RDT setembre de 2008 (especial festa major)

R ÐT LA REVISTA DE RODA DE TER

SETEMBRE’08 / N 693ANY LIX / 3 €

FESTAMAJOR’08

2 ~

RÐ

TRevista Roda de Ter / Setembre 2008

3 ~

RÐ

T

Revista Roda de Ter / Setembre 2008

Edició patrocinada per l’Ajuntament de Roda de Ter, amb la col·laboració d’entitats i firmes comercials i industrials de Roda de Ter

Redacció Ramon Martí, 42, baixos. 08510 Roda de TerTelèfon 93 854 02 30 · Fax 93 850 04 75Correu electrònic [email protected]òsit legal B-14.1958Preu 7,40 euros

DireccióMontser Verdaguer i Mas

RedaccióEstel Terricabras i Ocaña, Laura Peidró i ArumíHan col·laborat en aquest númeroJaume Salés Gorchs, Punt Roda, Àngela López París, Rosa Roca, Neus Casadevall, Esteve Franch, Gemma Soldevila, Núria Alberch, CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont, Núria Aguilar, Familiar Esteve Busquets i Molas, Maria Ocaña, Imma Ocaña, Montserrat de Rocafiguera, M. Carme Balmes, Joan Fradera, Jaume Salés Sanjaume, Maria Josep Porrini, Glòria Fluvià, Montserrat Freixanet, Mercè Viladecàs, Joan Sala, Joan Deniel, Josep Verdaguer, Pere Serra, Miquel Rovira, Sabina Jufré, Pep Bas, Quico Garcia.EntitatsDelegació de Roda i Les Masies de Roda de l’Associació de Donants de Sang, Agrupacions d’Osona contra el càncer de Roda i les Masies, Casal d’avis de Can Planoles, Residència de Can Planoles, Agrupació pessebrista de Roda de Ter, ACTER, Escola de Música El Faristol, Escola d’Adults, Escola de punataires Boixet Roda, Barri de La Prada, Taller de Fotografia Històrica, MeteoRoda, Ràdio Roda, Centre Esportiu Roda, Club Patí Roda, Penya Blaugrana de Roda i Les Masies, Penya Blanc i Blava de Roda, Club Bàsquet Roda, BTT Cases Noves, Comissió Atlètica Roda, Club Escacs, Pedal Ter, Hípica Coll de Roda, Grup Arrels.Foto portadaÀlex Sánchez i MonteroSeparatas. Àlex Sánchez i Montero i Miquel Rovira (pàgina 29).FotosFrancesc Baucells, Joan Fradera, Àlex Sánchez, Estel Terricabras, Montse Verdaguer, Miquel Rovira, M. Àngels Roviró, Pere Serra. Gràcies a totes les entitats que ens han cedit fotografies.Dibuix pàgina 111. Berta Riera Feliu.Disseny inicialBisgràficMaquetacióMontse Verdaguer i MasImpressióGràfiques Roda SCPAdministració, publicitat i subscripcionsInès Fontseca i Plana ( T.93 854 02 30)

La revista Roda de Ter no es responsabilitza de l’opinió dels articles signats. Els articles signats reflecteixen l’opinió dels seus autors, que la revista Roda de Ter no necessàriament ha de compartir.

4 ~

RÐ


NAIxEMENTS

22/07/2008Joel Suriñach Gallach, fill d’Ernest i Elisabet24/07/2008Gerard Cordente Oliva, fill de Daniel i Rut24/07/2008Jana Cordente Oliva, filla de Daniel i Rut27/07/2008Chaimae Azzouz Bouchnafa, fill de Lahbib i Hanifu25/07/2008Pep Puntí Homs, fill de Santi i Lourdes05/08/2008Maria Monge Gómez, filla de Sergi i Sònia13/08/2008Isarn Franch Montero, fill de Jordi i Juncal14/08/2008Bruna Vestit Rifà, filla de Ricard i Laura15/08/2008Pol Costa Bosch, fill de David i Marta15/8/2008Aroa Verdaguer Martín, filla de Marc i Míriam18/08/2008Erika Moral Riumbau, filla d’Alberto i Susagna20/08/2008Arnau Vilageliu Roura, fill d’Agustí i Meritxell24/08/2008Andreu Puigdollers Clarà, fill de Jaume i Maria Carme25/08/2008Sara Asbai Ouyada, filla de Tarik i Ikram28/08/2008Jordi Ballús Sayós, fill de Josep i Ester

DEFUNCIONS

30/07/2008Magdalena Pérez Osorio, 78 anys

TEMPERATURES AgOST 2008

Màxima absoluta / ºC 36,2ºMínima absoluta / ºC 11,3ºMitjana mensual / ºC 23,3ºMitjana climàtica / ºC / 1995-2005 23º

PlUjA I METEORS

Precipitació total mensual (lm2) 57,9Precipitació mitjana / 1995-2005 71,7Jornada més plujosa 34,4Precipitació acumulada. Any 2008 605,3Precipitació acumulada. Any 2007 392,4Dies de pluja 8Dies de Boira 1Dies de gelada 0Dies de rosada 25Dies de tempesta 6Dies de neu 0Vent fort>51 Km/h 3

VENT

Ràfega màxima Km/h 76 NNW

Acter Amics de les Ciències de la Terra i de l’Espaiwww.astrored.net/acter

Secció meterologiawww.svt.es/meteoroda

TEMPERATURES jUlIOl 2008

Màxima absoluta / ºC 34,8ºMínima absoluta / ºC 10,5ºMitjana mensual / ºC 22,8ºMitjana climàtica / ºC / 1995-2005 22,9º

PlUjA I METEORS

Precipitació total mensual (lm2) 60,1Precipitació mitjana / 1995-2005 58,6Jornada més plujosa 27,7Precipitació acumulada. Any 2008 547,4Precipitació acumulada. Any 2007 278,4Dies de pluja 6Dies de Boira 4Dies de gelada 0Dies de rosada 27Dies de tempesta 4Dies de neu 0Vent fort>51 Km/h 3

VENT

Ràfega màxima Km/h 66 SSW

Acter Amics de les Ciències de la Terra i de l’Espaiwww.astrored.net/acter

Secció meterologiawww.svt.es/meteoroda

5 ~

RÐ

T


Dimecres, 1 d’octubreAcapte de sang per al jovent de Roda i Les Masies de Roda. De les 17 h. a les 21 h. A l’Aula de Cultura de Caixa Manlleu. Organitza: Dele-gació local de l’Associació de Donants de Sang.

Divendres, 3 d’octubreCaminada urbana nocturna Negranit. Sortida a les 21 h. des de la plaça Major de Roda. Cami-nada de 7 km pels carrers de Roda. No estarà senyalitzada ni marcada. Cada participant tin-drà un full de ruta on hi haurà detallats els noms dels carrers per on s’ha de passar. A l’arribada, hi haurà una botifarrada per a tots els participants i s’entregarà un obsequi. Inscripcions: al Punt Roda i el mateix dia de la caminada. Organitza: Encara hi som i amics, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Roda de Ter.

Dissabte, 4 d’octubre Acapte de sang de la tardor pels donants de Roda i Les Masies de Roda. De les 16,30 h. a les 21 h. Al Centre d’Atenció Primària de Roda de Ter. Organitza: Delegació local de l’Associació de Donants de Sang.

Divendres, 10 d’octubreCorrellengua’08. A les 8 del vespre. Conferèn-cia Llengua, autoestima i identitat nacional a

càrrec de Jordi Sedó (escriptor i sociolingüista). A la Biblioteca Bac de Roda. Organitza: Comissó Països Catalans.Diumenge, 12 d’octubreCurses Atlètiques de Roda de TerA partir de les 10,30 h. - XXV Mitja Marató, XII Cursa de 10 km i X Cros Escolar. Amb sortida al barri de la Prada. Organitza: Comissió Atlètica de Roda. Podeu fer les inscripcions des de la pà-gina web de l’Ajuntament de Roda de Ter: www.rodadeter.cat.

Dimecres, 15 d’octubreA les 18 h. - Contes d’ara i de sempre, a càrrec de Joan Boher, dins el cicle Hora del conte. A la Biblioteca Bac de Roda. C. Bac, 1 bis. Roda de Ter. L’Hora del conte va destinada a nens i nenes a partir de 3 anys. És una activitat per es-timular la imaginació dels infants, per aprendre a escoltar i despertar la curiositat pels contes i la lectura.

Dissabte, 18 d’octubre Correllengua’08. A les 16.30h. Jocs de Cucanya i xocolata desfeta. Espectacle infantil a càrrec de Jordi Tonietti. A la plaça Major de Roda.A les 22.30 h. Concert a la Carpa. Amb La Tropa (Osona), Gossa Sorda (País Valencià) i Skalivada (Lleida). Organitza: Comissó Països Catalans.

06. EDITORIAL

07. SALuTACIó DE L’ALCALDE

08. RESuM DE L’ANy

12. POLíTICA MuNICIPAL

28. NOTíCIES

54. ENTITATS

70. APuNTS

78. ESPORTS

94. SAPS QuÈ VuLL DIR?

96. FESTA MAJOR

112. ANuNCIS

138. GuIA COMERCIAL

140. íNDEX COMERCIAL

6 ~

Ed

itori

alRevista Roda de Ter / Setembre 2008

7 ~

RÐ

T


Benvolguts rodencs i rodenques, teniu a les vostres mans el número extra-ordinari de Festa Major de la revista Roda de Ter. Pels rodencs, la nostra festa comença justament quan surt al carrer aquest número extraordinari

de la revista. En ell, a part del programa complert de la festa, de les col·laboracions habituals i d’altres realitzades especialment per l’ocasió, hi trobareu, també, un recull breu dels esdeveniments més importants que han tingut lloc a Roda en el decurs de l’any. En poques pàgines es concentra un any de vivències i esdeve-niments que s’han produït a Roda. És precisament per aquest motiu, pel que té de memoràndum del nostre poble, que són molts els rodencs que col·leccionen aquest Roda de Ter extraordinari.

Tot repassant exemplars vells m’he adonat de com ha anat canviant el poble. Mica en mica, Roda s’ha anat fent més urbà però, conserva encara, les caracte-rístiques de poble i una d’aquestes característiques, potser la més important, és la celebració de la Festa Major . El pregó, les cercaviles amb gegants i capgrossos, els espectacles infantils, el firal amb les seves atraccions, teatre, ball, sardanes, se-renates, vermuts, els concerts a les barrakes, les exposicions, el castell de focs...

A la Festa Major tothom s’hi troba còmode perquè la varietat d’espectacles des-perta la curiositat i el desig de gairebé tota la població. La festa és també una bona excusa per retrobar-se amb la família i amb els amics per fer-la petar, sense presses, i adonar-nos que el temps no passa debades per ningú però que és preci-sament aquest fet irrefutable la característica principal de la nostra vida.

Desitjo que la Festa Major d’aquest any us satisfaci, que la pugueu gaudir plena-ment i que els actes programats tinguin la virtut de fer augmentar en els nostres cors la consciència de rodencs i ens ajudin a consolidar els valors que tenim com a poble.

Que tingueu una molt bona Festa Major.

Text. Antoni Llach i Vidal. Foto. Àlex Sánchez

“Roda s’ha anat fent més urbà però, conserva encara, les característiques de poble i una d’aquestes característiques, potser la més important, és la celebració de la Festa Major.”

8 ~

Res

um d

e l’a

nyRevista Roda de Ter / Setembre 2008

El nou Centre d’Atenció Primària obre les portes.L’increment dels impostos i taxes pel 2008 se situarà en un 2’7%, segons l’equip de govern.L’equip de govern diu que l’ajuntament ha actuat “legalment” en la permuta d’uns terrenys.Nous actes del Moviment Assemblea-ri per la Convivència de Roda.Comença un altre curs sense el nou edifici pel CEIP Roda de Ter.Segon any del Pla Educatiu d’Entorn.El poble ets Tu, el nou programa de Ràdio Roda.L’escola de música El Faristol engega una coral d’adults.Renovació dels càrrecs de la Fundació Privada l’Esquerda.Donació de sang “Especial Jovent”, amb 32 joves.Adéu a la Maria Quer.La nova temporada de futbol estrena el camp de futbol de gespa artificial.600 atletes venen a córrer a Roda en el marc de les curses atlètiques.Fluix començament del CE Roda a Se-gona Regional.Atlètic Rodenc, temporada de la con-solidació.Concentració estatal d’alta competició de pesca en aigua dolça.

El regidor d’IPR-PSC Joan Escarrabill dimiteix per sentir-se “atacat” i “utilit-zat” per l’oposició d’ERC.Ple extraordinari per tornar a aprovar les ordenances fiscals.Comencen les obres de rehabilitació de l’espai urbà del centre històric de Roda de Ter.Ja es pot renovar el DNI sense moure’s de Roda.Josep Civit, de Montblanc, guanya el premi de poesia Miquel Martí i Pol.Roda ja ha recaptat més de 3.000 euros pel mamògraf digital.El 6 de desembre, tres hores seguides de sardanes a Ràdio Roda.Trobada gegantera a Roda de Ter amb la col·laboració de vuit colles.Jaume Cebrià, premiat per un pa de nou crostons.L’escriptora Gemma Lienas presenta la revista municipal Entre Dones.Maria Ocaña, nomenada directora del Museu Arqueològic de l’Esquerda.Carme Armengol confecciona el mono de boxejador que va lluir Jorge Lorenzo quan va guanyar el seu segon campionat de 250cc de motociclisme.Èxit del festival de Patinatge Artístic “Les mil i una nits”.Cora Ortega guanya la final de Catalu-nya de gimnàstica artística.

Aprovació del pressupost ordinari pel 2008, que puja 5.100.165 euros.Presa de possessió del nou regidor, Al-bert Serra.La consellera de Salut, Marina Geli, inaugura el CAP.Roda crea un registre de parelles de fet.ACTER tramita llicències federatives per practicar esports de muntanya.Homenatge a Rosa Carné Baulenas, àvia centenària.Més de 100 persones renovaran el DNI a Roda.La biblioteca Joan Riera tanca i es co-mença a fer el trasllat.Ramon Solans, alumne del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont, escollit per il·lustrar el cartell d’Osona contra el càncer.Mor Miquel Adillón Bausells, als 86 anys.Joan Sala guanya el Primer Premi del concurs de Nadales a Igualada.Presentació del llibre de Jaume Salés De Roda i dels Rodencs.V Fira del Pessebrisme.Projecte de consolidació i adequació del jaciment de l’Esquerda.Medalla de bronze pels pescadors de Roda en el Campionat d’Espanya3a edició de la cursa Entre Ponts.

9 ~

Res

um d

e l’a

ny


Nou organigrama dels càrrecs electes municipals.L’equip de govern acusa l’exalcalde d’”inflar” unes factures.Inauguració del camp de gespa artificial.Nous horaris de metges del CAP a partir del 4 de febrer.Noves activitats del Pla Educatiu d’Entorn per aquest curs escolar.Nova edició del programa de prevenció de riscos derivats del consum de dro-gues: “I tu de què vas?”.Èxit de visites als pessebres de Roda.Troben un artefacte explosiu de la guerra.Tercer intent per renovar o expedir el DNI a Roda després dels problemes del 14 de gener.Ja s’han recollit tots els diners pel mamògraf digital.Nora Lara Vázquez: primera rodenca del 2008.El periodista rodenc Joan Serra escriu un llibre sobre Josep Anglada i Plataforma per Catalunya.Mercat de la disfressa de segona mà a la plaça Major de Roda de Ter.Genoveva Fontserè s’endú la panera de Ràdio Roda, sortejada en el programa especial de Cap d’Any.Concert de Nadal de l’Escola de Música El Faristol.L’amor a mi, primera proposta dels tallers per a dones, programats a Roda.El Museu de l’Esquerda acaba el 2007 amb el major nombre de visitants dels darrers 10 anys.Més de 100 participants a la Fira x Nadal, que es va organitzar del 2 al 4 de gener als pavellons municipals d’esports.Més de 200 atletes a la III cursa Entre Ponts.Arribada de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient el dissabte 5 de gener.Adéu a “Cal Titu” després de 80 anys d’història.Amb la nova ordenança de participació ciutadana, els veïns podran fer pregun-tes als regidors del consistori quan hagi acabat el ple i ho hauran de fer sobre els temes exposats durant la sessió.El primer derbi de la història a Roda, entre el primer equip del CE Roda i l’Atlètic Rodenc, acaba amb empat a 2 gols.

Front comú de l’Ajuntament de Roda per reclamar les guàrdies mèdiques a Roda.L’ajuntament ha d’aprova aturar el Pla de Millora urbana de la Blava per un informe desfavorable de l’Agència Ca-talana de l’Aigua.Dues escales i un ascensor, els nous accessos al passeig del Ter.Comencen les obres del polígon del Puig Vell.Mesures extraordinàries amb motiu de la sequera.Roda de Ter aposta definitivament per la recollida porta a porta.El CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont participa al No em ratllis! de TV3.Seguiment desigual de la vaga de pro-fessorat a Roda.Destí Kem Kem, film guardonat al Fes-tival de Cinema de Barcelona, obra de tres rodencs.Pep Poblet engega un projecte de duet amb Xavi Ibañez.Joan Sala guanya 3 premis de poesia al mateix mes.Recursos que mouen el món, el nou ci-cle de conferències de l’Esquerda.Més de 2.500 persones a la rua del Carnestoltes de Roda.Josep Camps guanya el campionat anual de pesca.

10 ~

Res

um d

e l’a

nyRevista Roda de Ter / Setembre 2008

Homenatge al Voluntariat Dona, xer-rada de la locutora Sílvia Tarragona i Carpa Intercultural, activitats organit-zades pel Fòrum Dona per celebrar el dia Internacional de les dones.Torna el mercat de segona mà.Per primera vegada, el PSC guanya unes eleccions generals a Roda, amb una participació del 71’94%.Aprovada definitivament l’ordenança de participació ciutadana, amb el vot en contra d’ERC.Els grups de música rodencs renoven el conveni amb Mas Bigues davant la bona acollida de la proposta del 2007.Roda treballarà amb altres ajunta-ments les polítiques de dones.Diversos veïns participen en una reco-llida de signatures contra l’augment de la taxa d’escombraries.Campanya de control dels gavians.Els serveis socials de l’Ajuntament, cada vegada més utilitzats.Nou redisseny de la revista RDT.Nova edició del Roda’n’Roll.una 6/49 de 3 milions d’euros toca a un estanc de Roda.Josefa Sanglas i Jové mor a l’edat de 103 anys.200 programes de Cafè i Sardanes.Mor Ramon Subirana, als 39 anys.El grup ciclista pedal Ter fa 50 anys.

un Sant Jordi amb dracs, contes, jocs, música i intercanvi de llibres.Inauguració de la biblioteca Bac de Roda, però sense la presència del president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho, perquè coincideix amb el dia que es fa públic el seu nomenament com a ministre de Treball.Baixen les incidències en la recollida de deixalles, porta a porta.Gran afluència de visitants a Sant Romà de Sau, a causa de la sequera.El preu de la taxa d’escombraries de Roda, per sota de la mitjana osonenca.ERC, portaveu dels veïns que es queixen per la puja de la taxa d’escombraries.Es portaran a terme dues promocions de pisos de protecció oficial als subsectors 1 i 2 del Pla Parcial número 3 de l’Esquerda.Subvencions del Pla Únic d’Obres i Serveis (PuOSC) per finançar part del pro-jecte de rehabilitació del nucli antic.El proper curs també hi haurà quatre línies de P3 , a les escoles de Roda.Es busca nom per al CEIP Roda de Ter.Projecte Ergon, un pas cap a la inserció laboral d’alumnes de l’IES.Programa informatiu a Ràdio Roda sobre els 20 anys de l’Esquerda, de la mà d’un grup d’alumnes de 1r de Batxillerat de l’IES Miquel Martí i Pol.El Casalot surt al carrer a cantar caramelles.La regidoria d’Igualtat d’Oportunitats de l’Ajuntament de Roda organitza un ta-ller de moviment integral.La recomanació de l’Olga Ballús, nou espai a Ràdio Roda.Més de 250 persones a la Mijacada Diocesana a Roda.Els alumnes de l’escola de música actuen al Palau Sant Jordi.GEMI, fins aviat!Restauració de la necròpolis, al jaciment de l’Esquerda.Segona exposició de la memòria històrica, organitzada pel Taller de Fotografia.Més de 300 persones a la Festa del Futbol del Centre Esportiu Roda.El primer equip del CE Roda depèn d’ell mateix per eludir el descens.El prebenjamí A del CE Roda empata amb l’Espanyol.El rodenc Jaume Tolosa queda en la posició 55 de la classificació general de la 23a edició de la cursa d’autosificiència Marathon des Sables, que es disputa al desert del Sàhara. Homenatge del Centre Esportiu Roda a Jaume Tolosa.

11 ~

Res

um d

e l’a

ny


L’ajuntament presenta un pressupost d’inversions d’1,8 milions d’euros, “condicionat” per la venda de la Blava.L’ajuntament incrementa la subvenció destinada als usuaris del Servei d’Ajut a Domicili.Comencen la rehabilitació del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont.Els premis literaris de Roda incremen-ten la seva dotació econòmica.La residència tindrà un màxim de 35 places subvencionades.Feia un any que el riu Ter, al seu pas per Roda, no duia un nivell d’aigua tan important.Programa “Clara”, un nou recurs mu-nicipal per a la dona.El rodenc Josep Ribas és el primer far-macèutic hospitalari membre numera-ri de la Reial Acadèmia de Farmàcia.Èxit de Cafè i Sardanes, en directe i obert al públic, des de la Porxada.Les fabuloses històries de l’Esquerda amb Floduc el Bufó, una nova activitat al jaciment.L’equip femení del CE Roda, primera temporada oficial.El Roda es manté a segona regional, amb un bon final de lliga.Jordi Martínez, homenatjat per la seva medalla d’or a la prova de 400 m. llisos als Special Olympics de Shanghai.

Homenatge a Guzen (Alemanya) als rodencs deportats als camps nazis.un any de pacte entre IPR-PSC i Ciu, al consistori rodenc. El grup municipal Plataforma per Ca-talunya només ha assistit a un ple de l’Ajuntament de Roda.L’actualització del cadastre s’aplicarà a partir del 2009.Reorganitzen la llar d’infants per enca-bir-hi totes les preinscripcions.Roda de Ter celebra la 4a Setmana de la Gent Gran.un maig molt plujós.El grup Segle XIII edita un CD promo-cional abans del nou disc.Trobada Educativa de pares i mestres sobre el bullying, a la Porxada.El mamògraf digital de l’HGV ja fun-ciona.L’escola de Colera visita el poble del poeta Miquel Martí i Pol.Exposició de les fotos dels rodencs a l’Esquerda.Tecla Sala Miralpeix, elegida entre els 7 savis de Catalunya.Assegurances Crespi guanya el Tor-neig A-7 de futbol i vuitena edició del torneig de futbol base del CE Roda.Balanç positiu de la temporada d’ho-quei.Festa de l’esport, passada per aigua.

La mostra de música tradicional Ro-dafolk arriba a la majoria d’edat.Entra en funcionament el nou sistema de neteja viària.Pendents de trobar una solució a la proliferació de gats.Divergència entre equip de govern i ERC per la revisió cadastral.Inauguració de les escales del passeig Moret, i comencen de les obres de re-habilitació del teatre Eliseu.L’horari de les farmàcies de guàrdia serà el mateix que el CAP.29 punts a Roda per a la recollida de piles usades.Núria Frasquet, la millor nota de se-lectivitat de l’IES de Roda.50 persones de Roda i Les Masies par-ticipen en el projecte del web Archivo de la Experiencia.Homenatge a Domingo Parramon i Cirera, àvi centenari.L’empresa Gepork, guanyadora dels Premis Innovacat.Entre tu i jo, nou programa nocturn a Ràdio Roda amb Enric Parcet.un estiu molt actiu a Roda amb les ac-tivitats del programa l’Estiu + Actiu.XIIIa. Trobada de Puntaires.Noves restes a l’Esquerda.XIIIa. Fira del Pescador, amb el Mercat del Gust i el Bus Turístic.

12 ~

Po

lític

a m

unic

ipal


13 ~

Po

lític

a m

unic

ipal


14 ~

RÐ


15 ~

Po

lític

a m

unic

ipal


El grup municipal dels Independents pel Progrés Mu-nicipal de Roda volem aprofitar l’oportunitat que ens dóna la revista Roda de Ter per desitjar a tots els ro-

dencs i rodenques una molt bona Festa Major.Després d’un any de funcionament del nou equip de govern municipal, el nostre grup en fa una valoració positiva. Ha sigut un any en què tots hem posat molt d’esforç en coordi-nar un equip de treball eficient que posa per davant de tot els interessos del poble i el benestar de la seva gent.

Malgrat l’entrebanc que ha suposat la no aprovació encara, per motius estrictament tècnics, del Pla de Millora urba-na de La Blava, sobretot pel que fa a efectes de les finances municipals, hem aconseguit tirar endavant un pressupost per aquest any 2008, que en el tema d’inversions ha permès acabar obres com el nou Centre d’Atenció Primària, amb el seu aparcament, i la biblioteca Bac de Roda. Al mateix temps s’ha començat la renovació dels carrers del centre històric, els accessos al Passeig del Ter, tant a la banda dreta com a l’esquerra, la reforma del Teatre Eliseu, l’ampliació de l’Escola Mare de Déu del Sòl del Pont, l’urbanització del nou polígon industrial del Puig, les voreres del barri de La Creu, etc.

Des de totes les regidories s’ha fet un esforç considerable en consolidar i ampliar els serveis que s’ofereixen.La tasca de govern l’han portat a terme les diferents regido-ries i l’heu pogut seguir amb detall, i ho podreu continuar fent, a través dels mitjans de comunicació comarcals i, so-bretot, a partir de Ràdio Roda i la revista Roda de Ter, que fa poc ha canviat la seva imatge per un disseny més actual.

El nostre grup valora molt positivament la tasca feta des de l’Ajuntament, però sobretot el fet que l’equip de govern actua com un equip cohesionat, on tothom és corresponsa-ble de tot i on els interessos del poble passen per davant de qualsevol altre interès personal o partidista.

Des del grup municipal d’IPR-PSC, us convidem a partici-par activament en tots els espais de col·laboració que s’ofe-reixen: associacions de veïns, comissions de festes, associ-acions professionals, entitats culturals, socials i esportives, etc. Al mateix temps, el grup IPR-PSC es posa a la vostra disposició per a qualsevol qüestió d’àmbit municipal que considereu convenient manifestar-nos.Que tinguem tots una molt bona Festa Major.

El grup municipal d’IPR-PSC està format per (d’esquerra a dreta): Xavier Teixidor, Maria Martos, Albert Serra, Francesca Costa i Antoni Llach.

Text. Grup Municipal d’Independents pel Progrés de Roda-PSC. Ajuntament de Roda de Ter

16 ~

Po

lític

a m

unic

ipal


El temps, els anys van passant però les festes majors van tornant, això vol dir que ja ha passat un altre any i també l’estiu, som ja al començament de la tardor, la majoria ha fet ja les seves vacances i ara és hora, altra vegada,

de tornar a la normalitat, fora del parèntesi que sol representar l’època estival. També en el terreny municipal ha passat una cosa semblant, tot i que sempre hi ha un equip humà per tal de fer que el poble vagi fent, també és hora de tornar a agafar l’embranzida per tal de poder aconseguir les fites que tots ens hem pro-posat. Ha estat un any d’esforç, de lluites en diferents graus i instàncies per tal de poder treure, engegar o tirar endavant i/o finalitzar les diferents qüestions en les quals s’està treballant. Pensem que s’ha treballat molt, ha estat un any intens, en el qual no totes les notícies que hem rebut han estat del tot positives, però mal-grat tot el nostre projecte continua endavant. Si recordem, ha millorat el CAP, la biblioteca, l’urbanització de diferents punts del poble, es milloren els plans de neteja viària, s’ha millorat en la recollida de deixalles, tenim uns millors accessos al passeig del Ter, hem millorat en ensenyament, en atenció a les persones, en les zones esportives, en medi ambient i més coses.

És evident que encara queda molt per fer i anar millorant, però el treball fet ens dóna il·lusió i forces per continuar amb la tasca engegada fa més d’un any a l’equip de govern juntament amb el grup de IPR-PSC. Som conscients que hem superat ja alguns recels, però encara en queden, que molts no en donaven gaire per nosaltres i que això duraria de Nadal a Sant Esteve, però no, som aquí i amb més ganes que mai. Pensem que hem d’acabar de guanyar-nos tota la gent que encara té dubtes del pacte al qual vàrem arribar i que millor que poder oferir uns bons i positius resultats per al nostre poble, la qual cosa estem convençuts que fins ara hem fet, repetim, malgrat alguna greu dificultat trobada. Ara mateix, tot i patir una crisi a nivell general i de la qual tots n’estem afectats en major o menor grau, o en patim les conseqüències, pensem que hem de ser positius i pensar que ens en podem sortir.Passeu doncs, una molt bona Festa Major 2008, gaudiu-la, els nostres millors de-sitjos per a tothom i penseu que treballarem, treballarem i treballarem per Roda de Ter i la seva gent. Salut.

Imatge del poble de Roda de Ter

Text. Grup Municipal de Convergència i unió. Ajuntament de Roda de Ter

“Pensem que s’ha treballat molt, ha estat un any intens, en el qual no totes les notícies que hem rebut han estat del tot positives, però malgrat tot el nostre projecte continua endavant.”

“Som conscients que hem superat ja alguns recels, però encara en queden, que molts no en donaven gaire per nosaltres i que això duraria de Nadal a Sant Esteve, però no, som aquí i amb més ganes que mai.”

17 ~

Po

lític

a m

unic

ipal


La Festa Major torna a ser una oportunitat per saludar-vos i desitjar-vos una bona festa local. La festa ha de ser un cop més un espai i un temps per trobar-nos tots els veïns, xerrar tranquil·lament, sortir de gresca i anar

teixint aquesta comunitat que som el poble de Roda de Ter. Que per molts anys siguem un poble en cohesió i amb unes dimensions que facilitin el coneixement, l’intercanvi, el servei i la solidaritat de tots els veïns.

També serveixi aquesta salutació per renovar el compromís i servei que el nostre grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya de Roda de Ter té amb tots els veïns del poble. un compromís que com tots sabeu actualment és fent la tasca del control de l’equip de govern. un treball amb una doble dimensió, per una banda, vigilant i estant amatents que l’equip de govern format per PSC-CIu faci actuï correctament i, per una altra banda, elevant les propostes d’aspectes necessaris que el govern deixa de realitzar.

Ens agradaria ser positius i optimistes i felicitar-nos dels nous avenços de la po-blació. Però en aquest moment podem parlar d’un alentiment general i un allu-nyament de la realitat i opinió dels veïns. Ens és molt difícil d’entendre com un projecte tan important com és la millora del nucli antic s’ha fet sense la satisfacció dels interessats, com un impacte visual tan gran a la nostra imatge de poble com és la construcció d’un ascensor al pont vell també s’hagi fet a corre-cuita i sense consulta als veïns. I també, d’entre d’altres, es vulgui portar a terme una revisió dels valors cadastrals en un moment econòmicament de recessió i es consideren els carrers del nucli antic com una zona privilegiada. Aspectes que ens obliguen a actuar i ser presents en la dinàmica municipal amb tots els sentits. El nostre objectiu no és altre que treballar i millorar el nostre poble, siguem on siguem. Continuem doncs amb la tasca encomanada i anem millorant aquesta nostra comunitat. No dubteu a fer-nos arribar els vostres suggeriments i inquie-tuds, el propòsit es estar al vostre servei.

Bona Festa Major.

El grup municipal d’ERC de l’Ajuntament de Roda està format per Irene Herreros, M. Antònia Tardà, Jaume Salés i Jordi Serra. A la foto, durant la sessió plenària del mes de juny.

Text. Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya a Roda de Ter

“Ens agradaria ser positius i optimistes i felicitar-nos dels nous avenços de la població. Però en aquest moment podem parlar d’un alentiment general i un allunyament de la realitat i opinió dels veïns.”

“El nostre objectiu no és altre que treballar i millorar el nostre poble, siguem on siguem.”

18 ~

Po

lític

a m

unic

ipal


Antoni Llach i Vidal inicia el segon any com alcalde de Roda de Ter després de les últimes eleccions municipals. És la seva segona legislatura al capdavant del grup mu-nicipal d’Independents pel Progrés de Roda (IPR-PSC). Aquest professor de química a qui li agrada la poesia no haurà de compartir l’alcaldia amb el soci de govern, tal i com va haver de fer en la legislatura passada, però ha hagut de pactar amb la força antagònica per excel·lència: Convergència i Unió. Sembla ser, però, que s’entenen i que el pacte ha servit per trencar motlles. Llach també és regidor d’Educació i Participació Ciutadana.

Un any de pacte amb Convergència i Unió. Qui ho havia de dir?Sí. Ha estat i és una experiència positiva. Érem dos grups que al principi semblava que érem antagònics, i en canvi, hem estat capaços de fer un pacte important per al nostre poble. un pacte basat en dues línies importants i primordi-als: primer, el treballar per al poble, independentment del partit al qual estiguis; i en segon lloc, fer un equip de govern sòlid sense que hi hagi divisions en el qual la junta de go-vern, tots els regidors i regidores hi som, formant part de l’equip de govern; no de Ciu ni d’IPR.

És millor pactar amb un grup amb divergències històri-ques que està a l’oposició o tornar a repetir el pacte de la legislatura passada? No es pot respondre de manera senzilla; jo el que puc va-lorar és que el pacte amb Ciu és un pacte que funciona, com en el seu moment va funcionar el pacte d’ERC. El pac-te d’ERC d’ara fa quatre anys va conduir a l’ajuntament a un pla d’inversions important, a una modernització. Ara les circumstàncies són diferents. Aquest any ha estat una mica de coneixença, de planteja-ment... en aquests tres anys que falten es començarà a veure encara més l’acció de govern.

Quan van pactar amb ERC van haver-ho d’explicar unes quantes vegades, sobretot, el fet de repartir-se l’alcaldia. Però sembla que la població ho va entendre. Aquesta ve-gada passarà el mateix?Jo crec que el pacte amb Ciu és un pacte lògic igual que va ser en el seu moment el pacte amb ERC. A nivell muni-cipal no hi ha res escrit, els partits no tenen cap directriu que digui que s’ha de pactar amb un o s’ha de pactar amb els altres, sinó que en funció de les circumstàncies de cada localitat s’escull un pacte o se n’escull un altre. Després de

les eleccions del 2007, a Roda es van produir les condici-ons perquè el pacte amb Ciu i IPR fos possible; aleshores jo entenc que aquest pacte inicialment pugui ésser que por-tés reticències tant de gent d’un grup com de l’altre, però aquestes reticències han quedat bastant anul·lades. A nivell del poble ha estat molt beneficiós perquè d’alguna manera ha trencat també una dinàmica que hi havia de dues ten-dències. En aquests moments la política local de Roda és molt més oberta. Els grups municipals tenen la llibertat en el futur per pactar amb qui creguin més convenient.

Tal i com han dit des de l’equip de govern, en més d’una ocasió, l’ajuntament està lligat de mans i peus fins que es desbloquegi la venda de la Blava. Preveuen una solució propera?El març vam rebre l’ensurt que un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ens invalidava el Pla de Millora urbana de La Blava, i a partir d’aquí hem hagut de treballar per tirar endavant una possible solució. Hem portat a ter-me diverses reunions amb l’ACA, amb el conseller de Medi Ambient i Habitatge, amb el conseller d’urbanisme... i en aquests moments estem reelaborant un projecte de Pla de Millora urbana de La Blava que incorpora suggerències de l’ACA i suggerències d’urbanisme amb la voluntat que un cop tornat a aprovar per l’ajuntament, sigui capaç de ser aprovat també per la Comissió Provincial d’urbanisme, una comissió que no serà la de Barcelona, sinó la de les comar-ques centrals. un cop fet això ens quedarà la feina de treure el plec de clàusules i posar a subhasta la part de La Blava que no inclou ni equipament, ni zona verda, ni habitatge protegit. Dins el 2008 pot arribar estar desbloquejat urba-nísticament, però no solucionat el tema de la venda. Tot plegat, ho podria estar el 2009.

Un mal negoci comprar La Blava?

“Després del pacte d’IPR i CiU, la política local de Roda és molt més oberta. Els grups municipals tenen la llibertat de pactar amb qui creguin més convenient”

Text. Montse Verdaguer i Mas. Fotos. Àlex Sánchez i Montero

19 ~

Po

lític

a m

unic

ipal


No va ser un mal negoci malgrat que ara seria fàcil dir-ho. un ajuntament ha de tenir una mirada una mica més enllà dels seus propis quatre anys de legislatura; quan en Fran-cesc Ventura va comprar el teatre era molt conscient que ell no el rehabilitaria, però si no l’hagués comprat, avui no el podríem rehabilitar. Per tant, quan l’ajuntament anterior va comprar La Blava, també érem conscients que no el rehabi-litaríem nosaltres, i que segurament no ho veuríem, però hi és, i per tant aquest ajuntament o el proper seran capaços de tirar endavant l’equipament de La Blava, i això serà una millora per al poble indubtable. Jo no diria mai que La Blava ha estat un mal negoci per al poble, al contrari, jo penso que La Blava va ser una aposta decidida, de futur, i que en el seu moment jugarà un paper important en el desenvolupament de Roda.

L’equip de govern ho té clar què hi anirà a La Blava?La Blava és un pla de millora que es va pactar ja amb l’an-terior equip de govern; en aquells moments Ciu estava a l’oposició però també hi va participar i també ho veia bé. La Blava es divideix en diversos sectors, com per exemple, el dels jardins o el de la zona d’equipaments, en el qual s’hi podrà ubicar serveis municipals i algun altre que no és mu-nicipal. I com es finança un espai que és patrimoni cultural, històric i artístic de la Generalitat de Catalunya i, per tant, no es pot enderrocar? Doncs fent a dintre una vivenda molt interessant que respecta tota l’estructura de la casa, de la fà-brica, i que consisteix amb 100 vivendes particulars, i 40 de protecció oficial. Em sembla que és una operació important que quan es desenvolupi actuarà directament com a dina-mitzador del barri del Sòl del Pont, que està molt necessitat d’aquest equipament i d’aquesta infraestructura.

Entre aquestes vivendes de La Blava i les que hi haurà a la zona de Puigneró... Estem parlant de molts habitants.

És diferent; Puigneró és un tipus de vivenda que és una promoció particular, i aquí nosaltres sí que no hi entrem. L’ajuntament l’única cosa que ha fet és marcar uns límits i la voluntat de l’ajuntament i del poble també, expressat amb una audiència pública.

Puigneró ja està venut.Sí. Puigneró està venut i no només el que és la nau, sinó que està venut tot l’actiu, i nosaltres el que sí que sabem avui és que el grup inversor que ho té està elaborant el pla urbanístic d’aquella zona amb base als criteris que va apro-var l’ajuntament en el seu moment amb el Pla de Millora urbana de Puigneró. Per tant, jo entenc que un dia o altre es desenvoluparà. Ara és un mal moment però quan la situ-ació de la construcció es regularitzi, penso que Roda estarà en condicions per tirar endavant el projecte. En el moment que es desbloquegin els crèdits, jo crec que creixerem com a poble però no desmesuradament. I això vull que quedi clar: nosaltres no tenim intenció de ser una ciutat, però sí que pensem que el poble de Roda està molt ben situat a nivell d’infraestructures de comunicació com perquè en el futur fàcilment pugui arribar als 7.000 habitants, que seria una mida de poble interessant.

Parlem d’obres. L’ascensor del Pont Vell és una obra que aixeca expectació i polèmica. Bé, jo penso que l’ascensor del Pont Vell és una manera correcta i innovadora de solucionar un problema. Tenim un marge esquerre del riu que és molt bonic i nou, i que la utilització que se’n fa és molt minsa perquè és molt difí-cil l’accés des del mateix poble. Amb l’ascensor trenquem una barrera arquitectònica important per accedir a aquesta zona verda, i és una manera innovadora de fer realitat allò que havíem dit sempre. Per tal que Roda visqui de cara al riu, els dos marges han d’estar comunicats d’una manera

Antoni Llach i Vidal compta amb una dilatada carrera en el món de la política municipal.

20 ~

Po

lític

a m

unic

ipal


senzilla. Als llocs on hi ha desnivells importants, l’ascensor és una solució, com passa per exemple a Ripoll o a Puigcer-dà. Jo entenc que l’ascensor estarà molt integrat al paisatge, i recobert de pedra grisa, pràcticament no es distingirà de la balma. En cap moment toca al pont. I oferirà una visió de Roda que ara no es té, que és quan baixis o pugis per l’as-censor i vegis tota La Blava de fons. He rebut més crítiques a favor que no pas en contra. El temps dirà.

Les obres del nucli antic. Els hi agrada tal i com ha que-dat el carrer Bac després de la rehabilitació?En general, no, no hem quedat satisfets perquè l’empresa constructora potser no ha respost a les expectatives, i per tant, la segona fase de rehabilitació del centre històric ens la plantegem d’una manera diferent pel que fa a la col·locació de les llambordes, que segurament seran amb pòrtland, no només amb sorra, això evitarà que es moguin. També és veritat que el carrer Bac és el tros més estret de tots, i per tant, difícilment podríem fer alguna cosa que no fossin pi-lones... En el moment que tot el centre estigui fet també tindrà un altre caire. El carrer Bac en aquests moments és clarament peatonal: hi passen menys cotxes dels que abans hi passaven, i els problemes d’aparcament s’han solucionat. L’ajuntament ha accelerat la ubicació de diferents aparca-ments molt a prop del poble: el del carrer de la residència ha donat molt de sí, i ara farem més aparcaments al carrer Pep Ventura.

I des d’aquest abril, Roda té nova biblioteca. De la biblioteca en tenim una valoració positiva, també va ser una idea que en el seu moment va ser molt discutida perquè la gent no es pensava que aquest espai pogués ser tan gran i pogués encabir una biblioteca com aquesta. Hem de pen-sar en la necessitat de salvaguardar el patrimoni municipal. El teatre Eliseu és un patrimoni municipal importantíssim, dels pocs que tenim aquí a Roda, i ens semblava que com a teatre difícilment els ajuntaments l’haguessin pogut primer rehabilitar i segon mantenir. I en canvi si juntament amb el teatre hi fèiem un equipament que tingués una utilitat, llavors asseguràvem pràcticament la continuïtat. Ara estem en la primera fase de la remodelació del teatre. Hem buscat finançament per la segona fase i també dins d’aquesta legis-latura ho tirarem endavant. un cop acabat serà un centre cultural molt important per al poble de Roda perquè difícil-ment podríem trobar un equipament cèntric com és aquest. N’estic molt satisfet. Ara el que hem de fer és utilitzar-la al màxim. També intentem que dins d’aquesta biblioteca hi hagi un espai dedicat als autors locals, no només a Miquel Martí i Pol sinó també a l’Emili Teixidor, a Miquel Obiols, a l’Esteve Busquets i Molas, a l’Arimany...

Aquest setembre s’estrenarà la reestructuració de diver-sos serveis municipals com l’escola de música i l’escola d’adults. Com quedarà?L’escola de música és intermunicipal i l’equip directiu que la porta és un equip directiu que té les idees molt clares i que està en sintonia perfecta amb l’ajuntament. Pèro tenim un

problema d’infraestructura. Fins ara estaven ocupant aules de l’escola Mare de Déu del Sòl del Pont però aquest any l’escola està en plena remodelació, i per tant, se li haurà de buscar un espai nou que segurament serà de forma provisi-onal al Centre d’Atenció Primària antic. L’escola de música l’ocuparà de setembre del 2008 a juny del 2009, i a partir de juny del 2009 hem de començar a construir el local de jovent. Després, l’escola de música es tornarà a traslladar al Mare de Déu del Sòl del Pont, i quan sigui el moment, i La Blava estigui en condicions, anirà a La Blava. L’escola de música en aquests moments es mou al voltant de 90 alum-nes. Pel que fa a l’escola d’adults, també aniria a La Blava, però mentrestant i a partir d’aquest curs, la ubicació pro-visionalment serà a l’institut en lloc de Can Planoles i això segurament permetrà el reconeixement com escola d’adults municipal. La qual cosa ens permetrà que a nivell de gra-duat de secundària nosaltres podrem examinar els nostres alumnes a la mateixa escola.

I la nova escola per ubicar el CEIP Roda de Ter, per quan?Si no hi ha res de nou, dintre d’aquest 2008, o en un temps proper, podrem fer lliurement dels terrenys al Departament d’Educació, i a partir d’aquí, el compromís del Departament d’Educació és que en dos anys facin l’obra i aquest és un procés imparable. El primer interessat en anar de pressa, un cop tinguin els terrenys, és el departament perquè evident-ment, col·locar cargoles al pati de l’antiga escola Sant Joan els hi és un problema.

I l’any que ve, ampliació de la llar d’infants municipal. L’ampliació serà ràpida, serà per el curs que ve, en el mateix centre. Hi ha un estudi de la Diputació de Barcelona que no ens recomana que fem una nova llar d’infants però sí que ens diu que seria bo ampliar la que tenim. Ja s’ha encarregat el projecte d’ampliació, i jo entenc que l’any que ve, el 2009, estarem en condicions d’ocupar dues aules noves.

Pel que fa les relacions amb l’Ajuntament de Les Masies de Roda, durant aquesta legislatura es produirà un acos-tament entre els dos ajuntaments?Com a equip de govern, hem mantingut una reunió amb ells on els hi vam exposar que la voluntat de Roda era la

“La Blava no ha estat un mal negoci. Va ser una aposta decidida, de futur, i que en el seu moment jugarà un paper important en el desenvolupament de Roda”

21 ~

Po

lític

a m

unic

ipal


voluntat de treballar conjuntament, que els dos pobles som dos pobles condemnats a entendre’ns, que no té sentit par-lar de dos pobles totalment aïllats i separats sense cap mena de relació. La relació que hi ha entre la gent de Roda i la gent de les Masies és una relació molt estreta que ve de molt lluny, i no té cap sentit que els dos ajuntaments visquin l’un d’esquena de l’altre. Hi ha d’haver necessàriament una col-laboració. De moment no s’ha avançat gaire, això s’ha que-dat aquí, però penso que en un futur l’Ajuntament de Les Masies s’adonarà que realment el plantejament que fa no és correcte, i d’alguna manera tornarem a tenir una relació institucional que va quedar molt malmesa.

Durant aquesta legislatura es portarà a terme la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Com ha de ser el Roda del futur? El Roda del futur serà un poble que com a màxim pot arri-bar en 25 anys a 10.000 habitants, i on alguns equipaments s’hauran de fer nous, com hem dit l’escola d’adults o l’escola de música, d’altres s’hauran de remodelar, estem pensant amb la piscina actual, que la volem cobrir. Alguns equipa-ments ens seran suficients, com les dues escoles d’infantil i primària però en canvi haurem de plantejar-nos una am-pliació de l’institut de secundària. Serà un poble on la uti-lització dels marges, tant esquerre com dret del riu, hauran de tenir més força de la que tenen ara en aquests moments. Serà un poble que la jardineria hi serà molt més present que no pas ara. En aquests moments Roda és un poble que no té ànima, les nostres zones verdes no atreuen i n’hi ha poques. S’haurà de plantejar fer més zones verdes i més parcs in-fantils, segurament algun d’ells al voltant del riu. Serem un poble on la capacitat que tindran els veïns i les veïnes d’arri-bar fins a l’ajuntament sigui màxima. I això s’ha d’explotar a partir de processos de participació ciutadana que facilitin

que les associacions de veïns tinguin un accés encara més gran a l’ajuntament, que participin també en les decisions que afecten als seus barris, i sobretot aquelles entitats es-portives i culturals tinguin els equipaments necessaris que els hi permetin desenvolupar la seva activitat. La integració de la gent nouvinguda també serà un repte. Roda té un futur bo, està molt ben situada a nivell de la comarca. Tenim el problema o l’avantatge que som territorialment molt petits, tenim 2,2 Km². Crec que és un avantatge perquè, en el futur, els municipis molt grans i molt dispersos tindran proble-mes de sostenibilitat, i en canvi nosaltres, com que estem molt concentrats, el fet que creixem 1.000 o 2.000 habitants en els propers deu anys, pràcticament ferà que el cost dels serveis sigui el mateix i en canvi serem molts més a repartir, la qual cosa vol dir que la sostenibilitat serà màxima. El que no es pot pretendre és que un poble creixi desordenada-ment i el POuM dirà de quina manera Roda ha de créixer. I és una cosa que s’ha de decidir també amb la participació de tothom, no es pot fer només des de l’ajuntament: la col-laboració dels veïns serà molt necessària.

A més de ser l’alcalde, Llach també és regidor d’Educació i de Participació Ciutadana. Aquesta és la segona vegada que ocupa l’alcaldia de Roda de Ter.

“Tenim l’avantatge que som territorialment molt petits. En el futur, els municipis molt grans i molt dispersos tindran problemes de sostenibilitat.”

22 ~

Po

lític

a m

unic

ipal


Després de les eleccions municipals de l’any passat i contra tot pronòstic, Esteve Franch i Ginés i el seu grup de Convergència i Unió (CiU) es van convertir de la nit al dia amb els socis de govern d’Independents pel Pro-grés de Roda (IPR-PSC) a l’Ajuntament de Roda de Ter. Franch encarava les seves segones eleccions municipals com alcaldable al capdavant de CiU i després d’una legis-latura com a regidor d’Esports i una altra com a portaveu de l’oposició, s’ha convertit en primer tinent d’alcalde i ocupa les regidories d’Hisenda, Promoció Econòmica, Comerç, Turisme i Consum.

Un any a l’equip de govern. Qui ho havia de dir!Bé, nosaltres quan ens presentàvem era per estar-hi quatre anys governant, però ha estat així, a través d’un pacte.

Vostè ja havia format part de l’equip de govern amb CiU fa dues legislatures, però sense la necessitat de pactar perquè teníeu majoria absoluta. Hi ha molta diferència?La primera vegada que vaig entrar amb el grup de Conver-gència i unió va ser fa dues legislatures, i ho vaig fer com a regidor d’Esports i amb majoria absoluta. Hi ha molta di-ferència bàsicament per la feina. Abans era un regidor i en canvi, ara com a cap de grup em comporta més dedicació, comporta més problemes, comporta més atenció... I políti-cament t’haig de dir que és igual per una cosa; perquè quan jo governava amb majoria amb Ciu sempre havíem estat un grup de gent que t’entens, que políticament som afins a la idea del grup que estàvem. Però érem un grup de gent que no som polítics i que teníem unes idees per el poble de Roda, però no parlàvem de política. una de les dues coses que es va posar sobre la taula a l’hora de signar el pacte amb IPR-PSC va ser aquesta; treballar com un grup i no parlar de grups polítics, i ho estem fent. Som vuit regidors que parlem del dia a dia de l’ajuntament i anem als partits quan els necessitem per alguna finalitat de l’ajuntament. Però políticament som vuit persones que treballem per a l’ajuntament independentment de cada partit. Per això jo he de dir que el sistema de treball, la feina que fem, la fem amb la mateixa línia que havíem fet abans; políticament no m’ha afectat, a mi.

És millor pactar amb un grup amb divergències històri-ques que estar a l’oposició? Si tens ganes de fer alguna cosa, ho has de fer des de dins de l’equip de govern, jo ja em vaig passar quatre anys a l’oposi-ció, possiblement que si incideixes amb coses fas que algu-

nes es rectifiquin o es moderin, o si tens raó s’acabin fent, però el que està clar és que per fer feina has d’estar dins de l’equip de govern.

Potser tenen més punts en comú del que es pensaven amb IPR?El dia que vam parlar de fer un programa conjunt, ens vam donar compte que moltes coses eren bastant similars. Tam-bé t’he de dir que hi havia moltes coses posades en marxa que nosaltres no haguéssim aprovat en el seu moment, com el Centre d’Atenció Primària i la biblioteca, però nosaltres som un grup que hem dit que mai no posaríem pals a les rodes a allò que estava tirat endavant. Per tant, amb els pro-jectes no hi ha hagut grans divergències, i com que tots ho hem deixat clar des d’un principi... Les divergències venien de molt temps enrere, de gent que en alguns casos malaura-dament ja no hi són, però no de la gent que hi som. Aquest pacte el valoraria més com que hem estat capaços de trencar unes diferències que molta gent pensava que no es trenca-rien mai. A l’anterior legislatura, amb qui vam tenir proble-mes des de l’oposició bàsicament va ser amb IPR-PSC, però també s’ha obert un escenari nou; ens van venir a proposar un pacte, van ser els primers, ens vam entendre, i per tant, tenim molt clar que va acabar una etapa i en comença una altra. Possiblement era molt difícil de creure, però jo penso que les barreres a dia d’avui, si n’hi ha, són més al carrer que dins de l’equip de govern.

Amb aquest pacte qui en sortirà més beneficiat? Jo espero que el poble de Roda. Per part de Ciu va haver-hi molta gent que no ho va entendre, les decisions sempre les hem pres tota la gent de la llista i fins i tot en algun moment hi ha intervingut altra gent que nosaltres crèiem que eren afins a nosaltres. A la llarga qui hi perdrà? A mi m’agrada-ria pensar que ningú, que si tots dos grups som capaços de

Text. Montse Verdaguer i Mas. Foto. Àlex Sánchez i Montero

“El pacte entre IPR-PSC i CiU de Roda el valoraria més com que hem estat capaços de trencar unes diferències que molta gent pensava que no es trencarien mai”

23 ~

Po

lític

a m

unic

ipal


fer una bona feina, que el poble en surti beneficiat, també pot voler dir que en un altre moment, unes altres eleccions, aquest pacte pot ser més global, de més grups.

Segons paraules seves, com a regidor d’Hisenda: “l’Ajun-tament de Roda genera poc superàvit per destinar a in-versions, el deute de l’ajuntament és alt i, per tant, hi ha poc marge per invertir”. Per tant, ens espera una legisla-tura de contenció?Sí, ens espera una legislatura de contenció que només seria salvable si ens poguéssim vendre La Blava, fet que faria que baixéssim l’endeutament i poguéssim endeutar-nos amb projectes. A més, ara generem menys superàvit perquè la construcció també ens ha baixat molt fort. Hi poden ha-ver unes certes solucions que a dia d’avui tampoc es donen. Roda té una sèrie de serveis; escombraries, enllumenat... que com que no podem créixer més com a poble, aquests els tindrem igual però en canvi hi ha una sèrie de cases que s’estan construint a dia d’avui que podrien fer que el po-ble creixés dos o tres mil habitants. Si arribéssim a omplir aquestes cases, hi hauria més ingrés per impost, i això seria una de les línies de finançament que l’ajuntament tindria en positiu ja que molts serveis no caldria ni augmentar-los. Si poguéssim acabar d’omplir tota la construcció del poble això ens podria donar una mica més d’ingrés. En qualsevol cas, aquesta legislatura dubto que l’arreglem, per tant, hem de dir que sí, que serà una legislatura de contenció.

Així, la salut financera de l’ajuntament està pendent de la venda de La Blava i de la crisi de la construcció?Són els dos temes capdavanters. La Blava va fer pujar l’en-deutament a dalt de tot. En aquests moments no es pot vendre perquè hi ha un informe desfavorable de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). I tots sabem que en aquests moments els constructors, els promotors estan més aviat

espantats. Pel que fa l’ingrés per llicències d’obres, no és una quantitat regular cada any. Els ingressos de construcció va-ren passar de 85.000€ a 620.000€ l’any 2007. L’any 2008, ja vam ser previsors i hem calculat que només n’ingressarem 450.000, que ja ens serà molt difícil arribar-hi. A mes de juliol, portem recaptats uns 70.000€ en llicències d’obres. Si tot va bé, cobrarem uns endarreriments de Puigneró d’uns 170.000€ de la venda de les naus, i llavors això ho sumarí-em a aquí. La construcció ens tenia acostumats a donar-nos 300.000 o 400.000 € de benefici que ara ens faltaran, i tam-bé dubto que aquests tres anys de legislatura que queden, això s’arregli. Entenc que haurem d’aprendre a passar sense aquest ingrés almenys dos o tres anys.

I llavors, com s’ha de fer? Subvencions, potser?Les subvencions les atorguen per obres que fas, per tant, no són la solució; una subvenció te la donen per una cosa concreta, per exemple, si nosaltres volem fer el nucli antic, et donaran el 50% del cost de l’obra, però la resta l’has de posar tu. O sigui, la subvenció mai t’arreglarà el pressupost ordinari, la mancança que tenim. Aquest tema ens l’hem d’anar arreglant amb impostos, però clar, no pots pas gravar els impostos de la gent, llavors és el que et deia; l’esperança és que el poble creixi una mica més amb persones, contro-lar les despeses que puguem, i haurem d’aprendre a passar aquests dos o tres anys així, fins que es canviï aquesta tòni-ca. També és cert que el Fons Català i l’Estat donen uns di-ners cada any a cada ajuntament i si creixem una mica més, aquest fons també augmentarà i podrem tenir una mica més d’ajuda. El poble de Roda, a dia d’avui, té bastant de tot en serveis... però adequar-los també requereix uns diners.

Quin és el nivell de taxa d’atur a Roda?La taxa d’atur avui en dia està poc per sobre del 8%, que està entre la mitjana d’Osona, però està molt estancat. Aquests

Aquesta ha estat la segona legislatura que Esteve Franch es presentava com alcaldable de Roda de Ter per CiU.

24 ~

Po

lític

a m

unic

ipal


vuit anys últims, hem passat d’estar a 190 persones a l’atur, a 200 – 230 amb el tancament de Puigneró, i a dia d’avui estem igual. Amb números rodons, hi ha unes 156 dones, i uns 50 homes; o sigui, dues terceres parts són dones, i la resta són homes, això era el mateix l’any 2003.

El mes de juliol vau mantenir una reunió amb els empre-saris interessats en instal·lar-se a la zona industrial del Puig Vell. Com va anar? Molta gent va assistir a la reunió que es va fer a l’Aula de Cultura i això és bo. La gent creu que és un polígon insufici-ent per a Roda, i també es va comentar que hi haurien d’ha-ver naus més petites perquè les naus amb menys superfície són de 1.000 metres, i la gent en demanava de 500 metres. Ara es tracta de saber si es poden dividir, segregar en naus més petites. De la reunió en van sortir dues o tres idees que treballarem i després de vacances ens tornarem a reunir. També falta acabar de definir el preu, que és el que tothom volia saber. La majoria d’empresaris van coincidir que era una llàstima que el polígon no hagués estat fet fa un parell d’anys perquè era un millor moment, ara tothom està una mica espantat per la situació. Al polígon hi ha 28 solars i van haver-hi 15 o 16 persones que van dir que ja els interessava, n’hi havia 3 o 4 que no van poder venir però també van dir que els interessava. Vull dir que de 28 estem a 20 persones que realment ja han dit que continuen.

Roda, un poble amb poca indústria, per tant, ha de ser el comerç el sector fort?Sí, Roda era un poble industrial, això ha desaparegut. Era una indústria molt concreta i ha desaparegut, no a Roda, sinó a tot arreu. Potser no hem sabut omplir el poble amb altres tipus d’indústria, però altres tipus d’indústria poden requerir grans extensions de terreny que tampoc tenim. Pot ser aquesta la causa, no ho sé, però a dia d’avui sí que hem de dir ben clar que l’únic que ens queda a Roda són els serveis i el comerç. Poca cosa més tenim; sí, turísticament tenim temes culturals, algunes cosetes, però tampoc entenc que siguin unes coses de grans fonts d’ingressos per el poble.

I el comerç, com podem treballar per potenciar-lo una mica més?El comerç és molt difícil perquè el tipus de comerç que te-nim és específic de poble: botiguetes especialitzades amb una sèrie de productes que és molt difícil que creixin. La gent tenim la tendència d’anar als pobles veïns que són més grans, llavors dubto que aquí el tipus de negoci que tenim tingui una idea clara d’expandir-se, de créixer molt. Costarà molt; jo entenc que Roda és un poble que sempre tindrà el seu comerç, espero, però que costarà molt de créixer. un supermercat nou podria ajudar a que la gent no marxés a comprar a fora però em sembla que serà molt difícil que el comerç de Roda arribi a pujar molt. Nosaltres hem de fer el possible perquè aquest que tenim es conservi i es po-tenciï amb la mesura que sigui possible. També, per ser un comerç del dia a dia, si el poble augmenta, lògicament el comerç també augmentarà. El problema és aquest: que el

comerç que nosaltres tenim és d’autoconsum, per la gent del poble, poca gent de fora ve.

Les relacions amb les Masies de Roda: durant aquesta legislatura es produirà un acostament? Bé, un acostament ja es va produir; el mes de març vam demanar una reunió amb l’Ajuntament de Les Masies de Roda i hi vam assistir l’alcalde i jo. Nosaltres només vam posar sobre la taula un tema i és que volíem trencar el gel i intentar en la mesura que fos possible tornar a les relacions que hi havia abans, com dos pobles veïns. Jo, seguint amb la meva postura de quan estava a l’oposició, penso que les co-ses es van fer mal fetes en el seu moment. Jo sempre he estat una persona, tant abans com ara, que he lluitat perquè això es restablís. En aquests moments, jo haig de dir que veig que hi ha una certa reticència per part de Masies perquè ens ho van dir ben clar, la ferida està oberta i la confiança s’ha de recobrar amb el temps. Però bé, nosaltres, almenys jo, no vaig poder fer res més que el que vaig fer; com a equip de govern, juntament amb la gent que està amb nosaltres, anar allà i dir que volíem ser “amics”. Nosaltres vam fer l’única cosa que podem fer i en aquest cas és més qüestió de Masies que de Roda. I a mi em sabria greu que aquesta relació no avancés en positiu perquè jo crec que la gent dels dos mu-nicipis el que volen és que hi torni a haver aquell bon rotllo. Si els polítics no som capaços d’arribar a aconseguir això, la veritat és que serà un fracàs.

Durant aquesta legislatura es portarà a terme la redacció del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Com ha de ser el Roda del futur?El Roda del futur no serà gaire diferent del Roda actual. En-tenc que nosaltres no tirarem endavant més requalificaci-ons. Per tant, el Roda del futur serà construir el que tenim a dia d’avui com a urbanitzable, intentar millorar els serveis que tenim, intentar crear espais verds en tota aquesta cons-trucció, intentar arreglar el tema del trànsit dins del poble, i millorar els serveis i el benestar del poble. No pot variar gaire perquè no és un poble que el puguem canviar; tenim el terreny que tenim, el tenim bàsicament tot distribuït, per tant, l’únic que hem de fer és endreçar, amb el bon sentit de la paraula, i potenciar tot el que tenim.

“Veig que hi ha una certa reticència per part de Les Masies a restablir les relacions perquè ens van dir ben clar que la ferida està oberta i la confiança s’ha de recobrar amb el temps”.

25 ~

Po

lític

a m

unic

ipal


Som dimecres. Just el dia després del ple del mes de ju-liol, l’últim abans de les vacances d’estiu. Jordi Serra i Macià arriba a la redacció de la revista Roda de Ter, prop de les 11 del matí. És la primera entrevista que li fem després de les eleccions municipals com a portaveu d’Es-querra Republicana de Catalunya, el principal grup mu-nicipal a l’oposició de l’Ajuntament de Roda. Durant la legislatura passada, ERC va compartir govern amb IPR-PSC, i Serra va ser alcalde durant els dos últims anys. En aquesta entrevista ens parla de la seva tasca com oposi-ció i valora el tarannà del consistori amb el nou pacte a l’equip de govern.

Un any a l’oposició; qui ho havia de dir!Els que estem en política ho sabem: la democràcia significa això, que cada quatre anys tu et poses a disposició dels ve-ïns i és la gent qui diu què has de fer i què no. Però sí que sap greu que havent tret els millors resultats d’Esquerra a Roda...

També va generar sorpresa el pacte o el no pacte. Bé, el pacte el van fer els altres dos grups, vull dir que aquí no puc dir-te massa res, nosaltres, ho he dit varies vegades, si tornàvem a pactar era amb unes condicions no de més poder sinó amb unes condicions de treballar més bé i de millorar certs aspectes; això no es va voler fer, i si els altres van buscar un pacte més fàcil no està a les nostres mans, aquesta decisió la van prendre ells, no nosaltres.

Amb IPR-PSC teniu menys punts en comú dels que us havíeu pensat en un principi quan vareu pactar per qua-tre anys?La legislatura passada han estat dels quatre anys que més activitats i projectes hi ha hagut a Roda, i dubto que es pu-guin tornar a superar. Es va veure que érem dos grups amb moltes ganes de treballar i molts projectes, i que la suma d’aquests dos projectes va portar molts bons resultats. Érem gent que tenia molts projectes per endavant, però clar, aquí es barregen les formes de treballar, les formes de ser, i les circumstàncies que permeten que dues forces s’ajuntin i a partir d’aquí es multipliqui el treball, o que no vagi enda-vant.

Però és millor estar a l’oposició que tornar a repetir qua-tre anys amb IPR?

Si et presentes és per treballar i perquè creus que tens coses a aportar al poble, però també tenim clar els que ens dedi-quem a la política d’una forma altruista que no es governa a qualsevol preu. No vols estar al poder per estar al poder, sinó el que vols és fer les coses ben fetes, i si el poder no és a qualsevol preu, el govern no és a qualsevol preu. Les coses les vols fer ben fetes, i si no es fan de la manera que tu creus que són ben fetes, doncs potser abans millor a l’oposició que no pas estar de “florero” fent coses que tu no t’hi puguis sentir a gust.

Del pacte entre IPR i CiU, qui en sortirà més beneficiat? IPR, CiU, o ERC?El benefici de qualsevol pacte ha de ser el benefici dels veïns i del poble; no ha de ser en cap moment el benefici de cap partit polític, els partits han d’estar per beneficiar a la gent de la població en aquest cas. Jo entenc que el poble hi perd una mica: hi havia dos equips que van treballar molt la pas-sada legislatura, i dubto que en aquesta legislatura s’aconse-gueixin els resultats que es van aconseguir en aquests anys darrers.

L’acostament d’ERC i CiU a nivell nacional el veurem també reflectit a nivell local?Tot el contrari, a nivell comarcal hem vist que Ciu on hi havia possibles pactes ha pactat o ha regalat alcaldies i la presidència del Consell Comarcal al PSC, vull dir que no entenc la política de Ciu a nivell comarcal. A nivell nacional parlen de “casa gran del catalanisme”, i d’acostar-se a ERC, i en canvi tots els pactes que es podien donar a la comarca: a Roda, a Torelló, al Consell Comarcal... Ciu ho ha facilitat moltíssim perquè el PSC governés còmodament.

“Des d’ERC creiem que s’està accentuant un divorci entre l’equip de govern i la població: no s’està escoltant la gent en els projectes importants. S’està allunyant del que realment pensa la gent del poble”


26 ~

Po

lític

a m

unic

ipal


Jordi Serra i Macià va ser alcalde durant els dos últims anys de la legislatura passada. Ara està al capdavant de l’oposició, com a portaveu de l’equip municipal d’Esquerra Republicana.

Ni alcaldia ni presidència al Consell Comarcal. Un error d’estretègia o la política té cops amagats?Que em vaig presentar per alcalde no hi ha cap dubte, però qui va parlar de presidència del Consell Comarcal en cap moment vaig ser jo, vull dir que no m’he postulat mai com a president del Consell Comarcal. Ho va dir un mitjà comar-cal. Aquest no era pas el meu objectiu, no ho ha estat mai. Si entenem la política com una eina perquè el partit arribi al poder pel poder, sí que pots entendre que és un error d’es-tratègia, però al meu entendre la política ha de ser en bene-fici dels veïns i buscant el millor i que tu has de ser fidel als teus ideals, per mi no hi ha cap error; jo penso que he estat fidel i conseqüent amb el que penso i amb el que he dit.

Només començar la legislatura va dimitir un regidor de l’equip de govern pel tema de la permuta d’uns terrenys. Calia? Hem fet l’oposició que s’ha de fer, que és controlar l’equip de govern i anar fent propostes. Sento que se’ns atribueixi a nosaltres la dimissió d’un regidor; el regidor va dimitir i ell sabrà perquè ho va fer, nosaltres sí que hem de denunciar una irregularitat reconeguda per la Generalitat que deia que aquesta permuta no es podia fer, o sigui que el fet de dimitir no és conseqüència de la nostra tasca a l’oposició.

Heu presentat diverses mocions. L’equip de govern n’ha aprovat només 3. Quina valoració en feu?Bé, nosaltres estem fent la feina de fer propostes i no es-tan essent acceptades, l’equip de govern en cap moment vol participació de l’oposició; hem hagut d’estar reclamant contínuament informació, documentació... moltes de les coses ens n’assabentem llegint els diaris oficials. A l’ante-rior legislatura, quan Ciu estava a l’oposició, cada setmana

estaven reunits amb nosaltres a la junta de govern i veien les decisions que nosaltres preníem, i ara a part que no ens hi volen, ens assabentem de les coses quan ja estan fetes o publicades als mitjans oficials.

Hem llegit a la revista Roda de Ter, per exemple, que “els socialistes rodencs no fan política. Quan governàvem junts la iniciativa política la portàvem nosaltres”. I ara qui la porta?Amb aquests quatre anys veurem els nous projectes que hi ha. Tot el que fa aquest equip de govern és acabar i continu-ar les propostes dibuixades en l’anterior mandat. El dia que veiem noves propostes, nous projectes, podrem desmentir això, però ara per ara està claríssim que és així. Hi ha hagut canvis importants: s’ha vist la influència de Ciu amb certes polítiques de tipus econòmic. També hem vist que s’està accentuant un divorci entre l’equip de govern i la població: no s’està escoltant la gent en els projectes importants. Les obres al carrer Bac només han causat problemes als veïns amb uns resultats que no eren els esperats. Sobre l’ascensor del Pont Vell, també hem reclamat que surtin al carrer i escoltin una mica a la gent, veuran que la gent està en de-sacord amb l’impacte visual. L’equip de govern s’està allu-nyant del que realment pensa la gent del poble.

Segons hem pogut sentir de veu del regidor d’Hisenda, ens espera una “legislatura de contenció i que l’ajunta-ment està lligat de mans i peus a l’espera que es desblo-quegi la venda de l’antiga fàbrica de La Blava”. Va ser un mal negoci la compra de La Blava?No, aquí el regidor d’Hisenda està donant informació no del tot certa; l’ajuntament sí que està limitat per fer grans inversions perquè actualment està pendent encara de de-

27 ~

Po

lític

a m

unic

ipal


“Mai un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua pot condicionar el desenvolupament d’un poble. S’ha de gestionar ràpidament. El projecte de la Blava té futur i no ho aturarà ningú. ”

senvolupar La Blava. Però l’altra cosa és el pressupost del dia a dia de l’ajuntament, que això no està condicionat per La Blava sinó que només està condicionat als ingressos nor-mals que hi ha, i els ingressos que estan limitats en aquest moment són per l’impost de la construcció; que ha baixat en picat. Això sí que ho condiciona però no ho barregem amb La Blava.

Però el tema de La Blava està encallat per un informe de l’Agènica Catalana de l’Aigua (ACA) perquè resulta que la zona és inundable. No es podria haver fet d’una altra manera: primer tenir l’informe i després veure si es compra o no es compra? Mai un informe de l’ACA pot condicionar el desenvolupa-ment d’un poble: el futur que ha de tenir la zona està cla-ríssim. Aquí és més error de negociació amb l’ACA i del procediment que s’ha seguit que no pas del projecte en sí, el projecte està clar i això ningú ho podrà aturar. Sabem que en aquest país a vegades les burocràcies fan alentir les coses, però jo entenc que només és un tema burocràtic a solucio-nar. S’ha de gestionar això ràpidament. El projecte té futur i i no ho aturarà ningú.

Durant la legislatura passada ja es parlava de la rehabili-tació del nucli antic de Roda; ja podem veure la primera fase acabada, ha quedat tal i com us havíeu imaginat? No, no era aquesta la idea que teníem nosaltres. Jo vaig re-petir mil vegades i això ho he intentat transmetre als tècnics que feien el projecte; nosaltres ho volíem igual que al carrer del Pont de Manlleu, només volíem això. Quan s’estaven desenvolupant les obres s’havia de veure que no era això re-alment com estava quedant, com ho volíem, i s’hagués ha-gut de rectificar el projecte. I les ampliacions que s’han de fer espero que canviïn perquè això que s’ha fet no dóna els resultats esperats, no ha quedat com volíem. Els objectius que eren facilitar el comerç i facilitar el pas dels vianants no han quedat solucionats.

Des d’ERC considereu que el projecte de l’ascensor és millorable. Nosaltres varem presentar fins i tot al·legacions entenent que era un impacte visual molt gran i que fins i tot tocava elements patrimonials com era el Pont Vell. L’equip de go-vern les va desestimar. Nosaltres sí que havíem fet un pro-jecte per fer unes escales arrambades a la pedra perquè el passeig tingués accés però aquest projecte d’ascensor estem veient que està causant un impacte visual molt gran en un element singular com és la nostra postal del poble.

S’està portant bé la revisió cadastral? Calia una revisió cadastral ja que feia vint-i-un anys que no s’havia fet, per millorar i perquè fos més justa i equitativa. Però una cosa que afectarà molt als veïns durant molts anys val la pena que el procés es faci ben fet i que es miri bé perquè després això afectarà la butxaca directa de tots els veïns. L’únic que hem vist és que s’està fent a corre-cuita i d’amagat, quan se’ns va comunicar com s’estava enfocant la

revisió ja estava aprovada sense possibilitat de participar-hi. S’ha considerat la zona del carrer de Baix, carrer Pere Almeda, Plaça Major i carrer de Dalt com una zona privi-legiada del poble. Els valors de contribució d’aquests veïns seran més alts, pagaran més de contribució. Entenem que el nucli antic no és una zona privilegiada en aquest moment, tot al contrari, s’hauria d’ajudar al màxim per tal que es po-gués desenvolupar i no castigar-los amb més contribucions. Hem presentat una al·legació on demanem que aquesta zona sigui com les altres. Entenem que s’està fent mal fet no parlant amb els afectats. Es veu clar que es necessita una re-visió, però la situació econòmica no és la mateixa que fa uns anys; nosaltres l’únic que demanem és que aquesta revisió cadastral no comporti un augment de les contribucions per sobre de l’IPC que de moment això no està garantit.

Canviem de tema: Creu que durant aquesta legislatu-ra es produirà un acostament entre els ajuntaments de Roda i de les Masies de Roda?Desconec com està aquest tema, aquest equip de govern va dir que això milloraria molt i que a partir d’ara les coses fun-cionarien molt bé, però amb un any no hem vist cap canvi; l’Ajuntament de Roda segueix pagant els serveis de Masies i hi ha un conveni ridícul que l’Ajuntament de Masies paga a l’Ajuntament de Roda. Nosaltres entenem que el conveni no és la solució entre Roda i Masies, s’hauria d’avançar més i de moment no veiem cap canvi.

Durant aquesta legislatura es portarà a terme la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Com ha de ser Roda del futur?Entenem que Roda no ha de ser una ciutat; ha d’haver-hi un creixement ordenat que no signifiqui una transformació molt gran del poble. Em sembla que els de Roda no volem ser una ciutat de 15.000 habitants, i volem que a Roda, a part d’habitatge, hi hagi també certa activitat, ja sabem que activitat industrial és pràcticament impossible, però sí que es pugui primar tot el que sigui aquesta activitat més ter-ciària: el petit comerç, el petit taller, les oficines... perquè Roda sigui alguna cosa més que un domicili. Volem que s’hi visqui bé, que estigui cohesionat, que hi hagi una estructura i una xarxa viària, però que en cap moment signifiqui du-plicar la població.

28 ~

No

tície

sRevista Roda de Ter / Setembre 2008

29 ~

No

tície

s


30 ~

No

tície


En els darrers anys, i sense que sigui cap novetat per a ningú, el preu de l’habitat-ge ha experimentat un augment espectacular. L’especulació i la insuficient activi-tat pública en aquesta matèria entre altres factors, han estat les principals causes que han fet augmentar les dificultats de certs col·lectius per accedir a un habitat-ge digne. D’entre aquests col·lectiu, els joves n’han estat un dels més perjudicats, ja que l’accés a un habitatge és un dels condicionants que permet l’emancipació dels i les joves. Darrerament, però, les polítiques de joventut s’ha començat a plantejar seriosament la necessitat de promoure accions per a l’emancipació dels joves, tant des del punt de vista laboral com d’habitatge.Així doncs, han sorgit un conjunt de mesures que han de facilitar l’accés a l’habi-tatge que van des de la promoció real d’habitatge de protecció oficial fins a línies d’ajuts pel lloguer o compra. Des de la regidoria de Joventut, i concretament a través del Punt d’Informació Juvenil- Punt Roda, l’Ajuntament de Roda de Ter s’ha proposat informar i assessorar als joves en matèria d’habitatge a través de la creació de l’Assessoria d’Habitatge.

Laura Bayer i Sílvia Rovira, al Punt Roda, situat a Can Vinyets, a la plaça Major de Roda de Ter.

Text. Sílvia Rovira. Educadora Social. Foto. Estel Terricabras i Ocaña

En aquest nou servei, que s’ubicarà al Punt Roda, oferirà:-Informació relativa a ajuts diversos:-Ajuts al lloguer just-Renda bàsica d’emancipació-Crèdits per a l’habitatge-Borsa Jove d’Habitatge-Suport en la tramitació dels ajuts-Orientació i assessorament en temes relacionats en la recerca i/o compra d’habitatge ( hipoteques, crèdits... )

Per tal d’accedir a aquest nou servei cal sol·licitar entrevista al Punt Roda, trucant al telèfon 93 854 03 77 .

l’Ajuntament de Roda de Ter s’ha proposat informar i assessorar als joves en matèria d’habitatge a través de la creació de l’Assessoria d’Habitatge

31 ~

No

tície

s


Ja pots consultar la nova pàgina web del Punt d’Atenció Ambiental. Amb un disseny que permet una navegació àgil i intuïtiva, es presenta finalment aquest web, que

pretén buscar la participació dels veïns en el desenvolupa-ment sostenible del municipi.El projecte es va iniciar amb el anterior regidor de Medi Ambient, i des del inici d’aquesta legislatura, s’ha anat com-pletant i enriquint amb el pas dels mesos.Aquest web es gestionarà i actualitzarà des del Punt d’Aten-ció Ambiental, i per tant, es pot considerar com un centre de documentació/informació, on es reuneixin de forma sis-tematitzada tota la informació sobre l’estat ambiental actual del municipi i sobre la gestió ambiental municipal.

Trobaràs també informació pràctica sobre: la tramitació de les llicències ambientals de les activitats econòmiques, la gestió municipal dels residus de diferents fraccions i les campanyes de prevenció, com ara, el compostatge casolà, els gots reutilitzables, els mercat de 2a mà, l’abastament i depuració de l’aigua, així com la informació sobre les cam-panyes de foment de l’estalvi d’aquest recurs. Les actuaci-

ons per a la millora de l’estalvi i l’eficiència energètica, o els temes relacionats amb el nostre medi natural, com ara els projectes de millora ambiental del riu Ter, o les qüestions que afecten als espais verds i les especies animals que hi conviuen a l’entorn urbà són altres informacions del nou web. També s’ha inclòs un apartat d’enllaços d’interès amb institucions, serveis i entitats ambientalment implicades al municipi.L’elaboració dels continguts s’ha fet pensant no solament en que és necessari informar de les decisions adoptades, sinó que també s’ha de comptar amb la participació activa de poble per prendre-les. Amb aquesta idea s’ha destinat un espai per a contactar, on qualsevol persona pot fer arri-bar les seves propostes o comentaris relacionats de forma senzilla. Expressar l’opinió, debatre diferents punts de vista o inter-canviar o difondre informació ambiental és ara més fàcil a www.rodadeter.cat/mediambient. Entra i aconseguirem consensuar els projectes ambientals i obtenir una imatge més realista de les veritables necessitats i aspiracions del conjunt del poble.

Text. Àngela López París. Tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament de Roda de Ter

Aquesta tardor, el PIAD de Roda (Punt d’Informa-ció i Atenció a les dones), ubicat actualment a Can Vinyets, es traslladarà a Can Planoles per a poder

ampliar els seus serveis i activitats i esdevenir, així, un cen-tre de referència per a totes les dones.El PIAD es va crear l’any 2005, a iniciativa de la regidoria d’Igualtat, amb la pretensió de ser un servei públic que ofe-rís a totes les dones de Roda informació, orientació i asses-sorament. En aquests dos primers anys de funcionament, el PIAD ha atès consultes relatives a temes tan diversos com: formació, treball, activitats culturals o ajuts i subvencions; ha ofert un servei gratuït d’assessoria jurídica i ha afavorit l’accés de les dones a les noves tecnologies oferint cursos d’informàtica i facilitant l’accés a Internet.Amb el trasllat del PIAD a la primera planta de Can Pla-

noles, es podran seguir oferint aquests mateixos serveis ja consolidats, però alhora se’n crearan de nous. Entre els més destacats: un servei d’atenció psicològica que oferirà de ma-nera gratuïta suport i acompanyament a les dones en temes com: les dificultats en les relacions familiars, la sexualitat, els processos de dol, les alteracions durant els períodes de gestació o lactància, la menopausa... entre molts d’altres.

D’altra banda, disposar de més espais permetrà, també, obrir el centre a les entitats o grups de dones, programar activitats formatives com tallers, monogràfics, tertúlies... i liderar campanyes de sensibilització en temes de gènere. Roda se suma així, a la xarxa de centres d’atenció a les dones existents arreu de Catalunya. A l’actualitat n’hi ha prop d’un centenar. I és que aquests centres no són un recurs nous. Els primers naixien als anys 80 i la seva història va íntima-ment lligada al desenvolupament de les polítiques de gènere i igualtat. Els centres esdevenen per als municipis una eina important de suport a la participació pública de les dones i de sensibilització envers les desigualtats. Per a les dones, són sense cap mena de dubte un espai propi i de relació des dels qual es possible impulsar i/o dinamitzar nombroses ac-tivitats d’utilitat per al seu desenvolupament personal.

Text. Rosa Roca. Tècnica Igualtat d’Oportunitats

32 ~

No

tície


La conciliació de la vida laboral i familiar és darrera-ment una de les prioritats de les administracions pú-bliques tant a nivell estatal, autonòmic i com no, local.

Seguint aquesta línia de treball, és prioritat de l’Ajuntament de Roda de Ter i concretament de la regidoria d’Acció So-cial promoure accions reals i concretes que permetin a les famílies amb més necessitats, siguin del tipus que siguin, gaudir d’ajuts i nous serveis que, per una banda, facilitin, evidentment, la conciliació de la vida laboral, i per altra, fomentin un entorn familiar positiu amb recursos i eines que millorin les relacions entre pares i fills sobretot en edats molt primerenques.

L’Ajuntament inaugurarà el mes de setembre el servei de:

Espai familiar LA TORTuGA, que obrirà les seves portes en un acte inaugural el proper 19 de setembre a 2/4 de 6 de la tarda. El local està situat al carrer de Santa Tecla, 12 (a l’antic local del GEMI). L’horari de funcionament de l’es-pai serà els dimarts de 10 a 11:30h del matí. L’espai familiar és un espai de trobada per a famílies amb infants de 12 a 36 mesos on aquests poden jugar de forma lliure o dirigida amb els seus iguals i amb els adults. Això els permet relaci-onar-se amb altres nen/es, mentre els adults, a més de par-ticipar del joc, tenen l’oportunitat d’aprendre a observar-los i intercanviar experiències i coneixements amb la resta de famílies i els professionals del servei. Es tracten diferents temàtiques relacionades amb l’educació dels fills/es que es compaginen amb la realització de tallers i activitats lúdi-ques. També s’organitzaran xerrades i tallers. Per venir a l’espai familiar, s’haurà de passar per l’Ajuntament de Roda de Ter (Can Vinyets) per recollir el full d’inscripció (és una activitat totalment gratuïta).

La ludoteca LA TORTuGA, també obrirà les seves portes el proper 19 de setembre, en un acte d’inauguració del local que es farà a 2/4 de 6 de la tarda. A la ludoteca hi podran venir a jugar infants de 3 a 6 anys, sempre amb inscripció prèvia. L’horari d’obertura de la ludoteca serà dues tardes a la setmana de les 17:15 a les 18:30h i també és a l’antic local del GEMI (Carrer Santa Tecla, 12) La ludoteca posa a disposició de l’infant un medi ric i variat de bons jocs, jogui-nes i elements lúdics seleccionats, que li permetin avançar, actuar y aprendre jugant. A través de la ludoteca, el nen/a comprèn la necessitat de compartir les joguines i la respon-sabilitat personal que suposa utilitzar un objecte col·lectiu. Per tant, permet al nen/a aprendre a acceptar les regles so-

Text. Neus Casadevall. Serveis Socials. Ajuntament de Roda de Ter

El 19 de setembre s’inauguraran un espai familiar i una ludoteca, situats a l’antic local del GEMI, al carrer Tecla Sala.

L’ajuntament ha articulat un conjunt de mesures de suport econòmic per a infants de 0 a 3 anys matriculats a la llar d’infants municipal.

cials i, d’aquesta manera, l’ajuda a integrar-se millor. A la ludoteca hi podreu trobar: jocs de taula, jocs teatrals, jocs simbòlics (racons), joc lliure, tallers, manualitats... Per a més informació, adreceu-vos a Can Vinyets (Plaça Major, 10) o bé trucant al telèfon 93 854 03 77.

Per altra banda, l’Ajuntament ha articulat un conjunt de mesures de suport econòmic a través d’ajuts que es con-creten en:

a) Suport en la tramitació d’ajuts per infants de 0 a 3 anys escolaritzats a la Llar d’Infants que tal i com estableix la Ge-neralitat es trobin en situacions socioeconòmiques desafa-vorides. Aquesta mesura ja ha estat posada en pràctica i han pogut sol·licitar l’ajut un total de 8 famílies que tenen els seus fills matriculats a la Llar d’Infants municipal de Roda de Ter.

b) Aplicació d’un descompte del 25 % en les taxes de matrí-cula i quota mensual de la Llar d’Infants, per a les famílies monoparentals, que s’afegeix al 25 % que ja existia per a les famílies nombroses.

c) Convocatòria d’una nova línia de beques per al menjador escolar a la Llar d’Infants, inexistent fins ara, que tindrà en compte tant ingressos familiars, com situacions familiars i de salut, seguint els mateixos criteris que les beques que es convoquen per educació primària i secundària.

33 ~

No

tície

s


una de les moltes activitats que organitza l’ajuntament pels jo-ves de Roda de Ter és el Taller

de Voluntariat. Aquest taller pretén que els joves coneguin el món del vo-luntariat, les ONG i alguns serveis del nostre poble. Aquest grup col·labora activament amb les activitats de nit que s’han organitzat des de l’Ajunta-ment (Nit Boja i Nit Chillout) venent begudes sense alcohol a les barres, i ve-nent entrades. una altra de les activi-tats que agrada molt als joves del taller de voluntariat és anar a la Residència a visitar als avis i a portar-los a passejar pel mercat de Roda.Avui, però, el grup de joves voluntaris d’aquest any, hem anat al casal d’estiu per saber què s’hi fa, quines activitats, com funciona i parlar amb els nens i les nenes per saber quines són les ac-tivitats que més i que menys els hi ha agradat. Tal i com ens han explicat els monitors/es, entre el matí i la tarda hi ha uns 115 nens i nenes. Aquests, du-rant el casal de matí, estan dividits en 4 grups (P3, P4, P5 i els grans, on hi ha infants de 1r a 6è). Per fer rutllar les activitats del casal, comptem amb una directora (Sara Jordan) i 9 monitors/es (Dani Alonso, Marc Escarrabill, Sara Martín, Ester Mas, Paqui Martínez, Laura Barroso, Ester Jiménez, Helena Soler i Sílvia Mas). A més a més dels monitors/es, comptem amb l’ajuda de dues noies que s’han apuntat al pro-grama de pràctiques de la regidoria de Joventut (la Núria Peidro i la Queralt Aymerich).Preguntant als infants què és el que més els hi ha agradat l’activitat més exitosa és la piscina. També diuen que els hi agrada quan van d’excursió i els jocs que els hi preparen els monitors/es. Quan els hi hem demanat el que menys els hi ha agradat... han dubtat, però algun ha contestat que no li ha

Text. Neus Casadevall. Serveis Socials. Ajuntament de Roda de Ter

agradat fer alguna activitat manual.Després del casal, hem passat a veure un dels grups de l’escola esportiva; eren a la carpa disfrutant amb el gran futbolí humà. Després de preguntar als participants de l’escola esportiva, sabem que hi ha uns 130 nens i nenes apuntats, repartits en 4 grups i acompanyats per 13 monitors/es i 1 directora. A l’escola esportiva, a més a més de practicar varis esports, cada dia, de 12 a 1h van a la piscina.

Els joves del taller de voluntariat van anar al Casal d’Estiu. A la foto, amb els alumnes de P3 i les monitores.

Una altra activitat del taller de voluntariat va ser portar els avis de la residència al mercat del dijous.

34 ~

No

tície


Benvolguts Rodencs i Rodenques, l’anunciat d’aquest escrit és ben certs, aquestes dates, aquestes festes no són dies per parlar de mancances eco-nòmiques, de falta de diners o problemes de subvencions són dies de cele-

bracions. També gastem diners, però són diners que a tots ens agrada gastar dins la nostra Festa Major. Per tot això no vull fer un article extens, no és aquest el millor espai en aquest mes per parlar de números, hi ha altres sectors, regidories més escaients. En aquestes dates se m’ha ocorregut donar-vos més dades dels darrers temps del moviment del mercat de treball dins el nostra poble, són dades que molts segur que no coneixeu hi són interessants de conèixer.

Començarem dient que el cens a vegades no està del tot actualitzat, (l’últim el 2003), però varia poc, a Roda podem dir que la població en edat de treballar està a prop dels 2650 rodencs que són ,és del 52% de la població, que aquesta quantitat un 55% són homes i 45 % són dones, com veureu això ens diu que més o menys la meitat de la població treballa i la resta o no té l’edat o està jubilada i que qua-si bé la meitat són homes i l’altre dones (està repartit). També dir que un 30% d’aquests rodencs treballen a Roda i un 70% treballen a fora. Per últim, afegir que aproximadament 600 persones de fora de Roda venen a treballar aquí al nostre poble. No vull cansar-vos més amb números, oblidem per dos o tres dies els pro-blemes, els mal de caps i entrebancs i gaudim tots plegats d’una festa major ben alegre, sortim al carrer hi participem de la nostra festa.

Rodencs, rodenques en nom meu, del meu grup i del nostre Ajuntament, bona Festa Major!

Esteve Franch, regidor de Promoció Econòmica; Núria Alberch, tècnica de l’àrea d’activitat econòmica; i Gemma Soldevila, tècnica d’inserció laboral.

Text. Esteve Franch i Ginés. Regidor de Promoció Econòmica. Foto. Estel Terricabras i Ocaña.

La població en edat de treballar està a prop dels 2.650 rodencs que són el 52% de la població. Un 55% són homes i un 45% són dones

Un 30% d’aquests rodencs treballen a Roda i un 70% treballen a fora. Aproximadament, 600 persones de fora de Roda vénen a treballar aquí al nostre poble

35 ~

No

tície

s


un dels principals objectius de la Regidoria de Promoció Econòmica, Comerç, Turisme i Consum és aconseguir la participació dels agents econòmics locals per detectar les necessitats del territori i d’aquesta manera oferir un servei

més adaptat. Per això, des del Servei de Promoció Econòmi-ca us volem exposar d’una manera molt gràfica quins objec-tius perseguim i quines funcions realitzem les persones que us atendrem a la nostra oficina de Can Vinyets.

Fomentar la creació de nova activitat econòmica

Promoure i impulsar l’activitat econòmica

OBjECTIUS

Té la funció d’afavorir el desenvolupament local a partir de

Àrea d’activitat econòmica

Gestió de l’oficina municipal d’informació i defensa del consumidor

Promoció turística i cultural: - participació en les accions del Con-sorci Paisatges del Ter- ruta literària de Miquel Martí i Pol- fira del pescador- camí vora Ter GR-210- l’Esquerda

Desenvolupament del teixit productiu:- informació i tramitació d’ajuts i subvencions oficials - gestió i actualització de la base de dades de totes de les empreses del territori- assessorament i suport als emprenedors.

Àrea d’ocupació

Ajut en el procés de recerca de feina:- borsa de treball - XALOC- orientació professional- tècniques de recerca de feina- informació laboral

Preselecció de personal per a les empreses

Programes de foment d’ocupació:- Plans d’ocupació- Nous jaciments d’ocupació – ILOSER- Transició escola – treball- Formació ocupacional i continua

Dinamització del teixit comercial:- foment i col·laboració en la creació d’associacions- elaboració i implantació d’un projecte de desenvo-lupament i comerç- cooperació i diàleg permanent amb els operadors privats

Millorar les possibilitats d’ocupació de les persones

36 ~

No

tície


El mes de maig van començar les obres d’ampliació i remodelació de l’es-cola Mare de Déu del Sòl del Pont. El projecte està previst que duri uns divuit mesos, aproximadament. S’executarà en tres fases. La primera, que

ja s’ha iniciat, és l’ampliació de l’edifici nou. Es faran 4 aules més a l’edifici nou, dues destinades als alumnes de segon curs, una aula d’audiovisuals i l’altra per idiomes/música. També es farà una aula de reforç i una altra tutoria. També és construeix una cuina i un menjador més gran d’acord amb les necessitats de l’escola. A més, al costat esquerre de l’edifici nou, s’hi farà una sala polivalent que tindrà diferents utilitats: gimnàs, sala d’actes, teatre...

Tots els nens i nenes des de P3 fins a 1r es traslladaran a partir de setembre a les quatre cargoles dobles que s’han instal·lat a les pistes. Durant l’execució de les obres, es vetllarà molt per la seguretat de tots. Per això es posarà una tanca al voltant de l’edifici nou.En una segona fase es remodelarà l’edifici principal (el de la República). Es man-tindrà l’estructura, ja que té un gran valor arquitectònic. L’actual menjador (l’an-tiga porteria) també es remodelarà i passarà a ser la biblioteca de l’escola. Tots aquests canvis permetran que a l’edifici principal es puguin reorganitzar els es-pais de manera que tinguem: una aula de plàstica; una aula de ciències; tutories, aules de reforç; una sala de mestres. També s’instal·larà un ascensor per pujar als despatxos per facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda.

També en la remodelació es farà nova la teulada i tota la instal·lació d’aigua, elec-tricitat i calefacció. A més a més: Es baixaran els sostres, es canviaran els tanca-ments de fusta per alumini, els terres es substituiran, es faran millores en la xarxa telemàtica... En la tercera fase es faran les pistes poliesportives i els acabaments dels exteriors: patis, pèrgoles...

Malgrat totes les molèsties que poden comportar les obres, estem il·lusionats/des per poder gaudir de la futura escola, que com podeu veure comptarà amb tot l’equipament que ha de tenir un centre de doble línia com el nostre.

Imatge de la Casa Muñoz, quan l’enderrocaven.

Text i foto. CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont

Tots els nens i nenes de P3 a 1r es traslladaran a partir de setembre a les quatre cargoles dobles que s’han instal·lat a les pistes

Durant l’execució de les obres, es vetllarà molt per la seguretat de tots. Per això es posarà una tanca al voltant de l’edifici nou.

37 ~

No

tície

s


Text i foto: Estel Terricabras i Ocaña

Monitors, nens, nenes i pares que formen part del Casalot.

L’esplai El Casalot ha celebrat el seu 15è aniversari. El passat mes de maig es van dur a ter-

me un seguit d’activitats per celebrar el seu recorregut al llarg d’aquests 15 anys de vida.L’Esther Lladó i la Sandra Costa es van desplaçar fins a la redacció del Roda de Ter per explicar-nos i reviure els primers anys d’El Casalot, ja que elles dues van ser unes de les persones que van portar a terme aquesta iniciativa.La idea de crear un esplai sorgeix a partir que una colla de rodencs impar-tien classes de reforç escolar a nens i nenes acabats d’arribar al municipi. Els monitors van veure la necessitat de crear un casal d’estiu, ja que a causa del període estiuenc els nens i nenes que hi assistien quedaven sense cap alternativa lúdica. En acabar aquests mesos van decidir que aquest casal de lleure tenia que tenir una continuïtat durant tot l’any i que no podia dir-se casal d’estiu i casal d’hivern. Després de contemplar diferents opcions va sorgir el nom d’El Casalot, “una casa gran oberta a tothom, siguin com si-guin”, afirma Sandra Costa.

Els primers anys d’El Casalot hi havia 80 nens i nenes, “hi ha hagut èpoques amb molta canalla i temporades amb molt poca, no ha estat fàcil” explica Esther Lladó. Ja més tard es va veure la necessitat de federar-se com esplai de moviments cristians del Bisbat, ja que si no hi havia diners la cosa es com-plicava, “si anaves de colònies t’havien de portar els pares. Amb el nombre de nens que hi havia necessitavem re-cursos econòmics”. Estar vinculat amb aquest moviment, els va obrir altres portes, oferint les possiblitats de fer cursos de monitors, trobades d’infants i un seguit d’activitas que no s’haurien pogut porta a terme.

A l’arribada de Ramon Buf í, mossèn de la parròquia de Sant Pere de Roda, aposta per aquest tipus d’esplai i “es creu el projecte fins al fons” afirma la Sandra, ja que s’utilitzava l’espai de la parròquia. Els monitors intentaven que els nens i nenes visquèssin la fe crisitana des del lleure.Anys després s’ha creat també la co-missió de pares i mares d’El Casalot, implicant-se al màxim amb tota mena

d’activitats i donant suport als moni-tors.Els anys van passant i amb ells també la renovació dels monitors i dels nens que forman part d’El Casalot. Els pro-pis nens i nens són els que al final aca-ben fent de monitors. Actualment són 15 persones les que estan al capdavant d’aquest esplai. Sara Jordan, actual directora, ens explica que s’ha tingut el mateix esperit d’educar en valors que sempre, “de manera crítica i per construir un futur amb persones que sàpiguen fer servir el que ens envolta de manera positiva i per extreure’n resultats, que facin el bé”. Aquest any també hi ha hagut una nova iniciativa recolzada pels adolescents de l’esplai: s’ha fet la catequesis de confirmació a través de les activitats d’El Casalot. “No hi ha nous projectes” tal i com diu la Sara “volem seguir treballant com fins ara, tant a nivell de centre com en la participació al moviment on estem, consolidar acitivitats com els Pastorets o les Caramelles, mantenir el nombre de nens i monitors, i fer un bon tre-ball”. I que duri. De moment, ja van 15 anys per endavant. Felicitats!

38 ~

No

tície


El GEMI ens ha deixat després de 35 anys i de mol-tes històries i records difícils d’oblidar; de colònies, de castanyades, de carnavals, de caminades... 35 anys

que han marcat a la majoria dels joves del poble, perquè qui més qui menys, tothom ha participat alguna vegada en alguna de les seves activitats. El GEMI va néixer a l’estiu de l’any 1973 quan es decideixen organitzar els primers campaments a Ciuret (Vidrà). Els primers monitors, que provenien del GEM (Grup Excursi-onista Mixt) de Roda, van decidir formar un nou grup que respongués a la voluntat de dur a terme un treball priorità-riament amb els infants; d’aquí la “I” d’Infantil.

Al mateix temps s’organitzaven una sèrie d’activitats a un local de la parròquia cedit pel mossèn. Aquest local, cone-gut popularment com el CAu, era adequat com a seu d’ac-tivitats i reunions. Aleshores, es trasllada, al cap d’un any, a un local cedit per l’Ajuntament de Roda de Ter al carrer Santa Tecla, 12. El 1992 es van elaborar els Estatuts per tal de legalitzar l’entitat, i l’any 1993 el grup es va incorporar a l’associació d’àmbit català d’ESPLAC (Esplais Catalans).

Text. Laura Peidró i Arumí. Fotos. Cedides pel GEMI

Durant els primers anys del grup (1973-1978), l’excursio-nisme és una activitat important dins l’entitat; a més de les activitats dels dissabtes a la tarda, però durant el període 1979-1988, es produeix una disminució de les excursions a la muntanya, que es tornaran a recuperar posteriorment.

El GEMI són aquell nen i aquella nena de paper del seu logo, cada disfressa, que cada any es renovava, cada carrossa, és cada casa de colònies, és cada dia i cada nit passats a aquella casa de colònies, és cada joc, cada passatge de la por, cada manualitat, cada diada, cada trinxera i amb ella, cada roba que no s’ha pogut fer mai més neta, cada àpat, cada riure, és cada excursió, són les Olimpíades, és cada cursa, cada pro-va, és cada arrossada amb els pares l’últim dia, és la sensació que el temps passa volant, és cada joc de nit, és cada llitera, cada habitació i, sobretot, es cada persona que alguna vega-da o altre hi ha pres part, però avui, avui també podem dir que el GEMI són 35 anys. Gràcies per tot el que sou, no per tot el que heu estat; per-què encara que ara us acomiadeu, és molt difícil que desa-paregueu.

Olimpíades, any 1978. Excursió al Pedraforca, any 1984.

Excursió grans a Coll de Dalt, any1988. Colònies a “Cal Candi”, any 1992.

39 ~

No

tície

s


Excursió petits, agost del 1994.

Colònies “Mas Pinsach”, any 1996. Colònies a “Joanet”, any 1997.

Fent una activitat a les colònies de l’any 2001.Colònies “Arcs de Santa Pau”, any 2000.

Carnaval a Roda de Ter, any 2002. Colònies a El Collell (l’Esquirol), van recrear la història d’en Serrallonga, any 2006.

40 ~

No

tície


Aquest estiu, a Roda de Ter s’ha organitzat un ventall d’oferta per a nens, nenes i joves per

passar les vacances d’estiu d’allò més entretinguts: casal d’estiu, escola es-portiva i campus de bàsquet. Des de la regidoria d’Educació, l’Ajun-tament de Roda de Ter ha programat vàries activitats adreçades a infants i joves del nostre poble. El casal d’es-tiu va començar el passat 25 de juny i va acabar l’1 d’agost. Els horaris del casal van ser els matins de 9 a 13h i a les tardes de 16 a 19h. També es va organitzar un casal d’estiu després de l’agost, des de l’1 fins al 10 de setembre i en horari de matins. El casal ha tin-gut molt èxit i s’hi ha apuntat uns 85 infants el matí i una vintena d’infants a les tardes. Les monitores i els moni-tors del casal van preparar activitats vàries i divertides perquè els infants s’ho passéssin d’allò més bé.

Pel que fa l’escola esportiva, va funcio-nar del 25 de juny a l’1 d’agost i s’hi van apuntar un total de 139 nens i nenes. Els monitors van organitzar activitats que van anar des del bàsquet, tennis, handbol, jocs recreatius, voleibol, ho-quei, atletisme, triatló, natació i fins i tot batuka, per mencionar-ne unes quantes. També es van fer excursions pel poble, es va participar en el taller organitzat per la Societat de Pescadors Esportius de Roda, es va assistir a la jornada recreativa de la Diputació de Barcelona, i es va fer ioga a les piscines municipals i acampada al CEIP Roda de Ter.

El Club Bàsquet Roda va organitzar un campus de bàsquet que es va fer del 25 de juny al 31 d’agost. Igual que l’any passat, es va fer una programació es-pecífica pels nens i nenes que juguen a bàsquet, pels que comencen o pels que no hi han jugat mai.

Text. Redacció RDT i Neus Casadevall. Fotos. Estel Terricabras i Ocaña

Grup dels grans, del matí, del Casal d’Estiu.

Grup de la tarda, del Casal d’Estiu.

41 ~

No

tície

s


Els nens i nenes de P3, amb les seves monitores, del Casal d’Estiu.

Els infants del grup de P5, del Casal d’Estiu.

Els nens, nenes i monitores de P4, del Casal d’Estiu.

42 ~

No

tície


Un dels grups de l’Escola Esportiva.

Imatge de més nens i nenes que van participar aquest any a l’Escola Esportiva.

El grup dels més petits de l’Escola Esportiva, amb les monitores.

43 ~

No

tície

s


L’Escola Esportiva va funcionar del 25 de juny a l’1 d’agost.

Un total de 139 nens i nenes es van apuntar a l’Escola Esportiva.

El Club Bàsquet Roda va organitzar el Campus de Bàsquet.

44 ~

No

tície


Els bibliotecaris Alexis Pardo i Cristina Domínguez amb la directora de la biblioteca, Núria Aguilar.

Text. Laura Peidró i Arumí. Fotos. Estel Terricabras i Ocaña

Obro la porta de la biblioteca per primera vega-da. La Núria Aguilar, directora de la biblioteca, m’espera asseguda a la recepció, al taulell que fa la

funció d’informador i s’encarrega de la gestió dels préstecs. M’agraden les parets d’obra vista i el marc verd de les fines-tres. Reculem unes quantes passes; entrant a l’esquerra, ara buida, es troba la sala polivalent, una sala que funcionarà tant per a la biblioteca com per al poble, i alhora serà el vestíbul del teatre Eliseu.

Al fons de la planta, darrera d’una vidriera transparent, hi ha l’àrea infantil; una zona dedicada als nens fins a 14 anys. Veig un munt de llibres, DVDs, Cds, revistes... llàstima que m’hagi passat l’edat! També hi ha un ordinador amb accés a Internet, i més endins, un espai amb mobiliari adaptat està dedicat als més petits de la casa; aquells que comencen a mirar els contes plens de coloraines amb uns ulls com unes taronges. Aquí es podran fer activitats diverses, com per exemple, la lectura de relats, que de ben segur que faran passar bones tardes als més menuts. Abans no me’n descui-di; els pares també hi tenen el seu racó: El racó dels pares, una prestatgeria dedicada a l’educació dels fills des del mo-ment del naixement.

Pugem les escales. La paret: verda. És un verd llampant, un verd que té quelcom d’especial, potser fins i tot enigmàtic, però tranquil·litzador a la vegada. El segon pis el conformen dos espais diferenciats: a mà dreta, trobem la zona més in-formal; prestatges plens de diaris i revistes ens conviden a asseure’ns a les butaques, també verdes, per passar una es-tona devorant l’actualitat, i quan ens cansem de tanta lletra, tenim l’opció de mirar DVDs, o escoltar Cds abans d’escollir

el que ens endurem a casa. A més a més, hi ha llibres rela-cionats amb les arts i còmics per adults, mentre que l’altra ala és la biblioteca pròpiament dita, la de sempre, la que tots coneixem, la que acull novel·les de tot tipus, biografies i gui-es de viatge. Enfilem encara més amunt; a la tercera planta trobem quatre ordinadors amb accés a Internet i la resta de llibres que no són a baix.

45 ~

No

tície

s


Roda acaba d’estrenar nova biblioteca: un equipament ampli i modern amb les condicions i serveis que el poble es mereix. un espai obert a tots els ciutadans, un servei de proximitat per facilitar l’accés a la informació i als

mitjans tecnològics en tots els seus formats; un servei que pretén donar suport a tots els processos educatius del llarg de la vida, ja siguin els estudis acadèmics o els estudis de formació continuada que la societat actual i el món professional ens exigeix de manera constant. Igualment la biblioteca Bac de Roda esdevé un centre de producció i dinamització cultural i, en conseqüència, un lloc per la integració i el debat social on els rodencs a més d’enriquir-se culturalment, par-ticipen a construir una societat més cohesionada i culte. Així mateix, la biblioteca de Roda posa l’accent a crear, recollir i divulgar el fons local. El fet d’acollir el llegat de Miquel Martí i Pol ens dóna un valor patrimonial molt important i de projecció internacional. Cal sumar-hi però una bona colla de personatges, indrets i fets que el poble de Roda ha engendrat i que forma part de la nostra identitat. En definitiva, la nova biblioteca de Roda s’ha engegat per ser un centre local d’informació, d’oci i cultura; vol esdevenir un servei viu, actiu i d’èxit, i perquè sigui així ens cal la resposta de tots els habitants de Roda i Masies. Així doncs, ens trobem a la biblioteca Bac de Roda.

Text. Núria Aguilar. Directora de la Biblioteca Bac de Roda.

una prestatgeria està dedicada a la col·lecció local; totes les publicacions relacionades amb Roda, i unes vitri-nes d’accés restringit acullen part del llegat del poeta Miquel Martí i Pol. Al centre de la sala, una mini exposició recull curiositats personals del poeta: primeres edicions, llibres amb anota-cions, revistes... Les parets són verdes, d’aquell verd que a partir d’ara relacio-

naré sempre amb la biblioteca, i amb lletres negres es dibuixen dos fragments de poemes del nostre autor.A dalt de tot hi ha l’altell, el magatzem, unes tres quartes parts del qual estan dedicades al llegat del poeta del poble: tots els llibres que formaven part de la seva biblioteca personal i arxius pendents de catalogació que, de moment, no es poden consultar. És hora de baixar totes les escales que hem pujat. Faig una mirada ràpida, sense aturar-me, per cadascun dels espais que la Núria m’ha explicat i encara fan olor de nou. Tanco la porta de la biblioteca per primera vegada, però tinc la sensació que no serà l’última.

46 ~

No

tície


47 ~

No

tície

s


48 ~

No

tície


El teatre Eliseu, tal com l’hem anomenat fins a l’actu-alitat, té una interessant història que el fa un edifici molt representatiu en la vida econòmica i social de

Roda. El teatre va ser construït l’any 1915 per iniciativa de la Cooperativa Primera del Ter o Societat Anònima Coopera-tiva del Ter, nom amb què es coneixia en aquell moment la Cooperativa. El seu arquitecte fou Josep Canaleta i Cuadras (1875, +1950), titulat el 1902 i deixeble d’Antoni Gaudí. Va col·laborar amb ell a la Sagrada Família, en la redacció del projecte, a la Casa Batlló, a la Casa Milà i també a la cripta de la Colònia Güell. A banda d’això també té obra als muni-cipis de Viladecans o de Gavà, aquest darrer municipi, d’on va estar l’arquitecte municipal.

Però si anem enrere veurem que de fet, aquest gran teatre sorgeix d’una iniciativa que va ser pionera a l’Estat Espa-nyol, la de la creació d’una cooperativa tèxtil. La iniciativa va sorgir de Ferran Alsina i Parellada , nascut a Barcelona l’any 1861. Aquest personatge era un tècnic tèxtil format a Anglaterra i Alemanya. Va treballar per Eusebi Güell al Vapor Vell de Sants i també a la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló. Era una gran defensor de la reforma del treball de la indústria cotonera catalana, un polític com-promès amb la causa catalanista, -juntament amb Valentí Almirall va ser un dels fundadors de la Lliga de Catalunya (1887)-, i tenia a més un gran interès per la física i el foment de la ciència.

D’aquesta seva darrera faceta en resta la Mentora Alsina, un laboratori de física experimental fundat el 1907. La Mento-

L’edifici de la Biblioteca Bac de Roda i del Teatre Eliseu porta per nom Centre Cultural Cooperativa Primera del Ter, en homenatge als promotors de l’edifici i en record a un dels experiments obrers pioners a l’Estat Espanyol

Text. Maria Ocaña i Subirana. Directora del Museu de l’Esquerda i tècnica de Cultura. Fotos antigues. Cedides pel Taller de Memòria Històrica

ra fou gestionada durant molts anys per l’Ajuntament de Barcelona i des de 1995, les seves col·leccions foren cedides al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa on poden veure’s actualment.Què tenia a veure Ferran Alsina amb Roda de Ter? Sembla que Alsina va passar una temporada a Vic fent proves amb

Fàbrica La Cooperativa Primera del Ter. Una imatge antiga del Teatre Eliseu. Imatge de Josep M. Muñoz.

49 ~

No

tície

s


Bibliografia

OLLÉ, J.M. i altres (1995). Homes del catalanisme. Bases de Manresa. Diccionari biogràfic. Col. Camí Ral, 6. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona. (Biografia Ferran Alsina, p. 44 a 46).

OLLICH, I.; OCAÑA, M.; RAMISA, M.; ROCAFI-GuERA, M. (1995). A banda i banda del Ter. His-tòria de Roda. Ajuntament de Roda de Ter/Eumo Editorial. Barcelona. ( Capítol 17. El moviment obrer i el cooperativisme a Roda. P. 191-202).

SALÉS, J. (2007). De Roda i dels rodencs. Zenobita Edicions ( La Cooperativa Primera del Ter. p. 259- 266).

un nou teler que fabriqués dues peces de vellut a la vegada i va contactar amb treballadors de Roda que varen escoltar les seves recomanacions sobre la creació d’una cooperativa, era l’any 1878. El nou teler fou patentat l’any 1881, el mateix any en què es creava la Cooperativa Primera del Ter. El nou teler Barrau-Alsina fabricà rodes, en homenatge a Roda. La patent fou comprada per Eusebi Güell.

El primer capital de la Cooperativa es va obtenir a partir d’una subscripció voluntària que produí la quantitat de 18 duros i 16 rals. Amb aquest capital es va comprar un teler de fusta i quatre paquets de fil. un soci va aportar-hi una màquina de fer rodets i un altre un ordidor a mà. L’any 1899 el balanç que feia la Cooperativa era ben positiu: tenia ter-renys i edificis, màquina de vapor i calderes, 83 telers me-cànics amb les corresponents màquines de preparació i un capital actiu de 40.000 duros.

A partir d’aquest mateix any la Cooperativa ha de canviar de nom passant a conèixer-se com a Societat Anònima Co-operativa del Ter, ja que no hi havia legislació cooperativis-ta que regulés el seu funcionament legal. L’any 1908 moria Ferran Alsina que n’havia estat sempre el director, a partir d’aquest moment sorgeixen dues opinions enfrontades que tenen a veure amb mantenir viu l’esperit cooperativista o una línia més estrictament empresarial que de fet suposava la continuïtat de la societat anònima. Això es va evidenciar clarament quan l’any 1931, el Ministeri de Treball i Previsió promulgà una llei sobre cooperatives i els socis es plante-gen un canvi de denominació per retornar als orígens. En aquests moments la societat tenia 160 telers, 68 operaris, 6 empleats i 150 obrers. A banda de les dependències del car-rer Disseminats, n.5, tenia un magatzem i oficines al carrer Casp de Barcelona. El seu capital era d’un milió de pessetes i tenia en propietat l’edifici fàbrica, edificis per a escoles i l’edifici teatre.

Malgrat que l’any 1934 s’havien acabat els “Estatuts de re-versió de la S.A. Cooperativa del Ter a la seva primera de-nominació i caràcter eminentment coorporatiu de la Co-operativa Primera del Ter que se sotmet a l’aprovació de la Secció de la Cooperació del Departament d’Economia i Agricultura de la Generalitat “, les divergències no perme-teren fer el canvi.

Malgrat tot, entre l’any 1915 i el 1928 es construeix el teatre, en una zona, sobre les roques del Ter, on segons testimo-nis orals hi havia hagut la torre dels canons. L’edifici restà inacabat. Ara però s’hi ha ubicat la Biblioteca Bac de Roda i s’han iniciat les obres de remodelació del teatre. Tot això és el que porta per nom Centre Cultural Cooperativa Primera del Ter, en homenatge als promotors de l’edifici i en record també a un dels experiments obrers pioners a l’Estat Espa-nyol que testimonien el passat industrial i emprenedor de la gent de la vila de Roda.

El Centre Cultural Cooperativa Primera del Ter. Foto: Maria Ocaña

50 ~

No

tície


El dia 30 d’agost s’ha acabat la temporada d’excavacions al jaciment de l’Esquer-da. Enguany els treballs van començar pel març, amb l’excavació i restauració de la necròpolis. Pel juliol es va realitzar l’assignatura de la uB Arqueologia Me-dieval de Camp, amb una vintena d’alumnes, i també la dotzena edició del curs de la universitat d’Estiu de Vic. La campanya anual d’excavació sistemàtica s’ha desenvolupat entre el 18 i el 30 d’agost, i ha comptat amb la participació de 35 persones procedents de les diverses universitats catalanes i de l’estranger. Totes aquestes activitats s’han desenvolupat en el marc del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la universitat de Barcelona, amb permís del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i amb la col·laboració de la Fundació Privada l’Esquerda, de l’Ajuntament de Roda de Ter i d’altres ins-titucions i entitats.

ÀREA IBÈRICA

Pel que fa a l’assentament ibèric, s’ha continuat treballant a la zona ran de mura-lla. En primer lloc, s’han exhaurit els nivells d’ocupació de l’armorum i la casa 4. En aquests espais s’han localitzat diferents nivells d’enderroc, i el nivell d’ocupa-ció. El paviment era de terra batuda amb pedretes, i en algun sector fet de còdols. El material que hi apareix sembla relacionar-se bé amb la funció defensiva del poblat: puntes de llança, i sobretot, diverses pedres basàltiques, probablement amb la funció de pedres d’esmolar. També hi ha aparegut restes de ceràmica ibè-rica a torn, especialment contenidors, i ceràmica àtica de vernís negre i de figures roges que ens confirmen la cronologia a partir del segle IV aC. Ran de les parets de la muralla, també s’han localitzat restes de ceràmica a mà corresponents a un moment pre-ibèric, que confirmen una vegada més l’origen prehistòric del poblat de l’Esquerda.

Vista general de les excavacions de l’àrea ibèrica. A primer terme la casa 4.

Text. Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona, Oriol Amblàs i Novellas. Fotos. Imma Ollich i Montserrat de Rocafiguera

Al sud de la casa 4, s’ha excavat tam-bé la zona corresponent a un carrer transversal est-oest, on hi ha els acces-sos de les cases. De totes maneres els treballs s’han centrat en aquesta zona en els nivells més recents. S’han loca-litzat diferents restes d’habitat, molt fragmentades, corresponents al poblat del segle II-I aC, que aprofita com a fonamentació els murs de l’antiga for-tificació i n’hi afegeix de nous. El ma-terial localitzat és bàsicament format per ceràmiques ibèriques, tant a mà com a torn, restes de fauna, i algunes evidències de metall. Aquests nivells, queden totalment mutilats per les sit-ges alt-medievals i pels treballs de la llaura del camp, però tot i haver-se conservat parcialment, ens expliquen la història de la darrera fase de poblat en època ibèrica.Finalment, durant la campanya s’ha continuat excavant el camp de sitges alt-medieval. S’hi han identificat set noves sitges (de la 34 a la 40). Com en campanyes anteriors, es confirma que es tracta d’estructures

51 ~

No

tície

s


per guardar el gra, que posteriorment van ser utilitzades com a escombreres. En el seu interior s’hi troben restes de material llançat, on cal destacar-hi gran quantitat de restes de fauna. Aquestes sitges datades d’època vi-sigòtica per carboni 14 aporten una informació valuosíssima sobre una etapa molt poc coneguda de la història de la nostra terra, i permeten resseguir l’evolució de l’Esquerda des de l’època ibèrica fins a l’edat mitjana.

ÀREA MEDIEVAL

La campanya d’enguany a l’àrea medi-eval, s’ha realitzar al nord de l’església, a l’àrea de la necròpolis, en una zona que ja havia estat excavada fa molts anys. Degut a que el jaciment ha estat declarat BCIN, la Generalitat de Cata-lunya va finançar un projecte de res-tauració i conservació de la necròpolis, que es va realitzar entre els mesos de març, abril i maig. Degut a aquesta in-tervenció van aparèixer noves tombes, cosa que va motivar una campanya d’urgència, i una excavació de tota la zona. Vistos els resultats s’ha decidit posposar per al 2009 la continuació de l’excavació del poblat al sud de l’esglé-sia, i centrar les excavacions de juliol i agost a l’estudi i delimitació de tota l’àrea de la necròpolis al nord de l’es-glésia. Això ha afectat també la reex-cavació d’espais treballats als anys 60, dels quals se’n tenia poca informació. Com a primers resultats, es pot des-tacar la localització d’una vintena de tombes antropomorfes excavades a la roca, situades entre els espais E-71/E-75. La majoria de tombes estan orientades d’est a oest, tot i que algu-nes aprofiten les diàclasis del terreny, orientant la capçalera cap al nord. S’ha localitzat algunes restes òssies in situ, que permetran fer els estudis antropo-lògics corresponents. Per sobre d’aquest nivell de tombes antropomorfes apareixen restes de murs, que tallen les tombes i les co-breixen. Aquests corresponen al nivell d’hàbitat del segle XI. L’espai 76, situat cap al nord, ha resultat ser l’interior d’una habitació, amb material in situ: ceràmica dels segles XII-XIII, fauna i restes de ferro.

A l’espai 66, el carrer que va de la ne-cròpolis cap a l’església, s’ha localitzat un bei, que era un canal d’abastament d’aigua cap al jub 3. Aquest bei està cobert per un mur datable del segle XI. En el punt d’intersecció entre el mur i el bei s’hi ha localitzat in situ dues peces de ceràmica ibèrica, que confirmen així una ocupació anterior a l’època medieval.Per tant, a partir dels treballs realit-zats podem definir diferents nivells d’ocupació entorn de l’església: una ocupació d’època ibèrica (s. IV-I aC) en uns estrats totalment destruïts; una ocupació alt medieval (s. IX-X dC), formada per unes tombes antro-pomorfes entorn d’una petita església preromànica, documentada l’any 927 i, finalment, la remodelació del poblat realitzada a partir de l’any 1000, amb l’església romànica, la plaça i les cases al seu voltant, que funcionarà fins a fi-nals del segle XIII.

Treballs a l’àrea medieval.

Excavació d’un bei del poblat medieval.

Excavació de les sitges medievals a l’àrea ibèrica.

52 ~

No

tície


El Museu de l’Esquerda celebra el seu 20è aniversari i ho fa amb la historiadora rodenca Maria Ocaña i Subi-rana com a directora, la qual es va estrenar en el càrrec a finals de l’any passat, després de més de 15 anys com a conservadora. Ocaña explica que han passat 20 anys de “provisionalitat” en un espai petit i que esperen poder traslladar-se aviat al nou museu que s’ubicarà a l’antiga caserna de la Guàrdia Civil que és propietat municipal. Serà un museu del segle XXI que permetrà explicar mi-llor als visitants que l’Esquerda és un jaciment arqueolò-gic pioner a nivell de l’estat espanyol.

Aquest any celebren el 20è aniversari del museu de l’Es-querda. Com resumiria aquests 20 anys?Sembla que hagi passat un moment. Han passat 20 anys d’aquella festa major de l’any 1988. Es va muntar el museu al carrer Bac pensant que en un futur no molt llunyà el museu s’havia de traslladar a una nova seu. Era un primer pas per consolidar un museu que ja existia des de feia molts anys: l’antic museu del Centre Excursionista de Roda (CER), dedi-cat a l’Esquerda, ubicat a la seva seu, situada a l’actual carrer Bac nº 1. Quan va desaparèixer el CER, les peces van anar a parar a l’Ajuntament de Roda i quan la Generalitat va agafar tot el tema de museus l’any 1982, el va anomenar Museu Arqueològic de Roda de Ter. A l’any 1988, després de molts anys de campanyes d’excavacions, l’equip d’excavacions, l’Imma Ollich, la Montse de Rocafiguera, la Fina Blanca-fort, entre d’altres, i jo mateixa, vam tirar endavant aquest tema amb el recolzament de l’ajuntament. Era una manera de donar a conèixer el que s’estava fent a l’Esquerda, perquè cal recordar que llavors no hi havia ni senyalització, ni cap fulletó, és a dir, qui anava a l’Esquerda no entenia gaire res a no ser que algú li expliqués. Per això, per la Festa Major de l’any 1988 es va inaugurar el museu al lloc on és ara.

Durant aquests anys, quantes persones han visitat el museu?A finals del 2007, el total era de 31.243 persones. El públic ha anat variant amb oscil·lacions. Ara per exemple, estem a 2.300 visitants anuals. La majoria dels visitants són de fora de la comarca, abans eren visitants del poble i de l’entorn més immediat.

Creu que han tocat sostre en nombre de visitants?En aquests 20 anys hem aconseguit mantenir el nombre d’usuaris del museu, malgrat les condicions que té. L’any 1989 vam tenir 2.489 visitants; el 2007, després d’11 anys de

no acabar d’arribar ben bé als 2.000, hem tornat a superar amb escreix aquesta xifra. On som ara, per tota una colla de condicionants, és molt difícil que la xifra augmenti es-pectacularment, però el museu ha generat una programació anual que ha anat fidelitzant el públic.

I per quan el nou museu, a l’antic edifici de la caserna de la Guàrdia Civil, al barri de l’Atalaia?Tenim el projecte arquitectònic fet, es va redactar l’any 2006. Ara estem acabant de redactar el projecte museo-gràfic i museològic, que marca la filosofia que ha de tenir aquest nou museu, i quines col·leccions s’hi han d’exposar, dins de quins espais, quin discurs expositiu han de seguir, és a dir, els detalls del museu. No hi ha una data d’inici de construcció, i per tant, no es pot dir quan estarà acabat. El nou espai donarà unes possibilitats que ara no tenim. Per exemple, no tenim llocs per fer tallers amb nens o una sala polivalent on poder fer una xerrada o una exposició tempo-ral. També hi ha d’haver l’exposició permanent, que se ser-veixi de les tècniques audiovisuals actuals. Serà un museu molt diferent, més dinàmic i que convidi la gent a entendre molt més bé com és el jaciment de l’Esquerda a nivell d’es-tructures. Ha de ser un museu diferent on evidentment les peces hi tindran un paper molt important, però on també hi hagi aquesta part de components audiovisuals i imatges que ajudin molt més a la comprensió del jaciment de l’Es-querda.

Una de les activitats que han organitzat per l’aniversari és l’exposició L’Esquerda, jo i la família. La gent de Roda s’identifica amb l’Esquerda?Sí, i amb aquesta exposició s’ha pogut apreciar com l’Es-querda tenia una relació molt íntima amb els habitants de Roda i també amb els de Masies. Perquè l’Esquerda és un lloc que la gent de Roda se sent bastant seu: a un nivell diferent

El Museu de l’Esquerda celebra aquest any el seu 20è aniversari amb l’expectativa de poder traslladar-se aviat al nou empleçament


53 ~

No

tície

s


també veiem com hi ha gent que segueix les excavacions i que tenen interès per l’Esquerda, per conèixer l’evolució de les excavacions i després s’acosten al museu per veure què hi ha de nou o què fem a les excavacions.

Quina seria la peça que destacaries del museu actual?Si ho mires per les preferències dels visitants, normalment és l’esquelet, sobretot entre el públic més jove. Ara, com a peces, la falç potser per a mi, que he fet coses d’agricultura, és molt significativa, però hi ha coses petitones, com la col-lecció de sivelles medievals que tenen un treball d’orfebre que són realment boniques.

Fa dos anys el jaciment de l’Esquerda va rebre la qualifi-cació de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), després d’un llarg procés d’intentar-ho. Què significa això a la pràctica?Hauria de suposar que les institucions fan un esforç especial per poder mantenir el jaciment en condicions, a banda de la protecció que comporta. De fet, des d’aquest any s’ha treba-llat amb la restauració. La mateixa Generalitat, des de la Di-recció General de Patrimoni, va encarregar un projecte de consolidació i conservació del jaciment que contempla di-ferents fases d’actuació, des de la prevenció com conservar murs i consolidar-los, detectar els principals problemes que afecten al jaciment, o marcar en un futur els recorreguts pels quals es permetrà que la gent hi pugui circular o fer llocs de repòs... Ja s’ha consolidat una paret i les tombes de la necròpolis, la paret de separació entre la plaça i el cemen-tiri, ara continuarem amb el graner. S’ha d’aconseguir que el jaciment es pugui conservar per un futur i el fet d’estar a l’aire lliure genera problemes de conservació. Van passar 8 anys abans no ens van concedir el BCIN que és com una mena de garantia de protecció de les institucions, en aquest cas la Generalitat i després també l’Estat.

Creu que Roda treu prou profit de l’Esquerda a nivell tu-rístic, per exemple?Actualment, els dos atractius turístics de Roda són l’Esquer-da i també la Ruta Literària de Miquel Martí i Pol. Penso que molts dels visitants que vénen a Roda ho fan atrets per un o altre, per la figura del poeta o pel jaciment, per tant cal potenciar més el fet que tenim dos referents de turisme cultural, l’arqueòlogic i el literari, molt importants.

El 1977 es va fer la primera campanya d’excavacions al jaciment iber i medieval de l’Esquerda. Quina valoració en podem treure de tots aquests anys? A nivell de recerca han estat unes campanyes molt interes-sants perquè l’Esquerda, a nivell estatal, ha estat pionera tant pel que fa a l’aplicació de nous mètodes d’estudi, per exemple l’arqueologia experimental, com també pels resul-tats de l’excavació, que han esdevingut la referència per al-tres jaciment. Per exemple, pensem en tot el que ha aportat el graner mediaval. Encara podem saber-ne molt més per-què l’excavació del jaciment no s’ha acabat.

I molta d’aquesta informació després la plasmeu en lli-bres. Heu fet diverses publicacions ja.D’articles n’hi ha moltíssims perquè la Imma Ollich i la Montse de Rocafiguera han fet aportacions en molts con-gressos i seminaris. A nivell de publicacions, vam comen-çar l’any 1991 amb la de la guia del museu. Imma Ollich va coordinar la publicació del llibre A banda i banda del Ter, història de Roda, però després des de l’Esquerda s’ha anat fent publicacions per tal de posar a disposició de tot-hom la informació que donava el jaciment com ara el llibre L’Esquerda, 2.500 anys d’història, 25 anys de recerca. Ara tenim una col·lecció de publicacions pròpia, Berikars, i de moment ja han sortit dos números: el càtaleg de metalls del museu i un altre de material didàctic.

Maria Ocaña i Subirana, de 45 anys, és llicenciada en història de l’art i també, amb grau, en història medieval. La seva vida professional ha estat i està molt lligada a l’Esquerda.

56 ~

Ent

itats


us voldríem explicar algunes coses sobre la sang, com ara què en fan de la sang. Avui

en dia, quan doneu sang, ajudeu com a mínim a tres persones. Això passa perquè cada bossa de sang se separa en tres bosses diferents, cadascuna de les quals anirà a parar a una persona.

En una d’aquestes bosses hi guarden els glòbuls vermells, hematies o eritrò-cits que són els encarregats de distri-buir l’oxigen per tot el cos i que són necessaris en cas de pèrdua de sang. Això passa en casos d’intervencions quirúrgiques complexes o bé quan hi ha un accident greu. Aquestes bosses d’hematies es guarden en una nevera a 4ºC i duren 42 dies. Però, per des-gràcia, cap d’elles dura tants dies: es gasten abans.

En una altra bossa es guarda el plasma, que és la part líquida de la sang i que fa falta a les persones que tenen proble-mes al fetge. També hi ha nens petits que neixen sense defenses i gràcies a la transfusió de plasma poden seguir vivint sense patir infeccions greus. En aquest cas, el plasma es guarda conge-

Text. Associació de Donants de Sang d’Osona. Delegació de Roda i Les Masies de Roda. Fotos. Miquel Rovira

lat a –30ºC i dura 1 any. Cap bossa arriba a estar tant temps al congelador perquè el plasma s’utilitza en gran quantitat.En darrer lloc, la tercera bossa serveix per guardar les plaquetes. Aquestes són unes cèl·lules molt petites de sang però molt necessàries per evitar les hemorrà-gies en aquelles persones que no en tenen. De fet, molts trasplantaments que es fan avui en dia i, sobretot, el trasplantament de medul·la òssia, s’han pogut de-senvolupar, en part, gràcies a la transfusió de plaquetes. Les plaquetes es guarden a 22ºC i només duren 5 dies. Aquesta caducitat tan curta i el fet que en fan falta moltes per poder fer una transfusió fa que les plaquetes siguin el component san-guini del qual en patim més escassetat. Per això, s’han desenvolupat sistemes au-tomatitzats de forma que un donant pugui fer una donació només de plaquetes. En resum, doncs, ja veieu que amb una sola punxadeta i els 10 minuts que dura la

Fotografia que sortirà a la pancarta amb el nens i nenes de Roda de Ter, a l’Esquerda.

Els nens i nenes de Les Masies de Roda es van fotografiar a Còdol, davant del pantà, i la fotografia també sortirà a la pancarta.

57 ~

Ent

itats


donació de sang esteu fent un acte vo-luntari i altruista que ajuda com a mí-nim a tres persones. De vegades, però, un donant en pot ajudar moltes més, segons el tipus de sang que tingui.

Noves pancartes amb fotos de nens i nenes de Roda i les Masies

Aquest any heu pogut veure a la nos-tra població una pancarta penjada de l’Associació de Donants de Sang, la qual estava personalitzada amb una fo-tografia amb donants adults dels mu-nicipis de Roda i Les Masies de Roda. Però a partir d’ara, comptarem amb una nova campanya, amb nous tríp-tics i nou missatge. Des de l’assocació s’ha buscat un altre eslògan per inten-tar arribar encara més a la població i conscienciar-nos de la necessitat de donar sang. Aquesta nova campanya diu “Els nostres pares dónen sang. I els teus?” i per il·lustrar-la gràficament s’han tirat unes fotografias a diversos nens i nenes que els seus pares i ma-res siguin donants de sang. Gràcies a la col·laboració dels Ajuntaments de Roda de Ter i de Les Masies de Roda, a més de l’entitat d’estalvis Caixa Man-lleu, aviat podreu veure aquestes pan-cartes penjadas als nostres municipis amb las fotografias de nens i nenes de Roda i Les Masies de Roda.

També voldríem explicar-vos els nos-tres petits projectes. El nostre objectiu principal és augmentar les donacions als nostres pobles, això és molt impor-tant. També esperem poder inaugurar molt aviat el monument al donant, tant el de Roda com el de Les Masies. També estem treballant en l’organitza-ció d’una marató d’acapte de sang, tal i com ja han fet en altres poblacions.

Com sempre, esperem la vostra col-laboració perquè sense vosaltres, els donants, res de tot això seria possible. us mantindrem informats. una vega-da més, moltes gràcies a tots i a totes per la vostra generositat.

Només ens queda desitjar-vos que passeu molt bona Festa Major, tant la de Roda com la de Les Masies.

Montserrat Freixer, presidenta d’Osona contra el càncer, durant la jornada de portes obertes per visitar el mamògraf.

Text. Agrupacions d’Osona contra el càncer de Roda i les Masies

Enguany, les Agrupacions Osona contra el Càncer de Roda i les Masies no podem comentar res de la Desfilada Solidària ja que motius diversos han impedit de poder-la organitzar. Justifiquem amb aquestes paraules l’inter-

rogant que se’ns ha fet a vegades. Més no descartem tornar-hi si es donen les circumstàncies adequades. L’any passat, per la tardor, i a nivell comarcal es va fer la campanya Estimo la mama.

A la nostra vila, es venien uns tiquets de col·laboració i també hi havia unes guardioles repartides per diferents comerços, on es podia tornar a fer donacions, per tant, podem dir que l’any passat varen haver-hi dues campanyes. Per aquesta segona, destaquem la col·laboració de Ràdio Roda amb els Geganters; la Comis-sió Atlètica Roda, en la seva mitja Marató; i Convergència de Roda, amb les seves aportacions econòmiques.

També volem destacar la participació del col·legi “Verge del Sòl del Pont”, en el concurs comarcal de dibuix infantil i que era organitzat per la seu central d’Osona contra el càncer. Alumnes d’aquesta escola obtingueren molt bona qualificació i el primer absolut també fou alumne seu. Felicitats. Els premis i l’exposició dels dibuixos tingué a efecte a la Porxada de Can Planoles amb molta concurrència.

El total de les dues campanyes va representar poder lliurar a Osona contra el Càncer, la quantitat d’11.295 euros, ens sembla una bona quantitat i digna pels nostres pobles. Com a conclusió hem de dir que el Mamògraf Digital pretès a ad-quirir en la campanya Estimo la mama, gràcies a la donació final d’una empresa manlleuenca, està ja en funcionament a l’Hospital General de Vic. Tant de bo que la seva avançada tecnologia serveixi per salvar vides.

Recordem però que la lluita contra el càncer ha d’anar seguint, que la batalla és llarga i dura i esperem dels nostres convilatans la col·laboració en properes cam-panyes que es facin per tal de recollir diners destinats a combatre aquest mal. Bona Festa Major a tots.

58 ~

Ent

itats


Membres de la junta d’El Casal.

Text. El Casal. Foto. Estel Terricabras Ocaña

Just s’acaba l’estiu i tots els rodencs entrem amb empenta a la celebra-ció de la nostra Festa Major.

Aquesta és la festa que agermana tots els rodencs i rodenques. És la festa del nostre poble, de tots els que hi vivim, de tots els que hi participem i any rere any l’esperem amb il·lusió renovada i és motiu de satisfacció tant per els particulars, com per les associacions, entitats i institucions.

Els membres de la Junta del Casal, en representació de tots els seus socis i sòcies, ens posem a la disposició dels organitzadors de la Festa Major per tot el que pugueu necessitar, i no cal dir que les instal·lacions de “Can Planoles” resten al servei del poble en aquesta festa tan senyalada, així com també les que es facin durant l’any.Posem-hi tots la nostra il·lusió, compa-nyia i respecte, per fer de la d’enguany, la millor Festa Major.

Feliç Festa Major 2008 a tothom!

Hi ha molta gent que pensa que una residència és un lloc on la tristesa aflora a cadascun dels racons, on només hi viuen gent malalta i que anar-hi a parar

és deixar de banda les il·lusions i les esperances.

Això no és cert! una residència és com qualsevol altre lloc. Tampoc és cert que la residència estigui plena de gent ma-lalta! A la residència de gent gran hi viuen persones grans i sí que és cert que algunes estan malaltes, però no menys de

malaltes que altra gent gran que viu a casa seva. I menys cert és encara que sigui la residència la causa que ja no es tingui il·lusió ni esperança.

Hem d’aprendre a mirar-nos aquests llocs com un lloc on la vida continua i que no s’ha de diferenciar tant de la que han portat abans. La gent que hi viu hi és per diversos mo-tius, la majoria perquè alguna malaltia els ha fet difícil, sinó impossible, seguir vivint a casa seva i llavors han hagut de marxar a un lloc on es pal·liés les seves mancances, i algus necessiten una assistència amb tot, altres el que necessiten és algú que els faci d’ulls, de mans, de cames... perquè l’edat i la vida els ha anat minvant el seu funcionament. També n’hi ha que el que han anat deixat pel camí és la raó. D’altres, el seu ingrés és degut a que no poden o no volen viure la seva vellesa amb soledat.

us asseguro que a la residència, malgrat el que la gent de fora pensi, s’hi respira il·lusió i també s’hi palpa esperança.

Text. M.Carme Balmes. Residència de Can Planoles

59 ~

Ent

itats


Era el mes d’agost quan estant de vacances vora el mar vaig rebre una notícia del món dels

pessebres. Això em va fer pensar en les persones que durant els gairebé 30 anys han passat per l’agrupació; algú hi arribava amb il·lusió, altres per curio-sitat o per aprendre a fer pessebres i la majoria per vocació o afició. Alguns, malauradament, ja no estan entre no-saltres perquè la mort se’ls endugué, algun prematurament. Com els tro-bem a faltar! Però la meva pregunta va dirigida als que un dia van venir, estigueren col-laborant amb ganes i esforç i d’un any per l’altre ho van deixar i no han tor-nat. Pot ser que el treball no omplís les

expectatives que ells desitjaven, o que no varen trobar en el grup el que esperaven com a individualitat. Tampoc puc deixar de pensar si el seu allunyament va ser a causa de la meva particular actuació, he estat des de sempre membre de la junta i president durant 10 anys, mai ho sabré. Si ha estat això m’agradaria posar-hi remei, no és mai tard si hi ha voluntat i l’ànim és fort.Potser també els que una vegada van estar entre nosaltres haurien de recapaci-tar i tornar-nos a oferir el regal del seu treball, les seves idees i el seu esforç. Si durant un temps va servir la seva feina feta a l’agrupació, per què ara hauria de ser diferent? Tot plegat faria que creixés el grup i seria en benefici de l’agrupació. Personalment estic desitjant i tant de bo que properament poguéssim dir: han tornat amb nosaltres! Que passeu tots una molt bona Festa Major!

Text. Josep Carreras. Agrupació Pessebrista.

Foto dels membres de l’Agrupació Pessebrista de Roda, tirada el desembre del 2007.

L’entitat cultural ACTER, que enguany celebra el seu 6è aniversari, ha assolit una fita important. Es tracta de la incorporació a la Federació d’Entitats Excursio-

nistes de Catalunya (FEEC) com a una entitat cultural amb una secció esportiva que promou l’excursionisme. Entrar a formar part de la FEEC ens dóna la capacitat de tramitar llicències federatives. Els socis d’ACTER practi-cants de les diverses modalitats que engloben els esports de muntanya (senderisme, trekking, BTT, escalada, alpinisme, barranquisme, etc.) podran disposar d’una llicència sense necessitat d’inscriure’s en un altre centre de la comarca.

Cada cop hi ha més consciència de la responsabilitat que comporta fer activitats a l’aire lliure. Arran de la reglamen-tació que la Generalitat de Catalunya va establir amb el De-cret 56/2003, de 20 de febrer, pel qual es regulen les activi-tats fisicoesportives en el medi natural, és imprescindible que els practicants d’aquestes activitats comptin amb una assegurança o llicència federativa.La llicència federativa representa, a més d’una assegurança

personal, l’obtenció d’una sèrie d’avantatges: preu especial als refugis, descomptes a botigues, estacions d’esquí, càm-pings, etc. I també es requereix per participar en curses, marxes i competicions.Poder tramitar llicències no és l’únic que ens aporta la FEEC. Cada dos mesos es celebren reunions entre totes les entitats excursionistes d’una Vegueria. ACTER forma part de la Vegueria VI (Cerdanya, Ripollès, Osona). En aquestes reunions s’intercanvien impressions, es parla de temes que afecten el món de l’excursionisme i, sobretot, per una en-titat jove com la nostra, s’aprèn de l’experiència de centres amb molts més anys d’història.Així doncs, si practiques l’excursionisme ara tens a Roda una entitat on rebràs assessorament i et podrem tramitar la llicència federativa que millor s’adapti a les teves activitats.

Trobareu més informació sobre la FEEC i les llicències fe-deratives al web: www.feec.cat.

La pàgina web d’ACTER: www.astrored.net/acter.

Text. ACTER

60 ~

Ent

itats


A les portes de l’inici del nou curs voldríem explicar-vos el que ha suposat el curs 2007-

2008: les activitats que hem portat a terme i les experiències que hem vis-cut, alumnes i docents, i que han dei-xat empremta en tots nosaltres.una de les més intenses ha estat la participació en el concert al Palau Sant Jordi de Barcelona en motiu del 15è aniversari de l’Associació Catala-na d’Escoles de Música (ACEM), on l’Escola Intermunicipal de Música “El Faristol” hi està associada. Els alumnes d’instrument i de cor de l’Escola al cos-tat de 4.500 alumnes d’altres centres de Catalunya van interpretar “Els qua-tre elements”, obra escrita per Albert Guinovart, que el dia del concert va acompanyar-los al piano, i dirigida en aquella ocasió per Salvador Brotons.Prèviament a aquest acte es van fer quatre trobades per seccions a dife-rents punts de Catalunya, en cada una de les quals un grup de primera fila en el nostre panorama musical -Tacte-queté en percussió, Spanish Brass en vent, Virus String Quartet en corda i Vox Alba en veu- va fer una Master-Class i va treballar l’obra que final-ment van interpretar tots junts en el concert.No menys intensa ha estat la partici-pació dels alumnes de 4 a 6 anys de l’Escola en la 1a Cantata Infantil orga-nitzada per les escoles de música de la Catalunya Central que va tenir lloc a Súria, on es va interpretar “La bruixa Maduixa i el bruixot Pebrot”, cantata creada pels professors de les escoles de música participants i interpretada per més de 500 nens i nenes.Conscients dels efectes beneficiosos de la música en la formació integral de les persones i en els avantatges que té iniciar-se en les primeres edats, l’Es-cola ha organitzat “Juguem amb la música”, taller de participació familiar obert a pares, mares i els seus fills i fi-

Text. Montse Gabarrós. Escola de Música “El Faristol”. Fotos. María José Anglés

61 ~

Ent

itats


lles de 2 a 4 anys. L’activitat va ser dirigida per la pedagoga Anna Quílez i va tenir una gran acceptació entre les famílies rodenques.Per primera vegada l’Escola de Música organitza unes colò-nies musicals: durant 4 dies, 19 alumnes de l’Escola d’edats compreses entre els 7 i els 14 anys van conviure a Can Or-riols de Castellar de N’Hug en un entorn absolutament mu-sical i lúdic, combinant les activitats de lleure amb tallers musicals de diferents modalitats.L’objectiu de les colònies era el d’oferir als alumnes un espai de convivència, creació i producció musicals vivenciant la pràctica instrumental i vocal en un ambient relaxat. L’esta-da es va concloure amb un concert ofert a les famílies i un dinar de germanor.

A més, les activitats que ja formen part de cada curs a l’Es-cola: el concert de Sta. Cecília que oferim als alumnes dels centres d’infantil i de primària de Roda i de l’Esquirol, el concert de Nadal i el de final de curs, les audicions periòdi-ques que tenen lloc a l’Escola i col·laboracions en activitats i actes organitzats per diverses entitats dels dos municipis, com la gravació de la felicitació de Nadal de Ràdio Roda i la participació en la fira del pessebrisme i en la festa de final de curs de l’AMPA Mare de Déu del Sòl del Pont per part de diversos grups de cambra i de combo d’“El Faristol”. A l’Escola el més important són els nostres alumnes i la seva formació integral i per això l’equip de docents, 14 professors i professores, som conscients de la necessitat de la forma-ció continuada. Al llarg del curs hem organitzat tres cursos de formació a càrrec de professionals altament qualificats i vinculats a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ES-

MuC): “La improvisació a la formació musical bàsica” amb Rubén Bes, “Planificació docent” amb Javier Duque i “Orga-nització docent” amb Pepita Jorba.Ara afrontem el repte del nou curs 2008-2009 amb il·lusió, coses per ensenyar i aprendre i... molta música!

Text. Escola d’adults de Roda de Ter

Com cada any, a l’escola de per-sones adultes encetem un nou curs i ho fem amb alguns can-

vis. A banda del fet que els tallers de tai-txi, dansa del ventre, així com totes aquelles activitats vinculades a qüesti-ons artístiques, definitivament deixen de fer-se des de l’escola, també hi hau-rà un canvi en la ubicació en la qual es realitzaran els cursos del graduat en educació secundària. Aquests tindran lloc, a partir d’aquest curs, a les instal-lacions de l’institut després de l’acord al qual s’ha arribat entre l’ajuntament i la direcció de l’IES.

Amb aquest canvi d’ubicació s’obre la possibilitat de reconeixement del cen-tre de Roda com a escola autoritzada pel departament d’Educació.La resta de cursos continuaran funci-onant com fins ara, amb l’única nove-tat d’un taller d’informàtica destinat a les entitats del nostre poble. En aquest curs, totes aquelles persones que per-tanyin a alguna entitat de Roda i que tinguin curiositat per aprendre a fer anar l’ordinador, podran prendre-hi part a partir de treballs pràctics que si-guin útils per a les entitats de les quals formen part. Així, a l’hora que hi ha un

aprenentatge personal en un àmbit que cada cop resulta més necessari en la nostra societat, i es realitzen un seguit de tasques necessàries per a les associ-acions, es facilita la col·laboració entre membres de diferents col·lectius.Amb la voluntat que l’escola sigui un espai obert de trobada i on les perso-nes que vulguin, puguin participar-hi, no només assistint als cursos sinó també proposant i compartint idees, experiències i coneixements, encetem aquest curs 2008-2009. Podeu contac-tar amb nosaltres a l’adreça electròni-ca: [email protected].

62 ~

Ent

itats


Les activitats realitzades durant el període 2007-08 per l’Asso-ciació de Veïns del barri de La

Prada es van emprendre el dia 22 de desembre de 2007 amb un Caga Tió amb xocolatada popular a la plaça de Sebastià Àlvarez, que va ser molt ben acollit per a la quitxalla del barri.Durant les festes de Nadal i Any Nou es van col·locar, a l’igual que en els darrers anys, figures il·luminades d’es-trelles i campanes a molts dels habitat-ges, les quals van donar, per quart any consecutiu, un aspecte ben especial al barri. També es va enllumenar, altre cop, la plaça Sebastià Àlvarez. Al mateix temps s’han dut a terme di-verses reunions amb els Ajuntaments de Roda de Ter i de Les Masies de Roda, on s’han exposat i estudiat els diversos problemes existents al barri des del punt de vista de les necessitats, serveis, seguretat viària, ordre públic, etc. L’Assemblea General es va realit-zar el dia 10 de maig de 2008 al local social de l’Associació, on es va infor-mar de les actuacions de la Junta Di-rectiva i es van recollir les propostes dels veïns. El dia 18 de maig de 2008 es va celebrar la Festa del Barri amb despertada general amb gralles, xoco-latada, muntada a cavalls i passeig amb carro, jocs inflables, vermut popular, dinar amb fideuà, música i ball a càr-rec del músic Isidre Arau i el conegut sorteig de paneres.El dia 12 de juliol d’enguany, es va ce-lebrar, per cinquè any consecutiu, el Capvespre a la Fresca amb sopar d’en-trepans amb botifarra i, seguidament i amb la col·laboració de l’Agrupació Sardanista de Roda de Ter, va tenir lloc una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Ciutat de Manresa. L’edi-ció d’aquest any va tornar ser força concorreguda i va agradar als veïns del barri i del poble. I per acabar, només ens queda desitjar a tots els rodencs una bona Festa Major 2008.

Tot Brilla

Roda acull les puntaires amb alegriaa una festa bonica, eminent, constant,on el companyerisme i la simpatiaes manifesta just a cada instant.

Sentim dringar els boixets entre paraulesno els fa parar ningú, ni el soroll,i amb els coixins recolzats vora les taulessembla que en el sol hàgim posat un endoll.

Perquè tot brilla, les mans de les puntairesquant un a un movem boixet a boixet,marcant cada punt com els millor dansairesdeixant-ho correcte, deixant-ho ben fet.

També brillen les puntes enrevessadesi les senzilles, més corrent amunt i avall,es veu que totes, totes són confeccionadesamb il·lusió, sentiment, esforç i treball.

El sentiment és profund i ens relaxa,la il·lusió ens surt de dins, mai no la perdem,l’esforç, potser, alguna vegada ens cansa,i el treball... treballarem mentre puguem.

Per això Roda sent tanta alegriai la compareix entre tots de cor,de moment he dit la meva poesia més endavant us donarem un record.

No deixem mai les puntes arraconadesles puntes són moviment i distracció,ho passem bé quan anem a les trobadesi a més a més conservem la tradició.

Text. Núria Pinadella. AAVV La Prada Text. Carme Armengol. Escola Boixet Roda. Foto. Àlex Sánchez

63 ~

Ent

itats


El grup del Taller de Fotografia Històrica de Roda ha recuperat tres dibuixos d’Antoni Vila-

seca, més conegut com en Tonet del “Centro” que il·lustren com era la festa major de fa uns anys. En Tonet va il-lustrar moments de la vida quotidiana i també tradicionals, tal i com ja vam recordar en el Roda de Ter de desem-bre de l’any passat. Vilaseca havia estat un assidu col-laborador de la premsa local, sobretot dels anys 80, tant al Roda de Ter com a El 13. En Tonet va morir l’estiu de 1989.

Text. Taller de Fotografia Històrica de Roda. Il·lustracions. Antoni Vilaseca “Tonet”

64 ~

Ent

itats


Text. Joan Fradera i Nogué. Observatori Meteorològic de Roda de Ter. Fotos. Joan Fradera i Nogué

65 ~

Ent

itats


66 ~

Ent

itats


Imatge del dia 14 de desembre a les 12:10 h., l’endemà de la intensa nevada que va paralitzar la comarca. El gruix de neu va ser de 21 cm. El dia 26 s’en-registrà una temperatura mínima de -15,1ºC, la més baixa dels darrers 25 anys.

Imatge del dia 30 de desembre a les 9:12 h. des de Sant Bartomeu del Grau enfocant cap a Roda de Ter, al fons summergida sota la boira hivernal. So-vint el mantell de boira no supera el 80 m. de gruix. L’any amb més dies de boira va ser el 1996 amb 140 dies; el promig dels darrers 13 anys és de 111.

Imatge del dia 4 de desembre. Imatge del Ter hores després d’una de les cres-cudes més grans dels darrers 15 anys, assolint un nivell de 2,02 metres.

Imatge del dia 28 de febrer a les 15:15 h. A punt d’acabar el mes de febrer la variabilitat del temps albira les prime-res senyals de la proximitat de l’equi-nocci, bé la primavera té 28,6 dies de pluja i és l’estació més humida de l’any, no per això la més plujosa; és la tardor amb 212,9 mm. i 26,6 dies de precipi-tació.

67 ~

Ent

itats


Imatge del dia 26 de desembre a les 12:38 h. als voltants de Roda. La gran acumulació de gebre és deguda a la boira i també, un factor essencial, la temperatura, que ha d’estar al voltant de -5ºC. És un fenomen de gran belle-sa que vesteix fins el bri d’herba més prim d’una esponjosa capa de fines agulles de gel.

Imatge del dia 15 d’agost a les 5:47 h., feta des de Roda de Ter. un potent llamp cau sobre Vic.Tenim un promig anual de 27 dies de tempesta. El mes de més activitat és l’agost amb 6,4 dies.

Imatge de dia 30 de setembre a les 15:55h. Els camps de blat de moro ros-tits per la gelada primerenca amb una mínima de -0.3ºC situa aquesta tem-peratura com una de les més baixes en un mes de setembre dels darrers anys. A l’observatori de Vic és el valor més baix dels darrers 50 anys.

Imatge del dia 22 de març a les 10:15 h. La persistent sequera a la conca del Ter va fer baixar al 12,60% les reser-ves d’aigua de Sau; de fet és el mínim històric d’ençà es va inaugurar el pantà l’any 1962.

68 ~

Ent

itats


L’emissora local Ràdio Roda (107.6 FM) estrena nova tem-porada aquest mes de setembre. us recordem que si voleu dedicar alguna cançó, fer algun suggeriment, alguna pre-gunta o voleu que tractem algun tema, tenim el contesta-dor automàtic a la vostra disposició el telèfon 93 854 20 38. També ens podeu trucar al 93 850 04 75.

Text. Redacció RDT. Fotos. Arxiu Ràdio Roda

BagatgesJoan Palmarola i David TonaDia d’emissió. Els dijous, de cada 15 dies, de 9 a 10 del vespre.Repetició.Diumenge, de cada 15 dies, de 10 a 11 de la nit.Comentari. El programa literari Bagatges estrenarà temporada el proper 25 de setembre. Els conductors del programa expliquen la biografia i llegei-xen fragments d’obres de dos poetes o escriptors diferents.

El Racó dels PoemesMercè Viladecas i Maria Josep PorriniDia d’emissió. Diumenge, a partir de les 11 del matí.Repetició.Dimarts, a partir de les 4 de la tarda.Comentari. El petit racó dels poemes és un moment per posar-nos melan-còlics i escoltar les magnífiques veus de la Mercè Viladecas i la Maria Josep Porrini, recitant poemes escrits per elles o d’alguns poetes.

Cafè i SardanesJosep Verdaguer i FreixasDia d’emissió. Dimecres de 3 a 4 de la tarda.Repetició. Diumenge de 9 a 10 del matí.Comentari. És la quarta temporada de Cafè i Sardanes. És un programa on, a més d’escoltar sardanes, els oients poden trucar en directe i participar en el concurs patrocinat per la Pastisseria Alimentació Prat.

Espais MatinalsEstel Terricabras i OcañaDia d’emissió. De dilluns a divendres a les 10:05 h. del matí.Comentari. Cada matí al punt de les deu i cinc, l’Estel Terricabras entra en directe per donar-vos la meteorologia, cedida per Manel Morató, el número de la ONCE, el Santoral, la frase del dia i la programació de Ràdio Roda. Així que desperteu-vos a les ones del 107.6 FM.

Jasvurà. Jaume Coronas, Tati Gutiérrez, Jordi Tolosa, Ricard Vilaregut i Roger Ocaña.Dia d’emissió. Divendres, de 9 a 10 del vespre.Repetició. Diumenge de 9 a 10 de la nit, dilluns de 10 a 11 de la nit, i dimarts de 8 a 9 del matí.Comentari. Els membres del jasvurà tornen amb moltes sorpreses prepa-rades per la nova temporada.

69 ~

Ent

itats


Freqüència de ClubMarc PujolsDia d’emissió. Divendres d’11 a 12 de la nit.Repetició.Dijous de 12 a 1 de la nit.Comentari. El 26 de setembre s’estrenarà la propera temporada de Fre-qüència de Club, un programa on cada setmana podeu escoltar una nova sessió de música electrònica del moment.

Alcalde respon i Ajuntament responMontse Verdaguer i MasDia d’emissió. Dijous a les 7 de la tarda.Repetició.Dissabte a les 10 del matí.Comentari. Espai on s’acosta la política municipal als rodencs. Cada set-mana comptem amb un membre del consistori rodenc i ens explica l’actua-litat municipal. La setmana que hi ha ple, entrevistem a l’alcalde de Roda.

Cinema 107.6 FMMarc OrraDia d’emissió. Dissabte a partir de les 12 del migdia.Repetició. Diumenge a partir de les 10 del matí, dilluns a partir de les 7 de la tarda i dimecres a partir de les 11 del matí.Comentari. El crític cinematogràfic de Ràdio Roda estrenarà temporada el proper 27 de setembre. Un espai on Marc Orra ens fa la crítica de dues pel·lícules i ens en recomana una altra.

Les recomanacions de l’OlgaOlga BallúsDia d’emissió. Dissabte a partir de les 11 del matí.Repetició.Dimarts a partir de les 11 del matí, dijous a partir de les 4 de la tarda.Comentari. Un petit espai on cada setmana ens fa una recomanació di-ferent, ens porta llibres, receptes de cuina, viatges, visites, etc. Totes les recomanacions que l’Olga ens ofereix les llegeix amb braile.

TosferinaEsteve Guerrero, Gerard Homs, Xevi Gallardo i Marc OrraDia d’emissió. Dijous, de 8 a 9 del vespre.Repetició. Dissabte de 6 a 7 de la tarda, dilluns de 4 a 5 de la tarda i di-marts 11 a 12 de la nit.Comentari. El 25 de setembre comença la segona temporada del progra-ma musical Tosferina. Un programa on descobriràs grups de música, llibres, instruments, etc. Aquesta nova temporada amb moltes, moltes novetats.

Entre tu i joEnric ParcetDia d’emissió. Divendres, de 12 a 2 de la matinada.Repetició.Dilluns, de 12 a 2 de la matinada.Comentari. El noctàmbul de les ones del 107.6 FM us espera els divendres a la matinada per posar-vos la música d’ara i de sempre. Els oients també poden trucar i sol·lcitar la cançó que vulguin escoltar.

70 ~

Ap

unts


71 ~

Ap

unts


72 ~

Ap

unts


Amb l’adveniment de la II República, esdeveniment que a Roda va aixecar una gran eufòria, es va iniciar una etapa amb esperit renovador pel que fa al cant i al teatre. El Cír-culo Católico que, com era de llei, va canviar el nom i se’n va dir des d’aleshores el Centre Catòlic, va experimentar un veritable ressorgiment. Al Teatre Cooperatiu el Ter, a benefici del “Segell pro infància” els del Centre van estre-nar entre d’altres, dues sarsueles “Por Asalto” i “La Tela de Araña”. Tota una gala lírica de les que fan època. Hem de dir que van cantar la “Tela de Araña”, Maria Sala, Josep Ribas, Quiquet Ribas i Santiago Muñoz. I pel que fa a “Por asalto” els intèrprets foren Jaume Vila (en Jaumet Pampa), Josep Ribas i Pepita Planas.

Va venir la guerra civil i s’estroncà aquesta vivacitat. Aca-bada la guerra, al mateix teatre aleshores anomenat Teatre Cine Roda, es van reposar altra vegada “La Tela de Araña” i “Por Asalto”, gairebé amb el mateix repartiment i diem gairebé perquè la Pepita Planas actuava a Barcelona i fou suplerta per una altra artista de fora. Pepita Planas actuava professionalment a Barcelona. Havia debutat el 29 de de-sembre de 1937 al teatre Tívoli de Barcelona, interpretant amb 18 anys “El abanico japonés” i la crítica de l’època la va definir com “una veu dolça com el remoreig d’una font i que en els aguts, té vibracions de cristalls.” Va interve-nir en altres diverses sarsueles, com per exemple “Katiuska” al costat de Marcos Redondo. Als 21 anys, va estrenar una sarsuela nova de trinca, titulada “La Costa Brava”. La críti-ca teatro-musical d’aquell temps (La Vanguardia, dia 17 de maig de 1940) deia al respecte d’aquesta estrena:

“En el Teatro Victoria se estrenó anoche una nueva obra lírica original de los señores Antonio Manchon y Ricardo Llurba y del maestro Antonio Segura, cuyo título es “La Costa Brava” y que obtuvo una favorable acogida por parte del numeroso público que asistió a su primera representa-ción (.../...) El público que llenaba completamente el menci-onado coliseo del Paralelo, premió con grandes y merecidos aplausos la labor llevada a cabo por los intérpretes de la obra(.../...) Pepita Planas, José Petcham, García Romero, Mercedes García, José Pareja, Vicente Aparici i Pepe Acu-aviva –principales figuras de “La Costa Brava”- realizaron una feliz labor, plenamente identificados todos ellos en sus respectivos papeles.”

També a Barcelona, al Principal Palace se la podia escoltar als anys 1943 i 1944, amb Marina, la seva sarsuela favorita, compartint protagonisme amb Salvador Balcells on amb-dós eren coneguts com “la parella lírica més jove d’Espa-nya”. A Barcelona s’havia hostatjat a “Ca l’Amàlia “, una família que tenia molts vincles amb Roda, al carrer de Còdols, a Ciutat Vella, on crec que també hi va estar en Ramon Co-rominas quan era a Barcelona a aprendre violí. Més tard, aquesta família va canviar de domicili i s‘instal·là al carrer Tapioles, que és un carrer ample, llarg i recte com un ciri, que va des de la cantonada del Paral·lel fins a dalt a Mont-juïc. La casa era al número 21, davant de l’església de Santa Madrona. Aquesta família era parenta dels de Can Basses, motiu pel qual jo, quan vaig anar a Barcelona, també em vaig estar al carrer Tapioles.

Molt jove es va casar amb un “empresari teatral” (deixem-ho així entre cometes, com ho fa igualment el Diari de Bale-ars). Als vint-i-tants anys, a causa “d’un disgust molt gran” va perdre la veu i ja no va poder cantar més. Aleshores, amb tot el dolor del seu cor, es va veure obligada a deixar el cant i dedicar-se al teatre i durant força temps va protagonitzar una obra titulada “La planxadora de la Plaça del Pi”. Després d’aquest frustrat matrimoni amb “l’empresari”, la Pepita Planas va conèixer un metge d’origen mallorquí amb qui es casà i amb qui, al cap dels anys traslladà la seva resi-dència a Establiments, que és una urbanització als afores de Ciutat de Palma i on viu des d’aleshores.

“Sabia que si anava a veure Marina, acabaria plorant durant tota l’obra”(Manifestació de Pepita Planas al diari “Balears” el 31-12-2007, recordant amb nostàlgia la seva curta però reeixida carrera musical)

Text. Jaume Salés Sanjaume

73 ~

Ap

unts


Diu el Diari de Balears, 31 de desembre de 2007

“Cantar era la meva vida i jo, sense veu, no volia viure”. Aquestes són les paraules de la tiple Pepita Planas que, diumenge passat i després de més de 60 anys de reticències, s’atreví a anar fins el teatre Principal de Ciutat de Palma per veure la darrera producció del teatre “Marina”. “No m’havia atre-vit mai a tornar a veure sarsuela” re-cordà Pepita Planas que, com hem dit abans, però bo és repetir-ho, als vint-i-pocs anys i a causa “d’un disgust molt fort” perdé la veu i va mirar d’oblidar la música que tant li agradava i aquella prometedora carrera musical que ini-cià tot just als divuit anys.

El 31 de desembre de 2007, per cele-brar les festes del cicle nadalenc, la seva família la va convidar a veure “Mari-na” al Teatre Principal. Era un repte i també un gran regal que li feu la seva família. “Jo no hi volia anar –insistia- perquè sabia que si hi anava, eren tants els records que ploraria tota l’estona” Però hi va anar i va sortir-ne encantada. I aquest fou el seu breu però atinat comentari: “Els músics em van encantar, però el vestuari no. Era massa modern. La meva Marina era una noia de poble i aquí era una senyoreta amb vestit i pamela”.Hem de dir que durant la funció del diumenge, Pepita Planas fou coneguda al teatre i va rebre el reconeixement públic dels assistents al Principal. Di-guem per acabar que la Pepita Pla-nas va nèixer a Roda l’any 1919, i que després de les classes de solfeig amb mossèn Vinyeta, va estudiar al Con-servatori del Liceu on, des molt aviat destacà com a tiple. Tot sigui en record de Pepita Planas, aquella noieta de dinou anys que va anar a Barcelona i va triomfar en aquest art tan difícil i tan competitiu com és el cant líric, resistint tota mena de privacions, com és perdre la seva inigualable veu: l’únic tresor -i molt gran- que tenia. Que visquis molts anys, Pepita.

Sovint confonem els sentiments amb les emocions. Això dificulta el propi coneixement i la valoració correcta tant de les pròpies obres com les dels altres.El sentiment és una actitud mental de la qual en fem coneixença per la sen-sació i disposició emocional que tenim envers alguna cosa. És un moviment, un impuls de l’ànima produïts per cau-ses espirituals (per oposició a la sen-sació). La sensació és la impressió que pro-voquen en l’esperit les coses captades pels sentits f ísics o per un canvi interi-or de l’organisme (fred, calor, etc.).L’emoció no és, doncs, un sentiment sinó una agitació de l’ànima que neix del sentiment que tenim davant d’allò que ens emociona. L’emoció és una reacció afectiva, més o menys intensa, provocada generalment per un factor extern.

Per tant, amb les emocions manifes-tem, també el sentiment que les no-dreix, el que pensem referent a l’expe-riència que les provoquen.Els pensaments conformen la nos-tra estructura mental, els esquemes a través dels quals processem la realitat a què tenim accés, i per tant, marca i condiciona la resposta tan emocional com pràctica.Diem que una persona té bons o mals sentiments segons són les seves obres. Però, de fet, el que valorem, de vegades inconscientment, és la seva estructura mental, allò que pensa i sent respecte a la realitat que se li presenta.

El pensament és el fruit de l’alquímia que practiquem amb les experiènci-es viscudes, amb allò que hem après i rebut, amb les creences assumides, la influència de la pròpia cultura i de l’entorn, etc.La total certesa que som lliures per fer-ho conscientment, ens permet crear els pensaments que formen la

pròpia estructura mental i que són el fonament de la relació que volem tenir amb nosaltres mateixos i amb la reali-tat de tot el creat.Pensament, sentiment, emoció i les paraules i obres que se’n derivin tin-dran la mateixa qualitat de vibració. Cal escollir-la conscients de la gran in-fluència que tindrà en la qualitat de la nostra vida i del nostre entorn.

D’altra banda, sabem com la mateixa energia nodreix i actua en els tres cos-sos: mental, emocional i f ísic. La hu-manitat ja comença a ser-ne conscient i a treballar per una harmonia holísitca de la persona. Ja comença a escoltar la malaltia com una veu d’alerta i a cercar la font real de la dolència.

Comencem a experimentar la força del pensament, sentiment i emoció per crear-nos una vida harmoniosa i per tant, feliç.Ser conscients de la gran força del que pensem i sentim ens mena cap a una major llibertat.La vibració de la pròpia energia influ-encia la vibració universal i còsmica. I és un goig saber que podem col·laborar en la construcció d’una vida plenament joiosa per a tothom en aquest planeta que és la casa on tots convivim.

Serem més o menys sensibles segons la nostra facilitat per deixar-nos com-moure per sentiments de compassió i tendresa davant del que hàgim perce-but pels sentits.Penso que aquesta sensibilitat també podem potenciar-la sense caure mai en la sensibleria que no és mai creado-ra de joia autèntica.I ara, mentre estic escrivint això, sento la necessitat de donar gràcies, moltes gràcies per la facultat que he rebut de percebre, pensar, sentir, emocionar-me, riure i plorar... Estimar.

Text. Maria José Porrini Badia

74 ~

Ap

unts


Mes d’agost, vacances, estic de viatge i em desperto en un país estrany, i el primer

bon dia és recordar que avui faig cin-quanta anys. La primera felicitació, el primer petó d’aniversari..., al llarg del dia arriben les felicitacions des de Ca-talunya..., família, amics, tot un detall.

No tinc temps d’assaborir aquests pri-mers cinquanta anys fins després de passar un temps en que les llargues nits de l’hivern em porten a reflexio-nar la vida meva.

És el moment de les preguntes: on sóc? què faig? I rememoro els meus anys jo-ves en què les inquietuds pel demà em feien vibrar, les il·lusions de cada dia, els somnis que no s’han realitzat, d’al-tres que sí. I em torno a preguntar que he fet fins ara? Viure, casar-me, tornar a viure, treballar i viure novament.

El cor em batega, la ment, inquieta, retorna al passat quantitat de somnis que he perdut pel camí, il·lusions que en el pas dels anys han quedat enrera. I

Quan em poso a escriure és per a mi una joia, i més ara que tinc abundor,un jardí de roses, la verdor dels arbres, tota la natura em fa de coixí,quantes famílies el dol els amara, i viuran la festa amb planys i tristor!

La festa del poble sense fressa arriba, la festa de festes, la festa major...I amb cants i sardanes, gegants i ballades, quin goig fa de veure la gent al balcó! Tothom s’engalana per anar al concert, no hi queda racó, les oïdes se’ns badenen sentir la música, no és fulla que cau i troba abandó...

L’orquestra ens mulla un xic la nostra ànima que copsa joiosa música i cançons records de la vida, on al cor hi cabia futur d’il·lusions...

Text. Glòria Fluvià i Moner

Text. Mercè Viladecàs.

em sento estranya amb mi mateixa.

Penso en els meus cinquanta anys i, què carai! Encara sóc a temps de con-tinuar vivint, amb nous somnis, no-ves il·lusions i amb més experiència i somric i em sento més viva que mai, i vull cridar i el crit omple l’espai buit i parlo paraules que em fan sentir viva i penso, penso en com sóc de feliç quan als meus cinquanta anys puc recobrar aquest sentit de vida i veig el futur amb ulls de dona gran, madura i no em cal plorar per entendre el molt feliç que sóc i que vull ser, mentrestant la vida continua al meu voltant i m’abraço més que mai a aquests cinquanta anys que la vida em regala i crec que no em puc defraudar a mi mateixa perquè per damunt de tot confio en mi i en tot el que m’espera d’ara endavant.

Deixem la casa i contemplem la belle-sa del riu al seu pas per Roda de Ter, la vegetació d’un verd predominant i ar-bres d’un verd-blau abrillantat per les plujes abundants, semblen cortinatges volejadors al bell mig del caudal, es l’aspecte de la realitat vivent a la nostra població . El pont vell recull tota la gra-cia i es la part sensual i pintoresca del paissatge, que junt amb la magnífica arquitectura, és d’ imaginació infatiga-ble perquè es tracta de natura treballa-da de gran valor, on realça i s’accentúa la pedra negra per engrandir les voltes atrevides damunt el riu.El passeig del Ter, ens proporciona be-nestar i assossec quan de debó deci-dim esbargir-nos i gaudir de la natura, sense fressa de vehicles, més a prop de la natura i un bell lloc perquè els nostres infants es puguin moure amb llibertat. Actualment sembla ser que la instal·lació d’un ascensor al costat del pont Vell (just davant l’església) encaixat o no, suscita un feix de me-ditacions per part dels rodencs, però, vist per la banda positiva ens permetrà accedir directament al passeig del Ter.

Text. Montserrat Freixanet

L’humor arriba al teatre, i un tip de riure també ens bé de gust, les cares somriuen, si hi ha alguna pena, l’obra ho borra tot...

Que no n’hi ha un altre com el nostre poble, m’hi trobo tan bé, la gent amb eufòria ens obrim els braços i es baden les portes per tot foraster...!

75 ~

Ap

unts


Text. Joan Sala i Pujol

T’he dit mai que hi ha mil maneres de dir-te t’estimo?que una miradam’entendreixi la paraula dolçaa cau d’orellaem fa sentir feliç?T’he dit maiel molt que t’estimo?que el bes dolçque et dedico

Amor, cada diavivim el teu plaercolor d’ alegriasigui iris sencer. Sentim la besada que els llavis encéngaudim l’ abraçada que la carn entén.

Els ulls que guspirende blau transparentels pits que sospirenper l’ instant conscient. La sang que es trasbalsaperquè tú, amorquan passió t’exalçano hi ha aturador.

Ets arrel de vidai estrena d’estelelixir a midaper ser-te fidel.

us porto Senyora els meus versosque, si humils, brollen sincersesclat de veus i ànims diversosd’ un conjunt, no escadussers.

Sou Reina d’amor... galaniaque en el món no té parióvostre Tron excels... melodiaSobirana d’ il·lusió.

Rebeu gentil l’enhorabonade qui del Verb s’ha enamoratmaldestre poeta on ressonavostre gest, mai oblidat.

Recordeu tan bella diadafeu-li racó al pensamentheu estat miracle, fè i fadadel somni d’un gai moment!

Roses vermelles mirallades amb rousón d’amor blasons i gesteshores intenses de goig i de festesorfes d’espina i trist enrenou.

Amples horitzons sens límit d’ofertamimen vides i pensamentsclau d’estima deixant la porta obertaper viure hores intensament.

íntima cleda que empresona el corpètals ardents de bellesaànima que ignora nafra i vilesafosca amatent a marcir llor.

em produeix a mila sensació de felicitat?T’he dit maique la rosa de cada matíem porta unaalegria immensad’estimar-te cada dia?T’he dit mai que de les mil maneresde dir-te t’estimola millor és mirar-nos tendrament?

Nit,silenci,quietud,sospir de pau,pensament divagant,estel infinit de la nitque cau suaumenten el meu son.Somni tranquil,dolç imelangiós,que em porta avui?el pensament continua divagant,inquiet, intranquili jo espero amb ànsiaque la son em vingui a buscar.¾ de dues de la nit.

Text.Glòria Fluvià i Moner

76 ~

Ap

unts


La fruita fermenta a l’estómac. Fals.Existeix el mite que la fruita, presa abans o després de menjar, fermenta a l’estómac. Això és fals, ja que

la fruita, una vegada ingerida, no es separa de la resta dels aliments, sinó que es barreja amb tots ells, juntament amb el suc gàstric.Les persones que presenten problemes de digestió deguts a determinades malalties (úlcera gastroduodenal, esofagitis per reflux, flatulència, etc.), poden presentar certa intole-rància a la fruita quan es consumeix durant els àpats, però sigui com sigui, això no seria degut a un procés de fermen-tació de la fruita a l’estómac.un altre argument que posa en dubte la fermentació de la fruita a l’estómac és que si això fos cert, una gran part de la població patiria problemes digestius, tenint en compte que existeixen moltes persones que la prenen com a pos-tres, fins al punt que si en alguna ocasió no la consumeixen, comenten que no acaben de sentir-se satisfets.De totes maneres, cal remarcar la importància de la fruita i els sucs naturals com a aliment indispensable per a una bona nutrició i per tant és recomanable el seu consum diari, 2-4 racions al dia. El consum de fruita, juntament amb el de verdures, hortalisses, cereals i llegums són aliments rics en hidrats de carboni i fibra que s’han d’incloure a totes les pautes nutricionals, atès que a les societats industrialitzades les aportacions de carbohidrats i de fibra a l’alimentació, desgraciadament estan reduïdes.

L’aigua durant els àpats engreixa. Fals.L’aigua és un component necessari i imprescindible per al nostre organisme perquè ajuda a eliminar to-

xines –mitjançant l’orina i la transpiració–, contribueix a regular la temperatura corporal i és indispensable per al bon funcionament dels compartiments líquids de dins i fora de les cèl·lules. El cos humà està format per un alt percentatge de líquid, de manera que els embrions tenen un 90-95% del seu pes en aigua, els nadons en un 75%, els adults prop d’un 60% i la gent gran en un 55%. Així que el contingut d’aigua del nostre organisme disminueix progressivament des del naixement fins a l’edat avançada. Però des del punt de vista nutritiu l’aigua no aporta calories, per la qual cosa és abso-lutament fals que l’aigua engreixi i provoqui obesitat. Com a conseqüència, el consum d’aigua no engreixa encara que es prengui abans, durant o després dels àpats.Beure aigua abans de menjar pot provocar sensació de sa-cietat, cosa que pot evitar el consum d’altres aliments. Per aquest motiu és cert que, si es consumeix abans de menjar, pot reduir l’apetit i com a conseqüència tenir menys ganes de menjar.Com a conclusió, podríem dir que l’aigua és un nutrient que

no aporta calories i que per tant és impossible que engreixi, sigui quin sigui el moment del dia que es consumeixi. Beure aigua abans o durant els àpats no aprima però pot ajudar a fer-ho, al ser útil per frenar la gana.

Els corrents d’aire produeixen els refredats. Fals.És un mite popular conegut el que els corrents d’aire produeixen els refredats. La transmissió dels virus

del refredat comú, a l’igual que el de la grip, es realitza a tra-vés de les persones infectades per via aèria que, mitjançant la tos, l’esternut i la parla, difonen a l’ambient petites gotes plenes de virus (gotetes de Pflügge) que qualsevol persona pot inhalar; sobretot durant els tres primers dies de l’apari-ció dels símptomes propis de la malaltia.El refredat comú i la grip són infeccions víriques que es transmeten per via aèria i que procedeixen d’una persona infectada. Els corrents d’aire, els canvis sobtats de tempe-ratura i el fred no són responsables directes d’un refredat comú o d’una grip, però si que poden intervenir a que es produeixi una baixada de defenses de l’organisme i per tant hi hagi una predisposició a patir alguna de les malalties tí-piques de l’hivern, però si no hi ha virus, no hi ha refredat ni grip.La creença popular que els corrents d’aire produeixen els refredats és falsa ja que per a què hi hagi infecció té que ha-ver-hi contacte amb el virus, malgrat que puguin intervenir indirectament a una disminució dels nivells de defensa de l’organisme. L’única presència del fred o dels corrents d’aire no provoca la grip ni el refredat comú, a no ser que hi hagi hagut contagi per part d’una persona infectada.

Pots emmalaltir si al sortir no et tapes la boca.Ver-tader.El nas és un filtre natural de l’organisme que regula

la temperatura de l’aire que respirem i atura l’entrada de contaminants, al·lergògens (fongs, pol·len, pèl d’animals, etc.), virus i bactèries. Quan una persona respira per la boca totes aquestes partícules entren al cos directament i sense que res les aturi.L’afirmació de “Pots emmalaltir si al sortir no et tapes la boca” es pot considerar certa ja que seria una forma d’evitar l’entrada d’agents responsables de malalties. A l’asma s’ha de prevenir l’exposició als al·lergògens (substàncies quími-ques que poden provocar una reacció al·lèrgica) als que la persona és sensible, ja que la seva aspiració i inhalació es-timula la reacció inflamatòria bronquial i indueix a l’apari-ció d’exacerbacions. Els virus i les bactèries poden entrar a l’organisme per via aèria, a través de les persones infectades, mitjançant la tos, l’esternut i la parla.

Text. Joan Deniel i Rosanas. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària

77 ~

Ap

unts


Aquesta és la pregunta que es fa tot sardanista. Ben mirat i remirat quan vas a una audició de sardanes o a un aplec a la comarca o al poble que sigui, nor-

malment veus la mateixa gent, i si algun dia per una causa o altra no hi pots anar, a la següent audició o aplec ja dema-nem per què no hi vares assistir. Què vol dir això? Doncs que sempre som els mateixos sar-danistes que anem a ballar sardanes i es dóna la gran ca-sualitat que cada vegada veus més cabells blancs. Doncs res més, que el sardanista es fa gran, que el jovent no va a les audicions o aplecs de sardanes i que si tot continua d’aquesta manera la sardana anirà perdent pes i arribarà a un moment, (millor que nosaltres no ho veiem) que la sardana serà com un ballet popular, que si volem veure i escoltar amb cobla haurem de veure o escoltar-la a dalt d’un empostissat on uns quants (i aquests sí que seran joves) la ballaran i ens quedarem asseguts a una butaca i l’aplaudi-rem bocabadats al veure que bonica és la sardana i que no la sapiguem apreciar. Què hem de fer o què s’ha de fer perquè no es trobi en aquest decaïment? Doncs creuria fortament que s’hauria de treballar de cara als infants; que se’ls hi digués que la sardana és el nostre estendard, que la vivim, que l’estimem que no volem que sigui com un ballet popular i que vagin a aprendre a ballar-la, i que els cursets que organitzen les Agrupacions Sardanistes locals són per ells i per totes les persones que l’estimen, que n’aprenguin i quan en sàpiguen una mica, tan sols puntejar, no tinguin recança que han de continuar i si cal enfortir la sardana. Tenim culpa els sardanistes que els que hagin après a ballar la sardana no ens cau bé que vinguin a la nostra rotllana? Doncs pràcticament creuria que sí, que el sardanista té el seu cercle format per amics i que quan una sardana es fa gran ja ens sap greu que sigui així, ja que el sardanista vol ser ell mateix i el seu grup i que no es destorbin. Sí, en te-nim la culpa, en som culpables que això sigui així, ja que segons ens deia en Maragall: “La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”. Sí que ho és, però malauradament quan es tracta de ballar-la i es posen altres sardanistes o quitxalles al teu costat, ja et sap greu que vinguin i així nosaltres som del tot culpables que el jovent o el que hagi anat a aprendre no continuï venint a ballar-la perquè també veiem i ens adonem que s’han adonat que no els volem a la nostra rotllana.

I us vull comentar una anècdota que va passar amb un cur-set sardanista. Cada any, l’agrupació va fer el seu curset de sardanes, i allà hi havia els alumnes: jovent i grans que varen

anar al curset, i entre ells hi havia un senyor d’uns 40 o 50 anys que no era nascut a Catalunya però que s’integrava a la nostra cultura i als nostre fets i no va dubtar d’anar a apren-dre a ballar la sardana i aquest senyor va aprendre ràpida-ment amb el curset, i va sortir-ne molt bé ensenyat ja que va arrelar-se ràpidament. En l’audició de cloenda va demostrar tot el que havia après i tothom el felicitava, i el senyor estava cofoi d’haver-ne après.

I vet aquí que a la primera audició que es va fer a la plaça va anar a posar-se a la sardana dels mestres que li havien ensenyat i tot eren alegries i satisfacció. Però a la segona au-dició els professors ja li varen comentar que alguna sardana sí però no totes, i li varen dir que sols en ballarien una amb ell. Aquest senyor al veure que els seus professors li feien aquest suggeriment se’n va anar a una altra rotllana i els de la rotllana, tal com he dit al començament, ja el varen mirar de reüll. Quan es posava en una sardana ja semblava que el discriminaven pel sol fet que no era de la nostra parla.

I sabeu com va acabar això? doncs que aquest senyor va deixar d’anar a ballar sardanes i no se l’ha vist a cap més audició ni aplec. Doncs si nosaltres, els que anem a ballar sardanes, els recriminem quan venen a ballar, som culpa-bles que això passi i ens hem de posar al costat de qui no en sap, ho hauríem de mirar de fer. I això és una solució que presento: A les audicions hauríem de tenir tres sardanes que tinguéssim gent que en vulguin aprendre que vinguin a la nostra rotllana sense cap recança, que els hi volem, que seran ben rebuts, i que els hi ensenyarem, i que les altres tres sardanes les puguem ballar amb els nostres companys tal com ens agrada fer a cada audició. Això potser seria una solució i de mica en mica aniríem ar-relant la nostra sardana i seria potser ben reconeguda per tothom. Aquest és un petit suggeriment que faig de cara a veure què passa amb la sardana?

Text. Josep Verdaguer i Freixas

El sardanista es fa gran, el jovent no va a les audicions o aplecs de sardanes i si tot continua d’aquesta manera la sardana anirà perdent pes

78 ~

Esp

ort


79 ~

Esp

ort

s


80 ~

Esp

ort


Durant tot el mes de juliol, el camp de futbol ha estat escenari de la primera edició del torneig de futbol base A-7 estiu Roda organitzat pel Centre Esportiu Roda. Tot i ser la primera edició i que no es van inscriure el nombre d’equips es que desitjava, el torneig va ser competitiu i el balanç positiu. L’objectiu és que l’any vinent es pugui tornar a repetir augmentant el nombre d’equips inscrits.

Aquesta va ser la classificació: En categoria aleví: 1-FC Callejeros, 2-Santju Team, 3-Lost Team, 4-Manlleu Racing Team, 5-Vall d’Aro. Millor jugador: Xavier Sala (Callejeros) i millor por-ter Cristian Carbó (Manlleu Racing Team)

Infantils: 1-Pro Street, 2-GR30, 3- The Mic, 4-Callejeros Team. Millor jugador: Eloi Creus (Pro Sreet) i millor porter Sergi Sánchez (GR 30)

Text i fotos. Redacció RDT

Cadets: Habitatges MM, 2-Juniors, 3-Els Estupendos, 4-Seven Kingdoms. MIllor jugador Martí Soler (Habitat-ges MM) i millor porter Nil Murfulle-da (Habitatges MM)

Fèmines: 1-Riudeperes, 2-Roda Team, 3- Les Paques, 4-Basket Team. Millor jugadora Irene Muñoz (Riudeperes) i millor portera Berta Noguera (Roda Team)

Categoria Aleví: FC Callejeros. Categoria infantils: Pro Street.

Categoria Cadets: Habitatges MM. Categoria Fémines: Riudeperes.

81 ~

Esp

ort

s


Comença un nou curs, i el pri-mer equip del CE Roda vol passar pàgina a una tempora-

da per l’oblit que va salvar la categoria pel pèls. I per fer tirar endavant aquest projecte, la directiva ha donat con-fiança a dos homes joves, amb poca experiència a la banqueta, però amb una il·lusió i amb unes ganes de tre-ballar inusuals en aquestes categories. Francesc Badia de Torelló i el que ha-via estat tants anys el capità del primer equip Jaume Salat són els nous tècnics, i el seu repte és aconseguir conjuntar una plantilla jove “que ens pugui fer disfrutar a tothom i recuperi la il·lusió dels aficionats” com van manifestar el dia de la presentació, el diumenge 7 de setembre. De moment, no s’han mar-cat cap objectiu però ningú descarta res d’entrada. La plantilla és jove i s’han incorporat molts jugadors nous. Com va dir el president del club, Pere Ser-ra, el dia de la presentació: “Arribarem fins on siguin capaços els jugadors”, i

El primer equip. D’esquerra a dret. A dalt: Teti, Julián, Ballús, Comas, Montero, Riki i Carrillo. Al mig: Jose, Abu, Vila, Salat (entrenador), Pere Serra (President), Badia (entrenador), Jose Reyes (Responsable material) i Lluís Toll (Responsable del 1r equip). A baix: Isac, Andrid, Escalé, Vidri, Cabana, Galobart, Marsi i Ruiz.

Text. Redacció RDT Fotos. Montse Verdaguer i Mas

Entrenadors: Francesc Badia i Jaume Salat

PORTERSSergi MAS - TETIMarcos OLIVENCIA

DEFENSESJordi VIDRIER - VIDRIDavid MONTEROAlbert COMASEnric CRUELLS-CRUE

MIGCAMPISTESEnric CABANAArnau ESCALÉSergi VILASECAMohamed ALMOKHATARI- MOHA Pere GALOBART (Collsuspina)Josep Manel RUIZ (Calldetenes)

Isac LARTEY (Riudeperes)

DAVANTERSJulian RINCONDenis Sudique - ABUJordi VERDAGUER - MORENOAndrid YAMIEL (Juvenil del Roda)Jose OYOLA (Vic)Jordi MARSILLACH - Marsi (Collsuspina)Àngel CARRILLO (La Gleva)

CAPITANSMarc VILAGuillem BALLÚSRicard COMAJOAN - RIKI

RESPONSABLES MATERIAL Y FUTBOL BASEJOSÉ REYES i QUICO RODRIGUEZ

Plantilla del CE Roda (2a Regional) - Temporada 2008-2009

va voler agrair als jugadors que l’any passat van passar tantes angúnies i aquest any han tornat a confiar amb l’entitat. L’equip ha fet vuit noves incorporacions i encara no ha donat la plantilla per tancada. Pel que fa a les baixes, Jordi Salés ha fitxat pel Taradell, Joan Fabregó per l’Atlètic Rodenc, Carlos Gómez per la Gleva, Marc Febrer per l’Aiguafreda, Dani González pel Prats i Jordi Dalmau.

82 ~

Esp

ort


Després d’una temporada in-tensa, el Club Patí Roda afron-tarà la propera campanya amb

optimisme i amb un equip més. Tot i el descens del primer equip a la sego-na divisió catalana, el balanç general dels equips rodencs ha estat positiu, ja que el treball en els equips base ha estat molt positiu. De cara a la propera temporada, a més dels equips d’aquest any, es tornarà a formar un equip en categoria aleví. D’aquesta manera, els equips seran: comarcal, pre-benjamí, benajmí, aleví, infantil, juvenil, júnior, femení i sènior, a més de l’escola.

Però una de les grans novetats del Club Patí Roda la propera temporada será l’estrena de la nova equipació, en una renovació quasi total de la imatge dels equips rodencs. Ja fa uns mesos que el club va posar en marxa un con-curs entre els seus jugadors i simpatit-zans per tal de fer el disseny de la nova equipació. Aquesta manté la base del

Text i fotos. Miquel Rovira

color blanc i blau, colors identitaris del club, amb un disseny modern i atrevit. Les mànigues de la nova camisa són de color blau, color que també serveix de fons al cantó esquerra de l’espatlla, lloc on s’ubica l’escut del club.

A la part del davant s’ha tingut en compte la inclusió dels patrocinadors, així com el nom del club a la part posterior a sobre del número de dorsal. El blanc i el blau es combinen en ratlles transversals de dalt a baix, part en la que el blanc guanya força per donar contrast amb els pantalons que també segueixen les mateixes pautes de disseny.

Benvolguts socis i simpatitzants, ens plau tornar-vos a saludar en unes dates tan importants pel

nostre poble, el mes de setembre, amb el valor afegit de la nostra Festa Major. És un mes molt significatiu per a tots nosaltres, suposa, per dir-ho d’una ma-nera, un tornar a reemprendre amb les tasques habituals després d’haver car-regat piles durant el període estival.

I amb aquesta energia renovada ens tornen a posar a la vostra disposició per tot el que us calgui, som els vostres representants i totes les decisions les prenem amb un únic pensament: fer-

Fotos. La Junta de la Penya Blaugrana de Roda i Les Masies de Roda

ho bé, amb tota l’honestedat i rigor de què som capaços, amb coherència i con-sens de tots els components de la Junta.

Futbolísticament parlant, esperem que sigui una temporada de la qual ens en puguem sentir orgullosos, tant a nivell esportiu com a nivell professional, una temporada per recuperar el prestigi i la dignitat. Esperem també que els nostres dirigents estiguin a l’alçada de la categoria del Club i que no oblidin el respecte que ens mereixem tots i cadascun de les persones que formem l’afició del Barça.

Comencem una nova etapa i la comencem amb il·lusió i entrega desinteressada, volem el millor per a vosaltres i que entre tots puguem fer més gran la nostra penya i alhora gaudir d’una fantàstica temporada tots junts. us esperem a Can Planoles!

Només ens queda dir-vos que passeu una bona Festa Major! Visca la penya! Visca el Barça! Visca Catalunya!

83 ~

Esp

ort

s


Benvolguts/des lectors/res, aquest any el futbol per desgrà-cia ha quedat en un segon ter-

me a la Penya Blanc i Blava de Roda, hem perdut el vicepresident, el soci, el company i jo, personalment, l’amic: en Ramon.

Durant aquests 13 anys en Ramon ha estat una de les persones més bàsiques en la consolidació i creixement de la

Text. Jordi Bou. President de la Penya Blanc i Blava de Roda de Ter

nostra entitat. Junts, amb la resta de la junta, hem tirat endavant projectes i ac-tivitats i ens hem il·lusionat com veritables adolescents veient que els socis ens responeu sempre, que sou l’altre motor de la Penya. Persones com en Ramon Suriñach, incansable, en Pere Pajarols, sòlid, la Cristina, impagable, en Pep Se-gales, el nervi, l’Expósito, treballador, i l’Ernest, la joventut, trobarem a faltar en Ramon per l’energia i la força que transmetia i trobarem a faltar la persona i l’amic per tal com era. Sempre serà el nostre vicepresident i sempre el portarem a la memòria i al cor.

En aquests moments, que no són del tot fàcils, us desitgem que tingueu una bona Festa Major.

Aquest any, la penya Blanc i Blava de Roda de Ter estem de dol. El passat dia 2 de març el nostre vice-president ens va deixar.

Quan parlem de la penya i penso en ell, un dels cofunda-dors junt amb en Jordi Bou, l’actual president, em vénen al cap molts records. Les reunions, les festes, les sortides al camp, les rialles, veure guanyar el nostre equip, veure’l per-dre, derrotes a vegades injustes, les disputes pels jugadors que ens agradaven i els que no... Molts moments viscuts, compartint uns colors. uns colors que ell estimava i que a mi, em va ensenyar a estimar encara més. El dissabte abans de marxar, encara va poder gaudir de la victòria del nostre equip. L’última alegria...Ramon sempre estaràs amb nosaltres, perquè tots serem periquitos fins la mort. T’estimem...

Text. Cristina Tuneu

Si vols ser subscriptor o anunciant de la revista Roda de Ter contacta amb nosaltres

al telèfon 93 854 02 30 o al carrer Ramon Martí, 42 baixos de Roda de Ter

R ÐT

84 ~

Esp

ort


El Bàsquet a Roda de Ter compta amb uns quants anys d’història i amb uns noms pròpis que foren els impul-sors i capdavanters d’aquest esport a la nostra pobla-

ció. Es van portar a terme diverses iniciatives, tant mascu-lines com femenines, relacionades amb l’esport escolar fins que l’any 1992, per iniciativa del llavors regidor d’Esports de l’Ajuntament de Roda de Ter, es funda el club actual de bàs-quet amb la ferma voluntat de donar-li un impuls definitiu.Tan bona fou l’empenta inicial que actualment el Club Bàs-quet Roda no només està plenament consolidat com a alter-nativa esportiva a la nostra població sinó que, en categories femenines, ha esdevingut un dels referents a la nostra co-marca. Només cal donar un cop d’ull a la composició de les diverses plantilles per trobar-hi jugadores, sobretot, i també jugadors, procedents de diversos pobles de les rodalies.

Des de la data de la fundació moderna, doncs, el Club Bàs-quet Roda no ha parat de créixer. Actualment és un membre actiu de la Federació Catalana de Basquetbol, a les compe-

Text i foto. Club Bàsquet Roda

ticions de la qual prenen part anualment els diversos equips del club –a banda de la participació dels equips inferiors- a les competicions comarcals que organitza el Consell Espor-tiu d’Osona.

Temporada 2008/09El Club Bàsquet Roda compta en l’actualitat amb 10 equips de bàsquet. De cara a la temporada esportiva vinent, el Club té entre els seus objectius poder comptar per primera vega-da amb un equip sènior per a cadascuna de les dues cate-gories (masculina i femenina), fita que ha de donar un nou impuls al basquetbol a Roda de Ter.La pretemporada vinent s’iniciarà amb el ja tradicional sta-ge. Per a aquesta edició es recupera la Seu d’urgell com a població on es durà a terme l’estada. Aquesta activitat de tres dies de durada està oberta a tots els jugadors i a totes les jugadores del club i té com un dels objectius potenciar les relacions entre tots els àmbits del club: jugadors/res, pares/mares, entrenadors/res i Junta Directiva.

Ja tenim aquí la segona edició de les 2 hores de Resistència de les Masi-es de Roda, esperonats per l’èxit de

l’edició de l’any passat hem preparat la segona edició amb més categories, més premis en metàl·lic i trofeus. A més dels tres primers equips de la ge-neral, les categories per aquesta prova seran: júnior (de 14 a 16 anys), mixta,

Text. Jaume Riera. President Club BTT Cases Noves

fèmines, local i la Màster-40. La prova es celebrarà el dissabte 27 de setembre a les 5 de la tarda. A partir de dos quarts de 4 de la tarda i fins a tres quarts de 5, es podran fer les inscripcions i reconeixament del circuit. L’emplaçament és al ma-teix lloc, al camp de futbol de les Masies de Roda, amb alguna petita modificació envers al circuit de l’any passat.Recordeu que és una prova de resistència que s’hi pot participar amb equips de dos ciclistes amb una sola bicicleta o amb dues bicicletes que es van rellevant en cada volta. Per a més informació i inscripcions anticipades us podeu adreçar a la pagina: www.bttcasesnoves.com.

85 ~

Esp

ort

s


Roda de Ter es va convertir en l’escenari per excel·lència dels pescadors. Per 13è any conse-

cutiu, del 25 al 27 de juliol, es va cele-brar la Fira del Pescador, al passeig del Ter, la qual s’ha convertit en un refe-rent a Catalunya en el món de la pesca. Aquest any, acompanyada per la nove-tat del Mercat del Gust i pel Bus Tu-rístic de la Diputació de Barcelona.

La cita anual va reunir més de 400 pescadors en els diferents concursos programats, tal i com ja havien previst des de la Societat de Pescadors Espor-tius de Roda, principals impulsors de la fira, juntament amb l’Ajuntament de Roda de Ter. Per aquest motiu, el president de la Societat, Xavier Carre-ra, assegura que “la fira ha complert les expectatives que ens havíem marcat, com cada any”. Carrera és conscient que el nombre de participants que hi ha hagut a cada concurs és el sostre màxim al que pot arribar la fira “pel

Text. Montse Verdaguer i Mas. Fotos. Francesc Xavier Baucells Brecha i Montse Verdaguer

tipus d’escenari amb el que comptem” i fins i tot, de cara l’any que ve, es plan-tegen tancar la participació a un deter-minat nombre d’inscrits.

El president de la Societat de Pesca-dors Esportius de Roda aprofita per re-clamar actuacions al riu Ter al seu pas per Roda de Ter: “Ens falta escenari.

El riu s’ha de dragar i adequar el tram que passa pel nostre municipi”. Amb les actuacions pertinents, Xavier Car-rera assegura que “em veuria en cor de portar 300 pescadors a cada concurs”. Tot i l’èxit d’aquest edició, Carrera no descarta introduir novetats de cara l’any vinent per obrir encara més la fira a altres modalitats de pesca.

Un dels moments més concurreguts de la fira va ser durant l’entrega de premis del concurs infantil de pesca.

86 ~

Esp

ort


El president de la Societat de Pesca-dors recorda que Roda de Ter és un referent en el món de la pesca, no ja només pels bons resultats que han ob-tingut com equip, sinó també pel fet que des dels 6 últims anys, la població ha acollit el Campionat de Catalunya de pesca i aquest any també ha estat escenari de dos campionats nacionals. “Quan parles de pesca, parles de Roda de Ter. Som els referents”, assegura Xavier Carrera, que també és presi-dent de l’Àrea d’aigua dolça de compe-tició de la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting. Els propers 27 i 28 de setembre, Roda de Ter acollirà la primera fase del Campionat de Catalunya de Primera Divisió del Grup A. Durant el dissabte i el diumenge, també es va poder visitar al Passeig del Ter, el

Mercat del Gust, una mostra itinerant de productes de la nostra terra organit-zada des del Consell Comarcal d’Osona i Osona Turisme, de la que Carrera en destaca que “és una bona combinació amb la fira del pescador” perquè considera que farà apropar al Passeig del Ter públic més ampli que l’estrictament relacionat amb el món de la pesca. El Mercat del Gust només estava previst pel diumenge però finalment es va aconseguir que la meitat dels estands també hi fossin pre-sents el dissabte.

També es va poder visitar el Bus Turístic de la Diputació de Barcelona, situat a l’entrada del recinte, pel costat de l’aparcament. Aquest bus és un element de promoció itinerant, i consta d’una exposició interior i un espectacle audiovisual en 3D. L’exposició interior presenta imatges dels principals atractius turístics de la província de Barcelona i dels continguts de l’oferta de turisme: Agroturisme, Termalisme, Turisme Industrial, Rutes Culturals i càmpings. El Cinebus 3D té com a principal missió apropar l’oferta turística de la província de Barcelona i alhora, pot funcionar com a punt d’informació turística itinerant en esdeveni-ments de gran afluència, ja que va proveït amb el material promocional de l’Ofi-cina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona.

Xavier Carrera ha explicat que els 16 estands que van participar a la Fira del Pescador ja han confirmat la seva as-sistència de cara l’edició de l’any que ve. Com cada any i que ja s’ha conver-tit en un clàssic de la fira, es va poder visitar l’estand Arxiu de pesca i in-troducció a la pesca de la carpa amb mosca artificial de Francesc Xavier Mauri, qui va portar a la fira 6 pesca-dors professionals, el dissabte, i 6 més, el diumenge, que van fer una exhibició al riu d’aquesta modalitat. Segons Carrera, una de les principals novetats de la fira va ser l’estand dedi-cat a la modalitat de carpfishing (pesca de carpa) que encara no hi havia estat present cap any i que és “espectacular”. Aquells pescadors que volien vendre material usat en bon estat o que en vo-lien comprar de segona mà, ho van po-der fer a l’estand de la botiga de pesca de Roda JJ Pesca-Sport. Carrera també destaca l’estand de la Federació Cata-lana de Pesca Esportiva i Càsting, que repeteix assistència en cada edició.Carrera assegura que ja hi ha previs-tes diverses novetats de cara la fira de l’any que ve però que de moment en-cara no les vol donar a conèixer.

Els estands presents a la fira

87 ~

Esp

ort

s


Més de 400 pescadors han participat en els 3 concursos que s’han organitzat du-rant la Fira del Pescador de Roda: el Campionat de pesca internacional per equips de la Copa Sensas, el gran concurs Infantil i el gran concurs sènior. Pel que fa al Campionat de la Copa Sensas, hi van participar 16 equips de 4 participants ca-dascun. un total de 64 participants, entre els que destaquen 4 campions del món, 2 de francesos i 2 de Talavera de la Reina, a més de 9 campions d’Espanya. Xavier Carrera, explica que el nivell de la competició va ser molt alt amb resultats molt ajustats tant en els quilos de peix que es van pescar com en els punts finals. Per Xavier Carrera, “aquest és un campionat únic a nivell de tot Catalunya tant pel nivell com pel prestigi que ens donen els participants que han vingut”.

Primer grup classificat

Societat de Pescadors Esportius de Manlleu

Marc Casas Pes: 2,020 Kg.Jordi Serrabassa Pes: 6,530 Kg.

Ernest Basas Pes: 2,040 Kg.Josep Camps Pes: 4,780 Kg.

Segon grup classificat

Societat de Pescadors Esportius de Roda

Cristòbal Cantos Pes: 3,520 Kg.Xavier Mira Pes: 1,180 Kg

Marc Carrera Pes: 4,320 KgXavier Carrera Pes: 3,360 Kg.

Tercer grup classificat

Equip format per França i Talavera de la Reina

Jean Desque Pes: 1,520 Kg.Jean Paul Ricard Pes: 3,120 Kg.Àngel Rodríguez Pes: 3,820 Kg.

Roberto Rodríguez Pes: 1,460 Kg.

Els premiats de cada zona

Zona A Marc Casas. Pes: 2,020 kg.Zona BJosep Camps. Pes: 4,780 Kg.Zona CCeferino Lozano. Pes: 5,400 kg.Zona DJordi Luque. Pes: 3,660 kg.

88 ~

Esp

ort


Al Gran Concurs Infantil de la Fira del Pescador, que es va fer el dissabte a la tarda, hi van participar un total de 108 nens i nenes. Segons el president de la Societat de Pescadors Esportius de Roda de Ter, Xavier Carrera, per aconseguir aquest nombre tan elevat de participants va ser “clau” el taller de pesca que es va oferir la setmana anterior a la fira per als nens i nenes participants a l’Escola Esportiva. Arrel del taller, on els pescadors de Roda els van ensenyar aspectes

bàsics de la pesca, les inscripcions es van disparar. Tot i l’èxit que cada any té el concurs infantil, Xavier Carrera voldria aconseguir fidelitzar els parti-cipants per poder-ne portar als cam-pionats i concursos socials.

Per tercer any consecutiu, la So-cietat de Pescadors Esportius de Roda va organitzar un curset

d’introducció a la pesca amb alumnes de l’Escola Esportiva, al pas del riu Ter per Roda. Xavier Carrera, president de la societat, ens va explicar que enguany un total de 33 nens van participar a l’activitat. Després d’una introducció general a tot aquest món, va començar la millor part del matí: un per un es van disposar a llançar la canya al riu amb l’esperança de treure un peixet al cap de pocs minuts, però això sí, després els van tornar un altre cop a l’aigua perquè els pescadors de Roda són uns pescadors “sense mort”. Els organitza-dors, molt contents d’acostar els més

joves a la seva afició, es lamentaven que l’activitat durés només un matí del mes de juliol i per això miraran de fer-la extensiva a més dies, perquè se-gons Carrera: “La pesca ajuda a crear vincles amb els nens, i alhora, els més joves es familiaritzen amb la natura i aprenen a respectar-la”. I el dissabte a la tarda, com és tradició a la Fira del Pescador, es va celebrar el concurs de pesca infantil, que ja és tot un referent a nivell de Catalunya perquè no n’hi ha cap que cada any sigui capaç d’aplegar un centenar de participants. Va ser una jornada sense competitivitat, amb l’únic objectiu que els nens s’ho passin bé fent una cosa poc habitual entre les seves activitats: la pesca.

Text. Laura Peidró i Arumí. Foto. Estel Terricabras i Ocaña

El curs va generar molt d’interès entre els joves.

1er classificat de més pes femeníNom: Alba TarteraPes: 2000 Kg.

1er classificat peça grossa femeníNom: Júlia TraveriaPes: 1840 Kg.

1er classificat de més pes masculí Nom: Miquel Roca Martín Pes: 2260 kg.

1er classificat peça grossamasculíNom: Jordi Pladevall PuigdesensPes: 460 kg.

89 ~

Esp

ort

s


Al Gran Concurs Sénior de la Fira del Pescador hi van par-ticipar un total de 172 pescadors. El concurs va començar a les 6 del matí del diumenge, 27 de juliol, i els premis es van repartir al migdia. Segons Xavier Carrera, “aquest és el campionat estrella de la comarca d’Osona i la gent ha res-post”. Des de la Societat de Pescadors de Roda es plantegen de tancar les inscripcions a 180 participants de cara l’any vinent: “Tenim un escenari per a 180 participants. La resta de zones del riu Ter que pots oferir per competir no són bones”, assegura Carrera. La Fira del Pescador d’aquest any va acabar amb ron cremat i les típiques havaneres del diu-menge al vespre al passeig del Ter.

Premi: Peça granNom: Javi MontesPes: 4,440 Kg.

Premi: FèminaNom: Laia ViñalsPes: 3,680 Kg.

Premi: Veterà 65 anysNom: Pere Vila FarrésPes: 2,380 Kg

Premi: Infantil fins a 14 anysNom: Miquel Pastor GarciaPes: 1,140 kg.

Premi: Local amb més pesNom: Jonatan MerinPes: 6,500 kg

Premi: El número 13 de més pes Premi cedit per: Jaume SolerNom: Ramon Tresserres Pes: 3 kg.

Premi: El número 50 de més pes. Premi cedit per: Jaume EscarrabillNom: Pere PeñasPes: 0,860 kg.

Premi: El número 50 peça gran.Premi cedit per: Pastisseria PratNom: Gerard Arroyo NogueraPes: 0,120 kg.

Premi: Més pesNom: Josep Maria

AregallPes: 12,680 kg.

90 ~

Esp

ort


Fidels a la nostra cita de cada any, la nostra vila tornarà a gaudir d’un esdeveniment esportiu de qualitat com és la Mitja Marató de Roda, esperant assolir un èxit de participa-ció i de públic com el de les últimes edicions.Ara fa 25 anys, el 26 de gener de 1984, en un matí molt fred es va celebrar la primera edició de la cursa de Roda amb un circuit de 24 quilòmetres donant dues voltes a Sant Martí Sescorts. La cursa es va fer amb la col·laboració de la regi-doria d’Esports de l’Ajuntament i la Comissió Marató de Catalunya (organitzadora en aquell moment de la Marató de Barcelona). 202 atletes van creuar la línia d’arribada, dels quals el primer en categoria masculina va ser Josep Lluis Zarco amb 1h 20m 29s i en femenina la coneguda Quima Casas amb 1h 34m 06s.La XXV Mitja Marató, la XII Cursa de 10 km. i el X Cros Escolar, que tindran lloc el 12 d’octubre, ja han començat el compte enrere. La Mitja Marató d’enguany serà puntuable per la 3a Challenge de Mitges Maratons, Gran Premi Dipu-tació de Barcelona, per segon any consecutiu. El recorregut serà com el de les darreres edicions, amb alguns petits can-vis dins el nucli urbà de Roda, degut a les obres de la plaça Major i carrer Ramon Martí.El Cros Escolar constarà de quatre categories: prebenjamí, benjamí, aleví i infantil. Totes aquestes curses es realitzaran

Text i foto. Gregori Domínguez. President Comissió Atlètica de Roda

pels diferents carrers del barri de la Prada.És per a mi un honor poder presentar un altre any una cur-sa que va començar amb la il·lusió d’una colla d’amics que estimàvem i estimen l’atletisme i el poble de Roda . No vull acabar sense donar les gràcies a la Diputació de Barcelona, ajuntaments, caixes d’estalvis, Consell Comarcal, marques comercials, Mossos d’Esquadra, Protecció Civil, voluntaris i atletes en general, perquè gràcies a ells hem arribat als 25 anys plens d’èxits. Amb l’esforç i la il·lusió de tots fem que aportem el nostre granet de sorra.

En primer lloc, en nom de la meva junta i del meu propi, vull aprofitar l’oportunitat d’adreçar-vos unes breus pa-raules d’agraïment a tots els socis del club Escacs Roda i Masies, ja que sense ells no hauríem pogut tirar endavant aquesta tasca que dia darrera dia estem fent. Els actes que el club Escacs Roda i Masies pensem portar a terme durant aquest any 2008 són el Campionat d’adults entre els socis de la entitat i el Campionat infantil del barri del Bonamic, en motiu de les seves festes.Per la Festa Major de Roda, com cada any, organitzem par-tides de minicampionat infantil i l’endemà, partides de si-multànies per a tothom a càrrec d’un conegut escaquista. També per la Festa Major de Masies de Roda estem pre-sents amb partides d’escacs infantils. us recordo que si al-gun dels vostres fills està interessat i vol apuntar-se, només ha de fer-ho saber a algun de nosaltres o bé estar present al lloc on es fan les partides infantils. Bona festa major.

Text. Joan Bigas. President Escacs. Fotos. Escacs Roda i Les Masies

Sortida de la primera Mitja Marató, celebrada l’any1984.

91 ~

Esp

ort

s


Aquest any el Club Ciclista Pedal-Ter ha complert 50 anys d’existència. unes noces d’or que van celebrar amb tots els socis amb un esmorzar de germanor a la Fonda urgell, el 15 de juny. Aquell mateix dia van presentar una exposició retrospectiva de totes les èpoques del ciclisme local. Com a colofó de la festa d’aniversari, els deu socis més antics se’ls va entregar una placa com agraïmetnt per tots aquests anys recolzant l’entitat. Pel que fa la història del club, el Pedal-Ter es va constituir l’any 1958 i fou una continuació de la secció cicilista del Centre Esportiu Roda de futbol que en aquells moments estava presidida per Tristan Sorolla i Ra-mon Sanglas, en aquells moments en el paper de secretari i actualment el soci número ú de l’entitat i cofundador del club. Com club ciclista federat, hi van continuar figurant aquestes dues persones que, juntament amb altres aficionats locals a aquest esport, van aconseguir formar una nombro-sa junta i encarrilar encara més l’esport a la vila. Els 25 anys de la fundació del club també foren celebrats organitzant per primera vegada la tradicional cursa Badalona-Roda amb dues etapes, que amb el temps va esdevenir un clàssic molt esperat a la població.

ElS DEU SOCIS HOMENATjATS1-Ramon Sanglas Vila; 2-Josep Serra Rovira; 3-Joaquim Solé Pararols; 4-Albert Poblet Masramon; 5-Pere Serra Ro-vira; 6-Andreu Bosch Solà; 7-Francesc Ribas Sanglas; 8-Jo-sep Bruguera Codina; 9-Ramon Roura Viladecàs; 10-Joan Bosch Solà

El grup de cicloturistes que cada diumenge surten d’excursió.

Text. Josep Serra i Pere Serra. Fotos. Pere Serra i Rovira

El moment de l’entrega de plaques, al soci número 2.

Ramon Sanglas, soci número 1 del Club Ciclista Pedal-Ter.

92 ~

Esp

ort


Ja fa uns quatre anys que a la Hípica Coll de Roda organit-zem una mena de casal d’estiu, el que nosaltres en diem “Hípica d’Estiu”. Hi han participat nens i nenes d’entre 6

i 13 anys cada matí de l’1 al 31 de juliol, amb la particularitat dels divendres, dia que ens quedàvem a dinar tots junts.

L’objectiu d’aquesta activitat era tenir cura dels animals, respectar-los i estimar-los tot participant d’una manera di-recta. Durant aquest mes, un seguit d’activitats han fet que les hores passessin volant per a tots els participants: han tingut cura dels animals i de la granjeta adaptada per ells, han muntat a cavall, han visitat la clínica veterinària de Roda, han anat d’excursió amb carro, han fet jocs amb els cavalls i han tingut cura de l’entorn. A part de les activitats ja esmentades, ressaltaríem una de les més atractives aquest any: la visita d’en Joan, que va venir a tondrar les ovelles i va crear molta curiositat entre els nens ja que era la primera vegada que ho veien.

De l’Hípica d’Estiu podríem destacar la responsabilitat dels nens vers els animals: els hi donaven menjar cada dia, juga-ven amb ells, i abans de marxar, dutxaven tots els cavalls i els portaven al camp on passen els dies d’estiu. Aquests dies hem pogut observar que els nens són molt agraïts amb els cavalls; saben com tractar-los i quin paper juga cadascun d’ells perquè tots són diferents. Això també passa a l’inre-vés: els cavalls també saben molt bé com han de treballar i quin és el comportament que han de tenir amb els nens.

No podem deixar de banda la petita granja; allà on han trobat el caliu dels petits animalets que havien de cuidar d’una manera especial: preparaven biberons i els donaven als xaiets, recollien els ous cada matí, cuidaven les conilles que havien tingut fillets amb molta delicadesa, ajudaven a la cabra a amamantar els cabrits...

Estem realment satisfets de com ha anat aquest any; uns 200 nens han passat per l’hípica per gaudir d’aquesta acti-vitat; nens de Roda i també de pobles veïns: Vic, St. Julià de Vilatorta, Manlleu, St.Hipòlit, Folgueroles, Torelló, Callde-tenes, Taradell...

Des de la revista Roda de Ter volem agrair a totes les perso-nes que han col·laborat: els monitors que ens han ajudat du-rant tot aquest mes, tots els casals d’esports que han vingut a visitar-nos i a participar, el veterinari, en Joan l’esquilador, i a les persones que han cuinat per nosaltres.

Text i fotos. Hípica Coll de Roda

93 ~

Esp

ort

s


Durant l’època d’estiu la regidoria d’Esports i les enti-tats esportives del poble omplen d’activitats l’agen-da de petits i grans perquè no hi hagi cap excusa

per no fer esport. Des del 14 de juny les piscines van obrir les seves portes, encetant una temporada que va acabar el diumenge 7 de setembre.Amb la piscina també va tornar l’aiguagim. Enguany hem arribat a més de 70 inscripcions repartides en 3 torns, on les assistents, totes elles dones, segueixen els exercicis de la monitora al ritme de la música. Aquesta activitat és molt beneficiosa ja que l’aigua redueix els impactes al mínim i permet una llibertat de moviments que no podríem obtenir fora de la piscina. A més, té uns bons afectes psicològics i és un lloc de relació social que genera estats d’ànims positius. A part de l’aiguagim, a la piscina s’hi pot anar a nedar, en hores fora de l’horari al públic, amb l’abonament del neda-dor que dura tot el mes de juliol. un altra activitat de piscina són els cursets de natació, on els més petits estan aprenent a ser autònoms dins de l’aigua, a saltar, a nedar per sota l’aigua, a fer bombolles... dins un ambient lúdic i recreatiu. Els més grans aprenen a perfecci-onar els estils de crol, esquena, braça i papallona augmen-tant la seva resistència cardiopulmonar i treballant la major part dels músculs. L’activitat, però, que acull més nens i nenes de 6 a 14 anys és l’Escola Esportiva amb un total de 139 inscripcions durant les 6 setmanes que dura enguany. L’equip de monitors, està portant a terme una programació plena d’activitats com ara jocs adaptats, rugby, futbolí humà, tennis, bàsquet, excur-sions a peu i amb bicicleta, handbol i moltes activitats més

Un any més es va celebrar la festa Aquàtica a les piscines municipals de Roda de Ter.

Text. Sabina Jufré. Tècnica d’Esports de l’Ajuntament de Roda de Ter

Roda de Ter ofereix un gran ventall de possibilitats esportives durant l’estiu. Ja no tens excusa: aprofita els estius per fer una vida més esportiva i saludable.

que van anar descobrint tots els nens i nenes al llarg del mes de juliol i fins l’1 d’agost, quan va finalitzar l’Escola Es-portiva. A part de totes aquestes activitats, la regidoria d’Esports col-labora amb la Nit Boja, amb la que cada any els joves om-plen les piscines a la nit i practiquen esports com bàdmin-ton, voleibol, futbol, aiguagim i tota mena de jocs aquàtics.Les entitats esportives durant l’estiu tampoc s’aturen i aquest any el Club Esportiu Roda ha organitzat el 1r tor-neig de futbol d’estiu amb partits cada dia al vespre, tant masculins com femenins. El Club Bàsquet Roda ha ofert, un any més, el Campus de Bàsquet durant tot el mes de juliol al matí i el Club Petanca Roda cada divendres ha gaudit de “Les nits fresques” a les instal·lacions del club. Roda de Ter ofereix tot aquest ventall de possibilitats espor-tives durant l’estiu. Ja no tens excusa: aprofita els estius per fer una vida més esportiva i saludable.

94 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?

Revista Roda de Ter / Setembre 2008Revista Roda de Ter / Abril 2008

fessionals de l’hoquei i dedicar-nos-hi exclusivament. Has voltat una mica, però vas co-mençar aquí, a Roda.Sí senyor, al Club Patí Roda. Aquí es feien les coses ben fetes, per això deví-em sortir-ne uns quants que ens hem fet un camí en el món de l’hoquei: en Dani Viñas, els germans Baucells (l’Al-bert i en Xevi), en Juli Anguita... a més d’altres que també varen assolir uns bons nivells. Hi havia una gran, una molt bona escola aquí, a Roda. Es feien molt bé les coses!Els que destacàveu anàveu a parar al CP Voltregà.El cert és que tant en Juli com jo hi và-rem anar a parar, de juvenils de segon any, perquè aquí ens vàrem quedar sense jugadors per poder formar un equip. Ell s’hi va quedar fins fa ben poc i jo, després de dos anys, vaig fitxar pel Vic.Marxar de St. Hipòlit per fitxar pel Vic devia provocar més d’una in-comprensió atesa la gran rivalitat.Recordo aquella època com una de grans canvis al Voltregà i de molta gent que en marxava empipada. Hi ha-via molts jugadors i jo no hi veia mas-sa clara la meva progressió. El Vic, en canvi, em va oferir la possibilitat d’en-trenar amb el primer equip i vaig ac-ceptar el canvi. Vaig anar jugant cada vegada més fins que em vaig consoli-

Ser jugador d’hoquei et deu per-metre disposar de temps per a altres activitats.

Sí, i per això intento aprofitar el temps. He estat un temps descansant i ara faig diverses coses: estudio Dret a la uOC i, a més a més, m’estic traient el títol d’entrenador del nivell absolut. Amb el pensament d’arribar a dedi-car-te a entrenar?Com que hi he treballat tota la vida, m’agrada, evidentment. És un roc que em guardo a la faixa, sí. M’agradaria dedicar-m’hi no en un futur immediat, perquè encara em queden uns quants anys de jugador, però sí a mig termini.I el Dret?És allò que diuen que quant més cul-tivat estàs més i millors oportunitats tindràs. El Dret, si mai tinc el títol, el tindré perquè pot obrir-te moltes por-tes... però m’estimaria més ser entre-nador que advocat. Resumint, que entreneu tan poc que teniu temps per a tot!No, què va! Em passo tot el dia engan-xat a l’ordinador i entrenant, no tinc temps per a res més! Detalla’ns-ho. Entrenar em suposa cinc hores diàri-es: dues de viatge, dues d’entrenament amb l’equip i una altra que hi afegeixo jo, que és opcional i sempre faig, de gimnàs. En el contracte tinc la clàusu-la que especifica que hem de ser pro-

dar ja com a jugador de Divisió d’Ho-nor. Va ser també amb el Vic quan vaig debutar amb la Selecció Espanyola.I arriba l’oferta de Portugal.I me n’hi vaig. Tenia ganes de veure l’hoquei portuguès. Jo era, i sóc, un amant del joc atacant, del joc lliure que es practicava a Portugal, sobretot el Porto, que em tenia enlluernat. Era el mateix joc d’atac que jo havia ma-mat a Roda amb en Blai Generoso, un joc ràpid i dinàmic. A nivell absolut m’havia trobat amb un hoquei dife-rent, cada cop més tàctic, més tancat i, al meu entendre, més avorrit. Per això, anar a Portugal era anar a retrobar l’essència. Em feia molta il·lusió anar a viure aquella lliga!I no te’n penedeixes, vaja.No, al contrari. A més del canvi es-portiu, va representar un canvi molt important a la meva vida, viure en un altre país, aprendre una nova llengua i provar-te una mica tu mateix. Tot i que el primer any va ser dur, per mol-tes raons, el segon, en canvi, va ser fantàstic; fantàstic en tots aspectes: es-portiu, personal, social... Jo sempre dic que aquells varen ser els millors anys de la meva vida.I t’hi estàs només dues tempora-des...Sí, tot i que tenia ofertes del Porto i del Barcelos, que eren els dos equips pun-ters, el fet que el Barça em vingués al

Text. Pep Bas i Quico García. Foto. Quico i Pep

Miquel Masoliver i Valdivieso / Jugador d’hoqueiVaig néixer el disset de gener del 78, a l’Aliança de Vic / Vaig començar a jugar a hoquei al CP Roda quan tenia sis anys / He format part del CP Voltregà, CP Vic, Infante de Sagres (Portugal) i el FC Barcelona, club del qual formo part actualment / Aficions? Bicicleta, esquaix, padel, snorkel, escalada... També m’agrada la muntanya, molt el cine, i llegir.

95 ~

Sap

s q

uè v

ull d

ir?


darrera em va decidir a tornar, també perquè aquell ritme de vida de Portu-gal era massa, diguem-ne, relaxat. Era molt llaminer. Vaig tornar amb la in-tenció de tornar a estudiar i no deixar a mitges el que havia començat. I, a més, hi ha una altra cosa: tot i que tot era molt maco no deixes d’estar fora de casa.Un dubte: com és que et decantes per l’hoquei en un món tan futbo-lero?Abans tampoc no ho era tant com ara. Abans, tot i que el futbol ja era l’esport rei, l’hoquei tenia aquí una bona pre-sència... i com que els dos meus ger-mans més grans també hi jugaven...! Jo no volia jugar-hi, a hoquei, però era com una tradició familiar. un dia em varen posar els patins i ja no me’ls he tret mai més.Arribes al Barça i amb els anys et trobes envoltat d’osonencs. Què te-niu els d’aquí que us empaiti el que és considerat el millor equip del món?El que és bo és que aquí hi ha una gran competència des de petits: Vic, Vol-tregà, Roda... se les tenen des de ben petits. Els que ara som companys, de petits ens havíem enfrontat mil vega-des. Hi ha una gran tradició d’hoquei i equips punters a Osona; això fa que surtin bons jugadors. Els nens pugen amb l’hoquei. Només heu d’anar a

Sant Hipòlit per veure-ho. Ara el Vic també està fent molt bé les coses. T’ha privat de moltes coses l’ho-quei?Sí, sobretot en aquella edat de juvenil i de júnior en què la teva colla se’n va de festa i tu estàs tancat a casa perquè l’endemà has d’anar a jugar. Sí que et perds moltes coses, però després et compensa. I tant si et compensa! Ara em sento gairebé un privilegiat.El club on t’has sentit més bé?Cada club té una cosa especial. Però no oblido que el club que em va cre-ar va ser el Roda. Vaig passar la meva infantesa aquí i això és vital. La base del que sóc jo me la va donar el Roda i Roda. Vaig anar a escola aquí fins a vuitè d’EGB! La colla d’amics era la d’aquí i fins i tot quan me’n vaig anar a viure a Manlleu mantenia lligams aquí. Hi venia a escalar, ho feia tot aquí, a Roda. El club d’aquí va ser especial, va ser passar-m’ho bé, molt bé, jugant a hoquei.Una curiositat: per què us atabalen tant les concentracions?Perquè tens tot el dia lliure per anar pensant que demà tens un partit im-portant. Psicològicament això és do-lentíssim. En comptes d’estar relaxat, et vas posant més i més nerviós. El més adequat són les rutines diàries, estar a casa i amb la teva gent. A més, arriba un moment en què fins i tot els

viatges et cansen.De cop, et negues a jugar amb la Se-lecció Espanyola.Sí, vaig decidir anar amb la Catalana. Amb la Selecció Espanyola ja ho havia fet tot. Què més havia de buscar-hi? Ja no em motivava. Amb la Catalana tenia aspiracions. I, a més, sé que estic en un club catalanista que, en cas de necessitar-ho, em podia recolzar sense sortir ningú perjudicat.Acabem. En què s’assembla l’esport i la vida?És el mateix. Per mi, l’esport és l’essèn-cia de la vida: per aconseguir una cosa has de treballar molt; ningú no regala res, al contrari, si et poden perjudicar, et perjudiquen.

Ho deixem aquí, amb la confiança de poder-ne tornar a parlar en una altra ocasió, potser quan ja es miri l’hoquei des d’una altra perspecti-va. Llavors, parlarem de la seva in-fantesa, quan s’imaginava fent de cuiner, o dels molts països als quals ha viatjat per disputar-hi algun par-tit: Alemanya, Suïssa, França, An-glaterra, España, Itàlia, Portugal (les illes Açores també), Argentina, Xile i Brasil. Ens fa l’efecte que no és prou conscient del molt que ja ha aconseguit al món de l’hoquei. I en-cara, la corda que li queda! Saps què vull dir?

Com a jugador del CP Vic: 1 Copa del Rei (1998/99) i 1 Copa de la CERS (2000/01); com a jugador del FC Barcelona: 5 OK Lligues (2003/04, 2004/05, 2005/06, 2006/07, 2007/08), 4 Copes d’Europa (2003/04, 2004/05, 2006/07, 2007/08), 4 Copes Conti-nentals (2004/05, 2005/06, 2006/07, 2007/08), 3 Supercopes d’Espanya (2004/05, 2005/06, 2007/08), 2 Co-pes del Rei (2004/05, 2006/07), 1 Copa de la CERS (2005/06) i 1 Copa Intercontinental (2005/06).Com a jugador de la Selecció Es-panyola: 3 Europeus (2000, 2002, 2004), 1 Mundial (2001) i 2 Copes Llatines (1999, 2000).

96 ~

Fes

ta M

ajo

rRevista Roda de Ter / Setembre 2008

97 ~

Fes

ta M

ajo

r


98 ~

Fes

ta M

ajo

rRevista Roda de Ter / Setembre 2008

99 ~

Fes

ta M

ajo

r


Que el temps passa ràpid és ben evident, no us sembla impossible que ja faci un any que parlàvem de la festa major? un any... hi ha hagut de tot, molta sequera, després molta pluja. Dies per recordar i dies que val

més oblidar. Noves vivències que d’una manera o un altra ens fan més savis, més feliços o més desafortunats. Però tot plegat és part del nostre recorregut per la vida, part del camí que anem fent. I amb el camí de cada individu, junts, fem que el nostre poble també camini, vagi endavant, creixi...Sortosament, encara podem dir que vivim en un poble on tots, o quasi tots, ens coneixem. On encara hi ha el caliu dels pobles petits, on res ni ningú és indife-rent. On sempre hi trobes algú, disposat a donar-te la mà. On les alegries i penes són compartides, on les adversitats dels altres no passen desapercebudes. I això, hauríem d’esforçar-nos perquè no canviï. És un valor afegit, que junt a unes pos-sibilitats de poder tenir una vivenda digna, fa que sovint gent jove que comencen la seva etapa de vida en parella o d’independència familiar, triï Roda per viure. I això ens ha d’enorgullir.

Ha estat un any, per a mi, d’aprenentatge en la nova tasca a l’ajuntament. D’en-certs i d’errades, però sempre amb bona voluntat i amb l’afany de treballar per Roda i posar el nostre gra de sorra per aconseguir el poble que tots volem. Aques-ta és una tasca de tothom, en el dia a dia, sentint-nos orgullosos de ser rodencs, de viure en un poble amb una oferta important d’activitats i de serveis. Sense barreres pels que tenen dificultats de mobilitat o la gent gran, que puguin accedir a tots els espais, perquè són per gaudir-los. Espais que cada vegada més, intentem potenciar, obrint-los a diferents activitats, perquè estem segurs que us hi trobeu bé. Que tenen un entorn que convida al passeig o senzillament, a reposar. Des d’on la vista que se’ns dibuixa és agradable, on escoltem el relaxant soroll de l’ai-gua del riu... No trobeu que som molt afortunats de viure a Roda?

Sovint, quan dic que sóc de Roda de Ter, la gent ens coneix per en Miquel Martí i Pol, qui no coneix al poeta del poble? I me’n sento cofoia tanmateix d’explicar que en Miquel és el nostre rodenc, junt amb en Bac de Roda, més conegut, però que tenim un ramell important de rodencs il·lustres en el món de la literatura. Que som un poble que ha inspirat a poetes, escriptors, pintors. Que tenim una història rica, plena de noms importants vinculats a la nostra vila. Personatges que han deixat un llegat prou important, i que des de les diferents regidories impli-cades ens hem marcat la fita de fer-lo accessible a tots. Recuperant la memòria històrica, perquè és la nostra obligació que no es perdi en l’oblit.

Però tot això no hauria estat possible, sense la feina de tots plegats: els companys de l’Ajuntament, les tècniques, els rodencs i rodenques que des de les diferents associacions culturals, esportives, de veïns, etc. han treballat de valent, posant en cada tasca l’esforç i il·lusió per la feina ben feta. A tots, moltes gràcies.Ah! No penseu pas que m’oblido de la Festa Major! Enguany, com cada any, hem preparat tota mena d’activitats, espectacles, concerts... de tot. Volem i us dema-nem que sortiu al carrer, que participeu. us hi esperem! Bona Festa Major!

Francesca Costa i Mulas. Regidora de Cultura, Joventut i Mitjans de Comunicació

Som un poble que ha inspirat a poetes, escriptors, pintors. Que tenim una història rica, plena de noms importants vinculats a la nostra vila. Personatges que han deixat un llegat prou important, i que des de les diferents regidories implicades ens hem marcat la fita de fer-lo accessible a tots. Recuperant la memòria històrica, perquè és la nostra obligació que no es perdi en l’oblit.

100

~ Fe

sta

Maj

or


Xavier Baurier i Foret té 64 anys. Està casat, té dos fills i fa 40 anys que viu a Roda de Ter. Familiar dels amos de la colònia Salou, de petit, hi havia passat els estius. La mú-sica és la gran passió de qui va ser l’impulsor de l’escola de música El Faristol i director de la Coral Esplai. En la seva dilatada carrera ha escrit més de 30 sardanes. Músi-ca per a orquestra, cobles i corals, també bandes sonores de cinema i obres de teatre, pastorets... I ara últimament ofereix recitals de cançó francesa. La seva prejubilació de la banca li permet dedicar més hores a cultivar un art al que no s’ha dedicat mai professionalment. És el prego-ner de la Festa Major 2008 de Roda de Ter.

Quan li van proposar de fer de pregoner a la Fes-ta Major de Roda, quina va ser la primera re-acció?

Em va sobtar i em va fer feliç, em va agradar que m’ho di-guessin. No m’ho esperava però bé, si m’ho demanen amb molt de gust ho faig, és un honor. No faré cap invent; expli-caré la meva relació, els lligams que tinc amb Roda.Fa molts anys, vostè, que viu a Roda.Sí, ja fa uns quants anys que visc a Roda. Jo de petit venia per aquí, i Roda m’era una mica estranger, però bé, que sóc rodenc i ho sento fins a la medul·la aviat farà uns 40 anys.La seva infantesa està més relacionada amb França?No, està més relacionada amb Barcelona.Però no va estudiar a França?Sí, després vaig fer la universitat a França, però jo sóc nascut a Barcelona. De petit vivia a Barcelona, i passava els estius a Salou, els meus pares hi tenien una casa i era el nostre estiueig, veníem aquí per les vacances, i així va començar la meva petita relació amb Roda. El cognom de Baurier a Roda està relacionat amb la co-lònia Salou. Quins records en té?De la colònia? En tinc tants.., d’infantesa bàsicament, per-què tal com era la colònia de Salou, a partir dels anys 60 i es-caig, va desaparèixer. Els records que tinc són molt ferms.Però una persona com vostè, tan vinculat amb Barcelo-na, fins i tot amb França, es pensava que acabaria vivint en un poble com Roda?No, en absolut, però bé, la vida et porta, no ho sé, és el destí, l’atzar, diga-li el que vulguis; la casualitat... no me’n pene-deixo pas!Practicar la seva vessant artística és més difícil si viu en un poble que si visqués a Barcelona? A mi em sembla que les arts les cultives segons el bagatge

que portes tu i les ganes que hi poses. La gent que viu a Bar-celona, què tenen de més? Potser tenen més a la vora sales de concerts... però molta gent que viu a Barcelona no hi va, i, en canvi, gent de fora sí que hi va. Viure en un poble petit o lluny de Barcelona, no ha de ser cap impediment, perquè qui vol cultivar les arts ja té manera de poder-ho fer. A Roda, va ser el fundador de l’Escola de Música i va di-rigir durant molt de temps la Coral Esplai. Què en queda d’aquell temps?En queden molt bons records. Amb la coral encara ens tro-bem, encara fem alguna cantada de tant en tant, però ara la coral reposa.Però l’escola de música que va fundar, seria l’escola de música que encara existeix avui o no?Bé, l’escola de música que jo vaig fundar és l’Escola de Mú-sica “El Faristol”, per tant, és la mateixa encara que ha evo-lucionat. La pretensió que teníem era donar oportunitat al jovent que volia estudiar una mica de música, i el que tenia aptituts, orientar-lo cap a l’escola de música de Manlleu o de Vic. No teníem cap pretensió de fer cursos; ensenyàvem una mica de solfeig, fèiem guitarra, flautes, piano...I ara, quan veu l’escola que hi ha avui en dia, què pensa?La desconec una mica però la veig molt més completa, és una escola intermunicipal, hi ha altres municipis que hi in-tervenen... Amb els fullets que rebo, hi he llegit que ense-nyen molts més instruments; nosaltres el que fèiem, perquè teníem pocs mitjans, era presentació d’instruments. Estem parlant dels anys 80.El músic neix?Sí, i això és cert; hi ha qui li agrada la música però té moltes dificultats al practicar-la, i hi ha d’altre que hi neix, que hi té facilitats.Com a compositor i director de cobla, és preocupant

El músic Xavier Baurier és el pregoner de la Festa Major de Roda. Nascut a Barcelona i després dels estudis universitaris a França, fa 40 anys que viu a la població.

Text i foto. Montse Verdaguer i Mas

101

~ Fe

sta

Maj

or


l’estat de salut de la sardana?No ens hem de preocupar perquè la salut de les arts va se-gons la marxa del temps, i si la sardana ha de seguir amb efervescència, seguirà a pesar nostre, i si la sardana ha de rebre, ja podem anar fent, que rebrà. La sardana està molt viva; hi ha moltes cobles, i més sardanistes del que sembla.I el públic de les sardanes?Depèn dels llocs; jo he anat a llocs que quedes al·lucinat. L’altre dia vam anar a tocar a Figueres; aquella rambla de Figueres estava tota plena de rotllanes, hi havia gent jove que ballava, gent gran, mitja edat... Castellfollit, Tordera, també són un goig.Des de l’administració no s’hauria d’incentivar d’alguna manera el món de la sardana?L’administració ja fa el que ha de fer. El que passa és que la sardana, degut a la placidesa que respira i la calma i serenor que contagia, no respon en general al desig de les genera-cions més joves, i sembla que, per alguns sectors del jovent d’avui, la sardana està desfassada. El gran desconeixement de la nostra dansa per part de molts la fan objecte de rebuig i despreci. El pas del temps però, ajuda a acostar nous balla-dors vers una activitat cultural i social ben viva. La sardana no es folklore, doncs el folklore forma part del passat. La sardana és sempre d’avui, i com tot el present, té les seves convulcions, els seus alts i baixos.Xavier Baurier ho relaciono amb Avi Colomà. És una sardana que va tenir el segon premi a La Sardana de l’any 78 a Girona. Varem fer dos autocars amb gent d’aquí de la comarca, i el record va ser molt maco. L’Avi Colomà és una sardana més de les meves, però va sortir bé, va tenir una bona acceptació. Actualment és músic (toca el contrabaix) i director mu-sical de la Cobla Genisenca. A banda de la sardana “Vol-tant els ponts”, Baurier té altres composicions relacion-des amb el poble de Roda i altres protagonistes. Totes aquestes sardanes, ja han sonat aquí al poble?

La veritat és que moltes no hi han sonat mai.I quan les podrem sentir?Sortint de Roda, doncs aquí la meva música, últimament, està ignorada. Tret del programa Cafè i Sardanes de Ràdio Roda on en Verdaguer fa sonar per ràdio les meves darreres composicions. Roda ben poc s’assabenta del que faig musi-calment. Però m’estimo més deixar ja el tema.Música per a orquestra, cobles, corals, bandes sonores de cinema i obres de teatre, pastorets... I últimament la cançó francesa. Ho tenia molt amagat, això de cantar.El món de la cançó és important per mi. Sempre he cantat i per aquí o per allà, molta gent n’ha sentit. Amb acompa-nyament de piano, guitarra, orgue, no he regatejat mai a fer sentir la meva veu. I així, un dia a casa de la Pilar Cabot, vaig interpretar alguns aires de la “nouvelle vague”. La Pilar em va proposar fer una tertúlia de poetes sobre cançó francesa que vaig aceptar, doncs m’agradava. Va ser una experiència positiva sobretot quan en Josep Roma va aceptar afegir-se amb el clarinet. En un recital a Vic, en Ramon Martí Pol va ser-hi i va dir “això no quedarà així, ho faràs a Roda. I en Ramon es va oferir per fer la presentació de cada cançó, de cada autor, i així situar a l’espectador. Entre els tres, for-mem un grup agradable de sentir.Comparteix la seva vida amb la música però no s’hi ha dedicat mai professionalment. No és possible viure de la música que t’agrada fer?Professionalment la vida m’ha portat per altres camins i musicalment faig el que m’agrada perquè no m’he dedicat de ple a la música. Sóc ben conscient que per arribar amunt dins el món de la música s’ha de lluitar i treballar molt, i aprofitar les ocasions que sovint no passen un segon cop. A prop nostre tenim l’exemple d’en Pep Poblet, professional de la música, que ha aconseguit el seu nivell amb els sacrifi-cis que només ell sap. Jo sóc un gran aficionat que té la sort de posseir un bagatge tècnic suficient per gaudir i fer gaudir amb la música, cosa que gratifica amb escreix.

L’abril i el juliol, a Roda, vam poder escoltar el recital de cançó francesa de Xavier Baurier, veu i guitarra, acompanyat per Josep Roma, al clarinet, i Ramon Martí, de narrador.

102

~ Fe

sta

Maj

or


un any més ja està tot apunt per gaudir plenament de tots els actes i activitats que des de la regidoria de Cultura i les diferents entitas del poble han preparat per aquesta Festa Major. una Festa Major amb diveristat absoluta per a tots els gustos i edats. Dins la programació d’enguany trobarem espectales infantils, te-atre, projeccions de pel·lícules, concerts per adults i joves, simultànies d’escacs,

Text. Estel Terricabras i Ocaña

barrakes, trobades de vehicles clàssics.. En definitiva, una Festa Major pen-sada perquè tothom la pugui gaudir. Animeu-vos a participar activament en les diferents propostes.

El músic rodenc Xavier Baurier dona-rà al tret de sortida a la Festa Major 2008, des de la plaça Major. Al mateix temps les ones del 107.6 FM, Ràdio Roda, es farà la retransmissió en di-recte del pregó per totes les persones que no puguin assistir-hi, a partir de les 9 del vespre.Seguidament, pica-pica per a tots els assistents i començarà l’actuació dels Xarop de Canya amb l’espectacle Ter-rabastall XXL. Seran els encarregats de portar a tot el públic cap al passeig del Ter per assistir al pregó barrakista, el qual anirà a càrrec de l’Assemblea de Joves. A continuació, inauguració de les tradicionals barrakes instal·lades al marge dret del passeig del Ter, durant tots els dies de la Festa Major.Dia: 19 de setembre Hora: 21:30h.LLoc: Plaça Major

Després del pregó inaugural de la Fes-ta Major, el grup Xarop de Canya ens oferirà el seu espectacle Terrabastall XXL. La formació, que a principis de novembre celebra els 20 anys de vida, sempre ha tingut molt present en els seus espectacles les arrels mediterràni-es del seu país: com ells diuen, “és cert que sempre la música i les intervenci-ons teatrals en els nostres espectacles han estat fruit del desig de crear noves formes d’expressió i de recuperar la nostra tradició”. un espectacle de llum i color, de gran format, ple de recursos tècnics i escenogràfics que esdevé un viatge per la Mediterrània, amb ona-des, peixos, música d’arrel, personat-ges entranyables, malabars, xanquers, revetlla, far gegant, pirotècnia, foc… Dia: 19 de setembre Hora: 22:00h.LLoc: Recorregut casc antic

Iratxo. un grup madrileny que faran una fusió de rock, reggae, funky, ska, flamenc, samba, bossa, i altres gèneres, tot això amb lletres compromeses.Disidencia. És un grup de punk–rock reivindicatiu que neix a principis del 96, fruit de la unió de diferents músics procedents de diferents llocs i grups, motivats per les mateixes inquietuds, tant socials com musicals.Sagarroi. La formació liderada per Iñigo Muguruza presenta el seu tercer treball Toulouse, el resultat de moltes hores d’assaig i d’intercanviar idees, experimentant i conreant dia a dia cadascun dels instruments. A més del reggae i l’ska, n’han afegit d’altres com el dub, dance hall, guaguanco, cumbia i fins i tot sonoritats balcàniques.Dia: 19 de setembre Hora: 23:00h.Lloc: Passeig del Ter, zona barrakes

103

~ Fe

sta

Maj

or


La Salseta del Poble Sec és tot un clàs-sic. Són tres dècades de marxa, de ba-llaruga, de música viva, de portar la festa i la gresca arreu del país, la mar-xa, la ballaruga, la música viva, la festa i la gresca que enguany omplirà el dis-sabte a la nit de la nostra Festa Major.Són més de 30 anys amb 10 músics de llarga experiència professional. Es pre-para una gran posada en escena basada en una renovació del muntantge tèc-nic i ens portaran un repertori format per les millors cançons d’aquests anys. De ben segur que faran aixecar de les cadires a públic de totes les edats. Dia: 20 de setembre Hora: 22:00 h.Lloc: Passeig del Ter, zona barrakes

Les colles castelleres Nyerros de la Plana i els Sagals d’Osona seran pre-sents a la plaça Major, després de la xocolatada popular, per protagonitzar la diada castellera que ja s’ha conver-tit en un acte tradicional de la nostra Festa Major. L’acte començarà a les 12 del migdia, i si el temps acompanya, la plaça s’omplirà de gom a gom, tal i com ja ens tenen acostumats els castelleres. Abans de la diada castellera, a les 11 del matí, començaran les simultànies d’escacs per a petit i grans que tindran lloc a la sala polivalent de la biblioteca Bac de Roda. Dia: 21 de setembre Hora: 12:00 h. Lloc: Plaça Major.

L’Orquestra Maravella torna aquest any a la Festa Major de Roda de Ter. La formació, que va néixer a Caldes de Malavella (Girona) de la mà de Lluís Ferrer i Puigdemont a la primavera de l’any 1951, va passar els primers anys de la seva vida actuant a l’estranger, d’aquí la nomenclatura d’Orquestra Internacional. L’estructura, l’orquestra, està formada per quatre cantants i per tretze mú-sics, i consta d’orquestra de concert, d’orquestra de ball i de cobla. En total han enregistrat 156 discos de sarda-nes, de concerts i ballables.Dia: 23 de setembre Hora: 17:00 h.LLoc: Jardins de Can Planoles

Ràdio Roda prepara un programa es-pecial des de la porxada de Can Pla-noles, amb públic i en directe. Parla-rem amb les diferents entitats que han col·laborat a fer possible la Festa Major d’enguany, passaran pel programa di-ferents col·laboradors de la ràdio i hi haurà concursos en els que es sorteja-ran premis gentilesa de cases comer-cials del poble. Com sempre, podreu escoltar la millor música del moment, de les 10 del matí a la 1 del migdia.Dia: 21 de setembre Hora: 10:00 h.Lloc: Porxada de Can Planoles.

una de les companyies que passaran per la nostra Festa Major, és la Desas-trosus Cirkus. Ens portaran una aven-tura d’ultramar on l’humor, l’amor i el joc guiaran la nau fins al paradís del circ. un viatge d’anada i tornada amb increïbles números aeris, malabars...una barreja entre realitat i somni, on la il·lusió i la magia del gest més senzill arriba més enllà que el desplegament de mitjans materials. En definitiva, una barreja de teatre i circ.Dia: 23 de setembre Hora: 18:00 h.Lloc: Plaça Major

104

~ Fe

sta

Maj

or


una colla d’amics rodencs amants al motor vam començar a fer col·laboracions amb entitats relacionades amb el mo-tor, com la fira de Reis de Manlleu, la trobada de clàssics d’Osona, la mitja part del Ral·li d’Osona, ajudàvem a l’es-cuderia Voltregà amb la pujada a la trona o amb l’escuderia d’Osona amb el Ral·li de Sant Júlia de Vilatorta. Anys des-prés ens vam associar com els Amics del Motor, ens vam federar com a entitat i totes les activitats les hem passat a fer directament des de Roda, tot i que tenim moltes vega-des la col·laboració d’altres clubs de motor. Actualment el grup el formem 12 persones que treballem amb la trobada de les motos antigues, que enguany s’ha fet la 6a edició o les trobades de cotxes clàssics, unes activitats cada cop més emblemàtiques al nostre poble. Tot i que cada vegada ens és més complicat fer aquests tipus d’activitats, ja que els per-misos que ens demanen i les lleis són més estrictes. Com cada any, hem volgut ser presents a la Festa Major, aquest any hem organitzat la IV Ruta Turística de Vehicles Clàssics i Esportius el dia 20 de setembre al carrer de la Re-sidència. A les 9 del matí reunirem a tots els participants i després d’esmorzar als jardins de Can Planoles iniciarem el recorregut pel nucli antic del poble. Convidem a tothom que ho vulgui a participar d’aquesta festa del motor i aprofitem l’avinentesa per desitjar-vos una molt bona festa major.Dia: 20 de setembre Hora: A partir de les 9 del matíLloc: C. de la Residència

“Em vaig aficionar a aquest món perquè guardava les pla-ques de cava d’un amic i darrera d’això m’hi vaig aficionar”. Aquesta és l’explicació de fa el rodenc Albert Oliva quan se li demana d’on ve la seva gran passió per les plaques de cava. És un assidu organitzador d’aquestes trobades que consisteixen en que les persones que col·leccionen plaques de cava es reuneixin, alguns munten les seves paradetes, i comencin a fer intercanvi o la compra-venda de les plaques que es troben als taps de les ampolles de cava. Ara fa 8 anys que l’Albert Oliva organitza aquest tipus de trobada. I un any més ho farà a Roda de Ter, per la Festa Major. Explica que en l’actualitat assisteix a unes 5 o 6 tro-bades l’any però que temps endarrera havia arribat a assistir fins a 25 o 30 trobades l’any. La trobada de plaques de cava d’aquesta any per la Festa Major de Roda seguirà la mateixa línia que les anteriors edicions: “i com totes es convidarà a cava, coca i fuet”, assegura Oliva. Els assistents poden oscil-lar entre les 100 i 300 persones: “depèn de si al mateix dia es fan altres trobades arreu de Catalunya i de les preferències de cada col·leccionista”. I aquest any, la placa que l’Albert ha creat sobre un element representatius del poble està dedicada al nou Centre Cultu-ral Cooperativa Primera del Ter, on hi ha la Biblioteca Bac de Roda i el Teatre Eliseu.Dia: 27 de setembre Hora: MatíLloc: Plaça Major de Roda de Ter

Com que la Festa Major d’aquest any s’escau en dimarts, que és el dia de festa lo-cal per a tots els rodencs, hi haurà activitats els dies 19,20,21,23 i 27 de setembre, per això s’ha decidit que enguany el tradicional punt i final del Castell de Focs sigui el dissabte 27 de setembre, a les 10 de de la nit. Anirà a càrrec de la Piro-tècnica Igual i com ja es tradició tindrem un gran espectacle de foc i color que

es podrà veure des de diferents punts del nostre poble, com per exemple el passeig el Ter.En cas de pluja el Castell de Focs que-darà suspès.

105

~ Fe

sta

Maj

or


La paraula teatre ve del grec Theatrón, que vol dir “ lloc per contemplar”. És una art escènica en la qual uns actors representen una història fictícia a partir d’un text interpretat davant d’un públic. Mots com draparia, ciclo-

rama, assaig, attrezzo, galliner, funció, bolo...etc, es poden trobar a la producció teatral. Autors com Folch i Torres, Guimerà, Espriu, Brossa, Belbel i Galceran…han escrit en aquesta disciplina artística.

Aquest any presentem una obra d’un autor català sobre el pseudònim de Nick Hassey: Tots a Roma. És una comèdia en tres actes que es caracteritza per man-tenir un to optimista, amb un final més o menys feliç (que evidentment no des-vetllarem). Conté elements d’humor i ironia, els personatges de l’obra es veuen enfrontats a les dificultats de la vida moral, social i quotidiana. Esteu tots convi-dats a compartir somriures i rialles!

El Grup de Teatre Arrels estem orgullosos de posar en escena any rere any l’obra de la Festa Major. Enguany també volem compartir amb els espectadors l’in-corporació d’un nou actor, David Santamaria, que de ben segur sorprendrà gra-tament al nostre públic rodenc. Tot i esperant el 25è aniversari de la fundació del grup Arrels (el proper 30 de juny de 2009), també volem convidar a totes les persones que heu col·laborat poder adherir-vos a la programació d’actes per commemorar i celebrar l’aniversari.

Les persones que formen el Grup de Teatre Arrels no podem trepitjar l’escenari sense recordar emotivament al nostre company i amic Ramon Subirana.Bona Festa Major!

El Grup de Teatre Arrels, al passeig del Ter.

Text. Grup de teatre Arrels. Foto. Joan Parera

Aquest any presentem una obra d’un autor català sobre el pseudònim de Nick Hassey: “Tots a Roma”. És una comèdia en tres actes que es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final més o menys feliç.

106

~ Fe

sta

Maj

or


107

~ Fe

sta

Maj

or


Dijous 18 de setembre 20.30 Presentació de la revista Roda de Ter de Festa Ma-jor. Sala Polivalent de la Biblioteca Bac de Roda.

Divendres 19 de setembre 17.30 Inauguració de l’Espai Familiar i la ludoteca “La-Tortuga”. Carrer Sta. Tecla, n. 13.

21.30 Pregó de Festa Major a càrrec de Xavier Baurier i Foret (músic i compositor). Retransmissió en directe per Ràdio Roda. Piscolabis popular a la plaça Major. En cas de pluja es farà a la Porxada de Can Planoles.

22.00 Terrabastall XXL de Xarop de Canya. Espectacle de carrer. Els carrers i places de Roda, esdevenen per una nit la mar Mediterrània. Els components de Xarop de Canya ens portaran a fer un viatge divertit per diferents ports. Inici a la plaça Major. En cas de pluja se suspendrà. 23.00 INAuGuRACIó BARRAKES del passeig del Ter. Veure Zona Barrakes.

Dissabte 20 de setembre 8.00 IV Ruta Túristica de Vehicles Clàssics i Esportius al carrer De la Residència. Recorregut aproximat 150 Km. Organitza: Amics del Motor de Roda de Ter.

9.00 Marxa d’orientació ORIENTAT 08*. Passeig del Ter (marge dret). Organitza: Acter. En cas de pluja se sus-pendrà.

Futbol10.00 Partit entre el Prebenjamí B i el Tona B.11.00 Partit entre el Benjamí B i el Tona B.12.00 Partit entre l’Aleví B i el Tona B.18.00 Partit entre el Juvenil B i el Sant Feliu de Codina.

16.00 Mini campionat infantil d’escacs. Sala Polivalent de la Biblioteca Bac de Roda. Organitza: Club Escacs de Roda de Ter.

18.00 Batibull amb El Tramvia Blanc.

108

~ Fe

sta

Maj

or


Espectacle per a nois i noies de totes les edats. Danses i can-çons per cantar, ballar i no parar. Plaça Major. En cas de pluja es farà al BacArt.

18.30 Kintobike. Inici a la Plaça de les Cases Noves. Or-ganitza: KB.

20.30 Teatre. El Grup Arrels presenta l’obra “Tots a Roma!”. Al BacArt.

22.00 ZONA BARRAKES.

Diumenge 21 de setembre 9.00 Pedalada Popular* i xocolatada. Sortida de la plaça Major i arribada al Passeig del Ter. Organitza: CC Pedal Ter. En cas de pluja se suspendrà.

10.00 Programa especial en directe de Ràdio Roda des de la Porxada de Can Planoles. Fins a les 13.00 h.

Futbol10.00 Partit entre l’Infantil A i el Manlleu A.18.30 Partit entre el Juvenil A i l’Oar Vic A.

11.00 Partides simultànies d’escacs per a tothom. Sala Polivalent de la Biblioteca Bac de Roda. Organitza: Club Es-cacs de Roda de Ter.

11.30 Hoquei. Presentació dels equips del Club Patí Roda. Partit amistós. Pavelló Municipal d’Esports.

12.00 Diada Castellera, amb les colles Sagals d’Osona i Nyerros de la Plana. A la plaça Major. 17.00 Esports d’aventura amb Anigami. Al pont Vell i al passeig del Ter. En cas de pluja se suspendrà.

18.30 Intríngulis amb Cop de Clown al Cap. A la plaça Major. En cas de pluja es farà al BacArt.

Dimarts 23 de setembre 11.00 Ofici de Festa Major, a continuació ofrena floral a la Mare de Déu del Sòl del Pont.

12.00 Benvinguda als Gegants de Roda a la Plaça Verda-guer i cercavila amb Xarop de Canya i els grallers de Roda de Ter. A qui donarà la Geganta el seu ram? En cas de pluja se suspendrà.

17.00 Concert amb l’Orquestra Maravella i mitja audició de sardanes. Al jardins de Can Planoles. En cas de pluja es farà al pavelló municipal d’esports.

18.00 Circant la Mar Blava amb Desastrosus Cirkus. una aventura d’ultramar on l’humor, l’amor i el joc guiaran la nau fins al paradís del circ. un viatge d’anada i tornada amb increïbles números aeris, malabars, clown... A la plaça Major. En cas de pluja es farà a la Carpa.

18.30 Teatre Arrels. El Grup Arrels presenta l’obra “Tots a Roma!”. Al BacArt.

21.30 Serenates amb l’Orquestra Maravella. Jardins de Can Planoles. En cas de pluja es farà al pavelló municipal d’esports.

22.30 Sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona. A la plaça Major. Organitza: Agrupació Sardanista de Roda de Ter. En cas de pluja es farà al pavelló municipal d’esports.

24.00 Ball de Gala amb l’Orquestra Maravella. Jardins de Can Planoles. En cas de pluja es farà al pavelló.

Dimecres 24 de setembre 18.00 Contes de Festa Major a càrrec de Joan Boher. A la biblioteca municipal Bac de Roda.

Dissabte 27 de setembre Futbol09.30 Partit entre el Benjamí A i el Tona A. Partit entre el Benjamí B i el Ges Nord.10.30 Partit entre el Prebenjamí A i el Ges Nord. Partit entre el Prebenjamí B i El Remei de Vic.12.00 Partit entre l’Aleví A i La Garriga A.18.00 Partit entre el Juvenil B i el Sant Julià de Vilatorta.

10.00 Trobada de col·leccionistes de plaques de cava. A

109

~ Fe

sta

Maj

or


la plaça Major. En cas de pluja es farà a la Carpa.

11.00 Ruta literària de Miquel Martí i Pol (Jornades Euro-pees del Patrimoni). Informació i inscripcions: Ajuntament de Roda de Ter. Tel. 93 854 03 77. Punt de trobada: Plaça Major de Roda de Ter.

15.00 2 hores de Resistència BTT*. Camp de futbol de les Masies de Roda.

21.00 Pícnic o fontada popular al Passeig del Ter. Nosaltres hi posem l’espectacle, vosaltres la teca.

22.00 Castell de Focs a càrrec de la Pirotècnica Igual. Pas-seig del Ter. En cas de pluja se suspendrà.

Diumenge 28 de setembre 11.30 Visita comentada al Jaciment Ibèric i Medieval de l’Esquerda (Jornades Europees del Patrimoni). Informació i inscripcions: Museu Arqueològic de l’Esquer-da. Tel. 93 854 02 71. Punt de trobada: Jaciment Arqueolò-gic de l’Esquerda.

Futbol12.00 Partit entre el Cadet A i el Tona B.

ExPOSICIONS

Exposició de pintura de Josep Ramon Solà Aula de Cultura de la Caixa de Manlleu Dies: del 19 al 24 de setembre Horari: Feiners de 18.00 a 21.00 h. Festius de 12.00 a 14.00 h i de 18.00 a 21.00 h.

Museu Arqueològic de l’Esquerda Horari de Festa Major Dissabte, dia 20: de 18.00 a 20.00 h. Diumenge, dia 21 i dimarts dia 23: de 12.00 a 14.00 h i de 18.00 a 20.00 h. CAP DE SETMANA IBÈRIC

Diumenge 5 d’octubre Taller de fabricació de ceràmica a torn, a càrrec de Rosa García-Moreno (Professora de l’Escola d’Art de Vic)Taller de ceràmica a mà, a càrrec de Paquita MasDemostració de forja experimental, a càrrec d’Oriol Amblàs i Novellas (Co-director excavacions a l’Esquerda i Professor de l’Escola d’Art de Vic )Taller de cistelleria, a càrrec de Ramon ColomoConstrucció d’un teler i fabricació de teixits, a càrrec de Carme Cubero i Corpas (Fundació Privada l’Esquerda- Tèc-nica Museu de l’Esquerda)Horari: a partir de les 10.00 h.

Esmorzar del Cap de Setmana IbèricHorari: 10.30 h.

Artesans ibers a l’Esquerda. Visita comentada per conèixer els resultats de la 31a cam-panya d’excavacions, a càrrec d’Imma Ollich, Oriol Amblàs i Montserrat de Rocafiguera (directors de l’excavació)Horari: 11.30 h.

Més informació i reserves: Museu Arqueològic de l’Esquer-da. Tel. 93 854 02 71. A/e: [email protected]. www.lesquerda.cat

* Amb motiu de la Setmana Europea de la Mobilitates calcularà l’estalvi de CO2 i es donarà un obsequi al participants.

TÓMBOlA DE lA RESIDÈNCIA Lloc: Plaça Major, n. 6. Dies: 20, 21 i 23 de setembre. Horari: d’11.00h a 14.00h i de 17.00h a 20.00h.

110

~ Fe

sta

Maj

or


Divendres 19 de setembre 23.00 INAuGuRACIó BARRAKES del passeig del Ter. Pregó Barrakista. Txupinassu. Petada del barril.24.00 Concert amb IRATXO (rock, funk i altres gèneres), DISIDENCIA (rock) i SAGARROI (rock). Organitza: Co-missió de Barrakes. En cas de pluja es farà al pavelló muni-cipal d’esports.

Dissabte 20 de setembre 13.30 Arrossada Popular. Organitza: AJR.16.00 Minigimcana de jocs d’habilitat. Organitza: AJR.18.30 Kintobike. Inici a la plaça de les Cases Noves.

22.00 Concert amb LA SALSETA DEL POBLE SEC (Versions), MALATESTA (Ska, Punk i Rock).

Diumenge 21 de setembre 16.30 Olimpíades. Organitza: Casalot. Parada de Comerç Just. Organitza: Grup del Tercer Món.20.30 Concert.22.00 Cinema a la Fresca. Organitza: AJR.

Dilluns 22 de setembre 20.30 Efecte Milli Vanilli (playback disfressat). Organitza: AJR.

Dimarts 23 de setembre 16.00 Futbol fang i campionat d’escalada amb caixes.

Al llarg de tots els dies i mentre les barrakes funcionin es podrà participar en l’activitat “Punteria amb l’Stic” que hi haurà al costat de la barraka d’hoquei.

Organitza: Comissió de Barrakes

Són barrakistes: Assemblea de Joves de Roda (AJR), Atlè-tic Rodenc, 2n de Batxillerat i Club Patí Roda, El Casalot i Grup del 3r Món.

111

~ Fe

sta

Maj

or


112

~ R

ÐT


113

~ R

ÐT


114

~ R

ÐT


115

~ E

ntita

ts


Documents

RDT setembre de 2008 (especial festa major)