RECULL DE LITERATURA ORAL DE CAPAFONTS David Figueres ...cat.bloctum.com/tombderavals/files/2007/01/capafonts.pdf · —A què és això que truca a la porta, marit Arnau, 20 a què

RECULL DE LITERATURA ORAL DE CAPAFONTS David Figueres Felip i Antoni Veciana Ribes

Aquesta mostra de literatura oral de Capafonts respon a un encàrrec fet per l’Ajuntament de Capafonts l’any 2001 de buscar, recollir i recopilar totes les manifestacions folklòriques que s’han produït en aquest indret. Com que havia de ser un recull exhaustiu d’un indret geogràfic havíem de partir dels antecedents, que en el cas de Capafonts eren ben notables. Entre el 1983 i el 1986 folkloristes reusencs van pentinar la zona de les Muntanyes de Prades i a Capafonts hi van trobar nombroses composicions. El Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant de Biel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz, publicat l’any 1988 era realment insuperable, es pot dir que la feina ja estava gairebé tota feta, i més si hi sumem altres composicions que es recollien en el Recull de folklore del Montsant-

Serra de Prades editat per El Mèdol el 1990 i o en altres publicacions. Tot i així, a partir d’aquests treballs previs ens vam llançar amb una gravadora i més entusiasme que no pas tècnica a buscar peces que haguessin passat desapercebudes i que calia rescatar de l’oblit. La veritat és que no vam trobar cap tresor ocult, però si un bon nombre de composicions, més aviat curtes, que podien complementar tots aquells magnífics romanços que el Biel Ferré, el Salvador Rebés, la Isabel Ruiz, el Salvador Palomar i companyia van trobar. Un dels nostres reptes era complementar el cançoner amb un apartat de narrativa, però vam fracassar, el poble de Capafonts, tan ric en cançons i fraseologia no ens va descobrir cap conte, llegenda, rondalla o acudit que no fos dels estàndards. Ens va arribar a les orelles que Mn. Salvador Ramon, arxiver, que havia estat per aquelles muntanyes feia dècades havia recollit un grapat de llegendes, vam posar-nos-hi en contacte i vam demanar-li si podia almenys donar-nos noticia d’aquell recull, però a part de bones paraules mai no en vam treure res. La narrativa oral de Capafonts, que hi ha de ser, continua amagada. Aquest recull, tot i les seves limitacions, que són moltes, devia quedar en un calaix de l’Alcaldia i mai més no n’hem sabut res. Per aquesta raó volem donar-li publicitat per si a algú pot ser-li d’utilitat la feina feta i per pensar que tots els quilòmetres fets de Reus a Capafonts i de Capafonts a Reus i les hores que vam robar als informants no van ser en va. David Figueres i Antoni Veciana Estiu de 2006

RECULL DE LITERATURA ORAL DE CAPAFONTS

David Figueres Felip i Antoni Veciana Ribes Fórmules Motiu local Teresa Besora (2001) A Capafonts pocs i bons A la Febró es moren de por A Prades putes i lladres A Mont-Ral tres cases i un corral A Farena es morin de pena Rojals i Rojalons, la Bartra i els Cogollons Eugenio (2001) A Prades Porta i no hi traigues. A Farena si vas descalç no vas d’esquena Fraseologia, fórmula més retruc -Jo me'n vaig cap a Alcover. -Doncs jo me'n vaig cap a Vilaplana. Ho deia un quan indicava que anava a dormir. Si un altre es sumava a la seva decisió podia dir, però mentre que la fórmula és general, el retruc és molt rar. Oració Pilar Balanyà (2001) SANTA BÀRBARA Quan tronava molt deien: Santa Bàrbara del rocam Reclamant l'Esperit Sant L'Esperit Sant que feu aquí Que m'estic a punt dormir Aquí dalt baixen tres núvols Un de llamps, un de trons, Un que cura el mal d'espants.

Endevinalles

1 Pilar Balanyà (2001) LA BOTA Maria que us vinc a veure Amb tota la llibertat M'agenollo als vostres peus Per veure's el forat.

2 Pilar Balanyà (2001) LES AGULLES DE FER MITJÓ Quatre soldats van de patrulla Quan un es vesteix L'altre es despulla.

3 Pilar Balanyà (2201) EL PORRÓ No és carn ni llangonissa I ho té l'home a la mà quan pixa.

4 Pilar Balanyà (2001) EL CARBÓ Verd al camp Negre a la plaça I vermell a casa.

5 Pilar Balanyà (2001) EL CARAGOL Puja la fumereta amunt Amb la caldereta al cul

CANÇONS Romancer tradicional.

1 EL COMTE ARNAU

Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf.: Maria Terés. (1983) —A què feu tal hora a la cuina, muller lleial 2 a què feu tal hora a la cuina, gentil suau? —Em guanyo el dot de mes filles, marit Arnau, 4 em guanyo el dot de mes filles, en Déu oidau. —On teniu les vostres filles, muller lleial? 6 on teniu les vostres filles, gentil suau? —Són al llit que reposen, marit Arnau 8 són al llit que reposen, en Déu oidau.. —Ensenyeu-me’n vostres filles, muller lleial, 10 ensenyeu-me’n vostres filles, gentil suau. —No, que me les espantaríeu, marit Arnau, 12 no, que me les espantaríeu, en Déu oidau. —A què heu fet de camps i vinyes, muller lleial? 14 a què heu fet de camps i vinyes, gentil suau? —Les he vengut per pagar la soldada als mossos, marit Arnau, 16 i per fer dir misses a vós, en Déu oidau. —A mi no me’n convencen misses, muller lleial, 18 a mi no me’n convencen misses, gentil suau. —A què és això que truca a la porta, marit Arnau, 20 a què és això que truca a la porta, en Déu oidau? —Són els cavalls que jo porto, muller lleial, 22 són els cavalls que jo porto, gentil suau. —Doneu’ls-hi ordi i civada, marit Arnau, 24 doneu’ls-hi ordi i civada, en Déu oidau. —No mengen ordi i civada, muller lleial, 26 mengen ànimes condemnades, gentil suau. —Quina hora n’han tocat ara, muller lleial, 28 quina hora n’han tocat ara, gentil suau? —Ara n’han tocat les dotze, marit Arnau, 30 ara n’han tocat les dotze, en Déu siau. V.: 1a i 2a Què feu; 3a i 4a Me’n guanyo; 12b bon Déu o.; 13a i 14a De què; 15a i 16a Les he vengut per dir misses a vós; 16b bon Déu o.; 17a i 18a A mo no em convenen misses; 23 a i 24 a Deu’ls hi.

2 ELS ESTUDIANTS DE TOLOSA


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf.: Isabel Terés.(1983) A la ciutat de Tortosa hi havia tres estudiants 2 que tots tres n’estudiaven per a ser-ne capellans. Un dia tiraven xanxes, les xanxes van xanxejant, 4 les mujeres s’hi enfaden, justícia en van demanar. Lo petit prou ne plorava, lo mitjà no plora tant, 6 lo gran los aconsolava: —No ploreu, los meus germans, que en tenim un germà a França que és capità general, 8 que si ell això ho sabia prompte nos fóra a alliberar.— I a les tres de la tarda son germà arriba a l’hostal. 10 —No em diríeu, hostalera, què és allò, que gent hi van? —Ara pengen i despengen tres pobrets estudiants 12 que tots tres estudiaven per a ser-ne capellans. —No em diríeu, hostalera, si jo fóra a temps a allibera’ls? 14 —Los cavalls que vosté porta hi haurien d’anar volant.— Quan arriba allà al suplici, ja tiraven los ulls en blanc. 16 —No em diríeu, senyor alcalde, què s’han fet los meus germans?. V.: 16a, N. e. d., jutge i batlle

3

LA MALA SOGRA Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf.: Isabel Terés. (1983) Vallbona se’n passegé, Vallbona se’n passejava, 2 Vallbona se’n passegé en una sala llarga i quadrada. —Si jo pogués anar a parir allà al castell del meu pare, 4 estaria ben servida de criats i de criades, i aquí n’estaré servida solament d’una set d’aigua. 6 —Vallbona, qui t’ho veda, Vallbona, qui t’ho vedava? —Quan don Francisco arribarà, teniu parada la taula. 8 —Jo l’hi pararé, al meu fill, jo li pararé la taula, a un costat hi posaré el pa, a l’altre el pa i la vianda.— 10 Quan don Francisco arribé, de Vallbona demanava. —De Vallbona? Se n’ha anat allà al castell del seu pare. 12 A mi m’ha dit vieja bruixa, i a tu hijo de mal flaire.— Ja agafa sos cavalls, cap al castell que ella estava. 14 Quan era en un barranc, Mare de Déu encuentraba. —Déu lo guard, senyor Francisco, va arribar a les bones tardes; 16 vostè tiene un hijo al mundo, sa mare no té [de] llevar-se.— Ja bajó campos i vinyes cap al castell del seu pare. 18 Quan arriba allà al castell, cap al quarto que ella estava, ja l’agafa per ses trenes, a la sala la tirava, 20 sortint criats a vestir-la i criades a calçar-la i amb una punta de peu a cavall ja la pujava. 22 Quan va ser allà al barranc, Mare de Déu!, m’ho pensava: —Dóna les popes l’hijo i t’esmolaré el punyal.— 24 I un hijo de tres dies hablase aquestes paraules: —Padre mío, padre mío, no mati la meva mare, 26 que això és un fals testimoni que l’àvia li ha posat. V.: 16b no s’hi sent.

4

LA PORQUEROLA Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf.: Maria Corts (1983) —Don Joan, per què no es casa, per què no troba muller?— de la donguindeta, de la donguindé.

2 El dissabte se’n parlava i el diumenge se’n va fer, dilluns hi va vindre un parte que havia de ser fuseller. 4 —Aquí un encomano, mare, us encomano mi muller, que no li feu [fer] cap feina que no les pugui fer: 6 fareu-le anar a buscar aigua amb un càntir de diner, compreu-la una filoseta, ensenyeu-la de filer.- 8 Quan don Joan va ser fora, porquerola la va fer. Cap dels set anys que era fora, don Joan ja tornaré. 10 —Camineu i passeu, patges, camineu i passeu bé, que he sentit una veueta igual que si fos mi muller. 12 Déu la guard, porquerola, —Benvingut, lo cavaller. —Porquerola, porquerola, ja és hora de retirer. 14 —Jo no me’n puc anar a casa sense fer un feix de romer.— Ell que s’estira l’espasa, li fa un polit romer; 16 amb el brogit de l’espasa los bacons ja corren bé. —Porquerola, porquerola , i a on serà mi retirer? 18 —A casa de mi sogra, allí l’hostal solien fer. —Hostalera, hostalera, què tenen per a comer? 20 —Alguna perdiueta rostida i algun pollastrest també. —Hostalera, hostalera, qui vindrà amb mi a soper? 22 —Que vingui la porquerola, ma filla la’n guardaré. —Set anys que no sopo en taula, esta nit no hi soparé. 24 —Hostalera, hostalera, qui vindrà amb mi a cotxer? —Que vingui la porquerola, ma filla la’n guardaré. 26 —Set anys que no dormo amb home, està nit no hi dormiré, estes ventanas tant altes esta nit les saltaré. 28 —Que feu anar la vostra filla, mi muller la guardaré. Sinó que em miro que em sou mare, jo us en faria cremer 30 i la cendra que en faríeu se’n ventaria al carrer. V.: 3a d. li va; 15a s’eixica; 16b ja van córrer els tocinés; 24b q. v. i a mi c.

5 EL REI MARINER


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf.: Maria Terés (1983) A la voreta del mar hi ha una donzella 2 que ella broda mocadors, que és per la reina. I quan és a mig brodar n’hi manca seda; 4 ja veu un mariner de llunyes terres. —Mariner, bon mariner, que en porteu seda? 6 —De quina seda voleu, blanca o vermella? —Vermelleta la vull jo, que és millor seda. 8 —Pujareu dalt de l’argent, triareu d’ella.— Quan dalt de l’argent va ser i assentadeta, 10 el mariner es posa a cantar cançons molt belles, i amb el cant del mariner s’hi adormí ella. 12 Quan ella es va despertar, fou lluny de terra. —Mariner, bon mariner, torneu-me en terra, 14 que a mi els aires de la mar me’n donen pena. —I això sí que jo no ho faré, que sereu meva; 16 set anys que jo vaig per mar per vós, donzella. —Tres germanetes que som, sóc la més bella; 18 l’una és casada amb un rei, l’altra és princesa i jo, pobreta de mi, marinereta. 20 —No sou marinera, no, que en sereu reina, que jo sóc el fill del rei de Inglaterra. Observació: 8a i 9a “argent”: possible explicació metonímica (vaixell d’argent) o senzillament deformació de vaixell.

6 DELGADINA


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf.: Maria Terés (1983) El rei tenia tres filles, totes tres com una plata 2 Es va enamorar d’una, Margarita se llamaba.

—Margarita, Margarita, tu has de ser l’enamorada. 4 —No lo manda Dios del cielo ni la Virgen Soberana de mi padre ser muller, de mis hermanos mairastra.— 6 Ja n’hi mana als seus criats: —Tanqueu-la a dalt d’una cambra que no vegi sol ni lluna ni el dia com clarejava, 8 doneu-li per a beber, doneu-li fel i vinagre, doneu-li per a comer, deu-li sardina salada.— 10 Passen dies, passen noches, passen catorze setmanes, passen dies, passen noches, s’obre primera ventana; 12 veu les seves germanes que amb ‘gulleta d’or brodaven. —Hermanitas, hermanitas, pugeu-me una tassa d’aigua, 14 no me la pugeu de la tèrbola, pugeu-me-la de la clara, que ma boca se m’asseca, ma garganta se m’abrassa. 16 —No te la pujarem, traidora, no te la pujarem, malvada; ‘guessis fet els mandamientos que el pare rei te manava, 18 estaries ben servida de criats i de criades, i ara no n’estàs servida ni tampoc d’una set d’aigua.— 20 Passen dies, passen noches, passen catorze setmanes, passen dies, passen noches, s’obre segona ventana; 22 ja veu el seu germanet que amb pilota d’or jugava. —Hermanito, hermanito, pugeu-me una tassa d’aigua, 24 no me la pugeu de la tèrbola, pugeu-me-la de la clara, que ma boca se m’asseca, ma garganta se m’abrassa. 26 —No te la pujaré, traidora, no te la pujaré, malvada; ‘guessis fet els mandamientos que el pare rei te manava, 28 estaries ben servida de criats i de criades, i ara no n’estàs servida ni tampoc d’una set d’aigua.— 30 Passen dies, passen noches, passen catorze setmanes, passen dies, passen noches, s’obre tercera ventana; 32 ja veu el seu pare rei que amb cartetes d’or jugava. —Pare rei, oh, pare rei, pugeu-me una tassa d’aigua, 34 no me la pugeu de la tèrbola, pugeu-me-la de la clara, que ma boca se m’asseca, ma garganta se m’abrassa. 36 Ja n’hi mana als seus criats: —Pugeu-li una tassa d’aigua, no l’hi pugeu de la tèrbola, pugeu-li de la més clara.— 38 No se’n fia dels criats, ell mateix se n’hi anava; quan és al primer escaló, Margarita s’esmaiava, 40 quan és al segon escaló, Margarita ja finava i quan és dalt de la sala 42 els àngels li feien llum, la Verge l’amortallava. —Margarita, Margarita,

44 ja te’n faré fer una tumba tota de pedra picada, i a cada cap de tumba, una fuente d’aigua clara.

46 —No necessito cap tumba ni cap fuente d’aigua clara, jo me’n aniré al cel, al costat de la meva mare, 48 i vós anireu a l’infern, al costat de los diables. V.: 6b Pugeu-la; 9b doneu-li; 12a ja v. les seves hermanitas; 14b de la més c.; 16b ni te la p., m.; 23b puja’m; 26a pujarem; 26b ni t l. pujarem, m.; 34b de la més c.; 42a los à.; 47a que jo; 48a i v. a. l’infierno; 48b a. c. D. l. diablos.

7

EL QUINTAT Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf.: Margarida Terés (1983) —¿Que te passa, soldadito, que nadie te alegra? 2 —No me marea el mar ni el humo de la caldera, lo que me marea a mí, me he dejado mi doncella. 4 —¡Qué guapa será tu mujer, que tanto recuerdas de ella!— Y el capitan que la vio quedó enamorado de ella. 6 Soldadito, yo, en tu casa y al lado de tu mujer, que por un soldado més la guerra no se perdié. V.: 1a Soldadito, soldadito; 1b ¿qué és lo que a tu te pasa?; 2a A mi no me pasa nada...probablement fruit d’un primer intent de fer memòria. Omet, d’altra banda, un vers del tipus si te marea el mar / o el humo de la caldera, consonant amb la resposta-calc dels soldat (v.2). Observacions: 6a s’ha d’entendre: ‘jo en el teu cas, me’n tornaria cap a casa” Aquesta era una canço de plegar avellanes.

8

EL QUINTAT + L’APARICIÓ Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf.: Antònia Besora (1983) Mes de mayo, mes de flores, mes de abril i primavera, 2 todos los soldados marchan, marchan hacia la guerra. Unos cantan y otros bailan y otros celebran la fiesta, 4 menos un pobre soldado que está lleno de tristeza. Le pregunta el capitán: —¿Qué tienes, que tan triste estás, 6 si es por padre o es por madre o es por no ir a la guerra? —No es por padre ni es por madre ni es por no ir a la guerra, 8 es por ver a mi esposa, ya hace tiempo que no la he visto. —Coge el caballo y marcha, pasarás por las fronteras.— 10 Cuando fue en su cementerio, una sombra negra vi. —Donde vas tu soldadito, donde vas tu por aquí? 12 —Voy a ver a mi penosa, que hace tiempo que no la vi. —Tu penosa ya está muerta, su sombra tienes aquí. 14 —Si tu fueses mi penosa, te abrazarías a mí. —Brazos que a ti te abrazaron ya no te abrazarán más, 16 que se los pidió mi tierra y a mi tierra se los di. Y si tienes una hija, pon el nombre de María, 18 que cuando la llamarás pensarás quién te quería, y quando será mayor no la dejes de tu lado, 20 procura que no la engañen como a mí me has engañado. V.: 3b y otro celebra l. f.; 5a Le dice e. c.; 7a Ni es por padre; 8b om. Ya:; 9b pasa; 10a Y al pasar por las fronteras; 10b una sombra vi; 15a om. Que.

Corrandes - Cançons de ronda i albades geogràfiques

1 Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf.: Teresa Besora. Mare, si marit me doneu No me’l doneu de la Febró, Que tots són barrancs i boixos I em moriria de por. Variants: 1 me doneu, 2 me’l doneu, 3 tots els barrancs són de boixos, 4: I jo em

2 Recull de folklore del Montsant-Serra de Prades

El Mèdol, 1990. Inf.: Isabel Terés, Margarida Terés i Francesca Besora (1986) Qui té canyes fa flautes I que te do cabal, La llàstima és del Bosquet Que han d’anar a missa a Mont-ral.


El Mèdol, 1990. Inf.: Isabel Terés, Margarida Terés i Francesca Besora (1986) Vileta de Capafonts Rodona com una poma Els fadrins que hi ha dintre Mereixen palma i corona.


El Mèdol, 1990. Inf.: Isabel Terés, Margarida Terés i Francesca Besora (1986) Les xiques de Cornudella Tot ho volen sapiguer: En una lliura de cireres Quants pinyols hi pot haver.


El Mèdol, 1990. Inf.: Isabel Terés, Margarida Terés i Francesca Besora (1986)

Maria si vols venir A Alforja a plegar avellanes, Cantarem una cançó Dels fadrins de Riudecanyes.


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf.: Isabel Terés París i Reus i Castellvell [Al]’moster i la Selva, Masó i Morell, i Cornudella i Gratallops, i Poboleda i Gratallops, i Poboleda i Picamoixons.


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf.: Isabel Terés Albarca i Ulldemolinsç i la Febró i la Mussara Són les quatre principals Que hi habita el rei d’Espanya.

8 Inf.: Teresa Besora (2001) A Farena hi ha bon blat, Mas d’en Toni hi ha les porgueres, I al pontet de Capafonts Hi ha el pontet de les donzelles. Variants: 3 clotet, 4 floret

9

Pilar Balanyà (2001) La Figuera n'és molt alta, Cabacés molt amagat, La Bisbal en una roca, Margalef en un forat. Diu que aquesta dita és certa perquè ella ho ha pogut comprovar.

10 Pilar Balanyà (2001)

La Figuera està malalta, Cabacés molt atrapat, La Bisbal extramunciada, Margalef està enterrat.

11 Pilar Balanyà (2001) Mare si em doneu marit No me'l busqueu de la Mussara Que la boira sempre hi jeu I la gent no m'agrada. (1: si marit me'n deu)

12


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf: Margarida Terés. Al cielo gobierna Dios

Y a la terra los gitanos Y a la població de Reus governen los republicanos. Cançó que dóna notícia d’un fet relativament proper geogràficament, i que es pot interpretar com a amenaçador.

13 Pilar Besora – Teresa Besora (2001) Els menyos de Prades En són gabatxons Es mengen la merda Dels nostres bacons. (V: 1, Los; 2, ne són borratxons; 3, se) Era més net ser de Capafonts que a Prades.

14 Teresa Besora (2001) Les menyes de Prades Ne són gabatxones Es mengen la merda De les nostres bacones. (V: 2, garrinyoses)

15 Teresa Besora (2001)

A la placeta dels anys Déu me'n guard de tornar més No tenen rellotge I no saben l'hora que és. Cançó que ridiculitza la plaça més petita i més allunyada del centre del poble, en aquesta plaça hi ha un rellotge de sol, però quan no hi toca el sol, llavors com diu la cançó no saben quina hora és.

16 Inf: Teresa Besora (2001) Si Farena hi ha bon blat, Mas d'en Toni les porgueres I al clotet de Capafonts Hi ha el pontet de les donzelles (V: 4, floret)

17 Inf: Pilar Balanyà (2001) Les noies de Capafonts porten un mocador de duro I algun dia es posaran Les borralles d'algun burro (V: 1, xiques; 2, totes; 3, les morralles del meu burro) Les les noies de Prades ho deien a les de Capafonts. Hi havia picabaralla.

18 Teresa Besora (2001) A Alcover res de bon bé I si res de bo hi va no se'n deixen escapar.

19 Ricardo (2001) Saragata a la Mussara I el tabola a la Febró I polseguera a Siurana I a Arbolí un borrascó.

20 Ricardo (2001)

A Rojals terra de teules Sembren patates en secà I confiant de la Virgen No els hi cal arrencar. (V: 2, trufes; 3, Verge)

21 Ricardo (2001) A l’Espluga són orugues A Montblanc són botellers A Vilaverd toquen l’arpa I a la Riba paperers. (V: 3, embuders)

22 Eugenio (2001) Catalana remelana I aragonesa tossuda Però val més una catalana Que tot l’Aragó junta. L’informant en aquesta corranda comenta l’odi que diu que senten els catalans cap als aragonesos, però diu que els aragonesos tenen respecte cap als catalans.

23 Eugenio (2001) A Farena caragols A Mas d’en Toni clavellines I al costat de Capafonts Lo floret de les mantellines.


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Rosa Pocorull Los fadrins de Capafonts Són caragolins de presa, Que vint-i-cinc ne fan deu I trenta no fan dotzena.

De galanteig 1

Festes de primavera

Biel Ferré, Salvador Palomar. Carrutxa, Quaderns de divulgació. 1985. Maria baixa’m a obrir, Que degotan las canales

Maria, baixa’m a obrir, Que soy aquel que tu sabes.

Aquesta cançó de ronda tracta de l’amor apassionat que expressa el rondador per la noi rondada, i el delit per a veure-la.

1 Festes de primavera

Biel Ferré, Salvador Palomar. Carrutxa, Quaderns de divulgació. 1985. Dos pardals en un espiguer No s’hi poden mantenir, Dos fadrins amb una noia No s’hi poden avenir. Conflicte amorós entre dos pretendents que es resoldrà quan la noia prengui partit per un dels dos i així es restablirà la cohesió entre el grup. Aquesta cançó denúncia aquesta situació.

1 Festes de primavera

Biel Ferré, Salvador Palomar. Carrutxa, Quaderns de divulgació. 1985. Casa vella, cau de rates, Casa nova, ratolins, A casa de casades Què hi van a fer els fadrins? Contraposició del món adult amb el del jove fadrí.

4 1

Festes de primavera

Biel Ferré, Salvador Palomar. Carrutxa, Quaderns de divulgació. 1985.

—Solista: De cantar no puc cantar Que tinc la veu impedida, No sé si m’ho coneixeu Que tinc l’amor fora vila. —Cor: Ni hi aniràs, no hi aniràs, No hi aniràs, a la font, No hi aniràs, no hi aniràs,

Que ton pare no ho vol, Que ton pare no ho vol, No hi aniràs, no hi aniràs, No hi aniràs, a la font, Que ton pare no ho vol, El solista cantava una estrofa amb uns versets improvistas i la resta del grup de cantaires replicava amb la tornada o repicó. L’execució del solista era més lliure i ornamentada mentre que la tornada mantenia un ritme ternari i la melodia era estricta i fins i tot s’hi podia donar la polifonia paral·lela.

5 Teresa Besora (2001) Teresina Teresana No t'enganyin l'interés Val més un de la vila Que quatre de forasters. La informant deia que els joves del poble passaven a cantar-li a ella una època que festejava amb un foraster. La informant la recita.

6 Pilar Balanyà (2001) Casar-se amb un gitano Quina pena per un pare Té una filla per casar Enimorada del gitano Ara no se'l pot deixar Tu que estàs avesadeta A cuinar amb bons fogons Si et cases amb el gitano Hauràs de cuinar pels racons (Ella contesta) Si hi he de cuinar que hi cuini Això res m'importa a mi El cas és que a mi no em falti Un gitano per marit Tu que estàs avesadeta A dormir amb bon matalàs Si et cases amb un gitano Hauràs de dormir al fenàs. (Ella contesta) Si hi he de dormir que hi dormi Això res m'importa a mi El cas és que a mi no em falti Un gitano per marit.

Li cantaven a una noia que es volia casar amb un gitano i el jovent del poble li cantava aquesta cançó per a riure-se’n.

7 Ricardo (2001) .... li diu Cu-cú i a la garsa se’n diu pelada i a la placeta dels anys hi ha una dona malcasada. Aquesta cançó la cantaven a una dona, que tenia la casa a la Plaça dels anys, que quan era a l’altar i li van preguntar si es volia casar no va dir ni que sí ni que no, i ningú la va poder treure del seu silenci. El rector la va casar, però a ulls del poble aquella noia estava mal casada i així li manifestaven. L’informant no la canta i sols la recita.


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf: Isabel Terés Y abajo de tu ventana

Tengo la ronda parada,

Que me la ha feta parar Las palabras de ton pare.


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf: Isabel Terés Enamorado estoy De la hija del barbero; Con ella me he de casar Aunque me cueste dinero.


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf: Margarida Terés Al camino de la fuente He vivido muchos años He sembrado mis amores Y he cogido desengaños.


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf: Margarida Terés Esta calle que ara paso Me parece que ha llovido; Son la lágrimas de una dama Que el galán la ha aborrecido.


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf: Isabel Terés De cantar no puc cantar, Que en tinc la veu impedida; No sé si m’ho coneixeu Que tinc l’amor fora vila.


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf: Margarida Terés Diuen que el cantar vol gràcia I el ballar vol dir Teresa; Lo tocador de guitarra Vol tocar la gràcia entera. Satíriques


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf: Isabel Terés Les noies del Peixo Pau S’han fet demanar un hereu, I els hi ha fet contestar Que a les fosques no s’hi veu.

2 (Ricardo) Que diguin els pressupostos Del projecte destinat Per fer un pago extraordinari A la caixa de l'estat Com que està debilitada I pateix molt de mal de cor

Amb aquest pago extraordinari L'omplirem fins a dalt de tot Com que aquest pago d'ara Està firmat per la presidència Tal i com marca la llei Que prendre paciència No hi ha altre remei I els que seran tossuts No tindran altre remei Com que seran firmats I seran castigats Dins pena de llei L'article d'economia És un pago bastant gros Que paguen tots els xacrosos Que tinguin tares al cos Siguin petites o grosses Tal com la llei marcarà No s'escaparà una rata Tothom haurà de pagar. Bornis, xatos Calvos i cornuts I els qui tinguin tinya Tal com marca la llei Aquests pagaran deu rals cada dia I els pobrets desvalguts Que porten els neulers Aquests ja pagaran Dues pessetetes cada cap de mes. Tots los coixos sense cames i cegos de naixement per les grans economies en paguen un vint per cent un cego no gasta espelmes ni gas ni electricitat i tots els coixos sense cama d'un sol peu ne van calçats. Li va explicar un pres a la presó durant la Guerra Civil. Cançons de treball Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf: Isabel Terés I a la ventana sóc dama I al balcón ne sóc senyora

I a la plaça, hortolana I al campo trabajadora. Cançons de bressol

1 Pilar Balanyà (2001) Sant Joan, feu-lo ben gran Sant Martí, feu-lo adormir Que (nom de qui es volia fer adormir) No es pot adormir.


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf: Teresa Besora (1983). Sant Joan, feu-lo ben gran Sant Martí, feu-lo adormir Que el nen ne té soneta Soneta, que vol dormir. Aquestes dues versions de la cançó de bressol van ser cantades per mare (Teresa Besora) i filla (Pilar Balanyà) i en els dos últims versos presenten una important variació. Balls

1 Ricardo (2001) De cançons i cançonetes No me’n vingueu a ensenyar Que en tinc les butxaques plenes I un sac per deslligar.


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf: Isabel Terés La baladora quan balla Sempre es mira el ballador, Si li mira l’espardenya, Si li agafa el taló.


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf: Isabel Terés. Si canto, diran que canto Si no canto, què diran?;

Mentres canto, em diverteixo I no penso en res de mal. (V: 4, si la balla de taló


Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf: Isabel Terés. A la plaça ballen coques, Mare deixeu-m’hi anar Si no ballo amb el pastor, Ballaré amb el rabadà. Jota Balls i danses de les comarques de Tarragona, 4, Baix Camp

Josep Bargalló i Badia Diputació de Tarragona, 1998. És la jota jota Del ganxo de llum, Que si no t’apartes Te’l tiro al damunt. És la jota jota De les arengades, Que són podrides Dolentes i cares. Cobles:

A l’Espluga són orugues, A l’Espluga són orugues, A Montblanc són budellers, A Vilaverd toquen l’arpa I a la Riba, paperers, I a l’Espluga són orugues. A la plaça ballen coques, A la plaça ballen coques, Mare deixeu-m’hi anar, Si no ballo amb el pastor Ballaré amb el rabadà, A la plaça ballen coques. Al Ball de plaça de la Festa Major, el ball més important havia estat la jota, que es va ballar fins al 1936. La lletra d’aquesta jota correspon a la més popular dels últims anys que va ser ballada. A les cobles hi aplicaven lletres populars de corrandes típiques del poble.

Cançons de festes i diades religioses DE CARNESTOLTES Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Inf: Isabel Terés Carnestoltes quinze voltes, I Nadal de mes a mes; Cada dia que fos festa, La Quaresma mai vingués. Cantarelles Jocs infantils

1 Teresa Besora (2001) PEIX PESSIGANYA Peix pessiganya De l'oli i de la ganya Peix pessigó De l'oli del racó Marieta cistellera Tu que en saps de fer cistells Fes-me una panereta Per a anar a collir clavells.

2 Teresa Besora (2001) LA GALLINA PUNICANA

La gallina punicana Pon un ou cada setmana Pon i un, Pon i dos, Pon i tres, Pon i quatre. Pon i cinc, Pon i sis, Pon i set, Pon i vuit, Pon i nou, Pon i deu, La gallina de la Seu, Diu que marxi aquell gran peu. (V: que s'amagui aquell gran peu)

I en acabat feies així, a veure qui tocava, que es posaven tots en una rodona i feien això.-Aquell havia de marxar. –Això ho fèiem amb els peus. Posaven els peus i anaves assenyalant amb els peus. "Que s'amagui aquell gran peu", i aquell s'havia d'amagar. Tornaven: "La gallina punicana..." anant senyalant els peus. "poni un...que s'amagui aquell gran peu", ara aquest, amaga el peu. I anaves fent així.

3 Pilar Balanyà (2001) L'ESCARABAT BUM BUM L'escarabat Bum Bum, Posa-hi oli, posa-hi oli, L'escarabat Bum Bum, Dintre el llum. Si la llum no n'hi ha L'espelmeta, l'espelmeta, Si la llum no n'hi ha L'espelmeta s'encendrà.

4 Pilar Balanyà (2001) BALL RODÓ Ball rodó Catarineta, Catarineta Ball rodó, Catarineta, Catarinó. Què has menjat? Pa torrat. Què has begut? Granaxeta amb un embut. Tutururut. Era un ball en rotllana agafats de les mans que al arribar al "tutururut" es deixaven anar de les mans.

5 Pilar Balanyà (2001) LA TORRE EN GUARDIA CANTARELLA DE JOC

La torre en guardia La torre en guardia La vengo a descubrir. La torre en guardia La torre en guardia No la descubrireis.

Dos s'agafaven la mà així, (per les mans i de cara de forma que feien un pont amb els braços) i els altres feien una cua. (passaven per sota i al final de la cançó els dos baixaven les mans i agafaven un dels que passava). Llavors agafaves amb un i li deies: Què vols?. Per exemple els dos que erets aquí un era clavell i l'altre rosa, i llavors el que es quedava al mig l'enganxaves. Passaven tots i quan s'acabava la cançó n'agafaves a un i allavors la cua marxava., i li deies (en veu baixa): -Què vols rosa o clavell? I segons el que et deia es posava darrere de l'un o de l'altre. Tornaven a passar fins que passaven tots. I és clar, quan ja estaven tots, un al darrere de l'altre, havien de fer força, és clar, els que teníen més deixó, estiraven i guanyaven.

6 Pilar Balanyà (2001) UNI, DORI, TERI... Uni, dori, Teri, cateri, Canti, buri, Viri, viró, Conta les dames Que totes hi són. Cançó eliminativa.

7 Teresa Besora (2001) SOL SOLERET Sol soleret Vine, vine, vine, vine, Sol soleret Vine, vine que tinc fred. La informant diu que la cantaven a l’hivern quan feia molt fred.

8 Teresa Besora (2001) PLOU I FA SOL Plou i fa sol Les bruixes es pentinen Plou i fa sol La Verge de l'Albiol. Aquí la mare diu "la Verge de l'Albiol" a l'últim vers mentre que la filla diu el clàssic "les bruixes porten dol"

9 Pilar Balanyà (2001) CONGRES I MONGRES Transcripció literal: Jo me'n recordo d'un que ens posàvem un a dalt, allí que feia un marget, allí a l'abadia, quan anàvem al col·legi, un es posava dalt i els altres baix. I el de dalt deia: -Congres i Mongres baix: -Quina voleu? El de dalt: -La més maca de totes. -Quina serà?

Doncs... -La que porta en llaç vermell Llavors baixava i la rotllana corria i aquell l'havia d'agafar.

10 Pilar Balanyà – Teresa Besora (2001) LA LLUNA La lluna la pruna I el sol mariner Son pare la crida I sa mare la té. Celebració de diades

SETMANA SANTA - CRIDA A OFICI Inf: Teresa Besora (2001) Apa, dones, al sermó Qui ha perdut el mocador? El rector de la Febró; L’escolà l’hi ha trobat Amagat en un forat, Al forat de la pallissa. Quatre pams de llangonissa. Els escolans del poble passaven pels carrers cantant aquesta cantarella i al acabar feien sonar les matraques i carraus com a subtituts de les campanes que en aquella època no es feien sonar.

Contrafacta (Eugenio) Cara al sol amb les butxaques buides I els pantalons tots foradats. Estem passant una gran misèria Que Franco ens ha portat. Ell diu "Arriba España" Però de debò que l'ha ensorrat. Balls parlats BALL DE SERRALLONGA (fragments) Isabel Terés (1983)

Carrutxa. Vine aquí, petit Jornet, Si en tens tant d’atreviment, Vindràs a la meva ronda I et pendré per assistent. ... Aquestes mantes de seda, Vestit de vellut daurat (...) i botonades me tenen lo cor robat. ... Serrallonga, si ho sabieu Les carreteres com estan, Només n’hi fan romerills Esbarzers i herbafams. ... El diable: l’espai sagrat i la sàtira festiva

Salvador Palomar. Dins: Els balls parlats de la Catalunya Nova El Mèdol. 1992. Diable: Al poble de Capafonts Avui fem festa major, Per honorar nostra patrona No n’hi ha cap de millor. ... Sempre xerren les dones Al forn i al rentador, Ne fan fàstic i pudor Al veure-les com remenen. L’una s’apria els maniguins, L’altra li pica l’esquena, Treu uns polls com a garrofins!

Bibliografia El diable: l’espai sagrat i la sàtira festiva

Salvador Palomar. Dins: Els balls parlats de la Catalunya Nova El Mèdol. 1992. Cançoner tradicional del Baix Camp i el Montsant

Gabriel Ferré, Salvador Rebés i Isabel Ruiz. Alta fulla, 1988. Balls i danses de les comarques de Tarragona, 4, Baix Camp

Josep Bargalló i Badia Diputació de Tarragona, 1998.

Festes de primavera

Biel Ferré, Salvador Palomar. Carrutxa, Quaderns de divulgació. 1985. Recull de folklore del Montsant-Serra de Prades

El Mèdol, 1990.

Documents

RECULL DE LITERATURA ORAL DE CAPAFONTS David Figueres ...cat.bloctum.com/tombderavals/files/2007/01/capafonts.pdf · —A què és això que truca a la porta, marit Arnau, 20 a què