Recull de

Premsa

ABC BARCELONA

Antes de convertirse en un artista de renombre internacional, antes inclu-so de empezar a dirigir sus pasos ha-cia el campo de la creación, Jaume Plensa empezó a forjar un vínculo muy especial de una manera harto curiosa: escondiéndose en el piano de su padre. Es por eso que, ahora que sus obras trufan medio mapa-mundi, el artista barcelonés ha deci-dido rendir homenaje a la música y ha instalado cuatro obras de gran for-mato, dos de ellas inéditas, en el Pa-lau de la Música. «Supongo que cuan-do yo me escondía en el piano de mi padre, ya se estaba preparando la ex-posición en el Palau. Mi padre sería el hombre más feliz del mundo de ver a su hijo en el Palau de la Músi-ca, porque yo era un desastre con cualquier instrumento, y él no sabía que había otras posibilidades de ir al Palau», bromeó ayer Plensa.

La exposición, que se podrá visi-tar hasta el 16 de mayo, propone un diálogo de su obra minimalista con el edificio modernista, al que tiende un «puente» con la sociedad a través de la ubicación de la obra ‘Carmela’ en el exterior. En el interior descan-sa la segunda pieza inédita, la escul-tura «Silent music III», de acero ino-xidable pintado y piezas de mármol, que recrea la figura de un ser huma-no levantado con notas musicales y líneas de partituras, mientras que en la Sala Millet del Palau,«Sanna’s dream» y «Rui Rui’s dream» -que ya se pudieron ver en Ceret el año pasa-do-, dialogan una frente a la otra con los ojos cerrados en homenaje a «los músicos que trabajan los sonidos por-que entienden el silencio».

Sobre la escultura que debía ubi-car en Barcelona y que ha quedado parado con el nuevo Gobierno mu-nicipal, aseguró no tener ninguna prisa: «Mi relación con Barcelona es una vida de espera», relativizó.

Plensa deja su huella en el Palau de la Música con cuatro esculturas

Exposición temporal

SERGI DORIA BARCELONA

«Prefiero morir que beber champán sola». Toda una declaración de princi-pios. Convencida de que «la embria-guez no se improvisa», Amélie Nothomb se buscó una compañera de borrache-ras achampañadas. La susodicha se llama en la ficción «Pétronille», pero su nombre real es Stéphanie Ochet. Ade-más del champán, Amé-lie y Stéphanie compartían vocaciones literarias: la prime-ra, exitosa; la segunda, más bien ex-céntrica. Champán, literatura y poco más: Stéphanie-Pétronille provenía de la clase trabajadora mientras que nues-tra Amélie es de familia diplomática.

La autora de «Pétronille2 (Anagra-

ma) brinda, esta vez con cava, con el editor Jorge Herralde: «Cuando viajo por Francia me ponen malas imitacio-nes de champán que me dejan sorda

y ciega: la única excepción es el cava». Nothomb establece tres criterios

para compartir las burbujas doradas: «Hay que saber be-ber; has de inspirar simpatía; has de contar con una perso-na de confianza que no des-

vele esas cosas que se dicen cuando uno ha bebido». Beber

y escribir son actividades incom-patibles. Veamos un día en la vida de

la escritora: «De las cuatro de la ma-drugada al mediodía escribo y bebo agua o té. Del mediodía a medianoche solo bebo champán».

Ventajas del champán: «Lo embe-llece todo. Incluso algo tan aburrido

como esquiar o viajar a Inglaterra para entrevistar a Vivienne Westwood”»(No-thomb acabó paseando al perro de la diseñadora punk). Gustar del cham-pán no garantiza una amistad armo-niosa con alguien tan problemático como Pétronille: «Se discute con todo el mundo… se lleva mal hasta con sus amigos».

La amistad entre escritores es muy difícil, añade Nothomb: «Lo he inten-tado, para compartir obsesiones lite-rarias, pero siempre afloran las riva-lidades… Tampoco funciona entre au-tores de éxito: que si uno es más comercial, que si el otro tiene más ta-lento… En veintitrés años de oficio, solo he tenido dos amigas escritoras».

La relación Amélie-Pétronille pasó por momentos muy críticos como el año 2006: «Ella se fue al Sahara y yo llevé su novela por las editoriales de París hasta que se la publicaron. Cuan-do le di la noticia contestó: ‘¡Claro! ¡Es una obra maestra!». Entre la sumisión y la lucha de clases, Nothomb recono-ce que Pétronille podría ser su alter ego… «en versión proletaria».

Amélie Nothomb brinda con champán con «Pétronille»

Novedad editorial

P. M.-H.

BARCELONA

Con dos leyendas de la lírica como son Leo Nucci y Plácido Domingo alternán-dose en el papel protagonista regresa el martes al Liceu la ópera de Verdi «Si-mon Boccanegra», título que recupera la puesta escena de José Luis Gómez ya vista en el Gran Teatre, ahora con direc-ción musical de Massimo Zanetti. Se han programado ocho funciones entre el 12 y el 29 de abril, incluyendo una muy especial el día de Sant Jordi que coinci-de con el estreno del reparto que enca-beza Domingo, fecha en la que se cele-brarán los 50 años del debut del artista madrileño en el Liceu y en España. «Tra-bajar con Domingo es hacerlo con una parte de la historia de la música», afir-mó el maestro italiano en la presenta-ción del espectáculo. «Es un artista in-creíble desde el punto de vista huma-no, una cualidad que no es fácil de ver en un mundo con tanta envidia, celos y resentimiento».

En algunas funciones se contará con el Boccanegra del barítono italiano Gio-vanni Meoni, mientras que en las sopra-nos Barbara Frittoli y Davinia Rodrí-guez encarnarán a Amelia y los tenores Fabio Sartori y Ramón Vargas a Gabrie-le. En el papel de Fiesco destaca el re-greso, en el «cast» que acompaña a Do-mingo, del gran Ferruccio Furlanetto,

mientras Vitalij Kowaljow asumirá este personaje en el resto de funciones. Retocada varias veces por Verdi, «Si-mon Boccanegra» se estrenó en 1857 en el Teatro La Fenice de Venecia, pero la versión que ahora se ofrece es la de La Scala de 1881. Basada en una novela del español Antonio García Gutiérrez, la ópera se ha representado 33 veces a la programación del Liceu. «La segunda versión», aclaró Zanetti, «tiene un pró-logo instrumental completamente nue-vo, un resumen de las melodías más im-portantes de la ópera. También se reto-có el libreto».

Para José Luis Gómez, que moderni-za la acción valiéndose de pantallas de

plasma y de escenas límpidas, «el retra-to de la Génova del siglo XIX que ofre-cen Verdi y los libretistas Piave y Boito tiene un peso histórico escaso: de he-cho, hablan de su propio presente, de las dificultades y contradicciones que acompañan al “Risorgimento” republi-cano en Italia, movimiento con el que se sienten tan profundamente implica-dos. El republicanismo de Verdi es uno de los ejes vertebradores del relato mu-sical y literario».

Para esta recuperación, el Coro del Liceu, otro de los grandes protagonis-tas de la obra, se ha ampliado hasta las 82 voces garantizando de este modo las necesidades que el compositor exigía.

Domingo y Nucci, dos colosos en el «Simon Boccanegra» del Liceu∑ La obra celebrará los

50 años del debut de Plácido Domingo en España, en el Liceu

EFE Plácido Domingo, en el «Simon Boccanegra» de 2010 en el Real

A. BOFILL Plensa, frente al Palau

abc.es/cultura VIERNES, 8 DE ABRIL DE 2016 ABC46 CULTURA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

5000

3179

Diario

227 CM² - 25%

927 €

46

España

8 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

02

les claus del dia DIVENDRES, 8 D’ABRIL DEL 2016 ara

Montserrat Tudela (@MTudela) Directora de la revista ‘Auriga’

“Després del setge legislatiu d’Espanya a Catalunya amb el TC, avui Montoro dóna el tret

de sortida al setge econòmic a Catalunya #independència”

Jordi Sànchez (@jordisanchezp) President de l’ANC

“Montoro diu que retallem. Si en 15 mesos (re)tallem els fils que ens lliguen al govern i la

Constitució d’Espanya, mai més haurem de retallar”

Cristina Pardo (@cristina_pardo) Periodista

“Fdez. Díaz, sobre la reunió Sánchez-ERC: «No es mantenen reunions secretes si no hi ha res a

amagar». Cert. Llavors, ¿la seva amb Rato?”

Gerardo Tecé (@gerardotc) Escriptor

“Cal seguir retallant en sanitat i educació perquè els diners no creixen als arbres com quan Bankia, que va ser un miracle botànic”

Marta Rovira Vergés (@martarovira) Diputada al Parlament (JxSí)

“Alguns creuen que amb la sentència del #TC sobre la moció del #9N han revocat el mandat democràtic i legal del #27S. Ei, que no,

QUE SEGUIM!”

Antoni-Italo (@moragasai) Matemàtic i estudiant de doctorat

“Desconnexió és que la vigència d’una declaració del Parlament es demostri amb una

altra declaració del Parlament”

Pilar Rahola (@RaholaOficial) Periodista

“¿Recorden allò del Constitucional que es reuneix en 24 hores quan es tracta de

Catalunya?, doncs ara per al recurs contra el PP trigarà mesos. Rar, rar, rar”

Isaías Lafuente (@IsaiasLafuente) Escriptor, professor i periodista

“¿Saben aquell que diu... que van tres, es reunei-xen per intentar formar govern, fracassen en

l’intent i acaba governant el quart?”

Quim Arrufat (@quimarrufat) Exdiputat al Parlament (CUP)

“Als que esteu negociant: no va de pluriculturalitat ni de teràpia afectiva. El

conflicte a Catalunya va de sobirania, democràcia i justícia social”

Miquel Pueyo (@MiquelPueyo) Director de la Càtedra de Periodisme de la UdL “Els papers de Panamà descriuen un panorama

de gran transversalitat: de la tia del rei a Oleguer Pujol, per exemple”

Gerard Esteva (@gerardesteva) President de la UFEC

“Ens ha deixat l’amic i president d’honor de la @UFECcat David Moner. Un dia molt trist per

a l’esport català. Gràcies per tot el que has fet per nosaltres”

vist altwitter

pareumàquinesÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

1. Fixem-nos en aquests titulars: “La cita en-tre Sánchez i Junqueras tensa el PSOE i el Govern” (La Vanguardia), “Els crítics de Sánchez temen que pacti amb el separatis-me” (El Mundo), “El diàleg a tres s’obre en-tre retrets i desconfiança” (El País), “Bron-ca Rivera-Iglesias la vigília de la reunió amb Sánchez” (ARA). Tensa, temen, retrets, des-confiança, bronca. Els diaris estem atrapats en aquesta impostació perpètua on hi ha molta gesticulació però poc contingut polí-tic. Em ve al cap l’entranyable guinyol de Ju-

lio Anguita i el seu repetit “programa, programa, programa”. 2. Mentre al quiosc domina la sensació de trifulga contínua, El Periódi-

co segueix titulant en positiu. La seva portada: “El PSOE, Podem i C’s in-tenten el desbloqueig”. Els partits tenen un instint còsmic de conservació, així que em costa d’imaginar nous comicis. Però si finalment hi ha noves eleccions, ningú podrà acusar el diari de no haver intentat evitar-les.

3. Titular de primera d’Abc: “Sánchez pacta el suport de Convergència a canvi d’alleujament fiscal per a Catalunya”. O sigui, que allò que temi-en “els crítics de Sánchez”, segons El Mundo, aquí ja són fets consumats. Però el que em crida l’atenció és aquest “alleujament”. No la solució del problema, no, només l’alleujament: rebaixar el punt just la pressió de la mà sobre el coll. Deixar passar la quantitat mínima d’oxigen imprescindible.

4. El País reclama en el seu editorial que es faci el favor de formar go-vern. Alhora, diu que Podem n’ha de quedar fora i que no s’ha d’oferir res als independentistes. Estaria bé que l’editorial expliqués a canvi de què se suposa que han de prestar, doncs, el seu suport Podem i DL/ERC. ¿D’una medalla commemorativa?

Quatre microreflexions per abans (o no) d’un pacte de legislatura

lescaresdeldia

El vicepresident i conseller d’Eco-nomia va deixar clar que no pensa aplicar la restricció pressupostària imposada per Cristóbal Montoro per als pressupostos del 2016 i que posen en perill el pla de xoc. P. 06

CONTUNDENTOriol Junqueras

El primer ministre britànic va ad-metre ahir que tenia accions del fons d’inversió en un paradís fiscal que va obrir el seu difunt pare. Ca-meron les va vendre poc abans d’en-trar a Downing Street. P. 11

ENXAMPATDavid Cameron

L’escultor català de més renom al món ja té una obra a Barcelona: un cap de nena de 4,5 metres que dialo-ga amb l’edifici del Palau de la Mú-sica, la joia modernista de Domè-nech i Montaner. P. 35

RECONEGUTJaume Plensa

L’autora belga ha presentat a Barce-lona la seva última obra, Pétronille, on relata la seva estranya relació amb una autora jove que es va con-vertir en la seva “companya de mam” quan va arribar a París. P. 34

IRREVERENTAmélie Nothomb

NO HO DIGUEU A NINGÚ, que en-cara em convocaran a alguna, però des que no faig reunions de feina sóc el do-ble de feliç i el triple d’eficient. Tinc temps per fer coses, perquè he allibe-rat les hores que perdia parlant-ne.

Les reunions són imprescindibles en els treballs en equip, evidentment, però haurien de ser moltes menys, més breus i més eficients. I amb con-clusions i deures i responsables, no tertúlies permanents on cada depar-tament s’ocupa de vigilar l’altre i es generen bloquejos i es posposen les decisions fins a la propera reunió, a la qual ningú no haurà avançat gaire perquè entremig haurà estat reunit. Aquesta tendència absurda, lluny d’aturar-se, creix. A les empreses ja hi comença a haver qui té com a única missió estar reunit, i en va convocant a dojo per omplir el seu dia, impedint als que treballarien que ho puguin fer.

La reunionitis no és una plaga úni-ca. Ve acompanyada de la comissio-nitis, que consisteix a evitar els pro-blemes o mirar de distreure’ls convo-cant una comissió que ho estudiarà. Cap pressa per resoldre-ho, més avi-at tirem pilotes fora i ja farem uns do-cuments que demostrin que no hi ha-via res a fer, o que allò no és una res-ponsabilitat nostra, que és dels altres.

Si la reunionitis i la comissionitis no ens paralitzessin prou, la tecno-logia, sempre diligent, ens procura l’oportunitat de fer mails conjunts que permeten anar posant en còpia gent diversa i anar rebent respostes tot el sant dia, de manera que la res-ponsabilitat es dilueix, la safata d’en-trada es col·lapsa, sembla que estàs informat de tot però no saps ben bé res, ni res és del tot teu.

El món es col·lapsa i ens passem el dia reunits, fullejant correus col·lec-tius i creant comissions, no fos cas que ens poséssim a treballar i ho aca-béssim arreglant.

Reunionitis, comissionitis i missatgitis

IAQUÍ

CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR FUNDADOR

Quins són els paral·lelismes entre els processos polítics espanyol i ca-talà per escollir president? Ho expli-ca Oriol March a Política. P. 05 No us perdeu l’Estils sobre les noves tendències educatives en l’àmbit de les noves tecnologies. P. 30-31 L’entrevista de Xavier Cervantes als integrants del grup Manel que obre la secció de Cultura. P. 32-33

araiaqui@ara.cat

latria

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

120000

12978

Diario

235 CM² - 28%

1128 €

2

España

8 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

NÚMERO 1941

1,50 EUROS

DIVENDRES 8 D’ABRIL DEL 2016

Econòmic Junqueras avisa Montoro que no acceptarà una limitació

pressupostària que posa en perill el pla de xoc social del Govern

JOAN MAJÓ

24

enginyer i exministre

La UE no pot ser només un espai de llibertat

i un mercat: ha de ser també un espai de

solidaritat entre ciutadans

DIVENDRES 8 D’ABRIL DEL 2016

comarquesgironines

EDUARD MAYNEGRA

l’entrevista

Campió d’Europa d’art floral

“L’art floral és com la gimnàstica rítmica o

la natació sincronitzada: es valoren molts elements

a l’hora de puntuar”

NÚMERO 73

Girona enceta amb sis

sensesostre el ‘housing first’

P 06

CREU ROJA

P 04-05

STRENES PREN ELS ESCENARIS

GIRONINS

MÚSICA

La DO Empordà bat el seu rècord

de vendes anual

P 07

EL ROCK PRENDRÀ L’ESCALINATA BARROCA DE LA CATEDRAL Bona part dels músics que participen en l’edició d’aquest any del festival gironí es van fer una foto de grup

en un dels nous escenaris, que serà dels més emblemàtics. STRENES / ARNAU JAUMIRA

El festival s’obre a nous espais i tindrà més concerts gratuïts,

com els de la plaça de Sant Feliu

La cita musical ofereix estrenes o actuacions irrepetibles i dóna

veu als artistes emergents

AVUI EL SUPLEMENT

‘COMARQUES GIRONINES’

DIARI EUROPEU DE L’ANY

Desafiament

P 06 / 20

CATALUNYA-ESPANYA

Els Manel hi tornenJa tenen nou disc al carrer, el quart: ‘Jo competeixo’. Els Manel han passat del confort casolà a Nova York, on l’han enregistrat amb el productor Jake Aron

PSOE i C’s es mantenen

distanciats de Podem

P 04-05

El jutjat dóna la raó a 15.000 afectats per les clàusules terra

P 21

FRAN

CESC

MEL

CION

CULTURA

P 32-33

PLENSA PLANTA

UNA NENA AL PALAU

P 35

Polític Junts pel Sí i la CUP ratifiquen la moció del 9-N però discrepen

sobre com afrontar la de desobediència al Tribunal Constitucional

CÈLIA ATSET

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

120000

12978

Diario

655 CM² - 78%

3471 €

1,35

España

8 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

35

culturaara DIVENDRES, 8 D’ABRIL DEL 2016

El Palau trenca el silenci de Jaume Plensa a Barcelona

mostra a La Capella. “Suposo que aquestes exposicions deuen ser en algun lloc”, va afegir.

Carmela estarà exposada fins al 18 de setembre. Les altres tres peces de la mostra, ubicades a l’interior del Palau, només fins al 16 de maig. A la Sala Millet hi ha encarats dos caps de bronze que van formar part de l’exposició de l’artista al Museu de Ceret el 2015, Sanna’s dream i Rui Rui’s dream. Són dues persones

“anònimes” al lloc que el Palau acostumava a dedicar als bustos de personalitats. Al Foyer hi ha un dels seus personatges asseguts, Silent music III. Està fet amb notes musi-cals i seu damunt de pedres de mar-bre blanc que evoquen la ciutada-nia. Per a Jaume Plensa exposar al Palau té un valor especial, ja que de petit s’amagava dins el piano del seu pare, que va intentar, sense èxit, que aprengués algun instrument.e

Carmela representa la introspecció i el silenci enmig del tràfec de la ciutat. MANOLO GARCÍA

Un cap de 4,5 metres dialoga amb l’edifici de Domènech i Montaner

Resignat “No tinc pressa”, diu Plensa sobre el futur del projecte que va donar a Barcelona

Compromès L’artista porta els caps de dues noies “anònimes” a la Sala Millet del Palau

Jaume Plensa exposa les seves grans escultures arreu del món des de fa més d’una dècada, en ciutats com Nova York, Venècia, Seül, Pa-rís, San Francisco, Filadèlfia, Lon-dres, Tòquio i Bordeus. I, a la fi, a Barcelona: Carmela, un cap monu-mental de 4,5 metres fet amb fer-ro fos és la protagonista de l’expo-sició que el Palau de la Música li de-dica a partir d’avui. La ubicació, da-vant del Petit Palau, marcant l’angle de la cantonada, reflecteix la seva sensibilitat i intel·ligència a l’hora de col·locar les seves obres. La model va ser una adolescent barcelonina, com és habitual en aquesta família de peces, que posa l’accent en el caràcter fugisser de la bellesa en aquesta edat. També en l’actitud introspectiva. De la Car-mela, Plensa va dir que la seva be-llesa era “arcaica” i, alhora, “del fu-tur” i també va subratllar que el seu lloc com a artista està al costat de la gent corrent que, tot i no ser-ne conscient, “és cultura”.

“Com les escultures fetes amb lletres, va arribar un moment en què volia alliberar els retrats de la frontalitat”, va dir Plensa sobre com ha deformat el rostre de Carmela, aixafant-lo i allargant-lo. Així ma-teix, relaciona aquesta deformació amb la memòria: “La compressió té a veure amb com es guarden els re-cords”. “Som com diamants, que te-nim diferents facetes”, va subrat-llar. L’artista creu que el diàleg de la peça amb el Palau “és com haver fet un cafè amb Domènech i Montaner. No hi ha confrontació”.

Pendent del Museu Reina Sofia La inauguració d’aquesta exposició torna a posar d’actualitat les vicissi-tuds del projecte d’una escultura monumental que l’alcalde Xavier Trias li va demanar el 2014. Plensa va donar el projecte, però no va tirar endavant. Aquesta obra serà un dels temes que s’abordaran dimecres a l’Icub durant el debat del cicle Va-lor! titulat Estructura a l’horitzó: ‘skylines’ ideològics de Barcelona, malgrat que Plensa va declinar as-sistir-hi. Sobre la qüestió, ahir va dir: “Els artistes intentem expressar les nostres idees amb projectes i ex-posicions, però arriben quan és el moment. Les exposicions i els pro-jectes tenen periples llarguíssims. Vaig haver d’esperar 30 anys per fer l’escultura de Rio de Janeiro, no tinc cap pressa”.

Tampoc no s’ha concretat l’expo-sició que el Museu Reina Sofia li ha de dedicar com a guanyador, el 2013, del premi Velázquez. Durant el mandat de Bartomeu Marí al Macba estava previst que el museu barceloní s’hi sumés amb una altra

BARCELONAANTONI RIBAS TUR

ART

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

120000

12978

Diario

655 CM² - 78%

3471 €

1,35

España

8 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Diari de Girona ■DIVENDRES, 8 D’ABRIL DE 20162

La dos

PEP PRIETOPERIODISTA

@PepPrieto

«El primer tràiler de"Rogue One", spin-off de "Star Wars",deixa clar que lasaga està en mansd'heroïnes. Molt

fan.»

QUIM MARCÉDIRECTOR DEL TEATRE DEBESCANÓ I LA MIRONA

@quimmarce

«Interessant elcomunicat de

Whatsapp "Ningúmés llegirà els teus

missatges, nihackers, ni règimsopressors, ni tansols nosaltresmateixos".»

SANTIAGO ROMEROINFOGRAFISTA

@atlante83

«Mentre tothommira a Panamà, lamajoria de fortunessegueixen movent-se lliurement per laresta de paradisos

fiscals.»

PRINCIPIA MARSUPIADOCTOR EN FÍSICA TEÒRICA

@pmarsupia

«"Els gossos podenpujar al ferri quecreua de Turquia aGrècia. Nosaltres,no". Nour, una joveque ha fugit delscombats a Alep

(Síria).»

AL TWITTER

l’entrada de Girona, ennaus abandonades, viuenimmigrants en condicionstercermundistes, alguns

des de fa dos anys. Als gironins no elsimporta, ells en fan prou amb una pan-talla gegant per veure Joc de trons, i simai es mobilitzen serà perquè sonin denit les campanes i no per quatre negresi sudaques. I l’Ajuntament? Què ha feten dos anys per arreglar aquesta situa-ció? Posar escales més segures, ambbarana, per besar el cul de la lleona.Algú pot pensar que els dos fets no te-nen relació, però aquest algú s’equivo-caria. Quan l’Ajuntament sent «estran -gers en perill» se li apareixen avis rosa-dets fent-se fotos al pont de Pedra i, hor-ror, trencant-se la crisma amb la lleona.No imagina ni per un instant que els es-trangers puguin ser desgraciats sensesostre, per la senzilla raó que tal cosa noexisteix a Girolàndia.

Tots els caixers del centre urbà tenengent dormint, però tothom sap que ésperquè volen, són milionaris als quiagrada passar la nit a prop dels seus di-ners. Igualment els que viuen entremerda, fred i insectes en naus abando-nades, han triat aquesta forma de turis-me per simple afany d’aventura. Demàs’aixecaran i aniran a fer cua a la gelate-ria Rocambolesc, amb un plànol enuna mà, l’obligatòria ampolla d’aiguaen l’altra i el somriure idiota a la cara.

Si l’Ajuntament tingués constànciaque aquests homes, que viuen com ra-tes i com a tals busquen entre els conte-nidors qualsevol cosa de profit, no sónturistes sinó pobres immigrants, en dosanys ja hauria actuat d’alguna manera.Si no ho ha fet és perquè a ningú li en-tra al cap que en aquest parc temàtic depostal que és la nostra ciutat hi puguihaver res més que alegria, joia i felici-tat. I sobretot perquè, com les rates, te-nen el seny de mantenir-se allunyatsdel centre de la ciutat. Si individus tanlletjos i bruts tinguessin la gosadia dedeixar-se veure pel nostre impol·lutBarri Vell, llavors sí, seria el moment deforagitar-los. Mentre no ens amarguinla vida obligant-nos a veure’ls,que es rebolquin tant comvulguin en la porqueria.

A

LLETRES

LA CIUTAT REAL

Albert Soler albertsoler1@hotmail.com

LA FINESTRALA FOTO DEL DIAACN

El Palau de la Música Catalana, a Barcelona, acull des d'aquest dijous quatre esculturesde gran format del reconegut artista Jaume Plensa. Les obres estan ubicades en diferentsespais de l’edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner. Els visitants podran admirarla peça Carmela (2015), de ferro fos i 4,5 metres d’alçada, ubicada a l’exterior de l’edifici(cantonada del Petit Palau), fins a mitjans de setembre. La Sala Lluís Millet acull les escul-tures de bronze Sanna’s dream i Rui Rui’s dream, de 2 metres d’alçada, obres de l’any2014; i el Foyer alberga l'obra Silent music III, una escultura d’acer inoxidable pintat i pe-dres de marbre. Totes tres obres es podran visitar fins al 16 de maig. Plensa és autor del’escultura Capsa de llum, a la rotonda del davant de l’edifici de Correus, a Girona.

Plensa exposa al Palau de la Música

PAPERS DE PANAMÀOLEGUER PUJOL FERRU-SOLA ES CONVERTEIXEN «OLEGARIO PUJOLSOLA» A PANAMÀ

El fill menor de l’ex-president de la Ge-

neralitat va desviar fonsd’Andorra a Panamà utilit-zant un àlies o identitatfictícia. Oleguer Pujol Fer-rusola va realitzar lestransferències sota el nomd’«Olegario Pujol Sola», se-gons ha informat el diari di-gital El Español. Altrestransferències realitzadespel petit dels germans Pu-jol Ferrusola no identifi-quen l’ordenant i simple-ment s’acompanyen de lesparaules en català «unclient».

CARLES PUIGDEMONTLA FRASE QUE RESU-MEIX EL SOPAR DEL«CLAN DE GIRONA»

Si alguna frase resu-meix el missatge ex-

pressat pel president de laGeneralitat, Carles Puigde-mont, al sopar dilluns pas-sat a Barcelona amb el«clan dels gironins»,aquesta és la següent:«Farem el que podremsense prendre mal». Aixího va expressar ahir a latertúlia d’Els Matins deTV3 un dels assistents alsopar, el periodista gironíJordi Mercader, que va ob-viar, és clar, més detalls.

FACEBOOKPERDUT I RECUPERATUN CONILL A CELRÀ

La xarxa social Face-book ha servit

aquesta setmana a l’Ajun-tament de Celrà per difon-dre la foto d’un conill trobatal carrer Cabanya de la vila.Els propietaris no van trigara respondre amb un co-mentari: «Hola, és nostre,se'ns va escapar diumenge.Puc venir a buscar-lo demàa la tarda? Treballo fins ales 14.30 i no puc venirabans...». Solucionat.

Avui divendres, a la sala PRIVÉE de la discoteca EL CLAUSTRE de Girona(antiga Sala del Cel), se celebrarà la Festa Remember 80’S & 90’S amb laparticipació dels DJ: IGNASI de Fashion’s – GENIS de La Sala del Cel –QUIM de La Gatzara – TONI de Boomerang – DJ RESIDENT. TONI

EL CLAUSTRE disposa de cinc sales amb cinc estils diferents: La sala El Cel, amb música comercial i generalista La Privée, amb música retro dels anys 80 i 90 La Salseta, amb salsa i bachata The Room, amb música techno i la Terrassa, amb deep house.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

LA DOS

38000

5517

Diario

425 CM² - 38%

931 €

2

España

8 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ARTE PALAU DE LA MOSICA

UN NINODENTRODELPIANOJaume Plensa expone cuatroesculturas en el Palau y vincula supasi6n por la mdsica a escondersedentro del piano de su padre

VANESSA GRAELL BARCELONADe nifio, el pequefio Jaume se escon-dia dentro del piano de su padre. Ycuando 6ste tocaba, sin saber que suhijo estaba dentro, el nifio sentia lavibraci6n de las notas expandirsepor todo su cuerpo. Lustros despu6s,aquel nifio quiso arrancar las letrasde los libms, como si las p~ginas fue-sen muros, para convertiflas en pielde sus esculturas. Despu6s de las le-tras, viniemn esas notan de las parti-turas que tocaba su padre, esas no-tas que reverberaban en su cuerpoinfanfil. Pero la mfusica suena en ca-da escultura de Jaume Plensa. Y elartista protagoniza una pequefia pe-ro exquisita exposici6n en un esce-nario insospechado pare 61: el Palaude la Mfisica. <(Qtfiz~s fue entonces,cuando me escondia dentro del pia-no de mi padre, cuando empez6 agestarse esta exposici6m>, admitiaayer Plensa con una sonrisa.

Desde Via Laietana, Carmela, laescultura de 4,5 metros que Plensaha instalado delante del Palau, creauna esquina virtual, inventando unnuevo espacio pfiblico. Y se ve comoun cuadro impresionista. De lejos, elcampo de Renoir o el estanque deMonet se extienden nitidamente, pe-ro al acercarse al lienzo el paisaje sediluye en pinceladas de color. Lomismo ocurre con Carmela. E1 deli-cado rostro de una nifia con los ojoscerrados se deforma al acercarse, decerca las facciones pierden la clad-dad y, al rodear la escultura de hierro-sorprendentemente estrecha y lige-ra-, la perspectiva cambia de formaextrafia, jugando a confundir al tran-se~nte. Aunque pueda parecer unacontradicci6n intrinseca, en manosde Plensa, el hierro es transparente.

(~Carmela es de una belleza fueradel tiempo, arcaica y de futuro a lavez, una belleza mediterr6anea, clili-ca. La escultura puede crear lugares.Y esta obra crea una esquina virtual,que antes no existia, ademil es unpuente con la sociedad, que caminaen el exterior del Palau y que pareceaislada de la cultura, pero no es asi.La sociedad lleva dentro la culturm>,defendi5 ayer Plensa, en la inaugu-raci6n de las cuatro esculturas queexpone en distintos espacios del Pa-

Arriba: Jaume Plensafrente a la escultura’Carmela’. Izquierda:’Silent music II1’ en el’foyer’ del Palau de laMdsica. ANTONI BOFILL

lau de la Mfisica, siguiendo la lineade difilogo con las artes plfisticasque la Fundaci60ffe6 Catal~ impul-sa desde hace cuatro afios. Y graciasal Palau, Barcelona luce, pot fin, unagran escultura de Jaume Plensa ensus calles, aunque sea de forma eft-mera: s61o permanecerfi hasta sep-fiembre (las del Palau, en mayo).

En apenas 48 horas desde su ins-talaci6n, Carrnela ya es una mils delbarrio. Paseantes y turistas la foto-grafian y se sientan sobre su pedes-talfoanco./,Podria quedarse la escul-tufa de forma permanente? ~,Algfinvecino ya ha preguntado d6nde tie-ne que firmar para que se quede... Laciudad tiene una deuda con Plensa.Podfia set que de forma espont/mease d6 un clamor para que se quede>>,admiti6 Mariona Camlla, presidentadel Palau. Lo cierto es que Barcelo-na, ciudad natal de Plensa, y sin era-

bargo hu6rfana de sus grandes es-culturas pfiblicas sigue teniendo unaasignatura pendiente con uno de susartistas m~s internacionales (suagenda mil inmediata: ahora expo-ne en Florida, despu6s presentar~ es-culturas en Harvard, Sefily Tokyo).E1 proyecto de instalar una gran obracerca del mar que Xavier Trias trat6de impulsar ha acabado desvane-ci6ndose. Pero Plensa se encoge dehombros y sin atisbo de resentirnien-to, al contrario, reconoce: ~Nada escasual en la vida, pero hay que saberesper~. Y mi relaci6n con Barcelonaes la de una vida de espera. Pero esono es malo. Una exposici6n empiezacuando se acaba, cuando notas el va-cio que puede generar la ausencia delas cosas)>.

Y Carmela es, precisamente, el re-trato de una nifia de Barcelona.<(Desde la Crown Fountain de Chica-go [una fuente que reproduce losrostros de cientos de ciudadanos] laidea del retrato me interesa mucho:c6mo la imagen de alguien concretopuede ser una met~ora de todos no-sotros>>, admite el artista. Sus escul-turas femeninas suelen ser nifias de8 a 14 afios, (<esa edad en la que labelleza es de una fugacidad extraor-

((MI RELACION CONBARCELONA ES LA DEUNA VIDA DE ESPERA)),DICE PLENSA DE LAAUSENCIA DE SUSOBRAS EN SU CIUDAD

Antes de entrar en el Palau de laMfisica, Jaume Plensa cita los ver-sos de uno de sus poetas preferi-dos, William Blake: ((El camino delexceso lleva al palacio del conoci-miento>>. Y sus esculturas convier-ten el icono modernista del Palauen un templo po6tico. Mil afin. Enel foyer del Palau el artista ha colo-cado uno de sus cuerpos humanosescritos con notas musicales: Silentmusic HI. ((Si alguien conoce mejorel silencio es el mfisico. Aunque tra-baja con sonidos es quien mejor en-tiende el silencio)), apunta Plensa. esa mfisica silenciosa se graba en lapiel de ese hombre-icono, de esecuerpo que es un ((palacio del sue-rio y del conocimiento)~ y que pare-ce meditar sobre piedras de m~ir-tool gastado.

En la Sala Millet, en la primeraplanta del Palau, Plensa ha creadomil silencio: un difilogo sin pala-bras entre dos cabezas de bronce,de Suecia y Shangal respectivamen-te, Sanna’s dream y Rui Rui’sdream, sobre las que se filtra, ater-ciopelada a trav6s de los ventanales,la luz del mediodia. Las dos cabezasde dos metros se enfrentan en silen-cio, con cierta tensi6n, rodeadas porlos cuadros simbolistas de JoanBrull, que tambi6n representan amujeres, de otra 6poca, pero de ros-tros suaves, casi quebradizos. ~Escomo una conversaciSn silenciosaentre dos personas, un silencio queayuda a entender la belleza que lle-van dentro>>, seflala el artista.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

38000

8860

Diario

777 CM² - 75%

4500 €

50

España

8 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

Plensa multiplicado par d--E1 escultor dobla su presencia temporalmente en Barcelona con cuatro obras en el Palau

JOSE ~,NGEL MONTAgeS, BarcelonaLa presencia del escultor JaimePlensa (Barcelona, 1955) en su ciu-dad natal se limitaba hasta ayer acuatro esculturas de primera 6po-ca repartidas par la ciudad: unaen el Born, otra en la Fundaci6nMir6, una tercera en el MuseoCan Framis y Escnllera, la cuarta,en la confluencia de Via Jfilia conNou Bards. Desde ayer, uno delos artistas mils intemacionales,con obras y exposiciones reparti-das par media mundo, mulfiplicapar dos el nfimero de sus trabajostras la inauguraci6n en el Palaude la Mflsica de arras cuatroobras que acercan a los barcelone-ses a su obra mils ic6nica y recien-te. La m~s impresionante es Car-meN, una cabeza de hierro fundi-do de 4,5 metros de altura que seha instalado en el exterior del Pa-lau (con Sant Pete M6s Alt). "Lasituaci6n en esta esquina virtualque no exisfia permitiril que elPalau se yea con arras ojos", ase-gut6 su creador tras explicar quela modelo es una joven barcelone-sa. Carmela es la primera oportu-nidad de ver en esta ciudad unade sus c61ebres obras con farinade enorme cabeza en el que unajoven con los ojos cerrados pare-ce inmersa en sus pensamientos."Lleg6 un momenta en que que-ria liberar los retratos de la fron-talidad, alga que tiene mucho quever con la memoria y c6mo guar-damos los recuerdos". Par eso, es-ta cabeza de Plensa est~i aplanadapar su parte posterior.

En 2014 el anterior alcalde Xa-vier Trias encarg6 al artista unaescultura que se viera desde el ai-re y que se instalaria en el mar. A1final del anterior mandato ya sehabian hecho los estudios de im-pacto del viento y oleaje para esta Plensa junto a su obra Carmela situada junto al Palau. / CARLES RIBAS

gran obra de 52 metros que el ar-tista piensa realizar con lilminasde acero coma si fuera una mallay que se situaria en el espig6n delGas que separa las playas del So-morrostro y la Barceloneta. Conel cambio de alcaldia el proyectoparece haber caido en el olvido.La semana que viene esfft previs-to celebrar el debate Escultura enel horizonte: Skylines ideol6gicosde Barcelona, dentro del ciclo iVa-lor! que debatirfi la idoneidad ono de su escultura un proyectoque, curiosamente, ni el ayunta-miento ni el artista han explicadonunca y que solo se conoce parlas informaciones publicadas enprensa. "Es curioso, no lo sabia.Nadie de1 Ayuntamiento se hapuesto en contacto conmigo nime hart dicho nada", asegur6ayer Hens& En cuanto a la posibi-lidad de que la obra no llegue arealizarse: "Los artistas intenta-mos expresar nuestras ideas conproyectos y exposiciones, pero lle-gan cuando es el momenta. ParaAwilda, la escultura de Rio de Ja-neiro esper6 30 arias para crear-la. No tengo prisa". Mfts lac6nicorue para referirse alas exposicio-nes prometidas en el Reina Sofia(tras concederle el Premio Vel~iz-quez en 2013) yen el Macba: "De-ben de estar en algfln lugar". "Enla vida no hay nada par casuali-dad, 1o que pasa es que se haceesperar. Mi relaci6n con Barcelo-na es esto: esperar", remach6.

Carmela permanecer~i en estaesquina hasta el 18 de septiem-bre, si no se decide lo contrario."Un vecino has ha preguntado yad6nde habia que firmar para quela escultura se quede siempre.Puede ser que de esta farina es-pont~inea se quede", explic6 Ma-riona Carulla, presidenta del Pa-

lau. "Adem~s, no molesta, incita adarle la vuelta, casa con el moder-nismo del Palau y seve desde to-dos los sitios, incluso desde midespacho", brome6 Carulla.

La relaci6n del artista con lamflsica viene de lejos. Desde1996 ha creado espacios y objetospara montajes de 6peras y teatro.Hace unas semanas Hdctor Pa-rra estren6 en Cuenca una obrabasada en unos poemas del escul-tar que rue un 6xito. "Cuando depequefio me escondia en el pianode mi padre ya estaba preparan-do la exposici6n del Palau", ase-gur6 en la sala Lluis Millet dondese exponen los bustos de perso-nas relevantes del Palau. Alli sehart instalado dos obras mils: San-na’s dream y Rui Rui’s dream,"arras dos j6venes an6nimas quecon los ojos cerrados dialogan en-tre si en silencio". Las piezas quese pudieron ver en la exposici6ndel Museo de Ceret de 2015 esfftncreadas en basalto. La cuarta es-cultura es, coma Carmela, inddi-ta: Silent music IlL Estil situadaen el Foyer del Palau y tambi6nse identifica con el estilo Plensaya que es una pieza de aceroinoxidable blanco creada con no-tas musicales que adquieren for-ma de hombre sentado sabre pie-dras de milrmol.

Artista fclizEn cuanto a esta experiencia,Plensa la calific6 similar a "podertomar un caf6 con Dom~nech iMontaner; imagino que alli don-de est6 estarfi feliz. No hay con-frontaci6n, solo hay una historiadel arte", sentenci6, para con-cluir que se sentia el artista m~tsfeliz del mundo. "La vida ha sidogenerosa conmigo y con misobras. A mi padre le hubiera gus-tado verme tocar el piano aqui,pero yo era un desastre. Lo que 61no sabia era que habia arras posi-bilidades de llegar al Palau".

Ayer Plensa se sentia, un pocomils, profeta en su tierra. AI me-nos, multiplicado par dos.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

118000

25725

Diario

667 CM² - 59%

5274 €

30

España

8 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 D’ABRIL DEL 2016 | 47

Every day Catalonia Today offers readers this summary of the most important news from El Punt Avui, all in English.

www.cataloniatoday.cat

Small talk witha big manOn this week’s SmallTalk, Barney Griffithsinterviews Croatianbasketball player forFIATC Joventut, GoranSuton

Today from 7:10 pm

POINT MADE

Perverse

Anna Serrano

It denounces a lack of compliance by the autonomous commun-ities and it is the first in failing to comply. The Spanish governmentignored the law and failed to implement the finance system it wassupposed to have put in place two years ago. The PP’s excuse fornot respecting the deadlines for a modification that would havegiven the regions a little more margin is the financial crisis. Thedecision by Mariano Rajoy’s government has meant that the com-munities do not have the money the should have because the statetreasury is bare. And now these same communities are witnessinghow the PP government failed to fulfil its obligations and expectsthem to make up the shortfall. How perverse.

FACES OF THE DAYACTING SPANISH FINANCE MINISTER

Cristóbal MontoroThe failure is hisThe minister puts the blame for not meeting the deficittargets on the autonomous communities. What he failedto say is that the finance system does not work.-+=

-+=

ACTING SPANISH DEFENCE MINISTER

Pedro MorenésArms on the streetsIt is unnecessary that 500 armed men should paradethrough the streets of a town (Sant Climent) and unac-ceptable for them to take up positions on street corners.

Ciudadanos (C’s) andPodemos sat down face-to-face yesterday withoutany intention of sharingoffice. Podemos leaderPablo Iglesias considers aPSOE-C’s pact to be“dead”, while C’s leader Al-bert Rivera has no inten-tion of accepting a leftw-ing government in the“style of Valencia”.

The meeting held yes-terday in the Spanish Con-gress only served for Pode-mos and C’s to repeat,without any intermedi-aries, what they had al-ready announced: thatthere is no chance of themliving together in parlia-ment. “All of us spokefrankly in the meeting,which is something to be

grateful for,” said the C’sspokesman, José ManuelVillegas. However, that isthe only thing in commonthat the two parties share.

Despite the distance be-tween the parties, PSOEdid not resign itself to ac-

ting as a simple notary tothe lack of agreement, andinsisted that “the onlychance this country has”to get out of the stalemateis what it proposes: a pro-ject that has the supportof the 199 seats that the

three parties represent.Time, which is rapidly

running out, will tellwhether PSOE is preach-ing in the wilderness or, asparty spokesman AntonioHernando insists, thisagreement that involvesthe three parties “is verydifficult, but not imposs-ible,” because what theysay they will not do is ex-plore a formula in the“style of Valencia”, pro-posed by Podemos.

However, for the mo-ment, PSOE leader PedroSánchez’s team managedto get what seemed un-thinkable: Podemos andC’s to share a space to talkand, despite the obviouslack of harmony in theirpositions, for neither ofthe political parties tostorm out, slamming thedoor behind them. ■

Montse OlivaMADRID

Mission impossiblea Podemos and C’s sit together to confirm their rejection of a three-wayagreement with PSOE in a meeting in Congress that is unlikely to be repeated

Image of the participants from the Podemos, PSOE andCiudadanos political parties, yesterday in Congress ■ EFE

Some 30% ofcancer casesresist therapy

The Belgian prosecutor yes-terday called on the public tobe on the look out for the thirdsuspected terrorist in theMarch 22 attacks on Brusselsairport. After releasing footageof the man, a governmentspokesman explained that thesuspect fled the scene on footwith the last images capturedwhen he was 15 minutes awayfrom the European Commis-sion building and the city’smain mosque. ■ AGENCIES

BUSINESS

Reoffending ratefor MPAs is 10%says justice study

Some 48.2% of companies inthe greater Barcelona areaplan to expand their activitiesin 2016. What’s more, 25%plan to increase investment,with 22.5% expanding theirstaff and 15.4% planning toincrease exports. These arethe results of a study byGesop after a survey of 800companies in the Barcelonaarea, presented yesterday bythe AMB (Autoritat Metropo-litana de Barcelona). ■ B. R.

Alternative penal measures(MPA in Catalan) are handeddown to offenders without aprevious prison record. Ac-cording to a research teamfrom the Centre d’Estudis Ju-rídics of the Catalan justicedepartment, the MPA reof-fending rate stands at 10%,“quite a low percentage” com-pared with prison reoffendingrates of 30%, says the study.Some 13,700 people servedMPAs in 2014. ■ M. PIULACHS

The president of the Unió deFederacions Esportives deCatalunya (UFEC) between1996 and 2014, David Moner,died yesterday aged 83, ac-cording to the UFEC. Monerretired from the post twoyears ago to be replaced bythe current UFEC head, Ger-ard Esteva. Moner was an ac-tive proponent of Catalansport and helped the leastfunded sports find more fi-nancial support. ■ EFE

HEALTH

Belgium releasesfootage of thirdterror suspect

In 20 years, the cancer survi-val rate has risen from 50% to67%. Yet, some cases still re-sist therapy. In Catalonia,every year 34,000 new casesof cancer are diagnosed, but30% do not respond to treat-ment. Yesterday, internationalexperts met in CosmoCaixa toexplore ways to combat re-sistance, concluding that thebest method is “a combi-nation of immunotherapy andprecision medicine.” ■ V. P.

SPORTSOCIETY

Former UFEChead, DavidMoner, dies at 83

Barcelona firmsplan to increasebusiness in 2016

WORLD

The man fled after leavinghis jacket behind ■ AFP

The 4.5 metre-high,forged iron head of aBarcelona girl is provingto be a hit with touristsand locals alike near thePalau de la Música . Car-mela, as the sculpture iscalled, has just be installedon the corner of the PetitPalau. The piece by sculp-tor Jaume Plensa (Barce-lona, 1955) seems as if ithas always been there. It is

something that the Barce-lona artist recognises: “Itseems as if this corner wasmade for my work. Untilnow it was a dead space,without any vibes.”

However, the sculptedhead of a pre-adolescentgirl “of classical Mediter-ranean beauty” will onlybe on the corner untilSeptember 18. Carmela ispart of an exhibition in thePalau de Música that in-cludes four pieces by thelocal sculptor. ■

Montse FrisachBARCELONA

Carmela makes herdebut in Barcelona

Jaume Plensa’s new sculpture ‘Carmela’ ■ JOSEP LOSADA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

APUNTS

131000

23625

Diario

160 CM² - 15%

1231 €

47

España

8 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 8 D’ABRIL DEL 201638 | Cultura i Espectacles |

Els turistes li fan fotos i elsveïns dels voltants del Pa-lau de la Música s’aturenmeravellats davant l’es-cultura de 4,5 metres d’al-çada, en ferro fos, del capd’una nena barceloninaamb els ulls tancats, Car-mela. Algun veí ja ha mani-festat clarament que onha de signar perquè la pe-ça resti permanentmenten aquest espai.

Acabada d’instal·lar a lacantonada del Petit Palau,entre els carrers de SantPere Més Alt i el carrer delPalau de la Música, Car-mela, de Jaume Plensa(Barcelona, 1955), s’adap-ta com un mitjó davantde la façana del templemusical. Sembla que hi ha-gi estat tota la vida. L’artis-ta barceloní ho reconeix:“Sembla com si aquestacantonada estigués fetapensant en la meva obra.Fins ara era com un puntmort, sense vibració.Ara la té.” Si més no,l’obra, un rostre de nenapreadolescent “de bellesaclàssica mediterrània fora

de temps”, no passaràdesapercebuda fins al 18de setembre, data en quèestà previst retirar-la del’espai.

Carmela forma partd’una mostra temporal alPalau de Música amb qua-tre peces de l’escultor. A lasala Lluís Millet, el visitant

de l’edifici o l’espectadorque vagi a un concert po-drà admirar dos caps denenes més, Sanna i Rui(una sueca i una xinesa),de dos metres d’alçada i es-culpits en bronze, un temaque Plensa fa temps querepeteix en diverses mi-des i materials, com va fer

l’any passat de maneramagistral a l’església deSan Giorgio Maggiore deVenècia.

Al foyer del Palau, ambaccés lliure per a tothom,s’ha instal·lat Silent musicIII, una escultura d’acerinoxidable amb formad’home assegut amb el cos

format per una partituramusical. Aquesta entradade Plensa al Palau per laporta gran provoca re-cords d’infantesa en l’es-cultor: “Quan era petit,m’amagava dins del pianodel meu pare. Ho feia quanel meu pare tocava i la sen-sació de vibració de la mú-sica era una experiènciaincreïble. En canvi, el meupare estava ofuscat per-què jo no vaig arribar mai atocar cap instrument. Araseria l’home més feliç delmón de veure que hi haviaaltres possibilitats per en-trar al Palau”, bromejal’escultor.

Després que en aquestsmoments estigui en puntmort l’encàrrec municipald’instal·lar un monumen-tal cap al litoral barceloní,Plensa, que no para deplantar escultures arreudel món, assegura que laseva relació amb la sevaciutat és “d’espera”: “SiCarmela es queda o no persempre al Palau, no té mésimportància. La veritableexposició començaràquan es clausuri, quan esvalori la seva absència. Notinc cap pressa”, diu. ■

L’escultor barceloní instal·la temporalment quatre escultures a lainstitució musical, una d’elles a l’exterior dialogant amb la façana

Montse FrisachBARCELONA

Plensa vibra al Palau

Jaume Plensa posa davant de ‘Carmela’ i de la façana del Palau de la Música ■ JOSEP LOSADA

“Ocupar totalment l’espaidel nou edifici de la Filmo-teca”, “diversificar el pú-blic a qui s’adreça, a travésd’un pla de màrqueting” i“crear un consell assessorde gent de la societat civilque li doni una perspectivamés variada” són algunesde les recomanacions so-bre la Filmoteca de Catalu-nya que va fer públiquesahir el Consell Nacional dela Cultura i de les Arts(Conca). L’entitat presidi-da per Carles Duarte va feraquestes i altres propostesahir en la presentació del’Avaluació estratègica dela Filmoteca de Catalu-nya (2012-2014).

Mercè Gisbert, secretà-ria del plenari del Conca,va exposar les conclusionsi les va matisar perquèanalitza un període de re-tallades. Esteve Riambau,director de la Filmoteca,creu que “més que una fo-tografia és una radiografiapediàtrica”, ja que es vainiciar amb la nova seu delRaval tot just inaugurada,i després de recordar que“el 2015 vam batre tots elsrècords amb 150.000 es-pectadors”, va concloureque “amb més espai, pres-supost i personal, les cosesanirien millor.” ■

El Conca diuque cal públicmés diversa la Filmoteca

B.S.BARCELONA

Pilarín s’ha despentinat.S’ha tret el barret i s’hadeixat anar amb un diccio-nari il·lustrat que els queno la coneixen podrienpensar que mai dibuixa-ria. Del text n’és autor elperiodista i presentadorÒscar Dalmau. Un diccio-nari per a majors d’edatque conté conceptes comara fel·lació, necrofília,onanisme, puta o bujarró.Res d’aconsellable per als

tendres infants, tot i que eltraç de Pilarín sempre s’haassociat a una mirada càn-dida i benèvola de la reali-tat. Per això, la coberta delllibre conté una clara ad-vertència: “Prohibit a me-nors de 18.”

No obstant això, el vin-cle amb la canalla no s’hatrencat del tot, i ahir ÒscarDalmau i Pilarín van pre-sentar Abecedari peradults (Bridge) en una au-la de P3 de l’Escola Ipsi deBarcelona.

La idea del llibre va néi-xer de la insistència del’editora Iolanda Batalléperquè Òscar Dalmau fesun llibre. “Quan surts a latelevisió o tens un progra-

ma de ràdio no paren deproposar-te fer un llibre detant és de què sigui”, expli-ca Dalmau, que no volia ferun llibre sense més. La se-va passió col·leccionista, amés de discos del canço-ner pop català dels seixan-ta pels llibres il·lustratsdels anys 50 i 60, la sevaderiva professional com aconductor d’El gran dictati el seu gust i especialitza-ció humorística per la pa-ròdia el van fer pensar enun abecedari transgres-sor, que encara ho podiaser més si l’il·lustrador erapoc previsible a l’hora detocar temes escabrosos. Iaixí va aparèixer Pilarín.La dibuixant osonenca va

rebre la proposta com unrepte, més encara ella, queha il·lustrat la Bíblia i videsde sants. “No ho podia re-butjar, ja que un represen-tat tan destacat de la mo-dernitat feia un oferimenta una persona de la qual nos’espera que tracti aqueststemes.”

A l’abecedari, cada lle-tra representa un concep-te i un animal. Només hiha una presència humanaque, d’altra banda, és òb-via perquè serveix pertractar el tema de la zoofí-lia. La lletra z introdueixl’animal zebra i a la imatgees veu aquest mamífer

acompanyat amb un cui-dador amb els pantalonsabaixats. La frase queacompanya la il·lustració ique serveix en cada entra-da per emfatitzar l’ús deles lletres és: “Zacaries, elzelador del zoològic, prac-tica la zoofília amb la ze-bra de Zimbàbue.” ■

Jaume VidalBARCELONA

Pilarín es treu el barretamb Òscar DalmauEl periodista i laninotaire publiquenun abecedari per amajors d’edat

Òscar Dalmau i Pilarín, ahir a l’escola Ipsi presentant el seu llibre ■ JUANMA RAMOS

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

131000

23625

Diario

525 CM² - 49%

3352 €

38

España

8 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

cartes@lamanyana.cat LA MAÑANA és una publicació plural i oberta a tota mena d’opinions. En aquesta secció es publicaran totes aquelles cartes que estiguin degudament identificades i que siguin d’interès general. No es publicaran cartes amb pseudònims o inicials. Els originals s’hauran de pre-sentar mecanografiats i no superar les 30 línies d’extensió. La tramesa de textos a aquesta secció implica l’acceptació d’aquestes normes.

U n d’aquests dies aterrava del llit estant a la realitat supina gràcies a la ràdio, el meu gall matinal. Vaig escoltar que un exquisit galliner d’uns 200 acadèmics,

professors universitaris, escriptors i genteta de plomall més aviat funcionarial, que no funcional, s’havien aplegat per redactar un imponent Manifest a favor del català com a Llengua Única en la futura República Catalana. “¡Y yo con estos pelos!”, pensava mentre corria a encasquetar-me el barret republicà de la Revolució Francesa. Vegin, sinó, el que llueix la matrona de la foto d’aquí al costat. Ei! I no siguin temptats de confondre’l amb la nostrada barretina. O sí! Tant de bo...Tal dia com el proper 14 d’abril (de 1931), es proclamava la Segona República Espanyola. La de l’Himno de Riego i dels presidents Alcalá-Zamora, Azaña, Largo Caballero... que va durar el que va durar, fins 1939. A Francesc Macià, líder d’ERC, li va faltar temps, diuen, per proclamar del balcó de l’Ajuntament barceloní, que “l’Estat Català, amb tota la cordialitat, procurarem integrar la Federació de Repúbliques Ibèriques”. I va durar el que va durar. Jo no hi era. Tot i que algunes de les meves amigues-enemigues ho posin en dubte. Al que anava. Resulta, si més no curiós, que en aquests 85 anys que han passat d’ençà aquella proclamació populista, avui encara estem pentinant la gata amb manifestos més sentimentals que no pas sementals. ¡Ja hi tornem a ser amb l’ou del gall o la vagina de la gallina! Uns dos-cents republicans prematurs o prenatals que van de purs per la vida (dictatorial), em treuen de polleguera. Fan rebordonir la mestreta de català avant la lettre maig del 68, que mai, potser, no he deixat de ser. Vade retro!..Evitaré reproduir cap ni una de les bestieses que proliferen al llarg del tal Manifest Lingual (farcit d’expressions xenòfobes

de pa sucat amb vinagre) per respecte a algunes i alguns dels interfectes que s’han begut l’enteniment al porró (o al porro!). Si pel morbo, vostè (o vostesa) té ganes de sucar-hi pa, cal que

vagi a Google i escrigui “Més de 200 acadèmics demanen en un manifest que el català bla, bla, bla...”. Sintetitzo: en la propera República Catalana (a l’exili?) només hi haurà una llengua única: el català. Obvien dir si aquest Català Únic permetrà els accents, que no accidents, geogràfics. Ho dic perquè algunes lleidatanes, i suposo que també lleidatans, hem hagut de suportar la parla perdonavides dels camacus barcelonins. Segons em recorda Marcel·lí Borrell, quan el comediògraf sabadellenc Joan Oliver va escriure “Allò que tal vegada s’esdevingué”, o l’Adam i l’Eva bíblics, l’autor concretava que el Diable de la història havia de parlar amb accent lleidatà!..En aquest sentit barcelonès de via estreta no europea, el director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Pepe Serra, aconsellava mesos enrere que el museu canviés el topònim Catalunya pel de Barcelona (La Vanguardia, 10/08/12). Cal vendre la marca Barcelona. I Barcelona és, sobretot, el Museu del Barça, la dels lladregots confessos del Palau de la Música, i, com no, la de la màfia consuetudinària dels Pujols, la dels pisos turístics clandestins, la de la Mobile World Congress que tapa boca i esfínters, i com no, la de la junta directiva del F.C. Barcelona empaperada als jutjats per frau fiscal. Per cert, ¿en quina llengua parlen el defraudador Leo Messi, i el llegendari Johan Cruyff, déus olímpics venerats al Temple Catalanista del Camp Nou?...¿Llengua Única? ¿Quina República anorèxica seria aquesta? Amb semblant autisme nacionalista, allò que pretén el sanedrí dels 200 llenguarcurts, és desllenguar la ciutadania catalana que no sigui pura sang. Començant per una servidora, García Vinyals, seguint amb l’expresident de la Generalitat José Montilla, i acabant amb Oriol Junqueras, i un tal Rufián. Només els falta que Joseph Goebbels també signi el Manifest.

Xavier-S. Ribelles i PuigEl Manifest del Grup Koiné

Ho confesso, he signat el Manifest del Grup Koiné a llenguairepublica.cat, i no sé perquè –bé, sí que ho sé–, molta gent me’n fa sentir culpable. Ara resulta que voler

protegir el català és ser racista –el propi Sr. Rabell s’ha manifestat en aquests termes– i és ofendre els nouvinguts. Demencial. Defensar una llengua no significa atacar res ni ningú. No entenc aquesta dèria pel bilingüisme institucionalitzat, de veritat. Ja està bé de tant oportunisme polític. El català és una llengua feble i greument amenaçada. I és la pròpia de Catalunya. Preservar la nostra llengua no vol dir anar en contra de la resta, ni molt menys. Estimo el castellà com estimo el francès, l’anglès i l’italià, com estimo qualsevulla llengua del món. Però la nostra, feble i amenaçada, s’ha de protegir, i una manera de fer-ho, és convertint-la en l’única llengua oficial. I al castellà, és clar, donar-li un estatuts particular, per exemple, que els administrats puguin demanar ser

atesos en castellà, perquè seria de necis no reconèixer la realitat sociolingüística del nostre país. Però oficial, sols una. Si no ho fem així, el català morirà com estant morint desenes de llengües cada

any. I no és una qüestió política, sinó social, lingüística i cultural.

KM0 PonentAgraïment Marxa Popular Segrià

Diumenge passat, dia 3 d’abril, vam celebrar a Lleida la VIII edició de la Marxa popular del Segrià. Les xifres són realment espectaculars, més de 3.300 persones, 2.200

de les quals dones i unes edats que van des de nens menors d’un any que anaven a l’esquena dels pares fins a persones que superaven la vuitantena. Amb gent vinguda de més de 120 poblacions diferents, moltes de les nostres comarques però també participants vinguts, entre d’altres ciutats de Barcelona, Mataró, Berga, Vilafranca del Penedès, Manresa i Tortosa. Fa vuit anys que vam portar les marxes populars a la ciutat de Lleida, ho

vam fer amb 800 participants, ens va tocar explicar que la marxa no era ni una caminada ni una cursa, que es podia fer tant corrent com caminant de manera no competitiva. Vuit anys després més de 8.000 persones l’han fet alguna vegada i la marxa ha esdevingut, que en tinguem coneixement, la més participativa de Catalunya.Serveixi aquesta carta per agrair a tots els participants la complicitat, així mateix per agrair el suport incondicional dels companys de Castellers de Lleida sempre presents en tot el que fem, i als amics d’Aspros per ser-hi un any més, a tots els patrocinadors per fer-nos costat i creure en el que fem, al Gremi de Forners haver-nos permès fer de la marxa encara més un aparador de Lleida fent bandera de la nostra coca de recapte, i a la Universitat de Lleida per deixar-nos entrar a casa seva, en un espai a mida per la nostra marxa. Finalment volem agrair també el suport, així com les felicitacions rebudes, de totes les institucions que han col·laborat a la Marxa, els Ajuntaments d’Artesa, Alfés, Albatàrrec i de Lleida, i la Diputació de Lleida sense els quals la marxa no hauria estat possible.

¡TARDE, QUERIDO!MARISA GARCÍA

VIÑALS

la veu dels lectors:

La República, ¡quina senyorassa!

4 OPINIÓ | VIERNES 8 DE ABRIL DE 2016

PRESIDENT-EDITOR: Jordi Solana Aguilera | DIRECTOR-GERENT: Ignasi Calvo RivasDIRECTOR: Josep Ramon Ribé SetóREDACTORS EN CAP: Francesc Guillaumet, Sergi Martí, Laia Riverola, Andrés Rodríguez ESPORTS: Albert Escuer | LOCAL: Diego Aránega | LAMAÑANA 2.0: Xavier Manau | FOTOGRAFIA: Tony Alcántara | EDICIÓ: Xavier Ortiz | ADMINISTRACIÓ: Xus Manzano | PUBLICITAT: David González

Edita: HOLDER SOLUTIONS SL | Polígono Industrial El Segre, 118. 25191 Lleida, Ap. Correos 11 / 25080. Tel. 973 001 140. Fax Redaccción 973 001 149 Fax Administración y Publicidad 973 001 148cartes@lamanyana.cat | www.lamanyana.cat

No siguin temptats de confondre el barret republicà

amb la barretina. O sí, Tant de bo!

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

OPINION

2128

Diario

526 CM² - 50%

1260 €

4

España

8 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

CATALUÑA

Jaume Plensa invade el PalauEl artista lleva al edifi cio modernista cuatro esculturas de grandes proporciones que redimensionan el espacio del templo musical

Jaume Plensa con la escultura «Rui Rui’s Dream» en la sala Lluis Millet

La voluntad del Palau de la Músi-ca de buscar intersecciones entre diferentes artes llegó ayer a su esplendor con la intervención del artista plástico y escultor Jaume Plensa en el edifi cio modernista de Domènech i Montaner. Cuatro esculturas de grandes proporcio-nes se podrán visitar ahora en las inmediaciones y en el interior del palacio musical. El resultado es un cambio de perpectiva a la hora de mirar que cambia totalmente la experiencia de visitar el Palau de la Música. «La exposición crea un vínculo que aporta una nueva mirada al Palau. La escultura es ideal para crear espacios y yo he intentado concebir un puente entre el lugar y la sociedad», seña-ló ayer en la presentación de sus esculturas.

El eje y motor de la muestra es el ser humano, su rostro y su cuer-po, y cómo puede llegar a mol-dearse a partir de la música, a la música entendida en este caso como vibración que varía y mueve a los cuerpos. Ojos cerrados, gesto sereno y fuerza en las texturas hacen de estas esculturas una especie de testigos de la historia centenaria del Palau.

La exposición se abre con la obra «Carmela», en el exterior del Palau, una escultura de hierro fundido y 4,5 metros de altura de

Carlos SALA- Barcelona

Antoni Bofi ll

Antoni Bofi ll

Antoni Bofi ll

una «belleza mediterránea clási-ca» que se ubica en una «esquina virtual», ya que la fi gura parece cambiar dependiendo de la pers-pectiva y el lugar en la que se en-cuentre el observador. «Compri-mimos nuestros recuerdos, como yo he comprimido a ‘Carmela’, que creo que es una escultura que funciona muy bien con esta bús-queda de si estamos completos o no».

La siguiente escultura, bajo el nombre de «Silent music III», es una obra hecha en acero inoxida-ble pintado de blanco que simula un ser humano construido de partituras y que se completa con una base de piedras de mármol, «una metáfora de la sociedad, porque cada piedra es diferente». Homenaje al alfabeto común que es la música, la obra está situada en el foyer del Palau.

«Sanna’s dream» y «Rui Rui’s Dream», situada en la sala Lluis Millet, son las únicas obras que el escultor no expone por primera vez. Creadas en 2014, son dos obras de dos metros de altura que muestran los rostros enfrentados de dos chicas jóvenes, en un espa-cio que recuerda a un templo al quedarse completamente en si-lencio. «He seguido la idea del retrato, no de forma específi ca, sino para hacer una imagen de todos nosotros», concluyó el afa-mado artista. «Carmela» en el exterior

«Sanna’s dream»

«Silent Music III» en el foyer

Beyoncé en directo

Archivo

Beyoncé regresará a Barcelona el 3 de agosto en su gira «The Formation World»

La cantante estadounidense Be-yoncé actuará el próximo 3 de agosto en el estadio olímpico Lluis Companys de Barcelona, en su único concierto en España dentro de su gira «The Formation World Tour», según anunció ayer la pro-motora Live Nation. Las entradas para el concierto saldrán a la ven-ta general el próximo viernes 15

L. R. - Barcelona de abril a través de los canales habituales, aunque los miembros del club de fans Beyhive tendrán acceso a una preventa que estará disponible para ellos entre el 8 y el 9 de abril.

«The Formation World» es la primera gira en solitario de Be-yoncé Knowles desde el «Mrs. Carter Show World Tour» en 2013. La gira, la sexta de la artista y dise-ñada para presentar el espectácu-

han colgado el cartel de «no hay entradas», lo que demuestra la gran expectación por ver a Beyon-cé, cuya gira anterior ya reunió a más de dos millones de personas en todo el mundo.

La gran diva del R&B actual ya ha pasado tres veces por la Ciudad Condal. Se da la circunstancia que el último concierto de la historia de su anterior grupo, Destiny’s Child, se realizó en el Palau Sant Jordi. En aquella ocasión, la can-tante ya disfrutaba del éxito de «Crazy in love» y su grupo se le había quedado pequeño. Ahora regresará como la artista más re-levante del panorama actual.

lo en grandes estadios, fue anun-ciada por sorpresa después de su actuación en el medio tiempo de la Super Bowl 50.

El espectáculo comenzará el 27 de abril en Miami (Estados Uni-dos) y tiene previsto presentarse en ciudades de Estados Unidos y Europa. El concierto de Barcelona es el último programado por la artista hasta ahora en esta gira. La mitad de las citas anunciadas ya

6 Viernes. 8 de abril de 2016 • LA RAZÓNSECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

10000

Diario

621 CM² - 60%

2116 €

44

España

8 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

PENSEM QUE...

En deute arab Plensa

H ova dir ahir Mariona Carulla, presidenta delpatronat de la Fundaci60rfe6 Catalh-Palau de laMfisica, en la presentacid de les quatre escultu-

res que durant uns mesos es podran veure a l’edifici mo-dernista de Dom+nech i Montaner: "La ciutat tfi un deuteamb Jaume Plensa". Es referia naturalment a Barcelona,la seva ciutat natal, ks cert que als carrers ja hi ha algunesescultures, per6 sdn de la seva primera etapa. En els dar-rers anys, Chicago, Rio de Janeiro, T6quio, Ven~cia ialtres importants ciutats han convidat Plensa no nom~s amostrar sin6 a incorporar alguna de les seves peces almobiliari urbh. Barcelona no t~ encara una pe~a ic6nicade Plensa i el projecte llarg temps acariciat d’instal.laruna obra gegantina al costat del port, que servls de re-clam i benvingada al visitant, continua estancat. I espe-rem que no estigaai oblidat. Ahir Plensa va dir que hi haviatemps, que les coses han d’esperar al seu moment, per6tamb~ va recordar que la disponibilitat no ~s infinita.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUMARIO

657000

141874

Diario

113 CM² - 10%

2800 €

2

España

8 Abril, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

VIERNES, 8 ABRIL 2016 P O L Í T I C A LAVANGUARDIA 19

La indignación razonadadeCastells

La editora de Libros de Vanguar-dia, Ana Godó, al presentar ano-che el nuevo librodeManuelCas-tells,Delacrisis económicaa lacri-sispolítica,prometióasus lectoresla lucidez de “una dignidad razo-nablemente indignada”.Y los que le escuchamos en el

Palau de la Música nos encontra-mos además con sabrosas revela-cionesperiodísticas.Para empezar, el catedrático de

Berkeley, en tono jocoso, contóque, cuando anunciaba que los in-dignados influirían en toda Euro-pa, los intelectuales parisinos lerespondían escépticos aludiendoa la “excepción francesa”.Pues bien, el equipo investiga-

dor que dirige el autormaneja es-tosdíaseldatodequeel20%delosmensajes digitales que se cruzanahoraenlascallesdeFrancia,don-de ha llegado al fin la indignación,son en español. Y es que nuestrosindignados están enseñandoestosdíasa lossuyoselcaminoquellevade las acampadas en las plazas alosescañosenelParlamento.

Algo parecido le sucedió a Cas-tellscuandodefendíaenBrasilan-te una nutrida audiencia que el delos indignados eraunmovimientoglobal: “PuesenBrasil–le interpe-laron– no lo hemos observado”.Nohabía acabado su intervención

cuando lesavisarona todosdequeunamanifestación había bloquea-do las salidasdel auditorio.La indignación es el fenómeno

tal vezmás llamativo de esa cone-xión entre la crisis económica y lapolítica que el académico de laReal de Economía (Racef) analizóenprofundidad trashaberprome-tido con ironía una disertaciónmuypocoaluso,porquesería “ex-tensa, profunda y exigente”. Ade-

más resultó ser muy amena.Le siguieron con atención des-

tacados exponentes del mundoacadémico, como el rector de laUniversitat Oberta de Catalunya,JosepAntonPlanell,ysupredece-soraImmaTubella;editorescomoFèlix Riera; el director de Feed-back, Jordi Sauret, o el consejerodel Grupo Godó, Bartolomé Ma-soliver, además del anfitrión de laveladaeditorial, JoanOller, direc-

tor del Palau de la Música. El pe-riodista Manuel Campo Vidal,doctor en Sociología –reconocióque gracias a la tutoría del profe-sorCastells–, repasó la trayectoriadel autor advirtiendo, además desu prestigio científico, de su “cali-dad periodística”. Y, en efecto,Castellsvolvióasazonarcondatospreciosos y precisos un rigurosoanálisis de cómo ha sido la rece-sión en EE.UU., Europa y los lla-

mados países emergentes –unaetiqueta de mercado que acabóperjudicándoles a todos–, y cómose ha ido transformando en lostrascendentales cambios políticosquevivimosEn España, esa transformación

ha traído el fin del bipartidismo,que, advirtióaquienesvivierondeél, “no volverá nunca” y de nuevoaportóreveladoresdatossobrecó-

mo la granmayoríadevotantesdelos viejos partidos tienen más de50años.“La derecha y la izquierda –ra-

zonó– siguen ahí, pero ya con lassiglas de Podemos y Ciudadanos,que seguiránsiendorelevantes”.Si alguien lo duda, habría que

recordarle que, cuando los minis-tros hablaban del “sarampión pa-sajero” de la indignación, Castellsescribía en elObservatorioGlobal,que firma semanalmente en estediario, que había llegado no sóloparaquedarse,sinoademásparairsubiendo.Hoymanda enBarcelo-na,Madrid,puededecidirahoraelgobiernodeEspañayyahadecidi-doeldeotrostrespaíseseuropeos.Demomento.

ÀLEX GARCIA

AnaGodó,editoradeLibrosdeVanguardia, juntoalautor,ManuelCastells,yelperiodistaCampoVidal

Castells demostró conargumentos y cifrasque el bipartidismoespañol se ha idopara no volver

EL MIRADOR

LluísAmiguet

¿Y si la más avanzada tecnologíacupiera en un armario?

Alta eficiencia,menor consumo

y más ahorro

Tamaño compacto,cabe en un armario

Clasificación energética hastaen combinación con

controladores Junkers

Electrónica deúltima generación,

patentada por Bosch

Síguenos en:

*S

oloincluid

ascald

erasen

prom

oción(C

ER

AP

UR

CO

MFO

RT

oC

ER

AP

UR

EXC

ELLE

NC

E-C

OM

PACT).C

amp

añap

arausuario

final.

**E

lprem

iop

uede

nocoincid

irconelm

odelo

de

laim

agen.Infórmate

de

lasb

aseslegales

de

lap

romoción

ysorteo

delcoche

enganacontucald

erajunkers.com

Confort para la vida

Llévate hasta 200€ en gasolina y participa enel sorteo de un coche Smart forfour.

Con tu caldera mural de condensaciónJunkers todo irá sobre ruedas.

Compra tu caldera mural de condensación Junkers* desde el 1 de abrilal 15 de mayo de 2016 y llévate tarjetas de gasolina por valor de:

100€ por la compra de una caldera CERAPURCOMFORT oCERAPUREXCELLENCE-COMPACT.200€ por la compra de una caldera CERAPUREXCELLENCE-COMPACT con un controlador Junkers Easy Control CT 100.

Pero aún hay más, si compras las calderas en promoción y subes tufactura, entrarás en el sorteo de un coche Smart forfour**.

Infórmate en ganacontucalderajunkers.com

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

657000

141874

Diario

578 CM² - 51%

15198 €

19

España

8 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

ELS SEM~IFORS

Manuel CastellsCATEDP~TIC DE SOCIOLOGIA

Manuel Castells, catedr/~tic ala Universitat de Berkeley i a

la UOC, i col.laborMor de La Van-guar dia, ha reunit alllibre De la cri-sis econ6mica a la cri-sispolltica (Libros deVang~aardia) els seusarticles en aquestdiari i a VanguardiaDossier. Ph61NA 19

Luz RelloDOCTORA EN LINGI~STICA

Luz Rello, a trav6s de laintel.lig~ncia artificial, ha

desenvolupat un prototip quepermet detectar el risc de la dis-l+xia als cinc anys. ~Un sistema fhcil,divertit i rapid quetd un percentatged’encert de190%.P~GINA 28

Jaume PlensaESCULTOR

E1 Palau de la Mflsica haconvidat l’artista Jaume

Plensa a exposar quatre esculm-res. Una, Carmela, de ferro fos i4,5 metres d’al~gria, ~s’ha simat a l’exte-rior, davant de l’edi-fici de l’arquitecteDom~nech i Monta-ner. P~GINA 36

Guillem GisbertMIQSIC I MEMBRE DE MANEL

L’emblem/~tic gxup de popManel publica avui el seu

quart ~lbum Jo competeixo amb elqual donen un significatiu canvien la sonoritat i en lamanera de treballar.El disc el presenta-ran, entre d’altres, alFestival PrimaveraSound. P,~GINA 39

Josep GargantdREGIDOR DE LA CUP

E1 regidor de la CUP al’Ajuntament de Barcelona

Josep Gargantd ser~t jutjat perhaver intentat coaccionar unmerge perqu~ en elseu informe culp~sagents de la Gu/~rdiaUrbana de les reti-cles que va patir unmanter. VIURE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

SUMARIO

657000

141874

Diario

204 CM² - 18%

5040 €

2

España

8 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

www.lavanguardia.com Número 48.326 1,30 euros

œ“Es difícil, pero no imposible”, dicenlos socialistas después de la cita a tres

œCiudadanos se muestra pesimista eIglesias opta por la prudencia POLÍTICA 13 A 15

Hacienda pide a Catalunya que reserve 2.880millones para cumplir el objetivo de déficit

La mayoría de las autonomías sepusoayerenpiedeguerra tras serconminadas por el ministro deHacienda, Cristóbal Montoro, adetallar en quince días sus planesde ajuste para cumplir con el ob-jetivo dedéficit que se les ha asig-

nado, el 0,3% del PIB. En el casode Catalunya, quiere que reserve2.880 millones para alcanzar elobjetivo. Montoro anunció quehoy creará una comisión de ex-pertossobrefinanciaciónautonó-mica. ECONOMÍA 63 Y EDITORIAL

Montoro da 15 díasa las autonomíaspara recortarmás

Juicio a un edilde la CUPpor coaccionara unmédicoVIVIR 6

Las primerasimágenes dellobo en el PirineoTENDENCIAS 31

GENERALITAT DE CATALUNYA

VIERNES, 8 DE ABRIL DE 2016

El PSOE se aferra a queC’s yPodemos siguen en lamesa

Unjuzgadoanulalascláusulassuelodelashipotecas

ECONOMÍA 65

ÀLEX GARCIA

Plensa se instala en Barcelona. El Palau de laMúsica acoge cuatro obras delescultor, entre ellasCarmela, el retrato de una niña, de 4,5metros. CULTURA 36 Y 37

«EL HA TOMADOLA DECISIÓN DE

SEPARARNOS AHORA,YO LA RESPETO

Y LA ASUMO»

PRIMERASDECLARACIONES

TRAS SUSEPARACIÓN

«SE TRATA DE UNA

MAR FLORES

«ESTOYTRANQUILA,ASIMILÁNDOLOTODOY FORTALE-CIÉNDOME»

NÚM. 3.741 • 13 ABRIL 2016 • 2 €

Portugal (cont.):2 €/Portugal (ilhas):

2,60 €

EJE

MPLA

RDEVENTA

CONJU

NTA

EIN

SEPA

RABLE

CON

«LA

VANGUARDIA

»

LA REVISTA ¡HOLA!+ LA VANGUARDIAPOR SÓLO 2,50 €

MAÑANA

El Parlamentreta al TC yvota otra vezla declaraciónde ruptura

POLÍTICA 17SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

2664 CM² - 235%

70030 €

1,36-37

España

8 Abril, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

36 LAVANGUARDIA DIVENDRES, 8 ABRIL 2016

Plensa s’instal∙laaBarcelona

El Palau de laMúsica acull l’escultura de‘Carmela’, una nena de bellesa mediterrània

JOSEP PLAYÀMASETBarcelona

Jaume Plensa recordaque el seu pare, quantocavaelpiano,somia­vaqueelseufillapren­guésmúsica. No ho vaaconseguir i el devia

frustrar. Per això està convençutque ara estaria content de veurequeelseufillhaacceditalPalaudelaMúsicaCatalana, encara quenosigui com a músic sinó com a es­cultor.Des d’ahir es poden contemplar

quatre escultures de Plensa aBar­celona, tres a dins de l’edifici deDomènechiMontaneriunaafora,al carrer Sant Pere Més Alt, queproposen un insòlit diàleg ambl’arquitecturamodernista.La sen­zillesa contraposada a l’excés, du­es fórmules complementàries peracostar­sea labellesa.L’exposició s’emmarca dins de

la proposta de la Fundació OrfeóCatalà­Palau de la Música d’im­pulsar eldiàlegamb les artsplàsti­ques, que va començar fa cincanys. Des d’aleshores han passatpel Palau obres de JoanMiró, An­toni Tàpies, Bill Viola, LouiseBourgeois, Eulàlia Valldosera iEugenio Ampudia. Fa dos anys vaser quan van convidar JaumePlensa i el resultat són ara aques­tes quatre escultures: Sanna’s dre­am i Rui Rui’s dream, dues pecesde bronze de dos metres d’alçàriasituades almigde la salaLluísMi­llet, al primer pis; Silentmusic III,peça d’acer inoxidable pintada deblanc i amb una base de pedres demarbre instal∙lada al foyer del Pa­lau; i Carmela, una peça de ferrofos,de4,5metresd’alt, a l’exterior,davant lafaçana.Lestresprimeresestaran exposades fins al 16 de

CulturaLa música s’agermana amb les arts plàstiques

elsdéus, l’etern”, explica l’artista.L’espai triat per a Carmela, da­

vantlafaçanadelPalaudelaMúsi­ca, al començament del carrerSantPereMésAlt ,onhihaelPetitPalau, va ser una opció delmateixautor. “Em va semblar un lloc su­peradequat, perquè és un puntd’accés.WilliamBlake deia que elcamídel’accésetportaalpalaudelconeixement. I el modernisme vaser un moment absolutament ne­cessari per fer una inflexió, uncanvi de ritme en la cultura”. Almateix temps, aquesta cantonadala percep “com un espai mort, onnohihaviavibracions.Ara,encan­vi, amb l’escultura sembla, que hihagi creatunavida”.I quan li pregunten pel contrast

entre la sevasobrietat i l’ampul∙lo­sitat de la façana de Domènech iMontaner somriu: “L’any passatvaig fer l’exposició de SanGiorgioMaggiore, a Venècia, i també empreguntaven per la incompatibili­tat. Jo deia: crec que Palladio estàcontent perquè no hi ha confron­tació sinó diàleg. I Domènech i

maig i laquartas’hiestaràfinsal 18desetembre.Carmela és unaobra que es pre­

senta per primera vegada al pú­blic.“RepresentaunanenadeBar­celonaque téunabellesamediter­rània, unabellesa clàssica, foradeltemps, arcaica i de futur, que pot­ser encara no ha descobert que liinteressal’art”.Aquestaobras’ins­piraenunaadolescentdeBarcelo­na que fa dos anys, quan en tenia14, ell va fotografiar i li va escane­jar lacara,ambelsulls tancats, finsa obtenir una imatge en tres di­mensions. “Volia captar perfecta­ment tota l’orografia del cap per­què jo no hagués d’intervenir­hiamb cap gest personal”. Desprésvamanipular el volum fins a obte­nir una nova forma, en menys es­pai, segons el mateix principi pelqual es comprimeixenels records.“Aquestes peces el que pretenenés una fusió entre fotografia iescultura, i a un nivell una micamés espiritual diria que és entrel’efímeri l’etern,ésaquestaideadela relació entre l’humà, el fugaç, i

KIM MANRESA

Silent music III és una peça de Plensa, d’acer inoxidable blanc amb una base de pedres demarbre, instal∙lada al foyer del Palau

KIM MANRESA

Al costat del’obra. Plensa,davant Carmela,en un d’aquellsmoments quejustifiquen la sevafrase: “Sóc un delspocs artistes queconec que és feliç”

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

2664 CM² - 235%

70030 €

1,36-37

España

8 Abril, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

DIVENDRES, 8 ABRIL 2016 C U L T U R A LAVANGUARDIA 37

les gestions –“Obtenir els permi­sosmunicipals ha estatmolt com­plicat”.

MarionaCarulla, presidenta dela Fundació Orfeó Català­Palaude laMúsicaCatalana, va explicarque l’exposició forma part delprojecte iniciat amb la intenciód’acollir altres obres d’art que nosiguin les musicals, i s’hamostratencantadaamblaubicaciódeCar­mela. Després d’afirmar que “laciutat té un deute ambPlensa”, vamanifestar: “Avui mateix ha vin­gut unveí im’hadit: on s’hade fir­marperquèesquediaquípersem­pre?”.Carullaconsideraqueelllocescollitésmagníficperquèl’escul­tura tambéesveudesde laViaLa­ietana i la imatgevariadesdecadaangle. En lamateixa línia es va ex­pressar el director artístic del Pa­lau de laMúsica, Víctor García deGomar, que va recordar la bonaacollida que Plensa va donar alprojecte des del primer moment iva dir que aquesta obra “és unatransgressió que ens parla de be­llesa ipoesia”.c

#tuitsdecultura@CarbonellsgPablo Carbonell Còmic

Hay que potenciar el transporteprivado. Basta ya de persecucióny aborregamiento,¿no cree us­ted?#ParaQuéQuieresUnCoche.

@2dabrilJoan Todó Escriptor

Càmera oculta i micròfons en unareunió de jurat de premi (idees pera un programa de llibres divertit)

@alexdelaIglesiaÁlex de la Iglesia Director de cinema

No se trata de establecer una ver­dad (es imposible) sino dar la im­presión, y esa impresión será másfuerte cuanto más hábil sea el relato

@FrancescSeresFrancesc Serés Escriptor

Si poguéssim explicar la històriadels llibres en català fets malbéals magatzems de la DiputaciónGeneral de Aragón...

Montanerdeuestar content en al­gun lloc de veure la Carmela.Només hi ha una història de l’art,nodues”.Respecte de les dues escultures

situadesa la salaMillet, que l’estiupassat es van poder veure al Mu­seudeCeret,Plensaexplicaquees

KIM MANRESA

Carmela és una escultura de Jaume Plensa de 4,5metres instal∙lada temporalment sobre un pedestal al carrer Sant PereMés Alt, davant el Palau de laMúsica

tracta de les cares d’una nena deSuècia (Sanna) i una altra deXan­gai (RuiRui). “Ellesdues entaulenun diàleg en silenci, i crec queaquest és el millor homenatge alsmúsics, que coneixen millor queningú el silenci”. Segons l’autor,“els retrats d’aquestes nenes, pre­

cisament per la seva bellesa fugaç,canviant, sónunametàforade totsnosaltres”.PerPlensa, amés,hihaun joc de contrastos: “En aquestasala s’exposen habitualment elsbustos d’homes prominents de lacultura tradicional catalana, i peraixò em va semblar oportú expo­sar dues nenes anònimes que nosabemon són però que permi sóntan importants com aquells pro­homsquevan ferelPalau”.L’altra escultura, Silent music

III, representa el cos d’un ésserhumà construït amb notes i parti­tures musicals. “És també un ho­menatge alsmúsics que han sabutcrearunalfabetcomú”.Plensator­na a la seva infantesa, quan s’ama­gava al piano vertical del seupare.“Alguna vegada no m’havia vist icomençava a tocar. I jo allà darre­re, arrupit, sentia com tot vibrava.Aquesta vibració del cos, de la vi­da, és el que intento transmetreenaquestesobres”.Plensadiuqueellno sap de música, de la mateixamanera que no sap nedar, “peròunavegadavaigestaralmarMorti

allà nedava comunpeix. De vega­des ets en una cantonada, sensesortida,hasdebuscarelmariquanel trobespotsnedarcomunpeix”.

L’escultor, durant la presen­tació, va expressar l’agraïment al

Palau de la Música per haverfetpossibleaquestaexposicióiperl’esforç, tant econòmic–“Lamevaexposició ha estat una mica méscostosa que d’altres”– com per

SIMBOLOGIA DE LES OBRES

“Elsretratsd’aquestesnenes,d’unabellesafugaç,sónunametàforadetotsnosaltres”

SANNA I RUI RUI

“Les peces entaulenun diàleg en silenci,i aquest és elmillorhomenatge alsmúsics”

“No tinc pressa per a Barcelona”]Plensavatornaraserpre­guntatpelprojectedecrearunagranesculturaaBarcelo­na,ambla intencióquedonéslabenvingudaalvisitant.Lasevarespostavaser tanro­tundacomenigmàtica:“Alavidanohiharescasual,hasdesaberesperar, trobarelmo­ment.Pera lamevapeçadeRiodeJaneirovaighaverd’esperar30anys.Notincgensdepressa”.EntreelsseusprojectesactualshihaexposicionsaTampa(Flori­

da) iOhio.AfinalsdemesentindràunaaltraaHarvard.PreparaunaaltrapeçaperaTòquio i tépropostesperaBangkok iSeül.Peròalhoraadverteix:“Tinc60anys,peraunartistaaixòvoldirtenirméspassatquenopasfutur.Cadavegadatensmenystempsper fer totelqueetquedaper fer. I l’escul­turaés terriblement lenta,més lentaquetumateix.Lamevaobsessióés lapeçaqueestic fentperdemà”.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

657000

141874

Diario

2664 CM² - 235%

70030 €

1,36-37

España

8 Abril, 2016

ORFEO CATALA; PALAU DE LA MUSICA CATALANA

agendaCONCERT AMB ’DUENDE’Despr~s de I’~xit de I’any passat,Flamenkids torna al Palau de laMt~sica Catalana per apropar elsnens i nenes ales arrels de lamt~sica flamenca. Les veus de PeteMartinez i Rosalia Vila fan un recor-regut pel m6n del flamenc en qu~ esdescobreixen les diverses sonoritatsi els instruments que protagonistesd’aquesta mdsica d’origen popular.Una proposta d’extrema intimitat,delicadesa i passi6 que es potcombinar amb ’Visitem i experi-mentem el Palau’ (ds. 3.0 d’abril, les 10.30h), un tour interactiu perI’interior de I’auditori modernistade Lluis Dom~nech i Muntaner.FLAMENKIDS.CAT. PETIT PALAU. C/PALAU DE IA MOSICA, 4 6. BCN (CIUTATVELIA). HORARI: D& 10 D’ABRIL, LES &2H. PREN: 11 EUROS. EDATS: APARTIR DE 6 ANYS. ¯ Palaumusica.eat

VIATGE EN GI.OBUS ESTATICLa companyia Farr~s Brothersproposa, a partir de dimecres alTNC, un viatge en globus que portagrans i petits pels racons m~s ignotsi inexplorats de la imaginaci& EIsespectadors no hauran de moure’sde la seva butaca per format partd’aquesta aventura ideada pels ger-mans Fabrice i Philippe Montgolfler,descendents directes dels inventorsdel fam6s globus aerost~tic. La funci6transcorre precisament dins d’und’aquests globus en desks que elsartistes han convertit en una nauparticular, el globus est~tic, un inventpropulsat per la fantasia.~IIPUI~. TNC. PL. DE LES ARTS, 1. BEN(EIXAMPLE). HORARI: DC. 13, DJ. 141DV. 15, A LES 11H; DS. 16, A LES lgH;DG. 17 D’ABRIL, ALES 12H. PREU: 12£(TARIFA GENERAL) 1 10£ (ESPECIAL).EDATS: A PARTIR DE 6 ANY& ¯ Tnc.~at

HUMOR STOP-MOTIONEIs estudis Aardman han produft ungrapat de personatges i histbriesque provoquen el somriure i larialla en grans i petits. Les gallinesde ’Chicken Run; les aventures deWallace i Gromit i I’humor rural deI’ovella Shaun, per citar-ne tres, hanprovocat situacions tan hilarantscorn originals. Aquest dissabte, elCaixaForum repassa alguns delsmoments m~s divertits que hansorgit d’aquesta productora deBristol especialitzada en la t~cnicad’animaci6 de stop-motion.UN FART DE RIURE: CURTMETRATGESI SERIES DELS ESTUDIS AARDMAN.CAIXAFORUM. AV. DE FERRER IGU~.RDIA, 6 g. BCN (SANTS MON~JUI’C). NORARI: DS. 9 D’ABRIL, ALES12H. PREUS: 4 EUROS (2 EUROS PERA CLIENTS DE LA CAIXA). EDATS: PARTIR DE ~ ANYS. ¯ Caixaforum.com

CASES I MONGEI"ESFestuc Teatre presenta aquest diu-menge a Terrassa una adaptaci6 atitelles del conegut conte de’n Jacki la Mongetera M~gica. En aquestaocasi6, la protagonista ~s la tina,que es veu ubligada a marxar decasa amb la seva familia per culpadels problemes econbmics. Aquestacrua realitat fa que la noia s’omplide valentia per emprendre unviatge a la recerca d’una mongeteram~gica que puja fins m~s enll~ deleel, all~ on hi viu un ogre i el seutresor. El muntatge, que t~ unaposada en escena artesanal, barrejaelements de la histbria original ambproblem~tiques actuals.LA MONGE’ERA IV~GICA. TEATREPRINCIPAL. PL. MARACALL, 2. TERRASSA(VALL~S OCCIDENTAL). HORARI: DG. 10D’ABRI[, ALES 18H. PREU: 8 EUROS.EDATS: A PARTIR DE 5 ANYS. ¯ Caet.cat

ASTRONAUTES A LLEIDALa Mostra de Cinema Llatinoameri-c~ de Lleida ha preparat una sessi6familiar que agradar~ als nens arabvocaci6 d’astronautes. Inspiradaen les missions de la NASA, ’Atrapala bandera’ segueix els passosde Mike Goldwing, un valent idecidit noi de 12 anys que ~s fill indt d’astronautes. El jove es veuimmers en una aventura extraor-din~ria quan Richard Carson, unambici6s multimilionari, anunciaque el fam6s passeig per la Ilunadels tripulants de I’Apollo Xl va setmentida i que ell ser~ el primer atrepitjar el nostre satid.lit.ATRAPA LA BANDERA. CAIXAFORUMLLEIDA. AV. DE BLONDEL, 3. LLEIDA(SEGRIA). HORARI: DG. 10 D’ABRIL,ALES 11H. PREU: 4 EUROS. ENTRADAREDUYDA, 2 EUROS. EDATS: TOTS ELSPI]BLICS. ̄ Mostradelleida.com

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

QUE HACER

657000

141874

Semanal

113 CM² - 20%

5600 €

28

España

8 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

E1 Palau estrenael 21 el conciertoperdido deGranados

I:FE I 8ARCELOblA¯ E1 finico concierto para pia-no y orquesta escrito por En-rique Granados, cuya patti-tufa perdida fue descubiertahace siete afios por el direc-tor de orquesta Melani Mes-tre, se estrenar~i en Espafia, enel Palau de la Mfisica de Bar-celona, el dia 21, coincidiendocon el centenario de la muer-te del compositor.

E1 director present6 ayer eldenominado Gran Concier-to de Sant ]ordi, que incluyeel estreno del Conciertoparapiano y orquesta en do menor’Pat~tico; de Granados, con lasolista italiana Vanessa Bene-lli al piano, acompafiada porla Orquesta de la Sociedad deConciertos de Barcelona, ba-jo la batuta del propio Mela-ni Mestre. <<Nadie es profetaen su tierra; no solo pasa aqul,pero aqul nos llevamos la pal-ma>>, ha dicho el director paraintentar explicar el hecho deque ninguna instituci6n mu-sical espafiola se haya intere-sado en incluir este conciertoen su programaci6n durantelos filtimos siete afios, pese ala novedad que significa den-tro de las obras compuestaspot Granados.

De hecho, el concierto noforma parte de los actos off-ciales del Afio Granados y secdebra en el Palau da bajo losauspicios del Rotary Interna-cional, que destinar~ los be-neficios de la recaudaci6n ados proyectos solidarios. Me-lani Mestre, no ha eludido crl-fleas a la eseasa presencia deobras de compositores cata-lanes y espafioles en la pro-gramaci6n de las orquestas yauditorios del pals.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

135000

11179

Diario

90 CM² - 11%

412 €

67

España

7 Abril, 2016

PALAU DE LA MUSICA CATALANA

La Ge trO acua mostra ’Endefensa de aRepObica’REDACI(~vilanova @ diaridevilanova.cat

El centre civic de la Geltrfi aculldes d’avui divendres i fins al pr6-xim 17 d’abril l’exposici6 En de-fensa de ~a Rep~blica. La inaugura-ci6 tindr~ lloc ales set de la tarda,amb la pres~ncia de la regidora deCultura, Conviv}ncia i Equitat del’Ajuntament, Teresa Llorens. Lamostra 6s organitzada per Garrafper la Repfiblica. dins el cicle d’ac-rid_tats Abril Republic& i s’hi podenveure cartells ,’u-n b proclames de larepfiblica i fotografies de la Guer-ra Civil. Durant la inau~raci6 tin-dr& lloc un espectacle de flamenca carrec de [a companyia Ar~e yComphs, fitulat Mem&ia histdrica.L’exposici6 es podrh visitar tamb4al centre cfvic de Ma; entre el 18 iel :30 d’abril.

Altres acres previstos s6n lapenjada de la bandera republica-na al balc6 de l’Ajuntament dijous14 d’abril. El mateix dia, al centreci~qc de la GeltrCl, ales set deI ves-pre. tindrh lloc nna confer~ncia so-bre i’Orfe6 Catal/~ a M~xic, a C/~tTeCde Maria Rosa tamarit, prof~ssorad’Hist6ria de la Mflsica de la Uni-versitat Rovira i Virgili. I dissab-te 16, ales dotze del migdia, inau-~raci6 oficial de Ia denonrinaci6Platja de la Rept]blica per al tramfinal d ~_datT6.

D’altra banda, la CNT organitzaels dies 2, 9, 16 i 2:3 d’abril, dissab-tes, a dos quarts de set de la tarda.el passi de la pel.licula Lo Comulme~{ePafis, de Peter Watkins. que re-crea arab autors no professionalsi un gran realisme la revoluci6 de1871. queva donar lloc a la Comu-na de Paris, Es divideix en quatreparts a causa de la seva durada.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

COMARQUES

5262

Semanal

119 CM² - 14%

109 €

15

España

1 Abril, 2016

ORFEO CATALA

TV3

Telenotícies Migdia (7-4-2016)

Reportatge de l’exposició d’escultures de Jaume Plensa, artista convidat de la

temporada 2015-16, al Palau de la Música Catalana, amb declaracions de l’artista.

Enllaç:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/escultures-de-jaume-plensa-al-palau-de-

la-musica/video/5593714/

BTV

BTV Directe (7-4-2016)

Entrevista en directe amb Jaume Plensa amb motiu de l’exposició d’escultures al

Palau de la Música Catalana, artista convidat de la temporada 2015-16.

Enllaç:

http://www.btv.cat/alacarta/btv-directe/44561/

BTV

Informatiu Migdia (7-4-2016)

La secció de cultura obre amb la notícia de l’exposició d’escultures de Jaume Plensa,

artista convidat de la temporada 2015-16, al Palau de la Música, connectant en directe

amb l’exterior del Palau, i amb l’escultura Carmela de fons. La peça inclou declaracions

de l’artista. Minut 22:22.

Enllaç:

http://www.btv.cat/alacarta/informatius/44549/

BTV

Informatiu Vespre (7-4-2016)

La secció de cultura inclou la notícia de l’exposició d’escultures de Jaume Plensa,

artista convidat de la temporada 2015-16, al Palau de la Música, connectant en directe

des del Palau. La peça inclou declaracions de l’artista. Minut 33:40.

Enllaç:

http://www.btv.cat/alacarta/informatius/44551/

TVE

L’informatiu 2 (en català)

7-4-2016

Imatges de l’exposició d’escultures de Jaume Plensa, artista convidat de la temporada

2015-16, al Palau de la Música Catalana. Minut 08:50

Enllaç:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/linformatiu/informatiu2-07abr/3559291/

Catalunya Ràdio

Informatius

Espai Sentits

(7-4-2016)

Exposició d’escultures de Jaume Plensa, artista convidat de la temporada 2015-16 al

Palau de la Música Catalana. Rosa Maria Bartroli conversa amb Jaume Plensa de les

obres exposades.

Enllaç:

http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/informatius-catalunya-radio/sentits-jaume-

plensa-les-meves-escultures-son-un-pont-entre-la-gent-i-el-palau/audio/916913/