Quaderns de Natura - caib.es

14

Qu

ad

ern

s d

e N

atu

ra

Conselleria de Medi Ambient

El banyarriquer.L’insecte perforador que ataca als alzinars.

Quaderns de Natura

Han elaborat la informació:Núñez Vázquez, LuisEdita: Conselleria de Medi AmbientGovern de les Illes BalearsFotografia: Núñez Vázquez, Luis

Mayol Serra, MartíDisseny i Maquetació: dDCImprimeix: Esment, Centre Especial deTreball d’AMADIPDepòsit Legal: PM-1648-2002

ÍNDEX

1 Les plagues forestals en els alzinars de les Illes Balears 3

2 El banyarriquer (Cerambyx cerdo Linnaeus, 1758) 52.1. Què ès el banyarriquer? 52.2. Biologia. Cicle reproductiu 62.3. Danys i conseqüències 8

3. Mètodes de control 11

4. Mesures preventives 13

5. Actuacions de la Conselleria de MediAmbient 14

6. Els convenis amb la Conselleria de Medi Ambient 17

7. Protecció del banyarriquer(Cerambyx cerdo) 18

8. Bibliografia 18

3

EEll bbaannyyaarrrriiqquueerr

Les plagues forestals són la conse-qüència d’un desequilibri a la naturaque es produeix a causa d’una sèrie defactors adversos que provoquen l’ex-plosió demogràfica d’un insecte o d’unaltre element nociu (fongs, etc.) queafecta una espècie o un grup deplantes.

Les condicions climàtiques dels dar-rers anys han desencadenat uns atacsforts de determinats insectes en lesespècies arbòries forestals.

Les causes principals d’aquesta situa-ció són la sequera; la situació demasses arbrades en terrenys ambpoca profunditat o en les parts altesdels cims amb poca terra o en llocsorientats al migdia; la manca de netejadels boscos, etc. També han resultatafectats els llocs on s’ha abandonat lamassa forestal o en què els incendishan debilitat els arbres.

Alguna d’aquestes plagues pot arribara produir uns efectes desastrosos,sobretot una erosió i un impacte pai-satgístic considerables, en algunes deles nostres masses forestals més signi-ficatives.

Per això, convé evitar que aquestesplagues proliferin a fi de disminuir-neels efectes futurs, ja que si no espodria comprometre la conservaciódels nostres boscos.

Durant molts d’anys la fusta de l’alzinas’utilitzava per escalfar les cases i percuinar. Així, les alzines es talaven cadapoc temps perquè eren les branquesque en rebrotaven les que s’aprofita-ven per fer carbó, amb la qual cosas’aconseguia evitar que l’insecte esmantingués viu i que n’augmentés lapoblació.

Però amb l’arribada del butà es vaabandonar aquesta activitat i les

1. LES PLAGUES FORESTALS EN ELS ALZINARS DE LES ILLES BALEARS


alzines que s’havien anat talant esvaren abandonar i, per tant, s’anarendebilitant més aviat que les que nos’havien aprofitat mai.Això va afavorirl’insecte, que va trobar un lloc ade-quat per reproduir-se sense pro-blemes fins avui dia, que ha proliferatmolt i està danyant seriosament elsnostres alzinars.

En principi, el banyarriquer ataca elsarbres de quercinees (alzines, alzinessureres, etc.) que són vells i que estandebilitats, però també s’ha citatd’oms, noguers i altres arbres fruiters.

La conseqüència és que aquestsarbres moren i deixen lloc a lesalzines joves. Però s’ha de tenir encompte que a causa de la proliferació,l’insecte pot atacar fins i tot els arbresjoves i sans.

En els darrers anys, el banyarriquer haprovocat danys considerables enalguns alzinars emblemàtics de lesilles, sobretot a causa de la sequera

Aquest insecte està protegit en l’àm-bit europeu amb la Directiva d’hàbi-tats, atès que a la resta d’Europa delNord gairebé ja no n’hi ha perquèestà controlat gràcies als aprofita-ments que es fan dels arbres, amb laqual cosa l’insecte no prolifera.

Però la situació a les Balears aconsel-la controlar-ne les poblacions.

Per aconseguir-ho es necessiten unstractaments fitosanitaris adequatsque facin disminuir-ne progressiva-ment els efectius. Aquests tracta-ments consisteixen, sobretot, en latala dels peus malalts.

La conservació dels boscos és un deurecompartit entre les persones que ensón propietàries i l’Administració.

Els propietàris son responsables delsseus bens i la Conselleria de Medi

4

Quaderns de Natura

Alzi

na m

orta

per

ata

c de

ban

yarr

ique

r

Ambient pot proporcionar-les ajuda,mitjançant assessorament tècnic, i sifos necessari, aplicant feines decontrol fitosanitari.

2. EL BANYARRIQUER (Cerambyx cerdoLinnaeus, 1758)

2.1. QUÈ ÉS EL BANYARRIQUER?

El banyarriquer,“gran capricornio” encastellà, és un escarabat (coleòpter)de la família Cerambycidae, de dimen-sions grosses: fins a 55 mm, lesfemelles i fins a 50 mm, els mascles. Ésde color castany fosc brillant i té unesantenes molt llargues (com si fossinbanyes).

Dins del mateix grup o gènere hi tro-bam quatre espècies molt semblants,però a Balears el més característic ésel banyarriquer (Cerambyx cerdo).

Es tracta d’un insecte volador. L’adultté unes cobertures dures i rugoses ales ales, els èlitres, que serveixen perprotegir les ales membranoses quesón plegades a l’interior i que s’este-nen per poder volar.

Té una mandíbula molt forta i unglesen les potes, amb les quals pot pujarper la superfície de l’arbre i fins i totper altres superfícies més llises.

Les larves són de color blanc gro-guenc, amb el cap de color negre, ipoden arribar als 85 mm de longitud ials 16 mm d’amplada al final deldesenvolupament. Tenen una formamés o menys cilíndrica, amb uns seg-ments corporals molt marcats.

En acabar el període larvari, la larvaes transforma en pupa, que va enfos-quint-se durant la metamorfosi finsarribar a tenir el color definitiu del’adult.


5

Larva que menja la fusta i produeixles galeries dins el tronc.

Mascle i femella (dreta i esquera)Peu d’alzinaa afectada per atac de banyarriquer i recobert per liquens.

2.2. BIOLOGIA. CICLE REPRODUCTIU

La femella diposita els ous en les fis-sures de l’escorça del tronc i de lesbranques de l’arbre, encara que siguinles branques més altes.

Dels ous surten unes larves petitesque s’alimenten de la part exteriordel tronc i quan són un poc més granss’endinsen cap al duramen (la partmés interna de la fusta).

Durant dos o tres anys i fins que arri-ba el moment de passar a l’estadi depupa, la larva es menja la fusta de l’alzina formant-hi unes galeries el·lípttransforma en l’insecte adult.

6

Quaderns de Natura

Detalle de la mandíbula

Detalle del cap

Detalle del protorax

ques. Just abans de començar la fasede pupa, la larva prepara el camí desortida i prepara la cambra de pupa-ció a la part més externa del tronc i,després d’una metamorfosi, la pupa es

Els adults surten de l’arbre al final dela primavera o al començament del’estiu. A les Balears surten des delmaig fins al setembre, però segons lescondicions benignes del clima, aquestperíode pot variar. A vegades, juntamb els nous adults en surten tambéalguns de l’any anterior que han estathivernant.


7

Serradís a la base del tronc Serradís a la base del tronc

Serradís a la base del tronc

2.3. DANYS I CONSEQÜÈNCIES

El banyarriquer danya sobretot lafusta, ja que com hem dit abans leslarves se la mengen.

No obstant això, l’insecte ataca elsarbres malalts, dèbils o decrèpits, elsque tenen ferides de poda i també elsque són molt vells. Quan aquestsarbres moren, deixen lloc als altresque són més joves i, per tant, mésforts. Però quan la població d’aquestaespècie és molt nombrosa pot arribara afectar també els arbres sans i joves.

8

Quaderns de Natura

Danys provocats pel banyarriquer

Un altre efecte és que a través de lesgaleries que les larves fan a la fusta hipot entrar la humitat i, per tant, elsfongs de podriment, que podreixenl’interior de l’arbre.

Amb el temps i a causa d’haver-semenjat la fusta, el tronc queda buitper dins i si fa vent es pot rompre.Amés, quan l’insecte surt de l’arbre, favessar-ne la saba quan es troba en elperíode actiu de moviment.Això pro-voca la ruptura dels vasos conductorsde la saba, amb la qual cosa l’arbreperd el seu aliment i es va debilitantpoc a poc.

Mentre fa les galeries i just abans desortir, aquest escarabat produeix unserradís del mateix color que el de lafusta del tronc i de l’escorça, quequeda en petits munts a la soca del’arbre. Aquest és un dels indicis perdetectar-ne la prèsencia.

Encara que a Balears n’hi ha poques,també s’ha comprovat que el banyar-riquer pot atacar les alzines sureres.

L’atac d’aquest insecte sovint no ésmolt greu, ja que ataca els arbres queestan malalts. Però, a causa de lasequera que hem patit aquests dar-

rers anys i sobretot a causa de lamanca de tractaments silvícoles i decontrol, el banyarriquer ha proliferatmolt i en determinats llocs deMallorca i Menorca ha esdevingut unaautèntica plaga forestal.

En alguns llocs, com ara en una fincad’Alaró, els atacs han estat tan fortsque ha estat necessari talar tot l’alzi-nar.

9


Soca d’alzina atacada

Avui dia s’està estudiant la relaciód’aquest insecte amb el fongHypoxilum mediterraneum, que fa comuna crosta negra entre el tronc il‘escorça de l'arbre i arriba a matar-lo.A Mallorca, s’han detectat arbresmorts, fins i toalzines sureres, a causa d’aquest fong.

El banyarriquer té diversos depreda-dors naturals que el controlen, comara eriçons, rapinyaires, etc., però atèsque n’hi ha pocs i que gairebé semprel’insecte està molt resguardat i lapoblació n’és nombrosa, avui dia estàproliferant d’una manera alarmant.Per això és imprescindible controlar-ne les poblacions.

10

Quaderns de Natura

Llen

ya q

ue h

a es

tat

atac

at p

el b

anya

rriq

uer

3. MÈTODES DE CONTROL

Des del punt de vista forestal, s’ha derestablir un control sistemàtic de lespoblacions d’aquest insecte talant elsarbres malalts per tal d’eliminar-hi les

larves, amb la qual cosa s’aconseguiràque els propers anys el nombred’adults sigui més petit.

Des del punt de vista de jardineria opel que fa als arbres singulars afectats,es poden aplicar altres tractaments,però s’ha de considerar que són moltcars i que no són del tot eficaços, jaque s’han de fer directament en cadagaleria.

A l’hora de valorar el cost del tracta-ment que es vol aplicar, se n’hauria decomprovar la idoneïtat en relacióamb el valor intrínsec i amb les possi-bilitats d’èxit.

11


Introduccióde un ferroper agafaruna larva.Liquen indicador

de la debilitat de l’alzina atacada pel banyarriquer.

L’objectiu final d’aquestes actuacionsés reduir les poblacions de l’insecte ianar evitant cada any que les femellesposin els ous en l’arbre que s’ha deprotegir.

Si l’arbre està sa i fort és més difícilque l’insecte hi posi els ous i per aixòl’objectiu és enfortir l’arbre, donant-liles condicions òptimes perquè esdesenvolupi.

Per tant, en els estius molt secs idurant llargs períodes de sequera,s’hauria de regar els arbres ambmolta d’aigua i un pic cada més, comsi fos una tempesta d’estiu, perquèl’aigua pugui arribar a les arrels de l’al-zina.

Una altra actuació que es pot dur aterme és la d’adobar l’arbre amb elsnutrients adequats, segons l’edat i lesdeficiències de nutrició. Però això s’hade fer amb un alt control tècnic, per-què encara que la quantitat denutrients sigui molt petita pot matarels bacteris del sòl i, en canvi, en unaquantitat excessiva pot, fins i tot, arri-bar a matar l’arbre.

La fumigació és un altre mètode útil,que fa de barrera que rebutja l’insec-te adult i evita que dipositi els ous,però no el mata. L’arbre s’ha de fumi-gar al llarg de tot el tronc en l’èpocaque les femelles estan preparades perpondre els ous. L’operació s’ha derepetir cada vegada que el termini deseguretat del producte hagi passat, ésa dir, més o menys cada 15 dies, depe-nent del producte.

No hi ha cap trampa eficaç, però elmillor que podem fer és eliminar els i

nsectes adults que vegem a fi d’evitarque dipositin els ous.

Com ja hem dit abans, el banyarriquerestà protegit en l’àmbit europeu, peròla Conselleria de Medi Ambient hasol·licitat que aquesta protecció s’eli-mini de manera temporal en el terri-tori de les Illes Balears, ja que avui dias’hi ha de considerar com una plaga i,per tant, és necessari controlar-la.

12

Quaderns de Natura

Alzina sobresòl raquític i d’elevada densitat de peus.

13


4. MESURES PREVENTIVES

El mètode més efectiu és el d’eliminarles alzines que contenen les larves.

Abans de guardar els troncs en el lle-nyer, els hem de fer a trossos petitsperquè les larves no puguin continuarfent-hi les galeries i no puguin sortir.

També es poden aplicar les altresmesures preventives que hem indicata l’apartat anterior, però n’hem detenir en compte la baixa efectivitat,l’alt cost econòmic i la necessitatd’una continuïtat any rera any.

Soca

afe

ctad

a pe

r fo

ngs

de p

udric

ió.

Fora

t pr

ovoc

at p

el b

anya

rriq

uer

que

talla

la c

ircul

ació

de

la s

aba.

5.ACTUACIONS DE LACONSELLERIA DE

MEDI AMBIENT

Davant aquesta situació alarmant, laDirecció General de Biodiversitatestà dissenyant un pla de control delbanyarriquer en les finques públiques.

Les actuacions fetes fins ara i les ques’han previst són les següents:

• localització de les zones afectades;

• elaboració d’un calendari de lesactuacions que s’han de dur a termesegons l’època de l’any;

• eliminació dels arbres atacats perdisminuir el nombre de larves;

14

Quaderns de Natura

Detall del serradís.

Forat ple de restos de fusta menjada per la larva de banyarriquer

• repoblació amb alzina dels llocs onno hi ha regeneració natural;

• control de la cabra assilvestrada a fid’evitar que es mengi o debiliti lesplantes joves;

• control exhaustiu en els aprofita-ments forestals de les finques pri-vades i públiques marcant tots elsarbres que s’han de talar: debilitats,malalts, dominats per altres, vells, ata-cats, etc.;

• assessorament tècnic i concret delstècnics forestals de la Conselleria deMedi Ambient als propietaris fores-tals.

No obstant totes aquestes mesures itots aquests mètodes de control, lesdificultats més gran amb què ens tro-bam són la impossibilitat de localitzarla totalitat dels arbres afectats de totel territori de les Illes Balears i d’eli-minar-los tots, i també l’elevat costque tot això suposa.

Sobretot, som conscients que el pro-pietari n’és el responsable i que dur aerme aquestes actuacions li suposa ungran esforç que moltes vegades nopot fer si no és amb l’ajuda del’Administració, com per exemplemitjançant els convenis amb laConselleria de Medi Ambient.


15

Soca molt atacada pel banyarriquer

Detall d’uns forats.

16

Quaderns de Natura

Comparativa del tamany de les galeries

Escorça que es desprèn de la fusta.

6. ELS CONVENIS AMB LA CONSELLERIA DE

MEDI AMBIENT

Avui dia, hi ha 286 finques forestalsparticulars, un total de 19.741 ha, quehan signat un conveni de gestió amb laConselleria, de manera que l’Admi-nistració hi pot dur a terme les actua-cions de prevenció de plagues o d’in-cendis que es consideren tècnicamentconvenients.

En aquests moments, s’estan revisantles condicions d’aquests convenis is’espera que a la tardor del 2002s’obrirà una convocatòria per signar-ne de nous.

Les persones propietàries que hi esti-guin interessades poden informar-se’nal telèfon 971 176 800.

17


Adult sobre troza afectada

7. PROTECCIÓ DEL BANYARRIQUER (Cerambyx cerdo)

Com s’ha dit en la introducció, elbanyarriquer és un insecte protegitperquè escasseja al nord d’Europa,però, dins la distribució europea, alsud de França i arreu d’Espanya se’lpot trobar en una quantitat nombro-sa, com és el cas de les Illes Balears.

La protecció del banyarriquer, enl’àmbit europeu, s’inclou en:

• l’annex IV de la Directiva hàbitat-fauna–flora (DOCE de 22 de juliol de1992)• el Conveni de Berna de 19 desetembre de 1979, que Espanya varatificar el 13 de maig de 1986 (BOEd’1 d’octubre de 1986): annex II,Espècies de fauna estrictamen prote-gides.

Dins l’ambit balear, la Conselleria deMedi Ambient ha tramitat l’exclussiódel banyarriquer dels llistats de pro-tecció establerts pel conveni deBerna.

8. BIBLIOGRAFIA

Plagas de insectos en las masas fores-tales españolas. Publicacions del’Institut Nacional per a laConservació de la Naturalesa.Ministeri d’Agricultura, Pesca iAlimentació, 1992.

Roger Dajoz. Entomología Forestal. Losinsectos y el bosque. Ediciones Mundi-Prensa. 2001.

De Liñan Vicente, C. 1998. EntomologíaForestal. Ediciones Agrotécnicas S.L.Madrid.

Eduard Vives. Atlas fotográfico de loscerambícidos íbero-baleares.

Eduard Vives: 1984 Cerambícidos(Coleoptera) de la Península Ibérica yde las Islas Baleares. Treballs delMuseu de Zoologia de Barcelona, 2, 137 p.

18

Quaderns de Natura

Compte, A. 1963. Los cerambycidaede les IIles Balears. Butlletí de la RealSocietat Espanyola d’Història Natural,61: 175-207

Butlletins de sanitat vegetal. DireccióGeneral d’Agricultura del Ministerid’Agricultura, Pesca i Alimentació.

Informacions tècniques de la DireccióGeneral de Medi Natural. Servei deProtecció del Medi Natural. Governd’Aragó.

Fulls divulgatius de la Conselleria de Medi Ambient. Junta d’Andalusia.

www.iprocor.org/CARLOS/Cerambyx/cerambyx.htm

www.iec.es/institucio/societats/IchistoriaNatural/Bages/roureda/Imatges%20grans/ceramhyx.htm

http://www.evitaelfoc.caib.es.

19


Programa: Equilibri biològic

Conselleria de Medi Ambient

Documents

Quaderns de Natura - caib.es