21societatara DIVENDRES, 22 DE MARÇ DEL 2013

SANITAT

Els medicaments més cars ja sóndifícils de trobar a les farmàcies

Els fàrmacs més cars i els menyshabituals ja són difícils de trobar ales farmàcies. Els farmacèutics esvan concentrar ahir a Barcelonaper reclamar al Govern que els pa-gui els 270 milions que els deu.

alguns tractaments per al càncer. Elpresident del Consell de Col·legis deFarmacèutics de Catalunya, Jordide Dalmases, ja va advertir que hi harisc de desabastiment si la Genera-litat no els paga els 270 milionsd’euros que els deu. Tot i que cons-tata les dificultats per trobar algunsmedicaments, com ara immunosu-pressors, diu que s’està garantintl’abastiment gràcies a la xarxa defarmàcies. “Tenim un sistema d’in-formació perquè això no succeeixii si no és en una farmàcia, és en unaaltra”, explicava ahir.

Protesta al carrerDe Dalmases va lliurar ahir a la Ge-neralitat un manifest en què denun-cien la situació del sector. Va dema-nar a l’administració pública que“assumeixi d’una vegada la seva res-ponsabilitat”. “No podem continu-ar així. Estem avisant que podem te-nir un desastre en el sistema sanita-ri català per una mort lenta per ina-

nició que es tradueix en el col·lapsefinancer que pateixen totes les enti-tats concertades de la sanitat públi-ca”, va declarar. El col·legi i les du-es patronals de la sanitat concerta-da estan treballant en un manifestconjunt per fer front comú contraels impagaments.

Els farmacèutics demanen “solu-cions” urgents. De Dalmases confi-ava que de la reunió ahir del Consellde Política Fiscal i Financera en sor-tís algun compromís de pagament.Reclamava “fets i no paraules” i vaalertar que si no es paga la facturadel març el deute serà ja de gairebé400 milions d’euros. “Són xifresmassa elevades perquè professio-nals autònoms independents pu-guin suportar-les”, va dir.

No saben si la concentraciód’ahir haurà servit com a mesurade pressió. “Com a mínim hauremexplicat a la població el que estàpassant”, indicava la farmacèuticaMeritxell Parera.e

LARA BONILLA

BARCELONA. Els farmacèutics cata-lans han dit prou. Ahir uns 2.000professionals –hi ha poc més de3.000 farmacèutics col·legiats a Ca-talunya– es van concentrar a la pla-ça Sant Jaume de Barcelona en pro-testa pels impagaments de les re-ceptes dels medicaments dispen-sats durant els últims quatre mesos.Des de l’1 de novembre estan pagantels medicaments de la seva butxaca.Alerten que “estan al límit” i que ja“no poden més”. I la conseqüènciaés que hi ha risc real de desabasti-ment. Ho deien les pancartes i els le-mes que ahir corejaven els farma-cèutics: “Els medicaments dels ciu-tadans estan en perill” o “Els farma-cèutics volem dispensar però nopodrem”. Hi ha proveïdors que ja noestan subministrant fàrmacs a uncentenar de farmàcies perquè nopoden pagar. “Demanem coses queno ens porten perquè ja no tenimrecursos”, deia el farmacèutic Al-bert Garrido. Els farmacèutics hanesgotat totes les línies de crèdit.“Treballem amb malalts i no sabemsi els podrem subministrar la medi-cació el mes que ve”, alertava la far-macèutica Meritxell Parera.

Tot i que els farmacèutics han fet–i estan fent– tots els esforços percontinuar dispensant, els fàrmacsmés cars i els que s’han d’encarregarja són difícils de trobar. A la farmà-cia Pastrana, del barri del Besòs deBarcelona, l’Enrique Thome cons-tata que arriben pacients que “vé-nen d’altres farmàcies perquè nohan trobat certs medicaments”.“Fan pelegrinatge buscant certs fàr-macs”, explicava ahir. “Estan faltantdeterminats medicaments als nos-tres establiments i això ho noten elsnostres malalts”, afegia Josep Ga-valdà, farmacèutic de Sant Feliu deLlobregat. Citava, com a exemple,

Uns 2.000 farmacèutics, segons els organitzadors, es van concentrar ahir a Barcelonaper reclamar “a l’administració que compleixi la seva obligació” i pagui el que deu. M. GARCÍA

Uns 2.000 farmacèutics surten al carrer per protestar contra els impagaments

Sanitat aplicarà més trams de copagament farmacèuticARA

BARCELONA. Durant el Consell In-terterritorial de Sanitat que ahir vareunir a Madrid els consellers de Sa-lut de totes les comunitats autòno-mes, excepte el País Basc, la minis-tra Ana Mato va plantejar tres noustrams de copagament farmacèuticper a les rendes entre els 18.000 i els100.000 euros. Ara tots els treballa-dors compresos en aquest tram pa-guen el 50% del preu dels medica-ments i l’objectiu és fixar una apor-

tació intermèdia. Diversos col·lec-tius ja van denunciar que no és justque pagui el mateix un treballadorque cobra 19.000 euros anuals queun altre que en cobra 90.000. Elsnous trams de renda s’establiran,previsiblement, al voltant dels36.000 i els 72.000 euros. Les per-sones que tenen ingressos superiorsa 100.000 euros continuaran pa-gant el 60% del preu dels fàrmacs.

Així mateix, el ministeri de Sani-tat i les comunitats autònomes vanaprovar ahir, per primer cop, un ca-

lendari comú de vuit vacunes infan-tils per a 12 malalties. Són les vacu-nes contra la poliomelitis, el tèta-nus, la triple vírica, l’hepatitis B, elvirus del papil·loma humà, la me-ningitis i la varicel·la.

La ministra de Sanitat, Ana Ma-to, va qualificar d’“històric” l’acord,que respon a una demanda dels pro-fessionals sanitaris i dels pares.D’aquí dos anys es revisaran tant lesedats de vacunació com les novesvacunes que es poden incorporar alcalendari.e

DeuteEl Governdeu a lesfarmàcies270 milionsd’euros pelsmedicaments

AcordsPer primercop, es fixaun calendaricomú devacunes

Alerten de problemesd’abastiment

Jordi de DalmasesCONSELL DE COL·LEGIS DE FARMACÈUTICS

“Avisem que podem tenirun desastre en el sistemasanitari català per una mortlenta per inanició”

La veu dels professionals

Meritxell PareraFARMACÈUTICA DE CERDANYOLA DEL V.

“Treballem amb malalts quenecessiten medicació i nosabem com els hi podremsubministrar el mes que ve”

Enrique ThomeFARMACÈUTIC DE BARCELONA

“Hi ha gent que fapelegrinatge per lesfarmàcies buscant certsmedicaments”

Albert GarridoFARMACÈUTIC DE CERDANYOLA DEL V.

“Els majoristes noproveeixen si les farmàciesno els paguen, i ja no tenimrecursos per pagar”

Ester AmatFARMACÈUTICA DE SANT QUIRZE DEL V.

“La població ha de saberque qui està sufragant elsmedicaments som nosaltresi no l’administració”

Eulàlia OlléFARMACÈUTICA DE CERDANYOLA DEL V.

“Estem molt al límit, siaquest mes no es cobramoltes farmàcieshauran de tancar”

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

14353800003069 €756 cm2 - 90%

22/03/2013SOCIETAT21

Política Sanitària; Salut

Los consejeros de Sanidad (con la ausencia del Pais Vasco) y el Ministerio consiguieron un acuerdo de mínimos que según dicen deberán seguir consencuando con los profesionales.

El CI logra un "acuerdo histórico"en el calendario vacunal único¡La ministra destaca cuatro de las acordadas:

tosferina, VPH, meningococo C y varicela I Once mil medicamentos bajarán de preciocon la nueva orden a partir del próximo mayo

~MADRIDJOSE A. PLAZAjaplaza@unid ad edito 6al es

La "histórica aprobación"del calendario vacuna/único, según dijo ayer la minis -tra de Saindad,Ana Mato, altérmino del Consejo Interte-rriLoñal, tiene dos lecturas.Una, la más relevante porque marcará el camino en elSNS, es el total consenso entre todas las autonomías(con ausencia del Pais Vas-co) para aprobar un calen-dario que ya adelantó DM lasemana pasada.

La segunda, más puntual,es la confirmación del roceentre Sanidad y las socieda-des científicas que tratan eltema, con Pediatria a la ca-beza: consideran lo aproba-do totalmente "de míni-mos".

El consejero de Sanidadde Castilla-La Mancha, José

El Ministerio estudialas alegaciones de laindustria a la orden deprecios de referencia yMato reconoció quemuchas tienen que vercon un umbral mínimode precio

Ignacio Echániz, puso ayermás pimienta diciendo (yrectificando después) que"las sociedades están finan-ciadas por los laboratoriosfarmacéuticos y defiendenintereses comerciales".

Sus declaraciones provocaron la respuesta inmedia-ta de las sociedades, que señalaron que "las únicas mo-tivaciones que les muevenpara realizar recomenda-ciones c]niicas están basa-das en evidencias cientificas, públicas, contrastadas

y avaladas por las organiza-ciones científicas interna-cionales".

Carlos Macaya, vicepresi-dente de Facme, tambiéncriticó a Echániz. Negó laacusación, se defendió conel mismo argumento de Pe-diatría y le dejó un recado alconsejero: "Los médicos somos la profesión más valo-rada; los políticos,la peor".

En el calendario vacuna/aprobado hay cuatro vacu-nas que Mato destacó porencima de las demás; esta-ban pendientes de valora-ción y se habían solicitadoinformes al respecto. Se trata de la tosferina, el VPH, elmeningococo C y la varicela. El calendario deja la va-cunación en varicela sólo alos 12 años. En meningoco-co son tres dosis, a los 2 y 12meses y también a los 12años. EnVPH, donde quizá

El copagofarmacéutico podr’arecoger tramosintermedios de pagoen función de la renta,aunque no se aclarósi finalmente seráasí y cómo

más polémica ha habidoporque algunas autononl[asy especialistas sugieren unavacunación antes de los 14anos, ésta ha ido finalmen-te la edad acordada.Y la tos-ferina, que se administrajunto a la difteria y el tétanos, queda en los meses 2, 4,6 y 18y en los 6 y 14 años.

Más allá del calendariovacunal, que se aprobó peroque aún debe discutir susplazos de aplicación, la far-macia fue la protagonistaen tres frentes. Con la nue-

Mejor de mínimos, pero hay que seguir negociando~MADRID

J,A,P.

El Consejo Interterritoria]sienta cátedra y lo que dicela ministra de Sanidadcopa los titulares, pero ]osconsejeros autonómicosaprovechan su ]legada y sa-lida del Consejo para darsu punto de vista, que enocasiones tienen tintes crí-ticos.

María Jesús Montero,

consejera de Andaiucia,una de las más duras tradi-cionalmente, se mostró enesta ocasión más suave; lomás altisonante que dijofue: "Muchos puntos del or-den del dia son de trámi-te, se po(ñan haber solucio-nado desde el entorno téc-nico".

Su homó]ogo extremeño,Luis Alfonso HarnándezCarrón, se refirió a que elcalendario vacnnal sea de

mínimos y dijo: "Prefieroque sea así antes de quehaya un total desencuentro". Además, hizo un gui-ño a las sociedades cientiricas, que luego ratificóMato en su discurso, que-riendo aliviar tensiones:"Lo hemos logrado, perohay que seguir consensuando con las sociedadesy sus profesionales".

Al consejero valenciano,Manuel Llombart, se le

notó que es relativamentenuevo y, preguntado por lomás destacado del Interterritorial, barrió para casay citó "las dos unidades dereferencia que gana nues-tra comunidad".

Antonio Maria SáezAguado, consejero de Cas-tilla y León, generalizó sobre los tramos de copagoy dijo que "todos los conse-jeros de Sanidad creen quedebe haber más".

va orden de precios de re-ferencia adoptada, "l 1.000fármacos financiados por elSNS bajarán de precio".Mato, que dijo que el precio podria bajar ya en mayo,señaló que se están estu-diando las alegaciones queha presentado el sector far-macéutico, y admitió quemuchas de ellas tienen quever con el establecimientode un umbral mínimo deprecios y que se revisaránanualmente.

COPAGOEl segundo frente farmaco-lógico fue el copago; Matoconfirmó que podñan aña-dirse más tramos de rentaal único que hay (entre18.000 euros y 100.000) y,aunque no dejó claro cuán-tos tramos se inc]uirán, nisiquiera si los habrá, las cifras que salieron a la luz sonlos 36.000 y los 72.000 euros(había, pues, tres tramos envez de] único actual).

La tercera pata de la far-macia fueron los datos delgasto en febrero: se ahorróun 18 por ciento en compa-ración con este mismo mesel año anterior.

Por otro lado, Mato dijoque el Ministerio "no tieneninguna intención de modi-ficar la ley antitabaco, quese creará una nueva estrate-gia nacional sobre enferme-dades neurodegenerativas,y que se sigue trabajando,poco a poco, en la revisiónde la cartera de servicios".

Oncenuevasunidades dereferenciaen el SNS~ MADRID

J,A,P.

El Consejo Interterritoria] concedió ayeronce nuevas unidades de referencia, re-partidas en Madrid,Cataluña, Valencia,Santander y La Re-gión de Murcia.

En la Comunidadde Madrid son cuatrola nuevas unidadesde referencia (Ramóny Caja], 12 de Octu-bre, La Paz y C]ínfco)para tratar patolo-gias complejas que sesuman a las 47 exis-tentes, acaparandoasi 51 de las 177 existentes en todo el Sis-tema Nacional de Salud.

DISTRIBUCIÓNEl Hospital de La Pazha sido designadocomo unidad de refe-rencia para neurolo-gía pediátrica com-pleja junto al 12 deOctubre.

Para la asistenciaintegral del adultocon cardiopatía con-génita ha sido designado el Hospital Ra-món y C aja], y para laatención a la patolo-gía vascular raqui-medular, el HospitalClínico San Carlos.

En el Hospital Virgen de La Arrixaca(Murcia) estará unidad de referenciapara card~opatías fa-miliares. En Barcelo-na, el Instituto Gutt-man acogerá la dedicada a atención a ]e-siones medularescompleja y el Hospi-tal San Juan de Diosy el Valle de Hebrón,neurocirugía pediá-trica compleja, de laque también dispon-drá el Hospital La Fe,de Valencia, que su-mará la de atención ala patologia vascularraquimedu]ar.

El Hospital Mar-qués deValdecina, enSantander, tambiéndispondrá de una

unidad de referenciaen esta última pato-]ogia vascular.

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

50858No hay datos4604 €1108 cm2 - 143%

22/03/2013PORTADA1,2

Hospital Vall d'Hebron; Política Sanitària

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 22 DE MARÇ DEL 201326 | Societat |

1563

13-1

0714

44V

Ajuntament deBenifallet

ANUNCIEntitat: Ajuntament de BenifalletAssumpte: Estatuts i bases de la Juntade Compensació de la UA12 i UA13.Per Resolució de l’Alcaldia número 26,de data 19 de març de 2013, es va apro-var inicialment el Projecte d’estatuts ibases d’actuació de la futura Junta deCompensació de la Unitat d’ActuacióUA12 i UA13.Mitjançant aquest edicte, se sotmet l’es-mentat Projecte a informació pública perun termini d’un mes, comptat des de ladata de la darrera publicació, perquè lespersones interessades puguin presentar,si escau, les al·legacions que considerinpertinents i sol·licitin la seva incorporacióa la futura Junta de Compensació de laUnitat d’Actuació UA12 i UA13.El projecte d’estatuts i bases d’actuacióes pot examinar a les dependències del’Ajuntament, carrer Major, número 1, dedilluns a divendres de 9 hores a 14 ho-res.Benifallet, 19 de març de 2013L’alcalde, Jordi Monclús i Doliu

Les nenes catalanes conti-nuaran rebent la vacunadel virus del papil·loma(VPH) a sisè de primària,és a dir, entre els 11 i els 12anys, malgrat que el calen-dari únic de vacunació queahir van aprovar els conse-llers de Salut de l’Estatamb el Ministeri de Sani-tat estableix que aquestaimmunització es faci als14 anys. El conseller deSalut, Boi Ruiz, va emetreun vot particular en què

avança que Catalunya nocanviarà la seva pauta ique continuarà vacunantles nenes als 12 anys.

Segons el president dela Societat Catalana dePediatria, Ferran A. Mora-ga-Llop, retardar la vacu-na del VPH “no té gairesentit”, ja que és més reco-manable vacunar d’aquestvirus als 11 anys, quan laprobabilitat que les neneshagin iniciat relacions se-xuals és molt menor. Se-gons Moraga-Llop, l’únicaraó que explicaria un re-tard és que d’altres comu-

nitats ja estan vacunantdel VPH als 14 anys i re-baixar-ho ara als 12 per atothom els implicaria uncost addicional, ja quehaurien d’immunitzar enun any les nenes de 12, 13 i14 anys.

Una altra modificacióque podria afectar l’estra-tègia de vacunes de Cata-lunya és l’avançament dela vacuna contra l’hepati-tis B, que ara s’administraals 2, 4 i 6 mesos i que el ca-lendari estableix als 0, 2 i 6mesos. “Si es fa un bon cri-

bratge de l’hepatitis B enles embarassades, no calavançar la vacuna. Aixòimplicaria posar la prime-ra dosi a les maternitats iseria un gran problema lo-gístic en el cas de Catalu-nya”, afirma Moraga-Llop.

El nou calendari inclouvuit vacunes, però no n’in-corpora cap de les que so-vint recomanen els pedia-tres i que no són finança-des per la sanitat pública,com la del pneumococ (no-més finançada a Galícia),la de la varicel·la per a me-nors de dos anys (sí que esfinança als 14), la del rota-virus o la de la tos ferina enadolescents (14 anys).

L’única vacuna extraque aplica Catalunya és lade l’hepatitis A, que s’ad-ministra de manera com-binada amb l’hepatitis Bdins d’un pla pilot que aca-ba el curs vinent i que esdesconeix si es mantindràdins del calendari. ■

Marta CiércolesBARCELONA

a El calendari del ministeri estableix la immunització contra el VPH als 14 anys,però Catalunya no farà canvis a Descarten vacunar de varicel·la als dos anys

Salut continuarà vacunantdel papil·loma als 12 anys,abans del que diu l’Estat

SALUT

La reforma del sistema decopagament dels medica-ments, vigent des del juliolpassat a tot l’Estat, era undels temes de l’ordre del diadel Consell Interterritorial deSalut que es va fer ahir a Ma-drid. Finalment, però, no esva avançar gaire en la qües-tió. El ministeri vol consen-suar amb les comunitats unasèrie de canvis en l’actual sis-tema per tal d’establir noustrams de renda i nous per-

La vacuna del virus del papil·loma humà s’administra a nenes de sisè de primària a les escoles catalanes ■ ARXIU

centatges de copagament.Actualment, no hi ha distin-ció entre l’aportació que fanles persones actives situadesen el tram de renda anual queva dels 18.000 als 100.000euros: totes fan un copaga-ment del 50% del preu delsfàrmacs. La idea seria, doncs,introduir trams intermedis ifer un sistema de copaga-ment més progressiu, se-gons va avançar la ministrade Sanitat, Ana Mato.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Canvis en el copagament de fàrmacs

300euros costen les 4 dosis perprotegir contra el pneumo-coc, una de les vacunes quees manté sense finançar.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

La xifra

Prop de dos mil farmacèu-tics es van concentrar ahiral migdia a la plaça de SantJaume de Barcelona perreclamar els 270 milionsque els deu la Generalitaten concepte de medica-

ments dispensats a la po-blació des del novembredel 2012 i per reclamargaranties de pagamentper al futur. El col·lectiu jaha alertat que hi ha un ele-vat risc de desproveïmentde medicaments a les far-màcies perquè no els po-den pagar. ■

Els farmacèuticssurten al carrer

SALUT

RedaccióBARCELONA

Els titulars de farmàcies reclamen a la Generalitat que els pagui els deutes ■ ORIOL DURAN

TRIBUNALS

Jutgen set noisdels Trinitariosper una pallissa

L’Obra Social de La Caixa vapresentar ahir els vint projec-tes escollits –nou dels qualsde Catalunya– en la segonaedició del programa d’empre-nedoria social. Són emprene-dors i empreses socials quetiraran endavant gràcies alsuport econòmic –25.000euros per projecte–i la forma-ció de La Caixa. Tots els pro-jectes tenen una vocació soli-dària i volen aconseguir unimpacte social. ■ REDACCIÓ

La Caixa ajuda20 emprenedors iempreses socials

SOLIDARITAT

La Fundació Catalana de l’Es-plai va presentar ahir una am-biciosa campanya que amb ellema Encerta l’estiu. Un estiuper a tothom aspira a incre-mentar un 15% el nombre denens que aquest any tindrancolònies d’estiu. Per aconse-guir-ho, l’entitat ofereix 42.000places –un 15% més que l’anypassat– i, a part d’incrementarles beques, introdueix una rifa iuna gimcana solidària per re-collir fons. ■ V.P.

Campanya perquèa l’estiu cap nenquedi sense lleure

INFÀNCIA

L’Audiència de Barcelona vajutjar ahir set joves de la ban-da llatina Trinitarios per haverapallissat un company perquèvolia anar a una banda rival,l’any passat al parc de la Gui-neueta. Mario Javier va adme-tre que un desconegut li vatrucar al mòbil i va dir-li: “Feu-li una creu”, i que la víctima esva deixar marcar una X demig metre amb un ganivet al’esquena. S’enfronten a 14anys de presó. ■ M.P.

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

180141420003098 €504 cm2 - 60%

22/03/2013SOCIETAT26

Boi Ruiz, conseller de Salut; Política Sanitària; Salut

Sociedad

Sanidad propone dos nuevos tramos de renta para el copago farmacéutico

Unos 11.000 medicamentos bajarán de precio a partir del mes de mayo

MADRID-La ministra de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, Ana Mato, acordó ayer con los conse-jeros de Sanidad de las comuni-dades autónomas una nueva modifi cación del sistema de pre-cios de los medicamentos que permitirá que unos 11.000 fárma-cos que actualmente se dispensan con receta bajen de precio a partir del próximo mes de mayo. Con esta medida, anunciada ayer en el Consejo Interterritorial del Siste-ma Nacional de Salud, se espera obtener un ahorro en la factura farmacéutica de unos 400 millo-nes de euros. Hasta ahora, los medicamentos que llevasen más de 10 años en el mercado –mo-mento en el que caduca la paten-te– y que contasen con un equiva-

Erik Montalbán lente genérico, pasaban a formar parte del sistema de precios de referencia y, por lo tanto, bajaban de precio. A partir de ahora, con la reforma planteada, cuando un medicamento cumpla 10 años, todos los que tengan el mismo principio activo entrarán auto-máticamente en precios de refe-rencia, aunque no cuenten con un genérico, siempre que exista un competidor.

Además de esta medida, Sani-dad propuso a las CC AA modifi -car el modelo de copago farma-céutico, introduciendo nuevos tramos de renta para calcular la aportación del usuario. Aunque no se precisó la cuantía que se pagará en cada uno de los nuevos tramos, sí se planteó el rango: hasta 18.000 euros anuales; de 18.000 a 36.000; de 36.000 a 72.000;

y a partir de 100.000. En la actua-lidad, sólo existen tres tramos: hasta 18.000 euros, de 18.000 a 100.000 –«es un tramo demasiado amplio», reconoció la ministra–, y de 100.000 euros en adelante. No obstante, la decisión fi nal al res-pecto no se conocerá hasta dentro de unos meses –previsiblemente, en el próximo Consejo Interterri-torial–, una vez aporten sus suge-rencias las CC AA. Con todo, la ministra habló incluso de la posi-bilidad de que, en último término, no se modifi quen dichos tramos

si no se logra un acuerdo. «Hemos trasladado la propuesta de Ha-cienda a las comunidades autó-nomas y ahora son ellas las que, en un plazo razonable, deben decidir si es conveniente estable-cer nuevos tramos para que sea más proporcional o dejarlo como está», dijo Mato.

De forma paralela, los respon-sables de Sanidad acordaron con el Ministerio iniciar una nueva estrategia en el ámbito de las en-fermedades neurodegenerativas, en línea con el incremento de la incidencia de patologías como el alzhéimer que se viene registran-do en países desarrollados. Asi-mismo, se aprobó la designación de 11 nuevos centros de referen-cia, así como ocho enfermedades para las que será necesario desig-nar unidades de referencia.

400millones de euros

de ahorro con el nuevo sistema

de precios de referencia

J. L. M. / LA RAZÓN

VACUNAS

Virus del papiloma humano (c)

EDAD

Haemophilus influenzae b

Sarampión-Rubéola-Parotiditis

Meningitis Meningocócica C

Hepatitis B (a)

Varicela (b)

Difteria-Tétanos-Pertussis

Poliomielitis

0meses

2meses

4meses

6meses

12meses

15meses

18meses

3años

4años

6años

10años

11años

12años

13años

14años

15años

(a) En niños de madres portadoras la pauta es de 0, 1, 6 meses.(b) Personas que refieran no haber pasado la enfermedad ni haber sido vacunadas con anterioridad. Pauta con 2 dosis.(c)Niñas de 14 años. Pauta con 3 dosis

Un mismo calendario de vacunas

para toda España

MADRID- En la reunión se acordó –con la excepción del País Vasco, que no acudió a la cita– la implantación de un calendario común de vacunación infantil para toda España, con el fi n de que todos los niños reciban las mismas vacunas y a la misma edad. Aunque en febrero ya se habían acordado varias de ellas,

E. Montalbán quedaban pendientes las vacunas de la tosferina –se administrará como hasta ahora la varicela –a los 12 años–, el meningococo C –se fi jan nuevas pautas– y el virus del papiloma humano –a los 14 años–. Algunas sociedades científi cas han criticado duramente estas dos últimas vacunas por considerar que la edad fi jada para su administración es demasiado tardía y, por lo tanto,

pierden efi cacia. Piden además que se incluya la vacuna del neumococo, que hasta ahora sólo se administraba en Galicia. El consejero de Salud de Castilla-La Mancha y secretario de Sanidad del Partido Popular, José Ignacio Echániz, acusó a estas sociedades científi cas de criticar el nuevo calendario «por intereses comerciales», ya que están «fi nanciadas por la industria farmacéutica».

El Príncipe recibió a los investigadores del equipo GEM España

MADRID- Su alteza el Príncipe Felipe recibió al equipo GEM España (Global Entrepreneur-ship Monitor), constituido por una red de 15 equipos regiona-les. Más de 100 investigadores y 19 universidades españolas trabajan en el proyecto, que versa sobre un programa de investigación, difusión y com-promiso con el emprendi-miento, los emprendedores y la creación de empresas de al-cance mundial. Se materializa en la recopilación sistemática, preparación de informes y co-lecciones de datos, así como en la creación de actividades dise-ñadas para benefi cio y ayuda de investigadores y de la socie-dad en el campo de la creación de empresas. Este proyecto fue promovido por dos prestigio-sas instituciones académicas:

London Business School y Babson College.

GEM constituye la más im-portante red mundial sobre emprendimiento. En España está formada por la Red de Equipos Regionales GEM, que cuenta con el apoyo de 90 ins-tituciones, empresas y organi-zaciones, y el patrocinio prin-cipal de Banco Santander, a través de su División Global Santander Universidades, y de la Fundación Rafael del Pino.

El equipo GEM España fue reconocido en enero de 2012 como el mejor equipo GEM nacional del mundo, por su trayectoria y por su desarrollo regional. La institución líder de GEM España en este momento es la Fundación de la Universi-dad de Cantabria para el Estu-dio e Investigación del Sector Financiero (UCEIF), por medio del Centro Internacional San-tander Emprendimiento (CISE), que da continuidad a la labor realizada por la Funda-ción Xavier de Salas.

A. N.

TRAYECTORIA EJEMPLAR

Se trata de la red de

emprendimiento

más importante a

nivel mundial

42 Viernes. 22 de marzo de 2013 • LA RAZÓN

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

936172760004369 €310 cm2 - 30%

22/03/2013SOCIEDAD42

Política Sanitària; Salut; Sanitat

DIVENDRES, 22 MARÇ 2013 T E N D È N C I E S LAVANGUARDIA 29

ANA MACPHERSONBarcelona

I ara? “A esperar la reunióamb Montoro”, admetiaahir el president dels far-macèutics catalans, Jordi

de Dalmases, referint-se al con-sell de Política Fiscal i Financeraque tenia lloc aMadrid a la tarda.Ho deia davant el Palau de la Ge-neralitat, on acabava de lliurar aPresidència el manifest dels far-macèutics que no cobren. Darre-re seu, unamassa atapeïda de ba-tes blanques cridava “ja n’hi haprou” brandant petits cartells,petits adhesius i els noms bro-dats a la butxaca.Era la concentració de protes-

ta pels últims impagaments de laGeneralitat a les 3.100 farmàcies(pels medicaments ja servits alspacients i que havien de cobrar afinals de febrer). Un manifest,una concentració i una recollidade firmes per demanar al Parla-

ment que prioritzin el subminis-trament de medicaments per da-munt d’altres coses. I per dir-losque ells, els farmacèutics, no elspoden continuar finançant a cos-ta de les seves hipoteques.La plaça era plena, sense buits

ni banderes acolorides, tret d’unaestelada solitària que servia dereferència per trobar-se amb elsamics. “Som molt inexperts enaquest tipus d’activitats”, reco-neixien. Amb prou feines xiulets,consignes poc agressives i captruc perquè sembli que són més.Més aviat al contrari. Tots moltjunts, com per no molestar elsvianants, i mentre corejaven els“Ja n’hi ha prou” i “Artur ensportes a l’atur ” els farmacèuticssaludaven col·legues i veien,després d’anys, els companys depromoció.Però el problema, a parer d’es-

tudiosos com Jaume Puig Junoy,director del màster en Economiade la Salut de la Pompeu Fabra,

té unes arrels més profundes.“Qui cregui que el problema deles farmàcies es redueix al retarden el cobrament de les recep-tes s’equivoca bastant”. Creu quesi volen sobreviure, s’haurand’adaptar a un escenari sanitarique no té res a veure amb el de fadeu anys. “Pot ser que no totesles farmàcies siguin viables, potser que hi hagi d’haver més com-petència en la venda de medica-ments sense recepta i parafarmà-cia, pot ser que s’hagi de revisarsi té sentit un marge comercialde botiguer o si, en canvi, cal pas-sar a un model en què es pagui

pel servei de salut que proporcio-ni la farmàcia”.Mentrestant, els farmacèutics

se senten atrapats. “Jo ja no puccomprar medicaments si no és alcomptat”, reconeixia una joveapotecària del Vallès. La Gene-ralitat li deu 140.000 euros. Aixíque fa tres mesos que no cobrares per la feina que fa, el seu prin-cipal subministrador ja no liadmet més demores i no pot ferres més que esperar que s’acabil’estoc que hi ha a les prestatgeri-es i calaixos de la seva clàssicaapotecaria.És el retrat comú d’un ampli

grup de farmàcies a què, enconjunt, la Generalitat deu 270milions d’euros, la factura de tresmesos descomptant un 30% del’últim mes que ja els ha pagat.Darrere d’aquesta situació

–sense aparent solució fins queel Ministeri d’Hisenda permetiunmarge de dèficit més gran a laGeneralitat–, els farmacèuticshan perdut la vergonya d’expli-car la seves rebotiga. “Dec unmilió d’euros al banc, amb unahipoteca sobre casameva, una al-tra sobre la dels meus pares i finsi tot sobre el pis dels meus on-cles”, explica una farmacèuticade Nou Barris. “Sé que la mevaopció és deixar-ho”, reconeixuna altra, “però només ho puc fersi en vendre la farmàcia liquidoel que dec. I avui és impossible.Estic atrapada”. Té 36 anys.Explica els seus números. “Senseels impagaments de la Gene-ralitat la farmàcia és viable, en-cara que guanyi poc, però lapodria pagar”.Sanitat va comunicar ahir un

descens de la despesa farmacèuti-ca el febrer del 18,16%.c

Una massa compacta de farmacèutics es va manifestar ahir davant el Palau de la GeneralitatROSER VILALLONGA

Experts en economiade la salut plantegenla necessitat d’unareforma dràsticadel servei de farmàcia

Nous tramsde copagament

BARCELONA Redacció

Cinc pacients amb un tipus deleucèmia que no responia a la te-ràpia han estat tractats amb èxitpermetges de l’hospitalMemori-al Sloan-Kettering deNova Yorkamb una teràpia gènica experi-mental.Els pacients tenien leucèmia

limfoblàstica aguda, que afecta-va un tipus de cèl·lules immuni-tàries anomenades limfòcits B.

Encara que aquest tipus de leucè-mia és més freqüent en nens, tépitjor pronòstic en adults. Enaquest cas, els cinc pacients s’ha-vien quedat sense opcions detractament amb quimioteràpia itenien molt mal pronòstic.La teràpia s’ha basat a extreu-

re de la sang dels pacients unaltre tipus de cèl·lules immunità-ries anomenades limfòcits T,que tenen la funció de combatreinfeccions i cèl·lules tumorals.

L’equip mèdic ha modificat ge-nèticament aquests limfòcits Tper donar-los la capacitat de re-conèixer una proteïna caracterís-tica de les cèl·lules tumorals delspacients. Concretament, els hanhabilitat per destruir les cèl·lu-les que tenen la proteïna CD19,característica dels limfòcits B. Fi-nalment, han transfós els limfò-citsmodificats genèticament a lasang dels pacients.Segons els resultats presen-

tats aquesta setmana a la revistaScience Translational Medicine,el tractament ha aconseguit eli-minar les cèl·lules tumorals enels cinc pacients. Quatre dels pa-cients s’han sotmès després a untrasplantament de medul·la òs-sia i estan aparentment curats.En el cinquè pacient, els limfò-

cits B amb la proteïna CD19 hantornat a proliferar a mesura queles cèl·lules immunitàries que seli havien transfós han anat desa-pareixent de la sang. Aquest cassuggereix que pot ser conveni-ent realitzar noves transfusionsde limfòcits modificats genèti-cament en pacients que no po-den rebre un trasplantament demedul·la.

El tractament és similar al quel’any passat va salvar la vidad’Emma Whitehead, una nenade set anys de Pennsilvània(EUA), en un cas que va rebremolta atenciómediàtica. Es trac-ta d’un tractament pioner queencara no està a punt per apli-car-se a gran escala. Cap hospi-tal espanyol no ofereix ara perara aquest tipus de tractamentper a persones amb leucèmia. Pe-rò l’èxit aconseguit amb aquestscinc pacients confirma el poten-cial de les immunoteràpies con-tra el càncer, és a dir, de les te-ràpies basades a estimular el pro-pi sistema immunitari per reco-nèixer i eliminar les cèl·lules can-ceroses.c

]Menys de 18.000 euros;de 18.000 a 36.000 euros;de 36.000 a 72.000; de72.000 a 100.000 euros imés de 100.000. Aquestssón els trams de renda queel Ministeri de Sanitat haproposat a les comunitatsautònomes per establir unsnous percentatges de co-pagament farmacèutic enfunció dels ingressos delsusuaris del Sistema Nacio-nal de Salut (SNS). “Nosal-tres hem fet aquesta pro-posta a les comunitats iseran elles les que adoptinun dels trams nous, cap, otots dos”, va explicar laministra al terme de la reu-nió del Consell Interterrito-rial de Salut. En aquesta

trobada, es va acordar elprimer calendari de vacuna-ció infantil per a tot l’SNS,que es començarà a aplicarals nens nascuts a partir del’1 de gener del 2014.Aquest calendari estaràintegrat per les vacunes dela poliomielitis, la triplevírica (xarampió, rubèola iparotiditis), Haemophilusinfluenzae B, hepatitis B,meningitis meningocòccicaB, varicel·la, diftèria-tèta-nus-tos ferina i virus delpapil·loma humà. La mi-nistra Mato assegura queés un dels calendaris “méscomplets d’Europa”, men-tre que les societats cien-tífiques creuen que és mas-sa bàsic.

Resultats esperançadors d’unateràpia gènica contra la leucèmia

Els farmacèuticsprotestenmentreesperenqueHisendaels salviLa concentració omple Sant Jaume d’apotecaris atrapats en deutes

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

17928581600017385 €1247 cm2 - 110%

22/03/2013PORTADA1,29

Política Sanitària; Salut

L’Estat amenaza de retirarl’ajut als trasplantaments

Condiciona les subvencions al compliment del dbficit

CristóbalMontorovaferdisparar _l_ahir totes les alarmes. Va condici-onar les subvencions al sistema dedonació i trasplantaments d’6r-gans de les autonomies al compli-ment de l’objectiu de d~ficit.

L. BONILLA / M. COLOMERBARCELONA. El govern espanyol vafer ahir un pas més en la pressió a lesautonomies perqu~ eompleixinl’objectiu de d~ficit imposat perl’Estat. Va amenazar de retallar lessubvencions destinades al sistemade donació i trasplantaments a leseomunitats aut6nomes que incom-pleixin el límit de deficit que impo-sa l’estat espanyol, del 0,7% aquest2013. Un deficit que, per cert, la Ge-neralitat ja ha deixat clar que nopensa complir, perque significariael desmantellament de part de l’es-tat delbenestar. L’ajut als trasplan-taments forma part de les partidesdesanitat, educació beques iser-veis socials, entre d’altres, que el go-vern espanyol no pensa pagar a lesautonomies que incompleixin.

Les alarmes es van disparar ahiral matí durant una reunió al minis-teri de Sanitat, en que els responsa-bles auton6mics dels trasplanta-ments van saber que autonomiescom Catalunya, el País Valencih iAndalusia tindrien dificultats percobrar. El ministre d’Hisenda, Cris-tóbal Montoro, per6, va intentar fre-nar l’alarma quan va "matisar" quea l’hora de decidir les subvencions,l’Estat valorara els "esfor~os" en lareducció del d~ficit. La mesura tin-dria una afectació significativa a Ca-talunya, líder mundial en trasplan-taments i on s’atenen pacients d’al-tres comunitats sense programes decoro fetge. Per aix6 el director del’Organització Catalana de Tras-

AbastLa retiradade l’aportaciófaria trontollarel sistema deformació delsespecialistes

AlertaMontorointenta frenarl’alarma dientque la mesurano ser~automática

plantaments (OCATT), Pere Mont-serrat, va afirmar ahir a I’ARA que lamesura és de "dificil aplieaeió".

Les ajudes que Madridvol retirarrepresenten 126.000 euros a Cata-lunya. Coneretament, són 42.000euros per a coordinació internaci-onal de trasplantaments, de la quals’encarrega I’OCATT, i 84.000 eu-ros per mantenir la coordinació en-tre els hospitals a l’hora d’avisar depossibles donants. La restricció"afectaria aquesta tasca que no és laque més es veu, per6 si no hi ha do-nants, no hi ha trasplantaments",destacava Montserrat. Encara no hasortit la convocat6ria per optar alesajudes, que es preveu per a Fabril.Malgrat que les xifres no són gaireelevades, ajuden a mantenir l’alt ni-vell de formació dels professionals.El director de l’espanyola Organit-zació Nacional de Trasplantaments,Rafael Matesanz, va avisar que lessubvencions "són la base del modelde trasplantaments" i que en dep~ntota l’estructura de coordinació.

La mesura va encendre l’oposi-ció. Mentre l’eurodiputat de CiURamon Tremosa portava el cas a laComissió Europea perque "vulne-ra els tractats europeus’, el PSOE iIU demanaven la compareixen~a dela ministra de Sanitat, Ana Mato,perque s’expliqui sobre una decisióque la 3unta d’Andalusia ja va ad-vertir que és "intolerable".

El govern del PPjava bloquejar el2012 algunes transfer~ncies com lasubvenció d’l,6 milions d’euros peral Macba i també ha amena~at defer-ho amb 15 milions d’ajudes al’agricultura. I el 2011 el govern delPSOE també va aturar una transfe-rencia a les biblioteques catalanes.Amb els trasplantaments, per6,s’amena~a amb una cosa tan sensi-ble com la salut.i

El sistema catalh de donaeió i trasplantaments d’6rgans, líder mundial, veu amena~adal’ajuda de 126.000 euros de l’Estat per a eoordinació i formació d’especialistes. MANOLOGARCFA

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

14353800002284 €562 cm2 - 67%

21/03/2013POLITICA9

Política Sanitària; Salut

32 LAVANGUARDIA T E N D È N C I E S DIJOUS, 21 MARÇ 2013

Elmodel espanyol de donacions i trasplantaments és líder aEuropa

Nohihauràajutsal fomentde ladonacióidels trasplantamentsperaCatalunyaHisenda negarà les subvencions a les comunitats que incompleixen el dèficit

ARXIU

CELESTE LÓPEZMadrid

No hi haurà subvencions del Go-vern central per a les comunitatsque incompleixin l’objectiu d’es-tabilitat pressupostària i que noestiguin al dia de les obligacionsamb la Seguretat Social i l’Agèn-cia Tributària. Així consta a lallei d’Estabilitat Pressupostària iés el que s’ha traslladat a les co-munitats autònomes de cara a lapròxima convocatòria d’ajuts pera la formació de professionals endonació i trasplantaments que espreveu que es publiquin el pro-per mes d’abril. Catalunya és unade les autonomies afectades i, se-gons els criteris establerts, esquedarà sense aquests recursoseconòmics malgrat ser una de lesautonomies pioneres en aquestcamp.Aquest va ser un dels temes

que es van tractar ahir a la reunióde responsables autonòmics dedonacions i trasplantaments alMinisteri de Sanitat, una trobadaa la qual també van assistir la se-cretària general de Sanitat, PilarFarjas, i el director de l’Organit-zació Nacional de Trasplanta-ments (ONT), Rafael Matesanz,que recorden que “el sistema detrasplantaments és un element

cohesionador. Per tant, és moltimportant mantenir aquest tipusde subvencions a totes les comu-nitats”, ja que aquest sistema “ésun exemple de coordinació, ba-sat en la col·laboració i l’intercan-vi d’òrgans entre les diferentscomunitats”.L’enrenou que ha causat amb

aquesta informació va obligar alministre d’Hisenda, CristóbalMontoro, a pronunciar-se als pas-sadissos del Congrés dels Dipu-tats per negar que el seu departa-ment tingui previst penalitzar deforma “automàtica” les comuni-tats que han incomplert l’objec-tiu de dèficit retallant subvenci-

ons com les destinades al sistemade donació i trasplantament d’òr-gans. Cristóbal Montoro reco-neix que la llei d’Estabilitat Pres-supostària estableix penalitzaci-ons, però considera que aquestaprevisió legal és matisable; “Ani-rem aplicant la llei en funció del’esforç de reducció del dèficit pú-blic per part de les comunitats au-tònomes, no automàticament”.Montoro ho nega, i també el

seu departament, que va enviarun comunicat que deia que l’ar-ticle 20.3 de la llei d’EstabilitatPressupostària faculta Hisenda arealitzar un informe favorable odesfavorable sobre la concessióde subvencions o la subscripcióde convenis, sense que sigui auto-màtica la decisió si s’incompleixl’objectiu d’estabilitat pressupos-tària. En aquests moments, asse-nyala el comunicat, Hisenda en-cara no s’hi ha pronunciat, “demanera que podrien perfecta-ment concedir-se”.Hisenda no s’hi ha pronunciat

perquè encara no s’ha iniciat elprocés de petició. Però la in-formació que s’ha proporcionatals responsables del Ministeri deSanitat i als responsables auto-nòmics de trasplantaments dei-xa ben clar que per optar a lessubvencions al foment de la do-

nació i el trasplantament d’òr-gans d’abril caldrà un informe“preceptiu i vinculant” d’Hisen-da previ a la concessió de l’esmen-tada ajuda. Si la comunitat “ha in-complert el seu objectiu d’estabi-litat pressupostària”, l’informe“serà desfavorable a la concessió;com que l’informe és vinculant,la sol·licitud serà denegada”, asse-nyala la nota que apunta els re-quisits.Rafael Matesanz reconeix que

es pot fer ben poc perquè les co-munitats deficitàries puguin acce-dir a aquests ajuts, ja que la nor-ma és clara sobre aquesta qüestiói són molts els programes afec-tats, com és el cas del pla nacio-nal de la sida, els programes con-tra les drogues, els dedicats a lainvestigació... “A curt termini nocrec que deteriori el sistema de

l’ONT, però el seu èxit es basa enla formació i la cooperació entrecomunitats. I dir a uns que podenformar-se i a d’altres que no, noajuda a la cohesió”, reconeix elresponsable d’un organisme queha convertit Espanya en líder in-discutible de les donacions i elstrasplantaments durant dècades.En els últims vint anys, un to-

tal de 14.000 professionals –in-tensivistes, especialistes en ur-gències, cirurgians...– han realit-zat aquests cursos de formació.c

Amb lacol·laboració de:

Una selecció de les millors ofertes de lloguerde Barcelona ciutat i Sant Cugat del Vallès.

I, a més a més:

• Consells pràctics per a llogaters i propietaris.

• La informació més útil per decorar casa teva.

• Viure al barri de Gràcia.

• Cases de somni.

• Àtics encisadors.

el suplement “Especial Alquileres”Aquest diumenge no et perdis amb La Vanguardia

Diumenge

24

Montoro nega queHisenda penalitzi deforma “automàtica”les comunitatsque no compleixin

O.J.D.: E.G.M.: Tarifa: Área:

Fecha: Sección: Páginas:

1792858160006382 €567 cm2 - 50%

21/03/2013TENDENCIAS32

Salut; Sanitat