HORARI

Matins: dimarts, dimecres

i dissabte de 10 h a 13.30 h

Tardes: de dilluns a divendres

de 15.30 h a 20.30 h

QUÈ HI HA QUÈ HI HA QUÈ HI HA QUÈ HI HA DE NOU?DE NOU?DE NOU?DE NOU? N.N.N.N. 44447777

BIBLIOTECA JOSEP JANÉS I OLIVÉ

NOVETATS DE TEATRENOVETATS DE TEATRENOVETATS DE TEATRENOVETATS DE TEATRE IIII altres altres altres altres ARTS ARTS ARTS ARTS

ESCÈNIQUESESCÈNIQUESESCÈNIQUESESCÈNIQUES

MAIGMAIGMAIGMAIG 2015 2015 2015 2015

OBRES TEATRALS_____________________________________ Romero i Olea, Sílvia. Verí : traïcions, enganys, enveges... Per què odiar-nos? Som solidaris, estem en el mateix planeta, som els tripulant d’una mateixa nau. Verí ens porta d’una manera crua a les interioritats del món del teatre, ple d’egos bellugant-se a la recerca del millor moment per mostrar-se.

Mayorga, Juan. El arte de la entrevista En aquesta obra hi han cinc personatges: tres dones, un home i una càmera de vídeo. Les dones, que viuen juntes, són una senyora gran, la seva filla i la seva neta. L’home és un intrús, i la càmera és una bomba. A una banda i a l’altra de la càmera, les dones juguen a entrevistar-se. Juguen, riuen però també les ajuda a descobrir-se com són.

Vargas Llosa, Mario. Los Cuentos de la peste Los cuentos de la peste és una peça teatral inèdita de Mario Vargas Llosa inspirada en el text de Boccaccio. L’amor, el desig, el poder de la imaginació i les relacions entre les classes socials són les claus d’aquesta obra que recull l’essència de l’esperit del Decamerón: la luxúria i la sensualitat ressaltades per la sensació de crisis, de final del món. Una recreació magistral d’un clàssic de la literatura europea.

Teatro medieval. Edición de Miguel Ángel Pérez Priego. Recull d’espectacles dramàtics medievals ampliats ara amb estudis introductoris, anotacions a l’obra que ajuden a entendre-la millor i amb més aportacions crítiques de les excel·lents obres medievals que la història ens ha deixat.

Alberola, Carles. M’esperaràs? Dos amics queden per sopar. D’una banda, hi ha Rubén, l’amfitrió, professor universitari i, d’alguna manera, un fracassat. De l’altra, Jaume, ric, triomfador i un seductor empedreït, a qui acompanyen una dona i la germana d’aquesta. Entre plat i plat, se succeeixen els giris i els embolics entre tots quatre: amors creuats, infidelitats no confessades, ... tot amanit amb un bon còctel d’acudits que fan de l’obra un viver d’emocions i situacions divertides que engresquen el lector.

Shakespeare, William. La comèdia dels embolics La comèdia dels embolics està basada sobretot en una comèdia de Plaute, Menaechmi (Els bessons), només que aquí Shakespeare no presenta una sola parella de bessons, sinó dues. Aquesta comèdia conté embolics, l’un darrere l’altre.

Piquet i Piera, Jaume. La monja enterrada en vida. Una jove és obligada a prendre l’hàbit pel seu pare, ric i devot, que vol impedir que la noia es casi amb el seu cosí perquè és de la “raça dels lliberals”. Per evitar el triomf de l’amor i apropiar-se el dot de la novícia, el mossèn i l’abadessa del convent l’enterren en vida, però ella és rescatada casualment per un veí prompte a satisfer els antulls de la seva dona prenyada...

Santa Cecília de Borja a Saragossa. Fronteres.

Aquest volum recull tres textos teatrals de l’espectacle anomenat Fronteres. Les obres tracten sobre la necessitat o no de tenir fronteres en el món contemporani.

Witkiewicz, Stanislaw Ignacy. Teatro (ensayos y obras dramáticas) Aquest volum recull els assaigs de S.I. Witkiewicz dedicats a la seva famosa teoria de la Forma Pura en l’art en general, i en el teatre en particular. Se la considera una obra fonamental per entendre el teatre del absurd i pels estudiosos del teatre. Witkiewicz va influir enormement sobre Kantor i Grotowski.

Duras, Marguerite. Agatha L’amor, el desig, la passió d’un més enllà, marca aquesta obra de teatre una vida secreta plena d’incògnites i passions.

LITERATURA TEATRAL__________________________________ Priest, Christopher. El Prestigio Aquesta novel·la tracta de la història d’una rivalitat que va més enllà dels límits físics i temporals. Alfred Borden i Rupert Angier són dos il·lusionistes de finals del segle XIX que viuen amb rivalitat entre si. Quan un presenta un truc, l’altre el supera tan aviat com pot. La seva lluita és converteix en una carrera frenètica que perpetua la hostilitat entre ells i que encara perdura.

Moore, Jeffrey. Una cadena de rosas Novel·la satírica i rocambolesca sobre l’amor entre Milena, una jove morena de faccions morenes i hindús, i Jeremy, un noi ingenu i molt apassionat. Creuen que el seu amor ha estat predestinat per la Pàgina, una fulla arrancada a l’atzar d’una enciclopèdia.

Ruescas, Javier. Las crónicas de fortuna: el secreto del trapecistaw1 Novel·la juvenil que tracta de tres amics que viuen en un orfenat. Creuen i viuen la màgia d’una manera apassionada i sense voler s’embarquen en una aventura que els portarà a parlar amb animals, a controlar el foc, a ballar sobre una tela d’aranya i moltes aventures més.

Praz, Mario. Unas tardes con Shakespeare

Narrativa. Mario Praz és uns dels intel·lectuals italians més brillants del segle passat, i un gran estudiós de la literatura anglesa. Aquest volum recull les pàgines que va dedicar a William Shakespeare, amb observacions erudites i iròniques, entretingudes i reflexives.

Fo, Dario. El amor y la risa La veu de l’autor ens apropa a la “altra” història dels autors còmics de la nostra tradició: heretges, joglars, diables, santes, àngels, ... tots aquests són els personatges que habiten i s’enllacen entre els relats de Dario Fo.

MÓN DE LA INTERPRETACIÓ __________________________

Jara, Jesús. El clown: un navegante de las emociones

L’obra s’estructura en tres parts. A la primera part, realitza un breu estudi històric sobre el desenvolupament del clown en el teatre, el cinema i el circ. La segona part, tracta sobre la filosofia pallassa i ens ofereix pautes sobre l’ús del nas, la mirada, la veu, el vestuari i el maquillatge. La tercera i última part, tracta sobre diferents jocs i exercicis que ajuden a conèixer i a desenvolupar el clown que

cada persona té al seu interior.

HISTÒRIA DE LES ARTS ESCÈNIQUES___________________ González i Monge, Ferran. El teatre en català a TVE (1964-2005) El 1964 la televisió franquista emetia el primer espai en llengua catalana. Es tractava d'una obra de teatre: La ferida

lluminosa de Josep M. de Sagarra. Aquesta aparent contradicció va resultar l'espai pioner d'una llarga trajectòria que arriba als nostres dies.

Armiñán, Jaime de. Biografía del circo Recorregut per la història del circ, des dels seus orígens fins a l’actualitat.

BIOGRAFIES_________________________________________ Barbany, Damià. Castells i Planas de Cardedeu: construccions d’escenografies Una biografia professional on se’ns mostren els 35 anys que els germans Castells han dedicat a un ofici preciós i màgic. El primer capítol, centrat en la figura del seu pare, un home dedicat tota la vida a l’ofici de pintor de parets i amb una decidida vocació artesanal, la qual podem considerar com un antecedent del camí escenogràfic que triaran els seus fills. I un seguit de capítols on podem veure la seva aportació a molts espectacles, el seu pas per nombroses companyies i teatres on Castells i Planas de Cardedeu hi han col·laborat com a constructors i de vegades també com a dissenyadors. Capítols que conformen un ventall expositiu de distintes solucions creatives aportades pels escenògrafs de teatre i pels directors d’art de cinema i televisió. Un llibre especialitzat que recull testimonis gràfics i escrits, i que també contempla la situació de les escenografies en contextos artístics i històrics.

Anna Lizaran. Pròleg de Joan de Sagarra Un homenatge a una vida de teatre. Gairebé un any després de la sobtada desaparició d’Anna Lizaran, aquesta obra és un homenatge i biografia d’aquesta gran actriu.

DePrince, Michaela. Tocando el cielo Aquesta és la història d’una nena africana, Michaela DePrince, que va aconseguir escapar de la crueltat de la guerra a Sierra Leona, i es va convertir en una estrella del ballet.

DISSENY ESCÈNIC____________________________________ Angelini, José. El Maquillaje escénico Des dels seus orígens, el maquillatge és una eina de comunicació. Pel teatre és un element molt important, tant com ho és un decorat o l’obra en sí. Aquesta obra entra en detall sobre el maquillatge escènic.

PER a + INFORMACIÓ