Upload
carmen-rodrigo
View
224
Download
2
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Ràdio l'Om: Emissora municipal de Picassent
Citation preview
PERIODISME
2010-2011
Azahara Rubio PadillaBlai Fajardo Montañés
Carmen M. Rodrigo Sánchez
Periodisme Local i Comarcal
Ràdio l'Om:
Emissora municipal de Picassent
ÍNDEX
PÀGINA
DE LA IDEA A LES ONES 1
EL MANTENIMENT D'UNA RÀDIO MUNICIPAL 4
LA PROGRAMACIÓ DE RÀDIO L'OM: UN SEGELL D'IDENTITAT 6
LA IMPORTÀNCIA DELS COL·LABORADORS 10
RÀDIO L'OM A PICASSENT: UNA “RÀDIO DE CASA” 12
RÀDIO L'OM A LA XARXA 15
RÀDIO L'OM DINS DE LA XARXA D'EMISSORES VALENCIANES 17
Ràdio
DE LA IDEA A LES ONES
La ràdio local a Picassent, i per tant també Ràdio l'Om, té una història
particular, de renaixements i transicions, que ha de ser contada si volem
entendre el mitjà tal com és hui. La ràdio pública actual va nàixer el 1996 de la
mà de dos estudiants de Periodisme, Jaume Albert -actualment dedicat al
disseny gràfic i la comunicació corporativa- i Julio Gómez. Tenien una idea, un
projecte, i volien portar-lo a terme. Ho van fer, segons explica el mateix Gómez,
ara director del mitjà, “amb el dèficit de la joventut, la inexperiència i fins i tot la
ignorància sobre com muntar una ràdio”. Va ser precària la preparació i ho va
ser també la dotació tècnica -un micròfon heretat i un casset de doble pletina-,
però potser el desig d'oferir una ràdio al poble va superar els primers entrebancs
i començà a emetre el 14 de desembre de 1998. En vindrien més obstacles,
alguns de caràcter polític: “un polític veu en la ràdio, primer, un arma a favor i
en contra i, després, una despesa”, afirma Gómez sense concretar molt. La cursa
d'aprenentatge i expansió havia començat.
L'experiència, quatre anys després de l'inici i amb una graella
consolidada amb magazins i programes esportius, potser ja no era qualificable
d'amateur, o de ràdio provisional. Així ho van entendre els periodistes,
col·laboradors i resta de personal que aleshores feia ràdio sense saber si tindria
1
Ràdio
continuïtat per factors externs. L'any 2000, per tant, van anar fent-se realitat
les contractacions i la professionalització del mitjà. Tot apreciant la llibertat de
què disposaven per a crear continguts, recorda Gómez, “havíem de plantejar-
nos que necessitàvem menjar”. Amb un canvi d'ubicació física, el 2001 Ràdio
l'Om comptava amb nous aparells i unes instal·lacions que donaven un altre
aspecte a la realització, amb estudis i cabines millor condicionades, de
programes com A la llum de la lluna o els ja consolidats informatius locals i
comarcals.
L'esport i el servei públic, dues marques d'identitat
La nova dècada va vindre marcada per un augment espectacular de la
presència de Ràdio l'Om als esdeveniments esportius, ja foren d'abast local com
encontres de Champions League, amb comentaris en directe i, en ocasions,
organització de pantalles gegants al poble. Inclús el famós futbolista Cristian
“Kily” González va passar pels micròfons de la ràdio local, pronosticant el triomf
del València CF el 2002. No només es parlaria de futbol a Ràdio l'Om; també
donà suport mediàtic a l'aleshores anomenat Valencia Vijusa (futbol sala, actual
València FS) i va cobrir la consecució de la seua primera Copa d'Espanya.
També més tard, l'any 2008, la pilota valenciana es faria un lloc amb el resum
diari del comentarista Guillem Sanchis. Com veurem, la informació esportiva és
tan ineludible com forta l'afició local.
En la seua vocació i funció de servei públic, Ràdio l'Om ha cobert fins la
data els processos electorals locals i autonòmics de 2003, 2007 i 2011. La
primera de les retransmissions especials dels comicis va acostar d'una manera
diferent als veïns de Picassent el seu desenvolupament. Gràcies a la
immediatesa de la ràdio podien seguir minut a minut el pas de la ciutadania per
les urnes i el posterior escrutini dels vots, amb les veus i l'anàlisi posterior tant
d'experts com dels propis representants polítics. Tot açò, amb els anys, va anar
creixent en mitjans i es pogueren organitzar debats (Picassent a debat) entre els
candidats.
2
Ràdio
Als dos pilars de programació, un de fixe i altre d'eventual, se sumen cada
dia, any rere any, els nombrosos programes musicals, els espais culturals -amb
fites com la I Edició del Festival de Curtmetratges Inquiet el 2005-,
retransmissions de festes falleres i, com no podia ser d'altra manera, les notícies
locals amb els programes informatius (Ací i ara, Entre línies). L'any 2007
aquest darrer element es va veure reforçat per la creació de la Xarxa d'Emissores
Municipals Valencianes (XEMV), ja què al seu si es prepara un informatiu
setmanal anomenat 7 dies -recentment guardonat- que resumix l'actualitat de
totes les comarques de què les ràdios municipals associades formen part.
Abans de Ràdio l'Om
Arribats a aquest punt, tretze anys després de la seua creació, Ràdio l'Om
és la primera ràdio municipal de la localitat que s'ha provat estable, amb una
composició de personal fixa i la perspectiva de viabilitat del seu futur, decisions
polítiques a banda. Van haver, però, intents anteriors al mitjà que ens ocupa.
Intents d'un caire tan diferent a l'actual que el seu propi director remarca que
cal no caure en la confusió: Ràdio l'Om no és el que fou Ràdio Picassent, res a
veure. Aquesta primera emissora -coneguda anteriorment com Ràdio
Independent de Picassent amb les curioses sigles RIP- va nàixer als anys 80,
una època que donava un context especial a la radiofonia local perquè la majoria
dels seus integrants eren objectors de consciència del servei militar. En haver de
prestar aquest servei, tant objectors com qui no ho eren, “tenien altres quefers i
no eren professionals, en el sentit de la dedicació plena a una feina per la qual
se'ls remunera”, recorda Julio Gómez.
Ràdio Picassent nasqué, a més, marcada per les inquietuds culturals i
musicals de l'anomenada “moguda”, que va tenir a València un gran focus i arrel
a més de Madrid. Per tant, amb la mort d'aquest moviment arribà la de la ràdio
municipal, que tingué una activitat provisional i disfuncional fins l'últim dia.
Amb l'establiment de Ràdio l'Om, i més amb la recent consecució d'una llicència
d'emissió llargament demanada, com déiem, es dóna un servei estable i amb uns
professionals visibles i compromesos amb el treball al mitjà.
3
Ràdio
EL MANTENIMENT D'UNA RÀDIO MUNICIPAL
Un model públic amb publicitat
Ràdio l'Om és una emissora municipal de constitució i caràcter
eminentment públics. L'Ajuntament de Picassent, per tant, és qui aporta la
partida pressupostària per a les despeses anuals del mitjà: personal, inversió en
equipament, drets d'autor, manteniment informàtic, serveis de neteja i altres. El
cost d'aquests elements en conjunt pot ascendir a uns 60.000€, segons fonts de
l'emissora.
Una part dels ingressos de la ràdio, però, prové de la inversió publicitària
de, majorment, comerços i associacions locals i comarcals. Les taxes d'inserció
estan regulades per l'Ajuntament i, sense ànim de ser exhaustius, podem
distribuir-les segons el tipus de programa on es vulguen inserir (musical,
esportiu, magazine, general), durant retransmissions esportives o a la pàgina
web del mitjà.
El personal de la ràdio
L'organització interna respon també a la dependència de l'Ajuntament en
certa mesura: l'alcaldessa designa i delega en el Regidor de Cultura el control
administratiu i econòmic de l'emissora, així com designà també en el seu
4
Ràdio
moment el director del mitjà, que en aquest cas, com sabem, és Julio Gómez.
Aquest ha passat recentment un concurs-oposició per convertir-se en funcionari
interí, però no hi ha cap canvi ni diferència pràctica en les seues tasques a la
ràdio.
Trobem també personal en pràctiques formatives, “que estan al nivell
d'un redactor”, ens comenta Gómez. “L'Ajuntament contracta un estudiant de
Comunicació Audiovisual o Periodisme, li paga el 80% del sou de redactor el
primer any i el 90% el segon. El segon any se n'ha d'anar sense cap lligam amb
l'administració o el mitjà”. En aquest moment hi ha dues persones en aquest
règim de pràctiques formatives i una en pràctiques universitàries, però aquest
sembla ser un cas excepcional -per excés-, només comparable amb Aldaia Ràdio
(1 tècnic, 3 redactors) i que enfronta amb la norma de només un treballador per
mitjà, com a Albal, Almàssera, l'Eliana o Godella.
5
Ràdio
LA PROGRAMACIÓ DE RÀDIO L'OM: UN SEGELL D'IDENTITAT
Ràdio l’Om sempre ha apostat per una gran varietat de programes i uns
continguts originals i plurals adreçats a tothom per satisfer les necessitats de
tots els ciutadans de Picassent. A més, la participació dels veïns i les veïnes, així
com l’aportació de nombrosos col·laboradors –un total de 150 des dels seus
inicis- han sigut sempre un factor clau en l’èxit d’aquest mitjà. No obstant,
l’esport s’ha convertit en el gran protagonista de la programació de Ràdio l’Om.
Segons Julio Gómez, l’esport ha sigut eixa pedra angular que ha aportar riquesa
i exclusivitat a la ràdio. I és que, per exemple, Ràdio l’Om fou l’única emissora
municipal present quan el València CF guanyà la lliga a Màlaga (any 2002) i
l’única emissora que contà el títol del Vijusa de futbol sala. Per a Julio Gómez,
encara que tots els esports són importants, la ràdio ha de comptar amb un segell
efectivament local on els triomfs locals siguen per tant els principals
protagonistes: “L'esport, no anem a enganyar-nos, és un plat exquisit que la
gent consumeix i no podem tancar els ulls. Si a Picassent hi ha molta gent del
València CF, caldrà informar sobre el València CF, és clar”.
D’altra banda, Ràdio l’Om compta amb col·laboradors esportius
especialitzats que, com afirma Julio Gómez, “estan igual de capacitats i són igual
de bons periodistes que qualsevol de la Ser, o de la Cope”. “Estos col·laboradors
6
Ràdio
aporten una visió personal molt valuosa i a més troben a la nostra ràdio un marc
de llibertats que mai trobaran en altres emissores” –apunta el director de Ràdio
l’Om. En estos moments, però, la programació esportiva ha sofert un lleuger
canvi, ja que el programa d’esports general s’ha reduït a dos dies per setmana i
alhora es fa un programa d’esport local.
Encara que la programació de Ràdio l’Om presenta una varietat i una
riquesa molt importants, Julio Gómez admet que troba a faltar els programes
d’humor: “Cal un programa bo d'humor. Ara tenim seccions, però no un
programa d’humor com a tal. Crec que hem perdut molt d’humor, potser perquè
els gèneres van molt en consonància amb les modes” –manifesta. A més, el
director de Ràdio l’Om explica que no ens trobem en un bon moment per al
gènere d’humor, ja que no està permès fer sempre allò que a u li agradaria.
Altre aspecte fonamental de la programació de Ràdio l’Om és que el
valencià està present a la majoria de programes. Julio Gómez recorda que les
emissores han d’utilitzar almenys la seua llengua oficial en la meitat de
programes i que és un deure dels mitjans locals defensar i promoure l’ús de la
llengua pròpia. “La ràdio deu ser un mitjà que actue com a vertebrador
lingüístic i que dignifique la informació de proximitat. A Picassent parlem
valencià. Si les emissores locals valencianes no utilitzen el valencià, què serà
d’ell?”-sosté Julio Gómez.
Programes mítics
Ràdio l’Om compta amb molts programes que l’han convertit en una de
les emissores més reconegudes de la comarca gràcies al seu caràcter obert,
innovador i atrevit al llarg de més d’una dècada. No obstant això, és impossible
parlar de la programació de Ràdio l’Om avui sense recordar els programes
mítics que marcaren per sempre la història d’una emissora que ha aconseguit
estar al mateix marc que la resta d’emissores generalistes. En l’any 1998, Ràdio
l’Om encetava la seua programació amb El Matinal, primer programa on air de
la seua història. En aquell moment, Diego Sales (etern ja a Ràdio l’Om) i Jose
7
Ràdio
Daniel Teodoro iniciaven una aventura que faria que Picassent tinguera una
ràdio pública local amb diferents estils i persones anys després. En 1999,
diversos estudiants de Periodisme, Publicitat i Imatge i So, a més de 50
col·laboradors, van idear la primera graella de l’antiga 106.9 FM. Aquell any van
aparèixer programes de tot tipus: magazins d’humor, musicals (Jazz Carrer 46)
i programes esportius, com La Bombonera. A l’any 2000, per a encetar el nou
mil·lenni, es conformaren diferents programes que aportaren uniformitat i un
segell personal a l’Emissora Municipal de Picassent, com és el cas del programa
esportiu Libre Directo.
Un any després, durant 2001, Ràdio l’Om especialitzà encara més els seus
continguts i començà a participar en concerts i festivals musicals. 2004 també
fou un any important, ja que van arribar més programes forts. Aquest és el cas
de “la Tardor de la Vida”, un programa realitzat per persones de la tercera edat
plenes d’il·lusió. En 2005 aparegueren nous informatius, encapçalats per Julio
Cànoves, com Ací i Ara i Entre Línies. Aquell any va nàixer també Picassent a
Debat, un espai d’anàlisi i reflexió d’allò que passava al municipi.
La Xarxa d’Emissores Municipals Valencianes i la seua influència
Després de la reunió cabdal per a les emissores locals que es produí a
acaballes de 2006, a Aldaia es començava a parlar de la Xarxa d’Emissores
Municipals Valencianes. Un any després, ja en 2007, es produí una gran notícia:
per fi es va crear un ens vertebrador capaç d’aglutinar les emissores valencianes
i de dignificar el periodisme local. Naixia una associació formada per emissores
de tot el territori valencià, la XEMV, que permetria l’intercanvi de programes
entre les emissores integrants i que estava dirigida per Julio Gómez. Llevat
l’emoció dels primers moments de vida de la Xarxa i de l’èxit aconseguit pel seu
programa “Set Dies”, un programa fet pel conjunt d’emissores municipals que
ha sigut guardonat com a millor programa de totes les emissores municipals de
l’Estat espanyol, Julio Gómez es mostra una mica escèptic: “Ens trobem en un
moment d’incertesa i faran falta les eleccions per a situar-nos i saber si volem
realment una xarxa, o no. Si simplement volem fer un intercanvi de programes
entre les diferents emissores no hi haurà problema, però hem de ser forts, fer
8
Ràdio
bons continguts…”. Per al director de Ràdio l’Om, les emissores que integren la
Xarxa no deuen quedar-se sols amb la possibilitat de compartir i intercanviar
programes, sinó que deuen anar més enllà. “No és que jo siga crític, però crec
que sóc ambiciós i un projecte no es pot quedar sols en un intercanvi de
programes i quatre fets puntuals. Cal una consistència i una voluntat al cap i a la
fi”-apunta Julio Gómez. Entre els programes intercanviats per les emissores de
la Xarxa, trobem el reconegut informatiu 7 Dies, a més de El Guateque, Quatre
en un Taxi, El Musiquer, De Mentides i Rondalles i Pessics de Llengua, entre
d’altres.
Present i futur de la programació de Ràdio l’Om
Actualment, amb la nova freqüència, la 94.7fm, la programació de Ràdio
l’Om passa per un dels seus millors moments. L’emissora de Picassent compta
amb 35 programes en la seua graella i amb 40 col·laboradors periòdics. Moltes
iniciatives compromeses amb el reforçament de la identitat local han enfortit
l’emissora i la realització de programes en directe des de l’Institut les escoles o
el Mercat Municipal ha acostat els picassentins encara més a la ràdio. A més,
s’han incorporat dos noves redactores que coordinen els espais informatius.
Dintre del gran grup de col·laboradors, destaca la presència de José Carlos Silla
i Carlos Serra a l’espai Camden Town. Cal destacar el paper de En femení, un
espai promocionat per la Regidoria d’Igualtat, presentat per Susana Tronchoni,
on les dones són les protagonistes.
Per últim, cal dir que Ràdio l’Om és també una emissora compromesa
amb la natura i el medi ambient. En aquest sentit, cal destacar el programa
Espai Verd, presentat per Toni Clavijo i que permet conèixer les rutes que
ofereix l’entorn de Picassent, així com les seues coves, la seua flora i les seues
restes arqueològiques més interessants.
9
Ràdio
LA IMPORTÀNCIA DELS COL·LABORADORS
“Els col·laboradors ho signifiquen tot per a Ràdio l'Om”, Julio Gómez és
contundent. Sense la tasca dels col·laboradors Ràdio l'Om pot ser no existiria, i
en cas de que ho fera, de segur que no seria la mateixa. “Jo podria passar-me 8
hores fent ràdio ací, però sense la il·lusió dels col·laboradors no tindríem eixa
flama de fer i organitzar coses”- conclou el director de Ràdio l'Om. Al llarg dels
seus dotze anys d'història més de 150 col·laboradors han passat pels estudis de
la ràdio picassentina. Tots ells de manera voluntària i amb molta il·lusió de
poder col·laborar en la bona marxa i la consolidació de la seua ràdio local.
Encara que és cert que el nombre de col·laboradors s'ha reduït els últims anys, a
dia de hui unes 40 persones col·laboren periòdicament amb Ràdio l'Om. De fet
11 dels 35 programes que conformen l'actual graella de la ràdio estan fets
íntegrament per col·laboradors i, a més, la seua presència és també notable dins
d'altres programes o seccions.
Entre els programes realitzats íntegrament per col·laboradors destaquen
els de temàtica musical. Com per exemple Això que vol dir, un espai musical on
s'analitzen les lletres de les cançons més famoses de la història de la mà de
Darío Borja. També al voltant de la música gira El Contestador de Brian, un
espai d'actualitat musical amb format mensual presentat per Ivan Navarro. I per
ampliar encara més el ventall musical està Flashback amb Pepe Cubells, un
programa farcit de curiositat i dades històriques al voltant de la música. Amb
10
Foto esquerra: Susana Tronchoni (dreta) presenta En femení, un espai depenent de la Regidoria d'Igualtat. Foto dreta:Mila Sifres, Fernando Hernández i Ignacio Belda, col·laboradors de Ràdio l'Om i presentadors de l'espai La tardor de la vida
Ràdio
unes intencions semblants s'emet Music Market, un espai presentat per
Abelardo Hernández dedicat a la música menys habitual a la ràdio: els concerts,
els festivals, els oblidats, les rareses, els col·leccionistes... Quan arriba el cap de
setmana és el torn per a la música més avantguardista amb les anomenades
“dub sessions” que ofereixen Felix Araujo i Tony V. en Metròpolis. I tot això, per
suposat, sense deixar de banda la música en valencià que té el seu lloc reservat
en Planetes transparents, conduit per Andreu Sevilla.
Però no tot és música. En la graella de Ràdio l'Om també podem trobar
dos programes enfocats a donar veu a les dones. Per una part, En femení, un
espai promocionat per la Regidoria d'Igualtat i presentat per Susana Tronchoni
en el què s'analitza l'actualitat des d'una perspectiva de gènere. D'altra banda,
Lola González Albert tracta d'apropar cada setmana als oients la vida de dones
destacades (i oblidades al mateix temps) amb el programa Dones que han fet
història. El medi ambient també té el seu espai, ja que conèixer les rutes que
ofereix l'entorn de Picassent és l'objectiu de Toni Clavijo amb el seu Espai Verd.
I un lloc d'honor és el que te reservat el programa La Tardor de la Vida, l'espai
més madur i uns del més veterans perquè Mila Sifres, Fernando Hernández i
Ignacio Belda foren uns del primers col·laboradors de Ràdio l'Om i dotze anys
després segueixen sent els més fidels i puntuals amb la seua cita setmanal a les
ones.
I, com no, els programes esportius també es nodreixen de l'ajuda dels
col·laboradors. El Vestidor, principal espai esportiu de l'emissora i que pot
escoltar-se també en les ràdios adherides al conveni de Xarxa d'Emisssores
Municipals Valencianes, està conduit pel propi director de Ràdio l'Om, Julio
Gomez. Però tots els continguts que produeix diariament són, en gran mesura,
gràcies a la participació desinteressada de periodistes d'altres mitjans com
Pascual Calabuig (Superdeporte), Eva Sanchis (RTVV), Natxo Andreu (Es
Radio) o Ricardo Burriel (Radio Marca Valencia), i també dels col·laboradors
habituals com Julio Cànoves (actualitat del Valencia C.F.), Robert Escudero
(básquet), Darío Borja (Llevant U.E.) i Guillem Sanchis (pilota valenciana).
11
Ràdio
RÀDIO L'OM A PICASSENT: UNA “RÀDIO DE CASA”
Ràdio l'Om, com qualsevol ràdio municipal, va nàixer amb l'objectiu
d'acostar als veïns del poble, en aquest cas Picassent, la informació més propera,
la que afecta directament al seu municipi i a les seues vides. Però a més
d'informar, la ràdio municipal té un paper imprescindible en l'àmbit social en
fomentar la vertebració de la societat local. A més, la seua programació oferix
una diversitat i un grau de participació ciutadana molt complicades de trobar a
les grans ràdios generalistes. I, es clar, també esdevé un intermediari
importantíssim en l'àmbit polític, en afavorir el pluralisme polític i obrir el seus
micròfons a tots els integrants de la vida política sense importar la seua
tendència. Totes estes tasques són les que li donen a la ràdio local la seua pròpia
personalitat i, segons Julio Gómez, director de Ràdio l'Om, la diferencien
clarament de les grans emissores. “Per als ciutadans som un mitjà únic i
inesgotable d'informació local i de proximitat, som la 'ràdio de casa'. En les
grans emissores només parlen Zapatero, Rajoy, Cospedal i altres personalitats,
en Ràdio l'Om parlen els polítics locals però també el veí i la veïna. Es una ràdio
de casa i de família, i eixe segell d'identitat no el tenen les grans emissores”-
apunta Gómez.
Ràdio l'Om i el teixit social picassentí
Com la resta d'emissores municipals valencianes, Ràdio l'Om no compta
12
Ràdio
amb dades d'audiència, principalment per la gran despesa econòmica que
suposa realitzar un estudi general de mitjans. Però Julio Gómez no troba a faltar
el conéixer estes dades amb exactitud, perquè creu que el que importa és la
ressonància que té la ràdio dins del poble i el teixit social i l'associacionisme que
motiva. “Les associacions d'este poble sempre que fan alguna cosa demanen
vindre a parlar a la ràdio i això és perquè saben que la ràdio és molt escoltada”
-explica el director de Ràdio l'Om. Cultura, inquietuds, distracció, il·lusió... són
molts els termes que poden atribuir-se a aquesta ràdio local i, encara que altres
mitjans puguen fer-li ombra, Gómez té clar que es ahí on radica la seua
importància: “la gent pot vindre i plasmar ací les seues inquietuds, cosa que no
pot fer a casa. Bé, potser ara amb la ràdio per internet sí que puga fer-ho... però
la calidesa de les ones convencionals, per a mi, no la té Internet”.
Les eleccions municipals: la prova de foc per a la ràdio local
Els períodes electorals i, especialment, les eleccions municipals són la
prova de foc de les ràdios locals. Encara que sense dades d'audiència oficials,
Julio Gómez té el convenciment que les jornades electorals són uns dels
moments on més oients sintonitzen Ràdio l'Om i s'aventura a pronosticar que
“la nit del 22 de maig poden estar escoltant esta ràdio entre 6.000 i 8.000
persones”. El paper de l'emissora davant d'estos esdeveniments, per tant, és
determinant, ja que la ràdio és des de fa dècades el mitjà preferit per a informar-
se sobre les eleccions. “La ràdio local té el monopoli pel que fa a la informació
més completa de les eleccions municipals” -apunta el director de Ràdio l'Om-
“Qualsevol elector pot anar a la pàgina del Ministeri de l'Interior i seguir el
degoteig de vots. Però, i les reaccions dels polítics, les respostes dels diferents
partits, els testimonis dels pobles dels voltants? Això només es pot trobar a la
ràdio local”. Precisament per això, el paper de la ràdio local davant de les
eleccions municipals ha de ser un paper plural, imparcial, tranquil i
d'informació. En estos termes s'expressa Gómez, qui sap que el seu paper com a
director del mitjà ha de ser el d'una corretja transmissora de la informació, fer
preguntes i rebre respostes sobre qualsevol temàtica. Però sempre des d'una
13
Ràdio
posició neutral i tranquil·la “crec que les emissores municipals no han d'entrar
en el joc dels grans mitjans de la confrontació i l'atac, sinó aportar informació i
que el ciutadà puga fer-se una idea per ell mateix. El ciutadà és intel·ligent”.
L'esmentada pluralitat es veu reflectida en la programació que Ràdio
l'Om està preparant per a les properes eleccions del 22 de maig. Una
programació especial que durant dos setmanes (del 9 al 22 de maig) aproparà a
tots els picassentins els diferents programes electorals i propostes dels polítics
locals. Durant eixos dies Ràdio l'Om serà un gran aparador polític, tots els
partits que opten a l'alcaldia del municipi passaran pels estudis, siguen partits
amb representació política al consistori en l'actualitat o sense. A més, seguint les
directrius marcades per la Llei Orgànica del Règim Electoral General, l'emissora
dedicarà els temps corresponents a cada partit dins dels espais informatius de la
casa. I per a completar tota aquesta informació electoral, la nit del dijous 19 de
maig (3 dies abans de les eleccions) s'organitzarà un gran debat a Ràdio l'Om en
el que participaran les tres forces que actualment tenen representació al
consistori (PSOE, Partir Popular i la coalició formada pel Bloc-Els Verds). El
director de Ràdio l'Om es mostra satisfet amb este esquema que ja va utilitzar
als comicis anteriors perquè, explica, “quan acaben les eleccions uns sempre em
diuen que he beneficiat al PSOE, altres em diuen que he beneficiat al PP i altres
que he beneficiat al BLOC o a Esquerra Unida. Això vol dir que som plurals.”
14
Ràdio
RÀDIO L'OM A LA XARXA
L'any 2009 Ràdio l'Om canviava el seu dial des de la 106.9 FM fins a
l'actual 94.7. Un canvi que no va vindre sol, amb ell també es va produir un
canvi 'imatge corporativa i la renovació completa de la pàgina web de l'emissora
(www.radiolom.com), que des d'aleshores s'ha convertit en un pilar clau per la
gran quantitat de possibilitat que oferix als oients. Encara que Julio Gómez,
director de Ràdio l'Om, reconeix que fa relativament poc temps que se li està
donant importància al mitjà digital, remarca la necessitat que les ràdios locals
no tanquen els ulls a la realitat i superen la tradicional etiqueta de “ràdio antiga”
que solen tindre. “La ràdio municipal ha de donar una imatge de modernitat i
especialment a la gent jove” -explica Gómez- “a més, hui en dia quasi ningú té ja
temps per a estar pendent de a quina hora es fa cada programa i hem de facilitar
que qualsevol programa puga escoltar-se quan i on es vulga”. Eixa, precisament,
és la funció del podcast que es pot trobar a la web de Ràdio l'Om (dins de la
secció “Audios”), una selecció dels millors programes i les informacions més
rellevants de cada dia a l'abast de l'oient a qualsevol hora i en qualsevol part del
món.
Per a les emissores municipals com Ràdio l'Om, Internet esdevé un aliat.
La possibilitat d'oferir ràdio a la carta no fa baixar l'audiència, tot el contrari,
permet que la gent escolte més la ràdio i, sobre tot, permet que la gent
seleccione què és el que vol escoltar en cada moment. “No podem fer una ràdio
15
Ràdio
de portes cap a dins, sinó que hem de fer una ràdio de portes cap a fora i la
millor porta és Internet” afirma el director de Ràdio l'Om. A més, la presència
en la xarxa d'esta ràdio local no es limita a la seua pàgina web. Des de fa uns
mesos Ràdio l'Om també té el seu propi perfil a les xarxes socials com Facebook
on està fregant els 200 seguidors i l'actualització es constant. Encara que per a
Julio Gómez el nombre d'amics no té cap valor per si mateix, el que realment
importa es “la interacció que es produeix amb estos. Ràdio l'Om té prop de 200
seguidors al Facebook, poden ser molts menys que altres emissores, però jo sé
que eixes 200 persones estan interessades realment en la ràdio”. Este perfil de
la xarxa social, a més, permet als diferents locutors de l'emissora anticipar els
continguts que els oients van a trobar en els propers minuts a la ràdio i establir
una relació directa amb ells. Gómez defensa que els perfils en les xarxes socials,
ben utilitzats, suposen una eina molt important de vertebració i interacció amb
els oients, però al mateix temps advertix que per complir aquesta funció no han
de ser utilitzades com a arma propagandística de l'emissora.
16
Ràdio
RÀDIO L'OM DINS DE LA XARXA D'EMISSORES VALENCIANES
Ens trobem en un moment en què el sector radiofònic municipal
s’enfronta a diversos reptes i, per tant, deu combinar el localisme i la rendibilitat
econòmica amb nous termes i realitats com són el globalisme, la proximitat i la
xarxa. La proximitat arriba per la via dels continguts, però és necessària la unió
per a una difusió eficaç dels mateixos. Les emissores municipals valencianes
necessiten col·laborar entre elles mitjançant la constitució de xarxes per a poder
emetre uns continguts conjunts que puguen ser considerats d’interès general. La
ràdio municipal, a més, ha de poder emetre en cadena i abastar majors
audiències sense descuidar en cap moment les necessitats dels seus oïdors més
fidels.
En l’any 2006, començava a gestar-se a la Comunitat Valenciana un
conveni col·lectiu de ràdios municipals amb l’objectiu d’unir voluntats comuns
–encara que hi havia punts de vista diferents- i fer una “espècie d’imitació”,
segons Julio Gómez, de la col·laboració present a la xarxa d’emissores de
Catalunya, Andalusia o Galícia. Així, en març de 2007 ja es podia parlar de la
constitució d’un ens vertebrador que aglutinava algunes emissores municipals
del territori valencià. Intercanvis de programació, defensa de la llengua pròpia,
projectes comuns, dignificació del periodisme local… Estos van ser, entre
d’altres, els punts de partida d’esta formació que presidia el director de Ràdio
17
Ràdio
l’Om de Picassent, Julio Gómez: “Hem d’assolir el nostre paper de vehicle
fonamental de la informació més pròxima a l’oient, al nostre visitant diari que
ho fa mitjançant les ones de la ràdio de casa”, admet. L’agrupació d’estos centres
emissors municipals esdevingué totalment voluntària i, des dels seus inicis,
s’han anat rebent adhesions de localitats valencianes que disposen d’emissora
municipal pròpia, així com d’altres que han previst potenciar aquest sistema
dinàmic d’informació de proximitat. Una proximitat que ve definida per la via
dels continguts però que les emissores municipals valencianes comencen a
plantejar-se en clau de col·laboració i d’intercanvi de programes a fi de no caure
en l’esquizofrènia obligada que planteja la bipolarització existent entre l’àmbit
local i l’àmbit global.
El naixement de la XEMV va estar precedit per altres intents associatius
d’emissores municipals que no van quallar a la Comunitat Valenciana, com
l’Aema (Associació d’Emissores Municipals d’Alacant) i l’Aemycu (Associació
d’Emissores Municipals i Cultures de Castelló i València). La qüestió lingüística
i la diferència en quant a l’ús del valencià entre províncies foren determinants
per a un fracàs que s’espera que supere la XEMV. Julio Gómez conta que “la
XEMV arribarà més lluny perquè intercanviarà programes tant en castellà com
en valencià”. “Evidentment, hem de obeir la llei que ens obliga a emetre, com a
mínim, un 50% dels nostres programes en castellà i altre 50% en valencià. La
XEMV és integradora”, assenyala el director de Ràdio l’Om.
La suma d’inquietuds, experiències i, sobretot, la passió per la ràdio de
casa foren claus per la posada en marxa de la Xarxa d’Emissores Municipals
Valencianes. “Es tractava d’unir voluntats, però no és un treball fàcil en un
territori on la política és sempre divisòria. Estem en un moment en què encara
que som vàries emissores les que integrem La Xarxa, sempre som dos o tres les
que la tirem la endavant”, afirma el director de Ràdio l’Om. “Haurem d’esperar
que arriben les eleccions per veure si realment volem una xarxa, o no. Hem
d’anar més enllà i no conformar-nos sols amb un intercanvi de programes i uns
quanta fets puntuals. Cal una voluntat mínima”, apunta Julio Gómez.
18
Ràdio
Emissores adherides a la XEMV
Encara que Aldaia Ràdio i Ràdio l’Om de Picassent es troben entre les
emissores que van impulsar la creació de la Xarxa d’Emissores Municipals
Valencianes, aquest conveni col·lectiu també està integrat per altres ràdios del
territori valencià com la d’Alaquàs, la de l’Eliana, la de Marines, la de Pego i la
de Benicarló, entre d’altres. Les principals emissores que integren la XEMV són:
Aldaia Ràdio
98.2 FM
Burjassot Ràdio
93.8 FM
Ràdio Alaquàs
102.7 FM
Ràdio l’Om de Picassent
94.7 FM
Ràdio Godella
98.0 FM
Ràdio Pego
107.8 FM
Ràdio Rabosa
d’Almàssera
106.9 FM
Ràdio Sol d’Albal,
93.7 FM
Ràdio Túria de l’Eliana
90.3 FM
19
Ràdio
Objectius i activitats de la XEMV
Segons Julio Gómez, els principals objectius d’aquest conveni col·lectiu
de ràdios municipals són la vertebració de continguts, poder ser capaços de
pensar en un conjunt global des d’una independència municipal i la posada en
comú de problemes, experiències i vivències que passen en les distintes ràdios
municipals i que poden compartir-se amb la resta. Un resum de les finalitats
més importants de La Xarxa podria ser el següent:
- Vetllar per l’efectivitat dels drets constitucionals a la llibertat d’expressió
i a la informació. La llibertat d’expressió ha de convertir-se en un dret de
tots els ciutadans, no pot ser sols un privilegi d’un grup social determinat.
- Treballar perquè els ciutadans i ciutadanes disposen d’uns mitjans de
comunicació independents de pressions i consignes polítiques o
mercantilistes, ben informats i de qualitat.
- Defensar els drets i els interessos de les emissores inscrites en La Xarxa.
- Promoure la solidaritat entre les emissores. Compartir programes i
vivències.
- Dignificar les emissores municipals i locals.
- Promoure la unitat de tots els centres de producció radiofònica a favor de
la dignificació i professionalització de les emissores municipals.
- Afavorir el perfeccionament professional de les emissores mitjançant
cursos, debats, conferències...
- Impulsar iniciatives tendents a la normalització cultural, lingüística i
social dels valencians i valencianes.
- Garantir a les emissores que integren La Xarxa una defensa moral i front
als possibles atacs que puguen patir en funció del seu treball.
- Col·laborar amb iniciatives d’entitats ciutadanes, sindicals i altres
associacions que defensen els mateixos interessos que la Xarxa
d’Emissores Municipals Valencianes.
20
Ràdio
Al mateix temps, les activitats més rellevants que porta a terme la Xarxa
d’Emissores Municipals Valencianes són:
- Activitats per a la promoció dels mitjans de comunicació municipals i de
titularitat pública.
- Activitats que permeten el desenvolupament de les emissores municipals
valencianes.
- Activitats que fomenten la promoció de la solidaritat entre les emissores
de La Xarxa.
- Activitats que dignifiquen el bon ús dels centres emissors municipals
valencians.
- Activitats que permeten compartir informació de proximitat entre les
emissores adscrites a La Xarxa.
- Activitats que permeten un funcionament correcte de l'agrupació
voluntària d'emissores municipals.
Deures dels associats i administració de la XEMV
Julio Gómez, que afirma ser “un membre més de La Xarxa, un impulsor i
responsable tant dels avenços com dels retrocessos d’este conveni col·lectiu de
ràdios municipals” admet que els deures dels associats a la XEMV són pocs. “Els
associats han de pagar una quota de 500 euros a l’any i reunir-se dos voltes a
l’any obligatòriament. Tenim molts estatus, però cal una mínima responsabilitat
i compromís, com el compromís de pujar programes a la FTP i d’intercanviar-
los. Hem de complir una sèrie de mínims, en resum”-explica el director de
Ràdio l’Om. El conjunt de deures dels associats pot resumir-se en quatre punts:
1. Compatir les finalitats de La Xarxa i col·laborar per a la seua consecució.
2. Pagar les quotes i altres aportacions que puguen correspondre a cada
soci.
3. Acatar i complir els acords vàlidament i adoptats pels òrgans de govern i
representació de La Xarxa.
4. Ajustar la seua actuació a les disposicions estatuàries.
21
Ràdio
Administració i govern de la XEMV
Julio Gómez explica que en estos moments, la XEMV és un conveni
administratiu d’ajuntaments. “Hem passat de ser una associació privada de
directors de ràdio -açò comportà problemes, perquè ens vam adonar de què es
tractava de persones individuals que no representaven a ningú- a ser un conveni
d’ajuntaments que funciona per anys”, conta el director de Ràdio l’Om.
Actualment, l’ajuntament promotor de la XEMV és l’ajuntament de Picassent.
Programació compartida
Com ja hem dit en l’apartat corresponent a la programació compartida
per Ràdio l’Om i les emissores que integren la XEM, entre els programes
intercanviats per les emissores de La Xarxa trobem el reconegut informatiu “Set
Dies”. Es tracta d’un programa fet pel conjunt d’emissores municipals de la
XEMV que fou guardonat el passat 18 de març com a millor programa de totes
les emissores municipals de l’Estat espanyol. Este guardó fou atorgat en els
Premis de Comunicació Local de la Diputació Barcelona 2011 i a ell també
optaven quatre programes més d’Emissores Municipals de Galícia, d’Onda
Andalusia i Ràdio Ordes. El guardó tenia una dotació econòmica de sis mil
euros..
A més a més, altres programes intercanviats entre les emissores de la
XEMV són: El Guateque, Ángeles y demonios del rock, Artefactes, Planetes
transparents, Quatre en un Taxi, El Musiquer, De Mentides i Rondalles i
Pessics de Llengua.
Reflexions per al present i el futur
Julio Gómez pretén animar a les emissores que encara no formen part de
la XEMV a adherir-se amb un missatge optimista: “La ràdio municipal explotà
als 80 i va perdre força als 90. Ara estem en un bon moment per a les emissores
valencianes. El que ja s’ha fet a la nostra terra vol dir que tal volta ens valoren
molt bé fora –només cal veure l’èxit assolit pel programa Set Dies- i deurien de
valorar-nos més ací. Hem de llevar-nos del cap la idea de què una emissora
municipal és una forma de fer ràdio encara per desenvolupar”- explica.
22
Ràdio
Així mateix, el director de Ràdio l’Om defèn que es deuria de tindre més
en compte que “una emissora municipal és ràdio de qualitat, la més pròxima als
veïns d’un poble”. Per a Julio Gómez, que assegura que “realment vivim en una
situació d’alegalitat” i que “cal un control administratiu per part de les
institucions competents en la matèria”, el més important és que les institucions
se n’adonen de què hi ha un problema. “El dial està saturat, però les institucions
no veuen cap problema. Sols es pronuncien quan els arriba la notícia d’unes
determinades emissions que molesten a algú. La solució que defenen és simple i
salomònica: apaga tu, o mou-te tu; que apague ell, o apagues tu. Així no anem a
solucionar res, cal un control administratiu més fort i unes administracions més
competents”, conclou.
23