Palau de Versalles

Louis Le VauJules Hardouin Mansart

André Le Nôtre

1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

Construït entre els anys 1612 i 1708, forma part del Barroc. Aquest moviment cultural es va iniciar a Itàlia als començaments

segle XVII i es va estendre per Europa fins a mitjans del segle XVIII, desenvolupant diferents estils a cada país.

És un període de consolidació de les monarquies absolutes i d’una gran influència del papat de Roma sobre els països catòlics.

L’Imperi espanyol inicia la seva decadència, tant política com econòmica, que permet que França assoleixi l’hegemonia mundial.

Des de Roma es consolida la Contrareforma, iniciada amb la convocatòria del Concili de Trento (1545-1563), que determinarà els models artístics.

Les diferències religioses iniciades al segle XVI provocaran la Guerra dels Trenta Anys, que involucrarà la majoria de potències europees.

Als països protestants es va desenvolupar un art més burgès. A nivell filosòfic se senten les bases del racionalisme. A nivell

científic, destaca Newton amb la formulació de la Llei de la gravitació.

BIOGRAFIA DELS AUTORS

Louis Le Vau: neix a París l’any 1612. Abans d’aixecar l’edifici central del palau ja havia projectat nombroses cases privades i grans mansions.

Jules Hardouin Mansart: neix a París l’any 1646. Es va incorporar al projecte posteriorment i va ser l’artífex de la famosa Galeria dels Miralls, de les ales nord i sud i de la capella reial. Va establir l’anomenat “ordre francès”.

André Le Nôtre: neix a París l’any 1613. Es va incorporar un any més tard que Le Vau, i se li va encarregar el disseny dels espectaculars jardins del palau.

Aquesta obra, encara que pertany a l’estil barroc, és un Barroc francès, que es diferencia lleugerament del Barroc italià. Intent de suggerir l’infinit. En el cas del Palau de

Versalles trobem un bon exemple en la Galeria dels Miralls.

Importància dels efectes lumínics. És considerat un Barroc “classicista”, més auster, que

recorda molt més al Renaixement. Tendència a barrejar les diferents disciplines

artístiques. Els edificis són una eina per demostrar el poder

absolut de la monarquia.

2. ESTIL I CARACTERÍSTIQUES

El Palau de Versalles presenta una façana, d’extrem a extrem, de més de 600 m de llarg. Els materials principals que es van fer servir són pedra, marbre i miralls. Es tracta d’un palau obert.Consta de dues façanes: la principal està orientada al centre de la ciutat; la del darrere, està oberta als majestuosos jardins.

3. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

La façana està estructurada en tres nivells: l’inferior està constituït per un encoixinat; el principal presenta finestres en arc de mig punt entre pilastres, i columnes jòniques d’ordre gegantí; i, finalment, un àtic amb finestres arquitravades coronat per trofeus. La continuïtat de l’arquitectura només es trenca per la presència de frontispicis lleugerament sortints presents al pis principal.

A l’interior, trobem el cos central del palau, on se situen les habitacions del rei i la reina. En aquest cos també hi destaca la Galeria dels Miralls, que és un espai rectangular de 75 m de llarg, generosament decorat amb pintures i aranyes. Seguint la tradició barroca, es posen grans finestrals davant d’un seguit de miralls que reflecteixen la llum que entra, cosa que dóna una sensació d’infinitud a la sala.

Una sala important és la cambra del rei. És l’estança que ocupava el monarca i que se situava al centre del palau. Està ricament decorada amb fusta i brodats en or. També presentava una gran abundància d’obres pictòriques dels artistes més destacats de l’època.

La capella és obra de Hardouin Mansart. Està completament realitzada en pedra i té una planta basilical, coronada amb un absis semicircular. Es divideix en dos pisos: l’inferior està constituït per tres naus, que se separen mitjançant pilars que acaben en arcs de mig punt.El pis superior estava reservat a la família reial. La sustenten diverses columnes d’ordre gegantí.

Pel que fa a l’entorn del Palau de Versalles, destaquem els grandiloqüents jardins, obra del paisatgista Le Nôtre, que es convertiran en el model dels nous jardins d’estil francès. A la part de darrera del Palau destaquen els parterres geomètrics, les fonts, els canals i el llac que arriben fins la línia del bosc. La decoració escultòrica es basa en temes mitològics, destacant la presència d’Apol·lo.

Al voltant del Palau de Versalles, trobem una petita vil·la on la reina Maria Antonieta descansava de la vida de palau, el Petit Trianon.

Al mateix temps, existeix un altre edifici, el Grand Trianon, on residien les amants de Lluís XIV.

4. FUNCIÓ I SIGNIFICAT

La funció del Palau de Versalles és civil, ja que es tracta d’un palau.

Aquesta obra va ser encarregada per Lluís XIV, que volia construir un palau a partir d’un altre que ja havia manat edificar el seu pare Lluís XIII. Va encarregar el palau per fer-lo la seva residència i per convertir-lo en una demostració del seu poder absolut.

Aquesta obra és un element més del projecte polític absolutista. S’hi van abocar enormes quantitats de recursos econòmics i tècnics. De fet, el Palau de Versalles va ser l’obra civil més gran i costosa des de l’època romana. Tot això queda demostrat per les seves grans dimensions, tant pel que fa a l’edifici com als jardins que l’envolten.

Com ja hem dit, el Palau de Versalles va ser iniciat

com una ampliació d’un antic palau de Lluís XIII. Tot i això, finalment es va convertir en un nou model urbanístic i arquitectònic i, a més, en el màxim representant del Grand Siècle francès. En la seva concepció trobem un interior típicament barroc, amb una gran riquesa decorativa, mentre que a l’exterior predomina l’estil classicista del Barroc francès, més harmònic i equilibrat.

Aquesta obra va representar el model a seguir de tots els palaus absolutistes europeus del segle XVIII. A Espanya trobem una representació al Palacio de Oriente de Madrid.

MODELS I INFLUÈNCIA POSTERIOR