjunt d’elements que serveixen per identificar individualment un animal: dos cròtals

i un bol ruminal. Excepcions: • Animals destinats a sacrifici dins del territori espanyol, abans dels dotze mesos d’edat, els

quals s’identificaran amb un cròtal groc a l’orella esquerra, amb el codi de la seva explotació de naixement (codi REGA).

• Animals destinats a intercanvis intracomunitaris de sortida i exportació a tercers països, que s’identificaran amb dos cròtals amb el codi d’identificació individual. (No cal posar-los el bol ruminal)

• Animals de determinades races que, per raons de pes, fisiologia o d’altres motius no acceptin, rebutgin o no retinguin els bols. En aquests casos es podrà demanar una identificació excepcional o transitòria, adreçant-se a l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural corresponent.

• Possibilitat d’identificar amb un sol cròtal prèvia petició i autorització Portar de manera actualitzada un llibre de registre de l’explotació Els documents de trasllat que han d’acompanyar els moviments dels animals. Es considera

vàlida la mateixa documentació sanitària de trasllat. Cal conservar els documents de trasllat dels animals que han entrat a l’explotació i una còpia dels documents de trasllat dels animals que han sortit de l’explotació, durant tres anys com a mínim des de la data del moviment.

C3.3.2. S’han de registrar tots aquells animals nascuts després del 9 de juliol de 2005 així com els animals importats de països tercers després del 9 de juliol de 2005. C3.3.3. Les unitats d’identificació s’han de col·locar en els animals en un termini màxim de 6 mesos a partir del naixement i, en qualsevol cas, abans que l’animal abandoni l’explotació en què ha nascut. També caldrà identificar-los abans de qualsevol actuació sanitària que requereixi la identificació individual de l’animal. C3.3.4. Animals importats de tercers països:

3.3.4.1. Els reproductors o futurs reproductors importats de tercers països s’han de reidentificar amb dos cròtals i un bol ruminal abans de catorze dies o abans de sortir de l’explotació.

3.3.4.2. Els animals d’engreix importats de tercers països cal reidentificar-los un cròtal. 3.3.4.3. En tots els casos cal anotar al llibre de registre (full de substitucions) la seva identificació

original. 3.3.4.4. No cal reidentificar els animals provinents de tercers països amb destinació escorxador si

es maten abans de 5 dies. C3.3.5. Els animals importats de països de la Unió Europea han de conservar la seva identificació i si la perden cal demanar un duplicat amb el mateix codi que portaven


C3.3.6. És recomanable posar un segon cròtal als animals arribats d’altres Comunitats Autònomes, que probablement estan identificats amb un cròtal i un bol ruminal C3.3.7. Els animals han de ser identificats per personal habilitat: veterinaris adjudicataris de campanyes de sanejament, veterinaris de les associacions de races pures. C3.3.8. En cas de mort d’una animal a l’explotació, al transport o a l’escorxador abans del sacrifici, la persona responsable ho comunicarà a l’oficina comarcal i cal inactivar o destruir l’identificador electrònic (bol ruminal) durant el procés de destrucció del cadàver. C3.3.9. En cas de pèrdua dels dos cròtals i/o el bol ruminal és obligatori demanar els duplicats amb autorització prèvia de l’Oficina Comarcal. Si només s’ha perdut un cròtal és recomanable demanar un duplicat amb autorització prèvia de l’Oficina Comarcal. C3.3.10. Els animals nascuts abans del 9 de juliol de 2005 seguiran amb la identificació que se’ls va col·locar (cròtals ESCAT). En cas de pèrdua se’ls tornarà a posar un altre cròtal del tipus ESCAT. Es possible sol·licitar la reidentificació de tot el ramat. C3.3.11. En el cas que el productor vulgui identificar tot el ramat amb la nova identificació, ha de demanar l’autorització prèvia a l’oficina comarcal corresponent, d’acord amb el procediment establert. En aquest cas el ramader te l’obligació de mantenir el seu ramat identificat amb la nova identificació a partir d’aquell moment. C3.4. IDENTIFICACIÓ PORCINA C3.4.1. Obligació d’identificar “el més aviat possible”, abans de sortir de l’explotació els animals per lot i no pas

individualment. C3.4.2. Remarcat en explotacions intermitges (amb el codi d’origen) C3.4.3. Identificar els animals amb cròtal, tatuatge o martell (escorxador) C3.4.4. Excepció per llibre genealògic

C3.5. IDENTIFICACIÓ DE CONILLS C3.5.1. Identificació individual dels reproductors quan arriben a la condició de reproductors amb cròtal o

tatuatge amb tinta indeleble, tots dos a l’orella i amb la marca de l’explotació C3.5.2. Excepcionalment els animals reproductors d’explotacions de producció poden identificar-se abans

d’abandonar l’explotació i amb el mateix sistema que els animals NO reproductors. S’han de transportar clarament separats de la resta d’animals.

C3.5.3. Els animals no reproductors s’han d’identificar en abandonar l’explotació amb gàbies, segellades amb un o més precintes amb la marca de l’explotació.

C3.6. IDENTIFICACIÓ DELS OUS C3.6.1. Obligació de marcar els ous amb el codi de l’explotació i l’indicatiu de la forma de cria C3.7. IDENTIFICACIÓ D’AVICULTURA DE CARN C3.7.1. Per a tots els animals amb destinació a l’escorxador, els moviments d’aus de carn en gàbies

precintades amb el codi d’identificació de l’explotació (REGA) C3.8. IDENTIFICACIÓ APÍCOLA C3.8.1. Les arnes han d’estar marcades amb el codi REGA Per a més informació sobre identificació i registre d’animals: http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.6c3099a4b8b9f53053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=aa515eee8da34110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=aa515eee8da34110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

COMPLEMENT: SUSTÀNCIES D’EFECTE HORMONAL I TIREOSTÀTIC I SUBSTÀNCIES ß-AGONISTES 44

C4. Complement: Substàncies d’efecte hormonal i tireostàtic, i substàncies ß-agonistes C4.1. Receptes i Registre de tractaments (Reial Decret 109/1995, de 27 de gener i Reial Decret 1749/1998, de 31 de juliol i Reial Decret 2178/2004, de 12 de novembre) C4.1.1. Les persones propietàries o responsables d’animals productors d’aliments destinats al consum humà, han de justificar l’adquisició, tinença i administració de medicaments veterinaris, amb les corresponents factures i receptes. C4.1.2. Les receptes s’han de conservar durant cinc anys C4.1.3. Cal tenir un registre de tractaments veterinaris amb les dades següents (veure el punt 7.1):

• Data • Natura del tractament (incloent la dosi, la durada i el temps d’espera) • Identificació del medicament veterinari subministrat • Nom i adreça del subministrador del medicament veterinari • Identificació dels animals tractats

Consignades pel veterinari : • Data • Naturalesa del tractament • Dosi • Durada del tractament • Temps d’espera • Identificació dels animals

Consignades pel ramader : • Data • Identificació del medicament veterinari • Quantitat • Nom i adreça del subministrador del medicament veterinari • Naturalesa del tractament • Identificació dels animals

C4.1.4. La persona propietària o responsable dels animals ha de respectar el temps d’espera dels tractaments C4.1.5. Cal gestionar els residus dels medicaments, d’acord amb la normativa vigent:

• L’empresa que efectuï operacions de recollida i transport de residus ha d’estar autoritzada per l’Agència de Residus de Catalunya

Per a consultar el llistat d’empreses autoritzades per l’Agència de Residus de Catalunya: http://www.arc-cat.net/ca/aplicatius/ http://www.arc-cat.net/ca/aplicatius/ccr/jr-detall.asp?fCodiGrup=1802&fDesc=Residus+sanitaris+generats+per+centres+veterinaris+o+d%B4investigaci%F3+de+malalties+animals.

• El ramader ha de conservar els rebuts com a comprovants de la recollida de residus indicant els quilograms entregats i el tipus de residus. N’hi ha de dos tipus, el full de seguiment o el justificant de recepció de residus.

Quan les circumstàncies així ho demanin es podrà exigir en determinades explotacions ramaderes un fitxer de medicaments, obligant a tenir-lo a disposició de l’administració almenys 3 anys. C4.2. Guia de pràctiques correctes d’higiene en el sector de producció de la llet (Reial Decret 1470/2007, de 2 de novembre) Per tal d’assolir unes adequades condicions higiènico-sanitàries en la producció de la llet, s’ha publicat a nivell estatal una guia de pràctiques correctes d’higiene en el sector de producció de la llet (veure Annex XX del Reial Decret 1470/2007, de 2 de novembre, sobre l’aplicació dels pagaments directes a l’agricultura i a la ramaderia).

COMPLEMENT: SUSTÀNCIES D’EFECTE HORMONAL I TIREOSTÀTIC I SUBSTÀNCIES ß-AGONISTES 45

Es tracta d’un recull de pràctiques al que cal acollir-se voluntàriament per tal d’optar a un pagament addicional d’ajut per a la millora de la qualitat de la llet crua. Val a dir que en comptes d’aquesta guia el ramader pot acollir-se a qualsevol altre sistema que asseguri la qualitat, sempre que hagi estat aprovat i verificat per l’autoritat competent.

COMPLEMENT: SEGURETAT ALIMENTÀRIA 46

C5. Complement: Seguretat Alimentària C5.1. Traçabilitat La traçabilitat és la possibilitat de trobar i seguir el rastre, a través de totes les etapes de la producció, la transformació i la distribució d’un aliment, un pinso, un animal destinat a la producció d’aliments o una substància destinada a ser incorporada als aliments o als pinsos o amb probabilitat de ser-ho. La traçabilitat permet:

Mesurar la gestió del risc Efectuar una retirada efectiva de productes Garantir informació fiable al consumidor Assegurar la qualitat i la seguretat Establir responsabilitats No existeix un sistema predeterminat de traçabilitat. Cada empresa pot adoptar el que li sigui més útil i que s’adapti millor a les característiques del seu sistema de producció. C5.1.1. Els operadors agroalimentaris estan obligats a establir sistemes i procediments adequats i comprensibles de traçabilitat que permetin conèixer en tot moment:

• La identitat i la localització dels subministradors de les matèries i els elements per a la producció • La identitat i la localització dels subministradors de les matèries i els elements per a la comercialització agroalimentàries amb què treballen. • La identitat i la localització dels receptors dels lots de productes agroalimentaris • Les informacions relatives a la vida dels esmentats productes, sobretot la identificació, la naturalesa, l’origen, els registres dels productes, les característiques qualitatives i les condicions de producció i comercialització.

El lot és la unitat bàsica del sistema de traçabilitat. Pot fer referència a una unitat logística, però ha de relacionar-se amb una unitat de producció. És fonamental dimensionar correctament el lot. Lot Entenem com a lot aquell conjunt d’unitats de venda d’un producte alimentari produït, fabricat o envasat en circumstàncies pràcticament idèntiques. La mida i les dimensions del lot no estan estipulades. És el mateix agent econòmic qui l’ha de definir i descriure’n els límits, atès que és ell mateix qui millor coneix l’empresa. C5.1.2. En coherència amb la normativa europea, no s’especifica com s’ha d’habilitar la traçabilitat, tot i que la Llei de qualitat agroalimentària estableix un sistema d’assegurament de la traçabilitat, el qual –sens perjudici de les normes sectorials aplicables– ha de contenir almenys els elements següents:

• La identificació dels productes. • El registre dels productes. • La documentació que acompanya el transport dels productes.

Quan es refereix als registres, assenyala que han de ser suficients i adequats perquè en tot moment es pugui disposar de la informació necessària per correlacionar la identificació dels productes que hi ha a les instal·lacions amb llurs característiques principals. Cal destacar, especialment, la identificació i el domicili de qui els subministra o qui els ha de rebre, i la naturalesa, l’origen, la composició, les característiques essencials i qualitatives, la designació i la quantitat de productes. C5.1.3. El temps que hauran de guardar-se els registres és, en termes generals, el temps de vida útil del producte més sis mesos, excepte en els casos següents:

• Els productes sense una vida útil específica, com és el cas del vi, en què caldrà guardar els registres durant cinc anys. • Els productes molt peribles (vida útil inferior a tres mesos o sense especificar), com és el cas d’aquells que el consumidor rep sense envasar (la verdura, etc.), en què el temps que cal mantenir els registres en arxiu és de sis mesos. Cal tenir present que el consumidor final no necessàriament pot fer-ne un consum immediat, sinó que, per exemple, els pot congelar. Aquests períodes durant els quals

COMPLEMENT: SEGURETAT ALIMENTÀRIA 47

s’ha de poder accedir als registres responen al fet que les crisis alimentàries poden esclatar temps després d’haver-se comercialitzat els productes implicats en la crisi. • Els productes en què el temps de durada de l’arxiu estigui regulat per una norma específica i més restrictiva.

C5.1.4. Atès que el període d’arxiu és llarg, s’ha d’instaurar un sistema de documentació i classificació d’arxiu que permeti localitzar ràpidament els registres. Aquest sistema d’arxiu ha d’adaptar-se a l’arxiu que classifica els altres registres del sistema d’autocontrols. C5.1.5. Tots els registres han d’estar signats i datats i cal que siguin emplenats, com a mínim, en el moment de la recepció i en el moment de l’expedició, i han de contenir la informació necessària referent a l’entrada i sortida de productes. C5.2. Autocontrol C5.2.1. Les empreses alimentàries (que intervingui en qualsevol de les etapes de producció, transformació i distribució d’aliments posteriors a la producció primària) han d’implantar sistemes d’autocontrol que han de basar-se en l’aplicació del sistema d’anàlisi de perills i punts de control crític (APPCC) o en guies de pràctiques correctes d’higiene (GPCH). El Departament de Salut, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, l’Agència de la Salut pública de Barcelona i la Diputació de Barcelona han elaborat una Guia per a l’aplicació de l’autocontrol basat en el Sistema d’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crítics (APPCC), que podeu consultar a: http://www.gencat.net/salut/acsa/Du12/html/ca/dir1306/doc3747.html

COMPLEMENT: FITOSANITARIS 48

C6. Complement: Fitosanitaris C6.1. Les persones titulars de les explotacions han de mantenir els cultius, plantacions i collites en un bon estar fitosanitari per tal de garantir les produccions pròpies i alienes. C6.2. També hauran d’aplicar les mesures fitosanitàries obligatòries que s’estableixin per a lluitar contra una plaga. C6.3. Les persones usuàries de productes fitosanitaris han de estar en possessió d’un carnet d’aplicador/manipulador el pel nivell de capacitació que els correspongui (veure taula). Per tal d’obtenir aquests carnets s’ha de cursar i superar el corresponent curs de formació (en cursos homologats pel DARP). Els cursos de capacitació per a l’obtenció del carnet de manipulador de productes plaguicides es poden fer a les escoles de capacitació agrària (http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.6c3099a4b8b9f53053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=b588608347b24110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b588608347b24110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default) del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural o en altres centres homologats.

COMPLEMENT: FITOSANITARIS 49

NIVELLS DEL CARNET D’APLICADOR I MANIPULADOR DE PRODUCTES FITOSANITARIS Persones que participin de forma directa en l’aplicació o manipulació de productes fitosanitaris que no son gasos o generadors de gasos tòxics o molt tòxics

Bàsic

• Les persones agricultores que no disposin de personal auxiliar en la mateixa explotació. Aquesta obligació serà exigida a partir del dia 1 de gener de 2008 per manipular o aplicar productes de la categoria tòxics o molt tòxics que no siguin o generin gasos, i a partir del dia 1 de gener de 2009 per aplicar o manipular productes de categoria toxicològica fins a nocius. • El personal auxiliar de les empreses i altres entitats dedicades a l’aplicació de productes fitosanitaris. • El personal auxiliar de les empreses i explotacions agràries que apliquin productes fitosanitaris. • El personal auxiliar dels establiments de venda al públic de productes fitosanitaris. Persones que vulguin obtenir el carnet de nivell especial per a l’aplicació de productes fitosanitaris que siguin o generin gasos classificats com a tòxics o molt tòxics, d’acord amb el Reial Decret 255/2003, de 28 de febrer), en la seva explotació.

Qualificat

• Les persones agricultores i/o els responsables tècnics de les explotacions agràries que tinguin al seu càrrec personal que apliqui productes fitosanitaris. Aquesta obligació serà exigida a partir del dia 1 de gener de 2008 per manipular o aplicar productes de la categoria tòxics o molt tòxics que no siguin o generin gasos, i a partir del dia 1 de gener de 2009 per aplicar o manipular productes de categoria toxicològica fins a nocius. • Les persones responsables de les empreses i altres entitats dedicades a l’aplicació de productes fitosanitaris. • El personal responsable tècnics de les empreses i explotacions agràries que apliquin productes fitosanitaris. • Les persones responsables dels establiments de venda al públic de productes fitosanitaris. • Les persones que apliquin a tercers.

Persones que participin de manera directa en l’aplicació de productes fitosanitaris que son o generen gasos classificats com a tòxics o molt tòxics

Fumigador

• Responsables tècnics • Aplicadors professionals • Personal de les empreses de serveis

L’obligació de disposar del carnet de fumigador per part dels directors tècnics de les empreses de serveis que apliquin productes fitosanitaris molt tòxics que siguin o generin gasos, serà exigida a partir del dia 04/10/2008, excepte en el cas de les persones que ja estiguessin en possessió dels carnets de nivell especial, els quals seran vàlids fins a la data de caducitat que consti al carnet

Especial

Especial per a l’aplicació de fumigants tòxics i/o molt tòxics per a la desinfecció del sòl

Agricultors que apliquin a la seva explotació aquests productes per a la desinfecció del sòl

Especial per a l’aplicació de fumigants molt tòxics contra els micromamífers del sòl

Agricultors que apliquin a la seva explotació fosfur d’alumini i de magnesi per a la lluita contra micromamífers del sòl.

Pilot aplicador agroforestal

Persones que, estant en possessió del títol i la llicència de pilot comercial d’avió o helicòpter, apliquin productes fitosanitaris per mitjans aeris

C6.4. Els carnets, que expedeix el Servei de Sanitat Vegetal, són vàlids a tot l’Estat i tenen una vigència de 10 anys.

ANNEX I – Esquema General 50

ANNEX I - Esquema general Esquema per dirigir l’assessor al tipus de comprovacions que li caldrà fer en funció del tipus d’explotació.

REQUISITS LEGALS DE GESTIÓ

BONES CONDICIONS AGRÀRIES I

MEDI AMBIENTALS

1. C

onse

rvac

ió d

e le

s a

us s

ilves

tres

2. P

rote

cció

del

s hà

bita

ts

3. P

rote

cció

de

les

aigü

es s

ubte

rràni

es

4. U

tilitz

ació

de

Fang

s de

dep

urad

ora

5. F

ertil

itzac

ió n

itrog

enad

a i d

ejec

cion

s ra

mad

eres

6. Id

entif

icac

ió i

regi

stre

s de

ls a

nim

als

7. S

ubst

ànci

es d

’efe

cte

horm

onal

8. S

egur

etat

alim

entà

ria

9. E

ncef

alop

atia

10. N

otifi

caci

ó de

mal

altie

s

11. U

tilitz

ació

de

prod

ucte

s fit

osan

itaris

12. P

rote

cció

del

s an

imal

s

13. E

vita

r l’e

rosi

ó

14. C

onse

rvar

la m

atèr

ia o

rgàn

ica

15. M

ante

nir l

’est

ruct

ura

dels

sòl

s

16. M

ante

nim

ent m

ínim

de

les

supe

rfíci

es a

gríc

oles

17. E

vita

r el d

eter

iora

men

t del

s H

àbita

ts

Aplicació general a totes les explotacions × × × Explotació amb terres agrícoles × × × × ×Explotació que utilitza biocides (incloent fitosanitaris × × ×

Explotació que fa servir fertilitzants × × × × ×Explotació amb animals × × × × ×

ANNEX II – Requisits legals de gestió 51

ANNEX II – Requisits legals de gestió Normativa europea, estatal i autonòmica a tenir en compte amb l’aplicació de la condicionalitat: Medi ambient Normativa europea • Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 de abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (DO L núm. 103, de 25.4.1979, pàg. 1). Articles 3, 4 (paràgrafs 1, 2 i 4) 5, 7 i 8. • Directiva 80/68/CEE del Consell, de 17 de desembre de 1979, relativa a la protecció de les aigües subterrànies contra la contaminació causada per determinades substàncies perilloses (DO L núm. 20, de 26.1.1980, pàg. 43). Articles 4 i 5. • Directiva 86/278/CEE del Consell, de 12 de juny de 1986, relativa a la protecció del medi ambient i, en particular, dels sòls, en la utilització dels fangs de depuradora en agricultura (DO L núm. 181, de 4.7.1986, pàg. 6). Article 3. • Directiva 91/676/CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l’agricultura (DO L núm. 375, de 31.12.1991, pàg. 1). Articles 4 i 5. • Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L núm. 206, de 22.7.1992, pàg. 7). Articles 6, 13, 15 i 22 (b). Normativa estatal • Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestre (BOE núm. 74, de 28.3.1989). • Reial decret 1095/1989, de 8 de setembre, pel qual es declaren les espècies objecte de caça i pesca i s’estableixen normes per a la seva protecció (BOE núm. 218, de 12.9.1989). • Reial decret 1118/1989, de 15 de setembre, pel qual es determinen les espècies de caça i pesca comercialitzables, i es dicten normes al respecte (BOE núm. 224, de 19.9.1989). • Reial decret 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades (BOE núm. 82, de 5.4.1990). • Reial decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestre (BOE núm. 310, de 28.12.1995). • Reial decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic (BOE núm. 103, de 30.4.1986). • Reial decret 1310/1990, de 29 d’octubre, sobre utilització dels fangs de depuració en el sector agrari (BOE núm. 262, de 19.11.1990). • Ordre de 26 d’octubre de 1993, que desenvolupa el Reial decret 1310/1990, de 29 d’octubre, sobre utilització dels fangs de depuració en el sector agrari (BOE núm. 265, de 5.11.1993). • Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries (BOE núm. 61, d’11.3.1996). Normativa autonòmica • Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 2760, de 6.11.1998). • Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 4292, de 31.12.2004). • Ordre de 22 d’octubre de 1998, del codi de bones pràctiques agràries en relació amb el nitrogen (DOGC núm. 2761, de 9.11.1998). • Decret 205/2000, de 13 de juny, d’aprovació del programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 3168, de 26.6.2000). • Decret 119/2001, de 2 de maig, pel qual s’aproven mesures ambientals de prevenció i correcció de la contaminació de les aigües per nitrats (DOGC núm. 3390, de 17.5.2001). • Decret 220/2001, d’1 d’agost, de gestió de les dejeccions ramaderes (DOGC núm. 3447, de 7.8.2001), modificat pel Decret 50/2005, de 29 de març. • Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes (DOGC núm. 4353, de 31.3.2005).


Salut pública i sanitat dels animals Identificació i registre d’animals Normativa europea • Directiva 92/102/ CEE, del Consell, de 27 de novembre de 1992, relativa a la identificació i al registre d’animals (DO L núm. 355, de 5.12.1992, pàg. 32). Articles 3, 4 i 5. • Reglament CE 911/2004, de la Comissió, de 29 d’abril de 2004, pel qual s’aplica el Reglament CE 1760/2000, del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juliol de 1997, pel que fa a les marques auriculars, els passaports i els registres d’explotacions. • Reglament CE 1760/2000, del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juliol de 1997, que estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina i relatiu a l’etiquetat de la carn de vacum i dels productes a base de carn de vacum i pel qual es deroga el Reglament CEE 820/97, del Consell (DO L núm. 204, d’11.8.2000, pàg. 1). Articles 4 i 7. • Reglament CE 21/2004, del Consell, de 17 de desembre de 2003, pel qual s’estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de les espècies ovina i cabruna i es modifiquen el Reglament CE 1782/2003 i les directives 92/102/CEE i 64/432/CEE. Normativa estatal • Reial decret 205/1996, de 9 de febrer, pel qual s’estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de les espècies bovina, porcina, ovina i cabruna (BOE núm. 52, de 29.2.1996). • Reial decret 479/2004, de 26 de març, pel qual s’estableix i regula el Registre general d’explotacions ramaderes (BOE núm. 89, de 13.4.2004). • Reial decret 1980/1998, de 18 de setembre, pel qual s’estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina (BOE núm. 239, de 6.10.1998). • Reial decret 197/2000, d’11 de febrer, que modifica el Reial decret 1980/1998, de 18 de setembre, pel qual s’estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina (BOE núm. 39, de 15.2.2000). • Reial decret 1377/2001, de 7 de desembre, que modifica el Reial decret 1980/1998, de 18 de setembre, pel qual s’estableix un sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina (BOE núm. 311, de 28.12.2001). Normativa autonòmica • Decret 61/1994, de 22 de febrer, sobre regulació de les explotacions ramaderes (DOGC núm. 1878, de 28.3.1994). • Ordre de 7 d’abril de 1994, per la qual es fixen normes d’ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i bovines (DOGC núm. 1885, de 18.4.1994). Salut pública i qüestions veterinàries i fitosanitàries Normativa europea • Directiva 91/414/CEE, del Consell, de 15 de juliol de 1991, relativa a la comercialització dels productes fitosanitaris (DO L núm. 230, de 19.8.1991, pàg. 1). Article 3. • Directiva 96/22/CE, del Consell, de 29 d’abril de 1996, per la que es prohibeix utilitzar determinades substàncies d’efecte hormonal i tireostàtic i substàncies betaagonistes en la cria de bestiar, i per la qual es deroguen les directives 81/602/CEE, 88/146/CEE i 88/299/CEE (DO L núm. 125, de 23.5.1996, pàg. 3). Articles 3, 4, 5 i 7. • Reglament CE 178/2002, del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, pel qual s’estableixen els principis i requisits generals de la legislació alimentària, es crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària (DO L núm. 31, d’1.2.2002, pàg. 1). Articles 14, 15, 17 (1), 18, 19 i 20.

• Reglament (CE) núm. 852/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2004, relatiu a la higiene dels productes alimentaris.

• Reglament (CE) núm. 853/2004 del Parlament Europeu i del Consell, de 29 d'abril de 2004, pel qual s'estableixen les normes específiques d'higiene dels aliments d'origen animal.

• Reglament (CE) núm. 183/2005, de 12 de gener de 2005, pel qual es fixen requisits en matèria d’higiene dels pinsos.


• Reglament CE 999/2001, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig de 2001, pel qual s’estableixen les disposicions per a la prevenció, el control i l’eradicació de determinades encefalopaties espongiformes transmissibles (DO L núm. 147, de 31.5.2001, pàg. 1). Articles 7, 11, 12, 13 i 15. Normativa estatal • Reial decret 2163/1994, de 4 de novembre, pel que s’implanta el sistema harmonitzat comunitari d’autorització per comercialitzar i utilitzar productes fitosanitaris (BOE núm. 276, de 18.11.1994). • Reial decret 2178/2004, de 12 de novembre, pel qual es prohibeix utilitzar determinades substàncies d’efecte hormonal i tireostàtic i substàncies betaagonistes d’ús en la cria de bestiar (BOE núm. 274, de 13.11.2004). • Llei 8/2003, de 24 d’abril, de sanitat animal que deroga la Llei 26/2001, de 27 de desembre, per la qual s’estableix el sistema d’infraccions i sancions en matèria d’encefalopaties espongiformes transmissibles (BOE núm. 2, de 2.1.2002) Notificació de malalties Normativa europea • Directiva 2003/85/CE del consell, de 29 de setembre de 2003, relativa a les mesures comunitàries de lluita contra la febre aftosa per la qual es deroguen la Directiva 85/511/CEE, del Consell, de 18 de novembre de 1985 i les Decisions 89/531/CEE i 91/665/CEE i es modifica la Directiva 92/46/CEE (DO L 306, 22-11-2003, pàg. 1). Article 3. • Directiva 92/119/CEE, del Consell, de 17 de desembre de 1992, per la qual s’estableixen mesures comunitàries generals per a la lluita contra determinades malalties d’animals i mesures específiques respecte a la malaltia vesicular porcina (DO L núm. 62, de 15.3.1993, pàg. 69). Article 3. • Directiva 2000/75/CE, del Consell, de 20 de novembre de 2000, per la qual s’aproven disposicions específiques relatives a les mesures de lluita i radicació de la febre catarral ovina (DO L núm. 327, de 22.12.2000, pàg. 74). Article 3. Normativa estatal • Reial decret 2179/2004, de 12 de novembre, pel qual s’estableixen mesures de lluita contra la febre aftosa (BOE núm. 277, de 17.11.2004). • Reial decret 650/1994, de 15 d’abril, pel qual s’estableixen mesures generals de lluita contra determinades malalties dels animals i mesures específiques contra la malaltia vesicular porcina (BOE núm. 115, de 14.5.1994). • Reial decret 1228/2001, de 8 de novembre, pel qual s’estableixen mesures específiques de lluita i radicació de la febre catarral ovina o llengua blava (BOE núm. 287, de 30.11.2001). Benestar dels animals Normativa europea • Directiva 91/629/CEE, del Consell, de 19 de novembre de 1991, relativa a les normes mínimes per a la protecció de vedells (DO L núm. 340, d’11.12.1991, pàg. 28). Articles 3 i 4. • Directiva 91/630/CEE, del Consell, de 19 de novembre de 1991, relativa a les normes mínimes per a la protecció de porcs (DO L núm. 340, d’11.12.1991, pàg. 33). Article 3 i 4 (1). • Directiva 98/58/CEE, del Consell, de 20 de juliol de 1998, relativa a la protecció dels animals a les explotacions ramaderes (DO L núm. 221, de 8.8.1998, pàg. 23). Article 4. Normativa estatal • Reial decret 1047/1994, de 20 de maig, relatiu a les normes mínimes per a la protecció de vedells (BOE núm. 161, de 7.7.1994). • Reial decret 1135/2002, de 31 d’octubre, relatiu a les normes mínimes per a la protecció de porcs (BOE núm. 278, de 20.11.2002). • Reial decret 348/2000, de 10 de març, pel qual s’incorpora a l’ordenament jurídic la Directiva 98/58/CE relativa a la protecció dels animals en les explotacions ramaderes (BOE núm. 61, d’11.3.2000).

ANNEX III – Espècies vegetals protegides 54

ANNEX III - Espècies vegetals protegides Directiva Hàbitats (92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992) Relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Annex IV Espècies d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta a tot el territori.

Nom comú Gènere Espècie Subespècie Família

* Marsilea quadrifolia Marsileàcies

* Marsilea strigosa Marsileàcies

* Botrychium simplex Ofioglossàcies

* Narcissus pseudonarcissus nobilis Amaril.lidàcies

* Borderea chouardii Dioscoreàcies

* Cypripedium calceolus Orquidàcies

Apium repens Apiàcies

* Ligularia sibirica Asteràcies

* Alyssum pyrenaicum Brassicàcies

* Boleum asperum Brassicàcies

* Linaria flava Escrofulariàcies

* Dracocephalum austriacum Lamiàcies

* Androsace pyrenaica Primulàcies

* Kosteletzkya pentacarpos Ramnàcies Directiva Hàbitats (92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992) Relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Annex II. Espècies d’interès comunitari protegides dintre de la Xarxa Natura 2000.

Nom comú Gènere Espècie Subespècie Familia

* Buxbaumia viridis

* Drepanocladus vernicosus

* Orthotrichum rogerii

* Marsilea quadrifolia Marsileàcies

* Marsilea strigosa Marsileàcies

* Botrychium simplex Ofioglossàcies

* Luronium natans Alismatàcies

* Narcissus pseudonarcissus nobilis Amaril.lidàcies


* Cypripedium calceolus Orquidàcies

Apium repens Apiàcies

* Ligularia sibirica Asteràcies

* Alyssum pyrenaicum Brassicàcies

* Boleum asperum Brassicàcies

* Linaria flava Escrofulariàcies

* Dracocephalum austriacum Lamiàcies


* Kosteletzkya pentacarpos Ramnàcies Espècies la recol·lecció, tallada i desarrelament de les quals és prohibida.

Nom comú Gènere Espècie Subespècie Familia Flor de neu Leontopodium alpinum Asteràcies

Teix Taxus baccata Taxàcies

ANNEX III – Espècies vegetals protegides 55

Espècies la recol·lecció, tallada i desarrelament de les quals és sotmesa a autorització prèvia.


Margalló Chamaerops humilis Arecàcies

Grèvol Ilex aquifolium Aquifoliàcies Genciana groga Gentiana lutea Gencianàcies

Reial Decret 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. Annex I - Espècies en perill d’extinció.



Thymus loscosii Lamiàcies


Delphinium bolosii Ranunculàcies

* Delphinium fissum bolosii Ranunculàcies

ANNEX IV - Espècies protegides de fauna silvestre 56

ANNEX IV - Espècies protegides de fauna silvestre Directiva Hàbitats (92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992) Relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Annex IV Espècies d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta a tot el territori.

Nom comú Gènere Espècie Subespècie Familia Banyarriquer del roure Cerambyx cerdo Cerambícids

Rosalia Rosalia alpina Cerambícids

* Osmoderma eremita Escarabèids

* Eriogaster catax Lasiocàmpids

* Maculinea nausithous Licènids

* Maculinea teleius Licènids

* Oxygastra curtisii Libel.lúlids

Linx nòrdic Lynx lynx Fèlids

Vell marí Monachus monachus Fòcids

Llúdria Lutra lutra Mustèlids

Ós bru Ursus arctos Úrsids

Aethechinus algirus Erinàceids

Eriçó africà Erinaceus algirus Erinàceids

Rat-penat de ferradura mediterrani Rhinolophus euryale Rinolòfids

Rat-penat de ferradura gran Rhinolophus ferrumequinum Rinolòfids

Rat-penat de ferradura petit Rhinolophus hipposideros Rinolòfids

Rat-penat de ferradura mitjà Rhinolophus mehelyi Rinolòfids

Rat-penat de bosc Barbastella barbastellus Vespertiliònids

Rat-penat de cova Miniopterus schreibersii Vespertiliònids

Rat-penat de Bechstein Myotis bechsteinii Vespertiliònids

Rat penat de musell agut Myotis blythii Vespertiliònids

Rat-penat de peus grans Myotis capaccinii Vespertiliònids

Rat-penat d’orelles dentades Myotis emarginatus Vespertiliònids

Rat-penat de musell llarg Myotis myotis Vespertiliònids

Esturió Acipenser sturio Acipensèrids

Samaruc Valencia hispanica Ciprinodòntids

Tortuga d’aigua europea Emys orbicularis Emídids

Tortuga d’aigua ibèrica Mauremys caspica Emídids

Mauremys leprosa Emídids

Tortuga babaua Caretta caretta Quelònids

Tortuga mediterrània Testudo hermanni Testudínids

Lacerta bonnali Lacèrtids

Sargantana muntanyenca Lacerta monticola Lacèrtids

Sargantana muntanyenca pirinenca Lacerta monticola bonnali Lacèrtids

Directiva Hàbitats (92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992) Relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Annex II. Espècies d’interès comunitari protegides dintre de la Xarxa Natura 2000.


Llamprea de mar Petromyzon marinus Petromizòntids

Cranc de riu Austropotamobius pallipes Astàcids

* Vertigo angustior Vertigínids

* Vertigo moulinsiana Vertigínids

Banyarriquer del roure Cerambyx cerdo Cerambícids

Rosalia Rosalia alpina Cerambícids

* Osmoderma eremita Escarabèids

ANNEX IV - Espècies protegides de fauna silvestre 57

Escanyapolls Lucanus cervus Lucànids

* Callimorpha quadripunctaria Àrctids

* Eriogaster catax Lasiocàmpids

* Maculinea nausithous Licènids

* Maculinea teleius Licènids

Graèlsia Graellsia isabelae Satúrnids

* Coenagrion mercuriale Cenàgrids

* Oxygastra curtisii Libel.lúlids

Linx nòrdic Lynx lynx Fèlids


Llúdria Lutra lutra Mustèlids


Rat-penat de ferradura mediterrani Rhinolophus euryale Rinolòfids

Rat-penat de ferradura gran Rhinolophus ferrumequinum Rinolòfids

Rat-penat de ferradura petit Rhinolophus hipposideros Rinolòfids

Rat-penat de ferradura mitjà Rhinolophus mehelyi Rinolòfids

Rat-penat de bosc Barbastella barbastellus Vespertiliònids

Rat-penat de cova Miniopterus schreibersii Vespertiliònids

Rat-penat de Bechstein Myotis bechsteinii Vespertiliònids

Rat penat de musell agut Myotis blythii Vespertiliònids

Rat-penat de peus grans Myotis capaccinii Vespertiliònids

Rat-penat d’orelles dentades Myotis emarginatus Vespertiliònids

Rat-penat de musell llarg Myotis myotis Vespertiliònids

Esturió Acipenser sturio Acipensèrids

Barb de muntanya Barbus meridionalis Ciprínids

Madrilla vera Chondrostoma toxostoma Ciprínids

Madrilleta roja Rutilus arcasii Ciprínids

Fartet Aphanius iberus Ciprinodòntids

Samaruc Valencia hispanica Ciprinodòntids

* Alosa sp. Clupèids

Cavilat Cottus gobio Còtids

Tortuga d’aigua europea Emys orbicularis Emídids

Tortuga d’aigua ibèrica Mauremys caspica Emídids

Mauremys leprosa Emídids

Tortuga babaua Caretta caretta Quelònids

Tortuga mediterrània Testudo hermanni Testudínids

Lacerta bonnali Lacèrtids

Sargantana muntanyenca Lacerta monticola Lacèrtids

Sargantana muntanyenca pirinenca Lacerta monticola bonnali Lacèrtids Reial Decret 439/1990, de 30 de març, pel qual es regula el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades. Annex I - Espècies en perill d’extinció.


Felis pardina Fèlids

Linx ibèric Lynx pardina Fèlids



ANNEX V – Espècies no autòctones a evitar 58

ANNEX V - Espècies no autòctones a evitar Espècies de flora:

Nom científic Nom comú

Acacia dealbata mimosa

Agave americana atzavara

Ailanthus altissima ailant

Budlejja davidii budleia

Carpobrotus acinaciformis bàlsam, ungla de gat, curatalls

Carpobrotus edulis bàlsam, ungla de gat, curatalls

Cortaderia selloana plomall de la pampa

Opuntia ficus-indica figuera de moro, chumbera

Pittosporum tobira pitospor

Robinia pseudoacacia robínia, falsa acàcia

Senecio inaequidens seneci del cap

Eichornia crassipes

Espècies de fauna:

Nom científic Nom comú

Procambarus clarkii Cranc americà

Pacifastacus leniusculus Cranc senyal

Trachemys spp. Tortuga de Florida

Mustela putorius furo Fura

Dreissena polymorpha Musclo zebra

Rutilus rutilus Rutilo

Lepomis gibbosus Peix sol

Carassius auratus Peix vermell

Scardinius eritrophtalmus Gardí

Alburnus alburnus Alburno

ANNEX VI - Espècies d’aus migratòries, amenaçades i en perill d’extinció 59

ANNEX VI - Espècies d’aus migratòries, amenaçades i en perill d’extinció Annex I - Directiva Aus (79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979)


Agró blanc Egretta alba Ardèids

Agró roig Ardea purpurea Ardèids

Àguila calçada Hieraaetus pennatus Accipítrids

Àguila coronada Aquila heliaca Accipítrids

Àguila cridanera Aquila clanga Accipítrids

Àguila cuabarrada Hieraaetus fasciatus Accipítrids

Àguila daurada Aquila chrysaetos Accipítrids

Àguila marcenca Circaetus gallicus Accipítrids

Àguila marina Haliaetus albicilla Accipítrids

Àguila pescadora Pandion haliaetus Pandiònids

Aligot vesper Pernis apivorus Accipítrids

Ànec canyella Tadorna ferruginea Anàtids

Ànec capblanc Oxyura leucocephala Anàtids

Arpella pàl·lida Circus macrourus Accipítrids

Arpella vulgar Circus aeruginosus Accipítrids

Aufrany Neophron percnopterus Accipítrids

Baldriga cendrosa Calonectris diomedea Procel.làrids

Batallaire Philomachus pugnax Escolopàcids

Bec d’alena Recurvirostra avosetta Recurviròstrids

Becadell gros Gallinago media Escolopàcids

Bec-planer Platalea leucorodia Tresquiornítids

Bitó comú Botaurus stellaris Ardèids

Blauet Alcedo atthis Alcedínids

Boscarla d’aigua Acrocephalus paludicola Sílvids

Boscarla mostatxuda Acrocephalus melanopogon Sílvids

Cabussó orellut Podiceps auritus Podicipèdids

Calàbria agulla Gavia arctica Gàvids

Calàbria grossa Gavia immer Gàvids

Calàbria petita Gavia stellata Gàvids

Calàndria Melanocorypha calandra Alàudids

Cames-llargues Himantopus himantopus Recurviròstrids

Capó reial Plegadis falcinellus Tresquiornítids

Cigne cantaire Cygnus cygnus Anàtids

Cigne petit Cygnus columbianus bewickii Anàtids

Cigonya blanca Ciconia ciconia Cicònids

Cigonya negra Ciconia nigra Cicònids

Cogullada fosca Galerida theklae Alàudids

Corb marí gros Phalacrocorax carbo sinensis Falacrocoràcids

Corriol pit-roig Eudromias morinellus Caràdrids

Cotoliu Lullula arborea Alàudids

Cotxa blava Luscinia svecica Túrdids

Curroc Sterna nilotica Estèrnids

Daurada grossa Pluvialis apricaria Caràdrids

Duc Bubo bubo Estrígids

Enganyapastors Caprimulgus europaeus Caprimúlgids

Escorxador Lanius collurio Lànids


Escuraflascons bec-fi Phalaropus lobatus Escolopàcids

Esmerla Falco columbarius Falcònids

Esparver cendrós Circus pygargus Accipítrids

Esparver d’estany Circus cyaneus Accipítrids

Falcó de la reina Falco eleonorae Falcònids

Falcó llaner Falco biarmicus Falcònids

Falcó pelegrí Falco peregrinus Falcònids

Flamenc Phoenicopterus ruber Fenicoptèrids

Fumarell negre Chlidonias niger Estèrnids

Gaig blau Coracias garrulus Coràcids

Gall fer Tetrao urogallus Tetraònids

Ganga Pterocles alchata Pteroclídids

Gavina capblanca Larus genei Làrids

Gavina capnegra Larus melanocephalus Làrids

Gavina corsa Larus audouinii Làrids

Gralla de bec vermell Pyrrhocorax pyrrhocorax Còrvids

Grèvol Bonasa bonasia Tetraònids

Grua vulgar Grus grus Grúids

Guatlla maresa Crex crex Ràl.lids

Hortolà Emberiza hortulana Emberízids

Martinet blanc Egretta garzetta Ardèids

Martinet de nit Nycticorax nycticorax Ardèids

Martinet menut Ixobrychus minutus Ardèids

Martinet ros Ardeola ralloides Ardèids

Merla cuablanca Oenanthe leucura Túrdids

Milà negre Milvus migrans Accipítrids

Milà reial Milvus milvus Accipítrids

Morell xocolater Aythya nyroca Anàtids

Mussol emigrant Asio flammeus Estrígids

Mussol pirinenc Aegolius funereus Estrígids

Oca de galta blanca Branta leucopsis Anàtids

Ocell de tempesta Hydrobates pelagicus Hidrobàtids

Papamosques de collar Ficedula albicollis Muscicàpids

Papamosques menut Ficedula parva Muscicàpids

Pelicà vulgar Pelecanus onocrotalus Pelecànids

Perdiu blanca Lagopus mutus pyrenaicus Tetraònids

Perdiu de mar Glareola pratincola Glareòlids

Petrell cuaforcat Oceanodroma leucorrhoa Hidrobàtids

Picardona Porzana pusilla Ràl.lids

Picot negre Dryocopus martius Pícids

Pioc Otis tarda Otídids

Polla blava Porphyrio porphyrio Ràl.lids

Polla pintada Porzana porzana Ràl.lids

Rascletó Porzana parva Ràl.lids

Sisó Tetrax tetrax Otídids

Tallareta cuallarga Sylvia undata Sílvids

Tallareta sarda Sylvia sarda Sílvids

Tallarol esparverenc Sylvia nisoria Sílvids

Terrerola vulgar Calandrella brachydactyla Alàudids

Torlit Burhinus oedicnemus Burínids


Trenca Lanius minor Lànids

Trencalòs Gypaetus barbatus Accipítrids

Trobat Anthus campestris Motacíl.lids

Valona Tringa glareola Escolopàcids

Voltor comú Gyps fulvus Accipítrids

Voltor negre Aegypius monachus Accipítrids

Xatrac bec-llarg Sterna sandvicensis Estèrnids

Xatrac comú Sterna hirundo Estèrnids

Xatrac gros Sterna caspia Estèrnids

Xatrac menut Sterna albifrons Estèrnids

Xatrac rosat Sterna dougallii Estèrnids

Xoriguer petit Falco naumanni Falcònids

Hieraetus fasciatus Accipítrids

Hieraetus pennatus Accipítrids

Cygnus bewickii Anàtids

Charadrius morinellus Caràdrids

Chlidonias hybrida Estèrnids

Chlidonias nigra Estèrnids

Gelochelidon nilotica Estèrnids

Gelochelidon nilotica Estèrnids

Hydroprogne caspica Estèrnids

Casmerodius albus Ardèids

Procellaria diomedea procel.làrids

ANNEX VII – Aus la caça de les quals esta permesa – Espècies cinegètiques 62

ANNEX VII - Aus la caça de les quals està permesa – Especies cinegètiques Espècies d’ocells

Cotorra de pit gris (Myopsitta monactius) Perdiu roja (Alectoris rufa) Perdiu xerra (Perdix perdix) Guatlla (Coturnix coturnix) Faisà (Phasianus colchicus) Tudó (Columba palumbus) Xixella (Columba oenas) Colom roquer (Columba livia) Tórtora (Streptopelia turtur) Garsa (Pica pica) Becada (Scolopax rusticola) Estornell vulgar (Sturnus vulgaris) Tord comú (Turdus philomelos) Tord ala-roig (Turdus iliacus) Griva (Turdus viscivorus) Griva cerdana (Turdus pilaris)

Espècies d’ocells aquàtics

Ànec coll verd (Anas platyrhynchos) Ànec griset (Anas strepera) Ànec xiulador (Anas penelope) Ànec cuallarg (Anas acuta) Ànec cullerot (Anas clypeata) Xarxet comú (Anas crecca) Xarrasclet (Anas querquedula) Ànec bec vermell (Netta rufina) Ànec cap-roig (Aythia ferina) Ànec de plomall (Aythia fuligula) Fotja comú (Fulica atra) Gavina vulgar (Larus ridibundus) Gavià argentat (Larus cachinnans) Becadell comú (Gallinago gallinago) Fredeluga (Vanellus vanellus)

Espècies autoritzades exclusivament en àrees de caça amb reglamentació específica

Colí de Virgínia (Colinus virginianus) Colí de Califòrnia (Lophortis californica) Guatlla japonesa (Coturnix japponica)

ANNEX VIII – Substancies perilloses (Directiva 80/68/CEE i Reial Decret 849/1986) 63

ANNEX VIII – Substancies perilloses (Directiva 80/68/CEE del Consell, de 17 de desembre de 1979 i Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril) Per garantir una protecció eficaç de les aigües subterrànies és necessari impedir l'abocament de substàncies de la llista I i limitar l'abocament de substàncies de la llista II. Tot abocament indirecte de substàncies de la llista I i tot abocament directe o indirecte de substàncies de la llista II estan subjectes a un règim d'autorització prèvia. LLISTA I DE FAMÍLIES I GRUPS DE SUBSTÀNCIES 1. Composts organohalogenats i substàncies que puguin donar origen a composts d'aquesta classe en el medi aquàtic. 2. Composts organofosfórics. 3. Composts organoestánnics. 4. Substàncies en les quals hi ha demostrat el seu poder cancerigen en el medi aquàtic o per mitjà d'ell. 5. Mercuri i composts de mercuri. 6. Cadmi i composts de cadmi. 7. Olis minerals persistents i hidrocarburs d'origen petrolífer persistents. 8. Substàncies sintètiques persistents que puguin flotar, romandre en suspensió o enfonsar-se causant amb això perjudici a qualsevol utilització de les aigües. LLISTA II DE FAMÍLIES I GRUPS DE SUBSTÀNCIES a. Els metaloids i metalls següents i els seus composts:

1. Zenc. 2. Coure. 3. Níquel. 4. Crom. 5. Plom. 6. Seleni. 7. Arsènic. 8. Antimoni. 9. Molibdè. 10. Titani. 11. Estany. 12. Bari. 13. Beril·li. 14. Bor. 15. Urani. 16. Vanadi. 17. Cobalt. 18. Tl. 19. Telur. 20. Plata.

b. Biocides i els seus derivats no inclosos en la relació I. c. Substàncies que tinguin efectes perjudicials per al sabor i/o l'olor de productes de consum humà derivats del medi aquàtic, així com els composts susceptibles d'originar-los en les aigües. d. Composts organosilícics tòxics o persistents i substàncies que puguin originar-los en les aigües, exclosos els biològicament innocus o que dins de l'aigua es transformen ràpidament en substàncies innòcues. e. Composts inorgànics de fòsfor i fòsfor elemental. f. Olis minerals no persistents o hidrocarburs d'origen petrolífer no persistent. g. Cianurs, fluorurs. h. Substàncies que influeixen desfavorablement en el balanç d'oxigen, especialment les següents:

o Amoníac. o Nitrits.

ANNEX IX – Malalties de declaració obligatòria a la Unió Europea (RD 617/2007) 64

ANNEX IX – Malalties de declaració obligatòria a la Unió Europea (Reial Decret 617/2007, de 16 de maig) Malalties comunes a diverses espècies: Llengua blava o febre catarral ovina1 Febre aftosa1

Febre de la vall del Rift1

Pesta bovina1

Estomatitis vesicular1 Malalties dels bovins: Encefalopatia espongiforme bovina2 Dermatosi nodular contagiosa1

Peripneumònia contagiosa bovina Malalties dels ovins i el cabrum: Pesta dels petits remugants1

Verola ovina i verola caprina1

Malalties porcines: Pesta porcina clàssica. Pesta porcina africana. Encefalomielitis enterovírica porcina (abans denominada malaltia de Teschen)1

Malaltia vesicular porcina1

Malalties de les aus: Influença aviària d’alta patogenicitat Malaltia de Newcastle. Malalties dels èquids: Pesta equina africana. Durina. Encefalomielitis equina (totes les varietats, inclosa l’encefalomielitis equina veneçolana). Anèmia infecciosa equina. Borm. Malalties dels peixos: Anèmia infecciosa del salmó. Necrosi hematopoètica infecciosa. Septicèmia hemorràgica vírica. Malalties de les abelles: Aethinosi (Petit escarabat del rusc. (Aethina tumida). Tropilaelapsosi (Tropilaelaps spp).

1 Entren dintre de la Condicionalitat per directiva 2003/85/CE, Directiva 92/119/CEE, Directiva 2000/75/CE 2 Entra dintre de condicionalitat veure el punt 9

ANNEX X – Quantitats màximes de productes perillosos 65

ANNEX X – Quantitats màximes de productes perillosos Quantitats màximes de productes perillosos que es poden tenir en un magatzem o establiment de comercialització, no inclòs en l’àmbit d’aplicació del Reial Decret 379/2001, de 6 d’abril.

Tipus de productes perillosos (plaguicides i altres) Quantitat màxima · Gasos liquats o comprimits (bromur de metil i altres) cap · Productes molt tòxics (pictograma, lletres T+, i indicació "molt tòxic") Sòlids <50 kg Líquids1 Envàs inferior o igual a 2 l < 50 l Envàs superior a 2 l cap · Productes tòxics (pictograma, lletra T, i indicació "tòxic") Sòlids <250 kg Líquids1 Envàs inferior o igual a 5 l < 150 l Envàs superior a 5 l cap · Nocius (pictograma, lletra Xn, i indicació "nociu") Sòlids <1000 kg Líquids1 < 1000 l · Inflamables Líquids classe B (pictograma, lletra F, i indicació "fàcilment inflamable"; pictograma, lletra F+ i indicació "extremadament inflamable"; o frase de risc "inflamable") < 50 l

Líquids classe C (amb punt d’inflamació entre 55-100ºC indicat en la fitxa de dades de seguretat) <250 l

Líquids classe D (amb punt d’inflamació superior a 100ºC i inferior a 150ºC indicat en la fitxa de dades de seguretat)

<600 l

· Corrosius (pictograma, lletra C, i indicació "corrosiu") Líquids classe A (frase de risc "produeix cremades greus") <200 l Sòlids classe A (frase de risc "produeix cremades greus") <200 kg Líquids classe B (frase de risc "produeix cremades") <400 l Sòlids classe B (frase de risc "produeix cremades") <400 kg Líquids classe C (frase de risc "produeix cremades") <1000 l Sòlids classe C (frase de risc "produeix cremades") <1000 kg · Comburents (pictograma, lletra O, i indicació "comburent") <500 kg · Irritants (pictograma, lletra Xi, i indicació "irritant") <1000 kg · Perillosos per al medi ambient (pictograma, lletra N) <1000 kg 1 La quantitat total emmagatzemada de productes líquids perillosos (molt tòxics, tòxics o nocius) no podrà superar la quantitat total de 600 l, dels quals 50 l com a màxim podran ser molt tòxics, i 150 l com a màxim tòxics.

ANNEX XI – Mesures de seguretat en magatzems 66

ANNEX XI - Mesures de seguretat en magatzems A continuació s’enumeren les principals mesures de seguretat que obligatòriament han de complir els magatzems inscrits al registre d’emmagatzematge de productes químics del Departament de Treball i Indústria que estableix el Reial Decret 379/2001, de 6 d’abril:

• Posar a la porta un rètol indicatiu de prohibició d’accés a persones alienes. • Senyalitzar les diferents zones del magatzem d’acord amb el Reial Decret 485/1997, tant respecte a la

perillositat dels productes, com a la prohibició de fumar i fer foc, i d’entrada a persones alienes (vegeu senyals indicatius).

• Tenir ventilació natural o forçada. • Disposar d’un sistema de prevenció de vessaments. • Col·locar dutxes i rentaülls prop de la zona de treball, a una distància màxima de 10 m. • Tenir bona il·luminació en tot el magatzem. • En el cas de tenir productes tòxics o inflamables el magatzem no podrà estar ubicat en plantes

elevades d’edificis habitats. • En el cas de tenir algun producte molt tòxic, el magatzem s’ubicarà en àrees obertes, suficientment

allunyat d’edificis habitats, i dotats d’equips de detecció i de protecció personal adients. • Disposar de l’equip de protecció personal necessari per a la manipulació dels productes, el qual junt

amb altra roba de treball es guardarà en un armari fora del magatzem. • Tenir establert un pla de formació per a tot el personal que de manera permanent o puntual col·labori

en les tasques de manipulació d’aquests productes. Aquest pla inclourà formació sobre els productes a manipular i les seves característiques, el seu funcionament i ús correcte, així com dels equips de protecció personal, funcionament de la instal·lació, precaucions i perills en cas de vessaments, instruccions escrites de què fer en cas d’intoxicació i on anar. Aquest personal com a mínim haurà de disposar del carnet de manipulador de productes fitosanitaris de nivell bàsic.

• Tenir establert un pla periòdic de revisions de la instal·lació, dutxes i rentaülls, equips de protecció personal i sistema de lluita contra incendis.

• Comptar amb un pla d’emergència interior.

Senyals a col·locar en el magatzem cas de que procedeixi (Senyals indicatius d’acord amb el RD 485/1997):

Per qualsevol consulta relacionada amb aquest full, consulteu al Servei de Sanitat Vegetal (http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/menuitem.6c3099a4b8b9f53053b88e10b031e1a0/?vgnextoid=20eead88887d5110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=20eead88887d5110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default)

Documents

Quadern de camp de la Condicionalitat per a les entitats d ... de c… · Gestió de la fertilització nitrogenada i de les dejeccions ramaderes, ... Espècies no autòctones a evitar