EL RAMONÀSDesembre’12! 24·Butlletí informatiu de l’AMPA de l’escola

EDITORIAL

Ningú no discuteix que estem vivint una època de canvis. Uns canvis que a nivell econòmic, social, i fins i tot educatiu, ens fan dubtar sobre el nostre futur immediat. Tothom en surt afectat d’aquests canvis, amb més o menys intensitat, positiva o negativament.

Des de la comissió de la revista del Ramón y Cajal volem fer un crit d’atenció als canvis que acaben sent positius. Aquells canvis que quan se’ns venen a sobre sembla que acabaran amb l’esperit ja consolidat del que venia funcionant durant molt temps, i que de mica en mica ens fan veure el món des d’un altre punt de vista, diferent, però mai pitjor.

A aquestes alçades del curs segurament ja és coneguda per tothom la creació de la Web de l’AMPA de l’Escola. La nova pàgina d’Internet conté molta informació que fins ara es canalitzava i es feia arribar a les famílies mitjançant l’edició d’aquesta revista. Amb aquesta nova eina de comunicació a l’abast de tothom, d’actualització constant i d’incorporació de novetats d’un dia per l’altre, pensem que la revista tal i com estava concebuda ja no té sentit.

Això, no us penseu que és un adéu, no! És simplement una proposta de canvi, una invitació a buscar un nou camí i un nou format, amb gent nova, amb idees noves i, sobretot, amb la implicació directa i activa de famílies i alumnes. Un espai on, sobretot, siguin els alumnes qui omplin aquestes pàgines amb històries, inquietuds, reportatges, vivències i experiències que, finalment, vegin la llum amb la periodicitat que es cregui convenient. Us imagineu a petits i no tan petits fent de periodistes? Oi que sona bé? Què tal una extraescolar de Periodisme? O un taller literari? Seria viable? Ens agradaria trobar una via per fer que la revista sigui dels i per als nens i nenes; que la sentin seva, que la treballin, que hi participin i que s’impliquin de tal manera que tinguin ganes de llegir, escriure, investigar i compartir-ho.Volem començar el curs en positiu i us convidem a tots i a totes a madurar aquesta idea i a veure què i qui pot aportar el seu granet de sorra perquè una nova revista vegi la llum en breu. Què us sembla? Us animeu?Estem segurs que gaudirem amb el procés de canvi, ja que cadascú hi podrà aportar idees, suggeriments o experiències; regalar i trobar la història del company de classe, del germà, de la filla, de l’alumne, de la néta.......

Ja ho diu la dita: “Renovar-se o...”

COMISSIÓ DE REVISTA

Un desig té El Ramonàs,la revista del Cajal:Tant de bo a totes les llarsregni l’esperit del Nadal.

PRIMER TRIMESTRE- activitats

AQUEST TRIMESTRE ELS NENS I LES NENES DE L’ESCOLA HAN PARTICIPAT EN EL CAMPIONAT DE CROSS ESCOLAR, CELEBRAT EL 18 DE NOVEMBRE A LA ZONA ESPORTIVA DE CAN JOFRESA.

TENIM NOVES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS: HOCKEI I PISCINA AL CLUB EGARA.

HEM FET LA FESTA DE BENVINGUDA I HEM CELEBRAT TOTS JUNTS LA CASTANYADA.

PRIMER TRIMESTRE- notícies

I PROPERAMENT...Sabeu qui és?Com és diu?Què ha vingut a fer? On és?Què fa?Per què és aquí?D’on ha sortit?

Estigueu alerta. D’aquí uns mesos s’esvairan tots els interrogants!!!!

Aquest curs hem volgut ampliar les vies de comunicació amb les famílies dissenyant una pàgina web dinàmica que podeu consultar a http://www.amparamonycajal.net.

Aquí podreu trobar informació sobre els propers esdeveniments de la nostra escola, així com fotos i comentaris referents a totes les activitats que es van realitzant. També es publiquen informacions que, tot i no ser pròpies de l’escola, pensem que poden ser del vostre interès.

L’objectiu és que la web sigui un lloc de trobada per a tothom, per això, si teniu qualsevol informació sobre l’escola i els seus alumnes, referent a actes públics o solidaris, que creieu que és interessant per compartir-la a la web, no dubteu en enviar-nos un correu a informatica@amparamonycajal.net .

Per complementar el bloc, també tenim un compte de Facebook (http://www.facebook.com/amparyc) i un a Twitter (https://twitter.com/amparyc) on també us animem a participar amb els vostres comentaris.

AQUEST TRIMESTRE LA COMISSIÓ ESCOLA DE FAMÍLIA VA ORGANITZAR UNA TAULA DE NADAL. PODEU VEURE LES FOTOS A LA NOVA WEB DE L’AMPA. N’HI HA DE MOLT MAQUES!!

TAMBÉ VA SER UN ÈXIT L’ACTIVITAT “L’HORA DEL CONTE”. PODEU VEURE ELS DIBUIXOS DELS NENS I NENES QUE HI VAN PARTICIPAR A L’ADREÇA: http://www.amparamonycajal.net/dibuixos-quina-regadora/?wppa-album=6&wppa-cover=0&wppa-occur=1

I per tenir informació sobre el que fan els nostres nens i nenes a l’escola, en horari lectiu, podeu consultar els blocs de l’escola, que organitzats en cursos, es mostren fotografies o àudios d’activitats realitzades durant el trimestre. http://blocs.xtec.cat/ceipramonycajal/

i NO us oblideu pas, pel proper trimestre teniu una cita amb.....

LA FESTA DE CARNESTOLTES !!!

ELS NENS I LES NENES DELSISÈ A

SISÈ B

CINQUÈ A

CINQUÈ B

QUART A

QUART B

TERCER ATERCER B

SEGON A

SEGON B

BONES FESTES

RAMÓN Y CAJAL US DESITGEN...

Potser no surten tots els nens/es de l'escola. És degut a que els dies que es van fer les fotos alguns alumnes no van assistir a l'escola. Disculpeu les absències.

La revista agraeix especialment a direcció, secretaria i al claustre de professors de l'escola la magnífica col·laboració per a aconseguir aquesta pàgina. Moltíssimes gràcies; sense tots vosaltres no ho hauríem aconseguit.

PRIMER A

PRIMER B

P5 A

P5 B

P4 A

P4 B

P3 ESQUIROLS P3 RATETES P3 CARGOLS

VOLUNTARIAT, UN PLAER...

projecte vinclesDes de fa uns anys l’Institut de Can Jofresa desenvolupa un projecte de Millora de la Convivència en el que els alumnes treballen els valors que ens ajuden a relacionar-nos amb les persones que tenim al nostre entorn i a pensar en els altres.En aquesta línia, va posar en marxa un projecte de voluntariat anomenat “Vincles”, que pretén reforçar els lligams amb les Escoles de Primària adscrites al centre. Els alumnes voluntaris, joves amb ganes d’ajudar i estar pels altres, tenen l’oportunitat de gaudir d’una estona, a les tardes, de la seva antiga escola, col·laborant amb els /les mestres i entrant a les aules d’aquests centres a donar suport de matemàtiques, plàstica, lectura, coneixement del medi, informàtica…….des de P3 fins a 6è, a demanda de l’escola i respectant, en la mesura del possible, les seves preferències.

L’any passat van fer, al llarg del tercer trimestre, un petit tastet al President Salvans i al Pau Vila. La valoració va ser tant positiva i es va viure com a un éxit tant rotund per totes les parts implicades que, enguany, es van engrescar a tirar endavant una ampliació del projecte incloent-hi les escoles del Ramón y Cajal i l’Agustí Bartra.

Així, en aquest curs, la nostra escola rep la inestimable ajuda d’uns 30 ex-alumnes que “tornen a casa” algunes tardes per setmana.

Omple d’orgull i d’il·lusió retrobar-los i comprovar que s’han fet grans. És joiós compartir la seva emoció, constatar les seves ganes d’ajudar i, en definitiva, veure i sentir que hi ha en tots ells una ferma llavor de compromís, de participació, de solidaritat, de responsabilitat i d’estima per la nostra escola i pels altres.

El projecte afavoreix els lligams entre l’institut i el centre d’origen i vetlla per la relació positiva i enriquidora entre grans i petits. A més, fa créixer l’esperit de voluntariat i el valor de la cooperació, aspectes en els que, des de petits, han estat educats. Els nois i noies desenvolupen i comparteixen actituds de respecte, demostren la seva qualitat humana i el seu compromís davant tasques solidàries i se senten útils i valorats.

Tota la comunitat educativa del Ramón y Cajal vol donar les gràcies a l’Institut de Can Jofresa i a tots i a cada un/a dels alumnes voluntaris que participen en el projecte d’enguany:Soukaina Senoun, Laura Catena, Lídia Gay, Redouan Hamida, Judith Cortada, Sandra Rojas, Laura Martínez, Khoula Lakbaidi, Clara Hernández, Núria Jimenez, Joan Blanco, Oriol Blanco, Martí Tarrés, Ainhoa Benabarre, Emma Castells, Ferran Suau, Carla Marcos, Júlia Lara, Roger Plou, Gisela López, Evelyn Vallejo, Estela Cáceres, Marta Merino, Cristina Segura, Hugo Sánchez, Marina Salvador i Lola Garcia.

Volem que sàpiguen que ens sentim feliços i orgullosos de tornar-los a tenir a casa i que el seu exemple ens ajuda, a tots plegats, a créixer com a persones.

Esperem que gaudeixin de la seva estada i que, entre tots i totes poguem millorar i engradir aquesta iniciativa tant preuada en els temps actuals.

La Carme Sans va ser la nostra conserge des de l’any 1973 fins l’any 2006, data en la que es va jubilar. Tothom la coneixia i ella coneixia a tothom. Estimava l’escola i vetllava perquè tot anés sobre rodes.Després d’un temps gaudint d’un merescut descans, ha sentit enyorança i ha tornat a l’escola per ajudar-nos en el funcionament de la nostra biblioteca. La Comissió de biblioteca i tot el Claustre de professors agraïm aquesta voluntat de seguir estant vinculada al centre i de treballar per tal que tots els nens i les nenes del Ramón y Cajal gaudeixin d’una biblioteca on puguin trobar llibres per descobrir el món i alimentar la seva imaginació.GRÀCIES CARME

retrobamentAquest és el meu segon curs a l’escola Ramón y Cajal; vaig venir a l’escola després d’haver estat mestra a l’Escola bressol GINESTA, per on segur que també han passat molts dels nois i noies que actualment són a l’escola i molts ex-alumnes que ara estudien a l’institut de can Jofresa, i d’aquests ex-alumnes és del que us vull parlar, millor dit d’una noia que ara estudia segon de batxillerat i que en el seu primer any d’escolarització i també de vida va ser alumna meva, la Sukaina.

Per a mi ha estat una trobada emocionant: una noia voluntària entra a la classe, ve a reforçar el grup del SOL SOLET, com et dius, pregunto, Sukaina, diu ella…..ohhhhh tu ets la Sukaina?, i de seguida al cap em venen tants records d’aquell curs compatit amb tu…, ja deu fer setze anys, a la classe de les CIRERES de Ginesta.

Vas començar a venir a l’escola que no caminaves, no parlaves, amb bolquers… tenies uns set mesos i em vas deixar (tu i els teus pares) acompanyar-te en el primer any de vida… tantes experiències, tantes emocions, tantes relacions, tantes estones compartides amb els companys, en Gerard, l’Alba, la Laura, la Nerea…

I ara, en retrobar-te ja com una persona adulta, oberta, solidària, amb ganes d’estudiar, d’ajudar, de compartir amb un projecte de vida… m’emociono i no deixo de pensar en tot el que de gratificant té la tasca dels i les mestres, sembrant petites llavors dia a dia, vivint amb il·lusió curs a curs, sense poder-ne veure els fruits, però tu,

Sukaina m’ho has permès, GRÀCIES!!!

Montse Carreras

I RETROBAMENTS MOLT AGRADABLES

Tres voluntaris del projecte Vincles han escrit unes línies sobre què pensen del projecte.Cristina: Doncs, m’ha semblat un projecte i una experiència molt interessant, perquè t’enfoca l’escola des d’un punt de vista totalment diferent. Marina: M’ha semblat molt bona idea, perquè així podem saber com se senten els nostres professors i tenim una visió dels estudis molt diferent a la que teníem abans.Martí: A mi em feia molta il·lusió participar en aquest projecte perquè tenia ganes de tornar a l’escola per veure els professors i els alumnes però des d’una perspectiva diferent a la d’abans,

TRADICIONS... EL TIÓ DE NADAL

De ben segur que els tions ja han arribat a les vostres llars i si no, estan a punt de fer-ho. Alguna vegada us heu preguntat d'on ve aquesta tradició de picar una soca que caga regals? Com pot ser que un tros de fusta esdevingui el centre de la festa i sigui un dels “personatges” importants dels nadals?

Doncs l’origen està en el fet que, antigament, la fusta de l’arbre era el punt de partida per a moltes coses necessàries i quotidianes per a l’home: els mobles, les eines, les bigues de les cases i les travesses de les vies del tren, escales, estris de

casa … Igualment, la fusta de l’arbre, cremant a la llar de foc, era la font per poder cuinar, per a donar escalfor i caliu a les cases i per a il·luminar-les.

Així doncs, el tió de Nadal té l’origen en una mena de festa o celebració com a agraïment i reconeixement de la importància de l’arbre i la seva fusta a les llars.

D’aquesta manera, el dia 24 de desembre a la nit, després d’assistir a la Missa del Gall, la família cremava el tió, i aquest obsequiava als més petits amb dolços, torrons, neules, confits i llaminadures, que anirien menjant durant les festes.

El tió sol cagar regals petits ja que dels grans ja se n’encarreguen els Reis. Per fer-lo cagar cal picar-lo ben fort amb un bastó mentre es recita una cantarella que varia segons cada casa:

"Caga Tió, avellanes i torronssi no vols cagar,et donaré un cop de bastó.Caga Tió!"

La tradició marca que han de ser els petits de la casa els encarregats de buscar un bon tronc. També han de ser ells els que facin que el tronc es converteixi en un personatge que, mica en mica, cobrarà vida: cal que tingui ulls, nas i, sobre tot, boca.

Tot i així, hi ha cases on el tió arriba tot sol: un dia algú pica el timbre de la porta i resulta que és el tió! O el podem trobar sobtadament tot passegant pel bosc. El tió haurà de presidir la casa durant tots els dies previs a les festes de Nadal. I no estarà de més seguir algunes recomanacions importants:

• Caldrà que en tinguem molta cura i alimentar-lo bé per tal que es faci fort i màgic!!

• Els tions només mengen de nit, o quan estan sols, així que el millor és servir-li el menjar abans d’anar a dormir. Li podem donar les sobres del sopar o alguna peça de fruita (li agraden molt les peles de les mandarines i dels plàtans!).

• És important, per tal que no passi fred durant la nit, que el tapem amb una manta.

El tió, a poc a poc i sense que ens n’adonem, anirà omplint la panxa… fins el dia que l’haurem de fer “cagar”.

Com fer bon tronc màgic?Una bona època per anar a buscar el tronc al bosc és a principis de desembre (es poden aprofitar els dies de festa de la Puríssima), així tindrem prou temps per preparar-lo i alimentar-lo per tal que es torni màgic la nit del 24 de desembre. La preparació inicial és important que la facin els pares, ja que s’haurà de tallar o llimar el tronc (en el cas que tingui parts per treure), tallar els pals per fer les potes i clavar-les amb els claus a la panxa del tronc.Una vegada tinguem el tronc amb potes, ja podem fer que agafi vida.Li haurem de posar els ulls i el nas i li haurem de dibuixar la boca (per on després el tió s’haurà de menjar tot el que li anirem donant perquè s’engreixi).

Per rematar la feina, li haurem de col.locar una barretina al cap. Agafeu una manta i busqueu-li un racó a casa, on haurà de viure fins el dia que toqui fer-lo “cagar”.

EL TIÓ DE NADAL

QUÈ NECESSITEM?

Evidentment, l’element principal que necessitem és un tronc d’arbre.

El dia que anem a buscar el tronc, de passada, també podem agafar:

- Pals gruixuts de fusta per fer de potes

- Pals per picar el tió (no els necessitem per fer el tió, però així ja els tindrem)

- Un nas: pot ser un tap de suro, una castanya, un pal gruixut i curt

- 2 ulls: podem posar-hi 2 castanyes o bé els podem dibuixar

- Pintura o colors per pintar la boca, les galtes i, si cal, els ulls

- 1 barretina

- Pega i claus

I ara com fer un mini tióRetallem el feltre de color vermell en forma de barret de Pare Noel.

Retallem una rodona blanca per enganxar a la punta del barret. Podem fer la part negra del barret amb feltre o amb un tros petit de cartolina i l'enganxem al barret.

Agafem els taps que tinguem per casa i els pintem uns ulls i un somriure gegant. Amb els pals de fusta fem les potes perquè es pugui aguantar.

Li farem una manta amb un tros de feltre de color marró i li enganxem un escuradents.

Després engaxem el barret i la manta sobre el tap de suro.

I el posem on ens vingui de gust! Sobre la palla al pessebre, en una jardinera o test, per regalar……….

També li podem clavar un pal llarg i posar-lo en un test entre les plantes.

QUÈ NECESSITEM?

Taps de suro, feltre, escuradents, Pals de fusta, cartolina negra i rotuladors vermell i negre.

CONTES SOBRE EL TIÓ

TOTS FEM ESCOLA: I ARA ÉS PROTAGONISTA...A principis d’octubre va sortir publicada la meva segona novel·la que té un títol una mica complicat, es diu “uniformement desordenat”. Costa de dir, oi? Es veu que el Ramonàs l’ha llegida, li ha agradat i m’ha demanat que us expliqui una mica qui sóc i què faig.

Em dic Rubèn. Sóc el pare de la Julieta (del P5 Elefants) i del Ton (del segon Avet). També tinc un altre fill, el Màrius, però és tan gran, tan gran que ja estudia a la universitat.

Treballo de professor en una escola de Barcelona. Cada dia em toca llevar-me ben d’hora per anar a agafar el tren mentre vosaltres encara dormiu com socs o feu el ronso entre els llençols. Sempre llegeixo una mica durant el trajecte, perquè llegint s’aprenen moltes coses, i així, quan arribo a escola, a punt per començar a treballar, em sento content perquè ja sé alguna cosa més.

Quan era petit anava a l’escola La Roda i en tinc molt bons records. Allà hi vaig fer molts amics, com el Marc (el pare de l’Ovidi, la Gal·la i el Llull) que anava a la mateixa classe que jo. És de les persones que més m’estimo i em fa molt content pensar que ens coneixem des de ben petits, des que teníem tres o quatre anys.

A parvulari vaig tenir una mestra (la Pilar) que sempre he apreciat moltíssim. En sabia molt de tractar els nens, i ens ajudava a fer-nos grans ensenyant-nos a raonar i a pensar bé tot el que fèiem. Els mestres són molt importants, són com fanals que il·luminen el camí per on passem (i caminar a les fosques és molt difícil). Per això li vaig dedicar el meu primer llibre.

De petit m’agradava molt llegir Tintins, i ara encara m’agraden. Tenen uns dibuixos magnífics i expliquen unes aventures fantàstiques. Per això em sento molt satisfet quan veig que el Ton i la Julieta també s’ho passen molt bé llegint-los.

D’entre tots els llibres que he llegit, n’hi ha un que recomanaria a tothom (grans i petits). Es diu El Petit Príncep. L’he rellegit tantes vegades que ja no les podria ni comptar. Explica la història d’un aviador que coneix un nen molt especial que ha vingut de les estrelles. És una història molt bonica i alhora una mica trista. A vegades les històries tristes també són boniques, encara que sembli estrany.

Amb el Ton a un costat i la Julieta a l’altre, vam compartir unes quantes nits de lectura tendra i serena resseguint les converses entre l’aviador i aquell nen de les estrelles. A estones vam riure junts, i a estones vam plorar junts. I va ser molt enriquidor. Passa una mica com amb la cançó d’en Puff, el drac màgic. No he vist mai cap nen a qui no li llisqui una llàgrima galta avall quan l’escolta, i no he conegut mai cap nen que no la trobi fabulosa.

Em penso que sempre m’ha agradat escriure, tot i que no hi dedico masses estones. Costa trobar temps per fer allò que ens agrada. Recordo la primera vegada que una mestra em va dir que una redacció meva li havia agradat molt. Em va estranyar perquè en aquell text no hi havia ni aventures ni coses gaire espectaculars. Només parlava d’emocions. Es titulava “nostàlgia”. Jo no sabia pas del tot què volia dir aquella paraula, però la trobava especial, desitjava utilitzar-la. I crec que escriure és una mica això. Ens inventem històries, contes, poemes, perquè necessitem parlar del que ens passa, del que sentim, del que ens envolta o del que no entenem del tot... i perquè ens enamorem de les paraules.

Rubèn; des de la Redacció del Ramonàs volem desitjar-te molts èxits en el teu

camí literari; èxits que esperem compartir amb tota la comunitat

educativa del Ramón y Cajal.Famílies; Us convidem a cercar per a aquest nadal, els dos llibres publicats d’en Rubèn Intente. Llegiu-los. De ben

segur no us deixaran indiferents.

.

ELS NENS I LES NENES PARTICIPEN...

BRUNO

JAN ROCA, P4, SOL SOLET

Aquest cap de setmana he anat al cine a veure aquesta pel·licula, que m’ha agradat molt.Va d’un noi que es diu Jack Escarcha, que te el don de transformar tot el que toca en gel.També hi ha uns guardians que la seva funció és protegir als nens del món: Són el Pare Noel, La Fada de les dents, el Conill de Pasqua i el Sandi el Creador de Somnis.Aquests han de salvar els nens del dolent de la pel·lícula, l’home del sac. Us la recomano!! SARA BELL 3R B

Volem presentar-vos a la Gaia i a la Fosqui, les nostres cobaies de pèl curt. A la foto eren petites però ara que ja tenen gairebé dos anys, costa tenir-les a coll.Són suaus, carinyoses i molt joganeres. IRINA I ÀGUEDA, 2N AVET I 2N CASTANYER

LA MEVA EXPERIÈNCIA DALMÀTICA

Hola nois, noies i tothom que ho vulgui llegir. Us vull explicar que el dijous 29 de novembre vaig anar a un concert a Sant Cugat del cantant Sergio Dalma. Li vaig fer un dibuix que el vaig plastificar i tot perquè no s'arrugués. Quan ja feia una estoneta que havia començat el concert, la mama i jo ens vam apropar a l'escenari. La mama va parlar amb els de seguretat i ens van dir que quan acabés de cantar la cançó m'hi podia acostar per donar-li. Cap allà que vaig anar, vaig començar a pujar a l'escenari i quan ell em va veure va venir cap a mi somrient. Em va fer un petó i va començar a parlar amb mi, però pel micro, així ho sentia tothom. Em va dir que si era per ell, que si el del dibuix era ell, que l'havia fet molt bonic i que si el dibuix l'havia fet jo. Després em va preguntar el meu nom i em va posar el micro a la boca, em va tornar a fer un altre petó i em va donar les gràcies. Vaig tornar a la meva butaca super emocionada!Us ensenyo el dibuix que li vaig fer.

ÍNGRID SÁNCHEZ  2n B

ELS NENS I NENES PARTICIPEN... amb JOCS

MANUALITATS I JOCS

Per fer el Ninot de neu he fet servir uns 215-220 gots de plàstic mida aigua (200 cc.) i 121 gots mida de cafè (80 cc.).

A la dispositiva 1 es veu com primer es van grapant el gots un al costat de l’altre fins a formar un cercle, després es van grapant les diferents capes fins completar mitja esfera, li donem la volta i fem el mateix fins gairebé completar l’esfera. Després a la diapositiva 2 es veu com fem el mateix però amb els gots petits per a fer el cap, aquest sí, que l’hem de fer sencer. Per últim posem els guarniments al nostre gust, ulls, boca, barret (es pot fer un barret de copa amb cartolina), bufanda i qui vulgui li pot posar uns botons (amb feltre, roba, cartolina...)

Mar i Oriol Domínguez de 5è B

Vull explicar-vos un joc que jugo amb els meus pares i ens divertim molt. Necessites: 1 foli 1 llapis o 1 bolígraf Ganes de pensar Fes una taula com aquesta al foli

Nom de persona Fruites i verdures Animals Països Flors

Un jugador diu l’abecedari mentalment. Quan un altre jugador diu “Stop”, s’escull la lletra en la que s’ha quedat. Llavors tots han de pensar paraules que comencin per la lletra escollida. El primer jugador que completi totes les paraules de la filera, crida “Stop”. Tots els jugadors guanyen un punt per cada paraula que els altres no tinguin.

ÉS MOLT DIVERTIT !!!!

ARIANA PEULA 3r A

1 2

4 1

4

I T’ATREVEIXES AMB ELS SUDOKU...

amb RECEPTES DE NADAL

Pa de pessic exprésIngredients:

• 6 culleradetes de llet• 2 culleradetes de cacau en pols (serveix cola-cao)• 4 culleradetes d’oli d’oliva• 2 culleradetes de sucre• 2 culleradetes de farina • 1 punteta de llevat de reposteria

Preparació:Barrejar tots els ingredients en una tassa fins a aconseguir una massa homogènia. Escalfar al microones a màxima potència (600-700) 1 minut,. Treure del microones i deixar reposar 5 minuts. Desemmotllar i llest!Decorar al gust.Marc Fernández Díaz, 2on Castanyer

CocaIngredients

• 3 ous• 1 iogurt natural• 3 mides de iogurt de farina• 2 mides de iogurt de sucre• una altra mida de iogurt amb un dit de llet i la resta de mantega desfeta o d'oli• un mica mes de mantega per untar el motlle• 1 raspadura d’1 llimona• ½ sobre de llevat

com fer-hoPas 1: Preescalfeu el forn.Pas 2: En un bol gran barrejar tots els ingredients, començant per la farina, els ous i la mantega.Pas 3: Greixar un motlle de bescuit amb una mica de mantega i abocar la barreja.Pas 4: Coure a forn mig durant 45 minuts. Treure i deixar refredar.

Marta Rodríguez Moya, 4B

VOLS FER UN REGAL ORIGINAL? PREPARA GALETES DE NADALCOOKIESIngredients:

•!125 gr de mantega pomada•!125 gr de sucre•!300 gr de farina•!1 cullerada de llevat en pols•!1 o 2 ous•!125 gr de xips de xocolata•!1 polsim de sal

Preparació:Blanquejar la mantega i el sucre. En un bol, incorporar la farina i el llevat tamisats poc a poc per evitar la formació de grumolls i desprès integrar-hi l’ou batut. Finalment, barrejar els xips de xocolata.Deixar reposar la massa tapada a la nevera dins d’un bol durant una hora i, passat aquest temps, fer boletes, aplanar-les i col·locar-les damunt d’una slipat o paper. Enfornar a 180º durant 10-12 minuts.Reservar en recipients hermètics fins al moment que les vulguis embolicar per regalar.

ELS NENS I LES NENES PARTICIPEN... amb petits escrits

El ball és un conjunt de moviments (coreografia) ordenats d'una manera especial. Hi han molts tipus de balls: hip hop, ball de saló, ballet... Jo practico els balls de saló. Vaig començar amb cinc anys a fer la meva primera coreografia. Als nou anys em van dir si volia començar amb una parella de ball. Em va anar molt bé. Encara continuo ballant amb la mateixa parella i no penso abandonar. Ballo: pasdoble, rumba bolero, samba, rock and roll, cha-cha, vals i tango. Estic a l'escola, Amics del ball. Al davant de la parada d'autobús.

MARIONA, SISÈ MESTRAL

El meu hobby és fer Kung Fu. El Kung Fu és una art marcial originària de Corea. No es fa servir per atacar sinó com a defensa. Cada X temps, fas un examen en el qual ensenyes el que has après; si aproves, et pasen al cinturó del nivel següent. També, si ho fas molt bé a l’examen, et donen una beca, que significa que et saltes un cinturó i passes a un nivel més del que et toca. M’encanta fer Kung Fu!

EVA BELL, SISÈ MESTRAL

El que més m’agrada fer els dilluns i els dimecres, quan surto del cole a les cinc, és una cosa, que em podria passar tot el dia fent:hip-hop.És molt divertit, perquè fem unes coreografies molt xules, i tinc molts amics allà .També m’agradaria competir...

BERNA MARTÍNEZ, SISÈ GARBÍ

-Hola, sóc la Clàudia! Els meus hobbys són: jugar a bàsquet i córrer. De tant en tant vaig a córrer amb el meu pare i a vegades amb la meva gossa. Amb la Rosa Torroglosa (la meva amiga de 6è) estem buscant una cursa que coincidim per fer-la juntes. Això si, no em passaria tot el dia corrent, me’l passaria jugant o parlant d’alguna cosa juntes o junts amb les meves amigues o amb algú de la meva família.

CLÀUDIA, SISÈ GARBÍ

Em dic Maria i vaig a la classe de sisè B, el meu hobby és tocar l’arpa. Ja porto quatre anys tocant l’arpa, m’agrada com sona i em sembla molt bonic. A vegades és una mica difícil i s’ha d’assajar molt. M’agrada fer concerts i un cop a l’any fem una trobada on van arpistes i toquem tots junts, aquest any han vingut arpistes d’Itàlia. M’encanta tocar l’arpa

MARIA, SISÈ GARBÍ

Hola soy Paula y os contaré mi hobby especial. A mí me gusta cantar y bailar porque me sale de repente y me gusta inventarme canciones, siento que algún día seré cantante y eso sólo me sale cuando canto y bailo para mí es especial.

PAULA, SISÈ MESTRAL

ELS NENS I NENES PARTICIPEN... amb entrevistes

ENTREVISTA A L'ENTRENADOR DE BÀSQUET DE L'ESCOLA

Hola Dani! Et puc fer una entrevista per la revista de l' escola?

Sí i tant.

Vius a Terrassa?Sí.

Des de quan entrenes a l'equip de bàsquet de l'escola?Des de fa 4 anys.

T'agrada entrenar a nens de primària?

Sí, molt.

Quan vas començar a jugar a bàsquet?Quan feia tercer de primària.

T'agrada el cinema?

Sí.

Quin tipus de pel·lícula t'agrada veure?M'agraden les pelis de comèdia.

A part del bàsquet, quins altres esports t'agraden?El handbol i l’skate.

T'agrada llegir?

Sí, molt.

I per acabar, una pregunta més personal, tens novia?No, no en tinc.

Moltes gràcies Dani.

De res, Cíntia.

Cíntia Fabregat González, 6é GARBÍ

ENTREVISTA A TONI ARBOLEAS

1-! Has viscut sempre ha Terrassa?No, jo soc d’un poblet de Girona, Sant Hilari.

2-! Amb quina edat vas començar a fer de mestre?Amb 22 anys.

3-! Abans de mestre,treballaves d’alguna altra cosa?Si, a l’ajuntament de Sant Hilari i de monitor d’esports.

4-! A quina escola anaves?A l’escola de Sant Josep, de Sant Hilari.

5-! Quants anys portes al Ramon y Cajal?Aquest és el sisè curs.

6-! Que t’agrada més estar a Direcció o donant clase?Donant classes.

7-! Quines asignatures els hi dones als nens de la teva classe?Català, mates i medi.

8-! Quina és l’assignatura que més t’agrada donar?Les mates.

9-! T’enrecordes d’alguna entremeliadura que vas fer a l’escola quan eres petit?Doncs a vegades em castigaven, pero mai era culpa meva ehh!Eva Bell, 6è MESTRAL

-Hola em dic Paula i sóc alumna de 6è A i he entrevistat a la meva germana gran que es diu Zaida i va ser alumna del Ramón y Cajal.

-Quants anys tenies al començar l’escola?

- 4 anys.

-Quin profe va ser el teu favorit?

-Santiago i la Magdalena Martí.

-Tenieu ordinadors?

-Només l’últim curs, que van fer una reforma.

-A que jugàveu al pati?

-Al Doraemon,a futbol i a pica paret.

-Tens molt amics encara de quan vas anar al cole?

-Alguns.

Judith Cortada Solé, 15 anys, ex alumna de l’escola. Actualment està fent quart d’ESO a l’Institut Can Jofresa.

-Quants anys fa que vas marxar de l’escola?

R: 4 anys.

-Què és el que recordes amb més enyorança?

R: Els companys i els mestres.

-Et veiem dues tardes cada setmana per l’escola. Com és això?

R: Perquè fa poc hem començat a l’institut un projecte de voluntariat que consisteix en anar a les nostres antigues escoles a donar un cop de mà als mestres que ho necessitin.

-T’agrada venir? Què fas?

R: Sí. Estic amb els grans de l’escola, cinquè i sisè. Els ajudo sobretot amb l’anglès i amb l’ortografia i expressió.

-El dimarts dia 27 de novembre els alumnes de 6è vam anar a les “Jornades de centre” de l’Institut Can Jofresa. Com ho veu preparar?

R: Doncs amb moltes hores de dedicació i sobretot amb moltes ganes. Aquest any el tema de les jornades eren els viatges i a partir d’aquí hem preparat tallers des de diferents assignatures. Espero que us ho hagueu passat bé quan vàreu venir.

-Quins consells els podries dir als alumnes de l’escola per anar ben preparats a l’ESO?

R: Els hi aconsellaria que aprofitessin tots els moments portant-se com cal, amb una bona actitud i disposició. Que gaudeixin d’aquests anys perquè després de la primària tot va canviant: l’entorn, els estudis i nosaltres mateixos. El millor consell que us puc donar és que gaudiu, que us divertiu (sempre amb seny) i que aprengueu tot el que pugueu! Escoltant molt a classe ja tens la meitat de la feina feta.

-A què et vols dedicar de gran?

R: No ho sé, m’agraden moltes coses. Segurament faré una carrera científica.

-Quins hobbies tens?

R: La música, fer esport, llegir, fer teatre, aprendre idiomes,...

-Quin és l’últim llibre que has llegit?

R: El viatge a la felicitat, d’Eduard Punset.

Gràcies per la teva col·laboració.

Pau Cortada Solé, 6è GARBÍ

i amb més entrevistes...

GRÀCIES A TOTS ELS QUE HEU PARTICIPAT EN AQUESTA REVISTA I ESPECIALMENT ALS NENS I NENES QUE HEU APORTAT LES VOSTRES EXPERIÈNCIES.

Vols ser redactor/a de la revista? Vols dir-hi la teva? Posa’t en contacte amb nosaltres a informatica@amparamonycajal.net