1Quina tragdia!Una aproximaci al text

teatral

Proposta dUnitat Didctica per a 4t dE.S.O.M Dolors Limorti Corb

M ngels Lpez Pay

2I- SAPS QU S EL TEATRE?

Per endinsar-nos en aquesta unitat farem servir en primer lloc la vostra imaginaci:

ACTIVITAT 1-Teniu dos minuts de temps per elaborar una llista amb totes les idees que us vinguen

al cap associades al mot teatre. Heu de tenir en compte que totes les respostes sn vlides, sisn lingsticament correctes, i que com ms originals i variades siguen aquestes millor.

-Ara, has dintentar explicar als teus companys la connexi que hi ha entre elselements que han aparegut en la teua pluja didees i la paraula que tha servit destmul(teatre).

ACTIVITAT 2Llig la segent definici de teatre que apareix en el Diccionari Valenci1. A

continuaci tria laccepci que et semble ms adequada i explica els motius de la teua elecci:

teatre m. 1. TEATRE Edifici destinat a la representaci dobres de diferent gnere, literari(tragdia, comdia, sainet, vodevil, etc.) o musical (revista, sarsuela, opereta, pera) o altresmodalitats (mim, dombres, etc.). 2. p. ext. a. Ledifici amb els qui el dirigeixen, lacompanyia dactors que hi representa, etc. El Teatre X ha decidit cancellar la funci. b.Pblic que assisteix a una representaci teatral. Tot el teatre va esclatar a riure. 3. TEATRERepresentaci pblica duna obra teatral. 4. p. ext. a. Professi dactor. Es dedica al teatreprofessionalment. Mai no deixar el teatre. b. Literatura destinada a ser representada. Vaescriure novella i teatre. No sol llegir teatre. c. Conjunt de les obres dramtiques dun autor,duna poca, dun poble. El teatre grec. El teatre contemporani. 5. fig. a. Lloc on esdesenvolupa un esdeveniment. de Europa va ser el teatre la I Guerra Mundial. b. Teatredoperacions MIL. Zona geogrfica on es desenvolupa el conjunt duna campanya bllica. 6.fig. a. Acci o accions de carcter exagerat o espectacular, fetes per a impressionar. No facesteatre, que no s tan greu. b. colp de teatre Colp defecte.

No resulta gens fcil donar una definici prou mplia del terme teatre, ja que estem aldavant dun art que s quasi tan antic com la histria de la humanitat i que aglutina al seuvoltant un munt delements que el converteixen en un espectacle ric i complex.Etimolgicament el mot teatre vol dir lloc des don es mira (gr. 2< mirar,contemplar), i ens hem de remuntar als temps de lantiga Grcia per trobar els seus orgens.Per, ms de dos mil anys ens separen ja daquelles primignies representacions i al llarg detots aquests segles ha sorgit una variadssima gamma de manifestacions que mereixen serconsiderades tamb teatre i que van des de lespectacle burlesc i divertit de la commedia dellarte fins al teatre amb rerefons social del segle XIX; dels musicals de Broadway als gestossilenciosos dun mim o a les espectaculars posades en escena de companyies com Elscomediants o la Fura dels Baus.

1 AA. DD. (1995). Diccionari Valenci. Alzira: Edicions Bromera, pp. 1954.

3Partim, per tant, de la idea que el teatre s un fet que integra una gran varietatdelements i que no es pot entendre duna manera unvoca. Llus Calderer, en lobraIntroducci a la literatura2, fa una definici bastant completa de tot el que envolta al fetteatral.

El teatre s un fet o conjunt de fets reals o imaginats de lexperincia humana,que alg (autor) per escrit o verbalment (text) posa en mans daltres persones, lesquals el representen (actors) en un espai fsic concret, davant dun pblic(espectadors). []

En una obra de teatre, la paraula hi pot tenir un paper ms o menys important,en alguns casos, fonamental. Per no s mai lnic element a tenir en compte en unarepresentaci. En aquesta, a ms dels actors, hi ha altres elements, com decorats, llum,vestuari []

Aix doncs, podem dir que s correcte considerar el teatre com un gnereliterari; per tamb que s insuficient, perqu si noms tenim en compte la paraula:

a) descuidem o ignorem la importncia dels altres elements: decorats,objectes, msica

b) deixem de banda aquelles obres en qu no es diu ni una sola paraula, comla pantomima, i que sn, indiscutiblement i plenament, teatre.

II- ELS GNERES TEATRALS.

ACTIVITAT 3A continuaci toferim una definici breu dels tres grans gneres teatrals procedents

de la tradici greco-llatina: la tragdia, la comdia i el drama. Series capa de dir-nos a quindaquests gneres correspon cadascuna de les definicions?

- Recrea situacions o conflictes amables, sempre amb la intenci de fer riure lespectador.Sorgeix de lespectacle popular avesat a la imitaci, a la caricatura i a la burla, a les situacionspicants, sovint vulgars i grolleres, per tamb a lamor i al romanticisme. El llenguatgeemprat sol ser bastant planer i sovintegen les expressions colloquials.a) ..

- T un to seris i s capa de provocar en lespectador sentiment de llstima o de terror. Elsseus protagonistes solen ser vctimes duna passi irrefrenable que els aboca a un desenllafunest i dolors. En els seus orgens lheroi lluitava contra un dest que li venia marcat pelsdus.b) ..

2 Calderer, Ll. (1988) Introducci a la literatura. Barcelona: Teide, pp. 147-148.

4- Presenta un conflicte traumtic i dolors per als protagonistes. Els personatges, ara, se situenen el plnol de la realitat prxima i concreta i lheroi entra en conflicte amb la seua prpiainterioritat o amb lestructura de la societat que lenvolta. No desemboca necessriament enun final desastrs.c) ..

ACTIVITAT 4Tenint en compte tot el que ara ja saps sobre els principals gneres teatrals, transforma

el final de la tragdia romntica dngel Guimer Mar i cel3 que tens a continuaci, primer,en comdia, i desprs, en drama.

Per posar-te en antecedents, cal que spies que el tema daquesta histria planteja elsamors impossibles entre dos jvens, Sad i Blanca, que pertanyen a dues religionsenfrontades, la musulmana i la cristiana. Ac en tens les quatre ltimes escenes.

ESCENA IX

BLANCA i SAD.

BLANCA. (A part.) Ah! No puc ms!SAD. (A part.) Al: jo tel demano!: dnam un mn per entregar-lo a ella.BLANCA. (A part.) Oh, quin penar! Aix s morir cent voltes.SAD. (A part.) S, s; jo tot vull dir-li abans que arribin. (Alt.)

Senyora! Blanca! Perdoneu-me: us miroper sobre daquest mn. Vs en la terrano heu nascut, no, com han nascut els homes.Vs sou daltres espais, don sengendravenlos somnis endolcits de ma infantesa.Al veure-us, al sentir-vos!, Sols amb laireque moveu al passar, tota ma vidatot el meu ser, cos i nima es desperta,i sent vibrant, que mor i viu alhora!I amb goig i penes, i amb desigs i angnieslal que heu respirat cerco i aspiro,i en ell mofego i mhi rebolco lnima!I una onada potent, com la que arrencadel fons del mar les roques per llenar-lescontra el sol, la lluna i les estrelles,una onada de sang, sospirs i besos,i bramuls de salvatge i clams de joia,i llgrimes i queixes i harmonies,esqueixant-me al pujar trossos dentranyes,a mos llavis acut, i en ells rebentaper a dir-vos, oh Blanca, que us estimoms que sestima vostre Du els ngels,ms que sestima ses hurs Mahoma,

3 Guimer, A. (1994) Teatre. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, pp. 84-90.

5ms que sestimen tots els sers que alenenque tots els que han viscut i els que han de viure,esperits i mortals en cels i terres!

BLANCA. (Cobrint-se el rostre avergonyida.)Oh, Du!

SAD. Lhe ofs! Qu has dit, llengua tradora!BLANCA. Ah, no! que vull sentir-vos! Vull sentir-vos!

Mes deixeu-me aix el rostre.(Cobrint-se la cara amb les mans.)

SAD. I em perdoneu? A mi!BLANCA. (Creient haver sentit soroll.)

Sn ells!SAD. No encara: no ve la mort!BLANCA. La mort! Oh, que sacosta!

Veniu, que jo us vull veure. No mespantala claror, no! Qui sou? Deixeu que us mirifins lnima pels ulls! Qui sou? Quin diamheu vist i us he vist jo? Quan em digureutot el que ara mheu dit, que una altra voltajo ho havia escoltat de vostres llavis?Ans de nixer, potser, ans desta vida,amors com avui vs em parlveu.No, no aparteu els ulls: ara us vull veurepel temps que no us he vist. Jo sens saber-ho,us enyorava, i reu en mos somnisde claustre i soledat. Jo no sabiacom reu vs llavors, i reu com ara!Mes no vull que moriu, que a vostra vidala meua sha arrelat! Qu hi fa que ens voltinen lloc de flors, serpents, si elles ens lliguen?Pobre! Del mn odiat! Sobre la terraquant i quant heu patit! Quanta amargurahaur begut vostra nima reclosasempre en el fons del pit sentint les nsiesde volar, com la meva, i entre reixespegant dales, glatint i fent-se trossos!Quant sofrir! Desditxat! Infeli! Pobre!

SAD. I que tard heu vingut! Jo sol la marxadaquesta vida he fet, i avui al termeus trobo del cam, vora el sepulcre!

BLANCA. (Amb energia i desesperaci.)Ah, no, Sad! Ah, no! Que no ve lhorade morir, no! Du meu, sento la vidaper tot mon ser brotar! Vull viure! Salvans!

SAD. Ira dAl! Que tornin! Jo els espero:jo esqueixar son pit; jo ses entranyesestampir pels murs. Tigres, i resenells amb el cor ple dodi! Oh, tots, que vinguen!Ja prou humilitat: la sang mofega!Jo vull morir matant!

6BLANCA. (Esglaiada de la rbia de Sad.)Sad!

SAD. (Canviant sa desesperaci en tendresa.)Ah, Blanca, si sc lesclau, humil com la coloma!Voleu que besi els peus de vostre pare,i que besi la terra que trepitja!

BLANCA. Mes jo el vull, oh mon Du! jo el vull; salveu-lo!SAD. Tot s en va: vs sou el cel; jo laigua;

mai sajunten ac; mireu: sajuntennoms en lhoritz! s en va!

BLANCA. Ja vnen! Ah!

BLANCA, SAD i FERRAN.

FERRAN. (Baixant rpidament.)Sc jo!

BLANCA. (Volent-lo fer retrocedir.)No!

FERRAN. Cosina, Blanca, escolta.I vs. Jo us vull salvar!

SAD. Salveu a ella;A mi qu em fa morir! Per qu la vida?

BLANCA. FerranFERRAN. No parlis, que ho s tot. Per sobre

dest amor dinfantesa hi ha, ma Blanca,noms que ta ventura.(Emportant-se-la a un costat perqu no ho senti Sad.)Tu lestimes,a aquest home; ell s bo i es regenerasobre ton cor. Doncs b: jo em sacrificogusts per tu! I res ms: que vull salvar-lo,ma cosina.

BLANCA. Oh! Ferran, grcies!FERRAN. Esperat, que ton pare, com sempre, vol sa vida!BLANCA. Ah!FERRAN. Mes tot est a punt. Sad, encara

tinc gent que em creu: daquesta nau a popauna barca hem baixat. s nit. Els nvolscobreixen tot el cel. De dalt vigilojo a loncle que no torni, i vs de pressaper aqu us arrieu. (Per la finestra.)Entreu en laigua;a la barca ja sou; desfeu la corda;moveu els rems i a Alger abans de dia!Jo us guardar de dalt Blanca; de pressa! (A Blanca.)Ell, que testima, tornar a trobar-te.

BLANCA. MesFERRAN. Que estan per venir! Va, doncs! Tu prega

que no surti la lluna. Sort!SAD. (Commogut per la magnanimitat de Ferran.)

7Ah! Els braos! No mels negueu!FERRAN. (Abraant-lo.)

Sad! Amb tota lnima!BLANCA. Du meu!SAD. Grcies!FERRAN. De pressa! (Al pujar lescala. A part.)

Si fins ploro!

ESCENA XI

BLANCA i SAD. Fins acabar lobra, amb rapidesa.

BLANCA. Sad, fuig!SAD. Fugir!BLANCA. Eixa finestra dna a la vida. Esteu salvat.SAD. Ah, Blanca,

Deixeu-me aqu morir; deixeu que besial cloure els ulls un fil de vostra roba!

BLANCA. No, Sad, no, que vull la vostra vida,que espero en vs, sentiu? Que a totes horesviur esperant-vos. (Creu haver sentit soroll.)Oh! Fugiu!

SAD. Vs, Blanca, mho maneu?BLANCA. S. (Sempre amb por que tornen els enemics.)

Ah! Que tornen!SAD. A reveure.

Jo us anir a cercar al cor dEspanya,de genolls si aix cal, per a ser vostre,de tot creient-vos com un nen la mare!

BLANCA. (Rompent en plor.)Aneu per caritat!

SAD. Vaixell que foresmon orgull de tants jorns, gbia de fereson mon ser embrutit se corsecava,sigues avui el temple desta dona!

BLANCA. Du meu! Em fa morir!SAD. Va, doncs!BLANCA. Ah!SAD. Blanca la vostra mBLANCA. Sad!SAD. (Besant-la.) La que volia matar-me i mha salvat!BLANCA. s vostra, vostra!SAD. Llenceu al mar aqueix punyal; mesglaia

tenint-lo vs.BLANCA. (El llena per la finestra.)

Ja est. Fugiu!SAD. Marrenca la vida!BLANCA. Tornareu?

8SAD. S, jo us ho juro!Fins vindr, si mors, el meu cadver!

BLANCA. Adu!SAD. Ja prou!BLANCA. Crideu-me de la terra,

del mar, del parads o de labisme,jo us respondr seguint-vos, que sc vostra!(Se sent lleuger remor dalt de lescala. Alsentir soroll shan separat de pressa.)

SAD. (Des de la finestra, en veu baixa.).A dem!

BLANCA. (Tamb molt baix.)Adu!

SAD. Blanca!(Sad torna rpidament al costat de Blanca ila besa en la boca.)

BLANCA. Sad!SAD. Ah, Blanca!

(Sad va altre cop a la finestra.)ESCENA XII

BLANCA, SAD, CARLES, desprs FERRAN, JOANOT, GUILLEM, ROC, soldats i mariners.Sad ha agafat la corda i es troba de part de fora. Carles ha baixat un gra i satura.

CARLES. On s el vil!BLANCA. (A Sad). Ja tornen! Ah! De pressa!CARLES. Morir!

(Ix la lluna, que illumina de ple a Sad, quiha baixat fins a genolls.)

BLANCA. El pare!CARLES. Ah! Fuig!

(Carles baixa altre gra i dispara sobreSad al moment en qu Blanca, que coneix laintenci de son pare, dun salt es posa al davant de Sad,per resguardar-lo amb son cos. Aquesta rep la bala i vacilla ferida.)Jo et mato!

BLANCA. Ah!SAD. (Ha tornat a pujar i la rep en sos braos, per privar-la de caure a terra. No la deixa jafins que abraats desapareixen.)

Lheu ferida a ella!BLANCA. Pare!CARLES. Filla!FERRAN. (Apareixent dalt de lescala, seguit de Joanot, Guillem, Roc, mariners i soldats.)

Qu heu fet!SAD. (Amb desesperaci.)

Labandoneu? La prenc! s meva!Morim plegats, ma esposa! Abraam!

CARLES. (Arribant al mig de lescena seguit de tothom.)Filla!

SAD. Al mar!

9BLANCA. Al cel!(Se llencen al mar abraats. Carles ha caigut al mig de lescena degenolls.)

CARLES. Oh Du!FERRAN. (Corrent per la finestra.)

A fons!(Tornant al mig de lescena.)Ni rastre!

TEL RPID

(Adaptaci)

ACTIVITAT 5Ara inventat un ttol per a cadascun dels gneres que hem vist, del qual es puguen

desprendre els trets que els caracteritzen.

ACTIVITAT 6Una vegada tens el ttol, ja en pots fer largument. Recorda que ha de reflectir, el ms

fidelment possible, les caracterstiques de cada gnere.

III- EL TEXT DRAMTIC.

Actes i escenes.

Generalment els textos teatrals es divideixen en actes i escenes. Lacte s cadascunade les parts, amb sentit complet, en qu es divideix una obra teatral, separada de les altres perun interval que pot venir marcat de diverses maneres (baixada de tel, foscor, etc). En el teatreclssic les obres tenien una estructura rgida; lacci havia de desenvolupar-se necessriamenten tres actes que acomplien les funcions de presentaci, nus i desenlla.

Entre acte i acte hi havia un interval, anomenat entreacte, que saprofitava per canviarels decorats i el vestuari dels actors si calia.

En lactualitat la divisi del text teatral en actes s ms arbitrria i no respon a un patrpreestrablert.

Els actes estan dividits alhora en escenes, la caracterstica de les quals s la presnciaen lescenari dun mateix nombre de personatges. Cada vegada que entra o ix un personatgehi ha un canvi descena.

10

ACTIVITAT 7A continuaci et presentem un fragment de lobra Nassos, nassos, nassis 4 al qual li

hem llevat la divisi en actes i escenes. Intenta reconstruir lestructura del text a partir delexplicaci anterior.

FUMS. Que vinga de seguida la representant dels obrers.(Entra lObrera I.)

FUMS. Senyoreta, ests despatxada!OBRERA I. La vaga s un dret democrtic.FUMS. No s per fer vaga que et despatxe de la faena.OBRERA I. Per qu, doncs?FUMS. No thas mirat a lespill?OBRERA I. Ben cert, cada dia mhi mire per pentinar-me.FUMS. I no has vist res despecial a la teua cara?OBRERA I. Qu hi hauria de veure?PIT. El nas.OBRERA I. s clar que he vist el meu nas.FUMS. Tanmateix, potser no te lhas mirat prou b.

(Rialles mofetes dels militants NASSIS ROJOS.)OBRERA I. El meu nas no t res despecial.FUMS. Tens el nas verd.OBRERA I. Potser sFUMS. Entens ara per qu et despatxe de la faena?OBRERA I. No.PIT. No volem nassos verds a les fbriques!COLLA NASSIS ROJOS. No volem nassos verds! No volem nassos verds! No volemnassos verds!OBRERA I. s per aix que em despatxeu? Per tenir el nas verd? No podeu fer aix, no hiteniu cap dret.PIT. Hi t tot el dret.COLLA NASSIS ROJOS. Pit Cap! Pit Cap! Pit Cap!

Pit Cap! Pit Cap! Pit Cap!VENEDOR-A.ltimes notcies! Els Nassis Rojos sapoderen del poder! Pit nou cap delgovern.PIT. Primera llei del nou govern: els obrers que tinguen el nas verd no podrantreballar a cap fbrica. Segona llei: queden prohibides les vagues.OBRERA I. Aix s injust. De qu viurem si no hi podem treballar?PIT. Vs-ten al pas dels nassos verds.OBRERA I. El pas que diu no existeix. El meu nic pas s aquest.FUMS. El meu avi Fums I tenia el nas roig; el meu pare Fums II tenia el nas roig, i joFums III tinc el nas roig. A la famlia Fums no ens agraden gens els nassos verds.PIT. Dara endavant no hi haur cap altra llei que la Llei del Nas Roig.COLLA NASSIS ROJOS. Pit Cap! Pit Cap! Pit Cap!

(Els militants NASSIS ROJOS amenacen lOBRERA, que ixespantada de lescenari)

FUMS. Vol dir que no exagera un poc?

4 Canals, Q. (2001): Nassos, nassos, nassis. Alzira: Bromera, pp. 25-30, 41-50.

11

PIT. Aquest pas s un caos, i el dest ha volgut que jo siga lencarregat de posar-hiordre.FUMS. Mentre puga anar fabricant olles i pots ja hi estic content.PIT. Les xemeneies no poden deixar de fumejar ni un sol moment.FUMS. Hi estic dacord, la fbrica Fums dia i nit ha de fer fum.PIT. Un cel ser, sense gens de fum, s un cel trist.COLLA NASSIS ROJOS. Pit fum! Pit fum! Pit fum!FUMS. s veritat, una xemeneia sense fum s... com una planta sense fulles.PIT. s com un tanc sense can.FUMS. s com una cara sense nas.PIT. Justament aquest s el problema.FUMS. La cara?PIT. El nas!FUMS. Quin nas?PIT. Els nassos verds!COLLA NASSIS ROJOS. (Tots alhora) Fora els nassos verds! Fora els nassos verds! Foraels nassos verds!PIT. Quins sn els nassos ms mocosos del mn?COLLA NASSIS ROJOS. Els nassos verds!PIT. Qui ompli laire de microbis?

(El senyor FUMS fa un esternut.)COLLA NASSIS ROJOS. Els nassos verds!PIT. Qui provoca malalties?COLLA NASSIS ROJOS. Els nassos verds!PIT. Quina s la causa de tots els mals?COLLA NASSIS ROJOS. Els nassos verds!

(El senyor FUMS fa un altre esternut i ix darrere PIT i la COLLADELSNASSIS ROJOS.)

(Despatx del senyor FUMS. En escena, FUMS i PIT.)FUMS. Les olles, els pots i les cassoles sacumulen als nostres magatzems.Necessitem vendre! Necessitem nous clients! Nous mercats!PIT. Blaulndia s un gran pas. Les seues mestresses de casa ben segur que sabrienapreciar les seues olles.FUMS. Ja ho hem provat. Els fabricants dolles de Blaulndia no ens hi deixen vendreels nostres productes.PIT. Potser necessitem una altra classes de coses.FUMS. La meua especialitat s la bateria de cuina.PIT. Potser necessitem una altra classe de bateria, per exemple canons, tancs...FUMS. Jo noms em dedique a la cuina.PIT. Els temps han canviat i cal aprendre a cuinar altres menjars...FUMS. La famlia Fums sempre ha fabricat olles i pots.PIT. Olles i pots que no sap a qui vendre.FUMS. s veritat, ens falten nous mercats.PIT. Si no pot vendre olles i pots, haur de vendre altres coses.FUMS. Tancs i canons?PIT. Canonades!FUMS. Caram! Que sha tornat boig?PIT. No vol conquerir nous mercats?, doncs guerra a Blaulndia.

(Entren un grup de militants de la COLLA DELS NASSISROJOS, marcant el pas, i es queden al fons de cara al pblic.)

12

COLLA NASSIS ROJOS. Pit, hurra! Pit, hurra! Pit, hurra!FUMS. Per ja li he dit que jo fabrique pots i no canons.PIT. Qui fabrica pots tamb pot fabricar canons. Qui fabrica olles tamb pot fabricarbombes. En endavant fabricar canons, bombes, tancs.COLLA NASSIS ROJOS. Canons, bombes, tancs!

Canons, bombes, tancs!Canons, bombes, tancs!(Baixa un rtol on es pot llegir FBRICA DE CANONS

FUMS; sota aquestes paraules, el nou escut de lempresa: unabomba.)

FUMS. Els canons costen molts diners. Vol dir-me qui els comprar?PIT. Jo els comprar.FUMS. Vost?, i qui s vost?PIT. Jo sc Pit.COLLA NASSIS ROJOS. Pit, hurra! Pit, hurra! Pit, hurra!PIT. Jo sc el cap de lEstat.COLLA NASSIS ROJOS. Pit Cap! Pit Cap! Pit Cap!PIT. Jo sc lEstat!COLLA NASSIS ROJOS. Pit Cap! Pit Cap! Pit Cap!

(Pausa. FUMS reflexiona durant uns moments.)FUMS. I amb quins diners comprar els meus canons?PIT. Amb els diners dels nostres enemics.FUMS. Qui sn els nostres enemics? Els nassos verds?PIT. S, per aquests no tenen ni un duro. El nostre enemic s Blaulndia.FUMS. No ho entenc, Blaulndia sempre ha estat un pas amic. Per qu de sobte snels nostres enemics?PIT. Ha oblidat de quin color tenen el nas els habitants de Blaulndia?FUMS. Blau, s clar.PIT. Blau i verd no sn prcticament el mateix color?FUMS. Sn dos colors que sassemblen.PIT. Els nassos blaus sn tan mocosos com els verds.COLLA NASSIS ROJOS. Fora els nassos blaus! Fora els nassos blaus! Fora els nassosblaus!FUMS. Aix poser s...PIT. Els nassos blaus sn fastigosos!COLLA NASSIS ROJOS. Fas-ti-go-sos!PIT. Els nassos blaus sn horribles!COLLA NASSIS ROJOS. Hor-ri-bles!PIT. Perillosos!COLLA NASSIS ROJOS. Pe-ri-llo-sos!PIT. Guerra als nassos blaus!COLLA NASSIS ROJOS. Guerra! Guerra! Guerra!

(Pausa. FUMS reflexiona durant uns moments.)FUMS. Per... qui lluitar contra els nassos blaus?PIT. Els nassos rojos.FUMS. Si els nassos rojos lluiten, qui fabricar els canons?PIT. Els nassos verds.FUMS. Els nassos verds? Si els ha fet tancar a tots a la pres!PIT. s veritat, els nassos verds sn els nostres presoners. Ara tornaran a la fbrica:faran canons sense cobrar res.

13

COLLA NASSIS ROJOS. Pit! Pit! Pit!Guerra! Guerra! Guerra!

VENEDOR-A.(Des del pblic) ltimes notcies! Lexrcit dels Nassis Rojos ha conquerit elpas de Blaulndia!PIT. Bravo!COLLA NASSIS ROJOS. Bravo! Bravo! Bravo!PIT. Necessitem ms canons! Ms tancs! Ms bombes!FUMS. Bravo!VENEDOR-A.Lexrcit dels Nassis Rojos ha conquerit el pas de Groclndia!PIT. Bravo!COLLA NASSIS ROJOS. Ms canons! Ms tancs! Ms bombes!FUMS. Bravo!VENEDOR-A.Lexrcit dels Nassis Rojos ha conquerit el pas de les Tres Taronges, el pasde la Neu, el pas dels Lils.PIT, FUMS, COLLA NASSIS ROJOS.

Bravo! Bravo! Bravo!Ms canons! Ms tancs! Ms bombes!Bravo! Bravo! Bravo! Bravo!

(Entren tres dones i se situen en primer terme, de cara al pblic)PIT. Ja som el pas ms poders de la Terra!FUMS. Les xemeneies de la fbrica no paren de fer fum.DONA 1. (Amb tristesa) Per a construir canons, bombes i tancs...FUMS. Els negocis van b. Al nostre pas tothom treballa.DONA 2. s veritat, el meu fill treballa dun cap de dia a laltre. La seua eina s el fusell;la seua faena, matar.FUMS. Al nostre pas hi ha ordre. Els obrers treballen i treballen sense protestar.DONA 3. Els treballadors dahir, avui sn presoners. Treballen dia i nit i no tenen capdret.PIT. Cada dia guanyem un nou pas. Victria!COLLA NASSIS ROJOS. Victria! Victria! Victria!DONA 1. Hem guanyat un nou pas, per jo he perdut el meu fill.COLLA NASSIS ROJOS. Victria! Victria! Victria!DONA 2. Quin s el preu daquesta victria? Quants soldats han mort en la batalla?COLLA NASSIS ROJOS. Victria! Victria! Victria!DONA 3. (Amb tristesa) Victria! Per, on s el meu company? On s el meu germ?On, el meu fill?DONA 1. Victria de la mort sobre la vida, trista victria!DONA 2. Soldats! Soldats! On s el vostre vertader enemic?DONA 3. Atureu-vos, soldats! Deixeu de lluitar! Lenemic no s davant vostre, soldats!DONA 1. Gireu-vos, soldats, i veureu el vostre vertader enemic!DONA 2. El vostre enemic, soldats, s el vostre capit!DONA 3. El vostre enemic s el vostre general!DONA 1. El vostre enemic, soldats, s el vostre cap.DONES 1, 2 I 3. El vostre enemic, soldats, s Pit! Gireu-vos, soldats, gireu-vos i veureuel vostre enemic.

(Es fa fosc)

14

ACTIVITAT 8Ara el que et proposem s que transformes aquesta breu narraci de Pere Calders5 en

un petit text dramtic que continga tots els elements abans treballats.

VENIM DE LA POLS

Van excavar davant de casa seva. No volien dir-li si feien una piscina o la base dunaglorieta. Es tracta duna sorpresa responien a cada pregunta dell. I ho fou, perqu quan vancompletar les mides li donaren all que sen diu cristiana sepultura.

Les acotacions.

Les acotacions sn les instruccions que dna lautor del text al director per a una possibleposada en escena de lobra. Aquestes instruccions, que trobarem sempre escrites en cursiva,fan referncia tant als elements tcnics de la representaci (msica, decoraci, illuminaci,maquillatge, vestuari,) com a la manera de comportar-se els actors damunt lescenari. Hemde parlar per tant de dos tipus dacotacions: les escniques i les dactuaci. Les primeresnormalment van al principi de lescena i poden o no anar entre parntesi; les dactuaci encanvi es colloquen b darrere del nom del personatge al qual fan referncia o b en linteriordel seu dileg. Aquestes, sempre han danar entre parntesi.

ACTIVITAT 9Torna a llegir el fragment de Nassos, nassos nassis que apareixia a lactivitat 7 i

identifica les acotacions que ens dna lautor. A continuaci indica de quin tipus sn.

ACTIVITAT 10El que et proposem ara s tornar al text que has elaborat a lactivitat 8. Si volem que

siga un text teatral complet haurs dafegir-hi totes les acotacions que cregues necessries.

ACTIVITAT 11Arribats a aquest punt i per veure si heu comprs b tots els elements teatrals que hem

vist fins ara, formeu grups de quatre persones i inventeu una petita situaci dramtica amb elssegents personatges: un conductor dautobs, una iaia que hi viatja, un policia i un motoristaque ha ensopegat contra lautobs. No oblideu incorporar-hi la divisi en actes i escenes niintroduir-hi totes les acotacions que cregueu oportunes.

5 Calders, P. (1992): Venim de la pols, dins Invasi subtil i altres contes. Barcelona: Edicions 62, pp. 120.

15

El dileg.

En un text narratiu sabem com evoluciona la histria grcies a la figura del narrador. Encanvi, en un text teatral sn els dilegs, s a dir, la conversa entre els personatges, els que ensmostren com va avanant lacci. Tot i aix, en les narracions tamb solen intercalar-sefragments en estil directe que reflecteixen un dileg entre diferents personatges. De la mateixamanera el narrador pot parafrasejar les converses dels seus personatges en estil indirecte. Eldileg, tant en lobra teatral com en la narraci, ha de mostrar les caracterstiques de lallengua oral (entonaci, intencionalitat del parlant, estat dnim). Per a fer-ho lautorcompta amb signes de puntuaci especials.

ACTIVITAT 12Localitza en aquest fragment dAire Negre6 els perodes escrits en estil directe i els

escrits en estil indirecte.

Durant el sopar, que tot lequip mdic feia en com, em vaig limitar a escoltar lesconverses dels meus nous collegues i a respondre de la millor manera possible les preguntespersonals que em feren. Per, aix que vam acabar, vaig buscar el doctor Montenegro i li vaigcomentar tots els meus dubtes, amb la precauci necessria per no ferir la seua susceptibilitat.Em va escoltar amb molt dinters i, desprs, mentre passejvem pels jardins, em va comentarque, a ell, tampoc no el convencia aquell diagnstic, que potser era noms una manera dedissimular amb paraules el desconcert que lequip mdic, incls ell mateix, sentia davantdaquell cas.

-Lha de considerar com un diagnstic provisional, ja que no en tenim un altre demillor va concloure-. La veritat s que, en totes les histries clniques que tenia a labast, nohi ha documentat cap comportament semblant. No sabem quasi res de qu passa dins de LauraNovo, aix s la veritat. Hi ha molts buits en aquest cas, massa forats que haurem domplirabans de continuar.

-A quins forats es refereix, doctor? li pregunt.-Per exemple, a labsncia de dades significatives sobre la vida de Laura des que va

tornar a Galcia em va contestar-. Vam tindre dificultats per a recopilar aquestesinformacions, encara que tot indica que hi va fer una vida rutinria, sense que li passara ressignificatiu.

Vaig continuar caminant en silenci, sense saber qu dir. Quan ja ens aproximvem a laporta, va ser el doctor qui torn a parlar.

-Seria magnfic que ella mateixa ens ho contara, per s evident que no est encondicions de dir-nos res. Encara que tampoc no mha de fer gaire cas, amic Vctor; anoms sn comentaris personals, sense cap base. Potser tot s ms simple i els problemes deLaura provenen noms del seu mn psquic, de linterior de la fortalesa que els autistesconstrueixen per protegir-se i poder sobreviure en un medi que perceben hostil. A vost licorrespon investigar-ho, amic meu.

6 Fernndez Paz, A. (2001) Aire Negre. Alzira: Bromera, pp. 28-29.

16

ACTIVITAT 13Una vegada assenyalats al text els dos tipus de discurs, assenyala quines de les

caracterstiques que et proposem corresponen a cada estil:

ESTIL DIRECTE ESTIL INDIRECTEUtilitza sobretot la 1a persona.Predomina sobretot la 3a persona.Les paraules del personatge sintrodueixen ambun gui.Predominen els verbs en Passat i en Condicional.Els verbs solen estar en Present dIndicatiu.Sol portar un verb de dicci (dir, afirmar,)seguit de la conjunci QUE.Apareixen signes de puntuaci que reprodueixenelements de la conversa oral (punts suspensius,signes dinterrogaci, dexclamaci)

ACTIVITAT 14Ten recordes del text que havies creat a lactivitat 11?

a) Quines marques de discurs oral hi apareixen?b) Reprn-lo i introdueix tots els canvis necessaris per transformar-lo en un text en estilindirecte.

En una obra teatral els dilegs sn tamb essencials a lhora de caracteritzar elspersonatges. Hem de tenir present que ac no comptem amb les descripcions dun narrador i,per tant, sn les expressions dialectals, el lxic i el registre que utilitza cada interlocutor, allque ens manifesta el seu nivell cultural, la seua posici social, etc.

ACTIVITAT 15Una vegada ms, et demanem que vages a lactivitat 11 i descrigues les

caracterstiques dels personatges que intervenen en la histria. Creus que la manera comsexpressen ens dna la informaci suficient per conixer realment com sn aqueixospersonatges?

Lapart.

Un altre element del text dramtic s lapart, que consisteix en les paraules que unpersonatge adrea al pblic amb la intenci de crear una certa complicitat sense que els altrespersonatges se nassabenten. Normalment sol reforar lefecte cmic de lobra i aproximalespectador a la histria que sest representant. Per diferenciar-lo de la resta del parlament,sha descriure entre parntesi.

17

ACTIVITAT 16Assenyala en aquets fragments del sainet Les xiques de lentresuelo7 tots els aparts que

trobes. Amb quina intenci creus que els utilitzen els personatges?

BATISTE. Home, vaja...D. MAC. Per qu no veus ma neboda?...BATISTE. (En ella pensant estava.)D. MAC. Veges...BATISTE. (Quina diferncia!...)D. MAC. Tu, quan te dona la gana,

en la mateixa franqueaque entre nosatros reinavaquan rem vens, ten vnsper ac.

BATISTE. (I s molt ms guapa...)Bien, adis.

D. MAC. Adis.BATISTE. Coentes,

que em ric de la carabassa.

LLEPOLIA. Vol una magdaleneta?PURA. Jess! Hasta un altre rato.LLEPOLIA. Sorprs me quede!MANOLO. Y te acuestas?ROMANA. S, adis. (Dem, passaport...)

ACTIVITAT 17Al llarg daquesta unitat hem anat esbossant els principals elements que configuren el

fet teatral, tot i que hem dedicat especial atenci a lanlisi del text dramtic. Per tenir unavisi global de tot el que hi ha al darrere del mot teatre, i com a activitat de sntesi, etproposem que completes aquest mapa conceptual amb totes les idees que cregues que himanquen.

7 Escalante, E. (1968) Les xiques de lentresuelo. Tres forasters de Madrid.. Valncia: Garb, pp. 97 i 111.

18

ESPECTACLE TEATRE TEXT

ASPECTES ELEMENT LA HISTRIA EL DISCURS LESTRUCTURATCNICS HUM EXTERNA

ESTRUCTURA GNERES

Vestuari Actors 1... 1 1.... 2.. 2 2.... 3.. 3 3.... 3.1... 3.2.

19

IV. UN TEXT TEATRAL A LA NOSTRA MIDA.

Ara ja sabeu quins sn els elements que conformen una obra teatral, per tant ja podeuanar pensant com fer el vostre propi text

ACTIVITAT 18Formeu grups de tres persones i busqueu una notcia dactualitat que trobeu

interessant. Comenteu-la i transformeu-la en largument que us servir per elaborar la vostraobra de teatre.

ACTIVITAT 19A partir de largument que heu inventat, ompliu aquesta fitxa en la qual haureu

dincloure una breu caracteritzaci de tots els elements que formaran part del vostre text.

20

ARGUMENT______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

PERSONATGES1. _____________________________________________________________________2. _____________________________________________________________________3. _____________________________________________________________________4.

TEMPS______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

ESPAI______________________________________________________________________________________________________________________________________________________

GNERE___________________________________________________________________________

ESTRUCTURA INTERNA1. Presentaci.

_________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

2. Nus._________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

3. Desenlla._________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

ESTRUCTURA EXTERNA1. Actes_________________________________________________________________2. Escenes_______________________________________________________________

21

ACTIVITAT 20Ara ja ho teniu tot preparat per comenar a escriure. Cal que tingueu en compte que el

teatre tamb s interpretaci i que per tant el vostre text es pot posar en escena. s peraix que heu dintentar fer-lo tan atractiu i entretingut com siga possible. Sort i endavant!

Sn ells!Tu lestimes,

BLANCA.MesBLANCA.Du meu!ESCENA XISAD.Vs, Blanca, mho maneu?

ESCENA XIITEL RPID