Recull de

Premsa

37

culturaara DIMARTS, 10 DE MAIG DEL 2016

radiografiant BRUCE SPRINGSTEEN

El músic bisbalenc Jaume Pla, Mazoni, inscriu la ma-nera de compondre de Bruce Springsteen en una tra-dició nord-americana arrelada a la terra i per tant connectada amb el folk. “Com Bob Dylan, ell també treballa amb pocs acords. Els detractors de Springs-teen poden dir que les seves composicions s’hi as-semblen i que per tant això pot ser un defecte, pe-rò aquesta senzillesa harmònica li permet desenvo-lupar una gran potència narrativa. Fa servir acords que duren molta estona i que transmeten una sen-sació de solidesa”, explica Mazoni.

Aquesta manera de fer va quedar fixada en els primers discos, sobretot entre Born to run (1975) i Nebraska (1982). Les seves cançons es poden tocar “de manera senzilla”, només amb la guitarra i la veu, com passa amb tot el que assumeix l’herència del folk, però la marca Springsteen, allò que es magni-fica en els concerts, ve donada pels arranjaments, la producció, el rendiment de la E Street Band i “la con-vicció, l’entrega i la passió amb què ell defensa la interpretació”, tant en disc com en directe. Passa a la cançó Born to run, la preferida de Mazoni, però un dels millors exemples de l’estil de Springsteen és Thunder road: “una peça llarga que comença lenta”, amb el piano marcant el caràcter, però que camina a cavall de “la intensitat dramàtica” i acaba molt amunt. “És un tema molt dinàmic i amb molta força”, diu Mazoni.

Un altre exemple és Born in the USA, una cançó que defineix perfectament “tot el que és Springs-teeen” i que “no funcionaria si ell no la defensés com ho fa des del principi, amb aquella intensitat”. “Born in the USA té una melodia supercurta que es va re-petint, i és la convicció amb què la canta el que dó-na vida al tema. Converteix una cosa molt simple en una cançó brutal”, explica Mazoni.e

“Les cançons de Springsteen

transmeten una sensació de solidesa”

MazoniMÚSIC. AQUEST ANY HA PUBLICAT EL

DISC ‘7 SONGS FOR AN ENDLESS NIGHT’

XAVIER CERVANTES ❊ BARCELONA

14 de maig

Springsteen

actua al

Camp Nou

Josep Vila s’acomiada en un concert emotiuúltima vegada, tancant així una titu-laritat de 18 anys. Amb els alts i bai-xos inevitables en un període tan di-latat, Vila ha aconseguit fer progres-sar el cor i situar-lo en un estadi de solidesa musical que hauria de ser preludi de noves fites.

L’obra estrenada, Veni Creator Spiritus, contrastava de forma pode-rosa amb el Te Deum del mateix Vi-la que obria el concert. La llumino-sitat afirmativa d’aquesta peça va deixar pas a una partitura d’admira-ble ambició per a quartet solista, cor i orquestra. Un llarg preludi, d’un dramatisme sovint escruixidor, con-duïa a una successió d’onades de ten-sió i distensió construïdes al voltant d’un grapat de poemes d’autors di-versos que s’alternaven amb l’himne

llatí, amb una afirmació cada cop més ferma de la força salvífica de l’amor. Al costat de l’exigent escrip-tura coral, previsible atès el bagatge del compositor, l’atmosfèrica or-questració va ser un altre factor des-tacat d’una partitura que, tot i algun passatge un pèl allargassat, va causar un impacte innegable. Impacte al qual van contribuir tant l’entrega sense reserves de l’Orfeó Català com la bona feina de Marta Mathéu, Gem-ma Coma-Alabert, Joan Cabero i Jo-sep-Ramon Olivé, i la ductilitat de l’Orquestra Camera Musicae. Al fi-nal, un grup nombrós d’antics canta-ries es va sumar a l’últim Cant de la senyera que Josep Vila dirigia a l’Or-feó Català. Moltes gràcies per tota la bona feina, mestre.e

CLÀSSICA

Orfeó Català PALAU DE LA MÚSICA 8 DE MAIG

La confluència d’un ani-versari, un naixement i un comiat en un mateix concert garantia uns ni-vells alts d’emoció que es

van confirmar a la pràctica. L’Orfeó Català obria les celebracions del 125è aniversari amb l’estrena d’una obra encarregada a Josep Vila i Ca-sañas, el director del cor, que, per la seva banda, dirigia la formació per

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

Versos contra la persecució i la censura

L’experiència de Joumana Had-dad és la de l’exili interior. “Viure al Líban, enmig del món àrab, és un exi-li més violent que si visqués en un al-tre país –resumeix–. Des de petita, tot el que penso i dic va en contra del que he de fer i pensar. L’opressió sobretot moral en què visc em fa sentir estran-gera al meu país. Penso que els canvis duren més si els fem des de dins”.

Mohsen Emadi va deixar l’Iran el 2009 després d’haver participat en les protestes de l’anomenada Revolu-ció Verda. “Vaig arribar a un punt en què vaig ser conscient que ja no per-tanyia a certa realitat iraniana, la que lloava Khomeini. Vaig escollir l’exili de l’escriptura, que suposa l’allunya-ment d’una realitat per trobar-ne una

altra”. Després de passar una tempo-rada a Finlàndia, Emadi es va ins-tal·lar a Mèxic, on encara viu.

El 32è Festival Internacional de Poesia arrencarà amb la participació de Mireia Calafell. “A Tantes mudes escric sobre silencis, desplaçaments i transformacions, però sempre a tra-vés de la metàfora”, precisa. El veterà poeta valencià Francisco Brines po-sarà punt final a la vetllada poètica abans que sonin els versos de Ramon Llull en totes les llengües que se sen-tiran al llarg de la nit: “Quan naixem, l’únic que sabem és que el parèntesi que és la vida s’acabarà tancant. Per entendre l’aventura de la vida tenim els poetes. Ara bé, els autèntics crea-dors de la poesia són els lectors”.e

A primera fila, Mireia Calafell, Easterine Kire, Mohsen Emadi, Joumana Haddad, Violet Grigoryan i Francisco Brines. PEP HERRERO

Sis poetes tanquen el Festival de Poesia al Palau de la Música

POESIA

“Sóc el que diuen que no he de ser”. Així s’expressa la poeta libanesa Joumana Haddad a Geologia del jo, un dels poemes que recitarà aques-ta nit al Palau de la Música al 32è Festival Internacional de Poesia de Barcelona, que enguany “vol reflec-tir una situació malauradament ge-neralitzada al nostre món –explica la codirectora Teresa Colom–: la de moltes persones refugiades que han hagut de buscar asil a causa de les se-ves idees, de la seva veu, de la violèn-cia que tot ho destrueix”. Quatre de les sis veus que participaran en el re-cital són autors perseguits i compro-mesos: cal sumar a Joumana Had-dad l’iranià Mohsen Emadi, l’armè-nia Violet Grigoryan i la naga Eas-terine Kire.

“Sóc de l’Índia però no sóc índia –diu Kire–. Nagaland ha patit una doble colonització: després dels 150 anys de domini britànic hem estat ocupats pels indis, i encara no s’ha acabat. Hem patit molts conflictes i repressions constants dels nostres drets. Les nostres narratives han si-gut silenciades”. Escriu per mostrar que “a Nagaland hi ha més vida que la violència, mostrant una visió del món que combina esperit i natura”.

Violet Grigoryan va néixer en el si d’una família de refugiats esta-blerts a l’Iran a conseqüència de la dispersió obligada del poble armeni arran del genocidi de 1915. “Plató mai va donar asil als poetes a la se-va República –comenta–. Els poetes estem exiliats de la poesia i també de la vida quotidiana. Després de viure uns anys en què els escriptors transmetien la veu oficial, la poesia ha sigut marginada del dia a dia”.

BARCELONAJORDI NOPCA

CÈ

LIA

AT

SE

T

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

119000

12978

Diario

184 CM² - 22%

979 €

37

España

10 Mayo, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

37

culturaara DIMARTS, 10 DE MAIG DEL 2016

radiografiant BRUCE SPRINGSTEEN

El músic bisbalenc Jaume Pla, Mazoni, inscriu la ma-nera de compondre de Bruce Springsteen en una tra-dició nord-americana arrelada a la terra i per tant connectada amb el folk. “Com Bob Dylan, ell també treballa amb pocs acords. Els detractors de Springs-teen poden dir que les seves composicions s’hi as-semblen i que per tant això pot ser un defecte, pe-rò aquesta senzillesa harmònica li permet desenvo-lupar una gran potència narrativa. Fa servir acords que duren molta estona i que transmeten una sen-sació de solidesa”, explica Mazoni.

Aquesta manera de fer va quedar fixada en els primers discos, sobretot entre Born to run (1975) i Nebraska (1982). Les seves cançons es poden tocar “de manera senzilla”, només amb la guitarra i la veu, com passa amb tot el que assumeix l’herència del folk, però la marca Springsteen, allò que es magni-fica en els concerts, ve donada pels arranjaments, la producció, el rendiment de la E Street Band i “la con-vicció, l’entrega i la passió amb què ell defensa la interpretació”, tant en disc com en directe. Passa a la cançó Born to run, la preferida de Mazoni, però un dels millors exemples de l’estil de Springsteen és Thunder road: “una peça llarga que comença lenta”, amb el piano marcant el caràcter, però que camina a cavall de “la intensitat dramàtica” i acaba molt amunt. “És un tema molt dinàmic i amb molta força”, diu Mazoni.

Un altre exemple és Born in the USA, una cançó que defineix perfectament “tot el que és Springs-teeen” i que “no funcionaria si ell no la defensés com ho fa des del principi, amb aquella intensitat”. “Born in the USA té una melodia supercurta que es va re-petint, i és la convicció amb què la canta el que dó-na vida al tema. Converteix una cosa molt simple en una cançó brutal”, explica Mazoni.e

“Les cançons de Springsteen

transmeten una sensació de solidesa”

MazoniMÚSIC. AQUEST ANY HA PUBLICAT EL

DISC ‘7 SONGS FOR AN ENDLESS NIGHT’

XAVIER CERVANTES ❊ BARCELONA

14 de maig

Springsteen

actua al

Camp Nou

Josep Vila s’acomiada en un concert emotiuúltima vegada, tancant així una titu-laritat de 18 anys. Amb els alts i bai-xos inevitables en un període tan di-latat, Vila ha aconseguit fer progres-sar el cor i situar-lo en un estadi de solidesa musical que hauria de ser preludi de noves fites.

L’obra estrenada, Veni Creator Spiritus, contrastava de forma pode-rosa amb el Te Deum del mateix Vi-la que obria el concert. La llumino-sitat afirmativa d’aquesta peça va deixar pas a una partitura d’admira-ble ambició per a quartet solista, cor i orquestra. Un llarg preludi, d’un dramatisme sovint escruixidor, con-duïa a una successió d’onades de ten-sió i distensió construïdes al voltant d’un grapat de poemes d’autors di-versos que s’alternaven amb l’himne

llatí, amb una afirmació cada cop més ferma de la força salvífica de l’amor. Al costat de l’exigent escrip-tura coral, previsible atès el bagatge del compositor, l’atmosfèrica or-questració va ser un altre factor des-tacat d’una partitura que, tot i algun passatge un pèl allargassat, va causar un impacte innegable. Impacte al qual van contribuir tant l’entrega sense reserves de l’Orfeó Català com la bona feina de Marta Mathéu, Gem-ma Coma-Alabert, Joan Cabero i Jo-sep-Ramon Olivé, i la ductilitat de l’Orquestra Camera Musicae. Al fi-nal, un grup nombrós d’antics canta-ries es va sumar a l’últim Cant de la senyera que Josep Vila dirigia a l’Or-feó Català. Moltes gràcies per tota la bona feina, mestre.e

CLÀSSICA

Orfeó Català PALAU DE LA MÚSICA 8 DE MAIG

La confluència d’un ani-versari, un naixement i un comiat en un mateix concert garantia uns ni-vells alts d’emoció que es

van confirmar a la pràctica. L’Orfeó Català obria les celebracions del 125è aniversari amb l’estrena d’una obra encarregada a Josep Vila i Ca-sañas, el director del cor, que, per la seva banda, dirigia la formació per

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

Versos contra la persecució i la censura

L’experiència de Joumana Had-dad és la de l’exili interior. “Viure al Líban, enmig del món àrab, és un exi-li més violent que si visqués en un al-tre país –resumeix–. Des de petita, tot el que penso i dic va en contra del que he de fer i pensar. L’opressió sobretot moral en què visc em fa sentir estran-gera al meu país. Penso que els canvis duren més si els fem des de dins”.

Mohsen Emadi va deixar l’Iran el 2009 després d’haver participat en les protestes de l’anomenada Revolu-ció Verda. “Vaig arribar a un punt en què vaig ser conscient que ja no per-tanyia a certa realitat iraniana, la que lloava Khomeini. Vaig escollir l’exili de l’escriptura, que suposa l’allunya-ment d’una realitat per trobar-ne una

altra”. Després de passar una tempo-rada a Finlàndia, Emadi es va ins-tal·lar a Mèxic, on encara viu.

El 32è Festival Internacional de Poesia arrencarà amb la participació de Mireia Calafell. “A Tantes mudes escric sobre silencis, desplaçaments i transformacions, però sempre a tra-vés de la metàfora”, precisa. El veterà poeta valencià Francisco Brines po-sarà punt final a la vetllada poètica abans que sonin els versos de Ramon Llull en totes les llengües que se sen-tiran al llarg de la nit: “Quan naixem, l’únic que sabem és que el parèntesi que és la vida s’acabarà tancant. Per entendre l’aventura de la vida tenim els poetes. Ara bé, els autèntics crea-dors de la poesia són els lectors”.e

A primera fila, Mireia Calafell, Easterine Kire, Mohsen Emadi, Joumana Haddad, Violet Grigoryan i Francisco Brines. PEP HERRERO

Sis poetes tanquen el Festival de Poesia al Palau de la Música

POESIA

“Sóc el que diuen que no he de ser”. Així s’expressa la poeta libanesa Joumana Haddad a Geologia del jo, un dels poemes que recitarà aques-ta nit al Palau de la Música al 32è Festival Internacional de Poesia de Barcelona, que enguany “vol reflec-tir una situació malauradament ge-neralitzada al nostre món –explica la codirectora Teresa Colom–: la de moltes persones refugiades que han hagut de buscar asil a causa de les se-ves idees, de la seva veu, de la violèn-cia que tot ho destrueix”. Quatre de les sis veus que participaran en el re-cital són autors perseguits i compro-mesos: cal sumar a Joumana Had-dad l’iranià Mohsen Emadi, l’armè-nia Violet Grigoryan i la naga Eas-terine Kire.

“Sóc de l’Índia però no sóc índia –diu Kire–. Nagaland ha patit una doble colonització: després dels 150 anys de domini britànic hem estat ocupats pels indis, i encara no s’ha acabat. Hem patit molts conflictes i repressions constants dels nostres drets. Les nostres narratives han si-gut silenciades”. Escriu per mostrar que “a Nagaland hi ha més vida que la violència, mostrant una visió del món que combina esperit i natura”.

Violet Grigoryan va néixer en el si d’una família de refugiats esta-blerts a l’Iran a conseqüència de la dispersió obligada del poble armeni arran del genocidi de 1915. “Plató mai va donar asil als poetes a la se-va República –comenta–. Els poetes estem exiliats de la poesia i també de la vida quotidiana. Després de viure uns anys en què els escriptors transmetien la veu oficial, la poesia ha sigut marginada del dia a dia”.

BARCELONAJORDI NOPCA

CÈ

LIA

AT

SE

T

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

119000

12978

Diario

420 CM² - 50%

2225 €

37

España

10 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La alcaldesa lamenta el «autoaislamiento» de Herriaren Eskubidea, el único grupo que no ha entrado en la negociación

:: MANUELA DÍAZ DURANGO. Casi cinco meses des-pués de presentar la primera versión de su presupuesto, el Ayuntamien-to que dirige el PNV en coalición con los socialistas logrará esta tarde apro-bar las cuentas de mayor consenso de la «historia» en Durango. Así lo reconoció ayer la alcaldesa, Aitziber Irigoras, cuyo equipo de Gobierno ha logrado un acuerdo con EH Bil-du y PP, que se abstendrán para per-mitir aprobar las cuentas «por el bien de Durango». Un presupuesto que ascenderá a los 31,29 millones de euros, y que la teniente de alcalde, la socialista Pilar Ríos, tildó ayer de «social, muy igualitario y con muy amplio consenso». Y si bien hubo palabras de agradecimiento por el apoyo alcanzado durante las nego-ciaciones con las distintas formacio-nes, también hubo críticas. Irigoras lamentó la «imposibilidad» de un acercamiento con Herriarren Esku-bidea y lamentó el «autoaislamien-to» de la formación, debido en su opinión a la falta de bagaje político.

Según Irigoras, este consenso ha dejado al margen los planteamien-tos ideológicos de cada partido para centrarse en «proyectos fundamen-tales y buenos para Durango que

buscan el bienestar de la ciudada-nía». Un acuerdo de gobierno que da «estabilidad al Ayuntamiento y a las políticas» municipales y que, en su opinión, es precedente de fu-turas negociaciones para la presen-te legislatura. «Permitirá llevar a cabo políticas con cierta solidez y es así como se construyen los munici-pios y se avanza», aseguró.

Esta nueva línea marcada con es-tos consensos es garante de una po-

lítica «nueva», que ya comenzaba a dejarse ver en los últimos plenos con la aprobación de proyectos em-prendidos por la oposición y que, en palabras de la regidora, responden a la «capacidad negociadora» del equi-po de gobierno que dio su primer paso con la firma del acuerdo de le-gislatura entre jeltzales y socialis-tas.

Más dura estuvo Irigoras con He-rriaren Eskubidea, de quien asegu-

ró no haber querido entrar en la ne-gociación. Lamentó que la forma-ción, en su «debut en democracia» ha mostrado «cierto miedo escéni-co y autoaislamiento». «Ha perdi-do una buena oportunidad para su-mar y poder materializar parte de sus proyectos», completó Pilar Ríos. Según la socialista, estas negocia-ciones «han merecido la pena» y fa-vorecido una «mayor agilidad y me-jor sintonía» entre los partidos. «El

presupuesto que se aprobará enca-ja perfectamente con el presentado inicialmente y es coherente con el proyecto de municipio que este Go-bierno municipal quiere llevar ade-lante». Las cuentas, que se aprue-barán esta tarde, ascienden a cerca de 31,2 millones de euros, un 4,09% más que las de 2014. Y es que el Ayuntamiento lleva dos años con las cuentas prorrogadas por falta de acuerdos.

Rehabilitar el pórtico La socialista insistió en que en el centro de estas negociaciones se en-cuentran los tres ejes del borrador presupuestario presentado por el ejecutivo municipal y que obedece a un incremento en las áreas de igualdad, social y promoción econó-mica y empleo. Los cuatro partidos que han logrado el consenso tam-bién han visto prioritario la regene-ración de Aramotz, Antso Estegiz, San Fausto o la apertura de Kurut-zesantu al público. Proyectos que consideraba vitales EH Bildu como ya anunció el pasado viernes. La coa-lición soberanista reconoció que, pese a su desacuerdo con la gestión económica que lleva el Ejecutivo municipal, era crucial incluir pro-yectos «demandados por los veci-nos» y que se centraban en los ba-rrios más desfavorecidos. Es la pri-mera vez que Bildu llega a un con-senso con el PNV y PSE-EE.

El pacto con el PP no ha pillado por sorpresa. Ya lo hizo en los dos únicos presupuestos aprobados en los últimos ocho años. En 2010 los apoyo y en 2014 se abstuvo a cam-bio de varias partidas. En esta oca-sión, el partido que lidera Fran Ga-rate ha logrado una partida de 100.000 euros para rehabilitar el pór-tico de Santa María y otra de 208.000 euros para que las empresas puedan contratar a desempleados.

Irigoras logra un apoyo «histórico» y casi unánime a los presupuestos de Durango

Amilibia, junto a Luisja Ugarte y el alcalde, actuará el domingo. :: M. G.

:: MARTA GOIKOETXEA AMOREBIETA-ETXANO. La che-lista zornotzarra Agate Amilibia será una de las protagonistas del progra-ma de música de cámara Eleizetan en Amorebieta-Etxano. La joven, de 21 años, que está terminando sus es-tudios superiores de violonchelo, participará con el cuarteto de cuer-da Dana y el sexteto Kandinsky de la escuela superior de música del País Vasco, Musikene, el domingo a las 12.15 horas en la iglesia San Mi-guel de Bernagoitia. «Es una opor-tunidad muy grande para vivir des-de dentro el evento, que he segui-do todos los años», admitió la zor-notzarra. La decimoséptima edición constará de cinco conciertos que se desarrollarán durante este mes en las iglesias y ermitas zornotzarras. Se ha dispuesto un servicio de au-tobús gratuito, que saldrá 30 minu-tos antes de cada concierto (45 mi-nutos en el caso de Bernagoitia), de la parada de autobús de Gudari.

Comenzará un día antes, el sába-

do, en la ermita San Miguel de Du-dea a las 20.00 horas con el cuarte-to vasco Alos Quartet. El conjunto compuesto por un chelo, una viola y dos violines, presentará su cuar-to disco ‘Garden’. Actuará con un re-pertorio que abarca diferentes mo-dalidades dentro de la música actual partiendo de la formación clásica de cuarteto de cuerda. Alos Quartet, que comenzó su andadura en 1999, ha colaborado con músicos de la ta-lla de Dulce Pontes, Kepa Junkera, Oskorri, Ken Zazpi o Carlos Núñez, entre otros.

Jou González y Argixe La siguiente cita será en San Pedro de Boroa el día 22 con el trío Argixe, una agrupación formada por piano, chelo y clarinete y en la que inter-viene el reconocido músico zornot-zarra Jou González. Presentará a las 12.15 horas un programa formado con el trío en La menor Op.114 de Brahms, la gran obra del repertorio romántico para este tipo de trío y

en la segunda parte «las cuatro es-taciones porteñas», de Astor Piazzo-la, una serie de tangos provistos de continuos elementos rítmicos y ar-mónicos que colindan con el jazz.

La hermosa unión entre el griot senegalés Ablaye Cissoko y el trom-petista de jazz alemán Volker Goet-ze llegarán a la ermita de San Anto-nio Elguezabal el día 28 a las 20.00 horas. Proponen un viaje espiritual donde el Free Jazz y la música man-dinga se mezclan para crear una obra musical impresionante. La voz ater-ciopelada de Ablaye Cissoko añade el toque final para hacer este jazz afro-europeo íntimo y futurista.

Por ultimo, la iglesia Andra Mari de Etxano acogerá el día 29 a Brussels Virtuosi. Esta agrupación interna-cional de jóvenes y dinámicos mú-sicos se fundó en 1981 por iniciati-va del flautista belga Marc Grauwels. Durante este tiempo, han recorri-do el mundo con los solistas más destacados y participando en nume-rosos festivales internacionales. Aprovechando su concierto progra-mado en el Palau de la música de Barcelona para el día siguiente, esta formación de cámara procedente de Bruselas vuelve al mismo escenario donde actuaron en 2012 para ofre-cer un concierto que destacará, sin duda, por su energía y la calidad de su interpretación.

La chelista zornotzarra Agate Amilibia actuará en el progama Eleizetan

La socialista Pilar Ríos y la jeltzale Aitziber Irigoras presentaron el acuerdo con Bildu y PP. :: MAIKA SALGUERO

DURANGUESADO CIUDADANOS10 Martes 10.05.16 EL CORREO

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LOCAL

290000

74025

Diario

306 CM² - 34%

861 €

2

España

10 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

cultura DIMARTS54 10 DE MAIG DEL 2016

La miradadel poeta desplaçat3El Festival de Poesia reuneix quatre autors perseguits o exiliats

ELENA HEVIABARCELONA

La poesia social, testimoni de la pluralitat, la violència, la persecució i el desarrela-ment, és la protagonista del

Festival Internacional de Poesia que se celebra avui al Palau de la Música. El centenari del genocidi armeni, que es va commemorar l’any passat, unit a l’actual crisi europea dels refugiats sirians, va portar els seus directors, Teresa Colom i Manuel Forcano (en la seva primera i última edició, pel seu nou càrrec al capdavant de l’Institut Ramon Llull), a dedicar la trobada a la figura del poeta desplaçat. Els noms del poeta iranià en llen-gua persa Mohsen Emadi, la també poeta libanesa Joumana Haddad, l’ar-

mènia, nascuda a Teheran, Violet Gri-goryan, la poeta i novel·lista Easteri-ne Kire, pertanyent a la minoria na-ga d’un remot estat al nord de l’Índia, compleixen aquesta funció. A ells s’hi afegeixen Francisco Brines, acadèmic i un dels grans poetes en castellà de la generació dels 50, i la jove poeta cata-lana Mireia Calafell. La companyia de dansa Malpelo s’ha encarregat de la direcció artística de l’acte, que comp-tarà aquest any amb un protagonis-me musical més gran. «La meva nacionalitat oficial és l’índia, però és evident que no ho sóc i això explica la meva història», con-textualitza Easterine Kire, dona de trets mongols que escriu en la seva llengua materna, es tradueix ella ma-teixa a l’anglès i va viure exiliada du-

TROBADA INTERNACIONAL rant una dècada a Noruega. L’armè-nia Violet Grigoryan, filla de refugi-ats després del genocidi turc, dóna compte del retorn de les hostilitats entre Armènia i l’Azerbaidjan: «El meu treball s’inspira en els poemes d’Alan Ginsberg i pretén tornar la po-esia a la vida quotidiana». La libane-sa Joumana Haddad es mostra molt combativa. El seu és un exili interi-or: «Vaig prendre la decisió de viure a Beirut, però l’opressió moral en què es viu m’ha fet la sensació de ser una estrangera al meu país». Gran coneixedor de la cultura es-panyola és el poeta persa Moshen Emadi, traductor de Gamoneda i Gel-

man, que ha viscut a Finlàndia, Txè-quia i Espanya per passar a residir ac-tualment a Mèxic. «Concebo l’exili com una part essencial del poeta, per-què l’escriptura és un allunyament de la realitat, una recerca d’una altra realitat, molt semblant a la bogeria». En el terreny local, juntament amb els poemes de «silencis, transformaci-ons i desplaçaments» de Mireia Cala- fell, Francisco Brines declara alt i clar, tot i els seus 84 anys, la seva con-fessió poètica: «La poesia és la via, la forma d’entendre una cosa tan miste-riosa com és l’existència». H

Francisco Brines i Mireia Calafell també participen en l’acte que acull avui el Palau de la Música

33 Mireia Calafell, Easterine Kire, Teresa Colom, Joumana Haddad, Moshen Emadi, Violet Grigoryan, Manuel Forcano i Francisco Brines, ahir.

IDA JANSSON

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

489000

87909

Diario

521 CM² - 49%

9459 €

54

España

10 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

El pacte Podem-Izquierda Unida

A falta de la preceptiva ratificació de la militància, Podem i Izqui-erda Unida han aconseguit un acord per presentar-se en coalició a les eleccions del 26-J. Serà, sens

dubte, la gran novetat de la repetició dels co-micis i la més important de les incògnites. Fins ara, amb oscil·lacions menors, semblava que el resultat del juny no canviaria substan-cialment la relació de forces. Si efectuem una senzilla suma dels resultats aconseguits per les dues formacions el 20-D, la conclusió és

clara: Pablo Iglesias i Alberto Garzón sumari-en més vots i potser suficients diputats per re-legar el PSOE a tercera força. No obstant, les coses no són tan senzilles. A falta de concrecions que encara desconei-xem –programa, repartiment de llocs a les llistes, campanyes separades o no– s’haurà de veure si l’aliança és creïble o un mer acord instrumental per treure dos partits dels seus respectius problemes. A Podem, per les con-seqüències del fracàs de les negociacions postelectorals, en què va exhibir una prepo-

tència i una obsessió per càrrecs impròpia de la denominada nova política; i a IU perquè, castigada per un sistema electoral que la con-demna a la irrellevància, necessita un lloc on agafar-se per optimitzar els seus vots i alleu-jar la seva difícil situació econòmica. Tots dos han de ser creïbles en la idea que el seu objec-tiu no és merament superar el PSOE com a primera força de l’esquerra sinó sumar for-ces per descavalcar el PP de la Moncloa. Un objectiu que no va quedar gaire clar aquests últims quatre mesos.

Dos anys i mig després dels fets, la mort de Juan Andrés Benítez al Raval de Barcelona arran d’un violent forcejament amb els Mossos d’Esquadra va rebre

ahir l’arxivament judicial a penes 35 mi-nuts després que s’iniciés una vista que ha-via generat molta expectació. L’acord a què van arribar les parts –els vuit agents impli-cats, la fiscalia, la família de la víctima i l’acusació popular– pot semblar sorpre-nent donada l’alta tensió que ha envoltat la instrucció del cas i l’animadversió de les po-sicions de les parts. Però és probable que el pacte hagi sigut el millor, perquè en el que és essencial imparteix justícia en el sentit moral del terme i estableix que el ciutadà Benítez va ser víctima d’un homicidi im-prudent comès per sis mossos que ara són condemnats a dos anys de presó. Al marge del dany irreparable de la mort de Benítez, el pitjor d’aquest cas ha sigut

L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.

Desenllaç judicial del ‘cas Benítez’l’actitud mostrada pels Mossos des que la tesi de la mort accidental de la víctima va començar a perdre consistència. Les ame-naces a veïns del Raval que havien gravat els cops dels agents a Benítez ja van ser im-pròpies de la policia d’un país democràtic. Tant o més lamentable va ser l’actitud de fer pinya –fins i tot física– en el cos al vol-tant dels agents implicats, un corporativis-me mal entès que no beneficia gens el pres-tigi dels Mossos. I estratagemes com el d’al-guns dels acusats de rasurar-se per impedir

el rastreig de possibles drogues en el seu cos van fer augmentar el malestar d’una ciuta-dania que ja havia vist amb estupor les (fi-nalment fallides) maniobres d’Interior per defugir responsabilitats en el cas d’Ester Quintana, la dona que va perdre un ull per un projectil de goma policial. El cas de Benítez es tanca sense que cientí-ficament s’hagi pogut establir una segura relació causa-efecte entre els cops que li van etzibar els Mossos i la seva mort. Però que els agents implicats hagin acceptat ser condem-nats per homicidi per imprudència greu és molt revelador que saben que no van actuar com havien d’actuar. No aniran a la presó, però estaran dos anys sense treballar ni co-brar i cinc anys més inhabilitats. Un desho-nor que és personal, però del qual no pot sentir-se aliè el cos. La lliçó és clara: la policia ha de mesurar sempre l’ús de la força, i si s’extralimita ha d’assumir-ne les conse-qüències, sense argúcies.

L’acceptació d’una pena per homicidi per sis mossos certifica que saben que van obrar de manera incorrecta

Editorials

EL PERIÓDICO DE CATALUNYADIRECTOR: Enric Hernàndez.DIRECTORS ADJUNTS:Albert Sáez i Juancho Dumall.

ÀREES. Entre tots: Joan Cañete. Internacional: Marta López. Política: Neus Tomàs. Economia: Olga Grau. Coses de la vida: Luis Mauri. Esports: Albert Guasch. icult : Rafael Tapounet. Dominical: Pau Arenós. Tancament: Alfons Ribera. Edició gràfi ca: Xavier Jubierre. Diagramació: Ricard Sans. Infografi a: Ricard Gràcia. Documentació: Miren Casado. Edició en català: Ricard Fité.

SUBDIRECTORS. Edicions digital i impresa: Bernat Gasulla i Iosu de la Torre. Opinió i Director de Comunicació: Joan Manuel Perdigó.DIRECTOR D’ART: Ferran Grau.DELEGADA A MADRID: Gemma Robles.

DIMARTS6 10 DE MAIG DEL 2016

Animus iocandi Ferreres

El polític, conegut com El Sucio o El Castigador per la seva etapa com a alcalde de Davao, serà el nou presi-dent filipí després d’una campanya en què ha promès «matar» amb les seves pròpies mans milers de delin-qüents. Al seu dia va insultar greu-ment el papa Francesc. 3Pàg. 16

RodrigoDuterteLíder republicà de les Filipines

Noms propis

EEEE

L’exconseller d’Economia i exvice-president del Govern valencià, i di-putat al Congrés en l’última i breu legislatura, va carregar factures per 42.000 euros en restaurants entre els anys 2007 i 2011. Va arribar a re-petir 125 vegades en un any en el mateix local de luxe. 3Pàg. 20

GerardoCampsPolític del PPde València

EEEE

El conseller delegat del grup va par-ticipar en una trobada amb un cen-tenar de futurs enginyers de camins de la Politècnica en què va abordar, en un to molt didàctic, qüestions sobre infraestructures i el seu finan-çament. 3Pàg. 28

FranciscoReynésVicepresidentd’Abertis

EEEE

El tècnic ha guanyat la Lliga austrí-aca amb el Salzburg en un any d’è-xits per a l’estil Barça pels títols d’A-mor (Adelaide, a Austràlia), Guardi-ola (Bayern) i Cocu (PSV), que també van viure una llarga etapa al club blaugrana. 3Pàg. 48

ÒscarGarciaEntrenadorde futbol

EEEE

El Festival Internacional de Poesia se celebra avui al Palau de la Músi-ca Catalana entaulant una encomi-able connexió amb la realitat al convocar quatre poetes perseguits o exiliats, amb Francisco Brines i Mireia Calafell. 3Pàg. 54

TeresaColomDirectora de Barcelona Poesia

EEEE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

EDITORIAL

489000

87909

Diario

234 CM² - 22%

4247 €

6

España

10 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIMARTS, 10 DE MAIG DEL 201636 | Cultura i Espectacles |

L’APUNT

La Setmana dePoesia, una alegria

La Setmana de Poesia ha fet via. Com a Setmana es vainiciar el 1997 i, des d’aleshores, no ha defallit, ni de diani de nit. Avui es clourà amb el 32è Festival Internacionalde Poesia de Barcelona, poca broma. Teresa Colom i Ma-nuel Forcano l’han dirigit amb solvència i tenint pacièn-cia. Han centralitzat molts actes en un espai de pes, elVerger del Museu Marés. I per primer cop s’han venut lli-

bres a la sortida dels recitals, una reivindicació que veniade lluny, i això no és fals. Hi ha hagut homenatges a Ra-mon Llull, Anna Dodas i Montserrat Roig, però en desta-co un amb enyor, el dedicat a Carles Hac Mor. La llista depoetes i recitadors no la faré, perquè me’n deixaria mésd’un i més de dos. Adéu i fins l’any vinent, en què es po-dran escoltar més rimes des de dalt de les tarimes.Lluís Llort

Malgrat les dificultats con-tra les quals batalla la Set-mana de Poesia, la convo-catòria d’enguany, ambgairebé vint anys, ha tor-nat a omplir places, audi-toris i, fins i tot, espais a lesbarriades, com el recitalque es va fer a la Verneda,a l’Auditori de Sant Martíde Provençals, on vaig te-nir la sort de compartirmicròfon amb els catalansCarlos Zanón –l’escriptorbarceloní de moda–, NúriaMartínez Vernis i l’arago-nès Manuel Vilas, que vaacabar la vetllada de dis-sabte a mitja tarda amb laimpressionant elegia dedi-cada a la seva mare. A lamateixa hora coincidiaamb dos recitals més alVerger del Museu Marés,però també amb el Festi-val Primera Persona, alCCCB. On s’ha vist quedues institucions públi-ques es contraprogramin imés en un país on la cultu-ra no destaca precisamentper la seva projecció?

En fi, coses misterioses,preguntes sense resposta,que hauríem de fer a laquantitat de senyors quemalbaraten l’erari mentreels creadors viuen en pre-carietat. Les cites de laSetmana han quedat, pe-rò, prou ben representa-des, amb poetes ja clàssicsde la nostra literatura comara Feliu Formosa, Fran-cesc Parcerisas, Biel Mes-quida i Miquel de Palol, alcostat de les joves i inci-pients veus de la nova ge-neració. Precisament vaser Joan Margarit qui es vamarcar un recital memo-rable al costat d’IevgueniIevtuixenko, un mite deles lletres russes i de lapoesia del segle XX, que esva negar a recitar en rus–malgrat les peticions delsrussos assistents– i ho va

fer en un castellà perfecte.L’elegant codirectora de laSetmana, l’andorrana Te-resa Colom, ens comentaque coneixia Ievtuixenkodel Festival Medellín, a Co-lòmbia, on varen coincidirfa anys: “Ha estat delicatde salut, però encara es

veu amb ànims de viatjar.Amb Joan Margarit ha-vien recitat junts a Barce-lona fa vint-i-quatre anys, itrenta-cinc en una altraocasió, i han mantingutmolt bona sintonia. Re-unir-los era una propostaatractiva i així es va confir-mar amb l’interès del pú-blic a la Pedrera.”

Colom confirma tambéque “el públic ha respostmolt bé a les propostesprogramades. A les tardes,la fórmula de concentrarl’ambient poètic al Vergerdel Marès ha funcionat,omplint-se de públic queno només ha assistit a leslectures sinó que, també,s’ha interessat per l’excel-lent selecció de poemaris,

fullejant i comprant. Lespropostes de vespre-nittambé han tingut una bo-na afluència de públic, i elreforçament de la col·labo-ració amb els centres cí-vics i biblioteques, que jas’iniciava l’any passat,també té un balanç moltpositiu.” I realment feiagoig la quantitat de llibresde poesia que hi havia enun dels laterals del Vergerdel Marés. La idea era si-tuar-lo com a epicentrepoètic, a les tardes, i ha es-tat una aposta important.Destaca la novetat de lavenda de poemaris en elmateix espai, no nomésd’obres dels poetes partici-pants durant l’edició, sinótambé propostes que les

diferents editorials handestacat dels seus catà-legs, de manera que la se-lecció a l’abast del públicha estat excepcional.

Entre els noms propis,el cantautor Nacho Vegasva ser potser el més sol·li-citat. Unes noies em vanarribar a preguntar enquin hotel estava hostat-jat, però l’home va desapa-rèixer poc després de l’ac-tuació, només acompa-nyat del seu ukelele. Va serpotent, així mateix, la ses-sió de diumenge al MuseuMarés. Primer amb un re-cital intimista amb el cubàRodolfo Häsler, la catala-na Mireia Vidal-Conte i elsvalencians Maria JosepEscrivà i Josep Piera, que

va arribar a cantar el Vola-re de Domenico Modugnoentre els records.

I gloriosament delirantva ser l’homenatge a Car-les Hac Mor, un dels habi-tuals de la Setmana. Poe-tes de tot arreu van fer ac-cions i declamacions desde les diferents platafor-mes del Marés. Algú podràsuperar Catalina Girona oBartolomé Ferrando?

Qui vulgui veure el finalde festa, avui al Palau de laMúsica, el XXXII FestivalInternacional de Poesia,podrà sentir poemes enpersa, àrab, armeni, tenyi-die (parlat a Nagaland, alnord-est de l’Índia), caste-llà i el català extraordinaride Mireia Calafell. ■

David CastilloBARCELONA

La Setmana de Poesia de Barcelona torna a omplir places i espais de la ciutatmalgrat la contraprogramació, el temps advers i el clima d’hostilitat cultural

Dóna’m uns versos

Ievgueni Ievtuixenko escolta concentrat els versos trencats i emocionants de Joan Margarit ■ PEP HERRERO

El Verger delMuseu Marés esva omplir ambcentenars dellibres de versos

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

23138

Diario

1073 CM² - 100%

6842 €

36

España

10 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

10.05.2016

magínese que, debido a un delito cometido por un directivo, su equi-po de fútbol favorito tiene que ser disuelto justo cuando estaba a punto de ganar una importante competición. Estamos hablando de

un caso hipotético, pero es algo que podría suceder.

Cuando hablamos de responsabilidad penal de las personas jurídicas, los abogados en segui-da pensamos en problemas técnico-jurídicos sobre cómo puede ser responsable un ente abstracto por un delito, sin embargo, no es tan común que pensemos en las consecuencias que puede tener para terceros una condena que obligue a la disolución de una persona jurídica o que provoque que una sociedad suspenda su actividad por cinco años.

Por ejemplo, ¿qué ocurriría si la empresa en la que usted trabaja suspende su actividad por tres años? ¿Qué sucedería si un partido político que generalmente obtiene representación en su ciudad es disuelto justo antes de unas eleccio-nes, cambiando el equilibrio de poder en su Ayuntamiento?

Es cierto que la responsabilidad penal de las personas jurídicas frente a determinados delitos existe desde diciembre de 2010, aunque no ha sido hasta ahora, en 2016, cuando empezamos a sentir los efectos de la nueva legislación, con entidades bancarias, clubes deportivos y gran-des empresas que son investigados. Igualmente, en estos últimos meses, este asunto está cobran-do especial importancia dentro del mundo ju-rídico debido a la nueva reforma del Código Penal en 2015, que mejora determinados aspec-tos de la regulación anterior, pero, sobre todo, como consecuencia de la publicación de la Circular 1/2016 de la Fiscalía del Estado, sobre la responsabilidad penal de las personas jurídi-cas, y del hecho de que el Tribunal Supremo haya dictado sus primeras Sentencias condenando penalmente a varias personas jurídicas.

Si bien puede llamar la atención que no haya sido hasta 2016 que se haya dictado la primera sentencia del Tribunal Supremo en la que se condena penalmente a una persona jurídica, lo cierto es que no es extraño que esta primera sentencia se haya dictado varios años después de la reforma. Casos tan mediáticos como el de los ERE de Andalucía, el «caso Quintana» o el «caso Palau» son claros ejemplos del tiempo necesario para que un juez instructor investigue una causa compleja.

Como es evidente, los casos relacionados con responsabilidad penal de personas jurídicas suelen ser especialmente complicados y requie-ren muchas veces de periciales económico-fi -nancieras o contables que hacen necesario que

los profesionales implicados en el procedimien-to, desde los abogados hasta el fi scal o el juez, cuenten con conocimientos específi cos.

Pero, ¿por qué son importantes estas primeras sentencias del Tribunal Supremo? Pues porque, además de sentar jurisprudencia, siendo las sentencias del Tribunal Supremo fuente del Derecho, estas sentencias aclaran los requisitos que deben concurrir para determinar la existen-cia de responsabilidad penal en una persona jurídica.

En primer lugar, el Tribunal Supremo estable-ce como requisito necesario que aquel que co-metió el delito sea una persona integrante en la sociedad. La Ley habla de representantes lega-les y de autorizados para tomar decisiones, pero también de quienes «ostentan facultades de organización y control», y la Circular de la Fis-calía aclara que «dicha expresión engloba a un potencialmente alto número de cargos y man-dos intermedios que tengan atribuidas tales facultades, entre ellas las medidas de vigilancia y control para prevenir delitos». Por tanto, debe-ría establecerse un sistema de vigilancia para los miembros con cargos de responsabilidad en la organización.

En segundo lugar, la persona jurídica debe haber obtenido un benefi cio directo o indirecto. La Circular de la Fiscalía se pronuncia sobre este requisito y entiende que no tiene que ser un benefi cio estrictamente económico. La existen-cia de este benefi cio será, sin duda, un punto importante de discusión en muchos casos.

En tercer lugar, la persona jurídica debe haber incumplido su obligación de implementar en la

LA RESPONSABILIDAD PENAL DE LAS PERSONAS JURÍDICAS

organización medidas de vigilancia, supervisión y control, no habiendo aplicado ni establecido de manera correcta «medidas de control efi ca-ces que prevengan o intenten evitar, en la me-dida de lo posible, la comisión de infracciones delictivas por quienes integran la organización». La Circular de Fiscalía se pronuncia también sobre el Modelo de Organización y Gestión, cuya regulación se completó en la modifi cación de 2015, indicando que los planes deben ser idóneos. De manera que no bastaría con tener un documento «estandarizado», debiendo es-tablecerse un plan de acuerdo con la propia estructura organizativa de la organización, así como con sus especiales características y ries-gos.

En lo que se refi ere a las consecuencias de una condena, las penas previstas son tan diversas como multas, disolución, suspensión de activi-dades, clausura de establecimientos, prohibi-ción de realizar actividades, intervención judi-cial o inhabilitación para obtener ayudas o subvenciones, entre otras.

En conclusión, todas las personas que gestio-nen una organización deberían tener en cuen-ta que de la misma manera que se hacen otro tipo de auditorías legales, la «compliance» penal y el establecimiento de planes y medidas de control deberían ser un requisito más dentro de su organización, si no quieren arriesgarse a que acabe cerrada. Y ofrezco una última refl exión: si se ha tenido que implantar esta cultura legal penal de manera forzosa, ¿cómo se estaba con-trolando anteriormente la actividad de los res-ponsables de las organizaciones españolas?

LA PERSONA

JURÍDICA

DEBE OBTENER

UN BENEFICIO

DIRECTO O

INDIRECTO

ESTE ASUNTO

HA TOMADO

IMPORTANCIA

POR LA

REFORMA DEL

CÓDIGO PENAL

Dreamstime

I

Raúl PIÑERA DEL OLMO

Abogado Director del despacho Piñera del Olmo, SLP

Impreso por Francisco Rincón Durán. Prohibida su reproducción.

La Razón de la Justicia

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

JUSTICIA

240000

81874

Mensual

1036 CM² - 100%

25026 €

8

España

10 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIMARTS, 10MAIG 2016 O P I N I Ó LAVANGUARDIA 25

Más educación vialHace casi un año publiqué

una carta quejándomede las bici-cletas que circulan velozmentepor las aceras y la permisividadcon este colectivo (“Bicis y respe-to”, 17/VI/2015). En lo que va del2016 tenemos en Barcelona unapeatonamuerta y una en coma. Atodo esto, hay que agregar quehan convertido calles como Lon-dres en un pequeño sendero por

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ President

Carlos Godó Valls ................................................... Conseller Delegat

Josep Caminal ........................................................... Director General de PresidènciaJaume Gurt ................................................................. Director General Corporatiu - Negoci Premsa

Pere G. Guardiola .................................................... Director General Comercial

Xavier de Pol .............................................................. Director General de Negoci Audiovisual

David Cerqueda ....................................................... Director General de Negoci Digital

JAVIERGODÓ, COMTEDEGODÓ President-Editor

Òscar Ferrer ............................................................... Director Gerent

XavierMartín ............................................................ Controller

Juan Carlos Ruedas ............................................... Director deMarketing

© LA VANGUARDIA EDICIONES, SL. BARCELONA, 2016. TOTS ELS DRETS RESERVATSAquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni registrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, de capmanera ni per cap mitjà, sigumecànic, fotoquímic, electrònic,magnètic, electroòptic, per fotocòpia, o qualsevol altre, sense el permís previ per escrit de l’empresa editora.A efectes del que preveu l’article 32.1 del Text Refós de l’LPI, La Vanguardia Ediciones, SL s’oposa expressament a la utilització de qualsevol contingut d’aquest diari amb la finalitat de feressenyes o revistes de premsa amb fins comercials (press-clipping) sense tenir l’autorització prèvia de La Vanguardia Ediciones, SL

Catalunya i BalearsTrimestre ..........................................122 eurosSemestre ...........................................239 eurosAnual..................................................449 euros

EL PREU DEL EXEMPLARS ENDARRERITSÉS EL DOBLE DEL PREU DE PORTADA

TARIFES SUBSCRIPCIONS

Espanya i AndorraCorreu (trimestre) .................... 180 euros

Europa - Zona 1Correu (trimestre) ................... 449 euros

Resta de països - Zona 2Correu (trimestre) .................... 576 euros

Edita LA VANGUARDIA EDICIONES SLAv. Diagonal, 477 (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00 / 93 481 25 00Fax: 902 185 587

Internet www.lavanguardia.com

Dipòsit legal B-18078-2011ISSN 2014-1718 (edició impresa)ISSN 2462-3415 (edició en línia en pdf )

Imprimeix CRE-A IMPRESIONES DE CATALUNYA SLPolígon Zona Franca, carrer 5, sector C(08040) BarcelonaPRESSPRINT. Carrer Valentín Beato, 48, Madrid

Distribueix MARINA BCN DISTRIBUCIONS SLCarrer E, 1 (cant. c/6). Pol. Industrial ZonaFranca. 08040 Barcelona. Tel.: 93 361 36 00

ANUNCIS I ESQUELESPUBLIPRESS MEDIA SLPer telèfon 902 178 585Barcelona Av. Diagonal, 477 (08036)Tel.: 93 344 30 00. Fax: 93 344 31 88Madrid María deMolina, 54, 4t (28006)Tel.: 91 515 91 00. Fax: 91 515 91 09

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTORTel.: 933 481 482. Fax: 93 486 39 15atencionalcliente@clubvanguardia.com

ATENCIÓ AL LECTORTel.: 93 481 22 00. Fax: 902 185 587Cartes dels lectorscartes@lavanguardia.catDefensor del lectordefensor@lavanguardia.cat Difusió controlada per OJD

donde circulan grandes autobu-ses (las paradas provocan colasinterminables de coches) y la dis-tancia restante de acera a aceraestá ocupada por zonas de apar-camiento y carril de bicicletas.La reflexión: la realidad de ciu-

dades europeas conmayor circu-lación de bicicletas (Amsterdam,Copenhague o Brescia) no es ex-trapolable a Barcelona. Nos faltaeducación vial y educación en ge-

neral para lograr el civismode es-tas ciudades. No creo que las au-toridades estén tomando una ac-titud adecuada, dejando que losciclistas arrasen constantementela seguridad y los derechos delpeatón, diagramando una ciudadpara y por las bicicletas sin crearnormativas estrictas queprotejana los ciudadanos de a pie.

NORAD’AVINOSIXTOBarcelona

Façanes i estèticaEls diferents ajuntaments in-

viten encertadament els propie-taris d’habitatges a millorar-neles façanes, però incoherentmentcada vegada hi ha més connexi-ons de diferents serveis. D’altrabanda, desapareixen moltes pla-ques dels noms dels carrers. Pro-poso que es dissenyin petits ar-marisper a les cantonadesque in-cloguin lesconnexionsadins i a latapa el nom del carrer i una breudescripció adient a la zona.

JORDI SAPÉ I PEDREROLSubscriptorBadalona

Deixadesa a SitgesVaig llegir la carta de Vicente

García “Árboles sin podar en Sit-ges” (22/IV/2016), en la qualaquest veí del sector deTerramardeSitgesesqueixavade laperillo-sitat d’alguns pins dels carrers idel mal estat de carrers i voreres.La contestació de la regidoria(“Actuació en més de 200 pins”)venia a dir que es fa el que es potd’acord al pressupost. Coma visi-tant primer i resident a la BlancaSuburdesde faanys,hededirquela queixa no és nova i s’afegeix amoltes que s’han anat repetint alllarg dels anys, tant pels pins i pa-viment de carrers i voreres compermalesherbes, falta deneteja, iun llarg etcètera, ambespecial in-cidènciaúltimamenta la instal·la-ció pengim-penjamarreudels ca-bles de la fibra òptica. No s’enténla deixadesa amb què l’Ajunta-ment ha tractat el barri al llargdelsmandats que s’han succeït dediferents colors polítics peròigual de desinteressats per undels barrismés emblemàtics.

PEREAURELL ICADAFALCHSitges

Podeu enviar les vostres cartes a cartes@lavanguardia.cat. La Vanguardiaagraeix les aportacions dels lectors i tria per publicar aquells textos que no su-perin els mil caràcters. Les cartes han d’anar firmades amb nom i cognoms i hiha de constar el DNI o el passaport, l’adreça i el telèfon. No es publicaran escrits

firmats amb pseudònim o inicials. La Vanguardia es reserva el dret de resumir-ne o extractar-ne el contingut i de publicar els que consideri oportuns. No esmantindrà correspondència ni s’atendran visites o trucades sobre originals nopublicats.

� He sentit recentment les sigles Fapac i, quan vaig des-cobrir el que significaven, em vaig encendre moltíssim. LaFederació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunyaés el nom que rep l’associació de suport a les ampes. Òbvia-ment, aquest nom està desfasat. Hi ha nous models famili-ars i no en tots ells hi ha la figura del pare. En una famíliahomoparental de dones, no hi ha un pare; en una famíliamonoparental, hi pot no haver un pare...Crec que un dels errors que cometem la societat actual i

des de les institucions educatives és no normalitzar elsnous models familiars que estan reconeguts legalment. Unasocietat canviant que segueix tenint una ressaca tan grandel patriarcat no pot seguir avançant cap a bon port.Podríem canviar el nom de la federació? Jo crec que sí.

Fafac (Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes deCatalunya) seria una bona solució per visibilitzar i inclou-re-hi tots els tipus de família que hi ha actualment, ja queper a la socialització primària de l’infant hi ha d’haver unafamília, de qualsevol color, de qualsevol model, religiosa,laica... però una família.

ARANTZAZU SANS GALLARDOSant Antoni de Vilamajor

De la Fapac a la Fafac

� Des de la junta de la Fapac coincidim plenament ambel punt de vista exposat i compartim la necessitat de mo-dernitzar les nostres sigles amb una realitat que fins moltrecentment no s’ha vist reflectida en algunes de les organit-zacions socials. L’any 1999 es va aprovar en assembleageneral el canvi de la nostra denominació a Federació d’As-sociacions deMares i Pares d’Alumnes de Catalunya.Aquest canvi va quedar reflectit en uns nous estatuts de lafederació aprovats l’any 2000.Per motius de comunicació es va optar per no canviar les

sigles i mantenir la marca Fapac. Les sigles que proposes,Fafac, ja les vam estudiar fa temps però estan agafades peruna altra associació catalana. És evident que aquest canviva ser insuficient i les sigles continuen insinuant allò queno som. Per aquest motiu en la 38a assemblea general quevam celebrar a Ripollet vam obrir un període de propostesper triar unes sigles noves i, si cal, un possible nou canvi dedenominació.

ÒSCARMONTESVicepresident de la Federació d’Associacions deMares i Paresd’Alumnes de Catalunya

Lesgalesde lliuramentdepremis sónungène-re narrativament insostenible. Sobretot per-què hi ha unmoment impossible de preveu-re: lesparaulesd’agraïmentdelspremiats.Hi

solhavermelimató, llàgrimesirialles, llistesdenomsi,de tant en tant, algun exabrupte. Les reivindicacionsdemanual del progre com lesdels actors cellajunts delzapaterisme, l’aritmètica de l’IVA cultural o clams dellibertat més generalistes. Dimecres passat vaig tenirl’honor de conduir laNit de les Revistes i la Premsa enCatalàa l’EspaiEndesa,amblapresènciadeduesdelesmàximes autoritats del país, el vicepresident de la Ge-neralitat i lapresidentadelParlament.Lacerimòniaésllarga perquè conté tants reconeixements com unsGaudí. Lamajoria dels premiats són publicacions edi-tades per pimes que treballen amb recursos limitatsdes de tots els racons del domini lingüístic. És unmo-ment emotiu que els compensa permolts esforços vo-lenterosos i els seus discursos d’agraïment acostumena tenyir-se de melangia, sovint empeltada d’una deci-didadefensade la llengua catalana.Però enguanya cal fusterhi vahavernovetats. Faun

lustre que condueixo la gala i és la primera vegada quedos dels discursos d’agraïment són tan bel·ligerants.GerardMartínez, director del noumensual gratuït deLleida SE7 (premi a la Millor Nova Publicació), va di-buixarunpanoramadesoladordel’espaidecomunica-ció lleidatà, va parlar d’un xèrif a la Paeria i denunciàamenaces de tot tipus. Per la seva banda, Jaume Rei-

xach, fundador delsetmanari d’informa-ció general El Trian-gle, flagell de corrup-tes, va fer una abran-dada defensa de laindependència perio-dística, proclamà quepremiar-lo ara era unerror, dedicà el premia tots els col·labora-dors del setmanari du-rant 25 anys, entre elsquals jo mateix, i es va

deixar laplacaal faristol.Quan li vaig fernotar lava re-butjarambungestiratdesdelpassadísivamarxardelasala amb el posat d’un vell rocker, entre els murmurisdels col·legues. Llavors li hauria volgut dir tres coses,peròvaigconsiderarqueelmeupaperdeconductornohavia d’incloure el comentari opinatiu i ho faig ara. Enprimer lloc, li hauria dit que estic plenament d’acordamblasevaabrandadareivindicacióde l’esperit crític ila independència periodística. En segon lloc, li hauriarecordat que la placa que va rebutjar no és cap premi,sinóel reconeixementd’haver sobreviscutunquartdesegle. I finalment, li hauria agraït la dedicatòria als ex-col·laboradors, tot recordant-li que encara tindriamésbonrecordde lesmeves col·laboracionsde fa vint anysaElTriangle si nome leshaguésdeixades adeure.

Idees per canviar les sigles

E L R UM - R UME L L E C T O R E X P O S A

L A R E S P O S TA

Exabruptesdegala

Màrius Serra

Dos dels discursosd’agraïmentde la “Nit de lesrevistes i lapremsa en català”van ser forçabel·ligerants

FE D’ERRORS. El concert de laFilharmònica de Viena i el ba-ríton Thomas Hampson al Pa-lau de la Música és aquest di-jous, dia 12, i no dissabte, dia14, com s’indicava ahir a la pà-gina 36.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

634000

131497

Diario

113 CM² - 10%

2980 €

25

España

10 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

44 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIMARTS, 10MAIG 2016

JOSEPMASSOTBarcelona

Al Palau de laMúsica se sentirà aquestanit la veu de l’exili, la paraula i la cara dequatre poetes que vénen de conflictesllunyans. “Són poetes que han viscut laviolència i defensenels seusdrets enunalíniadedenúnciade les repressionspolí-tiques”,segonselscoordinadorsdelaset-

mana,ManuelForcano iTeresaColom.EasterineKirevanéixerel1959aKahi-

ma, Nagaland, una terra entre la Xina,Birmània i l’Índia,que l’Índia,desprésdedeslliurar-sedels britànics, va ocupar vi-olentament. “Elsnagal vampatirunado-ble colonització, la britànica i l’índia. Vi-vimentremolts silencis, iperaixòamblameva escriptura vull donar veu al silen-ci”. Avui recitarà també poemes d’amor:“Al meu país no hi ha només violència,unaviolènciaterrible.Tambéhihabelle-sa, homes que miren el cel i baixen a laterraabuscarlesdones, lavidai labellesad’una cultura en la qual es combina la

naturalesaambl’espiritualitat i l’amor”.Violet Grigoryan, de 53 anys, és filla

d’armenis exiliats a Teheran després delgenocidi del 1915 aTurquia i repatriats al’Armènia soviètica el 1975. Una zona enguerra amb l’Azerbaidjan pel control deKarabagh, de població armènia, amb unpassat recent de centenars de milers dedesplaçats. “Plató deia que la poesia noteniallocenlaRepública.Araestàmargi-

nada i jo intentoportar la poesia a la vidaquotidiana, com Allen Ginsberg. Recita-ré els poemes més comprensibles per aun públic que no té informació sobre elcontextenquèvanserescrits, itambépo-emeseròtics”.

JouamaHaddad, activista libanesadel1970,diuqueviu“unexili interior”. “Maino he volgut deixar elmeu país, on hi hauna opressió sobretot moral que em fasentir com una estrangera. Vaig decidirviure el patiment de tots en lloc de viurefora una situaciómés còmoda. La discri-minació és doble pel fet de ser dona. Laguerra emdóna forçaper llevar-mecadadiailapoesiaemdónal’oportunitatdedi-

fondre un missatge de re-sistència i llibertat. Reci-taré poemes que explorenlafeminitat,partdemi,es-crits amb lameva carn i lamevasang”.Mohsen Emadi, nascut

el 1976, va haver de sortirde Teheran després de laRevolució Verda. Ha vis-cut com a refugiat a Fin-làndia,Txèquia,Espanya iaraMèxic. “Dir poeta i direxili és el mateix. Ja vaignéixer entre dos idiomes.Vaig anar delmeu poble aTeheran, onvaig conèixerAhmad Xamlú, el meumestre i elmés granpoetadel segle passat. Nomésperdirelseunomlasocie-tat literària t’excloïa. Elpoeta crea una altra reali-tat, i enaixò téalgunacosaa veure amb la bogeria”.Emadi veu Europa com“un llocde racisme i euro-centrisme,onmainoseci-ten intel·lectuals no euro-peus o quan veuen algú

que necessita feina l’hi neguen perquè liveuen trets exòtics i sospiten que pot serterrorista”.Enundels seuspoemesal·lu-deixaunamickurdqueva serpenjatpermotius polítics i un altre amic iranià quees va suïcidar per desesperació”. Emadino creu que a l’Iran hi pugui haver aviatunaobertura.Avui també recitaranMireia Calafell i

Francisco Brines. La companyia de dan-saMalPeloielviolinistaJoelBardoletin-terpretaran una peça armènia, una obrade l’hongarès György Kurtág i una sara-banda de Bach en honor a Pau Casals,símbolde l’exili català.�

Josep MariaRuiz Simon

La imatgedels autors

L’any1995esvacelebraraVau-cressonuncol·loquipercom-memorar el vintè aniversaride la publicació de Vigilar i

castigar, de Michel Foucault. Entre elsconvidats hi havia Pierre Bourdieu, que,després d’escoltar el que els participantshavien dit que deia el seu vell amic, es vadespenjar amb una al·locució d’una im-pertinència deliciosa: “¿Què és fer parlarunautor?ApropòsitdeMichelFoucault”.Tot i que no tractava dels sistemes pe-

nalscomel llibrepelquals’haviaconvocatelcongrés,eraunamatèriamoltfoucaulti-ana.Elfilòsofdifunts’haviaocupatdelafi-guradel’autorcomaprocedimentdecon-trol dels discursos en la seva lliçó inaugu-ral al Col·legi de França el 1970. Un quartde segle després, Bourdieu reprenia el te-ma prenent precisament com a pretextFoucault, el nom del qual ja aleshores esfeia combatre des de bàndols diversos enmúltiples i sovintcontradictòriesbatalles.La intervenció no devia ser gaire llarga.

El text que en va sortir té poques pàgines.Peròamagapropostessucoses.Entred’al-tres, ladeferunarevisióde lamaneracoms’escriu la història de les idees. SegonsBourdieu, calia abandonar aquella histò-riade les ideesquees fonamenta ingènua-ment sobre el prejudici que els textos esllegeixen i que, quan es llegeixen, es com-prenen. El sociòleg francès es mostravaconvençutqueelsautorscontemporanisapenesesllegeixenentreells iquetotelque

saben els uns dels altres acostumen a sa-ber-ho a través del quen’han sentit dir alscol·legues o del que se’n diu als diaris.Apuntava que els materials amb què esconstrueixlaimatgesocialdel’autorsolenser un parell de paraules clau que sovintcoincideixen amb els títols de les sevesobres i que tothom repeteix sense sabergaire a què fan referència. I afirmava que,enconseqüència,siesparteixdelahipòte-si quenoes llegeix el que se suposaque esllegeix, es poden arribar a comprendremoltescosesquenoescomprenenquanescreuquesíquees llegeixen.Evidentment,aquesta hipòtesi tan clarificadora no no-mésésaplicablealstextosdelsautorscon-temporanis. Bourdieu no en deia re, peròsovint tambés’enténmillorelquees fadirals clàssics quan se suposa que els qui enparlennoelshan llegit.Tan cert com que s’entenenmoltes co-

ses de la construcció de la imatge dels au-tors i de la circulació de les idees quan esparteix de la hipòtesi que no es llegeixenels textosdequèesparla, hoésque tambésen’entenenmoltes altresquanesparteixde la hipòtesi que existeix la tendència ano comprendre aquells textos que sí quees llegeixen. Però això no hauria de feroblidar que tambéesdónael casde textosque han estat llegits i compresos però elcontingutdels quals espresentademane-ra tergiversada perquè tinguin més bonaacollidaenelssectorsonespreténinfluir iqueserienpocpropicisaacceptar-lossen-se aquesta sessió prèvia de maquillatge.Unahistòriacompletadeles ideesnohau-riadedeixarmaidebandaelpaperquein-terpreta en la seva circulació aquest pro-cedimentclàssicde lapropaganda.

Segons Bourdieu,no convenia partirdel prejudici queels textos es llegeixen

La veudelspoetes exiliatsressonaavui alPalauAutors de l’Iran, Armènia, el Líban i Nagaland, al Festival de Poesia

JORDI ROVIRALTA

Calafell, Kire, Colom, Haddad, Emadi, Grigoryan, Forcano i Brines

L’iraniàMohsen Emadiveu Europa comun llocon impera el racismei l’eurocentrisme

DolorsMiquelreapareix perreivindicar laseva obra poèticaDolors Miquel va reaparèixerahir en un recital per primera ve-gada després de la polèmica queva desfermar la lectura de Marenostra en el lliurament dels pre-mis Ciutat de Barcelona. L’acte,feta l’ArtsSantaMònica ipresen-tat per Laura Borràs, presidentade la Institució dels Lletres Cata-lans, es va convertir en un home-natge a la poeta i en una reivindi-cació a la vàlua del conjunt de lasevaobra,quehaviaquedateclip-sat pel poema de la discòrdia.L’Ajuntamentnovavolerprogra-mar l’acte en elmarc de la setma-nadepoesiaiesvaaprofitarquelapoetajateniaemparauladalasevaintervenció en el cicle Dilluns dePoesia. /Redacció JORDI PLAY

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

TENDENCIAS

634000

131497

Diario

567 CM² - 50%

14000 €

44

España

10 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

MOSICA CONCIERTO

Concierto ayer del Orfe6 Catal~ en el Palau de la M~sica Catalana.

El Orfe6 Catal~ abre en el Palau de laM6sica los actos de su 125 aniversarioACNI BARCELONA I El Palau de la MfisicaCatalana en Barcelona se visti6ayer de gala para un conciertocon un fuerte valor sentimental:el inicio de la conmemoraci6nde los 125 afios del Orfe6 Ca-tal~. La formaci6n interpret6 las

composiciones Te Deum y VeniCreator Spiritus. Esta dltimaera una obra in4dita encargadapor el Palau al director del Or-fe6 Catala, Josep Vila i Casafias(Sabadell, 1966), que se despi-di6 despu4s de 18 afios al frentede la formaci6n coral.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GUIA

88000

9286

Diario

109 CM² - 13%

533 €

50

España

9 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Un testigo afirma que en el centro de adultos de Llanes había mobiliario y electrodomésticos que trasladó a alojamientos rurales de la exdirectora

OVIEDO. «Favores envenenados». Así calificó ayer María Teresa Eliza-ri, amiga de María José Otero, la ope-ración que llevó a cabo la exdirec-tora general en la Consejería de Edu-cación cuando medió para vender-les un coche. Se trataba del mismo Audi A3 que figuraba en las factu-ras encontradas por los peritos de la Agencia Tributaria que analiza-ron la contabilidad de Almacenes Pumarín S. A. (APSA). No fue la úni-ca transacción que Otero propuso a esta maestra. La ‘número 2’ de José Luis Iglesias Riopedre propu-so a Elizari y su marido y a otras tres personas pertenecientes a su círcu-lo de amistades comprar conjunta-mente un regalo al exconsejero de Educación con motivo de su sep-tuagésimo cumpleaños, en 2009.

En primer lugar, pensaron en ob-sequiarle con una viaje a la capital catalana para asistir a un encuen-tro deportivo del Barça. Idea que desecharon «porque se pone muy nervioso con los partidos y, dado su estado de salud, decidimos regalar-le algo más tranquilo». El destino final fue Tenerife, isla a la que via-jó Iglesias Riopedre con su esposa. Otero se ofreció a organizar todos los detalles del regalo, tal y como relató la testigo ante el tribunal de la Sección Tercera de la Audiencia Provincial. «María Jesús nos dijo a cuánto tocábamos cada uno», acla-

ró. Y ahí quedó el asunto. Precisa-mente, en la sesión del juicio del ‘caso Renedo’ celebrada el pasado jueves, el inspector jefe de la Briga-da de Delitos Económicos declaró que la exdirectora general acudía a una agencia de viajes donde elegía un destino y, luego, la «oficina pa-

saba la factura a Igrafo y APSA». Así lo confirmó Rodrigo León, el res-ponsable de la oficina en la que se tramitaban esas vacaciones y des-plazamientos. En concreto, pun-tualizó que, en dos ocasiones, los encargos eran para que Iglesias Rio-pedre viajara con su esposa a Tene-

rife y Barcelona. Los inspectores de la Agencia Tributaria encontraron copias de las facturas del viaje a Ca-narias en las contabilidades de APSA e Igrafo.

«Parece extraño» El tema del regalo a Iglesias Riope-dre no despertó sospechas en Eliza-ri, pero sí las gestiones relacionadas con la venta del coche. La maestra le comentó a Otero que necesitaba un vehículo para su hija y ésta le propuso conseguirle uno «a precio ventajoso». En concreto, un Audi A3 por 18.000 euros. Cantidad que pagaron en metálico. «Parece un poco extraño a posteriori, pero in-mersos en la situación, no», recono-ció. Elizari declaró que, «tal y como nos lo ofreció, era un coche que le dejaba a precio más bajo un trabaja-dor de Audi».

Que el vehículo no había sido abo-nado por Otero con el dinero que le habían entregado lo descubrieron cuando el ‘caso Renedo’ apareció en los medios de comunicación. «En Audi, vimos que el coche no valía lo que María Jesús nos había dicho», sino bastante más de 20.000 euros. En la factura que conservaba el con-cesionario, figuraba el nombre de la hija de Elizari «y no nos encajaba en absoluto». Al igual que tampoco le satisfizo la explicación dada por Ote-ro a su marido. «Le dijo algo de unos talones endosados», añadió.

También declaró Julio Villarino, trabajador de Mudanzas Asur, em-presa que hacía portes para APSA, en el momento de los hechos. Afir-mó que había visto muebles y elec-trodomésticos nuevos en el Centro de Educación de Personas Adultas de La Arquera, en Llanes. Materia-les que llegó a trasladar a un chalé cercano a la parroquia llanisca de Poo. Presuntamente, al que era pro-piedad de Otero. Más controvertida fue la declaración de Carmen Prie-de, empleada de una escuela-taller que colaboraba con el centro de adul-tos. Afirmó que se encargaba de re-

Otero cobró a sus amigos un viaje de Riopedre a Canarias pagado por APSA e Igrafo

DESDE LA SALA LUIS ARIAS ARGÜELLES-MERES

Q ué cosas tiene la memo-ria! ¡Qué caprichosa es la mente a la hora de aso-ciar algo que está suce-

diendo con episodios que podemos tener almacenados en los desvanes donde almacenamos recordatorios! ¡Cuánto desconcierto! ¡Cuánta hila-ridad!

Verán ustedes: en la sesión de hoy, una testigo declaró que la señora Ote-ro les cobró a ella y a otras cuatro amistades más los gastos de un via-je a Tenerife al señor Riopedre como

regalo en el setenta cumpleaños del exconsejero. Sin embargo, esta per-sona dijo desconocer que el susodi-cho viaje lo había abonado una de las empresas implicadas en el caso que nos ocupa. Si esto fue así, ¿no es cierto que semejante lance podría hacernos recordar algunas de las ha-zañas del señor Millet? ¿No nos sue-na la historia que sigue: la de una boda de la que se pasó factura a los consuegros para que se hiciesen car-go de la parte que les correspondía, pero que además había sido pagada,

presuntamente con dineros del Pa-lau? ¿La realidad hecha vodevil o el vodevil hecho realidad?

Por eso, les confieso que, al tener noticia de semejantes historias, me vino a la mente el llamado Caso Pa-lau, cuyo protagonista, más que de la realidad, parece haber salido de la obra literaria de Eduardo Mendoza. En efecto, el señor Millet tendría ca-bida en ‘La Ciudad de los prodigios’, memorable novela en la que la iro-nía alcanza cumbres difícilmente superables. Y, siguiendo con Eduar-

do Mendoza, su héroe detectivesco estaría encantado de haber escucha-do gran parte del relato que se narró hoy en el caso que nos ocupa. Aquí no hay aceitunas, pero sí que nos po-demos topar con laberintos.

Así las cosas, parece confirmarse que a veces las dobles contabilida-des son de una rentabilidad asom-brosa. De ahí que les haya hablado en el párrafo anterior de los capri-chos que en determinadas ocasiones tiene la mente cuando se dedica a vagar por los recuerdos sin los per-

misos y controles correspondientes. Y es que, por lo que parece, las fac-turas del viaje de marras, que tuvo lugar en diciembre de 2009, fueron encontradas durante la instrucción del caso en las oficinas de Almace-nes Pumarín. ¡Madre mía, qué deli-rio!

Por tanto, siguiendo el hilo de se-mejante relato, pocas veces un via-je produjo satisfacciones a tantas gentes, no sólo a los obsequiados, sino también a todas aquellas perso-nas que tuvieron la suerte de con-tribuir a tan placentero asueto para el homenajeado. ¡Qué maravilla!

Pero la cosa no termina ahí, sino que además también se habló de la venta de un coche que apareció en

¿Una versión llariega del caso Palau?

María Jesús Otero y Ana María Muñiz Casares, antes de entrar en la Audiencia Provincial. :: ÁLEX PIÑA

PALOMA LAMADRID

plamadrid@elcomercio.es

A una conocida le vendió un Audi A3 por 18.000 euros. «Luego vi que no valía eso»

18 Sábado 07.05.16 EL COMERCIOASTURIAS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ASTURIAS

25395

Diario

378 CM² - 42%

841 €

18-19

España

7 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

cibir los suministros que precisa-ba el equipamiento, que, de ma-nera habitual, servían Igrafo y APSA. «Eran los proveedores ha-bituales porque adelantaban el ma-terial», indicó. Ambas empresas también ejecutaron varias obras en ese centro y otros dependien-tes de él. «Lo hicieron porque eran los que más aguantaban sin co-brar», dijo.

Priede no se ratificó en sus de-claraciones cuando fue interroga-da, años atrás, por los técnicos de la Agencia Tributaria, por lo que el letrado de Avall estudia «que se abra una causa penal por falso tes-

timonio». Por su parte, Podemos podría retirar la acusación de Paz Pendás, Isaac Ovies y José Villa, trabajadores del Ayuntamiento de Oviedo; Braulio Iglesias, del de Avi-lés; Francisco Javier Juárez, de Mie-res; y José Blanco, perteneciente a la Universidad. Ya lo hizo el pa-sado jueves Avall, por lo que, de seguir los mismos pasos, estos seis personas dejarían de estas encau-sadas. El abogado que representa a Podemos, Alberto Suárez, seña-ló que va a consultar esta posibili-dad con sus clientes «para ver si hay suficiente base para seguir con la acusación o no».

El dueño de APSA, Alfonso Carlos Sánchez. :: Á. PIÑA

la contabilidad de la empresa an-tes mencionada. ¡Cuánta versati-lidad! A punto estuvo de llegarse a lo ubicuo en lo que a pagos se re-fiere. Aquí habría lugar para lo pro-digioso también en versión llarie-ga.

Por su lado, otro testigo, perte-neciente a una empresa de mudan-zas, habló de traslados de muchos enseres que, misteriosamente, no suelen formar parte del mobiliario de los centros docentes. ¡Qué co-sas!

Y es que, volviendo a lo litera-rio, cuando se hablaba de los por-tes y de los lugares de destino que tenían, regresó a mi mente el hé-roe detectivesco de Mendoza, ha-

ciendo delirantes descripciones de sus hallazgos.

Y nos faltó don Arturo Verano, que estaba citado hoy, pero se pos-puso su comparecencia. Don Artu-ro fue director general de recursos humanos de la Consejería de Edu-cación. Ansioso estoy por conocer el testimonio de este ciudadano en cuyos trabajos y días antes de ocu-par semejante cargo estuvo la acti-vidad sindical, defendiendo los de-rechos del colectivo docente y afa-nándose y desvelándose por el bien de la enseñanza pública en Asturias.

Pero, a lo qué íbamos, lo de hoy parecía un capítulo, desubicado, del caso Palau.

¿O no?

El empresario Víctor Muñiz, de Igrafo. :: Á. PIÑA

Asume como propio el título impulsado por inversores asturianos en Llanes y será el primero de la institución con una duración de tres años

:: E. RODRÍGUEZ GIJÓN. La Universidad de Oviedo contará el próximo curso con un tí-tulo propio de grado en Administra-ción y Gestión Hotelera. Se trata de la misma formación en dirección ho-telera que había impulsado HUNI Ho-tel School, el hotel escuela de Llanes impulsado por un grupo de inverso-res asturianos, y que ahora ha sido asumido por la institución académi-ca. Su duración será la misma que cuando se creó, tres años, pero este nuevo paso lo convierte en el primer grado de la Universidad con una du-ración de tres años y no de cuatro. Será impartido por la Facultad de Tu-rismo de Oviedo (centro adscrito a la institución académica) en el HUNI Hotel School, un complejo formado por el centro docente y un hotel de cuatro estrellas anexo en pleno fun-cionamiento, «en el que el alumno podrá estar en contacto con la reali-dad hotelera desde el primer momen-to». La formación, como se decía, será

muy similar, aunque según ha podi-do saber este periódico, la Universi-dad de Oviedo ha hecho modificacio-nes en los contenidos.

Fue en septiembre de 2015 cuan-do la Facultad de Turismo de Oviedo y HUNI School decidieron fusionar-se para ofrecer un doble título: el gra-do oficial de Turismo que imparte el centro adscrito y que dura cuatro años y el de dirección hotelera de HUNI School. Ya entonces mencionaban la intención de que este último pasara a ser un título propio de la Universi-dad de Oviedo.

Finalmente, la doble titulación no se ha llegado a ofertarse el presente curso. Sí se puso en marcha en Lla-nes la titulación en dirección hotele-ra de manera experimental, con once alumnos, a los que ahora se les con-validará la formación recibida para integrarse en el nuevo grado.

El doble título será, por tanto, una realidad el próximo curso. La previ-sión inicial es ofertar 40 plazas y los

matriculados tendrán la oportunidad de compatibilizar los dos estudios del grado de Turismo con los específicos de Gestión y Administración Hote-lera para obtener en cuatro años el doble título.

Quienes decidan tomar este cami-no acudirán de lunes a miércoles a la sede de la facultad, donde cursarán los contenidos más teóricos, y los jue-ves y los viernes combinarán las cla-ses teóricas con las prácticas en el ho-tel escuela de Llanes, incluyendo alo-jamiento y manutención.

Según informó ayer la Facultad de Turismo de Oviedo, las prácticas no se ceñirán únicamente al hotel es-cuela, sino que el centro adscrito cuen-ta con «acuerdos de colaboración fir-mados con las principales cadenas ho-teleras y resto de empresas turísticas para conocer más de una realidad. El doble título –añadió– está diseñado para una incorporación profesional inmediata en las cadenas hoteleras nacionales e internacionales».

El mismo centro quiso destacar que la singularidad de esta doble titula-ción reside en que es «la de mayor al-cance de la Universidad española en materia de turismo». Su duración de cuatro años permitirá, asimismo, que los alumnos puedan compatibizar los estudios generales y especializados y realizar su estancia de Erasmus.

La Universidad crea el grado de Administración y Gestión Hotelera

:: REDACCIÓN MADRID / GIJÓN. El Ministerio de Educación advirtió ayer de que negarse a realizar la evaluación fi-nal de Primaria de la LOMCE «pri-va a la Administración educativa de una información relevante para de-tectar los problemas y aportar re-cursos adicionales allí donde se ne-cesiten». Fuentes de este departa-mento aseguraron a Europa Press que si un número elevado de padres impide que sus hijos hagan estas pruebas –dejándoles en casa esos días, como ha planteado la Confe-deración de Padres y Madres de Alumnos (CEAPA)–, «dificultará los procesos de mejora continua que de-ben presidir la practica educativa de todos los centros».

Por otro lado, el sindicato SUA-TEA tildó ayer de «intimidación» las palabras del consejero, Genaro Alon-so, al señalar que «la reválida es obli-gatoria», aunque él no la comparta. «Queremos lanzar un mensaje de tranquilidad a las familias, pues esta prueba no tiene ninguna consecuen-cia en el expediente académico. Las declaraciones del consejero son to-talmente vacías y no puede tomar ninguna medida respecto a su no realización», indicó la central.

Méndez de Vigo supedita la reválida de sexto a la llegada de más fondos a los centros

La Facultad de Turismo de Oviedo ofrecerá una doble titulación «única en España»

19Sábado 07.05.16 EL COMERCIO ASTURIAS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ASTURIAS

25395

Diario

378 CM² - 42%

841 €

18-19

España

7 Mayo, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

RITMO "On Line" >> Musica VivaMúsica Viva

LA ACTUALIDAD MUSICAL Y SUS NOTICIAS MÁS DESTACADAS EN EL TIEMPO

(archivadas por el mes de su publicación)

El Palau presenta nueva temporada

Publicado: mayo 2016

La celebración de los 125 años de la fundación del Orfeó

Català es uno de los grandes reclamos de la temporada

2016/2017 del Palau de la Música Catalana. En la línea de

la presente, la nueva pretende ser algo más que un

escaparate de grandes nombres de la escena

internacional. Estos, por supuesto, estarán presentes

(Cecilia Bartoli, Juan Diego Flórez, Yuri Temirkanov y Yuja

Wang son algunos de ellos), pero el gran objetivo es la

consolidación y proyección de un sello Palau basado en el

protagonismo de sus coros. El compromiso con la creación

musical catalana (Salvador Brotons será el compositor

Pàgina 3 de 4El Palau presenta nueva temporada > Musica Clasica Toda la informacion sobre mu...

10/05/2016http://www.forumclasico.es/RITMOOnLine/MusicaViva/tabid/61/ID/7430/El-Palau-p...

Socios -Sobre ForumClásico -Términos de Uso -Política de Privacidad -Contacto

Copyright © Polo Digital Multimedia, S.L. 2009 - Todos los derechos reservadosIsabel Colbrand, 10 (Ofic. 87) - 28050 MADRID - España - Tlf. 913588814 - www.polodigital.com - email: forumclasico@polodigital.com

Portal web DotNetNuke por DOTWARE tecnología a punto GEN. 0,1403965 s

VOLVER A PORTADA0

invitado) es otro de los ejes de una temporada que concederá un relieve especial a Monteverdi, con la

interpretación de Selva morale e spirituale por Pablo Heras-Casado e Il ritorno d’Ulisse in patria por John

Eliot Gardiner, y a Beethoven, de quien Gustavo Dudamel dirigirá las Nueve Sinfonías en cuatro días

consecutivos.

Prosigue, igualmente, la apuesta por proyectos de largo recorrido, entre los que destaca el inicio de la

integral de la música para laúd de Bach que interpretará Thomas Dunford. La temporada se inaugurará el

12 de septiembre con la interpretación del Réquiem de Verdi a cargo del Orfeó Català y la Sinfónica de

Londres, todos bajo la batuta de Gianandrea Noseda.

Juan Carlos Moreno

www.palaumusica.cat

Foto: De izquierda a derecha, Simon Halsey, Mariona Carulla, Joan Oller y Víctor García de Gomar.

Crédito: Palau de la Música Catalana

1Me gustaMe gusta

Pàgina 4 de 4El Palau presenta nueva temporada > Musica Clasica Toda la informacion sobre mu...

10/05/2016http://www.forumclasico.es/RITMOOnLine/MusicaViva/tabid/61/ID/7430/El-Palau-p...