5
Capçalera. Gener 1993 19 MITJANS Quinze anys de revistes ecologistes a Catalunya Una cinquantena de capçaleres han anat naixent i morint des que l'estiu de 1977 Alfalfa i Userda van donar el primer pas —Jordi Bigas— Per què no hi ha una revista ecologista catalana? Aquesta pregunta no una resposta senzilla. L'únic que sabem és que des de l'última restauració borbònica, a Barcelona han fracassat diferents intents de consolidar una revista periòdica catalana dedicada als temes ambientals. Així i tot, s'han dut a terme experiències comunicatives suggerents i útils als objectius immediats dels sectors ecologistes. A més a més, a Catalunya s'han editat revistes com Alfalfa, Userda, La seva evolució fa que ja no puguin ser contemplades només com a mitjans de premsa militant CRITICA ECOLOGICA Y Terra Verda i Bicicleta, totes elles impulsades per equips de redacció no professionals, sense estructures empresarials, però amb una gran voluntat d'acció. El que s'anomena moviment ecologista, com qualsevol corrent de pensament i acció, necessita d'instruments comunicatius per donar a conèixer els seus punts de vista programàtics i dir-hi la seva respecte als problemes polítics i socials, a banda de donar suport a les seves campanyes i objectius; sobretot quan els mitjans de comunicació convencionals resten tancats i

Quinze anys de revistes ecologistes a Catalunya · 2017. 8. 27. · Capçalera.Gener1993 23 MITJANS alternatiuobertl'any1982,seudediferents col·lectiusecologistes,verdsialternatius.Apoca

  • Upload
    others

  • View
    3

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

  • Capçalera. Gener 199319

    MITJANS

    Quinze anys de revistesecologistes a CatalunyaUna cinquantena de capçaleres han anatnaixent i morint des que l'estiu de 1977Alfalfa i Userda van donar el primer pas

    —Jordi Bigas—

    Per què no hi ha una revista ecologista

    catalana? Aquesta pregunta no té una

    resposta senzilla. L'únic que sabem és que

    des de l'última restauració borbònica, a

    Barcelona han fracassat diferents intents

    de consolidar una revista periòdica

    catalana dedicada als temes ambientals.

    Així i tot, s'han dut a terme experiències

    comunicatives suggerents i útils als

    objectius immediats dels sectors

    ecologistes. A més a més, a Catalunya

    s'han editat revistes com Alfalfa, Userda,

    La seva evolució fa que jano puguin ser contempladesnomés com a mitjans depremsa militant

    CRITICAECOLOGICA

    Y

    Terra Verda i Bicicleta, totes elles

    impulsades per equips de redacció no

    professionals, sense estructures

    empresarials, però amb una gran voluntat

    d'acció.

    El que s'anomena moviment ecologista, comqualsevol corrent de pensament i acció, necessitad'instruments comunicatius per donar a conèixerels seus punts de vista programàtics i dir-hi laseva respecte als problemes polítics i socials, abanda de donar suport a les seves campanyes iobjectius; sobretot quan els mitjans decomunicació convencionals resten tancats i

  • Capçalera. Gener 199320

    MITJANS

    O.L.: PM-63/1985

    L'EcologistaÒrgan informatiu delGrup Balear d'Omilologia i Defensa de ia Naturalesa

    Núm. 7 / Estiu do 1992

    La incineració dels residus sòlids de Mallorca suposarà llençara l'atmosfera 400 Tm de gasos tòxics cada any

    IktMmis

    El Fiscal General de I Estat:Fiscal o advocat del Govern?

    Iss&

    DEi

    TITOLA

    indiferents als seus valors. Però quan parlem dela premsa ecologista no parlem exactament depremsa militant. Parlem d'una proposta globalcivilitzadora que pretén dur endavant unarevolució ambiental per plantar cara al desgavellambiental fruit d'un model industrial d'impacteplanetari. Tampoc no parlem d'un estil uniforme,perquè tota aquesta revolució ambiental ésimpulsada per una nebulosa, per una conspiraciósense comitè central, i ni tan sols té un programade presa de poder i de transició.Les primeres publicacions ecologistes neixenparal·leles a l'adveniment de les llibertatsdemocràtiques, i en poc temps arriben aconformar canals de distribució no convencionals,i fins i tot a treure el nas als quioscs. Aquestrecorregut més o menys cronològic no preténparar a totes les estacions ni citar totes lescapçaleres. Per redactar-lo, a petició de laredacció de Capçalera, m'ha ajudat molt poderconsultar el fons documental de Francesc JosepDeó i el de la Casa Verda de València.

    L'estima de l'herba: Alfalfa i Userda

    Editada per la ja mítica revista Ajoblanco,Alfalfa neix a l'estiu de 1977 com a "revista deecología y alternativas". Paral·lelament, a latardor d'aquell mateix any, l'Ajo editava un extradedicat a la vida natural. A la portada sortiafotografiat a color un home nu assegut enmig delcamp, un número animat per Jaume Roselló iDiego Segura, del col·lectiu Taller 7. A lapresentació es podia llegir: "¿Una alternativamás? todos hablamos de alternativas.Hablamos. Pero son pocos los que laconstruyen". Entre els col·laboradors d'aquestrevelador número figuraven els que després, l'anysegüent, editarien Integral. Però Alfalfa -tanfructífera i imaginativa com Ajoblanco- moririaun any després, l'estiu de 1978, amb unaportada de l'il·lustrador de còmics Max i lapetició de: "recomendada la reproducción detodos los artículos de esta revista".Però el primer intent seriós de fer una revistaecologista estrictament catalana va ser obra deSantiago Vilanova.Userda neix l'estiu de 1977 amb el lema de"revista ecologista de Catalunya" i aconsegueixtreure al carrer dotze números amb articles encastellà. Userda neix amb problemes econòmicsja de bon començament: "L'estructurainformativa adoptada pel nostre col·lectiu haensopegat amb un dèficit econòmic gairebécrònic, que havia estat salvat mitjançant mil i unaperipècies". Posteriorment, l'any 1981 part delmaterial és reeditat en forma de quadern ambuna portada contundent que associa una torre derefrigeració d'una central nuclear amb una torrebabilònica. Userda és una revista ecologistaradical que pretén estructurar un correnteconacionalista, però que connecta decididamentamb l'ecologisme francès i britànic. Mitjançant elCol·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya(Vilanova, Reixac i Garcia) continuarien influinten la informació ambiental com a professionalsde diferents diaris i revistes.

    El primer intent seriósde fer una revista ecologistaestrictament catalana va serobra del periodista SantiagoVilanova

    La marjal de Pego-Oliva:una mala històriainterminable

    No a la incineradora!

  • Capçalera. Gener 199321

    MITJANS

    Amb una orientació diferent, dos anys després vanéixer Terra Verda, una revista gairebé bordada.Dissenyada i animada per Isidre Rebenaque,apareixia el novembre de 1982 com a protaveude l'Assemblea Verda. En els seus set anys devida utilitzà sempre paper reciclat, cosa que nodeixava de ser una certa heroïcitat. Els númerosconstaten la voluntat d'elaboració d'unpensament verd insistentment independent.

    Els ecollibertaris

    Entre 1977 i 1980 passen uns anysparticularment fecunds. Als quioscs hom pottrobar revistes mensuals com Ajoblanco (1973-1980 i 1987 fins ara), El Viejo Topo, ElEcologista (novembre 1979-novembre 1980),Integral (1978), Mientras Tanto (1979), Alfalfa(1977-1978) i Userda (1977-1981). L'esclatllibertari a Barcelona i València va produirdiverses revistes alternatives molt relacionadesamb els sectors ecologistes llibertaris. Adiferència de les revistes relacionades amb elssectors marxistes (Bien, Mentrestant/MientrasTanto i En Peu de Pau/En Pie de Paz), aquestesconnecten amb una tradició gràficaunderground que donarà pas a un fenomen defanzines, còmics i publicacions punkies.Bicicleta, nascuda a Madrid el novembre de1977, tingué una forta presència valenciana, onresidí una temporada per a finalment ser editadai enterrada a Barcelona. A la portada del primernúmero apareix un titular clarificador:"Ecologismo y revolución". Un indi en bicicletaaixecava la destral de guerra. La revista, que espodia comprar al quiosc per 60 pessetes, seguífidel al seu nom i en portada sempre hi sortí unabici. La publicació anà millorant en qualitat i vadesaparèixer el juliol de 1982, després d'havereditat 47 números. Bicicleta va ser escola dediferents periodistes, i se li podrien atribuir fillscom el diari Liberación, en el terreny comercial,i Matahierba, en el militant.Efectivament, l'abril de 1981 apareix a ValènciaMalahierba, "periódico de libre expresióncrítica i libertaria" que incloïa articles en catalàamb una abundosa informació ecologista, i en elnúmero 16 -de setembre de 1984- i últim, unsuplement titulat Herbasana. A Bicicleta se lipodria atribuir ser pare del projecte de premsamés agosarat: el diari Liberación (9 d'octubre de1984-març de 1985) i fins i tot un nét: SiVolem, nascut la primavera de 1987, amb unesacurades portades serigrafiades. Si Volemdescansa des de l'estiu de 1990, després d'havereditat 8 quaderns.Hem citat Integral. Aquesta revista va seguirràpidament, des de la seva aparició la tardor de1978, el camí de la professionalització i de larecerca d'un lector variat, més enllà dels sectorsmilitantistes ecologistes, naturistes ivegeterianistes; uns lectors batejats amb el lemade "vitalistes conscients". A hores d'ara és unarevista d'àmplia difusió a Espanya i recentment aAmèrica Llatina, amb 18.000 subscriptors i unes

    Et AVï'Jf»UNA ENERGIA DESAPROVECHADA

    LA DESERTIFICACIONv El Guadiana en peligroLA INDUSTRIA BELICA EN ESPAÑA

    La segona meitat de ladècada dels setanta va ser

    l'època més fecunda enaparició de noves revistes -

    alternative!»N® 5 VERANO 1989 200 Pts.

    TROBADESECOLOGISTESINTERNACIONALS

    DOSSIS®

  • Capçalera. Gener 199322

    MITJANS

    SER HUMANO Y NATURALEZAAquellos que para alcanzar lo que hay--bajo el cíelo, interfieren en el curso de (arcosas,

    no lo logran nunca. Puesto que lo que haybajo el cielo es como una embarcación sagradaen la que es peligroso interferir. ■■■ 0

    Aquellos que interfieren, la estropeanAquellos que quieren apoderarse de ella,,Ia|)iéf

  • Capçalera. Gener 199323

    MITJANS

    alternatiu obert l'any 1982, seu de diferentscol·lectius ecologistes, verds i alternatius. A poc apoc la publicació es va anar consolidant i eldarrer número, 73, recull articles de pensament,periodístics i entrevistes. Amb una tirada de3.000 exemplars, La Casa Verda és una de lespoques revistes periòdiques escrites íntegramenten valencià i editades amb rotativa.A les illes Balears, l'intent de consolidar unarevista amb el nom de L'Ecologista, editada laprimavera de 1985 en format diari, no vaquallar, malgrat l'empenta del biòleg XiscoAvellà. Ara, L'Ecologista ha rebaixatplantejaments i és lorgan informatiu del GrupBalear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa(GOB), amb 7 números editats en format Dina4.A Menorca, el mateix grup edita Socarrell,nascuda l'abril de 1984 i amb 12 númeroseditats.Alguns intents de consolidar publicacionsecologistes locals o comarcals han aconseguituna certa continuïtat. Aquest és el cas de LaCarrasca, nom de la publicació de la CollaEcologista La Carrasca d'Alcoi, nascuda el maigde 1987, i que fins al desembre de 1991 haneditat 14 números. Altres publicacions comarcalsrecents són La Sitja del Llop, revista delMontseny (número 1, juliol 1991) i FullInformatiu del Grup per a la Defensa de laNatura del Berguedà (número 4, març de1992). A Campanet, Correu Verd, unadinàmica publicació juvenil ecologista, acaba depublicar el seu número 25.Queda també per a la història Maresme Verd,editada inicialment per la CoordinadoraEcologista del Maresme i desapareguda l'estiu de1987 amb 25 números al carrer, després d'una

    etapa que es va iniciar a la tardor de 1986 com apublicació ecologista i cultural.Cal dir que tota la ingent activitat dels grupsecologistes locals -que els ecologistes anomenencomarcals- va trobar un singular sistema dedifusió. L'invent, ja mort després de 32 números(setembre de 1990), va ser batejat amb el nomde Full dels Grups d'Estudi i Defensa de laNatura, necessitats de socialitzar les sevescampanyes. La presentació de les activitatsadoptava el caràcter d'una espècie de fitxa on espodia trobar el logotip, l'adreça i una descripcióde l'activitat en curs. Els coordinadors del'aventura, l'Associació per la Defensa i Estudi dela Natura (Adenc), amb seu a Sabadell, publiquenara uns fulls monogràfics, els Eco, dedicatscadascun a temes com l'agricultura ecològica,l'efecte hivernacle, el turisme de muntanya, lesminicentrals hidroelèctriques, l'ornitologia, lesdeixalles, l'ozó o la fotografia de la natura, quereflecteixen els àmbits d'actuació d'avui delsgrups naturalistes.

    Premsa política

    L'estiu de 1984 apareix L'Alternatiu, revistad'Alternativa Verda (Moviment Ecologista deCatalunya) que és la primera revista verda delPrincipat. Ara la publicació és equinoccial i jan'han sortit 17 números. Els Verds del PaísValencià editen un butlletí anomenat País Verd, iels de Mallorca, Els Verds.Tot plegat, una cinquantena de capçaleres. Unmaterial amb la suficient dimensió per a serestudiat amb atenció. Una allau imaginativa i unacapacitat empresarial nul·la.*

    MOTOR REPRISGran Via Corts Catalanes, 484 (esquina Viladomat)

    Tels. 424 93 04 / 423 85 74. BARCELONA